Esmudit eth vent, qu’inventam eth silenci, er equilibri. Arren qu’era votz, eth poèma, apròpe espacis dubèrti, acuelh eth temps —sable que sense pietat còle e non s’arture—, arraïtze er instant, tan fragil. Arren qu’era votz, eth poèma, deschifre era clau, eth sòni, eth son pregon des mòrti, es signes ara escurs dera guardada, era herida alugada des amants, eth ròi des bromes a punta de dia, es contralums opacs des paisatges e es lues flotant sus es aigües. Arren qu’era votz, eth poèma, dissòlv es tempsi des vèrbs, somet eth desbrembe. Eth vèrs que reten enes dits eth gèst, eth caudheired intacte dera pèth.
Zoraida Burgos
Revirada: Xavi Gutiérrez Riu
Apenas a voz
Calado o vento, inventamos o silêncio, o equilíbrio. apenas a voz, o poema, aproxima os espaços abertos, acolhe o tempo —areia que sem piedade desliza e não se detém—, agarra o instante tão frágil. Apenas a voz, o poema, decifra a chave, o sonho, o som profundo dos mortos, os sinais agora obscuros do olhar, a ferida acesa dos amantes, o fogo das nuvens ao romper da aurora, a contraluz opaca das paisagens e as luas flutuando sobre as águas. Apenas a voz, o poema, dissolve os tempos verbais, submete o esquecimento. O verso retém aos dedos o gesto, o arrepio intacto da pele.
Amuţit vântul, inventăm liniştea, echilibrul. Doar vocea, poemul, apropie spaţii deschise, primeşte timpul — nisip fără milă, ce necurmat lunecă —, fixează fragila clipă. Doar vocea, poemul, cheia-nţelege, visul, grav, timbrul morţilor, semnele, acum obscure, ale privirii, rana arzândă a-ndrăgostiţilor, roşeaţa norilor
în mijit de zori, opace, luminile peisajelor şi lunile plutind peste ape. Doar vocea, poemul, dizolvă-ale verbelor timpuri, supune uitarea.
Versul reţine în degete gestul, tremurul pielii, intact.
Zoraida Burgos
Traducere: Jana Balacciu Matei
El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per festejar-lo la poeta tortosina Zoraida Burgos ha escrit el poema “Només la veu” que hem traduït del català a vint llengües més, les altres oficials a Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen els altres ciutadans del país.
Zoraida Burgos (Tortosa, Baix Ebre, 1933). Poeta i narradora. Diplomada en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona, ha exercit principalment de bibliotecària. Ha estat, durant molts anys, l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre i forma part —juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill Gerard Vergés, entre altres— de la generació de la postguerra catalana a Tortosa. La seva trajectòria literària s’inicia l’any 1970 amb l’obtenció del premi Màrius Torres pel poemari D’amors, d’enyors i d’altres coses. Cal destacar també la seva obra en prosa (L’obsessióde les dunes, 1993) i la publicació de diversos llibres de narrativa infantil.
Amb aquesta iniciativa, la Institució de les Lletres Catalanes la Federació Catalana d’Associacions Clubs UNESCO, amb la col·laboració dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, el Departament de Justícia, el Departament d’Ensenyament, les Biblioteques de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Catalana Síndrome de Down, el Gremi de Llibreters de Catalunya l’Institut Català de les Dones, us proposen convertir el Dia Mundial de la Poesia en una gran festa de la paraula i de les lletres.
Serveis Territorials del Departament de Cultura, Biblioteques de Catalunya, Departament d’Ensenyament, Departament de Justícia, Consorci per a la Normalització Lingüística, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Fundació Catalana Síndrome de Down, Gremi de Llibreters de Catalunya l’Institut Català de les Dones.
Takk geelaw li Sàkk seelaw si, yemale. batt bi doŋ, taalif bi. aksi ci bayaal yu ubbeku teeru jamono — suuf ñaak yërmande di tarxis te baña taxaw—, Reenal diir bi, bu dëgërul dara. batt bi doŋ, taalif bi càmbar caabi ji, gént gi coow cu soori bu weey jëwut yi giis giis yu lëndëm ci xool bi, gôom mu ni ci ngooro ubbeku xonŋaay yu niir yi ci jël gi taf tafu leer gi nëbbu ci gàncax gi ñakk Te weer yi di tëmb ci dox yi batt bi doŋ, taalif bi séyyal jamono yi magal baati jefiin yi, Takk fatté xajju taalif bi teyyé joxaañab baraam yi Seeral der bi
Zoraida Burgos Tekki gi: Abdou Mawa N’diaye
Només la veu
Emmudit el vent, inventem el silenci, l’equilibri. Només la veu, el poema, atansa espais oberts, acull el temps —arena que sense pietat llisca i no es detura—, arrela l’instant, tan fràgil. Només la veu, el poema, desxifra la clau, el somni, el so profund dels morts, els signes ara obscurs de la mirada, la ferida encesa dels amants, la vermellor dels núvols a trenc d’alba, els contrallums opacs dels paisatges i les llunes surant sobre les aigües. Només la veu, el poema, dissol els temps dels verbs, sotmet l’oblit. El vers reté als dits el gest, el calfred intacte de la pell.
Zoraida Burgos
Zoraida Burgos Huma Jamshed
Nur die Stimme
Verstummt der Wind, erfinden wir die Stille, das Gleichgewicht. Nur die Stimme, das Gedicht, eröffnet freie Räume, empfängt die Zeit — Sand, der ohne Erbarmen rieselt und nie innehält —, verankert den Moment, den zerbrechlichen. Nur die Stimme, das Gedicht, entschlüsselt den Code, den Traum, den tiefen Klang der Toten, die nunmehr dunklen Zeichen des Blicks, die brennende Wunde der Liebenden, die Röte der Wolken zur Morgendämmerung, das matte Gegenlicht der Landschaft und Monde, die auf den Wassern treiben. Nur die Stimme, das Gedicht, zerstreut die Zeiten der Verben, unterjocht das Vergessen. Der Vers bewahrt die Geste an den Fingern, das ungebrochene Schaudern auf der Haut.
Zoraida Burgos
Übersetzung: Roger Friedlein
Zoraida Burgos
Traducció: Abraham Berhe
Only the Voice
With the wind made dumb, we invent silence, balance. Only the voice, the poem, brings open spaces close, embraces time — that pitiless sand that slips and never stops — and roots the fragile instant. Only the voice, the poem, deciphers the key, the dream, the deep sound of the dead, the signs, now obscure, of the glance, the burning wound of lovers, the rosiness of the clouds as dawn breaks, landscapes dark against the light and moons floating upon the waters. Only the voice, the poem, dissolves the verb and its tenses, subdues forgetting. In its fingers the line retains intact the gesture, the skin's shudder.
Zoraida Burgos
Translation: Anna Crowe
Solo la voz
Enmudecido el viento, inventamos el silencio, el equilibrio. Solo la voz, el poema, acerca espacios abiertos, acoge el tiempo —arena que sin piedad corre y no se detiene—, arraiga el instante, tan frágil. Solo la voz, el poema, descifra la clave, el sueño, el sonido profundo de los muertos, los signos ya oscuros de la mirada, la herida ardiente de los amantes, el rubor de las nubes al amanecer, el contraluz opaco del paisaje y las lunas flotando sobre el agua. Solo la voz, el poema, disuelve el tiempo de los verbos, somete el olvido. El verso retiene en los dedos el gesto, el escalofrío intacto de la piel.
Zoraida Burgos
Traducción: Carlos Vitale
Vain ääni
Vaientunut tuuli, keksimme hiljaisuuden, tasapainon. Vain ääni, runo, lähentää avoimia tiloja, vastaanottaa aikaa — hiekka, joka säälimättä valuu eikä pysähdy — juurruttaa hetken, niin hauraan. Vain ääni, runo, purkaa salakielen, unen, kuolleiden syvän äänen, katseen jo hämärtyneet merkitykset, rakastavaisten tulisen haavan, pilvien punerrus aamun sarastuksessa, maisemien himmeä vastavalo ja kelluvat kuut vedessä. Vain ääni, runo, saa sulamaan verbien aikamuodot, alistaa unohdukseen. Runo seisauttaa sormien eleen, ihon ehyen vilunväristyksen.
Zoraida
Seule la voix
Le vent s’est tu, nous inventons le silence, l’équilibre.
Seule la voix, le poème, accoste des espaces ouverts, accueille le temps — sable qui sans pitié, sans fin glisse —, enracine l’instant, si fragile.
Seule la voix, le poème, déchiffre la clef, le rêve, le son profond des morts, les signes maintenant obscurs du regard, la blessure de feu des amants, la rougeur des nuages au point du jour, les contre-jours opaques des paysages et les lunes flottant sur les eaux.
Seule la voix, le poème, dissout le temps des verbes, soumet l’oubli.
Le vers retient entre les doigts le geste, le frisson intact de la peau.
Zoraida Burgos
Traduction: Annie Bats
Gan ach guth
Gaoth ina tost cumaimíd ciúine, cothromaíocht. Gan ann ach guth, dán failmhe ag fás am an baile —sciorrann gaineamh go míthrócaireach gan stad— prap-phréamhaíonn, leochailleach Gan ach guth, dán a léann brí, aisling fuaim dhoimhin na marbh comharthaí doiléire na féachana goin lasta na leannán deirge na néal le breacadh lae cúlsolas tírdhreach dhorcha is gealaigh ar snámh ar uisce. Gan ach guth, dán tráth leáite na mbriathar, an t-olldhearmad sáraithe. Coinníonn bhéarsa méar-chomhartha, oighearfhuacht lán an chnis.
Zoraida Burgos
Aistritheoir: Tomás Mac Síomóin
Zoraida Burgos Sameer Rawal
Solo la voce
Con il vento che tace, inventiamo il silenzio, l'equilibrio. Solo la voce, la poesia, accosta spazi aperti, accoglie il tempo — sabbia che spietata scivola e non si arresta —, fissa l'istante, così fragile. Solo la voce, la poesia, decifra la chiave, il sogno, il suono profondo dei morti, i segni ora oscuri dello sguardo, la ferita ardente degli amanti, il rossore delle nuvole, allo spuntar dell'alba, i paesaggi in controluce opachi e le lune che affiorano sulle acque. Solo la voce, la poesia, scioglie tempi dei verbi sconfigge l'oblio. Il verso trattiene sulle dita il gesto, il brivido intatto della pelle.
Zoraida Burgos
Traduzione: Francesco Ardolino
Zoraida Burgos
Bare stemmen
Når vinden forstummer skaper vi stillhet, likevekt. Bare stemmen, diktet, Bringer nær de åpene steder, tar imot tiden — sand som ganske nådeløst glir avgårde uten stans—, rotfester det så skjøre øyeblikk. Bare stemmen, diktet, tyder koden, drømmen, de dødes dype lyd, de dag så dunkle blikkets tegn elskerparenes sviende sår, skyenes rødme ved morgengry, landskapenes opake motlys, og månene som flyter på vannene. Bare stemmen, diktet, oppløser verbenes tider, kuer glemselen. Verset bevarer gesten fingrene, hudens intakte kuldegys.
