EDITORIAL BARCANOVA
Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona
Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat
Distribueix
COMERCIAL GRUPO ANAYA
CATALUNYA
Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 clients@barcanova.cat
BALEARS
Tel. 971 253 000 Fax 971 253 003 jmbibiloni@cga.es
@EDBARCANOVA
facebook.com/editorialbarcanova
barcanovainfantilijuvenil.cat
ISBN 978-84-489-3869-7 1498119
Pàgines: 64
Adaptació de Pere Martí i Bertran • Il·lustracions de Maria Espluga
En aquest volum s’hi recullen la majoria de les faules que Ramon Llull va incloure en el Llibre de les bèsties . Gaudireu d’allò més amb la lectura de La llebre i el lleó ; El rei, la princesa i el pretendent ; L’home que entenia les bèsties ; El papagai, el corb i el simi , entre altres.
Amb la lectura d’aquest clàssic de la literatura catalana, els lectors descobriran la riquesa de les faules i coneixeran la figura i l’obra de Ramon Llull.
vidar a seure al seu costat, li va oferir el poc men- jar que tenia per a ell i li va dir: —Filleta meva, tu que ets tan formosa, no t’agradaria pas el Sol per marit? —Ui, no senyor, no, gràcies, que el Sol fàcil- ment perd la claror si els núvols se li posen al davant. —I, doncs, no voldries pas la Lluna? —Ui, no senyor, no, gràcies, que la Lluna ni tan sols té claror per ella mateixa i l’ha de rebre del Sol. —Doncs potser t’agradaria el núvol per marit? —Ui, no senyor, no, gràcies, que el núvol no és mai lliure; sempre ha d’anar allà on vol el vent. —I què me’n diries, del vent? —Ui, no senyor, no, gràcies, que el vent sempre topa amb les muntanyes.
Temps era temps, quan diuen que els ocells tenien dents i les bèsties parlaven, en un bell prat es van reu nir tota mena d’animals per triar Rei. No cal dir que les discussions entre els que menjaven carn i els que menjaven herba van ser llargues i de vegades tenses i tot, però finalment va ser elegit el Lleó i tothom ho va acceptar amb més o menys entusiasme o resignació. Tothom no, perquè de seguida hi va haver un animal, la Guineu,que des de bon començament va embolicar la troca i va començar a moure’s, a intrigar, per aconseguir un poder que no li havia estat donat. No va tenir cap mena d’escrúpol per manipular els uns i els altres, per mentir descaradament i fins i tot per enganyar el mateix rei Lleó. Sempre, és clar, que les intrigues, les mentides i els enganys servissin als seus interessos,que no eren altres que tenir més poder cada dia fins a aconseguir, qui sap, esdevenir Rei ella mateixa. Val a dir que no se’n va sortir, que al final va ser víctima dels seus enganys i va morir a les urpes del Lleó.
Temps era temps, quan diuen que els ocells tenien dents i les bèsties parlaven, en un bell prat es van reu nir tota mena d’animals per triar Rei. No cal dir que les discussions entre els que menjaven carn i els que menjaven herba van ser llargues i de vegades tenses i tot, però finalment va ser elegit el Lleó i tothom ho va acceptar amb més o menys entusiasme o resignació. Tothom no, perquè de seguida hi va haver un animal, la Guineu,que des de bon començament va embolicar la troca i va començar a moure’s, a intrigar, per aconseguir un poder que no li havia estat donat. No va tenir cap mena d’escrúpol per manipular els uns i els altres, per mentir descaradament i fins i tot per enganyar el mateix rei Lleó. Sempre, és clar, que les intrigues, les mentides i els enganys servissin als seus interessos,que no eren altres que tenir més poder cada dia fins a aconseguir, qui sap, esdevenir Rei ella mateixa. Val a dir que no se’n va sortir, que al final va ser víctima dels seus enganys i va morir a les urpes del Lleó.
Ramon Llull és una figura cabdal de la nostra cultura. Està considerat el primer gran escriptor en llengua catalana i una de les grans figures de la literatura universal.
Ramon Llull va escriure el Llibre de les bèsties fa més de 700 anys i el va incloure en un llibre titulat Llibre de meravelles, més conegut com a Fèlix, que és com s’anomena el protagonista. Llull, amb aquesta obra, com amb la majoria de les moltes que va escriure, volia mostrar el que estava bé i el que no ho estava, perquè els homes canviessin les seves conductes equivocades. I, per fer-ho d’una manera fàcil i arribar a tothom, va fer servir un recurs molt habitual en l’època i que tenia una llarga tradició en les cultures índia, persa, hebrea...: les faules.