ESPECIAL
Alimentació
Saludable
ESPECIAL
onstitució
Col·loqui EFA
Trobada de consellers a FEDA
VAR Group a l’ HERMITAGE
Joselito a MARQUET
Minoric a l’ HOTEL SERRAS
Novetats Longines a THE EMBASSY
Exposició “Aftermarth” a l’ ART AL SET
Joan Laporta a ANDORRA
Snow Club Gourmet a GRANDVALIRA
Taula Rodona ANDBANK
‘L’Art fet Joia’ de SHIORI
Maternitat i empresa a INGENI COWORKING
ENTREVISTES
Marcos ORTEGA / Elena KRUTOVA
Meri BLANCO
José i Fran GÓMEZ (Joselito)
Kic BARROC
Borja SANFÉLIX
Madhu BAHIRWANI
Dr. Guillaume DUAUT
6 Elena Redondo
20 Marcos Ortega i Elena Krutova
24 Meri Blanco
28 José i Fran Gómez (Joselito)
32 Kic Barroc
34 Borja Sanfelix
38 Madhu Bahirwani
60 Col·loqui EFA
62 Taula rodona Andbank
66 1a Trobada de Creadors de Continguts
68 Becier campanya Sant Valentí
70 Cicle de Cinema de Muntanya
72 First Lego League
74 Oficina de signatures de Joan Laporta
76 Maternitat i empresa a Ingeni Coworking
78 Farmàcia Meritxell presenta Age Better
82 Guerlain
84 Presentació de novetats Longines a The Embassy
86 Trobada empresarial de VAR Group a l’Hermitage
88 Snow Club Gourmet a GrandValira
90 III Jornades Gastronòmiques a GrandValira
92 Gastronomia d’altura: Joselito a Marquet
96 Maridatge de Minoric a l’Hotel Serras
98 Avui sortim
102 Aniversari Consòrcia de Casats
104 Trobada de consellers a FEDA
106 Paella pel mànec
108 Ball de l’Ossa d’Encamp
110 Els Contrabandistes d’Ordino
112 Carnaval interparroquial
114 Carnaval brasiler a UNNIC
116 Andorra de Nit
120 Kic Barroc al reformat Auditori Nacional
122 ClassicAnd
124 Carles Viarnès a la Temporada MoraBanc
126 Concert El Petit de Cal Eril
128 L’art fet joia de Shiori
130 Exposició “Aftermarth” a l’Art al Set
132 Exposició “Moments Efímers” de Roser Casanovas
134 Exposició fotogràfica de Miquel Mercè
136 Gala Malalties Minoritàries
138 La Lliga de Debat al Consell General
140 Cicle de recitals amb Jordi Barceló
142 Concurs d’escultures de gel
162 Copa Femenina d’Esquí de Muntanya
167 Creu Roja Andorrana a la Copa del món
168 Gala Club Rítmica Valira
170 Campanya de Laporta a UNNIC
172 Encants de Sant Antoni a Escaldes-Engordany
174 Calçotada popular a Escaldes-Engordany
176 Sexologia
44 Constitució
144 Alimentació Saludable
147 Entrevista Dr. Guillaume Duaut
159 Entrevista Marina Centelles
182 Mentoria Financera Andbank
184 Alteia
186 Abundi
188 Look
194 Moda
206 Recomanacions de llibres i pel·lícules
210 Novetats Tecnològiques
214 Passarel·les
218 Bellesa
224 Pentinats
228 Decoració
234 Salut amb Irene Fernández
238 Mascotes
242 Gastronomia (Bordes d’Andorra)
246 Recepta (Racó del Simó)
252 Viatges
254 Energies
256 El Tarot
258 Horòscop
President: Josep Segura.
Directora general: Nelly Dedea.
Directora: Nelly Dedea.
Publicitat: Nelly Dedea.
Cap de redacció: Noelia Farias. Redacció: Noelia Farias, Sandra Lara Cardiel i Josep Segura.
DPT. COMERCIAL: Nelly Dedea
Fotografia: Paula Cristina, Josep Repiso, Emiliano Griotti i Nelly Dedea.
Edita: Grup Dona Secret S.L. Carrer Prat de la Creu 92, 1a, despatx 17. AD500 Andorra la Vella. Principat d’Andorra. Telèfon: +376 844 846
Comercial: +376 647 081
E-mail: nelly@donasecret.com
Disseny: Reinaldo Márquez, Carmela M. Arones Salomé.
facebook.com/donasecret www.donasecret.com
Dipòsit legal: AND. 545-2016
NRT: GDS: L-712738-C
Dona Secret no es fa responsable de les opinions expressades en la publicació ni tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Es prohibeix la reproducció parcial o total dels continguts de la revista sense comptar amb l’autorització prèvia de la direcció.
62_ Taula rodona Andbank. 76_ Maternitat i empresa a Ingeni Coworking. 82_ Guerlain. 84_ Presentació de novetats Longines a The Embassy. 86_Trobada empresarial de VAR Group a l’Hermitage. 92_Gastronomia d’altura: Joselito a Marquet. 96_ Maridatge de Minoric a l’ Hotel Serras. 104_Trobada exconsellers a FEDA. 120_Kic Barroc al reformat Auditori Nacional. 128_ L’art fet joia de Shiori. 130_ Exposició “Aftermarth” a l’Art al Set.
AMB ARRELS A SITGES I UNA TRAJECTÒRIA MARCADA PER LA VISIÓ INTERNACIONAL, ELENA REDONDO HA CONSTRUÏT UN PERFIL SINGULAR QUE INTEGRA DRET, SOSTENIBILITAT I ESTRATÈGIA IMMOBILIÀRIA. FILLA D’UNA EDUCACIÓ BASADA EN L’EXIGÈNCIA I L’AFECTE, HA FET DE LA CONSTÀNCIA EL SEU LEMA VITAL, ENTENENT QUE “LA VIDA ÉS UNA CURSA DE FONS”. ADVOCADA, EXPERTA EN GESTIÓ URBANA I FUNDADORA D’ESG CAPITAL, DEFENSA UN MODEL D’INVERSIÓ QUE UNEIX RENDIBILITAT I IMPACTE REAL. MARE, DOCENT I VEU ACTIVA EN EL TEIXIT EMPRESARIAL ANDORRÀ, PROJECTA UNA MIRADA HOLÍSTICA SOBRE EL TERRITORI I EL LIDERATGE. PER A ELLA, CONSTRUIR NO ÉS NOMÉS DESENVOLUPAR ACTIUS, SINÓ GENERAR VALOR SOSTENIBLE I VINCLES SÒLIDS. UNA DONA QUE COMBINA ESTRUCTURA I SENSIBILITAT AMB UNA ELEGÀNCIA DISCRETA I FERMA.
Entrevista: Josep Segura · Fotografies: Victòria Deeva @victoria.deeva Perruqueria: Víctor Toro Salón Toro · Maquillatge: Lola Funes
“La vida és una cursa de fons”
Com recorda la seva infantesa a Sitges?
Recordo les festes majors a Sitges que són encara avui olor de pólvora i pell de gallina quan sonen les gralles. M’agrada viure-les amb la meva filla i amb la colla d’amics de sempre, en un relleu natural de generacions. Amics que són família.
A què es dedicaven els seus pares?
La meva mare era mestra d’educació primària i el meu pare, economista. Va fer tota la seva carrera a Pirelli, com el meu avi, i la seva feina va marcar el rumb de la família durant anys. Des de la seu central de Milà, on va exercir com a director financer del grup, fins a la direcció general d’Amèrica Llatina, el seu recorregut professional va marcar les passes de la vida familiar. Qui m’havia de dir aleshores que acabaria arrelada a Andorra.
Eren molt estrictes amb vostè?
Diria que la meva educació va ser un binomi d’exigència i amor. A casa es valoraven l’esforç, la disciplina i la responsabilitat, però sempre des d’una base sòlida d’afecte i confiança. Aquesta combinació és, probablement, el llegat més important que he rebut.
Quins valors li van transmetre els seus pares que encara avui conserva?
Em van transmetre una disciplina que no pesava, perquè anava sempre lligada a un propòsit clar. El meu pare repetia sovint una màxima que encara avui m’acompanya: “La vida és una cursa de fons”. Aquesta idea m’ha ajudat a avançar amb pas ferm, entenent que la constància i la paciència són, sovint, la clau de qualsevol projecte.
Vostè té una germana, quina mena de relació tenia amb ella i quina és la relació que manté actualment?
Sempre hem estat molt unides. Avui continua sent un referent vital per a mi, malgrat que ella ha viscut molts anys a l’estranger.
Té algun record especial d’aquella època que encara li provoqui emoció?
M'emociona pensar en el temps que passàvem a Ordino tots junts en família. Però el record més viu és a Pal, on vaig aprendre a esquiar. Aquella sensació de llibertat no l’he oblidat mai.
Com era l’Elena adolescent?
Vaig tenir una adolescència marcada pels viatges en família, això em va ensenyar a mirar el món amb curiositat i respecte. Aquelles experiències em van donar la capacitat d’entendre cultures diverses i d’adaptar-me a realitats molt diferents.
Era bona estudiant o li costava clavar els colzes?
Sempre vaig ser bona estudiant. Entenc que el creixement personal i professional exigeix formació continuada. Per mi l’aprenentatge és un procés permanent, obert a diferents àmbits i disciplines.
Un detall que desperta curiositat és la seva etapa formativa al Miguel de Cervantes School de São Paulo, al Brasil. Què la va portar a viure i estudiar en aquest país durant la seva joventut?
La feina del meu pare ens va portar a viure al Brasil durant diversos anys. Aquella etapa va marcar profundament la nostra vida familiar. En guardo bons records.
Va influir aquella experiència internacional en la seva manera d’entendre el món professional?
Sens dubte, va ser una etapa amb llums i ombres. Ens vam separar de família i amics en un temps en què les comunicacions no tenien la immediatesa d’avui i la distància es feia complicada. Però viure de prop el lideratge del meu pare i compartir la seva visió estratègica va ser una experiència que m’ha influït de manera decisiva.
El seu itinerari acadèmic no és casual: Dret, Ciències Ambientals i especialització en Gestió i Valoració Urbana. En quin moment va tenir clar que volia construir aquest perfil tan transversal?
No va ser una decisió presa d’un dia per l’altre, sinó la conseqüència natural d’una manera d’entendre el territori i l’empresa que havia vist a casa. El meu pare sempre va combinar la recerca de la rendibilitat econòmica amb una clara sensibilitat social i ambiental. Va impulsar, per exemple, la transformació del sistema d’extracció del cautxú en una zona de l’Amazònia, substituint pràctiques més agressives per un model d’extracció manual gestionat per comunitats locals. A Veneçuela,
també va promoure la creació d’una escola de formació per als fills dels treballadors, un projecte que va acabar portant el seu nom. Aquesta visió és necessària també a Andorra, i crec que no només no són antagonistes, sinó que són necessaris i complementaris.
Va iniciar els seus estudis en Ciències
Ambientals, especialitat en ordenació del territori. Què la va portar a interessar-se pel territori i la planificació urbana des d’una mirada tan tècnica?
En un moment en el qual era una formació recentment importada de Berkeley, una llicenciatura com ambientals era una titulació innovadora a Europa. La seva forta interdisciplinarietat, amb assignatures que anaven de la termodinàmica al dret ambiental, encaixava amb els meus valors. Uns valors que crec que són especialment importants en un entorn com el nostre, on aquesta recerca d’equilibri ha guiat la meva manera d’entendre el territori i la planificació urbana.
Posteriorment es llicencia en Dret.
Va ser una decisió estratègica per complementar la visió ambiental amb l’arquitectura jurídica, o responia a una inquietud més profunda?
Més que una decisió purament estratègica, va ser una evolució natural. El meu professor de dret ambiental, que anys després seria el meu soci a Roca Junyent, va tenir un paper determinant i em va fer orientar la meva carrera cap a l’advocacia, entenent el dret com l’eina que permet ordenar, fer viables i donar seguretat als projectes vinculats al territori.
Els seus estudis de doctorat en Gestió i Valoració Urbana a la UPC evidencien una clara vocació per entendre la ciutat des d’una perspectiva estructural. Quina ha estat la principal aportació acadèmica que avui aplica al món real de la inversió i el desenvolupament immobiliari? La principal aportació que avui aplico al món real és clara, ja que les inversions immobiliàries són molt més que un actiu financer. Han de construir-se des de la sostenibilitat estructural del projecte. Això implica incorporar variables ambientals, socials i territorials que van molt més enllà del retorn
“Invertir creant valor per a la societat genera més benefici compartit i redueix riscos estructurals”
“Transformar la inversió immobiliària integrant la sostenibilitat com l’únic motor real de rendibilitat a llarg termini” Entrevista | Elena Redondo
econòmic immediat. A llarg termini, aquests factors condicionen directament la rendibilitat present i futura dels actius i la seva capacitat de generar valor sostingut.
També va cursar un Programa de Lideratge en Gestió Pública a l’IESE. Què li va aportar aquesta formació en termes de visió institucional i presa de decisions estratègiques?
Aquella experiència em va permetre entendre des de dins la lògica institucional i la complexitat de la presa de decisions públiques. Dues qüestions que avui em permeten oferir solucions als meus clients tant privats com públics.
Va completar un postgrau en Dret Andorrà a la Universitat d’Andorra. Fins a quin punt considera imprescindible entendre en profunditat el marc normatiu local per operar amb solidesa al Principat?
Per exercir amb solidesa al Principat, cal conèixer en profunditat el nostre ordenament jurídic. La formació acadèmica em va donar la base, però han estat sobretot els molts anys d’experiència al país i el coneixement compartit amb companys i professionals de referència, com el notari Isidre Bartumeu, els que han consolidat aquesta comprensió pràctica del sistema normatiu andorrà.
Mirant enrere, creu que la seva formació ha estat més una suma de títols o la construcció deliberada d’un perfil únic pensat per anticipar els nous reptes del Real Estate i la sostenibilitat?
Sens dubte crec que respon a la construcció deliberada d’un perfil coherent amb la manera com entenc el sector. En aquest moment de la meva carrera, tinc clar que aquesta trajectòria respon a la voluntat de treballar els projectes des d’un enfocament holístic. No es tracta només d’avaluar el retorn financer, sinó d’analitzar també la resiliència ambiental, el context regulatori i la sostenibilitat a llarg termini. Crec fermament que un país com el nostre necessita aquesta visió global que permeti entendre el territori com un tot.
Després d’una trajectòria sòlida en firmes de primer nivell com ara Roca Junyent, Manubens i Cases & Lacambra, què la impulsa a fer el pas definitiu i fundar ESG Capital? Quin punt d’inflexió marca aquesta decisió? El punt d’inflexió va ser la voluntat d’impulsar un projecte propi que integrés de manera estructural el vessant tècnic i jurídic en l’estructuració i gestió d’inversions immobiliàries.
“Les inversions immobiliàries són molt més que un actiu financer”
ESG Capital neix en un moment en què el concepte ESG sovint es banalitza. Quin és el seu posicionament diferencial i què significa realment per a vostè transformar actius convencionals en infraestructures resilients, líquides i d’alt valor?
Cert és que el concepte ESG sovint s’utilitza com a etiqueta, més que com a criteri estructural. El nostre posicionament diferencial implica dotar-lo de rigor tècnic. Estem treballant amb el món universitari per homologar una metodologia prò-
pia d’anàlisi ESG aplicada als actius immobiliaris. És un àmbit encara en construcció, i volem formar part d’un enfocament solvent i exigent que sigui reconegut també pels mercats financers i el finançament privat. Per a mi, transformar actius convencionals en infraestructures resilients significa fer projectes més competitius i amb millors rendibilitats.
El seu perfil és poc habitual: advocada i llicenciada en Ciències Ambientals, amb especialització en Gestió i Valoració Urbana. Com es tradueix aquest perfil híbrid en avantatge competitiu dins del món del Real Estate i del capital privat?
El meu perfil híbrid em permet analitzar una operació immobiliària des d’una mirada integral, en un sector on sovint els àmbits jurídic, ambiental i financer es treballen per separat. Aquesta visió transversal és un avantatge competitiu clar. Avui el finançament exigeix criteris de sostenibilitat, impacte social i transparència. Anticipar aquests requisits des de l’origen del projecte redueix riscos i facilita l’accés a capital.
Vostè parla de “descodificar la complexitat legal i tècnica”. Quins són avui els principals riscos regulatoris i reputacionals que afronten els inversors immobiliaris a Andorra i com els mitiga ESG Capital?
Em refereixo a anticipar-nos en un entorn normatiu cada cop més exigent i canviant. Andorra no és una excepció en la pressió sobre l’accés a l’habitatge i l’ordenació del territori. La meva experiència al Centre de Política del Sòl i Valoracions em va permetre entendre que aquests reptes no són aïllats, sinó compartits per molts entorns urbans.
Un dels seus objectius és unir la gestió tècnica del sòl amb les exigències de rendibilitat del capital privat. Com s’aconsegueix equilibrar sostenibilitat i retorn financer sense que un penalitzi l’altre?
Equilibrar sostenibilitat i retorn financer és estratègic. Invertir creant valor per a la societat genera més benefici compartit i redueix riscos estructurals. En termes de valoració, variables com
els riscos climàtics o els factors socials són determinants per estimar el valor present i futur d’un actiu.
En el context actual d’Andorra, amb l’acord d’associació amb la Unió Europea a l’horitzó i una transformació estructural del país, quines oportunitats detecta per al sector immobiliari i per a la inversió sostenible?
Andorra té l’oportunitat d’alinear-se amb estàndards normatius que reforcin la seguretat jurídica i l’atractiu internacional. La Unió Europea ha estat especialment activa en regulacions vinculades als criteris ESG, com ara l’eficiència energètica o l’impacte social dels projectes. Per al sector immobiliari, això representa l’oportunitat d’anticipar-se, professionalitzar els estàndards i posicionar els actius andorrans dins dels paràmetres que ja marquen els mercats europeus.
Durant la seva etapa com a sòcia responsable de Real Estate i Sectors Regulats a Cases & Lacambra, va liderar projectes complexos i equips multidisciplinaris. Quina és la lliçó estratègica més valuosa que aplica avui al seu propi projecte empresarial?
Els projectes complexos només funcionen des del treball en equip integral. I no parlo únicament de l’equip intern, sinó de tots els actors implicats com propietaris, promotores, constructores, finançadors, arquitectes i altres assessors. Quan tots compartim un objectiu clar i alineat amb el destinatari final del projecte, les decisions són més sòlides i els resultats, més coherents i sostenibles.
Ha participat en projectes legislatius estratègics i en reestructuracions corporatives de gran impacte. Com influeix aquest coneixement profund de l’arquitectura normativa en la manera com estructura avui les operacions d’ESG Capital? Aquest coneixement és determinant a l’hora d’estructurar avui les operacions d’ESG Capital.
Integrar la lògica de la política pública amb la del mercat és clau per definir un bon projecte. Construir consensos, anticipar canvis de normes i alinear interessos permet estructurar inversions amb més previsió i amb un risc estructural menor.
També exerceix com a secretària de la Confederació Empresarial Andorrana. Des d’aquesta posició privilegiada, com analitza l’evolució del teixit empresarial andorrà i quin paper hi ha de jugar el capital responsable? Observo un teixit empresarial que viu una etapa clara de maduresa i transformació. Les empreses andorranes han demostrat una gran capacitat d’adaptació en entorns canviants i exigents. El repte actual, però, ja no és només créixer. És fer-ho amb més estructura, millor governança i una visió estratègica de llarg termini.
La docència ha estat una constant en la seva trajectòria,
tant en l’àmbit immobiliari com en el marc regulador hoteler. Què li aporta formar futurs professionals i com creu que evolucionarà la professionalització del sector immobiliari a Andorra?
Per a mi, formar no és només transmetre continguts tècnics, sinó acompanyar en el procés de créixer amb rigor, criteri i una visió ètica del negoci. En sectors com l’immobiliari o el legal, la confiança és un actiu essencial, i aquesta només es construeix
amb equips ben preparats. Crec que a Andorra la professionalització del sector evolucionarà cap a estàndards més exigents i amb més especialització.
Com a sòcia de WIRES i defensora del lideratge femení en el Real Estate, considera que el sector està preparat
per a un canvi real en els espais de decisió? Quins sostres de vidre encara cal trencar?
Formar part d’aquesta associació de dones directives en sector immobiliari m’ha fet veure que el talent femení és una realitat consolidada. El real estate d’avui és molt més complex que fa una dècada i exigeix visió estratègica, capacitat de diàleg i enfocament a llarg termini. Així i tot, encara persisteixen sostres de vidre, especialment en els òrgans de màxima decisió. Crec que no és només una qüestió d’equitat, sinó també de competitivitat i qualitat en la presa de decisions.
Si hagués de definir en una sola idea la missió d’ESG Capital en els pròxims cinc anys, quina seria? Estem davant d’una firma de consultoria estratègica o d’un nou model d’inversió immobiliària amb impacte?
Transformar la inversió immobiliària integrant la sostenibilitat i l'impacte social no com un complement ètic, sinó com l'únic motor real de rendibilitat i viabilitat a llarg termini.
Ens podria avançar algun dels seus projectes de futur?
Tinc previst continuar desenvolupant el meu doctorat a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, consolidant la recerca en matèria de gestió urbana i valoració.
Té una preciosa filla, què significa per a vostè?
Amb ella he entès que educar és, en realitat, un exercici constant d’aprenentatge compartit. Em dona cada dia l’oportunitat d’evolucionar al seu costat, cuidant-la i acompanyant-la en el seu camí. M’ensenya a mirar sense prejudicis, a preguntar sense por i a sentir sense filtres.
Amb una vida tan plena en l’àmbit professional, pot conciliar la seva activitat amb el rol de mare?
pugui afrontar un futur amb garanties?
Que aprengui a prendre les seves pròpies decisions, amb criteri i autonomia. Més que marcar-li el camí, procuro acompanyar-la a valorar opcions i a entendre les conseqüències dels seus actes.
Com es defineix vostè com a persona?
Em considero una persona constructiva davant dels reptes que afronta la vida amb energia. M’agrada envoltar-me de bones persones i bons professionals, perquè entenc l’èxit i la felicitat com a experiències que només tenen sentit quan són compartides.
Quines virtuts destacaria de vostè mateixa?
Destacaria la generositat, entesa com la voluntat de compartir temps, coneixement i la responsabilitat amb els altres. Són dos valors que intento aplicar de manera coherent en tots els àmbits de la meva vida.
I algun defecte que pugui confessar?
Quan tinc una idea clara, em costa deixar-la anar. No és tant per rigidesa com per determinació, i probablement també d’orgull. Amb el temps he après que saber escoltar i flexibilitzar no debilita una convicció, sinó que sovint la reforça.
És una persona de rutines o prefereix la improvisació?
“L’elegància és senzillesa amb caràcter”
Hi ha hagut moments de la meva trajectòria en què la conciliació ha estat realment complexa. La intensitat professional i la maternitat no sempre avancen al mateix ritme. Precisament per això, aquesta experiència m’ha portat a redefinir prioritats i a construir un model més alineat amb la meva vida personal.
Quins valors intenta inculcar-li a la seva filla?
Vull que, quan sigui gran, confiï en la seva capacitat, que se senti prou lliure per escollir el seu camí i que tingui la determinació de treballar per allò que desitgi. I, sobretot, que aprengui a escoltar la seva intuïció.
Malgrat la seva curta edat, quin consell li dona perquè
Soc una persona estructurada. Necessito tenir clars els tempos, l’estratègia i els objectius. La planificació em permet anticipar escenaris. Ara bé, també valoro la capacitat d’improvisar. Tot evoluciona, i aprendre a adaptar-se és essencial. Si ho hagués de resumir, diria que funciono amb estructura, però amb marge de maniobra.
És fàcil conviure amb vostè?
Tinc caràcter, sí, però també capacitat d’escolta i sentit de l’humor. Valoro molt el respecte i l’harmonia a casa, i intento que el diàleg sigui sempre el punt de partida. Conviure implica ajustar-se, cedir i entendre l’altre, i procuro aplicar-ho.
Hi ha alguna cosa que la faci especialment feliç en el seu dia a dia?
Els moments compartits amb els amics. Aquestes estones es converteixen en espais d’oxigen, en una pausa necessària per reconnectar amb l’essencial. Tinc la sort de tenir amistats sòlides, construïdes al llarg dels anys, que m’acompanyen.
Practica algun esport o activitat per desconnectar? Sí, practico esquí i natació. L’esquí em connecta amb una sensació de llibertat difícil d’explicar, mentre que la natació és el meu espai de concentració i silenci.
Sent de Sitges, vostè és més de mar o prefereix la muntanya? Necessito les dues coses. La muntanya m’ofereix silenci i perspectiva i el mar, energia i llibertat.
Li agrada viatjar? Quin lloc l’ha marcat especialment? Sí, m’agrada molt viatjar. He viatjat lluny, però per mi Mallorca té un magnetisme especial.
Té alguna destinació somiada que encara tingui pendent? Sí, tinc pendent un viatge al Japó. M’atrau la combinació de tradició i modernitat. M’agradaria viure’l amb calma i deixant-me sorprendre.
Segueix alguna rutina de bellesa o benestar? Medito sovint. També incorporo en la meva rutina els massatges tradicionals tailandesos.
Com cuida la seva salut emocional?
La meva salut emocional és una prioritat que cuido de manera conscient i continuada. Entenc que prendre bones decisions, gestionar la pressió i viure amb coherència exigeix també treball interior.
Es penedeix d’alguna cosa que hagi fet o que no hagi pogut fer?
El meu pare va morir d’un càncer amb 52 anys, quan jo en tenia 24. Si miro enrere, m’hauria agradat poder passar més temps amb ell els darrers anys. És una absència que m’ha marcat profundament i que també m’ha ensenyat el valor del temps i de la proximitat.
Si pogués fer marxa enrere, canviaria alguna decisió del passat?
És una pregunta difícil, però, sincerament, no canviaria cap decisió del passat. Les decisions més encertades m’han donat confiança i les més complexes m’han donat profunditat. Però el camí, amb les seves llums i ombres, és el que m’ha portat fins aquí.
Com veu el paper de la dona a la societat andorrana d’avui?
Veig una societat en clara evolució en els darrers anys. Encara hi ha reptes pendents, especialment per assolir els espais de màxima responsabilitat, però el paper de la dona és avui més visible i més influent.
Creu que encara hi ha barreres per a les dones emprenedores o creadores?
Crec que emprendre, en general, ja implica assumir un repte, com és construir un projecte des de zero, amb incerteses i responsabilitat. Però també comporta un valor indiscutible, la llibertat de definir el propi camí. En el cas de les dones, encara poden existir barreres, però cada vegada hi ha més referents i més xarxa de suport.
Què és per a vostè l’elegància en una dona?
Per a mi, l’elegància és senzillesa amb caràcter. No té a veure amb l’aparença, sinó amb l’actitud, ja que és una combinació de discreció i força interior.
Hi ha alguna figura femenina que l’hagi inspirada al llarg de la seva vida?
Tinc bones amigues i referents al país, però si parlo des del cor, les dones que més m’han inspirat són la meva àvia, la meva mare i la meva filla.
Quin missatge transmetria a les dones joves que volen emprendre avui a Andorra?
Els diria, sobretot, que creguin en elles mateixes. Que no esperin tenir-ho tot perfectament alineat per començar. Emprendre és assumir risc, però també és exercir la llibertat de construir el propi projecte. Si tenen criteri, preparació i confiança interior, el context no ha de ser un límit, sinó un escenari d’oportunitats.
“El temps és fràgil. El que és important s’ha de viure ara”
Com definiria la felicitat amb una imatge o un moment concret?
La felicitat, si l’he de condensar en una sola imatge, és el moment en què vaig veure la meva filla per primera vegada. Aquell instant concentra per a mi el significat més pur de la paraula felicitat.
Quina és la lliçó més important que ha après al llarg de la seva vida?
Que el temps és fràgil. He entès que ajornar la vida no té sentit. El que és important s’ha de viure ara, amb consciència i amb cor.
Com li agradaria ser recordada?
M’agradaria ser recordada per la manera com he estimat i com he sabut construir vincles sòlids, basats en la generositat i la confiança. Si algun dia algú pensa en mi i recorda que va trobar suport, lleialtat o una paraula honesta en un moment crucial, ja serà suficient.
Quin és el somni més important que li resta per complir en aquesta vida?
Veure créixer la meva filla lliure, segura i feliç, sabent que ha trobat el seu propi camí. Quant a somni personal és viure amb coherència fins al final, sense deixar d’aprendre ni d’estimar.
Si hagués d’expressar en una frase el seu lema de vida, quin seria?
El meu lema de vida és el que el meu pare repetia sovint: la vida és una cursa de fons. Amb els anys he entès que no parla de competir, sinó d’avançar amb constància i de no perdre mai el sentit del camí. •
Un llibre que recomanaries:
365 días de inspiración. Liderar empieza en una misma, de Clàudia Cornella
Una pel·lícula que et fa plorar:
Cidade de Deus
Una cançó que t’emociona:
La Bilirrubina, de Juan Luis Guerra
Un lloc on et sents lliure: Madrid
Un color que et defineix:
El verd
El teu menjar preferit:
Una feijoada
La teva beguda preferida:
Margarita
Una peça imprescindible al teu armari.
Un vestit negre.
Una olor que t’evoca records:
La pólvora de la Festa Major
Un objecte que t’acompanya sempre:
Un quars rosa
Un moment perfecte del dia: Els migdies
Una dona que admires:
La meva filla
Una paraula que t’identifica: Llibertat
Cosmopolita d’arrels profundes, elegància discreta i visió sostenible.
“La connexió amb Menorca ho va canviar tot”
DARRERE DE MINORIC HI HA MOLT MÉS QUE UNA GINEBRA PRÈMIUM, HI HA UN FRACÀS CONVERTIT EN OPORTUNITAT, UNA ILLA MEDITERRÀNIA CONVERTIDA EN INSPIRACIÓ I UNA OBSESSIÓ PEL DETALL QUE HA ACABAT CONQUERINT JURATS INTERNACIONALS I GRANS NOMS DE LA GASTRONOMIA. NASCUDA ENTRE APRENENTATGES, INTUÏCIÓ I PASSIÓ PER CREAR ALGUNA COSA DIFERENT, LA MARCA HA CONSTRUÏT UN UNIVERS PROPI ON EL DISSENY, EL TERRITORI I L’EXPERIÈNCIA TENEN TANT PES COM EL LÍQUID. PARLEM AMB ELS SEUS CREADORS SOBRE ELS ORÍGENS DEL PROJECTE, L’ESSÈNCIA MENORQUINA, ELS PREMIS INTERNACIONALS I L’ARRIBADA DE MINORIC A ANDORRA.
Entrevista i fotografies: Noelia Farias i Sandra Lara
Com va néixer la idea de crear una ginebra prèmium com Minoric? Quin va ser el moment clau que va marcar l’inici d’aquesta aventura?
Fer vi requeria una inversió molt elevada, també vam descartar altres opcions com el rom o el whisky, ja que també implicaven disposar d'un espai específic, bótes i una infraestructura més complexa. A partir d'aquí vam començar a valorar alternatives i, tenint en compte que l'Elena és russa, ens vam plantejar elaborar un vodka o una ginebra, dues begudes d'alta graduació que podíem produir d'una manera relativament més accessible. Finalment, ens vam decantar per la ginebra, ja que ofereix moltes més possibilitats, es pot combinar amb tònica, permet treballar amb una gran varietat de botànics i aporta un component creatiu i versàtil molt més interessant.
Els inicis de Minoric no van ser fàcils: el nom, el disseny, la ubicació de la producció... Quins van ser els obstacles més grans i com els vau superar?
Com passa sovint en els projectes que aspiren a tenir èxit, i esperem que aquest ho sigui, tot va néixer d'un fracàs. En aquell
moment vam voler fer una ginebra sense tenir-ne cap coneixement. Vam contractar un equip de disseny, de màrqueting, i vam prendre decisions superficials. La botella? La més econòmica. El tap? De suro. El disseny? El mínim imprescindible. I el nom... algú va proposar "Insulea", inspirat en "insula", amb referències a la mediterraneïtat. El que no sabíem és que a Sicília ja existia una ginebra amb un nom semblant. Quan finalment vam tenir el resultat a les mans, va ser evident que el producte no funcionava. El projecte no va arribar ni a veure la llum. Aquella va ser la nostra primera gran lliçó empresarial. El projecte fallit de Minoric.
Menorca és l’ànima del vostre projecte. Com es plasma aquesta essència menorquina en les vostres ginebres?
Nosaltres anem cada any a Menorca i allà es respira una autèntica cultura al voltant de la ginebra, fet que també ens va ajudar molt a inclinar-nos per aquest destil·lat. L'illa va estar colonitzada pels anglesos i aquesta influència encara és molt present. Hi ha un ambient molt especial, molt autèntic, i vam sentir que havíem de crear
una ginebra amb una forta essència menorquina, que transmetés el caràcter de l'illa. Tranquil·la, bella i acollidora. Aquesta connexió amb Menorca va ser clau en la decisió final d'apostar per la ginebra.
Actualment teniu quatre referències al mercat: Blue, Legacy, 262 i 262 Casacas Rojas. Quines diferències principals hi ha entre elles i com definiries la personalitat de cadascuna?
La Blue està inspirada en el blau turquesa de les aigües menorquines, la Legacy, està vinculada als tons daurats i terrosos de l'arena de les platges del nord, com Cavalleria, i el nom fa referència també al llegat britànic que encara avui forma part de la identitat de Menorca. Mentre que la 262 esdevé la simbiosi d'aquests dos universos, el blau del mar i el color de la terra.
La botella vermella de Minoric és molt especial. D'on neix aquesta edició?
La botella vermella neix com un homenatge als Casacas Rojas, una de les associacions gastronòmiques més importants d'Espanya. Jo en formo part i, per la relació tan estreta que aquesta associació manté amb
l'alta gastronomia, vam voler crear una edició limitada dedicada a ells. Els Casacas Rojas estan vinculats als grans restaurants i sovint es reuneixen en restaurants amb dues i tres estrelles Michelin. A més, molts dels grans xefs d'Espanya en formen part, com Ferran Adrià, Nandu Jubany, Jordi Roca, Martín Berasategui o Jordi Cruz. Per això vam decidir crear aquesta botella vermella, que és la més espectacular i també la més exclusiva de Minoric.
La vostra aposta per la bóta d’inox com a mètode de maduració ha estat molt ben rebuda. Quins beneficis aporta aquest mètode en comparació amb altres més tradicionals?
La botella estava pensada per ser decorada, i per fer-ho calia fabricar uns suports especials anomenats utillatges. Aquests sis-
ria un calibratge molt precís. Mentrestant, el líquid de la 262 ja estava preparat. Havia sortit de l'alambí, on s'infusiona i es macera. Però com que encara no disposàvem de les botelles decorades, vam haver de conservar-lo en un gran dipòsit d'acer inoxidable. Allà va romandre sis mesos. I, sense buscar-ho, va passar una cosa inesperada, la ginebra va continuar evolucionant, macerant-se lentament, guanyant cos, complexitat i profunditat aromàtica. Sense voler, havíem descobert una nova expressió del producte. Així va néixer la 262, considerada avui per molts com una autèntica obra d'art i d'enginyeria líquida. Posteriorment, vam repetir el procés amb Legacy, deixant-la reposar tres mesos, mentre que Blue segueix el procés tradicional, passant directament de l'alambí a la botella. El que inicialment semblava un pro-
“La 262 és una autèntica obra d’enginyeria líquida”
temes permeten subjectar la botella sense tocar-ne l'interior, mantenint-la totalment estable mentre la màquina imprimeix i aplica els acabats. La botella s'ha de moure només quan la màquina ho indica, si es desplaça per si sola, tot el procés falla.
L'empresa encarregada de la decoració va necessitar sis mesos addicionals per completar la feina, ja que la maquinària reque-
blema enorme es va convertir finalment en un gran avantatge, tres ginebres diferents, cadascuna amb una personalitat pròpia.
Minoric ha rebut reconeixements internacionals com els premis de l’International Spirits Challenge o els Pentawards pel disseny. Què signifiquen aquests guardons per a vosaltres? Un reconeixement molt important per-
què són premis internacionals. Els Pentawards se celebren a Miami, i el que hi vam viure va ser extraordinari. Vam sortir al mercat el juliol del 2023 i, ja a l'abril, amb les primeres botelles definitives, vam enviar algunes al concurs. Sense haver iniciat encara la comercialització oficial, vam quedar quarts del món en disseny. El 2023 també vam obtenir el bronze a l'International Spirits Challenge. El 2024 vam fer un pas més i vam aconseguir la plata com a millor ginebra. Però el 2025 va ser el punt culminant, amb millor ginebra d'Espanya (or i plata), millor ginebra internacional i millor ginebra del món. A Barcelona vam ser reconeguts amb el guardó a millor disseny d'Espanya, i fa un mes, a Düsseldorf, vam obtenir el WorldStar Design Award com a millor disseny del món. Tots aquests premis són un aval contundent a la feina, l'esforç i la inversió realitzada. I, sobretot, reforcen una idea clara, no hi ha cap altra ginebra al mercat que sigui igual. No tenim competència directa en el que fem. Com va sorgir la col·laboració amb el xef Martín Berasategui? Quin impacte ha tingut aquesta aliança per a la marca? Primer de tot, vull dir que el Martín és molt humil i bondadós. La connexió amb Berasategui va sorgir a través d'un amic en comú enamorat del projecte Minoric. Després d'una trobada al Lasarte, el xef es va interessar pel projecte i, entusias
mat tant pel producte com pel disseny, va proposar ell mateix convertir-se en imatge de la marca, sense parlar de diners, amb la voluntat d'ajudar una marca petita. Impressionat per la qualitat de la ginebra, la va incorporar al seu univers gastronòmic, creant plats del seu menú elaborats amb cadascuna de les ginebres, iniciant així una relació professional que es va transformar també en una amistat.
Quin equip fa possible l’univers Minoric més enllà de la ginebra?
We Are Small és l’estudi responsable de tot l’univers de disseny de Minoric, des de les botelles fins al packaging i qualsevol element vinculat a la identitat visual de la marca. Pel que fa a la comunicació i el màrqueting, comptem amb Eduardo Nuca, una autèntica eminència en el sector, que recentment ha estat a Andorra treballant amb nosaltres. És una persona que estima la marca tant com nosaltres mateixos i que hi aporta una visió estratègica fonamental. També forma part del projecte Víctor Junquera, responsable de l’àrea comercial. Prové del món de la banca, amb una trajectòria d’alt nivell, i destaca per la seva intel·ligència aportant un gran valor al desenvolupament empresarial de la marca. A Andorra comptem amb Jordi París, ambaixador de Minoric al país, peça clau en la introducció i consolidació al mercat andorrà. També comptem amb coctelers com Pipo i Miguel Ángel, professionals que creen còctels i experiències úniques, generant sinergies amb coctelers locals i aportant una dimensió creativa que va més enllà del producte. Aquesta és la diferència de Minoric, no busca simplement vendre, sinó aportar valor afegit. La marca es defineix pel que ofereix, pel seu posicionament i per l’experiència que genera, fet que explica també per què no pot ni vol ser present a tot arreu.
Actualment exporteu a diversos països com Itàlia, Alemanya o Grècia. I ara, Minoric també arriba a Andorra. Què us va fer decidir apostar pel nostre país com a nou mercat?
Andorra és un país meravellós que conec des de fa més de 35 anys. Fa moltíssim temps que hi vinc, i també hi vaig portar l'Elena fa uns quinze anys. És un lloc increïble, amb gent magnífica i un entorn únic.
“Abans de sortir oficialment al mercat, Minoric va quedar quarta del món en disseny als Pentawards de Miami”
Quina rebuda ha tingut la ginebra a Andorra fins ara? On la podem trobar i quines expectatives teniu?
La recepció al mercat andorrà ha estat molt positiva, han vist el producte, el disseny i tot el concepte, i han entès que encaixa perfectament amb el perfil i el tipus de client que hi ha al país. Actualment, Minoric és present a l'Hotel Serras, on la recepció ha estat extraordinària. També som a l'Hermitage, a Grandvalira, a Pyrénées Andorra, en botigues gurmet com Cava Benito i Ana Cerezo, així com a Unnic, on estem desenvolupant projectes molt interessants. La sensació és que el mercat andorrà ha abraçat Minoric amb entusiasme, és un somni meravellós. L'altre dia, algú em preguntava per què no fèiem una ginebra d'Andorra, i vaig pensar que realment no seria cap mala idea. El nostre objectiu és créixer i que la marca continuï desenvolupant-se aquí. Pensem ja en la pròxima temporada d'esquí, però també en l'estiu, que és igualment temporada alta. Andorra té molt potencial, un perfil de client molt interessant, i Minoric està encantada de poder formar part d'aquest país i continuar-hi creixent.
Ens pots avançar alguna novetat sobre el nou producte “Minoric Reserva”? Quin paper jugarà dins del catàleg actual? Serà una edició de 50 cl, amb un format
més petit, gairebé com un perfum, i amb un disseny espectacular. Pel que fa al líquid, ja hem fet diverses proves i el resultat és extraordinari, la ginebra reposa durant sis mesos en una bota de roure francès que anteriorment ha contingut Pedro Ximénez, i la combinació és senzillament meravellosa. Ja tenim la botella i tot el desenvolupament avançat, però som una marca petita i hem d'anar pas a pas. Així i tot, la Reserva ens té absolutament entusiasmats.
On us agradaria veure Minoric d’aquí a cinc anys? Quines fites teniu marcades per al futur?
Ens agradaria veure Minoric arreu del món, però sempre en espais seleccionats i coherents amb el nostre posicionament: hotels de cinc estrelles, restaurants amb estrella Michelin i bars d'alt nivell. Hem creat aquest producte pensant en un públic que entén i valora la qualitat. A més, viatgem molt i sovint, quan descobrim llocs especials, pensem: "Aquí Minoric hi encaixaria perfectament". No és una ginebra cara, és una ginebra prèmium, pensada per a entorns exclusius, però alhora accessible per a tothom que vulgui gaudir d'una experiència especial. Volem construir una gran marca, propera, cuidada i exclusiva, però sense perdre la connexió amb la gent. És un producte únic, i fins ara no hem rebut cap crítica negativa. •
Recordes el moment en què vas sentir que la història de l’art seria el teu camí?
Sí, perfectament. Estava fent segon de batxillerat i, durant aquells anys, l’assignatura d’Història de l’Art era la meva preferida. M’anava molt bé —treia excel·lents— i em fascinava descobrir altres cultures i entendre com havia evolucionat la representació del món al llarg dels segles. En un viatge de fi de curs a Madrid,
“M’agradaria veure fet realitat el Museu Nacional”
HISTORIADORA DE L’ART I CAP D’ÀREA D’ACCIÓ CULTURAL DEL MINISTERI DE CULTURA, JOVENTUT I ESPORTS, MERITXELL BLANCO ÉS UNA DE LES VEUS QUE MILLOR EXPLIQUEN EL MOMENT D’EFERVESCÈNCIA QUE VIU LA CULTURA
ANDORRANA. APASSIONADA DE L’ART DES DE L’ADOLESCÈNCIA — QUAN UNA OBRA DE KLIMT LI VA CONFIRMAR EL SEU CAMÍ— DEFENSA UN SECTOR EN ALÇA, AMB MÉS QUALITAT I PROJECCIÓ QUE MAI, PERÒ AMB REPTES CLARS: MÉS RECURSOS, MÉS CONSOLIDACIÓ I UN MUSEU NACIONAL CONTEMPORANI I INTEGRADOR. PER A ELLA, LA CULTURA ÉS TAMBÉ UNA EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL IMPRESCINDIBLE.
Entrevista i fotografies: Noelia Farias
passejant per un barri ple de galeries i ambient bohemi, vaig veure en un aparador una reproducció de Water Serpents de Gustave Klimt. Em va fascinar profundament. Aquella bellesa em va acabar de confirmar la decisió, tot i ser conscient que dedicar-m’hi no seria fàcil. Estic molt agraïda d’haver estudiat Història de l’Art, perquè no només he trobat feina, sinó que vaig gaudir enormement del procés.
Després de més de deu anys al Departament de Cultura, com valores l’evolució del panorama cultural andorrà? Molt positivament. La cultura a Andorra s’ha desenvolupat de manera exponencial, tant en quantitat com en qualitat. El sector cinematogràfic i audiovisual, per exemple, ha crescut moltíssim: avui coproduïm llargmetratges autòctons. També molts artistes musicals s’han internacio-
nalitzat. Encara queda camí per recórrer, i per això treballem cada dia. Però és evident que la cultura és un sector en alça, amb un pes evident no només en l’àmbit personal i social, sinó també pel seu valor econòmic i turístic, que cada cop es fa més evident i s'està aprofitant més a Andorra.
Com definiries el moment cultural que viu actualment Andorra?
És una explosió de creativitat i de força productiva. Hi ha molts programadors, públics i privats, que aposten per propostes de qualitat, tant del país com de fora. És cert que sovint coincideixen molts actes el mateix dia, i això genera neguit. Ningú vol contraprogramar. Però, sincerament, a mi em fa feliç. Prefereixo que en sobri cultura que no pas que en falti. Aquesta efervescència em transmet la sensació d’una ciutat gran, amb una oferta rica i variada. I el més important: els actes s’omplen. Tenim públic per a tota mena de propostes.
Creus que els creadors del país tenen prou suport institucional?
La nostra feina és precisament donar-los suport, i ens hi esforcem molt perquè puguin professionalitzar-se i volar sols. Ara bé, com sempre, ens calen més recursos. El pressupost de Cultura és reduït, tot i que aquesta legislatura, hem aconseguit augmentar en 50.000 euros les subvencions culturals, cosa que ha estat un èxit important. El suport no sempre és només econòmic —busquem fórmules creatives per ajudar-los— però evidentment disposar de més recursos ens permetria ampliar aquest acompanyament.
I el públic andorrà, valora l’art com es mereix?
Crec que sí, i la pandèmia ho va evidenciar: els artistes van oferir entreteniment i suport emocional, i la resposta va ser molt positiva. Hi ha curiositat, retorn i interès. Potser l’art contemporani —visual, dansa o música— costa una mica més, però també és la nostra tasca ajudar a comprendre’l i gaudir-lo.
Penses que Andorra ha sabut posar en valor el seu patrimoni cultural?
Fa temps que hi treballem, tant pel patrimoni històric com pel contemporani. Des de l’Àrea d'Acció Cultural impulsem
“El moment cultural que viu Andorra és una explosió de creativitat i de força productiva”
la difusió de la creació andorrana dins i fora de les nostres fronteres. Sempre hi ha reptes pendents. Un dels més importants és el Museu Nacional, que esperem que pugui esdevenir una realitat aviat.
Creus que Andorra pot convertir-se en un pol cultural de referènciaals Pirineus?
No només pot ser-ho, sinó que en alguns aspectes ja ho és. Tenim iniciatives públiques i privades que així ho demostren, i creadors amb molta força. Crec sincerament que tenim potencial per consolidar-nos com a referent del nostre entorn.
“És necessari tenir un espai on s’expliqui la nostra cultura”
Quin projecte cultural t’agradaria veure fet realitat al país?
El Museu Nacional. Però entès de manera contemporània i integradora. És cert que en tenim molts, de museus i molt bons, que expliquen la nostra història i que ho fan molt bé, però necessitem, a més, un espai aglutinador, que reculli els conceptes principals, ompli els vuits que encara queden i indiqui al visitant quins són aquests altres centres que es poden visitar per ampliar la informació.
L'equivalent autòcton del Museu Nacional que tothom visita quan viatja a un altre país. Un espai que expliqui la riquesa cultural del nostre país de frontera, formada per tantes i tantes cultures que ha abraçat al llarg del temps. Aquesta diversitat cultural mereix un espai propi, on es puguin veure objectes patrimonials i les expressions artístiques que la representen.
Les xarxes socials han banalitzat l’art o l’han democratitzat?
Han democratitzat molt la difusió. Ara els canals són més accessibles per a tothom, no només per als artistes consolidats. També col·lectius abans invisibilitzats —dones o altres grups— poden donar a conèixer la seva obra en igualtat de condicions.
Com analitzes la presència femenina en la història de l’art?
És sabut que les dones artistes han estat invisibilitzades. Actualment, hi ha molta feina de recerca per recuperar-les i posar-les en valor. S’està demostrant que moltes van assolir nivells d’innovació i qualitat equiparables als dels seus homòlegs masculins.
Hi ha prou visibilitat per a les artistes dones avui?
Encara queda feina. Cal continuar visibilitzant tant les artistes del passat com les actuals. No per quota, sinó perquè la qualitat hi és. Des de la sala d’exposicions del Govern hem impulsat nombroses mostres dedicades a dones artistes oblidades o poc conegudes, amb una clara voluntat pedagògica i de reparació històrica.
Formes part d’Acció Feminista. Quan i per què decideixes implicar-te?
Va ser durant la carrera, quan vaig des-
cobrir el feminisme a través de les artistes de performance dels anys setanta. En conèixer Acció Feminista, m’hi vaig afiliar per continuar aportant el meu gra de sorra. Vivim un moment de ressorgiment de discursos d’ultradreta i de valors masclistes, especialment entre joves. També hi ha qüestions que continuen estancades, com la violència de gènere, les desigualtats o l’avortament a Andorra. Tot això em va impulsar a implicar-m’hi.
Quin paper pot jugar la cultura dins la lluita feminista?
La cultura és clau per transmetre valors. En un moment en què la igualtat sembla retrocedir, l’art és una eina fonamental per difondre missatges feministes i de justícia social.
Has sentit sostres de vidre dins el món cultural?
Durant la carrera em sorprenia que, tot i ser majoritàriament dones a l’aula, hi hagués més professors homes que dones. Era una desproporció evident. Personalment, però, no he patit sostres de vidre. En el món cultural, almenys en l’àmbit laboral, crec que la igualtat està força integrada, tot i que en la representació artística encara hi ha recorregut per fer.
Consideres que l’art pot ser una eina real de transformació social?
Sí. L’art pot transmetre missatges essencials com l’ecologisme o la igualtat. L’art contemporani, especialment, té aquesta capacitat de conscienciació. Recentment, ho hem vist amb actuacions com la de
Bad Bunny a la Super Bowl, que demostren com l’art pot esdevenir altaveu de missatges socials necessaris.
Si haguessis d’escollir una obra que representi el moment vital en què et trobes, quina seria?
Escolliria una 'Natura viva' de l'artista surrealista Maruja Mallo, que vaig veure a la Biennal de Venècia 2023 i que ara s’exposa a Madrid. Històricament, les natures mortes representaven la fugacitat de la vida. Mallo, partint del mateix concepte, els dona una mica la volta i crea tota una oda a la vida. Són unes obres molt acolorides, plenes de vitalitat, una mica misterioses, i a la vegada molt harmonioses i molt geomètriques. Jo em sento així: en un moment brillant, alegre, connectat amb la natura i la vida però a la vegada conscient què tot és fugaç i s'acaba. •
“Prefereixo que en sobri cultura que no pas que en falti”
“Som la sisena generació d’una família que fa 150 anys”
N UN ENTORN QUE RESPIRA EXCEL·LÈNCIA GASTRONÒMICA, JOSELITO VA CELEBRAR UNA TROBADA MOLT ESPECIAL A MARQUET, UN DELS ESPAIS DE REFERÈNCIA DEL PRODUCTE GURMET A ANDORRA. LA JORNADA VA SERVIR PER COMPARTIR LA FILOSOFIA D’UNA EMPRESA FAMILIAR AMB MÉS DE CENT CINQUANTA ANYS D’HISTÒRIA, MARCADA PEL RESPECTE PEL TEMPS, L’EXCEL·LÈNCIA I L’ART DE LA CURACIÓ, DEMOSTRANT COM CADA TALL DE PERNIL ÉS EL RESULTAT D’UN PROCÉS QUE UNEIX CAMP, CULTURA I PASSIÓ.
Entrevista: Noelia Farias i Sandra Lara Cardiel
Després d'aconseguir l'excel·lència empresarial en el vostre sector, com es continuen incentivant les ganes de millorar i d'ampliar la cultura empresarial?
José: Joselito és una empresa familiar que fa més de cent cinquanta anys que elabora el millor pernil del món. La nostra base sempre és millorar el producte i buscar l'excel·lència en cada detall. Aquesta mentalitat forma part de la filosofia de la família, millorar contínuament des de
la matèria primera: el camp, l'animal i el terra fins al producte final, que és el pernil. Tot amb un únic objectiu, continuar durant cent cinquanta anys més oferint el producte més excel·lent que existeix.
Treballeu exclusivament amb la raça del porc ibèric. Per què és tan especial aquesta raça? I quina diferència té des del punt de vista gastronòmic?
José: El porc ibèric forma part de la península Ibèrica des de l'època dels grecs.
Fa milers d'anys que hi és present, en una simbiosi perfecta entre el camp, la devesa, la gla, l'herba i l'animal.
Aquest és el seu hàbitat natural, on viu i pastura durant dues èpoques de "montanera", una realitat única al món. La manera com assimila aquests nutrients i els passa al pernil és també única, i és el que dona origen a un producte especial, que només pot existir aquí, a la península Ibèrica.
Com s’explica una curació que pot arribar als vint anys, com la que vau presentar a la Casa Batlló el desembre passat?
taurants, hotels i botigues del món. I ho hem aconseguit. Allà on vagis, és
“Som guardians de la devesa”
Fran: Va ser un moment únic al món. Encetar aquell pernil amb vint anys de curació va ser una autèntica excel·lència. Els que érem allà presents vam tenir el privilegi de tastar-lo i de gaudir d'una experiència irrepetible.
Us han afectat gaire els canvis geopolítics a escala mundial, sobretot amb els Estats Units i també la problemàtica de la pesta porcina a Catalunya, o Joselito està per sobre de tot això?
José: Joselito és present des de fa més de quaranta anys a cinquanta-sis països. Lògicament, tot allò que pot afectar els productes espanyols ens afecta, perquè al final som un producte espanyol. Sí que és cert que tenim una particularitat, els productes que elaborem tenen períodes de curació molt llargs, d'un mínim de quatre o cinc anys. Això fa que, d'alguna manera, no estiguem tan exposats a determinades situacions. Ara bé, inevitablement també ens veiem afectats. Hi ha països que actualment tenen restriccions i on no podem operar, i d'altres que estan revisant les seves polítiques comercials. Per tant, encara que no sempre sigui de manera immediata, qualsevol context internacional ens acaba influint.
fàcil veure a la carta algun dels productes de Joselito. Realment, quan viatges pel món i veus un dels teus productes al Japó, a Taiwan o a Colòmbia, és una sensació que t’omple molt d’orgull.
Què és el Joselito Lab? Quina impor-
vestigació i experimentació gastronòmica amb l'objectiu de compartir el know-how del pernil. El projecte va començar fa més de nou anys amb la col·laboració de Ferran Adrià i, des d'aleshores, ha anat evolucionant i creixent, seleccionant els millors cuiners de cada país. Vam començar a Espanya, després vam continuar a Itàlia amb Alajmo, Holanda amb Boer, Japó amb Yamamoto, Alemanya amb Wisler, França amb Alleno, i finalment vam tornar a Espanya. El que hem intentat és, primer de tot, demostrar que el pernil, més enllà de poder-se degustar sol en un plat, també es pot aplicar a la cuina i utilitzar-se de moltes maneres diferents. Més tard, la idea va ser adaptar-lo a les diverses cultures del món buscant els millors ambaixadors. La millor manera d'ensenyar la nostra cultura és a través de la cuina, i nosaltres entenem que, per poder vendre pernil, el primer que hem de fer és transmetre una part de la cultura d'Espanya.
Quin mercat internacional us ha sorprès més pel seu amor cap al producte?
“No només fem pernils; fa 20 anys que plantem mig milió d’arbres per crear una llesca perfecta.”
tància té la investigació?
Què significa per a vosaltres exportar a 56 països i ser un referent de l’alta cuina?
José: És l'orgull del nostre pare. Ell tenia el somni de ser en els millors res-
Fran: És una tasca important que cal fer, perquè tot el que envolta el porc ibèric és una cosa excel·lent. Tots els productes, des del greix del pernil fins al salsitxó, el xoriço o les carns fresques, són productes únics. Per això, cal donar-los a conèixer arreu del món, no només a Espanya, sinó també a Àsia, a Amèrica, a Oceania i a tots els mercats internacionals.
José: El Joselito Lab és un projecte d'in-
José: Depèn molt del país. Per exemple, tenim la particularitat del Japó, que és un mercat on s'aprecia moltíssim la qualitat del producte. A més, són molt ràpids amb el ganivet. Pel que fa a l'art del tall, no he vist cap altre país on, després d'explicar-los com s'ha de tallar el pernil, que la llesca ha de fer tres o quatre centímetres, ho assimilin tan de pressa. Potser el segon o el tercer tall no són perfectes, però al quart tall ja ho fan impecablement. També hi ha països on sorprèn que el pernil agradi tant. Quan surts d'Espanya, sobretot anys enrere, molta gent no entenia què era exacta
ment el pernil, i això feia més complicat introduir-lo. Ara, però, és un producte molt més conegut, més fàcil d'entendre, i la gent el valora i l'aprecia molt més.
Quin paper exerceix avui la sisena generació a l’empresa?
José: Som la sisena generació, on estem el meu germà Fran i jo. Tots dos vam començar des de la base, perquè som una empresa familiar on elaborem un producte molt artesanal, i és imprescindible començar entenent tot el procés. Hem anat passant per diferents etapes, des de punts bàsics de la curació, com la sal, fins a l'elaboració dels embotits, intentant conèixer i dominar totes les fases del procés. Ara, cadascú de nosaltres ens anem repartint les diferents funcions dins l'empresa. D'altra banda, també hi ha els nostres cosins, en Juan i en Javier, que s'encarreguen de desenvolupar tota la part vinculada al camp, els animals, les plantes i els arbres, és a dir, tot allò que forma part de l'origen del producte de Joselito.
en Jordi, com ara nosaltres amb l’Amàlia i en Guillem. Ja són dues generacions treballant plegades, amb un mateix objectiu, buscar sempre l’excel·lència del producte. Avui tenim un esdeveniment molt especial perquè encetarem dos per-
“L’excel·lència no es fabrica; es cria caminant 14 quilòmetres al dia.”
nils diferents. D'una banda, un Joselito Vintage 2015, amb 11 anys de curació, i de l'altra, un Joselito Gran Reserva 2020, amb 6 anys de curació. Això ens permetrà comparar com evoluciona el producte amb el pas del temps, perquè és el temps qui en marca la qualitat, les aromes i els matisos. I, lògicament, per celebrar-ho i gaudir-ne encara més, hem preparat una gran harmonia gastronòmica amb xerès, seguirem amb xampany, després vins blancs i vins negres. Perquè el pernil, així, es degusta millor.
Què coneixeu del nostre país, d’Andorra? Quines característiques o què és el que més us agrada d’Andorra?
José: El primer que s'ha d'entendre és que Joselito és, abans que res, un guardià de la devesa. Partim del camp, de la base, i ens dediquem a cuidar-lo pensant en les futures generacions. Cal tenir present que una alzina, els arbres que donen la gla amb què s'alimenta l'animal poden viure centenars d'anys. Per això, el que intentem és preservar aquests arbres perquè continuïn existint en el futur i perquè la família pugui continuar elaborant pernil generació rere generació. Aquesta és la nostra base.
Una altra particularitat que tenim, i que també és molt bonica, és que el pernil és un producte que es comparteix. Sempre és al centre de la taula, pensat per gaudir-lo junts. En qualsevol celebració, el pernil acostuma a ser el protagonista. I això és el que volem transmetre en l'àmbit mundial, especialment en cultures on la taula és una part essencial de la vida, el pernil ha de ser al centre per poder compartir-lo.
Dir Joselito a Andorra és pensar en Marquet. Què suposa Marquet per a una empresa de la grandesa de Joselito?
José: Avui som a Marquet, que és el temple de l’excel·lència a Andorra, el temple del vi i dels productes gurmet. A més, compartim una història molt bonica amb la família, tant el nostre pare amb
José: M’agrada molt esquiar. També m’estic animant cada vegada més amb la bicicleta. Andorra, pel que fa a la natura, és única, la muntanya és un autèntic paradís.
Si haguessis de definir Joselito, com explicaries què és Joselito?
Fran: Per mi Joselito també és tradició. Com ha dit en José, són molts anys d'història i tot el que s'ha construït al llarg del temps. Però, a més a més, també és passió, una passió que intentem portar a tots els llocs on anem. És una cosa que s'ha transmès de generació en generació i que és molt important per a nosaltres, perquè la portem al nostre ADN. És la passió que portem dins. •
D“La música és un lenguatge universal”
ESPRÉS DE FORMAR-SE A BARCELONA AMB MARCO MEZQUIDA I TXEMA RIERA, EL KIC ES VA ESTABLIR A ANDORRA, ON ACTUALMENT PARTICIPA ACTIVAMENT EN LA VIDA CULTURAL DEL PAÍS. ÉS IMPULSOR I DIRECTOR ARTÍSTIC DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ D'ESCALDES, COL·LABORA TAMBÉ AMB L'ANDORRA SAXFEST, L'ESCENA NACIONAL D'ANDORRA I L'ONCA, AMB QUI HA ESTRENAT OBRA PRÒPIA PER A PIANO I ORQUESTRA. ARA PUBLICA EL SEU SEGON DISC, ENTOR, UN PROJECTE QUE CONSOLIDA LA SEVA EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.
Entrevista: Sandra Lara Cardiel • Fotos: Kic Barroc
Com és el teu procés creatiu a l'hora de compondre?
No és una feina amb horaris fixos, no és allò de dir "els dimarts de quatre a vuit em poso a compondre". Les cançons van sorgint en funció de les experiències vitals i també de la música que escoltes. La formació ha estat molt pensada, i a partir d'aquí anaven apareixent melo -
dies que després treballava i polia. Ha estat un procés positiu i enriquidor que ha durat un any.
Com definiries el so d'Entor?
Entor reuneix vuit composicions originals inspirades en cims, llacs i paisatges pirinencs. És un viatge sonor que parteix de la tradició jazzística amb
harmonies i ritmes contemporanis. El resultat és un so madur i treballat, que evidencia una interacció profunda entre els músics i construeix una experiència musical rica, orgànica i dinàmica.
Qui t'acompanya en aquest projecte? En el disc toco amb músics amb qui tenia moltes ganes de col·laborar, com
“Entor fa referència a la tosa situada a la zona de Canillo, al costat de la Vall d’Incles”
el Baptiste Herbin, la Irene Reig o l'Alba Pujals. Són músics de molt nivell, que admiro molt. També hi ha el Kike Pérez i el Brady Lynch, músics d’alt nivell, que sempre m'acompanyen. Estic molt content de poder tocar amb tots ells.
Quin missatge enviaries als oients abans d'escoltar-lo?
És un disc fet amb molta cura, amb molta feina al darrere. És un projecte molt vinculat al territori, els músics són uns del Pirineu i altres d’arreu i les composicions evoquen els paisatges d'Andorra. Per això crec que és un disc al qual cal donar suport, i des d'aquí animo tothom a escoltar-lo. És un treball que val la pena descobrir, també, com una invitació a sortir de la zona de confort i no a escoltar sempre la mateixa música que sona a la ràdio, sinó a dedicar temps a una escolta pacient, sense altres inputs, fent que la música sigui l'activitat principal i única.
Quina relació té Andorra amb les composicions del disc?
Les composicions estan inspirades en cims i indrets d’Andorra. És un disc arrelat al paisatge andorrà, però expressat a través del llenguatge del jazz, amb harmonies modernes i una mirada contemporània.
En què es diferencia del projecte anterior?
Té un so més treballat perquè la formació és diferent i les composicions són més madures, en general és un disc bastant més elaborat que l'anterior.
Quin tema té un significat especial per a tu?
Et diria que tots, però el que porta el nom del disc, Entor, és potser el tema amb més significat. És un lloc especial on vaig molt sovint i que em desperta moltes emocions.
Com et sents al ser la màxima referència del jazz a Andorra?
Jo crec que hi ha molta gent que s'hi dedica a Andorra, vull dir que no soc l'únic. Ser la màxima és una cosa relativa, i no em sento gaire còmode amb aquesta etiqueta, però sí que estic content de poder jugar un paper dins l'escena jazzística d'Andorra, de poder treballar al festival i de fer música jazz des d'aquí. És una sort i em sento molt afortunat de poder-ho fer.
Què sents quan toques en persona els teus temes?
Sempre que hi hagi un públic atent i que escolti, que és per això per la qual cosa treballo cada dia, espero que la meva música els hi arribi i els generi alguna cosa, sigui satisfacció o felicitat.
I ara quins plans de futur tens amb el disc?
De cara a la tardor, ja estic mirant d'organitzar una gira per Catalunya i també per França.
Com veus el panorama musical a Andorra actualment?
Oportunitats n'hi ha, i diners destinats a la cultura també. Si parlem simplement de la renda per càpita destinada a la cultura, Andorra és un país que hi destina molts recursos. El que passa és que professionalitzar-se és un pas que no és
“És un disc fet amb molta cura i amb molta feina al darrere”
evident i que requereix molt d'esforç i moltes hores de dedicació.
La música, què significa per a tu?
La música és un llenguatge, com qualsevol altra llengua. La diferència és que és un llenguatge universal, que tothom entén i que és capaç de comunicar coses que potser amb la paraula són més difícils, o fins i tot impossibles d'expressar.
Quin paper ha tingut la música a casa teva?
El meu pare toca el piano molt bé i la meva mare és una persona amb molta musicalitat, gran amant de l'òpera. Des de sempre, a casa s'hi ha sentit molta música. La meva germana és violoncel·lista, el meu germà és un gran cantant i l'altra germana també. Tots, d'una manera o altra, hi tenim relació, dos de manera professional i dos de manera no professional, però amb molta intensitat. •
En aquest article no hi trobaràs fórmules màgiques ni promeses buides. Hi trobaràs set pilars quotidians que, aplicats amb constància —encara que sigui de manera imperfecta—, poden transformar la teva salut, la teva energia i la teva manera d’estar al món.
1. La manera de començar el matí marca el to del dia
La primera hora del dia té un impacte directe en com et sents i en com actues la resta de la jornada. No és només una percepció subjectiva: és biologia pura.
Només despertar-te, el teu cervell i el teu sistema hormonal s’estan «configurant» per al dia. Dedicar-te un moment per a tu, exposar-te a la llum natural, moure’t una mica, hidratar-te bé i evitar el mòbil durant els primers minuts redueix l’estrès,
Durant anys hem comprat la idea que, per canviar la teva vida, necessites un gran moment revelador: un dilluns perfecte, un pic de motivació desbordant o una transformació radical, gairebé de pel·lícula. Com si tot depengués de començar fort, de complir un pla impecable o de trobar aquell instant ideal que ho canvia tot.
La realitat és força més senzilla… i, al mateix temps, molt més exigent: la teva vida canvia quan canvien els teus dies. No quan tot surt bé, sinó quan, fins i tot en jornades normals, tries cuidar-te, moure’t, menjar millor, ordenar la teva ment i actuar amb coherència. Una vida sana no es construeix des de gestes puntuals, sinó des de petites decisions repetides una vegada i una altra.
Recorda:
«Ets i seràs sempre la conseqüència dels teus hàbits»
No necessites una vida perfecta. Necessites dies viscuts amb intenció.
regula el teu sistema nerviós i millora la teva claredat mental. És una manera senzilla de dir-li al teu cos: “estem començant, però comencem bé”.
Tanmateix, moltes persones comencen en mode reacció: notificacions, correus, xarxes socials, presses, pensaments accelerats. Aquesta manera d’iniciar el dia ja fixa un to d’urgència i de soroll intern que després és difícil de revertir.
La bona notícia és que no necessites una rutina perfecta ni una hora lliure per a tu. A vegades n’hi ha prou amb una cosa tan simple com sortir uns minuts a l’exterior, obrir la finestra i mirar l’horitzó, estirar el cos o respirar amb calma abans de llançar-te a les tasques. Fins i tot dedicar dos minuts a preguntar-te com vols actuar aquell dia —no què vols aconseguir, sinó com vols estar— pot marcar la diferència.
No es tracta de tenir matins idíl·lics, silenciosos i perfectament organitzats. Es tracta d’introduir un mínim d’intenció en com comences el dia, encara que sigui amb gestos petits.
2. Moviment diari: el teu cos necessita acció L’exercici continua sent un dels grans infravalorats de la vida moderna. Reduir-lo a una simple qüestió estètica és ignorar el seu veritable impacte: és salut, és energia i és equilibri mental.
Entrenar la força, caminar diàriament, treballar la mobilitat articular o simplement moure’t més durant el dia —pujar escales, aixecar-te del seient, fer petites pauses actives— són hàbits que impacten directament en com et sents físicament i mentalment. El cos està dissenyat per moure’s; quan no ho fa, se’n ressent: menys energia, més pesadesa, pitjor estat d’ànim i menor claredat mental.
La clau no és en els entrenaments perfectes ni en seguir al mil·límetre una rutina sofisticada. La clau és la constància. Hi haurà dies en què entrenaràs millor i d’altres en què amb prou feines podràs complir el mínim. Dies amb molta energia i d’altres en què només et vindrà de gust sortir a fer un passeig curt. Però el que marca la diferència és fer-ho, no fer-ho de manera impecable.
Fins i tot una caminada de 20 minuts a bon ritme pot canviar completament el teu estat mental, aclarir-te després d’un dia de feina o ajudar-te a dormir millor a la nit. Moure’t cada dia és una forma de respecte cap a tu mateix: és recordar-li al teu cos que ets aquí per cuidar-lo i no només per exigir-li.
3. Menjar per rendir, no per anestesiar-te
L’alimentació no és només una qüestió física. També és mental, emocional i energètica. El que menges afecta el teu nivell d’energia, la teva capacitat de concentració, el teu estat d’ànim i fins i tot la teva paciència.
Sovint mengem per inèrcia, per ansietat, per avorriment o per costum, sense preguntar-nos com ens fa sentir realment allò que posem al plat. Després arriben la pesadesa, el cansament sobtat, la boira mental o la irritabilitat… i poques vegades ho relacionem amb l’últim àpat.
Menjar de manera conscient no significa viure en la perfecció ni seguir una dieta rígida. Significa assumir responsabilitat: triar, la major part del temps, aliments que et nodreixin, que et donin energia sostinguda i que t’ajudin a rendir millor al llarg del dia.
Quan comences a menjar amb intenció, comences a notar canvis reals: més claredat mental, millor digestió, més estabilitat emocional i menys alts i baixos d’energia. No es tracta de restringir per restringir, sinó d’entendre. De saber que el que menges avui influeix directament en com et sents demà. Respectar horaris raonablement estables, evitar menjar de
manera impulsiva davant d’una pantalla i donar prioritat al menjar real —fruita, verdura, proteïnes de qualitat, greixos saludables— són decisions senzilles que, sumades, construeixen un cos i una ment que responen millor.
4.Ordre mental: aclarir la ment també és entrenar Vivim immersos en un entorn hiperestimulant: pantalles, soroll, informació constant, notificacions sense pausa. Tot això té un cost sobre la nostra atenció, la nostra creativitat i la nostra capacitat de descans.
Si no crees espais per aturar-te, la teva ment no descansa mai. Continua processant, comparant, anticipant i reaccionant.
Per això és tan valuós introduir petits moments de desconnexió al llarg del dia. No parlem necessàriament de meditar 30 minuts —tot i que pot ajudar—, sinó de gestos molt senzills: caminar sense auriculars, escriure el que penses durant uns minuts, practicar respiracions profundes o simplement permetre’t una estona de silenci, sense estímuls.
No cal fer-ho perfecte ni dedicar-hi molt de temps. Cinc o deu minuts al dia, sostinguts en el temps, poden marcar una diferència enorme en com penses i en com et sents.
Aquests espais de pausa et permeten ordenar idees, prendre decisions amb més claredat i observar el teu estat emocional amb una mica més de distància. Una ment saturada reacciona de manera automàtica. Una ment ordenada decideix amb intenció. I aquesta diferència canvia la manera com vius, com et relaciones i com avances.
5. El teu entorn et programa més del que creus
Ens agrada pensar que ho decidim tot des de la força de voluntat, però el teu entorn influeix molt més del que imagines en el teu comportament diari.
Les persones amb qui t’envoltes, el que consumeixes a les xarxes, els espais on passes el teu temps, l’ordre —o el desordre— de casa teva o del teu lloc de treball… tot això està modelant els teus hàbits de manera silenciosa.
Si estàs envoltat de caos, et resultarà difícil ser ordenat. Si el teu entorn està ple de persones que no es cuiden, que normalitzen el cansament extrem o el maltractament al cos, cuidar-te et semblarà gairebé estrany.
Per això, construir un entorn que jugui a favor teu no és un caprici, és una estratègia. Ordenar casa teva, desfer-te del desordre de l’escriptori, planificar la setmana, envoltar-te de persones que t’inspirin o et sostinguin, limitar el temps que passes consumint contingut que et resta… són decisions que faciliten els teus bons hàbits.
Fins i tot petits gestos, com deixar la roba d’entrenament preparada la nit anterior, tenir la fruita rentada i a punt a la cuina o fixar un espai estable i agradable per llegir o escriure, poden facilitar-te moltíssim les coses. El teu entorn pot convertir-se en un aliat silenciós que t’empeny cap a la vida que vols… o en un fre constant.
6. Dormir i desconnectar: l’hàbit invisible
Dormir bé és un dels pilars més importants d’una vida sana i, paradoxalment, un dels més ignorats. Volem rendir al màxim, entrenar fort, pensar amb claredat i estar de bon humor, però retallem hores de son com si fossin un luxe prescindible.
La realitat és que no pots sostenir una vida plena si no descanses correctament. Moltes vegades intentem millorar la nostra alimentació, el nostre rendiment o el nostre estat emocional sense haver resolt el més bàsic: el descans nocturn.
Anar a dormir a una hora similar cada dia, reduir l’ús de pantalles durant l’última hora de la nit, sopar lleuger, baixar la intensitat de la llum o crear un petit ritual abans de dormir —llegir unes pàgines, fer estiraments suaus, escriure tres coses per les quals agrair el dia— pot transformar completament la teva energia l’endemà.
I és important recordar que el descans no és només dormir: també és desconnectar mentalment, deixar anar el dia, permetre que la ment deixi de processar tasques pendents. Dormir bé no és perdre el temps. És preparar-te per rendir millor, pensar amb més claredat i viure amb més presència.
7. Coherència diària: viure com dius que vols viure Al final, tot es resumeix en una paraula: coherència.
Una vida sana i plena neix d’alinear el que dius, el que penses i el que fas. D’escollir, cada dia, allò que t’acosta a la teva millor versió, fins i tot quan no en tens ganes, fins i tot quan ningú t’està veient.
Decidir que et vols cuidar és relativament fàcil. Fer una llista de propòsits també. El difícil ve després: sostenir aquesta decisió quan la motivació desapareix, quan el dia es complica, quan el cansament estreny o les excuses comencen a resultar molt convincents.
Aquí és on realment es construeix el canvi. Ser conseqüent significa no fallar-te deliberadament. Significa respectar la paraula que t’has donat a tu mateix. Significa actuar com la persona que dius que vols ser, fins i tot quan costa.
No es tracta de no fallar mai, sinó de recuperar aviat el rumb. De no abandonar a la primera dificultat. D’entendre que la teva identitat es construeix amb el que fas de manera repetida, no amb el que declares que t’agradaria fer.
I, sobretot, entendre que la veritable feina no és en els dies excepcionals de màxima motivació, sinó en els molts dies normals. En aquells dies en què podries deixar-ho passar… i així i tot tries complir, encara que sigui en la seva versió mínima.
Conclusió: una vida sana es construeix, no s’espera Una vida sana no és una cosa que passi per casualitat ni la conseqüència d’un sol gran canvi. És el resultat acumulat de les teves decisions diàries.
Com t’aixeques, com et mous, com menges, com penses, amb qui comparteixes el teu temps i com et parles a tu mateix. Tot suma. Tot compta.
Potser no veuràs el canvi en un sol dia, ni tan sols en una setmana. Però el veuràs amb el temps. Perquè, al final, ets i seràs sempre la conseqüència dels teus hàbits, no de les teves intencions.
Si vols veure com aplico aquestes rutines en el meu propi dia a dia i com intento predicar amb l’exemple, comparteixo tot aquest procés al meu Instagram @borjasanfelix, on comparteixo entrenaments, hàbits, reflexions i la vida real darrere del que escric.
Serà un plaer continuar creixent junts. Donem-li GAS!
mentre camines”
HI HA MOMENTS A LA VIDA EN QUÈ DECIDIR ES CONVERTEIX EN L'ACTE MÉS VALENT QUE PODEM FER. DESPRÉS D'UN PERÍODE D'INCERTESA PROFUNDA I D'UN PROCÉS PERSONAL MARCAT PER PREGUNTES, PORS I TRANSFORMACIÓ INTERIOR, LA MADHU VA DESCOBRIR QUE NO DECIDIR PODIA GENERAR MÉS ANGOIXA QUE EQUIVOCAR-SE. AVUI, COM A COACH CERTIFICADA I CREADORA DEL MÈTODE DECIDE, ACOMPANYA ALTRES PERSONES A TROBAR CLAREDAT, CONFIANÇA I ACCIÓ.
Entrevista: Sandra Lara • Foto: Noelia Farias i Madhu Bahirwani
La teva història personal és inspiradora. Com és trencar amb el passat i començar de nou?
Per mi, trencar amb aquest passat no és ben bé trencar. Jo penso que és honrar el teu passat, la teva experiència. El que
Llavors et vas formar com a coach. Per què aquest camí?
No vaig començar amb el coaching per buscar una professió. Jo estava en un moment vital molt difícil, en què no em sentia del tot orientada, i amb el coaching buscava respostes, però em vaig adonar que el que vaig trobar van ser preguntes. Preguntes que, per a mi, eren
“El coaching no dona respostes, et fa les preguntes que et canvien la mirada”
has viscut no és el que t'ha de definir en el futur. És cert que, per mi, aquell moment va ser com saltar al buit, amb la intuïció que hi hauria una xarxa que m'atraparia. Però va ser difícil, va ser un moment de molta incertesa i, sobretot, de molta angoixa, perquè no sabia què passaria a la meva vida. Així i tot, tenia aquesta intuïció que alguna cosa bona m'esperava i aquesta va ser l'empenta que vaig tenir en aquell moment.
molt més importants que les respostes, perquè em van fer mirar cap endins, fer aquest viatge interior i entendre què és el que m'havia servit en el passat i què és el que ja no em servia. Tot això em va donar molta claredat.
Per la gent que no entén què és el coaching, en què consisteix?
És una manera d'acompanyar les persones a través d'una conversa i d'eines com l'escolta activa, els silencis o les preguntes poderoses. Mitjançant aquest procés, el client pren consciència d'on es troba i d'on vol arribar. És passar d'un punt A a un punt B amb un pla d'acció molt concret, sessió a sessió, fins que la per-
“Posa més vida als dies i no tants dies a la vida”
sona arriba a l'objectiu que s'ha fixat al principi.
Com va ser el procés de crear el teu propi mètode DECIDE i quina transformació aporta?
Aquest mètode neix de la meva pròpia experiència. Vaig viure una indecisió molt profunda davant d'una decisió que havia de prendre, tant sí com no, i vaig passar massa temps atrapada en la incertesa. D'aquell procés vaig extreure aprenentatges, errors i vivències personals que avui he convertit en un mètode per ajudar altres persones. Em vaig adonar que no decidir em generava més angoixa i malestar que prendre qualsevol decisió. Per això, aquest mètode no és només una eina, sinó una manera diferent de pensar, un canvi de mentalitat basat en avançar amb petits passos cap
i fem. El propòsit no ha de generar pressió ni angoixa, és vàlid qualsevol camí que escollim lliurement i que ens aporti pau i tranquil·litat.
A qui va dirigit el coaching i quins beneficis aporta?
El coaching va dirigit a aquelles persones que estan disposades a donar-se permís per incomodar-se una mica, a qüestionar-se, a mirar-se.
El coaching és un mirall. No és per per-
“No decidir em generava més angoixa que prendre qualsevol decisió”
als objectius, sempre mantenint la coherència amb els mateixos valors. Encara que siguin petits, aquests passos poden tenir un gran impacte en la vida.
Per què tantes persones capaces dubten de si mateixes a l'hora de decidir?
No hem d'esperar a deixar de tenir por per actuar, perquè la por sempre hi serà, fins i tot en persones expertes. Equivocar-se no és fracassar, sinó una part imprescindible de l'aprenentatge. El camí cap als objectius implica caure, rectificar i adaptar-se moltes vegades. El més important no és evitar errors, sinó mantenir la constància i continuar avançant.
Com podem descobrir el nostre propòsit de vida?
Propòsit és una paraula que està molt de moda. El més important no és trobar un gran propòsit vital, sinó viure amb coherència entre el que pensem, sentim
sones que busquen fórmules màgiques o que els diguis el que has de fer. Requereix un compromís, és una conversa honesta perquè tu tinguis consciència de les teves capacitats i sobretot passis a l'acció. El que et pot aportar el coaching són tres coses molt importants. Claredat, confiança i acció.
Per què volem encaixar i com podem alliberar-nos d'aquesta pressió?
Ens han ensenyat que ser acceptats dins d'un grup és sinònim de ser estimat, però no sempre és així. Al final, has d'escollir el teu entorn, persones que t'acompanyin i et motivin, però sense sentir que, per tenir valor o seguretat, has de formar part d'un grup. La veritable seguretat neix de dins, de saber que les persones que t'estimin ho faran perquè honres la teva singularitat i la teva autenticitat. I quan honres qui ets realment, et sents molt més lliure.
Què li diries a una persona que vol canviar, però no sap per on començar?
Li diria que no esperi el moment perfecte, perquè no existeix. Sovint pensem que hem de començar quan ho tenim tot clar, però la claredat arriba mentre caminem, no abans. Quan comences, vas guanyant confiança i seguretat, encara que res no surti perfecte, perquè sempre estem en aprenentatge constant. Recordo la meva primera conferència, un amic amb molta experiència em va dir que no esperés que sortís perfecta, perquè això no passaria. I tenia raó. Em vaig quedar en blanc en algun moment i no va sortir com esperava, però ho vaig fer, i això és el que importa.
Què t'aporta ajudar les persones?
És molt enriquidor, no només perquè ajudo les persones, sinó perquè en cada procés, en cada història, també aprenc alguna cosa d'ells. Sempre et veus reflectit en algun aspecte i, escoltant la seva experiència amb profunditat i humilitat, acabes descobrint molt de tu mateix. Sobretot, hi ha la satisfacció de veure com aquella persona creix, pren decisions i comença a transformar la seva vida.
Vas portar l'EFIC a Andorra, com va sorgir la idea i què significa?
La idea de portar l'EFIC (Escola de Formació Integral en Coaching) a Andorra va ser quasi com una obligació, perquè penso que Andorra té molt talent, moltes ganes de créixer, però li faltava una formació professional a través del coaching. Va sortir en una conversa amb el director de EFIC, que és Pedro Marcos, per potenciar d'alguna manera el capital humà del país.
El març comença el curs d'Expert en Coaching Professional Certificat a Andorra. Què poden esperar els alumnes? El que els espera és, precisament, el que jo vaig trobar. Des de la meva experiència, puc dir que és un viatge apassionant. Recordo perfectament cada classe, cada mòdul i cada procés, a més fèiem coaching entre nosaltres i sortíem molt remoguts d'aquelles sessions. Hi ha una feina transpersonal molt important i, per això, és una experiència que no pots comprendre del tot fins que la vius. Per molt que t'ho expliquin, no ho pots sentir ni entendre realment fins que hi passes.
Què diferencia EFIC d'altres escoles de coaching?
No puc comparar l’EFIC amb altres escoles perquè no en tinc prou informació, però sí que puc destacar els punts que la fan especial. L’EFIC posa la transformació personal al centre i combina professionalitat, rigor i ètica. És una de les escoles amb més certificacions en l'àmbit hispanoparlant i compta amb professorat PCC i MCC, els nivells més alts reconeguts per la ICF. A més, ofereix un pla de carrera que acompanya l'alumne després de la formació. Això facilita el pas del curs al món professional amb una guia clara.
“El coaching requereix compromís, no fórmules màgiques”
Quins projectes de futur tens?
He descobert moltes coses de mi mateixa, i una de les més importants és que m'encanta parlar en públic, tot i que abans era una de les meves grans pors. Per això m'he format en oratòria i practico a través de tallers i conferències. El meu objectiu és continuar combinant les sessions de coaching amb xerrades per ajudar més persones. Recentment, vaig fer el taller L'art de decidir, que va superar totes les expectatives. Va ser una experiència molt emocionant i enriquidora, tant per als participants com per a mi.
Quin missatge vols donar als nostres lectors?
Que es diverteixin. Al final, la vida és un joc i, malgrat les dificultats o la nostra història, decidir també pot ser divertit. No cal prendre's les decisions tant a pit. Una pregunta molt útil en coaching és: què és el pitjor que pot passar? Sovint ens ajuda a relativitzar i a entendre que, en realitat, res no és tan greu. Sempre acabaràs trobant la manera de tirar endavant. Confia en tu i posa més vida als dies i no tants dies a la vida. •
“Escoltant amb profunditat acabes descobrint molt de tu mateix”
Experts en transport i gestió de residus a Andorra
Recollida, tractament i reciclatge.
Solucions sostenibles per a empreses
Gestió integral de residus industrials
Tractament de materials no aptes per al consum · Punt Verd – Ecoilla per a esdeveniments
Contenidors i sacs a peu d’obra · Residus de construcció · Destrucció de documentació con dencial
Valorització de metalls · Recollida de paper i cartró · Desballestament de vehicles · Buidatge de locals
Tractament d’envasos lleugers i recollida de matèria orgànica · Transport a deixalleries i depuradores
Adherits a la Xarxa d’Empreses
Inclusives d’Andorra
Compromesos amb el medi ambient i amb les persones.
Viatjar a qualsevol destinació del món en la forma més confortable i eficient possible. Fent servir una global i diversa xarxa de socis, JetConsult és capaç de portar-te on sigui, còmodament i a temps. En qualsevol moment Perquè la teva vida no coneix límits. *
Països Baixos
info@jetconsult com +31 318 24 0116 vendelier 61 · 3905 PD Veenendaal.
Andorra info@jetconsult com. Av Enclar 84, Ed. Casamanya 1er 2a. Andorra la Vella
*Your immediate connection to the world Travel to any destination in the world in the most comfortable and efficient way possible. Utilizing a global and diverse network of partners, JetConsult is able to get you there, in comfort and on time. Anytime. Because your life knows no limits.
Han passat 33 anys d’aquell moment històric. Tres dècades llargues en què la Constitució s’ha convertit en molt més que un text legal, és el paraigua que ens protegeix, l’estructura que sosté les nostres institucions i la garantia —sovint invisible— que la nostra vida quotidiana transcorre amb seguretat jurídica.
El camí fins a arribar-hi no va ser senzill. L’acord per redactar la Carta Magna, el 12 d’abril de 1991, va donar pas a un procés constituent, marcat per tensions polítiques, debats i fins i tot l’autodissolució del Consell General el gener de 1992. Les eleccions posteriors van donar lloc al Consell Constituent, que va assumir la responsabilitat de redactar el text definitiu, signat el 19 de desembre de 1992 i sotmès a referèndum tres mesos després. Aquella decisió col·lectiva va redefinir l’organització po-
HI HA DATES QUE MARQUEN UN ABANS I UN DESPRÉS. EL 14 DE MARÇ DE 1993 ÉS, SENS DUBTE, UNA D’ELLES. AQUELL DIA, AMB UNA PARTICIPACIÓ DEL 75,7% I UN 74,2% DE VOTS A FAVOR, EL POBLE ANDORRÀ RATIFICAVA EN REFERÈNDUM LA SEVA PRIMERA CONSTITUCIÓ I OBRIA LA PORTA A UNA NOVA ETAPA, LA D’UN ESTAT DEMOCRÀTIC I SOBIRÀ, RECONEGUT INTERNACIONALMENT I AMB UNES REGLES DEL JOC CLARES PER GARANTIR DRETS, LLIBERTATS I DEURES.
lítica del país, va consolidar la separació de poders i va situar Andorra al mapa internacional, amb l’adhesió a l’ONU i l’obtenció del prefix telefònic propi (+376), símbol també d’identitat.
En aquest especial de Dona Secret volem mirar la Constitució amb ulls d’avui. Què diu exactament el text que ens regeix? Quin impacte té en la nostra vida quotidiana? És un document prou entenedor per a tothom? Què passaria si no existís? I, després de 33 anys, hi ha marge o necessitat de canvis?
També hem volgut aturar-nos en les curiositats que envolten aquest aniversari, explorant les coincidències i simbolismes del número 33, una xifra que, casualment o no, acompanya enguany la maduresa d’un text que continua evolucionant amb el país. •
LA CONSTITUCIÓ FUNCIONA COM UN "ESCUT INVISIBLE" QUE GARANTEIX QUE ANDORRA SIGUI UN ESTAT MODERN ON ES RESPECTEN TANT LES TRADICIONS COM ELS ESTÀNDARDS EUROPEUS ACTUALS.
Hi ha drets que només notem quan ens falten, però que la Constitució garanteix de forma constant:
Es defineix Andorra com un estat de dret, democràtic i social. Això assegura que les regles són iguals per a tothom i que l'Estat ha de promoure la llibertat, la igualtat i la justícia. Sobirania i independència: La Constitució és la norma suprema. Això vol dir que cap poder extern o decisió arbitrària pot passar per sobre de les teves lleis bàsiques, garantint una seguretat jurídica total.
Es protegeix el català com l'única llengua oficial de l'Estat. Això garanteix el dret a relacionar-se amb l'administració en la teva llengua i preserva la identitat del país.
Aquests són els articles que toquen directament la butxaca, la llar i la feina:
Dret al treball (Art. 29): La Constitució no només diu que tens dret a treballar; exigeix que la teva remuneració sigui digna per a tu i la teva família, que tinguis una jornada laboral limitada, descans setmanal i vacances pagades. Llibertat d'empresa (Art. 28): Et dona dret a obrir el teu propi negoci i emprendre dins d'una economia de mercat. Sindicats i patronals (Art. 18 i 19): Protegeix el dret dels treballadors i empresaris a defensar els seus interessos econòmics i socials.
Habitatge Digne (Art. 33): Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d'un habitatge digne. Aquest article és la base legal per a qualsevol política social d'habitatge.
Medi Ambient (Art. 31): L'Estat té l'obligació de vetllar per l'ús racional del sòl i els recursos naturals per garantir una qualitat de vida digna i mantenir l'equilibri ecològic per a les generacions futures.
Intimitat i domicili (Art. 14 i 15): El teu domicili és inviolable; ningú pot entrar-hi sense el teu permís o una ordre judicial. També es garanteix el secret de les comunicacions.
Llibertat d'expressió (Art. 12): Tens dret a expressar-te i informar lliurement, i la censura prèvia està totalment prohibida.
La Constitució protegeix l'estructura territorial d'Andorra a través de les parròquies.
Els Comuns tenen autogovern i personalitat jurídica pròpia.
Això garanteix que temes claus com l'urbanisme, la cultura, els serveis públics locals i el cens es gestionin des de la proximitat, i no només des del Govern central.
Si sents que els teus drets són vulnerats, la Constitució et dona eines per defensar-te:
Justícia Gratuïta (Art. 10.3): La llei regula en quins casos la justícia ha de ser gratuïta per garantir que tothom és igual davant la llei. Recurs d'Empara (Art. 41.2): És un procediment excepcional davant el Tribunal Constitucional per protegir els teus drets fonamentals contra actes dels poders públics. •
SI L'OBSERVEM NO NOMÉS COM UN MANUAL DE LLEIS, SINÓ COM UNA PEÇA D'"ARQUITECTURA TEXTUAL", DESCOBRIM UN DOCUMENT SINGULAR. A DIFERÈNCIA DE LES CONSTITUCIONS VUITCENTISTES (DENSES, RETÒRIQUES I LABERÍNTIQUES) O LES DE POSTGUERRA, LA CARTA MAGNA ANDORRANA ÉS UN TEXT PRECÍS, HÍBRID I PRAGMÀTIC.
A diferència de les constitucions que neixen de conflictes o trencaments sobtats, el Preàmbul andorrà reflecteix una transició pacífica i ordenada, basada en "més de set-cents anys d'història". El to és institucional i directe. Reconeix necessitats modernes per a la seva època, com la voluntat de "preservar la integritat de la Terra" i garantir un medi de vida adequat, però ho fa mantenint com a lema: "virtus, unita, fortior". El resultat és un text que projecta continuïtat institucional. En l’àmbit de la redacció legislativa, la Constitució opta per la concisió. S'eviten les clàusules subordinades extenses per afavorir l'accessibilitat del ciutadà al text. Les disposicions fonamentals es redacten amb afirmacions rotundes i exemptes de matisos. Per exemple, l'Article 8.3 resol la pena capital amb cinc paraules: "Es prohibeix la pena de mort". D'igual manera, l'Article 2.1 determina que "La llengua oficial de l'Estat és el català".
El tret més destacable del seu disseny és la decisió de no estandarditzar el vocabulari. El text assumeix els principis del dret internacional i defineix Andorra com un "Estat independent, de dret, democràtic i social". Tanmateix, institucionalitza els
conceptes feudals en comptes de buscar-los sinònims moderns genèrics:
El fonament del país s'atribueix als Pariatges (les sentències arbitrals del segle XIII).
El cap d'Estat és assumit pels Coprínceps.
El parlament no rep aquest nom, sinó el de Consell General, encapçalat pel síndic general.
L'administració territorial recau en els Comuns, estructurats en parròquies, quarts i veïnats.
A escala judicial, els jutges de primera instància es consagren com a batlles.
La redacció de la Carta Magna denota un esforç per garantir l'equilibri absolut de forces. El llenguatge utilitzat per descriure els poders està calculat per evitar supremacies. Als Coprínceps se'ls exigeix actuar "conjuntament i de forma indivisa", limitant la seva definició a ser "símbol i garantia de la permanència i continuïtat d'Andorra". D'altra banda, el Consell General es descriu detallant la seva naturalesa estructural: expressa la representació "mixta i paritària" entre la població a escala nacional i les set parròquies. •
Sense la Constitució, Andorra seria un país on la voluntat de les institucions podria estar per sobre dels drets dels ciutadans, ja que no hi hauria una norma suprema que les vinculés a totes.
IMAGINAR UNA ANDORRA SENSE LA CONSTITUCIÓ DE 1993
ÉS COM INTENTAR FER FUNCIONAR UN PAÍS MODERN AMB UN SISTEMA OPERATIU MEDIEVAL. PASSARÍEM DE SER UN ESTAT DE DRET, AMB LES ESTRUCTURES INSTITUCIONALS MODERNES, A UN "FÒSSIL LEGAL" REGIT PRINCIPALMENT PER EQUILIBRIS FEUDALS I COSTUMS.
Sense el text constitucional, l'estructura de l'Estat perdria la seva definició actual:
Coprincipat Parlamentari: Andorra deixaria de tenir aquesta definició oficial com a règim polític.
Sobirania popular: La Constitució estableix que la sobirania resideix en el poble andorrà. Sense ella, la legitimitat del poder tornaria a quedar en mans dels Coprínceps a títol personal sota el marc dels Pareatges del segle XIII.
Independència i reconeixement: Es perdria la definició d'Andorra com a Estat independent, de dret, democràtic i social.
(i potser no ho sabies)? sense "manual d'instruccions"
Abans de 1993, els drets existien en el "tarannà" de la societat, però no es beneficiaven d'una regulació material concreta.
Garanties jurídiques: No hi hauria una norma suprema que blindés la llibertat, la igualtat i la justícia.
Protecció contra la discriminació: El dret que ningú pugui ser discriminat per naixement, raça, sexe, religió o opinió deixaria d'estar garantit per la llei de màxim rang.
Recursos de protecció: No existiria el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional per protegir els ciutadans contra violacions dels seus drets fonamentals.
Molts elements quotidians i estruc turals només existeixen perquè la Constitució els va fixar:
El català: És la Constitució la que declara el català com l'única llengua oficial de l'Estat. Autonomia dels Comuns: govern de les parròquies i la seva per sonalitat jurídica estarien a mercè de la tradició i no protegits com a cor poracions públiques constitucionals. Justícia independent: Constitució, no existiria el Con sell Superior de la Justícia per ga rantir la independència de jutges i magistrats.
Seguretat Jurídica: No hi hauria un ordre de jerarquia normativa clar; és a dir, no sabríem quina llei mana sobre les altres en cas de conflicte. •
T. 865 915 · gestobon@andorra.ad · www.gestoriabonconsellandorra.com
SÍ, LA CONSTITUCIÓ ADMET REFORMES, PERÒ EL PROCÉS ÉS RIGORÓS PER GARANTIR L'ESTABILITAT INSTITUCIONAL SEGONS EL TÍTOL IX.
Fotos: Consell General
QUI POT DEMANAR EL CANVI? COM S'APROVA AL PARLAMENT?
La Constitució estableix uns filtres concrets per evitar que qualsevol canvi sigui fruit d'una conjuntura política passatgera. La iniciativa de reforma només pot partir de dos focus:
Els Coprínceps conjuntament: Això vol dir que el Bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa s'han de posar d'acord. Un d'ells sol no pot iniciar el procés.
El Consell General: No n'hi ha prou amb un conseller; cal que una tercera part dels membres del Parlament signin la proposta de reforma.
Un cop presentada la proposta, aquesta ha de seguir un camí parlamentari exigent:
Majoria qualificada: L'article exigeix que la reforma sigui aprovada per una majoria de dues terceres parts dels membres del Consell General (és a dir, 19 de 28 consellers). Consens ampli: Aquesta majoria obliga pràcticament a un pacte entre les forces polítiques més grans, impedint que un sol partit amb majoria absoluta pugui canviar la Constitució al seu gust.
Aquest és l'article més rellevant per a la sobirania popular. Un cop el Consell General ha aprovat el text de la reforma:
Referèndum obligatori: La reforma s'ha de sotmetre "obligatòriament a referèndum per a la seva ratificació".
Vot ciutadà: El poble andorrà ha de validar el canvi a les urnes. Si el poble vota "No", la reforma queda descartada encara que els Coprínceps i el Consell General hi haguessin estat d'acord. Sanció final: Un cop ratificada pel poble, la reforma és sancionada pels Coprínceps i publicada oficialment.
Feliç Dia de la Constitució
Vo l em qu e el s t eu s projectes
assivorisa amb la celebració de tots els andorrans siguin reals
La teva assegurança de vida/estalvi et permetrà gestionar els teus estalvis en tot moment i gaudir-ne quan més ho necessitis.
Rentabilidad
En func ió d els t eus o bj e c ti u s
Fl ex ibili t at t o t a l
Tu d e c id e i x es l’ ap o r t ac i ó
Fisca l i t a t
Avantatges fiscals
P r i mes suplemen t àrie s
A p o r t ac io ns Extraordinàries
L iquidi t a t
So l l i c it a els t eus es t al vi s
Transparència
U n e q u i p p r o pe r
QUÈ PASSA AMB L’AVORTAMENT? EL COPRINCIPAT
És un dels canvis més complexos jurídicament. L'article 8.1 protegeix la vida en "les seves diferents fases". Molts juristes consideren que una llei d'avortament entraria en conflicte directe amb aquest article. Per tant, per legalitzar-lo plenament, caldria una reforma constitucional.
El Copríncep episcopal ha manifestat històricament que el seu càrrec és incompatible amb la signatura d'una llei d'avortament, cosa que podria portar a una crisi institucional o a la necessitat de modificar la figura del Coprincipat.
HABITATGE I SALUT:
LA NACIONALITAT I LA DOBLE NACIONALITAT
Altament factible mitjançant Llei Qualificada. L'article 7 diu que l'adquisició i pèrdua de la nacionalitat es regula per llei. Tot i que la Constitució diu que mantenir una altra nacionalitat implica perdre l'andorrana, aquest punt podria flexibilitzar-se si es modifica la llei corresponent o l'article 7.2.
És un tema de debat constant en les forces polítiques sobre si cal reduir els 20 anys actuals de residència necessaris per ser andorrà.
PER QUÈ ÉS "FÀCIL" CANVIAR LA SITUACIÓ ACTUAL?
A diferència de l'avortament, on la Constitució posa un límit que frena qualsevol llei, en l'habitatge i la salut la Constitució ja dona permís (i obligació) al Govern per actuar.
Habitatge: L'article 33 diu que els poders públics han de fer efectiu el dret a un habitatge digne. Per tant, si el Consell General vol aprovar una llei per limitar el preu dels lloguers o per construir milers de pisos socials, no ha de canviar la Constitució. Només ha de redactar una llei nova i aprovar-la per majoria al Parlament.
Salut: L'article 30 ja reconeix el dret a la protecció de la salut i obliga a tenir un sistema de Seguretat Social. Qualsevol millora en el sistema sanitari (més metges, noves cobertures, millors hospitals) es fa mitjançant lleis ordinàries i el pressupost de l'Estat, sense tocar ni una coma del text constitucional. •
És molt difícil que es pugui fer un canvi, ja que defineix la forma de l'Estat. El Títol I defineix Andorra com un Coprincipat parlamentari. Qualsevol canvi cap a una República o una Monarquia d'un sol cap d'Estat requeriria una reforma total de la Constitució.
Es necessitaria el suport de 2/3 del Consell General i una victòria en referèndum nacional.
A la Residència Clara Rabassa sabem que els nostres padrins i padrines són les autèntiques arrels d'Andorra. Amb el seu esforç i la dedicació de tota una vida, ells i elles han forjat el país que avui tant estimem.
Volem retre el nostre petit homenatge a aquesta generació valenta i desitjar-vos, de tot cor, una molt feliç diada.
QUE CONNECTA HISTÒRIA, CIÈNCIA I MISTERI
AQUEST ANY CELEBREM 33
ANYS DE LA CONSTITUCIÓ D’ANDORRA. PERÒ EL 33 NO ÉS NOMÉS UNA XIFRA. ÉS UN NÚMERO CARREGAT D’HISTÒRIA, CIÈNCIA I CULTURA. UN NÚMERO QUE, ARREU DEL MÓN, HA DEIXAT EMPREMTA.
DESCOBRIM PER QUÈ EL 33 ÉS MOLT MÉS QUE UNA DATA.
Numerologia: El 33 és conegut com el “Número del Mestre” o el “Mestre de Mestres”. Simbolitza compassió, consciència elevada i guia espiritual.
Jesús va morir i ressuscitar als 33 anys.
Segons les escriptures, va realitzar 33 miracles.
A l’Islam, la tradició diu que els habitants del paradís tenen eternament 33 anys.
Joan Pau I va tenir un dels pontificats més breus de la història: 33 dies exactes.
El cos humà: Tenim 33 vèrtebres (incloent-hi les fusionades del sacre i el còccix).
La nostra pròpia estructura vital es construeix sobre el 33.
Sagrada Família (Barcelona). A la Façana de la Passió hi ha un quadrat màgic 4x4. La suma de qualsevol fila, columna o diagonal dona 33.
Simbolitza l’edat de Crist. Gran Piràmide de Gizeh. Algunes teories relacionen les seves proporcions amb el paral·lel 33.
Codi ASCII. El número 33 correspon al signe d’exclamació (!). Aviació. Una pista numerada “33” indica orientació a 330° en la brúixola magnètica.
A l’escala Newton, l’aigua bull a 33°N.
“La 33”. En Fórmula 1, el número 33 s’ha convertit en fenomen viral gràcies a Fernando Alonso. “La 33” simbolitza l’esperança de la seva 33a victòria.
Superman. En algunes versions, Clark Kent viu al número 33 del seu carrer. Rolling Rock. La cervesa nord-americana inclou un misteriós 33 a l’etiqueta. Ningú n’ha confirmat mai l’origen.
Disney. El número 33 apareix amagat en diverses produccions com a codi intern.
La suma dels tres cubs. Durant més de 60 anys, el 33 va ser un misteri matemàtic. Només el 2019, un superordinador va resoldre l’enigma trobant tres números enters que elevats al cub sumen 33.
Vinils. Els LP giren a 33 ⅓ revolucions per minut.
Marilyn Monroe. El seu “any daurat” a Hollywood va arribar als 33 anys, amb algunes de les seves escenes més icòniques.
La prova del “33”: Quan el metge ausculta els pulmons, demana dir “trenta-tres”.
Per què? La vibració sonora ajuda a detectar anomalies bronquials.
També s’utilitza per provar micròfons i ajustar freqüències mitjanes.
El 33 simbolitza mestria, maduresa i plenitud.
No és casualitat que celebrem 33 anys de Constitució: una etapa de consolidació, evolució i identitat pròpia.
"Els poders públics promouran les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne."
L’article 33 es troba dins del capítol V (Dels drets i principis econòmics, socials i culturals) i destaca pels següents aspectes:
A diferència dels drets fonamentals (com la vida o la llibertat), el dret a l’habitatge està configurat com un principi rector de la política social i econòmica. Això significa que orienta l’actuació dels poders públics, però la seva exigibilitat directa als tribunals depèn del que estableixin les lleis que el desenvolupin.
El text no garanteix un habitatge gratuït, sinó que imposa a les institucions l’obligació de "promoure les condicions necessàries". Això implica la creació de polítiques de sòl, ajudes al lloguer, foment de la construcció o regulació del mercat immobiliari perquè l’accés sigui real.
L’ús del terme "digne" connecta aquest article directament amb l’Article 4, que estableix que la dignitat humana és el fonament de l’ordre polític i la pau social al Principat.
En el marc del seu 33è aniversari, aquest article adquireix una rellevància especial, ja que l’accés a l’habitatge és actualment un dels majors desafiaments socials a Andorra, marcant l’agenda política del Consell General i del Govern. •
L’EMPRESA FAMILIAR ANDORRANA (EFA) VA DONAR EL TRET DE SORTIDA A L’AGENDA D’ESDEVENIMENTS 2026 AMB UN ESMORZAR–COL·LOQUI AMB EL MINISTRE DE FINANCES, RAMON LLADÓS, DEDICAT A ANALITZAR LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL PRESSUPOST 2026. LA TROBADA, SOTA EL TÍTOL “ELS REPTES DE L’EVOLUCIÓ PRESSUPOSTÀRIA DEL PRINCIPAT D’ANDORRA”, VA REUNIR EMPRESARIS DEL PAÍS EN UN DEBAT OBERT SOBRE PRIORITATS I ESCENARIS ECONÒMICS. Fotos: Xavi Pujol
Durant la seva intervenció, Lladós va destacar que l’economia andorrana creix per sobre de la mitjana europea i que el país genera riquesa. Tot i això, va advertir que el model continua sent massa dependent dels sectors tradicionals i va defensar la necessitat de continuar avançant en la diversificació per garantir un creixement sostingut i més resilient.
El ministre va posar en valor que, segons dades del Fons Monetari Internacional, Andorra se situa en una bona posició en PIB per càpita ajustat al poder adquisitiu, fet que demostra la solidesa de la
seva economia. Amb tot, va recordar que el Principat encara és vulnerable a afectacions externes i que cal reforçar sectors estratègics com l’habitatge, la salut, l’educació i la digitalització.
La sessió també va abordar l’impacte del tall parcial de la RN20 sobre el Pas de la Casa. Lladós va reconèixer que la disminució d’entrada de visitants té un “impacte econòmic evident”, tot i que encara no se n’han quantificat les xifres. El ministre va assegurar que les mesures impulsades pel Govern anirien encaminades a mitigar l’afectació i acompanyar les empreses durant els mesos més complexos.
Per la seva banda, el president de l’EFA, Daniel Aristot, va explicar que l’entitat treballa coordinadament amb la Cambra de Comerç i la CEA per analitzar la situació i buscar solucions conjuntes.
El col·loqui va servir per constatar que, malgrat el bon moment econòmic, el país afronta reptes estructurals que exigien visió estratègica i col·laboració entre el sector públic i privat. •
Durant la seva intervenció, Lladós va remarcar que l’economia andorrana
creix
per sobre de la mitjana europea i genera riquesa, però va alertar que encara depèn massa dels sectors tradicionals
L'emprenedoria no entén de gènere
Maria Suárez, amfitriona de la jornada, va comentar: "Tant si tens un negoci propi com si tens un tarannà emprenedor i treballes dins d'una empresa, tots portem un emprenedor a dins." Una afirmació simple, però que encapsula la filosofia de l'esdeveniment: l'emprenedoria és una actitud.
NOU DONES ES VAN REUNIR A L'EDIFICI ANDBANK AMB MOTIU DEL DIA DE LA DONA, DEMOSTRANT QUE L'EMPRENEDORIA FEMENINA ÉS UNA FORÇA IMPARABLE QUE ESTÀ TRANSFORMANT EL PANORAMA EMPRESARIAL DEL PRINCIPAT. L'ESDEVENIMENT, ORGANITZAT PER ANDBANK SOTA EL PARAIGUA DE LA NOVA INICIATIVA "VEUS EN FEMENÍ", VA NÉIXER AMB UNA VOCACIÓ CLARA: POSAR EN VALOR EL TALENT FEMENÍ I OFERIR EINES FINANCERES REALS I SUPORT PER A QUI VULGUI LLANÇAR-SE A L'AVENTURA DE L'EMPRENEDORIA.
ANDBANK ha apostat fermament per aquesta visió. Segons Maria Suárez, l'entitat posa a disposició de les dones un seguit d'eines concretes: programes de mentoring, línies de crèdit adaptades, formació especialitzada i assessoria personalitzada. "Volem que cap talent es perdi per falta de recursos o de suport", va subratllar. I els fets parlen per si sols: cada vegada més dones presenten projectes innovadors a les oficines del banc, evidenciant que la bretxa de gènere en l'emprenedoria, tot i existir, es va tancant progressivament.
L'exemple de Cristina Cerqueda: delegar és saviesa Cristina Cerqueda, convidada d'honor de l'esdeveniment, va obrir el debat amb una reflexió com un consell de vida professional: "Jo dissenyo des dels 22 anys i delegar és el que menys m'agrada fer. És important no avançar-se als temes i ocupar-se'n quan arribi. Dia a dia." Una filosofia que amaga una veritat difícil per a moltes emprenedores: la tendència a voler-ho controlar tot és, sovint, el pitjor enemic del creixement. "El dia a dia et posa a prova", va afegir, "però si has confiat en el teu equip, pots centrar-te en el que realment importa: créixer."
Nou veus, nou sectors, una mateixa missió
El panell de dones que van compartir la seva experiència representava un espectre impressionant de sectors, des de la construcció fins a la comunicació, passant per la gastronomia, la salut, la decoració, la neurociència o el periodisme. Cadascuna va aportar una perspectiva única, però totes confluïen en un punt comú: l'emprenedoria és un camí de dificultats, però els resultats valen l'esforç.
Eva Palmitjavila, responsable de Gestió de Patrimoni i Founder del projecte de turisme de luxe de La Borda del Pi, va posar l'accent en la importància dels equips i els valors. "La passió pel que fas i els bons equips són claus per emprendre amb èxit. I la transmissió de valors és el que et fa no perdre mai el full de ruta." Una declaració que reflecteix la seva filosofia professional: sense passió, no hi ha futur; sense equip, no hi ha creixement. Natàlia Torres, especialitzada en la construcció i el desenvolupament de franquícies, va ser contundent: "En sectors tan masculins com la construcció t'has de mantenir ferma i no voler ser qui no ets. El respecte es guanya amb autenticitat i constància." Per a Torres, ser dona en un món d'homes no és un obstacle, és un repte. I els reptes, va assegurar, se superen amb coherència i perseverança.
Patrizia Casarini, decoradora d'interiors i influencer, va explicar el seu procés de reinvenció professional amb una honestedat aclaparadora. "Vaig començar a estudiar AD i al cap de sis mesos em vaig adonar que no era allò meu. Vaig seguir la crida de la vocació." Casarini va perseguir el seu somni, una decisió que no va ser fàcil, però que li va canviar la vida. "El propòsit fa fluir els resultats. Hem de fer el que ens agrada per tenir un projecte sostenible, donar-te suport i compartir."
Gemma Rial, periodista i directora adjunta a RTVA, va fer una reflexió més macro sobre la situació de la dona als mitjans de comunicació. "Hem avançat molt en temes d'igualtat, però ens falta molta feina encara. En el sector dels mitjans encara lideren molts més homes que dones." Rial va subratllar "Trobar l'equilibri ens farà millors a homes i dones."
Cristina Llovera, CEO de Brainworks i especialitzada en psicologia esportiva i neurociència, va explicar les dificultats dels primers anys d'un projecte emprenedor. "Els primers anys són de sacrifici, però si estàs en el teu propòsit no t'importa gens." Llovera va concloure amb una reflexió generacional: "La nostra generació tenim més interioritzat i normalitzat l'empoderament femení. Hem crescut amb exemples que les nostres mares no tenien."
Meritxell Martí, fundadora d'Unique Pink Collagen i una veu autoritzada en dermocosmètica d'alta gamma, va parlar de l'emprenedoria com una forma d'autorealització. "Emprendre és apassionant. Jo als meus fills els recomanaria, sens dubte. No és només una forma de guanyar-te la vida, és autorealització." Per a Martí, l'emprenedoria és molt més que un mitjà econòmic: és un camí de creixement personal. "Com més passa el temps, més contenta estic d'haver-me arriscat."
Ana Cerezo, del sector de la gastronomia, va expressar el seu orgull per veure com cada vegada més dones ocupen espais en un món tradicionalment masculí. "Afortunadament, cada vegada hi ha més dones al meu sector. Estic molt orgullosa d'això." Per a Cerezo, la clau del seu èxit radica en la capacitat de delegar. "Delegar bé és una de les claus per seguir amb il·lusió. El que més m'agrada de la meva feina són els meus clients."
Mons Escobar especialista en comunicació i CEO de l'agència
Back to Essential va moderar la taula parlant de la importància i l'art de fer visible l'invisible
El moment més emotiu de la jornada va arribar quan es va tancar l'acte amb una reflexió personal: "A les dones ens costa molt el tema de l'autoreconeixement." I com a exercici simbòlic, es va proposar a les assistents mantenir un aplaudiment sostingut durant uns segons per aplaudir-se a si mateixes. Un gest senzill, però carregat de simbolisme. Sovint, les dones aprenen a minimitzar els seus èxits, a evitar el reconeixement públic, a cedir espai. Aquest aplaudiment va ser, en certa manera, un acte de justícia cap a una mateixa.
Natàlia Torres, especialitzada en la construcció i el desenvolupament de franquícies, va ser contundent: "En sectors tan masculins com la construcció t'has de mantenir ferma i no voler ser qui no ets. El respecte es guanya amb autenticitat i constància." Per a Torres, ser dona en un món d'homes no és un obstacle, és un repte. I els reptes, va assegurar, se superen amb coherència i perseverança.
El missatge final: perdre la por a les inversions
Maria Suárez va cloure la jornada amb un missatge clar i directe: "S'ha de perdre la por a les inversions. La formació i compartir amb els teus assessors de confiança fan que tot es vegi diferent." Una afirmació que sintetitza la missió d'AndBank amb aquesta iniciativa: trencar barreres, oferir eines i crear una comunitat de suport per a les dones emprenedores del Principat.
L'entitat ha demostrat, un cop més, que la seva aposta pel talent i la diversitat no és només un eslògan, és una estratègia de futur. "Visualitzem el millor de cada gènere i talent a qualsevol edat", van concloure des de l'organització.
L'esdeveniment "Veus en Femení" no va ser només una trobada; va ser una declaració d'intencions. Un missatge a totes les dones que alguna vegada han dubtat del seu potencial: el talent no té gènere, i el futur empresarial d'Andorra el construeixen, ara mateix, milers de mans femenines disposades a fer-lo gran. •
ANDORRA VA CELEBRAR LA PRIMERA EDICIÓ DE L’EIXIVERN, LA TROBADA DE CREADORS DE CONTINGUTS EN CATALÀ AL PAÍS, TOT COINCIDINT AMB EL DIA INTERNACIONAL DE LA LLENGUA MATERNA. LA INICIATIVA, IMPULSADA PEL DEPARTAMENT DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA, VA APLEGAR UNA VINTENA D’INFLUENCERS AMB L’OBJECTIU DE FOMENTAR LA CREACIÓ DE CONTINGUTS EN LA LLENGUA PRÒPIA I OFICIAL EN L’ENTORN DIGITAL.
L’acte va estar conduït per Mohamed Lamine, humorista; Nerea San Félix, reportera de l’APM de TV3, i Laura Zurriaga, influencer gastronòmica. Durant la jornada del matí, creadors d’Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià van reflexionar sobre els reptes del català a les xarxes socials i van compartir experiències en un espai que també va servir per connectar perfils emergents amb altres de consolidats.
A la tarda, la trobada es va obrir al públic en una sessió celebrada a l’Unsquare Studio. Els partici -
pants van presentar els missatges elaborats al llarg del matí entorn de l’empoderament de la llengua i van generar un debat amb la cinquantena d’assistents que van omplir l’espai.
A la cloenda, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, va remarcar la importància de reforçar la presència del català en tots els àmbits, especialment en el digital. Va recordar que la llengua compta amb mil anys d’història i deu milions de parlants, però va encoratjar els creadors a continuar treballant per “guanyar la batalla digital” i garantir-ne el futur com a llengua viva.
La iniciativa va comptar amb la col·laboració d’Andorra Telecom, que va facilitar una eSIM als creadors desplaçats perquè disposessin d’Internet durant l’estada, així com del Comú de Canillo, Caldea, Grandvalira i Naturland, que van oferir invitacions als seus equipaments. Amb aquesta trobada, el Ministeri va voler no només impulsar l’ús del català en l’entorn digital, sinó també afavorir l’intercanvi entre creadors del conjunt del domini lingüístic i donar-los a conèixer els atractius del país. •
AQUEST SANT VALENTÍ, L’AMOR VA OMPLIR ANDORRA. L’AMOR PELS NOUS COMENÇAMENTS, PER LES EMOCIONS QUE SORPRENEN I PELS INSTANTS QUE ES CONVERTEIXEN EN RECORDS.
Fotos: Josep Repiso
Becier Vehicles i Sauleda es van unir per presentar el nou Renault Clio al mercat andorrà amb una proposta que connectava directament amb l’essència d’aquestes dates: enamorar-se del que és nou.
El concepte ho resumia perfectament: UN NOU ANY, UN NOU AMOR
Perquè cada any que comença obre la porta a noves sensacions. I en aquesta ocasió, aquest amor va prendre forma a través d’un vehicle que sedueix, acompanya i transforma cada trajecte en una experiència especial.
Al Sauleda Centre i a l’Avinguda Carlemany, el nou model va esdevenir el fil conductor d’un Sant Valentí ple de petits gestos pensats per enamorar i compartir.
Entre les experiències que van donar forma a aquesta proposta especial, va destacar el sorteig de Sant Valentí, pensat per celebrar l’amor amb un toc d’emoció; Love is in the Air, on el gifting de globus en forma de cor va omplir l’ambient de romanticisme; i la proposta Coffee Print, que va permetre personalitzar el cafè
amb una fotografia i transformar un moment quotidià en un record per compartir.
Aquesta proposta va anar més enllà d’una simple presentació: va ser una invitació a començar l’any amb emoció, il·lusió i un nou amor per descobrir.
Perquè aquell Sant Valentí, l’amor no només es va sentir… es va conduir.
Impulsat pels comuns d’Ordino i la Massana, el cicle va combinar projeccions, conferències i, com a novetat, una exposició fotogràfica, oferint al públic l’oportunitat de viatjar pel món sense sortir de les Valls del Nord. L’edició anterior ja havia superat els 1.200 espectadors, una xifra que confirmava l’interès creixent que genera aquesta iniciativa, i enguany s’ha tornat a evidenciar una molt bona afluència, especialment a les conferències, que van despertar gran participació i interès entre el públic assistent.
La consellera de Turisme i Cultura de la Massana, Mònica Solé, va remarcar que “Ordino i la Massana som parròquies de muntanya, aquesta és la nostra essència, i així ho transmetem en les nostres propostes”. En la mateixa línia, la consellera d’Ordino, Mònica Armengol, va destacar que el cicle connectava plenament amb els valors que defineixen el territori com a reserva de la biosfera: el respecte per la muntanya, la convivència amb la natura i una manera conscient d’habitar l’entorn.
El cicle es va iniciar el 26 de gener a l’Andorra Congrés Centre Ordino amb la projecció “El riu dels set noms”, de Sergi Ricart, i es va allargar fins al 25 de febrer, alternant sessions entre l’ACCO i el Teatre de les Fontetes de la Massana. La programació va oferir un recorregut per històries d’exploració, superació personal i reflexió ambiental.
Entre les propostes destacades hi va haver el documental “L’unico superstite”, sobre l’impacte del canvi climàtic a
ORDINO I LA MASSANA VAN TORNAR A CONVERTIR-SE EN PUNT DE TROBADA PER ALS AMANTS DE LA NATURA, L’AVENTURA I ELS GRANS VIATGES AMB UNA NOVA EDICIÓ DEL CICLE DE CINEMA DE MUNTANYA I VIATGES 2026.
Fotos: Comú d’Ordino
l’última glacera del Montasio; les aventures àrtiques d’Àngel Artigas a “Border to Border” i “Esquí nòrdic a latitud 70”; l’expedició andina de “21 Nevados”, amb Pau Costa; o la inspiradora conferència de Ramon Vallès, que va convidar el públic a mirar el món des de l’aire a “Entre els núvols i la terra: una vida volant”. Les xerrades van permetre, a més, un espai de diàleg directe amb els protagonistes, fet que va enriquir encara més l’experiència.
Com a novetat d’aquesta edició, el cicle va incorporar l’exposició “Imatges sense fronteres” de l’Associació Fotogràfica Valls del Nord, que continua oberta al públic fins a finals de mes a la Biblioteca Comunal Antoni Morell de la Massana. La mostra convida a descobrir paisatges d’arreu del món a través de la mirada de fotògrafs locals, ampliant l’experiència més enllà de les pantalles. •
EL SERVEI OCUPACIONAL XERIDELL DE LA FUNDACIÓ PRIVADA NOSTRA SENYORA DE MERITXELL HA TORNAT A FER VISIBLE EL POTENCIAL TRANSFORMADOR DE LA ROBÒTICA. PER SEGON ANY CONSECUTIU, CINC PERSONES ATESES AL SERVEI HAN PARTICIPAT A LA FIRST LEGO LEAGUE ANDORRA TELECOM, AMB UNA PROPOSTA CENTRADA EN LA SENSIBILITZACIÓ SOBRE L’ACCESSIBILITAT.
Sota el nom de Xeribots, el grup s’ha integrat en la jornada al costat d’equips de centres educatius del país. La seva aportació, però, ha anat més enllà de l’àmbit tecnològic. A través d’una demostració pràctica, han plantejat una reflexió sobre les barreres que històricament han limitat la participació de les persones amb discapacitat i sobre els avenços assolits en els darrers anys.
El projecte ha consistit en un recorregut simbòlic entre passat i present. Mitjançant un robot programat i controlat pels mateixos participants, s’han representat situacions quotidianes vinculades al transport públic, l’accés a l’esport, la comunicació o el dret a vot. L’exercici ha permès mostrar de manera visual com les adaptacions incorporades progressivament al país han contribuït a garantir una participació més equitativa.
La presència de Xeridell en un esdeveniment d’aquestes característiques evidencia el valor de la robòtica com a eina pedagògica i socialitzadora. El taller de robòtica del servei, en funcionament des de fa tres anys, treballa competències tècniques i cognitives, però també reforça l’autonomia, la capacitat de treball en equip i la confiança personal dels participants.
La iniciativa posa el focus en la necessitat de continuar avançant cap a entorns inclusius i recorda que la innovació també passa per reconèixer el talent i la creativitat de les persones amb discapacitat. •
Amb la Centraleta Cloud, podràs gestionar les comunicacions de la teva empresa siguis on siguis, des del teu mòbil, tauleta o ordinador.
UNA CINQUANTENA DE PERSONES ES VAN REUNIR A ANDORRA LA VELLA PER ASSISTIR A LA INAUGURACIÓ DE L’OFICINA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES PER A LA REELECCIÓ DE JOAN LAPORTA COM A PRESIDENT DEL FC BARCELONA, AMB LA PRESÈNCIA TANT DE SOCIS BLAUGRANES COM D’AFICIONATS. L’ACTE VA INCLOURE EL TRADICIONAL TALL DE CINTA INAUGURAL.
Un cop finalitzat l’acte, Laporta es va desplaçar fins a la plaça de la Rotonda, on va atendre diferents aficionats blaugranes i es va fer una fotografia commemorativa davant del pont de París, en un ambient marcat per l’alegria i la proximitat amb els seguidors.
Laporta va estar acompanyat pels membres de la seva candidatura i per més d’una cinquantena de persones, entre socis i aficionats del club català. El precandidat va visitar el país en el marc de la seva precandidatura a la reelecció, sota el paraigua de la campanya Defensem el Barça.•
QUATRE PROFESSIONALS, QUATRE EXPERIÈNCIES I UN DEBAT OBERT ON LA MATERNITAT S’HA POSAT ON HA D’ESTAR: SOBRE LA TAULA.
Fotos: Sandra Lara
Un 82% de les mares a Espanya han hagut de prendre decisions laborals que han afectat la seva carrera. Un 22% ha perdut la feina en convertir-se en mare. Darrere de cada estadística hi ha una història real. El passat 3 de març, a Ingeni Coworking Ònix, quatre professionals van compartir la seva en un debat obert a moltes opinions i encara més realitats.
Quatre veus, un repte compartit.
Joan Prat, Director General de Molines Patrimonis i ex-Director General de Via Moda durant més de 25 anys, amb una plantilla majoritàriament femenina, obre el debat des de la perspectiva empresa: les organitzacions s'han d'adaptar, crear processos i recolzar. Si on abans hi havia una persona, ara n'hi ha d'haver dues, doncs que n'hi hagi. Una empresa no es pot permetre perdre talent per un embaràs. No és fàcil, però es fa.
Ingeni Coworking: on la conciliació és part de la feina. Aquestes professionals són part de la família Ingeni. Les veiem cada dia treballar, créixer i conciliar. I des d’Ingeni volem ser part d’aquest camí: horaris flexibles, espais adaptables, zones de confort i una atenció real a les necessitats de cada persona.
A Ingeni entenem la conciliació com una part natural de la vida professional. La maternitat, i la paternitat, no haurien d'obligar a triar entre feina i família, però sabem que sovint impliquen un trade-off: prioritzar, reorganitzar i acceptar que no es pot arribar a tot alhora. Per això apostem pel suport real, per una bona organització i per la transparència a l'hora de parlar del que funciona i del que no. També per obrir converses, fins i tot les incòmodes, amb honestedat.
Perquè Ingeni no és només un lloc on venir a treballar. És el lloc on quedar-te. On tu ets important, però la teva família també ho és. Avui s'ha demostrat en una sessió oberta on futures mares han trobat la xarxa de suport que necessitaven. Sinergies que perduraran gràcies a trobades com aquesta a Andorra.
Volem ser un espai on treballar a gust, créixer i sentir que, quan la vida canvia, no has de fer-ho sola ni sol. Si et ressona aquesta manera de fer, ens encantarà que en formis part.
I si vols assistir al pròxim debat, hi seràs molt benvinguda i benvingut. •
Núria Rocamora, CEO de MyInvestor, desmunta el mite de la SuperWoman: "pots tenir-ho tot, però no tot alhora". La clau està a prioritzar, comunicar el que necessites i no sentir culpa per demanar. Ella mai ha renunciat al seu focus professional, i això l'ha portat a ser una de les executives de més alt nivell del sector financer.
Mariona del Soto, cofundadora d'Àmbit Associats i coworker d'Ingeni, va entregar la dimissió un dilluns per emprendre. Sis dies després: test positiu. Dos mesos després de donar a llum ja feia reunions a Ingeni. Físicament recuperada, mentalment saturada, però tirant endavant. I avui ens ha regalat una notícia: amb la nena de sis mesos, ja ve de camí el segon.
Marta Sánchez, Full Stack Developer, ha triat una altra via: prioritzar la família. Bessons, un tercer fill, sola en un altre país i durant la Covid. Sis anys parada en un sector on la IA ha canviat tot. Ara es forma per tornar, però sense renunciar a la criança. Ho faria igual mil cops més.
La conversa també ha tocat de prop a la moderadora, Angèlica Bellver, Directora General d'Ingeni Coworking, que s'enfronta ara al mateix repte amb un equip petit i en creixement. El desconcert, la culpa, aprendre a demanar ajuda i comunicar els límits. El fil que ha connectat totes les veus: sense una xarxa de suport, cap d'elles ho hauria pogut fer.
La jornada va reunir quatre veus expertes que van abordar l’envelliment des d’una perspectiva multidisciplinària: nutrició, pell, equilibri intern i estil de vida. Lluny de promeses ràpides o fórmules miraculoses, el missatge va ser coneixement, constància i responsabilitat individual són les claus per sostenir la salut a llarg termini.
Meritxell Martí, especialista en suplementació i cosmètica, va centrar la seva ponència en com reconèixer productes de qualitat i com construir un pla de suplementació adequat, personalitzat i coherent amb les necessitats de cada etapa vital. La farmacèutica també va posar el focus en la importància d’entendre l’inflammaging, aquella inflamació crònica de baix grau associada a l’envelliment que impacta directament en la pell i en l’estat general de salut. Saber què prendre, per què i amb quin objectiu —sempre dins d’un abordatge global— va ser un dels grans aprenentatges de la sessió.
Un dels moments més esperats va arribar amb la intervenció d’Arturo Alba, doctor en nanomedicina, químic, cosmetòleg i formulador de la seva pròpia línia cosmètica. Alba va reivindicar la cosmètica com una disciplina on la química més pura es fusiona amb l’art de la formulació. En paral·lel, Pablo García, farmacèutic i divulgador, autor del llibre “El frío no resfría”, va aportar una mirada crítica i necessària sobre els mites de salut que circulen a internet. Amb una xerrada amena i didàctica, va ajudar el públic a diferenciar la informació fiable dels “bulos”, reforçant la idea que la divulgació basada en evidència és essencial en l’era digital.
María Real Capell, farmacèutica, nutricionista i especialista en Psiconeuroimmunoendocrinologia (PNIE), amb més de 5.000 visites a la seva consulta, va compartir la seva experiència amb casos complexos que sovint han passat per múltiples professionals sense tro-
“A
GE BETTER: NUTRICIÓ, BELLESA I BENESTAR EN CLAU ACTUAL” VA REUNIR A L’UNSQUARE PROFESSIONALS I PÚBLIC INTERESSAT EN UNA VISIÓ INTEGRAL DE LA SALUT. IMPULSADA PER LA FARMACÈUTICA, MERITXELL MARTÍ, LA INICIATIVA TÉ LA VOLUNTAT DE SER UN ESPAI PER PROMOURE UN ENVELLIMENT SALUDABLE I CONSCIENT.
Fotos: Josep Repiso
bar respostes. Autora del llibre “Cuando el cuerpo se rebela” —que es va obsequiar als assistents—, va presentar el seu Mètode MRC, un sistema estructurat pensat per obtenir resultats reals i duradors. La seva intervenció reforça la idea que l’envelliment no es pot entendre de manera fragmentada, cos, ment, sistema immune i sistema hormonal formen part d’un mateix engranatge. Quan un falla, tot es ressent. •
L’harmonia entre la fusta, el ferro i el vidre permet crear espais càlids i transparents que transmeten una sensació d’amplitud i lluminositat natural.
Aquesta combinació de materials aconsegueix un equilibri perfecte entre funcionalitat i estètica, detonant elegància i simplicitat en cada detall.
La interacció entre aquests elements crea un ambient acollidor que fusiona la calidesa orgànica de la fusta amb la solidesa del ferro i la transparència etèria del vidre, resultant en espais que inspiren serenitat i sofisticació.
Us esperem siepandorra.com
Arquitectura en vidre, persianes, finestres, portes automàtiques, ferro i façanes
La col·lecció neix de sis matèries primeres icòniques de la Guerlinade —bergamota, rosa, iris, gessamí, vainilla i haba tonka— que donen vida a sis aromes exclusives. Cada espelma crea una atmosfera diferent, aportant una experiència sensorial que va més enllà del perfum.
DURANT DOS DIES, EL CENTRE JÚLIA VA ACOLLIR UN TALLER EXCLUSIU AMB LA LAURA ROMERO, DIRECTORA DE FORMACIÓ DE GUERLAIN ESPANYA, QUE VA PRESENTAR ALS CLIENTS LA NOVA COL·LECCIÓ D’ESPELMES L’ART ET LA MATIÈRE. LA TROBADA VA PERMETRE DESCOBRIR DE PROP AQUESTA PROPOSTA DE LA MAISON, PENSADA PER TRANSFORMAR L’AMBIENT DE LA LLAR AMB FRAGÀNCIES SOFISTICADES I UN DISSENY ELEGANT.
Les espelmes destaquen també pel seu disseny bicolor amb acabat daurat, inspirat en cadascuna de les matèries primeres. Elaborades amb cera d’abella d’alta qualitat, són recarregables i personalitzables, fet que les converteix en un objecte decoratiu i sensorial alhora.
Una col·lecció que porta l’univers olfactiu de Guerlain a la llar
Durant el taller, Laura Romero també va compartir amb els assistents alguns consells per gaudir millor de les espelmes, demostrant que encendre una flama pot convertir-se en un petit moment de benestar i en una nova manera de viure el perfum a casa. •
LONGINES VA SER LA GRAN PROTAGONISTA A THE EMBASSY I AL PRINCIPAT D'ANDORRA, EN EL MARC D'UNA SÈRIE D'ESDEVENIMENTS QUE VAN UNIR RELLOTGERIA, MODA I ESPORT D'ELIT, COINCIDINT AMB LA CELEBRACIÓ DE LA COPA DEL MÓN D'ESQUÍ ALPÍ FEMENÍ, ON LA FIRMA VA ACTUAR COM A CRONOMETRADOR OFICIAL.
Fotos: Emiliano Griotti
La celebració va començar el dijous 26 de febrer amb una exclusiva masterclass d'estilisme dedicada als rellotges femenins de la maison suïssa. La sessió, conduïda per l'estilista Katya Muir, va explorar com integrar els rellotges de les col·leccions
Mini DolceVita, PrimaLuna i Conquest, dins dels diferents estils personals i moments del dia, posant en relleu el rellotge com a peça clau dins l'expressió individual.
L'esdeveniment va comptar amb una destacada representació institucional de Suïssa Joiers, amb la presència de la seva presidenta, Rosa Pons, i la CEO, Meritxell Marsà; així com de Longines España, representada per Elena Orozco, Brand Manager; i Verónica Sánchez, directora de màrqueting.
La masterclass, dirigida per Katya Muir, es va estructurar en diversos blocs: des de la construcció de l'estil personal fins a l'elecció del rellotge adequat, passant per trucs per combinar corretges metàl·liques amb altres accessoris, la importància del color en l'outfit i consells per integrar el rellotge dins el conjunt amb naturalitat. Un cop acabada l'activitat, les assistents van gaudir d'un espai de convivència dins l'espai de The Embassy, descobrint de prop les col·leccions de la firma mentre compartien un còctel elaborat pel restaurant Diamant, dirigit pel xef Nandu Jubany.
Sens dubte, un cap de setmana que va reafirmar el vincle entre rellotgeria, estil femení i esport, amb Longines com a fil conductor d'una experiència elegant, contemporània i profundament alineada amb l'esperit d'Andorra. •
Longines va reforçar el seu vincle amb
l’esport d’elit
com a cronometrador oficial de la Copa del Món d’Esquí Alpí femení
SOLDEU VA ACOLLIR EL PASSAT 26 DE FEBRER UNA TROBADA EMPRESARIAL IMPULSADA PER LA MULTINACIONAL VAR GROUP QUE VA REUNIR REPRESENTANTS DESTACATS DEL TEIXIT ECONÒMIC ANDORRÀ AMB L’OBJECTIU DE REFLEXIONAR SOBRE EL VALOR DEL TEMPS DINS LES ORGANITZACIONS I ANALITZAR COM LA TECNOLOGIA POT ESDEVENIR UNA PALANCA D’EFICIÈNCIA I COMPETITIVITAT.
Fotos: Xavi Pujol
La sessió va posar el focus en les necessitats de les empreses del país. Andreu Tomás, Country Manager de Var Group Andorra, va contextualitzar la trobada com un espai privat i orientat a generar conversa entre directius i centrat en compartir inquietuds i experiències.
La jornada va comptar també amb la participació de Gorka Jiménez, Country Manager de Var Group Iberia, que va presentar la companyia i el seu posicionament com a One Stop Partner en transformació digital, un únic proveïdor capaç d’oferir un
servei integral en l’àmbit tecnològic, combinant presència global amb suport local. Un model que respon, cada vegada més, a la necessitat de simplificar processos i guanyar agilitat en entorns empresarials complexos.
Un dels moments destacats va ser la intervenció de Francesca Moriani, CEO internacional de Var Group, que va compartir la seva visió de lideratge inspirada en el seu llibre Braveship. Moriani va reivindicar el coratge col·lectiu com a motor de canvi, destacant la importància de la confiança, la innovació
i la cohesió dels equips en els processos de transformació. “El temps és un actiu estratègic; saber invertir-lo bé marca la diferència”, va ser una de les idees que va planar durant la sessió.
La dinàmica, moderada per Andreu Tomás, va permetre als assistents intercanviar experiències i analitzar reptes compartits en àmbits com ara la ciberseguretat, l’explotació de dades, la intel·ligència artificial, la identitat digital, el cloud o la integració d’eines de tercers. Lluny de plantejaments teòrics, el debat es va centrar en casos pràctics i en com la tecnologia pot optimitzar processos, reduir tasques repetitives i alliberar temps per a la presa de decisions estratègiques.
La trobada va evidenciar que les empreses andorranes afronten una etapa en què la digitalització ja no és opcional, sinó imprescindible per garantir eficiència, seguretat i creixement sostenible. Var Group, lideratge global amb arrel local
Var Group és una multinacional líder en serveis i solucions digitals, amb 875,7 M€ de facturació, 4.243 professionals i presència a 16 països, entre ells Andorra. Acompanya les empreses en la seva transformació digital amb solucions en ciberseguretat, identitat digital i Blockchain, Data Science i IA, integració de programari, experiència digital, Industrial Digital Twin i sostenibilitat, donant suport a sectors clau com indústria, moda, retail, finances i administració pública. •
Var Group forma part del Grupo Sesa, líder italià en innovació tecnològica i solucions informàtiques i digitals per al sector empresarial, amb uns ingressos consolidats de 3.356,8 milions d’euros, i cotitza al mercat Euronext STAR de Milà
EL RESTAURANT L’ABARSET VA ACOLLIR EL CAP DE SETMANA DEL 22 DE FEBRER UNA NOVA CITA DE L’SNOW CLUB GOURMET DE GRANDVALIRA. SOTA EL TÍTOL “QUATRE MANS I UN DESTÍ”, LA TERCERA JORNADA VA REUNIR ELS XEFS ANDREU GENESTRA —AL CAPDAVANT DEL RESTAURANT HOMÒNIM, DISTINGIT AMB UNA ESTRELLA MICHELIN I DOS SOLS REPSOL— I JOAN COSTA, DEL RESTAURANT SOL POST (UN SOL REPSOL), EN UNA EXPERIÈNCIA QUE VA TRASLLADAR LA CUINA MEDITERRÀNIA DE SES ILLES FINS ALS PIRINEUS.
Fotos: Josep Repiso
La vetllada va començar a la terrassa amb un aperitiu marcat pel contrast entre mar i terra: ostres Poget i pernil Joselito Gran Reserva 2020, maridats amb el rosat Matusalem Aix (A.O.P. Côtes de Provence) i el champagne Veuve Clicquot Yellow Label, que van aportar frescor i equilibri al primer contacte gastronòmic.
Ja a taula, el menú degustació va desplegar una successió de creacions d’autor que evidenciaven la complicitat entre ambdós cuiners. Un bunyol farcit de sobrassada, cruixent i aromàtic, va obrir el recorregut, seguit d’un cruixent de flor amb botifarró i una patata encebada amb gambeta, plats que reinterpretaven el receptari tradicional amb sensibilitat contemporània.
Els principals van construir un autèntic itinerari mediterrani: oli, albergínia i escamarlà; torrades de tonyina amb pebrots confitats; o el pèsol llàgrima del Maresme amb eriçó, on la delicadesa del producte va esdevenir protagonista. El royal de perdiu amb king crab va destacar per l’equilibri entre caça i marisc, mentre que elaboracions com el calamar a l’anticutxera, la caldereta de llagosta o la vedella amb truita i lletons van demostrar com la tradició pot evolucionar sense perdre identitat. Els vins Marimar Estate La Masia Pinot Noir 2021 (Califòrnia) i Milmanda Chardonnay 2022 (D.O. Conca de Barberà) van acompanyar el menú potenciant-ne els matisos.
El final dolç va arribar amb un pastís de llimona, lleuger i cítric, maridat amb Oremus Tokaji 3 Puttonyos 2016, abans d’un brindis final amb Dom Pérignon Vintage que va posar el punt culminant a una nit marcada per l’excel·lència gastronòmica.
L’esdeveniment també va comptar amb la presència dels actors Gorka Otxoa i Ivan Massagué, confirmant l’Snow Club Gourmet com un punt de trobada entre gastronomia, neu i cultura. •
GRANDVALIRA VA SER L’ESCENARI DE LA SEGONA CITA DE LES 3eS JORNADES GASTRONÒMIQUES AMB UNA PROPOSTA D’ALTURA, AL RACÓ DE SOLANELLES. EL XEF ENRIQUE PÉREZ, DEL RESTAURANT EL DONCEL DE SIGÜENZA (1 ESTRELLA MICHELIN I 2 SOLS REPSOL), VA VIATJAR FINS AL DOMINI ANDORRÀ PER PRESENTAR EL SEU MENÚ D’ARRELS MANXEGUES, “TERRA I SAL”.
Fotos: Josep Repiso
El director de restauració de Grandvalira Pas de la Casa - Grau Roig, Carles Jordi, va destacar el valor d’apropar una cuina d’aquest nivell a peu de pistes: “No és obvi portar un xef amb estrella Michelin des de Guadalajara fins aquí; és una oportunitat per gaudir d’alta gastronomia en plena estació”.
Pérez, reconegut per la seva mirada contemporània de la cuina castellana i la sensibilitat pel producte, va subratllar les afinitats entre la gastronomia manxega i la de muntanya: plats contundents, càlids i arrelats al territori. “Volíem portar una part de la nostra cultura i identitat, en un entorn amb el qual compartim moltes coses”, ha explicat.
El menú va ser un viatge pels sabors essencials: des del bombó de formatge de cabra i romaní fins a una reinterpretació refinada de l’”atascaburras”, en paral·lel al trinxat andorrà. Van seguir elaboracions com el tàrtar de truita de l’Alt Tajo, el consomé d’ànec blau amb tòfona, el llobarro curat en sal i un intens llom de cérvol al carbó amb moniato. Les postres, fresques i equilibrades, van posar el punt final a una experiència maridada amb vins de Valduero (DO Ribera del Duero).
Les Jornades Gastronòmiques continuaran l’11 i el 28 de març amb dues vetllades nocturnes a Pessons, consolidant Grandvalira com un punt de trobada entre l’alta cuina i el paisatge d’alta muntanya.•
una nit d’alta gastronomia a Marquet Gourmeterie
El passat 12 de febrer, Marquet Gourmeterie va convertir la plaça Coprínceps en un petit amfiteatre del gust: una vetllada dedicada a l’excel·lència ibèrica, amb la presència de José i Fran Gómez, sisena generació de Joselito. Un sopar per entendre —de veritat— què vol dir “curació”, què vol dir “origen” i per què, quan el producte és honest, no necessita artificis.
Hi ha nits que no van de menjar. Van d’interpretar. D’aprendre a escoltar textures, a desxifrar aromes, a posar nom a aquella sensació que passa quan un tall de pernil es fon i, durant un segon, tot s’atura. La trobada gastronòmica celebrada a Marquet Gourmeterie va tenir aquest punt de ritual: una invitació a mirar el pernil ibèric com s’observa un gran vi —amb respecte, amb temps i amb silenci.
Aquesta història, però, no comença a taula. Comença en una relació de confiança que fa anys que creix. Els germans Gómez expliquen que consideren Marquet un “temple” del vi i del producte gurmet a Andorra, i aquesta complicitat ve de lluny: de la generació anterior, amb José Gómez i Jordi Marquet, i avui continua amb José i Fran, i amb l’Amàlia i en Guillem al capdavant d’aquesta casa que ha sabut fer de la selecció un art. Per entendre la dimensió del que va passar aquella nit, cal re-
Dues joies a taula: Joselito Vintage 2015 (11 anys) i Gran Reserva 2020 (6 anys), en un tast comparatiu irrepetible.
cordar què representa Marquet al país: una història familiar iniciada el 1974, que va evolucionar fins a convertir-se en gourmeterie i restaurant, i que des del 2004 és a la plaça
Coprínceps; un espai on conviuen el servei, la cultura del vi i una bodega amb milers de referències.
I després hi ha Joselito, que no necessita presentació per als gourmets… però sí context per al gran públic. Nascuda a Guijuelo (Salamanca) el 1868, la firma acumula més de 150 anys d’ofici i sis generacions dedicades a una sola obsessió: elaborar el millor pernil possible.
El secret no és cap fórmula màgica: és mètode, natura i paciència. Parlen de curació 100% natural, sense conservants ni additius, i d’un model de criança que defensa la llibertat com a ingredient essencial.
L’APERITIU: EL PRIMER MISSATGE ÉS LA DELICADESA
La vetllada va arrencar amb un “pintxo” de sobrassada sobre pa de brioix, maridat amb Fino Viña Corrales, una entrada que jugava a contrastos: untuositat i salinitat, dolçor subtil i un final sec que netejava el paladar.
La
sisena generació de Joselito, José i Fran Gómez, va compartir l’essència d’una marca amb més de 150 anys d’història.
Després, un carpaccio de “presa” ibèrica amb vinagreta de festuc i julivert i maionesa de vinagre de Mòdena, amb Do Ferreiro Cepas Vellas. Aquí, la idea era clara: fer brillar el producte sense “tapar-lo”, i deixar que la boca comencés a entendre el llenguatge de l’ibèric.
Però el cor de la nit encara no havia arribat.
PERSONALITATS
Hi ha una escena que, per si sola, justifica una trobada com aquesta: l’encetament i el tast comparatiu de dos pernils excepcionals. D’una banda, Joselito Vintage 2015, amb 11 anys de curació; de l’altra, Joselito Gran Reserva 2020, amb 6 anys de curació. I, al costat, una ampolla que no juga a secundària: Drappier Grande Sendrée 2008 (màgnum).
La comparativa va ser una lliçó de temps. No només perquè els anys modifiquen la textura —més fondant, més sedosa, més profunda— sinó perquè el temps crea matisos: aromes que apareixen en capes, persistències diferents, i aquella sensació d’equilibri que només arriba quan el producte ha “reposat” com cal.
En aquest punt, el relat dels germans Gómez va posar paraules a una idea preciosa: el pernil és un producte pensat per compartir, situat al centre de la taula, protagonista natural de qualsevol celebració. I això, en un país com Andorra —on la taula és cultura i trobada— pren una força especial.
UNA MARCA ÉS TAMBÉ
MANERA D’ENTENDRE LA VIDA
Joselito no parla només de qualitat; parla d’un sistema complet. Des de la criança fins a la curació, tot està pensat per respectar la matèria primera. A la seva filosofia, hi entra el paisatge: la devesa, el ritme de les estacions, l’alimentació natural.
Marquet, referent gurmet del país, va convertir la vetllada
en un exercici de precisió: producte, ritme i hospitalitat.
I hi entra també una manera d’entendre el luxe: no com a ostentació, sinó com a coherència. Allò que és realment excepcional no crida. Simplement… s’imposa.
La marca defensa, a més, que els seus productes són 100% naturals i sense additius, i posa l’accent en aspectes nutricionals relacionats amb l’àcid oleic i les vitamines del producte.
(Una puntualització important: això no converteix el pernil en “aliment miraculós”; el que fa és situar-lo dins d’una cultura gastronòmica on el plaer també pot conviure amb l’equilibri, si se’n fa un consum conscient.)
D’UN FINAL BEN RESOLT
Després del moment “icònic” dels pernils, el sopar va continuar amb un filet de porc ibèric amb reducció de Cream, harmonitzat amb Dominio de Calogia, i es va tancar amb un assortiment de formatges artesans, cafè i petits fours que van posar el punt final a l’experiència.
Més enllà del menú, la nit va deixar una idea molt clara: quan tens producte d’altíssim nivell, el repte no és impressionar; és no espatllar-lo. I això és exactament el que va fer Marquet: acompanyar amb precisió, cuidar el ritme, donar espai al relat i deixar que el gust parlés.
En definitiva, una trobada que va permetre encetar dos pernils únics, i que va convertir el vespre en una celebració de tradició, família i excel·lència.
5 CLAUS PER ENTENDRE Joselito
I PER QUÈ
EL temps HO ÉS tot
• Origen i ofici: tradició familiar iniciada el 1868 a Guijuelo.
• Curació natural: elaboració sense conservants ni additius.
• La llibertat com a ingredient: criança en un ecosistema de devesa, amb una filosofia centrada en l’entorn.
• Tres maneres d’arribar al cim: Gran Reserva, Millésime i Vintage, segons el temps de curació.• Una anyada, una història: cada peça s’identifica per número d’anyada, com els grans vins.
EL PASSAT 27 DE FEBRER, MARCOS I ELENA, CEOS DE MINORIC, VAN PRESENTAR LA MARCA A ANDORRA AMB UN ESDEVENIMENT EXCLUSIU CELEBRAT A L'HOTEL SERRAS EN UNA VETLLADA PENSADA PER DESCOBRIR AQUESTA GINEBRA PRÈMIUM.
La trobada va permetre conèixer de prop l'essència de Minoric, una marca que va més enllà del destil·lat per convertir-se en una experiència vinculada al territori, al disseny i a l'excel·lència gastronòmica. Els assistents van poder degustar les diferents referències de la firma i entendre la filosofia que hi ha darrere de cada creació, amb un maridatge especial amb els pernils Blázquez.
La 262 està concebuda per a paladars exigents i educats i la seva edició especial ret homenatge als "Casacas Rojas". La Blue, evoca el blau turquesa de les aigües menorquines. Per la seva banda, la Legacy està inspirada en els tons daurats de la sorra de les platges del nord de Menorca. L’illa és, precisament, l'ànima del projecte. Tal com expliquen els seus creadors, l'illa va ser la gran inspiració per crear una ginebra amb identitat pròpia. A més, l'èxit de Minoric també s'ha vist avalat internacionalment. Fins i tot, abans de sortir al mercat, la marca va quedar quarta del món en disseny als Pentawards de Miami. Des d'aleshores, ha acumulat reconeixements com el bronze a l'International Spirits Challenge millor ginebra d'Espanya, millor ginebra internacional i millor ginebra del món, així com el WorldStar Design Award al millor disseny mundial.
Minoric consolida a Andorra una proposta exclusiva i propera que va més enllà d’una ginebra i esdevé una autèntica manera d’entendre l’excel·lència. •
(i desconnectar de debò)
DES DE L’ADRENALINA D’UN DESCENS A LA NEU FINS
A UN MASSATGE EN PARELLA, PASSANT PER TEATRE, ART IMMERSIU I PROPOSTES GASTRONÒMIQUES QUE
CONQUISTEN EL PALADAR. AQUEST MES ET PROPOSEM
VUIT EXPERIÈNCIES PER TRENCAR LA RUTINA I RECONNECTAR
AMB EL PLAER DE SORTIR, DESCOBRIR I COMPARTIR MOMENTS
ESPECIALS A ANDORRA. PERQUÈ, DE VEGADES, EL MILLOR LUXE ÉS REGALAR-SE UNA BONA ESTONA.
AVUI SORTIM
Escaldes-Engordany
Es tracta d'una proposta pensada per a tots els públics i que arriba per convidar-nos a viure l'art d'una manera completament diferent. Van Gogh Alive és una experiència immersiva sense edat mínima que transporta els visitants directament al món fascinant de Vincent van Gogh.
Sant Julià de Lòria
El Racó de la Tapa és el lloc perfecte per als amants de les tapes, gràcies a la seva carta variada. Des dels baos de salmó marinat o de galta melosa, fins als clàssics com les tripes o la galta de porc, passant per les brases de carn i peix o la seva varietat d'ous trinxats, sense oblidar unes postres irresistibles. Al Racó de la Tapa gaudiràs com a casa mentre comparteixes bons moments amb els amics.
Soldeu
Situat dins del Sport Hotel Hermitage & Spa, a Soldeu, Ibaya ofereix una experiència gastronòmica singular, marcada per un estil creatiu i refinat. De la mà dels xefs Jordi Grau i Francis Paniego, el restaurant ofereix una experiència culinària que fusiona la creativitat contemporània amb les arrels més autèntiques de la tradició.
H OTEL PARK PIOLETS MOUNTAIN HOTEL & SPA
Soldeu
La DJ Anaïs Tsakonis posa el ritme a les tardes d'hivern. Una barreja de còctels, música i l'ambient perfecte a la Terrace Champagne Bollinger Après-ski. De dijous a diumenge a la tarda/vespre.
A partir dels 3 anys.
16:30 Grandavalira, Soldeu
El Snake Gliss és una activitat divertida i original que convida a gaudir de la muntanya d'una manera diferent. Diversos trineus articulats baixen en fila des del Pla d'Espiolets fins al poble de Soldeu, recorrent les pistes Astoret, Ós i Bosc Fosc, en un descens ple d'emoció.
Andorra la Vella
És un refugi contemporani de benestar integral. El club s’organitza en quatre pilars: Wellness Space, Gym & Classes, Lounge & Social i Workspace Area. La proposta ofereix tres nivells de membresia (Superior, Premium i Signature). Amb accés exclusiu i membres limitats, està especialment concebut per als residents d’Andorra que busquen equilibri, qualitat i benestar.
Caldea, Escaldes-Engordany
Una experiència pensada per compartir un moment de calma i desconnexió en parella. El massatge duo general de 60 minuts és un tractament relaxant per a dues persones que treballa tot el cos. Aquest massatge manual s'inicia per la part frontal del cos, amb peus, cames, braços i crani, i continua per la part posterior amb peus, cames, esquena i cervicals, seguint un ritme suau i harmoniós que afavoreix la relaxació profunda.
21 de març al Teatre Comunal Andorra la Vella
La Roser, sabent-se guanyadora d'un dècim de loteria, cau rodona d'alegria amb la mala sort de no haver explicat a cap dels seus fills on ha amagat el número premiat. Així és com arriben a la conclusió que l'única manera de descobrir-ho serà contactar amb l'esperit de la mare. Una proposta teatral perfecta per sortir, riure i deixar-se sorprendre.
Els actes es van iniciar amb una missa a l’església de Sant Esteve. Tot seguit, els participants es van desplaçar fins a l’escalinata de la Casa de la Vall per fer-se la fotografia oficial, abans de dirigir-se al Centre de Congressos, on es va celebrar el dinar commemoratiu a la sala batejada amb el nom de Consòrcia. A l’acte hi van assistir el cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, i la cònsol menor, Olalla Losada.
El cònsol de la Consòrcia, Ton Armengol, va posar en relleu el valor històric de l’entitat: «És molt especial poder dir que celebrem 250 anys; som una de les institucions més velles del país i ens fa molta il·lusió retrobar-nos i compartir aquesta jornada». Per la seva banda, el cònsol major va destacar que «no tothom pot celebrar 250 anys d’història», subratllant la importància de mantenir viu aquest llegat. Durant la celebració també es va descobrir una placa commemorativa.
Fundada l’any 1777, la Consòrcia va néixer amb l’objectiu d’organitzar les festes de Carnaval i vetllar pel seu bon desenvolupament, evitant excessos i enfrontaments. Inspirada en altres confraries del país, comptava amb càrrecs simbòlics que reproduïen en clau festiva l’estructura política andorrana.
LA CONSÒRCIA DE CASATS D’ANDORRA LA VELLA VA CELEBRAR EL SEU 250È ANIVERSARI, UNA EFEMÈRIDE QUE CONSOLIDA
L’ENTITAT COM UNA DE LES INSTITUCIONS MÉS ANTIGUES I SINGULARS DEL PAÍS. LA CELEBRACIÓ VA APLEGAR PROP D’UNA VUITANTENA DE MEMBRES I REPRESENTANTS INSTITUCIONALS EN UNA JORNADA MARCADA PER LA VOLUNTAT DE PRESERVAR LA TRADICIÓ.
Fotos: Comú d’Andorra la Vella / Tony Lara
Amb el pas dels anys, especialment al segle XIX, va reforçar el seu vessant social, oferint suport als membres malalts o amb dificultats econòmiques.
Malgrat que amb el temps algunes de les seves funcions han evolucionat o han estat assumides per altres entitats, la Consòrcia continua mantenint viva la seva tradició i esdevé avui un testimoni actiu de la història d’Andorra la Vella. •
COM ÉS HABITUAL DES DE FA ANYS, ELS EXCONSELLERS GENERALS QUE VA FORMAR PART DEL PROCÉS D’ELABORACIÓ I POSTERIOR VOTACIÓ DEL TEXT DE LA CONSTITUCIÓ D’ANDORRA, APROVADA PER UNANIMITAT AL CONSELL GENERAL EL 2 DE FEBRER DE 1993, ES VAN REUNIR
EN UNA NOVA TROBADA ANUAL DE GERMANOR PER RECORDAR AQUELLA ETAPA CLAU DE LA HISTÒRIA INSTITUCIONAL DEL PAÍS.
Fotos: Xavi Pujol
En aquesta ocasió, la jornada va incloure una visita a les instal·lacions de FEDA, acompanyats pel director general, Albert Moles, i per la nova directora general, Sílvia Calvó. La trobada va permetre conèixer de primera mà l’evolució del sector energètic andorrà i els principals reptes de futur.
La visita es va iniciar al MW Museu de l’Electricitat, on es va fer un breu repàs de la història de l’electricitat a Andorra. Es van recordar els orígens amb la concessió de l’any 1929 i la construcció de la central hidroelèctrica, en un context marcat per la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. També es va fer referència al desistiment dels projectes dels salts de la Massana i del riu Runer, al creixement econòmic del país fins als anys setanta i a l’increment important de la demanda elèctrica entre 1970 i 1985.
Un altre punt destacat va ser la compra dels actius de FHASA i EASA per part de FEDA, l’any 1988, fet que va consolidar el model energètic nacional. Entre 1988 i 2010 la demanda va continuar creixent de manera significativa, obligant a impulsar noves inversions i infraestructures. Actualment, el sector afronta nous desafiaments vinculats a la transició energètica i a l’impacte del canvi climàtic.
Posteriorment, el grup va visitar el centre de control integrat de FEDA, des d’on es gestionen les xarxes elèctriques internes, les interconnexions amb França i Espanya, la producció nacional i els contractes de compra d’energia. La jornada va continuar amb una visita a la sala de màquines de la central hidroelèctrica, on els assistents van poder veure els grups de producció i la canonada forçada que condueix l’aigua fins a la central. Aquesta instal·lació continua sent una de les principals fonts de producció elèctrica del país i un element clau dins l’estratègia d’energies renovables.
Després de la visita institucional, els exconsellers generals van compartir un dinar de germanor al restaurant Beç d’Escaldes-Engordany. La trobada va comptar amb una acurada selecció de vins que van elevar l’experiència gastronòmica amb una proposta enològica de primer nivell.
Entre les referències tastades, el MARA MOURA —un godello de MARTÍN CODAX, fermentat a baixa temperatura i treballat amb les mares per aportar complexitat i untuositat— va captivar per la seva elegància. El Taittinger BRUT RESERVA hi va posar el toc sofisticat, mentre que el PINNA FIDELIS, veremat manualment i criat 13 mesos en bótes de roure francès, va destacar per la seva potència i personalitat.•
EN EL MARC DEL DIA MUNDIAL CONTRA EL CÀNCER, L’ASSOCIACIÓ ANDORRANA CONTRA EL CÀNCER (ASSANDCA) VA CELEBRAR, EL 4 DE FEBRER, LA SETENA EDICIÓ DE LA PAELLA PEL MÀNEC, UNA INICIATIVA QUE POSA EL FOCUS EN LA IMPORTÀNCIA DE MANTENIR UN ESTAT NUTRICIONAL ÒPTIM DURANT EL TRACTAMENT ONCOLÒGIC.
En el marc del Dia Mundial contra el Càncer, l’Associació Andorrana contra el Càncer (ASSANDCA) va celebrar, el 4 de febrer, la setena edició de La Paella pel Mànec, una iniciativa que posa el focus en la importància de mantenir un estat nutricional òptim durant el tractament oncològic.
El taller va anar a càrrec del cuiner i professor Hugues Lemarignier i de la dietista-nutricionista del SAAS, Marta Pons Jansana, que van conduir una xerrada dinàmica amb demostració en directe. Sota el títol de La Paella pel Mànec, la jornada va oferir recursos concrets per ajudar les persones amb càncer —i també els seus familiars— a entendre quines bases alimentàries calia prioritzar un cop rebut el diagnòstic.
El programa es va estructurar al voltant de tres receptes d’alt valor nutricional, elaborades amb productes de proximitat, ecològics i de temporada. Els assistents van poder tastar una sopa de verdures d’arrel amb farigola i mandonguilles de cúrcuma, unes magdalenes d’albercocs secs i gingebre amb sègol de blat i civada, i un batut de peres, api i comí. Dues d’aquestes preparacions —la sopa i les magdalenes— es van cuinar en directe, permetent als participants observar tècniques, resoldre dubtes i adquirir estratègies pràctiques per adaptar els plats a les seves necessitats.
Tal com va destacar Marta Pons Jansana, els aliments seleccionats aportaven nutrients essencials per reforçar l’organisme i contribuir a una millor tolerància als tractaments. A més, Pons va subratllar que una alimentació adequada no només ajudava a prevenir la desnutrició, sinó que també podia incidir positivament en la qualitat de vida dels pacients.
El president d’ASSANDCA, Josep Saravia, va remarcar la importància de promoure esdeveniments que esdevenien eines reals de suport. Davant l’èxit de convocatòria, es va anunciar una segona sessió prevista per al 21 d’abril de 2026, consolidant així una iniciativa que comptava amb la col·laboració de diverses entitats del país. •
Amb aquesta mostra, la voluntat de comú encampadà és posar en valor el llegat cultural del Ball de l’Ossa i reforçar-ne la difusió, tant entre els veïns com entre els visitants. L’exposició, formada per cinc panells distribuïts davant del Comú, a la plaça de Sant Miquel, al pont de les Escoles, davant del Complex Esportiu i Sociocultural i a l’avinguda de Joan Martí, configura un recorregut divulgatiu accessible i obert a tothom.
Els continguts ofereixen una mirada a l’origen d’aquesta tradició, a les seves llegendes i personatges icònics, així com a la seva evolució al llarg dels anys. Un dels punts culminants del recorregut és el procés que va culminar amb el reconeixement del Ball de l’Ossa com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, el 29 de novembre de 2022, en el marc de la candidatura
TRADICIÓ VIVA QUE PREN ELS CARRERS D’ENCAMP TOT
ENCAMP RESPIRA TRADICIÓ. I AQUEST ANY HO FA AMB MÉS FORÇA QUE MAI. EL BALL DE L’OSSA, UNA DE LES CELEBRACIONS MÉS ESTIMADES DEL CALENDARI FESTIU, JA NO ES VIU ÚNICAMENT AL CARNAVAL, DES D’ARA, ES PODRÀ REDESCOBRIR DURANT TOT L’ANY GRÀCIES A UNA EXPOSICIÓ URBANA INSTAL·LADA AL CENTRE DE LA PARRÒQUIA.
Fotos: Josep Repiso
Els continguts de la mostra ofereixen una mirada a l’origen
d’aquesta tradició,
a les seves llegendes i personatges icònics, així com a la seva evolució al llarg dels anys
conjunta amb Arles, Sant Llorenç de Cerdans i Prats de Molló, a l’Alt Vallespir, així com amb els comuns d’Encamp i Ordino.
Paral·lelament a la inauguració de l’exposició, la representació del Ball de l’Ossa va tornar amb més força que mai. Fidels a l’essència del Carnaval, els diàlegs i les cançons tradicionals es van combinar amb guions actualitzats que va repassar, amb ironia i esperit crític, l’actualitat política i social del moment.
La revista de Carnaval no va deixar cap tema al tinter: des de la política nacional i internacional fins a les noves obres de l’avinguda —amb referències als “fantasmes” de projectes passats—, passant per la polèmica amb el català i el creper de la Rotonda. Tampoc hi han faltat les picades d’ullet a la vida política parroquial, amb una posada en escena que ha escenificat el pols entre la cònsol major, Laura Mas, i la líder de la minoria, Marta Pujol, en un duel carregat d’ironia.
Enguany, però, una de les escenes ha generat malestar en part de la comunitat jueva al Principat. En un dels esquetxos, mitjançant la figura del rei Carnestoltes, es feia una al·lusió satírica a la situació bèl·lica entre Israel i Palestina i a la figura del president israelià, Benjamin Netanyahu.
Davant la controvèrsia, la Comissió de Festes va aclarir públicament que la voluntat de l’actuació era exclusivament fer una crítica social i política dins el marc tradicional del Carnaval, mitjançant l’humor i la sàtira, i que en cap cas anava dirigida contra cap religió, poble o col·lectiu. Igualment, va reiterar el seu respecte envers qualsevol religió, nació o estat i va lamentar que la representació hagi pogut ser interpretada com a ofensiva. •
ORDINO VA TORNAR A DEMOSTRAR QUE LA SÀTIRA ÉS UNA DE LES SEVES GRANS ALIADES. EL JUDICI DELS CONTRABANDISTES, CELEBRAT ENGUANY A L’INTERIOR DE L’ANDORRA CONGRÉS CENTRE ORDINO (ACCO), A CAUSA DEL MAL TEMPS, VA PASSAR REVISTA A L’ACTUALITAT PARROQUIAL I NACIONAL AMB IRONIA I SENSE ESTALVIAR DARDS. Fotos: Josep Repiso
Els Jocs dels Petits Estats van ser un dels principals objectius, amb referències a unes instal·lacions “plenes només mentre dura l’esdeveniment”. També va haver-hi mencions als talls de carretera per l’europeu de rugbi, a les ‘tiny houses’, a les dificultats d’accés a l’habitatge — amb adults de quaranta anys que encara viuen amb els pares— i al Parc de Sornàs, assenyalat com una prioritat discutible.
El moment més celebrat va ser l’aparició estel·lar d’un Miguel Bosé paròdic, que va versionar Amante Bandido i va assegurar, entre rialles, que no havia vingut a Andorra per motius fiscals, però que davant els “inconvenients” d’Ordino havia decidit marxar a Canillo.
“Partim de les notícies més destacades de l’any i, a partir d’aquí, construïm els esquetxos”, explicava Maria Zorzano, de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino. Enguany hi han participat una vintena llarga de persones, amb setmanes d’assaig per mantenir viva una tradició que combina crítica i cohesió social. La vetllada va culminar amb el repartiment del brou i la carn d’olla.
La lectura del testament del Carnestoltes va seguir el mateix to combatiu. En defensa de la llibertat d’expressió, es va reivindicar el dret a penjar qualsevol ninot, en al·lusió a la polèmica d’Encamp. El text va ironitzar sobre la política comunal, el model de creixement —“només es construeix per gent amb molta pela”— i el cost de la Cota 1.300, tot reclamant més suport per a les entitats culturals.
No hi van faltar referències al cap de l’ossa, amb un recordatori clar: “l’ossa és del poble”, ni dards a càrrecs públics, als quals s’ha advertit que el càrrec “no us torna savis ni intel·ligents”.
El moment més celebrat va ser l’aparició estel·lar d’un Miguel Bosé
Amb la crema del ninot, el seguici fúnebre i la sardinada popular, Ordino va tancar el Carnaval posant en valor l’essència crítica d’una festa que, any rere any, converteix l’humor en eina de reflexió col·lectiva. •
EL PASSAT 12 DE FEBRER EL PAVELLÓ PRAT GRAN D'ESCALDES-ENGORDANY VA ACOLLIR
UNA NOVA EDICIÓ DEL CARNAVAL INTERPARROQUIAL DE LA GENT GRAN. UNA TARDA FESTIVA QUE VA REUNIR PARTICIPANTS DE TOTES LES PARRÒQUIES EN UN AMBIENT PLE DE DISFRESSES, MÚSICA I MOLTA ALEGRIA.
Fotos: Comú d’Escaldes-Engordany
L'esdeveniment va tornar a convertir-se en un punt de trobada intergeneracional i de convivència, on els assistents van poder compartir balls, rialles i moments especials, demostrant que el Carnaval és també una celebració per fer comunitat.
La festivitat va comptar amb més de 100 participants de les llars de jubilats de les set parròquies del país, totes elles van demostrar una energia i unes ganes de passar-ho bé contagioses a tothom.
Durant la tarda es van poder veure comparses de tota mena: divertides, inclusives, amb un toc de reivindicació i fins i tot teatralitzades, que van omplir el pavelló de creativitat i molt bon humor.
Dance inspirada en Charles Chaplin va donar a Escaldes-Engordany el premi a la disfressa més engrescadora VA VIURE UN
El moment més esperat va ser quan la gent gran d'Escaldes-Engordany van guanyar el premi a la disfressa més engrescadora amb la seva coreografia de Line Dance al pur estil de Charles Chaplin que no va deixar a ningú indiferent.
A més, l'acte va comptar amb una nombrosa presència de públic vingut de totes les parròquies, que no van voler perdre's la cita i van acudir per donar suport als participants. Familiars, amics i veïns van omplir el pavelló que va contribuir a fer encara més especial aquesta jornada. •
Interparroquial es consolida com un espai de convivència, alegria i comunitat
UNNIC VA ACOLLIR LA CELEBRACIÓ DEL CARNAVAL INSPIRADA EN EL BRASIL SOTA EL LEMA “AMAZONIA – EL COR DEL MÓN”, UNA PROPOSTA QUE VA TRANSFORMAR L’ESPAI EN UN ESCENARI IMMERSIU DEDICAT A LA MÚSICA, LA DANSA I LA CULTURA BRASILERA. Fotos: Josep Repiso
Durant la nit, l’oferta musical va combinar actuacions en directe, espectacles de ballarins de samba i sessions de DJ que van mantenir un ambient constant de celebració. L’experiència també va incloure una proposta gastronòmica, basada en tapes típiques del Brasil, pensada per completar el viatge sensorial dels assistents.
Més enllà de l’aspecte lúdic, l’esdeveniment va incorporar un vessant solidari mitjançant una donació voluntària destinada al Projecte Fadas Madrinhas, una iniciativa que treballa per fer realitat els somnis d’adolescents del Brasil que afronten situacions personals complexes, especialment joves en tractament contra el càncer.
El projecte, impulsat per l’empresària Liliane Barros Marty Caron, va néixer amb l’objectiu de convertir en realitat experiències significatives com ara els tradicionals balls de debutants, oferint moments d’il·lusió i esperança.
Entre les seves accions, el projecte organitza esdeveniments adreçats tant a joves d’escoles públiques com a adolescents atesos a l’Hospital d’Amor, un centre de referència al Brasil en el tractament oncològic. •
L’esdeveniment va incorporar un vessant solidari mitjançant una donació voluntària destinada al Projecte Fadas Madrinhas
QUAN CAU LA NIT, ANDORRA ES TRANSFORMA EN UN ESCENARI VIBRANT ON LA MÚSICA, LA GASTRONOMIA, EL BENESTAR I L’OCI PRÈMIUM PRENEN PROTAGONISME. NEIX ANDORRA DE NIT, UNA NOVA SECCIÓ DEDICADA A DESCOBRIR ELS ESPAIS I EXPERIÈNCIES QUE DEFINEIXEN LA VIDA NOCTURNA DEL PRINCIPAT.
DES DE L’APRÈS-SKI MÉS ICÒNIC FINS A CLUBS, WINE BARS, ESPECTACLES IMMERSIUS I PROPOSTES EXCLUSIVES, AQUESTA GUIA RECULL EL MILLOR PER ALLARGAR EL DIA AMB ESTIL I VIURE ANDORRA DES D’UNA NOVA PERSPECTIVA: LA DE LES SEVES NITS.
The Peak of Après-Ski
Temple del house i l’electrònica
Amb DJs com Adam Beyer, Nina Kraviz, 2 Many DJs, Paco Osuna, Toman i East End Dubs.
Obert cada dia des de les 16 h
L’après-ski imprescindible per allargar la jornada d’esquí. Col·laboracions internacionals
Brunch Electronik: 5 cites (desembre–abril)
Bresh: 4 cites (desembre–març).
La pròxima divendres 13 de març.
“L’After” Club d’aforament limitat fins a les 2 h (divendres i dissabtes seleccionats).
Zona VIP Espai exclusiu per a 170 persones, taules i sofàs prop de la cabina del DJ (fins a 14 taules), accés amb reserva prèvia, aparcament VIP + guarda-roba, opció Backstage (accés sense taula)
Un nou espectacle immersiu
Caldea presenta ‘YCE’, un espectacle creat per enriquir l’experiència dels visitants a la Gran Llacuna mitjançant una proposta artística que combina acrobàcies, música, il·luminació i jocs d’aigua, generant una experiència sensorial immersiva. El show s’ha concebut en dos formats, adaptats segons la temporada i la franja horària.
Format d’hivern:
Funcions: dijous i divendres a les 21.40h - Format reduït
Número principal: acròbata amb cèrcol motoritzat i hamaca aèria.
Un espectacle pensat per integrar art i benestar dins l’espai termolúdic de Caldea.
Champagne Sessions 2026 - Modalitat Prèmium
Gaudeix de música en directe amb un saxofonista o cantant mentre assaboreixes una copa dins l’aigua.
Cada dissabte a les 20.15 h, 21.15 h i 22.15 h.
Un imprescindible per brindar a Escaldes-Engordany
Nova ubicació a l’Av. de les Escoles, 16 (Escaldes-Engordany), però amb la mateixa essència que l’ha convertit en un referent després de 10 anys.
Ambient càlid i acollidor
Decoració en fusta, amb zona informal de taules altes per a copes i altres espais amb sofàs ideals per a parelles i grups d’amics.
Vi i bona gastronomia
Tapes selectes, embotits, formatges, burrata i dos clàssics: el biquini trufat i l’steak tàrtar dels dimecres.
Un espai amb ànima, bon ambient i una aposta segura: un dels millors llocs d’Andorra per fer una copa en bona companyia.
Obert de dilluns a dissabte de 18.00 h a 01.00 h
Only Adults 14 www.13-5wine.bar
La Discoteca de 2 plantes més moderna del país, amb programació i estils de música variats (urban, electrònica, 80s-90s) i una planta sencera dedicada a zona VIP. És la proposta d’Unnic per a les nits andorranes que compta amb un públic que busca un lloc prèmium on acabar els dijous, divendres o dissabtes. Un espai que combina a la perfecció amb l'oferta gastronòmica i d’oci de la resta d’Unnic i del Gran Casino Andorra.
20/03/2026 - Tequila Urban Party
HORARIS
Dijous: 23:00 h - 03:00 h
Divendres, dissabtes i vigílies de festius: 23:00 h - 05:00 h
Entrada per a majors de 21 anys.
PROGRAMACIÓ AQUÍ
UNNIC acull al seu interior el primer casino del país: el Gran Casino Andorra, un projecte presentat a Andorra a mitjan segle XIX, que avui ja és una realitat consolidada, convertint-se en un nou referent d’oci i entreteniment al Principat.
El casino disposa de tres zones diferenciades pensades per oferir una experiència completa. D’una banda, la zona de màquines slots, equipada amb les últimes novetats del sector. D’altra banda, la zona de taules de joc, on es poden trobar els grans clàssics del casino com la Ruleta Americana, la ruleta electrònica, Blackjack, Poker Texas Hold’em Bonus, pòquer caribeny, Mini Punto y Banca, així com Poker Texas Hold’em i Omaha. L’espai es completa amb una zona dedicada a les apostes esportives, pensada per als amants de l’emoció en directe.
A la planta 3 es troba la Zona VIP del casino, un espai exclusiu on elegància i adrenalina conviuen en un ambient selecte, oferint una experiència més privada i sofisticada als seus clients. Per accedir a qualsevol de les plantes del casino, és imprescindible presentar un document d’identitat a l’entrada.
Aquest 7 de març, la marca aterra a The Boss amb una nit especial dedicada al tech house, convertint l’espai en el punt de trobada imprescindible per als amants de la música electrònica.
Un esdeveniment on la música serà la gran protagonista des de primera hora fins al final, amb una experiència pensada per mantenir la pista en moviment constant.
Amb una producció cuidada, un so de qualitat i una selecció artística dissenyada per no deixar de ballar, la nit promet una atmosfera intensa i envoltant.
A la cabina hi actuaran Abdon, Dani Corberó, Rubenus, Jon Stunts i Xavi Rebato, configurant un line-up potent dins l’escena tech house.
Zona de jocs
4 pistes de bowling (marca Brunswick), sistema de puntuació automàtic, laterals especials per a nens, 4 taules de billar professionals, futbolí, dards
Sala privada de Karaoke
· Celebracions i esdeveniments. Ideal per a festes privades, aniversaris, i celebracions especials
· Sala adaptable a diferents formats
· Ambient exclusiu perquè els convidats se sentin els protagonistes
Horaris:
Dilluns a Divendres: 17.00 h – 03.00 h
Dissabte: 16.00 h – 03.00 h
Diumenge: 16.00 h – 01.00 h
Av. del Consell de la Terra, 10
AD700 Escaldes-Engordany
Telèfon / WhatsApp: +376 722 200
DESPRÉS D’UN ANY AMB EL TELÓ
ABAIXAT A CAUSA DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ, L’AUDITORI NACIONAL D’ANDORRA VA RECUPERAR LA SEVA VEU. HO VA FER AMB DUES NITS
INAUGURALS MOLT ESPECIALS, AMB LES ENTRADES EXHAURIDES I AMB UNA PROPOSTA ARTÍSTICA QUE
VA CONNECTAR ARREL I
MODERNITAT: KIC BARROC VA PRESENTAR EL SEU NOU DISC, ENTOR.
Fotos: Emiliano Griotti
La reobertura va esdevenir molt més que la posada en marxa d’un equipament cultural amb més de trenta anys d’història. Va simbolitzar l’inici d’una nova etapa per a un espai emblemàtic del país, que va reobrir les portes amb unes instal·lacions renovades i adaptades a les necessitats tècniques i artístiques actuals.
Entor, el segon treball discogràfic de Kic Barroc, va confirmar la maduresa artística del projecte. El disc va reunir vuit composicions originals inspirades en cims, llacs i paisatges pirinencs, especialment d’Andorra. Es va tractar d’un viatge sonor que va partir de la tradició jazzística per evolucionar cap a harmonies i ritmes contemporanis.
El resultat va ser un so madur i treballat, amb una interacció profunda entre els músics que va construir una experiència rica, orgànica i dinàmica. Cada peça va transmetre la força i la serenor del paisatge d’alta muntanya, arrelant-se al territori però expressant-se amb una mirada actual i oberta al món.
En aquesta nova etapa, Kic Barroc va estar acompanyat per Irene Reig, Alba Pujals, Kike Pérez i Brady Lynch, i el disc va comptar també amb la col·laboració de Baptiste Herbin. Junts van donar forma a un directe intens i ple de matisos, que va captivar el públic des de la primera nota.
La reobertura va arribar després d’una rehabilitació integral dividida en dues fases, amb una inversió total d’1.308.241,93 euros, assumida pel Ministeri de Territori i Urbanisme. Segons va destacar la ministra Mònica Bonell, aquestes obres van garantir que l’equipament disposés de les millors condicions tant per als professionals —tècnics i artistes— com per al públic.
Entre les actuacions més destacades, es va substituir el sistema de climatització per millorar-ne l’eficiència i la sostenibilitat, es van rehabilitar els accessos a l’edifici amb un nou paviment més durador i funcional, i es van reforçar les mesures de seguretat. •
Entor, el segon treball discogràfic de Kic Barroc, aplega vuit composicions originals inspirades en cims, llacs i paisatges pirinencs, especialment d’Andorra
L'Auditori Nacional va obrir novament les portes per donar la benvinguda al concert de presentació de la quarta edició del ClàssicAnd, protagonitzat per la veu de Carmen Linares amb El amor brujo de Manuel de Falla. L'ONCA, a banda d'acompanyar la cantaora va oferir un tast del que es podrà gaudir a partir del 29 de maig, amb peces de Schumann, Rachmaninoff, Orff, Monteverdi i Gumí, entre altres compositors.
El ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, va destacar que “la cita aporta una oferta única al país, amb propostes d’alta qualitat i sempre amb l’objectiu de reforçar el nostre posicionament com a destinació prèmium, amb espais emblemàtics i experiències úniques i diversificades, perquè els nostres visitants vulguin allargar la seva estada”. En la mateixa línia, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, va remarcar que “és una oportunitat excel·lent per projectar Andorra al món a
L'ORQUESTRA NACIONAL CLÀSSICA D'ANDORRA (ONCA) ES VA UNIR A UNA DE LES VEUS MÉS RESPECTADES DEL FLAMENC CONTEMPORANI, CARMEN LINARES, SOTA LA DIRECCIÓ DE JOSEP CABALLÉ DOMENECH, EN UN CONCERT QUE VA DESTACAR PER LA INTENSITAT ARTÍSTICA I EMOCIONAL.
Fotos: Andorra Turisme
través de la cultura i, a més a més, permet programar artistes i produccions de molt alta qualitat, així com situar el festival dins els circuits culturals de referència”.
El festival ClàssicAnd es va crear fa quatre anys amb l’objectiu d’apropar la música clàssica, la dansa i les arts escèniques a tots els públics, alhora que situa Andorra en el mapa cultural internacional. Al llarg de les seves edicions, ha comptat amb figures de prestigi mundial com Anna Netrebko, Angela Gheorghiu, Miguel Poveda, Ariadna Gil, Joyce DiDonato, les germanes Labèque, Tiffany Poon o Lambert Wilson, entre d’altres. El certamen també ha reservat un espai destacat per als músics del país, reforçant el seu compromís amb el talent local. •
Natura, compres i gastronomia a peu de pistes
215 km d’esquí al domini de Grandvalira
AGENDA
Restauració i comerços oberts tot l’any
Àmplia oferta d’hotels i allotjaments
EL PASSAT 19 DE FEBRER, EL PIANISTA I COMPOSITOR CARLES VIARNÈS VA PRESENTAR POST EN EL MARC DE LA 31a EDICIÓ DE LA TEMPORADA MORABANC ANDORRA LA VELLA. Fotos: Josep Repiso
El músic Carles Viarnès, va tocar al Teatre Comunal, més de cinc instruments alhora, en un espectacle insòlit. Amb el seu llenguatge musical propi, Viarnès va crear una atmosfera plena de pausa, reflexió i emoció, en una experiència sonora que transcendeix gèneres i fronteres.
Viarnès va portar al país el seu nou projecte musical, POST. Una proposta que combina la delicadesa del piano amb paisatges sonors electrònics i experimentals, construint un relat musical que convida a reflexionar sobre el futur immediat i el poder de la música com a expressió emocional.
El públic va gaudir deixant-se portar per una experiència íntima i profundament captivadora, on el piano minimalista es va fusionar amb l'electrònica experimental, creant un ambient musical únic.
El concert va comptar amb el suport de l'Ambaixada d'Espanya a Andorra i de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), organisme públic dependent del Govern d'Espanya que promou la cooperació cultural i educativa internacional. •
4 DE MARÇ A CADA PAS
Pepa Plana
Teatre Comunal
20.30 h
VENDA DE LOCALITATS
A internet andorralavella.ad/entrades
Àrea de Cultura Centre Cultural La Llacuna C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 4 Tel.: 730 037
21 DE MARÇ ABRAKADABRA
Escena Nacional d’Andorra
16 D’ABRIL HONESTEDAT
Teatre Comunal 20.30 h
Oficina de Turisme Plaça de la Rotonda, s/n Tel.: 750 100
Teatre Comunal d’Andorra la Vella Taquilla de l’espai d’actuació des d’una hora abans de l’inici de l’espectacle C/ Antic Carrer Major, 24 andorralavella.ad
8 DE MAIG MALDITAS PLUMAS
Teatre Comunal 20.30 h
Sol Picó
Teatre Comunal 20.30 h
EL CENTRE DE CONGRESSOS D'ANDORRA LA VELLA VA ACOLLIR EL CONCERT D’EL PETIT DE CAL ERIL, UNA DE LES PROPOSTES MÉS SINGULARS DE L'ESCENA MUSICAL CATALANA. L'ACTUACIÓ, AMB ENTRADA GRATUÏTA, FORMA PART DE LA TEMPORADA MORABANC ANDORRA LA VELLA I VA SERVIR PER PRESENTAR EN DIRECTE EL SEU NOU TREBALL, ERIL ERIL ERIL.
Fotos: Paula Cristina
El públic va gaudir intensament d’un concert íntim, marcat per una forta connexió amb el públic andorrà
El projecte liderat per Joan Pons va anunciar el 2022 una aturada creativa tant poètica com enigmàtica, comunicant que "tancava per anar a pescar". El silenci posterior va alimentar la incògnita fins que, de manera inesperada, El Petit de Cal Eril va reaparèixer amb un nou disc que suposa un punt d'inflexió en la seva trajectòria.
Publicat el maig del 2025, ERIL ERIL ERIL reafirma l'essència d'El Petit de Cal Eril alhora que evidencia una transformació profunda. Des de la primera frase, el disc apunta una clara voluntat d'exploració artística, amb una proposta densa i introspectiva que transita per territoris sonors i emocionals allunyats de les convencions i que aborda temes com la identitat, la memòria i les transformacions personals. •
El retorn del projecte liderat per Joan Pons marca un punt d'inflexió artístic
L'activitat, organitzada amb motiu del Dia Internacional de la Dona, va proposar un recorregut entre art i joieria, posant el focus en les figures femenines que protagonitzen diverses obres de la col·lecció. Amb aquesta nova edició, el projecte també va servir per fer una retrospectiva de les edicions anteriors i per a retre homenatge a totes les muses que, al llarg dels anys, han inspirat el treball de Silvia Hernández. Tal com explica la joiera, "al llarg d'aquests anys, les obres de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, i especialment les dones que hi habiten, han estat el punt de partida del meu procés creatiu. A través de les meves joies busco dialogar amb la seva essència, transformant emocions i mirades en peces que ens connecten amb la seva força i sensibilitat".
La vetllada va començar amb un retrat de la baronessa Carmen Thyssen, pintat per la seva amiga Mercedes Lasarte, que va ser precisament la primera obra que va inspirar una joia del projecte, l'any 2019, i que es va convertir en el punt de partida d'aquesta retrospectiva. Durant aquest moment, Teresina Serra també va intervenir per recordar què va suposar per a ella participar en la primera edició de L’Art fet Joia.
A partir d'aquí, el recorregut va continuar amb diferents obres que representen figures femenines de diverses èpoques i estils. Entre les peces destacades hi havia "Ninfas", una obra de caràcter oníric que mostra diverses dones banyant-se sota la llum de la lluna, o les anomenades muses gitanes, que representen
EL PASSAT 5 DE MARÇ, L'HOTEL PYRÉNÉES
VA ACOLLIR UNA NOVA EDICIÓ DE L'ART FET JOIA, UNA INICIATIVA IMPULSADA PEL MUSEU CARMEN THYSSEN ANDORRA, JUNTAMENT AMB LA JOIERA SILVIA HERNÁNDEZ, CREADORA DE LA MARCA
SHIORI JOIES, QUE ENGUANY ES VA DEDICAR A LES MUSES FEMENINES DE LA COL·LECCIÓ CARMEN THYSSEN-BORNEMISZA.
figures vinculades al flamenc. Aquesta iconografia, segons la Silvia, ha estat una font d'inspiració especial per a la seva creació.
L’esdeveniment també va incorporar intervencions artístiques en directe, com ara la recitació de textos de Federico García Lorca per Txell Diaz, mentre que la cantant catalana Roser Puigbò va interpretar una peça musical. El recorregut es va tancar amb una obra d'estètica Pop Art dedicada a Audrey Hepburn, icona del cinema, que es va presentar com una altra de les grans muses contemporànies. La presentació també es va completar amb un tast de vins ofert per l'empresa Entrevins.
L’esdeveniment
va unir
art, música, poesia i vi en una vetllada dedicada a la força inspiradora de les muses
L'elecció de l'Hotel Pyrénées com a escenari també va tenir un valor simbòlic. L'hotel, amb un menjador dels anys quaranta, que històricament havia acollit artistes que visitaven Andorra, és un espai carregat d'història. A més, és el mateix lloc on la Silvia va començar a presentar els seus primers showrooms de Shiori, l'any 2014.
La cita també va incloure una proposta participativa. Com que el museu es troba tancat temporalment, es van presentar cinc obres de la Col·lecció Carmen Thyssen protagonitzades per dones que mai no s'han exposat a Andorra. Les assistents, així com el públic connectat a través de les xarxes socials, podran votar la seva preferida i, a partir de l'obra més votada, la Silvia crearà una nova col·lecció de joies que es presentarà els pròxims mesos. •
DEL 12 DE FEBRER FINS A FINALS DE MARÇ, LA MAISON D’ART CONTEMPORAIN –ARTALISTIC CURATED, EN COL·LABORACIÓ AMB LA GALERIA ART AL SET, PRESENTA A ANDORRA L’EXPOSICIÓ “AFTERMATH”, UNA PROPOSTA ARTÍSTICA D’AXEL TRAVERSO. L'ARTISTA PRESENTA UNA SELECCIÓ DE RETRATS QUE FUSIONEN L'ESTÈTICA 'POP' DELS 80 AMB LA TRADICIÓ CLÀSSICA.
Fotos: Paula Cristina
Organitzada per Artalistic Curated – Maison d’Art Contemporain, la mostra un viatge sensorial on el retrat femení s'allunya de la mera representació per convertir-se en una icona contemporània carregada de tensió.
Traverso ha bastit un llenguatge propi que beu de fonts aparentment oposades. D’una banda, l’herència del clarobscur de Caravaggio o la delicadesa de Da Vinci; de l’altra, l’energia urbana dels anys 80 i 90, el cartellisme i la cultura pop. El resultat és una obra que interroga l'espectador sobre l’exposició d’un mateix en un món saturat d’imatges.
El nucli de l'exposició és la figura femenina, tractada com un territori simbòlic on conviuen la fragilitat i la potència
Les peces de Traverso funcionen com un joc òptic de doble lectura. De lluny, la precisió és gairebé fotogràfica, dominant l'espai amb una força visual innegable. Però, en apropar-se, la imatge es fragmenta: el realisme deixa pas a un caos controlat de traços nerviosos, línies i matèria que voregen l'abstracció.
El nucli de l'exposició és la figura femenina, tractada com un territori simbòlic on conviuen la fragilitat i la potència. L'artista transforma gestos ordinaris en moments solemnes:
'Between Prayers': Una obra que evoca la puresa clàssica, suspesa en un silenci gairebé sagrat.
'Out of Shape': Aquí la imatge es trenca. El cos i el rostre es deformen sota una tensió emocional que la tela sembla no poder contenir. 'Electric Desire': Un retrat on la mirada magnètica de la protagonista i un teixit vibrant de traços difuminen la frontera entre la carn i l'emoció pura.
El títol de la mostra, AFTERMATH (conseqüència o seqüela), no és casual. L'exposició busca explorar l'empremta que deixa una imatge en la memòria un cop hem apartat la mirada. Títols com Moon Fever, Pale Kiss o Liturgy of Light reforcen aquesta dimensió emocional, oscil·lant entre la pulsió salvatge i la febre interior.
Més que una col·lecció de quadres, la proposta de Traverso és una experiència sensorial. Utilitzant tècniques que van des del bolígraf amb tinta d’arxiu fins al collage —com es veu a l'emblemàtica Icon in echo (2026)—, l'artista ens recorda que, en l'art de Traverso, res no es deixa a l'atzar. •
Aquarel·la rere aquarel·la, Roser Casanovas atrapa l’essència del que fuig, la llum, el temps i l’emoció dels paisatges efímers
FINS AL 26 DE FEBRER, EL VESTÍBUL DEL CENTRE CULTURAL LA LLACUNA ACULL MOMENTS EFÍMERS, UNA EXPOSICIÓ QUE CONVIDA A CONTEMPLAR LA BELLESA INSTANTÀNIA DE LA NATURA A TRAVÉS DE LA MIRADA DE ROSER CASANOVAS. Fotos: Pablo Ledesma Aerofilm369
A través de la seva exposició, Casanovas ens proposa un viatge íntim per paisatges que es transformen a cada moment, la llum que banya les muntanyes, els colors canviants del mar, la vegetació que s’esvaeix amb la brisa. Aquarel·la rere aquarel·la, l’artista captura l’essència d’allò que, per definició, no es pot retenir, el pas del temps.
“La natura és efímera i ens regala moments únics”, explica l’artista. “He volgut parar el temps i capturar aquests paisatges esporàdics, de vegades quasi onírics, atrapant la llum i les seves tonalitats canviants.”
Moments efímers és una invitació a contemplar la natura com un instant fugaç, delicat i ple de significat
A Moments efímers, la natura no és només temàtica, sinó també metàfora. L’aigua sobre el paper esdevé símbol d’allò que fuig, que canvia, que ens sorprèn i ens emociona. Les obres de Casanovas transmeten calma i introspecció, però també una força subtil que ens empeny a observar més enllà, a respirar i deixar-nos portar pel ritme de la natura.
Aquesta exposició arriba en un moment clau de la trajectòria de l’artista, que continua consolidant la seva presència en l’escena pictòrica contemporània. Recentment, Casanovas ha estat seleccionada per participar en el prestigiós Concurs Internacional d’Aquarel·la del Cabo de Gata, a Almeria, una fita que reafirma el seu talent i sensibilitat artística. •
L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA PELL – ARQUITECTURA – TEXTURA –MEMÒRIA ES VA INAUGURAR COM UNA PROPOSTA ARTÍSTICA QUE CONVIDA A REDESCOBRIR L’ESSÈNCIA DE L’ARQUITECTURA ANDORRANA A TRAVÉS DE LA MIRADA DE MIQUEL MERCÈ. EL PROJECTE, DESENVOLUPAT EN PARAL·LEL A LA PUBLICACIÓ DEL LLIBRE EL DARRER SEGLE I MIG D’ARQUITECTURA ANDORRANA, D’ENRIC DILMÉ (ANEM EDITORS, 2025), CREA UN DIÀLEG ENTRE IMATGE I PARAULA, DESTACANT TEXTURES, FORMES I DETALLS QUE EXPLIQUEN LA MEMÒRIA CONSTRUÏDA DEL PAÍS. Fotos: Noelia Farias
La mostra va presentar una selecció d’imatges centrades en la materialitat de l’arquitectura andorrana, posant l’accent en les textures, els materials i les atmosferes que defineixen els edificis del país. El treball fotogràfic va acompanyar i complementar l’estudi de Dilmé, que va analitzar l’evolució edilícia d’Andorra des de mitjan segle XIX fins a l’actualitat.
El llibre ofereix una visió divulgativa i alhora rigorosa sobre la transformació arquitectònica del Principat, incidint en el paper de les influències externes i dels professionals forans en els canvis experimentats al llarg del temps. També posa en relleu la participació progressiva d’arquitectes en la definició del paisatge urbà contemporani.
El treball fotogràfic va acompanyar i complementar l’estudi de Dilmé “El darrer segle i mig d’arquitectura andorrana”
En aquest context, l’exposició de Mercè va aportar una mirada centrada en el detall constructiu i en els elements que configuren la identitat visual dels edificis. Les fotografies van documentar façanes, superfícies i materials que reflectien les diferents etapes de creixement i transformació d’Andorra, des de la construcció tradicional fins a les propostes arquitectòniques més recents.
Nascut a Escaldes-Engordany l’any 1982, Miquel Mercè és arquitecte, dissenyador i fotògraf. Al llarg de la seva trajectòria va combinar la pràctica arquitectònica amb projectes artístics
vinculats al territori i la memòria. Entre els seus treballs va destacar el projecte escultòric La successió del bosc, inspirat en la pista Avet de Grandvalira, una obra concebuda per reforçar la candidatura del Campionat del Món d’esquí alpí Andorra 2027 a través dels valors de la cultura, l’art i la sostenibilitat.
També va ser l’autor de la sèrie fotogràfica Ikebana i l’impulsor de la instal·lació artística Materialitzar la memòria, una exposició penjant i omnipresent a l’espai públic d’Encamp, formada per centenars de fotografies amb l’objectiu d’explicar la història de la parròquia. •
AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DE LES MALALTIES MINORITÀRIES, QUE SE CELEBRA L’ÚLTIM DIA DE FEBRER, L’ASSOCIACIÓ DE MALALTIES MINORITÀRIES D’ANDORRA (AMMA) VA TORNAR A REPRESENTAR “INVISIBLE”, UNA OBRA TEATRAL PLENA D’EMOCIÓ I COMPROMÍS SOCIAL. DE LA MÀ DEL GRUP ENTREACTE I AMB EL SUPORT DEL COMÚ D’ANDORRA LA VELLA, LA PRODUCCIÓ ES VA CONVERTIR EN UN DELS ACTES CENTRALS D’AQUESTA JORNADA DE CONSCIENCIACIÓ AL PAÍS.
Fotos: Xavi Pujol
L’associació va tornar a portar a escena aquesta producció teatral amb la voluntat de convidar els assistents a reflexionar i emocionar-se a parts iguals. L’obra va abordar temes propers i universals, recordant la importància de mirar més enllà de les aparences i d’entendre les realitats que viuen les persones afectades per malalties minoritàries. A través del llenguatge teatral, la representació va perseguir diversos objectius com ara millorar el coneixement d’aquestes patologies i afavorir-ne la detecció precoç, impulsar la investigació mitjançant una major implicació social i institucional, reduir l’aïllament de les persones afectades i les seves famílies, facilitar l’accés a tractaments i ajudes, i combatre l’estigma i la desinformació fomentant el respecte i la inclusió.
La proposta es va adreçar al conjunt de la ciutadania, amb una atenció especial als infants i adolescents, amb la voluntat de treballar valors com l’empatia i la comprensió des de les primeres etapes de la vida. L’obra, escrita i dirigida per Mercè Canals, va comptar amb la interpretació d’actors i actrius com ara infants, joves i adults de l’Escola de Teatre Entreacte.
La història gira al voltant de la Vera, una nena amb una malaltia minoritària a qui sovint li recorden les limitacions que té. Tot i això, ella només desitja viure amb la mateixa llibertat que qualsevol altre infant: jugar, somiar i equivocar-se sense etiquetes. A través d’històries inspirades en experiències reals, “Invisible”
va posar en relleu que darrere de cada diagnòstic hi ha sempre una persona, una vida i una veu que mereix ser escoltada.
El Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, instaurat l’any 2008, coincidint simbòlicament amb un 29 de febrer —un “dia estrany”—, té com a objectiu crear consciència social sobre aquestes patologies, sovint poc visibles per la seva baixa prevalença. La jornada reivindica una millora en l’accés als recursos socials i sanitaris i promou la inclusió de les persones afectades i les seves famílies, davant la manca històrica d’atenció i xarxes de suport assenyalada per l’organització europea EURORDIS. •
EL COL·LEGI SANT ERMENGOL VA GUANYAR LA FASE ANDORRANA DE LA LLIGA DE DEBAT DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT, CELEBRADA A L'HEMICICLE DEL CONSELL GENERAL. EL DEBAT D'ENGUANY S'HA CENTRAT EN EL MASCLISME I LA SEVA PRESÈNCIA ENTRE ELS JOVES, EN UNA EDICIÓ MARCADA PER L'ALT NIVELL DE PREPARACIÓ I IMPLICACIÓ DELS PARTICIPANTS.
Fotos: Consell General
El coordinador educatiu del ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats del Govern, Iñaki Rubio, va felicitar els alumnes i va compartir que "amb la vostra feina heu demostrat que és totalment fals el tòpic de la desafecció dels joves". També va afirmar que "gràcies a la sessió d'avui, me'n vaig amb un punt d'esperança sobre el futur". A més, els organitzadors van assenyalar que, des que la Lliga de Debat es va traslladar al Consell General, el nivell de les intervencions ha estat superior, gràcies a la motivació de poder dur a terme els debats en seu parlamentària.
Els guanyadors de la fase andorrana de la Lliga de Debat van ser el col·legi Sant Ermengol com a Millor equip, el Lycée Comte de Foix com a Equip subcampió i Ariadna Lopes del Colegio Maria Moliner com a Millor oradora.
L'equip guanyador representarà a Andorra a la fase final dels Països Catalans, que se celebrarà a la Universitat d'Alacant del 20 al 22 d'abril. •
EL PASSAT 25 DE FEBRER VA TENIR
LLOC EL CONCERT DEL I CICLE DE RECITALS ÍNTIMS, UNA INICIATIVA QUE VA NÉIXER AMB LA VOLUNTAT D’APROPAR LA MÚSICA CLÀSSICA AL PÚBLIC DES D’UNA EXPERIÈNCIA MÉS PROPERA, EMOCIONAL I CUIDADA. IMPULSAT PER L’ESCOLA DE MÚSICA DE JORDI BARCELÓ, EL CICLE APOSTA PER UN FORMAT REDUÏT I ACOLLIDOR ESTABLINT UNA CONNEXIÓ DIRECTA ENTRE ARTISTES I ESPECTADORS.
Fotos: Josep Repiso
La vetllada inaugural va estar dedicada a l'Òpera i la Cançó Europea. Sobre l'escenari, la soprano Laura Coll i la mezzosoprano Nadzeya van unir les seves veus acompanyades al piano per Jordi Barceló, que és qui ha impulsat aquest projecte.
El concert va destacar per la seva atmosfera íntima, pensada per escoltar la música sense distàncies ni artificis.
Aquest format va permetre apreciar cada detall i cada emoció, convertint el recital en una experiència compartida entre artistes i públic.
Amb aquest nou cicle, l'Escola de Música de Jordi Barceló reafirma el seu compromís amb la difusió cultural i la promoció de la música clàssica, creant espais on la qualitat artística i la proximitat esdevenen protagonistes. •
El format reduït i acollidor va crear una atmosfera íntima que va permetre viure cada interpretació amb intensitat i connexió directa entre artistes i espectadors
Amb aquest cicle, l’Escola de Música de Jordi Barceló reforça el seu compromís amb la difusió cultural
LA VINTENA EDICIÓ
DEL CONCURS DE NEU DEL PAS DE LA CASA, CELEBRADA DEL 27 DE FEBRER A L’1 DE MARÇ A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA, VA CORONAR ARNAU PÉREZ OROBITG I MANDARINE STILLWAGOON COM A GUANYADORS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL. LA SEVA OBRA “THERION”, INSPIRADA EN “LA BICHA DE BALAZOTE”, ELS VA FER MEREIXEDORS DEL PRIMER PREMI, DOTAT AMB 1.000 EUROS. Fotos: Comú d’Encamp
El conseller de Cultura, Infància i Joventut del Comú d’Encamp, Joan Sans, va destacar que el certamen s’havia consolidat com un concurs de referència al Pirineu i va posar en relleu l’alta participació d’aquesta edició, amb 50 candidatures presentades. Durant tres dies, 12 equips van treballar en escultures inspirades en criatures mítiques i llegendes vinculades a la mitologia ibèrica, convertint la plaça en un gran taller a l’aire lliure que va atraure nombrosos visitants.
En la categoria professional, el segon premi (750 €) va ser per a Jaume Abad Santillán i Zaira Valera Bazán amb “Simiot”, mentre que el tercer (500 €) va recaure en Joan Pradell Grané i Valentina Marotta amb “El cuélebre”. A més, la menció d’excel·lència del públic, decidida per més de 300 vots, també va distingir l’obra de Pradell i Marotta. Van completar la participació professional Manuel Fontiveros Sánchez i Miquel Grima Mor (Natura Atecina), Marc Audet i Andreu Elías (El Basilisc), i Mariona Sans Amengual i Susana Malagón Lozano (La Molsosa).
En la categoria d’estudiants, el primer premi (300 €) va ser per a David Delgado Fernández i Clàudia Portolés Roa, del Grau en Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb “La Pesanta”. El segon premi (200 €) el van obtenir Anna Martí Rodríguez i Sergi Esteban Montoy amb “La pàgina fosca”, i el tercer (100 €) Laura Larios Ros i Pau Bianchini Gelambi amb “Lo Comte Arnau”. També hi van participar Carla Puigderrajols i Valls i Sergio Quesada Espinosa (L’home dels nassos), Helena Bigordà Ponce i Alba Bernad Rivero (Gatipedro), i Judit Sanmartí Dea i Ariadna Verdugo Castro (Eixir).
El jurat va estar format pels artistes Jordi Planas i Joan Canal, i pel tècnic del departament de Cultura, Álvaro Rodríguez. Com a novetat, tots els participants van rebre un lot de productes i una experiència d’escapisme a la parròquia, i els infants van poder experimentar amb l’escultura tallant un tamarro Enko en un bloc de neu. •
Més de 300 vots populars van decidir la menció d’excel·lència del públic.
Tens “cara d’estrès”? 5 trucs per reduir el cortisol en només 24 hores!
• Massatges facials (Gua Sha): drenatge limfàtic immediat; 5 minuts ajuden a reduir la inflamació matinal.
• Respiració vagal: exhalacions llargues (4–6 cicles/minut) activen el nervi vague i calmen el sistema nerviós.
• Ashwagandha: el suplement més buscat del moment; ajuda a modular el cortisol en situacions d’estrès.
• Moviment suau: caminar entre 20 i 30 minuts disminueix la inflamació sense augmentar el cortisol.
• Bany de bosc (Shinrin-Yoku) a Ordino: La teràpia gratuïta: un 40% menys de cortisol després d’una immersió conscient a la natura. Aire fresc, silenci i verd autèntic. Resultats visibles al rostre… i a la ment.
Menys estrès, menys inflamació, més bellesa real. El glow comença al sistema nerviós.
3 trucs físics per eliminar l’ansietat en 60 segons (sense pastilles).
El problema?
Vivim en mode “Lluita o Fugida” (Simpàtic). Això genera cortisol i inflamació crònica.
El Biohack: Activar el nervi vague (Parasimpàtic) per apagar la inflamació a l’instant.
Com es fa?
Taral·lejar (Humming): Les vibracions a la gola activen el nervi. Gàrgares fortes: Amb aigua freda al matí. Aigua gelada a la cara: El “Reflexe d’Immersió”.
(Longevitat Gratuïta)
Objectiu
Rejovenir la pell
Oxigenar el cervell
Hormona del creixement
Dormir profundament
"ELS RICS PAGUEN, ELS LLESTOS HO FAN GRATIS"
Taula Comparativa: d’un costat, les opcions de luxe reservades a milionaris; de l’altre, alternatives "casolanes" que funcionen igual de bé… o fins i tot millor.
L’opció de luxe (5.000 €)
Cambra de Crioteràpia (-110 °C)
Cambra Hiperbàrica d’Oxigen
Injeccions de pèptids
Matalàs Intel·ligent (10.000 €)
L’opció "Llesta" (0 € – Gratuïta)
Dutxa freda / Neu
Mètode Wim Hof (Respiració)
Dejuni Intermitent (16 h)
Llum solar a primera hora
Per què funciona la gratuïta
El xoc tèrmic activa les mateixes proteïnes de supervivència. I a Andorra, la neu és gratis!
Fer 30 respiracions profundes i aguantar l’aire satura la sang d’oxigen igual.
Deixar de menjar durant 16 hores dispara la teva hormona del creixement un 2000% de forma natural.
Veure el sol a l’alba (sense ulleres) calibra la teva melatonina per a la nit.
"No necessites el compte bancari d’en Jeff Bezos per tenir la seva energia. Només necessites disciplina i aprofitar les muntanyes del país."
Oblida’t del col·lagen en pols. L’elit beu brou d’Ossos de cocció lenta (24 h).
El producte estrella: brou d’ossos (Bone Broth).
Per què funciona? És gelatina pura per a la pell i segella l’intestí (adeu inflor).
Brou d’Ossos: Or Líquid en 4 Passos?
Per extreure i absorbir el màxim col·lagen (gelatina pura), segueix aquesta tècnica:
• Neteja i Activació: Renta potes de pollastre i de porc amb vinagre. Deixa-les reposar 30 minuts en aigua freda amb vinagre de poma per desbloquejar el col·lagen.
• Foc Mínim (Nivell 2): Cou de 12 a 24 hores. Evita el bull fort; busca bombolles subtils per no danyar la proteïna i retira l’escuma.
• Verdures: Afegeix-les només durant les últimes 3 hores per preservar-ne els minerals. Absorció (Vitamina C): El cos només fixa el col·lagen amb Vitamina C. Afegeix llimona i julivert fresc just en apagar el foc.
• Consell d’èxit: Si en refredar-se queda com una gelatina sòlida, tens el col·lagen pur a punt!
El problema?: A l’hivern ens falta llum. Ens deprimim i la pell s’apaga.
La solució? Panells de llum vermella i infraroja: una teràpia facial i corporal que activa el col·lagen, redueix la inflamació i encén l’efecte glow
El secret de les models abans de desfilar… ara a casa teva
Per activar les cèl·lules, necessites foscor total. Fins i tot la llum del pilot de la TV o el fanal del carrer diu a les teves cèl·lules "és de dia, no et reparis".
El Biohack: Antifaç de Seda d’oclusió total + llums vermelles abans d’anar a dormir.
Consell top: A partir de les 20:00 h, utilitza ulleres amb filtre vermell o posa bombetes vermelles a casa. La llum vermella estimula la melatonina (l’hormona de la joventut) i el col·lagen.
AEL FRED PROVOCA UNA VASOCONSTRICCIÓ, ÉS A DIR, ELS VASOS SANGUINIS ES CONTRAUEN PER CONSERVAR LA CALOR. AIXÒ REDUEIX L’APORTACIÓ DE SANG ALS MÚSCULS I ARTICULACIONS, AUGMENTANT LA RIGIDESA, LA TENSIÓ MUSCULAR I LA SENSACIÓ DE DOLOR, ESPECIALMENT EN PERSONES AMB PROBLEMES PREVIS.
La neu i el gel poden provocar desequilibris al cos?
Sí, molt sovint. Caminar sobre neu o gel obliga el cos a adaptar la postura per no relliscar, i això genera tensions anormals a peus, turmells, genolls i pelvis. Encara que no hi hagi una caiguda, el cos memoritza aquestes compensacions i poden aparèixer dolors dies després.
Com pot ajudar l’etiopatia durant els mesos d’hivern?
L’etiopatia ajuda a alliberar tensions acumulades, millorar la mobilitat articular i facilitar una millor circulació. A l’hivern
perden elasticitat i això fa que aparegui el dolor de nou. L’etiopatia funciona especialment bé en aquests casos perquè no tracta només el dolor que torna, sinó que busca i corregeix la causa original. En desbloquejar l’origen del desequilibri, el cos recupera el seu estat natural, fins i tot en condicions com el fred o l’hivern.
És recomanable fer tractaments preventius encara que no hi hagi dolor? Absolutament. Moltes persones venen quan el dolor ja és intens, però un tractament preventiu permet mantenir el
“Caminar sobre neu o gel obliga el cos a adaptar la postura per no relliscar”
és especialment útil com a prevenció, per evitar que petites rigideses es converteixin en dolors crònics.
És cert que el fred “reactiva” dolors antics? I per què l’etiopatia funciona tan bé en aquests casos?
Sí. A l’etiopatia observem sovint que antigues lesions, cicatrius o bloquejos han quedat compensats pel cos durant molt de temps. Amb el fred, els teixits
cos equilibrat, adaptar-lo millor al fred i reduir el risc de lesions o bloquejos.
Un consell pràctic per cuidar el cos a l’hivern?
Moure’s cada dia, encara que sigui poc, hidratar-se bé, mantenir la calor corporal i sentir els primers senyals del cos. El dolor no apareix de cop, és l’últim avís. Si s’actua abans, el cos respon molt millor.
Per què les dones més belles dormen amb la boca tancada?
Això està arrasant. Ho fan Erling Haaland (el futbolista), Gwyneth Paltrow i els millors CEOs per dormir.
El problema? En dormir, si obres la boca, t’oxides, ronques, et lleves cansada i se’t "cau" la cara i apareix la papada.
El Biohack: Tapar-se la boca amb esparadrap especial per dormir.
Què diu la ciència?
En obligar-te a respirar pel nas tota la nit, augmentes l’òxid nítric (el gas de la joventut), que dilata els vasos sanguinis i regenera les cèl·lules mentre somies.
treu-te els talons i toca el terra
Això a Andorra és GRATIS i és potentíssim.
El problema? Vivim aïllats del terra amb soles de goma i sabates cares. Estem "carregats" d’electricitat estàtica i inflamació.
El Biohack: Trepitjar terra, herba o neu DESCALÇA durant 10 minuts.
Què diu la ciència? La Terra té una càrrega elèctrica negativa. El teu cos inflamat té càrrega positiva. En tocar el terra, et descarregues. És l’antioxidant més potent del món. Redueix el cortisol a l’instant.
Per què dormir de bocaterrosa t’envelleix el cervell?
Aquí tens el secret que gairebé ningú explica. El teu cervell té un sistema de neteja de toxines (com el camió de les escombraries) que NOMÉS funciona quan dorms profundament. Si no neteges, tens boira mental i envelleixes.
El Biohack: Dormir de costat (posició fetal esquerra).
L’explicació? La ciència ha demostrat que, en dormir de costat, el líquid cefalorraquidi flueix millor i neteja la "brossa" (beta-amiloide) de les neurones.
Els aliments estrella:
Kèfir i Kombutxa: (Però de veritat, no els ensucrats del súper).
El teu segon cervell està a la panxa: El menú de la felicitat que recomanen els psiquiatres. Oblida’t dels “Probiòtics”. La nova paraula de moda és PSICOBIÒTICS. Són bacteris que viuen al teu intestí, però fabriquen SEROTONINA (l’hormona de la felicitat) per al teu cervell.
Xucrut (Col fermentada): Boníssim amb carn.
KÈFIR (El Rei): Molt més potent que el iogurt. Té fins a 60 soques de bacteris. Busca el de cabra o ovella ecològic a la secció de freds de Pyrenées o E.Leclerc.
KIMCHI (El coreà): Col picant fermentada. Lactobacillus kimchii. Redueix l’ansietat social.
XUCRUT (L’alemany): Col fermentada. Lactobacillus plantarum. Eleva la dopamina. COMPTE! Ha de ser “cru” (de nevera); si està pasteuritzat (en pot de vidre a temperatura ambient), els bacteris estan morts.
MISO (El japonès): Pasta de soja fermentada. Fes-la servir per a sopa, però mai la bullis, o mataràs els bacteris. Afegeix-la al final, amb el foc apagat.
KOMBUCHA (El Te Viu): Substitueix la CocaCola per això.
Font: Investigacions del University College Cork (Irlanda) i la revista Nature.
Xocolata Negra 85%: Sí! És prebiòtic i antiinflamatori.
No val qualsevol iogurt. Perquè un probiòtic sigui un PSICOBIÒTIC (que redueixi l’ansietat i millori l’estat d’ànim), ha de tenir SOQUES ESPECÍFIQUES. Consulta el teu farmacèutic de confiança sobre quina és la millor per al teu cas. Les més utilitzades són les següents:
• Lactobacillus rhamnosus (JB-1): Redueix l’hormona de l’estrès (corticosterona)
• Bifidobacterium longum (1714): Millora la vitalitat.
• Lactobacillus helveticus
• Kèfir de cabra: (Millor que el de vaca, més potent). Es recomana prendre en dejú.
• Xocolata negra 85%: 2 onces al dia. És l’“aliment” preferit d’aquests bons bacteris.
En el panorama del benestar a Andorra, hi ha professionals que eleven la seva disciplina a la categoria d’art. Roser Coll, ànima i fundadora de Serenity Quiromassatgista terapèutica, és una d’aquestes figures que han sabut convertir la tècnica, la sensibilitat i compromís en una experiència de salut integral.
En un país on el benestar i la qualitat de vida són valors essencials, Serenity s’està consolidant com un centre de referència. La combinació de tècnica, experiència, atenció personalitzada i passió per la professió la situen com una de les opcions més destacades del territori. Serenity no només treballa músculs; treballa amb persones. I això, en el món del quiromassatge terapèutic, és la diferència entre un bon servei i una experiència excepcional.
El massatge descontracturant de Roser Coll és contundent quan cal, subtil quan convé i sempre intel·ligent. La seva tècnica combina força terapèutica amb una sensibilitat que permet adaptar-se a cada cos amb una exactitud quasi quirúrgica. No es tracta només de relaxació; es tracta de restaurar l’equilibri muscular amb criteri professional.
Serenity reflecteix la filosofia de la seva fundadora: sobrietat, calma i qualitat sense ostentació. Un entorn exclusiu on el benestar es treballa amb rigor i respecte. En un mercat competitiu, Roser Coll ha consolidat la seva reputació com una de les professionals més sòlides i valorades del país. La seva agenda quasi plena i la fidelitat dels seus clients no són casualitat; són conseqüència directa de l’exel·lència.
Roser Coll no improvisa. Observa. Escolta. Analitza. Les seves mans no treballen a l’atzar; segueixen una lectura precisa de la musculatura, detectant tensions invisibles, contractures profundes, desequilibri que la pròpia persona ha normalitzat. I aleshores comença el veritable procés.
Serenity no és un lloc de pas; és un espai on el benestar adquireix una dimensió superior. I potser és això el que fa que hi entra, torni.
Perquè quan el cos experimenta el que és realment ser cuidat amb precisió o elegància, ja no accepta menys.
Roser Coll no busca volum, busca excel·lència; no promet miracles, ofereix resultats. Serenity s’ha convertit en un refugi per a aquells que entenen que el benestar és una decisió estratègica, no un caprici puntual. En un entorn on tot evoluciona amb rapidesa, hi ha un luxe que es manté immutable: posar el propi cos en mans d’una professional que domina l’art, respecta la ciència i treballa amb una elegància que deixa empremta. •
Arribar als 100 anys amb energia, lucidesa i una pell espectacular no és qüestió de sort, sinó de petites decisions diàries. L’alimentació juga un paper clau en la lluita contra la inflamació, el desgast cel·lular i els canvis d’ànim.
Per això, et presentem la llista “top” d’aliments amb poder científicament demostrat per millorar el focus i potenciar el benestar. El millor? Són naturals!
Obre la nevera, i comença la revolució des de dins.
GRUP A: CERVELL DE LÀSER (Nootròpics naturals)
Per a jornades intenses que demanen màxima lucidesa.
• Nabius silvestres (Wild Blueberries): No els grans de cultiu, els petits. Tenen antocianines que "netegen" l’òxid del cervell.
• Ous (El rovell): Tenen colina, la gasolina de les neurones.
• Nous (Walnuts): Tenen forma de cervell per alguna cosa. Omega-3 vegetal pur.
• Alvocat: Protegeix la membrana de les cèl·lules cerebrals.
• Te Matcha Cerimonial: Té L-Teanina, que et dona energia però sense els nervis del cafè. Calma alerta.
B: ELS EXTINTORS DE LA INFLAMACIÓ (Anti-Aging)
Per no inflar-se i tenir la pell radiant.
• Cúrcuma (Arrel fresca o en pols): L’ibuprofèn natural.
• Gingebre: Redueix la inflamació intestinal a l’instant.
• Oli d’oliva verge extra (AOVE): Té oleocantal. Busca’n un de picant: com més piqui la gola, més polifenols té.
• Salmó salvatge (o sardines): Omega-3 DHA. Vital per a la pell i l’ànim.
• Bròquil (i germinats): Té sulforafà. Activa la neteja cel·lular.
C: ELS POTENCIADORS DE L’ÀNIM (Felicitat química)
Per als dies grisos.
• Xocolata negra 85%-90%: Eleva les endorfines i és prebiòtica (alimenta els bacteris bons).
• Plàtans (verds, no madurs): Tenen midó resistent, fibra pura per a la teva flora intestinal.
• Pipes de carbassa: Riques en zinc i triptòfan (precursor del son i la felicitat).
• Civada (sense gluten): Estabilitza el sucre per evitar canvis d’humor.
• Magrana: La fruita de la longevitat. Protegeix el col·lagen de la pell.
Wagyu, Angus, Simmental i Frisona.
(Post-Meal Walk)
(The Salt Flush)
A les clíniques de longevitat de Suïssa (com la Clinique La Prairie), obliguen els seus pacients milionaris a fer això:
• La regla? Després de menjar (dinar o sopar), MAI t’asseguis al sofà o a la cadira de l’oficina immediatament.
• L’acció? Camina 10 minuts just en acabar l’últim mos.
• L’efecte? Els teus músculs "xuclen" la glucosa de la sang immediatament per moure’s, evitant que s’emmagatzemi com a greix.
L’utilitzen els ioguis des de fa segles i ara el copien les models.
• El problema? L’aigua sola a vegades “passa de llarg”.
• El truc casolà: 1 pastanaga crua ratllada cada dia.
• Ingredients: 1 litre d’aigua tèbia + 2 culleradetes de sal Marina sense refinar (o Sal de l’Himàlaia) + Suc de mitja llimona.
• Quan? A primera hora, en dejú total.
• Per què funciona? La sal crea la mateixa densitat que la teva sang. El cos no absorbeix aquesta aigua, així que passa directament al còlon i arrossega tot el que hi ha enganxat a les parets. És com una mànega a pressió suau.
• Advertència: Cal estar a prop del bany durant l’hora següent!
• Pedra natural de la màxima qualitat
• Làmines decoratives de pedra natural
• Solucions personalitzades per a interiors i exteriors
• Elegància i durabilitat en cada detall
Amanida de pastanaga crua
Famós truc del Dr. Ray Peat per escombrar endotoxines.
• El problema? L’excés d’estrògens i bacteris dolents es queden a l’intestí.
• El truc casolà:1 pastanaga crua ratllada cada dia.
• La recepta: Ratlla 1 o 2 pastanagues crues (rentades).
• L’amanit màgic: Oli de coco + vinagre de poma + sal.
• Per què funciona?: La fibra de la pastanaga crua és única. No es digereix, actua com un rasclet de truja que escombra les parets de l’intestí i atrapa les toxines per expulsar-les.
• Quan?: Menja-la 30 minuts abans del menjar principal.
(Plantago Ovata)
"Mastegar fins que sigui aigua"
(Fletcherisme)
•
Això és el que donen a les clíniques d’Àustria, però ho compres a la farmàcia o herbolari per 10 €.
• El truc: Barreja una cullerada de closques de Psyllium en un got gran d’aigua.
• Beu-ho RÀPID (perquè es fa gelatina en segons).
• Beu un altre got d’aigua després.
• Per què funciona? El Psyllium s’infla i es converteix en una massa gelatinosa suau que recorre tot el teu còlon recollint la brutícia antiga, però sense irritar (a diferència dels laxants químics). És una benedicció per al ventre pla.
A la Clínica Vivamayr et posen un metge al costat per veure com mastegues.
• El truc gratuït: Compta 40 mastegades per cada mos.
• Regla: “Beu el teu menjar i mastega la teva beguda”.
Si empasses trossos sencers, es podreixen a l’intestí i creen gas. Si empasses puré, es digereix i no inflama.
Intenta menjar una ametlla mastegant-la 50 vegades fins que desaparegui
“Inverteix en Or, Inverteix en el teu llegat, Inverteix amb CIB.”
Una Companyia amb experiència des de l’any 1993 dirigida pel Gemmòleg exper t Manel Castillo
Aquestes 5 infusions són les que prenen les models de Victoria’s Secret abans de la desfilada perquè no se’ls inflami ni un mil·límetre la panxa.
L’arquitecte del ventre pla: Llavors de Fonoll (Fennel)
El secret de les àvies italianes, però avalat per la ciència.
• El problema? Gasos atrapats que et fan semblar embarassada de 3 mesos després de menjar.
• La ciència? L’oli volàtil Anetol relaxa els espasmes del múscul llis de l’intestí. El gas surt o es dissol a l’instant!
• Com prendre-ho (Nivell Pro): No usis bosseta. Compra llavors a granel. Tritura una culleradeta per trencar la closca i posa-les en aigua bullent.
• El toc Gourmet: Afegeix-hi una rodanxa de taronja fresca.
El drenant de catifa vermella: Dent de Lleó (Dandelion Root)
El que prenen a Hollywood quan han d’entrar en un vestit ajustat.
• El problema? Retenció de líquids. Et sents “embotida”, amb els anells apretats.
• La ciència? És un diürètic potent que NO elimina potassi (a diferència de les pastilles, que són perilloses). Et fa orinar tot l’excés d’aigua i sal en 1 hora.
• Sabor: És amarg (tipus cafè).
• El toc Gurmet: Pren-lo amb un raig de llet d’ametlla i canyella. Sembla un Latte, però et desinfla.
El “turbo” digestiu: Gingebre Fresc + Llimona
El clàssic que mai falla, però s’ha de fer bé.
• El problema? Menjar pesat que es queda “com una pedra” a l’estómac.
• La Ciència? Els Gíngers acceleren el buidatge gàstric. Fan que el menjar passi de l’estómac a l’intestí un 50% més ràpid.
• Com beure-ho (Error comú): La gent tira el gingebre a l’aigua calenta i ja està. ERROR!
• El truc: Has de BULLIR l’arrel (rodanxes) durant 10 minuts (decocció) per extreure el principi actiu. Després apagues i hi afegeixes la llimona.
El relaxant d’intestins: Menta Piperita (Peppermint)
No és menta normal, és Piperita (més forta).
• El problema? Mal de panxa per nervis o estrès (el nus a l’estómac).
• La ciència? El Mentol és un antiespasmòdic natural. Adorm els nervis de l’estómac i talla el dolor.
• Advertència: Si tens reflux/ardor, NO la prenguis! (Relaxar massa fa que l’àcid pugi).
• El toc Gourmet: Barreja-la amb Cacau pur. Té gust de bombó After Eight, però és medicina líquida.
La joia: Anís
• El problema? Pesadesa extrema i fermentació.
• La Ciència? És antibacterià i carminatiu (expulsa gasos). Combina genial amb una branca de canyella. És com beure’t Nadal, però et deixa el ventre pla.
El dolor menstrual és una realitat per a moltes dones i, massa sovint, s’ha normalitzat com “una cosa que toca aguantar”. Però el dolor no s’ha de banalitzar. Quan la menstruació interfereix amb la feina, els estudis o la vida social, parlem de dismenorrea, una condició vinculada a una resposta inflamatòria més intensa en l’àmbit uterí durant els primers dies del cicle.
Durant la menstruació, el cos produeix unes substàncies anomenades prostaglandines, responsables de les contraccions de l’úter que permeten expulsar el sagnat. Quan aquestes prostaglandines es produeixen en excés, les contraccions són més intenses i doloroses. Aquí és on la nutrició pot jugar un paper rellevant.
En els darrers anys, la recerca científica ha observat que els àcids grassos omega-3, especialment l’EPA i el DHA, poden ajudar a reduir la intensitat del dolor menstrual. Aquests greixos saludables tenen un efecte modulador sobre la inflamació i contribueixen a equilibrar la producció de substàncies implicades en el dolor. Els resultats mostren que les dones que incorporen omega-3 de manera regular poden experimentar una disminució significativa de la intensitat del dolor i, en molts casos, una menor necessitat d’analgèsics durant la regla.
Aquest efecte no és immediat. Igual que passa amb altres estratègies nutricionals, el cos necessita temps. Les millores s’han observat habitualment després de mantenir una ingesta constant durant diversos cicles menstruals. És a dir, no es tracta d’una solució puntual el dia abans de la menstruació, sinó d’un treball sostingut en el temps.
On trobem aquests omega-3? Principalment en peixos grassos com el salmó, les sardines, el verat o la tonyina. També en
menor quantitat en aliments d’origen vegetal com les nous, les llavors de lli o de xia. En algunes situacions, pot valorar-se la suplementació, sempre sota orientació professional, especialment si el consum de peix és baix.
Ara bé, els omega-3 no actuen sols. Un patró alimentari global amb caràcter antiinflamatori —ric en fruita, verdura, llegums, cereals integrals i greixos de qualitat— també contribueix a una millor regulació inflamatòria. Reduir el consum d’ultraprocessats, greixos trans i excés de sucres afegits pot ajudar a evitar pics inflamatoris que empitjorin la simptomatologia.
Cal recordar que cada dona és diferent. Hi ha qui nota millores clares i qui necessita combinar diverses estratègies: descans adequat, exercici físic regular, gestió de l’estrès i, si cal, tractament mèdic. Quan el dolor és molt intens, progressiu, apareix fora del període menstrual o s’acompanya de sagnats molt abundants, és imprescindible consultar per descartar patologies com l’endometriosi o els miomes.
Parlar de salut menstrual és parlar de qualitat de vida. Disposar d’informació rigorosa permet prendre decisions amb criteri i trencar amb la idea que el dolor forma part inevitable de ser dona. La ciència actual ens mostra que la nutrició pot ser una aliada real en la gestió del dolor menstrual, sempre des d’una mirada individualitzada i basada en l’evidència. •
MARINA CENTELLES
Farmacèutica i nutricionista especialitzada en salut hormonal femenina i nutrició esportiva. Av. Meritxell, 9, 4t, 5a, AD500 Andorra la Vella Tel. i WhatsApp: +376 338 138
el secret de la concentració
Per què els CEOs hi posen greix al cafè del matí?
Això és el que beuen els milionaris de Silicon Valley per activar el cervell des del primer glop.
El problema? El cervell normalment utilitza sucre (glucosa). El sucre provoca pics i després davallades (boira mental), cansament i falta de focus.
La solució? Oli MCT C8 (Triglicèrids de cadena Mitjana). És un extracte del coco, però pur. Un tipus especial de greix extret del coco que el cos converteix ràpidament en cetones: una font d’energia neta i estable per al cervell.
Per què és màgic?
Va directe al fetge i es converteix en CETONES. Les cetones són "supercombustible" per a les neurones. No generen residus (inflamació) i et donen 4 hores de concentració làser.
vinagre de poma
El problema? Cada cop que menges pasta, pa o dolç, el sucre a la sang es dispara. Això inflama les artèries i envelleix la pell (glicació).
El Biohack: Una cullerada de vinagre de poma en un got d’aigua 10 minuts ABANS de menjar.
Què diu la ciència? L’àcid acètic "dorm" l’enzim que digereix el sucre. Resultat: el pic de glucosa baixa un 30% i no engreixes tant.
TAULA DE “COMBINACIONS MÀGIQUES” (Food Synergy)
Si menges això...
Espinacs (Ferro vegetal)
Cúrcuma (Antiinflamatori)
Te Verd (Antioxidant)
Hidrats de carboni (Pasta/Arròs)
Tomàquet (Licopè)
Ossos / Brou
Combina-ho amb això...
Llimona o Pebrot (Vit. C)
Pebre Negre + Oli
Unes gotes de Llimona
Vinagre (abans) + Proteïna
Oli d’Oliva (Greix)
Vitamina C (Julivert/Cítrics)
Per què? Què diu la ciència?
Converteix el ferro en absorbible. Sense Vit C, se’n perd el 80%.
Multiplica l’absorció un 2000%.
Protegeix els antioxidants de la digestió.
“Vesteix” l’hidrat perquè no dispari la insulina.
El licopè és liposoluble. Tomàquet sol = Zero efectes.
Necessària per sintetitzar el col·lagen a la teva pell.
Pensada per transformar banys i cuines
#SomJocor
La competició es va obrir el divendres 27 de febrer amb la prova de Descens, marcada pel retorn triomfal de Corinne Suter. La suïssa, amb un temps d’1:31.62, va tornar al graó més alt del podi quatre anys després. “La clau ha estat esquiar de dalt a baix sense errades”, explicava, elogiant unes condicions de pista que moltes corredores han qualificat d’excepcionals. El podi el van completar Nina Ortlieb, segona a 0.11, i Sofia Goggia, tercera a 0.24.
La jornada va registrar un gran ambient a l’arribada, amb entre 4.000 i 5.000 assistents diaris durant el cap de setmana. La representant andorrana, Jordina Caminal, va finalitzar 40a, signant el seu millor resultat en Descens a la Copa del Món i confirmant la seva progressió.
GRANDVALIRA VA TORNAR A SITUAR ANDORRA AL CENTRE DEL MAPA BLANC INTERNACIONAL AMB TRES JORNADES VIBRANTS DE COPA DEL MÓN FEMENINA, CULMINADES L’1 DE MARÇ AMB UN BALANÇ ESPORTIU I ORGANITZATIU MOLT POSITIU. LA PISTA ÀLIGA D’EL TARTER, EN EL SEU DESÈ ANIVERSARI DINS EL CIRCUIT, VA SER L’ESCENARI D’UN CAP DE SETMANA D’EMOCIONS I DUELS D’ALT NIVELL QUE VAN POSICIONAR EL PRINCIPAT COM UNA DE LES SEUS DESTACADES DEL CALENDARI.
Fotos: Paula Cristina · Grandvalira by Oriol Molas · Agence Zoom · Citric · SFGA/CEsteve
Dissabte va ser el torn del primer supergegant, reprogramat a Andorra. La jove alemanya Emma Aicher, de 21 anys, es va imposar amb una baixada impecable (1:26.72), sumant el seu tercer triomf en SG. La van acompanyar al podi Alice Robinson i Corinne Suter. Goggia, sisena, mantenia el lideratge de la disciplina, deixant obert el duel amb Robinson per a la jornada decisiva. Caminal no va poder completar la baixada després d’una errada en el primer salt.
El desenllaç va arribar diumenge 1 de març amb un segon supergegant d’alt voltatge. Sofia Goggia va demostrar la seva solidesa imposant-se amb un crono d’1:25.95. “Havia d’esquiar al màxim i ser més precisa a la part central”, afirmava la italiana, que consolida el lideratge amb 420 punts i s’apropa al seu primer Globus de Cristall en la disciplina. Emma Aicher, segona, tancava un cap de setmana excel·lent que la situa tercera a la classificació, mentre que Lie Kajsa Vickhoff completava el podi. Robinson, setena, no va poder culminar la remuntada.
ON ELS SOMNIS PRENEN FORMA I ES CONVERTEIXEN EN RECORDS INOBLIDABLES
Des de cerimònies encantadores fins a festes que romandran per sempre en la vostra memòria, el nostre hotel ofereix:
Un espai sofisticat i exclusiu
Serveis personalitzats i excepcionals
Un equip compromès amb l’excel·lència i l’atenció al detall
Transformem cada celebració en una autèntica història de màgia.
RESERVA EL TEU MOMENT. CREA RECORDS ETERNS.
Benvinguts a l’excel.lència en celebracions.
BENVINGUTS AL NOSTRE HOTEL!
Carrer de Tomás s/n · EL TARTER (Canillo) T. +376 739 514 · info@hotelnordic.com www.hotelnordic.com
Més enllà dels resultats, el cap de setmana va deixar un reconeixement unànime cap a la seu andorrana. Diverses atletes i representants de la FIS van elogiar l’organització i l’estat de la pista, i va expressar obertament el desig que Andorra pugui acollir uns Campionats del Món.
En el balanç final, el comitè organitzador va posar en valor la feina dels equips tècnics, voluntaris i patrocinadors, així com el retorn “excepcional” rebut per part de la Federació Internacional. Amb tres proves resoltes amb nota i una gran resposta del públic, Andorra va tancar la Copa del Món femenina reforçant la seva projecció internacional i mirant amb ambició cap al futur. •
La iniciativa va oferir una experiència immersiva orientada a sensibilitzar la població sobre la importància de saber actuar davant d’una emergència a les pistes d’esquí. En un entorn marcat per l’alta afluència de públic i l’activitat esportiva d’elit, l’entitat va apostar per una proposta pedagògica, dinàmica i participativa.
Els participants van poder enfrontar-se a simulacions inspirades en situacions reals que poden produir-se en entorns de neu, com caigudes, traumatismes o pèrdues de coneixement. A través d’escenaris pràctics, se’ls va plantejar la necessitat de prendre decisions ràpides i eficaces, reforçant així la capacitat de reacció davant d’una possible emergència.
L’activitat va combinar aprenentatge i entreteniment, amb l’objectiu de transmetre coneixements bàsics de primers auxilis de manera accessible i propera. Les persones que van superar els reptes proposats van rebre obsequis com a reconeixement a la seva participació i implicació.
Amb aquesta acció, la Creu Roja Andorrana va posar en valor la importància de la prevenció i la formació ciutadana, aprofitant l’impacte mediàtic i l’ambient festiu de la Copa del Món per fomentar una cultura de seguretat i responsabilitat compartida. La iniciativa va contribuir a recordar que, més enllà de l’espectacle esportiu, la preparació i el coneixement poden marcar la diferència en situacions crítiques. •
LA CREU ROJA ANDORRANA VA IMPULSAR, EN EL MARC DE LA COPA DEL MÓN D'ESQUÍ ALPÍ, UN MICRO-CHALLENGE DE PRIMERS AUXILIS AL VILLAGE OFICIAL DE L’ESDEVENIMENT. L’ACTIVITAT, SOTA EL LEMA
“POSA A PROVA ELS TEUS REFLEXOS A LA NEU”, ES VA DESENVOLUPAR DEL 27 DE FEBRER A L’1 DE MARÇ ALS JARDINS DE L’HOTEL NORDIC.
Fotos: Paula Cristina
Al darrere del projecte hi ha Alejandro Doña, andalús de Granada, gimnasta des dels 10 anys i entrenador per vocació. Vuit anys enrere havia decidit establir-se a Andorra i, juntament amb la seva parella Pol Serra, actual president del club, va fundar el maig de 2023 el Club Rítmica Valira amb l’objectiu de fer créixer la gimnàstica rítmica al país.
La resposta va superar totes les previsions. Les inscripcions es van haver de tancar només 24 hores després d’obrir-se, ja que van rebre prop de 600 sol·licituds individuals i van arribar a gairebé 800 gimnastes comptant els conjunts. Hi van participar 49 clubs i delegacions d’Espanya, Andorra, Itàlia, Turquia, Grècia, Bulgària, França i Angola, entre d’altres; convertint la cita en una de les més multitudinàries celebrades al país en aquesta disciplina.
La competició va incloure la categoria FIG, un jurat format per jutges internacionals i un desplegament audiovisual, d’il·luminació i so, inèdit fins aleshores a la rítmica andorrana. Sobre el tapís hi van competir noms de primer nivell com Berta Miquel (Andorra), Alexandra Agiurgiuculese (Itàlia), Hatice Emir (Turquia), Elvira Krasnobaeva, Alice Taglietti (Itàlia) o Luana Gomes (Angola). La presència de gimnastes olímpiques va elevar el nivell competitiu i va projectar la imatge del trofeu més enllà de les fronteres.
DEL 28 DE FEBRER A L’1 DE MARÇ, LA GIMNÀSTICA RÍTMICA DEL PAÍS VA VIURE UN CAP DE SETMANA QUE MARCA UN ABANS I UN DESPRÉS. EL VALIRA CUP, IMPULSAT PEL CLUB RÍTMICA VALIRA, ES VA CONVERTIR EN EL PRIMER CAMPIONAT INTERNACIONAL D’AQUESTA MAGNITUD CELEBRAT AL PRINCIPAT, SITUANT ANDORRA DINS EL CIRCUIT EUROPEU DE REFERÈNCIA D’AQUESTA DISCIPLINA.
Fotos: Josep Repiso
Un dels aspectes més rellevants va ser l’aposta per la rítmica masculina, disciplina que lluita per la seva inclusió olímpica i que va trobar al Valira Cup una plataforma de visibilitat. Tot amb un missatge clar, la rítmica és un esport obert i inclusiu.
Més de 50 famílies del club van col·laborar activament en el muntatge i l’organització, posant en valor el caràcter col·lectiu d’un projecte que va néixer amb dues gimnastes i que avui ja té projecció internacional.
El Valira Cup no va ser només una competició. Va ser la culminació d’anys de treball, sacrifici i convicció. I, alhora, el punt de partida d’una nova etapa per a la gimnàstica rítmica al país. •
Laporta va afirmar que "Andorra té una gran importància dins del món barcelonista" i va assegurar que és "el país amb més culers per metre quadrat". A més, va destacar el vincle amb els lligams històrics i emocionals entre Andorra i Catalunya, compartint que a Andorra se sent com a casa.
Laporta va recordar que en anteriors comicis va obtenir un suport majoritari dels socis residents a Andorra i va mencionar la col·laboració amb representants del territori per mantenir el contacte amb els aficionats blaugranes al Principat.
“Andorra és el país amb més culers per metre quadrat”
EL CANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DEL FC BARCELONA, JOAN LAPORTA, VA REIVINDICAR EL PAPER D'ANDORRA DINS L'UNIVERS BARCELONISTA DURANT UN ACTE CELEBRAT A L'UNNIC I VA DEFENSAR EL SEU PROJECTE DE CONTINUÏTAT AL CAPDAVANT DEL CLUB EN EL MARC DE LA SEVA VISITA AL PRINCIPAT, ON VA PRESENTAR EL SEU PROGRAMA ALS SOCIS BLAUGRANES AL PAÍS
Fotos: Josep Repiso
El candidat blaugrana va presentar la seva proposta com un "programa de continuïtat" basat en la gestió dels darrers anys. Va assegurar que el club ha recuperat l'estabilitat econòmica i va posar com a exemple la reestructuració i reducció del deute, així com l'increment dels ingressos recurrents. També va destacar els rècords assolits en matèria de patrocini i marxandatge.•
TRADICIÓ I SOLIDARITAT MARQUEN
A PLAÇA DE L'ESGLÉSIA DE SANT PERE MÀRTIR VA SER L'ESCENARI D'UNA NOVA EDICIÓ DELS ENCANTS DE SANT ANTONI, RECAPTANT 4.005 EUROS DESTINATS A CÀRITAS PARROQUIAL.
Fotos: Paula Cristina
Es tracta d'una celebració emmarcada en la Candelera que combina tradició, participació veïnal i esperit solidari. Milers de persones es van aplegar a la plaça, on la cònsol Rosa Gili va agrair la implicació dels comerciants i de l'Esbart Santa Anna, que va oferir balls tradicionals amb participants de totes les edats. La jornada es va tancar amb un petit aperitiu per als assistents.
Hi va haver sortejos i subhastes de 13 lots de productes artesans i de rebosteria típica
Els actes principals van ser els sortejos i les subhastes de productes d'establiments de la parròquia, amb protagonisme dels productes artesans del porc i de la rebosteria típica. Es van preparar 13 lots i Antoni Vidal va ser el mestre de cerimònia. Les butlletes, a 5 euros, es podien adquirir durant l'acte, i les subhastes es van fer a veu alta, amb preus finals que van arribar prop dels 350 euros. La recaptació es va destinar a Càritas Parroquial. •
La cònsol Rosa Gili va destacar la implicació ciutadana i va agrair la col·laboració dels comerciants i de l’Esbart Santa Anna
LA 15a EDICIÓ DE LA CALÇOTADA D’ESCALDES-ENGORDANY VA OMPLIR EL PRAT DEL ROURE, APROFITANT UN TEMPS PLENAMENT PRIMAVERAL QUE VA CONVIDAR VEÏNS I VISITANTS A GAUDIR D’UNA JORNADA GASTRONÒMICA I FESTIVA A L’AIRE LLIURE.
Fotos: Josep Repiso
En total, es van repartir 10.000 calçots, distribuïts en 800 racions, cadascuna amb 12 calçots per persona, acompanyats de botifarra, una llesca de pa de pagès, beguda i pitet, per un preu de 8 euros. La salsa, preparada especialment per a l’ocasió, era apta per a persones celíaques, ja que no contenia gluten.
La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, va celebrar l’ambient viscut durant la jornada i la bona resposta ciutadana.
“Avui estem contents perquè és veritat que aquest any hem tingut un hivern que déu-n’hi-do amb molta pluja i molta neu. Aquest cap de setmana primaveral ve molt de gust estar fora”, va afirmar, tot desitjant que “tothom ho gaudeixi molt” i destacant també “la gran feina de la Unió del Pro-Turisme”.
Des de l’entitat organitzadora, el president de la Unió Pro-Turisme d’Escaldes-Engordany, Jaume Ambor, va explicar que habitualment la calçotada se situa entre les 600 i les 700 racions, però que enguany s’havia decidit ampliar la previsió fins a les 800. “Amb el temps tan bo que fa, no hi ha cap pont on la gent pugui marxar i estan tots aquí”, va assenyalar.
L’èxit de la jornada va ser possible gràcies a la implicació d’una quinzena de voluntaris, a més dels vuit membres de la junta, que van començar la feina de bon matí. “A les vuit del matí encenem el foc, preparem la brasa, i a partir de les deu ja comencem a fer calçots”, va explicar Ambor. A mig matí, ja disposaven de diverses caixes preparades per al repartiment, mentre el públic continuava arribant de manera constant.
Amb una gran afluència durant tot el matí, tant l’organització com el comú confiaven tancar la jornada amb un nou èxit de participació i amb les existències pràcticament exhaurides. •
MB AQUEST NÚMERO INICIEM UNA NOVA SECCIÓ DEDICADA A LA SEXOLOGIA, UN ESPAI PENSAT PER PARLAR AMB NATURALITAT, SENSIBILITAT SOBRE LA SEXUALITAT FEMENINA, EL COS, LES EMOCIONS I LES RELACIONS AL LLARG DE LES DIFERENTS ETAPES DE LA VIDA.
La sexualitat forma part del nostre benestar, però sovint continua envoltada de dubtes, idees preconcebudes i temes tabú. Massa vegades convivim amb preguntes que no sempre sabem a qui fer o amb situacions que normalitzem sense acabar d'entendre què ens està passant. Us convidem també a formar-ne part, enviant els vostres dubtes o inquietuds, que seran resolts per professionals. Durant molt de temps s'ha explicat el desig sexual femení com una cosa simple, o hi és o desapareix. Quan una dona deixa de sentir-lo, sovint la conclusió arriba ràpidament en forma d'estrès, rutina, hormones o falta d'atracció, com si el desig fos un interruptor que s'encén o s'apaga sense més explicació. Cada vegada més dones expressen una mateixa sensació: estimen la seva parella, però alguna cosa ha canviat. El desig ja no apareix amb la mateixa facilitat. I el més desconcertant és que moltes no saben exactament quan ni per què va desaparèixer.
Potser la pregunta no és per què el desig marxa. Potser la pregunta correcta és:
Què necessita el cos perquè el desig pugui aparèixer?
Durant dècades, el model de sexualitat dominant s'ha basat en un patró més propi del desig masculí, espontani, directe i físic. Però en moltes dones el desig neix després de la connexió, perquè respon als estímuls. Apareix quan existeixen determinades condicions com: seguretat emocional, descans mental, connexió corporal i sensació de presència. Quan aquestes condicions desapareixen, el desig no s'apaga per falta d'amor ni d'atracció. Simplement deixa de trobar espai. A més, moltes dones viuen en un estat d'activitat constant amb la feina, família i responsabilitats. El cervell rarament descansa. I
el desig necessita exactament el contrari: relaxació i pausa. Quan el sistema nerviós es manté en mode alerta, el cos prioritza la supervivència abans que el plaer. No és una decisió conscient, és biologia.
SLa falta de descans, l'estrès sostingut, els canvis hormonals, la maternitat, el sedentarisme o la desconnexió corporal poden reduir la sensibilitat física i emocional. Moltes dones expliquen que no és que no vulguin, sinó que simplement no senten. No es tracta d'una absència de sexualitat, sinó d'una absència de connexió corporal.
Una de les maneres de tornar a connectar amb el desig
és precisament a través del cos: el moviment conscient, l'exercici, la respiració i els moments de pausa. En definitiva, recuperar la connexió amb una mateixa és sovint el primer pas per reconnectar també amb la teva parella.
El desig necessita proximitat emocional, però també certa distància psicològica, espai per continuar veient l'altre com algú diferent, no només com a company de responsabilitats. Moltes parelles no perden el desig per falta d'amor, sinó perquè deixen de cuidar l'espai on aquest pot aparèixer.
És important entendre que el problema no és l'edat, sinó que la comoditat pot apagar la dopamina. Per recuperar
l'espurna, cal introduir el que alguns terapeutes especialitzats anomenen "fricció eròtica" i el "treball de l'ombra", un procés d'exploració personal que permet reconnectar amb el desig i amb parts més profundes d'un mateix.
Cada vegada més parelles estan deixant enrere els esquemes romàntics tradicionals per explorar noves formes de connexió basades en la intensitat emocional i la novetat. Algunes
tendències actuals apunten cap a la introducció d'experiències que trenquen la rutina i reactiven l'adrenalina dins la relació: jocs de poder plantejats amb elegància i consens, exploració de fantasies personals i dinàmiques de dominació i submissió sempre des d'un marc de confiança i comunicació. Aquest enfocament no busca la provocació, sinó recuperar el misteri, la curiositat i la sorpresa, elements essencials perquè el cervell torni a percebre novetat dins d'una relació estable.
No vols la teva parella com el teu millor amic o amiga al llit, vols un amant capaç de sorprendre't
Els experts expliquen que introduir petits canvis de rol, jugar amb la incertesa o incorporar elements sensorials pot ajudar el cervell a percebre l'experiència com a nova. Detalls com antifaços de seda, accessoris suaus o de rol poden estimular la imaginació i generar una sensació renovada de descoberta dins la parella.
La proposta és transformar, de tant en tant, l'espai quotidià en un autèntic "santuari d'intensitat". No es tracta de grans canvis, sinó de crear una atmosfera diferent: llum tènue, absència de distraccions i experiències sensorials que ajudin a centrar l'atenció en les sensacions.
Alguns terapeutes recomanen experimentar amb la privació sensorial de manera segura i consensuada per potenciar la percepció corporal i fomentar la confiança entre la parella, la qual cosa permet que un membre guiï l'experiència mentre l'altre es deixa portar.
Del Priorat al Penedès i la Conca de Barberà, aquests vins celebren l’autenticitat, la frescor i el respecte per l’origen: des de la garnatxa blanca vibrant de Clos Farena fins a l’elegància històrica de Milmanda. Propostes amb ànima, que mariden paisatge, tradició i sensibilitat contemporània
Aquest monovarietal de garnatxa blanca, de vinyes d’alta altitud del Priorat, revela la versió més fresca i elegant d’aquesta denominació més enllà dels seus icònics negres. Un vi equilibrat i vibrant, ideal per maridar amb cuina asiàtica
Recaredo Terrers (91% Xarel lo, 5% Macabeu, 3% Parellada i 1% Monestrell) és un escumós biodinàmic que expressa amb profunditat i transparència l’essència mediterrània del Penedès. Lluminositat i frescor defineixen aquest vi sincer, fidel reflex del paisatge i del respecte absolut per la natura
Un vi negre ecològic i regeneratiu del Penedès elaborat amb moneu, “tempranillo” (ull de llebre) i garnatxa, que ofereix un perfil fresc i equilibrat. De color robí brillant, sedueix amb aromes de cirera madura i espècies, i és ideal amb carns magres, arrossos de muntanya i formatges semicurats
Milmanda, DO Conca de Barberà, és un dels grans chardonnays del nostre país. Amb criança en roure francès i sobre lies, expressa finor i una elegància que reflecteix el caràcter únic del seu origen històric al Castell de Milmanda
Hi ha una idea clau que sovint costa d’acceptar: no invertir també és una decisió. I, sovint, és la més cara. Perquè mentre tu intentes “no arriscar”, el món va per una altra banda: el cost de la vida puja, l’habitatge s’encareix, i les empreses aprenen a fer més amb menys persones. Traducció: el teu sou no creix al ritme dels actius.
Això no vol dir que t’hagis de convertir en trader, ni que hagis de viure enganxat a una pantalla. Vol dir una cosa molt més senzilla: si vols que el teu futur sigui més estable, necessites que una part dels teus diners treballi. Et deixo una guia pràctica en set punts, pensada per a qualsevol persona que vulgui millorar financerament:
1) ABANS D’INVERTIR, POSA LA CASA EN ORDRE
Invertir amb deutes cars és com córrer amb una motxilla plena de pedres. Per això, abans de comprar cap ETF ni cap fons, fes dues coses:
Amortitza deutes amb interessos alts. Si tens un crèdit que et cobra més d’un 5% anual (a Europa), és difícil que qualsevol inversió “segura” el superi sense maldecaps.
Crea un fons d’emergència. Sis mesos de despeses (com a mínim) en un lloc líquid i raonablement remunerat. No és per “guanyar”, és per no trencar el pla a la primera sacsejada.
Aquest punt és el que fa que la majoria fracassi: no per falta d’intel·ligència, sinó per falta d’aire.
2) LA PRIMERA PREGUNTA CLAU NO ÉS “QUÈ COMPRO?” SINÓ “PER A QUAN HO NECESSITO?”
Abans de parlar d’actius, respon això: Quan necessitaràs aquests diners?
Si els vols per a una entrada d’un pis d’aquí a 5–7 anys, no et pots permetre segons quines muntanyes russes. Si parlem de 15–30 anys, llavors sí: tens temps perquè el mercat faci el seu teatre… i tu hi guanyis igualment. El teu horitzó temporal és el volant. Sense volant, el cotxe pot córrer molt… però no saps cap on vas.
3) EL TEU RISC NO ÉS UNA TEORIA: ÉS COM DORMS QUAN BAIXA UN 30%
La renda variable pot caure un 20%, un 30%… i algun any fins i tot més. La qüestió no és si ho suportaries “en teoria”.
La qüestió és:
Què faràs quan ho vegis al teu compte. Per això, abans de decidir percentatges, sigues honest: Et posaries nerviós? Vendre “perquè no aguantes” és la manera clàssica de perdre diners amb un actiu que, a llarg termini, acostuma a guanyar.
4) RENDA VARIABLE: EL MOTOR (PER A QUASI TOTHOM)
Si hi ha un actiu que ha estat el gran generador de patrimoni al llarg de dècades és la renda variable: empreses.
No perquè plantin bitllets, sinó perquè: innoven, milloren marges, compren competència, s’adapten, i, sí: cada vegada necessiten menys humans per generar més beneficis. Avui, la manera simple d’exposar-t’hi sense jugar a endevinar quina empresa “petarà” és la inversió indexada: comprar un índex global (un “rànquing” d’empreses) que es va actualitzant amb el temps. Tu no has de triar guanyadors. El sistema els va posant més pes, i els perdedors en perden.
La renda fixa és això: prestar diners a estats o empreses a canvi d’un interès. Tot i no estar exempta de risc, té una funció molt útil: suavitzar els sotracs. Quan la borsa passa una mala ratxa, tenir una part més estable pot evitar el gran error: vendre en pànic.
6)
L’or no és per “fer-te ric ràpid”. És per sobreviure elegantment quan el món es posa nerviós. Històricament, quan els actius de risc pateixen, l’or acostuma a aguantar millor. I aquesta és la gràcia: no que sempre guanyi, sinó que compensi. La combinació d’actius és el truc real. No el “secret” del mercat.
7) I ARA LA PREGUNTA QUE T’ESTARÀS FENT:
ENTRO DE COP O A POC A POC?
Matemàticament, sovint surt millor entrar de cop (perquè molts anys el mercat puja). Però la inversió no és només matemàtica. És psicologia. Si entrar de cop et farà patir, si et farà mirar el compte cada dia, si et farà dubtar… llavors entra a poc a poc (DCA: aportar cada mes). El millor pla és el que pots mantenir sense sabotatge.
Et defineixen un perfil de risc, diversifiquen per tu, reequilibren automàticament, i t’eviten el pitjor enemic: tu mateix en dies dolents. Invertir bé no és ser brillant. És ser constant. I les carteres automatitzades, per a molta gent, són exactament això: constància empaquetada.
“Quan venc?” i “què passa amb Hisenda?”
Vendre-ho tot de cop sol ser mala idea. Perquè materialitzes guanys, pagues impostos de cop (depenent la teva residència fiscal). A més et quedes en cash (que la inflació es menja). Té molt més sentit pensar en retirades progressives: viure d’una part, i deixar la resta treballant. I sobre impostos: en general i segons on visquis, pagues quan vens o quan cobres rendes (si resideixes a Andorra tens un clar avantatge). Per això, planificar les sortides importa tant com planificar les entrades.
La majoria de les persones no fracassen invertint per falta d’informació. Fracassen perquè: s’emboliquen, canvien d’estratègia, volen “encertar el moment”, es posen nerviosos, i acaben fent l’únic que no s’ha de fer: comprar car i vendre barat. Per això, si no tens coneixement de mercats, ni ganes de formar-te, ni temps per seguir-ho, la millor opció acostuma a ser la més avorrida… i la més efectiva: carteres automatitzades.
(i qui encara ho creu arriba tard)
Durant anys, el trasllat a Andorra es va presentar com una equació aparentment simple: menor pressió fiscal, proximitat geogràfica i un marc regulador previsible. Per a molts professionals i patrimonis espanyols, la decisió semblava gairebé automàtica. Però el context actual no permet simplificacions. Avui, canviar la residència fiscal és una operació d'arquitectura jurídica i patrimonial. Intervenen variables com l'exit tax, la planificació de plusvàlues latents, l'estructura societària prèvia, el moment del cicle empresarial i, cada vegada més, els requisits econòmics del país receptor. Des de la meva pràctica en fiscalitat internacional —després d'especialitzar-m'hi a ESADE—, el canvi de paradigma és evident: Andorra ja no és una decisió oportunista. És una decisió estructural. I les decisions estructurals no admeten improvisació.
• L'EXIT TAX: UN FACTOR RELLEVANT EN DETERMINATS PATRIMONIS
Un dels elements que ha redefinit completament el debat és l'exit tax espanyol. Aquest mecanisme pot gravar plusvàlues latents simplement pel fet de deixar de ser resident fiscal, fins i tot sense haver venut cap actiu. La implicació és profunda: el cost potencial del trasllat pot existir abans que existeixi qualsevol liquiditat. No afecta tots els perfils. Impacta especialment participacions societàries significatives, empreses en fase de creixement i patrimonis amb valor acumulat no materialitzat. Però quan s'aplica, transforma la planificació en una qüestió de timing crític. El que sovint s'oblida és que l'exit tax no és només un impost. És un mecanisme de negociació temporal. El moment de sortir pot ser tan determinant com la decisió de sortir. I aquí és on moltes planificacions fallen: no per desconeixement del tipus impositiu, sinó per manca d'anticipació estructural.
• L'EVOLUCIÓ D'ANDORRA: D'ATRACTIU FISCAL A JURISDICCIÓ CONSOLIDADA
Paral·lelament, Andorra ha evolucionat cap a un model econòmic més madur i alineat amb estàndards internacionals. Les reformes recents —especialment les vinculades a la Llei Òmnibus 2— reflecteixen una voluntat clara: prioritzar la implantació econòmica real, projectes amb substància i estabilitat institucional. Això implica requisits econòmics més exigents, més escrutini sobre determinats perfils i menys espai per a moviments purament fiscals. No es tracta tant d'una restricció com d'una redefinició del posicionament del país. Des d'una perspectiva internacional, aquest procés acostuma a reforçar la reputació d'una jurisdicció: menys volatilitat, més credibilitat i més coherència reguladora.
• ÒMNIBUS 2 I EXIT TAX: SELECCIÓ NATURAL I PLANIFICACIÓ ESTRUCTURAL
L'elevació dels requisits econòmics introduïts per la Llei Òmnibus 2 no és neutra. Més capital, més implantació real i més exigència redefineixen el perfil del resident entrant. Andorra deixa d'atreure moviments tàctics de curt termini i passa a captar projectes amb més capacitat econòmica i visió a llarg termini. Aquest increment del nivell patrimonial no elimina el factor exit tax, però sí que en transforma la naturalesa. A mesura que augmenta la dimensió de les estructures empresarials i financeres, la planificació prèvia esdevé encara més determinant. L'exit tax no afecta tots
els perfils per igual. Impacta especialment aquells amb participacions societàries significatives o plusvàlues latents rellevants. Per això, en aquest nou context, la qüestió no és simplement poder venir a Andorra, sinó estructurar correctament la sortida. L'elevació del filtre d'entrada no simplifica el trasllat. El professionalitza. El trasllat no fracassa per excés d'ambició. Fracassa per manca d'anticipació. I en estructures patrimonials complexes, anticipar no és opcional. És condició de supervivència.
• COMPETÈNCIA GLOBAL: EL MAPA HA CANVIAT
Fa uns anys, la comparativa habitual era Espanya-Andorra. Avui, un emprenedor internacional compara jurisdiccions globals: Estònia, Dubai, Portugal en el seu moment o altres hubs digitals amb processos administratius extremadament àgils. La fiscalitat continua sent un factor rellevant, però rarament és l'únic. Seguretat jurídica, qualitat de vida, estabilitat política, entorn familiar i ecosistema empresarial són variables cada vegada més decisives. En aquest context, Andorra manté avantatges clars, però ja no competeix només per tipus impositius sinó per coherència global del projecte país.
• DE L'ATRACCIÓ FISCAL A L'ESTRATÈGIA EMPRESARIAL
El perfil d'emprenedor que avui analitza Andorra ja no busca exclusivament optimització fiscal. Busca entorns previsibles, estabilitat jurídica i capacitat de projecció internacional. Andorra ha evolucionat cap a un model més exigent però també més sòlid. L'entrada és més estructurada, els requisits són més clars i el context és més madur. Aquesta maduresa, lluny de restar atractiu, reforça la credibilitat del projecte país davant inversors que operen en múltiples jurisdiccions. El valor ja no és només pagar menys, sinó construir millor.
• DE L'ATRACCIÓ FISCAL A L'ESTRATÈGIA EMPRE-
El canvi més interessant potser és sociològic. Qui avui decideix establir-se a Andorra acostuma a fer-ho amb una planificació molt més estructurada: empreses tecnològiques amb projecció internacional, inversors patrimonials a llarg termini, professionals altament qualificats o famílies que busquen estabilitat real. La fiscalitat continua sent un element clau, però ha deixat de ser l'únic motor. I això, des d'una perspectiva de fiscalitat internacional, acostuma a ser el senyal inequívoc que una jurisdicció entra en una fase de consolidació. Andorra ja no és un recurs tàctic. És una decisió estratègica que exigeix arquitectura prèvia, timing precís i coherència patrimonial. En l'escenari actual, el risc no és pagar més impostos. El risc és estructurar malament el moviment. I en operacions patrimonials d'aquest nivell, l'error no és percentual. És estructural.•
cuina els 365 dies de l’any perquè tu només hagis de gaudir
Hi ha trajectòries que no es construeixen amb presses, sinó a foc lent.
La d’Abundi Monterde n’és un exemple clar. Fa més de 25 anys que l’arròs marca el seu camí professional i vital, una història feta d’esforç, aprenentatge constant i una passió profunda per la cultura de la paella.
DURANT 25 ANYS CONSECUTIUS, ABUNDI HA CUINAT PAELLES POPULARS PER A MILERS DE PERSONES
Tot comença l’any 2000, quan prepara la seva primera gran paella per a 2.500 persones a Escaldes. Aquell primer repte no va ser un fet puntual: durant 25 anys consecutius, Abundi ha cuinat paelles populars per a milers de persones, convertint cada edició en una experiència nova, escoltant atentament els comentaris del públic i millorant any rere any. Una escola real, directa i exigent.
EL 2005 S’IMPLICA EN UN PROJECTE DE CALDOS I ARROSSOS AMB NUTREXPA, QUE DONA LLOC ALS PRODUCTES ANETO EL 2010; FINS AL 2017 RECORRE ESPANYA CUINANT ARROSSOS I RECOLLINT LA RIQUESA DE LA SEVA CULTURA ARROSSERA
Els inicis van ser intensos i exigents, marcats per l’autoaprenentatge i el treball incansable. Amb el temps, aquest recorregut el va portar a col·laborar amb grans empreses del sector alimentari, viatjant arreu i aprofundint en una cultura arrossera diversa, rica i plena de matisos. L’any 2005 marca un nou
punt d’inflexió. El Grup Nutrexpa li proposa participar en el desenvolupament d’un projecte de caldos i arrossos. Cinc anys més tard, el 2010, surten al mercat els caldos i paelles Aneto, amb una excel·lent acollida. Fins al 2017, Abundi recorre tot el territori espanyol de la mà de la marca, cuinant arrossos de nord a sud i enriquint-se d’una cultura arrossera diversa, rica i plena de matisos que queda recollida, de nou, en els seus apunts.
Posteriorment, Gallina Blanca confia en ell per treballar a la divisió de Food Service, tant en projectes d’R+D com en fires d’alimentació i show cookings. Torna a la carretera, sempre amb la voluntat d’aprendre i, alhora, de transmetre coneixement sobre l’arròs a professionals de la cuina d’arreu de l’Estat espanyol.
AMB L’ARRIBADA DELS SEUS DOS FILLS, L’EMPRESA EVOLUCIONA DE L’ARRÒS AL CÀTERING GASTRONÒMIC INTEGRAL.
Però el projecte no s’ha quedat aquí. Amb la incorporació dels seus dos fills a l’empresa, després de formar-se en hostaleria i treballar en restaurants de prestigi, Abundi Monterde fa un pas endavant i evoluciona cap a un nou model. Avui, l’empresa ja no és només sinònim d’arròs, sinó també de càtering gastronòmic integral.
Càtering integral els 365 dies de l’any, al teu espai o on tu vulguis. Abundi Monterde i el seu equip ho organitzen tot perquè tu només celebris.
Actualment, el seu equip dissenya i executa esdeveniments complets i 100% a mida, adaptats a tot tipus de clients i formats: celebracions privades, esdeveniments corporatius, accions populars o propostes singulars on la gastronomia és l’eix central. Cada projecte es construeix de manera personalitzada, cuidant tant el menú com l’experiència global.
Tot i aquesta evolució, l’essència es manté intacta. Per Abundi Monterde, la cuina continua sent un espai de trobada, de respecte pel producte i de compartir. I si hi ha una idea que resumeix la seva manera d’entendre la gastronomia és clara: no existeix una única manera de fer les coses, sinó moltes formes de gaudir-les. •
El mes de març arriba amb una clara aposta per la naturalitat elegant i el confort sofisticat. Les tendències es mouen entre el smart casual refinat, el tailoring relaxat i els looks minimalistes, amb una paleta dominada pels neutres atemporals com el negre, el gris, el camel i el blau marí. Les siluetes es tornen més fluides i còmodes amb pantalons de tall ample, blazers relaxats i peces d’inspiració casual chic, mentre que textures com el vellut, la pell o el tweed aporten profunditat i caràcter.
La dona de l'esquerra llueix un fulard en tons fúcsia i vermell floral seguint la tendència de peces statement amb inspiració artesanal. La seva acompanyant opta per un abric negre estructurat, de línia neta, alineat amb el minimalisme atemporal, amb un fulard turquesa que introdueix un accent vibrant dins d'una base neutra.
La noia de l'esquerra aposta per una estètica clean casual. La noia del seu costat incorpora la blazer de quadre fi combinada amb camisa clara i denim ample. La noia de la seva dreta opta per un look estilitzat amb blazer ajustat i pantaló Slim, combinat amb botí de taló, seguint la línia power dressing. L'home de la dreta combina una camisa navy amb pantaló beix seguint la tendència smart casual
El Carles aposta per una estètica smart casual amb jaqueta encoixinada navy, seguint la tendència funcional urbana. La dona del mig opta per un vestit llarg navy de línia recta, alineat amb la tendència minimal chic d'hivern, combinat amb blazer de vellut marró. La Katya llueix una combinació potent de camisa blanca amb faldilla llapis seguint la tendència leather sophistication
La Victòria aposta per una peça absolutament protagonista amb abric de pèl en to rosa intens, molt alineat amb la tendència statement furry. La base en negre amb pantaló de cama ampla equilibra l'excés cromàtic seguint la tendència wide leg sofisticada.
Ella destaca amb un abric taronja que segueix la tendència color statement. Ell aposta per una jaqueta encoixinada verda oliva d'inspiració heritage molt alineada amb l'estètica countryside chic, creant una estètica natural sofisticada i atemporal.
L'home de l'esquerra aposta per una combinació d'inspiració casual creativa amb jaqueta de pell camel sobre capa interior navy. El fulard taronja estampat es converteix en peça protagonista. El seu acompanyant opta per una jaqueta encoixinada mostassa molt alineada amb la tendència color outerwear, combinada amb texà ajustat i bota robusta, seguint l'estètica urban outdoor
La noia de l'esquerra aposta per un look casual minimal nòrdic. La noia del seu costat porta un look comfort chic natural amb una clara referència al quiet luxury casual. La noia que l'acompanya llueix un total look negre amb inspiració athleisure. El noi de la dreta va optar per un smart casual esportiu, un estil funcional d'influència outdoor urbana.
La dona de l'esquerra aposta per una estètica casual urbana amb total look negre lleuger, combinat amb mitges opaques i vambes, seguint la tendència sporty chic. La seva acompanyant llueix una proposta sofisticada amb top negre ajustat i pantaló de ratlla diplomàtica de tall ample, alineat amb la tendència tailoring relaxat femení, i les botes altes negres reforcen una estètica powerful
La Rosa de l'esquerra aposta per una base monocromàtica seguint la tendència minimal relaxada. La Meritxell incorpora un abric de tweed molt alineat amb el tailoring clàssic renovat. La Meritxell del seu costat opta per camisa blanca amb detall brodat aportant inspiració artesanal. L’Anna porta un conjunt setinat en verd vinculat a la tendència jewel tones. La Silvia destaca amb abric vermell intens peça statement clara dins la tendència color power
La noia de l'esquerra aposta per una estètica minimal refinada amb cardigan negre estructurat i pantaló ample gris, seguint la tendència tailoring relaxat femení. La seva acompanyant llueix una blazer de quadre discret, combinada amb denim ample fosc, alineada amb la tendència heritage renovada.
Ell aposta per una combinació smart casual amb camisa blau marí profund ajustada, i pantaló beix clar, seguint la tendència clean tailoring masculina. Ella llueix una blazer en to camel suau combinada amb total look negre interior alineat amb la tendència minimal sofisticada.
L'Emili aposta per una estètica smart casual contemporània amb blazer en color gris clar, combinada amb camisa clara i pantaló fosc, seguint la tendència tailoring relaxat masculí. La Laura acompanyant va optar per un total look negre de línia neta, amb jersei de coll alt i pantaló ample, molt alineat amb la tendència minimal sofisticada.
El Jordi opta per una camisa blau marí profund, combinada amb pantaló gris clar, seguint la línia smart casual refinada. I la seva dona aposta per una estètica elegant amb blazer de color gris clar, combinada amb base neutra, seguint la tendència minimal business
El Marcos aposta per una estètica casual contemporània, amb dessuadora negra gràfica, seguint la tendència logo minimal. L'Elena llueix una combinació molt alineada amb la tendència red statement, amb top vermell intens de línia ajustada, combinat amb denim ample de tall recte, seguint el corrent wide i creant una imatge femenina segura i moderna.
El Gorka aposta per una estètica urbana sofisticada, amb samarreta gràfica, seguint la tendència tailoring. La Francesca opta per un conjunt negre amb blazer de ratlla fina alineat amb la tendència pinstripe, la silueta ampla reforça l'estètica tailoring. El Tomàs llueix un vestit blau marí amb camisa clara dins d'una línia smart tailoring
L'home de l'esquerra aposta per un abric fosc de línia recta dins d'una estètica minimalista. La Cristina incorpora un abric de quadres en tons grisos i negres seguint la tendència check hivernal. L'home de la dreta opta per una parca fosca amb bufanda estampada en blaus i grisos apostant per capes i textures seguint la tendència funcional premium
Ella aposta per una estètica casual amb toc dels setanta combinant jaqueta de pell marró amb camisa blanca fluida i pantaló seguint la tendència wide leg. Ell opta per una parca en to beix molt alineada amb la tendència de peces funcionals minimalistes.
L'ambaixador d'Espanya llueix una estètica clàssica amb americana d'espiga en to verd oliva, un dels colors de la temporada seguint la línia tailoring tradicional. El Marc porta un look casual refinat. El Jordi opta per una imatge urbana contemporània amb jaqueta navy que transmet dinamisme i estil funcional.
Ella llueix una estètica elegant amb blazer de color negre i top blanc, seguint la tendència black and white minimal. La silueta ajustada i les línies netes reflecteixen el power dressing contemporani. Ell opta per una blazer de quadre fi en tons camel combinada amb jersei coll alt en color granat i pantaló cru, seguint la tendència heritage tailoring
La noia de l'esquerra porta un look urban chic amb aire clàssic. L'abric camel combinat amb vestit curt i botes altes fa referència a una proposta d'inspiració parisenca. El noi del costat llueix un look casual fent referència al vintage casual. El David llueix un smart casual minimal amb una combinació neta i equilibrada. La noia del seu costat es decanta per un estil casual femení relaxat. La Bàrbara porta un modern tailoring relaxed. Una interpretació actual de la sastreria informal.
Delicat, femení i sorprenentment versàtil. El rosa pàl·lid es proclama el gran protagonista del 2026 i ho fa amb una nova actitud: més sofisticada, més madura i amb un aire romàntic que sedueix, tant de dia com de nit. Lluny de ser un to naïf, aquest any es reivindica com el nou neutre de l’armari.
01_ El vestit midi de puntes rosa de Self-Portrait redefineix l’elegància amb la seva silueta ajustada i el coll estructurat. 02_Les arracades florals de Self-Portrait amb cristalls roses il·luminen el rostre amb un toc romàntic i brillant. 03_La polsera llaç de cristall aporta delicadesa i sofisticació a qualsevol look. 04_ El vestit llarg amb volants de gasa de Chloé flueix amb lleugeresa i esperit eteri. 05_Les mules Chloé Jelly combinen comoditat i estil minimalista. 06_La minaudière Tropicus Swan suma caràcter amb el seu acabat estampat. 07_Les ulleres de sol Uma afegeixen un accent contemporani. 08_La bossa d’espatlla Chloé Plissé equilibra funcionalitat i elegància. 09_La minifaldilla de pell Balmain Paris aporta força i actitud. 10_Florabloom Perle Eau de Parfum perfuma i hidrata amb intensitat subtil. 11_ El collar i les arracades Chance Infinie, en or rosa amb diamants i robins, eleven el rosa a joia eterna. 12_La diadema de macramé Zimmermann, en to préssec, evoca romanticisme bohemi. 13_Les Cosmo Cateye en rosa actualitzen el clàssic ull de gat amb aire modern. 14_Sandàlia slingback de taló Dior Bow.
Tres tons que desprenen llum, optimisme i sofisticació. Aquesta primavera-estiu 2026, el color s’expressa en clau suau però amb personalitat, combinant textures lleugeres, volums delicats i complements amb caràcter.
Rellotge de quars en acer amb esfera nacrada i cristall de safir. 17_Collar reversible Iconica amb penjoll Pomellato. 18_ Print A-Pigment Complex és un complement alimentari en vials monodosi amb una fórmula dermoavançada. Disponible a la teva farmàcia
Les teves taques expliquen la teva història. INDIBA Print la reescriu amb ciència.
Inspirada en la força salvatge dels ingredients silvestres en alta concentració, aquesta fórmula dermoavançada actua des de dins per prevenir, reduir i unificar taques, hiperpigmentacions i ulleres.
• Prevé noves taques
• Protegeix del fotoenvelliment
• Redueix taques existents
• Redueix les ulleres
• Potent acció antioxidant
• Disminueix l’inflammaging
• Unifica el to de la pell
• Aporta lluminositat i vitalitat
El deer print s'imposa aquesta tem porada com l'estampat clau per elevar els looks quotidians. Aquest estampat aporta caràcter sense perdre elegància, convertint-se en el punt d'equilibri perfecte entre modernitat i atempo ralitat. Els accessoris icònics reforcen una estètica on el luxe actual es cons trueix a través de detalls subtils, peces versàtils i una sofisticació effortless que defineix el nou xic contemporani.
01_ Top ajustat de GUESS. 02_ Jeans d’estètica anys 70, de Tommy Hilfiger. 03_ Bossa de & Other Stories amb estampat deer print 04_ Cinturó de Ralph Lauren. 05_ Sabates slingback bicolor de Chanel, el to bordeus connecta amb la bossa. 06_ Nova Eau de Parfum de Lacoste. Amb notes de pera, mandarina, gessamí, rosa, vainilla i ambre. 07_ Rellotge Omega Constellation. Disponible a The Embassy. 08_ Anell d’or blanc amb diamant. Exclusiu a Maison Roca. 09_ Auriculars Beoplay Eleven, de Bang&Olufsen. 10_ Ballarines de Parfois. 11_Sabates slingback de Ferragamo. Disponible a The Gallery. 12_ Ulleres de sol de Dolce&Gabanna. Disponible a Pyrénées Andorra. 13_ Espelma de Ralph Lauren.
L’excel·lència de Borgonya, EN EXCLUSIVA A Andorra a Marquet Gourmeterie
Passional, magnètic i absolutament sofisticat. El vermell s’im posa aquesta temporada com el gran protagonista de l’armari, tenyint peces clau i complements amb una energia irresistible. De dia o de nit, en textures lleugeres o nobles, és el to que transforma qualsevol look en una declaració d’estil.
Bermudes en barreja de lli Twinset. Frescor estiuenca amb elegància relaxada. (Bespoke Closet) 02_ Xancletes de pell Twinset. Minimalisme xic per als dies més càlids. (Bespoke Closet) 03_ Jersei oversized escot en V ottod’Ame. Silueta ampla amb fermall extraïble per un toc distintiu. (Luo) 04_ Ballarines destalonades en napa ottod’Ame. Línia depurada i comoditat sofisticada. (Luo) 05_ Mini bossa de pell ottod’Ame. Compacta i versàtil, amb tancament de cordó. (Luo) 06_ Pantaló ample de punt vermell EMME Confort i color en clau contemporània. (Luo) 07_ Polsera Chance Infinie. Or rosa, diamants i robins: llum amb caràcter. (Maison Roca) 08_ Anell Chance Infinie. Elegància joiera en vermell radiant. (Maison Roca) 09_ Vestit acampanat midi amb cinturó. Shantung de llana i seda vermella, pura sofisticació. 10_ Sandàlia slingback de taló Dior Bow. Setí blanc amb detall femení icònic. 11_Metropolitan Insignia Clutch mitjà CH. Peça estructurada d’elegància atemporal. 12_ Arracades Endless Diamond amb cristall CH. Brillantor subtil per elevar qualsevol look. 13_ Patchouli Paris – Eau de Parfum. Un pàtxuli intens i seductor que deixa empremta.
La moda masculina aquesta primavera aposta per una elegància natural on la comoditat i l'estil conviuen sense esforç. Aquest look combina peces icòniques reinterpretades en clau contemporània, textures denim en tons verds, siluetes relaxades i accessoris funcionals que reflecteixen el nou luxe masculí. Una proposta que demostra que l'home actual busca autenticitat i equilibri en el seu dia a dia.
by:
l’essència de la nova temporada
La primavera-estiu 2026 aposta per una paleta terrenal i elegant: verds profunds, marrons tabac i l’estampat de lleopard com a toc salvatge. Una temporada que combina refinament italià, esperit safari i complements amb caràcter.
01_ Bermudes Delft en sarga de cotó verdes Dior. Tall impecable en clau fresca i sofisticada. 02_ Jersei de llana i caixmir Prada. Bàsic de luxe amb tacte exquisit. 03_ Pantalons de gavardina de cotó Prada (tabac). Elegància relaxada en to terrós. 04_ Texans regular rentat Prada. Denim contemporani d’acabat net. 05_ Samarreta de tirants de punt Prada. Minimalisme pur per equilibrar el look. 06_Pantalons jacquard lleopard Dolce & Gabbana. Caràcter i audàcia amb segell italià. 07_Ulleres de sol Lusso Sartoriale. Accent sofisticat d’inspiració clàssica. 08_ Bandolera Gucci Jackie 1961 gran. Icona atemporal amb presència. 09_ Vambes Screener Gucci. Estètica retro amb esperit urbà. 10_ Collar amb penjoll Insignia Gucci. Detall distintiu amb ADN de marca. 11_ Cinturó de pell amb motiu de fulles Brunello Cucinelli. Artesania refinada amb sivella trenada. 12_Longines Master Collection. Rellotge automàtic en acer i or rosa de 18 quirats, elegància suïssa atemporal.
Per: Cristina Gil
Any d’estrena: 2026
Gènere: Comèdia romàntica
Durada: 1h 57min
People We Meet on Vacation és una comèdia romàntica fresca i entranyable, una adaptació de la novel·la d’Emily Henry, que ens parla d’amistat, amor i del pas del temps. La història segueix dos millors amics Poppy i Alex que, any rere any, comparteixen vacances mentre intenten entendre què són realment l’un per l’altre, interpretats per Emily Bader i Tom Blyth.
M’ha agradat molt el missatge que transmet de “casa és amb qui, no on”. Crec que és una idea preciosa, perquè al final el que importa no és el lloc, sinó la persona amb qui el comparteixes. Els protagonistes tenen molta química, i això fa que cada mirada i cada conversa siguin especials. És una comèdia romàntica amb unes escenes molt maques, d’aquelles que et fan somriure i sospirar a parts iguals.
Any d’estrena: 2026
Gènere: Drama romàntic
Durada: 2h 16min
“Cumbres Borrascosas” és impressionant. Tot i que no és una adaptació fidel de l’obra original d’Emily Brontë, i que, de fet, la directora Emerald Fennell, no pretenia que ho fos (per això mateix el títol apareix entre cometes), el resultat és increïble.
És una pel·lícula molt sensorial, crua i intensa. Les escenes són d’una bellesa impressionant, amb uns paisatges que gairebé es poden sentir a la pell. Els colors estan súper ben treballats i l’equip de fotografia ha fet una feina impecable; cada pla sembla una obra d’art. També m’ha encantat la caracterització. El vestuari té molta força i tot està molt pensat, res és casual, i això fa que l’atmosfera sigui molt immersiva. És d’aquelles pel·lícules que no només mires… sinó que gairebé sents.
De fet, els dos actors principals, Margot Robbie i Jacob Elordi són molt bons cadascú en el seu paper, i per a mi sí que hi ha una connexió molt maca entre ells, subtil però poderosa. Sense cap mena de dubte és una versió diferent, arriscada i visualment fascinant d’una història clàssica que, per a mi, has d’anar a veure, tant sí com no, al cinema.
Any d’estrena: 2009
Nombre de capítols: 171
Durada dels capítols: 40-45 min
Nombre de temporades: 8
Per: Cristina Gil
Aprofitant que la meva parella no s’ha vist la sèrie i que jo sempre trobo que qualsevol moment és bo per tornar a veure Crónicas Vampíricas, aquí estem, a mitjans de febrer, atrapats un altre cop a Mystic Falls amb els germans Salvatore. Té 8 temporades i, si busques una comfort series, aquesta és una de les meves. Mai defrauda.
La història se situa en un petit poble dels Estats Units on els humans conviuen (més o menys) amb éssers paranormals. Els protagonistes són els vampirs, però també hi trobaràs bruixes i homes llop, tots junts i barrejats, fent veure que tot és normal. L’Elena Gilbert, interpretada per Nina Dobrev, forma part d’una de les famílies fundadores que, des de fa segles, lluiten contra els vampirs… i acaba enamorant-se precisament de dos d’ells: els germans Salvatore, Paul Wesley i Ian Somerhalder.
A partir d’aquí, venen aventures constants, enemics memorables, girs inesperats, ensurts i una dosi perfecta d’amor i drama adolescent que enganxa sense remei. És intensa, romàntica i plena de moments icònics. Per a mi, tornar a Mystic Falls sempre és com tornar a casa.
De moment, una de les meves temporades preferides. Aquest cop la història se centra en Benedict Bridgerton, interpretat per Luke Thompson, i en la seva història amb Sophie, a qui dona vida Yerin Ha. I sí: les vibes de “La ventafocs” són absolutament evidents… i m’encanten. El ball, el misteri, la identitat amagada, aquesta sensació de conte romàntic clàssic amb un toc modern.
La química entre els protagonistes és innegable. Hi ha tensió, dolçor i aquella connexió que es construeix a foc lent. M’ha agradat especialment la sensibilitat que aporta l’actriu al seu personatge; té una presència molt delicada però alhora intensa, que encaixa perfectament amb el món Bridgerton. Romàntica, màgica i amb aire de conte: una temporada que m’ha conquistat completament. Tot i que continuo sense ser fan d’aquesta estratègia de dividir la temporada en dues parts (uns capítols primer i, setmanes després, la resta), he de dir que l’espera val la pena.
Any d’estrena: 2026
Nombre de capítols: 8
Durada dels capítols: 50-70 min
Nombre de temporades: 4
Per: Cristina Gil
Autor: Paul Pen
Editorial: Penguin Random House
Pàgines: 368
Una família sense nom viu tancada en un soterrani. Els pares i l’àvia estan cremats, la germana porta una màscara, el germà gran és ben estrany… i el petit, que és el narrador d’aquesta història, gairebé no entén res. Només sap que aquella és la seva normalitat. Que viuen amagats. Que el món de fora és perillós. I que les preguntes que li neixen a dins cada vegada tenen menys respostes per part dels adults.
Tot trontolla quan la germana —sense que quedi clar de qui— es queda embarassada i té un fill. A partir d’aquí, la tensió creix d’una manera inquietant, lenta però constant, fins que la veritat comença a esquerdar-ho tot.
Diria que no és un llibre per a tothom. És incòmode, fosc i pertorbador. Però si t’agrada el thriller psicològic, les històries estranyes i aquelles lectures que et deixen amb una sensació inquieta al cos, aquesta és una molt bona opció. És d’aquells llibres que no saps si vols continuar… però que no pots deixar de llegir.
Autor: Rebecca Yarros
Editorial: Grupo Planeta
Pàgines: 736
És la història d’una escola de genets de dracs absolutament addictiva. A Basgiath, sobreviure ja és un repte… i graduar-se, gairebé un miracle. La Violet Sorrengail arriba a l’acadèmia sense estar preparada físicament per a un entorn tan brutal, però amb una intel·ligència que compensa cada debilitat. I allà coneix en Xaden Riorson.
La Violet i en Xaden m’agraden molt junts. Es veuen obligats a ajudar-se i defensar-se a mort l’un a l’altre, malgrat ser enemics. Aquesta tensió constant entre el “t’odio” i “et necessito” és, sincerament, de les millors parts del llibre. La química és intensa i plena d’espurnes.
Encara que trobo que l’escriptura és força bàsica i, en alguns punts, repetitiva, la història enganxa moltíssim. Té ritme, acció, girs i aquell punt de romantasy que et fa passar pàgines sense adonar-te’n. No és una lectura profunda, però sí molt entretinguda. Ideal si busques fantasia, tensió romàntica i dracs.
DEL CES 2026 ALS NOSTRES DISPOSITIUS QUOTIDIANS, LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL HA DEIXAT DE SER UNA SIMPLE ASSISTENT DE XAT PER CONVERTIR-SE EN EL MOTOR INVISIBLE QUE REDEFINEIX COM TREBALLEM, COMPREM, ENS CUIDEM I ENS CONNECTEM AMB EL MÓN. AQUESTES SÓN LES 12 INNOVACIONS QUE MARQUEN L’INICI D’UNA NOVA ERA.
EL 2026 HA CONSOLIDAT UNA EVIDÈNCIA: LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL JA NO ÉS UNA PROMESA, ÉS INFRAESTRUCTURA. DES DE GADGETS SOFISTICATS FINS A PROGRAMARI CAPAÇ D’ACTUAR PER NOSALTRES, LA TECNOLOGIA ESDEVÉ MÉS AUTÒNOMA, PREDICTIVA I INTEGRADA QUE MAI.
ULLERES INTEL·LIGENTS
AMB IA I REALITAT
AUGMENTADA
Els nous models integren càmeres capaces d’“entendre” allò que mirem: identifiquen monuments, tradueixen menús amb subtítols projectats al vidre i responen a gestos subtils o ordres de veu. El disseny ja és pràcticament idèntic al d’unes ulleres convencionals.
Les Ray-Ban Meta (Gen 2/3) se situen entre 329 € i 450 €, mentre que els models amb pantalla integrada, com les Xreal Air 2, oscil·len entre 449 € i 550 €.
CONNECTIVITAT
Bípeds o quadrúpedes, amb xarxes neuronals que els permeten pujar escales, manipular objectes delicats i patrullar la llar com a sistema de seguretat actiu. Un model avançat com el Unitree G1 parteix dels 16.000 $ (uns 15.000 €), mentre que opcions més senzilles es troben des de 2.000 €.
ENROTLLABLES PRO
Els panells OLED flexibles amb motors interns eliminen les marques de plec i ofereixen una experiència d’escriptori en un dispositiu portable. Pensats per a professionals en moviment. Els primers models, com el Lenovo Legion
Pro Rollable, superen els 2.500 € – 3.000 €.
SATEL·LITAL EN MÒBILS
Ja integrada en smartphones d’alta gamma com l’iPhone 17 o el Samsung S26, permet missatgeria i trucades en qualsevol punt del planeta. El cost s’inclou en terminals d’entre 900 € i 1.400 €, amb subscripcions satel·litals de 10 € a 20 € mensuals després del període gratuït.
PORTÀTILS “AI PC” AMB IA LOCAL
Equipats amb NPU (Unitat de Processament Neuronal), permeten transcriure reunions, resumir documents o generar imatges sense enviar dades al núvol. Més privacitat, menys latència i millor autonomia.
Els models amb xips com Snapdragon X Elite o Intel Core Ultra parteixen dels 700 €, i poden arribar als 1.200 € – 1.600 € en gammes prèmium com l’Acer Swift 14 AI.
AMB CERTIFICACIÓ QI 2
Amb anell magnètic estandarditzat i refrigeració activa, optimitzen la càrrega ultraràpida sense degradar la bateria. Els preus oscil·len entre 40 € i 90 €, segons si són bases individuals o múltiples.
IA AGÈNTICA (AGENTS AUTÒNOMS)
No només responen: actuen. Poden gestionar un vol cancel·lat, reservar alternatives i avisar els contactes professionals. Funcionen amb subscripcions “Pro” o “Team”, amb un cost mitjà de 20 € a 30 € mensuals.
APPS DE SALUT AMB MONITORATGE 24/7
Analitzen biomarcadors com la variabilitat cardíaca o la temperatura cutània i anticipen refredats o episodis d’estrès. Versions prèmium entre 8 € i 15 € mensuals, o pagaments anuals d’uns 80 €.
PLATAFORMES DE DESENVOLUPAMENT
“AI-NATIVE”
Permeten crear software descrivint la idea amb paraules. La IA escriu el codi i desplega l’aplicació. Plans professionals des de 25 € al mes per projecte.
CIBERSEGURETAT PREVENTIVA
Models especialitzats detecten atacs de dia zero i generen pegats en minuts. Les suites domèstiques costen entre 60 € i 120 € anuals.
ASSISTENTS DE COMPRA AMB IA MÒBIL
Mitjançant realitat augmentada, identifiquen productes compatibles amb la dieta i analitzen l’historial de preus. Generalment gratuïtes, amb versions prèmium d’uns 5 € mensuals.
NÚVOL 3.0
Arquitectura distribuïda que millora velocitat i eficiència per a IA generativa. El preu orientatiu se situa entre 2 € i 5 € mensuals per 1 TB optimitzat.
No és només acer, és tecnologia punta al servei de la gastronomia
Alimentar i cuidar amb la màxima exigència.
A GRUP RULL acabem d'entregar el nostre últim gran projecte: una cuina industrial espectacular dissenyada per al restaurant DITALY amb un únic objectiu: preparar els millors plats.
Equipament d'elit.
Espais creats a mida perquè l'equip treballi amb màxima precisió, fluïdesa i comoditat.
LA TARDOR-HIVERN 2026-2027 ES DIBUIXA ENTRE EL PRAGMATISME SOFISTICAT I L’HERÈNCIA REINVENTADA. LES PASSAREL·LES DE NOVA YORK I LONDRES HAN DEFINIT AQUEST FEBRER EL NOU RELAT DE LA MODA INTERNACIONAL. ENTRE RETORNS ESPERATS, ANIVERSARIS ICÒNICS I DEBUTS AMB PERSONALITAT PRÒPIA, LA TEMPORADA TARDOR/HIVERN 20262027 ES PRESENTA COM UN DIÀLEG ENTRE LA “VESTIBILITAT” REFINADA I L’EXCENTRICITAT INTEL·LIGENT. AMB PRESÈNCIA DE LA REIALESA BRITÀNICA I ESTRELLES DE HOLLYWOOD A PRIMERA FILA, LA MODA RECUPERA EL SEU PODER CULTURAL I MEDIÀTIC, SENSE RENUNCIAR A LA FUNCIONALITAT NI A LA IDENTITAT.
Del 11 al 16 de febrer, la New York Fashion Week va reivindicar el pragmatisme elegant. En un moment en què el consumidor busca peces duradores i versàtils, la ciutat va apostar per una “vestibilitat” sofisticada, allunyant-se del concepte purament experimental per abraçar un luxe pensat per al dia a dia.
Escenaris emblemàtics com el Gotham Hall, el Metropolitan Opera House —on Michael Kors va celebrar el seu 45è aniversari— i el Park Avenue Armory van convertir-se en temples d’una moda amb vocació urbana i cosmopolita.
Ralph Lauren va captivar amb una col·lecció inspirada en el “Vell Hollywood”, on la sastreria impecable en tons xocolata i negre evocava l’elegància atemporal de les grans estrelles del cinema. Siluetes estructurades, abrics llargs i vestits de nit d’una sobrietat exquisida van marcar un retorn a la sofisticació clàssica.
Michael Kors, per la seva banda, va celebrar la seva trajectòria amb “New York Chic”, una reinterpretació dels clàssics americans. Americanes redefinides, teixits luxosos i una paleta càlida van demostrar que la modernitat també pot ser fidel als orígens.
Un dels moments més esperats va ser el debut en solitari de Rachel Scott per a Proenza Schouler. La dissenyadora va apostar per una sofisticació texturitzada, amb una precisió tècnica que jugava amb volums subtils i superposicions intel·ligents.
A primera fila, noms com Anne Hathaway, Rihanna, Pamela Anderson o Amanda Seyfried confirmaven que Nova York continua sent l’epicentre mediàtic del glamour contemporani.
TONS TERRA COM LA TERRACOTA CONVIUEN AMB TOCS VIBRANTS DE FÚCSIA I BLAU FRED, MENTRE ELS COMPLEMENTS DE CAP (PILLBOX I CAPUTXES) EMERGEIXEN COM A NOU GEST D’ESTIL
LA SASTRERIA “RE-WORKED” —AMERICANES RETALLADES, ASIMÈTRIQUES O RECONSTRUÏDES— ES CONSOLIDA COM LA PEÇA CLAU DE LA TEMPORADA
Del 19 al 23 de febrer, Londres va reafirmar el seu paper com a bressol del talent emergent i la creativitat d’avantguarda. El 180 Strand, epicentre del NewGen Space, va concentrar l’energia d’una ciutat que viu la moda com a expressió cultural, mentre espais singulars com Manor Place —antics banys victorians reinterpretats— aportaven una atmosfera carregada d’història.
Tolu Coker va signar una de les desfilades més mediàtiques gràcies a l’assistència del rei Carles III. La seva proposta va fusionar herència britànica i nigeriana amb una narrativa identitària potent, demostrant que la moda pot ser també un pont entre cultures.
Burberry, sota la direcció de Daniel Lee, va tancar la setmana reforçant els codis de la casa: gavardines elevades, estampats florals digitalitzats i una reinterpretació contemporània del patrimoni britànic.
Erdem va commemorar el seu 20è aniversari amb una col·lecció inspirada en figures històriques com la reina Elisabet i la duquessa de Devonshire. Romanticisme, brodats delicats i siluetes d’aire aristocràtic van convertir la passarel·la en un homenatge a la memòria i al poder femení.
A la front row, la presència del rei Carles III es va sumar a actrius com Helen Mirren, Keira Knightley o Lily Collins, reforçant la connexió entre moda, cultura i reialesa.
Entre el pragmatisme refinat de Nova York i l’herència reinterpretada de Londres, la temporada Tardor/Hivern 2026-2027 dibuixa una dona segura, culta i versàtil. Una dona que entén la moda com a expressió personal, però també com a connexió amb la història i el present. Una narrativa que, sens dubte, marcarà el ritme de l’estil internacional… i que aviat veurem reinterpretada als carrers més elegants del nostre entorn.
L’ESTÈTICA
“QUIRKY” I EXCÈNTRICA
S’IMPOSA AMB PERLES, LLAÇOS I CAPES DRAMÀTIQUES QUE
REIVINDIQUEN LA INDIVIDUALITAT
Arribada i sortida amb comoditat
Servei 100 % personalitzat i adaptable a les teves necessitats
Valet parking per a més comoditat
Accés directe a les andanes de l’estació de l’AVE
Estalvia temps
Arribada i sortida exprés
Accés amb targeta Priority Pass
Sense cues al caixer ni a la sortida del pàrquing
Cuidem el teu cotxe
Pàrquing cobert
Zona exclusiva per a clients
Places àmplies i identificades
Carregador d’alta velocitat per a cotxes elèctrics
Pell amb glow real, llavis amb intenció i detalls que expliquen qui ets.
Primavera és sinònim de renaixement… i aquest 2026 també ho és per a la bellesa. La tendència gira cap a una estètica més intel·ligent: pell cuidada com a “patrimoni”, maquillatge que accentua i no tapa, cabells amb moviment real i manicures que semblen petites obres d’art. El resultat? Un look refinat, però humà: impecable sense ser rígid.
L’ERA DEL “GLOW QUE NO S’INVENTA”
El missatge de fons és clar: la pell ja no es maquilla, es treballa. L’obsessió del 2026 és el que molts anomenen cellness: cuidar la pell des de la seva “energia” i capacitat de regeneració, amb rituals i actius que reforcen barrera, textura i lluminositat.
COM ES TRADUEIX EN PRIMAVERA
(QUAN LA PELL CANVIA D’HUMOR):
“La pell del 2026 no busca perfecció: busca salut visible. El glow ja no s’aplica, es construeix”
F Menys productes, millor ordre: neteja suau → hidratació que segella → SPF constant. (El glow arriba quan la pell està estable.)
F Textura “expensive skin”: acabat polit, porus calmats, llum natural. És el luxe silenciós aplicat a la pell.
F Actius en conversa 2026: puja l’interès per polinucleòtids i PDRN (popularitzats en l’univers clínic i molt influents en la narrativa de regeneració).
Truc exprés DONA SECRET: abans d’un esdeveniment, substitueix “més base” per més preparació: hidratant + un toc de producte lleuger amb llum (no purpurina) i corrector només on cal. La pell fa la resta.
Aquest 2026 és molt estratègic: el look es construeix amb un protagonista. El maquillatge s’allunya de l’efecte “tot al màxim” i aposta per un gest clar: llavis, galtes o mirada.
GUANYADORES DE PRIMAVERA:
F Llavis que parlen: tons fruita madura, terracotes, roses intensos… o acabat suau i difuminat tipus “núvol”. És la manera més ràpida de vestir la cara.
F Rubor de salut (no de nina): aplicat alt, difuminat cap a la templa, en textura cremosa. Fa efecte descansat encara que hagis dormit poc.
F Bronze nou: no és el bronzejat dur d’altres èpoques; és un bronze translúcid, elegant, com si la llum vingués de dins.
Truc pro: si tries llavi potent, mantén ulls nets i pell polida. Si tries ulls, llavi transparent. Aquesta regla simple és la diferència entre “tendència” i “massa”.
1. Protector solar facial lleuger
Base real de qualsevol look glow. Sense SPF no hi ha pell prèmium.
2. Base o tint sèrum
Unifica sense ocultar textura. La pell continua sent protagonista.
3. Rubor cremós multitasking
Serveix per galtes, parpelles i fins i tot llavis subtils.
4. Bàlsam o lipstick hidratant amb color
El gest ràpid que eleva qualsevol estilisme.
5. Sèrum capil·lar lleuger
Controla el frizz sense eliminar el moviment natural.
6. Oli d’ungles o tractament cutícula
La manicura 2026 comença en la cura, no en el color.
“El maquillatge torna a ser estratègic: un sol protagonista pot transformar tota una expressió”
S’acaba l’efecte encartonat. La primavera 2026 demana cabells que es moguin: ones fluides, capes que respiren i recollits que semblen escultures suaus.
QUÈ VEUREM MÉS:
F Liquid waves: ones líquides, brillants i lleugeres (fàcils de portar i molt fotogèniques).
F Ratlla lateral de retorn: un gest petit que canvia tota la cara.
F Recollits escultòrics: polits, però amb intenció; ideals per a looks de nit o events
F Volum 90s modernitzat: bobs amb aire i lift, glam sense semblar disfressa.
Truc anti-frizz de transició: crema lleugera + una microgota de sèrum només a puntes. No busquis controlar-ho tot: busca que sembli car.
MINIMAL NET… AMB ART SUBTIL
La manicura 2026 juga a dues bandes: base polida i detall creatiu. La tècnica estrella és el blooming gel, que deixa que el color “floreixi” sobre la base i creï formes orgàniques irrepetibles.
IDEES PRIMAVERA (PORTABLES PERÒ ACTUALS):
F Rosa gloss / jelly: acabat “llavi en ungles”, net i lluminós, perfecte per a la temporada de transició.
F Blooming gel en clau suau: una o dues ungles amb efecte aquarel·la i la resta nude. Elegant i diferent.
Truc de luxe discret: ungles curtes o mitjanes, forma neta, i brillantor perfecta. La tendència és “ben cuidat” abans que “massa decorat”.
La bellesa d’aquesta primavera no transforma qui ets: revela la millor versió de la teva llum.
Crystal Retinal – Medik8
Amb més de 30 premis internacionals, aquesta fórmula amb retinal actua fins a 11 vegades més ràpid que el retinol. Allisa arrugues i perfecciona la textura per a una pell visiblement més uniforme i lluminosa.
High Potency Classics Face
Finishing & Firming Tinted
Moisturizer – Perricone MD La hidratant amb color icònica del Dr. Perricone. Hidrata, reafirma i protegeix amb SPF 30 mentre aporta un to natural i lluminós. L’aliada perfecta per a un acabat radiant sense esforç.
Primabiotic Hialuron –
Primabiotic Fórmula suïssa d’alta qualitat que combina àcid hialurònic amb actius clau per hidratar i reafirmar des de l’interior. Més elasticitat, més lluminositat, pell més plena dia rere dia.
Disponibles a la teva farmàcia de confiança.
DURANT ANYS HEM CUIDAT LES PUNTES COM SI FOSSIN EL TERMÒMETRE DEFINITIU D'UNS CABELLS SANS. PERÒ AQUESTA VISIÓ HA CANVIAT RADICALMENT. AVUI EL CUIR CABELLUT ÉS L'ORIGEN DE TOT.
L’ENVELLIMENT
MOLT ABANS DE LA CAIGUDA: COMENÇA
Rituel Deluxe Genesis actua contra la caiguda dels cabells sense sobrecarregar la fibra capil·lar ni alterar l'equilibri natural del cuir cabellut.
L'envelliment capil·lar no comença amb la caiguda dels cabells, sinó molt abans, al cuir cabellut. El primer senyal no és perdre cabells, sinó observar com neix més fi, amb menys brillantor i amb un cuir cabellut progressivament més sensible o reactiu. Aquest procés està directament relacionat amb l'envelliment del teixit del fol·licle pilós, responsable de generar uns cabells forts i saludables.
Factors com la inflamació crònica, l'estrès oxidatiu o l'envelliment cel·lular afecten l'equilibri del cuir cabellut i debiliten els cabells des de l'arrel. Quan aquest ecosistema es descompensa, la fibra capil·lar perd qualitat abans, fins i tot, que aparegui la caiguda visible.
Un cuir cabellut equilibrat, net i ben oxigenat afavoreix el creixement natural, ajuda a prevenir la caiguda i redueix alteracions habituals com la sequedat, l'excés de greix o la sensibilitat cutània. Aquesta nova mirada transforma completament els rituals de bellesa. La rutina capil·lar ja no es limita al xampú i
8h Magic Night
Serum és un tractament sense esbandida dissenyat per actuar mentre descanses.
El Glass Shine
Sèrum sense esbandida està formulat per aportar una brillantor intensa i un acabat sedós als cabells.
al condicionador, exfoliacions suaus, sèrums específics, massatges estimulants i fórmules passen a formar part d'un gest de cura integral. De cara a la primavera 2026, les tendències apunten cap a una visió encara més científica i holística dels cabells. El protagonisme recau en la salut integral del cuir cabellut, l'equilibri del microbioma i l'ús d'ingredients biotecnològics.
La tendència s'allunya així de les solucions superficials i aposta per rutines minimalistes però constants, orientades a construir uns cabells sans des de dins cap enfora.
Perquè la nova bellesa capil·lar ja no consisteix només a lluir uns cabells bonics, sinó a crear les condicions perquè creixin forts, equilibrats i plens de vida des de l'origen mateix.
Aquesta crema de Bambú està dissenyada per reforçar els cabells mentre facilita el pentinat diari, aportant nutrició i protecció.
Shampoo Reparador Molecular és un xampú reparador dissenyat per reforçar els cabells des de l'interior.
Ultimate smooth xampú desintoxica els cabells, eliminant les partícules metàl·liques.
Per acompanyar el tractament, res millor que la ultimate smooth mascareta.
Bain Vital Dermo-Calm és un bany netejador especialment formulat per calmar i protegir els cuirs cabelluts secs o sensibles.
Xampú queratina està formulat per netejar delicadament els cabells mentre ajuda a reparar els danys acumulats.
La Mascareta
Exfoliant 2 en 1 combina l'exfoliació amb el tractament nutritiu d'una mascareta, oferint una cura completa des de l'arrel.
UN CUIR CABELLUT EQUILIBRAT CREA LES CONDICIONS
PERQUÈ ELS CABELLS CREIXIN AMB MÉS FORÇA I VITALITAT
Les noves tendències en decoració que transformen la llar en un refugi emocional
La decoració entra en una nova etapa: menys exhibició i més emoció. El 2026, les llars es transformen en espais que cuiden, inspiren i expliquen qui som. Materials nobles, colors envoltants i dissenys pensats per al benestar redefineixen el luxe contemporani: viure bé dins de casa.
Durant més d’una dècada, el minimalisme va imposar interiors impecables, dominats pel blanc i per línies estrictes. Espais bells, sí, però sovint distants. Avui aquesta estètica evoluciona cap a una nova sensibilitat: el minimalisme càlid, una manera d’entendre la casa des de la proximitat i la sensació de refugi.
Els interiors actuals continuen buscant ordre i equilibri, però incorporen textura, matèria i emoció. Els blancs purs deixen pas a tonalitats sorra, terracota, cacau o pedra, que envolten l’espai amb una calidesa subtil. La fusta natural, els teixits orgànics i les superfícies imperfectes aporten autenticitat i trenquen amb la rigidesa del passat recent.
Ja no es tracta de tenir menys, sinó d’escollir millor. Peces duradores, objectes amb història i materials honestos construeixen interiors que resisteixen el pas del temps i reflecteixen la personalitat dels qui hi viuen.
Després d’anys dominats pels neutres, el color reapareix amb una nova intenció emocional. No és un retorn estrident, sinó sofisticat i conscient. Tons profunds com el burgundy , el paprika o els vermells terrosos aporten energia i elegància sense saturar l’ambient, mentre que els blaus empolsimats i els verds suaus creen atmosferes calmades i equilibrades.
La gran tendència és el color drenching: aplicar un mateix to a parets, sostres i fins i tot elements tèxtils per generar una sensació immersiva i cohesionada. L’espai deixa de fragmentar-se visualment i es converteix en una experiència envoltant.
El resultat són interiors amb més caràcter, més personals i emocionalment més rics
A Tapisseria i Decoració Bigordà sabem que els detalls marquen la diferència. Descobreix l'exclusiva Tela Amatrice, una cortineta dissenyada per enamorar.
ABRAÇA
Les línies rectes i excessivament rígides cedeixen protagonisme a formes orgàniques i volums arrodonits. Sofàs corbats, butaques escultòriques i taules de siluetes suaus introdueixen una nova manera d’habitar l’espai: més relaxada, més humana. El saló recupera la seva essència com a lloc de trobada. Les distribucions afavoreixen la conversa i la convivència, amb seients enfrontats i ambients pensats per compartir moments, no només per mirar una pantalla.
El mobiliari es converteix en peça emocional. Objectes artesanals, dissenys únics o peces vintage conviuen amb creacions contemporànies, aportant identitat i narrativa a cada racó.
La casa ja no es dissenya per impressionar, sinó per cuidar-nos.
La decoració actual aposta per la superposició subtil d’elements. Catifes, cortines lleugeres, coixins, ceràmiques i fibres naturals creen interiors amb profunditat visual i confort sensorial.
Les capes tèxtils substitueixen la fredor dels espais excessivament minimalistes i aporten una sensació immediata d’acollida. Els teixits amb textura, els acabats artesanals i els detalls imperfectes reforcen la idea d’una bellesa més humana i menys artificial.
Barrejar peces antigues amb disseny contemporani es converteix en un gest gairebé essencial. Aquesta combinació aporta autenticitat i construeix espais que expliquen històries, lluny de les cases impersonals i uniformes.
El disseny interior adopta cada vegada més principis propis del wellness. Dormitoris pensats per afavorir el descans real, banys inspirats en spas i petits racons dedicats a la calma reflecteixen una nova prioritat: cuidar la salut emocional des de l’entorn quotidià.
La il·luminació càlida i regulable, els materials naturals i una acústica més amable contribueixen a reduir l’estrès diari. Fins i tot la tecnologia evoluciona cap a la discreció, integrantse de manera invisible per facilitar la vida sense dominar visualment l’espai.
La casa deixa de ser només funcional per convertir-se en un refugi personal.
Espai sense límits: Tota la compra del mes cap de sobres i a la vista.
Frescor extrema: Allarga setmanes la vida dels aliments. Zero malbaratament.
Acer negre antitempremtes: Elegància pura i sempre impecable.
NATURALESA INTEGRADA:
VIURE DINS I FORA
La connexió amb la natura continua consolidant-se com un dels grans pilars del disseny contemporani. Plantes integrades, pedra natural, fustes sense tractaments artificials i transicions fluides entre interior i exterior creen espais més orgànics i equilibrats. El disseny biofílic ja no és una tendència puntual, sinó una nova manera d’entendre l’arquitectura interior. Obrir la casa a la llum natural i incorporar materials sostenibles respon a una necessitat profunda de reconnectar amb l’essencial.
La sostenibilitat passa així de ser una opció a convertir-se en un criteri imprescindible.
La gran transformació de la decoració actual és conceptual. El luxe ja no s’associa a l’ostentació, sinó a la sensació que transmet un espai: calma, autenticitat i benestar.
Les llars contemporànies busquen equilibri entre estètica, funcionalitat i emoció. Espais pensats per viure més lentament, reconnectar amb un mateix i gaudir del dia a dia.
Avui, decorar ja no és seguir tendències, sinó construir un espai que ens representi. Una casa que respira calma, autenticitat i bellesa quotidiana. Perquè el veritable luxe ja no és allò que es veu, sinó allò que se sent quan arribem a casa.
Les idees que definiran la decoració aquest any
F Minimalisme càlid
Els interiors abandonen la fredor visual i incorporen textures naturals, tonalitats terra i materials que aporten confort emocional. Menys rigidesa, més sensació de llar.
F Color envoltant (color drenching)
Parets, sostres i tèxtils comparteixen una mateixa gamma cromàtica per crear espais immersius, elegants i coherents visualment.
F Formes orgàniques
Sofàs corbats, taules escultòriques i volums arrodonits substitueixen les línies rectes i aporten fluïdesa i relaxació als espais.
F Decoració amb història
Peces vintage, artesania i objectes personals guanyen protagonisme. La casa es construeix a partir de records i identitat, no només de tendències.
F Benestar a casa
Il·luminació càlida, materials naturals i espais pensats per descansar converteixen la llar en un autèntic refugi emocional.
F Connexió amb la natura
Plantes, fusta, pedra i llum natural integren interior i exterior, consolidant el disseny biofílic com a nou estàndard del confort contemporani.
Durant molts anys, el cos de la dona ha estat explicat des de fora. Des de manuals, diagnòstics ràpids o solucions pensades per apagar símptomes, més que per entendre’ls. Hem après a posar nom a moltes coses, però no sempre a comprendre què signifiquen.
Moltes dones hem crescut pensant que el dolor menstrual era normal. Que perdre una mica d'orina després d'un part era inevitable. Que el cansament constant formava part del ritme de vida adult. Que els canvis d'humor, de son o de desig eren simplement etapes que calia acceptar sense fer massa preguntes. "A mi també em passa", una frase habitual que moltes vegades ens fa no voler saber més, acceptar i callar.
Amb el temps, aquesta normalització ha generat una desconnexió silenciosa del nostre cos i fins i tot de les nostres necessitats. El cos parla, però sovint ningú ens ha ensenyat a escoltar-lo.
Irene Fernández Centellas
I potser aquí comença tot.
La salut femenina no és només una qüestió hormonal, ni tampoc exclusivament ginecològica. El cos de la dona funciona com un sistema profundament interconnectat, on participen el sistema nerviós, el moviment, el teixit conjuntiu, el sòl pelvià, la respiració, el descans, les emocions i el context vital. Quan una d'aquestes peces es desajusta, la resta també ho nota.
Aquesta mirada integradora encara és relativament nova en la divulgació general, però cada vegada més necessària. Perquè moltes dones no busquen únicament eliminar un símptoma; busquen entendre què els està passant. I així és com neix aquesta secció que tinc el gust de presentar-te avui.
@irenefernandezcentellas www.femenineflow.com
Fisioterapeuta i Psiconuroimmunóloga clínica especialitzada en salut de la dona · CEO Femenine Flow, escola de formació sobre salut pelviana i hormonal femenina · Directora del Màster de Salud hormonal de Regenera.
Una de les grans confusions que encara arrosseguem és pensar el cos com una estructura fixa. Però el cos femení és canviant per naturalesa, de fet és cíclic i això ho sents i ho saps. Evoluciona al llarg del cicle menstrual, s'adapta durant l'embaràs, es reorganitza després del part i torna a transformar-se durant la premenopausa i la menopausa.
Aquests canvis són processos d’adaptació biològica.
Les hormones, sovint assenyalades com les responsables de tot, en realitat responen constantment al que passa al nostre entorn intern i extern: l’estrès sostingut, la qualitat del son, el moviment diari, l’alimentació, les relacions personals o fins i tot la manera com respirem o com ens parlem.
Quan entenem això, desapareix la idea que el cos “falla”. El que apareix és una nova pregunta: què necessita ara mateix?
Et comentava que durant anys s’ha parlat de les hormones com si actuessin de manera independent. Però avui sabem que el sistema nerviós té un paper fonamental en la seva regulació.
Quan el cos percep estrès sostingut, activa mecanismes de supervivència que prioritzen l’energia immediata per sobre d’altres funcions, inclosa la reproductiva. Això pot influir en el cicle menstrual, en la qualitat de l’ovulació, en la intensitat dels
símptomes premenstruals o en la vivència de la menopausa. No és estrany, per tant, que moltes dones notin canvis hormonals en períodes d’exigència emocional o vital. La ment no separa el que vivim del que sentim.
Aquesta relació entre sistema nerviós i salut femenina ens convida a ampliar la mirada: cuidar-se no és només fer més coses, sinó aprendre a regular el ritme intern.
Un altre dels grans reptes és entendre que el cos no necessita el mateix als trenta que als cinquanta. La fertilitat, la maternitat, la recuperació postpart o la transició menopàusica són moments amb necessitats fisiològiques diferents.
La perimenopausa, per exemple, sovint arriba amb símptomes que desconcerten: alteracions del son, canvis en la distribució del greix corporal, fluctuacions emocionals o disminució de l’energia. Massa sovint es viuen com una pèrdua, quan en realitat representen una reorganització profunda del cos.
Quan hi ha informació i acompanyament adequats, aquestes etapes poden viure’s amb més serenitat i comprensió.
Salud | Irene Fernández
EMalgrat tenir un paper essencial en la qualitat de vida femenina, el sòl pelvià continua sent una estructura poc coneguda. No només intervé en la continència urinària o fecal, sinó també en l’estabilitat corporal, la postura, la funció sexual i el benestar visceral.
Moltes dones només en senten parlar quan apareix un problema o el dia que saps que estàs embarassada. Però el sòl pelvià no és un múscul que s’hagi d’activar constantment ni una zona que només requereixi exercicis puntuals. Forma part d’un sistema que treballa en sinergia amb el diafragma, l’abdomen profund i la manera com gestionem les pressions internes del cos.
Quan aquesta coordinació es perd (després d'un embaràs, per estrès crònic, cirurgies, sedentarisme o un impacte mal gestionat) poden aparèixer símptomes que sovint es normalitzen: pesadesa pèlvica, molèsties durant les relacions sexuals, pèrdua d'orina o sensació de falta de control corporal.
Entendre el sòl pelvià és, en realitat, entendre una part central de l’equilibri femení. De tot això també en parlarem.
Aquesta nova secció neix amb la voluntat d'obrir un espai de conversa honesta sobre la salut femenina. Un lloc on parlar de temes que sovint queden fora de les converses habituals: sexualitat, dolor pelvià, canvis hormonals, postpart, menopausa o la relació entre emocions i cos.
Mes a mes, abordarem qüestions que moltes dones es fan, però que no sempre troben resposta clara. Ho farem des d'una mirada integradora, basada en el coneixement científic, però també en l'experiència clínica i humana.
Exposició 365 dies l’any. La teva publicitat mai descansa
Reproducció i freqüència. Gestió directa i sense intermediaris.
Preus escalables i competitius. Inversió petita, visibilitat massiva
NImpacte visual incomparable. Pantalla LED de gran format i alta resolució.
Resultats visibles.
Més de 400.000 impactes setmanals reals, demostrables.
Flexibilitat de programació. Tu decideixes quan i com.
+376 328 842
info@cgled.ad www.cgled.ad
El vincle entre animals i persones és antic i profundament arrelat. Al llarg de la història, la convivència amb mascotes ha estat una font de companyia, protecció i afecte, però avui la ciència confirma allò que moltes persones ja saben per experiència pròpia, estar a prop dels animals ens fa sentir millor.
En una societat on la pressió constant i l'augment dels nivells d'ansietat, les mascotes es converteixen en un suport essencial. Ofereixen companyia i presència constant, una connexió emocional sincera que ajuda a reduir la sensació de soledat i aporta calma en moments de tensió.
Els animals en el lloc de treball
Diversos estudis han demostrat que la presència de mascotes pot reduir l'estrès també en l'àmbit laboral. Ajuden a millorar el clima emocional, augmenten la satisfacció dels empleats i afavoreixen un ambient més relaxat. I, en el dia a dia, arribar a casa i trobar la teva mascota continua sent una de les formes més efectives de desconnexió emocional després d'una jornada intensa.
Les mascotes també ajuden a controlar l'ansietat perquè donen sentit a la rutina. Són una raó per sortir de casa cada dia, faci sol, plogui o nevi. En l'àmbit fisiològic, el contacte amb animals estimula la producció d'oxitocina
i redueix els nivells de cortisol, associat a l'estrès. Aquest equilibri hormonal contribueix a una regulació natural del sistema nerviós. No és casualitat que la teràpia assistida amb animals tingui cada vegada més presència. Aquest tipus d'intervencions han demostrat ser especialment beneficioses per a persones amb ansietat, estrès crònic, depressió o dificultats emocional.
En definitiva, les mascotes no només ens fan companyia, ens sostenen emocionalment, ens connecten amb una rutina saludable i ens recorden la importància de l'afecte i la presència.
Av. Tarragona, 16 · Andorra la Vella · T. +376 866 003
Mésqueanimals mesqueanimals
El Manacor Grill, del complex Caves Manacor, és un restaurant pioner del procés de maduració de la carn al Principat d’Andorra.
Quan el coneixement i tracte del producte eleven la seva elaboració a sublim
Si vols gaudir del millor filet, amb una textura tendra i un sabor intens i deliciós, el restaurant Manacor, del complex gastronòmic Caves Manacor, és una referència inequívoca al nostre país, ja que és pioner en el procés de maduració càrnia al nostre país i compta amb el sistema “dry aged” al Principat d’Andorra.
CUINA PERMANENT
Ctra. General, núm. 2 · El Tarter · Canillo T. 852 472 / 851 484 · grupcm@andorra.ad
menjar de veritat en llocs amb encant!
LA BORDA PAIRAL 1630
Tradició,brasa i autèntica gastronomia andorrana
Al cor d’Andorra, La Borda Pairal 1630 ofereix una carta centrada en la cuina de muntanya, amb plats tradicionals que posen en valor el producte local. Caragols a la llauna, arròs de muntanya i carns a la brasa en són els protagonistes, sense oblidar opcions de peix que completen l’oferta. Una proposta gastronòmica saborosa i fidel a les arrels, en un entorn càlid i amb un servei proper.
Carrer Dr. Vilanova, 7
AD500 Andorra la Vella +376 869 999 @labordapairal1630
AANDORRA, HI HA RESTAURANTS QUE ENAMOREN TANT PEL MENJAR COM PER L’ENTORN. ENTRE MUNTANYES, NATURA I MOLTA HISTÒRIA, TROBEM BORDES AMB CUINA CASOLANA, CARNS A LA BRASA I PLATS DE TOTA LA VIDA AMB UN TOC MODERN. PERÒ NO TOT SÓN BORDES: TAMBÉ HI HA UNA CORT
MOLT ESPECIAL QUE DESTACA PER LA SEVA CUINA CREATIVA I D’AUTOR.
SI BUSQUES UN LLOC ON MENJAR BÉ I VIURE UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA, AQUESTES
PROPOSTES SÓN IDEALS PER GAUDIR DEL MILLOR D’ANDORRA!
Cuina d’alt nivell en un entorn amb encant
En una borda emblemàtica del 1877, Jou la Borda ofereix una proposta gastronòmica d’alta cuina que fusiona els sabors de muntanya amb els millors productes del mar. Plats com el caneló de vedella andorrana o el salmó fumat a la brasa destaquen en una carta plena de matisos i arrels. Amb diversos ambients i vistes excepcionals, és una experiència culinària que uneix història, territori i sensibilitat gastronòmica.
Av. de les Comes, 3 Sispony, AD400 La Massana +376 385 961 www.joulaborda.com @joulaborda
Tradició i sabor amb encant de muntanya
Des del 2003, la Borda Eulari ofereix cuina andorrana casolana en un entorn acollidor i amb producte de temporada. Plats com l’escudella, els cargols a la llauna o l’arròs de pop es combinen amb l’allioli de codony artesanal i una terrassa amb vistes que convida a gaudir de la tradició amb calma.
Ctra. de Sant Cristòfol d’Anyós
AD400 La Massana
+376 836 400
@bordaeulari
Cuina casolana amb ànima
Amb plats com el conill de l'àvia Roser, els peus de porc premiats o les carns a la brasa, La Cantina dels Racons aposta per una cuina honesta i tradicional, plena de sabor i elaborada amb producte de qualitat. Les postres casolanes completen una proposta que enamora des del primer mos.
Cuina andorrana amb essència i generositat
Referent indiscutible al centre d’Andorra, la Borda Estevet combina tradició i qualitat amb una oferta gastronòmica generosa i saborosa. Hi trobaràs carns a la brasa, tapes, arrossos i postres casolanes en un entorn autèntic i acollidor. Ideal per redescobrir la cuina de muntanya amb tocs mediterranis, és una de les millors opcions per menjar bé i sentir-se com a casa.
Ctra. de la Comella i de la Plana, 2
AD500 Andorra la Vella +376 864 026 www.bordaestevetandorra.com @bordaestevet
Carretera general, 2
AD100 Canillo
+376 852 877
www.albertcollcuina.com/la-cantina
Cuina de muntanya amb essència familiar
Amb una graella insígnia i plats com el civet de porc senglar, la cua de bou amb bolets o les perdius en escabetx, La Borda de l’Arena ofereix cuina tradicional andorrana amb opcions per a tots els paladars, incloenthi propostes vegetarianes, veganes i sense gluten. Tot això, en un entorn natural privilegiat i amb el caliu d’una autèntica borda de muntanya.
Crtra. Os de Civis km 1-300
AD600 Sant Julià de Lòria +376 842 574
Creativitat amb arrels de muntanya
A 1.840 metres, La Cort de Popaire reinventa la cuina tradicional andorrana amb una proposta d'autor que fusiona receptes de sempre amb tocs innovadors. Plats com els raviolis de conill amb rossinyols o el porro confitat amb gelat de romesco reflecteixen una cuina creativa, honesta i profundament lligada al territori.
Tradició amb mirada contemporània
Amb plats com el caneló XL de pollastre de corral o el filet de bou Rossini amb foie , la Borda de l’Hereu fusiona cuina de muntanya i creativitat moderna. Una proposta gastronòmica d'alt nivell, basada en producte local i brasa, que manté viva l’essència d’una borda del segle XVII amb un toc actual i elegant.
Av. Príncep Benlloch, 22
www.bordahereu1693.com @bordahereu1693
Situat a Canillo, aquest restaurant ofereix cuina de muntanya amb un enfocament refinat. Dirigit pel xef Sergi Simó, destaca per una atmosfera íntima i acollidora, amb un interiorisme rústic i vintage. A més, l’experiència es completa amb una acurada selecció de vins que acompanya i realça cada proposta gastronòmica.
Torna la temporada de primavera! Ja tenim obertes les inscripcions per als cursos de poni i cavall. El camí per als futurs competidors comença ARA.
• 1 llom de cérvol
Salsa de vi:
• 1 L de vi negre
• 250 g de sucre
Farcit:
• 1 porro
• 200 g de mantega
• 200 g de xampinyons
• 200 g de ceps
• 100 g de foie
• 250 g de tartufata
• 50 g de tòfona negra
• Pasta de full
1
• Estirar la pasta de full.
• Afegir una capa del farcit per sobre.
• Incorporar a sobre el llom de cérvol.
Carn
• Netejar el llom de cérvol.
• Salpebrar i saltar al foc amb potència.
Salsa de vi
• Posar el vi negre en una olla a bullir durant 10 min.
• Quan evapori l’alcohol, afegir el sucre.
• Portar al foc durant 15 min i deixar reposar 24 h.
Farcit
• Ficar la mantega amb el porro tallat fi i escalfem.
• Afegir els ceps i xampinyons tallats i sofregim 10 min més.
• Incorporar el foie i la tòfona tallada i salpebrar.
• Reservar.
• Embolicar.
2 3 6 5 7 4
• Pintar amb un rovell d’ou la pasta de full.
• Preescalfar el forn a 180°.
• En una fusta, tallar en 2/4 parts i afegir la salsa de vi per sobre o al costat.
• Coure al forn durant 30 min
Av. Copríncep de Gaulle, 19 · Escaldes-Engordany T. +376 726 223 · +376 686223
www.funerarianoucami.com | info@funerarianoucami.com CONCESSIONÀRIA DEL FORN CREMATORI D’ESCALDES-ENGORDANY UNA EMPRESA FAMILIAR QUE UNEIX LES ARRELS TRADICIONALS AMB LES NOVES TECNOLOGIES, PER TAL D’OFERIR UN SERVEI FUNERARI INTEGRAL I PERSONALITZAT AMB DEDICACIÓ I PROXIMITAT, SEMPRE AL VOSTRE COSTAT... OFERINT UN ACOMPANYAMENT PERSONALITZAT EN CADA MOMENT
Un viatge on els temples mil·lenaris conviuen amb ciutats ultramodernes i on cada detall té un significat. Del silenci dels santuaris de Kyoto a l’energia vibrant de Tòquio, Japó sorprèn per la seva cultura, la seva gastronomia i la seva manera única d’entendre l’harmonia i el respecte per la tradició. És una destinació ideal per a qui busca una experiència diferent, cuidada fins al mínim detall i plena de contrastos que no deixen indiferent.
Un país d’una riquesa cultural immensa, amb icones universals com la Gran Muralla, l’Exèrcit de Terracota o les ciutats imperials. Viatjar a la Xina és endinsar-se en una història que es remunta a milers d’anys, però també descobrir una modernitat sorprenent a les seves grans metròpolis. Una destinació que impressiona per la seva dimensió, la seva diversitat de paisatges i la sensació constant d’estar descobrint alguna cosa nova.
Egipte és una destinació que transporta en el temps des del primer moment. Les piràmides de Gizeh, els temples de Luxor i Karnak i l’experiència de navegar pel Nil permeten viure de prop una de les civilitzacions més fascinants de la humanitat. Un viatge que combina cultura, misteri i emoció, amb paisatges que formen part de l’imaginari col·lectiu. Ideal per a qui vol tornar amb la sensació d’haver viscut alguna cosa realment especial.
Fer un safari és viure la natura en el seu estat més autèntic. Recórrer reserves naturals, observar animals en llibertat i dormir en allotjaments integrats al paisatge converteix aquest viatge en una experiència única. És una aventura que combina emoció, exclusivitat i connexió amb l’entorn, perfecta per a qui busca sortir de la rutina i viure moments que queden gravats per sempre a la memòria.
Plaça Guillemó, 5
Andorra La Vella · +376 806 006 emocions@viatgesemocions.ad
Plaça Coprínceps, 4 Local 3 Bis Escaldes-Engordany · +376 829 044 emocions2@viatgesemocions.ad
www.viatgesemocions.com
Carrer de l'Aigüeta, 18
Andorra La Vella · +376 807 900 emocions3@viatgesemocions.ad
Univers i Energies
ALLÒ QUE NO FEM CAS DE DIA, ENS VISITA DE NIT EN FORMA DE SOMNI. HI HA SOMNIS QUE ES REPETEIXEN UN COP I UN ALTRE I ENS PERSEGUEIXEN AMB ESCENES QUE ENS GENEREN POR I ANGOIXA NOMÉS DE PENSAR-LES. ELS SOMNIS RECURRENTS SÓN LLIÇONS PENDENTS DE L'ÀNIMA I APAREIXEN QUAN HI HA CONFLICTES NO RESOLTS, EMOCIONS REPRIMIDES O CANVIS VITALS QUE NO ENS ATREVIM A AFRONTAR.
SOMNIS MÉS HABITUALS
Un dels somnis més habituals és somiar que algú ens persegueix. Aquest somni parla d'allò que encara no has afrontat de cara i que fa temps que evites, una decisió pendent, una emoció reprimida o una situació que necessita ser resolta.
Un altre somni recurrent és aquell en què et maten o simplement mors. El seu significat acostuma a generar un gran impacte emocional perquè es pren el somni de manera literal. Però realment simbolitza el final d'una etapa, una transformació
Caure al buit és un altre dels somnis freqüents. Reflecteix pèrdua de control, inseguretat o por davant de canvis que no t'esperes. Has de tenir en compte que el buit simbolitza la incertesa, però també l'espai necessari per iniciar una nova etapa amb més consciència.
Els somnis no volen espantar-te, volen despertar-te. Com més els ignores, més es repeteixen, però quan els escoltes i entens el seu missatge, sovint desapareixen, perquè encara que no ens deixen dormir amb tranquil·litat, el que volen es ser escoltats.
NO S'HA DE TENIR POR DELS SOMNIS, PERQUÈ EL SEU OBJECTIU NO ÉS ESPANTAR-TE, SINÓ AJUDAR-TE A SER LLIURE I A VIURE AMB MÉS CONSCIÈNCIA
profunda o l'acceptació de l'ego, no la mort, perquè l'ego no pot morir, és part de nosaltres, es tracta d'integrar-lo, però això parlarem un altre mes.
El que has de fer no és evitar-los, sinó observar-los amb calma, entendre què t'estan mostrant i atrevir-te a mirar allò que durant el dia has preferit ignorar.
“Ets un ésser ple de llum. Obre't i endinsat a descobrir l'univers de saviesa que hi ha dins teu“
El tarot és una eina d'endevinació o d'introspecció? El tarot prediu el futur o ajuda a interpretar el present? Per què moltes persones hi recorren en moments d'incertesa? Realment és fiable? La fiabilitat depèn de la carta o de la interpretació que en fem? Per què connecta tant amb les noves generacions actualment?
El tarot és un sistema simbòlic compost per 78 cartes: 22 arcans majors i 56 arcans menors. Aquest oracle no va néixer com a eina d'endevinació, sinó com un joc de cartes a Europa al segle XV, concretament al nord d'Itàlia. No va ser fins al segle XVIII que es va començar a desenvolupar el seu ús esotèric, especialment vinculat als corrents ocultistes europeus.
El tarot es considera sagrat perquè actua com una porta cap a un terreny, moltes vegades, desconegut per nosaltres. Les seves cartes són arquetips universals amb missatges que connecten amb el nostre inconscient. Aquestes imatges representen experiències que tots vivim o hem viscut, com ara conflictes interns, transformacions, pèrdues o renaixements, en definitiva, crisis personals. El tarot no inventa aquestes vivències, sinó que les codifica en símbols. Les cartes no s'han d'interpretar de manera literal, com hem dit, són arquetips que representen processos universals de l'experiència humana. Funcionen com a miralls que ens ajuden a comprendre millor el moment que travessem i a prendre consciència del nostre propi camí.
Cada mes descobrirem una mica més sobre aquesta pràctica ancestral i simbòlica. Aprofundirem en el seu llenguatge, la seva història i el significat dels seus arquetips. Explorarem com llegir les cartes, com interpretar les tirades bàsiques i com entendre el missatge que s'amaga darrere de cada símbol, perquè tu també, si vols, puguis comprendre com funciona i començar a fer-lo servir amb criteri, respecte i intuïció.
By: Dona Secret
by: Dona Secret
21/03 • 20/04
21/05 • 21/06
23/07 • 22/08
22/09 • 22/10
22/11 • 22/12
22/01 • 21/02
Març marca un punt d’inici potent. Energia renovada per prendre decisions i liderar amb seguretat. A la feina, avances amb determinació. En l’amor, passió alta: modera les presses i escolta més.
Març activa la teva vida social i professional. Bones converses, reunions i noves idees. Evita la dispersió. En l’amor, la comunicació clara reforça els vincles.
Mes expansiu. Març t’anima a obrir horitzons, aprendre i sortir de la rutina. A la feina, visió estratègica. En l’amor, il·lusió compartida i ganes de créixer junts.
Relacions en primer pla. Març porta decisions importants en parella o col·laboracions. A la feina, bons acords. En l’amor, diàleg sincer i equilibri renovat.
Creativitat i entusiasme. Març afavoreix projectes personals i moments de gaudi. A la feina, idees fresques. En l’amor, espontaneïtat i complicitat.
Mes dinàmic i comunicatiu. Març activa contactes, idees i decisions ràpides. A la feina, moviment positiu. En l’amor, converses clau que aporten claredat.
21/04 • 20/05
Mes de calma i preparació. Març et convida a tancar temes pendents i a cuidar-te sense pressa. A la feina, estabilitat. En l’àmbit personal, escolta el cos i respecta els teus límits.
El focus se situa en la feina i els objectius. Març et demana compromís i constància. En l’àmbit emocional, busca equilibri entre exigència i autocura. Suport familiar present.
22/06 • 22/07
Transformació silenciosa. Març és ideal per revisar emocions, finances o pactes interns. A la feina, discreció efectiva. En l’àmbit personal, deixa anar el control excessiu.
23/08 • 21/09
Ordre i responsabilitat. Març et demana disciplina en rutines i salut. A la feina, constància que dona fruits. En l’amor, petits gestos reforcen la confiança.
23/10 • 21/11
La llar i les emocions prenen protagonisme. Març et convida a baixar el ritme i reforçar arrels. A la feina, estabilitat. En l’amor, necessitat de seguretat emocional.
23/12 • 22/01
Autoestima i valor personal. Març t’ajuda a posar límits i reconèixer el teu talent. A la feina, ordena prioritats. En l’amor, sensibilitat i connexió profunda.
22/02 • 20/03
Ara és el moment! Inverteixi en un dipòsit amb la rendibilitat més alta Una inversió amb la seguretat i la confi ança d’Andbank
Dipòsit al 3 % TAE a 3 anys. Inversió mínima de 50.000 euros. Possibilitat de cancel·lació del dipòsit en qualsevol moment. Si es cancel·la abans del termini de 3 anys, l’interès remunerat serà d’un 1,5 % TAE. Contractació disponible fins al 30/06/2026. Per a més informació, consulti al seu gestor habitual o a qualsevol oficina d’Andbank