Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes
Correcció: Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Gemma Vadillo
Maquetació: Judit Sunyol
Coordinació tècnica digital: Núria Algarra
Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Jordi Viladoms Fotografies: Agència Efe, Alamy/Cordon Press, Album ( Documenta; EFE), Dreamstime/ Quickimage, Getty Images, iStock/Getty Images, Prisma, Photoaisa, Album (Documenta; Jean Vigne, KHARBINE-TAPABOR; Oronoz; sfgp), 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Entorn de Coneixement del medi social i cultural de 6è d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en la Situació d’aprenentatge / Treball d’observació o d’investigació de cada unitat.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Activitat oral, de treball per parelles, grup o de debat entre tota la classe.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà.
Quina notícia! Informació d’actualitat per connectar els continguts que treballaran en la unitat amb la realitat i l’entorn de l’alumnat.
a més
Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.
Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.
la tun- dra, fets que agreugen l’escalfament global. Com a conseqüència de tot això: S’està produint un augment del nivell del mar (20 cm des de l’any 1900), cosa que amenaça illes zones costaneres baixes. Els fenòmens catastròfics, com ara huracans, inundacions, onades de calor, sequeres i incendis forestals, són més freqüents més greus. Les temperatures més altes, juntament amb la manca de pluges i els focs, fan que morin molts arbres, els quals són magatzems naturals de CO i, per tant, la desertificació s’estén. Molts refugiats mediambientals es veuen forçats a emigrar de les regions pobres més castigades per aquests desastres. La salut de les persones es veu afectada fins i tot
ENCARAÉSNOTÍCIA?
Situació d’aprenentatge / Treball d’observació o d’investigació. Amb propostes de recerca per familiaritzar-se amb el mètode científic.
• En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat.
• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.
• En l’apartat And now, in English!, es treballa la terminologia de la unitat en anglès
• Al final del llibre es planteja una Situació d’aprenentatge/projecte cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i l’apartat Em poso a prova, que serveix per avaluar els coneixements més representatius.
• També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut que proposa el llibre.
1
Un cop d’ull al territori
El relleu i els rius d’Europa 7
El relleu i els rius de la península Ibèrica .......................................... 10
El relleu i els rius de Catalunya 13
Com organitzem el territori? 16
I el territori català? 19
And now, in English! 22
Mapa conceptual 24
Reflexiono i aprenc 25
Situació d’aprenentatge / Treball d’observació: En el futur, tindrem prou aigua? 26
Un món desigual 4
Territoris joves, territoris envellits 79
Països pobres, països rics 82
Les migracions 85
Una Espanya diversa 88
Una societat d’acollida 91
And now, in English! 94
Mapa conceptual 96
Reflexiono i aprenc 97
Situació d’aprenentatge / Treball d’INVESTIGACIÓ: Fem un mapa temàtic 98
Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu
El món en xarxa 125
Els temps recents 2
Temps de descobriments 31
Catalunya en els segles moderns 34
Grans avenços, grans reptes 37
El segle xix a Catalunya 40
El segle xx 43
And now, in English! 46
Mapa conceptual 48
Reflexiono i aprenc 49
Situació d’aprenentatge / Treball d’INVESTIGACIÓ:
Estudiem una obra d’art recent 50
Davant el canvi climàtic 5
Una amenaça global 103
Adaptar-nos al canvi climàtic 106
Cap a una economia verda 109
Un consum responsable 112 L’economia circular 115
And now, in English! 118
Mapa conceptual 120
Reflexiono i aprenc 121
Situació d’aprenentatge / Treball d’INVESTIGACIÓ: Podem refredar la Terra?
El canvi climàtic, com està alterant les precipitacions? Penses que els rius de la teva comarca portaran menys aigua en el futur?
Es veurà afectada la teva vida quotidiana?
coneixements previs
Què és la construcció que es veu en la fotografia?
Quins ús se’n fa, de l’aigua?
Diries que aquest riu es troba a la península Ibèrica?
Parla’n amb un company o una companya.
Has vist mai un senyal aquest?com
Què són els termes que hi ha escrits?
EL RELLEU I ELS RIUS D’EUROPA
Més del 75 % del relleu europeu és pla. Les planes s’estenen des de França fins a Rússia. Destaquen la Gran planúria europea, al mig del continent, i la plana russa, a l’est. També hi ha alguns altiplans, com el de Finlàndia
Els sistemes muntanyosos més elevats d’Europa són al sud, com el Pirineu, els Alps, els Carpats, els Balcans o el Caucas. També són importants algunes muntanyes de menys altura, com ara els monts Urals i els Monts Escandinaus, i diversos massissos, que es caracteritzen per tenir poca altitud i formes arrodonides, com ara el Massís Central, la serralada dels Vosges i la Selva Negra
Les característiques dels rius europeus varien d’unes regions a les altres:
Els rius que desemboquen a l’oceà glacial Àrtic, com el Petxora i el Dvina Septentrional, són cabalosos i es glacen a l’hivern.
Els rius que desemboquen a l’oceà Atlàntic són llargs, cabalosos i regulars gràcies a les aigües del desglaç de les muntanyes on neixen i al fet que travessen regions humides. Destaquen el Rin, el Vístula, l’Elba, el Loira, l’Oder, el Sena, el Tajo, la Garona i el Tàmesi
Els rius mediterranis són, en general, curts i irregulars, i a l’estiu tenen un cabal mínim. En són exemples el Po, el Roine, el Maritsa i l’Ebre
Els rius que desemboquen a la mar Negra , com el Danubi , el Dnièper , el Dnièster i el Don , són llargs i cabalosos.
ENCARA
ÉS NOTÍCIA?
Ho saps respondre?
Pel juliol de 2021, un temporal de pluges inusualment fortes van pro- vocar el desbordament de diversos rius a Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos. Van morir més de 200 per- sones i moltes cases i infraestructu- res van ser destruïdes.
ACTIVITATS
1. Un continent petit. Observa el mapa d’Europa i completa el text:
El continent europeu té com a límits l’oceà , al nord; la mar Mediterrània i la mar , al sud; els monts , el riu , la mar i el Caucas, a l’est, i l’oceà , a l’oest.
Cim
Altitud (m)
2. Or, plata i bronze. Esbrina quins són els tres cims més alts d’Europa i quants metres fan. A continuació, tria dos d’aquests cims i calcula la distància en quilòmetres que els separa. km
3. Analitza el mapa. Amb l’ajut del mapa físic d’Europa i de la seva escala, escriu els noms d’una serralada, una plana i un riu europeus que facin més de cinc-cents quilòmetres d’un extrem a l’altre.
4. Carreteres d’aigua. En el centre d’Europa hi ha molts rius navegables; a l’Europa mediterrània no gaires. Investiga per què.
5. Un riu qualsevol. Tria un riu europeu que et cridi l’atenció, busca’n informació i fes un informe per explicar-la davant la classe. Pot incloure dades sobre el lloc de naixement, el lloc de desembocadura, la longitud, el cabal, el règim, la fauna, els boscos de ribera, els territoris que travessa, l’aprofitament de les aigües, etc.
No t’oblidis de mostrar algunes fotografies i explicar per què les has triat.
6. Mars interiors. A Europa hi ha molts rius que no desemboquen en mars oberts, sinó que van a parar a mars interiors o a llacs. Investiga sobre aquests rius i posa’n dos exemples.
7. L’any estrany. Imagina que, durant tot un any, Alemanya tingués, inesperadament, el clima d’Andalusia. Què passaria amb els seus rius?
EL RELLEU I ELS RIUS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
La península Ibèrica és un territori de forma massissa i força elevat a causa de la presència de l’altiplà de la Meseta i de moltes muntanyes:
Les muntanyes del Sistema Central i les muntanyes de Toledo, situades al mig de la Península. El Sistema Central divideix la Meseta en dues submesetes: la Submeseta septentrional i la Submeseta meridional
Les muntanyes que envolten la Meseta: el massís Galaic, els monts de Lleó, la serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica i Sierra Morena.
Les muntanyes exteriors, més allunyades de la Meseta: les Muntanyes Basques, el Pirineu, el Sistema Mediterrani Català i les serralades Bètiques, que estan formades per la serralada Subbètica i la serralada Penibètica.
També travessen el territori diversos rius que desguassen en tres vessants diferents:
Entre els rius que desemboquen a l’oceà Atlàntic hi ha els rius de Galícia , com el Tambre, el Miño i el Sil, que són curts però porten molta aigua tot l’any. També hi ha els rius que recorren la Meseta i la depressió del Guadalquivir, com el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir, que són molt llargs i porten aigua, sobretot a la tardor i a la primavera.
Entre els que desemboquen a la mar Mediterrània destaca l’Ebre com el més llarg i cabalós. La resta de rius mediterranis són poc cabalosos, molt irregulars i força curts. En són exemples el Ter, el Llobregat, el Túria, el Xúquer, el Segura, el Guadiaro, el Guadalhorce i el Guadalfeo.
Els rius que desemboquen a la mar Cantàbrica, com ara l’Eo, el Navia, el Narcea, el Nalón, el Besaya, el Nerbion i el Bidasoa, són curts i de fort pendent. Com que travessen regions on plou molt tot l’any, són cabalosos i de règim regular.
Ho saps respondre?
ACTIVITATS
8. Quin bon nivell! Investiga si aquestes dues afirmacions són certes i digues per què.
L’altitud mitjana de la península Ibèrica supera els 800 m.
Es tracta del territori europeu més alt sobre el nivell del mar.
9. Cims i cims. El Mulhacén és el cim peninsular més alt. Investiga quins són els altres grans cims de la Península i anota’n les dades a la taula:
Cims de Mulhacén i Alcazaba, a Sierra Nevada.
10. Un cim insular. Fora de la Península, però en territori espanyol, hi ha un cim que supera el Mulhacén. Esbrina quin és, on es localitza, quina peculiaritat té i com es van formar les illes a les quals pertany.
11. Això sí que és un riu! Hi ha rius a la Terra que fan milers de quilòmetres. Esbrina quins són els quatre rius més llargs del món.
Riu Tajo, passant pel parc natural de Monfragüe.
El Tajo, amb 1.006 km, és el riu més llarg de la península Ibèrica. Quantes vegades cabria el Tajo en el primer riu de la taula?
12. Qüestió de cabals. L’Amazones, el riu que porta més aigua del món, té un cabal mitjà de 225.000 metres cúbics d’aigua per segon. I l’Ebre, que és el més cabalós de la Península, quin cabal té? Esbrina-ho.
m3/s
Quants rius Ebre caldrien per omplir un Amazones?
Per què creus que hi ha tanta diferència?
13. Pensa i dedueix. Quin d’aquests rius és el menys cabalós?
Miño Sil Ter
Guadalhorce
Eo
Navia
EL RELLEU I ELS RIUS DE CATALUNYA
Catalunya és un territori en forma de triangle situat entre l’Aragó, el Pirineu i la mar Mediterrània. Té un relleu variat, amb zones planes i valls fluvials, tot i que predominen les muntanyes, les quals superen els 3.000 m en alguns punts.
ENCARA ÉS NOTÍCIA?
Durant els anys 2021 i 2022, Catalunya va patir una sequera excepcional que va afectar greument els conreus, els boscos i les reserves d’aigua. A la ciutat de Barce- lona, per exemple, aquests dos anys van ser molt secs i la pluja recollida només va arribar a la meitat del que era habitual.
Els cims més alts de Catalunya són a la serralada del Pirineu, que s’estén pel nord. Altres muntanyes no tan elevades són la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral, que formen el Sistema Mediterrani, i la Serralada Transversal, que uneix el Pirineu amb el Sistema Mediterrani.
Entre les terres planes destaca la Depressió Central, que s’estén entre el Pirineu, el Sistema Mediterrani i la depressió de l’Ebre.
A l’extrem sud hi ha la depressió de l’Ebre, que és la vall que recorre l’Ebre en dirigir-se cap a la mar Mediterrània, on el riu ha creat, amb els seus sediments, un gran delta.
Pel que fa als rius:
L’únic riu català que no desemboca a la Mediterrània és la Garona, que neix a l’Aran i travessa el sud-oest de França fins a desguassar a l’oceà Atlàntic.
La Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Besòs, el Llobre gat, el Foix, el Gaià i el Francolí, entre altres, són rius que neixen a les serralades properes a la costa i que desemboquen a la Mediterrània després de fer un recorregut curt i de força pendent. Durant la secada de l’estiu tenen poca aigua, però a la primavera i a la tardor en porten més.
El Segre i els seus afluents (la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa) són rius llargs que recullen les aigües del Pirineu, sobretot durant el desglaç de la primavera, i les aboquen a l’Ebre, que és el riu amb més cabal de tot Catalunya.
Naixement del Llobregat, a Castellar de n'Hug.
Ho saps respondre?
ACTIVITATS
14. A vista d’ocell. Per grups, observeu imatges de satèl·lit del territori de Catalunya. Quines formes de relleu predominen?
15. Un gràfic de cims. Fes un gràfic de barres amb les dades de la taula. Busca informació sobre altres cims del relleu català i afegeix les dades de tres cims més:
Unitat de relleu
Cim més alt
Alt Pirineu Pica d’Estats (3.143 m)
Prepirineu Cadí (2.647 m)
Serralada Prelitoral Turó de l’Home (1.706 m)
Serralada Transversal Puigsacalm (1.515 m)
Serralada Litoral Montau, al massís del Garraf (657 m)
Altitud (m)
16. Grans rescloses. Per grups, esbrineu què són els embassaments i debateu per a què serveixen.
Cims
17. Tres rius catalans. Tria tres rius de Catalunya i esbrina quants quilòmetres fan i on desemboquen:
El / la fa km i desguassa a
El / la fa km i desguassa a .
El / la fa km i desguassa a .
18. Cap a Andorra! Si anessis del delta del Llobregat a Andorra en línia recta, quines grans unitats de relleu travessaries? Fes-ne un croquis.
19. Or líquid. Entra en el web de l’Agència Catalana de l’Aigua i valora si avui hi ha prou aigua disponible a Catalunya.
COM ORGANITZEM EL TERRITORI?
Sovint, les serralades, les valls o els rius fan de límits naturals entre comarques i regions. Tanmateix, al llarg de la història, el territori ha estat organitzat per les societats tot establint límits polítics
A l’estat espanyol, el territori està dividit en disset comunitats autònomes, més les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Territorialment, les comunitats autònomes estan formades per una o diverses províncies, que al seu torn es divideixen en municipis
Ho saps respondre?
Cada comunitat autònoma té un estatut d’autonomia que estableix el seu autogovern.
Els municipis són les unitats territorials bàsiques de l’Estat. Estan formats per una o diverses localitats i el territori que en depèn. El seu òrgan de govern és l’ajuntament. El territori que forma part d’un municipi s’anomena terme municipal.
Cada província està formada per un conjunt de municipis relacionats per raons geogràfiques o històriques. A l’estat espanyol hi ha un total de cinquanta províncies.
ACTIVITATS
20. Límits polítics. Busca informació sobre el concepte de frontera i redacta’n una definició.
21. Viatjar sense passaport. Per passar d’Espanya a França, o viceversa, ja no cal ensenyar el passaport com s’havia de fer fa anys. Esbrina per què.
22. Els Estats Units d’Europa. Esbrina quins són els estats europeus membres de la Unió Europea.
Per grups, debateu si us sembla una bona idea formar part de la Unió Europea. Feu recerques a internet per fonamentar els vostres arguments.
23. Jo visc a… Busca informació sobre el lloc on vius i completa la fitxa:
Nom del meu municipi:
Comarca:
Província:
Altitud:
Ubicació:
Superfície:
Població:
Tria algun aspecte destacat de la geografia, la història, les tradicions o les activitats econòmiques del teu municipi i explica’l davant la classe. Abans, escriu les idees més importants:
24. Superposant mapes. Compara els mapes físic i polític d’Espanya i respon:
a) Per quines comunitats autònomes passa el riu més cabalós?
b) Quines províncies travessa el riu més llarg?
Vista de Toledo, amb el riu.
I EL TERRITORI CATALÀ?
Catalunya és una comunitat autònoma de l’estat espanyol. El territori català està dividit en 4 províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), 42 comarques i 947 municipis.
Les comarques agrupen diversos municipis que comparteixen relacions de veïnatge i econòmiques, certes condicions naturals o una història comuna, i que gestionen conjuntament determinades competències i serveis locals. Cada comarca té una capital comarcal, que correspon a la ciutat més important.
La Generalitat republicana va dividir, per primera vegada, el territori català en comarques l’any 1936. Aleshores hi havia trenta-vuit comarques, agrupades en nou regions o vegueries. Aquesta divisió comarcal va ser suprimida pel franquisme i instaurada de nou l’any 1987. Posteriorment es van crear quatre comarques més.
En la dècada de 1930, per definir el límit de les comarques, es va encarregar un estudi a Pau Vila Aquest geògraf va tenir en compte fins on s’es tenia l’àrea d’influència dels mercats dels pobles més importants i el fet que la distància entre els pobles i la capital de comarca no fos més gran que la que podia recórrer un carro en un dia.
Ho saps respondre?
ACTIVITATS
25. La capital de comarca. Observa el mapa comarcal i escriu el nom de la capital de la teva comarca i el de la capital de les comarques amb les quals limita.
26. Una bona excursió. Un turista que s’està a Tarragona vol anar a Cadaqués amb bicicleta tot resseguint la costa. Per quines comarques passarà? Investiga-ho i proposa-li un lloc interessant per visitar en cada comarca.
27. Fes cartografia. En un full a part, dibuixa el mapa de la teva comarca, amb el nom de les poblacions més importants i el d’altres elements, com ara muntanyes, vies fèrries, àrees industrials, carreteres, monuments, rius, etc.
28. Va de comarques… Escriu quina és…
a) La comarca més extensa de Catalunya:
b) La comarca més petita:
c) La comarca situada més al sud:
d) La comarca situada més a l’est:
Per parelles, jugueu a inventar i a resoldre més preguntes com aquestes.
29. En el passat… la teva població va formar part de…:
UNA VEGUERIA UN COMTAT
UNA PROVÍNCIA ROMANA UN POBLAT IBER UN CORREGIMENT
Investiga aquestes divisions territorials i ordena-les de més antiga a més moderna:
30. La comarca més familiar. Fes com Pau Vila i crea una comarca que inclogui «l’àrea d’influència» de la teva família (on viviu, on aneu a escola o a treballar, on compreu, on feu activitats de lleure…). En un full a part, dibuixa la silueta de la teva comarca i posa-li un nom. Indica, també, amb quines comarques limita.
elsAtenció, límits no poden estar a més d’un dia de bicicleta de casa vostra!
AND NOW, IN ENGLISH!
1. Search the words! Find the words in the word search and match them to their definition.
a) A large natural elevation of the earth’s surface.
f) A main administrative division of a state.
b) A large area of flat land.
c) A low area of land between hills or mountains.
g) A pointed top of a mountain.
d) A large natural stream of water flowing into a channel.
e) A territory considered as a political community.
2. Do you remember?
a) The longest river in the Iberian Peninsula:
b) The highest mountain in Catalonia:
c) The only Catalan river that empties into the Atlantic Ocean:
d) The number of member states of the European Union:
3. Choose the correct one. What are the territorial divisions in the map? provinces none of the above
4. They aren’t the Amazon. Explain why many rivers in the Iberian Peninsula don’t often carry much water.
hi destaquen
Territori que ens envolta
formes del relleu
altiplans
muntanyes planes
serralades
rius depressions
les societats organitzen el territori en estats províncies
comunitats autònomes municipis
1. Selecciona el contingut d’aquesta unitat que t’ha agradat més.
El relleu i els rius d’Europa
El relleu i els rius de la península Ibèrica
El relleu i els rius de Catalunya
L’organització territorial d’Espanya
L’organització territorial de Catalunya
Explica per què.
2. Quin dels punts del relleu que has estudiat t’agradaria visitar? Per què?
3. Marca segons el que saps: Molt Força Poc
Saps situar, en el mapa, les muntanyes de la Península?
Coneixes on desemboquen els principals rius peninsulars?
Pots explicar com és el relleu de Catalunya?
Pots dir quins són els principals rius catalans?
Saps com estan organitzats els territoris català, espanyol i europeu?
Tens facilitat per interpretar mapes?
Ets capaç de buscar informació geogràfica per tu mateix?
EN EL FUTUR, TINDREM
PROU AIGUA?
L’escalfament global és un problema d’abast planetari, però els seus efectes no són els mateixos a tot arreu. L’Àfrica oriental, per exemple, patirà, cada cop, més sequeres greus, però també pluges torrencials que provocaran el desbordament dels rius i inundacions devastadores.
SITUACIÓ D’APRENENTATGE
Investiga per internet i assenyala quins d’aquests efectes de l’escalfament global es preveu que afectaran l’àrea mediterrània i, per tant, Catalunya:
Compara la teva tria amb la d’altres companys. En cas de no coincidir, hauràs de demostrar-los que les teves fonts d’informació són fiables.
QUÈ PODEM FER PER ADAPTAR-NOS ALS EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC SOBRE
LES PRECIPITACIONS I LA DISPONIBILITAT D’AIGUA?
Si a Catalunya plou cada vegada menys, com afectarà aquest fet els boscos, els animals, els rius, els conreus, la vida de les persones…? Esbrineu-ho i debateu-ho en grup. Escriu aquí les conclusions:
FEU GRUPS PER INVESTIGAR-HO!
Si el cabal dels rius minva i els pantans acumulen menys aigua, com en garantirem el subministrament? Penseu tant en mesures d’estalvi com en possibles solucions científiques i tecnològiques. Escriu aquí les conclusions:
Potabilitzador solar d’aigua.
Si, quan plou, ho fa de manera torrencial, com ens protegirem de les riuades perilloses? Proposeu solucions:
Què podem fer per reduir l’emissió dels gasos que provoquen l’escalfament global?
Penseu com comunicareu, a la resta de la classe, el que heu après durant el vostre treball sobre l’escalfament global i l’aigua:
Un cop fetes les comunicacions, haureu de votar el millor treball de la classe i fer-lo arribar a les vostres famílies per aconseguir que es comprometin amb la sostenibilitat i la cura del medi ambient.
Exposició oral
Cartell
Presentació digital
Fullet
Vídeo
Mural
Els esforços per combatre el canvi climàtic i per mirar d’adaptar-nos als seus efectes han de ser globals. Ningú no en pot restar al marge. Per acabar, debateu a classe què podem fer, des de les societats més riques, per garantir que les persones dels països pobres tinguin accés a l’aigua i es trobin fora de perill davant episodis extrems com ara sequeres i inundacions.
EL MÓN EN XARXA
Quantes vegades accediu a la xarxa a la setmana? I al mes?
Potser, fins i tot, són moltes vegades al dia!
Què hi trobeu? Segur que un munt de coses divertides, curioses, interessants, oi?
SITUACIÓ D’APRENENTATGE
entreComenteu tota la classe quines activitats feu a la xarxa, amb qui les feu, durant quanta estona... També podeu compartir alguns llocs interessants que us agraden!
De vegades, però, podem trobar-nos amb algunes situacions a internet que no són del tot agradables, o que resulten incòmodes per a alguns o algunes de vosaltres.
Us ha passat mai?
• Expliqueu les vostres experiències en aquest sentit i com heu reaccionat. Ho podíeu haver fet diferent?
OBJECTIU DEL PROJECTE
Actualment, vosaltres i molts altres nois i noies mireu vídeos curts sobre els temes més diver sos: balls amb la música de moda, curiositats sobre animals, situacions divertides protago nitzades per persones que cauen o ensope guen; nois i noies que expliquen coses que fan a casa seva, o quan van pel carrer... Aquesta manera de comunicar-se s’ha convertit en un dels canals bàsics perquè nois i noies escoltin allò que els voleu explicar.
Per aquest motiu us proposem que enregistreu un vídeo curt per difondre consells sobre com s’ha d’actuar de manera segura a la xarxa.
Què heu de fer?
Analitzar les activitats que feu a internet per esbrinar si són segures per a vosaltres.
Conèixer les actituds i les accions que fan que la vostra activitat a la xarxa sigui més segura.
Analitzar l’estructura dels vídeos curts que es poden veure en les aplicacions digitals.
Escriure un consell per navegar per la xarxa de manera segura.
Dissenyar un vídeo per transmetre el missatge que heu decidit.
Enregistrar el vídeo.
FEM EQUIP!
El primer pas del projecte és la formació dels equips de treball. Fem-los, però a partir de la dinàmica de grups següent:
Els cercles
Poseu-vos drets i situeu-vos en un lloc obert.
A partir dels enunciats que teniu a continuació, feu grups d’un màxim de 5 persones per cada enunciat.
VIDEOJOC
PREFERIT!
INFLUENCER A QUI SEGUEIXO.
TIPUS DE DISPOSITIU
QUE UTILITZO PER ACCEDIR A INTERNET.
Amb qui heu coincidit més vegades?
CANAL DE VÍDEO AL QUAL ESTIC SUBSCRIT/SUBSCRITA
NOMBRE D’HORES DIÀRIES / SETMANALS DE CONNEXIÓ A LA XARXA.
A partir de la resposta que doneu, organitzeu-vos en grups de tres o quatre persones.
Tots som responsables
Ara és el moment de repartir les responsabilitats dins del grup.
• Entre tota la classe podeu decidir quins poden ser aquests càrrecs.
Alguns poden ser: secretari o secretària, responsable del material, responsable de controlar el temps, responsable de planificar la sessió de treball…
CONEIXEM I ANALITZEM LA XARXA!
Internet és, pràcticament, un món paral·lel al real, amb el qual interactua contínuament.
Té un munt d’avantatges dels quals segur que us beneficieu diàriament. I també, com bé sabeu, moltes situacions que poden ser compromeses i delicades per a vosaltres i, fins i tot, perilloses.
• Elaboreu, en un document a part, una primera llista de les situacions incòmodes i perilloses, relacionades amb internet, que coneixeu.
• Ara n’analitzareu unes quantes, tot i que, segurament, moltes ja surten en la llista que acabeu de fer!
Sessió oberta!
De vegades, fem servir dispositius de manera compartida, especialment a l’escola.
En funció de com canviem d’usuari, poden quedar obertes les sessions iniciades en les aplicacions que fem servir.
Què podries fer amb el perfil d’una altra persona en una aplicació?
Amagats rere la pantalla ;)
Soc a casa meva. A la meva habitació. La porta és tancada o només és mig oberta. Ningú no em veu ni em sent.
Puc dir alguna cosa bonica a algú a través d’una xarxa social sense vergonya...
Però també puc fer un comentari despectiu, oi?
Perfils amb mentides!
Heu creat mai el vostre perfil en una aplicació per a la qual no teniu l’edat mínima per accedir-hi? Per fer-ho, heu hagut de mentir sobre aquesta dada vostra... Aquesta mentida només pretén po- der entrar en un lloc web. Però hi ha persones que també poden dir mentides sobre la seva edat amb altres intencions.
Se us alguna?n’acut
No totes les galetes són dolces...
Segur que has sentit a parlar de les galetes, les cookies que diuen en anglès.
Són el sistema que fan servir les empreses per enregistrar les consultes i així poder conèixer millor els seus visitants.
Què deuen voler?
Fake News :(
Com que és tan fàcil penjar informació a internet, molta gent hi té accés.
Això és fantàstic! Qui és qui no vol dir-hi la seva? Alerta, però! Quan accedim a la xarxa, cal tenir en compte aquesta premissa. Hem de pensar qui és la persona que informa i, si és possible, mireu de buscar la mateixa informació en una altra font, per contrastar-la; no fos cas que fos una notícia falsa!!
SORPRESA!!!
Un dia estem buscant en un cercador, o en una xarxa social, una cosa concreta. Escrivim les paraules que ens semblen encertades, premem l’intro i ens apareixen un munt d’enllaços. Ara, de vegades, quan seguim aquests enllaços, trobem coses que no són ben bé allò que esperàvem... Algunes fins i tot són desagradables, oi?
cORRe les cortines!
En algunes cultures no es fa, però en la nostra sí. Si som a casa, per tal que no ens vegin des del carrer, fem córrer les cortines, oi?
I això, per què no ho hem de fer quan naveguem per internet?
Cal explicar a tothom on som, amb qui, què fem i quan ho fem? Si ho fem a les xarxes socials, ho es- tem explicant a tothom!
A tothom!
JO sí que puc!
Reptes virals! Uau, que divertit! Segur? Sempre? Pensa en les con- seqüències que han tingut alguns d’aquests reptes...
DECIDIM ELS CONTINGUTS!
Ara és el moment de concretar el contingut del vostre vídeo.
En primer lloc, però, poseu en comú la llista que ha elaborat cada grup amb les situacions incòmodes o compromeses que poden passar a internet.
Repartiu-vos els temes entre els diferents equips. Procureu que no se’n repeteixi cap!
Concreteu ara el màxim de detalls al voltant del tema.
ANALITZEM ALTRES VÍDEOS?
Segur que esteu cansats de mirar vídeos en les diverses aplicacions que utilitzeu, però mireu-ne alguns més per poder analitzar-los. Fixeu-vos en aquests detalls, perquè us ajudaran a definir el vídeo que heu de fer:
Durada
Lloc on està enregistrat.
A part de les persones que parlen, surten imatges o hi ha paraules sobreimpreses?
Quantes persones hi
surten?
Hi ha música? De quin tipus?
VA, ARA PENSEM EN EL NOSTRE!
És hora de posar-vos a fer el vostre vídeo.
Penseu:
La història que voleu explicar.
Estil del discurs: a qui es dirigeixen quan parlen?
Penseu si podeu fer ús de les imatges i la música que us interessen!
– Podeu dividir-la en petites parts, el que anomenem escenes.
– Descriviu amb detall cada escena: què passa, qui hi apareix...
Les persones que hi surten i la manera com van vestides
El material que necessitareu.
La música que voleu fer servir.
El lloc on el gravareu.
FEM EL VÍDEO, ARA MATEIX!
Tingueu en compte aquestes tres fases:
1. Assaig
Abans d’agafar la càmera, prepareu-ho tot com si es tractés d’una obra de teatre.
Assageu la representació diverses vegades fins que cregueu que la història ja s’entén bé.
Prepareu el material que necessitareu i situeuvos en el lloc on heu decidit gravar el vídeo.
2. Gravació
Prepareu l’aparell que utilitzareu per enregistrar la vostra història i, si es dona el cas, apreneu abans a utilitzar-lo.
Procureu de fer diverses preses de cada escena per seleccionar, després, la que us hagi quedat més bé.
En cas que hi hagi diàleg, vigileu que no hi hagi soroll de fons, que després se sentiria.
3. Edició
Un cop gravades totes les escenes, reviseu quines són vàlides i quines no.
Feu servir algun programa d’edició de vídeos per unir les diverses escenes que heu enregistrat.
Afegiu-hi els sons, la música o els efectes visuals o sonors que considereu necessaris.
COMPARTIM I REVISEM EL NOSTRE VÍDEO!
Després de la feina feta, ara ve la millor part: la presentació del resultat a la resta dels equips! Abans, però, convé que analitzeu si heu aconseguit el resultat que volíeu.
Per fer-ho, dissenyeu una rúbrica, entre tota la classe, per analitzar les vostres produccions.
(En l’espai personal en trobareu una de model que podeu adaptar.)
Penseu quins són els elements que caldria analitzar i amb quina escala els valorareu.
• Amb aquesta rúbrica, valoreu el vostre vídeo i, després, organitzeu una projecció col·lectiva per gaudir de les produccions dels altres equips.
NOMÉS PER A LA CLASSE? NO!!
Segur que us fa il·lusió ensenyar els vostres vídeos! Doncs, vinga; fem-ho!
Penseu amb qui voleu compartir-los i en quin mitjà ho podeu fer.
La Maria i el Pol, que són germans, naveguen sovint per internet tot buscant fotos de paisatges. Quan troben un lloc que els agrada molt, miren de convèncer la família per anar-hi de vacances. Quina època de l’any creus que és la millor per viatjar a prop sense por de patir fredorades ni calorades?
1. A quin país europeu trobaran més paisatges d’alta muntanya?
A Portugal.
A Suïssa.
A Bèlgica.
A Irlanda.
A Polònia.
2. Si volen navegar per un riu ben ample i cabalós, quin d’aquests els agradarà més?
El Sena. El Rin. El Po.
El Tàmesi. La Garona.
3. Si viatgen de Tarragona a Saragossa, per quina mena de relleu es mouran?
Per una serralada.
Per una plana.
Per un altiplà.
Per una muntanya.
Per una depressió.
4. A quina part de la península Ibèrica trobaran rius que porten aigua tot l’any?
Al nord-oest.
Al nord-est.
Al sud-oest.
Al sud-est.
Al centre.
5. On hi ha les muntanyes més altes de Catalunya?
A la Serralada Transversal.
Al Sistema Mediterrani.
A la depressió de l’Ebre.
Als Pirineus.
A la Depressió Central.
6. Quin riu català que no desemboca a la Mediterrània podrien seguir des de Catalunya fins a França?
L’Onyar.
El Llobregat.
El Ter.
La Garona.
El Foix.
7. A quantes províncies espanyoles poden anar de vacances, comptant-hi la seva?
A 46.
A 47.
A 48.
A 49.
A 50.
8. I a quants municipis catalans?
A 947.
A 948.
A 949.
A 950.
A 951.
9. Si volen estiuejar a la costa catalana, quina d’aquestes comarques caldrà que descartin?
El Montsià.
El Garraf.
L’Alt Empordà.
L’Anoia.
El Maresme.
SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL
UNITAT
REPTES DEL MÓN ACTUAL
• Coneixement de la diversitat geogràfica de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Representació gràfica, visual i cartogràfica a través de mitjans i recursos analògics i digitals usant les Tecnologies de la Informació Geogràfica.
• Identificació dels fonaments i principis per a l’organització política i gestió del territori de l’Estat espanyol adequats per afavorir la participació social i ciutadana i la possibilitat de l’exercici d’una ciutadania activa.
Societats i territoris
Unitat 1. Un cop d’ull al territori
INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’observació]
• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.
LLIÇONS DEL PASSAT
• Ubicació i relació de fets i esdeveniments de les grans etapes històriques en eixos cronològics, digitals i analògics, per entendre el temps històric.
• Ús de la investigació per a la realització de projectes, que analitzin fets, esdeveniments i temes de rellevància actual amb perspectiva històrica, contextualitzant-los a l’època Medieval, Moderna i Contemporània.
• Reflexió sobre el paper dels invisibles (dones, infants, pobres...) en la història per entendre els principals moviments en defensa dels seus drets, la situació actual i els reptes de futur.
• Interpretació i anàlisi de les expressions artístiques i culturals contemporànies i de la seva evolució per valorar la funció de l’art i la cultura al món actual. REPTES DEL MÓN ACTUAL
Unitat 2. Els temps recents Societats i territoris
• Anàlisi crítica dels estereotips i rols en els diferents àmbits actuant per la igualtat efectiva de gènere i l’eliminació de conductes sexistes.
INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació]
• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.
LLIÇONS DEL PASSAT
• Anàlisi multicausal del procés d’instauració de la democràcia de l’Estat Espanyol, amb l’aprovació de la Constitució de 1978, per entendre les fórmules per a la participació de la ciutadania en la vida pública.
ALFABETITZACIÓ CÍVICA
• Identificació dels principis i valors dels drets humans i del nen i la Constitució espanyola, drets i deures de la ciutadania, per valorar la contribució de l’Estat i les seves institucions a la pau, la seguretat i la cooperació internacional per al desenvolupament.
• Reconeixement de l’organització política, les principals entitats polítiques i administratives de l’entorn local, autonòmic i nacional a l’Estat Espanyol i els sistemes de representació i de participació política, per promoure i protegir els drets civils i polítics.
Societats i territoris
Unitat 3. Una Europa democràtica
• Distinció de les principals institucions de l’Estat Espanyol i de la Unió Europea, dels seus valors i de les seves funcions, els seus àmbits d’acció i la seva repercussió en l’entorn, en la cohesió social i en els valors de cultura de la pau.
INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació]
• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.
• Utilització de les principals variables demogràfiques i la seva representació gràfica que permeten analitzar els comportaments de la població i la seva evolució, els moviments migratoris, l’apreciació de la diversitat cultural i el contrast entre zones urbanes i despoblació rural.
ALFABETITZACIÓ CÍVICA
• Valoració de la diversitat d’identitats, ètnic-cultural i llengües de l’estat, per afavorir una ciutadania més implicada en la defensa de les minories.
• Aplicació de la cultura de pau i no-violència i ús del pensament crític com a eina per a l’anàlisi dels conflictes d’interessos.
Societats i territoris REPTES DEL MÓN ACTUAL
CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL
• L’activitat econòmica i la distribució de la riquesa com a font de les desigualtats socials i regionals en el món.
• Coneixement del valor social dels impostos en relació amb els drets i deures de la ciutadania.
INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació]
• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.
Unitat 4. Un món desigual
SABERS
Em poso a prova
Autoavaluació dels sabers de cada unitat
Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu El món en xarxa
Tecnologia i digitalització
(contrasenyes segures, identitat digital...) i integració de les eines bàsiques d’etiqueta digital, cortesia i respecte per establir comunicació digital amb altres persones.
Unitat 5. Davant el canvi climàtic
Societats i territoris
• Compliment de les regles bàsiques de seguretat, protecció de privadesa per navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge
(contrasenyes segures, identitat digital...)
• Utilització de les normes bàsiques de seguretat, protecció i privacitat per a navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge
DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL
D’APRENENTATGE
• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, formulació de preguntes i prediccions, recerques…) adequades a les necessitats de la investigació.
INICIACIÓ A L’ACTIVITAT CIENTÍFICA [Situació d’aprenentatge / Treball d’investigació]
• Estudi del funcionament dels mercats (de béns i serveis, financer i laboral) analitzant la responsabilitat ambiental i social de les empreses, de les cooperatives, l’economia verda i el consum responsable i de productes de proximitat.
• Valoració d’actuacions que contribueixen a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible segons el nostre estil de vida.
• Coneixement dels recursos limitats que ofereix el planeta, l’explotació que se’n fa i l’esgotament d’aquests.
• Anàlisi de la petjada ecològica en diferents parts el món i interpretació les interrelacions entre les persones, l’economia i la natura.
• Identificació i anàlisi de les causes i conseqüències del canvi climàtic, a escala local i global proposant mesures de mitigació i adaptació.
CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL
• Valoració dels efectes de l’economia global en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible.
• Anàlisi crítica d’accions humanes a la Terra i l’univers com l’exploració, la contaminació espacial i lumínica per actuar en conseqüència.
UNITAT
REPTES DEL MÓN ACTUAL
SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL
