La Marina - Edició novembre de 2018 by La Marina

ENTREVISTA Parlem amb l'Ibtissam, filòloga i membre de l'Associació cultural Josur Pàg. 20

PERIÒDIC GRATUÏT /

5.992 EXEMPLARS

Novembre 2018 / Núm. 277

Associació de Mitjans de Comunicació Local

Veïns de Mare de Déu de Port farts del deteriorament del seu carrer ACTUALITAT Pàg. 3

REPORTATGE

Rescatem la història d'un veí, victima dels camps nazis Pàg. 13

TEMA DEL MES

La neteja, l’incivisme i la mobilitat tornen a centrar el debat del Consell de Barri Pàg. 10

MIRADES

Novembre 2018 // www.lamarina.cat



mirada crítica

Caixers inutilitzables

EDITORIAL Rafel Vidal

Fundador i president d'honor: Joan Antoni Reyes i Blanco Tel. 93 296 50 07 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat Espai Musical La Bàscula C. Foc, 128, 1a planta 08038, Barcelona Directora Yohany Limpias Redacció Jesús Martínez, Mauro Sturlese, Laura Sicilia i Yohany Limpias Edició i maquetació David Edo Fotografia Rafel Vidal, Agustín Forteza, Josep Vicens Col·laboradors Julio Baños, Juan Bibián, Neus Borrell, Pepe Caracoles “Macondo”, Elena Garcia, Esther Pardo, Xavier Sanz, Mar Salvador, Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Carles Ribas Consultor extern Joan Barutel Consell consultiu Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfor, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós). Publicitat Ibtissam Chakkour comercial@lamarina.cat · 93 296 50 07 Impressió: GestXXI Tirada 6.000 exemplars Difusió controlada per OJD-PGD Distribució gratuïta DL: B-3220/94+Amb el suport de:

Molts caixers del barri van ser pintats durant la nit del 30 de setembre i l'1 d'octubre aquest era el seu aspecte, cosa que va provocar que molts veïns haguessin d'anar més lluny o fer cua per aconseguir treure diners. ■ Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@lamarina.cat O amb el teu mòbil al número de WhatsApp de LA MARINA: 93 223 14 03

Conviure i valorar la diversitat Els éssers humans probablement som l'espècie més diversa del món. Únics i genuïns, però al mateix temps interdependents. Dona igual de què puguem presumir. Senzillament existim perquè existeixen els altres. "Sóc perquè som" és una sàvia dita africana, que reflecteix que les persones ens necessitem mútuament. Potser a casa seva cadascú intenti limitar el seu espai i posi la televisió i l'idioma que més li agradi perquè diu el que es vol sentir, però a fora la realitat és complexa. I mai té un únic "color", encara que hi hagi un que nosaltres considerem "el nostre". Al contrari, els "colors" es barregen i la paleta sovint agafa tonalitats grises. I amb colors ens referim a les nostres identitats. Són temps difícils on cada vegada guanya més terreny la intolerància, el racisme i la fòbia a tot el que no considerem nostre. Hi ha interessos per explicar de manera simplista qüestions complexes, com la desigualtat i la migració i amb això la intolerància que creiem del segle passat torna a brotar amb força. Cal ser conscient de tot això i viure la diversitat com un estímul que ens qüestiona i ens desafia a obrir-nos a altres maneres de veure, entendre i viure el món. Cal ser sincers i reconèixer les nostres pors i prejudicis. No és un exercici fàcil, sobretot quan deixa de ser un discurs bonic o una cosa abstracta i ens afrontem a viure'ls en primera persona i casa endins, però cal assumir-la i valorar-la, entenent l'enorme riquesa que ens aporta a fi d'evitar que s'imposin idees i governs autoritaris, que ens amenacin a tots. Convé també no barrejar el nostre judici envers la gestió de la seguretat o qualsevol altre tema de la ciutat qüestionant valors que com a societat hem assolit plegats després de molts anys de plantejament autoritaris. Una bona gestió de la seguretat no és incompatible amb els valors que ens identifiquen. Hem de sentir-nos interpel·lats a mantenir aquest consens, tots plegats.

ACTUALITAT

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

"Estem cansats de l'abandonament del carrer Mare de Déu de Port" || Yohany Limpias Els veïns de Mare de Déu de Port asseguren sentir-se cansats de que al seu tram de carrer "res no funcioni" i més aviat "les coses vagin a pitjor". És dijous 11 d'octubre, són les sis de la tarda, la festa del 12 d'octubre ha coincidit amb el cap de setmana i al carrer es nota, hi ha poc moviment. Els veïns d'aquest tram de carrer, entre Foc i Cisell, però, no han marxat. Almenys no abans de reunir-se. S'han autoconvocat "cansats i alarmats" per l'abandonament que diuen sentir-ne. Les pluges dels últims dies han fet vessar el got. Literalment. La Roser Rodríguez és una veïna de 76 anys que sempre ha viscut allà, una de tantes a qui els garatges i els trasters se li han inundat dues vegades des del setembre. Assegura que només recorda una vegada que hagi passat el mateix. L'Úrsula Bedogni, en Claudio Climent, la Montserrat Codina, en Marcos Lopera i la Marta Plaza, són uns altres veïns que coincideixen a enumerar un seguit de problemes: pèssim servei de neteja, manca de manteniment de les clavegueres, absència total de patrullatge policial, inundacions contínues, prostitutes i persones drogodependents al carrer, tot plegat en mig d'una llar d’infants i de l'Institut Montjuïc. "Sembla que no existim, però també paguem els nostres impostos", reclamen. La Paula Chellini ha vingut en representació dels pares de l’escola bressol Collserolla, ubicada al número 183 del mateix carrer. "Visc al barri fa deu anys i he vist com des de fa un temps aquest tram ha anat a pitjor. Sempre hi ha hagut el problema de les prostitutes a la Muntanya,

A mitjans de novembre es farà un debat sobre la seguretat al barri amb presència dels responsables dels Cossos de Seguretat però ara moltes d'elles assetgen els pares que recullen els nens i els estudiants de l'Institut, i això ens preocupa, perquè crea moltes molèsties i un ambient que no és el desitjable pels estudiants". Durant molt de temps l'Agència de Salut Pública (ASPB) havia proveït metadona a les persones drogodependents i havia ofert educació sanitària a les treballadores sexuals habituals de la zona; els treballadors s’ubicaven darrere el CAP Dr. Carles Ribes i també netejaven l’entorn d’agulles. Segons l’ASPB, el servei que es dona actu-

▶ Veïns de Mare de Déu de Port durant la seva reunió a la cafeteria Cafè i Més.

alment és l’atenció d’un dia a la setmana per a persones drogodependents; un psiquiatre, un psicòleg i un treballador social visiten al CAP Dr. Carles Ribas. “Es fan dues parades del bus de metadona al dia al barri”, malgrat que no s’especifica on, “i els educadors de carrer dediquen diverses hores a la setmana quan detecten necessitat i la situació ho demana” responia l’Agència a preguntes de la Marina. No obstant això, "Hem notat l'augment de xeringues i el problema de la prostitució ha empitjorat. Les veiem drogades a plena llum del dia", asseguren els veïns. La Mari Carmen regenta el bar Cafè i Més i és una altra de les veïnes afectades: "Nosaltres estem pagant el deteriorament d’aquest carrer". "Després de la primera inundació que vam patir al setembre el carrer va quedar ple de fang i pedres i vam haver d'esperar més de tres setmanes perquè el netegessin. El dia vuit d'aquell mes s'inaugurava el metro i els operaris municipals es van afanyar perquè tot estigués a punt, però curiosament només van netejar fins al carrer del Foc, malgrat l'evident brutícia que hi havia al nostre tram". A l'octubre, al segon temporal del dia 9, el mal de cap va tornar. Aquesta periodista, juntament amb clients del bar vam presenciar com en qüestió de minuts el carrer s'inundava, amb la circumstància agreujant que hi ha una part de les voreres d'aquesta zona que desguassa cap a les cases i no cap a fora, com de fet passa a una altra zona de la mateixa vorera, facilitant que l'aigua entri a les vivendes. Impotència. És la descripció del sentiment d'aquesta veïna. El bar el porten ella i el seu marit, tots dos amb gairebé 60 anys i amb problemes de salut, però els representa la vida. Són conscients que això abans era una riera i que per naturalesa

quan plogui molt l'aigua passarà per allà, però reclamen millorar el manteniment i arreglar la vorera. Davant les seves reiterades queixes: "No és una actuació prioritària", ha estat la resposta repetida de l'Ajuntament. Mentrestant, i fins que no

Yohany Limpias

sigui una actuació prioritària, ella i els seus veïns netegen les cases com poden. La potència dels temporals, dos els darrers mesos, els provoca angoixa perquè temen que les pluges continuïn, com de fet ho confirmen les previsions dels meteoròlegs. ■

Mobilització d'un altre grup veïns per la seguretat al barri “Es diu que el barri és un dels que menys delictes registra, però creiem que això no vol dir que no estigui passant res”, diu la Carmen Calvo, que pren nota de tota la reunió. No viu a aquest carrer però pertany a un altre grup de veïns mobilitzat que reclamen millorar l'actuació policial a la zona. Mitjançant gestions amb la Coordinadora d'Associacions Veïnals i de Comerciants i la Unió d'Entitats, han aconseguit comprometre l'Ajuntament per fer un debat obert a tot el veïnat sobre la seguretat, que tindrà lloc previsiblement entre el 12 o el 14 de novembre a la Sala Pepita Casanellas, a les 18:30h. Han confirmat assistència responsables dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, a més de la regidora del districte, Laura Pérez, segons les organitzadores.

ACTUALITAT

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

Les pluges inunden l’escola SEAT Una Plaça homenatja el i l’Institut XXV OLIMPÍADA Moviment Obrer de la Marina || Y.L. Per segona vegada en dos mesos l’escola SEAT s’ha inundat. El 9 d’octubre es van haver de suspendre les classes i tot el personal, inclosos els pares i mares que aquell dia arribaven amb els nens, van haver d’agafar galledes i posar-se a fer fora l’aigua, ja que els serveis d’emergències estaven col·lapsats. L'institut XXV OLIMPÍADA, al barri de la Font de la Guatlla va ser l’altre institut afectat per les pluges. Va patir filtracions molts greus que va obligar-los a suspendre algunes classes i fer fora de les aules d’altres. Els

estudiants es queixen perquè asseguren que fa anys que el Consorci té constància del mal estat del sostre i, tot i que amb les últimes pluges el problema s’ha agreujat, no s’ha plantejat cap solució. ■

Trobada d'antics S’inicia les obres barraquistes dels ascensors a Montjuïc al Polvorí Abdó Florencio

|| L.S. || Laura Sicilia El diumenge 7 d’octubre, més de quatre-cents dels antics residents d’aquests barris es van tornar a reunir per commemorar els 50 anys de la desaparició dels seus habitatges. La trobada va tenir lloc de 10 a 19 hores a l’antic camp de Softbol situat al costat del Jardí Botànic, on abans hi era el barri de Can Valero, el nucli principal d’aquestes barriades. L’acte va estar organitzat amb la col·laboració d’associacions de veïns del barri, la Coordinadora d’associacions de veïns i de Comerciants i va comptar amb el suport dels ajuntaments de Barcelona, Badalona, el Prat i Sant Boi, ciutats que en el seu moment van acollir els antics veïns. ■

La construcció de dos ascensors al Polvorí, que salvarà el desnivell entre el carrer Mare de Déu de Port i el carrer Segura es farà en tres fases. La primera es va iniciar el 15 d'octubre i l'última està previst que finalitzi al març de 2019. Per a la construcció dels dos ascensors, un al carrer Mare de Déu de Port que arribarà fins a la Plaça Buenaventura Durruti i l'altre, des de la plaça Buenaventura Durruti al carrer del Segura, s'haurà d'enderrocar un tram de rampa d'uns 40 m², dos trams de mur barana per implementar els accessos als ascensors, altre tram de mur per implantar el fossat de l'ascensor, 190 m² de paviment d'asfalt de l'interior de la plaça Buenaventura Durruti i 45 m² de paviment de panot, rigoles i vorades. ■

Historiadors faran xerrades sobre el mil·lenari de la Mare de Déu de Port Josep Vicens

|| L.S. Aquest any, com ja s’ha vingut anunciant, la Mare de Déu de Port celebra el seu mil·lenari. Per aquest motiu, des del passat mes de març, s’han organitzat diversos actes commemoratius. Pròximament, entre els dies 9 i 10 de novembre, es realitzaran

unes jornades en les quals tindran lloc un seguit d’actes amb convidats com Josep Maria Martí Bonet, director de l’arxiu Diocesà de Barcelona, o Josep Fernàndez Trabal, professor i cap d’àrea de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Les xerrades tindran lloc al carrer Foc núm 100. Aquells que vulguin assistir-hi ho hauran de fer inscrivint-se prèviament de la següent manera: Trucant al 932231293 i deixant Nom i Cognoms al contestador o acostant-s’hi, dimecres i divendres, de 18h a 19h, al despatx de la parròquia (C/ de Sant Eloi, 9) o enviant un missatge a oriol1948@hotmail. com o jhortetgausachs@gmail.com. ■

|| Y.L. La pluja no va aturar el descobriment de la placa que dona nom a l'espai que els veïns popularment anomenaven porta firal. Oficialment es diu plaça del Moviment Obrer i a partir del 18 d’octubre, una placa de marbre ubicada prop del monument de l'artista del barri, Benito Main, així ho indica. És el pas formal i simbòlic per aplicar el que fa dos anys va aprovar la Ponència del Nomenclàtor, promoguda pel Memorial Democràtic de treballadors de la SEAT, juntament l'aplicació del nom de Ruiz Villalba a un passatge ubicat rere l'escola SEAT.

Agustín Forteza

A l'acte de descobriment de la plaça van assistir una cinquantena de persones, entre els quals els ex treballadors de SEAT, representants de les entitats de la Marina i dels diversos partits polítics, a més de veïns a títol personal. Van intervenir a l’acte la regidora del Districte, la Laura Pérez, qui va recordar el passat obrer de la Marina; juntament amb en Carlos Vallejo, president de l’Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT i en Tomàs Martínez, veí i activista del barri per a la memòria obrera. També hi van ser presents els nebots de n’Antonio Ruiz Villalba, un obrer que va ser víctima mortal de la repressió franquista exercida als treballadors de la SEAT als anys 70. ■

Arrenca la segona edició del curs d’alimentació saludable a Can Clos || Y.L. Després de tenir una molt bona acollida l’any passat, torna el curs d’alimentació saludable que promou l’Associació de veïns de Can Clos i que imparteix la Tereixa Enriquez, directora de la revista Dietética y salud de Santiveri, a més d’autora de diversos llibres sobre alimentació. Enguany el curs tindrà una durada de nou sessions que es realitzaran els dijous de 18 a 20 hores a la seu de l’Associació

de veïns de Can Clos. La primera es va realitzar el 18 d’octubre, amb una vintena de persones, però encara es poden sumar els qui vulguin. ■ Rosalia Fernández

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

PUBLICITAT

OPINIÓ

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

Espera d’hora i mitjà dempeus a La Caixa per a ser atès

Roberto Rico

a Caixa, l'entitat bancària més gran de Catalunya en tant que clients i beneficis, té un servei lamentable i vergonyós a la Marina perquè ofereix un tracte dolent als clients. No queda res de la qualitat, el bon tracte i la bona atenció als serveis. Fins fa poc al Passeig de la Zona Franca hi havia tres oficines que oferien un servei acceptable, però d’ençà un temps han deixat de fer-ho. Han triat prevaler el màxim benefici possible sacrificant el bon tracte al clients. De les tres oficines que hi havia; una està tancada per obres de reformes des del mes de Juny. D’una altra, reformada recentment ( i millor que no l'haguessin reformat ) puc dir que vaig apropar-me per a ingressar una taxa municipal, i sorpresa! Des que l'han reformat no es pot anar amb diners en efectiu a pagar ni a ingressar res, perquè han eliminat els caixers de tota la vida amb una persona atenent-nos. Si no vas amb targeta o llibreta als caixers automàtics no pots operar, es veu que els diners en efectiu no valen, i sí en

canvi, eliminar mà d'obra per treure el màxim benefici a costa de l'atenció al client. La caixera que va atendre la meva queixa em va dir que havia d'anar a l'altra caixa que quedava, la tercera, que no s'ha reformat i on encara hi ha un caixer en persona atenent els clients. Vaig haver d’anar i esperar una hora i mitja fent cua ja que només hi havia una persona per atendre a tots els clients de les tres esmentades caixes. Finalment van haver de tancar portes amb els clients encara dins per acabar d'atendre’ns. Aquesta és l'atenció que es dona als clients. Crec que no mereixem aquest tracte denigrant. Hora i mitja dempeus, mal atesos en quan a la qualitat dels serveis, i ells continuen eliminant mà d'obra per treure el màxim benefici. Aquesta és la prioritat de La Caixa i no l'atenció als seus clients. I malgrat que potser sempre ha estat així, ara és descarat i fins i tot denigrant. Roberto Rico, client de la Caixa… de moment! ■

Una historia tristemente real Veïna de la Marina

sta es una historia tan real como que M.Rajoy fue presidente del gobierno. Soy una chica de 30 años que ha vivido una historial laboral en la que he aprendido, sobre todo, a saber qué no debo hacer. Todo empezó hace cinco años cuando conseguí mi primer empleo como diseñadora gráfica, era insólito haber acabado los estudios y haber tenido la gran suerte de entrar en una empresa de lo mío, o al menos eso creía yo. ¡Vaya sorpresa! En la entrevista se me indicó que el salario sería de 300€ por cuatro horas, tan solo ver mi cara el jefe me subió cien euros de un tirón. Estuve cuatro meses a cuatro horas sin contrato, como era de esperar. Después surgió el contrato como diseñadora gráfica (por supuesto sin pagas extras), mi sueldo no tenía nada que ver con lo fijado en mi convenio. Decidida y con todos los nervios de una principiante me dispuse a reclamar. - ¿Qué es un convenio? Esto es lo que hay, si no te gusta, ya sabes. Fue la respuesta. Tonta, novata, miedica, aprendiz, inexperta, fueron los adjetivos que me hicieron sentir obligada a aceptar. Aguanté así unos años y fui aumentando hasta llegar a mis cuarenta horas laborales cobrando muy por

debajo de mi convenio y parte de mi suelo en negro. Conclusión: Estaba cotizando mucho menos de lo que trabajaba y eso en el paro se iba a notar y mucho. ¿Qué pretendo con este artículo? Primero compartir esta mala experiencia y después decirles a las personas que están en una situación parecida que hagan todo lo posible por conversar con los compañeros, denunciar y largarse de allí. A mí me ha costado dos años reunir el valor y lo único que me pesa es no haber podido denunciar esta situación porque mis compañeros tienen familia y necesitan el trabajo. En este país nos enseñan a dar las gracias por tener un trabajo, pero las gracias deberían ser mutuas entre trabajadores y empresarios, porque, bien entendido, nos necesitamos mutuamente. Existe mucho abuso por quienes pueden, con gente que está en una situación de angustia. Nunca avanzaremos mientras sigamos permitiendo que este tipo de situaciones pasen. A los jefes también hay que enseñarles, así que coged a vuestros compañeros de confianza e intentad hacer algo para cambiar las cosas porque, por pequeñas que parezcan, son importantes y por algo debemos comenzar. ■

La Marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d'anar signades, indicant el DNI, l'adreça i un telèfon de contacte. La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut. Fes-nos arribar la teva opinió al correu: redaccio.lamarinacat@gmail.com

La gent opina Ana Tellez 38 anys Em sembla perfecte acostar el barri a noves cultures, sempre i quan aquestes no es duguin a extremismes. M’agrada la idea que no només es facin cultes sinó altres activitats com les classes de català als nens àrabs. Considero que és bo viure en diversitat.

Què li sembla l’obertura d’un centre de culte islàmic al barri? Laura Sicilia / Rafel Vidal

Si no fan mal a ningú, em sembla bé, a més a més que s’ensenyi català als nens àrabs ho veig una bona iniciativa per tal d’integrar-se.

Dionisio Puente 67 anys

Laura García 27 anys

No en tinc cap problema, de fet, ja n’hi ha un a la plaça Mediterrània. Podrien realitzar activitats on la gent del barri pogués assistir-hi, com classes d’àrab, per exemple. Jo m’apuntaria, seria genial.

La seva creació portarà problemes al barri, aquí són molt catòlics i hi haurà queixes, però personalment no en tinc cap inconvenient. Tot i que per a mi cap religió aporta res.

Francesc Becerra 69 anys

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

OPINIÓ

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

L'acomodador

El jardí

Juan Bibian

Xavier Sanz

Ressalts, insuficients i deteriorats Francisco Egea Vázquez, Can Clos

“Uno de los nuestros”

La Marina ni comparteix ni es responsabilitza de les opinions dels seus col·laboradors

El Metro

a presència de Martín Scorsese a Oviedo per rebre el Premi Princesa d'Astúries de les Arts reconforta als bons aficionats al millor cinema dels últims 50 anys. És tan merescut com ho van ser els de Woody Allen o Francis Ford Coppola, sens dubte tres dels millors cineastes nord-americans moderns. Classe magistral del director de Queens davant multitud d'alumnes. Nascut a un barri conflictiu d'emigrants i provinent de classe treballadora, com molts de nosaltres als nostres barris. Això ho va reflectir a les seves pel·lícules de gàngsters com "Malas calles", "Taxi Driver", “Toro salvaje" o "Uno de los nuestros", encara que mostrés també el seu talent a altres enormes films com "La edad de la inocencia" cota màxima del cinema romàntic de qualité o "La invención de Hugo", cant d'amor als pioners del cinema, i més concretament al mag Meliés. A part de ser un gran defensor de la preservació de les grans obres del cinema també va comentar la seva preocupació pel futur del setè art, el món virtual, l'excessiva desinformació dins del visual, el desconeixement de la narrativa cinematogràfica actual i les dificultats perquè els veritablement grans puguin fer les seves pel·lícules. El Cinema és art i no pot ser tractat com un pur entreteniment.

m venen al cap diverses persones que en vida afirmaven convençudes que no veurien arribar el metro als barris de La Marina. Fa unes setmanes algunes d’elles em venien al pensament en trepitjar les andanes de l’estació de la línia L9 Sud de Foneria just a les entranyes del Passeig de la Zona Franca.

"Si la política migratòria de Trump hagués començat el 1909, jo no hi seria aquí" Scorsese dixit. ■

Malgrat tot, cal saludar l’arribada del metro ni que sigui com un acte de justícia per a totes les persones que tants anys hi van lluitar. Felicitats! ■

També un record a aquesta publicació que en el seu número 2, el febrer de l’any 1994, obria edició amb una informació sobre els plans de construcció del suburbà als nostres barris. Ha plogut molt, segurament massa, i el resultat són unes instal·lacions modernes, àmplies tot i que encara insuficientment connectades amb la ciutat. Tot arribarà, però la impressió és que es tracta d’un metro perifèric que ens connecta amb Barcelona però tinc dubtes si, el traçat de la línia, respon a les necessitats de mobilitat dels veïns o més aviat a les del conjunt de la ciutat. De moment, l’ús pels veïns i veïnes és més aviat limitat, el temps ho dirà.

Comunicat Escola Enric Granados respecte l'escola Leza

Arrel dels darrers esdeveniments relacionats amb el TANCAMENT de l’ESCOLA DE MÚSICA LEZA, l’ESCOLA ENRIC GRANADOS COMUNICA: 1. L’Escola Enric Granados NO és responsable del tancament de l’escola Leza. L’escola de música estava ubicada a l’antiga casa del conserge perquè així ho va suggerir el Districte en el seu moment, tot seguint el protocol de cessió d’ús d’instal·lacions de les escoles públiques. 2. L’Escola Enric Granados es veu afectada per un projecte de remodelació integral.

3. En un primer moment se’ns va comunicar un Projecte i un calendari, segons el qual l’Escola Leza podia conviure un any més exercint la seva activitat. No obstant la nostra Escola va informar detalladament de tot aquest Projecte a l’Escola Leza. 4. El calendari d’obres s’ha modificat i avançat de manera UNILATERAL per part del CONSORCI. Nosaltres no som valedors d’aquest canvi. 5. Les obres de remodelació de l’escola AFECTEN directament a totes les activitats que es duen a terme a l’escola: Pròpies del centre (activitats extraescolars), Reforç escolar (Reflexes) i d’altres activitats del districte com Patis Oberts i Casals. 6. Des de que hem estat coneixedors d’aquesta situació l’Escola

Enric Granados s’ha mostrat col·laboradora i empàtica amb la circumstància de l’escola Leza, tot gestionant reunions amb el PLA DE BARRIS per tal de facilitar la seva reubicació. 7. Ambdues escoles hem conviscut durant 10 anys de manera raonable, tot respectant-nos mútuament i acomplint les condicions contractuals. 8. Lamentem la situació de l’Escola Leza, donat que som coneixedors de la gran tasca que duen a terme durant fa tants anys al Barri de la Marina. 9. L’Escola Enric Granados continuarà oberta al Barri ara i sempre, davant de qualsevol projecte, i seguim a disposició de la nostra comunitat educativa com a servei públic que som. ■

es pluges dels últims dies han provocat una baixada de terra i pedra cap al carrer Pedrera del Mussol, fet que ha provocat que els ressalts col·locats fa només uns mesos al llarg de tot el carrer s'aixequessin per sobre de la calçada, deteriorant-se i representant un perill per a les persones que creuem diàriament aquesta zona, sobretot el pas situat davant la llar d'infants i són insuficients per tots els vehicles que creuen i poden provocar un accident quan baixen per la carretera. També és necessari instal·lar-los a la plaça del Mig de Can Clos, a la zona on juguen els nens, per protegir-los de les anades i tornades de la gent irresponsable que passa per la zona amb cotxes. Per l'Associació de veïns sabem que fa mesos que està prevista la seva instal·lació, però encara seguim esperant. ■

Un carril bici com un nyap Rosi Martorell, La Vinya-Estrelles Altes

l nou carril bici del carrer Mineria, els pivots posats al llarg de tot el carril no facilita gens la circulació, més aviat l'obstaculitzen. Els cotxes que necessiten girar des del carrer Física cap al carrer Mineria han de fer marxa enrere per a aconseguir-ho i això acaba convertint-se en una imprudència i generant embussos. En una ocasió l'ambulància va trigar cinc semàfors a passar aquest carrer perquè els cotxes no podien apartar-se ni sortir cap al passeig de la Zona Franca. Sóc partidària d'assumir les noves formes de circulació i convivència entre diversos tipus de mobilitat, però la manera en què s'ha fet no ha tingut en compte en cap moment, l'opinió dels veïns. Podrien haver senyalitzat la zona a on pensaven fer el carril i preguntar-nos, no imposar-nos-el, sabent que just a la Gran Via ja existeix aquesta opció pels ciclistes. ■

Piròman al barri Elena Garcia

ortem cinc contenidors de paper cremats al carrer Mineria; quan es cremen, si aquest contenidor està molt ple, es crema el del costat. Imagineu-vos que en una d'aquestes s'acabin cremant tots tres, el que pot acabar provocant! Els bombers i la guàrdia urbana venen de pressa, ho netegen tot i l'endemà està tot correctament, però això és un cost enorme per a tots nosaltres. Pel que tinc entès, ha passat el mateix a altres zones del barri, amb arbres al costat que poden agreujar la situació. Aquesta persona deu ser un piròman que haurem de localitzar, ens sortirà millor de preu posar càmeres per vigilar aquest individu que anar reposant constantment els contenidors. ■

ACTUALITAT

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

La mirada dels set consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Quines avantatges creieu que pot tenir l’obertura del Centre de Culte Islàmic al barri?

Esther Pérez Barcelona. Llicenciada en Ciències de la Informació, Postgrau en Anàlisi del Capitalisme Contemporani. Consellera de La Marina. Com una més de les associacions culSergi Sarri turals o religioses del barri, permeJordi Fexas trà treballar l’entesa, el respecte i Barcelona. Enginyer Tècnic Aeronàutic i Màster en la tolerància i, com la resta, afaGestió Aeronàutica. Amant de la poesia i la llibertat. Barcelona. Llic. en Història. Activista vorirà el coneixement de la social i polític. Ciutadà compromès amb diversitat i per tant, ajudaÉs una notícia important ja que significa que al el moviment veïnal i associatiu. rà a prevenir el racisme, nostre país existeix i s’exerceix la llibertat religioPerquè la multiculturalitat, en aquest cas la els prejudicis i la xensa. L’obertura del centre ha d’ajudar a la comunitat diversitat religiosa, posa de manifest les interofòbia que encara musulmana a trencar prejudicis amb el veïnat connexions entre les cultures i el caràcter dinàsón vigents en la i ha de ser una eina més per a normamic que tenen. És una oportunitat per combatre nostra socielitzar la realitat de la Catalunya l’etnocentrisme i per descobrir que, juntatat i aquí. multiconfessional i multiment amb les diferències, en la cultura lingüe en què vivim. humana també hi ha elements universals. David Labrador

Albert Deusedes Barcelona. Primer Secretari de PSC Sants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. No només és un centre de culte, sinó també un centre cultural. L'obertura d'un nou espai és sempre una molt bona noticia per al barri, doncs ajuda a dinamitzar-lo, a socialitzar-lo i contribueix a la cohesió social i a crear teixit associatiu, que és el gran tresor de La Marina. És una gran notícia que José Antonio celebrem. Calleja Funcionari de la Generalitat. Llicenciat en Criminologia i Diplomat en Recerca Privada. President del PP Sants-Montjuïc. Pot ajudar a rebaixar la desconfiança i el desconeixement envers la cultura i la religió musulmana. El fet que els seus responsables li donin molta importància al caràcter cultural i a que moltes activitats estaran també adreçades al barri i als veïns. La voluntat de compartir i obrir-se a les entitats i al barri de La Marina.

Barcelona. Llicenciat en Història. Conseller Portaveu del Districte de Sants Montjuïc. Desde Ciutadans respetamos la diversidad religiosa de los que viven en nuestros barrios siempre y cuando se mantenga el respeto entre las diferentes formas de culto. Es positivo que nuestros vecinos puedan acceder a diferentes religiosos para llevar a cabo sus oraciones cumpliendo siempre Neus Roca con la normativa vigente. Veïnada d’Hostafrancs, «sensefiltres», amb la convicció de la cooperació i la cura com a forma de treball.

La Marina, com molts barris del nostre districte, és un barri d’acollida on conviuen diferents cultures i creences. Els centres de culte són punts neuràlgics d’activitat socialitzadora en molts sentits. Pensats en clau d’arrelament territorial i de cohesió social, són necessaris per integrar totes les veïnades.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

PUBLICITAT / ACTUALITAT

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

Reconeixement dels premis L’Institut Montjuïc acull els premis Pompeu Fabra a l’AMCL Escola i Alimentació Ecològica

Rafel Vidal

|| Yohany Limpias ▶ Yohany Limpias, periodista i Vicepresidenta de l'Associació de Mitjans de Comunicació, va recollir el reconeixement.

|| Laura Sicilia L’Associació per a la promoció de Mitjans de Comunicació Local del Districte de Sants Montjuïc, que edita el Diari la Marina, la Marina FM i la Marina Digital, enguany ha estat reconeguda amb una menció de reconeixement especial, juntament altres 213 entitats, que conformen actualment el cens d’entitats de foment de la llengua catalana. Ha estat en el marc dels premis Pompeu Fabra, el jurat dels quals està presidit per la consellera de Cultura, Laura Borràs i que enguany tenen especial solemnitat perquè s’inscriuen en la commemoració de l’any

Fabra, els 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana. A l’acte es va premiar l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, els professors Mila Segarra i Jordi Mir, els establiments König, l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, el presentador de televisió Halldór Már i el voluntari lingüístic Ramon Rom. Amb els premis Pompeu Fabra, instituïts l'any 2008, la Direcció General de Política Lingüística reconeix i premia les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixen en la projecció social de la llengua catalana. ■

Els estudiants de l’IES Montjuïc han estat els amfitrions de la VI edició del Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica, on l’any passat van endur-se el primer premi pel seu projecte “Transformem el valor dels aliments: innovació en el circuit alimentari ecològic”, l’objectiu del qual era conscienciar sobre la utilitat de les minves, productes que són rebutjats de la cadena de producció per raons estètiques, dins del circuit alimentari ecològic. “La idea que ens ha mogut és que el dret a l’alimentació no és un dret només de quantitat sinó de qualitat”, explica la Maria Pilar Molina, cap del departament de Ciències Socials de l’Institut Montjuïc i una de les responsables del projecte, juntament amb la professora Marisa Escuert, l’ONG DESOS i Central Parc. La recuperació de l’hort; la visita a un pagès acompanyant-lo en la seva tasca durant tres dies, fent la mida del terreny, la preparació de la terra i la collita; la visita a establiments ecolò-

Semàfors mal sincronitzats estan provocant caos circulatori al c/ Mineria des de plç. Matemàtiques a Gran via.

Des que han implantat el carril bici, impossibilitat per girar de camions des de C/ Física a c/ Mineria direcció Pg. Zona Franca

Rosa Martorell 01/10/18

Mª Angels Figuls 12/09/18

laça inat la p S'ha elim ent per a m d'aparca s a plaça lid à minusv Port are Deu M / Marina ava ja que est a d a z it il t u in rell Neus Bor 17 01/10/

gics de la ciutat, el districte i el barri; i la exposició de tot el procés d’aprenentatge a la plaça Marina, per compartir i conscienciar els veïns, van ser algunes de les activitats del projecte. “Els meus pares es van sorprendre quan vaig començar a opinar sobre el que menjàvem, perquè sempre m’havia estat igual. Ara hem començat a comprar fruites i verdures ecològiques” explica la Jenny Ochoa, que comparteix opinió amb la majoria dels seus companys. L’ambient a l’escola, que va rebre la Teresa Jordà, consellera del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i els guanyadors d’enguany, era de compromís per part dels estudiants, que en tot moment va estar atents, orientant les visites, explicant el seu aprenentatge i fent exposicions. La jornada de lliurament de la VI edició del Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica, és promoguda per diversos departaments de la Generatlitat de Catalunya i l’Associació Vida Sana, en col·laboració amb la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC). ■

oles es les far Reposad la e d na a la faça que e t ic r t Dis Seu del ra e p etirar es van r s le netejarrcia Elena Ga 17 / 13/07

Continuem vigilant una per una les sol·licituds fetes per tot el veïnat. Encara falta la teva. Truca'ns al 932965007 Il·lustració: Daniel Navarro

10 TEMA DEL MES

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

La neteja, l’incivisme i la mobilitat tornen a centrar el debat del Consell de Barri

• Obre un nou centre de culte islàmic a la Marina • A debat els usos de la Muntanya de Montjuïc || Yohany Limpias El Consell de Barri del 29 d’octubre, que es va realitzar a la Sala Pepita Casanellas, va tenir bona concurrència. Hi havia prop d’un centenar de persones. Entre els punts a l’ordre del dia: l’obertura d’un nou centre de culte islàmic al barri, els procés participatiu obert per debatre els usos de la muntanya de Montjuic i les normes de participació als Consells de Barri. No obstant això, però, en acabar les exposicions, els veïns tornaven a les seves preocupacions. La neteja, l’incivisme i la mobilitat van ser els temes que més es van sentir. Es van repetir les queixes pel deficient servei de neteja i poda en diversos indrets, com Can Sabaté, Can Clos i Eduard Aunós. Es va fer èmfasi en què el servei de neteja, tot i que es fa, és deficient. Un altre dels temes clàssics del consell és l’incivisme: “És desastrós el manteniment del parc Can Sabaté”, van ser les paraules d’en Carlos, un veí que n’ha fet reiterades queixes; el soroll a Can Farrero va ser-ne una altra; seguit de la sempre polèmica tinença de gossos i els excrements d’aquests al carrer. Al respecte, es va informar que es realitzarà una campanya pedagògica a Cal Sèbio, Font Florida i Montjuïc. D’altra banda, tot i la important millora que ha significat la incorporació de l’UV 5 i la posada en marxa de les línies de metro, la mobilitat continua sent un tema que aclapara preocupacions i queixes, però també suggeriments. En aquest sentit, es va demanar que es revisi el trajecte de la línia 125 i 79, a fi d’aprofitar-les millor i que s’augmenti al freqüència de pas dels busos 109 i H16. La bona notícia en aquesta matèria la van tenir, sobretot, els veïns de Can Clos i Polvorí perquè es va informar que s’incrementarà el nombre de busos de la línia 13, que ofereix servei principalment a aquest dos barris de Muntanya. Es reforçarà el servei des de les 8 del matí fins les 18.30 hores, de dilluns a divendres, que reduirà

▶ Sessió del Consell de Barri a la Sala Pepita Casanelles. Rafel Vidal

la freqüència de pas a la meitat. Actualment, i tot i que segons el tauler l’espera és de 20 minuts, sovint pot durar fins a 30 o 40 minuts entre bus i bus. A debat el Pla d’usos de la Muntanya de Montjuïc Al Consell de Barri es va presentar el procés participatiu que es duu a terme a fi de recollir la visió i les propostes del veïnatge per a elaborar el Pla d’Actuació del Parc de Montjuïc. Al barri hi ha afició, legítima, a la queixa pels problemes d’embussos i mobilitat que sovint provoquen els continus esdeveniments a la Muntanya de Montjuïc. Doncs aquesta és una bona oportunitat per intentar incidir en els plans de l’administració en aquesta matèria o almenys deixar constància de les queixes o suggeriments al respecte. L’ocasió per a la Marina serà el 15 de novembre, de 18.30 a 20.30, a la Sala Pepita Casanelles quan es realitzarà un monogràfic especial per parlar-ne. S’hi tornarà a explicar els avanços i s’hi recolliran les propostes.

“Volem convidar al barri. Al nostre centre cultural islàmic tothom és benvingut” “La L13 rebrà reforç del nombre de busos en circulació que reduirà la freqüència de pas a la meitat”

Obre un nou centre de culte islàmic a la Marina Una nau del carrer Cisell, 22 acollirà un nou centre de culte islàmic al barri. La Xantal Genovart, veïna de la Bordeta i portaveu del centre cultural islam Casa de la Ciència i la Sabiduria, i part de l’Associació de Dones Musulmanes de Catalunya, va ser la responsable de presentar el projecte al veïnat. Va exposar que, després d’haver realitzat una recerca d’un lloc on la comunitat musulmana pogués tenir un espai de trobada, van poder adquirir el local del carrer Cisell, que havia estat una fàbrica. Genovart va emfatitzar en què serà un espai obert a tot el veïnat, on hauran activitats tant per a les famílies, com per als nens i els més joves. Va explicar que el centre serà un lloc on tindrà cabuda “la bona convivència i la formació cap a la diversitat”, però també les activitats lúdiques i festives, “totes obertes no només a la comunitat musulmana sinó a tothom qui vulgui conèixer de prop la cultura musulmana”. ■

info 1

Novembre 2018 // www.tiaflm.org

info Infants i adolescents, inquiets i conflictius Novembre 2018 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 50

pàgs. 2 i 3

Francesco Tonucci, pensador, psicopedagog i dibuixant italià pàg. 3

Espai Jove. Exposició 10 Anys AFEV pàg. 4

Nota Editorial

CELEBREM ELS 50 Amb aquest número celebrem els 50 suplements de la TIAF al diari de La Marina. En iniciar aquest projecte no ens imaginàvem tot el que s'ha fet i impulsat amb tantes persones que viuen i treballen als barris de La Marina! Han estat suplements donant veu i posant cara a infants, adolescents, famílies, serveis i entitats que treballen pel benestar infantil a La Marina. Durant aquests 50 suplements hem tractat la major part dels temes rellevants pel desenvolupament infantil, hem parlat de la situació de les famílies al nostre barri, ens hem fet ressò d'activitats fetes i de projectes per desenvolupar, i hem difós els seus continguts digitalitzats a http://www. tiaflm.org i a http://lamarina.cat/mes/tiaf/ a on els podeu trobar. A vegades hem explicat petites històries com aquesta: "Algú havia sentit parlar molt de la preciosa i aromàtica fusta de sàndal, però mai havia tingut ocasió de veure-la. Volia conèixer aquesta apreciada fusta. Per a

I MÉS

això, va escriure a tots els seus amics i sol·licitar-los un tros de sàndal. Així, va començar a escriure cartes i cartes, sempre amb el mateix prec: "Si us plau, envieu-fusta de sàndal". Però un dia, de sobte, mentre estava davant el paper, pensatiu, rosegar el llapis amb el qual tantes cartes escrivís, i de sobte va olorar la fusta del llapis i va descobrir que era de sàndal". El suplement TIAF que teniu a les mans té un gran potencial que cal desenvolupar molt més. Finalitzem amb el final de l'editorial del primer suplement: "Volem animar que tothom participi perquè considerem que la TIAF sense la participació de les persones a les quals es destina (que són els pares i mares, els infants i els adolescents) té poc sentit. Us animem a conèixer i participar d'aquesta experiència". L'equip TIAF

info

Novembre 2018 // www.tiaflm.org

INFANTS I ADOLESCENTS, INQUIETS I CONFLICTIUS Les famílies i els educadors, es pregunten sovint què fer amb alguns infants i adolescents, que no hi ha qui els aturi, ni qui pugui exercir un mínim d’autoritat i ordre.

de tru qu fia • Ca lia , e

No accepten normes, criden, insulten, es barallen, actuen impulsivament, no estan atents a classe, no poden esperar, no se’ls pot portar la contrària, en els casos més extrems poden arribar a la violència.

• Ha pides medi

Són nois que, encara que no ho sembli, pateixen perquè fracassen en els estudis, reben contínuament: càstigs, expulsions; en conseqüència ells a poc a poc van perden l’esperança en el seu futur.

• És dona dels n estar

Qui en té la culpa? És una pregunta inevitable i alhora estèril, perquè el que cal plantejar és: Que li passa?

Un nen o adolescent deprimit que no sap com expressar la seva tristesa i l’únic que pot fer és estar irritable, inquiet.

Un jove amb un trastorn psíquic que l’impedeix seguir les normes de l’entorn perquè viu en el seu món parti cular,

Web: www.tiaflm.org A/e: taflm.suplement@gmail.com Adreça: La Bàscula Espai Musical C. Foc, 128, 1a planta 08038 Barcelona Tel. 93.965.007

ü Un trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). ü Però també ,aquell, que viu un situació familiar difícil, en les que es pot trobar qualsevol família: separació

ENS AGRADA LLEGIR A les classes de primària, totes les aules tenen la seva biblioteca pròpia perquè els alumnes puguin anar emportant-se llibres a casa. A Educació Infantil tenim la bibliomotxil·la i els padrins de 6è que entre d’altres coses també ens llegeixen contes.

Consell de redacció: Grup de comunicació de la TIAF

-Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Teresa Esteve i Amor González. -Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias. -Elisenda Gellida (Tècnica de Suport TIAF) -Assessors TIAF: Sergio Suárez (Parafernalia) i José Manuel Alonso (ITER-BSO). -Ascensión Díez (Llevadora CAP Carles Ribas). -Sergi Delfa (Espai Jove la Bàscula). -Raquel Gallardo (Agència de Salut Pública). -Marta Bosch (G.T. Habilitats Parentals). -Encarna Medina (Treballadora Social CAP Carles Ribas). Joan Barutel (Connector iniciatives per a joves i adolescents la Marina) Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 6.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94 Amb el suport de:

A Cicle Inicial tenim el zoo de les lletres i uns dossiers de lectura individualitzats perquè cada nen/nena vagi al seu ritme.

EA l’escola Ramon Casas ens agrada llegir i per aquest motiu tenim un munt d’activitats perquè tots els alumnes puguin gaudir llegint. Una de les activitats que més ens agrada són uns carros amb llibres i els traiem al pati perquè tots els nens i nens els puguin llegir a qualsevol racó . Ho tenim tant a Educació Infantil, com a Primària i en diem els carros dels bibliopatis. “La Nuria i en Marcel de 6è diuen que d’aquesta manera ens entretenim quan no sabem a què jugar”. Participem en l’activitat del Menjallibres de la biblioteca Francesc Candel. ”La Maria del Mar de tercer diu que li agrada molt l’activitat perquè li agrada molt llegir”.

Al Cicle Mitjà fem la lliga de llibres. “La Mariana i la Candela de 5è que ho van fer el curs passat, expliquen que han de llegir uns llibres i desprès els hi posen una fitxa amb preguntes i han d’anar guanyant punts. L’equip amb més punts guanya la lliga i els hi donen uns obsequis. També es donen uns diplomes a tots els alumnes.” A Cicle Superior fem de padrins dels alumnes de P3 i de primer, dirigit el de primer a reforçar la lectura. “L’Aleix i la Noa expliquen que els hi agrada anar amb els nens de primer a llegir contes, tot i que alguna vegada, algun no fa gaire cas; però que és una experiència molt xula.”

t d ll

info 3

Novembre 2018 // www.tiaflm.org

FRANCESCO TONUCCI és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià. Es autor de nombrosos llibres i articles sobre el pa-

els pares, mort d’un familiar, emigració, o bé desesucturacions familiars greus i complicades. El patiment ue té, es pot manifestar amb aquestes actituds desaants cap a l’adult. aldrà actuar amb molta coherència tots els implicats, famíescola, entorn social i professionals de la salut.

aurem d’oblidar la il·lusió de les solucions, simplistes i ràs. Tant de bo fos possible que una determinada actuació, icació, canvi d’escola o qualsevol altre fos del tot resolutiva.

cert que aquest tipus de problemàtica fa patir molt, però ant el temps i fent les actuacions necessàries, la majoria nens i nenes, nois i noies, milloren suficientment per poder r en bones condicions d’assolir la vida adulta.

per dels infants en l'ecosistema urbà. Aprofitant la seva visita a Barcelona vam aprofitar per xerrar amb ell.

Us fem un petit resum de l’entrevista que podeu trobar a la nostra web. En aquest resum hem recalcat els punts claus del seu pensament sobre els infants. • Recalcar la importància de la Convenció sobre els drets dels Infants, on s’estableix el reconeixement dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals dels infants. Tonucci ens explica que gràcies això es va canviar jurídicament la relació entre la societat i la infància, reconeixent la ciutadania dels infants, ja que fins aquell moment, es consideraven futurs ciutadans. És el començament d'un temps nou amb una relació molt diferent amb "els ciutadans petits", que avui encara és poc visible.

Dra. Assumpció Soriano Sala Responsable Assistencial de Consulta Jove Psiquiatra del Hospital de dia per adolescents asoriano@fhspereclaver.org C/ mare de Deu de Port 344. 08038 Barcelona Telèfon 934317162 www.spcsalut.org

Al llarg del cus fem un munt d’activitats perquè els nostres alumnes gaudeixin de llegir (una de les activitats que de ben segur serà molt profitosa en el seu èxit personal al larg de l’escola i a la seva vida): - Conta-contes, lectures col·lectives, Infantil: - P3: La Rateta que escombrava l’escaleta (teatre) - P4-P5: El Patufet (conte teatralitzat) - C. Inicial: Les preguntes d’en Ramonet - C. Mitjà: Bingo literari - C. Superior: Joc de pistes literari

• Proposa una política que recuperi l'espai públic per la gent i pels infants. No hem de subestimar la capacitat i la intel·ligència dels nostres fills i filles. Hem de permetre’ls poder sortir de casa, gaudir dels espais públics, així com anar a l'escola amb els seus amics sense els adults. Sovint no ho fem perquè pensem que la violència els està esperant darrere de cada cantonada. Es doncs important poder tornar als infants la seva autonomia. Aconseguir de nou que surtin de casa, es trobin amb altres infants i puguin viure l'experiència del joc. Tonucci aconsella tenir més confiança i donar més autonomia als infants. • S'ha de donar la paraula als infants. Hem de fomentar que aconsellin als adults sobre els canvis necessaris perquè l’entorn torni a ser millor del que és. Això també pot valer per a intervencions en l'arranjament urbanístic on es poden crear grups on els infants treballin amb arquitectes o botànics, per exemple. • Pel pedagog la missió de l'escola és el desenvolupament de la personalitat dels alumnes. No és d’impartir, sinó de treure el talent que cada un de nosaltres, dels nostres fills i dels nostres alumnes té, ja que tots tenim un àmbit d'excel·lència. L'objectiu de l'educació hauria de ser identificar-lo, ajudant a la persona a trobar-lo i desenvolupar-lo. • Un factor que destaca, és la necessitat dels infants d'avorrir-se, ja que constitueix un motor de creativitat. Hem de tenir en compte dues condicions; les coses més importants es fan "fora i junts". Però avui en dia no es pot sortir, per la qual cosa el tema d'anar junts, ni parlar-ne. Com podem relacionar tot això amb tecnologia? Doncs on no hi arriba l'educació, la societat, la ciutat o l'escola, sempre hi arriba el mercat, ja que dóna els instruments que permeten als infants passar molt de temps "dins i sols". • Els espais públics de joc i oci dels infants i joves (d'exploració, de coneixement recíproc, de baralles o d'anar a mirar) han desaparegut, diu el pedagog, i creu que és una conseqüència de l’aparició de fenòmens com l' assetjament escolar, la drogoaddicció, sexualitat precoç, etc. Tot té a veure amb la caiguda profunda i total de l'autonomia dels infants. Podeu llegir l'entrevista completa a www.tiaflm.org

info INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula

Exposició 10 Anys AFEV Fa 10 anys que a l’Afev pedalen per la transformació social i ho celebraran sense estar-nos de res! En aquesta dècada, el seu projecte més exitós, enTàndem, presenta unes xifres envejables que demostren l’èxit de l’enfocament que han seguit. En aquests 10 anys, el projecte, que connecta voluntaris universitaris amb joves i infants en situació de vulnerabilitat, ha implicat la realització de 62.000 hores de voluntariat i ha enllaçat 925 parelles o tàndems socials. A més, en un 89% dels casos, el projecte ha suposat millores en l’autoestima, la motivació acadèmica i les habilitats socials dels joves.

L’exposició itinerant arriba a la Bàscula del 24 d’octubre fins al 30 de novembre! Descobreix la seva breu però intensa història a través de diferents veus que han participat en la construcció del projecte, com voluntaris i voluntàries, participants de tàndems, educadors o familiars dels joves beneficiaris que expliquen la seva experiència així com el recorregut i el context social que emmarca la seva tasca d’intervenció social. L’exposició es podrà visitar fins al pròxim 30 de novembre, i després iniciarà una ruta que anunciaran a la web per alguns dels territoris catalans on l’entitat actua o ha actuat. Els actes continuaran el mes de març amb un concert solidari i la celebració d’unes jornades sobre mentoria social al maig.

“Pq no contestes?” Teatre per reflexionar sobre les pantalles i les relacions El passat 10 d’octubre la sala gran de La Bàscula es va convertir en un teatre. Un grup de joves va veure l’obra que porta per títol “Pq no contestes?”, dinamitzat per L’Associació Educació per a l’Acció Critica - Edpac – i amb el suport de Pla de Barris. Aquesta iniciativa té la finalitat de reflexionar sobre els usos responsables de la tecnologia, adquirir eines i recursos per resoldre conflictes derivats de les pantalles i també identificar processos d’assetjament, abús o maltractament. L’obra constava de tres esquetxos protagonitzats per un noi i una noia en el què es podien veure situacions quotidianes al voltant de l’ús dels mòbils, especialment quan aquests s’empren com a eines de comunicació habitual en les nostres relacions.

Novembre 2018 // www.tiaflm.org

Segueix-nos a Facebook: Espai Jove La Bàscula

Els personatges representats reflectien situacions quotidianes d’una manera divertida i amena, amb una molt bona interpretació per part de l’actriu i l’actor. Les rialles del jovent s’escampaven per la sala, i les seves mirades atentes resseguien els gestos i moviments dels personatges. Després de l’obra, es va procedir a la reflexió en petit grup al voltant d’unes preguntes formulades que posteriorment es van debatre amb tot el grup.

Algunes de les preguntes que van generar reflexions molt interessants van ser: Durant quanta estona al dia tenim el mòbil a menys d’un metre de distància? Controlem les persones del nostre voltant amb el mòbil? Sabem realment on arriben els límits d’internet? Compartim les nostres contrasenyes? Podem prescindir del mòbil? … (I vosaltres? Us heu fet mai aquestes preguntes? Us animem a fer-les!) El debat va acollir opinions diverses i molta participació. Tot va apuntar que s’estaven tocant temes d’actualitat i que el jovent assistent estava en disposició de dialogar i compartir experiències, situacions concretes, dubtes i reflexions molt interessants. Aquesta no serà l’única sessió on abordar aquests temes, sinó que tindrem dues sessions més per seguir aprofundint al voltant d’aquesta temàtica.

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

PUBLICITAT 11

12 DISTRICTE

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

Informació elaborada amb la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc

Barris d'Oficis a la Marina: un camí cap a l'estabilitat laboral Si ets de la Marina i busques feina, el programa Barris d'Oficis te'n pot donar almenys durant un any. L'objectiu d'aquest programa, impulsat des del Pla de Barris i Barcelona Activa, és donar l'oportunitat d'aprendre un ofici i treballar a persones en situació d’atur o de precarietat laboral. T'hi pots apuntar fins al 25 de novembre. Les persones participants sereu contractades per un període de dotze mesos, a jornada completa i amb unes condicions salarials dignes. Aquestes persones heu de ser residents als barris on l’Ajuntament de Barcelona desplega el Pla de Barris, entre els quals hi ha tant la Marina de Port com la del Prat Vermell. Es contractaran un total de 105 persones durant tot el 2019. El programa ofereix oportunitats laborals en diferents sectors. Les persones preseleccionades concretareu l’ofici en una entrevista. Alguns dels possibles sectors són: 1. Atenció sociosanitària a persones en situació de dependència 2. Neteja industrial i gestió de residus industrials 3. Indústria 4. Indústria alimentària 5. Agroecologia i medi ambient 6. Fabricació digital i impressió en 3D 7. Reparació i manteniment 8. Activitats portuàries 9. Altres serveis a les persones Durant els dotze mesos de contractació, les persones contractades rebreu formació. El programa inclou fins a un 30% d’hores de formació, tant professional com transversal. La formació professional permetrà adquirir les competències necessàries per desenvolupar un ofici. La formació transversal permetrà desenvolupar funcions professionals bàsiques. El programa formarà i contractarà al mateix temps, ja que totes les hores seran retribuïdes. Durant els dotze mesos del programa, les persones participants disposareu d’un tutor o una tutora, que us acompanyarà i assessorarà. Al cap dels dotze mesos, aquest tutor o tutora us ajudarà a trobar una nova oportunitat laboral.

Com hi podeu participar?

Requisits de les persones participants: 1. Ser resident en un dels setze barris que formen el Pla de barris de Barcelona (i s’ha d’acreditar aquesta residència): el Besòs i el Maresme, la Verneda i la Pau, el Bon Pastor, Baró de Viver, la Trinitat Vella, la Zona Nord (Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró), la Trinitat Nova, les Roquetes, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, el Raval sud, el Gòtic sud i la Marina. 2. Trobar-se a l’atur o en situació de precarietat laboral. 3. Tenir interès i molta motivació per treballar en el teu sector de preferència i aprendre. Trobareu el formulari de preinscripció per emplenar en aquesta adreça: bit.ly/BarrisOficis. Teniu temps fins al 25 de novembre de 2018. Si voleu més informació, telefoneu al 932 346 119 o envieu un correu electrònic a barrisdoficis@barcelonactiva.cat.

MEMÒRIA HISTÒRICA 13

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

La maleta Història d'un deportat || Jesús Martínez «Willy Loman, el viatjant, entra per la dreta, portant dos grans maletes. Segueix sonant la flauta. Ell escolta la música, però no sembla adonar-se'n.» El dramaturg Arthur Miller va obrir el primer acte de Mort d'un viatjant amb l’escena d'un pare, Willy Loman, baldat, exhaust, amb el pes del cos ficat a les seves maletes. La imatge del venedor que protegeix la seva mercaderia, que és el pa que porta a casa, és el reflex de la Lourdes Vidrier (Barcelona, 1964). La figura d'aquesta dona resolutiva, incommensurablement bella i amb l'energia atòmica d'un reactor nuclear, és la vinyeta d'un gat perdut sota la pluja. «Aquí hi ha la memòria de la meva família, i la del meu avi Vicenç Vidrier, exterminat a Gusen, el camp limítrof a Mauthausen, on va entrar el 3 d'abril de 1941», recela, i subjecta amb força una maleta de cuir marró amb tancaments de metall. «A què és bonica?» Lourdes viu al carrer Alts Forns. Emprada al sector públic, amb dos fills, tira endavant amb esforç i, en les escletxes del temps, rescata les veus del passat. «Li vaig prometre al meu pare que continuaria honrant l'avi», es juramenta, com a sòcia voluntària de l'organització solidària Amical de Mauthausen. Seguir-li la pista al seu estimat avi ho tanca Lourdes en un quadre sinòptic mental, amb dates («sóc dolenta per a les dates»), branques intricades de l'arbre genealògic («m'he retrobat amb els meus cosins») i frases agafades amb agulles («diuen que...»). Li ajuda Sant Google el Savi, com ella ha batejat el popular navegador d'Internet. Què conté aquesta maleta que guarda com una espurna o un romancer o una certesa infal·lible?

Mauthausen, a Àustria, en què van estar reclosos prop de deu mil espanyols amb triangles blaus en el seu vestit de ratlles, els perdedors de la Guerra Civil. «Quan va morir el meu pare, el 2007, el meu germà, el Jordi, i jo vam anar al camp nazi per recollir una pedra que col· locar a la seva tomba. El meu pare està enterrat a Montjuïc, i va voler un record

bres ja descatalogats sobre les batalles decisives de la Segona Guerra Mundial. Vicenç també es diu l'avi de la Lourdes. Vicenç Vidrier va néixer el 23 de novembre de 1900 a la localitat vinícola de Turís (València). Cenetista de primera hora, aviat destacaria per la seva acció revolucionària. Es va establir a Barcelona, al carrer Sardenya, 88, prop del que avui és

▶ Vicenç Vidrier, avi, assassinat al camp nazi de Gusen.

del nostre avi», s'emociona Lourdes, que plora perles blanques, sonates i auspicis. «Tota la seva vida, tota la seva vida, ell va estar obsessionat amb trobar al pare desaparegut, amb trobar informació del seu progenitor, que sabia que havia mort a Gusen. A casa, el meu pare ens posava cintes velles, com una en blanc i negre de

la Vila Olímpica del Poblenou i el Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, llavors casernes militars. Possiblement, en alguna ocasió va ser reclòs a les bodegues del vaixell presó Uruguay, ancorat al Port de Barcelona. A Barcelona el va sorprendre l'Alçament de 1936. Sembla ser que Vicenç estava a

▶ Lourdes Vidrier, a Mauthausen, amb la tieta Carme.

▶ Còmic sobre la història d'un supervivent de Mauthausen, que es va presentar a la Biblioteca Francesc Candel.

l'enterrament de Durruti, amb la comitiva per Via Laietana... Mirava la tele amb una lupa per si el veia entre els soldats... I ens posava pel·lícules com Èxode [Otto Preminger, 1960], per conscienciar-nos.» Jordi és el germà de la Lourdes. Vicenç és el pare de la Lourdes, que atresorava una enorme biblioteca amb lli-

càrrec de l'administració de la xarxa de tramvies, que havia estat col·lectivitzada. «El meu pare se’n recordava que, de petit, els va agafar un bombardeig de l'aviació nacional a l'Estació de França, on havien anat a la recerca d'alguna cosa que menjar», es refereix Lourdes. Al gener de 1939, hores abans de la

La maleta

· Obre la maleta i Lourdes treu una còpia del diari La Vanguardia del 24 de setembre de 1922. En l'apartat «Notícies militars», se cita a Vicenç Vidrier, «soldado de la compañía expedicionaria de la cuarta comandancia de intendencia destacada en Rincón Medik, en Tetuán». Vicenç va combatre en la Guerra del Rif contra les tribus berbers. · De la maleta treu Lourdes les fotografies miraculoses d'un jove ben plantat, assegut en una cadira noble, el dia del seu casament. Al seu costat, la seva dona, Teodora. En una altra retrat mira plàcidament a càmera, pentinat com Clark Gable (Mogambo) i amb una estilogràfica a la solapa de l'americana. · De la maleta treu Lourdes un cedé casolà gravat en el camp de concentració nazi de

caiguda de Barcelona, l'avi Vicenç abraça als seus fills, fa un petó a la seva dona i es puja a la part posterior d'un camió, rumb a l'exili. El que va quedar aquí és fàcil de contar: fam, desterrament, repressió. Romandria setmanes al camp d'internament d'Argelès-sur-Mer, a França. · De la maleta treu una carta rebuda en un any imprecís, estant Vicenç a la 87 Companyia de Treballadors Espanyols. «Crec que el meu avi va ajudar a volar els ponts francesos davant la invasió alemanya. Els nazis li acabarien arrestant... A la carta que va rebre la família, abans de la detenció, apareix amb un grup de republicans, com a membre del Cor de la Ràbia. Havien organitzat un cor...» · De la maleta treu Lourdes el comunicat del Comitè Internacional de la Creu Roja, segellat el 23 d'abril de 1941, a Ginebra, i en el qual s'informa de l'estat del «presoner de guerra [Vicenç Vidrier] al Stalag XII D, número 880». Stalag, abreujament de Stammlager, constituïa un camp de presoners reconeguts com a tal. · De la maleta treu Lourdes el certificat de defunció oficial del seu avi, emès per la Creu Roja d'Alemanya sota el Tercer Reich, a Berlín, el 1944. Comença així la carta: «sento haver de comunicar-li...». A Vicenç Vidrier el van matar, i posteriorment el van cremar als forns de Gusen, al lager de Mauthausen, el 21 de gener de 1942. Li van tatuar el número 13262. · De la maleta treu Lourdes la còpia d'una notícia al diari valencià Levante, sobre el «paisà presoner a Mauthausen». El 2007, el seu poble natal li va dedicar un carrer com a homenatge. · De la maleta treu Lourdes els rebuts de la indemnització que la República Federal Alemanya va pagar a la família directa, durant els anys cinquanta i seixanta. Les notes, els retalls de premsa, el certificat de defunció, els comunicats, les cartes i l'àlbum de fotos l'envolta Lourdes al fulard del seu pare, d'un marró tardor, com si fossin presents nadalencs. Tot això hi cap a la maleta. Tres generacions en un mocador. «Em considero republicana i sindicalista, i el que demano és reconeixement polític per als deportats. I anul·lar els judicis sumaríssims als quals van ser sotmesos. En definitiva, acabar amb tots els anys de silenci», repeteix la historiadora aficionada dels barris de La Marina Lourdes Vidrier, les ungles pintades de vermell, la maleta vintage ja tancada. Repeteix la paraula silenci, com una maledicció que es desfés amb l'encanteri d'aquestes tres ordres: «Justícia. Reconeixement. Reparació». Joaquim Amat-Piniella, a K. L. Reich: «El fred era punyent». ■

SALUT

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

Quin es el meu consum d’alcohol? Pot ser perjudicial? || CAP Dr. Carles RIbas El 15 de novembre es celebra el Dia Mundial sense Alcohol, i aquesta mateixa setmana, del 12 al 18 de novembre, a Catalunya, celebrem la V Setmana de sensibilització sobre els riscos del consum d’alcohol. Aquest any el lema de la campanya es: “l’alcohol és responsabilitat de tothom”. Des de el CAP Dr. Carles Ribes volem donar-vos les eines necessàries per a conèixer quin consum feu de alcohol, i si aquest consum pot arribar a ser perjudicial per a la vostra salut. La manera que tenim de calcular el consum d’alcohol és mitjançant la UBE (unitat de mesura estàndard), que correspon a 10g d’alcohol. Així doncs, si consumeixo 20g, estaré consumint 2 UBE, i si consumeixo 45g correspondran a 4,5 UBE. Però, quin consum és òptim i quan m’estic excedint? Hi ha tres nivells de risc: - Risc 0: No bevedor - Risc 1: Bevedor de risc baix - Risc 2:bevedor de risc alt

La tolerància a l’alcohol en els homes és superior a la de les dones, per això, es consideraran bevedors de baix risc als homes que consumeixin menys de 28 UBE per setmana, i a les dones que en consumeixin menys de 17. Quan els valors de consum siguin superiors, es consideraran bevedors de alt risc. També seran de alt risc qualsevol consum d’alcohol en dones embarassades, menors de 16 anys, si es prenen fàrmacs que interaccionen amb l’alcohol, si es practica una activitat laboral de risc, o si una vegada al mes, en un període curt (una nit) es consumeixen fins a 6 UBE en homes i fins a 5 UBE en dones. La OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana no consumir més de 30g diaris als homes, i no més de 20g diaris a les dones. I com calculo quantes UBE prenc? Si us fixeu en la imatge veureu que hi ha alcohols en què una unitat (gota, copa...)

equival a 1 UBE. D’altres n’equivalen a 2. Seguint aquesta regla, només cal sumar el consum que es fa. Una persona que pren 2 gots de vi per dinar i 2 gots de vi per sopar, estaria fent un consum total diari de 4 UBE, que són més que les 3 UBE màximes recomanades per la OMS, i per tant seria recomanable que reduís el seu consum.

Si teniu qualsevol dubte, no dubteu en posar-vos en contacte amb el vostre metge o infermera. Estarem encantats d’atendre-us. ■ Judit Viudas Suñé Infermera CAP Dr Carles Ribas

Hauríem revisar la nostra boca després de l'estiu? || CAP La Marina L'arribada del període de vacances no ha de significar un canvi en la nostra salut bucal i periodontal. No obstant això, en la nostra experiència, observem amb freqüència que a la tornada de les vacances els nostres pacients han empitjorat la seva higiene dental amb la consegüent aparició d'inflamació a les genives, la recaiguda en el seu problema periodontal, així com altres trastorns bucodentals. Sortim més, i és freqüent que mengem fora de casa, el que moltes vegades porta a saltar-se tasques quotidianes com rentar-se les dents després dels àpats. Solem augmentar la ingesta de productes ensucrats, begudes carbonatades, greixos saturats, cafè, tabac o alcohol, que afavoreixen la proliferació de microorganismes nocius a la boca. Després d'aquests dies d'excessos en

què hem menjat entre hores pot augmentar el risc d'acumulació de placa bacteriana i un empitjorament en la salut gingival, en disminuir la freqüència del raspallat o bé perquè aquest no es realitza de la manera habitual. Tot i que no es tin-

gui la possibilitat de raspallar després de cada menjar, el planejament de la nit és una cosa imprescindible, així com el raspallat després de l'esmorzar, podent ser més curt pel que fa a la higiene bucal al llarg del dia. Per això mateix, el raspallat

abans d'anar a dormir hauria de realitzar de la manera més exhaustiva possible: durant 2 minuts i sempre acompanyat del fil dental i durant el dia sempre podem utilitzar el format petit de raspall i crema dental dissenyat per viatge. Per als usuaris de fèrules d'ortodòncia i de relaxació: si sortiu de viatge no les oblideu a casa, doncs a la tornada pot succeir que ja no s'ajustin; a més, cal intentar de portar-les en la mesura del possible. No oblideu que les cures de la nostra boca durant l'estiu farà que no ens portem desagradables sorpreses a la tornada de les vacances. És molt important visitar el dentista. Ell valorarà els efectes que ha tingut l'estiu a les nostres dents i genives, i sabrà què fer per solucionar-ho. ■ Cap La Marina

Esther Pardo i Gimeno

Naturòpata

Les magranes, les carabasses i les castanyes Per ara, encara identifiquem la tardor, a més de amb les carabasses i les castanyes, i amb els caquis les magranes de fruites; com identifiquem l’estiu amb la síndria, els préssecs, i el meló o la primavera amb maduixes i cireres o l’hivern amb les taronges i mandarines. Com que la natura és molt sàvia ens proporciona el que necessitem en cada moment. Els fruits de tardor tenen el color carbassa característic. Els repassem per saber que contenen: El caqui, encara que sigui d’origen japonès també és habitual trobar-la als horts del mediterrani. Te propietats antianèmiques i és molt astringent, convé en cas de diarrees. Conté betacarotè i Vitamina C. També, pel seus bioflavonoides protegeix la circulació i és antioxidant. Els darrers anys han arribat a nosaltres una varietat procedent d’Israel que es diu Sharon i té la pell més fina i la carn més forta. Proveu a menjar-lo amb mató o iogurt en el lloc de la mel. La magrana, encara que sigui entretinguda de menjar, val la pena ferho pels beneficis que té per a la salut. Conté uns antioxidants (polifenols) que neutralitzen els radicals lliures i minimitzen els danys cel·lulars i fisiològics que es produeixen tant en processos degeneratius com cardiovasculars, com son l’aterosclerosi, la hipertensió, l’envelliment o càncer. Però és sobre tot interesant per a les dones en la etapa de la menopausa, perquè redueix els símptomes. Aprofitem que les tenim a l’abast en aquest moment per menjar-les perquè tenen una temporada molt curta. ■

CULTURA 15

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

“De habitantes y otros golpes”, una El festival “La llum de la Marina”, aconsegueix expectació tot i el temporal recreació de la història de la Marina Rafel Vidal

Rafel Vidal

|| L.S. || Laura Sicilia El divendres al vespre, es va celebrar el festival “La llum de la Marina”, un acte consistent en la realització de performances i mostres artístiques amb un element comú: la llum. L’esdeveniment va ser organitzat per en Toni Asensio, doctor de la UB en Belles Arts, amb l’objectiu de “democratitzar l’art apropant-lo a la ciutadania”. Tot i haver estat una tarda passada per aigua que va provocar canvis d’última hora, l’esdeveniment va aconseguir reunir a un bon grapat de persones. Després de la inauguració, de la mà d’enToni Asensio i n’Esther Pérez, consellera de Barcelona en Comú del districte, es va iniciar el recorregut que hi havia preparat per veure les diverses performances, començant per la Sala Pepita Casanelles, on els alumnes de l’IES Montjuïc van realitzar un conjunt de coreografies a les fosques

il·luminant-se només algunes parts del cos que portaven pintades amb pintura fosforescent, i on també va tenir lloc una actuació de ball flamenc realitzat per una alumna de la UB de Belles Arts. Després d’això, el Graner esperava als assistents amb una actuació d’artistes del barri, entre elles la Nina Mercè, basat en moviments corporals fets amb una delicadesa que transmetia una sensació de pau. En finalitzar l’actuació s’havia de retornar a la sala Pepita Casanellas i així successivament fins a posar fi a l’esdeveniment a les onze de la nit. Al festival, a part de força veïns i veïnes, es van deixar veure membres d’associacions de la Marina, la cap de projectes del pla de barris de la Marina, la Xitlali Hernández, i algun polític com en José Antonio Calleja, conseller portaveu del PP del districte, o la ja esmentada consellera Esther Pérez. Les valoracions de l’acte per part dels presents van ser positives. ■

Entre divendres i dissabte 26 i 27 d’octubre, el centre El Graner va acollir l’activitat “de habitantes y otros golpes”. Un projecte desenvolupat per Vulnus, una companyia que a través del teatre reflexiona sobre el patiment i la vulnerabilitat. L’activitat va consistir en una representació on es recordaven i denunciaven alguns canvis del barri al llarg dels anys com la solidaritat que imperava entre els veïns, la vida en barraques, els bombardejos durant la guerra civil, la instal·lació de la Repsol o l’expropiació de terres. Els assistents es col·locaven en grups i procedien a fer un recorregut per diferents espais de La Marina, on els esperava una petita part de la història del barri. A una sala de la biblioteca Francesc

L'agenda de novembre Del dilluns 5 al divendres 30 de novembre

ACTIVITATS ADULTS Exposició: Els barris de barraques a Montjuïc, Sants i les Corts. Organitza: Arxiu Municipal de Barcelona, Comissió Ciutadana per la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona, Centre d´Estudis de Montjuïc. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 9

ANY DAY + PER UN TXÁ Dos solos de dansa a càrrec de l'Helena Canas i el Marc Lapuerta Preu: 2,40 € Hora: 20 h Lloc: Sala Pepita Casanellas (Jardins dels Drets Humans)

Dilluns, 12

ACTIVITATS ADULTS Projecció del documental: Memòries d’exili, de Teresa Juvé. Comptarem amb l’escriptora i protagonista Teresa Juvé. Organitza: Fundació Francesc Candel. Col·laboren Fundació Josep Pallach i Òmnium Sants Montjuïc. Hora: 19h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dimecres, 14

ACTIVITATS ADULTS El hogar social de Can Tunis i la publicació de la revista Ideal. Conversa amb Ernesto Simarro, veí de Can Tunis. Activitat emmarcada en l’exposició de barraques. Hora: 19h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Dijous, 15

ACTIVITATS ADULTS Xerrada, Consells per treballar la memoria dia a dia. A càrrec de Clara Esquena, psicóloga. Hora: 19h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Diumenge, 18

LA NINA DEL CAP PELAT

Dimecres, 21

ACTIVITATS ADULTS Projecció del documental Sera tu tierra (1965), del director Llorenç Soler. Amb posterior debat. Activitat emmarcada en l’exposició de Barraques. Hora: 19h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

Divendres, 22

PROGRAMACIÓ AMB MOTIU DEL 25N. Dia Internacional de l'eliminació de la violència envers les dones. #VINDICACIONS. Obra teatral en clau d'humor per reflexionar sobre les discriminacions i violències de gènere que pateixen les dones diàriament, acompanyada de debat. Hora: 20h. Activitat gratuïta Lloc: Sala Pepita Casanellas (Jardins dels Drets Humans)

Dilluns, 26 Teatre, música i titelles a càrrec de la Cia. Engruna Teatre. Preu: 2,67 € Hora: 12h. Edat: A partir dels 3 anys Lloc: Sala Pepita Casanellas

Dilluns, 19

ACTIVITATS ADULTS Parlem amb l’escriptor Jordi Coca del seu darrer llibre Els ulls dels homes mentiders. Hora: 19h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel

ACTIVITATS ADULTS Celebrem l’any Pompeu Fabra. Conferència: De Pompeu Fabra a la Normalització Lingüística” a càrrec de Miquel Reniu, ex Director Gral. de Política Lingüística i primer president del CNL. Hora: 19h. Lloc: Biblioteca Francesc Candel Per a veure la programació infantil d'aquest mes, podeu consultar el web de la Biblioteca Francesc Candel

Candel es trobava Tomás Martínez, membre de l’associació Memorial Democràtic de Seat, que va simular la reunió que va tenir lloc entre els treballadors de l’empresa automobilística per organitzar les protestes del 18 d’octubre de 1971 i posteriorment va explicar els fets succeïts. La Maria Ortega, membre del centre Àncora, explicava, arribant-se a emocionar, la creació del centre i el desenvolupament de les diverses lluites que van liderar, en un espai del Graner. I a una altra sala de la biblioteca, els veïns José María Pérez i Josep Maria Torres, poeta i pintor, denunciaven fets de l’actualitat, a través de les seves obres artístiques. L’activitat va finalitzar al Casino Seat amb un pica-pica. Els assistents que es van acostar, van valorar l’activitat de manera molt positiva. ■

El Far Road movies a la biblioteca Francesc Candel Si t’agrada el cinema no perdis l’oportunitat de gaudir del nostre cicle de pel·lícules de carretera que projectem mensualment a la biblioteca. A les road movies, els personatges viatgen físicament, però també psíquicament. Al finalitzar la projecció hi ha un debat conduït per Pere Vall, periodista de cinema que ens fa descobrir múltiples visions de la pel·lícula que ens han passat desapercebudes. Si voleu disfrutar d’aquest cicle us esperem els dies següents a les 19h. Activitat gratuïta. Dimarts 6 de novembre: Winchester’73 (Anthony Mann, 1950). Dimarts 11 de desembre: Alicia ya no vive aquí (Martin Scorsese, 1974) Dimarts 8 de gener: La pasión ciega (Raoul Walsh, 1940) Dimarts 5 de febrer: Carretera asfaltada en dos direcciones (Monte Hellman, 1971) Dimarts 5 de març: El autoestopista (Ida Lupino, 1953) Dimarts 2 d’abril: Ladrones como nosotros (Robert Altman, 1974) Us esperem a la nostra cita cinematogràfica.

PUBLICITAT

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

El Port de Barcelona suma forces amb els principals ports del món en el World Ports Climate Action Program Treballaran conjuntament en projectes per combatre l’escalfament global i la reducció d’emissions contaminants El Port de Barcelona i les autoritats portuàries d'Hamburg, Anvers, Los Angeles, Long Beach, Vancouver i Rotterdam han presentat la iniciativa Programa d’Acció Climàtica Portuària Mundial (World Ports Climate Action Program), que es va fer pública a la sessió inaugural de la Cimera Mundial d’Acció Climàtica, celebrada a San Francisco la setmana passada. En aquesta nova iniciativa internacional, els 7 ports uneixen forces i treballen conjuntament en un seguit de projectes per fer front a l'escalfament global, contribuint així activament al Programa de Sostenibilitat Portuària Mundial (World Ports Sustainability Program) i abordant el paper dels ports pel que fa als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Durant la presentació de la iniciativa a San Francisco, el conseller delegat de l’Autoritat Portuària de Rotterdam, Allard Castelein, va declarar: "L'acord de París ha marcat un objectiu clar: limitar l'escalfament global ben per sota dels 2°C. En aquest context, és fonamental reduir les emissions que genera el transport marítim. I estic convençut que els ports poden contribuir significativament a aquesta fita, ja què som elements clau de la xarxa mundial de transport marítim. Em complau veure que les autoritats portuàries internacionals

▶ Presentació del World Ports Climate Action Program per part del conseller delegat del Port de Rotterdam, Allard Castelein, durant la sessió inaugural de la Cimera Mundial d’Acció Climàtica a San Francisco.

han assumit un paper destacat en aquest àmbit, comprometent-se amb projectes col·laboratius que permeten avançar en la descarbonització del sector del transport marítim". Per la seva banda, la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa ha manifestat: “El Port de Barcelona porta més de dues dècades impulsant accions en defensa del medi ambient i l’entorn, però hem d’inserir la nostra mirada local en una mirada més global. Hem de ser conscients de com podem contribuir amb el nostre esforç a la millora del planeta i per això hem adqui-

rit aquest compromís amb els principals ports del món”. El Programa d'Acció Climàtica Portuària Mundial se centra en les següents accions específiques: 1. Augmentar l'eficiència de les cadenes de subministrament mitjançant eines digitals. 2. Desenvolupar enfocaments regulatoris comuns i ambiciosos orientats a reduir les emissions en zones geogràfiques més grans. 3. Accelerar el desenvolupament de solucions de subministrament d’energia

renovable als vaixells durant la seva estada als ports i d’altres solucions d'emissió zero. 4. Fomentar el desenvolupament de combustibles de baix contingut en carboni i comercialment sostenibles per al transport marítim i d’infraestructures per a l'electrificació dels sistemes de propulsió de vaixells. 5. Impulsar els esforços per a la descarbonització total de les instal·lacions de manipulació de càrrega als nostres ports. Les set Autoritats Portuàries impulsores del World Ports Climate Action Program fan una crida a la indústria marítima i altres ports per tal que s’uneixin als compromisos de l'Acord de París i treballin conjuntament en accions que generin resultats quantificables. Sobre el Programa de Sostenibilitat Portuària Mundial (WPSP) El WPSP es va presentar el març de 2018 a Anvers (Bèlgica) per iniciativa de l’Associació Internacional de Ports (IAPH, International Association of Ports and Harbours), presidida actualment pel Port de Barcelona. Juntes, aquestes organitzacions representen prop de 1.000 ports, i empreses i agències relacionades amb ports de més de 100 països arreu del món. ■

El Consorci de la Zona Franca presenta al secretari d’estat Pedro Saura el 3DINCUBATOR i el projecte DFACTORY de Barcelona Dins de projecte DFACTORY que se exposarà a la Barcelona Industry Week El Consorci de la Zona Franca (CZFB) va rebre el 16 d’octubre la visita del secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge del govern central, Pedro Saura, a qui va presentar la incubadora europea d’alta tecnologia d’impressió 3D, la 3DIncubator, que es construirà a la seu del CZFB i també el projecte de Hub d’indústries 4.0 anomenat D Factory 4.0 Barcelona. Aquests dos projectes, que formen part del pla estratègic D Factory Barcelona, són les aportacions destacades del CZFB davant el repte de la nova economia digital, uns projectes tecnològics que es presentaran demà dimecres a la Barcelona Industry Week (BIW) que avui s’inaugura a Fira de Barcelona de Montjuic. El delegat especial de l’Estat al CZFB, Pere Navarro ha explicat a Saura que en els propers 5 anys el Consorci preveu que vora d’un centenar d’empreses pimes que treballen en la impressió additiva puguin beneficiar-se dels serveis d’ajut tecnològic i empresarial que s’implantaran en la incubadora de la Zona Franca, en la que el CZFB i el fons europeu FEDER, a través de la Fundació Incyde, hi ha invertit uns 3 milions d’€.

Navarro també ha explicat al secretari d’Estat els projectes de futur del CZFB per desenvolupar habitatge de preu assequible i dirigit als joves en el barri de La Marina del Prat Vermell, al districte de Sants-Montjuic.

DFACTORY AL BARCELONA INDUSTRY WEEK

Actualment el Consorci té obert fins a final de mes el període públic de recepció de propostes per tal que les start-ups i petites i mitjanes empreses interessades en la impressió 3D puguin demanar integrar-se

en el projecte d’incubació, que compta amb el suport de la Fundació Leitat com a soci tecnològic. El projecte té com a objectiu la prestació de serveis al col·lectiu científic, tecnològic i empresarial susceptibles de l’aplicació 3D/ AM (Manufactura Additiva i Nous Materials) una tecnologia transversal que reforçarà la competitivitat del teixit empresarial i emprenedor a Catalunya millorant l’eficiència i donant major valor afegit a produccions de sectors consolidats (salut, biomèdic, automoció, industria del metall, mecànica, industria química i aeroespacial entre altres).

Aquesta infraestructura ubicada en la seu corporativa del CZFB comptarà amb impressores i maquinaria 3D, una zona de disseny, producció i post processat, una zona de co-working que s'implantarà amb espais flexibles, zona d'oficines per les empreses que requereixin més espai, sales de reunions modulars, espais comuns, així com un espai showroom sobre la tecnologia de la fabricació additiva i programes de promoció internacional i finançament. La incubadora serà presentada en detall demà al matí a BIW així com el projecte D Factory 4.0, el hub específic per la indústria 4.0 que el Consorci vol començar a promoure en breu als antics terrenys de la SEAT a la Zona Franca, projecte pel qual ja es troba buscant socis entre les empreses tecnològicament capdavanteres. La D Factory començarà a implementar-se amb una inversió inicial de 17 milions d’€ per tal d’erigir una nau tecnològica de quasi 17.000 m2, que funcionarà com a primera fase d’una zona de nova construcció per la indústria avançada. En aquest sentit, es desenvoluparien més endavant dues altres fases de 35.000 m2 i 20.000 m2 més, totalitzant un conjunt de més de 70.000 m2 en la confluència del carrer 3 i el carrer A. ■

ESPORTS I SEGURETAT 17

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

L' Ibèria celebra el seu 80è aniversari amb un partit de veterans del Barça

|| Laura Sicilia Com vam anunciar a la Marina, el passat diumenge 28 d'octubre, en commemoració del seu 80è aniversari, els veterans del club de futbol Ibèria es van enfrontar amb els veterans del Barça. El partit, que es va haver de jugar sota la pluja, va finalitzar amb un marcador de 2-5 en favor dels Blaugranes. L'antic porter de l'Ibèria durant els anys vuitanta, en Salvador Calvo, i en Priego, l'antic capità blaugrana, van ser alguns dels que hi van participar en la trobada que va aconseguir reunir a força exjugadors de l'equip del barri. A l'esdeveniment, van ser presents els propietaris de la fàbrica Santiveri, als quals

en finalitzar el partit se'ls va atorgar una placa commemorativa, tal com també es va fer amb un altre dels 'sponsors' del club i amb José Avellanedo, president de l'Ibèria. Els dos fills de l'expresident del club, José Povedano, mort ara farà un mes, tampoc es van voler perdre el partit i també es va reconèixer la feina del seu pare. A més, el Barça va tenir el detall de com a homenatge regalar-los una samarreta blaugrana. També es va agrair aquells que van jugar amb l'Ibèria entregant-los un petit trofeu i una samarreta de l'aniversari del club. Tot i que la pluja va espatllar una mica la trobada i va fer que hi anés a animar menys gent de la prevista, va ser un dia per a recordar. ■

Avança el projecte del futur parc de patinatge a La Marina

|| Yohany Limpias Es preveu que les obres pel projecte del futur parc de patinatge a La Marina, previst a la plaça del Moviment Obrer, no triïn gaire en començar a executar-se. Fa molt de temps que un grup de veïns el venen treballant. El 29 de gener d'enguany va celebrar-se el taller de validació i durant la sessió es va exposar els plànols i els renders que plasmaven les idees recollides durant els tres mesos de feina conjunta, en què va durar

el procés de disseny que va recollir les idees dels veïns que van participar-hi. El resultat els va deixar satisfets i amb la il·lusió de gaudir del projecte construït. Al juliol el projecte va ser entregat a Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), i ara s'està a l'espera d'acomplir diversos tràmits administratius. La futura pista de patinatge tindrà 3.000 metres i compte amb un pressupost de 662 mil euros, en el marc del Pla de Barris. S'està a l'espera dels inicis de les obres i es preveu que concloguin durant el 2019. ■

LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

Ja és aquí “La Marina Tapea” Arriba la tardor i torna la Marina Tapea! Des del 9 de novembre fins al 14 de desembre gaudeix cada divendres de 19.00h a 23.00h d’una Tapa + Beguda per tan sols, 2.45€. Deixa’t sorprendre pels diferents sabors de les millors tapes fetes pels locals de restauració de la Marina. (La Placeta d’en Manu, El Pasaje, Enric i Pau, Bar Paddok, Bar Jueves 5, Lys, La Dor, la Taberna del Conde, Toma Tapa, Pizzeria Ciao Gió, la Sal del Port i Bar Carri). Vota la teva tapa preferida i si fas la ruta sencera podràs guanyar un sopar per a dues persones al Restaurant amb les millor valoracions dels consumidors. Activitat organitzada pel restauradors de la Marina i l’Associació de Comerciants la Marina. ■

ADMINISTRACIÓ LOTERIA DROGUERIES I PERFUMERIES ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA DROGUERIA FELI Mare de Déu de Port, 379-381 Alts Forns, 74. 688 89 30 77 Tel. 93 331 52 98 DROGUERIA RAMIRO LÓPEZ GARCÍA AGÈNCIA DE VIATGES Pg. Zona Franca, 228 SEPTEM VIATGES Gran Via de les Corts Catalanes, Tel. 93 332 22 12 144 Local 9. Telf. 938583662

CAFÈ I PA MÉS QUE BÓ Mineria, 18-20 Telf. 616 04 67 32 FOTOGRAFIA GALERA FOTOGRAFIA PG. Zona Franca, 177- 179 Telf. 93 332 57 97

ELECTRODOMÈSTICS GELATERIA ELECTRODOMÈSTICS AGÈNCIA IMMOBILIARIA VANWARD Pg. Zona Franca, 124 JIJONENCA MINERIA CENTURY 21 Dux3 c/ Mineria, 10, local 3 Telf. 93 535 52 52 Foneria, 33 Telf. 627.28.30.77 ESTANCS ANIMAL DOMÈSTIC JOIERIES ESTANC ZONA FRANCA MON ANIMAL JOIERIA RAMON CARNÉ Foneria, 43-45. 93 431 74 02 Pg. Zona Franca, 244. 93 332 69 46 Ruiz de Alda, 8. 93 332 02 06 EXPENDURÍA Nº 276 PERRUNIS Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 JOYERÍA LURA c/Mineria, 17. 93 269 33 71 Alts Forns, 75. 93 422 14 48 ASSESORIES-GESTORIES FARMÀCIES LLAR D’INFANTS ANNA MARIA MADRID FARMÀCIA CUSCÓ EL GALL I LA GALLINA Pg. Zona Franca, 162 ASSESSORIA SLP Mare de Déu de Port, 355 Rambla Catalunya, 18 6a planta Telf. 93 421 81 29 Telf. 93 332 26 78 93 492 92 68 FARMÀCIA FORNS-GIRÓ LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS GESTORIA FRANCISCO Mare de Déu de Port, 234 Jardins de la Mediterrània s/n. JAVIER BOFILL LAMA Telf. 93 332 21 94 Telf. 93 296 48 18 Mineria, 4-6 Esc. A 7º 4ª Telf. 609932494 / 932989977 FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH LLAR D’INFANTS XUMETS Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 Energia, 10. 93 431 76 72 AUTOESCOLES AUTOESCOLA ZONA FRANCA FARMÀCIA FRANCESCA MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ PANADES MAS Pg. Zona Franca, 186 Pg. Zona Franca, 226 MACARRO Telf. 93 331 86 12 Telf. 93.332.34.47 Ferrocarrils Catalans, 87-89. AUTOMÒBILS Telf. 93 332 78 56 FERRETERIES -LAMPISTERIES KIA AR MOTORS MOBLES COMERCIAL ÁLVAREZ Pg. Zona Franca, 6- 8 Energia, 20. 93 421 59 77 MUEBLES EL CISNE Telf. 93 223 92 88 Pg. Zona Franca, 224. 93 332 26 98 CELLERS TU CERRAJERIA.COM Pg. Zona Franca, 173. CELLER LA MARINA MacMOBLES ZONA FRANCA Aviador Duran, 2. 680 188 509 661 991 144 Pg. Zona Franca, 141 Telf. 93 432 37 99 FORNS DE PA COPISTERIES 365. CAFÈ I FORN DE PA MacMOBLES ZONA FRANCA -2 COPISTERIA SANT JORDI C/ Foneria, 42. Telf. 93 421 33 23 Mare de Déu de Port, 271 Ctra. Del Prat, 11. Telf. 93 421 87 26 Telf. 93 421 20 70 CORREDURIES D’ASSEGURANCES MODA I COMPLEMENTS ICALI CORREDURÍA DE SEGUROS 365. CAFÈ FORN DE PA I DEGUSTACIÓ WALA SPORT Pg. Zona Franca, Mare de Déu de Port, 252 Mare de Déu de Port, 379 191-205. Telf. 93 332 04 13 Telf. 93 223 33 09 Telf. 93 422 38 47

ROBA AMIGA (Projecte home) QUEVIURES ALIMENTACIÓN RUIZ c/Mare de Déu de Port, 337 Energia, 3. Telf. 93 332 31 43 Telf. 93. 298. 98.75 GARIBAL (Tienda de Cristales y tachuelas) c/Mare de Déu de Port, 252, local 17. Telf. 93.192.73.66 EL TALLER DE L'ÀNGELS Jardins de la Mediterrània, local 23. Telf. 640 521 415

CARNISSERIA ÀNGEL Foneria, 26 b. 93 332 64 44 CONDIS SUPERMERCATS Pg. Zona Franca, 210- 214 Telf. 93 431 84 78 REFORMES INTEGRALS NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93.517.63.18

MAVI MODA I COMPLEMENTS Mare de Déu de Port, 264-266 TENMAN REFORMES Local 2. Telf. 610075461 c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85 ÒPTIQUES GENERAL OPTICA RESTAURACIÓ Passeig Zona Franca, 174-176 BAR GARRIDO Telf. 93 431 03 22 c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània) JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, GRANJA ELENA, S.C.P 155. Telf. 93 432 24 98 Pg. Zona Franca, 228 VISTA ÒPTICA Telf. 93 296 98 43 Mare de Déu de Port, 252 BAR JUEVES 5 Telf. 93 331 40 47 Pg. Zona Franca, 151 08034 Bcn Telf. 934324022 PAPERERIES PAPELERIA NAVARRO TOMA TAPA Pg. Zona Franca, 181 Jardins de la Mediterrània, Telf. 93 332 57 94 local 11. Telf. 93 166 76 23 PASTISSERIA CREATIVA ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

ENRIC I PAU Minería, 4-6. 93 332 25 62 LA SAL DEL PORT c/Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

PERRUQUERIES I ESTILISME BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX BAR PADDOCK Mare de Déu de Port, 413 bxs Pg. de la Zona Franca, 145-149 Telf. 93 331 84 33 local 3. Telf. 93 422 10 48 DANI FERNANDEZ ESTILISTES BAR RTE. CAL CAMPÀ Passeig de la Zona Franca, 109 Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 93 360 68 69 Telf. 934 32 15 90 BAR-RESTAURANTE MANIKURAME C/Foneria, 26. Telf. 93 625 53 31 O'RINCÓN Gran Via, 158 Telf. 93. 461. 61.48 MI PELU C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 CAFETERIA CERVECERIA LA DOR c/Energia, 28. Telf. 93.422.77.55 QUADRES I MARCS BOM CAFÉ ART I DECORACIÓ c/Mare de Déu de Port, 367 Mineria, 17. 93 296 70 03 Telf. 610.323.191

PIZZERIA CIAO GIÓ Pl. Mediterrània. Local 27 Tel: 645 774 353 LA PLACETA D'EN MANU Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215 LYS (CUINA XINÉSA) Carretera del Prat, 40 Telèfon 936 11 83 83

▶

BAR CARRIE (NOU SOCI) Passeig de la Zona Franca, 159 Telf. 933 32 04 55 REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162 Telf. 93 431 41 40 SABATERIES JUBEL ZAPATERIA c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93.432.16.98 SALUT CENTRE D’INFERMERIA I PODOLOGIA Mineria, 17. Telf. 93 332 14 98 SOLUCIONS-ENGINYERIACLIMATITZACIÓ VALCÁRCEL INGS., S.A Carrer del Gaià, 10, Telf. 933 31 58 12 TEXTIL- DECORACIÓ- LLAR TOLDOS DURAN Mare de Déu de Port, 260 Telf. 93 331 63 49 TALLERS MECÀNICS TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95 TALLERES PÉREZ- ALONSO Mare de Déu de Port, 124 Telf. 93 223 30 42 TELECOMUNICACIONS I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

PUBLIREPORTATGE 19

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

STOP COLAU Quedan poco más de seis meses para las próximas elecciones municipales. Hace tres años y medio Colau llegó a la alcaldía de Barcelona gracias a una victoria por la mínima, 11 regidores sobre un total de 41, la mayoría son 21. Colau se presentó como la alcaldesa de todos, la que iba a cambiar las cosas y el adalid de la transparencia y austeridad. Pero el día a día de la gestión municipal es difícil, y la alcaldesa ha comprobado como aquellas propuestas de escaparate que vendía tanto en campaña como en sus primeros días de alcaldesa, se han ido diluyendo. Poca gente se imaginaba que aquella activista antidesahucios que aparecía en los medios de comunicación con una camiseta verde, mostrando una señal de ‘Stop’, se convertiría en alcaldesa de Barcelona por sorpresa. Más, cuando siempre aseguraba que no tenía la intención de entrar en política, rechazando incluso ofertas de partidos como: ICV o CUP. Ahora, su mal gobierno se ha convertido en un ‘Stop Barcelona’. El gobierno Colau suspende licencias de hoteles, aplica moratorias para todo aquello que no pueden gestionar como ellos quieren, es permisiva con el top manta y los okupas, frena inversiones y creación de empleo, no promueve la vivienda social que

Alberto Fernández y José Antonio Calleja, representantes del PP en el ayuntamiento y en el Distrito

necesita la ciudad, no construyen los equipamientos públicos necesarios y aquella participación ciudadana que tanto destacaba Colau en campaña, ahora brilla por su ausencia. Quiere imponer una multiconsulta que está resultando un fracaso más. Y además, no escucha a los vecinos, como sucede en el Raval con los narco-

El gobierno Colau suspende licencias de hoteles y aplica moratorias para todo aquello que no pueden gestionar como ellos quieren

pisos, en la Ronda de Dalt con la cobertura de ésta o en el Poblenou con la ‘Superilla’. Recordemos que la candidata Ada Colau anunció como gran bandera de su mandato que construiría 8.000 viviendas sociales si se convertía en alcaldesa. Más de tres años después de aquella promesa electoral, las cifras nos demuestran que esa propuesta se quedará finalmente a medias, sin cumplir, ya que a falta de un año para acabar el mandato, la cifra de viviendas terminadas es de 720. Además, desde que Colau llegó a la alcaldía, la inversión anual en vivienda pública se ha recortado 132M€, los alquileres han encarecido un 24% y la media anual de desahucios en Barcelona es de 4.000. Mientras, el Ayuntamiento tiene 83 solares públicos vacíos en los que se podría construir hasta 6.000 viviendas sociales. Cuando queda algo más de medio año para las elecciones municipales, es necesario empezar a configurar una alternativa a la alcaldesa Colau, porque si ha gobernado, no ha sido por tener socios de Gobierno, sino cómplices en la oposición, como PSC que ha sido su socio en el Ayuntamiento. Incluso ‘Ciudadanos’ y PDeCAT le apoyaron su propuesta estrella: el fracasado Plan de Vivienda.

Escola bressol Municipal “Niu d´Infants” de Can Clos Es prioritario de manera urgente resolver las deficiencias que presenta esta guarderia municipal a nivel de seguridad y de privacidad. Un tema muy importante es el cambio pendiente de la valla de alambre que separa la escuela de la calle, ya que al ser tan baja es posible sacar fotografías y observar a los niños, desde el exterior. También hay que sustituir las vallas de alambre que rodean la dos zonas de juego de los niños, están oxidadas y además de poder meter los dedos, pueden llegar a clavarse éstas. Hay que resolver el realizar un cubre protector de madera para 9 radiadores que están las aulas y en el interior de la escuela, evitando así que los niños puedan impactar con éstos haciéndose daño. Igualmente hay que arreglar una puerta de la primera planta que separa el acceso a las aulas de las escaleres, así como instalar vídeo-portero en la entrada de la escuela ya que

tanto ésta como la escuela de Can Clos, ambas están pegadas valla con valla, tienen diferentes timbres para llamar pero carecen de éste. Hay una parte de la valla de la escola bressol que afecta también a la escuela de Can Clos, en la que hay algun agujero por el que un niño puede meter la cabeza, de hecho es por ahí por donde saltan a veces jóvenes para hacer botellón en el interior de la escuela. Otro tema importante es arreglar el sonido de la alarma. Cuando a principio de curso se hace el simulacro, hay que dar el aviso con una bocina de plástico de animación. La sustitución de la valla se solicitó hace más de un año y medio al Consorci d´Educació y pese a haber el compromiso hace cuatro meses de que se cambiaría, a día de hoy sigue sin haberse realizado, al igual que las otras mejoras que necesita la escuela. José Antonio Calleja Clavero

Novembre 2018 // www.lamarina.cat

L'ENTREVISTA

“Cal que ens obrim a conèixer-nos entre cultures per evitar populismes ximples”

Yohany Limpias

xpliqui’ns la seva història, qui és vostè? Sóc una catalano-musulmana, o catalano-marroquí o catalano-àrab, hi ha moltes maneres de descriure’m, però no m’agraden les etiquetes. Com va arribar a Catalunya la seva família? Els pares em van explicar que la manca de llibertats i les nul·les expectatives de futur econòmiques els van fer migrar, tot just quan aquí semblava que s’obria un raig de llum perquè moria Franco. Van venir a la transició. Com els va anar? Econòmicament bé, però en aquella època hi havia poca immigració a Catalunya, els àrabs estaven molt estigmatitzats per la idea franquista de la guàrdia mora. Es posaven moltes barreres i etiquetes, i la gent tenia poca formació per saber conviure amb la multiculturalitat.. ha estat un camí difícil. Com li va anar a vostè? Vaig superar ser la diferent llegint molts llibres. Em vaig submergir contínuament en el coneixement sobre l’islam, la societat i la psicologia. I després, acceptant les nostres diferències i que això ens enriqueix. Vaig arribar a la conclusió que no podíem tancar-nos i posar-nos etiquetes i estigmatitzar-nos i posar-nos barreres. Així no avançaríem. Un cop em vaig desfer d’aquestes capes, em vaig relaxar i em vaig sentir bé com a persona. Em vaig dir: sóc així i ja està. I qui vulgui enriquir-se, benvingut, i qui no, no passa res. Ells al seu tema i jo al meu. Hi anàveu a cap mesquita? Vaig provar d’anar-hi a una, però la pedagogia no era la més adequada així que li vaig explicar a la mare i vaig deixar d’anar-hi. Per què no li va agradar? Per com actuaven i per com explicaven les coses. Pensa que la gent que procedeix de països àrabs majoritàriament té una ideologia d’autoritarisme, i això em va xocar. Havies de fer les coses perquè sí... i per a mi això no era suficient. Llavors ja portava mocador? No. Això ho vaig decidir després. L’Islam té moltes interpretacions i, personalment, ho faig com a signe de modèstia al vestir. També pot haver-hi qui pensi que no necessita portar-lo. Sóc partidària que cadascuna triï. En principi és una cosa entre tu i Déu, i no hi hauries de donar explicacions a ningú més. I la universitat, com la va viure? Vaig anar-hi quan ja tenia les meves filles. Tenia l’espina que no sabia llegir àrab i quan anava al Marroc em sentia analfabeta. Així que em vaig treure el grau en quatre anys.

Ibtissam Chakkour El Bakkali És graduada en estudis àrabs i hebreus i també és tècnic superior en administració i comerç. Casada amb Jamal Esslimni. Dues filles: Narjis i Wisal. Creença religiosa: musulmana. Política? D’esquerres, però amb matisos. La Ibtissam, a més de veïna del barri, és membre de l’Associació Josur, que promou el coneixement de la cultura àrab com a pont d’enteniment entre diferents cultures, però amb valors universals compartits, com la pau i l’ajuda a l’altre.

“Hem de cuidar la nostra convivència, no podem tancar-nos ni posar-nos etiquetes” Què és el que més li xoca del Marroc, quan torna? La limitació de drets i llibertats. Que no es pugui parlar de res em sembla del segle passat. Que al Rei, cada cop que surt a una festivitat, el beneeixin, això no existeix a l’Islam. I ni parlar de la dona... És una societat tan patriarcal! Hi ha coses positives que agafo però d’altres em nego rotundament. Hi ha gent que creu que les dones àrabs no podeu triar marit. És un prejudici. Em vaig casar amb 24 anys, ens vam conèixer amb unes amistats, els meus pares han estat molt flexibles en això, liberals. Mai em van pressionar ni em van dir: t’has de casar amb aquest. Però a molts països àrabs també és així, excepte a zones rurals o a famílies molt conservadores. Vostè és feminista, sembla que comença a moure’s alguna cosa, què n’opina? El tema reivindicatiu em sembla valent i no entén de fronteres, ni de religió, ni d’orígens; les dones som iguals allà on anem, independentment d’on siguem. Aquesta lluita és la que hem de seguir des del nostre entorn més proper fins allà on puguem arribar. Què li sembla el barri? Vaig venir fa més de quinze anys i reconec que ha canviat molt. Abans estava una mica deixat i ara fa goig. M’agrada perquè les avingudes són molt amples, i hi ha molt de verd. Visc al carrer Mineria i està ple de palmeres, és bonic. I la gent? Tinc la sensació que s’és una mica reticent amb els nouvinguts, sobretot la gent gran. Però crec que és per desconeixença.

A vegades, quan em veuen amb el mocador, per exemple a l’ambulatori, em parlen fent-me senyes com si no els entengués. O si em senten parlar català diuen: Oh nena que bé que parles català. (riu) Expliqui com sorgeix l’Associació Josur? Fruit d’una reflexió de gent propera, de famílies amigues que som conscients d’una certa estigmatització de les persones àrabs, a partir de prejudicis i etiquetes que solen venir per desconeixença i per ignorància de la nostra cultura. Josur vol dir ponts en àrab. Volem fer d’interconnexió entre cultures i donar a conèixer allò que la població autòctona desconeix i que és necessari per a una sana convivència. També ensenyeu àrab... Exacte, l’associació vol divulgar i promocionar la llengua i cultura àrab a través de les arts, les ciències i altres àmbits. I un dels projectes és l’escola itinerant extraescolar de llengua àrab. Actualment està al centre cívic La Cadena. Però també ensenyem l’entorn, la cultura, les tradicions i intentem incidir perquè els nens de famílies àrabs puguin créixer d’una manera sana i no es deixin entabanar per res. Què més feu? Participem a aquelles activitats que promociona el barri per apropar les famílies. Per exemple, al Nadal de l’any passat vam participar en la cavalcada de Reis; participen els nens però acaben arrosseguen els pares. És una activitat cultural i incidim en la nostra visibilitat com a comunitat. Què pensa de la situació a Catalunya? Com que em toca la identitat empatitzo molt amb la causa catalana.

Però creu que el conflicte és només identitari? És clar que no. Aquí és on xoca la cosa. Evidentment hi ha interessos polítics i econòmics pel mig. Sempre dic que aquesta situació és com quan tens un fill que arriba a la majoria d’edat. L’has educat, alimentat, vestit i un dia et diu: em vull independitzar i viure sol. I tu l’hi negues. Per què l’has d’obligar a quedar-se? No es pot obligar a conviure. Potser el fill és mor de gana, però ell ho ha volgut, ha estat decisió pròpia i hem de ser respectuosos. És la meva opinió. Canviant de tema, com us ha afectat el tema del terrorisme? És una barbaritat que en nom de Déu es justifiqui matar i fer totes aquestes atrocitats. Penso que ens va xocar tant que no vam saber i no vam poder reaccionar al seu moment perquè no ens vèiem reflectits en aquesta gent. S’entén. Amb el temps però, hem reflexionat i crec que ens va mancar organització, les coses com són, perquè havíem d’haver posat les coses al seu lloc. Va sortir totalment de mare, no vam veure el perill, ni que formava part de nosaltres, i no vam saber afrontar-ho. Però aquest confrontament no es religiós, és polític i econòmic. Aleshores s’utilitza la religió com excusa i això penalitza els nouvinguts d’allà. Això és el que fa més mal. Que es maquilla a través de la religió. I qui no coneix la situació real, estigmatitza els musulmans. Només l’obrir-nos a altres cultures pot acabar amb tant populismes ximples que ara renaixen i criminalitzen altres cultures. ■