DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2013 by Editorial Barcanova

Sapalla kunka

Doar vocea

Esmudit eth vent, qu’inventam eth silenci, er equilibri. Arren qu’era votz, eth poèma, apròpe espacis dubèrti, acuelh eth temps —sable que sense pietat còle e non s’arture—, arraïtze er instant, tan fragil. Arren qu’era votz, eth poèma, deschifre era clau, eth sòni, eth son pregon des mòrti, es signes ara escurs dera guardada, era herida alugada des amants, eth ròi des bromes a punta de dia, es contralums opacs des paisatges e es lues flotant sus es aigües. Arren qu’era votz, eth poèma, dissòlv es tempsi des vèrbs, somet eth desbrembe. Eth vèrs que reten enes dits eth gèst, eth caudheired intacte dera pèth.

Calado o vento, inventamos o silêncio, o equilíbrio. apenas a voz, o poema, aproxima os espaços abertos, acolhe o tempo —areia que sem piedade desliza e não se detém—, agarra o instante tão frágil. Apenas a voz, o poema, decifra a chave, o sonho, o som profundo dos mortos, os sinais agora obscuros do olhar, a ferida acesa dos amantes, o fogo das nuvens ao romper da aurora, a contraluz opaca das paisagens e as luas flutuando sobre as águas. Apenas a voz, o poema, dissolve os tempos verbais, submete o esquecimento. O verso retém aos dedos o gesto, o arrepio intacto da pele.

Wayra ch’iniy chin ch’inta paqarichinchis, kuskallan. Sapalla kunka, harawiy hap’in pacha kichariyta, tiemputa hap’in —aqu manan khuyaykuspa suchuychin manan sayachispa—, kunanlla saphichaiy, p’akihinalla. Sapalla kunka, harawiy, pakasqata paskariy, punuy, wañukunapa ukhupi uyarikamuq, kunan unanchay yana qawanan, munakuykunaqpa k’iri yawrachik, phuyukunaq k’anchay ñawpaq, mama pachanchista yanaq k’anchakunan tutayachin unu patanpi killakuna yuytuchkán. Sapalla kunka, harawiy, timpu ruwanakunata paskariychin qunqachispa. Allin qillqay didukunata aknay kachayninta qhipachin, chiri hunp’iy ukhu qara kurpuypi kachkan.

Amuţit vântul, inventăm liniştea, echilibrul. Doar vocea, poemul, apropie spaţii deschise, primeşte timpul — nisip fără milă, ce necurmat lunecă —, fixează fragila clipă. Doar vocea, poemul, cheia-nţelege, visul, grav, timbrul morţilor, semnele, acum obscure, ale privirii, rana arzândă a-ndrăgostiţilor, roşeaţa norilor în mijit de zori, opace, luminile peisajelor şi lunile plutind peste ape. Doar vocea, poemul, dizolvă-ale verbelor timpuri, supune uitarea. Versul reţine în degete gestul, tremurul pielii, intact.

Zoraida Burgos

Revirada: Xavi Gutiérrez Riu

Tradução: Sofia Fonseca

T’ikraq: Yolanda Huañec

Romanès

Apenas a voz Quítxua

Arren qu’era votz Portuguès

Occità (aranès)

Dia M. Poesia'13-6 FILMAR_¬ 31/01/13 11:48 Página 1

Zoraida Burgos Traducere: Jana Balacciu Matei

El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo la poeta tortosina Zoraida Burgos ha escrit el poema “Només la veu”, que hem traduït del català a vint llengües més, les altres oficials a Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen els altres ciutadans del país. Zoraida Burgos (Tortosa, Baix Ebre, 1933). Poeta i narradora. Diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, ha exercit principalment de bibliotecària. Ha estat, durant molts anys, l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa. La seva trajectòria literària s’inicia l’any 1970 amb l’obtenció del premi Màrius Torres pel poemari D’amors, d’enyors i d’altres coses. Cal destacar també la seva obra en prosa (L’obsessió de les dunes, 1993) i la publicació de diversos llibres de narrativa infantil. Amb aquesta iniciativa, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO, amb la col·laboració dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, el Departament de Justícia, el Departament d’Ensenyament, les Biblioteques de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Catalana Síndrome de Down, el Gremi de Llibreters de Catalunya i l’Institut Català de les Dones, us proposen convertir el Dia Mundial de la Poesia en una gran festa de la paraula i de les lletres.

Una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO http://diamundialpoesia.wordpress.com

21 DE MARÇ DEL 2013 DE LA

DIA MUNDIAL Una iniciativa de:

info@fcacu-unesco.org www.fcacu-unesco.org I la participació de: Serveis Territorials del Departament de Cultura, Biblioteques de Catalunya, Departament d’Ensenyament, Departament de Justícia, Consorci per a la Normalització Lingüística, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Fundació Catalana Síndrome de Down, Gremi de Llibreters de Catalunya i l’Institut Català de les Dones.

Batt bi doŋ

Només la veu

Ветер беззвучно шумит, Молчание дышит, равновесие дрожит, только голос звучит, только стих, открытых пространств собирает время, песок утекает неумолимо ничто не удержится, только тончайший момент закрепляет голосовое звучание, только стих расшифровывает коды, глубокие звуки умерших, уже потемневшие взгляды, сны, кровоточащие раны влюбленных, розовеющие облака при рассвете, свет неясный пейзажей, мерцающие лунные блики на водной глади, только голос звучит, только стих, растворяет время глаголов, превращаясь в забытье, стих задерживает в пальцах жест, охлаждает нетронутость кожи.

Замовк вітер, вигадуємо тишу, рівновагу. Лише голос, вірш, наближує відкриті простори, прихищає час — пісок, що невблаганно сковзає і не затримується — вкорінює мить, крихку таку. Лише голос, вірш, розгадує ключ, мрію, глибокий звук мертвих, знаки, ще тьмяні, погляду, роз’ятрена рана коханців, червоність хмар на зламі світанку, непрозорі контражури краєвидів i місяці що ковзають гладдю вод. Лише голос, вірш, розчиняє часи дієслів, підкоряє забуття. Вірш утримує в пальцях порух, тремтіння непорочне шкіри.

Takk geelaw li Sàkk seelaw si, yemale. batt bi doŋ, taalif bi. aksi ci bayaal yu ubbeku teeru jamono — suuf ñaak yërmande di tarxis te baña taxaw—, Reenal diir bi, bu dëgërul dara. batt bi doŋ, taalif bi càmbar caabi ji, gént gi coow cu soori bu weey jëwut yi giis giis yu lëndëm ci xool bi, gôom mu ni ci ngooro ubbeku xonŋaay yu niir yi ci jël gi taf tafu leer gi nëbbu ci gàncax gi ñakk Te weer yi di tëmb ci dox yi batt bi doŋ, taalif bi séyyal jamono yi magal baati jefiin yi, Takk fatté xajju taalif bi teyyé joxaañab baraam yi Seeral der bi

Emmudit el vent, inventem el silenci, l’equilibri. Només la veu, el poema, atansa espais oberts, acull el temps —arena que sense pietat llisca i no es detura—, arrela l’instant, tan fràgil. Només la veu, el poema, desxifra la clau, el somni, el so profund dels morts, els signes ara obscurs de la mirada, la ferida encesa dels amants, la vermellor dels núvols a trenc d’alba, els contrallums opacs dels paisatges i les llunes surant sobre les aigües. Només la veu, el poema, dissol els temps dels verbs, sotmet l’oblit. El vers reté als dits el gest, el calfred intacte de la pell.

Urdú

Wòlof

Лише голос Ucraïnès

Rus

ilc.cultura@gencat.cat http://cultura.gencat.cat/ilc

Только голос

перевела: Lilia Khabibullina

Zoraida Burgos

Переклад: Andríi Antonovskyi i Catalina Girona

Tekki gi: Abdou Mawa N’diaye

© de les traduccions: Roger Friedlein, Abraham Berhe, Anna Crowe, Hesham Abu-Sharar, Carlos Vitale, Antònio Altarriba, Annie Bats, Tomás Mac Síomóin, Sameer Rawal, Francesco Ardolino, Xu Lingling, Anne-Lise Cloetta, Xavi Gutiérrez, Sofia Fonseca, Yolanda Huañec Patilla, Jana Balacciu Matei, Lilia Khabibullina, Andríi Antonovskyi i Catalina Girona, Huma Jamshed i Abdou Mawa N’diaye, per a les llengües respectives.

Zoraida Burgos

http://diamundialpoesia.wordpress.com

Disseny gràfic i pintura: Víctor Oliva Impressió: Vanguard DL: B-4.344-2013

Zoraida Burgos Huma Jamshed