Aquest projecte editorial de l’àmbit lingüístic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Xavier Hernàndez
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica i maquetació: Gemma Vadillo
Aquesta guia d'aula correspon als continguts del dossier de Llengua catalana 2 (Programa Dolors Monserdà), de Josep Rosell i Lluís Homs.
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA
UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL
Competències
» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
Desenvolupament de les
E PROJ TEC EL DE LLENGUA A ALANA T c
» PRESENTACIÓ
» PRESENTACIÓ
El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat
Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Educació Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions
Llengua a alana t c
DOSSIER LLICÈNCIAINCLOUDIGITAL
Programa
Dolors Monserdà
El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels apartats següents:
• La temporització orientativa del contingut del llibre
• Una proposta de programació didàctica de cada unitat
• Els continguts clau de cada unitat .
• Les solucions de totes les activitats .
• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( )
• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ) .
• La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, )
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana literatura de 3r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació una posterior posada en comú a l’aula.
CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.
CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors tractament de la informació per a la construcció del coneixement. CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura la creació audiovisual com a procés. CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció pre sentació. Normes ortogràfiques. CC6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència, retenció. CC7. Elements prosòdics no verbals. CC8. Textos orals formals no formals, planificats i no planificats. CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les lite ratures catalana universal. CC10. Autors contextos sociohistòrics de les literatures catalana universal.
Solucionari
Pàgina 11
LECTURA 1. Una hamburgueseria l’interior d’un auditori.
2. L’auditori és una sala de concerts meravellosa sublim lluminosa En canvi, l’hamburgueseria és un local rònec lúgubre i malsà
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta. Per exemple: a) «De fet, sempre he pensat que la mare era intel· ligent, que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues no arriba, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència.»
b) «—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan vaig trobar la mare morta a casa?» c) «De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla deixo que se m’acosti sense dir me res. El miro li retorno un somriure. “Gràcies”, li dic.»
5. Wolfgang és un noi superdotat un bon pianista Però la seva intel·ligència l’aïlla del món Tot passa pel sedàs de la raó rebutja mostrar les seves emocions li costa relacionar-se amb els altres. Tot això té a veure amb una situació familiar i personal molt complicada. Quan aprengui a sentir i a perdonar, començarà a encaixar dins d’aquest món. Wolf gang viatja a l’interior de si mateix acaba dissec cionant les seves emocions És un viatge cap a la comprensió de si mateix.
6. Al seu pare. Perquè no hi era quan ell era petit ni quan la seva mare va morir. Pàgina 12
7. La sinopsi de la novel·la.
8. Resposta oberta.
9. a) llençol b) forquilla c) bombeta d) barretina e) farmaciola f) pitet g) faldilla
10. marona, animaló, carona
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» UNITAT 1
Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions
Dimensió comprensió lectora
COMPETÈNCIES CRITERIS INDICADORS CONTINGUTS
C1. Obtenir
C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura el seu format, interpretarne els trets lèxics morfosintàctics per comprendre’l.
1. L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva crítica de textos de gèneres narratius.
1.1. Reconeix els diferents espais que apareixen en un text narratiu. 1.2. Comprèn la influència que els escenaris tenen en l’estat d’ànim dels protagonistes.
1.3. Detecta les característiques que mostren la complexitat l’evolució dels personatges.
1.4. Copsa les motivacions i els conflictes profunds dels personatges.
2. L’alumne ha de ser capaç de llegir comprendre textos escrits propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.
1.5. Sap distingir els diferents tipus de textos funcionals. - Dues escenes oposades. - Un personatge complex dinàmic. - Els textos funcionals.
2.1. Sap diferenciar la sinopsi de l’argument d’un text. 2.2. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una narració.
DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1
11. a) 1. homenàs 2. barcassa b) 1. bestiota 2. ocellots c) 1. ditarros 2. veuarra
Pàgina 13
PREN LA PARAULA
Què hem de fer? Resposta oberta. Com ho hem de fer? Resposta oberta. Pàgina 14
POSA-HO PER ESCRIT
Què hem de fer? Resposta oberta. Com ho hem de fer? Resposta oberta.
Pàgina 17
LITERATURA
12. Joglars: Intèrprets de composicions poeticomusicals líriques o èpiques durant l’època medieval. Solien acompanyar el seu cant amb un instrument. La seva funció era distreure o delectar l’audiència. Trobadors: Creadors de composicions poètiques musicals en llengua occitana durant l’època medieval. Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells. Dominaven la retòrica i la música, i eren molt valorats per la societat.
13. L’enamorat és un vassall és a dir, una persona de rang inferior, l’estimada és la dama de la cort és a dir, la dona del rei o del comte Pertanyen, doncs, a grups socials diferents. A més, la dona a qui declara amor el trobador és una dona casada
14. En aquesta cançó d’amor cortès el trobador atribueix a la dama tres qualitats: la bellesa (vers 4), la gentilesa (vers 7) l’excel·lència (vers 10). Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos sentiments contradictoris: el de felicitat (vers 6) el de dolor (vers 11). En els dos últims versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se enamorat de la millor, és a dir, de la dona més perfecta. I és que val a dir que el trobador no parla d’una relació entre iguals perquè espera que la
4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits audiovisuals, per revisar els textos propis aliens.
4.1. Reconeix els diminutius lexicalitzats afectius
- La sinopsi l’argument. - Els personatges arquetípics. 7 Pàgina 13 3 («Posa’t a prova»)
Sap formar mots nous amb sufixos augmentatius i emprar-los en els contextos adequats. 4.3. És capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació. - Banqueta un diminutiu lexicalitzat. - Els diminutius afectius. - Els sufixos
dama li faci «un gran favor per pietat», és a dir, que el compadeixi; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una dama ell, el seu vassall Pàgina 19
15. Per Ausiàs March, l’amor constitueix un problema moral perquè pot dignificar la persona (si viu un amor honest) o la pot pervertir (si únicament s’interessa per l’amor sensual). 16. «Dona’m la mà» és una requesta d’amor. El poeta demana a l’estimada que se li acosti cada cop més fins a arribar al «joc d’amar». La relació dels amants es produeix mentre passegen a la vora del mar Els elements del paisatge —les palmeres, les gavines el sol— configuren un espai idíl·lic que estimula els sentiments dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre al tòpic literari del locus amoenus que consisteix a descriure un indret deliciós que afavoreix la relació amorosa. 17. Resposta oberta.
Pàgina 21 TEXTOS FUNCIONALS 18. a) descriptiu b) informatiu c) instructiu d) administratiu e) instructiu
19. a) instructiu b) informatiu c) predictiu d) descriptiu e) explicatiu f) publicitari g) conversacional
Pàgina 23
GRAMÀTICA 20. a) força content dels resultats obtinguts ➔ adjectival b) una campanya contra la crisi climàtica ➔ nominal c) dins una cova fosca ➔ preposicional d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari ➔ verbal e) molt lentament ➔ adverbial
Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat . Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:
• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat .
• Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA .
• Activitats de reforç
• Rúbriques i dianes d’avaluació
2 ESO Llengua a alana t c D’AULA GUIA
Programa Dolors Monserdà
Unitat 3
1. Planificació del text d’acord amb la situació comunicativa.
Planifico el text amb una molt bona generació d’idees, una selecció acurada de les més adients a l’objectiu i el context una organització d’acord amb la situació comunicativa.
Escric el text amb les idees suficientment organitzades i enllaçades.
Tinc dificultats per organitzar enllaçar les idees del text. 30 %
3. Utilització dels connectors pertinents. Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo amb força fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo pocs connectors tendeixo a escriure oracions simples. Tinc dificultats per utilitzar connectors només escric oracions simples. 10 %
4. Aplicació de la normativa ortogràfica Escric tenint present la correcció ortogràfica
6.
UNITAT 1
Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació: La dona
Per a en Sherlock Holmes ella sempre és «la dona». Rarament he sentit que l’anomeni d’una altra manera. Als seus ulls ella sobresurt i eclipsa totes les altres.
No es pot dir que sentís amor per la Irene Adler; per a una ment freda cerebral com la seva, totes les emocions, i aquesta en especial, eren rebutjades. Ell és una perfecta màquina d’observació i raonament, però, com a enamorat, s’havia col·locat en una posició falsa. Mai no parlava de la més lleu passió, excepte en un clar to de menyspreu i burla. En un temperament equilibrat com el seu, no hi cabia la intromissió d’un sentiment que el distragués i desajustés. I, no obstant això, per a ell només hi va haver una dona en la seva vida, i aquesta va ser la difunta Irene Adler. ARTHUR CONAN DOYLE Els millors casos de Sherlock Holmes Barcanova
1. Sherlock Holmes és un detectiu…
☐ observador, emotiu i fred ☐ passional, intel·ligent i racional. ☐ equilibrat, enamoradís reflexiu. ☐ analític, racional observador.
_________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ UNITAT 1 OPCIÓ A Activitat 1 – Dimensió expressió escrita Classifica els mots següents segons que siguin diminutius (indiquen petitesa) o diminutius lexicalitzats (són paraules noves): farmaciola – rateta – lentilla – carona – bombeta – pilona – animaló a) Diminutius: __________________________________________ _______
em vaig resignar, vaig acceptar allò que el destí m’oferia em vaig mentalit- zar per a l’arribada del rellogat, tot que la mare m’havia dit que aquesta paraula no li agradava gens, que ella preferia utilitzar-ne una altra de més idònia, com ara hoste. Així doncs, ens vam disposar a compartir el nostre espai vital amb una per- sonada desconeguda, que tant podia ser home com dona, jove o gran. Un misteri. JORDI SIERRA I FABRA: L’estrany Barcanova 1 AVALUACIÓ COMPETENCIAL LLENGUA CATALANA 2n ESO Nom _______________________________ Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ
b) Diminutius lexicalitzats: _________________________________ ________ Activitat 2 – Dimensió literària i dimensió expressió escrita Relaciona les explicacions següents amb els trobadors i els joglars:
a) Eren intèrprets de composicions poeticomusicals líriques o èpiques durant l’època medieval. b) Dominaven la retòrica i la música i eren molt valorats per la societat.
d) La seva funció era distreure o delectar l’audiència.
c) Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells.
e) Eren creadors de composicions poètiques i musicals en llengua occitana durant l’època medieval. f) Solien acompanyar el seu cant o recitat amb un instrument.
ESPAI PERSONAL
L CURR UÍC UM N COMP EET CIAL UN
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
Les competències
Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme
L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències . La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic
Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO
Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts
Les rúbriques
Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin
Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació) .
Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge . A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar
Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió . En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat .
Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100
Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’ aprenent , un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 % Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència .
Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri . El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100 . També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat
Dimensió comprensió lectora i dimensió expressió escrita Pàgina 14, Posa-ho per escrit
Planifico l’escrit amb una generacióbonad’idees, una selecció adequada de les més adients aell’objectiu context una d’acordorganització amb la situació comunicativa.
Planifico l’escrit amb la generació d’idees bàsiques una senzilla,organització tenint en compte la intenció el receptor.
Descriptors Nivell d’assoliment Pes Expert 4 (100 %) Avançat 3 (75 %) Aprenent 2 (50 %) Novell 1 (25 %) 1. dePlanificació l’escrit d’acord amb la comunicativa.situació Planifico l’escrit amb una molt bona d’idees,generació una selecció acurada de les més adients aell’objectiu context i una d’acordorganització amb la situació comunicativa.
Planifico l’escrit amb dificultats, tot i seguir unes pautes. 25 %
2. Organització de les idees del text. Escric textos amb les idees molt benenllaçades.organitzades Escric textos amb les idees benenllaçades.organitzades Escric textos amb les idees suficientment organitzades enllaçades. Tinc dificultats per organitzar i enllaçar les idees del text. 25 %
3. Utilització dels pertinents.connectors Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo amb força fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo connectorspocs tendeixo a escriure oracions simples. Tinc dificultats per utilitzar connectors només oracionsescricsimples. 15 % 4. deAplicació la ortogràficanormativa Escric tenint present la correcció ortogràfica no faig faltes. Escric tenint present correccióla ortogràfica no faig gaires faltes. Escric sense tenir present la correcció iortogràfica faig força faltes. Escric sense tenir present la correcció ortogràfica faig
6. Presentació del text de adequada.manera Complemento el text amb elements estèticsvaluosos.pertinents Presento el text amb claredat hi afegeixo elementsalgunsestètics. Presento el text amb claredat d’una senzilla.manera Em costa presentar el text amb claredat no utilitzo estèticselements que el puguin millorar. 10 %
2 RÚBRIQUES • Unitat 1
Les dianes
La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient
La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4 . Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell)
Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar . Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems . De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana
Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua . Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes
Conec els diferents tipus de textos funcionals que hi ha.
Entenc quina és la funció de cada tipus de text.
Escric sense errors ortogràfics ni gramaticals.
DIMENSIONS
COMPRENSIÓ LECTORA
Competència 1 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls
Competència 2 Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l
Competència 3 . Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement
Competència 4 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització
Competència 5 . Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística
Competència 6 . Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal
Competència 7 . Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals
Competència 9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs COMUNICACIÓ
Competència 8 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents
ACTITUDINAL I PLURILINGÜE
Competència 10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal
Competència 11 Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos
Competència 12 . Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments
Actitud 1 . Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres
Actitud 2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta .
Actitud 3 Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu .
C1
C2
C3
C7
C8
C9
C10
C11
C12
C4
C5
C6
A1
A2
A3
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat
Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030
Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures .
A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta
La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030
Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps La primera forma d’afavorir la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures .
L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu
Els 17 objectius de desenvolupament sostenible
E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL
» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA
LLENGUA I COMUNICACIÓ
U1
U2
U3
U4
U5
U6
LECTURA
Wolfgang (extraordinari)
Diminutius lexicalitzats i afectius; sufixos argumentatius
El gos de casa
Camps semàntics; camps lèxics
Una caverna molt prehistòrica
Situació comunicativa; formes col·loquials; formes estàndards
Com un angelet
Paraules polisèmiques; mots parònims; paraules sinònimes amb graus d’intensitat
Robinson Crusoe
Epònims; maneres diferents de compartimentar la realitat; el diccionari bilingüe
Un enemic del poble
Sinònims totals i parcials; sinònims de registres diferents; sinònims dialectals; falsos sinònims
LITERATURA
Les cançons d’amor: els trobadors; Ausiàs March; Joan Salvat-Papasseit
Les faules i els exemples: Isop; Ramon Llull; Jean de La Fontaine
La comèdia: Molière; Serafí Pitarra
TEXTOS FUNCIONALS / LLENGUA I SOCIETAT
Els textos funcionals
Aprendre a descriure: per reconèixer o identificar; per saber-ne més
Les llengües romàniques: el primer imperi a Europa; la romanització; la Romània PROJECTE
Viatges al més enllà: Dante Alighieri; Bernat Metge
U7
U8
La poesia, emoció sonora: Joana Raspall, Joan Salvat-Papasseit, Maria-Mercè Marçal
Mots homònims; mots homòfons i mots homògrafs
Wonder
Insults i renecs; paraules tabú i eufemismes
Les auques: l’origen; les auques modernes; Santiago Rusiñol
El drama modern La representació dels conflictes socials: Henrik Ibsen; Joan Puig i Ferrater
PROJECTE SEGON TRIMESTRE
Les llegendes: El comte Arnau; llegendes urbanes
Aprendre a descriure la personalitat: tarannà de les persones; tipologia dels quatre temperaments; model dels cinc factors de la personalitat; tipologia dels horòscops
Aprendre a donar instruccions: textos instructius
Unitat i diversitat de les llengües: facultat del llenguatge; diversitat de llengües; llengua catalana; diversitat interna de les llengües; varietats geogràfiques del català
Aprendre a explicar una matèria: textos explicatius; textos explicatius de divulgació
La narrativa basada en fets històrics i vivències personals: cròniques medievals; Memòries de Josep M de Sagarra; Diari d’Anne Frank
PROJECTE TERCER TRIMESTRE
Aprendre a argumentar: què és argumentar?; debat; cartes dels lectors
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
GRAMÀTICA
L’oració: paraules, sintagmes i oracions; el subjecte i el predicat; l’oració simple i l’oració composta
Els pronoms: personals; demostratius; quantificadors; interrogatius; relatius
Les preposicions: el sintagma preposicional; a, en, amb; de; per, per a; tòniques; compostes; locucions prepositives
ORTOGRAFIA
Vocals en contacte: el hiat; la sinalefa; l’elisió; l’apòstrof; les contraccions
Les lletres b/p, d/t, g/c: l’ensordiment; les normes ortogràfiques; l’emmudiment
Les lletres b i v: sons de la be alta i la ve baixa; normes ortogràfiques; comparació amb altres llengües; paraules de la mateixa família
Animals que curen
Les conjuncions: de coordinació; de subordinació; locucions conjuntives
Les lletres s, c, ç, z i el dígraf ss: sons de la essa sonora i la essa sorda; normes ortogràfiques
Els connectors textuals: per ordenar i afegir informació; per aclarir i posar exemples; per oposar i contrastar; per concloure
Els sintagmes nominal, adjectival, preposicional; oració adjectiva
Les lletres m i n i el dígraf ny: consonants nasals; fenòmens fonètics; normes ortogràfiques; lletres mudes; lletres m i n geminades
Un booktrailer per guanyar lectors
Els complements del verb: complements directe, indirecte, de règim, circumstancials
La lletra l i el dígraf ll: consonants laterals; geminació; ela geminada
Els pronoms febles: formes; funcions La lletra r, el dígraf rr i la lletra h: consonants bategants i vibrants; erra muda
Els arbres amics
POSA'T A PROVA
Nadons prematurs
Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)
Esperits que parlen
L’adolescència i els clàssics literaris
El nàufrag voluntari, la increïble història d’Alain Bombard
D’indret paradisíac a malson de la pandèmia
Literatura per a infants i joves?
La construcció del futur
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 3r d’ESO Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos . D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa
Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula
UNITAT 1 HORES LECTIVES
Wolfgang (extraordinari) 3 h
Pren la paraula 1 h
Posa-ho per escrit 1 h
Literatura 2 h
Textos funcionals 1 h
Gramàtica 2 h
Ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
UNITAT 2 HORES LECTIVES
El gos de casa 3 h
Pren la paraula 1 h
Posa-ho per escrit 1 h
Literatura 2 h
Textos funcionals 1 h
Gramàtica 2 h
Ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
UNITAT 3 HORES LECTIVES
Una caverna molt prehistòrica 3 h
Pren la paraula 1 h
Posa-ho per escrit 1 h
Literatura 2 h
Llengua i societat 1 h Gramàtica 2 h
Ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
Projecte 1 3 h
UNITAT 4 HORES LECTIVES
Com un angelet 3 h
Pren la paraula 1 h
Posa-ho per escrit 1 h Literatura 2 h
Textos funcionals 1 h Gramàtica 2 h Ortografia 1 h Posa’t a prova 1 h
UNITAT 5 HORES LECTIVES
Robinson Crusoe 3 h
Pren la paraula 1 h
Posa-ho per escrit 1 h Literatura 2 h
Textos funcionals 1 h Gramàtica 2 h Ortografia 1 h Posa’t a prova 1 h
UNITAT 6
HORES LECTIVES
Un enemic del poble 3 h
Pren la paraula 1 h
Posa-ho per escrit 1 h Literatura 2 h
Llengua i societat 1 h Gramàtica 2 h Ortografia 1 h Posa’t a prova 1 h
Projecte 2 3 h
UNITAT 7 HORES LECTIVES
La poesia, emoció sonora 3 h
Pren la paraula 1 h Posa-ho per escrit 1 h Literatura 2 h
Textos funcionals 1 h Gramàtica 2 h Ortografia 1 h Posa’t a prova 1 h
UNITAT 8 HORES LECTIVES
Wonder 3 h
Pren la paraula 1 h
Posa-ho per escrit 1 h Literatura 2 h
Textos funcionals 1 h Gramàtica 2 h Ortografia 1 h
Posa’t a prova 1 h
Projecte 3 3 h
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» UNITAT 1
Programació competencial d’aula
i concreció de les dimensions
Dimensió comprensió lectora
COMPETÈNCIES CRITERIS
C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.
1. L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos de gèneres narratius.
C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.
2. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre textos escrits propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.
4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis i aliens.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
1.1. Reconeix els diferents espais que apareixen en un text narratiu.
1.2. Comprèn la influència que els escenaris tenen en l’estat d’ànim dels protagonistes.
1.3. Detecta les característiques que mostren la complexitat i l’evolució dels personatges.
1.4. Copsa les motivacions i els conflictes profunds dels personatges.
1.5. Sap distingir els diferents tipus de textos funcionals.
2.1. Sap diferenciar la sinopsi de l’argument d’un text.
2.2. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una narració.
4.1. Reconeix els diminutius lexicalitzats i afectius i sap buscar-ne el significat en un diccionari.
4.2. Sap formar mots nous amb sufixos augmentatius i emprar-los en els contextos adequats.
4.3. És capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació.
- La sinopsi i l’argument.
- Els personatges arquetípics.
7
Pàgina 13 3 («Posa’t a prova»)
- Banqueta, un diminutiu lexicalitzat.
- Els diminutius afectius.
- Els sufixos augmentatius.
9, 10, 11 7, 8, 9 («Posa’t a prova»)
Dimensió expressió escrita
COMPETÈNCIES CRITERIS
C4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de l’escriptura.
C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida acadèmica i a la finalitat que persegueixen, seguint models.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
5.1. Planifica la redacció d’un text predictiu.
5.2. Té en compte les parts proposades alhora d’estructurar l’escrit.
- El text predictiu. Pàgines 14, 15 Per escrit («Posa’t a prova»)
C6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.
7. L’alumne ha de ser capaç d’emprar les eines oportunes per corregir els textos que escriu i de tenir criteris per presentarlos correctament des del punt de vista formal.
6.1. Construeix oracions, paràgrafs i textos amb la correcció ortogràfica i gramatical necessària.
6.2. Aplica la normativa ortogràfica i gramatical correctament.
6.3. Diferencia les paraules dels sintagmes i aquests de les oracions.
6.4. Identifica el subjecte i el predicat i en coneix les característiques principals.
6.5. Identifica i coneix les característiques de les oracions impersonals.
6.6. Identifica i coneix les característiques dels mecanismes de coordinació i d’inserció per formar oracions compostes.
6.7. Coneix la casuística i l’ortografia de les vocals en contacte.
7.1. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.
- El text predictiu.
- L’oració: paraules, sintagmes i oracions; el subjecte i el predicat; l’oració simple i l’oració composta.
C7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloenthi els elements prosòdics i no verbals.
8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
8.1. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una pel·lícula.
8.2. Prepara un dictat i l’escriu correctament.
- Els personatges arquetípics.
- Els textos funcionals.
Pàgina 13 Dictat
C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.
10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text conversacionals i expositius.
12. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos orals i multimèdia, i per compondre i revisar progressivament i autònomament els textos propis i aliens.
10.1. Estructura adequadament els continguts d’una exposició oral.
10.2. Elabora un guió amb les idees que vol expressar en una exposició oral.
10.3. Parla en públic i sap adaptar-se a la situació comunicativa.
10.4. Sap fer treballs orals individualment i en grup.
- Els personatges arquetípics. Pàgina 13
De viva veu («Posa’t a prova»)
12.1. Sap valorar la seva intervenció i la dels altres.
12.2. Té en compte aspectes com ara l’entonació, el ritme, la intensitat i l’expressivitat en les seves intervencions orals davant els companys.
C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana i la universal.
13. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre, de forma guiada, obres literàries de la literatura catalana i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.
13.1. Llegeix, entén el que llegeix i mostra interès per la lectura.
13.2. Sap interpretar els diferents recursos literaris que li permeten entendre el text.
13.3. Coneix les característiques principals dels corrents estudiats.
Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.
17. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.
18. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la interacció oral en la vida social practicant actes de parla: opinant, dialogant..., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.
17.1. Mostra interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen.
17.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.
CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.
CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana i universal.
CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal.
Solucionari
Pàgina 11
LECTURA
1. Una hamburgueseria i l’interior d’un auditori.
2. L’auditori és una sala de concerts meravellosa, sublim i lluminosa. En canvi, l’hamburgueseria és un local rònec, lúgubre i malsà
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta. Per exemple:
a) «De fet, sempre he pensat que la mare era intelligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues no arriba, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència.»
b) «—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan vaig trobar la mare morta a casa?»
c) «De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure. “Gràcies”, li dic.»
CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.
CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.
CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal.
CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.
CC19. Pragmàtica. Gèneres de text: les cançons d’amor. Textos funcionals.
CC20. Fonètica i fonologia. Vocals en contacte: hiat, sinalefa i elisió.
CC21. Lèxic i semàntica. Els diminutius lexicalitzats, els diminutius afectius i els sufixos augmentatius.
CC22. Morfologia i sintaxi. L’oració: subjecte i predicat.
L’oració simple i l’oració composta.
L’apòstrof. Les contraccions.
5. Wolfgang és un noi superdotat i un bon pianista. Però la seva intel·ligència l’aïlla del món. Tot passa pel sedàs de la raó, rebutja mostrar les seves emocions i li costa relacionar-se amb els altres. Tot això té a veure amb una situació familiar i personal molt complicada. Quan aprengui a sentir i a perdonar, començarà a encaixar dins d’aquest món. Wolfgang viatja a l’interior de si mateix i acaba disseccionant les seves emocions. És un viatge cap a la comprensió de si mateix.
6. Al seu pare. Perquè no hi era quan ell era petit ni quan la seva mare va morir.
Pàgina 12
7. La sinopsi de la novel·la.
8. Resposta oberta.
9. a) llençol b) forquilla c) bombeta d) barretina e) farmaciola f) pitet g) faldilla
10. marona, animaló, carona
11.
a)
1. homenàs 2. barcassa
Pàgina 13
PREN LA PARAULA
b) 1. bestiota 2. ocellots
c) 1. ditarros 2. veuarra
Què hem de fer? Resposta oberta.
Com ho hem de fer? Resposta oberta.
Pàgina 14
POSA-HO PER ESCRIT
Què hem de fer? Resposta oberta.
Com ho hem de fer? Resposta oberta.
Pàgina 17
LITERATURA
12. Joglars: Intèrprets de composicions poeticomusicals líriques o èpiques durant l’època medieval. Solien acompanyar el seu cant amb un instrument. La seva funció era distreure o delectar l’audiència. Trobadors: Creadors de composicions poètiques i musicals en llengua occitana durant l’època medieval. Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells. Dominaven la retòrica i la música, i eren molt valorats per la societat.
13. L’enamorat és un vassall, és a dir, una persona de rang inferior, i l’estimada és la dama de la cort, és a dir, la dona del rei o del comte. Pertanyen, doncs, a grups socials diferents. A més, la dona a qui declara amor el trobador és una dona casada
14. En aquesta cançó d’amor cortès, el trobador atribueix a la dama tres qualitats: la bellesa (vers 4), la gentilesa (vers 7) i l’excel·lència (vers 10). Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos sentiments contradictoris: el de felicitat (vers 6) i el de dolor (vers 11). En els dos últims versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se enamorat de la millor, és a dir, de la dona més perfecta. I és que val a dir que el trobador no parla d’una relació entre iguals perquè espera que la
dama li faci «un gran favor per pietat», és a dir, que el compadeixi; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una dama i ell, el seu vassall
Pàgina 19
15. Per Ausiàs March, l’amor constitueix un problema moral perquè pot dignificar la persona (si viu un amor honest) o la pot pervertir (si únicament s’interessa per l’amor sensual).
16. «Dona’m la mà» és una requesta d’amor. El poeta demana a l’estimada que se li acosti cada cop més fins a arribar al «joc d’amar». La relació dels amants es produeix mentre passegen a la vora del mar. Els elements del paisatge —les palmeres, les gavines i el sol— configuren un espai idíl·lic que estimula els sentiments dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre al tòpic literari del locus amoenus, que consisteix a descriure un indret deliciós que afavoreix la relació amorosa.
17. Resposta oberta.
Pàgina 21
TEXTOS FUNCIONALS
18. a) descriptiu
b) informatiu
c) instructiu
d) administratiu
e) instructiu
19. a) instructiu
b) informatiu
c) predictiu
d) descriptiu
Pàgina 23
GRAMÀTICA
f) predictiu
g) argumentatiu
h) publicitari
i) conversacional
j) retòric
e) explicatiu
f) publicitari
g) conversacional
20. a) força content dels resultats obtinguts ➔ adjectival
b) una campanya contra la crisi climàtica ➔ nominal c) dins una cova fosca ➔ preposicional
d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari ➔ verbal e) molt lentament ➔ adverbial
21. 1. Qui es queixa? queixar-se 2. De què es queixa?
1. Qui telefona? telefonar 2. A qui telefona?
1. A qui li agrada? agradar 2. Què li agrada?
1. Qui obliga? obligar 2. A qui obliga? 3. A què obliga?
22. a) Aquest fred matarà tots els cirerers.
b) L’any passat va caure un llamp al campanar.
c) La memòria de vegades ens enganya
d) Falten dos minuts per a les dotze.
e) No us arribaran pas els diners per a tot!
23.
a) L’escala mecànica arriba al primer pis. esp nucli CN nucli CV SN subjecte SV predicat
b) Tanta pedanteria ofèn la gent senzilla esp nucli nucli CV SN subjecte SV predicat
Pàgina 25
24. a) Aquell dia la Fàtima estava especialment alegre. ➔ oració simple
b) Quan una porta es tanca, sempre se n’obre una altra. ➔ oració composta
c) El gos portava una placa al collar amb el número de telèfon del seu propietari. ➔ oració simple
d) L’amor és com una llar de foc, que comença sempre amb una flama. ➔ oració composta
e) Tothom l’havia vist, però ningú no sabia qui era.
➔ oració composta
f) Aquesta música ens acompanyarà tota la vida. ➔ oració simple
25. a) M’agrada que a la nit faci fred.
b) Ja tinc el llibre que em vas encarregar.
c) L’Èric diu que ja és massa tard.
d) Em molesta molt que no em diguin pel meu nom.
e) Les anàlisis han confirmat que el malalt pateix una infecció bacteriana.
26. a) 1Sempre he anhelat 2que arribi un dia 3en què sigui jo el protagonista 4i tota la gent m’aplaudeixi.
b) 1Penso una mica 2i arribo a la conclusió 3que potser no és mala persona.
c) 1Sempre he pensat 2que la mare era intel·ligent, 3i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia.
d) 1Jo em preguntava 2per què deia 3que la intel·ligència s’havia de conduir bé.
e) 1Per molt que t’hi esforcis 2no aconseguiràs mai 3que m’il·lusioni i 4vulgui venir amb vosaltres de viatge.
27. a) La tripulació del vaixell els desitja que tinguin una travessia agradable. oració subordinada substantiva
b) L’aire que prové del mar és molt humit. oració subordinada adjectiva
c) La criatura que acaba de néixer es dirà Abril. oració subordinada adjectiva
d) Els jugadors prefereixen que l’àrbitre del partit sigui un professional oració subordinada substantiva
