» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA
Indicació dels sabers que es tracten en la unitat (comunicació, educació literària, les llengües i els seus parlants, reflexió sobre la llengua).
Activitats d’exploració i activació de coneixements previs de la situació d’aprenentatge que hi ha al final de cada unitat.
Activitats de comprensió lectora precedides d’explicacions de conceptes literaris.
PER ESCRIT
Apartat específic per treballar l’expressió escrita d’una manera competencial.
Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.
Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.
Introducció a la lectura, de gèneres literaris diversos, amb un seguit d’activitats per avaluar els coneixements previs i fomentar el gust per la lectura.
Activitats de lèxic, a partir de la lectura, precedides d’explicacions per enriquir el vocabulari i aprendre mecanismes de formació de paraules.
Els continguts i les activitats de lèxic, gramàtica i ortografia estan identificats amb colors diferents.
EN VEU ALTA
Apartat plantejat per practicar la comunicació oral d’una manera competencial.
Els continguts de gramàtica es presenten en forma de fitxes numerades acompanyades d’activitats per posar en pràctica els continguts treballats.
EM POSO A PROVA
A partir d’un text no literari i les activitats corresponents, aquesta avaluació final serveix per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.
Al final de l’apartat de gramàtica hi ha una bateria d’activitats de consolidació dels coneixements, classificades en tres nivells de dificultat
LLENGUA EN JOC
La ludificació és present per mitjà d’activitats que fan servir la mecànica del joc.
LA MEVA REFLEXIÓ
Al final de cada unitat es proposa una situació d’aprenentatge, a partir d’un escenari real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.
Els models de conjugació dels verbs regulars i d’uns quants verbs irregulars es poden descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat
Apartat d’autoavaluació perquè el mateix alumne valori el seu aprenentatge i sigui conscient d’allò que ha de millorar.
» PROJECTE DIGITAL
Una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns virtuals d’aprenentatge (BlinkLearning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i jocs, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Integració a totes les plataformes i entorns EVA.
Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.
Continguts i eines per treballar on-line i off-line
Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.
Amb suport paper o sense.
Les claus del projecte digital
VERSÀTIL
El projecte, adaptat a diferents enfocaments i necessitats, es pot utilitzar com a complement del llibre imprès o bé com a model autònom per a les aules més digitalitzades.
NAVEGACIÓ FÀCIL
L’entorn és senzill i intuïtiu.
INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ
Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb què es treballa.
MULTISUPORT I UNIVERSAL
Els projectes digitals de Barcanova s’adapten i es visualitzen a totes les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).
Són responsius i ajusten el seu contingut a qualsevol dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador...
ON-LINE I OFF-LINE
Els materials són descarregables per poder treballar també sense connexió a la xarxa.
DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS
La varietat de propostes permet millorar la comprensió dels continguts: activitats interactives traçables, vídeos, presentacions, imatges interactives, suggeriments didàctics, enllaços, jocs i... molt més!
U1
LECTURA
Mary John Fórmules de salutació i comiat; comparacions lliures i lexicalitzades; famílies de paraules
Harry Potter i la pedra filosofal Carta formal; antonímia
U2
Conversa al parc
Les interjeccions
U3
U4
U5
Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana
La precisió lèxica; mots reduplicatius
El flautista d’Hamelín
El discurs directe i el discurs indirecte
Bestiari
U6
U7
El sentit recte i el sentit figurat; les frases fetes; ús metafòric de noms d’animals
Robbie
Paraules simples i paraules derivades; onomatopeies
EDUCACIÓ LITERÀRIA
U8
Hem inventat el motor d’aigua!
Els prefixos de grau; la composició
COMUNICACIÓ / TEXTOS FUNCIONALS / LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS
La comunicació verbal: llenguatge; elements de la comunicació; funcions del llenguatge
La literatura i els gèneres literaris: art de la paraula; primeres manifestacions literàries; literatura escrita; gèneres literaris
Les propietats del text. El text dialogat: text oral i text escrit
La narrativa: formes d’expressió; veu narrativa; estructura narrativa; tema i argument; personatges; gèneres narratius
Les llengües del món: famílies lingüístiques; llengües amb més parlants
La poesia: llenguatge poètic; figures retòriques; mètrica
L’entrevista: l’entrevista periodística
El teatre: el text teatral; l’espectacle del teatre; formes teatrals
GRAMÀTICA
Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions
ORTOGRAFIA
L’alfabet i l’ordre de les paraules Les fake news La llengua de signes
El nom: propietats; classes; marques de gènere i de nombre; noms invariables; noms iguals però amb gènere i significat diferents
L’adjectiu: propietats; posició dels adjectius respecte al nom; concordança; marques de gènere i de nombre; adjectius invariables
Els determinants: propietats; articles; article davant dels noms propis; article neutre; demostratius; possessius
Els quantificadors numerals: propietats dels quantificadors del nom; numerals cardinals; numerals ordinals; altres numerals
Els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius
El verb: propietats; classes; conjugació; temps simples i temps compostos; verbs regulars i verbs irregulars; formes no personals
L’adverbi: propietats; adverbis de manera, de lloc, de temps, de grau; altres adverbis
Els signes de puntuació (I): signes que marquen pauses llargues i mitjanes
El sistema braille Per art de màgia
Els signes de puntuació (II): la coma «Esperava trobar més neu a Groenlàndia»
La memòria familiar
La síl·laba: dígrafs; diftongs i hiats; partició de paraules a final de ratlla; síl·laba tònica
L’accentuació: regles; tipus d’accent; accent diacrític
La dièresi: funcions; observacions sobre l’ús de la dièresi
Les vocals a i e àtones: neutralització; ortografia de la vocal neutra
Frankenstein, la novel·la que va despertar un nou món
Nova prova de la intel·ligència de les abelles: la dansa és una habilitat que s’aprèn de jove
Les paraules compartides
El dret dels animals a tenir drets
La diversitat lingüística a Catalunya
La maleta poètica
Les vocals o i u àtones: neutralització; dialectes que fan la neutralització; ortografia de la o i la u àtones
La Cristina, armadora de vaixells
Es busquen guionistes de ciència-ficció
Atenció a l’atenció Entre bambolines i bastidors
U N I T A T 1
LECTURA » Mary John
COMUNICACIÓ » La comunicació verbal
REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions » L’alfabet i l’ordre de les paraules
SITUACIÓ D’APRENENTATGE » La llengua de signes
Preparem la lectura
1. Responeu oralment: Què és per a vosaltres estar enamorat?
2. ¿Creieu que enamorar-se comporta un canvi radical en la vida d’una persona? ¿És normal obsessionar-se per una persona fins al punt de desatendre altres persones o el benestar propi?
3. Feu memòria i responeu: ¿Heu hagut de deixar de banda algú que estimàveu? Quins motius vau tenir per fer-ho?
4. Per parelles, comenteu el significat d’aquesta afirmació de l’escriptor Joseph Campbell: «Hem de desfer-nos de la vida que tenim per deixar pas a la vida que ens espera». Després, exposeu oralment les vostres conclusions.
SITUACIÓ
D’APRENENTATGE
ACTIVITAT INICIAL
Per estar informats del que passa al món, escoltem les notícies a través dels mitjans de comunicació. Però com s’informen les persones sordes Què en sabeu, del tipus de llenguatge que utilitzen les cadenes de televisió per transmetre la informació a aquestes persones?
DE QUÈ TRACTA?
La Mary John escriu una carta a en Júlio Pirata, el seu amor d’infància, i li explica com va ser el seu primer enamorament i com encara ell n’arriba a ser d’important en la seva vida. ¿Però aquest sentiment d’amor és correspost per en Júlio o només és una il·lusió de la Mary John? Al llarg del text, la Mary John anirà expressant les reflexions i els sentiments que l’acompanyen en un moment en què la seva vida està canviant. I potser el que havia començat com una carta d’amor acaba responent a la pregunta més important: Qui és la Mary John?
» LECTURA
Mary John
Júlio Pirata, Aquí em tens.
He decidit escriure’t ara mateix. He arribat a casa i m’he assegut a escriure’t. He anat al cinema amb la Sònia i la Carolina. Tu no les coneixes, les meves amigues, però elles a tu sí. De vegades encara els parlo de tu.
La Sònia m’ha preguntat: «Que hi penses, en ell?».
Jo li he dit: «De vegades». Però li hauria d’haver dit: cada dia. Hauria d’haver dit: cada minut de cada hora de cada dia. Perquè penso en tu cada minut de cada hora de cada dia. I no hauria de ser així, oi que no?
No.
De vegades em sembla que no penso en tu, que estic del tot concentrada en la discussió que sigui, sobre el canvi climàtic o sobre l’exnòvio de la Sònia, però al capdavall tu no t’has mogut d’allà, del racó que ocupes dins el meu cap.
La Sònia m’ha preguntat: «T’agradava veure’l?».
—No —li he dit jo.
—De veritat que no?
al capdavall loc. adv. (a)
No obstant tot el que s’hagi pogut dir en contra.
aferrat -ada adj. Enganxat. al capdavall loc. adv. (b)
Considerant-ho tot, comptat
—De veritat que no.
En aquell moment n’estava segura, d’això, però ara ja no n’estic, Júlio.
A una part de mi li agradaria dir-te: «Ves a fer punyetes». Però l’altra meitat meva continua anant-te al darrere a la placeta.
Soc dues persones alhora. Tinc dos caps, dos cors.
I en tens la culpa tu, Pirata.
Et passes la vida perseguint-me. Sembles un insecte, et tinc enganxat tota l’estona a les orelles. I no vull sentir el teu zumzeig a cada cantonada de cada carrer, Júlio. Ho entens?
La Sònia m’ha preguntat per què continuo tan aferrada al passat, tan aferrada a tu. «No ho sé», li he dit. M’ha preguntat: «Qui és, en Júlio, al capdavall?». He intentat explicar-l’hi, però no me n’he sortit.
Qui ets, Júlio?
Des del primer moment que busco la resposta. Des de la primera
He vingut a peu cap a casa, pensant en tu tota l’estona. Tu i jo al segle passat. Tu i jo a l’edat mitjana, a l’antiguitat clàssica, al parc infantil de la placeta. Que te’n recordes?
Jo asseguda dalt de l’escala de barrots i tu assegut a la sorra. Jo molt més alta que tu perquè estava asseguda al capdamunt de l’escala. Tu em vas preguntar: «Ets un nen o una nena?».
I aquesta va ser la primera pregunta de totes, Júlio Pirata, la pregunta més antiga, i en tots aquests anys no he deixat de buscar-hi la resposta.
—Ets un nen o una nena?
—No t’ho diré.
—Em penso que ets una nena!
—Per què?
—Perquè ets tonta.
—Tu també ets tonto i ets un nen.
—Però tu sembles una nena.
—I quin problema hi ha?
—Que jo no jugo amb nenes.
—Però si soc un nen!
La meva primera mentida. Tu em vas mirar, jo et vaig mirar. Dues preguntes, dos enigmes. I em vas preguntar: «Com te dius?». Jo vaig dir: «João». I això ja no era cap mentida. Tothom em coneix com a João, menys tu, que em dius Mary John, i la meva profe de reforç de mates, que em diu Joãozinha.
Tu i jo al parc infantil. El primer dia. La primera hora.
Vam furgar la sorra a la recerca de tresors. Hi vam trobar mone des, petxines, un clip per als cabells, un mitjó, una clau petitona.
Érem pirates.
Vas dir-me que em podia quedar la clau petitona. «Gràcies», vaig dir jo. Els teus ulls esbatanats. Em vas assenyalar amb l’ una nena!», vas dir. La teva veu esbatanada.
Vaig córrer cap a casa, amb el cor a la boca. Vaig dir a la meva mare:
—Un nen m’ha preguntat si era un nen o una nena.
La meva mare va riure.
Jo vaig plorar.
—Això és perquè no portes arracades ni els cabells llargs —va dir la meva àvia.
—Doncs vull portar arracades i els cabells llargs —vaig dir jo.
Encara la conservo, la clau petitona. La vaig guardar dins d’una capsa i la vaig trobar fa tres mesos, durant el trasllat, quan ho anàvem desant tot en caixes. Me l’he emportat a la meva nova vida, encara que no em serveixi de res. No obre cap cofre. Cap cadenat, cap porta, cap calaix.
Miro aquesta clau i penso en tu, Júlio.
Soc una nena per culpa teva.
Si ens haguéssim acomiadat amb un comiat —per exemple, amb un petó o una abraçada, o amb una encaixada, un gest des de lluny, un una cleca, qualsevol cosa, Júlio Pirata—, si ens haguéssim acomiadat com s’acomiaden els éssers humans, llavors t’hauria dit exactament això: que soc una nena per culpa teva.
M’has sentit?
Em vaig foradar les orelles per tu.
La meva mare i jo a la joieria triant arracades. Les boletes de metall brillant de lluny i de prop, petites promeses. Va ser tan difícil, triar un
pròxim al dit polze.
encaixada f. Acció de donar-se la mà dues persones com a salutació. calbot m. Cop de mà al cap.
fer figa loc. v. Defallir, perdre les forces.
parell d’arracades. Hi havia estrelletes i boletes de diversos colors. Vaig triar unes flors minúscules. La meva mare va dir: «Són margarides silvestres, males herbes». L’explicació no em va convèncer, però la meva mare es va entusiasmar. No hi havia res a fer.
Una pistola enganxada al cap. rimera arracada. egona arracada.
He mort per tu tantes vegades, Júlio. Tantes vegades.
M’apuntaves la teva espasa de pirata.
La teva espasa a la meva panxa, al pit, al coll. Deies:
—T’has mort!
I em moria. Em tirava per terra de qualsevol manera i tancava els ulls.
Tu em miraves i jo notava que em miraves.
Deies: «Sembles morta ben morta». I jo no em movia, no reia, no respirava, no obria els ulls. Semblava ben morta.
El millor de la vida era morir. Un braç a cada costat, els cabells escampats per terra. Em divertia moltíssim, amb la meva mort, i tu també.
Una vegada et vas estirar a sobre meu i em vas fer un petó. La boca en la meva boca, el teu cos en el meu cos, i jo vaig tornar a la vida, com la Blancaneu o la Bella Dorment en aquells contes d’amor verdader.
En aquella època l’amor era sempre verdader i jo manava, al món. Feia la vertical a la paret i el món eren les cases i els arbres, tot de cap per avall. Jo cridava i el món també.
Les meves mans al terra de la placeta.
Tota la sang al cap.
Ets just al meu davant, amb el cos capgirat. Primer els peus, a continuació els pantalons curts i només després el tronc. És divertit, mirar-te al revés. Al final, la cara de baix a dalt: la barbeta, la boca, el nas i els ulls, que també miren cap a mi. Vull continuar de cap per avall, però els meus braços no. Els braços em fan figa.
Quan torno a terra, veig les estrelles i també veig la teva cara enmig de les estrelles. Em preguntes: «Vols fer la vertical recolzant-te contra mi?». I jo faig la vertical recolzant-me contra tu. Crido: «No em deixis anar!». I tu no em deixes anar. M’agafes els turmells amb les mans i no hi ha res més perfecte que les teves mans als meus turmells.
Qui sap si l’amor era allò, Júlio Pirata.
Una persona capgirada.
És possible. Fins i tot probable. No trobes, Júlio?
Una meitat de mi creu que sí. Però l’altra meitat diu:
A fer punyetes l’amor, Pirata.
La nostra història no té res a veure amb l’amor.
Jo ho sé, tu ho saps. I jo sé que tu ho saps.
Però aleshores no ho sabíem. Teníem sis o set anys. La placeta sencera era nostra.
Ana Pessoa: Mary John. L’Altra Editorial.
» ACTIVITATS
Comprensió lectora
La idea central
La idea central o idea clau és l’assumpte més important de què tracta un text.
1. Quina de les afirmacions següents expressa la idea central del text que has llegit?
a) L’angoixa produïda per un amor impossible.
b) La decisió d’una noia de donar per acabada una etapa de la seva vida.
c) La dependència emocional d’un amor infantil no correspost.
Les evidències textuals
Les evidències textuals són els fragments del text que proven les afirmacions que fem a partir de la lectura.
2. Tria el fragment que millor posi en evidència l’expressió de la idea central del text:
a) Al capdavall tu no t’has mogut d’allà, del racó que ocupes dins el meu cap.
b) En aquella època l’amor era sempre verdader i jo manava, al món.
c) Qui sap si l’amor era allò, Júlio. […] És possible. Fins i tot probable.
3. Completa l’enunciat per explicar la teva tria:
Dels tres fragments de l’activitat anterior el que millor posa en evidència la idea central del text és perquè la manifesta que en Júlio s’ha convertit en una per a ella i que el té sempre present al seu
Les manifestacions de l’amor
L’amor és un sentiment d’afecte molt intens entre les persones que es manifesta de moltes maneres diferents, com ara l’amor a primera vista, l’amor romàntic, l’amor passional o l’amor no correspost
4. Quins són els tres tipus d’amor que arriba a sentir la Mary John envers en Júlio Pirata?
a) Completa les situacions següents en què aquests tres tipus d’amor es posen en evidència en la narració:
— La Mary John sent l’amor a quan coneix i vol relacionar-s’hi immediatament. Per agradar-li, es posa i es deixa llargs. A la carta li confessa: «Em vaig foradar per tu».
— La Mary John sent l’amor quan manifesta els seus més profunds i tràgics. A la carta li diu: «He per tu tantes vegades, Júlio. […] M’apuntaves la teva de pirata a la meva panxa, al , al coll».
— La Mary John sent l’amor no quan es fa conscient que en Júlio Pirata mai no ha estat d’ella. Aleshores diu: «La nostra no té res a veure amb l’ . Jo ho sé, tu ho saps».
b) Com interpretes el fet que al començament de la carta no hi hagi cap salutació d’afecte com, per exemple, estimat Júlio o Júlio, amor meu?
c) Com interpretes que en Júlio bategi la Maria João amb el nom de Mary John? Què significa per a la protagonista el canvi de nom?
d) Com interpretes el fet que la protagonista faci servir la paraula pirata per referir-se al
Els tòpics literaris
Els tòpics literaris són idees o temes que s’han utilitzat freqüentment en les obres literàries al llarg de la història. S’identifiquen amb una frase breu (generalment en llatí) que resumeix el sentit general de cada tòpic. Tot seguit n’esmentem uns quants referits a l’amor
• La ferida de l’amor (vulnus amoris). L’amor comparat amb una ferida dolorosa i dolça alhora.
• La bogeria de l’amor (furor amoris): l’amor comparat amb una malaltia mental (mal d’amor).
• La flama d’amor (flamma amoris): l’amor entès com un foc interior que crema i fa reviure l’amant.
• La guerra d’amor (militia amoris): l’amor entès com una conquesta militar.
• Amor i odi (odi et amo): els sentiments oposats que suscita en l’amant la persona estimada.
5. En el text de la lectura, podem relacionar els tòpics literaris sobre l’amor a través d’imatges, sentits figurats o sentiments de la protagonista. Relaciona cadascun dels tòpics anteriors amb el fragment corresponent:
a) M’apuntaves la teva espasa de pirata. La teva espasa a la meva panxa, al pit, al coll.
b) Em vaig foradar les orelles per tu. […] Una pistola enganxada al cap. Clic. Primera arracada. Clic. Segona arracada.
c) Qui sap si l’amor era allò. […] Una persona capgirada.
d) Una meitat de mi creu que sí. Però l’altra meitat diu: «A fer punyetes l’amor, Pirata».
e) Em vas fer un petó […] i jo vaig tornar a la vida, com la Blancaneu o la Bella Dorment.
El gènere epistolar
El gènere epistolar comprèn totes les obres literàries que estan escrites en forma de carta (epístola significa ‘carta que s’escriu a algú’).
El text és un fragment d’una novel·la epistolar: Mary John és una narració en forma de carta en què predomina la confessió dels sentiments i les emocions d’una noia adolescent que s’adreça a un noi molt especial per a ella.
6. Què confessa la Mary a en Júlio? Completa els enunciats amb l’opció certa:
a) Quan en Júlio va dir que no jugava amb nenes, la Mary John va afirmar que era (un nen / una nena). Ara reconeix que va ser la seva primera (veritat / mentida).
b) Des del primer moment ( ja sap / busca) la resposta de qui és en Júlio per a ella.
c) Va decidir (tallar-se / deixar-se llargs) els cabells i (posar-se / treure’s les) arracades per agradar al noi.
d) Des de la primera trobada al parc (la Mary / en Júlio) es va enamorar.
e) Quan la Mary se’n va a viure a un altre lloc, en Júlio (ni tan sols s’acomiada / s’acomiada afectuosament) de la Mary. Ella (ho troba normal / se sent decebuda).
f) Està molt (trista / furiosa) perquè s’adona que en Júlio no (l’ha estimat del tot / sovint l’ha deixat de banda). L’amor de la Mary John (no és correspost / és correspost).
g) Escriu la carta perquè necessita (tancar el / tornar al) passat i (començar / recuperar) una nova etapa en la seva vida sentimental.
7. Després d’anys, la Mary John encara conserva una clau que van trobar i que ell li va dir que es quedés. Com explicaries aquest fet?
a) Representa els records dels moments feliços que tots dos van passar junts a la placeta.
b) Representa un amor d’infantesa que l’enganxa i que no la deixa mirar endavant i fer net.
c) Representa el poder d’obrir el cor de les persones per revelar qui són i com són realment.
Paraules i expressions
Les fórmules de salutació i comiat
La narradora de la novel·la Mary John utilitza només el nom del destinatari com a entrada de la carta. Normalment, però, l’estil epistolar fa servir diverses fórmules per a la salutació, el comiat i la nota final
FÓRMULES DE SALUTACIÓ I COMIAT
FÓRMULES DE SALUTACIÓ
Hola!
Senyor, / Senyora,
Què hi ha de nou?
Benvolgut senyor, / Benvolguda senyora, Estimat …, / Estimada …, Distingit senyor, / Distingida senyora, Benvolgut …, / Benvolguda …,
FÓRMULES
DE COMIAT
Salutacions cordials, Adeu, / Adeu-siau, Molts records, Molt cordialment,
A reveure, Ben atentament, Petons i abraçades, Atentament, Una abraçada,
NOTA FINAL
PS: (post scriptum)
PD: (postdata)
Nota:
8. Si el fragment de la lectura fos una carta acabada, quines fórmules de salutació i de comiat hi escaurien? Quina de les últimes frases del text podria convertir-se en la postdata (PD)?
Fem servir les fórmules col·loquials o poc formals quan escrivim una carta a un amic o a un parent, però utilitzem les fórmules estàndard o més formals quan escrivim una carta a un servei públic o privat.
9. Classifica les fórmules epistolars de la columna anterior en el lloc corresponent d’aquestes taules:
Fórmules de salutació
Amic o parent
Servei públic o privat
Fórmules de comiat
Amic o parent
Les comparacions lliures
Servei públic o privat
Al llarg de la novel·la, la Mary John sovint empra la comparació estava fresca com un enciam i variants: el meu cor tan fresc com un enciam, jo estava més fresca que un enciam. És una comparació lliure que ha creat l’autora a partir de la comparació lexicalitzada, d’ús comú, fresca com una rosa
10. Cerca un fragment del text de la lectura que doni peu a una comparació lliure i crea’n una, si pot ser amb l’humor que gasta la Mary John. Per exemple: «He mort per tu tantes vegades, Júlio», que el meu cor té més forats que un colador
Les comparacions lexicalitzades
Les comparacions lexicalitzades són grups de paraules que tenen forma de comparació, però que, en realitat, expressen el grau més alt d’una qualitat (més bo que el pa simplement vol dir ‘molt bo, boníssim’).
11. Relaciona els elements següents i forma les comparacions lexicalitzades corresponents. Per exemple: lleuger com una ploma lleuger prim ràpid fred poruc com un fideu un llamp una llebre el glaç una ploma
més eixerit més prim més llarg més dur més sord que un dia sense pa una sola de sabata una orella de gat una tàpia un pèsol
12. En grups, repartiu-vos les comparacions lexicalitzades de l’activitat anterior. Després, descriviu tres situacions en què aparegui la comparació corresponent. Finalment, llegiu les descripcions en veu alta. Per exemple: Aquest anorac no pesa gens. Aquest anorac és lleuger com una ploma
Les famílies de paraules
Les paraules aferrar, ferrer, ferradura formen part de la mateixa família lèxica perquè totes tres comparteixen la mateixa base lèxica ferr-, que és la part fixa que aporta el significat bàsic de les paraules. Els afixos -ar, -er, -adura són la part variable que afegim a la base lèxica per formar paraules diferents.
13. Les paraules d’una família lèxica, tot i compartir la mateixa base, no signifiquen el mateix.
a) Quines d’aquestes definicions corresponen a aferrar, a ferrer i a ferradura, respectivament?
— Peça de ferro en forma d’arc que es fixa amb claus a la peülla del bestiar equí.
— Agafar i subjectar fortament una cosa o una persona.
— Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro.
b) Quina part de la paraula pot fer canviar el seu significat: la base lèxica o els afixos?
14. Agrupa les paraules següents per famílies i classifica-les en una taula com la que hi ha a continuació:
figa • oliver / olivera • llimonerar • oliva llimona • oliverar • pruna • figuera • llimoner carxofa • prunerar • carxofer / carxofera pruner / prunera • carxofar • figuerar
» PER ESCRIT
La carta d’en Júlio
Imagineu que un bon dia la Mary John es troba al mòbil un missatge d’en Júlio en forma de carta: no ha pogut estar-se de comunicar-li els seus sentiments, les seves emocions i altres coses de la seva vida. I la Mary John, tot i que sap que no li hauria de respondre, al capdavall acaba fent-ho perquè a ella encara li costa massa posar punt final a aquesta relació.
Què hem de fer?
Per parelles, escriviu el missatge d’en Júlio i el missatge de resposta de la Mary John. Per fer-ho,
Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat
» EN VEU ALTA
La Lily i el ninot de neu
El curtmetratge animat Lily and the Snowman (‘La Lily i el ninot de neu’) reflexiona sobre els canvis de les persones: explica la història d’una nena i un ninot de neu màgic. De petita, la Lily descobreix que el seu estimat ninot li fa descobrir un món de meravelles. La seva relació creix amb els anys fins que la vida tan atrafegada de la Lily els separa. La cançó que sona, interpretada per Adaline, s’anomena «Follow you, follow me» (‘Et seguiré, em seguiràs’).
Què hem de fer?
Mireu el curtmetratge i organitzeu un col·loqui a classe. Un col·loqui és un intercanvi d’opinions entre el públic després d’haver escoltat una xerrada o una conferència o d’haver vist una pel·lícula o un audiovisual.
En un col·loqui hi ha un moderador o moderadora que planteja diverses preguntes al públic sobre el contingut de l’activitat, dona els torns de paraula i, al final, resumeix els punts de vista que s'hi han exposat.
Com ho hem de fer?
Després d’haver vist el curtmetratge (el teniu en l’espai personal del web www.barcanova.cat), intercanvieu les vostres opinions a partir d’aquestes preguntes:
a) Pel que fa a la història, quines semblances i quines diferències trobeu entre la peça animada Lily i el ninot de neu i la narració de la lectura Mary John?
b) El futur de la Mary John pot ser similar al de la Lily? Com us l’imagineu? I el futur d’en Júlio, pot ser semblant al del ninot de neu?
Follow you, follow me
Stay with me.
My love I hope you'll always be right here by my side if ever I need you.
Oh my love!
Et seguiré, em seguiràs
Queda’t amb mi.
Amor meu, espero que tu siguis sempre aquí, just al meu costat, per si mai et necessito.
Oh, amor meu!
Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat
» COMUNICACIÓ
1. La comunicació verbal
1.1.
El llenguatge
Les persones, com a éssers intel·ligents i socials que som, necessitem comunicar-nos coses constantment: fets, desitjos, pensaments, sentiments o dubtes. Per aconseguir una comunicació eficaç, hem creat el llenguatge.
El llenguatge és la facultat humana que fa possible que puguem expressar tot allò que volem transmetre gràcies als sistemes de signes que hem anat creant. Com que els signes poden ser de naturalesa diversa, cal distingir dos tipus de llenguatge: el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal
El llenguatge verbal
El llenguatge verbal és el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és a dir, a un referent concret.
Signe lingüístic
Referent
SABIES QUE…?
SABIES QUE…?
Els signes naturals són aquells senyals que no han estat creats intencionadament per l’ésser humà (el fum, les empremtes, les petjades, els núvols de tempesta, etc.).
Els signes artificials són els senyals creats per necessitats comunicatives (els senyals de trànsit, els tocs de campana, els signes lingüístics, etc.).
El llenguatge no verbal
El llenguatge no verbal comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics.
Els signes no verbals són molt diversos; poden ser tant corporals (els gestos, els moviments del cos i de l’expressió facial, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els plors, els gemecs, els badalls, etc.).
seguretat
1.2. Els elements de la comunicació
Emissor
Qui envia el missatge.
Qui rep el missatge de l’emissor. timidesa
La comunicació és el procés per mitjà del qual un emissor (qui parla) transmet un missatge a un receptor (qui escolta).
En tot acte de comunicació intervenen diversos elements:
ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ
Canal
Per on s’envia el missatge.
Context
Situació concreta en què té lloc l’acte comunicatiu.
Referent
Allò a què es refereix el missatge.
Codi
Sistema de signes i regles amb què s’elabora el missatge.
Receptor
Missatge
Informació que transmet l’emissor al receptor.
Els elements del procés comunicatiu es coordinen de manera que el missatge de l’emissor arribi amb èxit al receptor: cal que emissor i receptor comparteixin el mateix codi, que es trobin en el mateix context comunicatiu i que utilitzin el canal adequat.
Referent
Emissor
Canal:
oral a distància
Codi: llengua catalana
Missatge: «Per molts anys, Liam!»
Receptor
Context:
Trucada del Thiago al Liam, el seu nebot, per felicitar-lo el dia del seu aniversari.
1.3. Les funcions del llenguatge
La comunicació verbal no sempre és un acte d’intercanvi d’informació objectiva. A través del llenguatge, també manifestem diverses necessitats comunicatives. Per exemple, hi ha moments en què necessitem saber si el canal de la comunicació funciona, hi ha situacions en què tenim necessitat d’expressar les nostres emocions, n’hi ha d'altres en què volem que el receptor actuï d’una manera determinada, etc.
Segons cada necessitat comunicativa, centrem l’interès en un element de la comunicació (el canal, el missatge, el receptor…), i aquest fet comporta l’existència de diferents funcions del llenguatge
RECORDA
Cal no confondre llengua i parla
La llengua és la suma de signes i regles que han adquirit tots els parlants. En canvi, la parla és l’ús particular i individual que un parlant fa de la llengua.
FUNCIÓ FÀTICA
Que em sentiu bé?
LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE
TIPUS DE FUNCIÓ CENTRE D’INTERÈS
Informativa o referencial
Emotiva o expressiva
Imperativa o apel·lativa
De contacte o fàtica
Poètica o retòrica
Descriptiva d’un codi o metalingüística
L’emissor centra l’interès en el referent.
L’emissor centra
l’interès en el mateix emissor
L’emissor centra
l’interès en el receptor
L’emissor centra
l’interès en el canal
L’emissor centra l’interès en el missatge
L’emissor centra
l’interès en el codi
NECESSITAT COMUNICATIVA EXEMPLE
L’emissor vol transmetre una informació objectiva sobre un fet de la realitat.
L’emissor expressa opinions subjectives o els seus estats d’ànim.
L’emissor pretén que el receptor actuï d’una manera determinada.
L’emissor vol iniciar la comunicació, interromprela, continuar-la o acabar-la: assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el canal.
L’emissor dona al missatge una forma original i creativa per produir un efecte estètic o enginyós.
L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d’un sistema de signes.
El sol es pon per l’oest. Encara hi ha dues carreteres afectades per esllavissades.
Estic segur que ens en sortirem. Oh, que n’és, de bonic! Quin mal de cap que tinc!
Calla i seu ara mateix! Omple la gerra d’aigua. No badis i ves amb compte.
Bon dia i bona hora!
Ja n’hi ha prou! Adeu! Digues, digues… Adeu-siau!
Sí, sí, t’entenc… Que em sentiu bé?
Tens la pell mig de sol, mig de lluna. Cull la palla amb la paella i llença l’ampolla vella.
El verb adonar-se és pronominal.
No s’ha de dir «tinc que fer», sinó «he de fer». Oh, que
n’és, de bonic!
Encara hi ha dues carreteres afectades per esllavissades.
» ACTIVITATS
El llenguatge
15. Identifica en aquesta imatge els elements del signe lingüístic següents:
a) El significant (conjunt de sons o de lletres).
b) El significat (representació mental).
c) El referent (objecte concret a què es refereix el signe).
16. Relaciona cadascuna de les paraules següents amb el seu referent: pera , rave , raïm , ceba , tomàquet , pebrot , bròcoli , enciam , cogombre , poma , patata , pastanaga , mongeta
Els llenguatges verbal i no verbal
17. Les frases fetes estar als núvols, treure foc pels queixals, fer uns ulls com unes taronges i fer ganyotes fan referència a gestos i expressions facials. Indica a quina imatge i significat correspon cada una:
1. Burlar-se. 2. Mostrar sorpresa.
3. Estar molt distret, badar. 4. Estar molt enfadat.
18. D’acord amb l’activitat anterior, completa aquesta definició:
El llenguatge (verbal / no verbal) comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir sense necessitat de fer servir signes . Poden ser o vocals.
Els elements de la comunicació
19. Llegeix la situació comunicativa que plantegem i identifica cada un dels elements de la comunicació que hi intervenen:
Un nàufrag albira dins la nit els llums d’un vaixell i, des del seu bot salvavides, llança un SOS (petició urgent d’auxili) al capità de l’embarcació utilitzant l’alfabet Morse (. . . _ _ _ . . .) amb els senyals lluminosos d’una llanterna.
Emissor: un nàufrag
Receptor:
Canal:
Codi: (. . . _ _ _ . . .) alfabet Morse
Missatge: (petició urgent d'auxili )
Referent: un demana al capità d’un .
Context: a la nit veu els del vaixell i amb una llança un utilitzant l’alfabet .
Les funcions del llenguatge
20. Relaciona les funcions del llenguatge amb les intencions comunicatives i els exemples i completa els buits amb les paraules adequades. Per exemple: A - 2 - III
Funció Intenció Exemple
Informativa o referencial
Emotiva o expressiva
Imperativa o apel·lativa
L’emissor pretén que el receptor d’una manera determinada.
L’emissor es limita a transmetre objectiva sobre un fet.
L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’
De contacte o fàtica
Poètica o retòrica
Descriptiva d’un codi o metalingüística
L’emissor dona al missatge una forma original per crear un efecte o enginyós.
L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el d’un sistema de signes.
L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el
Aquest agost he anat de colònies amb l’esplai. M’ho he passat tan bé que l’any que ve segur que repeteixo.
Si us pica una vespa, extraieu el fibló, netegeu bé la zona infectada i apliqueu-hi una gasa amarada amb aigua freda.
Els bombers han aconseguit controlar l’incendi que amenaçava de cremar una nau industrial.
El sistema braille per a persones cegues consisteix en diverses cel·les de sis punts en relleu. La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols.
L’home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí.
No et sento bé. No pengis… Sortiré a fora, a veure si tinc més cobertura. Espera…
A veure…, sí, ara sí que et sento bé. I tu a mi?
Alfabet Morse
» GRAMÀTICA
Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions
FITXA
1 » LES CATEGORIES LÈXIQUES
Les paraules es classifiquen en deu classes anomenades categories lèxiques:
LES DEU CATEGORIES LÈXIQUES
1 Nom o substantiu (m. / f.) 6 Verb (v.)
2 Adjectiu (adj.) 7 Adverbi (adv.)
3 Determinant (det.) 8 Preposició (prep.)
4 Quantificador (q.) 9 Conjunció (conj.)
5 Pronom (pron.) 10 Interjecció (interj.)
Per saber a quina categoria pertany cada paraula, ens hem de fixar principalment en aquests tres aspectes:
1. El significat. Per exemple, clau designa un objecte. En canvi, fer expressa una acció.
2. La forma. Per exemple, clau té una forma per al singular i una altra per al plural: clau, claus. En canvi, fer té un centenar de formes per poder indicar la persona, el nombre i el temps: faig, fèiem, fareu, han fet, vas fer…
3. La funció. Per exemple, clau fa de nucli d’un sintagma nominal (SN): una clau petitona. En canvi, les diverses formes de fer fan de nucli d’un sintagma verbal (SV): feia la vertical a la paret.
RECORDA
Si combinem paraules de diferents categories, podem construir oracions i comunicar un missatge complet:
I en tot aquest temps mai m’ he sentit estimada, eh! 9 8 4 3 1 7 5 6 2 10
• Per parelles, escriviu oracions que continguin el màxim de categories possibles.
1.1. Digues a quina categoria lèxica correspon cadascuna de les característiques següents:
a) Expressa una qualitat del substantiu.
b) Presenta i especifica el nom.
c) Designa persones, animals, coses o idees.
d) Expressa accions, processos o estats.
e) Relaciona paraules o sintagmes.
f) Expressa una quantitat exacta o aproximada.
g) Representa o substitueix un nom.
h) Indica la manera de realitzar-se una acció o el grau d’una qualitat.
i) Relaciona dues oracions coordinades o subordinades.
j) Expressa una actitud, una impressió o un sentiment sobtat del parlant.
1.2. A quina categoria lèxica pertany cada paraula d'aquestes oracions?
a) Ah, tinc tants records bells que associaré a tu!
b) Hi vam trobar monedes, petxines, un clip per als cabells, un mitjó, una clau petitona.
c) Una vegada et vas estirar sobre meu i em vas fer un petó.
FITXA 2 » ELS SINTAGMES
Un sintagma és una agrupació de paraules que constitueix una unitat de significat i de funció:
Els sintagmes tenen una paraula bàsica que fa la funció de nucli. Aquesta funció la poden exercir el nom o el pronom, el verb, l’adjectiu, l’adverbi i la preposició.
CLASSIFICACIÓ DELS SINTAGMES
CLASSE
Sintagma nominal (SN)
Sintagma verbal (SV)
Sintagma adjectival (SAdj)
Sintagma adverbial (SAdv)
Sintagma preposicional (SPrep)
DEFINICIÓ
EXEMPLE
Sintagma que té com a nucli un nom la teva espasa de pirata
Sintagma que té com a nucli un verb penso en tu cada minut
Sintagma que té com a nucli un adjectiu força dolorosa
Sintagma que té com a nucli un adverbi. molt lentament
Sintagma que té com a nucli una preposició sense tu
Una paraula tota sola pot formar un sintagma:
Elles sintagma 1 protesten sintagma 2 sempre. sintagma 3
Les paraules que acompanyen el nucli d’un sintagma fan la funció d’especificador (la paraula que va davant del nucli) o de complement (la paraula que va darrere del nucli):
una situació difícil especificador nucli complement
ja viuen sols especificador nucli complement Els petits nens sintagma 1 es divertien sintagma 2 la placeta. a sintagma 3
2.1. Identifica el nucli dels sintagmes que hi ha a continuació i digues de quin tipus és en cada cas: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep. Fixa't en l'exemple:
a) vam descobrir tantes coses junts → SV
b) tants records infantils i llunyans
c) molt senzillament
d) durant la nostra infantesa
e) molt suaus
PER SABER-NE MÉS
Un sintagma es pot inserir dins d’un altre per fer-hi la funció de complement: un potet de mel de romaní mel de romaní
2.2. Analitza l’estructura dels sintagmes següents seguint el model: tants records bells i dolços especificador nucli complement
a) les boletes de metall
b) aquesta carta tan llarga
c) bojament enamorada de tu
d) sempre he pensat en la nostra relació
e) segurament t’has oblidat de mi
FITXA 3 » LES ORACIONS
SENTIT. Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i atribuint-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica:
En Júlio em va regalar una clau petitona. (una acció)
La Joâo es va enamorar d’en Júlio (un procés)
La Joâo estava enamorada d’en Júlio Pirata (un estat)
L’amor era sempre verdader en aquella època (una característica)
ENTONACIÓ. Una oració constitueix una unitat d’entonació, és a dir, una unitat marcada per una corba d’entonació única, normalment sense interrupcions:
La nostra història no té res a veure amb l’amor.
ESTRUCTURA. L’oració típica té dos constituents: un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i un sintagma verbal, que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s’estableix entre el subjecte i el verb:
La meva mare es va entusiasmar
SN subjecte SV predicat
concordança: 3a persona singular
Quan la situació o el context ho permeten, el subjecte pot ser sobreentès. Aleshores s’anomena subjecte el·líptic:
ø Penso en tu ø Érem pirates
Subjecte SV predicat Subjecte SV predicat el·líptic el·líptic ( jo) (nosaltres)
3.1. Digues si els enunciats següents són sintagmes nominals (designen alguna cosa, però no li assignen cap acció ni cap estat) o oracions (tenen sentit complet, amb un SN que fa la funció de subjecte i un SV que fa la funció de predicat):
a) Un pastís amb mores de l'hort dolcíssim.
b) Les vacances en una caseta de pescadors.
c) Les meves amigues sovint em fan preguntes sobre tu.
d) Aquesta va ser la primera pregunta de totes.
e) La mare i jo vam comprar unes arracades de flors minúscules.
PER SABER-NE MÉS
La modalitat de l’oració indica la intenció comunicativa bàsica de la persona que emet el missatge: enunciar (modalitat declarativa), preguntar (modalitat interrogativa), ordenar (modalitat imperativa) o exclamar (modalitat exclamativa).
• Introduïu en un sobre paperets amb el nom de cada una de les modalitats de l’oració. Cada alumne en triarà un i s’haurà d’inventar una oració de la modalitat que li hagi tocat i dir-la en veu alta perquè la resta de la classe l’endevini.
3.2. Analitza les oracions que hi ha a continuació seguint l’exemple de l’apartat «Estructura» de la fitxa en què s'indica la concordança:
a) L’aigua del mar cobreix dues terceres parts de la superfície terrestre.
b) Les gotes dels núvols tenen una mida minúscula.
c) L’activitat física millora la qualitat de vida de les persones.
d) El sistema circulatori comprèn el cor i els vasos sanguinis.
e) Els avions supersònics ultrapassen la velocitat del so.
» ACTIVITATS
Les categories lèxiques
21. Llegeix aquestes entrades de diccionari i digues què signifiquen les abreviatures que hi apareixen:
adeu interj. Expressió que es fa servir per acomiadar-se.
amb prep. Indica l’acompanyament, el contacte, l’instrument o el mitjà.
aquell -a det. / pron. Indica que una persona o una cosa és lluny de qui parla o de qui escolta.
arracada f. Penjoll que una persona es posa o porta penjat del lòbul de l’orella.
molt q. / adv. En gran quantitat o nombre, en grau considerable.
llarg -a adj. Que té molta longitud.
però conj. Indica que l’enunciat que té darrere és oposat o contrari al que té davant.
tresor m. Conjunt de diners, joies o altres objectes de valor.
mentir v. Dir el contrari d’allò que se sap, es creu o es pensa que és veritat.
22. Identifica en aquest fragment d’una entrevista a James Close, director del programa d’economia circular de Londres, sis noms i sis adjectius:
A Londres el 45 % de les emissions contaminants provenen de l’ús de vehicles privats, però podríem reduir-les enormement si compartíssim cotxes elèctrics. I la gent els preferirà perquè són més silenciosos, còmodes i funcionals.
23. Identifica en aquest fragment de la lectura sis noms i set verbs:
Encara la conservo, la clau petitona. La vaig guardar dins d’una capsa i la vaig trobar fa tres mesos, durant el trasllat, quan ho anàvem desant tot en caixes. Me l’he emportat a la meva nova vida, encara que no em serveixi de res.
Els sintagmes
24. Digues de quin tipus és cada un d’aquests sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep
a) em venen a la memòria
b) els bons records d’infantesa
c) dalt de l’escala de barrots
d) molt més suaus
e) molt lentament
Les oracions
25. Digues a quina modalitat (declarativa, interrogativa, imperativa, exclamativa) correspon cada una de les oracions següents:
a) Acompanya’m a casa.
b) Els veïns han trobat la porta oberta.
c) Què deu haver passat?
d) Quina destrossa que han fet!
26. Dibuixa unes balances i col·loca cadascun dels constituents de les oracions en el plat corresponent. Per exemple:
L’equip de voleibol s’ha classificat per a la final.
SN subjecte SV predicat
a) Les jugadores de l’equip juvenil s’entrenen a les nou dilluns i dijous.
b) L’àrbitra del partit d’avui ha amonestat dues jugadores amb targeta groga.
c) L’entrenadora de l’equip local sabia motivar molt bé les jugadores.
d) El joc de la primera part ha sigut molt millor que el de la segona.
e) En el partit d’avui han debutat com a juvenils tres jugadores cadets.
f) A un sector del públic no li ha agradat el joc tan defensiu de l’equip visitant.
» ORTOGRAFIA
1. L’alfabet i l’ordre de les paraules
1.1. L’alfabet
L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem. La paraula alfabet prové de les dues primeres lletres de l’alfabet grec: α (alfa) i β (beta).
Cada llengua té un alfabet propi. L’alfabet català té vint-i-sis lletres:
a a h hac o o v ve (baixa)
b be (alta) i i (i llatina) p pe w ve doble
c ce j jota q cu x ics, xeix
d de k ca r erra y i grega
e e l ela s essa z zeta
f efa m ema t te
g ge n ena u u
Tot i això, hi ha sons que es representen per mitjà d’un grup de dues lletres: es tracta dels dígrafs (dígraf significa ‘dues grafies’).
Els dígrafs de la llengua catalana són els següents:
ss tassa ll llapis ix deixar qu raqueta rr carro ny munyir ig mareig gu guineu
També podem considerar dígrafs aquestes combinacions:
tg carruatge tx cotxe tz dotzena tj mitjó ts potser sc ascensor
RECORDA
Els dígrafs ll, rr i ss s’anomenen doble ela, doble erra i doble essa, respectivament.
La l·l (ela geminada) l’hem d’escriure amb un punt volat i no pas amb un punt baix o amb un guionet: col·locar i no pas col.locar o col-locar Només escriurem el guionet a fi de ratlla quan calgui separar la primera síl·laba de les altres per qüestió d’espai: col- / locar
RECORDA
La lletra x té el nom de ics quan sona com en exemple [gz] o complex [ks]. En canvi, té el nom de xeix quan sona com en xarxa [ ʃ ].
RECORDA
Les lletres k, w (i y quan no forma part del dígraf ny) només apareixen en paraules manllevades a altres llengües: karate, rock, kiwi, web, byte, bypass…
La ç (ce trencada)
La l·l (ela geminada)
1.2. L’ordre de les paraules
El diccionari és el recull de les paraules d’una llengua amb l’explicació del seu significat. Aquestes paraules es presenten ordenades alfabèticament. Per buscar paraules en el diccionari, cal tenir en compte els aspectes següents:
S’inclou dins la lletra c. Així doncs, seguint l’ordre alfabètic trobarem marc / març / marca.
És considerada com dues eles: l + l. Així doncs, seguint l’ordre alfabètic trobarem paller / pàl·lid / pallissa.
El dígraf ll (doble ela) És considerat com dues lletres independents: l + l. Per tant, lloc va abans de local
» ACTIVITATS
L’alfabet
27. Escriu el nom de les lletres següents: h, k, n, q, v, w, x, y.
28. Ordena alfabèticament les paraules següents: papallona, magatzem, fanal, ventada, quilòmetre, esborrany, carnisser, barana, albergínia, timbal, rodera, vorera, onada.
L’ordre de les paraules
29. Escriu del dret les paraules de cadascuna de les sèries següents i ordena-les alfabèticament, en cas que sigui necessari: a) ivnac, aynac, pac, ónac b) allap, dil·làp, rellap, lap c) alp, açalp, acalp, dicàlp d) aiug, atog, aurg, ynaug e) animàl, call, timíl, lagel
30. Digues quines d’aquestes paraules no apareixeran en una pàgina del diccionari que comença amb rosada i acaba amb rumb: rusc, ruixat, rude, rosari, rosca, rovell, rosegador, rumba, rosa, rossinyol, roser, rugbi, romaní, rumor, rostir, rumiar
31. Fes l’índex alfabètic d’un atles amb les poblacions següents: Perpinyà, la Seu d’Urgell, Figueres, Olot, Berga, Girona, Balaguer, Manresa, Lleida, Sabadell, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Reus, Tarragona, Tortosa, Amposta
Tingues en compte que l’Hospitalet de Llobregat, en l’índex, s’escriurà així: Hospitalet de Llobregat, l’.
DICTAT
Llegeix el text, fes una llista de les paraules que tenen dígrafs i classifica’ls segons si es poden separar o no. Després, escriu el text mentre te’l dicten.
Amor em sembla una bona paraula per a la primera entrada en el meu blog. Ara estic vivint un moment dolç amb el meu noi. És fantàstic, atent, afectuós, divertit… Però també he viscut les espines en una altra relació.
¿Els nois i les noies vivim l’amor d’una manera diferent? ¿Sigui quin sigui el nostre sexe, tots sentim les mateixes papallones a l’estómac? Un misteri. L’amor, ben igual que et fa volar, et fa mal i, malgrat això, és tan meravellosa la sensació d’estar enamorada, que t’és ben igual.
Gemma Pasqual i Escrivà : Xènia, estimar no fa mal. Barcanova (text adaptat).
EM POSO A PROVA
LES FAKE NEWS
Una fake new és una notícia falsa que ens arriba a través de les xarxes socials i internet i que s’escampa a gran velocitat.
PASSOS PER DETECTAR FAKE NEWS
1
2
Mira qui difon la notícia i per quin mitjà la reps.
Si t’arriba per les xarxes socials, mira qui n’és l’autor i consulta el seu perfil i el tipus de publicacions que fa.
Si t’arriba per missatgeria instantània, assegura’t que es tracta d’un contacte fiable i quin tipus de contingut acostuma a enviar-te.
Pren-te temps i distància per donar com a certes determinades informacions.
Llegeix la notícia sencera i no et quedis només amb el titular o la fotografia. Les imatges es poden manipular o aprofitar. Per comprovar-ho, busca-la a Google Imatges.
Comprova si la notícia s’ha publicat en diversos mitjans de comunicació i si la informació que dona es correspon amb el moment que t’arriba.
És estrany que un únic mitjà es faci ressò de la notícia.
Fixa’t en l’adreça d’on prové la informació. Si no la reconeixes o et fa dubtar, potser és millor no clicar-la.
A Catalunya els dominis més habituals són .cat, .es, .com, .org, .eu.
Ves amb compte amb el que reps i reenvies per les xarxes.
Evita el clickbaiting o pescaclics, continguts web, normalment de poca qualitat, amb titulars absurds o escabrosos.
Malfia-te’n si la notícia és tan sorprenent que sembla una broma, està mal escrita, inclou textos traduïts literalment d’altres llengües, conté faltes d’ortografia i té un disseny poc acurat.
Consulta fonts fiables i verifica qui és l’autor. No és el mateix un periodista que escriu per a un diari o una revista de prestigi que un usuari anònim o un influenciador.
El seu objectiu és sumar clics i obtenir beneficis econòmics o col·locar-se en les primeres posicions en els cercadors.
La informació falsa pot perjudicar el prestigi de les persones i les institucions.
Consulta un mitjà que faci fact-checking, és a dir, que verifiqui els fets, com ara Verificat, Newtral, Maldita, EfecVerifica, o institucions com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Abans de reenviar res, atura’t, pensa i verifica. Sigues una font fiable!
Consell de l’Audiovisual de Catalunya, programa eduCAC.
1. Assenyala tres trets de les fake news:
a) Acostumen a ser anònimes.
b) Provenen de mitjans seriosos i fiables.
c) A vegades estan mal redactades i inclouen imatges de mala qualitat.
d) Sovint fan servir dominis estranys.
2. Què pretenen?
a) Donar informació de qualitat i aconseguir lectors crítics.
b) Difondre notícies importants en el mínim temps possible.
c) Generar visites a webs, desprestigiar, desinformar i manipular la informació pública.
d) Donar consells als lectors perquè detectin les notícies falses que circulen per les xarxes socials i internet.
3. Un influenciador és…
a) algú que comparteix vídeos amb activitats atractives a la plataforma YouTube.
b) un periodista especialitzat en xarxes socials.
c) algú amb capacitat per influir sobre altres, sobretot a través de les xarxes socials.
d) una eina que detecta errors i notícies falses.
4. Un pescaclics…
a) serveix per traduir textos.
b) és un contingut web dissenyat per aconseguir moltes visites.
c) identifica les notícies que provenen d’una font fiable.
d) ordena les notícies pel nombre de lectors.
5. Quin significat té el mot perfil en el text?
a) Conjunt de trets propis d’una persona.
b) Contorn de la figura d’una persona o d’una cosa.
c) Traç delicat que es fa amb una ploma escrivint o dibuixant.
d) Adorn delicat i subtil que hom posa o fa a un objecte.
6. Indica l’explicació correcta a partir de l’oració següent: «Mira qui difon la notícia i per quin mitjà la reps».
a) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és l’escrit i el codi utilitzat és la llengua catalana.
b) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és la llengua catalana i el codi utilitzat és l’escrit.
c) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és la llengua catalana i el codi utilitzat és l’oral.
7. El grup que forma un sintagma nominal és…
a) un disseny poc acurat.
b) per les xarxes socials
c) conté faltes d’ortografia
d) més habituals.
8. Els adjectius que hi ha en el segon apartat de la infografia són…
a) sencera, estrany, únic, més, fiables, anònim.
b) sencera, només, estrany, únic, fiables, anònim.
c) només, estrany, també, únic, habitual, fiables.
d) sencera, estrany, únic, habituals, fiables, anònim.
9. Ordena alfabèticament aquesta sèrie: perfil, publicació, publicar, provenir, potser, periodista, prestigi, pescaclics, primer
10. Troba en el text cinc paraules diferents que s’escriguin amb un dígraf.
La meva reflexió
¿Has tingut dificultats per entendre els consells de la infografia a l’hora d’identifi- car les fake news? Quin consell et sembla més difícil de seguir? Per què?
4. Practica la llengua de signes. Trobaràs uns quants consells en l’espai personal del lloc web www.barcanova.cat
5. Per parelles, graveu les vostres notícies. Un de vosaltres ha de llegir la notícia en veu alta i l’altre l’ha d’explicar en la llengua de signes. Recordeu de vocalitzar molt quan feu els signes perquè us puguin llegir bé els llavis.
ACTIVITATS D’APLICACIÓ
1. Individualment, pensa en quines situacions es podria fer servir la llengua de signes a part d’un telenotícies.
2. Per acabar, entre tota la classe, feu una posada en comú a partir de les vostres reflexions individuals.
Per redactar la notícia…
1. Tria el tema de què tractarà.
2. Estructura la notícia seguint les preguntes què?, qui?, quan?, on?, per què? i com?.
3. Procura que el text no sigui gaire llarg perquè l’hauràs d’explicar amb el llenguatge de signes. Què?
Per què?
ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ
1
. Reflexiona sobre les tasques que has dut a terme a partir de les preguntes següents:
• Quin rol has tingut en el treball en grup?
• Com valoraries la teva intervenció?
• Consideres que has fet aportacions interessants? Per què?
• Per què creus que pot ser interessant conèixer la llengua de signes?
• Com t’has sentit fent servir la llengua de signes?
D’APRENENTATGE
U N I T A T
2
Preparem la lectura
LECTURA » Harry Potter i la pedra filosofal
EDUCACIÓ LITERÀRIA » La literatura i els gèneres literaris
REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » El nom » Els signes de puntuació (I)
SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Per art de màgia
1. Responeu oralment: ¿Si en una història de ficció tot el que hi apareix no pot existir en el món real, aleshores diem que és una història realista o una història fantàstica? Què és, doncs, una història realista?
2. Expliqueu tot que el sapigueu del personatge de Harry Potter. Per què les novel·les d’aquest jove bruixot agraden tant?
3. Raoneu la resposta: ¿Trobeu que el fet d’amagar la veritat a una persona és com dir-li una mentida?
4. ¿Si mentim amb la idea d’obtenir un benefici, llavors diem que és una mentida pietosa o bé una mentida egoista? I si mentim amb la idea de protegir o beneficiar algú?
5. Per parelles, interpreteu el sentit d’aquesta frase del filòsof grec Sòcrates: «La mentida guanya jugades, però la veritat sempre guanya el joc». Després, exposeu en veu alta les vostres conclusions.
SITUACIÓ
La màgia és molt present en el món de la literatura, el cinema, la televisió, les sèries…. Però com s’ho fan els mags i les magues per fer els seus trucs: ¿tenen uns poders especials o bé els trucs són fruit de moltes hores d’aprenentatge i de pràctica?
DE QUÈ TRACTA?
Després que el malvat mag Voldemort hagi matat els pares del Harry, el gegant Hagrid ha de deixar el nen a casa dels únics parents que li queden: els seus oncles. Els Dursley maltracten el Harry i li amaguen el seu origen i la seva herència màgica. Tanmateix, el dia abans del seu onzè aniversari, el nen rep una carta amb una notícia sorprenent que li canviarà la vida. I just l’endemà apareix el Hagrid i li revela que és un famós… bruixot!
glop m. Quantitat de líquid que cap a la boca i es beu d’una vegada.
agemolir-se v. intr. pron. Abaixar el cos, encongir-se, especialment en actitud de submissió.
p’rò (però) prep. L’apòstrof indica l’elisió d’una vocal.
» LECTURA Harry Potter i la pedra filosofal
Li va passar les salsitxes al Harry, que les va trobar exquisides de tanta gana que tenia, però continuava sense poder apartar els ulls del gegant. Al final, com que semblava que ningú no tenia intenció d’explicar-li res, va dir:
—Ho sento, però no he acabat d’entendre qui ets.
El gegant va fer un bon glop de te i es va eixugar els llavis amb el revés de la mà.
—Me pots dir Hagrid —va dir—, és com me diu tothom. I com t’he dit abans, soc el guardabosc de Hogwarts. De Hogwarts ja ho saps tot, és clar.
—Mmm, doncs no —va fer el Harry.
El Hagrid es va sorprendre.
—Em sap greu —es va apressar a dir el Harry.
—Que te sap greu? —va cridar el Hagrid, enfadat, i es va girar cap als Dursley, que es van agemolir en la foscor—. És a ells a qui hauria de saber greu! Ja sabia que no rebies les cartes, p’rò mai vaig arribar a pensar que no sabries re de Hogwarts, per l’amor de Déu! ¿No t’has preguntat mai on ho van aprendre, els teus pares?
—On van aprendre què? —va preguntar el Harry.
—On van aprendre què! —va bramar el Hagrid—. Però què és això?
S’havia posat dret. Amb la seva ira semblava omplir tota la cabana. Els Dursley estaven encongits de por contra la paret.
—M’estan dient que —va grunyir als Dursley—, que aquest noi…
El Harry va pensar que aquell home n’estava fent un gra massa. Al cap i a la fi, havia anat a escola, i les seves notes no eren pas dolentes.
—Alguna cosa sí que sé —va dir—. Sé mates i tot això…
Però el Hagrid va fer un gest amb la mà i el va aturar:
—Vull dir sobre el nostre món. El teu món. El meu món.
Semblava que el Hagrid estigués a punt d’esclatar.
—Dursley! —va fer, i va sonar com una detonació. El tiet Vernon, que s’havia tornat pàl·lid, va dir amb un fil de veu alguna cosa com «prumpram».
Al Hagrid li sortien els ulls de les òrbites.
—Suposo que saps qui eren els teus pares —va dir—. Saps que són famosos.
Que tu ets famós.
—Què? Els… Els meus pares famosos?
—No en saps re… No en saps re… —El Hagrid es va passar els dits pels cabells, mirant el Harry amb ulls confusos.— No saps què ets? —va preguntar al final.
De cop i volta el tiet Vernon va trobar la veu.
—Prou! —va ordenar—. Aturi’s immediatament! Li prohibeixo que expliqui res al noi.
Fins i tot un home molt més valent que el Vernon Dursley s’hauria acovardit amb la mirada furiosa que el Hagrid li va dirigir en aquell moment. Quan va parlar, cada una de les seves síl·labes tremolava de ràbia.
—No l’hi han explicat mai? ¿No li han explicat mai què deia la carta que el Dumbledore els va deixar? Jo hi era! Vaig veure com el Dumbledore la deixava, Dursley! I l’hi han estat amagant durant tot aquest temps?
—Amagant-me què? —va preguntar el Harry amb impaciència.
—Ja n’hi ha prou! L’hi prohibeixo! —va cridar el tiet Vernon, pres del pànic.
La tieta Petúnia va deixar anar un esbufec de terror.
—Apa, aneu a pastar fang, tots dos —va dir el Hagrid—. Harry, ets un bruixot.
A la cabana es va fer un silenci absolut. Només se sentien el mar i el vent.
—Que soc què? —va demanar el Harry.
—Un bruixot, com ho sents —va repetir el Hagrid, i es va tornar a asseure al sofà, que encara es va queixar i es va enfonsar més que abans—. I fins i tot m’atreviria a dir que un bruixot molt bo. Només et fa falta una mica de pràctica. Amb una mare i un pare com els teus, com podria ser d’una altra manera? Però ara crec que és hora que llegeixis la carta.
El Harry va estirar el braç per agafar el sobre groguenc, escrit amb tinta verd maragda i adreçat al Senyor Harry Potter, El terra, Cabana sobre la roca. El mar. En va treure la carta i va llegir:
ESCOLA DE BRUIXERIA HOGWARTS
Director: Albus Dumbledore
(Orde de Merlí de primera classe, Cavaller de Warlock, Membre d’Honor de la Confederació Internacional de Bruixots)
Benvolgut senyor Potter, Em plau informar-vos que heu estat admès a l’Escola de Bruixeria Hogwarts. Aprofito l’avinentesa per fer-vos arribar la llista dels llibres i el material que necessitareu per seguir les classes. El curs comença l’1 de setembre. Espero el vostre mussol abans del 31 de juliol.
Afectuosament, Minerva McGonagall Directora adjunta
Dumbledore, Albus. Director de l’escola de màgia i principal mentor del Harry.
anar a pastar fang loc. verb. Es diu per acomiadar algú de mala manera. maragda f. Pedra preciosa de color verd brillant.
quequejar v. intr. Parlar fent interrupcions i repeticions de sons involuntàries, tartamudejar.
vatua l’olla loc. interj. Expressió usada per indicar sorpresa, indignació, enuig, etc.
pergamí m. Pell prima d’ovella o de cabra que s’ha preparat per poderhi escriure al damunt. Abans del paper, la gent escrivia en pergamí.
gargot m. Traç imperfecte com és ara les lletres traçades per una mà poc traçuda a escriure.
Al cap del Harry van començar a esclatar preguntes com focs d’artifici i no sabia per on començar. Al cap d’una estona va dir quequejant: —Q-q-què vol dir q-q-que esperen el meu mussol?
Vatua l’olla! Això me fa pensar que… —va dir el Hagrid donant-se un copet al front amb prou força per fer tombar un carro de cavalls. D’una altra butxaca de l’interior de l’abric encara va treure un mussol (un mussol de veritat, viu i una mica espantat), una ploma d’oca i un rotlle de pergamí. Amb la llengua entre les dents va fer uns gargots que el Harry va llegir del revés:
HE DONAT LA CARTA AL HARRY. DEMÀ EL PORTARÉ A COMPRAR EL MATERIAL.
FA UN TEMPS HORRIBLE.
ESPERO QUE SE TROBI BÉ. HAGRID
Va enrotllar la nota, la va donar al mussol, que la va agafar fort amb el bec, va anar cap a la porta i va deixar-lo anar en la tempesta. En acabat, va tornar i es va asseure com si el que acabava de fer fos tan normal com parlar per telèfon.
—Ho sabíeu? —va demanar el Harry— ¿Vosaltres sabíeu que jo era un… un bruixot?
—Que si ho sabíem? —va xisclar la tieta Petúnia—. Que si ho sabíem! Oh, i tant que ho sabíem! Què podies ser, si no, si la mala peça de la meva germana era el que era? Va rebre una carta com la teva i va desaparèixer. Se’n va anar a la… a l’escola aquesta, i només tornava per les vacances, amb les butxaques plenes d’ous de granota, i es dedicava a convertir tasses de te en rates. Jo era l’única que la tenia pel que realment era: un monstre! Però per als meus pares… I ara! Tot era Lily això, Lily allò… Estaven orgullosos de tenir una bruixa a la família.
Va aturar-se per agafar aire i va continuar amb el seu discurs. Semblava que fes anys que esperava l’oportunitat de vomitar-ho tot.
—Després va conèixer el Potter aquell a l’escola, se’n va anar de casa, es van casar i et van tenir a tu. Evidentment, jo sabia que tu series igual que ells, igual d’estrany, igual de… d’anormal. I llavors va i s’esclafa el cap, i nosaltres ens vam haver de fer càrrec de tu.
El Harry s’havia quedat blanc.
J. K. Rowling: Harry Potter i la pedra filosofal Empúries (text adaptat).
BENVOLGUT SR. DUMBLEDORE,
» ACTIVITATS
Comprensió lectora
El fet desencadenant
Un fet desencadenant és un esdeveniment que genera un conflicte en la vida del protagonista i l’obliga a fer un canvi important en la seva vida. Aquest fet fa créixer la tensió narrativa i origina una intriga que provoca un estat d’expectació en els lectors.
1. Quin és el fet desencadenant de l’episodi que has llegit?
a) La mala relació que el Harry té amb els seus oncles, els Dursley.
b) La visita del gegant Hagrid, el guardabosc de Hogwarts.
c) La revelació que fa la tieta Petúnia respecte als pares del Harry.
Els episodis i l’arc narratiu
Un episodi és la part d’una obra narrativa o teatral que constitueix una unitat d’acció. Cada episodi sol dibuixar un petit arc narratiu caracteritzat per un seguit d’esdeveniments que fan augmentar la tensió narrativa fins a arribar al punt més alt (el clímax) i, tot seguit, a la resolució.
2. Normalment, un arc narratiu es representa amb una figura similar a una piràmide. Col·loca cadascun dels fets següents en el lloc adequat de la piràmide segons l’ordre d’aparició en l’episodi llegit.
a) Presentació del gegant Hagrid.
b) Exclamacions del Hagrid i renys adreçats als Dursley.
c) Sorpresa del Hagrid en assabentar-se que el Harry no sap res de Hogwarts.
d) Pregunta del Hagrid al Harry sobre el seu origen i la seva naturalesa.
e) Revelació del Hagrid que el Harry és un bruixot i lliurament de la carta.
f) Confessió de la tieta Petúnia respecte als pares del Harry.
g) Prohibició del Vernon al Hagrid d’explicar al Harry què és i qui eren els seus pares.
h) Desconcert total del Harry.
3. Quin dels fragments següents reflecteix el punt més alt de tensió o clímax d’aquest episodi?
a) «Al cap del Harry van començar a esclatar preguntes com focs d’artifici i no sabia per on començar.»
b) «I llavors va i (la Lily) s’esclafa el cap, i nosaltres ens vam haver de fer càrrec de tu.»
El gir narratiu
Un gir narratiu és el moment del relat en què un fet, una cosa o una situació provoca que el protagonista hagi de prendre una decisió important que l’impulsarà a iniciar una aventura o a fer un viatge iniciàtic que transformarà la seva personalitat.
4. Respon:
a) Quin tipus de document capgira el relat de la narració?
b) ¿Creus que aquest document provocarà que la vida de Harry Potter faci un gir important? Indica el canvi més probable:
— Se n’anirà amb el gegant Hagrid a Hogwarts i aprendrà màgia per tal d'esdevenir un bruixot excel·lent.
— Es quedarà en el món muggle (el de les persones normals) perquè s’assabenta que corre perill en el món màgic.
c) ¿Podem dir, doncs, que aquest document causa un gir narratiu? Justifica la resposta.
Les il·lustracions dels capítols
Ocasionalment, les narracions escrites estan il·lustrades amb imatges; són il·lustracions que representen els episodis més rellevants de la història.
5. Relaciona cadascun d’aquests títols amb la il·lustració i el capítol corresponents: El vidre que es volatilitzà, Les cartes de ningú, El guardabosc, El nen que va sobreviure.
6. A quin capítol correspon el fragment de la novel·la que has llegit? Raona la resposta.
Paraules i expressions
Una carta formal
La carta de l’escola utilitza un llenguatge formal: la persona que signa al peu de la carta (la directora adjunta de Hogwarts) s’expressa amb paraules cultes i usa formes fixades. Els escrits formals de les institucions públiques i privades utilitzen un llenguatge formal a fi de formular els missatges amb serietat i precisió.
7. Aparella les expressions que comuniquin el mateix missatge i indica quina de les dues és la fórmula que s’usa en les cartes formals (F):
1. El motiu de la carta és demanar-vos un favor. (F)
2. Poso en el vostre coneixement…
3. T’escric perquè et vull demanar un favor.
4. No puc compartir els vostres punts de vista.
5. Et faig saber que…
6. Deploro el perjudici sofert i me n’excuso.
7. No estic d’acord amb vosaltres.
8. Em sap greu que t’hagi perjudicat i et demano perdó.
8. Busca a la carta de l’escola les paraules i expressions cultes que corresponguin a aquestes altres d’ús més general:
a) Estimat Harry Potter,
b) Estic contenta de fer-te saber que has sigut acceptat…
c) Aprofito l’ocasió…
d) Espero que el teu mussol…
e) Una abraçada,
L’antonímia
L’antonímia és la relació d’oposició entre dues o més paraules. Per exemple: malèvol significa el contrari de benèvol. Per tant, diem que aquests dos mots són antònims.
9. Llegeix l’article de la paraula sec d’un diccionari de sinònims i antònims. Fixa’t que els antònims van precedits del símbol ↔. Després, escriu els antònims adequats de sec en les definicions següents:
sec -a 1 adj. Eixut, ressec, dessecat ↔ humit, mullat, tendre. 2 adj. Tractant-se de sòls o terres: àrid, estèril ↔ fèrtil, feraç 3 adj. fig Aspre, adust, brusc, eixut. Referits al caràcter d’una persona ↔ afable, suau 4 adj. fig. Referit a la constitució física: magre, prim, escardalenc, xuclat, secall ↔ gras, obès
a) 1 adj. Que no té gens d’aigua, gens d’humitat. ↔
b) 2 adj. Desproveït d’humitat i nutrients, sense vegetació. ↔
c) 3 adj. fig. Que és poc amable, que diu les coses de mala manera ↔
d) 4 adj. Que és molt prim, que té molt poca carn o poc greix. ↔
» PER ESCRIT
I si escrivíssim a la direcció?
De ben segur que hi ha coses que us agraden del centre on estudieu i d’altres que no. ¿I si traslladeu les vostres opinions sobre el funcionament del centre a la directora o al director? Us proposem que ho feu per mitjà d’una carta formal. La carta formal és un document que adrecem a la persona que representa una institució privada o pública com és ara la directora o el director d’un centre educatiu. Aquest model de carta té unes regles de presentació establertes, unes fórmules fixes i un estil formal.
Què hem de fer?
En grups, penseu quines coses de l’escola o institut no us agraden i expresseu per escrit les vostres queixes i els suggeriments de millora.
Com ho hem de fer?
a) Escriviu la vostra opinió en forma de carta a la directora o el director.
b) Introduïu l’escrit en un sobre amb el nom de la persona que és la màxima responsable del centre i amb el vostre com a remitent i dipositeu el sobre dins la bústia del vostre centre habilitada per a aquests casos o en una de creada expressament.
c) Obriu la bústia, extraieu-ne les cartes, llegiu-les en veu alta a classe i comenteu-les.
Les parts de la carta formal
L’escrit ha de ser el d’una carta formal, que conté aquestes parts:
(2) (1) (3) (4) (5)
A. ENCAPÇALAMENT
(1) Data
(2) Nom i adreça del signatari
(3) Nom i adreça del destinatari
(4) Objecte (eventualment)
(5) Salutació
B. COS
(6) Introducció
(7) Exposició argumentada
(8) Conclusió
C. PEU
(9) Comiat
(10) Signatura
(11) Postdata (eventualment)
» EN VEU ALTA
Fem un informatiu
Potser els telenotícies no us interessen gaire, bé perquè no els acabeu d’entendre, bé perquè els trobeu massa avorrits. Però probablement canviareu d’idea si veieu l’InfoK, un programa informatiu del canal juvenil SX3 de TV3, que us presenta les notícies d’una manera entenedora, amena i interessant.
Què hem de fer?
En grups, reproduïu oralment un informatiu de l’InfoK, és a dir, poseu la veu a la presentadora de l’informatiu, als reporters que fan els reportatges i al meteoròleg que informa del temps i imiteu-ne els gestos.
Com ho hem de fer?
a) Aneu al lloc web de l’InfoK, trieu un dels programes i transcriviu-ne el text.
b) Repartiu-vos les tasques entre els membres del grup: el primer s’encarregarà de la part tècnica, el segon farà de presentador, el tercer serà la veu dels reporters, el quart donarà veu als protagonistes o testimonis que apareixen en els reportatges i el cinquè farà la previsió del temps.
c) Apreneu-vos el text i imiteu l’entonació, la dicció i el ritme dels periodistes.
d) Projecteu l’informatiu sense veu i sincronitzeu el text que heu preparat amb les imatges del programa.
e) Al final, demaneu la valoració del vostre treball a la resta de grups.
Què és una notícia?
És un text que informa de manera objectiva d’un fet d’actualitat d’interès públic. Ha de ser breu, clara i impersonal.
Què és un reportatge?
És un text informatiu extens que acompanyatvad’imatges (gràfics, filmacions,fotografies, etc.).
Sovint inclou, en forma d’entrevista, l’opinió dels protagonistes, dels testimonis o d’experts.
©CCMA
» EDUCACIÓ LITERÀRIA
1. La literatura i els gèneres literaris
1.1. La literatura: l’art de la paraula
La literatura és l’art de dir coses de manera creativa per mitjà d’un llenguatge bell, estètic. La literatura cerca la bellesa en les paraules per comunicar fets, sentiments, imatges… amb l’objectiu d’emocionar, seduir i agradar. Per exemple:
Els bons records de vegades són com roses oloroses amb tacte de seda, que ens sedueixen amb el seu vellut i el seu perfum, però ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar.
Maria Dolors Alibés: Contes per a l’hora de les postres . Baula.
1.2. Les primeres manifestacions literàries
Les primeres manifestacions literàries van ser orals i es van produir molt abans que s’inventés l’escriptura. Ben segur que els primers humans, quan van haver inventat el llenguatge verbal, ja cantaven cançons, s’explicaven històries interessants i fins i tot feien teatre. I per fer més emocionants aquestes activitats, es van servir de l’art de la literatura.
Al començament del món, quan encara no hi havia gaire gent, el Gran Esperit podia acostar-se a cada indi i donar-li allò que necessitava. Però quan sobre la terra ja hi havia molta gent i no podia escoltar-los a tots, va col·locar a la terra una roca en forma d’home i els va dir:
–Hi ha indis per tota la terra, així és que jo ara he de viatjar arreu del món. Si algú de vosaltres ha de menester ajuda, que vingui aquí i la demani a aquesta roca, que té el poder de comunicar-se amb mi.
Fragment del conte «L’indi que no complia la seva paraula», d’Eric Phillips, extret de Contes d’arreu del món
Així van néixer els primers textos literaris no escrits, que s’han conservat en la memòria de les persones. Els pares els han transmès als fills, i aquests als nets. Amb el pas del temps, s’ha anat formant un ric patrimoni cultural: el de la literatura oral tradicional
1.3. La literatura escrita
La invenció de l’alfabet va impulsar un nou procediment per a la creació literària: l’escriptura. Aquest gran avenç tècnic va transformar la manera de fer del creador literari: l’escriptor solitari i reflexiu assegut davant la taula amb la ploma als dits va anar arraconant l’artista popular que interpretava de viva veu creacions literàries pròpies o adoptades de la tradició oral.
Al mateix temps, també va anar canviant el comportament del públic: la persona solitària que tenia un llibre a les mans per llegir-lo en silenci va anar relegant el grup de persones interessades a escoltar l’intèrpret d’obres tradicionals. La literatura escrita, doncs, va anar guanyant espai a la literatura oral.
LITERATURA ORAL LITERATURA ESCRITA
TRANSMISSIÓ ORAL TRANSMISSIÓ ESCRITA
RECORDA
Si ens fixem en la forma, els textos es poden presentar en vers o en prosa.
Els textos en vers són composicions poètiques que segueixen unes regles mètriques: formació d’estrofes, nombre regular de síl·labes, ritme i, sovint, rima.
Cada vers s’escriu en una sola ratlla, i una agrupació de versos forma una estrofa
Els textos en prosa, en canvi, són composicions que utilitzen la forma habitual del llenguatge i no estan sotmeses a les regles mètriques.
La literatura oral la integren les obres que s’han transmès oralment al llarg de molts anys o segles. En moltes cultures un orador s’encarregava de recitar els textos de memòria i el públic els escoltava.
ANÒNIMA
En general, no coneixem els autors de les obres de transmissió oral. Per això diem que són anònimes i es consideren patrimoni popular
TEXT AMB DIVERSES
VERSIONS
Sovint els textos orals presenten diverses versions, ja que cada orador els aprèn de memòria i els adapta als seus gustos o als gustos del seu auditori. En passar d’una generació a una altra o d’un país a un altre, també se’n solen fer actualitzacions o adaptacions
La literatura escrita la integren les obres que s’han transmès gràcies a l’escriptura. Abans de descobrir la impremta, els llibres eren manuscrits i els copistes s’encarregaven de fer-ne les còpies necessàries.
D’AUTOR
Les obres de transmissió escrita solen ser d’un autor concret, el nom del qual apareix en la portada i en la pàgina de crèdits del llibre.
TEXT AMB VERSIÓ ÚNICA
En general, els textos escrits es mantenen invariables, ja que l’escriptura fixa definitivament com a única la versió que l’escriptor ha donat per definitiva. Tot i així, hi ha editorials que fan adaptacions d’obres antigues per facilitar-ne la lectura als lectors actuals.
Retrat de Denis Diderot (1767), de Louis Michel van Loo.
1.4. Els gèneres literaris
La poesia
La poesia és el gènere literari que expressa sentiments, reflexions o fets amb un llenguatge creatiu o artístic, en forma de vers, seguint unes determinades regles mètriques: formació d’estrofes, nombre regular de síl·labes, ritme i rima.
Poesia lírica: forma amb què el poeta expressa un sentiment intens o una reflexió profunda.
Foc de pales
La nit em clava el seu ullal i el coll em sagna.
Sota les pedres l’escorpit balla que balla.
La pluja, lenta fa camí
fins a la cambra.
L’escala fosca del desig no té barana.
Maria-Mercè Marçal: Bruixa de dol.
Poesia èpica: forma amb què el poeta narra una història llegendària o fantàstica d’uns herois excepcionals.
L’aplec
Lo Sant, des del cavall, vestit de malla, encès d’amor, d’un cop d’espasa talla, per abrigar a un pobre, son ribetat mantell; gentil, l’aligó tendre, sa armadura contempla, i, amb coratge que no dura: —Mon pare —diu—, voldria ser cavaller com ell.
Jacint Verdaguer: Canigó (fragment del cant I)
La narrativa
La narrativa és el gènere literari que exposa uns fets reals, imaginaris o fantàstics que són explicats per un narrador.
Narrativa curta: exposa una història breu amb un argument i uns personatges senzills.
La flor del panical
Una vegada era un rei que tenia dos fills, però era molt desgraciat perquè patia d’un mal a la cama que cap metge no li podia guarir. Cansat de fer-se visitar per molts metges, a la fi en trobà un que li digué que la cama no se li guariria fins que no s’hi posés la flor del panical.
Aleshores el rei cridà els dos fills i els digué que el primer que li portaria la flor del panical seria hereu del regne.
I tots dos marxaren a cercar la flor, desitjosos d’ésser reis.
Fragment inicial de La flor de panical (rondalla popular que no fa més de dues pàgines)
Narrativa llarga: exposa una història llarga amb un argument i uns personatges complexos.
Tirant lo Blanc
—Digueu-me, Tirant —va dir la Princesa—: per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que us fa passar tant de mal.
Tirant es va posar la mà a la màniga, en va treure un mirall i va dir:
—Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li, la vostra altesa, que em tingui pietat.
La Princesa va agafar de seguida el mirall i, de pressa, va entrar a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi va veure res fora de la seva cara.
Fragment de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (novel·la llarga de 600 pàgines)
El teatre
El teatre és el gènere literari que exposa un conflicte humà a través dels diàlegs d’uns personatges, amb la finalitat que siguin interpretats per actors i actrius dalt d’un escenari.
obra en què predomina el to seriós i greu i el conflicte desemboca en un desenllaç fatal.
Antígona
Eumolp: Com s’acarnissen els corbs damunt Polinices! Devoren de pressa, arriben als ossos: ¿no sents el soroll? La carn penja dels becs massa plens.
Tirèsies: Anem, imatges d’espant manen ja en la meva tenebra. Com criden aquests ocells enmig del tro! Quan descansaré? ¿He d’escoltar novament les veus de la fosca?
Eumolp: Què endevines enllà del temps?
Tirèsies: Ai, aquesta sang! Qui pot penetrar les intencions dels déus? Polinices va ser culpable, és cert, però és també un crim als ulls divins no perdonar els vençuts, després de la mort. I una inviolable llei defensa aquest crim. Aquesta sang perdrà la ciutat de Tebes.
Eumolp: La visió em commou.
Tirèsies: Els sofriments de Tebes no acabaran, perquè és avorrible no haver enterrat el cos de Polinices. Apartem-nos ja dels llamps i dels ocells fatídics.
Salvador Espriu
Comèdia: obra en què predomina l’element graciós i burlesc i el conflicte desemboca en un desenllaç feliç.
El malalt imaginari
Toneta : ¿Voleu que us demostri com la senyora s’estima el senyor?
Argant : Com?
Toneta : Vos deixeu-vos anar estenallat a la poltrona i veureu quin sentiment, quan arribi.
Entra Belina en escena.
Toneta : Ai, ai, ai! Se’ns ha mort el senyor. S’ha mort el vostre marit.
Belina (sorpresa): Què dius ara? Segur?
Toneta : Segur, senyora! Mireu-vos-el tot estenallat a la poltrona!
Belina (exultant): Gràcies a Déu, filla! Ja m’he desempallegat d’aquest fardell!
Toneta : Jo em pensava que havia de plorar…
Belina : Tira, tira! No val la pena! Un home que només feia nosa a tothom, brut, fastigós, mocant-se, tossint, escopint pertot arreu… Vine, Toneta, abans de tot arrepleguem-li les claus.
Argant (incorporant-se): Ep, ep, a poc a poc!
Toneta : Ai, ai, que el difunt no és mort!
Drama: obra en què predomina l’element realista i el conflicte desemboca en un desenllaç incert.
Terra baixa
Manelic (molt abatut): Com és que no vas venir ahir a la tarda, Nuri?
Nuri: Pels indiots, home. Ja et vaig dir que els indiots els treia de bon matí o cap al vespre. Ara, com que fa aquest sol, ja són al corral. I jo, cap a veure el Manelic! Però passo una mica de por!
Manelic: I per què en passes, de por?
Nuri: Tinc por que vingui la Marta. Veuràs: abans m’estimava molt, a mi. Però des del dia que t’hi
Molière
vas casar que em té una mania!… (Ell mou el cap i queda pensatiu.) Jo no n’hi tinc, de mania, a ella, perquè t’estima a tu, Manelic.
Manelic: Sí que m’estima, a mi, aquesta dona!
Nuri: Què et passa ara?
Manelic: Res. Digues, digues.
Nuri (recordant alguna cosa de cop): Ah! També té ràbia als de casa. Però a ells…, no sé com explicar-t’ho: a ells els té una altra mena de ràbia.
Àngel Guimerà
L’assaig
L’assaig és el gènere literari en què l’autor exposa les seves reflexions i opinions sobre un tema amb voluntat de creació literària.
Signes, llengua i cultura
Recordo ara, d’aquella meravellosa pel·lícula de Stanley Kubrick, 2001: Una odissea de l’espai, el moment en què un d’aquells primats, després d’haver agafat una mandíbula de terra i haver colpejat el crani d’un enemic, que cau a terra abatut, la llança enlaire i vola amunt, amunt, sobre el fons del cel blau, fins que, com a final d’una prodigiosa metonímia, la més bella que he vist mai al cinema, es transforma en una nau de l’espai. Milers i milers d’anys transcorreguts en aquesta breu volada de la primera extensió del braç de l’antropoide. D’una era s’ha passat, en el film, a una altra, deixant encara una altra era pel mig. Del llindar de la humanitat a l’espai. Ara bé, en sentit estricte, avui considerem que el salt a l’hominització es donà amb el llenguatge.
» ACTIVITATS
La literatura
d) Les primeres manifestacions literàries…
1. van aparèixer al mateix temps que l’escriptura.
10. Indica, en cada cas, l’opció correcta:
a) La literatura és…
1. l’art de fer imaginar coses que no existeixen.
2. l’art de dir o escriure coses de manera creativa o artística.
b) La poesia és el gènere literari que…
1. utilitza un llenguatge creatiu o artístic i segueix unes regles mètriques.
2. exposa reflexions i opinions en prosa però amb voluntat literària.
c) La unitat bàsica i més característica d’un poema és...
1. la rima. 2. el vers.
2. van ser orals i es van produir abans que es descobrís l’escriptura.
e) La literatura oral era transmesa d’una generació a una altra mitjançant…
1. la recitació de memòria i en públic.
2. la feina que feien els copistes.
11. Llegeix aquesta frase, extreta d’una tira còmica de la sèrie d’historietes Macanudo, obra de l’il·lustrador argentí Liniers, pseudònim de Ricardo Siri, i pensa què deu voler dir:
«De totes les mentides, la literatura és la meva favorita perquè serveix per dir la veritat».
En acabat, entre tota la classe, poseu en comú les vostres interpretacions i debateu-les.
Sebastià Serrano
Els gèneres literaris
12. Relaciona cadascun dels gèneres literaris següents amb el text corresponent:
a) Poesia lírica
– en vers – aspecte reflexiu o sentimental
b) Poesia èpica
– en vers
– història llegendària o fantàstica d’uns herois
Aquell vespre encara no feia fred quan la noia va sortir del cafè. Però l’aire era cada cop més tallant, amb una sensació de tardor i de soledat imminent. Alguna cosa inexplicable surava en l’aire.
Kent Haruf
c) Narració
– en prosa
– història real o de ficció
d) Tragèdia
– representació teatral
– contingut seriós i desenllaç fatal
e) Comèdia
– representació teatral
– contingut burlesc i desenllaç feliç
f) Assaig
– en prosa
– contingut reflexiu i d’opinió
4
Quin groc de llimona verda té el mar el mes de gener! Llisca la nau, i la vela infla l’aire mariner.
—Adeu port, rosa i taverna. Déu em va fer mariner.
Cèlia Viñas
Olivella
2
3
El comte de Mataplana en tenia dos cavalls: l’un era blanc com el gebre, l’altre fosc com el pecat.
Malhaja el cavall negre, benhaja el cavall blanc.
Jacint Verdaguer
En el litoral de la Mediterrània, tan pobre, muntanyós, empedreït i sobtat, l’olivar evoca sempre la idea d’un superjardí, d’un parc natural somiat. El cultiu de la vinya produeix un efecte semblant. Aquests cultius es confonen amb la idea mateixa de civilització, són l’essència de la cultura humana.
Josep Pla
5
6
Julieta : Què és això? ¿Una copa subjecta a la mà del meu estimat? El verí, ja ho veig, ha estat la causa de la seva mort. Que cruel! Te l’has begut tot sense deixar-ne ni una gota per a mi. Et besaré; potser queda una mica de verí als teus llavis.
William Shakespeare
Intendent : Quant en demanes?
Marxant : Cent dòlars, senyor, una quantitat ridícula.
Stuart : Jo n’ofereixo cent cinquanta.
Intendent : Rèptil llefiscós! ¿Gosaràs competir amb mi? Recordaré la teva cara, gos ple de sarna. Dos-cents dòlars!
Josep M. Benet i Jornet
» GRAMÀTICA
El nom
FITXA 1 » LES PROPIETATS DEL NOM
SIGNIFICAT. Un nom és una paraula que designa una persona, un animal, una planta, un objecte o una idea
FORMA. Els noms són paraules variables en gènere (masculí / femení) i nombre (singular / plural): noi, noia, nois, noies; gest, gestos; escombra, escombres
FUNCIÓ. El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN):
1.1. Identifica els deu noms que hi ha en aquest text:
El gegant va fer un bon glop de te i es va eixugar els llavis amb el revés de la mà. Amb la seva ira semblava omplir tota la cabana. Els Dursley estaven encongits de por contra la paret.
1.2. Ordena els elements d’aquests sintagmes nominals. Després, indica quina paraula fa de nucli del sintagma, quina paraula fa d’especifi-
e) glop / de te / un bon un groguenc sobre especificador nucli complement
cador i quina paraula o quin sintagma fa de complement:
especificador nucli complement
a) exquisides / salsitxes / unes
b) un / molt bo / bruixot
c) de la mà / el / revés
d) del gegant / els / ulls
Harry mussol
FITXA 2 » CLASSES DE NOMS
Els noms, d’acord amb allò que designen, s’agrupen en diferents classes:
COMUNS
Designen qualsevol dels elements que formen part d’una mateixa classe: noia, illa, ciutat
CONCRETS
Designen una persona, un animal o una cosa material: pescador, gat, rosa
INDIVIDUALS
En singular designen un sol element: persona, alumne, ovella
PROPIS
Designen un element únic, diferent de la resta d’elements de la mateixa classe, ja siguin noms de persona o antropònims (Paula) o noms de llocs o topònims (Menorca, Maó).
ABSTRACTES
Designen realitats no materials com ara conceptes, qualitats o estats: veritat, valentia, calma
COL·LECTIUS
En singular designen un conjunt o una col·lecció d’elements: gent, alumnat, ramat
COMPTABLES NO COMPTABLES
Designen elements que es poden comptar per unitats: pastís, rosa, setrill Aquests noms admeten al davant un numeral: dos pastissos, tres roses, un setrill.
Designen elements que no es poden comptar per unitats: farina, olor, oli. Aquests noms admeten al davant quantitatius (poca farina, molta farina) i noms quantificadors o de mesura (un quilo de sal, un raig d’oli).
2.1. Digues el nom comú correferent de cadascun d’aquests noms propis. Per exemple:
Tortosa: ciutat
a) Sant Pol de Mar:
b) el Priorat:
c) el Segre:
d) Àsia:
e) el Montseny:
f) el Titanic:
g) el Modernisme:
h) el Louvre:
i) Harry Potter:
j) Formentera:
k) Romania:
l) l’Everest:
m) la Patum:
n) Triquell
o) Big Ben:
p) Girona FC:
q) La Gioconda:
r) la Creu Roja:
2.2. Identifica els noms que hi ha en aquestes oracions i digues quins són concrets i quins són abstractes:
a) Els veïns de dalt fan molt de soroll.
b) La tieta del noi va deixar anar un esbufec de terror.
c) Fa molta calor i, a més, tinc gana i set.
d) El llum del passadís no fa gaire claror.
e) Tinc debilitat per les profiteroles amb nata.
2.3. Alguns dels noms de la taula que hi ha a continuació són en el lloc equivocat. Corregeix-los i, després, defineix els noms col·lectius. Per exemple: un ramat és un conjunt d’ovelles.
Noms individuals Noms col·lectius
ovella, roureda, arbre, alumnat, plat, eixam, brancatge, músic, estol, vaixell
ramat, roure, bosc, alumne, vaixella, abella, branca, orquestra, ocell, flota
2.4. Identifica els noms comptables (13) i els no comptables (7) del text. Després, digues quins noms són quantificadors o de mesura (6).
Per esmorzar prenc un croissant amb una cullerada de melmelada i un got de llet. Per dinar, un tomàquet amanit amb un rajolí d’oli i un pessic de sal, un plat d’arròs caldós, una hamburguesa i un iogurt amb força sucre. I per sopar prenc una amanida, una truita de dos ous i un tall de confitura.
FITXA 3 » LES MARQUES DE GÈNERE I DE NOMBRE
La gran majoria dels noms tenen un gènere assignat. La forma de l’article és la marca que indica si un nom és de gènere masculí (m.) o de gènere femení (f.):
el costum (m.) els senyals (m.) la dent (f.) les postres (f.) un costum (m.) uns senyals (m.) una dent (f.) unes postres (f.)
Els noms que designen persones o animals solen variar de forma amb les marques (masculí / femení) i de nombre (singular / plural). Aquestes marques s’anomenen morfemes flexius
MASCULÍ SINGULAR
nebot amic
germà lleó
FEMENÍ SINGULAR
MASCULÍ PLURAL
FEMENÍ PLURAL
neboda amiga nebots amics nebodes amigues
germana lleona
germans lleons
germanes lleones
mestre mestra mestres mestres pallasso pallassa pallassos pallasses alcalde alcaldessa alcaldes alcaldesses
gall gallina galls gallines abellot abella abellots abelles psicòleg psicòloga psicòlegs psicòlogues actor actriu actors actrius
RECORDA
Les professions solen presentar dues formes: l’àrbitre, l’àrbitra; el ministre, la ministra; el mosso, la mossa, etc.
Hi ha un conjunt reduït de noms que adopten paraules diferents per expressar el gènere:
PERSONES
ANIMALS
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ l’amo la mestressa l’ase o el ruc la somera l’oncle la tia el cavall l’euga el padrastre la madrastra el boc la cabra el gendre la jove o la nora el porc la truja o la verra
RECORDA
Alguns noms d’animals tenen només una forma. Aleshores, per distingir-ne el sexe, s’usa l’aposició dels mots mascle o femella: una balena mascle / una balena femella
3.1. Escriu els articles el, la, un o una davant dels noms tenint en compte el gènere indicat amb l’abreviatura corresponent:
a) Aquell cotxe s’ha saltat senyal (m.) d’estop.
b) Aquesta colònia fa olor (f.) molt refrescant.
c) Tinc dubte (m.): caduca lleixiu (m.)?
d) xocolata (f.) blanca no té cacau.
e) A mi calor (f.) em mata. En canvi, fred (m.) em revifa.
f) Aquest any vull saldar deute (m.) i cancellar compte (m.) del banc.
g) allau (f.) va colgar les cases de vall (f.).
h) El meu oncle té front (m.) molt ample.
i) suor (f.) ajuda a regular la temperatura del cos.
3.2. Completa les sèries següents amb les formes corresponents dels noms tenint en compte el gènere i el nombre:
a) llop, , , , b) , , emperadors,
FITXA 4 » ELS NOMS INVARIABLES
c) , heroïna, , d) , , jutges, e) , , , arqueòlogues
3.3. Escriu la paraula que correspon a cada definició:
a) Marit de la filla:
b) Muller del fill:
c) Mascle de la cabra:
d) Femella del porc:
e) Femella de l’ase:
3.4. Identifica en aquest text tres noms que adopten paraules diferents per expressar el gènere:
En el món màgic, Harry és «el nen que va sobreviure» a l’Avada Kedavra, la maledicció assassina del malvat mag Voldemort, que va matar els seus pares, els mags Lily i James Potter. Aleshores, el gegant Hagrid va haver de deixar el nen orfe a casa dels únics parents que li quedaven, la tieta Petúnia i el seu marit, Vernon Dursley.
Hi ha noms referits a persones que són invariables pel que fa al gènere. Per tant, tenen la mateixa forma en masculí i en femení
MASCULÍ FEMENÍ un cantant un periodista un captaire la cantant la periodista la captaire
MASCULÍ FEMENÍ
un conserge un pilot un gimnasta la conserge la pilot la gimnasta
RECORDA
Algunes professions tenen una sola forma. Per exemple: el conferenciant, la conferenciant; el fisioterapeuta, la fisioterapeuta; el fiscal, la fiscal; l’intèrpret, la intèrpret; el lampista, la lampista; el vigilant, la vigilant; el xef, la xef
Hi ha uns quants noms que presenten la mateixa forma en singular i en plural. Per exemple:
SINGULAR PLURAL un llapis un focus un globus els llapis els focus els globus
SINGULAR PLURAL un tipus un dilluns un temps els tipus els dilluns els temps
Hi ha un nombre reduït de noms que només fem servir en la forma del plural: les alicates, les calces, els calçotets, les escombraries, les estenalles, les estisores, les pinces, les postres, les setrilleres, els sostenidors...
4.1. Completa amb la forma femenina:
a) Al forn de pa necessiten un dependent o una
b) Una cadena de productes ecològics vol contractar un comptable o una .
c) El càmping del poble busca un recepcionista o una
d) El club d’hoquei necessita un cap de premsa o una de premsa.
e) Hauríem de consultar un informàtic o una
f) Per Sant Jordi convidarem un poeta o una (o una ).
g) Un vianant o una ha travessat en vermell.
4.2. Tria en cada cas la forma del singular o del plural que sigui correcta:
a) M’he oblidat el paraigua / el paraigües
b) Llença l’escombraria / les escombraries
c) Aquest any passarem el Nadal / els Nadals a casa dels avis.
d) És extenuant haver de treballar amb aquesta calor / amb aquestes calors
e) Em vull comprar un texà / uns texans.
f) Al concert vindrà gent de tota la rodalia / de totes les rodalies
g) Ara ens serviran el postre / les postres
h) Torna el setrill a la setrillera / a les setrilleres.
FITXA 5 » NOMS IGUALS PERÒ AMB GÈNERE I SIGNIFICAT DIFERENTS
Alguns noms són formalment iguals però tenen significats diferents segons que siguin masculins o femenins:
La forma femenina d’uns quants noms designa un objecte semblant però de mida superior:
FEMENÍ
un clau (‘tija de ferro’) una clau (‘peça que activa un pany’) el pols (‘batec del cor’) la pols (‘partícules diminutes’) el son (‘acte de dormir’) la son (‘ganes de dormir’)
També pot designar un ús diferenciat:
• Per parelles, indiqueu quina diferència hi ha entre un roc i una roca i entre un full i una fulla. Després, busqueu-ne altres exemples i comenteu-los entre tota la classe.
5.1. Contesta amb el nom masculí o el femení segons correspongui:
a) Amb què obres la porta: amb un clau o amb una clau?
b) Què pots comprar en una botiga d’il·luminació: un llum o una llum?
c) Quan hi ha molta humitat, què rellisca: el terra o la terra?
d) Els futuròlegs catastrofistes, què anuncien: el fi del món o la fi del món?
e) El conducte que recull l’aigua de la teulada, què és: un canal o una canal?
f) On posaries un ram de flors: en un gerro o en una gerra?
MASCULÍ
una plata de panellets
un plat d’amanida
una gerra de suc un gerro de flors
» ACTIVITATS
Les propietats del nom
13. Analitza aquests sintagmes nominals seguint el model: un mag famós especificador nucli complement
a) un bruixot molt bo
b) quatre trucs de màgia
c) els teus ulls verds i ametllats
d) una pregunta difícil de respondre
Classes de noms
16. Escriu les definicions d’aquests noms col·lectius: aviram, pineda, vacum, cadellada, equip, serralada, professorat, ram
Per exemple: aviram m. Conjunt d’ocells de corral: gallines, oques, ànecs, etc.
14. Completa els noms propis:
a) Arquitecte modernista reconegut internacionalment: n o i G dí.
b) Municipi on hi ha l’aeroport més important de Catalunya: el Pr t de Ll e at.
c) Comarca que té com a capital la ciutat de Tortosa: el B x br
d) Illa i ciutat de l’arxipèlag balear: iv ss .
e) Mar que els romans van anomenar Mare Nostrum: el M d terr n
f) Planeta més gros del sistema solar: J pi r.
LLENGUA EN JOC
15. Substitueix cada símbol per la lletra corresponent i forma adjectius. Després, escriu el nom abstracte que correspon a cada un.
a) ♪ Ж ∑ • § ∏ → sincer – sinceritat
b) ~ § Ω Ж ¥ → feliç -
c) • ◊ ∑ ~ Ж # « # → -
d) § ∑ # ∆ ◊ ∏ # « # → -
e) # * ∏ # Ж « # →A C Ç D E F G # • ¥ « § ~ *
17. Respon negativament a les preguntes que hi ha a continuació. Després, digues si els noms destacats en cursiva són comptables (es neguen amb el quantificador cap) o no comptables (es neguen amb el quantificador gens).
a) —Mira si hi ha una mica d’oli al setrill.
—No, no hi ha d’oli, al setrill.
b) —Quants llibres hi ha damunt la taula?
—Damunt la taula no hi ha llibre
c) —Tens algun dubte?
—No, no tinc dubte. d) —Té molta paciència, el teu pare?
—No, no en té , de paciència
Les marques de gènere i de nombre
18. Escriu les formes de gènere que falten i relaciona cada professió amb les condicions que cal tenir per exercir-la. Per exemple: Per ser advocat o advocada cal cursar la carrera de dret
Per ser…
a) advocat o
b) o locutora
c) bibliotecari o
d) o pediatra
e) biòleg o
f) o artesana
g) ballarí o
cal…
1. especialitzar-se en medicina infantil.
2. cursar la carrera de dret.
3. aprendre a parlar amb fluïdesa i claredat.
4. tenir una gran destresa manual.
5. treballar molt bé l’expressió corporal.
6. estudiar biblioteconomia.
7. estudiar el comportament dels éssers vius.
19. Escriu el nom de l’ofici que representa cada imatge:
20. Forma sis famílies d’animals a partir dels noms del mascle, la femella i la cria:
Mascle Femella Cria boc porc gall marrà cavall ase cabra euga ovella somera gallina truja o verra pollet cabrit asenet o pollí xai o corder pollí o poltre garrí o godall
a) Poseu en comú les vostres respostes i elaboreu un gràfic de barres que reculli quants de vosaltres heu donat com a resposta, per a cada ofici, la forma masculina i quants, la forma femenina.
b) A partir de les respostes, ¿creus que avui dia encara es considera que hi ha feines per a homes i feines per a dones? Justifica la resposta.
21. Escriu l’article masculí (un / el) o l’article femení (una / la) segons correspongui. Fixa’t en l’abreviatura que hi ha darrere de cadascun dels noms.
a) Des d’aquí on som ja es poden veure afores (m.) de la ciutat.
b) El líder ens porta avantatge (m.) de tres minuts.
c) Des de la terrassa es veia perfectament resplendor (f.) de l’incendi.
d) Encara es poden veure a la costa restes (f.) del naufragi.
e) Vigila corrent (m.) del riu, que se’t pot emportar.
f) Ves a demanar compte (m.) del dinar al cambrer.
g) M’han de fer anàlisi (f.) de sang i d’orina.
h) Des de l’habitació se sentia remor (f.) de les ones.
I J K L
A B C D
E F G H
Els noms invariables
22.
Escriu la forma que falta dels noms de les taules següents. Després, completa les frases de més avall amb la forma adequada d’aquests noms.
Noms variables
Singular en -u Plural en -us una tribu un un individu un les els ritus els els residus
Noms invariables
Singular en -us Plural en -us un fetus un un virus un els els focus els els globus
a) El cos d’una persona o d’alguns animals abans de néixer és un .
b) Per afavorir la fertilitat, en l’antiguitat es feien de fecunditat.
c) La banda d’atracadors estava integrada per tres molt perillosos.
d) Els metges encara no han aconseguit trobar el de la infecció.
e) L’ordinador anava molt lent. Devia tenir un informàtic.
f) Hauríem de fer una recollida selectiva dels domèstics i reciclar-los.
g) Alguns joves s’organitzen en agrupacions anomenades urbanes.
h) A la festa d’aniversari van repartir a tots
Noms iguals però amb gènere i significat diferents
23.
Tria la forma adequada en cada cas:
a) el llum / la llum
Cada any apugen el preu de
Encén del passadís.
b) el fi / la fi
L’àrbitre va xiular del partit. no justifica els mitjans.
c) un son / una son
Aquest noi té tranquil.
Avui té que no s’hi veu.
d) els fulls / les fulles
El vent s’enduu dels arbres.
El vent ha escampat de damunt la taula.
e) el pudor / la pudor
No és el mateix que la vergonya.
Em molesta molt de les clavegueres.
f) el pols / la pols
Quan el cor batega més ràpid, s’accelera.
El vent aixeca del camí.
LLENGUA EN JOC
24. Per parelles, escriviu el nom de cadascun dels objectes següents en un tros de paper, doblegueu-los i barregeu-los. Cada membre ha de triar cinc paperets i inventar-se una oració amb cada nom. Després, valoreu si el vostre company o companya ha utilitzat el gènere del nom correcte en cada oració.
» ORTOGRAFIA
1. Els signes de puntuació (I)
Els signes de puntuació són les marques ortogràfiques que s’utilitzen per organitzar i fer comprensible el contingut d’un escrit.
Aquests signes gràfics tenen la funció de distribuir i relacionar les unitats d’un text (paràgrafs, frases, oracions), marcar-ne els límits i assenyalar l’entonació aproximada que tindria el text si es digués oralment. Fixa-t’hi:
Anunci del tema: Títol
Desenvolupament del tema:
Paràgraf 1 (l’origen de la salutació)
Paràgraf 2 (formes de salutació a l’antiguitat)
Paràgraf 3 (formes de salutació a l’edat mitjana i a l’edat moderna)
La salutació a l’antigor
No se sap amb exactitud quan va néixer la salutació.// Al principi,/ va ser una manifestació tàcita de no-agressió:// una mà estesa,/ oberta,/ demostrava que no es portaven armes.// Els egipcis se saludaven inclinant el cos i abaixant una mà fins als genolls en senyal de respecte;// els jueus,/ amb una inclinació de cap i una abraçada;// els grecs i els romans feien una encaixada,/ i aquests últims també alçaven el braç amb el palmell estès.//
A l’edat mitjana,/ l’etiqueta va imposar que l’home es descobrís el cap com a mostra de respecte;// en el segle xvii es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames,/ les inclinacions i les reverències.//
Signes de puntuació
Pausa llarga // Separa les oracions completes, separa les parts d’un text i n’indica el final.
Pausa mitjana // Separa oracions que mantenen una estreta relació entre si.
Pausa breu / Separa segments dins l’oració.
Els signes de puntuació que marquen una pausa llarga i una pausa mitjana són els següents:
SIGNES FUNCIONS TEXTUALS
ASPECTES GRÀFICS I EXEMPLES
El punt final marca l’acabament d’un text. No s’utilitza el punt al final d’un títol o subtítol: La salutació a l’antigor
El punt i a part marca el final dels paràgrafs d’un text.
El punt i seguit marca l’acabament d’una oració que no està enllaçada amb cap altra.
L’interrogant (o signe d’interrogació) marca l’entonació especial de les frases interrogatives.
L’admiració (o signe d’exclamació) marca l’entonació especial de les frases exclamatives.
Els punts suspensius marquen:
a) Que una frase no està acabada.
b) Que una enumeració no queda tancada.
Al principi de la ratlla següent s’hi deixa un queixal en blanc de tres o quatre espais (el sagnat) i la primera lletra s’escriu amb majúscula
La primera lletra de la paraula següent al punt i seguit s’escriu amb majúscula: No se sap quan va néixer la salutació Al principi, va ser una manifestació tàcita de no-agressió.
Quan l’interrogant marca l’acabament de l’oració, la paraula següent comença amb majúscula: Per què la població d’abelles disminueix? Que potser és el canvi climàtic?
Quan l’admiració marca l’acabament de l’oració, la paraula següent comença amb majúscula: Oh, quina meravella! Quin mar més blau!
– Quan els punts suspensius marquen l’acabament de l’oració, la paraula següent comença amb majúscula: a) Un sisme pot ensorrar edificis, pot fer caure ponts, pot doblegar vies La seva violència pot causar grans danys.
– En les enumeracions podem utilitzar l’abreviatura etc en comptes de punts suspensius: b) Llegint la Ilíada coneixeràs Odisseu, Aquil·les, Hèctor, Helena, etc
El punt i coma marca:
a) La separació de dues frases que presenten una relació de proximitat.
b) La separació de sèries llargues i complexes (davant de la conjunció i s’escriu una coma).
La paraula que va darrere el punt i coma comença amb minúscula:
a) A l’edat mitjana, l’home es descobria el cap com a mostra de respecte; en el segle xvii, es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames.
b) Van llegir una oda, que és un poema de to elevat i noble; una elegia, que és un poema trist, que expressa dolor per la mort d’una persona, i una sàtira, que és un poema que ridiculitza comportaments de la gent.
Els dos punts marquen:
a) La separació de dues frases que presenten una relació de proximitat (la segona subordinada a la primera).
b) La introducció d’una enumeració o un exemple.
c) La introducció de les paraules d’una altra persona.
– Normalment, la paraula que va darrere dels dos punts comença amb minúscula:
a) La salutació va ser una manifestació tàcita de no-agressió: una mà estesa demostrava que no es portaven armes.
b) Hi ha tres tipus d’ones sísmiques: les ones P (primàries), les ones S (secundàries) i les ones superficials.
– Però quan es transcriu la citació o allò que diu una altra persona, la primera paraula comença amb majúscula i tota la citació va entre cometes:
c) Pascal es preguntava: «Si tingués un mal de queixal terrible i el pogués transferir, ho faria o no ho faria?».
» ACTIVITATS
Signes que marquen pauses llargues i mitjanes
25. Distribueix aquest text en tres paràgrafs, d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) el funcionament de l’iris; c) les propietats de l’iris dels felins
Per què els gats hi veuen de nit?
L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la, que fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina.
Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim.
L’iris dels gats s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror.
26. En el text següent hem suprimit els punts i la lletra majúscula de les paraules que hi van darrere. Llegeix-lo i identifica-hi les oracions que el formen. Després, copia’l i puntua’l adequadament.
L’aigua lliure d’impureses i accessible per a tothom és una part essencial del món en què volem viure hi ha prou aigua dolça al planeta per aconseguir aquest somni l’escassetat de recursos hídrics, la mala qualitat de l’aigua i el sanejament inadequat influeixen negativament en la seguretat alimentària, les opcions de mitjans de subsistència i les oportunitats d’educació per a les famílies pobres en tot el món la sequera afecta alguns dels països més pobres del món i intensifica la fam i la desnutrició per al 2050, almenys una de cada quatre persones probablement viurà en un país afectat per escassetat crònica i reiterada d’aigua dolça.
27. Copia aquest text i puntua’l de manera adequada. Tingues en compte que s’hi han suprimit els signes següents:
– Un cop, el signe dels dos punts (que introdueix una enumeració).
– Quatre cops, el signe del punt i coma (que separa els elements d’una sèrie complexa).
– Un cop, el signe de la coma i l’abreviatura de la paraula etcètera (que indica que la sèrie no queda tancada, és a dir, que podria ser més llarga).
El gènere de la novel·la presenta diversos subgèneres la novel·la de cavalleries, que relata les aventures dels cavallers medievals la novel·la gòtica, que narra històries misterioses i de terror la novel·la negra, que mostra l’actuació dels delinqüents i els ambients més baixos de la societat la novel·la rosa, que se centra en les relacions sentimentals dels personatges la novel·la històrica, que pretén reflectir la vida d’una època determinada
28. Llegeix aquests sortilegis i fixa’t en els signes de puntuació:
Grills, serps, llimacs i corbs. A l’estança del bruixot Roc no hi veureu altres animals. Passegen per l’estança amunt i avall. En Roc, ja ho veus! És poc curós; no és un bruixot seriós.
Grills, serps, llimacs i corbs a l’estança del bruixot Roc no hi veureu. Altres animals passegen per l’estança amunt i avall. En Roc, ja ho veus! És poc curós? No, és un bruixot seriós.
a) Què hi ha a l’estança del bruixot en el primer text?
Com és el bruixot?
b) Què hi ha a l’estança del bruixot en el segon text?
Com és el bruixot?
29. En el text següent hem suprimit els signes d’interrogació i la lletra majúscula de les paraules que hi van darrere. Llegeix-lo i identifica-hi les oracions que el formen. Després, copia’l i puntua’l adequadament.
Què fan els geòlegs?
T’agradaria conèixer els cristalls gegants de guix de Mèxic, predir les erupcions volcàniques o estudiar el gel de l’Antàrtida què et semblaria descobrir des de la NASA el que amaguen els meteorits de galàxies llunyanes o poder resoldre els problemes de contaminació de Río Tinto i dirigir la perforació d’un nou pou de petroli davant les costes del Congo aquests són alguns dels projectes en els quals es pot veure involucrat un geòleg gràcies als seus coneixements sobre la Terra
30. Copia les oracions següents i escriu en els espais indicats un punt o dos punts. Escriu la lletra majúscula quan calgui.
a) La composició del Sol és semblant a la de la resta dels estels el 82 % és hidrogen i el 18 % és heli i altres substàncies.
b) Els pobles de l’antiguitat creien que els elements bàsics de la natura eren la terra, el foc, l’aire i l’aigua pensaven que totes les coses que existien tenien l’origen en aquests elements.
c) I amb la cara vermella com un perdigot, la veïna cridava per la finestra «Ja n’hi ha prou! Em sentiu?».
d) Havia esperat una trucada tota la nit havia estat una nit llarguíssima.
31. Copia aquests acudits i escriu en els espais indicats els signes de puntuació adients:
a) Dos animals s’acaben de conèixer un pregunta a l’altre
—Escolta, per què et dius Gos Llop
—Perquè la meva mare és una lloba i el meu pare un gos. I tu com et dius
veure que pesca amb una sabata enganxa da a l’ham Arriba un badoc i li pregunta
—Què, piquen
—Sí, senyor. Amb vostè ja són sis
DICTAT
Copia el text, però utilitza un color diferent per als signes de puntuació. Després, torna a escriure’l mentre te’l dicten.
Austràlia es va separar del gran continent meridional Gondwana fa uns 140 milions d’anys. Aleshores es va produir l’aïllament de la flora i la fauna, fet que va originar un nivell d’endemisme únic al món (espècies exclusives d’un determinat lloc). Al segle xvii, moguts per l’afany d’exploració i pels oficis baleners, hi van arribar els colons europeus i, amb ells, els gats, que, d’aleshores ençà, s’han anat propagant per tot el territori. Actualment, no són les mascotes més populars del país, però són ben rebuts a condició que portin microxip, estiguin esterilitzats i es mantinguin dins de casa.
Marta Guinovart: «La veritat dels nostres animals de companyia», dins Ciència oberta (28/03/21).
EM POSO A PROVA
El sistema braille
Les persones cegues llegeixen amb els dits, i ho fan gràcies al sistema braille, un codi tàctil que ja forma part de la nostra vida quotidiana. Si t’hi fixes, veuràs que el pots trobar en moltes capses de medicaments, als dispensadors de bitllets de metro o als ascensors.
El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet en què cada caràcter està representat per un caixetí de sis punts col·locats en forma de rectangle de tres files i dues columnes. A cada caixetí hi ha d’haver una combinació determinada de punts en relleu, cosa que permet identificar el caràcter representat. Les 64 combinacions possibles permeten escriure totes les lletres (majúscules i minúscules), les vocals accentuades, els signes de puntuació, els números i els signes matemàtics. Fins i tot s’hi pot escriure música i fer-hi programació informàtica.
Per escriure amb el sistema braille es fa servir un punxó i una reixeta, a través de la qual és possible donar relleu als punts de cada caixetí. Però les persones cegues també poden fer servir les noves tecnologies i adaptar dispositius als ordinadors, els mòbils o les tauletes. Fins i tot hi ha impressores que permeten imprimir textos convencionals en format braille. Per llegir un text en braille, s’han d’interpretar els punts amb el tacte, passant-hi pel damunt el capciró dels dits.
L’inventor del sistema braille va ser un educador francès del segle xix que es deia Louis Braille (18061852). Braille va quedar cec quan tenia tres anys a causa d’un accident que va patir mentre jugava al taller del seu pare. Va aprendre a llegir a l’Institut Nacional de Joves Cecs de París palpant les lletres impreses en relleu. Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic. Per això es va proposar crear-ne un de nou que fos més àgil i eficaç. Per fer-ho, es va inspirar en un sistema que un general de l’exèrcit francès havia ideat per comunicar-se de nit, però Braille el va per feccionar i el va adaptar a les necessitats de les persones cegues.
L’any 1837 Braille va publicar la versió definitiva del seu sistema d’escriptura, que s’ha mantingut fins ara sense canvis significatius. Va morir de tuberculosi quan tenia 46 anys. En complir-se el centenari de la seva mort, el 1952, les seves restes es van traslladar al Panteó d’Homes Il·lustres de França.
David Paloma : Personatges convertits en paraules. Barcanova (text adaptat).
1. En quin ordre apareixen aquestes informacions en el text?
a) El sistema braille representa cada caràcter en un caixetí amb una combinació de punts en relleu.
b) Braille s’inspirà en un sistema que un general feia servir per comunicar-se de nit.
c) Les persones cegues llegeixen gràcies al sistema braille.
d) El braille s’escriu amb un punxó i es llegeix amb el capciró dels dits.
2. Quin és l’objectiu de l’autor del text?
a) Divulgar uns coneixements.
b) Informar d’uns fets.
c) Argumentar unes opinions.
d) Narrar una història.
3. Quina d’aquestes afirmacions no apareix en el text?
a) Actualment ja hi ha impressores per al sistema braille.
b) El braille actual és força diferent del sistema creat per Louis Braille.
c) El sistema braille permet escriure música.
d) El sistema braille també s’utilitza per fer programació informàtica.
4. Com era l’escriptura per a persones cegues a l’institut on va estudiar Louis Braille?
a) Cada caràcter era representat per un conjunt de punts escrits en relleu.
b) Cada caràcter s’escrivia amb una combinació de punts i ratlles.
c) Cada lletra s’escrivia en relleu mantenint la seva forma habitual.
d) Cada lletra era representada per la forma d’un animal en relleu el nom del qual començava per la lletra en qüestió.
5. De quina manera França va voler honorar Louis Braille en el centenari de la seva mort?
6. Quins són, respectivament, els antònims d’aquests adjectius: cec, avorrit, àgil, present, universal?
a) vident, alegre, lleuger, distret, corrent
b) invident, divertit, pesat, absent, general
c) vident, distret, feixuc, absent, particular
d) vident, enutjós, feixuc, assistent, general
7. Per què el mot braille s’escriu de vegades amb majúscula i unes altres amb minúscula?
8. Escriu els noms que hi ha en aquesta oració: «El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet».
9. Relaciona els noms de cada parella amb el tipus corresponent indicat entre parèntesis:
a) Braille / braille (comú / propi)
b) capsa / sistema (abstracte / concret)
c) jovent / dit (individual / col·lectiu)
d) eficàcia / punxó (comptable / no comptable)
10. Quin signe de puntuació és l’adequat?
«Braille va aprendre a llegir palpant les lletres impreses en relleu Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic.»
a) els punts suspensius
b) el punt i coma
c) el punt i seguit
d) els dos punts
La meva reflexió
¿Creus que ara tens més seguretat a l’hora de distribuir i relacionar les parts d’un text escrit?
Com creus que t’han ajudat els signes de puntuació a assolir aquest objectiu?
» PER ART DE MÀGIA
DESCRIPCIÓ
Un truc de màgia és una il·lusió misteriosa i sorprenent que sembla que s’ha produït de manera impossible, com ara fer aparèixer i desaparèixer objectes, provocar levitacions, endevinar el pensament, alliberarse de cadenes… Per ser un bon il·lusionista, cal practicar força, ser molt bon comunicador i saber desviar l’atenció de l’espectador amb gestos i paraules.
En aquesta situació d’aprenentatge us convertireu en experts en màgia, en preparareu un truc, el fareu davant la resta de la classe i, per acabar, explicareu en veu alta com l'heu fet
Decàleg per ser un bon mag
1. Aprèn trucs bàsics com fer desaparèixer objectes al dors de la mà.
2. Mira espectacles de màgia.
3. Llegeix llibres de màgia i biografies de mags.
4. Mira vídeos de màgia.
5. Practica tant com puguis.
6. Busca el teu propi estil i tria un nom artístic, el teu vestuari, l’aspecte que tindràs i el tipus de públic al qual et vols dirigir.
7. Entrena el cervell assajant molt.
8. Fes classes de teatre.
9. No tinguis por de fallar i mostra seguretat.
10. Millora la flexibilitat als braços, als dits i a les mans manipulant monedes.
ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMENT I D’ESTRUCTURACIÓ
1. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre.
2. Consulteu l’espai personal del web www.barcanova.cat o altres llocs web per conèixer trucs de màgia.
3. Trieu un truc i analitzeu-lo per mitjà d’una fitxa com aquesta:
Nom del truc
Material necessari
Vocabulari específic
Passos que cal seguir
Durada
Nombre de participants
4. Practiqueu el truc de manera que cada integrant del grup el representi davant la resta. Després, valoreu entre tots com ho heu fet cadascun de vosaltres.
5. Un cop ja us heu introduït en el món de la màgia, per parelles, creeu el vostre truc de màgia
A l’hora d’elaborarlo, cal que tingueu en compte els aspectes següents:
Com es dirà el truc? ...
Quin material necessitareu? ...
Quin vestuari portareu? ...
Fareu servir decorat? Com serà?
Posareu música? Quina?
Necessitareu un ajudant o ajudanta? Quines tasques haurà de fer? ...
Necessitareu un voluntari o voluntària? Quines tasques haurà de fer? ...
6. Assageu el truc tantes vegades com calgui fins que el domineu. Aleshores, ja estareu llestos per representarlo.
7. Un cop hàgiu fet el truc, expliqueu en veu alta les instruccions precises que cal seguir de forma ordenada per fer el truc. En l’espai personal del web www.barcanova.cat trobareu algunes de les característiques que han de tenir aquests tipus de textos.
ACTIVITATS D’APLICACIÓ
1. Individualment, valora quin paper pot tenir la màgia en cadascun d’aquests entorns:
• En una classe d’una matèria de ciències o en un laboratori d’un centre educatiu.
• En un museu de la ciència.
• En un hospital d’infants.
• En una residència de persones grans.
• En un centre per a futurs intèrprets.
2. Per acabar, entre tota la classe, feu una posada en comú de les vostres valoracions.
ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ
1. Reflexiona sobre les teves tasques a partir d’aquestes qüestions:
• Com valoraries les teves aportacions en el treball en grup?
• De quina tasca estàs més satisfet? Quina milloraries?
• Quines dificultats has tingut a l'hora d'explicar en veu alta les instruccions per fer el truc?
• En cas que et consideris una persona tímida, ¿el fet de fer màgia davant la classe t’ha ajudat a superar la timidesa?