Guia Agna de Valldaura 2n. Mostra. Llengua catalana

LLENGUA A ALANA T c

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Competències

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

E PROJ TEC EL DE LLENGUA A ALANA T c

» PRESENTACIÓ

» PRESENTACIÓ

El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat

Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions

LLENGUA A ALANA cT

2

El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment:

• La temporització orientativa del contingut del llibre

• Una proposta de programació didàctica de cada unitat .

• Els continguts clau de cada unitat .

• Les solucions de totes les activitats

• La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet (  )

• La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ) .

• La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, )

Solucionari

7. Al seu pare. Perquè no hi era quan ell era petit ni quan la seva mare va morir.

8. a) objectiu manifest b) objectiu ocult

9. Resposta oberta.

10. La sinopsi.

11. Resposta oberta. Per exemple: «De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro li retorno un somriure. “Gràcies”, li dic.»

12. A → finestró / B → llençol / C → forquilla / D → barretina / E → maneta / F → crostó / G → farmaciola / H → bombeta / I → pitet / J → faldilla

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana literatura de 2n d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació una posterior posada en comú a l’aula. UNITAT 1 HORES LECTIVES Wolfgang

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» UNITAT 1

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

Dimensió comprensió lectora

COMPETÈNCIESCRITERIS INDICADORSCONTINGUTSACTIVITATS

C1. Obtenir informació,

de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació acadèmics per comprendre’ls.

1. L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva crítica de textos de gèneres narratius.

1.1. Reconeix els diferents espais que apareixen en un text narratiu. 1.2. Comprèn la influència que els escenaris tenen en l’estat d’ànim dels protagonistes. 1.3. Detecta les característiques que mostren la complexitat l’evolució dels personatges.

1.4. Copsa les motivacions i els conflictes profunds dels personatges.

1.5. Sap distingir els diferents tipus de textos funcionals. - Dues escenes oposades. - Un personatge complex dinàmic. - Els textos funcionals.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 28, 29 1, 2, 4, 5, 6, 8 («Posa’t a prova»)

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura el seu format, interpretarne els trets lèxics morfosintàctics per comprendre’l.

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir comprendre textos escrits propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits audiovisuals, per revisar els textos propis aliens.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

2.1. Sap diferenciar la sinopsi de l’argument d’un text. 2.2. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una narració.

- La sinopsi l’argument. - Els personatges arquetípics. 10 Pàgina 15 3 («Posa’t a prova»)

4.1. Reconeix els diminutius lexicalitzats afectius sap buscar-ne el significat en un diccionari.

c) Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret lleugerament allargassat, que pot tenir braços respatller, generalment de poca alçària.

14. -í / -ina-im-ó / -ona-ol / -ola colomí orquestrina boirina gotim polsim plugim animaló carona marona estanyol bestiola muntanyola Els diminutius que afegeixen un matís afectiu són -o ona

15. a) 1. homenàs / 2. barcassa b) 1. bestiota / 2. ocellots c) 1. ditarros / 2. veuarra

16. a) boníssim c) baixíssims b) dolentíssimes d) altíssims

17. a) òptim c) pèssimes b) ínfims d) suprema

18. a) paupèrrim c) misèrrimes b) acèrrims d) ubèrrima DESENVOLUPAMENT

13. a) Banc on seuen l’entrenador els jugadors de reserva d’un equip durant un partit. b) En una embarcació, banc estret situat a popa, on s’asseu el patró.

Solucionari

POSA-HO PER ESCRIT. Resposta oberta. PREN LA PARAULA. Resposta oberta. Orientacions metodològiques «Posa-ho per escrit» i «Pren la paraula» són dos apartats fixos que apareixen en totes les unitats del llibre. Serveixen

alumnes apliquin en la resolució d’aquestes activitats tot allò que han après, no solament quant a tècniques narratives, sinó pel que fa a l’aplicació del coneixement de la llengua en fer servir un vocabulari ric adequat a la situació comunicativa (lèxic), unes oracions ben construïdes (gramàtica) una escriptura una pronúncia correctes, matisades amb els signes de puntuació l’entonació adients (ortografia). En aquesta unitat, els alumnes s’han de posar en la pell d’un astròleg escriure un text predictiu d’acord amb el signe del zodíac de la persona que triïn. Per fer aquesta activitat, és força recomanable que entrin en l’espai personal del web www.barcanova.cat consultin el model de predicció de futur que hi ha. Pel que fa a l’apartat de comunicació oral, l’alumnat ha de treballar els personatges arquetípics. Cal que analitzin els protagonistes de la història —escrita, en còmic o audiovisual— que escullin que detectin les semblances amb una sèrie de personatges arquetípics donats. Finalment, han de fer una exposició davant la resta de la classe que serveixi de presentació dels personatges.

Notes

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat . Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat .

• Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA .

• Activitats de reforç

• Rúbriques i dianes d’avaluació

2 ESO D’AULA GUIA LLENGUA A ALANA T c

Programa Agna de Valldaura

1. Planificació del text d’acord amb la situació comunicativa.

Planifico el text amb una molt bona generació d’idees, una selecció acurada de les més adients a l’objectiu i el context una organització d’acord amb la situació comunicativa.

el text amb una bona generació d’idees, una selecció adequada de les més adients a l’objectiu el context una organització d’acord

i enllaçades.

Escric el text amb les idees suficientment organitzades i enllaçades.

Tinc dificultats per organitzar enllaçar les idees del text. 30 %

3. Utilització dels connectors pertinents. Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo amb força fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo pocs connectors tendeixo a escriure oracions simples. Tinc dificultats per utilitzar connectors només escric oracions simples. 10 %

4. Aplicació de la normativa ortogràfica

Escric tenint present la correcció

UNITAT 1

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació: La dona

Per a en Sherlock Holmes ella sempre és «la dona». Rarament he sentit que l’anomeni d’una altra manera. Als seus ulls ella sobresurt i eclipsa totes les altres.

No es pot dir que sentís amor per la Irene Adler; per a una ment freda cerebral com la seva, totes les emocions, i aquesta en especial, eren rebutjades. Ell és una perfecta màquina d’observació i raonament, però, com a enamorat, s’havia col·locat en una posició falsa. Mai no parlava de la més lleu passió, excepte en un clar to de menyspreu i burla. En un temperament equilibrat com el seu, no hi cabia la intromissió d’un sentiment que el distragués i desajustés. I, no obstant això, per a ell només hi va haver una dona en la seva vida, i aquesta va ser la difunta Irene Adler. ARTHUR CONAN DOYLE Els millors casos de Sherlock Holmes Barcanova

1. Sherlock Holmes és un detectiu…

☐ observador, emotiu i fred.

☐ passional, intel·ligent i racional.

☐ equilibrat, enamoradís reflexiu. ☐ analític, racional i observador.

Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ UNITAT 1 OPCIÓ A Activitat 1 – Dimensió expressió escrita Classifica els mots següents segons que siguin diminutius (indiquen petitesa) o diminutius lexicalitzats (són paraules noves): farmaciola – rateta – lentilla carona bombeta – pilona – animaló

tant, em vaig resignar, vaig acceptar allò que el destí m’oferia em vaig mentalit- zar per a l’arribada del rellogat, tot que la mare m’havia dit que aquesta paraula no li agradava gens, que ella preferia utilitzar-ne una altra de més idònia, com ara hoste. Així doncs, ens vam disposar a compartir el nostre espai vital amb una per- sonada desconeguda, que tant podia ser home com dona, jove o gran. Un misteri. JORDI SIERRA I FABRA: L’estrany Barcanova 1 AVALUACIÓ COMPETENCIAL LLENGUA CATALANA 2n ESO Nom _______________________________ Grup _________ Avaluació _______________ Data _________ QUALIFICACIÓ

a) Diminutius: __________________________________________ ___________

b) Diminutius lexicalitzats: _________________________________ ___________ Activitat 2 – Dimensió literària i dimensió expressió escrita Relaciona les explicacions següents amb els trobadors i els joglars:

a) Eren intèrprets de composicions poeticomusicals líriques o èpiques durant l’època medieval.

b) Dominaven la retòrica i la música i eren molt valorats per la societat.

d) La seva funció era distreure o delectar l’audiència.

c) Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells.

e) Eren creadors de composicions poètiques i musicals en llengua occitana durant l’època medieval. f) Solien acompanyar el seu cant o recitat amb un instrument.

L CURR UÍC UM N COMP EET CIAL UN

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES

» COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES

Les competències

Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme

L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències . La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Educació en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic

Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO

Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts

Les rúbriques

Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin

Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació) .

Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge . A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar

Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió . En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem al vostre abast diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat .

Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100

Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’ aprenent , un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 % Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència .

Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar segons el vostre criteri . El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100 . També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat

Dimensió comprensió lectora i dimensió expressió escrita Pàgina 14, Posa-ho per escrit

Planifico l’escrit amb una generacióbonad’idees, una selecció adequada de les més adients aell’objectiu context una d’acordorganització amb la situació comunicativa.

Planifico l’escrit amb la generació d’idees bàsiques una senzilla,organització tenint en compte la intenció el receptor.

Descriptors Nivell d’assoliment Pes Expert 4 (100 %) Avançat 3 (75 %) Aprenent 2 (50 %) Novell 1 (25 %) 1. dePlanificació l’escrit d’acord amb la comunicativa.situació Planifico l’escrit amb una molt bona d’idees,generació una selecció acurada de les més adients aell’objectiu context i una d’acordorganització amb la situació comunicativa.

Planifico l’escrit amb dificultats, tot i seguir unes pautes. 25 %

2. Organització de les idees del text. Escric textos amb les idees molt benenllaçades.organitzades Escric textos amb les idees benenllaçades.organitzades Escric textos amb les idees suficientment organitzades enllaçades. Tinc dificultats per organitzar i enllaçar les idees del text. 25 %

3. Utilització dels pertinents.connectors Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo amb força fluïdesa els connectors per enllaçar oracions. Utilitzo connectorspocs tendeixo a escriure oracions simples. Tinc dificultats per utilitzar connectors només oracionsescricsimples. 15 % 4. deAplicació la ortogràficanormativa Escric tenint present la correcció ortogràfica no faig faltes. Escric tenint present correccióla ortogràfica no faig gaires faltes. Escric sense tenir present la correcció iortogràfica faig força faltes. Escric sense tenir present la correcció ortogràfica faig moltes faltes. 15 % 5. Utilització d’un vocabulari ric. Utilitzo un vocabulari ric i precís mostro un domini ple de la morfosintaxi. Utilitzo un vocabulari força ric precís faig un bon ús de la morfosintaxi. Utilitzo un vocabulari acceptable faig un ús correcte de la morfosintaxi. Tinc dificultats per utilitzar un vocabulari variat per fer un ús correcte de morfosintaxi.la 10 %

6. Presentació del text de adequada.manera Complemento el text amb elements estèticsvaluosos.pertinents Presento el text amb claredat hi afegeixo elementsalgunsestètics. Presento el text amb claredat d’una senzilla.manera Em costa presentar el text amb claredat no utilitzo estèticselements que el puguin millorar. 10 %

2 RÚBRIQUES • Unitat 1

Les dianes

La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge És una eina més senzilla que la rúbrica, però, de vegades, és suficient

La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4 . Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell)

Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar . Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems . De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana

Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua . Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes

DIANES • Unitat 1

Dimensió comprensió lectora, dimensió expressió escrita i dimensió comunicació oral Pàgina 11, activitat 6

Puc explicar què és un retrat psicològic.

Llegeixo el text, un cop completat, per comprovar que és correcte. Soc precís a l’hora d’utilitzar el lèxic.

Identifico els trets principals del protagonista de la lectura.

Conec el significat de les paraules utilitzades.

DIANES Unitat 1 5 1 2 3 4 4 Sempre 3 Gairebé sempre 2 De vegades 1 Mai

Dimensió actitudinal plurilingüe Pàgina 24, activitat 29

Sé explicar què és un text funcional.

Identifico cadascun dels textos d’acord amb la seva funció. Entenc el contingut de cada text, tot ser fragments.

DIANES • Unitat 2

Dimensió comprensió lectora i dimensió expressió escrita Pàgina 43, activitat 3

Llegeixo el text i l’entenc.

3 4 4 Sempre 3 Gairebé sempre 2 De vegades 1 Mai

Conec els diferents tipus de textos funcionals que hi ha.

Entenc quina és la funció de cada tipus de text.

Escric sense errors ortogràfics ni gramaticals.

DIMENSIONS

COMPRENSIÓ LECTORA

Competència 1 Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls

Competència 2 Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l

Competència 3 . Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement

Competència 4 Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització

Competència 5 . Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística

Competència 6 . Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal

Competència 7 . Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals

Competència 9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs COMUNICACIÓ

Competència 8 Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Competència 10 . Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal

Competència 11 Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos

Competència 12 . Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments

Actitud 1 . Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres

Actitud 2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta .

Actitud 3 Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu .

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat

Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030

Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures .

A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta

La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030

Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures .

L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

E PROJ TEC L DESE E O M N N V UPA T DEL

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

LLENGUA I COMUNICACIÓ

U1

U2

U3

U4

U5

U6

LECTURA

Wolfgang (extraordinari)

Diminutius lexicalitzats i afectius; sufixos argumentatius

El gos de casa

Camps semàntics; camps lèxics; termes generals

Una caverna molt prehistòrica

Situació comunicativa; formes col·loquials; formes estàndards

Com un angelet

Paraules polisèmiques; mots parònims; paraules sinònimes amb graus d’intensitat

Robinson Crusoe

Epònims; maneres diferents de compartimentar la realitat; el diccionari bilingüe

Un enemic del poble

Sinònims totals i parcials; sinònims de registres diferents; falsos sinònims

LITERATURA

Les cançons d’amor: els trobadors; Ausiàs March; Joan Salvat-Papasseit

Les faules i els exemples: Isop; Ramon Llull; Jean de La Fontaine

TEXTOS FUNCIONALS / LLENGUA I SOCIETAT

Els textos funcionals

Aprendre a descriure: per reconèixer o identificar; per saber-ne més

La comèdia: Molière; Serafí Pitarra Les llengües romàniques: el primer imperi a Europa; la romanització; la Romània

PROJECTE

Viatges al més enllà Visions a través dels somnis: Dante Alighieri; Bernat Metge

U7

U8

La poesia, emoció sonora: Joana Raspall, Joan Salvat-Papasseit, Maria-Mercè Marçal

Mots homònims; mots homòfons i mots homògrafs

Wonder

Insults i renecs; paraules tabú i eufemismes

Les auques: Santiago Rusiñol; L’auca del senyor Esteve

Aprendre a descriure la personalitat: tarannà de les persones; tipologia dels quatre temperaments; model dels cinc factors de la personalitat; tipologia dels horòscops

Aprendre a donar instruccions: textos instructius

El drama modern La representació dels conflictes socials: Henrik Ibsen; Joan Puig i Ferrater

PROJECTE SEGON TRIMESTRE

Les llegendes: El comte Arnau; llegendes urbanes

Unitat i diversitat de les llengües: facultat del llenguatge; diversitat de llengües; llengua catalana; diversitat interna de les llengües; varietats geogràfiques del català

Aprendre a explicar una matèria: textos explicatius; de divulgació

La narrativa basada en fets històrics i vivències personals: Llibre dels fets del rei Jaume; Memòries de Josep M de Sagarra; Diari d’Anne Frank

PROJECTE TERCER TRIMESTRE

Aprendre a argumentar: què és argumentar?; debat; cartes dels lectors

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA AVALUACIÓ

GRAMÀTICA

L’oració: paraules, sintagmes i oracions; el subjecte i el predicat; l’oració simple i l’oració composta

Els pronoms: personals; demostratius; quantificadors; interrogatius; relatius

Les preposicions: el sintagma preposicional; a, en, amb; de; per, per a; tòniques; compostes; locucions prepositives

ORTOGRAFIA

Vocals en contacte: el hiat; la sinalefa; l’elisió; l’apòstrof; les contraccions

Les lletres b/p, d/t, g/c: l’ensordiment; les normes ortogràfiques; l’emmudiment; les formes tan/tant i quan/quant

Les lletres b i v: sons de la be alta i la ve baixa; normes ortogràfiques; comparació amb altres llengües; paraules de la mateixa família

Animals que curen

POSA'T A PROVA

Nadons prematurs

Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)

Esperits que parlen

Les conjuncions: de coordinació; de subordinació; locucions conjuntives

Les lletres s, c, ç, z i el dígraf ss: sons de la essa sonora i la essa sorda; normes ortogràfiques

L’adolescència i els clàssics literaris

Els connectors textuals: per ordenar i afegir informació; per aclarir i posar exemples; per oposar i contrastar; per concloure

Els complements del nom: sintagmes nominal, adjectival, preposicional; oració adjectiva

Les lletres j/g, x/ix, tx/ig: consonants fricatives palatals; consonants africades palatals

Les lletres m i n i el dígraf ny: consonants nasals; fenòmens fonètics; normes ortogràfiques; lletres mudes; lletres m i n geminades; casos especials

Un booktrailer per guanyar lectors

Els complements del verb: CD, CI, CR, CC La lletra l i el dígraf ll: consonants laterals; geminació; ela geminada

El nàufrag voluntari, la increïble història d’Alain Bombard

D’indret paradisíac a malson de la pandèmia

Literatura per a infants i joves?

Els pronoms febles: formes; funcions La lletra r, el dígraf rr i la lletra h: consonants bategants i vibrants; erra muda

Els arbres amics

La construcció del futur

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 2n d’ESO Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos . D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa

Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula

UNITAT 1 HORES LECTIVES

Wolfgang (extraordinari) 3 h

Posa-ho per escrit 1 h

Pren la paraula 1 h

Literatura 2 h

Textos funcionals 1 h

Gramàtica 2 h

Ortografia 1 h

Posa’t a prova 1 h

UNITAT 2 HORES LECTIVES

El gos de casa 3 h

Posa-ho per escrit 1 h

Pren la paraula 1 h

Literatura 2 h

Textos funcionals 1 h

Gramàtica 2 h

Ortografia 1 h

Posa’t a prova 1 h

UNITAT 3 HORES LECTIVES

Una caverna molt prehistòrica 3 h

Posa-ho per escrit 1 h

Pren la paraula 1 h

Literatura 2 h

Llengua i societat 1 h Gramàtica 2 h

Ortografia 1 h

Posa’t a prova 1 h

Projecte 1 3 h

UNITAT 4 HORES LECTIVES

Com un angelet 3 h

Posa-ho per escrit 1 h

Pren la paraula 1 h Literatura 2 h

Textos funcionals 1 h Gramàtica 2 h Ortografia 1 h Posa’t a prova 1 h

UNITAT 5 HORES LECTIVES

Robinson Crusoe 3 h

Posa-ho per escrit 1 h

Pren la paraula 1 h Literatura 2 h

Textos funcionals 1 h Gramàtica 2 h Ortografia 1 h Posa’t a prova 1 h

UNITAT 6

HORES LECTIVES

Un enemic del poble 3 h Posa-ho per escrit 1 h

Pren la paraula 1 h Literatura 2 h

Llengua i societat 1 h Gramàtica 2 h Ortografia 1 h Posa’t a prova 1 h

Projecte 2 3 h

UNITAT 7 HORES LECTIVES

La poesia, emoció sonora 3 h

Posa-ho per escrit 1 h

Pren la paraula 1 h Literatura 2 h

Textos funcionals 1 h Gramàtica 2 h Ortografia 1 h Posa’t a prova 1 h

UNITAT 8 HORES LECTIVES

Wonder 3 h

Posa-ho per escrit 1 h

Pren la paraula 1 h Literatura 2 h

Textos funcionals 1 h Gramàtica 2 h Ortografia 1 h Posa’t a prova 1 h

Projecte 3 3 h

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

» UNITAT 1

Programació competencial d’aula

i concreció de les dimensions

Dimensió comprensió lectora

COMPETÈNCIES CRITERIS

C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

1. L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos de gèneres narratius.

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre textos escrits propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis i aliens.

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

1.1. Reconeix els diferents espais que apareixen en un text narratiu.

1.2. Comprèn la influència que els escenaris tenen en l’estat d’ànim dels protagonistes.

1.3. Detecta les característiques que mostren la complexitat i l’evolució dels personatges.

1.4. Copsa les motivacions i els conflictes profunds dels personatges.

1.5. Sap distingir els diferents tipus de textos funcionals.

2.1. Sap diferenciar la sinopsi de l’argument d’un text.

2.2. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una narració.

- Dues escenes oposades.

- Un personatge complex i dinàmic.

- Els textos funcionals.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 28, 29 1, 2, 4, 5, 6, 8 («Posa’t a prova»)

4.1. Reconeix els diminutius lexicalitzats i afectius i sap buscar-ne el significat en un diccionari.

4.2. Sap formar mots nous amb sufixos augmentatius i emprar-los en els contextos adequats.

4.3. És capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació.

- La sinopsi i l’argument.

- Els personatges arquetípics.

10 Pàgina 15 3 («Posa’t a prova»)

- Banqueta, un diminutiu lexicalitzat.

- Els diminutius afectius.

- Els sufixos augmentatius.

12, 13, 14, 15, 16, 17, 18

7, 8, 9 («Posa’t a prova»)

Dimensió expressió escrita

COMPETÈNCIES CRITERIS

C4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de l’escriptura.

C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida acadèmica i a la finalitat que persegueixen, seguint models.

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

5.1. Planifica la redacció d’un text predictiu.

5.2. Té en compte les parts proposades alhora d’estructurar l’escrit.

- El text predictiu. Pàgina 14

Per escrit («Posa’t a prova»)

C6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.

7. L’alumne ha de ser capaç d’emprar les eines oportunes per corregir els textos que escriu i de tenir criteris per presentarlos correctament des del punt de vista formal.

6.1. Construeix oracions, paràgrafs i textos amb la correcció ortogràfica i gramatical necessària.

6.2. Aplica la normativa ortogràfica i gramatical correctament.

6.3. Diferencia les paraules dels sintagmes i aquests de les oracions.

6.4. Identifica el subjecte i el predicat i en coneix les característiques principals.

6.5. Identifica i coneix les característiques de les oracions impersonals.

6.6. Identifica i coneix les característiques dels mecanismes de coordinació i d’inserció per formar oracions compostes.

6.7. Coneix la casuística i l’ortografia de les vocals en contacte.

7.1. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

- El text predictiu.

- L’oració: paraules, sintagmes i oracions; el subjecte i el predicat; l’oració simple i l’oració composta.

- Vocals en contacte.

Pàgina 14

1.1, 1.2, 2.1, 2.2, 3.1, 3.2, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46 7, 9, 10 («Posa’t a prova»)

Per escrit («Posa’t a prova»)

Dictat

- Normes ortogràfiques i gramaticals.

- Criteris de presentació formal.

Pàgina 14

Dictat

Per escrit («Posa’t a prova»)

Dimensió comunicació oral

COMPETÈNCIES CRITERIS

C7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloenthi els elements prosòdics i no verbals.

8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.

INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

8.1. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una pel·lícula.

8.2. Prepara un dictat i l’escriu correctament.

- Els personatges arquetípics.

- Els textos funcionals.

Pàgina 15 Dictat

C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text conversacionals i expositius.

12. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos orals i multimèdia, i per compondre i revisar progressivament i autònomament els textos propis i aliens.

10.1. Estructura adequadament els continguts d’una exposició oral.

10.2. Elabora un guió amb les idees que vol expressar en una exposició oral.

10.3. Parla en públic i sap adaptar-se a la situació comunicativa.

10.4. Sap fer treballs orals individualment i en grup.

- Els personatges arquetípics. Pàgina 15

De viva veu («Posa’t a prova»)

12.1. Sap valorar la seva intervenció i la dels altres.

12.2. Té en compte aspectes com ara l’entonació, el ritme, la intensitat i l’expressivitat en les seves intervencions orals davant els companys.

- Els personatges arquetípics. Pàgina 15

De viva veu («Posa’t a prova»)

Dimensió

literària

COMPETÈNCIES CRITERIS INDICADORS CONTINGUTS ACTIVITATS

C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana i la universal.

13. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre, de forma guiada, obres literàries de la literatura catalana i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

13.1. Llegeix, entén el que llegeix i mostra interès per la lectura.

13.2. Sap interpretar els diferents recursos literaris que li permeten entendre el text.

13.3. Coneix les característiques principals dels corrents estudiats.

Dimensió actitudinal i plurilingüe

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

17. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.

18. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la interacció oral en la vida social practicant actes de parla: opinant, dialogant..., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.

17.1. Mostra interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen.

17.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.

- Dues escenes oposades.

- Un personatge complex i dinàmic.

- Les cançons d’amor. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27

18.1. Participa amb interès en activitats orals.

18.2. Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres.

- Dues escenes oposades.

- Un personatge complex i dinàmic.

- El text predictiu.

- Els personatges arquetípics.

- Els textos funcionals.

- Les cançons d’amor.

- Els personatges arquetípics.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29

Pàgina 14, Pàgina 15

Per escrit («Posa’t a prova»)

Pàgina 15

De viva veu («Posa’t a prova»)

En aquesta primera doble pàgina es presenten els continguts que es treballen en la unitat amb les dimensions corresponents i la primera pàgina de la lectura.

Les dimensions es treballen per mitjà de cinc grans blocs de continguts: la lectura, amb les activitats corresponents de comprensió i de lèxic; l’apartat de literatura, en què es desenvolupen l’expressió escrita i la dimensió literària; l’apartat de textos funcionals, que se centra en la comunicació oral i la comprensió lectora, i, per acabar, els apartats de gramàtica i ortografia, que s’ocupen del coneixement de la llengua i novament de l’expressió escrita.

La unitat presenta en l’entrada una imatge que suggereix algun detall de la lectura, però sense desvetllar-ne el contingut. A més, va acompanyada d’unes quantes preguntes per preparar la lectura i posar els alumnes en situació. Les preguntes es poden respondre oralment, en tot el grup classe, o bé per escrit, individualment, per, a continuació, comentar-les oralment entre tots.

En la pàgina de la lectura, la introducció, destacada en lletra cursiva, ens dona el context de la història que llegirem i ens presenta els personatges principals. Notes

La lectura va acompanyada d’una breu llista de vocabulari que ajudarà l’alumnat a entendre el text. A més a més, els alumnes poden plantejar altres dubtes sobre vocabulari o expressions concretes al final de la lectura.

El text de la lectura ofereix diverses temàtiques interessants per parlar i debatre a l’aula, com ara els diferents tipus d’intel·ligència, la gestió de les emocions, l’ús dels recursos propis o l’adaptació de les persones considerades diferents.

CONTINGUTS CLAU DE LES COMPETÈNCIES

CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.

CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.

CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement.

CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés.

CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.

CC6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència, retenció.

CC7. Elements prosòdics i no verbals.

CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.

CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana i universal.

CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal.

CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.

CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.

CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal.

CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.

CC19. Pragmàtica.

Gèneres de text: les cançons d’amor. Textos funcionals.

CC20. Fonètica i fonologia.

Vocals en contacte: hiat, sinalefa i elisió.

CC21. Lèxic i semàntica.

Els diminutius lexicalitzats, els diminutius afectius i els sufixos augmentatius.

CC22. Morfologia i sintaxi.

L’oració: subjecte i predicat.

L’oració simple i l’oració composta.

L’apòstrof. Les contraccions.

Solucionari

1. b) Una hamburgueseria.

d) L’interior d’un auditori.

2. Sí. El contrast entre l’auditori, espai selecte de cultura, i l’hamburgueseria, lúgubre i popular, és notable.

3. L’auditori és una sala de concerts meravellosa, sublim i lluminosa. En canvi, l’hamburgueseria és un local rònec, lúgubre i malsà.

4. a) segon escenari

b) segon escenari

c) primer escenari

d) primer escenari

e) segon escenari

Notes

5. Resposta oberta. Per exemple:

a) «De fet, sempre he pensat que la mare era intelligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues arriben, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència.»

b) «—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan em vaig trobar la mare morta a casa?»

c) «De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure. “Gràcies”, li dic.»

6. Wolfgang és un noi superdotat i un bon pianista. Però la seva extraordinària intel·ligència l’aïlla del món. Tot passa pel sedàs de la raó i rebutja mostrar les seves emocions. Per aquest motiu, li costa molt relacionar-se amb els altres. Tot això té a veure amb una situació familiar i personal molt complicada. Quan aprengui a emocionar-se, a sentir i a perdonar, podrà començar a encaixar dins d’aquest món. Wolfgang viatja a l’interior de si mateix i acaba disseccionant les seves pròpies emocions És un viatge cap a la comprensió de si mateix.

Solucionari

7. Al seu pare. Perquè no hi era quan ell era petit ni quan la seva mare va morir.

8. a) objectiu manifest b) objectiu ocult

9. Resposta oberta.

10. La sinopsi.

11. Resposta oberta. Per exemple: «De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure. “Gràcies”, li dic.»

12. A → finestró / B → llençol / C → forquilla / D → barretina / E → maneta / F → crostó / G → farmaciola / H → bombeta / I → pitet / J → faldilla

13. a) Banc on seuen l’entrenador i els jugadors de reserva d’un equip durant un partit. b) En una embarcació, banc estret situat a popa, on s’asseu el patró.

c) Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret lleugerament allargassat, que pot tenir braços i respatller, generalment de poca alçària.

14.

-í / -ina -im -ó / -ona -ol / -ola colomí orquestrina boirina gotim polsim plugim animaló carona marona estanyol bestiola muntanyola

Els diminutius que afegeixen un matís afectiu són -o i -ona.

15. a) 1. homenàs / 2. barcassa

b) 1. bestiota / 2. ocellots

c) 1. ditarros / 2. veuarra

16. a) boníssim c) baixíssims b) dolentíssimes d) altíssims

17. a) òptim c) pèssimes b) ínfims d) suprema

18. a) paupèrrim c) misèrrimes b) acèrrims d) ubèrrima

Solucionari

POSA-HO PER ESCRIT. Resposta oberta.

PREN LA PARAULA. Resposta oberta.

Orientacions metodològiques

«Posa-ho per escrit» i «Pren la paraula» són dos apartats fixos que apareixen en totes les unitats del llibre. Serveixen per treballar les dues dimensions més adequades per avaluar les competències assolides per l’alumnat: l’expressió escrita i la comunicació oral. Així, es tracta que els alumnes apliquin en la resolució d’aquestes activitats tot allò que han après, no solament quant a tècniques narratives, sinó pel que fa a l’aplicació del coneixement de la llengua en fer servir un vocabulari ric i adequat a la situació comunicativa (lèxic), unes oracions ben construïdes (gramàtica) i una escriptura i una pronúncia correctes, matisades amb els signes de puntuació i l’entonació adients (ortografia).

En aquesta unitat, els alumnes s’han de posar en la pell d’un astròleg i escriure un text predictiu d’acord amb el signe del zodíac de la persona que triïn. Per fer aquesta activitat, és força reco -

manable que entrin en l’espai personal del web www.barcanova.cat i consultin el model de predicció de futur que hi ha.

Pel que fa a l’apartat de comunicació oral, l’alumnat ha de treballar els personatges arquetípics. Cal que analitzin els protagonistes de la història —escrita, en còmic o audiovisual— que escullin i que detectin les semblances amb una sèrie de personatges arquetípics donats. Finalment, han de fer una exposició davant la resta de la classe que serveixi de presentació dels personatges.

Notes

Activitats complementàries

Per ampliar el coneixement sobre els trobadors i els joglars, podeu consultar aquests dos enllaços que, d’una manera clara i didàctica, ofereixen informació bàsica a més d’algunes activitats:

• http://www.trob-eu.net/ca/qui-son-els-trobadors.html

• http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm

Una manera amena de conèixer les obres trobadoresques és escoltar-les interpretades per diversos cantants. En l’enllaç següent hi ha unes quantes adaptacions modernes de poemes de Guillem de Berguedà, un trobador que, per les seves característiques peculiars, pot connectar amb l’alumnat:

• http://www.musicadepoetes.cat/poeta?autor=116

Aquest vídeo, que es va fer viral, mostra la vigència de la figura del joglar:

• https://youtu.be/fHswS3xSQ9o

Activitats complementàries

Ausiàs March. Cor d’acer, de carn i fusta és un documental produït per Canal 9 que, en una mica menys de mitja hora, repassa la vida i l’obra del poeta més important de la literatura catalana medieval:

• https://youtu.be/ycXtJNKj_LA

L’obra de Joan Salvat-Papasseit ha estat objecte de nombroses i variades adaptacions musicals, tal com es pot comprovar en aquest enllaç:

• http://www.musicadepoetes.cat/poeta?autor=203

L’amor és una temàtica universal, eterna i inesgotable. Com viuen els adolescents d’avui aquest sentiment? L’estudi de les cançons d’amor es pot tancar amb l’organització d’un petit certamen de poesia amorosa en què els alumnes componguin les seves obres i les cantin o les recitin davant la resta de la classe.

Notes

Solucionari

19. En algunes corts medievals, entre els segles xii i xiii, es va formar una cultura singular caracteritzada per la valoració de la cortesia (demostració d’educació, amabilitat i respecte) i la gentilesa (tracte delicat i afectuós). Aquesta cultura es manifestava a través de la poesia i la música

20. a) joglars / b) trobadors

21. L’enamorat (el trobador) és un vassall, és a dir, una persona de rang inferior, i l’estimada (la dona a qui va dirigit el poema) és la dama de la cort, és a dir, la dona del rei o del comte. Pertanyen, doncs, a grups socials diferents. A més, la dona a qui declara amor el trobador és una dona casada.

Notes

22. En aquesta cançó d’amor cortès, el trobador atribueix a la dama tres qualitats: la bellesa (vers 4), la gentilesa (vers 7) i l’excel·lència (vers 10). Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos sentiments contradictoris: primer, el sentiment de felicitat (vers 6) i, segon, el sentiment de dolor (vers 11). En els dos últims versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se enamorat de la millor, és a dir, de la dona més perfecta. A més a més, el trobador no parla d’una relació entre iguals perquè espera que la dama li faci «un gran favor per pietat», és a dir, que senti compassió d’ell; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una dama i ell, el seu vassall.

23. b) Poeta innovador i filòsof

Solucionari

24. Per Ausiàs March, l’amor constitueix un problema moral perquè pot dignificar la persona (si viu un amor honest) o la pot pervertir (si únicament s’interessa per l’amor sensual).

25. El poeta expressa el seu conflicte interior amb els símils dels dos fruits (qui desitja menjar n’ha de triar un) i dels dos vents (que combaten entre ells). Els dilemes en què es troba el poeta són que, en la primera estrofa, ha de triar entre dues dones (que poden representar dues maneres diferents d’entendre la relació amorosa) i, en la segona estrofa, entre dos desitjos. Tria el d’estimar honestament.

Notes

26. «Dona’m la mà» és un poema de requesta d’amor. La veu del poeta demana a l’estimada que se li acosti cada vegada més fins a arribar al «joc d’amar». La relació dels amants es produeix mentre passegen a la vora del mar. Els elements del paisatge —les palmeres, les gavines i el sol— configuren un espai idíllic que estimula els sentiments dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre al tòpic literari anomenat locus amoenus, que consisteix a descriure un espai deliciós que afavoreix la relació amorosa.

El poema està format per quartets de versos decasíl·labs amb rima als versos parells.

27. Resposta oberta.

Activitats complementàries

Per aprofundir en els diferents tipus de textos funcionals, podeu accedir a aquest web, fet a partir de materials de Barcanova, que inclou unes explicacions clares i diversos exemples:

• https://www.auladecatala.com/textos-funcionals/

Una bona manera de treballar els textos funcionals és escriure’n. Podeu dividir els alumnes en grups i demanar-los que redactin tantes tipologies de textos funcionals com se’ls acudin sobre un tema donat. Per exemple, a partir d’un tema com la mascareta, en poden sortir textos descriptius (com és, de què està feta), informatius (per què l’hem de dur), explicatius (per a què serveix), argumentatius (a favor o en contra de dur-la), instructius (com posar-se-la i treure-se-la correctament), predictius (fins quan l’haurem de dur), administratius (imitant l’ordre governamental de dur-la), publicitaris (promocionant-ne una amb alguna característica especial), literaris (fer un petit conte o un poema) o conversacionals.

Notes

Solucionari

28. a → 3 / b → 1 / c → 6 / d → 5 / e → 4 / f → 8 / g → 2 / h → 10 / i → 9 / j → 7

29.

a) instructiu e) explicatiu

b) informatiu f ) argumentatiu

c) predictiu g) publicitari

d) descriptiu h) conversacional

Activitats complementàries

Notes

El coneixement de la gramàtica és essencial per adquirir les competències que es treballen en les matèries de llengua i literatura, especialment en els casos de la comprensió lectora i l’expressió escrita. Per assolir aquest coneixement, és fonamental dominar conceptes gramaticals bàsics com els que es treballen en aquesta unitat. Els dos enllaços següents amplien les explicacions sobre els conceptes de paraula, sintagma i oració, i també sobre les diferents categories lèxiques:

• https://www.auladecatala.com/els-constituents-de-loracio/

• http://ioc.xtec.cat/materials/PACFLCA/quinz02PACFGS_fitxers/APUNTS_DE_MORFOLOGIA_I_SINTAXI_ L_ANALISI_DEL_LLENGUATGE.pdf

Solucionari

PRACTICA

papallona → nom lleuger → adjectiu aquest → determinant quatre → quantificador vosaltres → pronom estimar → verb lentament → adverbi sense → preposició però → conjunció ah → interjecció

La segona part de l’activitat és de resposta oberta.

1.1.

Qui ofereix? → oferir → Què ofereix? A qui ofereix?

Qui es queixa? → queixar-se → De què es queixa?

Qui telefona? → telefonar → A qui telefona?

A qui li agrada? → agradar → Què li agrada?

Qui obliga? → obligar → A qui obliga? A què obliga?

Qui riu? → riure → De què riu?

Qui convida? → convidar → A qui convida? A què convida?

Qui es lamenta? → lamentar → De què es lamenta?

Qui ven? → vendre → A qui ven? Què ven?

Ø → ploure → Ø

1.2. Resposta oberta.

Notes

PER SABER-NE MÉS

a) A l’entrenadora no li va agradar gens el nou equipament de les jugadores

CI experimentador

SN subjecte

b) A les famílies els ha interessat molt el nou projecte educatiu

CI experimentador

SN subjecte

c) A mi sempre m’han repugnat les actituds racistes

CI experimentador

SN subjecte

2.1. a) Aquest hivern tan fred matarà tots els cirerers.

SV subjecte V

b) L’any passat va caure un llamp al campanar de l’església.

V SN subjecte

c) La memòria de vegades ens enganya.

SN subjecte V

d) Falten dos minuts per a les dotze del migdia.

V SN subjecte

e) No us arribaran pas els diners per a tants capricis!

V SN subjecte

f) Aquests núvols tan negres assenyalen tempesta amb pedra o calamarsa.

SN subjecte V

g) Aquest medicament te l’ha de prescriure el metge de capçalera

V

2.2. a) Es pot passar?

SN subjecte

d) Es menja bé, en aquest hostal?

b) Per l’autovia es pot circular a 120 km/h. e) Ara ja no es viatja tant com abans.

c) Cada dia es compra més per internet. f ) Al mercat, es xerra més del compte.

Solucionari

PER SABER-NE MÉS

a) M’agrada que a la nit faci fred

b) Ja tinc el llibre que em vas encarregar

c) L’Èric diu que ja és massa tard

d) L’ocell que hi ha al cable elèctric és una àguila cuabarrada

e) Les anàlisis han confirmat que el malalt pateix una infecció bacteriana

f) Em molesta molt que no em diguin pel meu nom

3.1. a) 1 Sempre he anhelat 2 que arribi un dia 3 en què sigui jo el protagonista 4 i la gent m’aplaudeixi.

b) 1 Penso una mica 2 i arribo a la conclusió 3 que potser no és mala persona.

c) 1 Sempre he pensat 2 que la mare era intel·ligent, 3 i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia.

d) 1 Jo em preguntava 2 per què deia 3 que la intel·ligència s’havia de conduir bé.

e) 1 Per molt que t’hi esforcis 2 no aconseguiràs mai 3 que m’il·lusioni.

3.2. a) La tripulació del vaixell els desitja que tinguin una travessia agradable i tranquil·la. oració subordinada substantiva

b) L’aire que prové del mar és molt humit. oració subordinada adjectiva

c) Quan hagis polit la fusta amb paper de vidre, la podràs pintar. oració subordinada adverbial

d) La criatura que acaba de néixer es dirà Abril. oració subordinada adjectiva

e) Els jugadors prefereixen que l’àrbitre del partit sigui un professional oració subordinada substantiva

f) Mentre la Lisa es dutxa, tu pots preparar la motxilla. oració subordinada adverbial

Solucionari

30. a) força content dels resultats obtinguts → adjectival

b) una campanya contra la crisi climàtica → nominal

c) dins una cova molt profunda → preposicional

d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari → verbal

e) molt lentament → adverbial

31. a) un riu molt cabalós

N ← SAdj [CN]

b) un vaixell que va a la deriva

N ← oració subordinada adjectiva [CN]

c) un moment de repòs

N ← SPrep [CN]

d) la pel·lícula que fan avui

N ← oració subordinada adjectiva [CN]

e) un vestit sense mànigues

N ← SPrep [CN]

f) el dia més llarg de l’any

N ← SAdj [CN]

32. a) La merceria de la […] sempre tanca a les vuit esp nucli CN esp nucli CV

SN subjecte

SV predicat

b) L’ escala mecànica només arriba al primer pis esp nucli CN esp nucli CV

SN subjecte

SV predicat

c) Aquesta figuera tan petita fa unes figues […] esp nucli CN nucli CV

SN subjecte

SV predicat

d) Tanta pedanteria ofèn la gent senzilla esp nucli nucli CV

SN subjecte SV predicat

e) Aquesta planta vol molta humitat i poc sol. esp nucli nucli CV

SN subjecte

SV predicat

33. a) subjecte el·líptic e) impersonal

b) impersonal f ) subjecte el·líptic

c) impersonal g) impersonal

d) subjecte el·líptic h) subjecte el·líptic

Solucionari

34. a) Aquell dia la Fàtima estava especialment alegre. → oració simple

b) Quan una porta es tanca, sempre se n’obre una altra. → oració composta

c) El gos portava una placa al collar amb el número de telèfon del seu propietari. → oració simple d) L’amor és com una llar de foc, que comença sempre amb una flama. → oració composta e) Tothom l’havia vist, però ningú no sabia qui era. → oració composta

f) Aquesta música ens acompanyarà tota la vida. → oració simple

35. a) Els agents rurals 1 que investiguen les causes de l’incendi no comunicaran als mitjans informatius 2 qui o què l’ha provocat 3 mentre no trobin una prova fefaent.

1. oració adjectiva / 2. oració substantiva / 3. oració adverbial

b) 1 Mentre t’escric aquestes paraules, desitjo de tot cor 2 que es resolguin ben aviat 3 tots els problemes que tant et turmenten.

1. oració adverbial / 2. oració adjectival / 3. oració substantiva

c) 1 Quan vaig fer dotze anys, vaig entendre perfectament 2 que els fantasmes que m’atemorien de nit 3 només existien en la meva imaginació.

1. oració adverbial / 2. oració substantiva / 3. oració adjectiva

Notes

Notes

Solucionari

36. Hiat: a), g), i) / Sinalefa: b), e), f) / Elisió: c), d), h)

37. a) Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les vocals en contacte en síl·labes diferents.

b) Fem una sinalefa quan pronunciem en una sola síl·laba les dues vocals en contacte i el resultat és un diftong decreixent o creixent

c) Fem una elisió quan suprimim, en la pronunciació o en l’escriptura, una de les dues vocals en contacte.

38. a) qui ho diu? → dues síl·labes

b) que hi és? → dues síl·labes

c) aneu entrant? → tres síl·labes

d) ja ho hem fet → tres síl·labes

e) cosir un botó → quatre síl·labes

f) no ho entenc → tres síl·labes

g) mira-ho! → dues síl·labes

h) demà hi serà → quatre síl·labes

39. a) què em dèieu? e) sempre ens ho diu

b) que els veus? f ) sabó especial

c) mata el cuc! g) jardí antic

d) que en tens cap? h) a mi em sembla

Solucionari

40. a) l’arbre g) l’hivern b) l’hàbit h) el hiat

c) l’estiu i) l’origen

d) l’hereu j) l’horitzó e) l’informe k) l’udol f) el iogurt l) l’humor

41. a) l’arbreda g) la hipoteca

b) l’harmonia h) la hiena

c) l’espècie i) l’obra d) l’hèlice j) l’hormona e) l’illa k) l’ungla f) la indústria l) la humitat

42. 1. la ela, la hac, la u, la ics

2. l’ONU, la UEFA, l’IVA, l’FBI

3. l’1 d’abril, l’11 d’abril

4. la una (hora), la ira

5. l’anormalitat, l’asimetria

a → 2 / b → 4 / c → 1 / d → 5 / e → 3

43. - l’estira, l’omple, l’infla, l’humiteja / te’l dona, agafa’l, emporti-se’l

- m’agrada, m’honora, m’utilitza / lliga’m, se’m fondrà, inflar-se’m

- n’és ple, n’he begut, n’hi ha prou / treure’n, me’n dona, ves-te’n

- s’obre, s’hi amaga, pensar-s’ho / ajeure’s, comprometre’s, veure’s

- t’entenc, t’ha agradat, t’hi perds / llança’t, se’t menja, escapar-se’t

- oblida’ls, se’ls emporta, dona-me’ls

- obre’ns, expliqui’ns, se’ns escapa

44. - no l’inflis més / la inflaves massa

- gairebé no l’uso / ara la usaré més

- se l’unta amb crema / la crema solar la hidrata

- l’hissen al pal / l’aigua la humiteja

Notes

Solucionari

45. a) 1. Amb això, m’hi jugo el futur.

2. A mi no m’hi emboliquis.

b) 1. No sé si voldrà anar-se’n.

2. Va fer-ho sense pensar-s’hi c) 1. T’ho vas fer venir molt bé.

2. Què n’opines tu, d’això?

d) 1. M’ha alçat la mà

2. No m’ha agradat gens.

e) 1. Ja n’hi ha prou, eh!

2. Calla. No diguis ni piu. f) 1. Qui la fa la paga.

2. Qui te l’ha feta, aquesta?

g) 1. T’he dit que vinguis.

2. Vindré a dur-te el llibre. h) 1. Va sortir-ne sa i estalvi.

2. La cadira s’ha fet malbé.

Notes

46. a) Els porcs senglars ronden pel bosc i pels voltants dels horts.

b) Aquí hi ha el taller del mecànic i allà hi ha el despatx de l’advocat.

c) Val més que juguin al parc que no pas a l’obrador del taller.

d) Han posat en llibertat un dels detinguts pels incidents de l’altre dia.

e) Aquesta promoció és vàlida des de l’1 de juliol fins al 5 d’agost.

f) Dormir en cabanes als arbres és un goig per als amants de la natura.

g) On hem d’anar, a (ca / el) cal metge o a ca l’infermer?

h) Pel maig cada dia un raig. Per l’abril cada gota en val mil.

i) Deu ser a la masia de ca n’Arús. Si no hi és, el trobaràs a can Pep.

j) A la tarda hem de passar per cals oncles a buscar els esquís per al Josep.

Dictat. ODS (tots)

Elisions: trenta aborda

Sinalefes: pau i / la igualtat / la inclusió / justícia i

Solucionari

1. b) 37 setmanes.

2. b) són incapaços de coordinar la succió amb la deglutició.

3.

Grup Prematur moderat Prematur important Prematur extrem

Gestació De 32 a 37 setmanes De 28 a 32 setmanes Menys de 28 setmanes

Pes aproximat D’1,8 a 2,5 kg D’1,2 a 1,8 kg De 0,8 a 1,2 kg

4. c) dispensar llet humana als nadons que ho necessitin.

5. a) almenys dues hores cada dia.

6. a) La millora en el control de la temperatura corporal.

d) L’estimulació tàctil, olfactiva i visual.

7. a) gestació c) succió b) embaràs d) deglutició

8. b) expositiu.

9. a) L’any 2018 van néixer 62.496 nadons b) La llet materna és la millor font de nutrició. c) En els últims anys ha pres força el mètode mare cangur

10. l’alimentació (de + el) de l’infant la immaduresa (a + els) als nadons l’Idescat (per + el) pel temps

Per escrit

Resposta oberta.

De viva veu

Resposta oberta.

Notes