Aquest projecte editorial de l’àmbit lingüístic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Redacció i edició: Xavier Carulla
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica i maquetació: Cristina Montero
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
Desenvolupament
E PROJ TEC EL DE LATÍ L
» PRESENTACIÓ
» PRESENTACIÓ
El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat
Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llatí, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit lingüístic i de l’àmbit social, agrupades per dimensions
d’Alexandria
El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment:
• La temporització orientativa del contingut del llibre
• Una proposta de programació didàctica de cada unitat .
• Les solucions de totes les activitats .
• Orientacions metodològiques i activitats complementàries
• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( )
• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ) .
• La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, )
DESENVOLUPAMENT
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» UNITAT 1
Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions
C1. Obtenir informació, interpretar valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació acadèmics per comprendre’ls.
1. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer els llatinismes locucions habituals d’ús llatí incorporats a les llengües conegudes identificar components d’origen grecollatí en paraules del llenguatge quotidià en el vocabulari específic de les ciències de la tècnica, explicar-ne el sentit etimològic.
1.1. Identifica els principals trets de la llengua indoeuropea. 1.2. Reconeix les principals etapes evolutives del llatí.
1.3. Sap explicar l’origen llatí del català.
1.4. Comprèn el contingut d’un text de gènere històric.
1.5. Comprèn els principals conceptes metalingüístics relacionats amb el terme llengua amb l’evolució del llatí. - Les llengües indoeuropees. - El llatí. - Un llatí per a cada moment: el llatí culte i el llatí col·loquial. - Origen enfortiment de Roma durant la Monarquia.
7, 10, 11, 12, 15, 18 1, 2, 3 («Posa’t a prova»)
C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura el seu format, interpretarne els trets lèxics morfosintàctics per comprendre’l.
3. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar les regles bàsiques d’evolució fonètica a ètims llatins productius en relació amb les llengües romàniques, i fins tot no romàniques; deduir les regles a partir de la comparació amb els termes heretats, establir la relació semàntica entre un terme patrimonial un cultisme.
3.1. Sap identificar els termes que formen un mot compost d’origen llatí deduirne el significat.
3.2. Forma mots derivats a partir d’arrels d’origen llatí.
- Les llengües indoeuropees.
- El llatí. - Un llatí per a cada moment: el llatí culte el llatí col·loquial. - Expansió durant l’Imperi.
3.3. Reconeix l’origen llatí de topònims actuals.
3.4. Forma paraules derivades a partir d’ètims llatins.
Activitats complementàries El llatí, com tota llengua viva, va anar evolucionant passant per diferents períodes o etapes. Podeu demanar als alumnes de fer un esquema amb les diferents etapes que recullin tres ítems característics per a cadascuna.
Per acabar, per treballar la dimensió comunicació oral, podeu organitzar la classe en set grups perquè cada un prepari una intervenció breu sobre una de les etapes del llatí, amb les principals característiques (trets de la llengua; autors, si n’hi ha, algun fet destacable, etc.).
De la mateixa manera que passa amb les llengües actuals, que quan parlem fem servir un registre o un altre en funció de la situació comunicativa, del nivell cultural, etc., amb el llatí va passar el mateix, hi havia un llatí culte, que equivaldria al llatí escrit, un llatí col·loquial, o també anomenat vulgar, en el sentit que era el parlat per la gent del carrer.
Feu reflexionar els alumnes sobre aquest punt demaneu-los que distingeixin entre grups de tres paraules, quin és el mot llatí, quin el mot patrimonial
evolucionat quin el cultisme. Per exemple: organu orgue (mot patrimonial) òrgan (cultisme);
és
dispersió d’un grup ètnic fora del seu lloc originari. / c) Cap al
aC. / d) A partir de
de
llengües indoeuropees van veure que hi havia semblances entre elles van arribar a la conclusió que derivaven d’una llengua originària comuna: l’indoeuropeu. 8. Respostes orientatives: Nom propi: Arantxa, Iñaki, Begoña, Joseba, etc. Cognom: Gurruchaga, Uriburi, Urtubey. Plat de cuina típic: marmitako. Topònim: Donosti, Ondarroa, Gasteiz, Bilbo. Esport típic: aizkolaris (talladors de troncs). Adeu: agur. Policia autonòmica: ertzaintza. President govern basc: lehendakari.
9. pare – aita mare – casa – etxe jove – gazte germà –haurride home – gizaki vell – zahar vaca – behi 10. Normalment el conqueridor imposa la seva pròpia llengua al poble conquerit. En el cas del llatí, en ser una llengua que permetia la comunicació de tot l’Imperi, es va imposar sense problemes, perquè els pobles dominats veien els avantatges de parlar llatí.
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat . Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:
1. Cerca d’informació a internet. Cerco informació a internet i sé seleccionar amb claredat les pàgines més fiables, rigoroses ben documentades. Cerco informació a internet tendeixo a seleccionar les pàgines adequades segons el que se’m demana.
2. Selecció de la informació. Sé buscar i seleccionar amb facilitat, precisió i eficàcia la informació que se’m demana a l’hora de fer un treball concret.
Sé buscar i seleccionar amb certa facilitat la informació que se’m demana a l’hora de fer un treball concret.
3. Planificació de l’escrit. Planifico l’escrit amb generació d’idees, selecció de les més adients a l’objectiu i el context, amb organització de les idees conscienciació de tot el procés.
1 (25 %)
Cerco informació a internet de vegades trio les pàgines adequades. Cerco informació a internet però em manca criteris per saber quines són les pàgines fiables quina informació haig de seleccionar. 15 %
Sé buscar seleccionar amb alguna dificultat la informació que se’m demana a l’hora de fer un treball concret. Tinc dificultats per trobar la informació concreta que se’m demana a l’hora de fer un treball concret. 20 %
Planifico l’escrit amb generació d’idees, selecció de les més rellevants organització clara d’acord amb la situació comunicativa.
4. Revisió correcció del text. Reviso, corregeixo i reescric en profunditat aspectes formals i conceptuals del text, el presento amb claredat estètica.
5. Actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística. Respecto valoro molt la diversitat lingüística de l’entorn i d’arreu.
Reviso, corregeixo i reescric significativament aspectes formals conceptuals del text, el presento amb claredat i estètica.
Planifico l’escrit amb generació d’idees bàsiques organització senzilla, tenint en compte la intenció el receptor.
Planifico amb dificultats l’escrit tot seguir unes pautes. 20 %
Reviso, corregeixo reescric aspectes formals conceptuals bàsics del text, el presento amb claredat.
Reviso corregeixo amb dificultats aspectes bàsics del text. 25 %
Respecto valoro força la diversitat lingüística de l’entorn i d’arreu. Valoro de vegades lalingüísticadiversitatde l’entorn d’arreu
Em costa valorar la importància de lalingüísticadiversitatde l’entorn d’arreu. 20 %
UNITAT1
Omple els buits amb les paraules adequades per tal que el text tingui sentit: Una família lingüística està formada per un grup de llengües que tenen un origen __________ i unes semblances evidents. La majoria de llengües formen part d’una família lingüística, però n’hi ha alguna que no; és el cas de l’__________ o __________ , una de les llengües més antigues del món, que no té relació amb cap altra llengua.
Tot i que hi ha diverses famílies lingüístiques, nosaltres ens centrarem en la indoeuropea, una família que tenia una llengua originària comuna: l’__________ .
No hi ha testimonis escrits d’aquesta llengua, que sembla que era parlada per una sola comunitat que vivia al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria. Probablement aquest poble va haver d’emigrar cap a altres zones, fet que es coneix amb el nom de __________ . Aquesta__________ devia comportar que l’indoeuropeu anés evolucionant fins a formar un gran nombre de llengües, entre les quals el __________ A diferència de les altres llengües indoeuropees, el llatí tenia cada vegada més parlants, ja que tots els territoris conquerits per Roma havien de parlar-lo Tot i així, el llatí que es parlava no era homogeni. Cal diferenciar entre el _____________ , utilitzat pels escriptors els mestres d’escola, amb unes normes gramaticals estrictes, força rígid i que no va experimentar gaires variacions, i el __________ parlat per la gent del carrer, que prescindia de les normes gramaticals i era molt viu i espontani. D’aquesta evolució del llatí col·loquial van néixer les llengües romàniques.
mensió actitudinal i plurilingüe Què és una família lingüística? Posa’n dos exemples
Activitat 2 - Dimensió expressió escrita, dimensió comunicació oral i dimensió actitudinal i plurilingüe Quines són les característiques principals de l’indoeuropeu?
Activitat 3 - Dimensió expressió escrita, dimensió comunicació oral i dimensió actitudinal i plurilingüe Quin és l’origen de la llengua llatina?
L CURR UÍC UM N COMP EET CIAL UN
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC I DE L’ÀMBIT SOCIAL
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES
Les competències
Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme
L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències . La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en els documents Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i Competències bàsiques de l’àmbit social
Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum . Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg del curs
Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial . També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts
Les rúbriques
Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin
Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació) .
Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge . A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar
Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió . En aquest programa de Llatí posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat
Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100
Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’ aprenent , un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 % Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència .
Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100 . També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat
3. Planificació de l’escrit. Planifico l’escrit amb d’idees,generacióselecció de les més adients a l’objectiu el context, organitzacióambde les idees conscienciació de tot el procés.
4. Revisió i correcció del text. Reviso,reescriccorregeixo en profunditat aspectes conceptualsformals del text, i el presento amb estètica.claredat
Sé buscar seleccionar amb certa facilitat la informació que se’m demana a l’hora de fer un treball concret.
Planifico l’escrit amb d’idees,generacióselecció de les més rellevants i organització clara d’acord amb la situació comunicativa.
Reviso,reescriccorregeixo significativament aspectes conceptualsformals del text, i el presento amb estètica.claredat
Sé buscar i seleccionar amb alguna dificultat la informació que se’m demana a l’hora de fer un treball concret. Tinc dificultats per trobar la informació concreta que se’m demana a l’hora de fer un treball concret. 20 %
Planifico l’escrit amb d’ideesgeneracióbàsiques organització senzilla, tenint en compte la intenció el receptor.
Reviso,reescriccorregeixo aspectes formals conceptuals bàsics del text, i el presento amb claredat.
Planifico dificultatsambl’escrit tot seguir unes pautes.
20 %
Reviso i corregeixo amb dificultats aspectes bàsics del text. 25 %
5. Actitud de respecte i valoració positiva de la lingüística.diversitat Respecto i valoro molt la lingüísticadiversitat de l’entorn i d’arreu. Respecto valoro força la lingüísticadiversitat de l’entorn i d’arreu. Valoro de vegades la diversitat lingüística de l’entorn d’arreu Em costa valorar la importància de la diversitat lingüística de l’entorn i d’arreu. 20 %
Les dianes
La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient
La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4 . Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell)
Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar . Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems . De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana
Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua . Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes
DIANES • Unitat 1
Dimensió cultural i artística Pàgina 30, activitat 29
Sé aprofundir en la investigació d’un tema.
Tinc cura en la presentació del material.
Trio imatges originals. Soc creatiu en la presentació del tema.
Soc rigorós en la selecció de les fonts.
Faig una bona correcció ortogràfica i gramatical.
DIANES • Unitat
Dimensió comunicació oral Pàgina 30, activitat 30
Faig servir suport audiovisual.
amb l’auditori.
servir
Faig servir el lèxic adequat al tema. Estructuro bé la informació. Em documento de manera adequada.
COMPRENSIÓ LECTORA
Competència 1 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls
Competència 2 Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l
Competència 3 . Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement
Competència 4 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització
Competència 5 . Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística
Competència 6 . Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal
Competència 7 . Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals
Competència 8 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents
Competència 9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs
Competència 10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal
Competència 11 Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos
Competència 12 . Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments
Actitud 1 . Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres
Actitud 2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta .
Actitud 3 Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu . ACTITUDINAL
C1
C2
C3
C7
C8
C9
C10
C11
C12
C4
C5
C6
SOCIAL
HISTÒRICA
Competència 1 . Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica
Competència 2 . Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat
Competència 3 Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals
Competència 4 . Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics
DIMENSIONS
CULTURAL I ARTÍSTICA
Competència 8 Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat
Competència 9 Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn
Competència 10 Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers
C1
C4
C2
C3
C10
C8
C9
» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)
Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat
Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030
Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures .
A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta
La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030
Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures .
L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu
Els 17 objectius de desenvolupament sostenible
E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL
» ÍNDEX DE LLATÍ
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» ÍNDEX DE LLATÍ
1
Llengua llatina
1. De l’indoeuropeu al llatí
Del món clàssic a l’actualitat
2. Roma, mestressa de mig món
Parlem en llatí
3. Mots catalans de procedència llatina
De part dels déus
4. Amors i amorets
Posa’t a prova
Llengua llatina
1. L’evolució del llatí
Del món clàssic a l’actualitat
2. Tots el camins porten a Roma
Parlem en llatí
Posa’t a prova 2
3. Topònims d’origen llatí Gentilicis
De part dels déus
4. Històries d’amor
Llengua llatina
Posa’t a prova 3
1. El llatí, una llengua flexiva
2. La primera declinació
Del món clàssic a l’actualitat
3. Política i dret romans
Parlem en llatí
4. Prefixos, sufixos i radicals llatins
De part dels déus
5. Perseu i Andròmeda
4
Llengua llatina
1. La segona declinació i el gènere neutre
2. El present d’indicatiu
Del món clàssic a l’actualitat
3. Viure en societat
Parlem en llatí
4. Expressions amb contingut mitològic
De part dels déus
5. Els raptes de la mitologia clàssica
Posa’t a prova
Llengua llatina
1. Els adjectius llatins
2. L’imperfet d’indicatiu
Del món clàssic a l’actualitat
3. Viure en família
Parlem en llatí
4. Lèxic sobre el calendari i el temps
De part dels déus
5. Éssers prodigiosos
Posa’t a prova
Llengua llatina
1. La tercera declinació
Del món clàssic a l’actualitat
2. Oci, festes i tradicions
Parlem en llatí
3. Matemàtiques, química i… llatí
De part dels déus
4. Les forces del destí
Posa’t a prova
Llengua llatina
1. Els adjectius de la tercera declinació
2. El futur d’indicatiu
3. L’infinitiu concertat
Del món clàssic a l’actualitat
4. Botigues i mercats
Parlem en llatí
5. La salut de les persones i dels animals
De part dels déus
6. El món dels morts
Posa’t a prova
Llengua llatina
1. La quarta i la cinquena declinacions
Del món clàssic a l’actualitat
2. La transmissió de la cultura clàssica
Parlem en llatí
3. Abreviatures i expressions catalanes amb contingut clàssic
De part dels déus
4. Els orígens de la humanitat
Posa’t a prova
Llengua llatina
1. Repassem llengua i gramàtica
Del món clàssic a l’actualitat
2. Repassem història i cultura
Parlem en llatí
3. Llatinismes d’ús més freqüent
De part dels déus
4. Joventut i bellesa
Posa’t a prova
» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA
El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llatí de 4t d’ESO Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge són diversos D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts que presentem És per això que la temporització que oferim és orientativa
UNITAT 1
1 De l’indoeuropeu al llatí
2 Roma, mestressa de mig món
3 Mots catalans de procedència llatina
4 . Amors i
UNITAT 2
1 L’evolució del llatí
2 Tots els camins porten a Roma
3 Topònims d’origen llatí Gentilicis
4 Històries
UNITAT 3
1 El llatí, una llengua flexiva
2 La primera declinació
3 Política i dret romans
4 Prefixos, sufixos i radicals
5 Perseu i Andròmeda
UNITAT 4
1 La segona declinació i el gènere neutre
2 El present d’indicatiu
3 Viure en societat
4 . Expressions amb contingut mitològic
5 Els raptes de la mitologia clàssica
UNITAT 5
1 Els adjectius llatins
2 L’imperfet d’indicatiu
3 Viure en família
4 Lèxic sobre el calendari i
5 Éssers prodigiosos
HORES LECTIVES
UNITAT 6 HORES LECTIVES
1 La tercera declinació
2 Oci, festes i tradicions
3 Matemàtiques, química i… llatí
UNITAT 7 HORES LECTIVES
HORES LECTIVES
HORES LECTIVES
1 Els adjectius de la tercera declinació
2 El futur d’indicatiu
5 La salut de les persones i dels animals
El món dels morts
a prova
UNITAT 8 HORES LECTIVES
1 La quarta i la cinquena declinacions 2
2 La transmissió de la cultura clàssica 2 h
HORES LECTIVES
HORES LECTIVES
3 . Abreviatures i expressions catalanes amb contingut clàssic
4 . Els orígens de la humanitat
a prova
UNITAT 9 HORES LECTIVES
1 . Repassem llengua i gramàtica
2 Repassem història i cultura
3 Llatinismes d’ús més freqüent 3 h
4 . Joventut i bellesa 2
Posa’t a prova 2 h
» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS
» UNITAT 1
Programació competencial d’aula i
concreció de les dimensions
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Dimensió comprensió lectora
COMPETÈNCIES CRITERIS
C1 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls .
1 L’alumne ha de ser capaç de reconèixer els llatinismes i locucions habituals d’ús llatí incorporats a les llengües conegudes i identificar components d’origen grecollatí en paraules del llenguatge quotidià i en el vocabulari específic de les ciències i de la tècnica, i explicar-ne el sentit etimològic
1 1 Identifica els principals trets de la llengua indoeuropea .
1 .2 . Reconeix les principals etapes evolutives del llatí
1 3 Sap explicar l’origen llatí del català
1 4 Comprèn el contingut d’un text de gènere històric
1 .5 . Comprèn els principals conceptes metalingüístics relacionats amb el terme llengua i amb l’evolució del llatí
- Les llengües indoeuropees
- El llatí
- Un llatí per a cada moment: el llatí culte i el llatí col·loquial
- Origen i enfortiment de Roma durant la Monarquia
7, 10, 11, 12, 15, 18 1, 2, 3 («Posa’t a prova»)
C2 . Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l .
3 . L’alumne ha de ser capaç d’aplicar les regles bàsiques d’evolució fonètica a ètims llatins productius en relació amb les llengües romàniques, i fins i tot no romàniques; deduir les regles a partir de la comparació amb els termes heretats, i establir la relació semàntica entre un terme patrimonial i un cultisme
3 1 Sap identificar els termes que formen un mot compost d’origen llatí i deduirne el significat
3 2 Forma mots derivats a partir d’arrels d’origen llatí .
3 3 Reconeix l’origen llatí de topònims actuals
3 4 Forma paraules derivades a partir d’ètims llatins
- Les llengües indoeuropees
- El llatí
- Un llatí per a cada moment: el llatí culte i el llatí col·loquial
- Expansió durant l’Imperi .
24, 26, 28
Dimensió expressió
escrita
COMPETÈNCIES
C4 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització
4 L’alumne ha de ser capaç de redactar i argumentar, en treballs individuals o en grup, els coneixements adquirits que tinguin relació amb la cultura i la història clàssica
4 1 Construeix correctament textos argumentatius amb la correcció ortogràfica i gramatical necessària
4 2 Utilitza els adjectius per descriure objectes, personatges i situacions
4 3 Escriu correctament fent servir els connectors necessaris
4 4 Aplica la normativa ortogràfica i gramatical correctament
4 5 Explica amb fluïdesa esdeveniments històrics complexos
- Origen i enfortiment de Roma durant la Monarquia
- Expansió durant la República
- Expansió durant l’Imperi .
- Divisió de l’Imperi romà
17, 21 4 («Posa’t a prova»)
Dimensió comunicació oral
COMPETÈNCIES
C8 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents
9 L’alumne ha de ser capaç de comprendre i utilitzar frases fetes i expressions senzilles relatives a la vida quotidiana i a l’àmbit acadèmic
9 1 Busca informació en diferents fonts i sap destriar-les
9 2 Prepara un guió amb les idees que pot expressar en l’exposició oral .
9 .3 . Estructura correctament la informació, desenvolupa bé els punts i fa servir el lèxic adequat - L’Europa romana 30
Dimensió literària
COMPETÈNCIES CRITERIS
C10 Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal
7 L’alumne és capaç de reconèixer característiques dels gèneres a la literatura romana i la seva aportació a la literatura universal
7 1 Coneix els principals autors de la literatura llatina culta
7 2 Identifica el gènere textual d’un fragment pertanyent a la literatura culta històrica
Dimensió actitudinal i plurilingüe
COMPETÈNCIES CRITERIS
Actitud 3 . Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu .
8 . L’alumne ha de ser capaç de comprendre diversos elements lingüístics de les llengües romàniques a partir d’elements de la llengua llatina
8 1 Identifica les famílies lingüístiques existents i l’origen indoeuropeu de la llengua llatina
8 2 Estableix relacions entre llengües que tenen un origen comú
8 3 Entén el procés de substitució lingüística
8 4 Identifica els trets que caracteritzen el llatí culte i el llatí vulgar .
8 5 . Utilitza els diccionaris etimològics
8 6 Estableix la relació entre un mot llatí, un mot patrimonial i un cultisme
- El llatí
- Un llatí per a cada moment: el llatí culte i el llatí col·loquial
- Origen i enfortiment de Roma durant la Monarquia 13, 18
- Les llengües indoeuropees
- El llatí
- Un llatí per a cada moment: el llatí culte i el llatí col·loquial
C1 Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica
C2 . Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat .
C3 . Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals
C4 . Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics
10 L’alumne ha de ser capaç de distingir i explicar les institucions públiques i privades, l’organització política i social, els períodes de la història de Roma
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
10 1 Analitza fets històrics i sap interpretar-los
10 2 Identifica els principals esdeveniments de la història de l’Imperi romà
10 3 Sap redefinir conceptes evolucionats al llarg de la història
10 4 Ordena cronològicament els fets històrics d’un període i sap explicar-los
11 . L’alumne ha de ser capaç de realitzar eixos cronològics i línies de temps
11 .1 . Busca informació textual i gràfica i la selecciona adequadament per elaborar un treball
- Origen i enfortiment de Roma durant la Monarquia
- Expansió durant la República .
- Expansió durant l’Imperi
- Divisió de l’Imperi romà
17, 20, 22 4, 5 («Posa’t a prova»)
12 . L’alumne ha de ser capaç de conèixer i explicar aspectes de la vida quotidiana a Roma
- El llatí
- Un llatí per a cada moment: el llatí culte i el llatí col·loquial
- L’Europa romana 16, 31
12 1 Interpreta fets del passat que expliquen la realitat actual
13 . L’alumne ha de ser capaç d’identificar, contrastar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin de fonts diverses, integrantlos en un procés d’aprenentatge continu .
13 1 Sap cercar informació i aplicar criteris de tria i selecció de la informació .
- Expansió durant l’Imperi
- Divisió de l’Imperi romà
- L’Europa romana
- Altres indrets romans . 16, 25, 27
- L’Europa romana
- Expansió durant la República 16, 23
Dimensió cultural i artística
COMPETÈNCIES CRITERIS
C8 Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat
C10 . Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers .
14 L’alumne ha de ser capaç de resumir els continguts de textos traduïts d’autors clàssics i moderns i identificarne aspectes culturals rellevants
16 . L’alumne ha de ser capaç d’identificar, independentment del suport material, diferents manifestacions literàries i artístiques que la mitologia clàssica, com a font d’inspiració, ha proporcionat al llarg de la història de la cultura, i reconèixer l’empremta de la romanització en el nostre patrimoni cultural
INDICADORS CONTINGUTS
14 1 Analitza un quadre amb contingut mitològic i sap apreciar-ne les qualitats .
- Venus com a representació artística
16 1 Identifica i valora restes arquitectòniques de l’antiga Roma que perviuen en l’actualitat
16 2 Busca informació sobre Pompeia i fa un recull de fotografies
16 3 Identifica diferents restes romanes arreu del món
16 4 Identifica en un quadre la figura mitològica que s’hi representa
- L’Europa romana
- Altres indrets romans
- Venus com a representació artística
9 («Posa’t a prova»)
19, 29, 30 6, 9 («Posa’t a prova»)
En aquesta primera pàgina es presenten els continguts que es tracten en la unitat amb les dimensions corresponents Com es pot veure, es treballen totes les dimensions de l’àmbit lingüístic (dimensió comprensió lectora, dimensió expressió escrita, dimensió comunicació oral, dimensió literària i dimensió actitudinal i plurilingüe) i dues de l’àmbit social (dimensió històrica i dimensió cultural i artística) . Cada dimensió té assignat un color determinat, que s’anirà repetint al llarg de les unitats
Totes les unitats tenen el mateix esquema: es tracten aspectes teòrics de la llengua llatina, com ha evolucionat fins als nostres dies, mostres del llatí en l’actualitat i una part destinada als déus i a la mitologia .
La unitat té en l’entrada dues imatges que destaquen la importància que tindrà la ciutat de Roma al llarg del desenvolupament de les pàgines següents
En aquesta primera unitat coneixerem les diverses famílies lingüístiques que hi ha al món i ens fixarem especialment en la realitat lingüística d’Europa, fent especial atenció a les llengües derivades del llatí: les llengües romàniques Veurem també els canvis de la llengua llatina al llarg del temps i les diferències que hi havia en funció del grup social que parlava aquesta llengua
VOCABULARI
Família lingüística. Conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents. Cada família es divideix en subfamílies, de manera que podem establir l’arbre genealògic de les llengües.
Algunes famílies lingüístiques – Família indoeuropea (grec, anglès, rus…) – Família altaica (mongol, manxú…) – Família caucàsica (georgià, txetxè, ubikh…) – Família afroasiàtica (àrab, hebreu, somali…) – Etc.
LLATINA
llengua? Quines van ser les primeres llengües? Totes aquestes preguntes tenen resposta, encara que sovint sigui una resposta incerta, atesa la poca informació de què disposen els historiadors de la llengua. Actualment es parlen més de 5.000 llengües al món, algunes amb molts parlants, altres en canvi amb pocs. Moltes d’aquestes llengües no són totalment independents i diferents d’altres, sinó que hi tenen semblances. Aquestes similituds fan que la majoria de les llengües puguin agrupar-se en famílies lingüístiques Com pots veure en el quadre del marge, al món hi ha diverses famílies lingüístiques, però ara ens centrarem en la família indoeuropea.
1.1. Les llengües indoeuropees
A partir del segle xviii alguns lingüistes van adonar-se que existien diverses coincidències entre algunes llengües de l’Índia, com el sànscrit, i algunes llengües europees. Van comprovar, també, aquestes semblances amb diverses llengües perses, com l’avèstic. A partir de la comparació d’aquestes llengües van determinar que un bon nombre de les llengües d’Europa algunes llengües d’Àsia formaven part d’una mateixa família lingüística. Vegem-ne un exemple comparant aquests dos mots:
Mare Pare
Sànscrit matar pita
Llatí mater pater
Grec meter pater
Gòtic muoter fadar
Hi ha algunes llengües aïllades que no formen part de cap de les famílies lingüístiques conegudes. Una d’aquestes llengües és l’èuscar o basc una de les llengües més antigues d’Europa, fins tot del món, que no té relació amb cap altra.
Al segle xix el lingüista Franz Bopp va publicar la seva teoria d’una família lingüística indoeuropea que tenia una llengua originària comuna: l’indoeuropeu Com que no se n’han trobat testimonis escrits, es tracta d’una llengua hipotètica que els estudiosos han aconseguit formular a partir de l’estudi de les característiques de totes les llengües indoeuropees. L’indoeuropeu es parlava cap al tercer mil·lenni abans de Crist al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria. Aquesta llengua era parlada per una sola comunitat: la dels pobles indoeuropeus que vivien en aquests territoris.
SABIES QUE…? 7
Pel que fa a la cultura, estudiarem l’expansió de Roma per tot Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient Sabrem de quina manera els romans van organitzar aquest Imperi tan vast en províncies i veurem les principals construccions urbanístiques i arquitectòniques romanes que resten al continent europeu
L’apartat de lèxic d’aquesta unitat està centrat en l’estudi dels mots que ens han arribat del llatí en funció dels canvis fonètics que han sofert Comprovarem també que la llengua llatina està present en l’actualitat a l’hora de crear nous conceptes científics i tècnics .
L’últim apartat està dedicat a la influència que ha exercit la mitologia clàssica en l’art . Ens centrarem en una de les deesses més pintades i esculpides de tots els temps: Venus, la deessa de l’amor
panoràmica del Colosseu i de l’arc de Constantí,
pobles van emigrar cap a altres zones, fet que es coneix amb el nom de diàspora Aquesta diàspora va comportar-ne el desmembrament en diversos grups que es van dirigir a zones diferents ben allunyades. Així, alguns van anar cap a l’Índia, l’Àsia Menor, Grècia, Itàlia, el nord d’Europa, etc.
Podem afirmar que cap a l’any 1000 aC els pobles indoeuropeus ja s’havien disgregat totalment. Aquesta diàspora va comportar que l’indoeuropeu es dividís, també, en diferents branques, les llengües indoeuropees. Aquesta família de llengües indoeuropees ha anat evolucionant al llarg del temps fins a conformar un gran nombre de les llengües actuals:
Llengües de la península Itàlica llatí osc umbre etrusc (llengua no indoeuropea) grec (llengua indoeuropea, però no itàlica)
De totes les llengües indoeuropees existents, ens centrarem en les llengües itàliques. Poc abans de l’any 1000 aC, diversos pobles indoeuropeus arribaren a la península Itàlica es van establir en diferents zones. Eren pobles independents que parlaven una llengua d’origen indoeuropeu, però ja amb grans diferències. Així, quan es va fundar la ciutat de Roma (753 aC), a Itàlia es parlaven diverses llengües entre les quals hi havia el llatí Aquesta llengua va tenir una evolució substancialment diferent a les altres llengües itàliques. Mentre aquestes últimes ni tan sols no es van expandir sinó que van desaparèixer, el llatí es va estendre va ocupar tota la península Itàlica, fet que va anar molt lligat a la política dominant imperialista de Roma. Així, quan un territori era conquerit pels romans, en poc temps passava a parlar la llengua llatina a abandonar la seva pròpia llengua. Aquest augment de parlants del llatí va ser gradual, al segle ii dC, moment de màxima expansió de l’Imperi romà, el llatí es parlava des de la mar Càspia fins a la península Ibèrica, des de Britània fins a Egipte. És fàcil d’imaginar que, al costat de les diferències geogràfiques, també hi havia diferències entre el llatí de les diverses zones. Podríem dir que el llatí parlat per un habitant d’Hispània tenia variants respecte al llatí d’un habitant d’Egipte.
Etapes del llatí Els romans, a més d’expandir-se per tot l’Imperi abastar una zona molt extensa diversa, també van romandre en els territoris ocupats durant molt temps. Això va comportar que el llatí s’estengués per tot el territori i que aquest anés evolucionant al llarg del temps. Així, no era igual el llatí del segle vi aC que el llatí del segle iv dC, per posar un exemple. L’evolució de les llengües és un fet habitual i evident en la història de qualsevol llengua, ja sigui antiga o actual. En el cas del llatí podem fer la classificació cronològica següent: llatí arcaic, llatí clàssic, llatí postclàssic, llatí tardà, llatí medieval, llatí humanístic neollatí. • Llatí arcaic (des dels orígens fins al segle ii aC). Aquest període abasta des dels primers testimonis no literaris, escrits en objectes quotidians (segle vi aC), fins als primers textos literaris (segles iii - ii aC). El llatí arcaic va rebre les influències de la cultura la llengua grega. Llatí clàssic (segle aC – segle i dC). Es tracta d’un llatí plenament consolidat que representa el moment de màxima esplendor de la literatura llatina. En llatí clàssic van escriure els millors autors llatins, com Virgili, Ovidi, Livi, Ciceró, i molts d’altres.
Per iniciar-se en l’estudi del llatí, es parteix dels orígens d’aquesta llengua: l’indoeuropeu, que és la base de diferents llengües com el sànscrit, el grec o el gòtic, a més del llatí La presència de termes d’ús habitual molt similars fonèticament en aquestes llengües va fer concloure l’existència d’una llengua comuna sense testimonis escrits
Per començar, podeu plantejar als alumnes una sèrie de qüestions per introduir-se en l’estudi d’aquest recorregut per la historia de la llengua llatina, com ara aquestes:
• D’on prové la nostra llengua?
• Per què ha canviat? Quin origen té cada paraula?
• Què té en comú la meva llengua amb altres llengües actuals?
• Qui va inventar les lletres?
• Per què escrivim amb l’alfabet que tenim i no amb el xinès o l’àrab, per exemple?
Podeu demanar als alumnes que facin diferents activitats per treballar les diverses llengües del món, com ara un arbre genealògic que reculli les principals famílies lingüístiques, o només una part, i els indrets on es parlen . També poden reflectir-ho en un mapa del món, per fer-ho més visual
Podeu plantejar als alumnes un treball perquè investiguin sobre el poble indoeuropeu, la llengua i el seu descobridor Pot ser un primer punt de partida consultar aquest enllaç:
Estela funerària romana del segle ii aC amb una inscripció.
llengua molt barroca. Al segle ii dC va acabar la gran època de la literatura llatina. Llatí tardà (del segle iii al segle vii). Aquest període començà en el moment en què va finalitzar la gran època de la literatura llatina arribà fins al moment en què el llatí va deixar de ser una llengua parlada. Aquest fet no es va manifestar al mateix temps en tot el territori romà, sinó que podem trobar-hi una variació de dos segles (600-800 dC). Llatí medieval (del segle viii al segle xiv). Es tractava d’un llatí que ja no es parlava, perquè havien aparegut les llengües romàniques, que eren les que utilitzava la majoria de la població. Tot així, el llatí no va desaparèixer, sinó que va esdevenir una llengua de cultura: en aquella època qualsevol persona que volgués tenir accés a la cultura havia de saber llatí, a més de la llengua materna. Va passar a ser una llengua de cultura fins tot en territoris que no havien format part de l’Imperi romà, com ara Polònia, Noruega, Hongria, Islàndia, etc. podem dir que, en aquella època, Europa sencera escrivia en llengua llatina. • Llatí humanístic (a partir segle xv). Els humanistes van reprendre el llatí per comunicar-se tant en l’àmbit parlat com escrit. Aquests pretenien imitar els autors llatins de l’època clàssica.
Els humanistes
col·loca l’ésser humà al centre de l’univers.
Activitats complementàries
El llatí, com tota llengua viva, va anar evolucionant i passant per diferents períodes o etapes
Podeu demanar als alumnes de fer un esquema amb les diferents etapes i que recullin tres ítems característics per a cadascuna
Per acabar, per treballar la dimensió comunicació oral, podeu organitzar la classe en set grups perquè cada un prepari una intervenció breu sobre una de les etapes del llatí, amb les principals característiques (trets de la llengua; autors, si n’hi ha, algun fet destacable, etc .) .
De la mateixa manera que passa amb les llengües actuals, que quan parlem fem servir un registre o un altre en funció de la situació comunicativa, del nivell cultural, etc , amb el llatí va passar el mateix, hi havia un llatí culte, que equivaldria al llatí escrit, i un llatí col·loquial, o també anomenat vulgar, en el sentit que era el parlat per la gent del carrer
Feu reflexionar els alumnes sobre aquest punt i demaneu-los que distingeixin entre grups de tres paraules, quin és el mot llatí, quin el mot patrimonial
Ubi meum instrumentum computatorium est?
, també el Vaticà, que utilitza el llatí en els seus documents oficials. Per posar-se al dia, un seguit d’experts han introduït 15.000 noves paraules al llatí, per poder descriure el món actual. Han afegit mots tecnològics, esportius, socials, etc. Fixa-t’hi: aeròdrom: aerinavium portus iceberg: nataris mons glacialis OVNI: res inexplicata volans solter solitarius vagó llit: currus dormitorius whisky vischium
1.3. Un llatí per a cada moment Partint de la realitat social que ens indica que les comunitats no són homogènies, sinó que existeixen elements diferenciadors, que els parlants tenim la capacitat d’adaptar-nos a realitats diferents, podem dir que la societat romana no era una excepció. Així, al costat d’unes etapes cronològiques de la llengua llatina, podem observar diferents llatins en funció de la circumstància de l’individu. No era el mateix el llatí que parlava un camperol de les províncies que el d’un funcionari de l’Imperi que vivia a Roma; tampoc no era igual el llatí que parlava un soldat destinat a un territori allunyat de Roma que el d’un mestre. La diferència principal i més important —però no l’única— entre els diversos llatins és la del llatí culte i el llatí col·loquial. • Llatí culte També s’anomena llatí literari o llatí escrit ja que és el que utilitzaven els escriptors i els mestres d’escola. Era el llatí oficial, el que es feia servir en l’Administració. Aquest tipus de llatí era estricte amb les normes gramaticals, força rígid no va patir gaires alteracions ni variacions al llarg de la seva existència. Si el comparéssim amb el català, seria el català literari, és a dir, el que llegim en els llibres, en la premsa escrita, el que escoltem en les notícies de les televisions o ràdios, el català que segueix les normes de gramàtica vigents.
• Llatí col·loquial Molt sovint se l’identifica amb el llatí vulgar o el llatí parlat. Al costat del llatí culte, coexistia un llatí parlat per la gent del carrer, per les classes més populars, que prescindia de les normes gramaticals. Era un llatí molt viu, espontani, que contínuament innovava que va evolucionar ràpidament. D’aquesta evolució popular del llatí col·loquial van sorgir les diverses llengües romàniques.
Fent la mateixa comparació anterior, també podríem parlar d’un català parlat que es diferencia substancialment del de la premsa o dels registres més formals. Aquest català familiar i quotidià canvia molt ràpidament és el que marca el camí i l’evolució de la nostra llengua.
11
evolucionat i quin el cultisme Per exemple: organu, orgue (mot patrimonial) i òrgan (cultisme); articulu, artell (mot patrimonial) i article (cultisme), spatula, espatlla (mot patrimonial) i espàtula (cultisme); ignorare, enyorar (mot patrimonial) i ignorar (cultisme) Feu-los adonar que el cultisme s’assembla més al mot llatí que no la paraula patrimonial evolucionada
Notes
Vista del monestir de Poblet. Els monestirs van esdevenir grans centres de cultura a l’edat mitjana.
» ACTIVITATS
1. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:
a) No sabem exactament el nombre de llengües que existeixen al món.
b) Existeixen quatre famílies lingüístiques que agrupen totes les llengües del món.
c) A partir del segle xvi els lingüistes es van adonar que hi ha semblances entre llengües de diverses regions.
d) L’indoeuropeu és una llengua hipotètica de la qual no en tenim testimonis.
e) El poble indoeuropeu se situava al centre d’Europa a les estepes de Sibèria.
2. Defineix què és una família lingüística
3. Classifica les llengües següents en un dels grups lingüístics que tens més avall: albanès alemany irlandès bengalí txec rus bretó suec francès macedoni occità anglès afganès grec noruec letó persa polonès indoirànic germànic eslau bàltic cèltic grec itàlic albanès
4. Indica quina és la llengua intrusa en cada sèrie:
a) Kurd, hindi, urdú, armeni. b) Búlgar, eslovac, lituà, eslovè. c) Albanès, serbocroat, txec, bielorús. d) Italià, polonès, francès, portuguès.
5. Busca informació sobre el lloc on es parlen oficialment aquestes llengües i sobre el seu nombre aproximat de parlants: letó sard bretó neerlandès occità islandès urdú rus gal·lès armeni
6. Relaciona cada llengua de la columna de l’esquerra amb la de la columna de la dreta amb la qual tingui un parentiu més pròxim: escocès portuguès gallec polonès persa irlandès bielorús alemany romanès català danès urdú lituà letó hindi kurd
7. Respon a aquestes preguntes:
a) En quina època es parlava la llengua indoeuropea?
b) Què és la diàspora dels pobles indoeuropeus?
c) En quin moment l’indoeuropeu es va desintegrar en diverses llengües?
d) De quina manera van deduir els lingüistes com podia ser la llengua indoeuropea si no existeixen documents escrits?
8. L’èuscar, una de les llengües més antigues d’Europa, l’origen de la qual és desconegut, no es relaciona amb cap de les famílies lingüístiques conegudes. Actualment es parla al País Basc a Navarra i té mig milió de parlants. Té unes característiques que la fan molt especial, des del punt de vista lèxic i també fonètic. Però com que segur que coneixes alguns mots
hombre
viejo vaca vaca
10. Per quines raons els pobles conquerits pels romans van abandonar la seva llengua van aprendre llatí?
11. Digues l’etapa del llatí que correspon a cada una d’aquestes característiques:
a) El llatí esdevé una llengua de cultura ciència.
b) Els testimonis que tenim del llatí no són literaris, sinó que els trobem en objectes quotidians.
c) El llatí deixa de ser una llengua parlada.
d) El llatí intenta recuperar el seu paper com a mitjà de comunicació i imita el llatí clàssic.
e) El llatí presenta característiques populars arcaismes.
12. Ordena cronològicament aquestes etapes del llatí:
13. El llatí clàssic fou la llengua utilitzada pels escriptors de renom de la literatura llatina al segle aC. Entre aquests, destaquen autors com ara Virgili (Eneida), Ovidi (Metamorfosis Art amatòria), Tit Livi (Història de Roma), Horaci (Odes). En grups, busqueu informació sobre la vida l’obra de cadascun d’aquests autors exposeu-la a la resta de companys i companyes. Podeu fer un PowerPoint, amb unes 4 o 5 diapositives i fer una presentació de 3 o 4 minuts com a màxim.
Escultura de Virgili, a la ciutat de Màntua (Itàlia).
14. Les persones utilitzaven la varietat de llatí culte o de llatí vulgar en funció de la seva condició social o de les seves circumstàncies personals. Digues a quin registre fan referència aquestes característiques: a) Innovava constantment. b) Era utilitzat pels mestres de l’escola. c) Presentava pocs canvis innovadors. d) Era utilitzat pels escriptors. e) No tenia normes gramaticals. f) Era viu espontani. g) Estava regulat per normes gramaticals. h) Era parlat per les classes populars.
15. Justifica l’afirmació següent: «El català prové del llatí vulgar»
16. Avui dia no hi ha parlants nadius del llatí, però sí que és la llengua oficial a l’Estat del Vaticà, on s’estudia s’utilitza. Busca informació sobre aquest microestat europeu i contesta:
a) Quina és la seva situació geogràfica?
b) Quina és la seva superfície i quants habitants té?
c) Al Vaticà, hi té la residència el cap suprem de l’Església catòlica. Saps quin és el nom de l’actual papa?
d) Amb quines paraules llatines s’anuncia la proclamació d’un nou papa?
7. a) La llengua indoeuropea es parlava cap al tercer mil·lenni abans de Crist / b) La diàspora és la dispersió d’un grup ètnic fora del seu lloc originari / c) Cap al 1000 aC / d) A partir de la comparació de les llengües indoeuropees van veure que hi havia semblances entre elles i van arribar a la conclusió que derivaven d’una llengua originària comuna: l’indoeuropeu .
8. Respostes orientatives:
Nom propi: Arantxa, Iñaki, Begoña, Joseba, etc
Cognom: Gurruchaga, Uriburi, Urtubey
Plat de cuina típic: marmitako
Topònim: Donosti, Ondarroa, Gasteiz, Bilbo
Esport típic: aizkolaris (talladors de troncs)
Adeu: agur
Policia autonòmica: ertzaintza
President govern basc: lehendakari
9. pare – aita; mare – ama; casa – etxe; jove – gazte; germà –haurride; home – gizaki; vell – zahar; vaca – behi
10 Normalment el conqueridor imposa la seva pròpia llengua al poble conquerit En el cas del llatí, en ser una llengua que permetia la comunicació de tot l’Imperi, es va imposar sense problemes, perquè els pobles dominats veien els avantatges de parlar llatí
11 a) Llatí medieval / b) Llatí arcaic / c) Llatí tardà / d) Llatí humanístic / e) Llatí postclàssic
12 1 e) Llatí arcaic / 2 c) Llatí clàssic / 3 a) Llatí postclàssic / 4 b) Llatí tardà / 5 f) Llatí medieval / 6 d) Llatí humanístic
13 Virgili: Va néixer l’any 70 aC, prop de la ciutat de Màntua i va morir a Bríndisi l’any 19 aC La seva família era molt modesta
» DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT
2. Roma, mestressa de mig món
2.1. Origen i enfortiment de Roma durant la Monarquia
La ciutat de Roma va ser fundada l’any 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Aquesta era una zona adequada per a l’assentament humà per diverses raons: d’una banda, tenia una bona posició estratègica perquè era al centre de la península Itàlica —cosa que li permetia controlar-ne tot aquell territori— i també al centre de la Mediterrània i, per tant, gaudia d’una bona posició de control; d’altra banda, era un terreny fèrtil per la proximitat del riu Tíber, la qual cosa va propiciar que els primers pobladors practiquessin l’agricultura la ramaderia. A més, el riu Tíber —navegable per als vaixells de l’època— els permetia arribar ràpidament fins al mar, que era tan sols a vint quilòmetres. Amb aquestes condicions favorables va sorgir un assentament humà batejat amb el nom de Roma que era el resultat de la unió d’uns poblats situats en set turons separats per zones pantanoses, que habitaven en cabanes i vivien de l’agricultura la ramaderia. Durant aquesta època, anomenada Monarquia (753 aC - 509 aC), perquè la ciutat era governada per un rei, Roma va passar de ser un petit poblat a esdevenir una ciutat ben consolidada. La prosperitat d’una nova ciutat com Roma va tenir com a conseqüència un augment demogràfic important, ja que molts habitants de poblats propers s’hi instal·laven a la recerca de noves oportunitats. L’ampliació de la ciutat va donar pas a la formulació de les primeres lleis, a fi de garantir el seu bon funcionament la convivència dels seus habitants.
Riu Tíber
de Ròmul ul·li (s. IV aC Origen llegendari de la ciutat de Roma Segons la llegenda, el fundador de Roma va ser Ròmul un dels dos germans bessons abandonats al riu Tíber perquè morissin, ja
Tirrena a 20 Km
però posseïa en propietat les terres que treballava Això li va permetre aconseguir els diners necessaris per donar una bona formació al seu fill Va anar a Roma i va començar a escriure poesia Va formar part del cercle intel·lectual de Mecenes juntament amb altres escriptors que componien les seves obres amb la intenció de lloar la política de l’emperador Octavi August La seva obra més important fou l’Eneida, un poema èpic sobre els orígens i la grandesa de Roma Virgili volia mostrar l’època d’August com l’edat d’or de Roma El seu contingut gira a l’entorn de l’anada d’Enees des de Troia, incendiada pels grecs, fins al Laci, on va fundar un assentament que seria el fonament de la futura Roma
Ovidi: Va néixer a Sulmona, l’any 43 aC Pertanyia a una família benestant que va poder enviar-lo a Roma a acabar els seus estudis Després anà a Grècia i a Àsia, on va completar la seva formació humanística Es dedicà a la poesia i es va convertir en un poeta d’èxit fins que l’emperador August va desterrar-lo a Tomis (8 dC) La causa del desterrament no és clara Sembla ser que tenia informació que molestava l’emperador i que va escriure un poema de contingut eròtic i sexual que no encaixava amb els ideals de l’emperador
Va morir a l’exili, l’any 17 dC
Va escriure les Metamorfosis, un conjunt de 15 llibres sobre la mitologia grega i romana i l’Art Amatòria, un poema didàctic per a amants amb consells sobre els llocs on es pot conquistar una dona, tècniques de seducció, les qualitats que ha de tenir un bon amant
Tit Livi: És un historiador que va néixer i va morir a Pàdua (hi ha algunes discrepàncies sobre la data) Va anar a Roma on va formar part del cercle de Mecenes i va fer amistat amb la família de l’emperador Fins i tot va ser professor del futur emperador
Claudi
Va escriure Els orígens de Roma, que narra la història del poble romà des dels seus orígens fins a l’època d’August En aquesta
2.2. Expansió durant la República Durant el període de la República (509 aC - 27 aC), Roma va experimentar un creixement molt gran. Va passar de ser un poble d’agricultors ramaders a una poderosa ciutat de la Mediterrània. Els primers temps de la República no van ser fàcils ni tranquils, ja que els romans es van enfrontar amb molts pobles de la península Itàlica els van vèncer. Posteriorment, i de manera gradual, es van apoderar de gran part de la Mediterrània occidental i oriental. Cada territori conquerit passava a ser una província romana, rebia un nom mantenia un vincle amb Roma.
La conquesta de la península Itàlica
La mentalitat expansionista dels romans va fer que, després d’aconseguir una ciutat forta pròspera dins la regió del Laci, volguessin apoderar-se de tota la península Itàlica. Així, van començar pels pobles i les regions més properes. A algunes les convencien que s’unissin a Roma gràcies a aliances pacífiques, però les que s’hi resistien eren conquerides mitjançant la força. Després d’apoderar-se del centre de la península, Roma va emprendre la conquesta del nord i va aconseguir sotmetre la regió d’Etrúria. Seguidament va conquerir el centre-sud, en derrotar els habitants de la regió dels samnites. Encara restava lliure del domini romà el sud de la península Itàlica, que rebia el nom de Magna Grècia ja que estava format per una gran quantitat de colònies que els grecs hi havien fundat per establir tractes comercials al llarg de la mar Mediterrània. Roma va aconseguir apoderar-se de tota la Magna Grècia quan va conquerir la rica important ciutat grega de Tàrent. Aquesta ciutat, tot i rebre ajut militar d’algunes ciutats de la Grècia continental, no va poder suportar l’envestida de Roma. Al segle iii aC, després d’expulsar els grecs del sud, els romans es van disputar el control de Sicília (amb una molt bona posició estratègica en les rutes comercials) amb uns nous rivals: els cartaginesos.
Expansió de Roma a la península Itàlica.
obra pretenia glorificar les gestes del poble romà i volia demostrar que la grandesa de Roma es basava en la virtut moral dels seus habitants
Horaci: Fou un poeta líric que va néixer a Venúsia l’any 65 aC Era fill d’uns esclaus emancipats Anà a escola a Roma i més endavant a Atenes, on va perfeccionar els seus coneixements A Roma es va fer amic de poetes com Virgili i ben aviat va formar part del cercle de Mecenes
Les Odes són un recull de composicions líriques, de temàtica diversa: hi ha cants a l’amor, a l’amistat, altres són de caràcter filosòfic i també hi ha poemes de contingut religiós i polític, sempre exaltant August com a pacificador de Roma
Horaci és conegut pels seus tòpics (Beatus ille, Carpe diem )
14 a) Llatí vulgar
b) Llatí culte
c) Llatí culte
d) Llatí culte
e) Llatí vulgar
f) Llatí vulgar
g) Llatí culte
h) Llatí vulgar
15 Podem dir que el català prové del llatí vulgar perquè la conquesta i posterior colonització va ser duta a terme majoritàriament pels soldats i per colonitzadors de classe social baixa
16 a) És un estat sobirà situat dins la ciutat de Roma
b) 0,440 km2 i 900 habitants aproximadament
c) Papa Francesc, en el moment de fer aquesta guia
d) Habemus papam
Via Appia, que comunicava Roma amb el sud de la península Itàlica.
d’Àfrica, a l’actual Tunísia, exercia el seu poder militar comercial a la Mediterrània occidental. L’enfrontament entre Roma Cartago era inevitable, ja que totes dues pretenien dominar la Mediterrània. Així van esclatar les guerres púniques que per als romans van ser el primer conflicte bèl·lic més enllà de les fronteres de la península Itàlica. Aquestes guerres entre cartaginesos —a qui els romans anomenaven púnics— romans van tenir diverses fases:
Primera Guerra Púnica: els romans vencen s’apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya, que passen a ser les primeres províncies romanes. • Segona Guerra Púnica: el gran protagonista d’aquesta guerra va ser el general cartaginès Anníbal, que, amb un gran exèrcit, va travessar els Pirineus i els Alps amb la intenció d’atacar Roma. Va arribar fins a les portes de la capital, però els cartaginesos van ser derrotats pels romans. Començava la romanització de la península Ibèrica.
Finalment, per evitar nous conflictes amb els cartaginesos, el senat romà va enviar un exèrcit a Cartago que va destruir definitivament la ciutat. Així es va posar fi a les llargues guerres púniques Roma va aconseguir també el domini d’una part del nord d’Àfrica.
Els cartaginesos van utilitzar elefants per transportar les tropes el material de guerra.
Activitats complementàries
Roma estava destinada a convertir-se en una gran ciutat per diverses raons En primer lloc, tenia una ubicació privilegiada perquè la feia estar protegida de possibles enemics i a més li facilitava poder comercialitzar amb altres civilitzacions properes En segon lloc, posseïa sal, i això li permetia que la població pogués conservar els aliments En tercer lloc, el riu Tíber els proporcionava aigua potable i fàcil comunicació per mar . Amb aquestes tres condicions, no és d’estranyar que Roma fos el punt de partida d’un gran imperi .
Demaneu als alumnes que facin un esquema amb les dades principals dels diferents períodes de Roma, des del seu naixement com a ciutat fins a l’expansió durant la República i durant l’Imperi fins a l’acabament de l’Imperi romà d’Occident l’any 476
Podeu demanar als alumnes, en grups, que defineixin els principals sistemes de govern (monarquia, república, aristocràcia, democràcia, liberalisme, despotisme) perquè entenguin les principals característiques d’alguns dels períodes que va viure la història de Roma
La ciutat de Tarragona és una bona mostra de la presència romana en el nostre territori, com ho manifesten les restes de l’antic circ romà.
Roma va donar el nom de províncies als nous territoris conquerits. A cadascuna d’aquestes províncies, hi enviava un magistrat especial, una mena de funcionari que controlava políticament, administrativament i militarment aquest territori allunyat de Roma. Aquest magistrat seguia les ordres dels governants de Roma, recaptava impostos dels habitants de les províncies procurava tenir la província pacificada. Les províncies romanes no coincideixen físicament amb els països actuals, sinó que cada província romana abarca una suma de petites parts d’aquests. Vegeu-ne el mapa de la pàgina següent per comprovar-ho. En totes aquestes províncies els romans van deixar la seva empremta: des de la llengua a l’arquitectura, des del nom de ciutats a la literatura, etc. Aquesta herència és més forta en unes que en altres, però en la majoria avui dia encara podem contemplar algun tret que ens remet al nostre passat romà. A l’actual Catalunya, que formava part de la província de la Hispània Citerior, tenim abundants testimonis arqueològics que evidencien la presència romana a casa nostra.
2.3. Expansió durant l’Imperi L’Imperi, període que comprèn des de l’any 27 aC fins a l’any 476 dC, es va iniciar amb l’emperador August, que va continuar l’onada expansionista dels anteriors governants de la República. Sota el seu mandat es van annexionar més territoris a Orient es van estabilitzar i reorganitzar les conquestes d’Occident. Així, va acabar la conquesta del nord d’Hispània amb operacions militars contra els càntabres i els àsturs, i es va dividir l’extensa província de la Gàl·lia en quatre parts. Podem dir que la divisió territorial en províncies es va iniciar de manera força improvisada durant la República i August es va trobar amb la tasca de reorganitzar-la per fer més eficaç el govern d’un territori cada vegada més extens. I és que tant August com els seus successors van anar ampliant el territori dominat per Roma cap al centre i el nord de l’actual Europa, fins als rius Tigris i Eufrates, a Mesopotàmia. Els avantatges econòmics que suposava aquest gran imperi, generats pels impostos que pagaven els habitants de les províncies, contrastaven amb les dificultats militars per mantenir en pau estabilitat tantes províncies tan diferents. Aquest fet va obligar a posar fi a les conquestes romanes a l’època de l’emperador Trajà, un emperador d’origen hispà que va governar des de l’any 98 fins a l’any 117 dC. A partir d’aleshores, l’exèrcit romà es va dedicar plenament a mantenir les fronteres pacificades. Els successors de l’emperador Trajà tenien més interès a mantenir el territori romà que a conquerir-ne més. Per aquest motiu van decidir marcar i enfortir les fronteres, que ells anomenaven limes
DEL L 1 17
Notes
Notes
Les conquestes de Roma a la fi de la República.
Estàtua de l’emperador Trajà a la ciutat de Roma.
Limes Frontera establerta pels romans per separar el seu territori de les zones bàrbares.
VOCABULARI
Van construir el limes germànic entre els rius Rin Danubi. De la mateixa manera, les muralles d’Adrià d’Antoni separaven la Bretanya romana d’Escòcia (entre les actuals Carlisle i Newcastle upon Tyne). A orient, a l’altra banda del riu Eufrates, el limes protegia Síria Aràbia dels perills dels nòmades del desert. a l’Àfrica el limes s’adaptà en funció dels adversaris.
Màxima expansió de l’Imperi romà.
2.4. Divisió de l’Imperi romà
El govern d’un imperi tan extens havia arribat a ser incontrolable per a un sol home, l’emperador, al qual les funcions que havia de dur a terme no permetien passar gaire temps a Roma. Dioclecià, que va governar des de l’any 284 fins al 305, va intentar solucionar-ho organitzant l’Imperi en quatre parts, cada una de les quals tenia una mena de responsable propi. Roma va deixar de ser la residència imperial i aquesta es va traslladar a les noves quatre capitals: Nicomèdia, Sírmium, Milà i Trèveris. Els nombrosos successors de l’emperador Dioclecià no van continuar amb aquesta organització de l’Imperi, però tampoc no van retornar a Roma el seu paper de capital imperial. Al contrari, Constantí, emperador del 312 al 337, va traslladar la capital a Constantinoble (l’actual Istanbul).
Activitats complementàries
Tot que en realitat les diferències entre els territoris romans d’orient els d’occident eren cada vegada més grans, no va ser fins a l’època de l’emperador Teodosi que es va visualitzar clarament la divisió de l’Imperi. A la seva mort va dividir-lo entre els seus dos fills: Arcadi, el més gran, va ocupar-se del d’Orient mentre que Honori va rebre el d’Occident. A partir d’aquell moment, la història dels dos imperis va tenir recorreguts diferents. L’Imperi d’Occident va caure l’any 476 amb l’abdicació de l’últim emperador romà, Ròmul Augústul, davant Odoacre, cap d’un poble germànic. A partir d’aquí, els pobles bàrbars van recuperar els territoris que havien estat romanitzats. L’Imperi romà d’Orient, conegut també com a Imperi bizantí, va ser governat per emperadors romans fins al segle xv, en què va passar a formar part de l’Imperi turc otomà.
2.5. Viatgem per l’Europa romana
Els romans van arribar a terres molt allunyades de la seva ciutat originària. En el moment de màxima extensió, l’Imperi romà s’estenia des de la mar Càspia fins a Hispània, i des de Bretanya fins a Egipte. En tots aquests territoris van deixar la seva empremta, ja fos a través d’edificis públics, d’elements lingüístics, de trets socioculturals, etc. Com és evident, les restes arqueològiques són les que més fàcilment podem contemplar, i aquestes es troben a qualsevol indret conquerit per l’Imperi romà i en diferents estats de conservació. Ens centrarem en el continent europeu, però no esmentarem les ciutats romanes d’Hispània, que ja
Roma va anar expandint-se en paral·lel al seu creixement econòmic i al fet de tenir un exèrcit nombrós Podeu demanar als alumnes que estableixin una cronologia de la seva expansió i que elaborin un mural amb les diferents restes que encara es conservin, tant a Europa com al nord d’Àfrica i el Pròxim Orient
Arles és una localitat del sud de França amb un important llegat de la cultura romana Destaquen l’amfiteatre, el teatre romà, el fòrum, les termes de Constantí, les muralles i la necròpolis
Podeu demanar als alumnes que facin una recerca i una exposició oral esmentant les principals mostres arquitectòniques que encara perviuen en aquesta localitat
Els alumnes poden consultar aquests webs i d’altres:
Trèveris és una de les ciutats més antigues d’Alemanya, situada a l’oest, i una de les que acumula més restes de la cultura romana . En total es poden visitar diversos monuments, com ara aquests: l’amfiteatre, el pont romà, les termes imperials, la columna d’Igel, la Porta Nigra i la basílica de Constantí .
Per ampliar informació sobre el llegat que encara es pot visitar en aquesta ciutat podeu consultar diferents webs, com ara aquestes:
Pompeia, ciutat destruïda per una erupció de pedra i cendra del Vesuvi l’any 79 dC, és una mostra de la gran riquesa cultural que ens ha llegat l’antiga Roma La ciutat, espectacular, es conserva en un
estat excel·lent S’hi poden apreciar edificis, frescos, mosaics, necròpolis, termes, etc , que donen testimoni de la societat i de la vida quotidiana de l’època
Podeu demanar als alumnes que ampliïn el seus coneixements sobre què va passar el dia de l’erupció i com va ser redescoberta molts segles més tard Els alumnes poden consultar aquests webs o d’altres:
2.6. Viatgem per altres indrets romans Els països del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient conserven autèntiques meravelles urbanístiques arquitectòniques de l’època romana. Els romans no van deixar de banda les ciutats de les províncies i, ja fos perquè era la ciutat on l’emperador passava temporades, ja fos perquè era la ciutat on vivia el governador, les van construir embellir a imatge de la seva estimada Roma. El-Djem, a Tunísia; Leptis Magna, a Líbia; Palmira, a Síria, Jerash, a Jordània són bons exemples del patrimoni que encara es conserva de la presència romana en aquests territoris.
amfiteatre
Activitats complementàries
Tunísia, Líbia, Síria i Jordània tenen restes de la presència de l’Imperi romà en el seu territori
Demaneu als alumnes que formin grups i que busquin més informació sobre les restes trobades en aquests països:
L’actual Tadmur va ser una ciutat de mercaders que gaudia d’una posició privilegiada entre els dos grans imperis, el romà el persa. El seu nom, Palmira, significa ‘Palma’ o ‘Ciutat de les palmeres’. Les restes romanes dels segles ii i
SABIES QUE…?
reina, Zenòbia, la
portar com a presonera a
on va ser exhibida durant les festes per celebrar el triomf de l’emperador Aurelià.
Activitats complementàries
Per aprofundir sobre la presència de l’Imperi romà al Pròxim Orient, els alumnes poden consultar aquestes pàgines:
Caminar pels seus carrers escortats per centenars de columnes ens fa evocar altres temps i ens porta a la plaça oval, un espai públic de gran bellesa arquitectònica.
» ACTIVITATS
17. Argumenta per què la ciutat de Roma va ser fundada a la zona del Laci.
18. Llegeix aquest text de Tit Livi, un historiador romà que va explicar l’origen de la ciutat i el seu desenvolupament, i contesta les preguntes: Quan l’estat va haver augmentat amb aquest gran desenvolupament i amb tanta quantitat de persones, va esdevenir difícil distingir el que era correcte del que no ho era van sorgir delictes clandestins. Per això es va edificar al fòrum una presó, aixecada al mig de la ciutat, per fer por a l’audàcia que anava en augment. Sota el govern d’aquest rei no sols va créixer la ciutat, sinó també el territori els seus límits. Es va unir el bosc Mesi al dels Veios es va estendre el domini fins al mar; a la desembocadura del Tíber es va fundar la ciutat d’Òstia, i a prop es van fer unes salines. Tit Livi Els orígens de Roma
a) Quins perills va suposar per a Roma l’augment de la població? Com ho van solucionar? b) Què és el fòrum?
19. Després de la Primera Guerra Púnica, els romans van apoderar-se de Sicília i la van romanitzar. Avui en dia conservem bonics mosaics en algunes vil·les romanes que s’han conservat parcialment en aquesta illa. És el cas de la Villa del Casale Busca enganxa en el teu quadern les imatges d’aquests mosaics: Les deu noies en biquini Ulisses i Polifem La gran cacera
20. Indica si aquestes afirmacions són vertaderes o falses:
a) Els romans anomenaven púnics els cartaginesos.
b) Després de la Segona Guerra Púnica, els romans van conquerir el nord d’Àfrica.
c) La província de la Gàl·lia comprèn tota l’actual França.
d) Egipte va ser l’última província conquerida durant la República.
e) Roma enviava un magistrat especial a cada província per governar-la.
f) L’Imperi romà d’Occident es va mantenir fins al segle xv
21. Digues quina importància van tenir aquests personatges llegendaris o reals en la història de Roma:
a) Ròmul.
b) Anníbal.
c) Octavi August. d) Juli Cèsar. e) Trajà. f) Constantí. g) Adrià. h) Dioclecià. 22. Com definiries actualment el mot província? Té el mateix significat que en l’època romana? 23. Busca en aquesta sopa de lletres el nom de vuit províncies conquerides durant la República. Pots consultar el mapa corresponent:
Solucionari
17 La zona del Laci era fèrtil per la proximitat del riu Tíber, que era navegable A més, tenia una bona posició estratègica: al centre de la península Itàlica i de la Mediterrània, cosa que els permetia controlar tot aquell territori
18 a) Van començar a sorgir delictes clandestins Van edificar una presó al fòrum
b) El fòrum és el centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat i la seu de les actuacions públiques, emplaçat generalment en l’encreuament del cardo maximus amb el decumanus principal
19 Es tracta d’una esplèndida i imponent casa de camp romana que deu la seva fama als mosaics que s’hi conserven Fou construïda entre el final del segle iii i l’inici del iv dC per un personatge segurament important; potser fins i tot per un membre de la família imperial Aquesta gran vil·la està envoltada de camps, i fou habitada fins al segle xii Fou destruïda per un incendi i sepultada per l’aigua d’un diluvi al voltant del 1161
20 a) Vertadera / b) Falsa / c) Falsa / d) Falsa / e) Vertadera / f) Falsa
21 a) Fundador llegendari de Roma Va matar el seu germà bessó Rem
b) General cartaginès que va dirigir la Segona Guerra Púnica contra els romans
c) Primer emperador romà que governà després de l’etapa de la República
d) General romà que va conquerir les Gàl·lies
e) Emperador, d’origen hispà, que va posar fi a les conquestes romanes i va estabilitzar les fronteres
f) Emperador romà que va traslladar la capital de l’Imperi a Constantinoble i va relegar el paper històric de Roma a un segon pla Va governar a les acaballes de l’Imperi romà d’Occident
g) Emperador, d’origen hispà, que va potenciar les províncies i la seva diversitat sense trencar la unitat de l’Imperi
h) Emperador que va establir un sistema anomenat «dominat» (monarquia absoluta d’origen diví) per posar fi a l’anarquia que portava a la decadència de l’Imperi romà
22 Actualment una província és una unitat administrativa territorial de primer grau, present en molts estats
No té el mateix significat, ja que en època romana es deia només d’aquelles unitats administratives fora de la península Itàlica
24 Zona o territori situat entre dos rius, el Tigris i l’Eufrates
25 ODS (16) A: Muralla xinesa B: Mur entre Israel i Palestina C: Mur de Berlín
Muralla xinesa: construïda el 1372, per ordre del primer emperador Ming, que pretenia separar el poderós imperi xinès de les terres dels nòmades mongols
Mur de Berlín: construït el 1961, per separar la ciutat en dues parts i així evitar que els alemanys de l’Est fugissin cap a l’Oest
El mur de Berlín fou enderrocat l’any 1989 i això va fer possible la reunificació de les dues Alemanyes
Mur entre Israel i Palestina: construït el 2002, per separar la zona controlada pels israelians i les zones palestines
Esbrina
construcció de cadascun
murs busca quina
Solucionari
26. Busca mots en català derivats del mot llatí limes
27. Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions:
a) Pompeia va ser destruïda per l’esclat del volcà Vesuvi el 25 d’agost de l’any 79 dC.
b) La Porta Nigra és part de la muralla que protegia Trèveris.
c) Adrià va construir una muralla per separar els romans dels bàrbars.
d) La muralla d’Adrià separa actualment Anglaterra Irlanda.
e) Arles és una ciutat que va ser colonitzada per Juli Cèsar, que està situada al sud de França.
Narbo Martius Massalia Tolosa
29. Busca alguna imatge i informació (data de construcció, localització exacta, característiques, estat actual de conservació…) sobre aquests edificis d’època romana en diferents països que foren romanitzats:
a) Amfiteatre de Nimes (França).
b) Teatre de Mèrida (Espanya).
c) Temple de Diana d’Évora (Portugal).
d) Biblioteca de Cels, a Efes (Turquia).
e) Teatre romà de Bosrà (Síria).
f) Temple de Júpiter, a Volubilis (Marroc).
PARLEM
»
PARLEM EN LLATÍ
3. Mots catalans de procedència llatina
28. Fixa’t en el mapa de les províncies romanes de la Gàl·lia, Germània i Britània, i relaciona cada topònim llatí amb l’actual: Londinium Colònia Bordeus Tolosa Utrecht Marsella Lincoln Narbona Londres
30. En grup, prepareu una exposició oral sobre Pompeia, una ciutat de l’antiga Roma que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC. Actualment, és un dels jaciments arqueològics més ben conservats permet conèixer com era la vida quotidiana dels romans de les romanes en el moment de l’erupció. Busqueu informació imatges sobre els aspectes següents i prepareu una presentació en PowerPoint per exposar-la a la resta de companys i companyes de la classe:
1. Localització de Pompeia, erupció del Vesuvi destrucció de la ciutat.
Colonia Claudia Ara Agrippinense Burdigala Traiectum • Lindum •
2. El fòrum de Pompeia: temples altres edificis a tocar del fòrum.
3. Les termes: distribució d’espais.
4. Edificis per a l’oci espectacles.
5. Cases i vil·les (mosaics).
6. El Lupanar, la prostitució a Pompeia.
7. Mercats, botigues locals per menjar i beure.
8. Els carrers de Pompeia.
31. Quan el volcà Vesuvi va entrar en erupció, es calcula que a Pompeia hi havia uns 15.000 habitants. Alguns es van poder escapar i van salvarse, però unes 2.000 persones van quedar sepultades per les cendres. A partir de 1860, quan es van començar les excavacions sistemàtiques a Pompeia, els arqueòlegs han anat descobrint els embolcalls dels cossos descompostos d’un miler de víctimes de l’erupció, dels quals s’han fet motlles injectant guix líquid en els buits que van deixar els cossos calcinats en la cendra. Busca imatges d’aquests motlles de guix que corresponen a persones o animals que van morir en aquella erupció.
Actualment, gairebé tots els diccionaris tenen una versió en línia.
Encetem l’apartat Parlem en llatí dedicat a l’estudi del lèxic. En aquest apartat, després d’estudiar l’origen dels mots catalans, arribarem a la conclusió que gran part del vocabulari, amb modificacions fonètiques o sense, prové del llatí. La ciència que ens aporta informació sobre la procedència de les paraules és l’etimologia aquesta informació la trobem en els diccionaris etimològics Els diccionaris més importants pel que fa a la llengua catalana són el Diccionari català-valencià-balear, de Mn. Antoni M. Alcover Francesc de B. Moll; el Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, i el Diccionari etimològic, de l’Enciclopèdia Catalana. L’ús d’aquests diccionaris especialitzats et pot ser molt útil per treballar els apartats del llibre dedicats a l’etimologia.
Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll) en format digital.
3.1. El substrat, el superstrat i l’adstrat Com ja hem apuntat, els pobladors dels diversos territoris conquerits pels romans van adoptar el llatí vulgar o popular, el qual en va esdevenir la llengua estàndard. El llatí vulgar, però, era un llatí poc uniforme que tenia diferències en funció del lloc de procedència, de la classe social de la professió dels colonitzadors. Així doncs, la base del català és el llatí vulgar, que es va veure també influït per altres llengües, ja fossin anteriors o bé posteriors a la romanització. Segons la influència, parlem de substrat, superstrat o adstrat.
Orientacions metodològiques
26 Límit, limitar, limitat, limítrof, etc
27 a) Falsa / b) Vertadera / c) Vertadera / d) Falsa / e) Vertadera
28 Londinium (2) → Londres
Narbo Martius (7) → Narbona
Massalia (8) → Marsella
Tolosa (6) → Tolosa
Colonia Claudia Ara Agrippinense (4) → Colònia
Burdígala (5) → Bordeus
Traiectum (3) → Utrecht
Lindum (1) → Lincoln
29 Resposta oberta
30 Resposta oberta
31 Resposta oberta
Els alumnes han de ser conscients que el català és una llengua romànica evolucionada a partir del llatí Per saber detectar l’origen etimològic de les paraules, els alumnes poden consultar diccionaris etimològics diversos
A més del Diccionari català-valencià-balear o DCVB, d’Antoni Maria Alcover, que conté l’etimologia dels mots de la nostra llengua i es pot consultar en línia, també es pot consultar, però en paper, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines .
Convé que els alumnes coneguin els principals prefixos i sufixos llatins per tal que puguin deduir el significat de moltes paraules i l’origen llatí d’aquestes . Per exemple, circum- (‘al voltant de’), infra(‘inferior’), post- (‘darrere’), trans- (‘a través’), ultra- (‘més’), vice- (‘en lloc de’); -arius (‘ofici’), -mentum (‘nom d’estat’), -orem (‘nom abstracte d’efecte’), etc
Catalunya abans de l’arribada dels romans. En aquest territori vivien els ibers amb una llengua una cultura pròpies. Més endavant hi va arribar un poble d’origen indoeuropeu, els celtes que han deixat la seva empremta en la nostra llengua amb paraules com betum o galta. A més, a la franja pirinenca hi havia pobles d’origen basc que ens han passat paraules com xiruca, esquerra o pissarra.
Superstrat
El superstrat és la influència que ha exercit una llengua en una altra sense substituir-la. En el cas del llatí, era bàsicament la influència del germànic de l’àrab. Els germànics van ser uns pobles que, en successives invasions, s’anaven apoderant de l’Imperi romà d’Occident. D’entre aquests pobles germànics, cal esmentar els visigots, que van establir-se al nord de la península Ibèrica. Algunes paraules d’origen germànic que han arribat al català són blau o espia. Els àrabs van arribar a la península al segle viii dC i van expandir-se ràpidament. De l’àrab perduren mots com gatzara o albergínia.
Adstrat
L’adstrat és la influència lingüística entre dues o més llengües per proximitat o per raons polítiques o comercials. La llengua catalana, un cop formada, ha estat influïda pel castellà Paraules com amo, enfadar o burro en són bons exemples. El francès també ens ha deixat paraules com xofer, consomé o croqueta. De l’italià utilitzem mots relacionats, sobretot, amb la música les arts com ara piano, partitura o soprano. L’anglès també ha influït en el lèxic català en diversos àmbits amb paraules com bàsquet, càmping o club.
3.2. Els mots patrimonials i els cultismes Podem classificar les paraules que ens han arribat del llatí en dos grans grups: els mots patrimonials els cultismes.
Mots patrimonials Els mots patrimonials o populars són aquells que ens han arribat per transmissió oral. Amb el pas del temps, la forma originària es va anar alterant fonèticament, fins a arribar a una forma que no s’assembla gaire a l’original. Per exemple, la paraula llatina pavor ha evolucionat a la paraula catalana por.
Activitats complementàries
La manera com va evolucionar el llatí que va arribar a casa nostra depèn de diverses influències: el substrat (les llengües que hi havia abans de l’arribada dels romans), el superstrat (la influència de les llengües posteriors al llatí però sense que hi hagi substitució) i l’adstrat (la influència d’una llengua per proximitat o per raons polítiques, culturals o comercials) .
El català, és doncs, una suma de totes aquestes influències, cosa que es pot detectar clarament en el lèxic:
Proposeu als alumnes que facin una petita investigació per detectar més paraules procedents de l’adstrat castellà, francès i occità
Cultismes Els cultismes ens han arribat directament de fonts escrites i gairebé no han sofert canvis fonètics; per tant, la seva forma actual és molt semblant a l’originària. És el cas del mot llatí examen, que ens ha arribat exactament igual.
3.3. Els neologismes
La llengua catalana també ha incorporat paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous. Són els neologismes A partir del segle xviii la tecnologia la ciència han progressat moltíssim ha estat necessari crear nous termes per designar els invents o les noves teories que han anat sorgint. Així s’ha configurat un vocabulari tècnic científic comú a tothom, que ha facilitat la comunicació la divulgació dels descobriments. Els científics han recorregut directament al grec al llatí per a la designació de conceptes científics o tècnics. És un neologisme el mot virus que en llatí volia dir ‘verí’ i actualment s’usa en el camp de la medicina de la informàtica com a element infecciós nociu. Amb el pas del temps, els neologismes deixen de considerar-se paraules de nova creació s’incorporen a la llengua comuna. És el cas, per exemple, del mot televisió, que està format per un ètim grec tele(‘lluny’) i un ètim llatí visio (‘visió’). Segons el TERMCAT, el neologisme sororitat es refereix al lligam
Els neologismes són les paraules que s’han incorporat al lèxic d’una llengua com a conseqüència de la necessitat de l’existència d’un mot nou per referir-se a una realitat nova Sovint es recorre a l’anglès (gentrificació), però també a arrels o prefixos i sufixos llatins
Demaneu als alumnes que recuperin les llistes dels neologismes més utilitzats cada any en llengua catalana perquè analitzin quin n’és l’origen . Podran comprovar que molts mots provenen de formes llatines (feminicidi, sororitat) o gregues (seriòfil, criptomoneda)
El mot albergínia prové de l’àrab.
El mot càmping prové de
SABIES QUE…?
» ACTIVITATS
32. Indica quines d’aquestes informacions trobaries en un diccionari etimològic:
a) L’obra de Miquel Martí Pol.
b) L’evolució del mot pissarra
c) Els antònims del mot immediat.
d) L’equivalent anglès de sopar
e) L’origen del mot blau
33. Busca l’origen d’aquests mots en un diccionari etimològic comenta’n el significat: bagatel·la frac gatzara consola xirimoia papilionaci
34. Completa amb el concepte al qual correspon cada definició:
a) Eina de consulta que ens proporciona la història de les paraules.
b) Ètim llatí que ens ha arribat amb força transformacions fonètiques.
c) Ètim llatí que ens ha arribat amb la mateixa forma originària.
d) Paraula de nova creació per designar un invent o realitat nova.
e) Ciència que estudia els canvis fonètics de les paraules.
f) Ciència que estudia l’origen dels mots.
g) Mot manllevat d’una altra llengua per designar un concepte nou.
h) Forma originària d’un mot.
35. Completa els espais en blanc de la graella: Mot llatí Cultisme Mot patrimonial taurus toro labium labial directum directe apis abella folium full ignorare enyorar
36. Digues dos cultismes dels mots llatins següents:
a) annum (‘any’) d) regem (‘rei’) b) solidum (‘massís’) e) concilium (‘assemblea’) c) balneum (‘bany’) f) auricula (‘orella’)
37. Relaciona els mots patrimonials de la primera columna amb els ètims llatins corresponents: abella spatulam llebre apem poble • • insulam illa concilium consell leporem espatlla • • populum
38. A partir de l’ètim llatí del seu significat, esbrina a quin terme culte es refereix cada definició: a) (capillum → cabell). Relatiu o pertanyent als cabells. b) (mandare → encomanar, confiar). En política, sinònim de cap d’estat. c) (nomen → nom). Relació del personal d’una empresa en què s’especifica la retribució econòmica que correspon a cadascú. d) (regulam → regla, norma). Fer que una cosa sigui regular. e) (araneam → aranya). Classe d’artròpodes. f) (fructum → fruit). Que dona fruit.
39. Relaciona cada mot llatí amb el neologisme català que ha originat. A continuació, busca’n el significat comenta la relació semàntica que hi ha: ego (‘jo’) espàtula cumulus (‘piló’) auditoria lenticula (‘llentia’) lapil·li audito (‘escoltar amb atenció’) cumuliforme spatula (‘pala petita’) ego lapillus (‘pedra petita’) lentícula
Solucionari
32 b) L’evolució del mot pissarra / e) L’origen del mot blau
33 Bagatel·la (‘cosa de poc valor’) Prové de l’italià bagatella
Frac (‘hàbit de frare’) Prové del francès frac
Gatzara (‘murmuri’) Prové de l’àrab
Consola (‘taula adossada a la paret sota un mirall’) Prové del francès console
Xirimoia (‘fruit del xirimoier’) Prové del castellà, d’origen indígena americà El xirimoier era un arbre de l’Amèrica Central
Papilionaci (‘semblant a una papallona’) Prové del llatí papillo
34 a) Diccionari etimològic
b) Mot patrimonial
c) Cultisme
d) Neologisme
e) Fonètica
f) Etimologia
g) Manlleu
h) Ètim
35 Mot llatí Cultisme Mot patrimonial taurus tauromàquia toro labium labial llavi directum directe dret apis apicultura abella folium foli full ignorare ignorar enyorar corpus corporació cos oculus oculista ull
4. Amors i amorets En totes les èpoques, les arts plàstiques han representat temes i personatges mitològics, però és a partir
4.1.
36 a) annum (‘any’): anual i anuari
b) solidum (‘massís’): sòlid i solidificar
c) balneum (‘bany’): balneari i balneoteràpia
d) regem (‘rei’): regi i regent e) concilium (‘assemblea’): concili i conciliar f) auricula (‘orella’): auricular, auriculat
37 abella → apem / llebre → leporem / poble → populum / illa → insulam / consell → concilium / espatlla → spatulam
38 a) Capil·lar / b) Mandatari / c) Nòmina / d) Regularitzar / e) Aràcnid / f) Fructuós
39
Mot llatí
Neologisme
1 ego (‘jo’) ego
2 cumulus (‘piló’) cumuliforme
3 lenticula (‘llentia’) lentícula
4 audito (‘escoltar amb atenció’) auditoria
5 spatula (‘pala petita’) espàtula
6 lapillus (‘pedra petita’) lapil·li
Significat
1 Jo, un mateix
2 Núvol que sembla un piló de cotó
3 Lent de contacte
4 Investigació meticulosa de la situació econòmica d’una entitat
5 Instrument en forma de paleta utilitzat per estendre substàncies semilíquides
6 Producte volcànic format per fragments de lava
Els núvols cumuliformes semblen cúmuls de cotó.
El naixement de Venus de Sandro Botticelli. Galleria degli Uffizi, Florència.
Orientacions metodològiques
Venus, la deessa de l’amor i de la bellesa per als romans, i anomenada Afrodita pels grecs, ha estat una de les figures més representades al llarg de la història de l’art, i no solament en pintures, sinó també en escultures i en mosaics A més, ha estat esmentada en diferents textos literaris clàssics
En el Renaixement, moment de valoració dels cànons de bellesa clàssica grecollatina, hi ha un ressorgiment de les figures mitològiques, dels deus i herois pagans, del nu, i Venus torna a tenir una gran presència
Sandro Botticelli, en la seva obra El naixement de Venus, la pinta nua en el centre del quadre, acompanyada de Flora, que fa l’acció de tapar-la amb una roba florida . Torna a recuperar el mite en La primavera . Aquí la pinta vestida en el centre del quadre, donant-li un gran protagonisme En l’obra Venus i Mart, apareix al costat de Mart, el déu de la guerra, i de diversos sàtirs entremaliats
Un altre artista italià que va recuperar el mite de Venus va ser Ticià A més de La Venus d’Urbino, pintà Venus i Adonis i Venus recreant-se amb l’amor i la música
L’obra d’aquest artista va ser la font d’inspiració d’artistes posteriors, com ara els pintors Diego
Velázquez (La Venus del mirall), Francisco de Goya (La maja vestida i La maja nua), Édouard Manet (Olympia) i l’escultor Antonio Canova (Paulina Borthese o Paulina Bonaparte)
déus i, fent cas del que li havien vaticinat, va abandonar la noia en una muntanya abrupta per tal que un monstre horrible se l’emportés. Psique es va adormir i quan es va despertar es va trobar al bell mig d’un bosc on hi havia un palau reial. Hi va entrar, va reposar va menjar i, a la nit, un marit invisible la va fer la seva esposa. així anaren les coses durant molt de temps. Mentrestant, la sort de Psique s’escampava arreu i les germanes, envejoses, la van convèncer perquè esbrinés qui era el seu misteriós marit li van donar una llàntia. Així, a la nit, Psique va poder observar el rostre més bell que mai no havia vist, però una gota d’oli calent va caure damunt del déu i aquest, en veure’s descobert, es va allunyar volant. Trista i desconsolada, el va buscar pertot arreu fins a arribar a la mateixa Venus. Aquesta li va imposar feines
Activitats complementàries
Júpiter va decidir que Adonis passaria un terç de l’any amb Venus, un terç amb Prosèrpina el terç restant allà on volgués. Però Ares, que també estimava Venus, es va
Proposeu als alumnes un treball que reculli breument la història de la presència de Venus al llarg de la història de l’art des dels inicis fins al Renaixement Podeu formar grups i especialitzar cada un en un període Una altra opció és analitzar amb detall un quadre, una escultura o un mosaic en què la protagonista sigui Venus Podeu consultar aquests webs o d’altres:
Venus Adonis d’Il Veronese. Museo del Prado, Madrid.
importància en la mitologia. En aquesta obra, Rubens pinta les tres deesses nues, generoses en carns, d’acord amb els cànons de bellesa de la seva època. Les Gràcies també eren deesses de la vegetació i per això hi ha una garlanda de flors damunt del grup; així queda clara la seva vinculació amb la natura. Hi ha un amoret amb una cornucòpia d’on raja aigua, símbol del naixement d’una font. S’observen les deesses agafades pels braços fent un cercle.
Antonio Canova
Activitats complementàries
Igual que passa amb Venus, les tres Gràcies han estat protagonistes de diferents obres pictòriques i escultòriques: Les tres Gràcies de Rafael Sanzio, La primavera de Sandro Botticelli, Les tres Gràcies de Jean-Baptiste Regnault, Les tres Gràcies de Peter Paul Rubens, etc
Podeu consultar aquestes webs o d’altres per conèixer més detalls d’aquests tres personatges:
1. Diàspora: dispersió d’un grup ètnic fora del seu lloc originari / Família lingüística: grup de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents / Indoeuropeu: antiga llengua que es parlava al tercer mil·lenni abans de Crist al centre d’Europa i a les estepes de Sibèria / Humanistes: persones que van viure a partir del segle xv i que defensaven un retorn a la cultura grecoromana
7. Defineix aquests conceptes: a) Substrat. b) Superstrat. c) Adstrat.
8. Relaciona cada un d’aquests conceptes lingüístics amb la
culte llatí arcaic llatí medieval
a) Etapa preliterària del llatí.
b) Llatí no parlat pel poble, només utilitzat en l’àmbit de la cultura.
c) Llatí del moment de màxim esplendor de la literatura.
d) Llatí que marca el final de la gran literatura llatina.
e) Llatí escrit sotmès a les normes gramaticals que no experimenta variacions al llarg del temps.
4. Explica en unes 10 línies l’expansió de Roma.
5. Ordena cronològicament aquests fets sobre l’expansió de Roma:
a) Conquesta de la Gàl·lia.
b) Divisió entre l’Imperi romà d’Occident i el d’Orient.
c) Roma conquereix la Magna Grècia i tot el sud de la península Itàlica.
d) Després de la Primera Guerra Púnica, Sicília passa a ser una província romana.
3. a) Etapa preliterària del llatí: llatí arcaic / b) Llatí no parlat pel poble, només utilitzat en l’àmbit de la cultura: llatí medieval / c) Llatí del moment de màxim esplendor de la literatura: llatí clàssic / d) Llatí que marca el final de la gran literatura llatina: llatí tardà / e) Llatí escrit sotmès a les normes gramaticals i que no pateix variacions al llarg del temps: llatí culte
4. Resposta oberta
5. e) Roma esdevé la ciutat més poderosa del Laci / c) Roma conquereix la Magna Grècia i tot el sud de la península Itàlica / d) Després de la primera Guerra Púnica, Sicília passa a ser una província romana / a) Conquesta de la Gàl·lia / f) Es construeix la muralla d’Adrià a Britània / b) Divisió entre l’Imperi romà d’Occident i el d’Orient
6. Coneguda com la perla d’Àfrica → Leptis Magna → Líbia Plaça oval amb columnata → Jerash → Jordània Amfiteatre de l’Imperi de grans dimensions → El-Djem → Tunísia Majestuós teatre del segle ii dC → Palmira → Síria
7. a) Substrat: influència de les llengües existents abans de la implantació del llatí / b) Superstrat: influència de les llengües posteriors al llatí, però que no la van substituir / c) Adstrat: influència lingüística entre llengües per proximitat
8. a) Neologismes / b) Cultismes / c) Mots patrimonials
9. Representa Venus, deessa de la bellesa i de l’amor, reflectida en un mirall que sosté Cupido, nascut de la relació entre Venus i Mart 4.6.
UNITAT 2
Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Dimensió comprensió lectora
COMPETÈNCIES CRITERIS
C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.
1. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer els llatinismes i locucions habituals d’ús llatí incorporades a les llengües conegudes per l’alumnat, i identificar components d’origen grecollatí en paraules del llenguatge quotidià i en el vocabulari específic de les ciències i de la tècnica, i explicar-ne el sentit etimològic.
INDICADORS CONTINGUTS
1.1. Identifica les semblances entre les diferents llengües romàniques.
1.2. Reconeix l’origen comú de diferents llengües europees tot i que no són llengües romàniques.
1.3. Identifica les diferents llengües romàniques a partir de textos literaris.
1.4. Comprèn un text en llatí a partir d’una traducció aproximada.
1.5. Identifica l’origen llatí d’algunes paraules en català.
1.6. Sap explicar el significat de frases fetes actuals vinculades amb l’expansió de l’Imperi.
- Del llatí a les llengües romàniques.
- L’alfabet llatí.
C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.
2. L’alumne ha de ser capaç de realitzar l’anàlisi, la traducció i el comentari de textos clàssics, comparant sempre amb elements morfològics i sintàctics de la llengua de l’alumnat.
3. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar les regles bàsiques d’evolució fonètica a ètims llatins productius en relació amb les llengües romàniques, i fins i tot no romàniques; deduir les regles a partir de la comparació amb els termes heretats, i establir la relació semàntica entre un terme patrimonial i un cultisme.
2.1. Sap traduir paraules i textos del llatí al català, tenint en compte també la pronúncia i l’entonació.
3.1. Reconeix l’origen llatí de topònims actuals.
- Del llatí a les llengües romàniques.
- L’alfabet llatí.
1, 2, 4, 6, 14, 20
1, 2, 3 («Posa’t a prova»)
- Del llatí a les llengües romàniques.
- Topònims d’origen llatí a casa nostra.
- Topònims d’origen llatí a Hispània.
- Topònims d’origen llatí a Europa.
14, 15, 16
21, 22, 29, 30, 34, 35, 36, 37, 39, 40, 42
Dimensió expressió escrita
COMPETÈNCIES CRITERIS
C4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.
4. L’alumne ha de ser capaç de redactar i argumentar, en treballs individuals o en grup, els coneixements adquirits que tinguin relació amb la cultura i la història clàssica.
INDICADORS CONTINGUTS
4.1. Sap cercar informació a internet i seleccionar les fonts adequades.
4.2. Sintetitza la informació que troba i sap reelaborar-la a partir del que se li demana.
4.3. Defineix conceptes de manera adequada i sap elaborar textos argumentatius.
4.4. Sap cercar informació per descriure una obra arquitectònica.
4.5. Escriu correctament textos descriptius amb l’estructura, el lèxic i els connectors necessaris.
4.6. Aplica en els escrits la normativa ortogràfica i gramatical correctament.
- Del llatí a les llengües romàniques.
- Naixement, vida i mort de les llengües.
- Altres obres d’enginyeria.
5, 8, 9, 26 7, 9 («Posa’t a prova»)
C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.
5. L’alumne ha de ser capaç de conèixer els elements lèxics, morfològics i sintàctics bàsics de la llengua llatina per poder traduir textos breus i senzills de manera literal i produir, mitjançant retroversió, estructures oracionals pròpies de la llengua llatina.
5.1. Coneix l’alfabet llatí i altres tipus d’alfabet.
5.2. Tradueix paraules soltes i textos senzills del llatí al català.
C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.
9. L’alumne ha de ser capaç de comprendre i utilitzar frases fetes i expressions senzilles relatives a la vida quotidiana i a l’àmbit acadèmic.
9.1. Sap analitzar un text i fer-lo servir com a font d’informació per preparar el tema d’un debat.
9.2. Planteja arguments necessaris per participar en un debat.
9.3. Aporta el seu punt de vista en el debat de manera coherent i documentada.
9.4. Respecta el torn de paraula i accepta l’opinió dels altres.
9.5. Llegeix amb correcció paraules i textos en llatí.
9.6. Fa exposicions orals amb l’estructura i el contingut adequats.
Dimensió literària
COMPETÈNCIES CRITERIS
C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.
7. L’alumne és capaç de reconèixer característiques dels gèneres a la literatura romana i la seva aportació a la literatura universal.
- Naixement, vida i mort de les llengües.
- L’alfabet llatí.
- La pronúncia del llatí. 7, 13, 16, 33
7.1. Coneix els principals autors actuals en llengües romàniques.
7.2. Comprèn fragments de textos literaris en llatí.
7.3. Comprèn adequadament el contingut metalingüístic d’un text clàssic.
- Del llatí a les llengües romàniques.
- Naixement, vida i mort de les llengües. 3, 14, 16, 38
Dimensió actitudinal i plurilingüe
COMPETÈNCIES CRITERIS
Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.
8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre diversos elements lingüístics de les llengües romàniques a partir d’elements de la llengua llatina.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
8.1. Identifica les famílies lingüístiques existents i l’origen indoeuropeu de la llengua llatina.
8.2. Estableix relacions entre llengües que tenen un origen comú.
8.3. Identifica l’origen llatí de topònims actuals.
8.1. Valora diverses manifestacions de la influència de la llengua llatina en les llengües romàniques actuals.
- Del llatí a les llengües romàniques.
- L’alfabet llatí.
- La pronúncia del llatí.
- Topònims d’origen llatí a casa nostra.
- Topònims d’origen llatí a Hispània.
- Topònims d’origen llatí a Europa.
- Naixement, vida i mort de les llengües.
- Topònims d’origen llatí a casa nostra.
- Topònims d’origen llatí a Hispània.
- Topònims d’origen llatí a Europa.
1, 2, 9, 10, 11, 12, 13, 37, 39, 40, 41, 42
3, 4, 5, 6, 7, 8
ÀMBIT SOCIAL
Dimensió històrica
COMPETÈNCIES CRITERIS
C1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.
C3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.
10. L’alumne ha de ser capaç de distingir i explicar les institucions públiques i privades, l’organització política i social, els períodes de la història de Roma.
12. L’alumne ha de ser capaç de conèixer i explicar aspectes de la vida quotidiana a Roma.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
10.1. Relaciona costums del passat i la seva evolució en l’actualitat.
- Les vies romanes. 23
C4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.
13. L’alumne ha de ser capaç d’identificar, contrastar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin de fonts diverses, integrantlos en un procés d’aprenentatge continu.
12.1. Coneix les xarxes de vies de comunicació romana i altres obres d’enginyeria.
12.2. Sap buscar informació en diferents fonts per elaborar tasques d’investigació.
13.1. Sap cercar informació i aplicarne criteris de tria i selecció.
- Les vies romanes.
- Els ponts romans.
- Altres obres d’enginyeria.
17, 18, 24, 25, 27, 31, 32
8 («Posa’t a prova»)
- Les vies romanes.
- Els ponts romans.
- Altres obres d’enginyeria.
28, 32, 33
5, 6 («Posa’t a prova»)
Dimensió cultural i artística
COMPETÈNCIES CRITERIS
C8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.
C10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.
14. L’alumne ha de ser capaç de resumir els continguts de textos traduïts d’autors clàssics i moderns i identificarne aspectes culturals rellevants.
16. L’alumne ha de ser capaç d’identificar, independentment del suport material, diferents manifestacions literàries i artístiques que la mitologia clàssica, com a font d’inspiració, ha proporcionat al llarg de la història de la cultura, i reconèixer l’empremta de la romanització en el nostre patrimoni cultural.
INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS
14.1. Interpreta una obra arquitectònica tenint en compte l’autor, l’estil i el significat.
- Històries d’amor. 10 («Posa’t a prova»)
16.1. Identifica el llegat arquitectònic de l’Imperi romà i sap valorar-lo.
- Les vies romanes.
- Els ponts romans.
- Altres obres d’enginyeria.
19, 23, 24, 25, 26, 27, 28
La unitat s’inicia amb la llista dels continguts de la unitat i les dimensions que s’hi treballen, tant de l’àmbit lingüístic (dimensió comprensió lectora, dimensió expressió escrita, dimensió comunicació oral, dimensió literària i dimensió actitudinal i plurilingüe) com de l’àmbit social (dimensió històrica i dimensió cultural i artística).
A la portada trobem dues imatges que mostren la solidesa i la durabilitat d’un dels fonaments de l’expansió de l’Imperi romà: la seva xarxa de vies de comunicació.
En l’apartat de llengua d’aquesta segona unitat estudiarem l’evolució del llatí a les llengües romàniques i ens fixarem en les semblances que hi ha entre aquestes. Veurem també les característiques de l’alfabet llatí, que és el que utilitzen la majoria de llengües de l’Europa Occidental. Coneixerem com es pronuncien les lletres d’aquest alfabet i tindrem un primer contacte amb textos escrits en aquesta llengua.
Pel que fa a la cultura, ens centrarem en les vies de comunicació romanes, ja que van ser un factor decisiu a l’hora de controlar l’extens territori imperial. També parlarem d’altres obres d’enginyeria, com ara ponts, aqüeductes i fars. Descriurem també els aparells i les tècniques que feien servir els romans en la construcció d’aquestes obres.
SABIES QUE…?
Sovint els parlants d’una llengua no coincideixen exactament amb un país o un estat. Com a exemple hi ha el castellà, que té molts parlants distribuïts per tot el món. Així, es parla castellà a Espanya, Mèxic, l’Argentina, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, Xile, Cuba, l’Equador, Guatemala, Bolívia, la República Dominicana, el Salvador, Hondures, Puerto Rico, el Paraguai, l’Uruguai, Nicaragua, Costa Rica, Panamà Guinea Equatorial. En alguns països, com als Estats Units d’Amèrica, el castellà és la segona llengua més parlada a causa de l’enorme afluència d’immigrants procedents de l’Amèrica Llatina.
QUE…?
» LLENGUA LLATINA
1. L’evolució del llatí
1.1. Del llatí a les llengües romàniques
El llatí col·loquial, el que es parlava en l’entorn familiar, quotidià, al carrer, a l’exèrcit, etc., va evolucionar de manera molt diferent del llatí culte que es va mantenir sense gaires canvis. El llatí culte el llatí col· loquial, parlat per tota la població, tot i ser la mateixa llengua, mante nien grans diferències motivades per l’allunyament geogràfic, per l’es tatus social dels romans que s’instal·laven en un territori, per la llengua que abans es parlava en aquell territori, etc. Aquestes «petites» diferències entre el llatí d’una altra zona van anar augmentant al llarg del temps, sobretot quan l’Imperi romà es va desestructurar i es va dividir en molts territoris independents. Aquests territoris van ser colonitzats per molts diversos pobles bàrbars que van aportar algunes influències de la seva llengua. Per aquest motiu la desaparició i la transformació del llatí són diferents en funció de les zones de la seva història. Podríem dir que la influència del llatí en els territoris de l’Imperi romà té diferents graus:
1. En algunes zones va desaparèixer totalment sense deixar emprem tes lingüístiques destacades: al nord de l’Àfrica, a les zones de l’Orient Pròxim, etc.
2. En altres zones va desaparèixer deixant evidents trets lingüístics, tals com estructures gramaticals, mots, etc.: és el cas d’algunes llengües europees que han anat per camins diferents del llatí, com ara l’alemany o l’anglès.
3. En altres zones el llatí no ha desaparegut, sinó que s’ha transformat en altres llengües, les llengües romàniques. Les actuals llengües romàniques són: el català, el castellà, el francès, l’italià, l’occità, el gallec, el portuguès, el romanès, el sard i el retoromànic (romanx).
L’aranès és una varietat de l’occità, pròpia de la Vall d’Aran (era Val d’Aran). És llengua oficial a Catalunya, conjuntament amb el català el castellà, és la llengua vehicular de l’ensenyament a la Vall d’Aran.
El lèxic d’aquesta unitat està dedicat als principals topònims d’origen llatí que podem trobar arreu d’Europa. Ens centrarem especialment en els topònims catalans que provenen del llatí i que són fruit de la presència dels romans a casa nostra durant molts segles.
El darrer apartat recull algunes de les històries d’amor més conegudes de la mitologia clàssica i repassa les diferents interpretacions artístiques que se n’han fet al llarg dels segles.
Notes
SABIES
Totes aquestes llengües romàniques es consideren germanes, ja que provenen d’una llengua mare comuna: el llatí. Entre elles hi ha moltes semblances, com és el cas d’aquests mots, que serveixen d’exemple: Llatí Català Castellà Francès Italià Portuguès vita vida vida vie vita vida totus tot todo tout tutto tudo amicus amic amigo ami amico amigo liber llibre libro livre libro livro manus mà mano main mano mâo
Totes les llengües romàniques s’ubiquen principalment al con tinent europeu, però no són les úniques llengües parlades a Europa, ja que al costat d’aquestes existeixen llengües com l’anglès, l’alemany, el macedoni, el rus, l’hongarès o el basc, així fins a una setantena.
Aquesta diversitat lingüística suposa una gran riquesa cultural que cal preservar difondre. Per aquest motiu diverses organitza cions i també la pròpia Unió Europea treballen per saber exactament la situació de les llengües europees i preservar aquelles que disposen de menys parlants.
Activitats complementàries
1.2. Naixement, vida i mort de les llengües L’evolució de la llengua llatina que comença amb el seu naixement a partir de l’indoeuropeu, la seva expansió per molts territoris i la seva mort a través de la transformació a les llengües romàniques, no és un procés exclusiu del llatí, sinó que ha succeït i succeeix en moltes al tres llengües. Totes les llengües, sense excepció, canvien, i aquests canvis lin güístics comporten el naixement la mort natural de les llengües. Es diu que al món existeixen més de 5.000 llengües i que cada setmana en moren dues; és a dir, deixen de tenir parlants. En general, quan parlem de mort de les llengües ens referim a la substitució lingüística; és a dir, al procés d’abandonament de la pròpia llengua per part d’una comunitat lingüística.
Els darrers parlants
L’únic tret que tenen en comú el genocidi la substitució lingüística és el fenomen del «darrer parlant». Els darrers parlants són aquells individus que, després que la seva comunitat hagi estat exterminada —sigui físicament o mitjançant la substitució—, han mantingut la seva llengua fins a la mort. La història de la lingüística està plena de necrològiques de «darrers parlants». A més d’Ishi són prou coneguts el darrer parlant de dàlmata, Antoni Udina, mort el 1898, o el darrer parlant de manx, Ned Maddrell, mort el 1974, o la darrera parlant de cupeño, Roscinda Nolasquez, morta el 1987, entre d’altres. Davant la mort dels últims parlants de varietats en procés d’extinció, són habituals els planys dels lingüistes, però el fet és que, quan mor l’últim parlant, la llengua ja fa temps que és morta. La substitució lingüística pot ser un procés molt ràpid i és possible que sigui acomplert totalment només en quatre generacions, de manera que la llengua que nosaltres parlem sigui totalment estranya per als nostres besnets. Els planys, per tant, més aviat l’acció, haurien de començar davant dels primers símptomes de declivi si és que, de fet, hi volem posar remei. Allò que és difícil, però, és justament d’identificar aquests símptomes. Una de les dificultats segurament consisteix en el fet que els parlants no s’adonen que la seva llengua és en perill d’extinció fins que ja és massa tard per posar-hi remei, però potser la fonamental és que molt poques vegades observadors prou competents prou imparcials
La unitat comença amb l’explicació que el llatí col·loquial va evolucionar de manera diversa en els diferents territoris de l’extens Imperi romà, desapareixent en alguns indrets, deixant empremta en l’estructura d’algunes llengües no llatines en d’altres o transformant-se en llengües romàniques en zones com ara la nostra.
Podeu dividir els alumnes en tres grups perquè cada un faci un treball sobre cada un dels casos per mirar d’explicar per què es van produir aquestes evolucions diferenciades. Podeu demanar-los que preparin una intervenció breu oral a classe perquè exposin les seves conclusions principals.
Les llengües romàniques se circumscriuen de manera gairebé exclusiva a Europa, però no són les úniques llengües del continent.
Podeu demanar als alumnes que facin activitats sobre les diverses llengües que es parlen a Europa, com ara que elaborin una llista de les diferents famílies lingüístiques a les quals pertanyen, els indrets on es parlen o el nombre de parlants que tenen. També poden reflectir-ho en un mapa del continent, per fer-ho més visual. L’enllaç següent pot ser un bon punt de partida:
La Unió Europea vetlla per la conservació de tota aquesta riquesa lingüística al si dels països membres. Podeu organitzar un debat a classe sobre llengües oficials o cooficials, majoritàries, minoritàries i minoritzades. Per definir les posicions, els alumnes poden consultar aquests enllaços i d’altres:
l’escolarització, i molts altres factors. També es pot donar el cas que una llengua desaparegui a causa de fenòmens naturals o per fets malaurats com l’extermini d'una po blació sencera o un conflicte bèl·lic. Sigui com sigui, hem de tenir present que totes les llengües ac tuals desapareixeran d’una manera o d’una altra com ho han fet totes les anteriors. Es tracta d’un fet natural.
1.3. L’alfabet llatí L’alfabet és el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita. L’aparició de l’alfabet representa per a la civilitza ció un gran invent cultural, ja que, gràcies a la seva facilitat d’apre nentatge, es podia escriure tot el que es podia dir. Aquest instrument, senzill i econòmic, va revolucionar la transmissió de la cultura i la co municació humana. Gràcies a l’alfabet, l’escriptura es va fer popular i va permetre l’aparició de la literatura i el coneixement de les lleis i la ciència. Cada llengua té el seu propi codi, que pot ser particular o contenir variacions d’un altre. A l’antiguitat, l’alfabet no era l’únic sistema d’es criptura, sinó que n’existien d’altres de més complexos, com ara l’ideograma o el sistema sil·làbic L’alfabet llatí prové del grec per mitjà de l’etrusc. Com molts alfa bets, es caracteritza per tenir un signe (lletra) per a cada so. El llatí tenia 23 lletres majúscules, ja que les minúscules no es van començar a utilitzar fins al final de l’Imperi romà.
A B C D E F G H K L M N O P Q R S T V X Y Z
Actualment el català utilitza l’alfabet llatí amb alguna lletra afegi da: la la w la u La major part de les llengües de l’Europa occidental empren també aquest alfabet llatí amb alguna variació, com la ñ del castellà. A causa de la història colonitzadora de gran part dels països europeus, aquest alfabet es va escampar arreu del món, on continua utilitzant se. Així, països tan allunyats com el Vietnam, que va ser co lònia francesa, fan servir l’alfabet llatí. Tot i això, l’alfabet llatí no és l’únic que s’utilitza a Europa. Existeix també l’alfabet ciríl·lic, que prové del grec que es va desenvolupar al segle ix dC, quan els monjos Ciril Metodi van traduir la Bíblia a l’antic eslau. L’alfabet ciríl·lic té més lletres que el llatí i, actualment, l’utilit zen les llengües eslaves (rus, ucraïnès, bielorús, serbi, macedoni búl gar), així com altres d’influència cultural russa.
Activitats complementàries
Les llengües neixen, es desenvolupen durant més o menys temps i, de manera natural, acaben desapareixent. Existeixen alguns casos, però, de llengües que ressusciten, que tornen a ser emprades després d’haver-se perdut de manera gairebé absoluta. El cas més conegut és el de l’hebreu, però n’hi ha d’altres a Europa com ara el del manx o el còrnic.
Podeu demanar als alumnes que triïn una d’aquestes tres llengües i en facin una treball descriptiu: localització, història, nombre de parlants, situació actual i expectatives de futur. El millor treball de cada llengua es pot exposar resumit davant la resta de la classe per compartir els coneixements. Els enllaços següents ofereixen la informació bàsica:
• https://ca.wikipedia.org/wiki/Hebreu
• https://ca.wikipedia.org/wiki/Ga%C3%A8lic_manx
• https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%B2rnic
L’aparició de l’alfabet va suposar una veritable revolució en l’evolució de la civilització humana, ja que els coneixements culturals es van poder començar a compartir d’una manera senzilla i ràpida. Coneixem bé el nostre alfabet llatí, però n’hi ha d’altres que són utilitzats per milions de persones.
Dividiu els alumnes en sis grups i demaneu-los que cada un prepari un PowerPoint sobre els alfabets ciríl·lic, grec, àrab, xinès, tàmil i hebreu. A més de mostrar-hi les lletres que els componen, demaneu-los que incloguin una breu informació històrica, les llengües i el nombre aproximat de parlants que els fan servir, i la seva distribució geogràfica.
fixa’t en la pronunciació de les consonants que t’hem indicat en la pàgina anterior.
VII. (1) Quibus rebus cognitis, Caesar apud milites contionatur. Omnium temporum iniurias inimicorum in se commemorat; a quibus deductum ac depravatum Pompeium queritur invidia atque obtrectatione laudis suae, cuius ipse honori et dignitati semper faverit adiutorque fuerit. (2) Novum in republica introductum exemplum queritur, ut tribunitia intercessio armis notaretur atque opprimeretur, quae superioribus annis esset restituta. (3) Syllam, nudata omnibus rebus tribunitia potestate, tamen intercessionem liberam reliquisse; (4) Pompeium qui amissa restituisse videatur bona etiam quae ante habuerint ademisse.
Juli Cèsar: Guerra Civil I, VII.
VIVAMUS, mea Lesbia, atque amemus, rumoresque senum seueriorum omnes unius aestimemus assis! soles occidere et redire possunt: nobis cum semel occidit breuis lux, nox est perpetua una dormienda. da mi basia mille, deinde centum, dein mille altera, dein secunda centum, deinde usque altera mille, deinde centum. dein, cum milia multa fecerimus, conturbabimus illa, ne sciamus, aut ne quis malus inuidere possit, cum tantum sciat esse basiorum. Catul Poesia Completa V.
Solucionari
1. Llatí Auricula Homo Locus Tempus
Francès oreille homme lieu temps
Italià orecchio uomo luogo tempo
Català orella home lloc temps
Portuguès orelha homem lugar tempo
Romanès ureche om loc timp
Castellà oreja hombre lugar tiempo
2.
Llatí Mater Familia Pater Studere
Anglès mother family father study
Alemany Mutter Familie Vater studieren
Català mare família pare estudiar
Portuguès mãe família pai estudar
Romanès mamă familie tată studiu
Castellà madre familia padre estudiar
3. Elvira Lindo → castellà / Marin Preda → romanès / José Saramago → portuguès / Antonio Tabucchi → italià / Antoine de Saint-Exupéry → francès / Montserrat Roig → català
4. a) Vertadera. / b) Vertadera. / c) Vertadera. / d) Falsa. / e) Falsa.
5. Les dades del nombre de parlants són orientatives i poden variar segons les fonts consultades. Gallec → Es parla a: Galícia, oest d’Astúries, nord-oest de Castella i Lleó. Llengua cooficial a Galícia. Nombre parlants: 2.500.000 Francès → Es parla a: França, Andorra, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, Mònaco, Illes Anglonormandes, Canadà, Benín, Burkina
1. Per comprovar tu mateix la proximitat de les llengües romàniques, omple aquest quadre:
Llatí Auricula Homo Locus Tempus Francès Italià Català
Portuguès Romanès Castellà
2. Comprova també que algunes llengües euro pees, tot no ser romàniques, conserven influèn cies de la llengua llatina. Omple aquest quadre: Llatí Mater Familia Pater Studere
Anglès
Alemany
Català mare família pare estudiar
Portuguès Romanès Castellà
3. Independentment del nombre de parlants, to tes les llengües romàniques tenen una riquesa i una història molt importants. Relaciona el nom d’aquests escriptors amb la seva llengua: Elvira Lindo francès Marin Preda català José Saramago romanès Antonio Tabucchi castellà Antoine de Saint Exupéry portuguès Montserrat Roig italià
4. Digues si són vertaderes o falses aquestes afir macions:
a) Les llengües romàniques provenen del llatí vulgar.
b) En algunes zones de l’Imperi romà, el llatí va desaparèixer sense deixar empremta.
c) Totes les llengües romàniques tenen un origen comú: l’indoeuropeu. d) El sard es parla a la península Itàlica. e) A Europa hi ha una llengua per a cada país.
5. Busca informació en diversos webs sobre les llengües romàniques que et proposem omple una fitxa com la que tens a sota per a cada llengua: gallec francès català occità romanx
Nom de la llengua Lloc on es parla Llengua oficial/ cooficial Nombre de parlants
6. Llegeix aquests fragments literaris i digues en quina d’aquestes llengües romàniques estan es crits: gallec, francès, portuguès, italià, romanès. J’ai pris l’autobus à deux heures. Il faisait très chaud. J’ai mangé au restaurant, chez Céleste, com d’habitude. Albert Camus: L’étranger
Entrò in cucina. La tavola era sempre apparecchiata; e al suo posto c’era una scodella coperta con un piatto. Alzò il piatto, c’era una minestra di verdura, ormai fredda. Carlo Cassola: La casa di Via Valadier
Quando atraversou a povoaçâo, ma abaixo, com o rebanho atrás dele, era ainda muito cedo. Ao longo das ruas tortuosas, as portas conservanvam-se fechadas, e nâo vinha das habitaçôes o mais insignificante ruído. Trindade Coelho: Os meus amores Auzi. Nu vezi nimic. Corpul îsi pune întrebari radicale. Recurge la solutia ascunderii în întuneric pentru a problematiza mai percutant prezenta. Sibiu Danz 2007
Non ia de negro senón cun vestido estampado azul e branco e levaba sobre os ombros un chal da color prata vella, com prolongación dos cabellos. Manuel Rivas: Un millón de vacas
Faso, Burundi, Camerun, Comores, Rep. del Congo, Rep. Dem. del Congo, Costa d’Ivori, Djibouti, Gabon, Guinea, Guinea Equatorial, Haití, Madagascar, Mali, Mauritània, Níger, Rep. Centreafricana, Ruanda, Senegal, Seychelles, Togo, Txad, Vanuatu, Nova Caledònia, Polinèsia, Wallis i Futuna. Llengua oficial i cooficial: França, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, Mònaco, Illes Anglonormandes, Canadà, Benín, Burkina Faso, Burundi, Camerun, Comores, Rep. del Congo, Rep. Dem. del Congo, Costa d’Ivori, Djibouti, Gabon, Guinea, Guinea Equatorial, Haití, Madagascar, Mali, Níger, Rep. Centreafricana, Ruanda, Senegal, Seychelles, Togo, Txad, Vanuatu, Nova Caledònia, Polinèsia, Wallis i Futuna. Nombre de parlants: 85.000.000.
Català → Es parla a: Espanya, França, Andorra, Itàlia. Llengua oficial i cooficial: Andorra, Catalunya, País Valencià, Illes Balears. Nombre de parlants: 9.000.000.
Occità → Es parla a: Occitània, la Vall d’Aran, una franja del Piemont i la Ligúria a Itàlia, Mònaco. Llengua cooficial: Catalunya i Mònaco. Nombre de parlants: entre 600.000 i 2.000.000. Romanx → Es parla a: Suïssa i nord d’Itàlia. Llengua cooficial: Suïssa. Nombre de parlants: entre 500.000 i 750.000.
6. Text d’Albert Camus: francès. / Text de Carlo Cassola: italià. / Text de Trindade Coelho: portuguès. / Text del Sibiu Danz: romanès. / Text de Manuel Rivas: gallec.
7. Llegeix aquest fragment sobre la importàn cia de l’escolarització, tant per a la preservació de les llengües com per a la seva desaparició, deba teu entre tots els companys companyes de classe sobre aquest tema.
L’escolarització com a element indispensable en la conservació de les llengües és una arma de dos talls en la mesura que pot ser un dels motors de la substitució. Si pensem en la caiguda espectacular del nombre de parlants del bretó des de final del segle xix fins ara, no és difícil associar-hi la instauració, l’any 1886, de l’ensenyament obligatori —en francès. Òbviament, aquest era un bon procediment per aconseguir que una població que fins aleshores era pràcticament monolingüe en bretó, no arribés a l’edat adulta sense conèixer el francès. Per si no n’hi havia prou amb l’escolarització obligatòria, els ensenyaments francesos van desenvolupar tècniques «pedagògiques» molt efectives, tant que fins i tot les van exportar a les colònies. […] La difusió de la llengua dominant per mitjà de l’ensenyament és una pràctica molt estesa. Els indis americans, per exemple, veuen la política educativa com l’amenaça més preocupant per a la supervivència de les seves llengües. Ben bé fins als anys 70, als Estats Units hi havia la convicció que l’única manera de «civilitzar» els indis era apartar els nens del seu ambient educar-los en internats on l’ús de la llengua nativa era prohibit. Si a aquesta prohibició hi afegim el desarrelament que implicava viure allunyat del nucli familiar, no es fa difícil d’entendre el descens del nombre de parlants de llengües ameríndies i el seu estat agònic actual. Que l’escolarització és un bon mètode per difondre la llengua dominant ja és prou sabut, que també ho pot ser salvar la llengua recessiva sembla una conclusió òbvia. Els resultats, però, no ho confirmen. Carme Junyent: Vida mort de les llengües Empúries.
8. Busca qui és Carme Junyent, on treballa i quina és la seva branca de coneixement. Cita dos llibres més escrits per ella, diferents del que hem comentat.
9. Defineix què és un alfabet redacta un text ar gumentatiu sobre la seva importància.
10. Quantes lletres té l’alfabet llatí? Escriu les.
7. Resposta oberta.
11. A l’antiguitat existien altres tipus de sistemes d’escriptura. Llegeix aquestes definicions digues a quin tipus corresponen: a) Utilitza un signe per a cada síl·laba. b) Fa servir dibuixos per indicar objectes o idees.
12. Identifica amb quin alfabet europeu està escrit cada text: a)
Basoan neskatila alai eta maitagarri bat bizi zen. Txanogorritxo deitzen zuten, amak egindako txano gorriarekin ibiltzen baitzen beti. b) c)
8. Carme és una lingüista catalana. És professora de lingüística a la facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. És directora del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). La seva recerca se centra especialment en les llengües amenaçades, l’antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya.
Algunes obres: Les llengües d’Àfrica (1986), Les llengües del món (1989), Vida i mort de les llengües (1992), Estudis africans (1996), Les llengües a Catalunya (2005), Escoles a la frontera (2016), etc.
9. Un alfabet és el conjunt de símbols que codifiquen una llengua escrita. La seva descoberta va suposar una revolució cultural per a la humanitat, ja que es podia posar per escrit tot allò que es podia dir o pensar. Va suposar un gran pas per a la transmissió cultural i la comunicació humana.
10. Té 23 lletres. A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T V X Y Z.
11. a) Sil·làbic. / b) Ideograma.
12. a) Alfabet grec. / b) Alfabet llatí. / c) Alfabet ciríl·lic.
13. Activitat de lectura.
14. a) dicere: dir; pater omnipotens: pare omnipotent; currus: carro; nubes: núvols; terris: terra; caelo: cel; anima: ànima; temore: temor.
intonat et dextra libratum fulmen ab aure misit in aurigam pariterque animaque rotisque expullit et saeuis compescuit ignibus ignes. Consternantur equi et saltu in contraria facto colla
imbres:
a) Fixa’t en els mots subratllats digues quina és la seva traducció en català.
b) Torna’t a llegir el text digues de quins mots llatins provenen aquests mots catalans: ignifugar fulminar testimoni consternació vestigis tolerància equitació maniobra
15. Llegeix en veu alta la conversa que l’Astèrix i l’Obèlix mantenen a les termes romanes. A con tinuació resol les activitats següents:
a) Amb l’ajuda del professor, fes una traducció aproximada del text. Et poden ajudar aquells mots llatins que són semblants al català.
b) Fixa’t en les diferents sales on entren l’Astè rix l’Obèlix i dedueix quina funció tenien.
15. a) Traducció:
—Vet aquí les termes! Sovint he sentit a parlar de les termes romanes. Vinga, anem a banyar-nos!
—Entreu, molt nobles senyors!
—Ens parla a nosaltres?
—Tinc por que ens refredem tan destapats!
—Vinga, entrem-hi! Potser podrem refrescar-nos!
—Bona idea, Astèrix, per Tutatis!
—Ha dit «per Tutatis!»… Són gals!
—Cal que aneu al frigidari i us poseu a l’aigua freda.
—A l’aigua freda? Me n’hi vaig!
—On és l’aigua freda?
—Ha desaparegut, quan has entrat: la piscina no pot tenir-te a tu i a l’aigua al mateix temps.
—Quina mola!
b) Apodyteria: vestidors
Sudatoria: sala calenta per suar
Caldarium: sala de banys calents
Frigidarium: sala de banys freds
16. En grup, prepareu la lectura d’aquesta adaptació en llatí del conte de la Caputxeta Vermella Feu una traducció aproximada del text, repartiu vos els personatges escenifiqueu aquest conte tan popular.
Tingueu en compte aspectes com la pronúncia l’entonació.
Rubra Caperula Personatges: mater Caperula lupus duo venatores et avia
Mater: Eheu! Mater mea est infirma et habitat sola in silva. Mitto ad eam cibum et vinum. Sed… ubi est filia mea? Caperula! Caperula! (Entra la Caputxeta.) Caperula Quid est, mater?
Mater: Caperula, mea filia, necesse est te aviam tuam visitare, quod infirma est. Ecce! Cibum et vinum preparavi. Age! Vesti, parva Rubra Caperula. Festina, avia te sperat.
Caperula Vale, mater!
(La Caputxeta ha de creuar el bosc per arribar a casa de la seva àvia.) Caperula Quam fatigata sum! Iter longum est ad villam ubi mea avia habitat. Necesse est sedere. Lupus O miserum! Nulla pax data est lupis… Venatores in silva sunt, venatores mihi non placent. Sed, quid video? Parvam puellam. Puellae mihi multum placent. Hanc puellam manducare volo. Sed puellam nunc manducare non possum quod venatores proximi sunt. Sed… spectate!
(El llop s’adreça a la Caputxeta.) Lupus Salve puella! Tu fatigata es?
Caperula Ita vero. Longum iter facio… Lupus Quo ambulas?
Caperula Ad villam ubi mea avia habitat. Cibum et vinum porto quod avia mea infirma est. Lupus Ubi habitat avia tua?
Caperula In silva habitat, prope fontem. (El llop es gira cap al públic.) Lupus Ah! Festina lente, mea columba… Tibi indicabo facillimam viam et brevissimam… Vade per medium istius silvae et pervenies velociter ad aviam tuam. Vale!
Caperula Vale! Ecce! Quam pulchri flores sunt. Quam magnae sunt arbores! Quam benignus erat iste lupus!
Venator 1 Salve, parva Caperula Rubra!
Caperula Salvete, amici!
Venator 2 Quo ambulas?
Caperula Ad villam ubi mea avia habitat. Cibum et vimum porto quod infirma est avia mea. Et vos, quid facitis? Venator 1 Nos captare volumus lupum qui per silvam currit. Caute procede, parva Caperula Rubra. Vale!
Caperula Valete! (A casa de l’àvia. Truquen a la porta ) Avia: Quis portam pulsat?
Lupus (Amb una veu molt fina.) Ego, Caperula, neptis tua
amantíssima, portam pulso!
Avia: Intra, intra, Caperula! (Entra el llop es menja l’àvia. Després, es fica al seu llit.
Arriba la Caputxeta.) Caperula Tocus, tocus, tocus…
Lupus Quis portam pulsat?
Caperula Ego, Caperulla, neptis tua amantíssima, portam pulso! Lupus Intra, intra, Caperula… Caperula (S’apropa a l’àvia i la mira detingudament.) O avia mea! Magnas aures habes…!
Lupus Sunt ad audiendam te melius, Caperula!
Caperula O avia mea! Magnos oculos habes…! Lupus Sunt ad videndam te melius, Caperula…! Caperula O avia mea, ingentes dentes habes…!
Lupus Sunt ad devorandam te melius!
(El llop salta sobre la Caputxeta. Ella crida i arriben els caçadors.) Venator 1 (Mata el llop.) Pestis! Venator 2: Lupus mortuus est, et tu, parva Caperula Rubra, secura es!
16. Traducció:
Caputxeta Vermella
Mare: Ai! La meva mare està malalta i viu sola al bosc. Li portaré menjar i vi. Però… on és la meva filla? Caputxeta! Caputxeta!
Caputxeta: Què hi ha, mare?
Mare: Caputxeta, filla meva, és necessari que visitis l’àvia perquè està malalta. Vinga, he preparat menjar i vi. Vinga, vesteix-te, petita Caputxeta Vermella. Afanya’t, l’àvia t’espera.
Caputxeta: D’acord, mare!
Caputxeta: Que cansada que estic! El camí cap a casa on viu la meva àvia és llarg. Convé asseure’s.
LLop: Oh, desgràcia! No hi ha pau per als llops… Els caçadors són al bosc, els caçadors no m’agraden. Però, què veig? Una joveneta. Les noietes m’agraden molt. Vull menjar-me aquesta noia, però no puc menjar-me-la ara perquè els caçadors són a prop… Però, mireu!
LLop: Salut, noia! Estàs cansada?
Caputxeta: Certament, faig un llarg camí.
LLop: Cap a on vas?
Caputxeta: A la casa on viu la meva àvia. Li porto menjar i vi perquè està malalta.
LLop: On viu la teva àvia?
Caputxeta: Viu al bosc, a prop d’una font.
LLop: Afanya’t, coloma meva! T’indicaré el camí més fàcil i curt. Ves pel mig d’aquest bosc i arribaràs ràpidament a casa de la teva àvia. Adeu!
Caputxeta: D’acord! Adeu! Que boniques són les flors! Que grans són els arbres! Que gentil que era aquest llop!
Caçador 1: Salut, petita Caputxeta Vermella!
Caputxeta: Salut, amics!
Caçador 2: Cap a on vas?
Caputxeta: Cap a la casa on viu la meva àvia. Li porto menjar i vi perquè està malalta. I vosaltres, què feu?
2. Tots els camins porten a Roma
2.1. Les vies romanes
Avui dia tothom parla de les vies de comunicació, les autopistes, les autovies les carreteres. Però cal recordar que els romans van ser la primera civilització que va projectar una extensa xarxa de vies de comunicació Els romans van tenir la necessitat de construir carreteres en el moment en què es van expandir fora de la ciutat. Així, el desenvolu pament de la xarxa de vies romanes va tenir lloc al mateix ritme que el creixement de l’Imperi romà. Per tant, les primeres vies es van construir per unir els diversos pobles de la regió del Laci amb Roma, i seguidament, es van ampliar per donar accés a qualsevol punt de la península Itàlica. Quan els romans van colonitzar les diverses províncies de l’Imperi —algunes molt allunyades de Roma, com hem vist en el tema ante rior—, van fer hi arribar també unes bones vies que facilitaven, així, el control de tot l’Imperi.
Certament, la primera finalitat de la construcció de les vies va ser controlar tots els territoris romans, poder arribar amb certa facilitat a qualsevol punt de l’Imperi per tal de sufocar una possible revolta o conflicte. Evidentment, un cop construïdes, també van servir per faci litar el comerç i la comunicació entre les ciutats de les províncies. Igual com passa a
Caçador 1: Volem agafar un llop que ronda pel bosc. Ves amb compte, petita Caputxeta Vermella. Adeu!
Caputxeta: Adeu siau!
Àvia: Qui pica a la porta?
LLop: Jo, la teva neta estimadíssima, pico a la porta.
Àvia: Entra, entra, Caputxeta!
Caputxeta: Toc, toc, toc…
LLop: Qui pica a la porta?
Caputxeta: Jo, la teva neta estimadíssima, pico a la porta.
LLop: Entra, entra, Caputxeta…
Caputxeta: Oh, àvia meva! Tens unes grans orelles…
LLop: Són per escoltar-te millor, Caputxeta!
Caputxeta: Oh, àvia meva! Tens uns ulls molt grossos…
LLop: Són per veure’t millor, Caputxeta…
Caputxeta: Oh, àvia meva! Tens unes dents molt grosses…
LLop: Són per menjar-te millor…
Caçador 1: Calamitat!
Caçador 2: El llop és mort i tu, Caputxeta, estàs segura!
Via romana, a Pompeia.
recta —l’opció més senzi lla—, però aquesta es desviava quan el terreny així ho exigia. Un cop decidit el traçat, ja es podia començar la construcció, que normalment feia l’exèrcit perquè coneixia pam a pam tot el territori romà. Per fer ho, se seguien els passos que pots observar en aquest dibuix:
1. Delimitaven l’amplada de la via, fent dos solcs que recobrien amb dues fileres de pedres.
2. Excavaven un canal entre les dues fileres de pedres i hi posa ven una primera capa de pedres. 3. Hi posaven una altra capa de sorra o de grava.
4. Recobrien aquestes capes amb pedres triturades o bé amb llo ses de pedra. Construcció d’una via romana.
Totes aquestes capes sumaven un gruix d’aproximadament un me tre, aquesta és una de les causes que han fomentat la bona conser vació d’algunes vies romanes.
Les principals vies de l’Imperi romà La famosa frase «Tots els camins porten a Roma» es deu al fet que la majoria de vies romanes unien un punt qualsevol de l’Imperi romà amb la ciutat de Roma. Així, Roma esdevé el punt zero d’aquesta xar xa, que va arribar a tenir uns 85.000 quilòmetres. Cada via tenia un nom, que corresponia al del prohom (cònsol, procònsol…) que l’havia fet construir, aquest nom podia canviar quan la via era reconstruïda al cap d’un temps. Així, la via Appia deu el seu nom a Appius Claudius Caecus; la via Aurèlia a Caius Aurelius Cotta, així totes les altres. El nom de la via més la distància recorreguda, o bé la que calia recórrer, eren informacions que els viatgers trobaven en els mil·liaris una mena de monòlits de pedra en forma cilíndrica d’uns 2 metres d’alçada. A Roma hi havia el mil·liari daurat, on hi havia escrites en milles les distàncies que separaven Roma de les principals ciutats del món romà. Els desplaçaments es feien a peu, a cavall o bé en carro; per tant, en distàncies grans es tardava uns quants dies per arribar al lloc de sitjat. Per aquest motiu, al llarg de les vies es van instal·lar hostatgeries, on es podia menjar i passar la nit. Eren locals bastant senzills, bàsics, on només s’aturaven aquelles persones que no tenien ni parents ni amics en alguna casa propera.
Activitats complementàries
Mapa del món romà amb les vies principals.
L’itinerari d’Antoní és un dels itineraris romans més famosos. Es van començar a recollir dades cap al segle iii dC, tot i que va patir diverses modificacions al llarg del segle iv Un itinerarium era un conjunt de descripcions de carreteres camins de l’Imperi, on figurava la llista de poblacions que s’havien de travessar, la durada del trajecte els llocs on el viatger es podia aturar i trobar allotjament.
Una gran via: la via Augusta De Roma sortia una via cap al nord anomenada via Aurèlia la qual, en arribar a la Gàl·lia, canviava el seu nom pel de via Domitia, que anava dels Alps fins als Pirineus. Als Pirineus començava la via Augusta, que va ser la calçada romana més llarga d’Hispània, amb una longitud de 1.500 quilòmetres, que arribava fins a Cadis, vorejant la mar Mediter rània. D’aquesta manera es podia recórrer la distància de 2.725 quilò metres que separava Roma Cadis. Havia rebut el nom de via Hercúlia o via Heràclia, també camí d’Anníbal, però, finalment, després que l’emperador August va orde nar la seva reconstrucció, va rebre el nom de via Augusta Es va convertir així en la principal via d’Hispània, va anar perdent la seva funció militar per assumir un destacat paper en les relacions comercials entre les principals ciutats de la Mediterrània. L’elecció del traçat de les vies per part dels romans va ser tan encertat que gran part del seu recorregut ha estat utilitzat per les carreteres actuals. Així, la carretera N 340 l’autopista del Medi terrani (A 7, AP 7, A 70) segueixen gran part del traçat de la via Augusta.
La civilització romana va ser la primera que va construir una àmplia xarxa de vies de comunicació. Això va permetre, en primer lloc, que l’Imperi romà s’estengués ràpidament i que pogués controlar amb facilitat el vast territori conquerit. Més endavant, va permetre la comunicació entre les províncies i, per tant, els intercanvis comercials i de coneixements.
Podeu plantejar als alumnes una sèrie de qüestions per conèixer més a fons les vies romanes, com ara aquestes:
• Quines eren les principals vies de la península Itàlica?
• Quines vies destacaven a la resta d’Europa?
• Quins mitjans de transport utilitzaven els romans? Eren molt ràpids?
• Què eren les vies sepulcrals i per què es construïen?
• Per què els mil·liaris rebien aquest nom?
Per obtenir informació, els alumnes poden consultar aquests enllaços i d’altres:
La via Augusta fou la principal via de comunicació que els romans van construir a la península Ibèrica. Al llarg dels seus 1.500 quilòmetres, recorria la costa mediterrània des dels Pirineus fins a Carthago Nova i després seguia terra endins fins a Gades, l’actual Cadis.
Podeu demanar als alumnes que facin, en grups de tres o quatre, un treball sobre les restes romanes i altres punt d’interès que es poden trobar resseguint aquesta via. Es pot dividir en tres sectors, el català, el valencià i el que recorre Andalusia, i fer que cada grup en triï un. Els enllaços següents i d’altres els forniran la informació necessària:
que el tram entre Sant Salvador de Bianya Sant Pau de Se gúries, que s’enfila per la muntanya del Capsacosta, és un dels més ben conservats de la península Ibèrica. A causa del pendent de la muntanya, els enginyers romans van haver de construir un camí serpentejant, amb curts fragments rectes, sostinguts per sòlides plataformes murs de contenció fets amb grans blocs de
no col·locar cap pilar al mig del corrent del riu preferien la construcció de ponts ben estrets i d’un sol arc. A mesura que es van anar fent avenços amb les tècniques constructives, es va aconseguir situar pilars al mig del riu, la qual cosa va permetre cons truir els ponts més esvelts i amb diversos arcs. Després de fer els fonaments s’aixecaven els pilars amb grans
Activitats complementàries
El desenvolupament de l’enginyeria civil va ser un altre dels fonaments del poder i de l’expansió territorial dels romans al llarg dels segles. La construcció d’una xarxa viària sòlida i duradora, però també la realització de grans obres com ara ponts, embassaments, aqüeductes o fars, són clars exemples de l’alt grau de coneixement tècnic que van assolir.
Podeu dividir els alumnes en grups, cada un dels quals haurà d’elaborar una presentació sobre un tipus d’obra arquitectònica per donar-ne a conèixer les principals característiques (bàsicament, estructura i parts, finalitat, mètode de construcció i exemples). Els grups podrien ser: vies, ponts, embassaments, aqüeductes i fars. L’objectiu ha de ser que tota la classe conegui cada una de les obres, de manera que es pot demanar als alumnes que preparin la presentació fent un muntatge amb diapositives amb PowerPoint. La informació es pot obtenir a una biblioteca o consultant aquests enllaços i d’altres:
La major part de ponts romans han estat utilitzats al llarg de la història, i molts han estat destruïts, reconstruïts i, moltes vegades, mo dificats respecte de la seva estructura original. Per aquest motiu no és fàcil trobar un pont romà amb les principals característiques cons tructives de l’època. Vegem ne alguns exemples:
El pont romà de Mèrida, sobre el riu Guadiana, és un dels ponts més llargs del món antic, amb 792 me tres de longitud, gràcies a una illeta que hi ha al mig del riu. Tot això, té un mateix traçat amb 70 arca des. Entre els grans arcs n’hi ha de petits per engolir l’aigua en cas que pugi el cabal del riu.
Activitats complementàries
2.3. Altres obres d’enginyeria La societat romana, sobretot la urbana, s’havia acostumat a un seguit de comoditats, com, per exemple, viatjar i comunicar se fàcilment grà cies a les vies als ponts, transportar tant per terra com per mar tot tipus de mercaderies i, també, poder utilitzar l’aigua a les seves ciutats. Van poder gaudir d’aquestes comoditats gràcies als seus invents coneixements d’enginyeria, que els van permetre la construcció d’aqüe ductes fars.
Els aqüeductes
Els romans, que consideraven l’aigua com un bé imprescindible per a les seves ciutats, van portar a terme una obra pública que permetia transportar l’aigua des de les fonts on brolla fins a les ciutats. Els aqüeductes consistien en un canal cobert fet de pedra, per on passava l’aigua gràcies a un pendent moderat. Aquest canal podia estar soterrat o bé anar arran de terra, però, quan s’acostava a la ciu tat, s’enlairava adquiria
Garantir l’abastiment d’aigua a les ciutats era primordial per als romans, de manera que van centrar molts esforços i mitjans en la construcció d’infraestructures hidràuliques. Entre aquestes, destaquen per la seva majestuositat els aqüeductes, alguns dels quals s’han conservat fins als nostres dies.
El vídeo següent ofereix una visió didàctica dels obstacles tècnics que van saber vèncer els enginyers romans, amb solucions que sorprenen fins i tot als especialistes actuals. El contingut del vídeo és d’una dificultat mitjana, de manera que és convenient reservar un espai de temps per poder respondre els possibles dubtes que plantegin els alumnes.
L’aqüeducte de Segòvia és una de les obres d’enginyeria civil romana més destacades del món. Per ampliar informació sobre aquesta magnífica construcció podeu consultar diferents webs, com ara aquests:
L’anomenat pont del Diable a Martorell, és una construcció de
l’època de l’emperador August sobre el riu Llobregat i donava pas a la via Augusta.
Els fars El transport de grans mercaderies a través dels territoris de l’Imperi se solia fer per mar, ja que era l’únic mitjà per arribar a alguns llocs concrets, era ràpid els vaixells tenien més capacitat de càrrega que els carruatges. Tot i això, hi havia diversos perills que calia tenir en compte. Per una banda, el temps que feia a l’hivern no era favorable a la navegació en alguns indrets, ni tampoc els vents en la mar Medi terrània. La seguretat també era un perill per als mariners, sobretot si la mercaderia que transportaven era de valor, ja que els pirates po dien assaltar els vaixells. I, finalment, s’havia d’anar amb compte de no xocar contra caps i esculls de terra, ja que els nàufrags corrien el perill de ser convertits en esclaus per part de qui els recollís, o bé podien morir sense ser enterrats, cosa que atemoria els romans a causa de les seves creences. Per aquest motiu, es van construir fars en punts estratègics del seu territori. Aquests fars assenyalaven als mariners la presència de la costa. Els fars eren edificacions en forma de torre que podia ser de diferents formes, amb un sistema d’il·luminació en el punt més alt. El sistema més habitual era el foc de llenya o bé les llànties d’oli d’oliva. Han existit diversos fars en tota la costa de l’Imperi romà (a Itàlia, Anglaterra, França, Hispània…), però alguns estan totalment destruïts. No obstant això, de tots els fars romans, el més famós és la torre d’Hèrcules a la Corunya, que encara està en funcionament. Tanmateix, el far més important de l’època romana a Hispània va ser el far de Chipiona, anomenat Turris Caepionis situat a la desembo cadura del riu Guadalquivir. Tot que no en queda cap resta, sembla que era una meravella a l’estil del famós far d’Alexandria. El far d’Alexandria també anomenat Torre de Faros, és considerat una de
Activitats complementàries
Les set meravelles del món antic eren el far d’Alexandria, l’estàtua d’Àrtemis a Efes, les Piràmides de Gizeh a Egipte, els jardins penjats de Babilònia, el colós de Rodes, l’estàtua de Zeus a Olímpia i la tomba de Mausol a Halicarnàs. Totes set són mostres de les sorprenents capacitats tecnològiques de diferents pobles antics a l’hora de construir obres gegantines.
Podeu dividir els alumnes en set grups perquè cada un faci un recerca i una exposició oral sobre cada una d’aquestes obres arquitectòniques i expliqui davant la classe una sèrie d’informacions bàsiques: ubicació, data i motiu de construcció, poble que la va construir, mides i estat actual, etc.
Solucionari
17. a) Falsa. / b) Vertadera. / c) Vertadera. / d) Vertadera / e) Falsa.
18. En les vies romanes, els mil·liaris donaven informació del nom de la via i la distància que faltava per arribar a un punt determinat. Els elements actuals també ens donen el nom de la carretera, que normalment és una lletra i un nombre, i el quilòmetre que portem recorregut des d’un punt determinat.
19. 1. Es delimitava l’amplada de la via fent dos solcs que recobrien amb dues fileres de pedres. 2. S’excavava un canal entre les dues fileres de pedres i es posava una primera capa de pedres. 3. Posaven una altra capa de sorra i de grava. 4. Es recobrien aquestes capes amb pedres triturades o amb lloses de pedra.
Efectivament, el gruix d’aproximadament un metre que formaven aquest conjunt de capes és una de les causes que han fomentat la bona conservació d’algunes vies romanes.
20. Aquesta expressió té el seu origen en la xarxa de carreteres (vies) que van construir els romans. Totes les vies, tant secundàries com principals, desembocaven al fòrum de Roma, on hi havia el Miliarium Aureum
21. Via Hercúlia o via Heràclea: en honor d’Hèracles o Hèrcules, qui, segons la tradició, va arribar a les costes catalanes.
22. via Augusta → Caesar Augustus via Domitia → Cneus Domitius Ahenobarbus via Appia → Appius Claudius Caecus via Aurelia → Caius Aurelius Cotta via Egnatia → Gnaeus Egnatius via Severiana → Lucius Septimius Severus via Flaminia → Caius Flaminius Nepos via Aemilia Scauri → Marcus Aemilius Scaurus
Solucionari
23. Els antics romans s’orientaven a partir dels itineraria que eren un conjunt de descripcions de les carreteres i els camins de l’Imperi amb la informació corresponent a les poblacions que havien de travessar, els allotjaments per descan sar… Actualment, de quins recursos disposem per poder orientar nos a l’hora de fer un viatge, per exemple?
24. Digues quina és la resposta correcta: Quina era la finalitat més important d’una via ro mana?
a) Facilitar el transport de mercaderies.
b) Fomentar el turisme.
c) Controlar els territoris conquerits.
d) Comunicar les ciutats més importants.
Quin nom tenia el camí força ample per a carros?
a) Iter.
b) Actus.
c) Semita.
d) Via.
• Normalment, qui s’encarregava de la construcció de les vies?
a) L’exèrcit.
b) Els enginyers.
c) Els esclaus.
d) Els voluntaris.
Què era un mil·liari?
a) Un conjunt de descripcions de carreteres.
b) Un hostal a peu de carretera.
c) Un monòlit de pedra amb informació de la via.
d) La capa de sorra o grava que es col·locava a sota el paviment d’una via. Quin d’aquests noms no pot relacionar se amb la Via Augusta?
a) Via Hercúlia.
b) Via Àpia.
c) Camí d’Anníbal.
d) Via Heraclea.
Quina finalitat tenia la via Ànnia o del Capsa costa?
a) Comunicar establiments agrícoles.
b) Accedir a unes mines de plata ferro.
c) Transportar l’exèrcit.
d) Explotar els recursos forestals.
25. Identifica, en aquesta imatge de l’estructu ra d’una via romana, els elements que la configura ven relaciona cada concepte amb el número cor responent: 1 2 3 4 5 6 Capa de pedres grosses rejuntades amb calç o fang (statumen). • Capa de pedres més petites (rudus
Capa
sorra
grava
anivellar
llambordes. Empedrat de lloses desiguals, encaixades entre elles. • Blocs regulars que delimitaven els costats de la via. Mil·liari que es col·locava cada mil passes amb in formació de la ruta. 26. Busca la fotografia de l’aqüeducte de Tarra gona, enganxa la en el teu quadern i fes ne una descripció tenint en compte aquests punts: Localització. • Data de construcció. Metres de llarg d’alçada. Descripció dels arcs. Altres noms que rep.
27. Fixa’t en aquest mapa on hi ha uns nombres que correspo nen a diversos fars romans, molts dels quals han desaparegut. Re laciona cada nombre amb el nom del far:
a) Far de Marsella (marcava el golf de Lleó).
b) Far de Dover (marcava el pas entre la Gàl·lia Bretanya).
c) Torre d’Hèrcules (marcava el nord de la península Ibèrica).
d) Far de Capri (marcava l’illa de Capri).
e) Far de Cartago (pas entre el nord d’Àfrica i Sicília).
f) Far de Chipiona (pas entre Hispània Àfrica).
g) Far de Messina (pas entre Si cília Itàlia).
28. El mític i famós far d’Alexandria, avui desapare gut, va ser una de les set meravelles del món, se gons els antics. Quines d’aquestes deu propostes eren les altres sis?
1. Acròpolis d’Atenes.
2. Estàtua d’Àrtemis a Efes.
3. Piràmides de Gizeh a Egipte.
4. Jardins penjats de Babilònia.
5. Colosseu de Roma a Itàlia.
6. Colós de Rodes.
7. Estàtua de Zeus a Olímpia.
8. Ciutat de Petra a Jordània.
9. Tomba de Mausol a Halicarnàs.
10. Runes del Machu Picchu al Perú.
29. El mot aqüeducte que prové de la paraula lla tina aqua (‘aigua’) ha mantingut l’arrel originària. Es tracta d’un cultisme. En canvi, el mot aiguat ens ha arribat del mateix mot llatí, però modificat amb el pas del temps. Es tracta d’un mot patrimonial. Digues quin significat tenen els mots següents i classifica’ls en cultismes o mots patrimonials: aquarel·la aiguamoll aigualit aquàrium aqüicultura aiguabarreig
30. Si el mot aqüeducte significa ‘conducció d’ai gua’, què volen dir els mots gasoducte oleoducte?
31. Quina diferència trobes entre l’aqüeducte del pont del Gard l’aqüeducte de Segòvia que tens a la pàgina 59?
32. El mot far prové del nom de Pharos, una petita illa davant de la ciutat d’Alexandria, que estava unida a la ciutat mitjançant un dic artificial. A quin país es troba Alexandria? Qui en va ser el fundador d’aquesta illa? Per quin mar està banyada?
33. La torre d’Hèrcules, a la Corunya, encara està en funcionament, després de gairebé 1.900 anys d’antiguitat. Una de les llegendes sobre l’origen de la torre afirma que va existir un gegant anomenat Orió, rei de Brigantium, que obligava els seus súb dits a lliurar li la meitat dels seus béns. Els habi tants de la contrada, cansats de tants espolis cada vegada més empobrits, van demanar ajuda a Hèr cules aquest… Busca informació sobre aquest heroi de la mitolo gia clàssica, esbrina quin és el final d’aquesta lle genda exposa’l oralment a classe.
23. Actualment disposem de les guies de carreteres, ja siguin en paper o online, dels receptors GPS i dels mapes virtuals com ara Google maps, Yahoo maps, etc.
24. c) Controlar els territoris conquerits.
d) Via.
a) L’exèrcit.
c) Un monòlit de pedra amb informació de la via. b) Via Àpia.
b) Accedir a unes mines de ferro i de plata.
25. 1. Empedrat de lloses desiguals, encaixades entre elles.
2. Blocs regulars que delimitaven els costats de la via.
3. Mil·liari.
4. Capa de pedres grosses rejuntades amb calç o fang.
5. Capa de pedres més petites.
6. Capa de sorra o grava per anivellar les llambordes.
26. Localització: està situat al barranc dels Arcs, molt a prop del nucli urbà de Tarragona.
Data de construcció: segle i dC.
Metres de llarg i alçada: 217 metres de llarg i 27 metres d’alçada. Descripció dels arcs: hi ha dos nivells d’arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior.
Altres noms que rep: Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable.
27. a) 6. / b) 1. / c) 5. / d) 4. / e) 3. / f) 7. / g) 2.
28. 2. Estàtua d’Àrtemis a Efes. / 3. Piràmides de Gizeh a Egipte. / 4. Jardins penjats de Babilònia. / 6. Colós de Rodes. / 7. Estàtua de Zeus a Olímpia. / 9. La tomba de Mausol a Halicarnàs.
29. Cultismes: aquarel·la (tècnica de pintura amb colors diluïts amb aigua); aquàrium (recipient d’aigua, generalment amb les parets de vidre, on hom té animals aquàtics vius); aqüicultura (conjunt de tècniques i activitats de criança d’espècies de fauna aquàtica).
Mots patrimonials: aiguamoll (extensió de terreny coberta d’aigua); aigualit (barrejat amb aigua), aiguabarreig (indret on dos corrents d’aigua s’ajunten i en formen un de sol).
30. Gasoducte: conducte que transporta gas des dels jaciments fins als centres de consum o d’embarcament.
Oleoducte: conducte que transporta el petroli cru des dels jaciments fins a les refineries o als ports.
31. El pont du Gard serveix per conduir l’aigua a través del pas d’un riu i està situat just abans d’entrar a la ciutat francesa de Nimes. En canvi, el de Segòvia és un aqüeducte que en aquests moments es troba al mig del centre urbà.
32. Alexandria es troba a Egipte, a la costa Mediterrània. Va ser fundada per Alexandre el Gran.
33. Hèrcules és un heroi de la mitologia clàssica, fill de Júpiter i d’una dona mortal, Alcmena. Es caracteritzava per la seva força física. Juno, esposa de Júpiter, va provocar que patís un terrible atac de follia que el va portar a matar els seus propis fills i els del seu cosí Euristeu. Quan va recuperar el seny, va acudir a l’oracle de Delfos per saber com havia de depurar aquell crim. L’oracle li digué que havia de posar-se al servei d’Euristeu, el qual li va posar el repte de superar 12 treballs. Pel que fa al final de la llegenda, Hèrcules va derrotar el gegant, el va enterrar i va construir-hi al damunt un túmul funerari que va coronar amb una gran torxa. Alguns diuen que és el far que porta el seu nom, la torre d’Hèrcules.
» PARLEM EN LLATÍ
3. Topònims d’origen llatí. Gentilicis
3.1. Topònims d’origen llatí a casa nostra La necessitat de designar els llocs concrets amb noms propis sorgeix quan els pobles deixen de ser nòmades s’estableixen de manera fixa en un lloc. Aquest fet va tenir lloc al neolític i, per tant, la llista de to pònims o noms geogràfics és llarga i diversa. La ciència que estudia els noms propis de lloc en el sentit més ampli (noms de països, comarques, ciutats, pobles, rius, llacs… ) és la toponímia
Pel que fa als topònims catalans, val a dir que molts provenen del llatí, fruit de la presència romana a casa nostra durant molts segles. Molts d’aquests topònims són descriptius, retraten el paisatge el nom mateix ja ens donen informació de com és o de com era el lloc. Alguns d’aquests topònims són els següents:
• El riu Llobregat El nom d’aquest riu que neix al Berguedà prové del llatí Rubricatus pel color roig que les seves aigües tenen a causa d’arrossegar sediments terrosos d’una conca de conreus. En llatí, l’adjectiu rubeus vol dir ‘roig’. (Imatge A).
Orientacions metodològiques
Els alumnes han de saber que els topònims catalans no només provenen del llatí, sinó que també tenen altres orígens com l’ibèric, el grec, les llengües germàniques o celtes, l’àrab o fins tot el basc. Així, cal explicar-los, per exemple, que Barcelona ve de l’ibèric Barkeno, que es converteix en Barcino a l’època romana, que Empordà o Roses provenen del grec, que Geltrú deriva del nom germànic de dona Wisaltrud o que el topònims acabats en -ac, com Vulpellac o Llorac, sembla que són d’origen celta. També és interessant que sàpiguen que la major part de topònims d’origen àrab es troben al sud del principat i al País Valencià (Altafulla, la Pobla de Mafumet, Benifassà, Vinaròs…), i que al Pallars i la Ribagorça s’hi parlava una llengua emparentada amb el basc que ha deixat topònims com ara Benavarri o Escalarre.
Una eina interessant per conèixer els noms dels municipis de Catalunya, ubicar-los i tenir una breu descripció del seu origen és el Nomenclàtor oficial de toponímia major, que es pot consultar a l’enllaç següent:
Vallès Oriental, també prové del llatí aquae ‘aigües’. En aquest poble hi ha unes fonts d’aigües termals que s’utilitzen per a usos domèstics també medicinals. (Imatge D). La Jonquera, a l’Alt Empordà, prové de Iuncaria que significa ‘lloc ple de joncs’. (Imatge E). • Pedraforca prové del llatí petra ‘pedra’, d’un segon mot d’ori gen descriptiu que fa referència a la forma de forca de la mun tanya. (Imatge F).
B C D E F Hi ha alguns topònims catalans que deriven d’antropònims llatins (noms de persona), bàsicament de personatges que van influir notablement en el lloc d’on van prendre el nom. Un exemple és el municipi de Constantí, de Constantinus probablement amb re ferència a l’emperador romà que traslladà la capital (fins ara a Roma) a Constantino ble, a les acaballes de l’Imperi. 2 EN
Podeu dividir els alumnes en nou grups perquè facin un recerca sobre l’origen del nom dels nou municipis catalans que tenen un topònim on apareix la paraula pont (pontem, en llatí) Aquest municipis són: el Pont d’Armentera, Pont de Molins, Pontós, Pontons, el Pont de Bar, el Pont de Suert, el Pont de Vilomara, Pontils i Ponts. El Nomenclàtor oficial de toponímia major serà un excel·lent punt de partida, però el alumnes hauran cercar altres fonts a internet.
Ruïnes dels banys romans de la vila de Centcelles, en el municipi de Constantí (Tarragona).
Activitats complementàries
En l’auge de l’època imperial, el llatí era comú en territoris on avui es parlen llengües que no hi tenen res a veure, que no són romàniques, com és el cas de la Gran Bretanya, bona part d’Alemanya o el nord d’Àfrica. La llengua llatina, com s’ha explicat en el primer apartat, ha deixat més o menys empremta en els idiomes que ara s’hi parlen. I aquesta empremta és normalment més perceptible en els topònims, perquè són un tipus de paraules que canvien poc amb el pas del temps.
Podeu demanar als alumnes que facin una recerca sobre topònims d’origen llatí en els tres territoris esmentats. Podeu dividir-los, si cal, en grups i que cada un treballi una zona o un tipus de topònim
com a províncies al segle aC. En aquests països hi ha assentaments com Arelate (Arles), Nemausus (Nimes) o Lugdunum (Lió). La capital de França, París, es deia Lutetia Els romans també van conquerir Britània Hi ha exemples ben cu riosos de topònims anglesos derivats de ceaster i caester, com Ches ter, Castor o Caistor, que provenen del llatí castra que significa ‘cam pament’. A vegades les colònies esdevenien tan sòlides que tenien una infraestructura molt complexa. És el cas d’Aquae Sulis l’actual ciutat de Bath, que va ser un assentament romà molt pròsper gràcies a les seves fonts termals. Fins no fa gaire Bath, alimentada encara per conduccions d’època romana, era un centre de salut.
3.4. Els gentilicis Els gentilicis són els noms amb què designem les persones els ob jectes amb relació al nom de procedència. Solen formar se a partir del topònim corresponent. En molts casos tenim gentilicis amb més d’una arrel, una de les quals sovint és culta i procedent del nom del topònim en llatí. La romanització ha deixat empremta també en aquest aspecte. Fixa’t en aquests exemples: Portugal → portuguès Lusitània → lusità Espanya → espanyol Hispània → hispà Tarragona → tarragoní Tàrraco → tarraconense Lleida → lleidatà Ilerda → ilerdenc Elx → elxà Illici → il·licità
(noms de ciutats, de regions, d’accidents geogràfics, etc.). Els podeu demanar que ho reflecteixin en un mapa, per fer-ho més visual.
Els gentilicis, que s’acostumen a formar a partir d’un topònim, també són un bon exponent de la influència llatina. La llengua castellana conserva una bona quantitat de gentilicis d’origen llatí, que normalment conviuen amb una forma més moderna, derivada de l’evolució posterior del topònim d’origen (com els casos de malacitano/malagueño o ilerdense/leridano).
Demaneu als alumnes que facin un recull d’aquests gentilicis llatins en castellà, i que hi afegeixin la forma moderna quan existeixi. Reflectir el resultat en un mapa de la península Ibèrica pot ser també indicat per a aquesta activitat.
3.2. Topònims d’origen llatí a Hispània
Amfiteatre de Tarraco, que va ser capital de la província Tarraconense en època d’August.
Vista dels banys romans de la ciutat de Bath (Regne Unit).
» ACTIVITATS
34. En quin moment de la història sorgeixen els to pònims o noms de llocs geogràfics?
35. Explica quins elements es tenien en compte a l’hora de posar nom a un lloc, ja sigui un riu, una muntanya, una ciutat… Posa exemples que ho jus tifiquin.
36. Uneix amb fletxes el nom d’aquestes ciutats actuals amb el nom del personatge que s’hi rela ciona: Albinyana Barbarus Barberà del Vallès Aculius Celrà Severus Gaià Primillus Moià Albinius Siurana Gaius El Vendrell Celer Premià de Dalt Cornelius Cornellà de Llobregat Venerellus Agullana Modilius
37. Sovint els indrets recullen, en el seu nom, peculiaritats del terreny on s’ubiquen. Relaciona aquests ètims llatins amb el que signifiquen i, des prés, amb el topònim que han generat: rivi pullentis ‘abundant en blat’ triticaria ‘lloc poblat de canyes’ cannetum ‘riu de pollancres’ quercus ‘pelat (d’arbres)’ planetiolles ‘roure’ tonsus ‘petites planes’ equiles ‘estables de cavalls’
a) Traiguera (Baix Maestrat).
b) Ripollet (Vallès Occidental).
c) Cercs (Berguedà).
d) Guils (Cerdanya).
e) Toses (Ripollès).
f) Canet de Mar (Maresme).
g) Planoles (Ripollès).
38. Llegeix aquest text de Plini sobre les illes Canàries respon a les preguntes que hi ha a continuació:
Juba, pel que fa a les Afortunades, va esbrinar el que segueix: que la primera illa l’anomenen Ombrios (Hierro), i que no hi ha vestigis de cap edifici […]. La segona illa es diu Junonia només hi ha un templet construït amb pedra; després d’aquesta, a les seves proximitats, n’hi ha una altra amb el mateix nom; a continuació hi ha Capraria plena d’enormes llangardaixos. Afegeix que a la vista d’aquestes illes hi ha Ninguaria (Tenerife), recoberta de núvols, que va rebre aquest nom a causa de les seves neus perpètues. La que hi ha al seu costat s’anomena Canaria (Gran Canària, pel gran nombre de cans d’enormes dimensions que s’hi crien).
a) Amb quin nom designa Plini l’arxipèlag de les Canàries? b) Quin és el nom llatí que Juba dona a les illes que cita? c) Té relació el nom de les illes amb les seves ca racterístiques? 39. Aquests noms llatins
Solucionari
34. Els topònims sorgeixen quan els humans deixen de ser nòmades i es tornen sedentaris, quan estableixen la seva residència en un lloc fix i tenen la necessitat d’identificar els llocs geogràfics. Aquest fet va tenir lloc al neolític.
35. Molts topònims són descriptius, és a dir, retraten el paisatge i el nom ens dona informació de com era el lloc. Per exemple, el nom del riu Llobregat prové de Rubricatus, derivat de l’adjectiu llatí rubeus, que vol dir ‘roig’, pel color roig que tenen les seves aigües a causa d’arrossegar sediments terrosos d’aquest color.
Un altre exemple seria Banyoles, que prové de balneus per l’ús balneari que es feia de les aigües de l’estany.
36. Albinyana → Albinius
Barberà del Vallès → Barbarus
Celrà → Celer
Gaià → Gaius
Moià → Modilius
Siurana → Severus
El Vendrell → Venerellus
Premià de Dalt → Primillus
Cornellà de Llobregat → Cornelius Agullana → Aculius
37. rivi pullentis → riu de pollancres → Ripollet (Vallès Occidental)
triticaria → abundant en blat → Traiguera (Baix Maestrat) cannetum → poblat de canyes → Canet de Mar (Maresme) quercus → roure → Cercs (Berguedà) planetiolles → petites planes → Planoles (Ripollès) tonsus → pelat d’arbres → Tosa (muntanya prepirinenca) equiles → estables de cavalls → Guils (Cerdanya)
38. a) Les Afortunades.
b) Junonia (Fuerteventura), Ombrios (Hierro), Capraria (Gomera), Ninguaria (Tenerife), Canaria (Gran Canària). c) Sí en el cas de Canaria, que duu aquest nom pel gran nombre de cans que s’hi crien.
39. luparia → lloba → Llobera caprile → cabra → Cabrils apicula → abella → Abella de la Conca cervaria → cérvola → Cervera boves → bou → Vall de Boí
40. a) Portbou, Portlligat, Port de la Selva… b) Vilafranca del Penedès, Vilajuïga, Viladecans, Vilablareix, Vilademuls, Vilanant, Vila-sacra, Vilaseca… c) Montblanc, Montagut, Montclar, Montesqui, Montgrí, Montmajor…
Píram Tisbe vivien a Babilònia, en dues cases contigües. Van enamo rar se bojament, però els seus pares s’oposaven a aquesta relació. Un dia van decidir trobar se al sepulcre del rei Ninus, sota un arbre que feia ombra. Primer va arribar Tisbe, però va trobar se
una lleona. La noia es va espantar i en la seva fugida va perdre el vel que porta va la lleona el va embrutar. Quan va arribar Píram va veure el vel tacat les petjades de la lleona, pensant el pitjor,
Orientacions metodològiques
L’amor és un sentiment primordial en l’ésser humà, de manera que no és estrany que hagi estat un dels temes recurrents en tota mena de representacions artístiques i en qualsevol època. La mitologia clàssica és rica en una narrativa amorosa plena de peripècies i girs argumentals sorprenents, que ha establert una sèrie de models universals que exemplifiquen les diverses facetes de la passió amorosa.
Així, Píram i Tisbe fixen el mite de l’amor tràgic que acaba amb la mort dels dos amants i que retrobem en l’obra Romeu i Julieta de William Shakespeare o en llegendes com la dels amants de Terol o Tristany i Isolda. Filemó i Baucis representen l’amor etern, humil i fidel, que simbolitzen els dos arbres plantats de costat. La història d’Eco i Narcís té un doble vessant. D’una banda, l’amor no correspost de la nimfa, que la condemna a la desesperació, i, de l’altra, l’amor excessiu per ell mateix del noi, que ha acabat donant nom a un trastorn mental, el narcisisme.
El cas del bell Apol·lo és també un exemple de rebuig amorós, amb una Dafne que prefereix convertir-se en arbre abans que cedir a les demandes del seu pretendent. Finalment, el mite de Pigmalió i Galatea ens parla de l’amor idealitzat i inabastable, tot i que en aquest cas la intervenció de Venus, la deessa de l’amor, fa que sigui possible.
Píram Tisbe
Activitats complementàries
Existeixen en català una gran quantitat de paraules i expressions que tenen un origen mitològic, com és el cas de narcisisme o de bellesa apol·línia
Podeu demanar als alumnes que en facin un recull consultant internet i algun dels diccionaris normatius perquè n’expliquin l’origen i el significat. Si cal, podeu dividir-les en grups (derivades de déus, relatives a malalties, relatives a aliments, adjectius, etc.). Els alumnes poden consultar aquests enllaços i d’altres:
4. Alfabet xinès, alfabet hebreu, alfabet àrab, etc.
5. a) La via Augusta és la més llarga de tot l’Imperi romà. b) Els aqüeductes eren construccions que portaven l’aigua a les ciutats.
europees
Una llengua desapareix només quan és
tituïda per una altra. c) De vegades les llengües no coincideixen amb un país o un estat concret. d) L’evolució la «mort» de les llengües es con sidera un fet natural.
3. Quins alfabets coexisteixen a Europa? Indica quin utilitza cada una d’aquestes llengües: anglès serbi grec búlgar noruec txec rus romanès
4. Quins altres alfabets coneixes?
5. Omple els buits amb la informació correcta:
a) La … és la més llarga de tot l’Imperi romà.
b) Els … eren construccions que portaven l’aigua a les ciutats.
c) Els … eren uns monòlits de pedra que servien per informar els viatgers.
d) El pont del Diable de Martorell va ser cons truït per
c) Els mil liaris eren uns monòlits de pedra que servien per informar els viatgers.
d) El pont del Diable de Martorell va ser construït per August per travessar el riu Llobregat
e) La torre d’Hèrcules és un far encara en funcionament, situat a la Corunya.
6. Les vies romanes servien per controlar tots els territoris romans i poder sufocar qualsevol revolta. També van servir per facilitar el comerç i la comunicació entre les diferents províncies de l’Imperi.
7. Pont du Gard: aqüeducte a prop de Nimes. Via del Capsacosta: via secundària que sortia de la Jonquera, passava per Besalú i la vall de Bianya i arribava al coll d’Ares. Pont de Mèrida: pont romà de la ciutat espanyola de Mèrida (Extremadura), considerat un dels més llargs de l’antiguitat.
Torre d’Hèrcules: far situat a la costa de la ciutat de La Corunya. Construït al segle ii dC, és l’únic d’origen romà que segueix en funcionament.
8. Llívia → Iulia Libica / Mèrida → Emerita Augusta / Lisboa → Olisipo / Arles → Arelate / París → Lutetia / Saragossa → Caesar Augusta / Londres → Londinium / Banyoles → Banioles / La Jonquera → Iuncaria / Pamplona → Pompaelo
9. La toponímia és la ciència que estudia els noms propis de lloc (països, ciutats, rius, rierols, etc.).
10. L’escultura representa el moment en què Dafne, fugint d’Apol·lo, es comença a transformar en un llorer.
Pigmalió Galatea de Jean León Gérôme. The Smart Museum of Art, University of Chicago, Chicago.
