Guia Aspàsia d'Alexandria 3r. Mostra. Cultura clàssica

ULTURA C LÀSSICA C

D’AULA GUIA 3 ESO

Aquest projecte editorial de l’àmbit social ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Redacció i edició: Xavier Carulla

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica i maquetació: Cristina Montero

Aquesta guia d’aula correspon als continguts del llibre de Cultura clàssica 3 (Programa Aspàsia de Milet), de Fina Vilanova i Anna Torrent.

© 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: juliol de 2020

ISBN: 978-84-489-5131-3 DL B. 14221-2020

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

E PROJ TEC EL DE ULTURA C LÀSSICA C

» PRESENTACIÓ

» PRESENTACIÓ

El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim.

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat.

Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit social, de Cultura clàssica, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions

UTURA L C L CÀSSICA

3

El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment:

• La temporització orientativa del contingut del llibre.

• Una proposta de programació didàctica de cada unitat.

• Les solucions de totes les activitats.

• Orientacions metodològiques i activitats complementàries

• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet (  ).

• La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ).

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

Activitats complementàries Per aprofundir sobre aquests científics i pensadors grecs, podeu consultar aquests webs: Pitàgores: http://www.xtec.cat/~voliu/pitagores/qui_s_pitgores. html http://www.xtec.cat/iesalella/expo1/pit.htm

Teano de Crotona: https://www.nuevatribuna.es/articulo/historia/ teano-crotona-primera-matematica/ 20160321194005126629.html • https://www.mujeresenlahistoria.com/2013/02/ la-pitagorica-teano-de-crotona-siglo-vi.html

Aristarc: http://yolanda-athina.blogspot.com/2018/10/aristarcde-samos-i-la-teoria.html • http://www.xtec.cat/~fvilasec/ciencia%20helenistica/ aristarc.htm

Arquimedes: https://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/ arquimedes.htm https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/ 20200210/473322278287/arquimedes-pioneromatematico.html

Hipòcrates: • https://www.ecured.cu/Hip%C3%B3crates https://diarisanitat.cat/tres-llicons-dhipocrates/ Notes

1. L’alumne

de la cultura grega els seus fets més rellevants.

1.1. Coneix Alexandre el Gran la seva importància en la cultura grega. 1.2. Coneix les causes el desenvolupament de la colonització grega per la Mediterrània.

2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar les formes bàsiques de l’organització social política de Grècia Roma, reconeixent els elements de pervivència en les institucions polítiques socials del món actual.

3. L’alumne ha de ser capaç de localitzar l’espai geogràfic de les civilitzacions grega romana, així com elements rellevants del patrimoni cultural i artístic de l’època clàssica a Europa Catalunya, valorant la necessitat de preservar-los.

6. L’alumne ha de ser capaç d’identificar aspectes significatius de l’aportació de la cultura clàssica a la civilització occidental en els camps del pensament, la ciència la tècnica.

2.1. Explica les característiques principals de la polis.

2.2. Identifica diferents edificis de les polis gregues.

2.3. Posa exemples de religió politeista.

- Les conquestes d’Alexandre el Gran. - La colonització grega. - Empòrion. 26, 27, 28, 29, 37, 38, 39, 40, 41, 43, 44, 45, 49, 51 1, 2, 3, 10 («Posa’t a prova»)

2.4. Relaciona personatges conceptes de la Grècia clàssica. - Qui eren els grecs on vivien? - Identificació dels edificis principals de les polis gregues. - Pèricles i les seves aportacions.

3.1. Identifica l’Acròpolis d’Atenes els temples més importants.

3.2. Busca informació sobre el Partenó.

3.4. Identifica déus personatges mitològics.

6.1. Reconeix l’aportació dels grecs a la ciència. 6.2. Relaciona científics grecs amb l’aportació que van fer en els camps de la ciència la tecnologia.

- Atenes i l’Acròpolis. - Déus personatges mitològics.

13, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 24, 50 4, 7, 8 («Posa’t a prova»)

19, 20, 21, 23, 25, 42, 46, 47, 48 9 («Posa’t a prova»)

- Aportacions científiques dels grecs. 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

pitagòrica. El pare va enviar la filla a estudiar al costat de Pitàgores, fet excepcional en aquella època. Sembla ser que es va casar amb Pitàgores. / c) Teano va poder estudiar investigar en un pla d’igualtat amb els homes savis del moment. Tot això tenia els seus detractors. / d) Les dones que podien aportar coneixement eren rebudes igual que els homes. A les escoles pitagòriques es valorava la intel·ligència i no el fet de ser home o dona. / e) Teano va ser una gran matemàtica: va proposar l’existència de la proporcionalitat, l’harmonia i el nombre auri. / f) Va escriure tractats sobre física, medicina, filosofia i cosmologia. També ens ha deixat uns escrits que tracten de la moral: Sobre la pietat

35. ODS (5, 9) a) Alexandria estava sota el domini romà, ja que Egipte havia estat conquerida

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat. Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

• Avaluacions amb les solucions.

• Activitats de reforç amb les solucions.

• Mapes conceptuals amb les solucions.

• Rúbriques i dianes d’avaluació.

3 ESO UTURA L C LÀSSICA C D’AULA GUIA

Programa Aspàsia de Milet

Durant les guerres del Peloponès les polis gregues van entrar en decadència i el rei __________ de Macedònia es va voler imposar com a nova potència. El seu fill, __________ va ser qui va acabar l’empresa que havia començat el seu pare: va alliberar les ciutats gregues d’Àsia del domini persa iva expandir la cultura grega per tot el món antic.

Els grecs van fer grans aportacions a la __________ ja que van ser els primers a buscar explicacions racionals als processos de la natura van deixar de banda els mites i les explicacions religioses. Entre ells hi ha el matemàtic i filòsof __________de Samos, famós pel teorema sobre el triangle rectangle, i __________de Cos, considerat el pare de la medicina científica

Els grecs van arribar als territoris de la Catalunya actual al segle VIII aC a Rhodes (__________) cap al 600 aC a __________ (Empúries) Van exercir una gran influència sobre els pobles ibers que hi vivien: van introduir la __________ per fer intercanvis comercials, el coneixement de l’escriptura, els objectes de ceràmica, les tècniques de conservació del peix i avenços en tècniques agrícoles arquitectòniques.

__________pacífica per les costes de la __________ El poble grec s’organitzava en __________ que eren ciutats independents les unes de les altres. Dues de les polis gregues més destacades van ser Atenes i __________ que a causa de les seves diferències van combatre en les guerres del __________durant gairebé trenta anys. Al llarg del segle V aC, Grècia va tenir un gran protagonisme cultural i polític La ciutat d’ __________ es va convertiren el referent cultural de l’època. Un dels llocs més bonics d’Atenes era l’__________, un recinte fortificat amb magnífics temples, com ara el __________, dedicat a la deessa __________, protectora de la ciutat. Un altre temple desatacat és l __________, que té un balcó amb unes columnes en forma de dona conegut amb el nom de __________ Durant aquest període d’esplendor, el principal dirigent polític d’Atenes va ser __________ que va instaurar un sistema de govern, la __________, en què els ciutadans podien participar activament en la política de la seva ciutat.

1. ARRIBEN ELS

Activitat 1 – Dimensió expressió escrita, dimensió comunicació oral i dimensió actitudinal i plurilingüe Explica quin va ser l’origen de la llengua grega

Explica les característiques principals de les polis gregues pel que fa a

l’organització i a l’urbanisme _________________________________________________________________ _________________________________________________________________

Activitat 4 – Dimensió expressió escrita dimensió cultural i artística

Activitat 2 – Dimensió expressió escrita, dimensió comunicació oral i dimensió actitudinal i plurilingüe La presència del grec en la llengua catalana és molt viva. Escriu una paraula en català formada a partir de cada un d’aquests prefixos grecs i explica’n el significat: poli-

Respon a aquestes preguntes sobre l’Acròpolis: a) Què vol dir la paraula acròpolis? __________________________________________________________

b) Quin és el temple més important de l’Acròpolis? Sota la direcció de quin polític es va construir? __________________________________________________________

2 Activitat 3 – Dimensió expressió escrita

c) Què són les Cariàtides? __________________________________________________________

Activitat 5 – Dimensió comprensió lectora i dimensió expressió escrita

Llegeix aquest text de Pèricles respon: La nostra forma de govern ha pres

tat de tothom. Tothom pot participar en la vida pública segons els seus mèrits.

a) A partir de quines formes gregues s’ha format la paraula democràcia? Què significa cada una d’aquestes formes?

… van arribar a Rhode (…) van arribar a (Empúries) el cargol bombejarper aigua d’… la medicina científica d’… va convertir la ciutat en un referent cultural instaurà

L CURR UÍC UM N COMP EET CIAL UN

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES

» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL I DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES

Les competències

Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme.

L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en els documents Competències bàsiques de l’àmbit social i Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic.

Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg del curs.

Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA DIMENSIÓ LITERÀRIA

Les rúbriques

Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin.

Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació).

Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar.

Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Cultura clàssica posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat.

Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100.

Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’ aprenent , un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència.

RÚBRIQUES • Unitat 1

Dimensió cultural i artística, dimensió expressió escrita Pàgina 24, activitat 35

3. Planificació de l’escrit. Planifico l’escrit amb d’idees,generacióselecció de les més adients a l’objectiu i conscienciació de tot el procés.

Planifico l’escrit amb d’ideesgeneració organització clara d’acord amb la situació comunicativa.

4. Redacció de l’escrit. Redacto l’escrit amb l’estructura adequada, fent servir connectors amb claredat.coherència

5. Revisió correcció del text. Reviso i corregeixo en aspectesprofunditatformals conceptuals del text, el presento amb claredat estètica.

6. Valoració positiva de la contribució de la dona en la història del pensament.

Respecto valoro molt el paper de la contribució de la dona en tots els àmbits del pensament.

Redacto l’escrit seguint els punts que se’m demanen i miro de fer servir alguns connectors.

Reviso significativamentcorregeixo aspectes conceptualsformals del text, i el presento amb claredat estètica.

Planifico l’escrit amb d’ideesgeneracióbàsiques organització senzilla, tenint en compte la intenció el receptor.

Redacto l’escrit però de vegades tinc perquèdificultats estructuratquedi cohesionat.

Reviso i aspectescorregeixo formals i conceptuals bàsics del text, el presento amb claredat.

Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. 1

la informació que se’m demana a l’hora de fer un treball concret. Tinc dificultats per trobar la informació concreta que se’m demana a l’hora de fer un treball concret. 15 %

Planifico dificultatsambl’escrit tot i seguir unes pautes. 15 %

Redacto l’escrit però em costa donar-li l’estructura adequada fer servir connectors. 20 %

Reviso corregeixo amb aspectesdificultats bàsics del text.

15 %

Respecto valoro força el paper de la dona en la història del pensament. Valoro de vegades el paper de la dona en el món cultural. Em costa valorar la importància de la dona en diferents àmbits culturals. 20 %

Les dianes

La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient.

La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell).

Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana.

Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent.

Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

DIANES • Unitat

DIANES • Unitat 1

Dimensió cultural i artística i dimensió expressió escrita Pàgina 15, activitat 20

Sé cercar informació en diferents fonts. Trio la informació adequada de cada font.

Tinc cura en la presentació del material.

Expresso l’opinió personal de manera raonada.

Faig la correcció ortogràfica i gramatical de manera acurada.

un coneixement profund de la matèria.

Soc precís a l’hora d’expressar la resposta.

DIANES • Unitat 1

Fem servir recursos audiovisuals creatius. Som capaços de mantenir l’interès de l’audiència. Som originals en la presentació.

DIMENSIONS DE L’ÀMBIT

CULTURAL

I ARTÍSTICA

Competència 8 Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 9 . Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

Competència 10 Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

COMPRENSIÓ LECTORA

Competència 1 . Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

Competència 2 Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Competència 3 . Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Competència 4 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

Competència 5 Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Competència 6 Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

Competència 7 Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

Competència 9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs. COMUNICACIÓ

Competència 8 . Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Competència 10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

Competència 11 Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

Competència 12 Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Actitud 1 . Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud 2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud 3 . Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat.

Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030

Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures.

A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta.

La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030.

Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures.

L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL

» ÍNDEX DE CULTURA CLÀSSICA

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» ÍNDEX DE CULTURA CLÀSSICA

PROJECTE COOPERATIU

PROJECTE COOPERATIU

ARRIBEN ELS GRECS

1. Qui eren els grecs i quina llengua parlaven?

2. On vivien els grecs?

3. Atenes i l’Acròpolis

4. Les conquestes d’Alexandre el Gran

5. Aportacions científiques dels grecs

6. Per què van venir els grecs?

7. Empòrion

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

1. Qui eren els romans?

Comparteix els teus coneixements 2

2. Quina llengua parlaven els romans?

3. Roma, la capital del món

4. Espàrtac, l’esperança dels esclaus

5. Aportacions científiques dels romans

6. Per què van venir els romans?

7. Municipium Emporiae

Posa’t a prova

DÉUS I DEESSES

1. Què és la mitologia?

Comparteix els teus coneixements 3

2. L’origen del món i de les divinitats

3. Les divinitats gregues

4. Els déus i les deesses fan de les seves

Posa’t a prova

LA GUERRA DE TROIA

1. La poma de la discòrdia

2. El judici de Paris i el rapte d’Helena

3. Els cabdills grecs

4. Els cabdills troians

5. La guerra de Troia

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

» PROJECTE COOPERATIU

EL RETORN D’ULISSES

1. La guerra s’ha acabat

2. Un viatge per mar ple d’aventures

3. L’arribada a Ítaca

4. Homer i l’Odissea

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

LA FUGIDA D’ENEES

1. Enees fuig de Troia

2. La fundació de Roma

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

El currículum estableix 35 hores per a la matèria de Cultura clàssica de 3r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa.

Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem 30 minuts per a una posada en comú a l’aula.

UNITAT 1 HORES LECTIVES

1. Qui eren els grecs i quina llengua parlaven? 0,50 h

2. On vivien els grecs? 0,50 h

3. Atenes i l’Acròpolis 0,50 h

4. Les conquestes d’Alexandre el Gran 1 h

5. Aportacions científiques dels grecs 1 h

6. Per què van venir els grecs 0,50 h

7. Empòrion 1 h

Posa’t a prova 1 h

Comparteix els teus coneixements 1 h

UNITAT 2 HORES LECTIVES

1. Qui eren els romans? 1 h

2. Quina llengua parlaven els romans? 0,50 h

3. Roma, la capital del món 1 h

4. Espàrtac, l’esperança dels esclaus 1 h

5. Aportacions científiques dels romans 1 h

6. Per què van venir els romans? 0,50 h

7. Municipium Emporiae

Posa’t a prova

els teus coneixements

Projecte cooperatiu

h

h

UNITAT 3 HORES LECTIVES

1. Què és la mitologia? 0,50 h

2. L’origen del món i de les divinitats 0,50 h

3. Les divinitats gregues 1 h

4. Els déus i les deesses fan de les seves 1 h

Posa’t a prova 1 h Comparteix els teus coneixements 1 h

UNITAT 4 HORES LECTIVES

1. La poma de la discòrdia 0,50 h

2. El judici de Paris i el rapte d’Helena 1 h

3. Els cabdills grecs 0,50 h

4. Els cabdills troians 0,50 h

5. La guerra de Troia 1 h

Posa’t a prova 1 h Comparteix els teus coneixements 1 h

Projecte cooperatiu 0,50 h

UNITAT 5 HORES LECTIVES

1. La guerra s’ha acabat 0,50 h

2. Un viatge per mar ple d’aventures 1 h

3. L’arribada a Ítaca 0,50 h

4. Homer i l’Odissea 0,50 h

Posa’t a prova 1 h

Comparteix els teus coneixements 1 h

UNITAT 6 HORES LECTIVES

1. Enees fuig de Troia 1 h

2. La fundació de Roma 1 h

Posa’t a prova 1 h

Comparteix els teus coneixements 1 h

Projecte cooperatiu 0,50 h

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

Dimensió cultural i artística (Àmbit social)

COMPETÈNCIES CRITERIS

C9 Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

1 L’alumne ha de ser capaç de localitzar en el temps les etapes bàsiques de la cultura grega i els seus fets més rellevants.

2 . L’alumne ha de ser capaç d’identificar les formes bàsiques de l’organització social i política de Grècia i Roma, reconeixent els elements de pervivència en les institucions polítiques i socials del món actual.

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

1.1. Coneix Alexandre el Gran i la seva importància en la cultura grega.

1.2. Coneix les causes i el desenvolupament de la colonització grega per la Mediterrània.

2.1. Explica les característiques principals de la polis.

2.2. Identifica diferents edificis de les polis gregues.

2.3. Posa exemples de religió politeista.

2.4. Relaciona personatges i conceptes de la Grècia clàssica.

- Les conquestes d’Alexandre el Gran.

- Per què van venir els grecs?

- Empòrion.

- Atenes i l’Acròpolis.

- Empòrion.

26, 27, 28, 29, 37, 38, 39, 40, 41, 43, 44, 45, 49, 51 1, 2, 3, 10 («Posa’t a prova»)

13, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 24, 50 4, 7, 8 («Posa’t a prova»)

3 L’alumne ha de ser capaç de localitzar l’espai geogràfic de les civilitzacions grega i romana, així com elements rellevants del patrimoni cultural i artístic de l’època clàssica a Europa i Catalunya, valorant la necessitat de preservar-los.

6 L’alumne ha de ser capaç d’identificar aspectes significatius de l’aportació de la cultura clàssica a la civilització occidental en els camps del pensament, la ciència i la tècnica.

3.1. Identifica l’Acròpolis d’Atenes i els temples més importants.

3.2. Busca informació sobre el Partenó.

3.3. Identifica déus i personatges mitològics.

6.1. Reconeix l’aportació dels grecs a la ciència.

6.2. Relaciona científics grecs amb l’aportació que van fer en els camps de la ciència i la tecnologia.

- Atenes i l’Acròpolis.

- Per què van venir els grecs?

- Empòrion.

- Aportacions científiques dels grecs.

19, 20, 21, 23, 25, 42, 46, 47, 48

9 («Posa’t a prova»)

30, 31, 32, 33, 34, 35, 36

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Dimensió comprensió lectora

COMPETÈNCIES CRITERIS INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

C1 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

5 L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

5.1. Comprèn textos i sap donar la resposta correcta a les preguntes plantejades.

5.2. Busca informació i la gestiona adequadament.

5.3. Identifica la paraula que falta en un text donat.

5.4. Comprèn textos instructius.

Dimensió expressió escrita

COMPETÈNCIES CRITERIS

C5 . Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

5 . L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

- On vivien els grecs?

- Atenes i l’Acròpolis.

- Les conquestes d’Alexandre el Gran.

- Aportacions científiques dels grecs. 17, 18, 22, 26, 29, 30, 32, 37, 38, 41, 45, 51 9 («Posa’t a prova»)

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

5.1. Busca informació i la gestiona per crear textos coherents.

5.2. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

- Atenes i l’Acròpolis.

- Aportacions científiques dels grecs. 20, 33 1, 3 («Posa’t a prova»)

Dimensió comunicació oral

COMPETÈNCIES

C8 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

5 L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

5.1. Sap expressar-se oralment de manera correcta.

5.2. Acompanya el seu discurs amb els gestos i els moviments adequats.

5.3. Utilitza el lèxic adequat segons el tema que tracta.

Dimensió literària

COMPETÈNCIES CRITERIS

C10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

5 . L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

5.1. Llegeix i entén el significat d’un text literari.

Dimensió actitudinal i plurilingüe

Actitud 3 . Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

5 . L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

5.1. Mostra interès per la llengua grega i la seva escriptura i per altres llengües.

5.1. Coneix lletres de l’alfabet grec.

5.3. Relaciona el sentit de les paraules catalanes amb les paraules gregues de les quals provenen.

5.4. Identifica l’antropònim català relacionat amb mots grecs.

- Qui eren els grecs i quina llengua parlaven?

- Atenes i l’Acròpolis.

- Per què van venir els grecs?

- Empòrion.

1, 2, 25, 40, 47, 49

9 («Posa’t a prova»)

- Empòrion. 43

- Qui eren els grecs i quina llengua parlaven?

- Empòrion.

3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 44

6 («Posa’t a prova»)

ARRIBEN ELS GRECS

1.

5.

6.

La primera pàgina recull tots els aspectes que es tractaran al llarg de la unitat i, a més, s’acompanyen de dues fotografies significatives dels continguts que es treballaran.

En aquesta primera unitat coneixerem la identitat del poble grec, ja que aquesta civilització ha estat un dels referents de la cultura occidental en molts camps. Estudiarem les causes i el procés de colonització que van portar a terme els grecs per la Mediterrània.

Pel que fa a la llengua, analitzarem els ètims grecs que hi ha en el nostre vocabulari, sobretot en l’àmbit científic i tecnològic.

Quant a la història del poble grec, ens centrarem en un personatge clau: Alexandre el Gran, que va expandir la cultura grega a gran part del món antic.

Estudiarem també les restes arqueològiques de l’Acròpolis, un dels llocs més representatius de la capital del país i referent cultural del món grec.

Finalment, farem una relació de les principals aportacions dels científics grecs a la ciència. Tot això permetrà conscienciar-nos de l’herència que hem rebut del poble grec.

1.QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN?

Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país situat a la Mediterrània oriental que comprèn una part continental i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic Egeu. La Grècia de fa més de 2.000 anys va néixer fruit d’un seguit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs. La llengua que parlaven, la llengua grega prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000­2000 aC. Sembla que, per raons climàtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anomenada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia. Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptura ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concepte, tal com feien els egipcis. Més endavant, cada símbol va equivaler a una síl·laba i finalment van adoptar l’alfabet dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest primer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscules; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard. L’alfabet grec consta de vint­i­quatre lletres.

Notes

La lectura va acompanyada d’una breu llista de vocabulari que ajudarà l’alumne a entendre el text. A més a més, els alumnes poden anar plantejant altres dubtes sobre vocabulari o expressions concretes, al final de la lectura de tot el fragment.

El tema de la lectura, l’abandonament definitiu del xumet, un objecte estimat per la protagonista, permet treure altres temes i extrapolar-lo a altres situacions dels alumnes que els han fet madurar, com ara un canvi d’escola o de ciutat, haver d’abandonar un hàbit perquè el creixement físic també implica un creixement intel·lectual i maduratiu de la persona, etc.

La presència del grec en la llengua catalana és molt viva ja que sovint utilitzem termes grecs, sobretot en el llenguatge científic i tècnic. Per exemple, molts noms d'especialitats mèdiques estan formats amb el mot grec ­iatreia, que vol dir ‘curació’: és el cas de pediatria que designa l'especialitat que s’ocupa de les malalties dels infants, o de psiquiatria que designa la disciplina que tracta els trastorns mentals. Hi ha termes que de primer cop d’ull sembla que vulguin dir una cosa, però si anem a l’origen del terme, veurem que estem equivocats. Sabeu quina part del cos ens farà mal si tenim una estomatitis? No ens farà mal l’estómac, tal com podríem deduir d'entrada, sinó que ens farà mal la boca, perquè estóma en grec significava ‘boca’. Qui quan ha d’anar al tocòleg? Al tocòleg hi aniran les dones que hagin de tenir un fill, ja que en grec toco significa ‘part’. Què és una radiografia? I una cardiografia? La paraula grega grafos significa ‘dibuix’ i, per tant, una radiografia és una imatge interna obtinguda per raigs X; una cardiografia, doncs, és un estudi gràfic del funcionament del cor. Vet aquí uns quants exemples que demostren la presència en el català de paraules d'origen grec. L’alfabet grec clàssic et permet llegir grec modern, tot i que hi ha algunes diferències de pronunciació. Tot seguit pots veure amb aquests exemples paraules catalanes que provenen del grec:

MOT GREC SIGNIFICAT EXEMPLE ­ago que porta demagog, pedagog agro­ camp agrònom, agroturisme ­algos sensibilitat al dolor analgèsia, analgèsic antropo­ ésser humà antropologia, antropomorf ­arca cap, cabdill monarca, oligarca auto­ propi, per ell mateix autocràcia, autocrítica biblio­ llibre biblioteca, bibliografia bio­ vida biologia, biografia ­cràcia força, poder aristocràcia, gerontocràcia filos­ amor filologia, filosofia geo­ terra geografia, geologia hetero­ diferent heterodox, heterosexual hidro­ aigua hidroavió, hidroteràpia ­logia teoria antropologia, astrologia mono­ únic monocolor, monoteisme taqui­ ràpid taquicàrdia, taquigrafia teo- déu teologia, teocràcia

Portada d'una edició grega d'Astèrix

L’alfabet grec, adaptat de l’alfabet fenici, va ser el primer alfabet europeu, del qual deriven molts altres, com per exemple el llatí base de les llengües romàniques.

» ACTIVITATS

1. Un alfabet és un conjunt de signes gràfics que ens permeten escriure els sons d’una llengua. Fixa’t en la paraula alfabet digues si té relació amb cap lletra de l’alfabet grec.

2. Totes les llengües utilitzen un sistema per escriure els sons. Nosaltres utilitzem un alfabet en què, amb alguna excepció, cada so es representa mitjançant una grafia. Coneixes altres sistemes d’escriptura que no funcionin així?

3. Fixa’t en les lletres de l’alfabet grec digues quines et són familiars perquè les has fetes servir en alguna matèria.

4. Escriu el teu nom el de tres amics o amigues en lletres gregues.

5. Fixa’t en el significat de les preposicions gregues següents: amfi (‘en ambdós costats’), peri (‘a tot el voltant’) epi (‘damunt de’). Després contesta les preguntes:

a) Quines característiques tenen els amfibis pel que fa al lloc on poden viure?

b) Defineix la paraula perímetre. Té res a veure amb el que significa la preposició grega?

c) Què és l’epidermis? És el mateix que la pell?

6. Escriu derivats en català d’aquests adjectius grecs: kalos (‘bonic’), micros (‘petit’) i poli (‘molt’).

7. Relaciona el nom grec amb el mot català que n’ha derivat i digues si el significat actual té res a veure amb el significat del mot grec:

(home)

Solucionari

1. La paraula alfabet està formada pel nom de les dues primeres lletres de l’alfabet grec: l’alfa i la beta.

2. L’escriptura xinesa, per exemple, utilitza ideogrames i cadascun expressa un concepte.

3. La lletra pi correspon al nombre 3,1416 en matemàtiques.

4. Resposta oberta.

5. a) Poden viure a la terra i a l’aigua. / b) És el contorn d’una figura. Sí perquè peri vol dir ‘al voltant de’. / c) L’epidermis és la membrana que cobreix la pell. No és el mateix que la pell.

6. kalos: cal·ligrafia, cal·ligrama…; micros: microscopi, microbi, micoorganime…; poli: poliesportiu, polivalent, polígon, poliedre…

7. antropos → antropologia, antropòleg / mania → bibliomania / kratos → aristocràcia, democràcia / astron → astrologia, astronomia

8. Observa els sufixos grecs següents: ­àlgia (‘dolor’), ­ma (‘tumor’) ­itis (‘inflamació’). Classifica aquests termes mèdics en funció del seu origen etimològic: conjuntivitis odontàlgia otitis glaucoma hepatitis neuràlgia carcinoma faringitis. Busca el seu significat en el diccionari.

9. El sufix grec ­leg (‘que estudia’) ha donat nom a diferents especialitats mèdiques. Digues a quin especialista aniries si tinguessis molèsties als ulls; a les dents o als queixals; a la pell; al nas, a les orelles al coll; al cor, a l’aparell urinari: odontòleg, uròleg, dermatòleg, otorrinolaringòleg, cardiòleg, oftalmòleg.

10. El sufix grec ­iatre (‘metge’) ha donat nom a dos especialistes, l'un en malalties mentals l'altre en infantils. A quins noms ens referim?

11. Els nombres grecs han estat molt productius en català. Sabent que la paraula hedra significa ‘cara’, posa nom a la figura geomètrica que té quatre, cinc, sis, set, vuit i deu cares: 1 heis 6 hex 2 dyo 7 hepta 3 treis 8 octo 4 tettares 9 ennea 5 pente 10 deka A continuació, prenent com a referència els nombres grecs, digues a quin mot es refereix cadascuna d’aquestes definicions: a) Pauta per escriure les notes musicals. b) Vers de set síl·labes. c) Polígon de sis costats. d) Cinc proves esportives. e) Deu manaments. f) Persona de vuitanta anys.

12. Endevina quins noms de persona deriven dels següents mots grecs: stéfanos ‘que porta una corona’; georgos ‘pagès’; bárbaros ‘estranger’; filos-hippos ‘que estima els cavalls’; aner-andros ‘home’, sofia ‘saviesa’.

8. -àlgia: odontàlgia, neuràlgia; -ma: glaucoma, carcinoma; -itis: conjuntivitis, otitis, hepatitis, faringitis.

odontàlgia: mal de dents; neuràlgia: dolor en un o més nervis; glaucoma: malaltia ocular que afecta el nervi òptic; carcinoma: tumor maligne de la pell; conjuntivitis: inflamació de la conjuntiva de l’ull; otitis: inflamació de l’orella; hepatitis: inflamació i infecció del fetge; faringitis: inflamació de la mucosa de la faringe, al coll.

9. Molèsties als ulls: oftalmòleg; a les dents o als queixals: odontòleg; a la pell: dermatòleg; al nas, a les orelles i al coll: otorrinolaringòleg; al cor: cardiòleg; a l’aparell urinari: uròleg.

10 . Psiquiatre; pediatre.

11 . Tetràedre (4); pentàedre (5); hexàedre (6); heptàedre (7); octàedre (8); decàedre (10). També són normatives les formes sense accent. a) pentagrama; b) heptasíl·lab; c) hexàgon; d) pentatló; e) decàleg; f) octogenària.

12 . Estefania, Jordi, Bàrbara, Felip, Andreu i Sofia.

2. ON VIVIEN ELS GRECS?

Els grecs estaven organitzats en ciutats independents les unes de les altres anomenades polis El concepte de ciutat actual no es correspon amb el que tenien els grecs, ja que la polis comprenia la ciutat pròpiament dita, els barris del voltant els camps destinats a conreus i pastures. Totes les polis tenien unes característiques urbanístiques i uns espais comuns: – Una acròpolis (o ciutat alta), que era una ciutadella fortificada que solia localitzar­se damunt d’un turó. Aquí s’hi construïen els edificis religiosos més importants, i en cas de guerra era el lloc on anaven a refugiar­se els ciutadans. Algunes acròpolis es van convertir en el centre religiós de la ciutat, com veurem més endavant en el cas d’Atenes. – Una àgora (o plaça pública), on es concentrava l’activitat comercial, cultural, política i pública; és a dir, era un espai obert el lloc de trobada dels ciutadans. Aquí es reunien en assemblea, celebraven judicis, passejaven i participaven en espectacles lúdics.

– Una muralla defensiva que envoltava els barris de la polis evitava possibles atacs d’alguna polis veïna. En cas de derrota, als vençuts se’ls obligava a enderrocar les pròpies muralles i se’ls prohibia construir­ne de noves. Cada polis tenia un rei un exèrcit propis, i els seus ciutadans havien de complir les obligacions i els deures legals, com ara pagar impostos, fer el servei militar obeir les lleis. Les rivalitats els desacords entre polis eren freqüents això comportava aliances lluites entre elles. L’exemple més representatiu d’aquesta competitivitat van ser les guerres del Peloponès que van durar gairebé trenta anys, entre les dues polis més importants de Grècia, Atenes i Esparta, amb dos models socials i polítics oposats. A Atenes van començar un seguit de reformes que van portar a la instauració d’un règim democràtic en què la sobirania estava en mans d’una assemblea formada per ciutadans. Ara bé, només eren considerats ciutadans els homes lliures, nascuts a Atenes de pares atenesos.

Activitats complementàries

Atenes és una ciutat model de l’antiguitat que exemplifica el que és el món clàssic i el seu reflex en la història de l’art. La cultura grega era totalment urbana: tota l’activitat comercial, política, social, religiosa i militar es movia a l’entorn de les ciutats. La seva planificació i organització, la dotació de serveis i la bellesa eren tinguts en compte i valorats, especialment pels governants. La ciutat no era solament un espai de residència, amb més serveis i oportunitats econòmiques que el camp, sinó que era sobretot el marc ideal per a la reunió dels ciutadans, l’espai privilegiat on els ciutadans i el govern podien confluir.

A l’època clàssica la ciutat d’Atenes no era gaire gran ni estava gaire poblada. El ritme de vida era tranquil i els ciutadans podien moure’s a peu perquè les distàncies no eren excessives.

Demaneu als alumnes que busquin més informació sobre com era l’àgora, el centre de la vida social, comercial i política d’Atenes. Poden aprofundir en aquests conceptes: estoa (‘mercat’), buleuteri (‘lloc de reunió dels membres del Consell’), pritanèon (‘edifici circular on es reunien els membres de la comissió del govern de la ciutat’), estrategèon (‘lloc on es reunien els caps de l’exèrcit’), eliea (‘lloc on estaven ubicats els tribunals de justícia’), metròon (‘lloc on estava situat l’arxiu de l’estat’), temple d’Hefest (‘el monument on estaven les estàtues dels herois fundadors de la ciutat’), altar dels dotze déus (‘punt des d’on es prenien les distàncies cap a altres indrets de Grècia’), etc.

Podeu cercar la informació en webs com aquests:

• https://www.elpasodelhombre.com/agoras-de-atenas/

• https://escribecuandollegues.com/agora-griega/

• https://sobregrecia.com/2008/03/15/el-agora-de-atenas/

Atenes era el centre intel·lectual del món grec aquesta superioritat va provocar l’enfrontament amb l’altra polis destacada del moment: Esparta, que era un estat conservador i militarista, que destinava gairebé tots els seus recursos a formar un exèrcit terrestre potent disciplinat. Era governada per dos reis que pertanyien a les famílies més importants. Esparta finalment va guanyar la guerra va obligar Atenes a entregar la flota, a abolir el règim democràtic a enderrocar les muralles. Malgrat aquestes rivalitats, els grecs compartien una mateixa religió, una mateixa llengua, uns mateixos costums una manera de fer que els feia diferents de la resta de pobles, als quals anomenaven bàrbars

» ACTIVITATS

13. Busca informació i digues a quina ciutat corresponen les definicions següents:

a) Capital actual de Grècia.

b) Seu dels primers Jocs Olímpics.

c) Ciutat vençuda pels grecs gràcies a l’enginy d’Ulisses, que va construir un cavall de fusta.

d) Eterna rival d’Atenes.

14. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) Els grecs estaven organitzats en ciutats estat.

b) Les polis no rivalitzaven mai entre elles.

c) Esparta era la capital de Grècia.

d) Cada polis tenia un rei i un exèrcit.

15. Explica les característiques principals de les polis gregues.

16. Indica, en cada sèrie, el mot que no s’adiu amb els altres:

a) Egeu, Mediterrani, Atenes.

b) Esparta, Olímpia, Jònic.

c) Troia, Efes, Corint.

d) Egeu, Jònic, Esparta.

17. Marca la resposta correcta:

• On es localitzava l’acròpolis d’una ciutat grega?

a) A la platja.

b) En un turó.

c) En una gran plana.

d) A prop d’un riu.

Quin d’aquests edificis es podia trobar en una acròpolis?

a) Un temple.

b) Una botiga.

c) Una església romànica. d) Un centre comercial.

• Quin era el lloc on acostumaven a trobar­se els ciutadans?

a) A l’acròpolis.

b) A fora les muralles.

c) Al temple més important. d) A l’àgora.

Quines eren les dues funcions bàsiques que tenien les muralles en una polis grega?

a) Decorativa.

b) Religiosa.

c) Defensiva. d) Perimetral.

Quines dues polis eren les que van enfron­

tar­se en la guerra del Peloponès?

a) Atenes. b) Troia. c) Micenes. d) Esparta.

3. ATENES I L’ACRÒPOLIS

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

Durant l’època clàssica de Grècia (vers el segle v aC), Atenes va tenir una gran importància cultural política perquè hi van viure molts artistes, escriptors filòsofs que van fer aportacions cabdals per al desenvolupament de la cultura occidental. A Atenes encara s’hi conserven restes arqueològiques d’aquesta època d’esplendor que avui són visitades per turistes d’arreu del món. Un d’aquests grans llocs arqueològics és l’Acròpolis d’Atenes.

L’Acròpolis, que literalment significa ‘ciutat alta’, és en un turó que s’aixeca a uns cent metres per damunt de la ciutat que era considerat un recinte sagrat. Com que estava envoltada per una muralla, en cas de guerra els ciutadans anaven a protegir­s’hi. A l’Acròpolis s’hi accedia per una porta monumental, els Propileus. El temple més important és el Partenó construït en temps de Pèricles. Era un temple de grans dimensions, fet de marbre blanc que esclaus ciutadans transportaven amb grans esforços per guanyar­se el favor d’Atena, deessa protectora de la ciutat.

Solucionari

13 . a) Atenes.

b) Olímpia.

c) Troia.

d) Esparta.

14 . a) Vertadera. / b) Falsa. / c) Falsa. / d) Vertadera.

15 . Les polis eren ciutats estat independents les unes de les altres, amb un rei, un exèrcit i unes lleis pròpies. La polis comprenia la ciutat pròpiament dita, els barris i els camps del voltant.

16 . a) Atenes. / b) Jònic. / c) Corint. / d) Esparta.

17 . • b) En un turó.

• a) Un temple.

• d) A l’àgora.

• b) Religiosa i c) Defensiva.

• a) Atenes i d) Esparta.

Activitats complementàries

L’Acròpolis era el centre religiós de la ciutat i el lloc més important d’Atenes. Localitzada en un turó emmurallat, com indica el seu nom (‘ciutat alta’) tenia una sèrie d’edificis, alguns dels quals s’han conservat fins a l’actualitat.

Demaneu als alumnes que busquin informació sobre l’Acròpolis i que responguin una sèrie de preguntes:

• En temps de pau, per a què s’utilitzava l’Acròpolis? Quin valor tenia en temps de guerra?

• Qui va manar reconstruir l’Acròpolis després que fos destruïda pels perses?

• Quins són els dos temples principals de l’Acròpolis?

• Qui va ser Fídies?

• Què significa el mot Partenó?

• A quina deessa està dedicat el Partenó?

• El Partenó, quan va ser utilitzat com a església catòlica i com a mesquita?

• Sempre ha estat blanc, el Partenó?

Podeu demanar als alumnes que destaquin altres curiositats que hagin descobert en la seva recerca sobre l’Acròpolis.

Diu la llegenda que Atena s'enfrontà amb Posidó, déu del mar, que també volia rebre els honors de la ciutat. Els déus van escollir Atena, que oferia l’olivera a la ciutat, en lloc de Posidó, que oferia l’aigua. A l’interior del temple hi havia la cambra sagrada d’Atena, amb una estàtua de la deessa, de gairebé tretze metres d’alçada, recoberta d’or. Darrere de l’estàtua, obra de Fídies, hi havia la sala on es guardaven els tresors de guerra. A prop del Partenó hi ha un altre temple, l’Erectèon Aquest edifici tenia diferents espais un jardí annex, on creixia l’olivera sagrada d’Atena. Un dels balcons d’aquest edifici és el conegut pòrtic de les Cariàtides original per les seves columnes en forma de noia que aguanten la teulada. Als peus de l’Acròpolis hi ha el teatre de Dionís, força ben conservat. Els grecs construïen els teatres a l’aire lliure i sempre aprofitant el pendent d’un turó per fer­hi les grades on s’asseia el públic. Així aconseguien que el teatre tingués una bona visibilitat. Als grecs els agradava molt anar al teatre perquè creien que així purificaven l’ànima. Aquests edificis han estat molt malmesos al llarg del temps, sobretot el Partenó; avui el perill més gran que afronten és el de la contaminació per pluja àcida que, silenciosament però sense aturador, va minant­ne els marbres.

El Partenó també ha estat, al llarg dels segles, una església cristiana, una mesquita un magatzem de pólvora. Finalment, una bomba dels venecians el va deixar com està actualment. La democràcia atenenca La nostra forma de govern ha pres el nom de democràcia perquè la polis és administra da en interès del poble no en interès d’una minoria. La llei assegura la igualtat de tot hom. Tothom pot participar en la vida pública segons els seus mèrits. Pèricles Pèricles (492 aC­429 aC) va ser el principal dirigent polític

» ACTIVITATS

18. La religió grega era politeista perquè veneraven moltes divinitats. Coneixes altres religions que també siguin politeistes? Digues quins són els seus déus, rituals i festes.

19. Contesta les preguntes que hi ha a continuació sobre l’Acròpolis d’Atenes:

a) Recordes què significa el mot acròpolis?

b) Quines eren les dues funcions principals d’una acròpolis?

c) Què eren els Propileus?

d) Quins eren els temples més importants que hi havia?

20. Busca informació sobre el Partenó fes les activitats que hi ha a continuació:

a) A quina deessa estava dedicat el Partenó? Amb quin altre déu va rivalitzar per aconseguir els honors de la ciutat?

b) Fídies va esculpir l’estàtua de la deessa que hi havia a l’interior del temple. Busca una imatge d’aquesta escultura i fes­ne una descripció. Investiga si va fer una altra obra important.

Segons un historiador romà, el nom de Cariàtides prové de les dones de Càries, que els atenencs van fer esclaves per haver ajudat els perses. Aquest pòrtic tan característic forma part del

anomenat Erectèon.

Solucionari

18 . Resposta oberta. Resposta orientativa: El budisme i l’hinduisme són politeistes, per exemple. En el budisme se segueixen els ensenyaments de Buda per arribar al nirvana (felicitat plena). Una de les festes més importants és el Wesak per celebrar el naixement i la mort de Buda. L’hinduisme té com a déu principal Brahma, tot i que no és l’únic. Creuen en la reencarnació. Una de les festes més esperades és la festa de la llum en què fan ofrenes de flors i fruites, dansen i ballen davant la imatge del déu.

19 . a) Ciutat alta.

b) Religiosa i defensiva.

c) Porta monumental, l’entrada a l’Acròpolis.

d) El Partenó i l’Erectèon.

20 . a) A Atena; amb Posidó.

b) L’escultura d’Atena estava feta de vori i d’or i mesurava uns 12 metres. Representa la deessa dreta; la mà esquerra està recolzada sobre un escut vertical i amb la mà dreta sosté una Niké alada. Al pit hi ha un relleu del cap de Medusa. Fídies va esculpir també l’escultura de Zeus Olímpic, al temple que el déu tenia al recinte sagrat d’Olímpia.

c) Busca una reconstrucció del Partenó per fer­te una idea de com era en l’antiguitat. Digues quines parts del temple estaven pintades i de quins colors. Esbrina amb quin material es va construir aquest temple.

d) Els temples grecs, com és el cas del Partenó, es degraden amb el pas dels anys. Et sembla que és important destinar­hi diners per a la seva conservació? Si estigués a les teves mans, quines mesures prendries per evitar aquesta degradació?

21. Relaciona els mots de les tres columnes: Pèricles escultor democràcia Fídies polític Partenó Atena déu del mar temut pels mariners Posidó deessa protectora d’Atenes

22. Omple el buits d’aquest text sobre el teatre al món grec: Els grecs anaven al teatre per l’ànima ja que vivien les mateixes emocions que els protagonistes patien amb ells. Els teatres grecs es construïen a l’ les grades on s’asseia el públic descansaven al d’una muntanya. Un dels teatres que es conserva en força bon estat és el teatre de situat als peus de l’Acròpolis.

23. Els teatres grecs tenien una acústica molt bona. Per projectar la veu cap als espectadors, utilitzaven unes màscares ben curioses uns coturns, unes sabates amb unes plataformes molt altes que també feien que els actors fossin ben visibles. Els actors portaven perruques túniques de colors segons el personatge que interpretaven. Busca imatges de màscares com les que hi ha en el relleu de la imatge veuràs que algunes són ben peculiars. Després, descriu­les.

24. A l’època clàssica de Grècia també hi hagué un gran avenç en el camp de la política: el naixement de la democràcia que amb Pèricles tingué el seu moment d’esplendor. Quina mesura va introduir Pèricles per tal que els ciutadans poguessin ocupar càrrecs públics?

25. Una de les festes més solemnes eren les Panatenees, dedicades a la patrona de la ciutat. Segur que on vius es fan uns dies de festa dedicats al patró o la patrona de la ciutat. Digues quines festes són, quins dies se celebren comenta’n el programa d’actes.

c) El Partenó era un temple policromat. El frontó i el fris estaven pintats amb colors vius (vermell, verd i blau) i amb tons daurats. Estava construït amb marbre blanc.

d) Primer cal una conscienciació del patrimoni històric que tenim i després destinar-hi els recursos econòmics necessaris per tal de preservar aquestes relíquies històriques.

21 . Pèricles, polític, democràcia. Fídies, escultor, Partenó. Atena, deessa, protectora d’Atenes. Posidó, déu del mar, temut pels mariners.

22 . purificar aire lliure pendent Dionís

23 . Resposta oberta.

24 . Va introduir el pagament d’un sou als ciutadans que ocupessin càrrecs públics.

25 . Resposta oberta.

4. LES CONQUESTES D’ALEXANDRE EL GRAN

les polis gregues van entrar en decadència el rei Filip II de Macedònia (que regnava en una regió del nord de Grècia) es va voler imposar com a nova potència, unificar tot Grècia crear un sol estat grec. Els macedonis, tot que parlaven una llengua semblant a la grega, tenien pocs punts en comú amb els grecs: el seu nivell cultural era molt baix, la seva economia era pobra i no s’organitzaven en polis, sinó que hi havia un únic rei i els ciutadans estaven al marge de la vida política. En primer lloc Filip volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat preses pels perses. A canvi, demanava que li proporcionessin soldats vaixells, que fos reconegut com a cap de les forces militars gregues. Filip va començar aquesta gran empresa, però no va poder acabar­la perquè fou assassinat. El successor de Filip va ser el seu fill Alexandre que va ocupar el tron amb només vint anys. Alexandre era un jove amb inquietuds, tenia ganes de saber­ho tot abans de fer els vint anys ja havia participat en campanyes militars al costat del seu pare, que li va ensenyar tota mena d’estratègies.

Alexandre el Gran lluita contra els perses a la batalla d’Issos, segons un mosaic del segle ii aC.

Activitats complementàries

Demaneu als alumnes que facin un eix cronològic on constin les diferents etapes de la història grega i el règim polític existent en cadascuna:

• Edat fosca: oligarquia o aristocràcia.

• Època arcaica: tirania.

• Època clàssica: democràcia a Atenes.

• Època hel·lenística: regnes hel·lenístics.

Podeu fer variants sobre l’activitat i fer que els alumnes indiquin els principals esdeveniments històrics de Grècia o bé proporcionar-los una sèrie d’esdeveniments històrics i culturals perquè els situïn en la línia del temps. Per exemple: els primers Jocs Olímpics, la colonització de la Magna Grècia, el govern de Pèricles a Atenes, la construcció del Partenó, la guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta, el regnat de Filip, rei de Macedònia, la conquesta de l’imperi persa per Alexandre el Gran i la conquesta de Grècia per Roma.

Podeu aprofundir en el personatge d’Alexandre el Gran o Alexandre Magne i demanar als alumnes que elaborin una breu biografia.

La seva formació cultural anava a càrrec d’Aristòtil, el filòsof i científic més reconegut de l’època. Aristòtil va estimular el seu interès pel món grec i el va introduir en disciplines que posteriorment li serien molt útils per a la guerra, com ara el coneixement del medi natural i geogràfic. A Alexandre li agradava molt llegir aprendre a partir de l’experiència que podien oferir­li els herois del passat. Una de les obres que més va influir­lo, que va marcar la seva trajectòria militar, va ser la Ilíada d’Homer, un poema de més de quinze mil versos en què es narren els combats que van tenir lloc a Troia. Aquil·les és el gran protagonista del poema destaca entre els guerrers grecs per la seva valentia també per la seva compassió amb els vençuts. Aquest heroi fou l’ídol d’Alexandre. Quan fou proclamat rei, continuà l’empresa que havia començat el seu pare: alliberar les ciutats gregues d’Àsia del domini persa. Amb un exèrcit de més de 40.000 homes, el jove rei va desembarcar l’any 334 aC a l’Àsia Menor, i gràcies a la seva habilitat va guanyar la majoria de batalles, de les quals cal destacar dues en què s’enfrontà al mateix rei persa, Darios: la batalla d’Issos, a l’entrada de l’actual Síria, la de Gaugamela, a l’antiga Mesopotàmia. Les capitals perses d’Orient es van anar rendint sense gaire resistència a Alexandre, aquest jove rei va arribar fins als confins del món oriental: l’Índia. Però el somni d’Alexandre anava més enllà de la conquesta militar: volia crear un sol imperi que s’havia de fonamentar en la llengua i la cultura gregues. El pas d’Alexandre per Orient va expansionar la cultura grega en tots els seus àmbits, fet que va significar el progrés en molts llocs.

Poden consultar aquests webs o d’altres:

• http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/ historie/alexandre.htm

• https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/ per-que-es-un-mite-alexandre-el-gran_11227_ 102.html

• http://miquelcinema.blogspot.com/2013/03/breuhistoria-dalexandre-el-gran-pella.html

Activitats complementàries

D’Alexandre el Gran, se n’han fet pel·lícules, com ara la protagonitzada per Collin Farrell, titulada Alexandre Magne, i dirigida per Oliver Stone l’any 2004.

Demaneu als alumnes que elaborin una fitxa de la pel·lícula, seguint aquesta pauta i que en facin una crítica breu explicant els punts forts de la pel·lícula i els punts febles.

Títol de la pel·lícula:

Director i guionista:

Any de producció:

País d’origen:

Música

Durada:

Actors: Crítica:

Després d’haver fet la crítica de la pel·lícula, en poden llegir d’altres que trobin a la xarxa, com ara les següents:

• http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-51115/

• https://elcinefil.cat/2017/05/17/un-alexandre-massagran/

• http://www.elpuntavui.cat/cinema/cercar/cinemapeli/235474-alejandro-magno.html

Filip era rei de volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat conquerides pels No va acabar aquesta empresa perquè

El va succeir el seu fill que tenia anys. Alexandre va acabar el que havia començat el seu pare, però era més ambiciós va conquerir l’imperi fins a arribar a l’Índia. Alexandre ha passat a la història amb el sobrenom de

27. A continuació tens tres fragments que corresponen a algun moment significatiu de la vida d’Alexandre. Llegeix­los i posa­hi un títol adequat.

—Vet aquí el fill de Filip, majestat. Acabes de parir un nen bellíssim. I va sortir al passadís, on un cavaller de la guàrdia reial s’esperava vestit de viatge. —Ves, corre cap al rei i digues-li que ha nascut el seu fill. Digues-li que és mascle, bell, sa fort. A

Tot entrant a la biblioteca, Aristòtil va anunciar:

—T’he portat un regal. Portava a la mà una capsa de fusta que, per l’aspecte, semblava molt vella. —Gràcies —va dir Alexandre—. Què és?

—Obre-la —el va exhortar el filòsof oferintla-hi. Alexandre la va agafar, la va deixar sobre una taula l’obrí: contenia dos grans rotlles de papir, marcats cada un amb un petit cartonet blanc escrit amb tinta vermella.

—La Ilíada i l’Odissea! —va exclamar amb entusiasme—. Un regal meravellós. Gràcies, de veritat. Feia temps que volia un regal així!

B

—Èumenes, tu cuida’t del cos del meu pare. Fes que el rentin l’embalsamin perquè es conservi fins a les exèquies solemnes que tu mateix t’encarregaràs d’organitzar, i fes els honors a la meva mare, si arriba. Crida un arquitecte fes començar, tan aviat com puguis, els treballs de la tomba reial.

28. Alexandre va fundar una dotzena de ciutats amb el nom d’Alexandria. La més famosa és la d’Egipte, al delta del Nil. En grups, feu un treball sobre aquest país i la biblioteca actual, que està construïda al mateix lloc on hi havia l’antiga. Per fer la presentació, seguiu els passos següents: a) Localitzeu Egipte en un mapa, amb els països que l’envolten i els mars.

b) Busqueu imatges de l’interior i de la façana de la biblioteca actual expliqueu què simbolitza tot l’edifici.

c) Cerqueu quins recursos ofereix i quins fons bibliogràfics hi ha en l’actualitat.

d) Cerqueu un fragment de la pel·lícula Ágora (2009), d’Alejandro Amenábar, sobre l’antiga biblioteca d’Alexandria. Fixeu­vos com estava organitzada (tingueu en compte que en aquella època no hi havia llibres) digueu quin fou el motiu de la seva destrucció.

29. Contesta breument aquestes preguntes sobre Alexandre el Gran:

a) Quina fou la primera empresa d’Alexandre un cop va ser proclamat rei?

b) En quines dues batalles es va enfrontar directament amb el rei persa Darios?

c) Què van aportar les conquestes d’Alexandre a Orient?

d) Què va passar amb l’imperi d’Alexandre un cop va morir?

e) Després de tot el que has après sobre Alexandre, quina valoració en fas com a personatge històric?

Solucionari

26 . Macedònia / perses / assassinat / Alexandre / vint / persa / el Gran.

27 . Resposta oberta. Resposta orientativa: A. Naixement d’Alexandre; B. Aristòtil regala la Ilíada i l’Odissea a Alexandre; C. Mort de Filip de Macedònia.

28 . a) Limita amb Sudan, Líbia, Palestina i Israel. Mar Mediterrània i mar Roja. / b) L’edifici té la forma d’un cilindre, tallat en biaix, des de l’exterior és un immens semicercle que s’eleva del terra, en homenatge al déu Ra, déu egipci del Sol. A l’interior el sostre està sostingut per columnes amb capitells en forma de lotus. / c) Pot tenir una capacitat de fins a 20.000.000 de llibres. Actualment hi ha unes 200.000 donacions, 50.000 mapes, 10.000 manuscrits, 50.000 llibres únics i 60.000 arxius multimèdia. / d) Resposta oberta.

29 . a) Alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat conquerides pels perses. / b) En la batalla d’Issos i en la de Gaugamela. / c) El progrés i el desenvolupament en molts llocs. / d) Es va repartir en cinc parts entre els generals que li eren més propers. / e) Resposta oberta.

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS GRECS

que les divinitats eren les causants de tots els fenòmens naturals humans. Els grecs van ser els primers a buscar explicacions racionals als processos de la natura, deixant de banda els mites la màgia, per això van crear diverses disciplines del coneixement fonamentades en la raó no pas en meres explicacions religioses. A més, els pobles de l’Antiga Grècia, gràcies al desenvolupament de la navegació del comerç, van poder intercanviar coneixements científics i tècnics amb altres cultures, especialment d’Orient i d’Egipte. Els primers pensadors es preguntaren de què estava feta la matèria, quin n’era el principi primordial, i corroboraren les seves teories amb experiments científics. Vegem els pensadors i científics grecs més destacats d’aquesta època i les seves aportacions principals: Tales de Milet fou un matemàtic i astrònom destacat. Creia que el principi primordial del món era l’aigua. Va ser un gran matemàtic (a qui devem el teorema de Tales) un gran estudiós de la geometria. Es diu que va ser el primer a predir un eclipsi de Sol. També se li atribueix el càlcul de la distància entre les dues estrelles més petites de l’Ossa de l’alçada de les piràmides d’Egipte a través de l’ombra que projecten. Tot un savi de l’època!

Activitats complementàries

Anaximandre de Milet fou un filòsof i astrònom que va idear un rellotge

Per conèixer algunes curiositats relatives a invents duts a terme pels grecs, podeu consultar aquest blog: http://classicsalaromana.blogspot.com/2017/04/la-ciencia-de-lantiga-grecia.html

De manera resumida i molt visual, podeu consultar diferents aportacions dels grecs a la cultura i a la ciència en aquest web: https://prezi.com/aockj5-ckp2z/aportacions-cientifiques-de-grecs-i-romans/

Proposeu als alumnes que consultin internet per buscar més informació sobre els científics i els filòsofs grecs que van fer aportacions a la ciència i a la història del pensament en general:

Tales de Milet:

• https://llegim.ara.cat/Tales-Milet_0_1286871403.html

• https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/tales-de-milet-en-un-minut_17558_102.html

Anaximandre de Milet:

• http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/HPFC/web/main/m1/v1_1_2.html

• https://www.youtube.com/watch?v=pX9CHmuQGGk&feature=youtu.be

Empèdocles:

• http://webs.racocatala.cat/filosofia/fil-empedocles.htm

• https://www.youtube.com/watch?v=t2fBtksml3Q

Demòcrit:

• https://physicsmasterclasses.org/exercises/bonn1/ct/antiguitat.html

• https://sites.google.com/site/segueixelfildelahistoria/330-ac---atoms-de-democrit

Pitàgores Teorema de Pitàgores c + c2 = h2 hipotenusa(h) catet (c) c a t e t (c) 90°

D’altra banda, el nom del filòsof i matemàtic Pitàgores de Samos restarà sempre unit al triangle rectangle gràcies al seu famós teorema, segons el qual «en un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets». També se li atribueix el principi de la ciència matemàtica, i va aplicar el concepte dels nombres a altres disciplines, com ara la música i l’astronomia. Teano de Crotona fou una filòsofa una matemàtica del segle v aC, suposadament muller de Pitàgores membre de l’escola pitagòrica, on els seguidors de Pitàgores defensaven que tot, en la natura, es podia explicar mitjançant els nombres. Teano va escriure tractats de matemàtiques, física medicina sobre la proporció àuria, però, malauradament, ha passat a la història més per ser la muller de Pitàgores que no pas per la seva aportació a la ciència.

de Crotona

Proporció àuria

L’astrònom i matemàtic Aristarc de Samos va ser el primer a defensar la teoria heliocèntrica, d’acord amb la qual la Terra gira al voltant del Sol sobre ella mateixa.

Activitats complementàries

Per aprofundir sobre aquests científics i pensadors grecs, podeu consultar aquests webs:

Pitàgores:

• http://www.xtec.cat/~voliu/pitagores/qui_s_pitgores. html

• http://www.xtec.cat/iesalella/expo1/pit.htm

Teano de Crotona:

• https://www.nuevatribuna.es/articulo/historia/ teano-crotona-primera-matematica/ 20160321194005126629.html

• https://www.mujeresenlahistoria.com/2013/02/ la-pitagorica-teano-de-crotona-siglo-vi.html

Notes

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

El matemàtic, físic i enginyer Arquimedes de Samos, entre altres aportacions, va inventar un cargol per bombejar aigua de forma contínua, que es continua fent servir encara avui a Egipte

Aristarc:

• http://yolanda-athina.blogspot.com/2018/10/aristarcde-samos-i-la-teoria.html

• http://www.xtec.cat/~fvilasec/ciencia%20helenistica/ aristarc.htm

Arquimedes:

• https://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/ arquimedes.htm

• https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/ 20200210/473322278287/arquimedes-pioneromatematico.html

Hipòcrates:

• https://www.ecured.cu/Hip%C3%B3crates

• https://diarisanitat.cat/tres-llicons-dhipocrates/

» ACTIVITATS

30. Contesta breument les preguntes següents:

a) Per què diem que els grecs van ser els inventors de la ciència pròpiament dita?

b) Com argumentaven les seves teories a partir d’aquest moment la majoria de científics grecs?

c) Quins factors van afavorir aquest progrés?

d) Quin fou l’objecte d’estudi dels primers científics grecs?

31. Relaciona cada personatge amb l’aportació que va fer al món científic: Tales de Milet teorema del triangle rectangle Aristarc àtoms Anaximandre cargol d’aigua Empèdocles pare de la medicina Demòcrit proporció àuria Arquimedes eclipsi de sol Teano rellotge de sol Hipòcrates existència de l’aire Pitàgores teoria heliocèntrica

32. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) Hipòcrates fou considerat «el pare de la medicina científica».

b) Abans del pensament científic es creia que les malalties eren un càstig dels déus.

c) Apol·lo és el déu de la medicina.

d) La medicina hipocràtica atorgava molta importància als hàbits de vida dels pacients.

e) Hipòcrates va fer una classificació de les malalties a partir dels símptomes el procés d’aquestes.

f) Hipòcrates va fundar l’escola de Lesbos, on seguien un mètode terapèutic rigorós.

33. Explica què és el jurament hipocràtic quina simbologia té en l’actualitat.

34. L’antiga Grècia fou el bressol del coneixement occidental a partir de les aportacions dels pensadors i els científics grecs. Però van ser poques les dones que van tenir el privilegi de tenir les mateixes oportunitats que els homes. Una d’elles fou Teano de Crotona, considerada una de les primeres dones matemàtiques. Per tal de saber més coses sobre aquesta científica, busca’n informació i fes les activitats següents:

a) Busca una imatge de Teano i enganxa­la en el teu quadern.

b) Explica els aspectes més significatius de la seva biografia.

c) Detalla els estudis que va fer la importància de la seva formació al llarg de la seva vida.

d) Esbrina quin fou el paper de les dones en les escoles pitagòriques.

e) Enumera les aportacions que va fer a la ciència.

f) Indica les obres que se li atribueixen.

35. Hipàtia d’Alexandria (370­415) va ser una destacada filòsofa, científica, matemàtica, astrònoma i professora a l’Escola d’Alexandria. Busca informació sobre aquesta dona, que va fer grans aportacions a la ciència i al pensament del moment, i fes les activitats que hi ha tot seguit:

a) Explica quin era el context històric del moment a Alexandria.

b) Busca informació sobre la seva vida i la importància que va tenir el seu pare en la seva formació.

c) Anomena alguns dels descobriments que va fer.

36. Hipàtia fou una dona de ment oberta i un bon exemple n’és aquesta reflexió seva: «Defensa el teu dret a pensar perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar». Feu un debat a classe sobre el missatge que transmeten aquestes paraules.

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS?

Ja des del segle vii aC, els pobles que habitaven el territori de l’actual Catalunya van rebre la visita d’altres pobles comerciants de la Mediterrània oriental. De tots ells, els grecs han estat els que han exercit una influència més intensa, ja que van portar avenços tan importants com ara l’ús de la moneda o el coneixement de l’escriptura. Entre els anys 750 aC 550 aC un gran nombre de grecs van haver d’emigrar del seu país van fundar un munt de colònies assentaments comercials al llarg de la costa mediterrània.

Diferents motius els van portar a aquesta emigració. En primer lloc, necessitaven noves terres de cultiu. Grècia era és un país de muntanyes, amb poc terreny i, a més, poc fèrtil. Sovint hi havia rivalitats lluites per apropiar­se del nou sòl cultivable fins al punt que la situació va esdevenir insostenible. Els grecs es veieren obligats a buscar terres en altres llocs. Aquestes mancances es van agreujar quan hi hagué un

Solucionari

30 . a) Perquè fins aleshores es creia que les divinitats eren les causants de tots els fenòmens naturals i humans. Els grecs van ser els primers a buscar una explicació racional de les coses. / b) Van crear diverses disciplines de coneixement basades en la raó i no pas en explicacions religioses. / c) El desenvolupament de la navegació i el comerç. / d) La matèria de les coses.

31 . Tales de Milet → eclipsi de sol

Aristarc → teoria heliocèntrica

Anaximandre → rellotge de sol

Empèdocles → existència de l’aire

Demòcrit → àtoms

Arquimedes → cargol d’aigua

Teano → proporció àuria

Hipòcrates → pare de la medicina

Pitàgores → teorema del triangle rectangle

32 . a) Vertadera. / b) Vertadera. / c) Falsa. / d) Falsa. / e) Vertadera. / f) Falsa.

33 . El jurament hipocràtic és un codi d’ètica i moral sobre les pràctiques mèdiques que juren els estudiants de medicina quan acaben el grau, abans

d’exercir com a metges professionals. És un acte simbòlic ja que no tots els metges estan d’acord amb alguns dels seus principis, com ara el tractament de l’avortament.

34 . ODS (5, 9) a) Activitat oberta. / b) El pare de Teano era un patrici ric que va destinar part de la seva fortuna a protegir els estudiosos de les ciències i les arts, entre els quals hi havia Pitàgores, que va fundar l’escola pitagòrica. El pare va enviar la filla a estudiar al costat de Pitàgores, fet excepcional en aquella època. Sembla ser que es va casar amb Pitàgores. / c) Teano va poder estudiar i investigar en un pla d’igualtat amb els homes savis del moment. Tot i això tenia els seus detractors. / d) Les dones que podien aportar coneixement eren rebudes igual que els homes. A les escoles pitagòriques es valorava la intel·ligència i no el fet de ser home o dona. / e) Teano va ser una gran matemàtica: va proposar l’existència de la proporcionalitat, l’harmonia i el nombre auri. / f) Va escriure tractats sobre física, medicina, filosofia i cosmologia. També ens ha deixat uns escrits que tracten de la moral: Sobre la pietat

35 . ODS (5, 9) a) Alexandria estava sota el domini romà, ja que Egipte havia estat conquerida

a poca distància del mar, els grecs van optar per la navegació de cabotatge per fer el transport de mercaderies. El següent pas va ser obrir l’activitat comercial per la Mediterrània. Els principals productes que exportaven eren l’oli, les armes el marbre, solien importar gra, esclaus, fusta, metalls i articles de luxe. Va ser això el que va fer que els grecs comencessin una colonització per les costes de la Mediterrània. Va ser una colonització pacífica, sense intencions militars. La sort dels que marxaven, però, era desconeguda, perquè no sabien quina podia ser la reacció dels habitants dels territoris on arribaven. Per això, primer s’instal·laven en un lloc fàcil de fortificar o defensar, un lloc que era provisional; al cap d’un temps ocupaven el lloc definitiu. Amb una finalitat purament comercial, els grecs arribaren a Catalunya i fundaren dues importants colònies a l’Empordà: al segle viii aC, Rhode (l’actual Roses), vers l’any 600 aC, Empòrion (Empúries). Però els grecs no només arribaren a Empúries, sinó que colonitzaren la zona costanera de la península Ibèrica, amb la qual cosa hi hagué un desenvolupament comercial important. Els grecs obtenien metalls, sal i cereals a canvi de perfums, productes de luxe, ornaments, oli vi. D’altra banda, la influència cultural que van tenir sobre els pobles ibers amb els quals tractaven va ser enorme. Van introduir la utilització de la moneda, el coneixement de l’escriptura, els objectes de ceràmica, la indústria de la conservació del peix avenços en tècniques agrícoles i arquitectòniques.

pels romans. Els cristians intentaven consolidar el seu poder i volien erradicar tota la influència pagana. En aquell moment el cristianisme era la nova religió oficial de l’estat romà, que s’imposava a totes les províncies romanes. / b) Hipàtia va néixer a Alexandria l’any 370 dC. El seu pare, Teó d’Alexandria, era filòsof i matemàtic i va voler que la seva filla rebés una educació científica acurada i li va transmetre l’interès per la investigació i la recerca. Fou una dona brillant: filòsofa, científica, matemàtica i punt de referència intel·lectual a Alexandria. No es va casar mai, es dedicava totalment a l’estudi i a transmetre els seus coneixements. Va morir assassinada per un grup de cristians, ja que el seu paganisme i la seva visió racional del món eren una influència no desitjada pels grups dirigents del moment. / c) Va construir un astrolabi pla per mesurar les estrelles, els planetes i el Sol; un aparell per destil·lar l’aigua; un hidroscopi per mesurar el nivell de l’aigua; un hidròmetre per mesurar el pes dels líquids, i un aeròmetre per mesurar les propietats físiques de l’aire.

36 . ODS (5) Resposta oberta.

37. Tria l’opció correcta: Quin era el primer pas que feien els grecs abans de fundar una colònia?

a) Atacar i sotmetre els poblats locals.

b) Instal·lar­se en una vall fèrtil per poder conrear.

c) Instal·lar­se en un lloc provisional veure si eren ben rebuts.

d) Fer aliances amb els habitants locals viure als seus poblats.

D’on provenien els grecs que van fundar Empòrion?

a) D’Atenes.

b) D’Esparta.

c) De Creta.

d) De Focea.

• Quina d’aquestes ciutats no va ser una colònia grega?

a) Nàpols.

b) Marsella.

c) Roma.

d) Roses.

• A quina comarca es localitza el jaciment arqueològic d’Empúries?

a) El Maresme.

b) L’Empordà.

c) La Vall d’Aran.

d) La Selva.

• Els colonitzadors grecs que es van establir a l’actual Empúries van posar el nom d’Empòrion a l’assentament definitiu que van establir davant la platja. Què significa el nom Empòrion?

a) Badia.

b) Colònia.

c) Mercat.

d) Empordanès.

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

38. Ratlla el concepte que no sigui correcte:

a) Els grecs obtenien els productes següents dels pobles amb què comerciaven: cereals metalls pells perfums

b) Quins metalls volien obtenir els grecs a la Península? or nitrogen estany argent

c) Els grecs venien els productes següents als pobles amb què comerciaven: armes ceràmiques de luxe patates

d) Al segle vi aC els grecs ja consumien aquests productes: tomàquets • blat • llenties • fruits secs

39. Els grecs van introduir l’ús de la moneda amb això es va deixar enrere el bescanvi utilitzat fins al moment. A Empúries hi havia la dracma emporitana. Al llarg de la història han anat apareixent noves monedes amb diferents valors. Relaciona els països següents amb la moneda pròpia de cadascun: Argentina euro Bèlgica rupia EUA ien Índia • • dòlar Japó • • lempira Marroc • • ruble Rússia dírham Hondures peso

40. La introducció de l’escriptura va suposar millores en molts camps. Digues quins avantatges va comportar el fet de poder posar tot el que es deia oralment per escrit.

37 . • c) Instal·lar-se en un lloc provisional.

• d) De Focea.

• c) Roma.

• b) L’Empordà.

• c) Mercat.

38 . a) perfums. / b) nitrogen. / c) patates. / d) tomàquets.

39 . Argentina → peso Bèlgica → euro EUA → dòlar Índia → rupia Japó → ien Marroc → dirham Rússia → ruble Hondures → lempira

40 . Portar un registre i una comptabilitat de les activitats comercials.

En política, posar per escrit els documents oficials i les lleis (així eren menys manipulables).

Posar per escrit la tradició literària oral, cosa que va comportar l’aparició de les biblioteques.

41. Els grecs escrivien en diferents suports: per a les inscripcions més solemnes

Construcció d’un estilet

Material: un clau força llarg amb cabota un cordill.

Eines: un martell, una enclusa o superfície dura per poder aplanar la cabota del clau i una llima.

1. Aixafa la cabota del clau fins a aconseguir una superfície plana.

2. Llima

42. Al segle v aC, Atenes era una ciutat hegemònica culturalment a tots nivells (filosofia, ciència, medicina, art, arquitectura…). A l’Atenes actual es conserven restes d’edificis d’aquest passat que conviuen amb edificis espais posteriors. Relaciona cada imatge amb la descripció corresponent:

a) Restes del temple de Posidó, al cap Súnion.

b) Estadi Olímpic Panathinaikó, construït amb marbre blanc.

c) Odèon d’Herodes Àtic, als peus de l’Acròpolis. És un edifici per a audicions musicals.

. Activitat pràctica.

d) Port del Pireu, a Atenes. e) Museu Nacional Arqueològic, on hi ha exposades les Cariàtides originals. f) Acròpolis d’Atenes, amb el majestuós Partenó.

7. EMPÒRION

Els grecs i els romans van passar per casa nostra fa un grapat d’anys. La seva llarga estada ha deixat una empremta inesborrable en la nostra cultura, els nostres costums i tradicions, la nostra manera de pensar, etc. Empúries és un bon exemple per estudiar l’herència clàssica que ens han deixat els uns i els altres, ja que tant grecs com romans hi van conviure durant un llarg període de temps. Els primers a arribar van ser els grecs (segle vi aC) procedents de Focea, que, seguint la tàctica de situar­se primer en un lloc de fàcil fortificació i veure si eren ben rebuts, s’instal·laren a l’indret on actualment hi ha Sant Martí d’Empúries, que en aquell moment era un petit illot a la desembocadura del riu Fluvià. Aquest primer assentament avui rep el nom de palaiàpolis Cap a l’any 550 aC, quan ja tenien bones relacions amb els indigets (‘els pobles ibèrics preromans que hi havia a la zona’), els grecs van construir una ciutat nova, la neàpolis (‘ciutat nova’), ja en terra ferma, molt a prop del port. Li van posar el nom d’Empòrion que significa ‘mercat’. Aquesta ciutat grega va anar creixent fins que l’any 218 aC hi van desembarcar els romans

Activitats complementàries

Demaneu als alumnes que busquin informació en diferents fonts i que resolguin una sèrie de qüestions vinculades amb la ciutat grega i romana d’Empúries, com ara aquestes:

• Què significa el terme grec Emporion?

• On es va construir inicialment la ciutat?

• Quins avantatges tenia la seva localització geogràfica?

• Quan va passar Empúries a formar part de l’Imperi romà?

• Què va fer construir Juli Cèsar a la ciutat romana d’Empúries?

• Quines restes s’han conservat a les cases romanes?

• Quina estàtua s’ha conservat en bon estat? Qui representa?

• Quan va perdre importància la ciutat d’Empúries?

Els alumnes poden consultar aquests webs:

• http://classicsalaromana.blogspot.com/2018/04/empuries-la-ciutat-grega.html

• http://www.xtec.cat/~xripoll/art5.htm

• http://classicsalaromana.blogspot.com/2016/01/empuries-una-ciutat-romana.html

• http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emporiae.htm

amb un creixement important una gran activitat econòmica, la ciutat va començar a perdre importància progressivament, fins que al segle iii va ser abandonada i els seus habitants

d’Emporiae. La ciutat romana era considerablement més gran que la grega. ciutat romana

grega (neàpolis) MURALLA Entrem a la ciutat per la mateixa porta per on accedien els seus habitants: una porta estreta que es tancava amb una reixa de ferro. Aquesta era una de les portes de la muralla que delimitaven la Neàpolis.

estava dedicat a Asclepi, el déu de la medicina, de qui es va trobar una estàtua. Al recinte exterior n’hi ha una reproducció, ja que l’estàtua original està protegida a dins del Museu Arqueològic d’Empúries. També hi havia un temple dedicat a Zeus­Serapis, un déu d’origen egipci. Aquest fet demostra la importància comercial que va tenir a la Mediterrània la ciutat, fins on van arribar mercaders comerciants d’Orient.

INDÚSTRIA DE SALAÓ A la ciutat trobem també els

Activitats complementàries

Demaneu als alumnes que preparin una visita cultural per les ruïnes d’Empúries. Per fer-ho poden consultar aquests webs i també recollir la informació que han preparat en les orientacions metodològiques de la pàgina anterior:

Aquest és el web gestionat per la Generalitat sobre el nostre patrimoni:

• http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/empuries

Aquest és el web del Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Empúries:

• http://www.macempuries.cat/

• http://www.macempuries.cat/ca/Sobre-el-MAC-Empuries/Conjunt-arqueologic/Ciutat-grega

• http://www.macempuries.cat/ca/Sobre-el-MAC-Empuries/Conjunt-arqueologic/Ciutat-romana

» ACTIVITATS

43. Llegeix aquest fragment del llibre de Manuel Brunet titulat El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries i contesta:

L’endemà a punta d’alba el patró envià mitja dotzena d’homes a explorar la platja de la badia. —No hi aneu vestits: així no semblareu forasters i no us prendran res. Les barcasses es queden ací. Els homes saltaren a l’aigua com uns cavalls en arribar a la platja s’espolsaren a tall de ca. Apol·lo hauria tombat el cap per no veure aquella salvatge remullada matinal; Venus les nimfes haurien fugit enriolades. Per a veure la planúria calgué pujar l’ampla platja que ve de mar endins fa un pendent dolç com el d’un plat escudeller. L’Alt Empordà, perfumat, cenyit de muntanyes d’ondulació suau i coronat pel Canigó, es descloïa a la llum com una rosa. —Quin país més clar i quina olor d’herba! Fa cara de ser un país molt liberal. Segur que en aquestes muntanyes no s’hi amaga l’enemic. Cap bandit no gosaria travessar un país així tan obert i franc, la gent d’ací poc deu envejar d’encauar-se en cataus feréstecs. —Quin cel més alt! I el mar... ¿què me’n dieu, d’aquest mar? Quina cosa més ben trobada aquesta badia! Tot se’ns aparenta com una abraçada en aquest país: la plana voltada de serralades i la terra abraçant-se al mar.

—Em plau aquest mar perquè no és petit ni gran: sembla un mar de família ben mirat ja en tenim prou. Ja sabem que més enllà de la boca de la badia hi ha el mar lliure i camins que menen a tot arreu; però en el mar gran no veuríem els turons de la porta d’aquesta regolfada que d’aquí estant semblen posats al mig de l’aigua.

a) On creus que han arribat els mariners?

b) Quina muntanya corona l’Alt Empordà?

c) Tenint en compte la geografia de Grècia, per què els sorprèn aquesta planúria?

44. La ciutat antiga on es van instal·lar els grecs s’anomena Palaiàpolis la nova ciutat, situada en terra ferma, Neàpolis. Tenint en compte que palaios (‘antic’) ha donat lloc a paleo- i que neos (‘nou’) ha derivat a neo- relaciona aquests mots amb el significat adient:

paleografia

paleocristià

paleontologia

paleologia

paleolític

neolític

neocolonialisme

neonatal

neologisme

neollatí

• ciència que estudia els fòssils estudi de les antiguitats prehistòriques període més antic de la prehistòria

• els primers temps dels cristians

• ciència que estudia les escriptures paraula nova introduïda en una llengua llatí modern fase de la prehistòria que segueix el mesolític

• que fa referència al nounat

• pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies

45. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents:

a) Quan Empúries va ser abandonada, els seus habitants van tornar a establir­se a l’actual Sant Martí d’Empúries.

b) Els fundadors d’Empòrion provenien de la Grècia continental, concretament d’Atenes.

c) Quan van arribar els romans, van unir­se al poble grec i van ampliar la ciutat d’Empòrion.

d) La desembocadura del riu Fluvià oferia un port natural que els grecs van saber aprofitar.

e) Al segle aC el nom d’Empòrion va passar a Emporiae.

46. Asclepi era el déu de la medicina i el seu símbol és una serp enroscada en un bastó. Què simbolitza avui dia? On el podem trobar?

47. Fixa’t en aquestes imatges: n’hi ha dues que corresponen al déu Asclepi i una que no. Sabries dir quina és?

48. L’educació del déu

Solucionari

43 . a) Els mariners han arribat a la costa de la Mediterrània occidental, concretament a una illa davant de la costa, l’actual Sant Martí d’Empúries (ells la van anomenar Palaiàpolis). Els que s’endinsen en terra ferma, arriben al lloc on fundaran Empòrion (la van anomenar Neàpolis).

b) El Canigó.

c) Grècia és un país amb molts quilòmetres de costa abrupta i amb les muntanyes molt a prop de la costa, tot el contrari de l’Alt Empordà, sense grans muntanyes i amb un terreny molt pla.

44 . paleografia → ciència que estudia les escriptures

paleocristià → els primers temps dels cristians paleontologia → ciència que estudia els fòssils paleologia → estudi de les antiguitats prehistòriques

paleolític → període més antic de la prehistòria neolític → fase de la prehistòria que segueix el mesolític

neocolonialisme → pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies neonatal → que fa referència al nounat

neologisme → paraula nova introduïda en una llengua neollatí → llatí modern

45 . a) Vertadera.

b) Falsa.

c) Falsa.

d) Vertadera.

e) Vertadera.

46 . És un símbol del món sanitari, tant d’hospitals com de farmàcies, etc.

47 . La 2 i la 3 corresponen a Asclepi. La número 1 no fa referència a Asclepi, sinó que és una antiga escultura d’un noi jove.

48 . 1. Un ciclop, un gegant amb un sol ull al front.

2. Un centaure, meitat home, meitat cavall.

3. Un sàtir, homenot pelut, amb banyes i potes de cabra.

4. Medusa, una dona amb serps al cap en lloc de cabells que convertia en pedra tot aquell que la mirava.

Solucionari

49. Els grecs ja van veure la necessitat de conservar el peix en sal per això van construir una factoria de salaons. Aquest costum ha continuat a la zona, fins al punt que un poble molt proper elabora un producte típic d’aquestes característiques. Saps de quin poble de quin producte estem parlant?

50. Digues el mot adient a cada definició:

a) Plaça pública de la ciutat grega.

b) Centre terapèutic religiós dedicat a Asclepi.

c) Botigues situades al carrer principal.

d) Edifici de dos pisos al costat de la plaça, on hi havia diverses botigues.

e) Recinte dedicat a unes divinitats egípcies.

51. Al Museu Arqueològic d'Empúries podem trobar un meravellós mosaic que representa el sacrifici d'Ifigènia. Ifigènia era la filla d'Agamèmnon, el capitost de l'expedició grega que havia d'anar cap a Troia a recuperar Helena, que havia estat raptada pel príncep troià Paris. Hi anaven els reis de les diferents polis, amb els seus soldats. Van decidir que salparien del port d'Àulida, però un cop allà no van poder fer­ho. Llegeix el text que tens a continuació i sabràs per què no podien marxar. A continuació fes les activitats que t'indiquem tot seguit:

La flota grega s’havia reunit al port i estava a punt de salpar per començar una guerra contra Troia, ciutat enemiga dels grecs; però les naus no es podien fer a la mar per manca de vent. Va ser consultat l’endeví Calcas, el qual va dir que la calma era deguda a la còlera d’Àrtemis. Aquesta havia estat ofesa per Agamèmnon temps enrere, i per calmar la deessa calia sacrificar Ifigènia, la filla d’Agamèmnon. Quan la noia estava a punt de ser degollada, Àrtemis, deessa de la cacera, se’n va apiadar i va posar una cérvola en lloc de la noia.

a) A partir del text següent, indica quin número correspon a cada personatge del mosaic:

Agamèmnon porta la llança cap per avall perquè està afligit per la mort imminent de la seva filla Ifigènia, que va coberta amb un vel. Un altre cabdill grec, Menelau, amb el ceptre a la mà, acompanya la noia al sacrifici. Enmig dels caps grecs hi ha l’endeví Calcas, amb una cinta al cap. A l’altre costat d’Ifigènia l’espera Odisseu, pensatiu, el més murri de tots els grecs.

b) A continuació, fes una cerca per internet i escriu al teu quadern la informació que hagis trobat sobre cadascun dels personatges que apareixen en el mosaic.

c) Busca informació sobre la tècnica amb què va elaborar­se aquest mosaic.

49 . L’Escala, el poble actual més proper a l’antiga Empúries, és conegut per les seves famoses anxoves.

50. a) Àgora; b) Recinte d’Asclepi; c) Tabernae; d) Estoa; e) Recinte de Serapis.

51 . a) 1. Odisseu; 2. Ifigènia; 3. Menelau; 4. Calcas; 5. Agamèmnon.

b) Odisseu era el rei d’Ítaca, casat amb Penèlope. Ifigènia era la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra que havia de ser sacrificada. Menelau era el germà d’Agamèmnon. Era el rei d’Esparta i estava casat amb Helena. Calcas era un endeví grec que va vaticinar que calia sacrificar Ifigènia per aconseguir vents favorables per navegar. Agamèmnon era el rei de Micenes i Argos i era el cap de l’expedició de la flota grega que havia d’anar a Troia.

c) El mosaic del sacrifici d’Ifigènia és un opus vermiculatum. La tècnica era molt laboriosa perquè calia treballar les tesel·les o petits cubs i donar-los formes arrodonides i molt exactes com si es volgués imitar les pinzellades d’una pintura.

» POSA’T A PROVA

1. Per què els grecs van haver d’emigrar del seu país?

2. Amb quina finalitat arribaren els grecs a Catalunya? Quines colònies fundaren a l’Empordà?

3. Explica el procés d’assentament dels grecs a l’actual Empúries.

4. Els antics grecs s’organitzaven en polis. Explica’n les característiques.

5. De quin poble adoptaren l’alfabet, els grecs? Per què?

JUGUEM

6. Digues una o dues paraules en català que derivin dels afixos següents: amfi- micros- poli- epi- -mania -cràcia

7. Per què Pèricles va ser tan important per al poble grec?

8. Qui va aconseguir expandir la cultura grega en tots els seus àmbits?

9. Digues què saps d’aquests llocs de la Grècia antiga: Acròpolis, Partenó, Cariàtides, Atenes.

10. Argumenta i posa exemples de l’afirmació següent: El poble grec és el bressol de la nostra civilització

Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres:

Posa’t a prova

1. Per la manca de terres, per un excés de població i per les rivalitats i lluites per apropiar-se de l’escàs sòl fèrtil que hi havia.

2. Amb una finalitat comercial. Empòrion i Rhode.

3. Cap al segle vi aC, els grecs procedents de Focea, a l’Àsia Menor, van instal·lar-se en un primer moment en un illot (l’actual Sant Martí d’Empúries) i van fundar la Palaiàpolis (ciutat antiga). Un cop van veure que eren ben rebuts pels indigets, les tribus iberes que hi habitaven, van instal·lar-se en terra ferma i van fundar una ciutat ja estable, la Neàpolis (ciutat nova), amb un port que els permeté activar el comerç per la Mediterrània. Aquesta ciutat emmurallada tenia una àgora o plaça pública amb una estoa (centre comercial), un recinte terapeuticoreligiós dedicat a Asclepi (el déu de la medicina), un recinte de Serapis, una factoria de salaons, una cisterna i uns habitatges amb mosaics, alguns dels quals encara es conserven.

4. Les polis eren ciutats estat independents les unes de les altres, amb un rei, un exèrcit i unes lleis prò-

» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

A continuació teniu unes imatges relacionades amb el contingut de la unitat. Per grups o individualment, a criteri del/a professor/a, escolliu una

pies. La polis comprenia la ciutat pròpiament dita, els barris i els camps del voltant. Tenien una acròpolis, una àgora i unes muralles.

5. Dels fenicis. Perquè hi tenien tractes comercials.

6. amfi-: amfiteatre, amfibi. micros-: microscopi, microbi. poli-: polifacètic, poligàmia. epi-: epidèmia, epidermis. -mania: bibliomania, toxicomania, mitomania. -cràcia: democràcia, aristocràcia.

7. Perquè va consolidar la democràcia com a forma de govern que permetia als ciutadans participar més activament en la política.

8. Alexandre el Gran.

9. Acròpolis: recinte sagrat d’una polis grega, construït damunt d’un turó que tenia una finalitat religiosa però també defensiva perquè estava emmurallat. / Partenó: temple de la ciutat d’Atenes dedicat a Atena. / Cariàtides: columnes en forma de noia que es troben a la tribuna de l’Erectèon. / Atenes: una de les polis més importants de la Grècia antiga i actual capital del país.

10 . Hem heretat dels grecs la filosofia, la democràcia, gran part del lèxic, els gèneres literaris… La mitologia i la cultura grega han estat i són font d’inspiració per a artistes de tots els temps.

JUGUEM. Resolt en la pàgina del llibre.

COMPARTEIX ELS

TEUS CONEIXEMENTS

Orientacions metodològiques

Aquest apartat pretén que l’alumnat identifiqui, mitjançant les imatges, un contingut important dels que s’han treballat i que el desenvolupi oralment.

Com que al llarg de les orientacions metodològiques i de les activitats complementàries dels diferents apartats s’han proposat diversos recursos del web, l’alumne o el grup pot tornar a recuperar-los per tal de triar i desenvolupar el seu tema.

Recomanem que les exposicions orals siguin breus, d’uns 10 o 15 minuts cadascuna com a màxim per tal que un nombre elevat d’alumnes pugui practicar la comunicació oral.

Tota exposició ha d’estar ben estructurada i ha de tenir una introducció, un desenvolupament i unes conclusions.

» UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

Dimensió cultural i artística (Àmbit social)

COMPETÈNCIES CRITERIS

C8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

3. L’alumne ha de ser capaç de localitzar l’espai geogràfic de les civilitzacions grega i romana, així com elements rellevants del patrimoni cultural i artístic de l’època clàssica a Europa i Catalunya, valorant la necessitat de preservarlos.

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

3.1. Coneix els personatges de la llegenda de la fundació de Roma.

3.2. Identifica els monuments més importants de la ciutat de Roma.

3.3. Identifica el tipus d’espectacle romà a partir de l’observació d’imatges.

3.4. Reconeix i sap descriure el Colosseu i altres edificis dedicats a l’oci de Roma.

3.5. Identifica les feines dels esclaus romans a partir de l’observació d’imatges.

3.6. Reconeix les parts de la casa romana.

3.7. Identifica i localitza les parts de la ciutat de Roma.

- Un origen de llegenda.

- Roma, la capital del món.

- Espàrtac, l’esperança dels esclaus.

- Municipium Emporiae.

1, 2, 3, 4, 15, 16, 17, 23, 33, 34, 36, 37 2, 8, 9 («Posa’t a prova»)

C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

1. L’alumne ha de ser capaç de localitzar en el temps les etapes bàsiques de les cultures grega i romana i els seus fets més rellevants. Reconèixer els elements de canvi i continuïtat entre ambdues cultures, així com valorar la seva relació amb altres cultures coetànies.

2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar les formes bàsiques de l’organització social i política de Grècia i Roma, reconeixent els elements de pervivència en les institucions polítiques i socials del món actual.

1.1. Cerca informació sobre l’origen del poble romà.

1.2. Coneix els principals personatges de la història de Roma.

1.4. Sap qui fou Anníbal.

1.5. Coneix les causes i el desenvolupament de l’expansió romana per la Mediterrània.

2.1. Explica les característiques principals de la ciutat de Roma.

2.2. Relaciona coneixements sobre el món romà amb l’actualitat.

2.3. Coneix les classes de l’estructura social romana.

2.4. Coneix el paper de l’esclavatge en la societat romana.

- Per què van venir els romans?

6. L’alumne ha de ser capaç d’identificar aspectes significatius de l’aportació de la cultura clàssica a la civilització occidental en els camps del pensament, la ciència i la tècnica.

6.1. Reconeix els principals avenços científics dels romans.

6.2. Valora l’aportació dels romans en el coneixement científic i tècnic.

- Roma, la capital del món.

- Espàrtac, l’esperança dels esclaus.

30, 31, 32 1, 7 («Posa’t a prova»)

14, 16, 19, 25, 26, 27 6 («Posa’t a prova»)

- Aportacions científiques dels romans. 28 10 («Posa’t a prova»)

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Dimensió comprensió lectora

COMPETÈNCIES CRITERIS

C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

5.1. Comprèn textos i sap donar la resposta correcta a les preguntes plantejades.

5.2. Identifica l’origen llatí d’alguns mots de la llengua catalana.

5.3. Identifica el significat d’algunes frases llatines conegudes.

5.4. És capaç d’ampliar el lèxic català a partir del coneixement d’alguns mots llatins.

- Quina llengua parlaven els romans?

- Municipium emporiae.

C3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Dimensió expressió escrita

COMPETÈNCIES

C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

5.1. Busca informació i la gestiona adequadament.

- Quina llengua parlaven els romans?

- Roma, la capital del món. 9, 10, 20

5.1. Busca informació i la gestiona per crear textos coherents.

5.2. Sap escriure textos amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

- Roma, la capital del món.

- Espàrtac, l’esperança dels esclaus.

- Aportacions científiques dels romans.

- Per què van venir els romans? 17, 27, 28, 30 1, 2, 3 («Posa’t a prova»)

Dimensió comunicació oral

COMPETÈNCIES CRITERIS

C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

Dimensió literària

5.1. Sap expressar-se oralment de manera correcta.

5.2. Acompanya el seu discurs amb els gestos i els moviments adequats.

5.3. Utilitza el lèxic adequat segons el tema que tracta.

- Quina llengua parlaven els romans?

- Espàrtac, l’esperança dels esclaus. 10, 26, 27

COMPETÈNCIES CRITERIS INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

5.1. Llegeix i entén el significat d’un text literari.

- Espàrtac, l’esperança dels esclaus.

- Aportacions científiques dels romans.

Dimensió actitudinal i plurilingüe

COMPETÈNCIES CRITERIS

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

5.1. Mostra interès per la llengua llatina i per altres llengües romàniques.

5.2. Relaciona el sentit de les paraules catalanes amb les paraules llatines de les quals provenen.

5.3. Relaciona mots llatins amb els seus corresponents en algunes llengües romàniques.

5.4. Coneix el nom llatí de topònims de l’estat espanyol.

- Quina llengua parlaven els romans?

- Per què van venir els romans?

22, 29

5, 6, 7, 8, 21, 32

4, 5 («Posa’t a prova»)

1.

I DESPRÉS ARRIBEN

ELS ROMANS

DELS ROMANS

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS ROMANS?

7. MUNICIPIUM EMPORIAE

La unitat s’obre amb un índex dels temes que s’hi treballaran. En aquesta ocasió, ens centrarem en els romans, el poble de l’antiguitat que més ha contribuït a conformar la nostra cultura. Coneixerem els seus orígens llegendaris, i després veurem com es van expandir fins a convertir-se en la civilització més important i poderosa de la seva època.

Pararem atenció tot seguit a la seva llengua, el llatí, de la qual han sorgit el català i la resta de llengües romàniques.

A continuació, farem un passeig per Roma, la ciutat eterna, i així podrem saber com eren les grans urbs dels romans. També tindrem l’ocasió de conèixer els assentaments que van fundar quan es van instal·lar a casa nostra, i estudiarem especialment el cas de l’Empúries romana.

Pel que fa a la història, abordarem la figura d’Espàrtac, un mític defensor dels drets de les persones més desafavorides de l’època, els esclaus. A més, sabrem per què els romans van decidir venir fins a la península Ibèrica.

I també tractarem el tema de les aportacions científiques i tècniques dels romans, destacades sobretot en els àmbits de l’enginyeria civil i l’arquitectura.

DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

1. QUI EREN ELS ROMANS?

1.1. Un origen de lle genda

Sovint la informació que tenim sobre la fundació d’una ciutat antiga ens ha arribat a partir d’un relat mitològic amb la intervenció de divinitats i d’herois a partir de la realitat històrica, testimoniada en gran part per les restes arqueològiques. A vegades, els historiadors antics han barrejat mitologia història per explicar l’origen d’una ciutat. És el cas de Tit Livi, un historiador romà del segle aC, que atribueix la fundació de Roma a dos bessons, Ròmul i Rem, fills del déu de la guerra, Mart. Els nadons foren llençats al riu Tíber.

...Diu la tradició que l’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat exposats els nens i que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi havia a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva cabana els va lliurar a la seva dona, Larència, perquè els criés. Quan els nens van fer-se grans recorrien els congostos caçant i així van enrobustir el seu cos... Tit Livi: Els orígens de Roma, I (adaptació).

Els bessons van assabentar-se que havien estat llençats al riu pel seu oncle Amuli, el qual els havia usurpat el tron del Laci. Així és que, després de venjar-se’n, van voler fundar una ciutat al lloc on s’havia encallat la cistella, però no es posaren d’acord en qui seria el rei.

...Efectivament, com que eren bessons no es podia fer distinció pel que fa a la primogenitura, van decidir que els déus tutelars d’aquest lloc escollissin amb auguris qui havia de donar nom a la nova ciutat qui, després de fundar-la, l’havia de governar. Diuen que el primer que va rebre l’auguri va ser Rem: sis voltors; i havent anunciat ja l’auguri, com que se’n va presentar a Ròmul un nombre doble, va obtenir tot sol el poder. La tradició més divulgada és que Rem va saltar els murs de la nova ciutat per insultar el seu germà. Per això, Ròmul l’havia matat i, ple de ràbia, havia dit, increpant-lo amb aquestes paraules: «Així acabarà qualsevol altre que salti les meves muralles». Tit Livi: Els orígens de Roma, I (adaptació).

Notes

UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

40 1.2. La història

Diu la llegenda que la fundació de Roma (nom que prové del primer rei que hi governà, Ròmul) va tenir lloc l’any 753 aC. La recerca històrica demostra, efectivament, que la ciutat va ser fundada al segle viii aC per un poble de pastors que habitava la zona central de la península Itàlica, a la regió del Laci La ciutat de Roma ben aviat va créixer va mostrar les seves ànsies de dominar els pobles veïns, bé amb aliances o per la força. Va expansionar-se cap al nord cap el sud, fins a apoderarse de tota la Península. Després, s’estengué per tota la Mediterrània, des d’Hispània fins a la mar Càspia Egipte, incloent-hi el nord d’Àfrica. Dominaren totalment el que els mateixos romans van anomenar Mare Nostrum («la mar nostra»). Roma va esdevenir així el centre d’un imperi poderós i extens. Els romans deixaren la seva empremta a tots els territoris conquerits a través de les seves construccions, com ara aqüeductes, amfiteatres o vies; la seva llengua, de la qual deriva el català; la mitologia; les seves institucions polítiques i jurídiques... En definitiva, els romans ens han deixat una herència encara visible en molts àmbits.

Activitats complementàries

Roma, la ciutat fundada al segle viii aC per un grup de pastors de la regió del Laci, va acabar esdevenint un immens imperi que va dominar el món durant segles i que ha deixat fins avui una enorme petjada en tot el món occidental.

Demaneu als alumnes que facin un eix cronològic de l’expansió romana. Podeu dir-los que divideixin aquest eix en les tres etapes principals de la història de Roma —Monarquia, República i Imperi— i que hi indiquin les diferents conquestes que van anar fent al llarg dels segles, començant per l’ocupació de les regions limítrofes del centre de la península Itàlica, fins a arribar a la conquesta de les províncies més llunyanes com Aràbia, Síria o la Bretanya.

Els alumnes trobaran la informació en aquests webs o d’altres:

• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/ 08/l%E2%80%99expansio-territorial-de-larepublica-romana/

• https://es.slideshare.net/scoll/lexpansi-de-roma

• http://www.ub.edu/iter_romanum/content/ breu-panorama-de-la-hist%C3%B2ria-de-roma

» ACTIVITATS

1. Observa aquest cartell dels Jocs Olímpics que es van celebrar a Roma l’any 1960 explica què representa.

2. Les llegendes, narracions més o menys imaginàries, han existit i continuen existint. En la de Ròmul Rem els infants són salvats per una lloba. Observa aquestes dues imatges, en què un nen també és salvat per un animal, i explica de quin personatge es tracta en cada cas.

3. L’Antic Testament també és ple de llegendes molt conegudes. Llegeix els dos fragments següents i explica quines semblances tenen amb la llegenda de Ròmul Rem.

Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. La dona va tenir un fill. Veient que el nen era bonic, el va amagar durant tres mesos. Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs a la vora del Nil.

La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria.

La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu.

Ella veié la cistella enmig dels joncs manà que una de les serventes anés a agafar-la. La va obrir i veié un nen que plorava. Se’n va compadir i digué: —És un nen hebreu.

Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó:

—Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te’l criï? Ella li respongué: —Ves-hi. Ella anà a cridar la mare de l’infant. La filla del faraó li va

Solucionari

1. Es tracta del símbol de la ciutat de Roma: la lloba capitolina amb els dos bessons, Ròmul i Rem, alimentant-se de la lloba que els va salvar. Aquesta escultura, feta de bronze, actualment és als Museus Capitolins de la capital d’Itàlia.

2. 1. El llibre de la selva, en què un nen, Mowgli, és salvat per una pantera enmig de la selva. Però la pantera, que sap que cal alimentar el nen, si no morirà, el condueix fins a una cova on viu una família de llops. Mowgli és alimentat per la mare lloba i es queda a viure amb aquesta família animal, com un llobató més i és instruït en la llei de la selva.

2. Tarzan, en què un nen, Tarzan, després de patir un accident d’aviació amb els seus pares, sobreviu i és salvat per una mona.

3. En la primera, la de Moisès, el nen també és collocat dins un cistell i llançat al riu. Però el cabal del riu el porta fins a la vora, on la filla del rei el salva, tal com van ser salvats Ròmul i Rem per una lloba.

L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena de fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: —Per què estàs irritat no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acceptat; però si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l’has de dominar. Caín va dir al seu germà Abel: —Sortim al camp. Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar.

edificis posteriors. A partir de les informacions que et proporcionem, relaciona-hi correctament cada imatge.

a) Fontana de Trevi, amb l’escultura del déu Neptú al centre, on cal llençar una moneda si es vol retornar a Roma.

b) El Colosseu, antic amfiteatre on lluitaven els gladiadors i on també es portaven a terme espectacles amb feres.

c) El Vaticà, seu de l’Església catòlica.

d) El riu Tíber, que travessa Roma desemboca a la mar Tirrena. e) El Panteó, temple antic dedicat a totes les divinitats. f) El fòrum romà, la plaça amb els temples i edificis més rellevants on es reunien els antics romans.

La frase en llatí Alea iacta est significa «La sort ha estat tirada».

En la segona, la de Caín i Abel, trobem l’enfrontament entre dos germans, com en el cas de Ròmul i Rem, un enfrontament que també acaba amb la mort d’un d’ells per part de l’altre germà.

4. a) → 3

b) → 1

c) → 6

d) → 4

e) → 2

f) → 5

Notes

de les conseqüències més importants de la desaparició de l’Imperi romà fou el naixement de les

La llengua dels romans era el llatí que, com el grec, provenia d’una llengua molt antiga anomenada indoeuropeu. Alguns dels pobles que la parlaven van entrar a la península Itàlica es van establir a la regió del Laci. Cap a l’any 1000 aC podem dir que ja no parlaven la seva llengua originària, sinó que ja havia evolucionat cap al llatí. La llengua llatina, que al començament només parlaven alguns pobles, es va estendre ben aviat per tot el territori romà. Així, quan l’exèrcit conqueria unes noves terres, hi implantava la seva llengua, ja que molts comerciants i soldats romans s’hi instal·laven a viure. Els habitants del territori conquerit de mica en mica adoptaven la llengua dels conqueridors: el llatí. Així, la llengua de Roma va ser utilitzada per un bon nombre de persones. Tot i ser la mateixa llengua, hi havia algunes diferències entre els habitants d’una zona els d’una altra, que es van anar accentuant per la caiguda de l’Imperi romà. Finalment, el llatí va desaparèixer en algunes zones i, en d’altres, va donar lloc a unes llengües noves: les llengües romàniques

Activitats complementàries

La llengua del romans, el llatí, prové de l’indoeuropeu, una llengua molt antiga de la qual no es coneixen testimonis escrits directes, sinó que ha estat reconstruïda posteriorment per historiadors i lingüistes a partir de les semblances entre diverses llengües.

Demaneu als alumnes que facin una investigació sobre l’indoeuropeu. Hauran de cercar informació d’aspectes com ara aquests:

• On es parlava i en quin segle?

• Quan es va començar a expandir?

• De quina manera s’han obtingut els coneixements actuals sobre aquesta llengua?

• Quines llengües actuals en provenen? Quants parlants es calcula que tenen?

• Quines altres famílies de llengües hi ha al món?

Els alumnes poden consultar, entre d’altres, els webs següents:

• http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/ lingua/indoeuropeu.htm

• https://bibiloni.cat/llengues/classificacio.htm

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_ indoeuropees

vita liber llibre libro livre libro noster nostre nuestro nôtre nostro

La llengua és el tret cultural més important que ens han deixat els romans. Aquesta empremta es fa visible en la morfologia dels mots i sobretot en el lèxic Així doncs, el 80 % del vocabulari de la llengua catalana deriva directament del llatí. És a dir, que tots nosaltres parlem un llatí evolucionat. Ho podem comprovar amb molts dels mots que emprem avui dia. Aquests en són alguns exemples:

Noms propis

Hi ha molts noms de persona que ja empraven els romans: Rosa: per als romans era només el nom d’una flor. Carme, Carmina: en llatí significava ‘cant’ o ‘poema’. Alba: deriva d’un adjectiu que vol dir ‘blanc’ i, per extensió, la primera claror del dia. Juli: nom d’una de les famílies més importants de Roma. Adrià: un hadrianus era per als romans un home que havia nascut a Hadria, l’actual Venècia. Fixeu-vos que el català ha perdut la h Sergi: significava ‘guardià’ també era el nom d’una altra família romana.

Per capita per cap, per persona («Ens toca un tall de pastís per capita»). Vox populi la veu del poble («La vox populi diu que el director ha dimitit»). A part de les expressions llatines, també hi ha els llatinismes formats per un sol mot. Aquí en tens alguns

A continuació en tens més exemples: A posteriori després dels fets («Ho han sabut a posteriori, ningú els ho havia comunicat»). A priori abans dels fets («A priori semblava fàcil de resoldre, però no ha estat així»). In albis en blanc («Abans de l’examen m’he quedat in albis»). In situ: al mateix lloc on han passat els fets («La policia va investigar l’assassinat in situ»). Ipso facto ara mateix («Fes els deures ipso facto»). Mea culpa per la meva culpa, quan s’assumeix una responsabilitat censurable («Ho accepto, mea culpa intentaré reparar els danys»).

» ACTIVITATS

5. Relaciona la mateixa paraula en diverses llengües: Llatí Català Castellà Francès Italià pater útil hijo animal regina animal reina reina père figlio familia pare familia fils utile filius cavall útil cheval padre caballus família caballo reine animale regina fill padre utile famiglia utilis animal animal famille caballo

6. El nom

7. Com es diu dissabte i diumenge en anglès? Creus que provenen del llatí?

greu: no recordava l’any en què havia nascut»). Ultimàtum: Últim avís («El professor li va plantejar un ultimàtum: o li lliurava la redacció abans del pati o li posava un zero»).

8. Fixa’t en els noms científics següents de plantes flors i esbrina amb quin mot popular estan relacionats:

Activitats complementàries

Així com el llatí ve de l’indoeuropeu, el català és una evolució del llatí que es parlava en els territoris que actualment ocupa el nostre país. Aquest origen és molt evident, amb una gran abundància de mots i expressions catalans de tots els àmbits que provenen del llatí. La toponímia, que és el conjunt dels noms propis de lloc, n’és un bon exemple.

Demaneu als alumnes que facin un recull de topònims de la seva comarca que tinguin un origen llatí. Poden ser noms de pobles, d’accidents geogràfics, d’elements hidrogràfics… Per fer-ho, poden consultar aquests webs o d’altres:

• https://www.icgc.cat/Descarregues/Llocs/ Nomenclator-oficial-de-toponimia-major2

• http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/ memories/rtorne/public_html/llocs.pdf

També els podeu demanar que trobin topònims que no provinguin del llatí, cosa que serà força habitual en algunes zones, i convidar-los a pensar quina explicació històrica pot tenir aquest fet. En el web del Nomenclàtor oficial de toponímia major trobaran la informació necessària.

Solucionari

5. Llatí Català Castellà Francès Italià pater pare padre père padre animal animal animal animal animale familia família familia famille famiglia filius fill hijo fils figli caballus cavall caballo cheval cavallo regina reina reina reine regina utilis útil útil utile utile

6. Juliol deu el seu nom al famós Juli Cèsar. Agost deu el seu nom al primer emperador de Roma, August.

7. Dissabte: Saturday, prové del llatí, ja que és el dia de Saturn. Diumenge: Sunday, també prové del llatí, ja que per als romans també era el dia del Sol (sun vol dir ‘sol’).

8. Phaesolus vulgaris → mongetera / Cupressus sempervirens → xiprer / Lilium → lliri / Populus alba → àlber / Ulmus minor → om / Rosmarinus oficinalis → romaní / Hyacinthus orientalis → jacint / Punica granatum → magraner / Matricaria chamomilla → camamilla / Allium sativum → all / Cucumis sativus → cogombre / Pelargonium → gerani

Solucionari

9. Tots aquests personatges tenen un nom derivat del llatí. Escriu-los explica d’on provenen.

10. Busqueu en un diccionari de noms de persona el vostre nom apunteu-ne l’origen el significat. Després, expliqueu-lo a tota la classe.

11. Moltes expressions llatines les entenem dins d’una frase segons el context en què apareixen. Copia les frases següents omplint els buits amb aquestes expressions: persona non grata • a posteriori • quòrum • conditio sine qua non • a priori • sine die

a) Tenir setze anys és per poder treballar.

b) el curs d’informàtica semblava molt fàcil, però vam trobar-lo difícil.

c) A causa del mal temps, el concert s’ha suspès d) La reunió de delegats no es va celebrar perquè no hi havia

e) Després de les seves declaracions, el periodista va ser declarat

12. La premsa utilitza sovint expressions llatines. Busca com a mínim una notícia on n’hi hagi una. Després, comenteu-les a classe.

diem Pesca la carpa. / Anem a la carpa. / Viu el dia.

b) Mens sana in corpore sano Un cos sa en una ment sana. / Una ment sana en un cos sa. / Cura la teva ment i el teu cos.

c) Alea iacta est La sort ha estat tirada. / S’ha trencat l’ala. / Ja és l’hora.

d) Dura lex, sed lex La llei dura. / La llei és dura però és la llei. / Això dura més que la llei.

e) Ipso facto Mateix fet. / Diversos factors. / Immediatament.

f) In fraganti: Fent olor de colònia. / En l’instant mateix de fer un acte delictiu. / Fregant el terra.

g) In extremis A l’últim moment. / Als vèrtexs. / A les extremitats.

h) Ex professo Ho diu el professor. / Des de la processó. / Expressament.

i) Grosso modo A grans trets. / Raó de pes. / De manera graciosa.

j) Gratis et amore De manera incondicional. / De franc. / De bon grat.

k) Modus vivendi Beu moderadament. / Viu modestament. / Mitjà de vida.

9. 1. Rosalia: ve del llatí rosa, -ae (‘rosa’).

2. Marc: en llatí era Marcus, un nom propi molt utilitzat.

3. Leo: ve del llatí leo, leonis (‘lleó’). 4. Serena, prové del llatí siren, -enis (‘sirena’).

10. Resposta oberta, però cal donar orientacions. Cal que el professor porti a la classe un diccionari de noms propis.

11. a) conditio sine qua non / b) A priori - a posteriori / c) sine die / d) quòrum / e) persona non grata

12. Resposta oberta, però cal donar orientacions. Els alumnes han de buscar en algun diari una notícia on hi hagi alguna expressió llatina, per tal que vegin que encara s’utilitzen. Solen anar en cursiva si conserven la forma llatina.

13. a) Viu el dia. / b) Una ment sana en un cos sa. / c) La sort està tirada. / d) La llei és dura però és la llei. / e) Immediatament. / f) En l’instant mateix de fer un acte delictiu. / g) A l’últim moment. / h) Expressament. / i) A grans trets. / j) De franc. / k)

Mitjà de vida.

LA CAPITAL DEL MÓN

Com eren les ciutats romanes? Com eren els carrers per on passejaven els romans? Com es divertien? On dormien? On es relacionaven amb els altres ciutadans? Roma que fou considerada durant molt de temps la capital del món, pot respondre aquestes preguntes. Aquesta ciutat, que en el moment de la seva fundació tenia unes dimensions reduïdes, va anar creixent a mesura que augmentava el nombre d’habitants, fins a arribar a convertir-se en la ciutat més gran esplendorosa de tota l’antiguitat. Els seus habitants eren plenament conscients que vivien en una ciutat diferent de la resta.

Per això, quan volien conversar amb altres ciutadans, s’acostaven al fòrum, el cor de la ciutat. El fòrum era el centre neuràlgic de Roma i de qualsevol ciutat romana. Aquí, el ciutadà comprava a les diverses botigues o a les parades ambulants del mercat. També era on es localitzaven la majoria de temples dedicats a les divinitats. S’hi acostava qui havia de fer un tracte de negocis o havia d’anar als jutjats per algun assumpte. Els senadors també es reunien en un dels seus edificis. Alguns hi anaven només a escoltar els discursos dels polítics i advocats o simplement a discutir amb altres ciutadans dels problemes de la ciutat.

Activitats complementàries

Roma va ser la primera gran ciutat de la història. Segons consta en el cens que va ordenar fer l’emperador August, la capital de l’Imperi acollia un milió d’habitants; val a dir, però, que no s’hi incloïen ni dones, ni nens ni esclaus, de manera que és lògic pensar que se superava considerablement aquesta quantitat.

Com devia ser la vida quotidiana en una ciutat d’aquesta mida fa més de 2000 anys? No hi havia aigua corrent, ni il·luminació nocturna, tampoc no hi havia policia… Demaneu als alumnes que busquin informació sobre el dia a dia dels habitants de Roma: on vivien, de què treballaven, com es divertien, quins avantatges i quins inconvenients tenia viure a la gran capital… Els alumnes poden obtenir informació en aquests webs i en d’altres:

• https://www.bbc.com/mundo/noticias-47629909

• http://www.limes.cat/roma-la-primeramegaciudad-de-la-historia/

• https://www.socialhizo.com/historia/edadantigua/roma-sociedad-y-vida-cotidiana

• https://youtu.be/rZZYAbbXNCQ

Activitats complementàries

Durant els segles de predomini de la civilització romana s’hi van construir innombrables edificacions: temples, grans espais públics, edificis civils, enormes construccions per a espectacles, monuments commemoratius... Demaneu als alumnes que busquin informació sobre algunes de les mostres d’aquest llegat. Us fem algunes propostes, però la varietat és tanta que en podeu triar d’altres i centrar el treball en, per exemple, els edificis religiosos o les construccions per celebrar gestes militars.

El set turons de Roma són fonamentals en la història de la ciutat. Demaneu als alumnes que es fixin en dos dels més coneguts: el Capitoli, escenari de la llegenda de Ròmul i Rem, i el Palatí, on s’instal·laven a viure els romans més poderosos:

• http://www.museicapitolini.org/es/sede/ campidoglio_antico

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Capitoli

• https://parcocolosseo.it/es/area/palatino/

• https://www.monumentosderoma.es/el-palatino/

El centre de l’activitat social era el fòrum, o els fòrums, en plural, perquè la capital era tan gran que en

a la part arrodonida hi havia les grades i a la rectangular hi havia l’escenari on es feien els espectacles. Tot no ser un espectacle de masses, com ara les curses de carros, a Roma es conserva part del teatre de Marcel que tenia una capacitat per a vint mil espectadors, molt superior als nostres teatres. A la ciutats romanes hi havia també uns establiments destinats a la higiene: eren les termes A Roma hi hagué unes termes majestuoses en temps de l’emperador Caracal·la, de qui prenen el nom. Constaven de diversos espais, amb piscines amb aigua a diferents temperatures, sauna, sala de massatges, biblioteca, palestra, jardins… Les termes eren un centre de banys públics i també un centre d’oci. Milers de romans van gaudir durant molts segles d’aquesta esplèndida ciutat, que encara avui dia està considerada una de les capitals més meravelloses, la ciutat eterna.

van construir diversos. Els alumnes poden estudiar dos dels més monumentals, el romà i el d’August:

• http://www.italia.it/es/descubre-italia/lacio/poi/ foro-romano.html

• https://parcocolosseo.it/es/area/foro-romano/

• http://www.mercatiditraiano.it/es/sede/area_ archeologica/foro_di_augusto

• http://augusto-imperator.blogspot.com/2014/03/ el-foro-de-augusto.html

Roma tenia mercats fixos semblants als que podem trobar avui als nostres pobles i ciutats. Demaneu als alumnes que treballin el mercat de Trajà:

• http://www.mercatiditraiano.it/es/sede/il_ monumento

• http://www.mercatiditraiano.it/es/sede/mercati_ di_traiano_storia

També podeu també demanar als alumnes que es fixin en el Tabernàrium, un edifici administratiu:

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3_de_ Roma

• http://www.museicapitolini.org/es/sede/ campidoglio_antico/tabularium

Solucionari

50 » ACTIVITATS

14. Avui dia el mot fòrum significa reunió pública per discutir assumptes d’interès social, cultural, etc. Tenint en compte aquest significat, creus que té relació amb algunes de les activitats que es portaven a terme al fòrum romà?

15. Observa aquests dos fotogrames de pel·lícules i digues de quin tipus d’espectacle es tracta en cada cas i on tenien lloc:

16. El Colosseu té moltes semblances amb alguns edificis esportius actuals, com alguns camps de futbol. Fixa’t en aquestes imatges del Camp Nou del FC Barcelona de l’amfiteatre romà i digues quines semblances quines diferències hi veus (capacitat, estructura, accés a les grades…).

17. L’amfiteatre era un edifici destinat bàsicament a les lluites de gladiadors que era present en quasi totes les ciutats romanes. Cerca imatges de dos amfiteatres de l’època romana, enganxa-les en el teu quadern i afegeix-hi la informació següent de cadascun: país on es troben, capacitat que tenien, segle de construcció estat actual de conservació.

18. Quines són les dues activitats que no es feien al fòrum d’una ciutat romana?

a) Anar a comprar a les botigues.

b) Veure curses de carros.

c) Fer negocis.

d) Parlar amb altres ciutadans de qualsevol tema.

e) Fer discursos polítics.

f) Fer competicions atlètiques.

19. Quin espai seria l’equivalent al fòrum de les ciutats romanes als pobles o ciutats actuals? Raona la resposta.

20. L’antic fòrum romà de Bàrcino era molt a prop de l’actual plaça de Sant Jaume, on encara hi ha els poders polítics i administratius de la ciutat. Sabries dir quins dos edificis institucionals hi ha a cada banda de la plaça?

21. Les termes romanes eren uns establiments destinats a la higiene, però també eren un lloc de reunió dels ciutadans. Hi havia diferents espais destinats a un ús concret. A les grans termes podia haver-hi fins i tot una biblioteca i jardins per passejar. Digues quin nom dels que et proposem a continuació correspon a cada espai d’unes termes: caldarium, unctorium, frigidarium, tepidarium, sudatorium, palestra.

a) Sala per al bany fred.

b) Sauna.

c) Sala per al bany calent.

d) Sala per a massatges.

e) Espai per a exercicis físics. f) Sala amb aigua tèbia.

14. Sí, ja que una de les activitats que tenien lloc al fòrum romà era la de discutir, debatre, parlar sobre els temes més importants del moment. Això tant es feia de manera informal, com de manera més organitzada, en què els oradors se situaven en unes tribunes i exposaven els seus criteris. Això donava peu al fet que moltes persones s’hi reunissin per opinar i debatre.

15. 1. Gladiadors lluitant a l’amfiteatre. 2. Cursa de quadrigues al circ.

16. Tots dos serveixen per a espectacles. Tots dos tenen una forma arrodonida, amb una gran zona on té lloc l’espectacle, i una zona per als espectadors. Tots dos tenen moltes portes per on accedir a les grades (com els vomitoria). Hi ha molts passadissos sota les graderies, per on circula la gent. Les graderies (cavea) estan elevades sobre un podi, no al nivell de la zona de l’espectacle. Altres edificis semblants serien les places de braus, els palaus de congressos, etc.

De personatges rellevants, la història de Roma n’ha tingut

molts: Juli Cèsar, conqueridor de les Gàl·lies; Octavi August, el primer emperador; Trajà Adrià, emperadors d’origen hispà… Però ara coneixereu un esclau, Espàrtac, que va protagonitzar una revolta d’esclaus que va aconseguir una millora en les condicions de vida d’aquest col·lectiu tan nombrós a Roma. La societat romana de la República es dividia en ciutadans no ciutadans. Els ciutadans alhora es classificaven en patricis plebeus Als primers temps de la República no tenien els mateixos drets; així doncs, els patricis gaudien de tots els drets, com ara formar part del govern, impartir justícia, ser propietaris de terres, etc., mentre que els plebeus no en tenien, per bé que sí que havien de complir un seguit de deures, com ara pagar impostos. Després de moltes reivindicacions socials, els plebeus van aconseguir tenir els mateixos drets i deures que els patricis. D’altra banda, hi havia tot un segment de la població que no tenia cap dret, ni tan sols la llibertat: eren els esclaus considerats no ciutadans que arribaven a aquesta condició pel fet de ser presoners de guerra, condemnats per la justícia o persones endeutades. Els esclaus no eren considerats persones, sinó un objecte que es podia comprar i vendre. Per tant, el preu d’un esclau variava en funció de la quantitat que n’hi havia al mercat.

17. Resposta oberta. Resposta orientativa:

- Amfiteatre de Tarragona, a Espanya. Capacitat: 14.000 espectadors. Construït al segle i dC. Bon estat de conservació (part de les grades, tribuna principal…).

- Amfiteatre d’El Djem, a Tunísia. Capacitat: 30.000 espectadors. Construït al segle iii dC. Bon estat de conservació, molt millor que el Colosseu de Roma.

18. b) Veure curses de carros. f) Fer competicions atlètiques.

19. Als pobles seria la plaça major on sol haver-hi l’ajuntament, els jutjats, les botigues, l’església. A les ciutats seria la plaça on es concentren els edificis politicoadministratius, amb botigues i bars.

20. La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

21. a) frigidarium b) sudatorium c) caldarium d) unctorium

e) palestra f) tepidarium

de la societat: alguns treballaven al camp; d’altres, a les mines; n’hi havia que feien les tasques domèstiques de les famílies benestants, i, finalment, n’hi havia que feien de gladiadors Com és evident, les seves condicions de vida eren molt dolentes i això va provocar un seguit de protestes per part dels esclaus. La més important d’aquestes revoltes va estar capitanejada per Espàrtac, un esclau procedent de Tràcia que va ser comprat per fer de gladiador. Va ser enviat a Càpua, una ciutat al sud de Roma, on hi havia una escola de gladiadors i on era entrenat en unes condicions infrahumanes. Juntament amb un centenar de gladiadors, es va revoltar i va decidir fugir. S’hi van anar afegint esclaus de les terres i les finques per on passaven, fins a arribar a ser un gran exèrcit d’esclaus. El Senat romà, pensant que es tractava d’una revolta sense importància, hi va enviar un petit destacament de soldats, que ben aviat va ser derrotat pels esclaus. Les posteriors victòries sobre l’exèrcit romà van estendre la fama d’aquests esclaus, de manera que cada dia augmentava el nombre de rebels que s’hi unien. El que no sabien els governants de Roma és que es tractava d’un grup nombrós d’homes, entre els quals hi havia Espàrtac, molt preparats físicament i la majoria amb una llarga experiència militar. No els seria fàcil derrotar-los.

Després d’un any i mig de revolta, el Senat va decidir posar fi a aquell conflicte: hi va enviar un gran exèrcit, que derrotà Espàrtac i tots els seus companys. La gran majoria va morir en el combat els pocs que van caure presoners van ser condemnats a morir crucificats perquè servís d’exemple per a altres esclaus. La desaparició de més de 100.000 esclaus va deixar sense mà d’obra les explotacions agràries, mineres industrials del sud de la península Itàlica, d’on procedia la majoria. Això va comportar una crisi econòmica. Les condicions de vida dels esclaus van millorar perquè maltractar-los podia esdevenir perillós. Alguns van ser alliberats, van passar a ser lliberts van ser admesos a la societat romana. N’hi va haver que fins i tot van ocupar llocs destacats en la vida política i econòmica de Roma. La revolta no havia estat en va. Espàrtac fou considerat un símbol de lluita per la llibertat i contra l’esclavatge. Fotograma de la pel·lícula

Kubrick.

» ACTIVITATS

22. El personatge d’Espàrtac ha inspirat escriptors directors de cinema, que han fet d’aquest esclau el protagonista de les seves creacions. A continuació, tens un fragment de la novel·la Espàrtac, de Joan Basté. Llegeix-lo i contesta les preguntes següents:

Activitats complementàries

La romana era una societat dividida en classes ben definides. Al capdamunt hi havia els patricis, descendents dels fundadors de Roma i amb tota mena de privilegis. Després, hi havia els plebeus, la classe numèricament més àmplia que amb els pas del temps va anar adquirint drets. I a sota de tot, els esclaus, que no tan sols no eren ciutadans, sinó que no eren considerats ni persones, ja que es podien comprar i vendre com si fossin objectes. La figura d’Espàrtac va sorgir per mirar d’acabar amb aquesta injustícia, i és per això que se’l considera un dels primers revolucionaris de la història.

Demaneu als alumnes que situïn en un mapa la data i els esdeveniments més destacats de la vida d’Espàrtac, des del seu naixement a la regió de Tràcia fins a la seva mort a la Lucània, passant pel seu entrenament a Càpua i les diverses batalles que va protagonitzar. Els alumnes poden consultar aquests webs o d’altres:

• https://www.senderismoeuropa.com/historia-deespartaco-gladiador/

• https://historia.nationalgeographic.com.es/a/ espartaco-gladiador-a-general_8271

a) On és Càpua, la ciutat on va començar la revolta d’esclaus liderada per Espàrtac?

b) En quines condicions eren transportats els esclaus?

c) A part del tracte humà, què més angoixava els esclaus?

d) Com es deia l’amo dels gladiadors esclaus? Quin era el seu origen?

Estat actual de l’antic amfiteatre, a Càpua, on lluitaven els gladiadors esclaus.

En contrast amb tota aquella gent, hi havia els que semblaven salvatges animàlies: els éssers predestinats a oferir una diversió i a rebre una mort certa, que havien arribat la nit anterior procedents de Càpua. Se’ls transportava amb les mateixes precaucions que es prenien a l’hora de dur feres des de la llunyana Etiòpia. De fet, no eren carretes allò que albergava aquella massa de carn suosa, sinó gàbies. Amuntegats en elles, custodiats pels seus vigilants, anaven sofrint l’incòmode sotragueig de la ruta però, al mateix temps, una altra mena de dolor més llatzerant més profund: l’angoixa de saber que tenien les hores comptades. Lèntul era l’amo d’aquells gladiadors esclaus, l’organitzador del festival o espectacle d’aquella tarda. Expert en la funció, tenia cura de tots els detalls amb la pretensió de fer discórrer la diversió pels camins que més satisfeien aquells que havien contractat els seus serveis. En unes altres circumstàncies socials, amb menys ambició a l’hora d’enriquir-se, Lèntul tal vegada hauria pogut ser una bona persona. Era llibert d’un membre de la família Cornèlia i, en tant que plebeu, s’havia instal·lat a Càpua, on començà amb l’explotació d’una petita propietat rústica, que li va donar més preocupacions que beneficis. Posseïa un reduït nombre d’esclaus, però la seva escassa fortuna no li va permetre mai escollir-los entre els més forts o els més aptes, de manera que a les subhastes que es feien periòdicament sempre acabava adquirint allò que rebutjaven licitadors més rics. Amb poc temps de diferència van passar a formar part dels distints serveis de la casa de Lèntul dos personatges que, cada un d’ells en l’esfera que li era pròpia, arribaria a convulsionar no ja la vida de Càpua, sinó la de tota la República. Un d’ells era Espàrtac; l’altre, Lavínia. El primer unia, a una gran força corporal, la prudent intel·ligència d’un grec; la segona sumava, a una gran bellesa, la possessió d’un esperit profètic. Tots dos procedien de Tràcia. L’origen d’Espàrtac era obscur: alguns deien que havia nascut de pares esclaus, d’altres que devia haver estat un príncep en la seva pàtria.

e) Quina era la funció d’un amo d’esclaus?

f) On se solien comprar els esclaus?

g) D’on era originari Espàrtac?

h) Amb quines paraules l’escriptor Joan Basté descriu Espàrtac?

i) Encara que la revolta d’Espàrtac va fracassar, creus que la vida dels esclaus va millorar a partir d’aquell moment? Per què?

• https://sites.google.com/site/narracions/indexnarracions/3-temes/02-justicia-i-injusticia/01espartac-la-revolta-dels-esclaus-romans

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Esp%C3%A0rtac

Solucionari

22. ODS (10)

a) Càpua és una ciutat del sud d’Itàlia.

b) En condicions infrahumanes, gairebé com animals, en gàbies.

c) El fet de saber que podien morir en qualsevol moment.

d) Lèntul. Era un llibert que s’havia instal·lat a Càpua.

e) Comprar i vendre esclaus per fer negoci.

f) A les subhastes.

g) De Tràcia (una regió de l’antiga Grècia).

h) Tenia una gran força corporal i una prudent intelligència.

i) Els romans van veure que els esclaus podien organitzar-se i desafiar el poderós exèrcit romà. Tot i que van perdre, van aconseguir que la qualitat de vida dels esclaus millorés i alguns d’ells fins i tot van esdevenir lliberts.

24. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents sobre Espàrtac:

a) Espàrtac era un esclau que havia nascut a Roma.

b) Espàrtac s’havia convertit en un gladiador esclau.

c) La revolta d’esclaus va fracassar la majoria d’ells van poder escapar-se fugir a les muntanyes.

d) Espàrtac va poder sobreviure i va passar a ser un llibert.

e) La revolta d’esclaus va comportar que les condicions dels esclaus encara empitjoressin més.

25. Contesta breument les preguntes següents sobre la societat romana:

a) Quines diferències hi havia entre els patricis i els plebeus?

b) Quin grup de persones no eren considerats ciutadans i ni tan sols podien gaudir de llibertat?

c) Com podia una persona esdevenir esclau o esclava?

d) Quina consideració social tenien les persones esclaves?

e) Quines eren les tasques que havien de fer els esclaus?

f) Podem afirmar que la societat romana era esclavista? Justifica la resposta.

26. Ja has vist que tant la societat grega com la romana tenien esclaus. Però l’esclavitud no va desaparèixer legalment fins al segle xix Podries dir algun altre moment històric i en quin lloc concret hi ha hagut una societat esclavista?

27. Avui dia, creus que hi ha algun lloc del món en què es practiqui, d’una manera illegal, alguna forma d’esclavatge? Cerca informació a internet sobre les formes d’«esclavatge modern» dona la teva opinió sobre com creus que es poden combatre.

Les aportacions científiques dels romans no van ser tan brillants com les dels grecs. El seu gran mèrit fou recollir tot el coneixement científic existent fins aleshores i traduir-lo al llatí. D’aquesta manera van establir i divulgar un nou vocabulari científic, que van ampliar en alguns aspectes. En el terreny de les ciències pròpiament dites, hem de destacar dos personatges per damunt dels altres: Luci Anneu Sèneca va ser un filòsof, polític i dramaturg romà nascut a Còrdova que estudià els fenòmens atmosfèrics com ara l’arc de Sant Martí, els llamps trons, els terratrèmols, etc. És universalment conegut per les seves obres morals. Plini el Vell va ser un escriptor, científic naturalista romà que va escriure una obra enciclopèdica, Història natural en què va aplegar i actualitzar els coneixements de zoologia, mineralogia, botànica, geografia, etc. de l’època. És famosa la seva mort mentre observava l’erupció del volcà Vesuvi. Hi ha diversos estudiosos romans de la medicina que van seguir els passos d’Hipòcrates i que van crear un vocabulari mèdic en llatí que continua vigent encara avui. Entre aquests metges cal destacar Galè de Pèrgam que va fer grans aportacions a l’estudi del sistema circulatori va millorar el coneixement dels sistemes respiratori nerviós. Va ser un gran cirurgià que fins i tot va aconseguir eliminar les cataractes dels seus pacients.

23. 1. Els esclaus lluiten com a gladiadors. 2. Els esclaus són familiars i fan de portadors de la llitera del seu senyor. 3. Esclava familiar que s’encarregava de tenir cura de la seva senyora. 4. Esclaus que trepitgen raïm per fer vi.

24. a) Falsa.

b) Vertadera.

c) Falsa.

d) Falsa.

e) Falsa.

25. a) Els patricis eren els descendents dels fundadors de Roma i gaudien de tot tipus de privilegis. Els plebeus eren estrangers que havien anat a Roma a treballar i a buscar millors condicions de vida. No tenien els drets dels patricis però sí que havien de pagar impostos.

b) Els esclaus.

c) Podien esdevenir esclaus els presoners de guerra, els condemnats per la justícia i les persones endeutades.

d) Eren considerades com a objectes, que es podien comprar i vendre, sense cap mena de dret que les protegís. No tenien llibertat.

e) Els esclaus s’encarregaven de les tasques més dures de la societat: alguns treballaven al camp; d’altres, a les mines; n’hi havia que feien les tasques domèstiques de les famílies benestants, i, finalment, n’hi havia que feien de gladiadors.

f) Sí, la societat romana va ser essencialment esclavista ja que la seva economia i la seva estructura social es basava en un sistema de classes en què l’esclau constituïa el graó més baix de la societat.

26. L’Egipte dels faraons. Durant els segles xvi i xviii, milers de negres africans van ser portats en condicions infrahumanes a les colònies del continent americà, com a esclaus. En els estats del sud dels Estats Units, l’esclavitud perdurà fins a finals del segle xix.

A començaments del segle xxi, l’esclavitud es troba oficialment abolida a tot el món, tot i que organitzacions humanitàries desvelen que continua existint el tràfic d’esclaus a països com el Sudan.

27. ODS (10)

Resposta oberta. En aquesta activitat caldrà que l’alumne busqui informació a internet sobre els diferents mètodes d’esclavitud actuals, com l’esclavitud sexual, etc.

El caràcter eminentment pràctic dels romans va fer que aportessin grans innovacions en el camp de l’enginyeria amb la construcció d’edificis, ponts carreteres, el subministrament d’aigua a les ciutats, l’elaboració de grans ginys mecànics, etc. Vegeu-ne uns quants exemples en el quadre d’aquesta pàgina. Molts dels coneixements dels romans sobre enginyeria arquitectura han arribat fins als nostres dies gairebé intactes. Les seves tècniques de construcció de temples, aqüeductes, cases... i de depuració d’aigua han perdurat durant uns quants segles. Pont du Gard (Nimes). El coneixement del terreny l’enginyeria va permetre als romans portar l’aigua des

56

Solucionari

28. Resposta oberta. Resposta orientativa: El pont romà de Mèrida (Extremadura), sobre el riu Guadiana.

La via de la Plata que unia Emerita (Mèrida) i Asturica (Astorga).

29. a) espluga: cova.

arrodolar: fer anar violentament alguna cosa de rodolons per terra. sotragar: fer trontollar. esllavissament: despreniment. balma: cova natural poc profunda.

Notes

» ACTIVITATS

28. Els romans van ser, sobretot, un poble pragmàtic i moltes de les seves obres d’enginyeria perduren avui en dia. Busca un exem-

ple d’un pont un altre d’una via de l’època romana, enganxa’n una imatge en el teu quadern i aporta informació d’aquests aspectes: • Localització i data de construcció. Descripció i funció en l’època romana. • Estat de conservació actual.

29. Llegeix aquest fragment del llibre De la natura de Lucreci, que intenta explicar el fenomen dels terratrèmols:

Els terratrèmols. Causes que els produeixen Ara escolta quina és la raó dels terratrèmols. I d’antuvi mira de creure que la terra, tant per dins com per fora, és tota ella plena d’esplugues ventoses; que porta dins les seves entranyes molts de llacs moltes de llacunes i roques penya-segats; cal creure que sota l’esquema de la terra un gran nombre de rius coberts arrodolen amb la força de llurs ones roques submergides. Així, doncs, estant la terra lligada tenint sota seu aquestes coses, tremola en la seva superfície, sotragada per grans esllavissaments que tenen lloc al dessota, quan el temps ha minat les esplugues immenses; perquè són muntanyes senceres que s’esfondren, i amb el gran i sobtat sotragueig que parteix d’allí serpegen al lluny tot de tremolors. A part d’això, quan el vent aplegat dins les balmes de sota terra s’abat contra un sol punt i, obstinat, prem amb les seves grans forces aquestes esplugues profundes, la terra cedeix de la banda on fa força el vent. Aleshores els edificis que són bastits damunt la terra i, sobretot, els que més alts es drecen cap al cel, es decanten i estan a punt de caure, arrossegats en la mateixa direcció, i les bigues arrencades enfora pengen com disposades a anar-se’n.

Ara, resol les qüestions que et plantegem a continuació:

a) Per entendre millor el text de Lucreci, busca el significat de les paraules següents: espluga, arrodolar, sotragar, esllavissament i balma

b) Segons Lucreci, per què tenen lloc els terratrèmols?

c) Defineix amb les teves paraules què és un terratrèmol i mira si hi ha coincidències amb l’explicació que Lucreci va fer fa uns 2.000 anys.

d) Saps com es mesura la magnitud d’un terratrèmol en l’actualitat?

e) Busca informació sobre els dos últims terratrèmols més importants que hi ha hagut les conseqüències que han generat.

f) Actualment molts científics asseguren que hi ha evidències suficients per vincular els desastres naturals (huracans, tempestes, tsunamis, terratrèmols...) a un escalfament global del planeta. Debateu a classe si l’acció humana influeix directament en el canvi climàtic en la destrucció del medi ambient. Proposeu solucions col·lectivament d’altres de més individuals per lluitar contra aquest problema. g) Greta Thunberg és una jove activista mediambiental que promou accions per combatre el canvi climàtic. Ha mobilitzat molts joves de tots els països per protestar conscienciar-nos

b) Pels moviments interns de la terra on hi ha coves, llacs, roques, rius i aigües.

c) Un terratrèmol és un fenomen natural que es produeix a l’interior de la terra i que pot ocasionar danys considerables. Per tant, hi ha coincidències en la definició.

d) Amb l’escala de Richter, que és una escala logarítmica de base 10 que assigna un número per quantificar l’efecte d’un terratrèmol.

e) Podem destacar els terratrèmols del Nepal o Indonèsia amb una gran quantitat de morts, tot i que no són els més actuals. El Japó també ha patit diversos terratrèmols, un dels més forts el 2011.

f) ODS (13) Resposta oberta.

g) ODS (13) Resposta oberta.

diferents dels dels grecs. Els motius de la seva arribada no eren comercials, sinó estrictament militars estratègics. Però per entendre’ls hem de recular en el temps. A mitjan segle iii aC, les dues ciutats més potents de la Mediterrània, Roma Cartago es van enfrontar en una guerra, la primera guerra Púnica, que va acabar amb victòria dels romans. Entre aquestes ciutats, però, hi va continuar havent una gran rivalitat, al cap d’uns vint anys, un general cartaginès anomenat Anníbal va penetrar pel sud de la península Ibèrica per expandir el seu territori, acostar-se a Roma derrotar-la. Això obligà els romans a enviar l’exèrcit a la Península per barrar el pas als cartaginesos. Era l’any 218 aC, i la porta d’entrada que escolliren va ser Empúries Poc després d’haver posat peu en terra ferma a Empúries, van fundar Tàrraco, l’actual Tarragona, que durant l’Imperi va actuar com a capital d’una gran província. A aquesta ciutat, emmurallada des de bon principi, hi va anar a viure durant uns dos anys l’emperador, Octavi August, perquè volia seguir en persona la conquesta de la Península. Va ser així com Tàrraco va bastir magnífiques construccions monuments: un amfiteatre al costat del mar, un circ, un teatre. A més, tenia dos fòrums: en un s’hi resolien els assumptes de la ciutat en l’altre s’hi tractaven els assumptes que tenien a veure amb la gestió de la província.

Activitats complementàries

L’arribada dels romans a casa nostra es va produir en el marc del que avui anomenaríem un conflicte geopolític: l’enfrontament entre les dues potències de la Mediterrània a l’època, Roma i Cartago. Aquest conflicte, que ja havia provocat la primera guerra Púnica —el romans anomenaven púnics als cartaginesos—, va continuar a la segona guerra Púnica, que en part es va desenvolupar a la península Ibèrica.

Demaneu als alumnes que es documentin i que facin un treball sobre els principals esdeveniments d’aquesta segona guerra Púnica a Hispània. Els alumnes hauran de conèixer qüestions com ara:

• Qui van ser Asdrúbal i Anníbal?

• Qui i quants eren els Escipions?

Quan Tàrraco ja era una ciutat poderosa, es va fundar Bàrcino una colònia romana molt més petita que mai no va tenir un circ ni altres edificacions imponents. Tenia un fòrum, aproximadament al mateix emplaçament on hi ha l’actual plaça de Sant Jaume. Al centre del fòrum hi havia un temple, dedicat a August, del qual ara només podem observar quatre columnes. Els romans es van anar expandint per tot el territori peninsular, amb un procés anomenat romanització que pretenia estendre la cultura, la llengua i les institucions romanes per les noves terres conquerides. En aquest procés d’expansió, els romans van fundar moltes ciutats, seguint un patró amb dos carrers principals (el cardo el decumanus) que anaven de nord a sud i d’est a oest, respectivament. Una sèrie de carrers paral·lels a aquests distribuïen la ciutat en illes quadrades de cases. A l’encreuament dels dos carrers hi havia el fòrum, el cor de la ciutat. La majoria de les ciutats solien estar envoltades per una muralla amb torres de vigilància per evitar possibles atacs a les zones conquerides. Els romans també van transformar les poblacions que van anar conquerint per adaptar-les a la cultura romana i sovint en van romanitzar el nom. Fixeu-vos en algunes de les més importants:

• Per què els romans no van poder aturar Anníbal a la península?

• Quines van ser les principals batalles que es van disputar a Hispània?

• Quin paper van jugar cabdills ibers locals com Indíbil o Mandoni?

Els alumnes poden cercar la informació en webs com ara aquests:

• http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/ 08/guerres-puniques-i-ocupacio-romana-de-lapeninsula-iberica/

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_ Guerra_P%C3%BAnica

• http://www.icac.cat/campaments/historia/IIGP/ hist-219.html

L’aqüeducte

» ACTIVITATS

30. El motiu principal que portà els romans a la península Ibèrica fou aturar els cartaginesos en el seu procés d’expansió. Cerca a internet més informació sobre el general cartaginès Anníbal, que va aconseguir arribar a les portes de Roma i posar els romans en una situació complicada.

Solucionari

30. Anníbal fou un general cartaginès que, a la segona guerra Púnica, va travessar els Pirineus i els Alps amb un gran exèrcit on hi havia elefants i va arribar a les portes de Roma. En aquest recorregut va derrotar els romans diverses vegades i va aconseguir que la major part dels pobles aliats amb Roma es passessin al bàndol cartaginès. No va arribar a conquerir Roma perquè va haver de tornar a Cartago, al nord d’Àfrica, per defensar-la precisament d’un setge per part dels romans.

31. Resolt en la pàgina del lllibre.

32. Gades, Emerita Augusta, Lucus Augusti, Lucentum, Legio Gemina, Tàrraco, Ilerda, Caesar Augusta, Bàrcino, Olisipo

33. - Temple d’August i temple de Júpiter, Juno i Minerva: llocs de culte religiós.

- Fòrum provincial: lloc on es resolien els assumptes de la província Tarraconense.

- Circ: edifici on tenien lloc les curses de carros.

- Amfiteatre: edifici on tenien lloc les lluites de gladiadors.

- Muralles: construccions que tenien una funció defensiva.

- Termes: lloc on els romans anaven a rentar-se i també a fer vida social.

- Teatre: edifici on tenien lloc les representacions dramàtiques.

- Fòrum de la colònia: lloc on es resolien els assumptes de la ciutat.

- Necròpoli: cementiri.

- Via Agusta: principal carretera romana que anava des de Gades fins a Roma i passava per Tàrraco.

- Aqüeducte: pont amb arcades que portava l’aigua a la ciutat.

34. Tot i ser ciutats modernes, segueixen la mateixa estructura de les ciutats romanes. És un urbanisme molt planificat, molt rectilini i que facilita l’orientació. També facilita la circulació, tant rodada com a peu. Aquesta estructura, ja pensada pels grecs i utilitzada pels romans, s’anomena estructura hipodàmica.

una quarta part, aproximadament, però, tot això, se’n pot veure clarament l’estructura. Els espais més significatius eren els següents:

PORTES MURALLA

La muralla, sense torres, tenia dues parts ben diferenciades: la inferior, feta amb blocs de pedra grossos, la superior, construïda amb una mena de formigó format per calç, sorra pedres petites. En la imatge podem veure una de les portes d’entrada a la ciutat amb les marques dels carros que hi passaven. FÒRUM La zona més espectacular era el fòrum,

Activitats complementàries

El cas d’Empúries, en canvi, és un exemple de convivència pacífica. Quan hi van arribar els grecs, s’hi van instal·lar i van viure en pau amb els indigets, el poble iber que hi van trobar. Uns segles més tard, van aparèixer els romans i es va mantenir l’equilibri: tots tres tenien els seus respectius nuclis habitats i convivien sense problemes.

Els interessos eminentment comercials dels grecs primer, i l’existència d’un enemic poderós a batre en el cas dels romans després, són segurament arguments que expliquen aquesta manca de conflictes, però podeu demanar als alumnes que investiguin aquests segles de veïnatge plàcid i n’intentin trobar d’altres. Els webs següents els donaran algunes pistes:

• https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/pluginfile.php/2251/mod_resource/content/2/La%20 colonitzaci%C3%B3%20-%20Emp%C3%BAries.pdf

• https://historiaymitologia.foroactivo.com/t46-ampurias-los-griegos-llegan-a-hispania

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Emp%C3%BAries

• http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emporiae.htm

• https://www.sapiens.cat/historia-casa/el-jaciment-empuries_203199_102.html

• https://www.lugaresconhistoria.com/ampurias-gerona

• https://es.wikipedia.org/wiki/Ampurias

36. A partir d’aquesta imatge d’una casa romana, identifica-hi els espais marcats amb una lletra escriu, en el teu quadern, la informació corresponent a cada un d’aquests espais. a) b) c)

37. Fixa’t en aquestes dues imatges, que corresponen a diferents espais d’una casa romana d’Empúries, identifica’ls i explica quina era la seva funció.

Solucionari

35. a) Domicili. / b) Domèstic. / c) Domesticar. / d) Domòtica.

36. a) Peristylium: jardí amb columnes, un estanyol, plantes i escultures.

b) Piscina: estanyol amb peixos.

c) Tablinum: despatx del pare.

d) Atrium: pati obert i porticat.

e) Fauces: passadís interior.

f) Cubicula: dormitori.

g) Triclinium: menjador.

i) Culina: cuina.

h) Latrinae: lavabos.

j) Cubicula: dormitoris.

k) Impluvium: piscina que recollia l’aigua de pluja.

l) Tabernae: botigues.

m) Ianua: porta d’entrada.

37. 1. Es tracta d’un atrium amb sis columnes que sostenien el compluvi del sostre per on queia l’aigua de pluja que anava a parar a l’impluvi.

2. És un peristil, el jardí envoltat de columnes de les cases romanes luxoses. Hi havia plantes, un estanyol amb peixos, alguna escultura, etc.

POSA’T A PROVA

1. Per quins motius els romans van arribar a la península Ibèrica posteriorment s’hi van instal·lar?

2. Explica la llegenda de la fundació de Roma.

3. Explica l’origen de la llengua llatina.

4. Enumera les llengües romàniques i digues on es parlen.

5. Escriu alguns mots en català que provinguin de les paraules llatines següents: auricula, octo, album, magister, aqua.

JUGUEM

Llegeix les definicions

6. Digues les característiques de les classes socials romanes: patricis, plebeus i esclaus.

7. Explica qui fou Espàrtac i què va significar en la història de Roma.

8. Quina era l’estructura d’una ciutat romana? Digues el nom de cinc assentaments romans a la Península.

9. Digues quins edificis estaven destinats a l’oci en una ciutat romana quins espectacles s’hi portaven a terme.

10. En quins camps del coneixement van ser innovadors i van destacar principalment els romans?

Posa’t a prova

1. Van arribar a la península Ibèrica perquè Sagunt, una ciutat que tenia un pacte d’aliança amb Roma, els va demanar ajuda, ja que estava sent assetjada pels cartaginesos. Els romans van entrar per Empúries, van anar a Sagunt, però no van poder aturar els cartaginesos que es dirigien als Pirineus i posteriorment a Roma. A partir d’aquí, els romans ja es van instal·lar a la península Ibèrica, i quan Anníbal va ser derrotat, els territoris cartaginesos van passar a ser romans. Roma comença així la seva conquesta total de la península Ibèrica.

2. Ròmul i Rem, dos germans bessons, van ser abandonats al riu dins un cove, però els va trobar una lloba, que els va alletar i salvar. Un pastor que passava a prop ho va veure i es va emportar els nens a casa seva, on van créixer sense sospitar del seu origen. Quan van ser grans, van conèixer la seva vertadera història i, per commemorar la seva sort, van decidir construir una ciutat el mateix lloc on havien estat salvats per la lloba. Un cop fundada, es disputaven qui havia de ser-ne el rei, ja que tots dos tenien la mateixa edat. Van decidir consultar-ho als déus. Van situar-se cada un en un dels turons que envoltaven la nova ciutat per

» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

A continuació, teniu unes imatges relacionades amb el contingut

• Gesticuleu adequadament i tingueu

observar el vol dels ocells. Ròmul va veure més ocells en un temps determinat, per tant, havia de ser el rei. Va marcar els límits de la nova ciutat i va dir que faria matar qui gosés traspassar-los sense la seva autorització. Rem, que estava gelós de la sort del seu germà, va desafiar-lo i Ròmul no va tenir més remei que complir el que havia dit. Així doncs, Rem mor i Ròmul va donar a la ciutat el seu nom: Roma.

3. L’origen del llatí l’hem de buscar en la llengua indoeuropea, una llengua molt antiga que es parlava al centre de l’actual Europa i les zones de Sibèria. Els pobles de parla indoeuropea van emigrar a altres zones, i alguns d’aquests van entrar a la península Itàlica, fins a arribar a la zona del Laci cap a l’any 1000 aC. Aquesta llengua originària va anar evolucionant fins que va sorgir el llatí.

4. Català: Catalunya, sud de França, Illes Balears, País Valencià, Andorra. Castellà: centre i sud d’Espanya. Francès: França. Italià: Itàlia. Portuguès: Portugal. Occità: sud de França. Gallec: Galícia. Sard: part de l’illa de Sardenya. Romanès: Romania. Retoromànic: nord de la península Itàlica.

5. Auricula: auricular, aurícula.

Octo: octogenari, octogonal.

Album: albada, albí. Magister: magisteri, magistrat. Aqua: aqüeducte, aquari, aquàtic.

6. Patricis: eren els hereus dels fundadors de la ciutat de Roma. Tenien tots els drets i privilegis, com formar part del govern, ser propietaris de terres, etc. Plebeus: eren persones lliures, però no tenien els drets que tenien els patricis, per tant, no podien formar part del govern, ni ser propietaris de terres. En canvi, havien de pagar impostos.

Esclaus: no eren lliures ni tenien cap dret. No estaven considerats ciutadans, ni persones i, per tant, es podien comprar i vendre. S’encarregaven de les tasques més dures de la societat.

7. Espàrtac fou un esclau que va ser comprat per fer de gladiador a l’amfiteatre. Aquest, juntament amb altres esclaus que es preparaven en una escola de gladiadors, van protagonitzar una de les revoltes més importants de l’antiguitat. Es van revoltar per les condicions de vida que tenien i pel desig de tornar a la seva pàtria com a homes lliures. Aquesta revolta va suposar un gran ensurt per als romans, ja que els seu exèrcit va ser derrotat diverses vegades per l’exèrcit dels esclaus. Al final els

esclaus van ser derrotats, però l’actitud dels romans va canviar. A partir d’aquest moment van disminuir el nombre d’esclaus que tenia una família romana, i el tracte vers els esclaus va millorar.

8. Una ciutat romana seguia un traçat ortogonal, amb dos carrers principals que es tallaven al centre de la ciutat. Aquests dos carrers desembocaven en quatre portes d’entrada a la ciutat. La resta de carrers eren paral·lels a un d’aquests dos eixos principals. La ciutat formava una mena de quadrícula amb illes de cases. Allà on s’encreuaven els carrers principals hi havia el fòrum o plaça pública, el cor de la ciutat.

Valentia, Emerita Augusta, Tàrraco, Bàrcino, Gades.

9. L’amfiteatre, on tenien lloc les lluites de gladiadors; el circ, on es feien les curses de carros; el teatre, per a les representacions dramàtiques; les termes, per a la higiene, encara que també era un lloc de trobada i contacte social.

10. Sobretot en el camp de l’enginyeria. El seu caràcter pràctic va portar-los a la construcció d’edificis, ponts i carreteres, molts dels quals han arribat fins als nostres dies en força bon estat de conservació. En el camp de la ciència també van fer bones

aportacions. En l’àmbit de la medicina, per exemple, amb Galè de Pèrgam, un metge que va millorar el coneixement dels sistemes respiratori i nerviós.

JUGUEM. Resolt en la pàgina del llibre.

COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

Orientacions metodològiques

Aquest apartat pretén que l’alumnat identifiqui, mitjançant les imatges, un contingut important dels que s’han treballat i que el desenvolupi oralment.

Com a pista, totes les activitats van acompanyades d’un peu informatiu, que ajudarà l’alumnat a situar-se i a identificar el tema que s’ha de preparar. Com que al llarg de la unitat s’han proporcionat webs diversos de consulta, els alumnes poden recuperar-los per ampliar la informació.

Recomanem que les exposicions orals siguin breus, d’uns 10 o 15 minuts cadascuna com a màxim per tal que un nombre elevat d’alumnes pugui practicar la comunicació oral.

Tota exposició ha d’estar ben estructurada i ha de tenir una introducció, un desenvolupament i unes conclusions.

A ESTUDIANTS

Aquesta activitat està pensada per potenciar el treball cooperatiu, en què cada alumne pugui desenvolupar les seves capacitats i aportar els seus coneixements; d’aquesta manera, les tasques quedaran repartides segons les habilitats de cadascú. Els treballs s’organitzen en grups de 4 o 5 alumnes. Aquest primer projecte consisteix a crear una agència de viatges culturals per a estudiants i organitzar un viatge a Tarragona, de dos dies, per a un grup d’estudiants de

Què hem de fer?

1. Pensar un nom i crear un logotip. Inventeu un nom per a l’agència i, després, feu un logotip per donar-vos a conèixer.

2. Fer un fullet informatiu. Per donar a conèixer el viatge de la vostra agència, elaboreu un fullet publicitari. Poseu-hi imatges i textos que engresquin a fer el viatge amb la vostra agència.

Orientacions metodològiques

Els projectes trimestrals són una eina per repassar, des d’un punt de vista diferent, els continguts que s’han anat veient i, alhora, per millorar el compromís mutu i l’esperit de col·laboració entre els alumnes mitjançant la realització d’un treball cooperatiu. Treballar en equip ajuda a millorar el clima i la cohesió grupal i serveix per desenvolupar aspectes com l’empatia, la comunicació, la companyonia i la solidaritat. Però també ha de fer possible que s’obtingui un resultat que vagi més enllà del que s’aconseguiria de manera individual, i per això també és important saber trobar els punts forts de cada membre i, d’aquesta manera, poder aprofitar la diversitat i potenciar les aptituds i els esforços personals.

En aquesta ocasió, es tracta de muntar una agència de viatges que ha d’organitzar una visita de dos dies a la Tarragona romana. A continuació, proposem alguns recursos web que poden servir d’orientació bàsica per als alumnes.

Pel que fa al transport, aquests són alguns exemples d’empreses que lloguen autocars de diferents mides:

3. Organitzar el viatge. Heu d’organitzar un viatge cultural de dos dies a Tarragona per a un grup de 20 alumnes de 4t d’ESO, que tenen coneixements de la civilització romana, acompanyats de dos professors. Tingueu en compte els aspectes següents:

• Transport (quilòmetres des del lloc de sortida, preu aproximat de l’autocar, ana- da i tornada, possibles desplaçaments per la ciutat).

• Horari de sortida del centre horari de tornada al centre.

• Allotjament (apartaments, albergs, hotels...) règim alimentari.

Proposta de visites i horaris.

• Visites al patrimoni arqueològic d’època romana (muralles, circ, torre del Pretori, amfiteatre...).

• Visita als monuments de les rodalies (arc de Berà, torre dels Escipions, aqüeducte de les Ferreres).

Proposta de visita horaris.

• Visita al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (horaris i preus).

• Festival de Tarraco Viva. Els professors demanen poder assistir a alguna activitat d’aquest festival. Adapteu els dies de la sortida en funció de quan es fa el festival. Podeu consultar el web www.tarracoviva.com

4. Fer un pressupost orientatiu. Elaboreu un pressupost amb totes les despeses de tots els aspectes detallats més amunt.

5. Presentar el projecte. Un cop acabat aquest treball cooperatiu, presenteu-lo a la resta de companys de mane- ra convincent. Prepareu una presentació amb un programa de presentacions i feu una exposició oral per explicar la vostra proposta de viatge.

6. Fer una votació. Un cop s’hagin presentat totes les propostes per part dels diferents grups,

voteu la que us sembli més atractiva i engrescadora.

• https://autocaresjulia.com/ca

• https://www.sagales.com/flota_autobussos

• http://www.autocarsvendrell.com/

• http://www.solerisauret.com/transport-urba-iinterurba/interurbanes/linies-i-parades/itemlist/ category/82-lloguer-dautocars.html

Els webs següents recullen de manera clara i completa la informació sobre allotjaments i els llocs que es poden visitar:

• https://www.tarragonaturisme.cat/ca

• https://www.tarragona.cat/la-ciutat/planol/ ubicacions/dependencies-municipals/patronatmunicipal-de-turisme

El web del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ofereix tota la informació que caldrà als alumnes:

• https://www.mnat.cat/

I, quant al pressupost, en aquest enllaç es mostra com fer-ne un d’una manera senzilla:

• https://sites.google.com/site/ projecteagenciadeviatges/8-documentsmercantils