La Marina – Edició setembre 2026

Cuba

NO

no està sola

al genocidi a Gaza Associació de Mitjans de Comunicació Local Periòdic gratuït /

PREMSA

4.000 exemplars

102.5 FM

. C A T Setembre 2026 / Núm. 362

La Marina davant el repte del creixement La transformació del Prat Vermell conviu amb desigualtats de renda, atur i accés a l’habitatge

Pàgs. 10-11

Font: Ajuntament de Barcelona

Les festes dels barris de Sant Cristòfol (del 8 al 12 de juliol) i Cases Barates (del 15 al 19 de juliol) van tancar les celebracions de la Festa Major de la Marina amb batucades, dinars de germanor, espectacles, concerts i activitats pels més menuts i menudes. Pàg. 4 ACTUALITAT

La Joia de Montjuïc inicia una nova etapa i prepara les celebracions pel seu centenari Pàg. 8

ACTUALITAT

La Gran Batuda Gitana, Baró Estardipen, en caló, memòria contra l’oblit Pàg. 9

Un barri envellit, divers i amb una població infantil creixent.

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

2

mirades

EDITORIAL La crisi a Ceuta

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Coordinació general Pau Llopis Cornejo

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Redacció Yohany L. Ayala, Jesús Martínez, Impressió: GestXXI Carlos Suárez García, Tirada: 4.000 exemplars Enrique Llacer i Mar Montilla. Difusió controlada Edició i maquetació per OJD-PGD David Edo. Distribució gratuïta Fotografia DL: B-3220/94+Josep Vicens, Rafel Vidal i Hugo Gallego. Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo. Col·laboracions Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra. Consell consultiu: Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Amb el suport de:

La crisi migratòria i humana de la dimensió que s'ha produït a Ceuta, amb més de 70.000 persones entrant en un parell de dies, genera molts interrogants sobre els moviments geopolítics i internacionals que hi ha al darrere. Més amb el règim tan ferri del Marroc. Què es busca i què es pretén? Costa sostenir que un moviment d'aquesta magnitud sigui del tot espontani, però tampoc cal caure en la versió simplista que tot respon a una operació perfectament planificada. Igualment, pensar que l'objectiu és únicament el govern de Pedro Sánchez seria ignorar les advertències sobre la tensió creixent a les fronteres europees en un moment especialment delicat. Al govern, per la seva banda, li convé reconèixer que no ha encertat ni en la dimensió de la resposta, ni en l'actuació, ni en l'escenificació de la gestió de la crisi. Dit això, és del tot condemnable l'operació desesperada i poc ètica de grups violents vinculats a l'extrema dreta, així com les seves accions i missatges que deshumanitzen aquestes persones. Cal exigir acció al govern i una oposició constructiva, capaç de bastir una alternativa real de govern sense que això signifiqui claudicar d'una qüestió elemental: el respecte als drets humans que hem de poder exigir a qualsevol persona o força política que aspiri a governar el país.

Sobre Isabel Díaz Ayuso

Convé advertir fins on pot arribar el deteriorament democràtic quan s'instal·la la sensació d'impunitat. En el cas de l'àtic, se suma a la gestió de les residències durant la pandèmia, les retallades en serveis públics i, ara, la manca de transparència davant qüestions d'enorme gravetat haurien d'encendre totes les alarmes. Hi ha línies vermelles que una democràcia no pot normalitzar.

A Catalunya...

Pressupostos. Per fi tenim pressupostos. Després de tres anys sense comptes nous, és una bona notícia. També ho és que les prioritats es facin ressò del clam ciutadà per millorar els serveis públics. Ara toca el més difícil: que els gairebé 50.000 milions es notin al carrer. Educació. Comencem un altre curs amb una vaga anunciada per al primer dia, després d'un curs amb 22 jornades d'aturades a escoles i instituts i una gestió molt qüestionable de les proves PISA. Algunes coses, clarament, no s'han fet prou bé. Govern i sindicats han d'estar a l'altura: l'educació no admet tanta improvisació perquè és, literalment, el futur que estem construint. Incendis. El canvi climàtic multiplica el risc i obliga a assumir que alguns incendis seran més difícils de combatre. Però això no pot convertir-se en una excusa: cal més prevenció, gestió forestal i anticipació. També és just reconèixer que l'Administració ha començat a reforçar la planificació i l'adaptació als nous escenaris. No tot s'ha fet malament; ara cal accelerar. I al barri? Tornem de vacances amb el repte de mantenir-nos atents al que passa al país, però també de preservar l'entusiasme per la vida, els vincles i les ganes de compartir davant dels qui ens prefereixen atemorits i enrabiats. Encara més, davant un cicle electoral en què tornarem a missatges animant-nos a odiar als altres, presentats sempre com els nostres enemics, per convertir la por i l'enuig en rèdit polític. La nostra feina: cuidar allò que ens sosté més a prop —la convivència, el comerç, les entitats i el teixit associatiu. Perquè, malgrat els discursos municipals sobre la importància dels barris, massa iniciatives socials, culturals i comercials continuen necessitant autèntiques heroïcitats simplement per mantenir-se dempeus. Els nostres mitjans comunitaris també formen part d'aquesta crisi i, una vegada més, ens hem vist obligats a fer retallades en una estructura sempre fràgil. Sostenir el que ja existeix, el que fa barri, comunitat i ciutat, quan sabem com costa construir-lo, continua sent una assignatura pendent de la política municipal. ■

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

actualitat || Pau Llopis La Festa Major de la Marina ha perdut enguany una de les activitats que començava a fer-se un lloc dins la programació. La Marina Orgullosa, una trobada impulsada pel veí Josep Cot amb música, un manifest reivindicatiu i activitats obertes al barri, no s’ha celebrat enguany després de dues edicions consecutives. En la preparació de l’acte, Cot va mantenir converses amb la Unió d’Entitats de la Marina, que li va plantejar diferents alternatives per poder-lo incorporar a la programació, tot i que finalment no s’ajustaven a la proposta que tenia en ment. “La junta i el seu president em van oferir ajuda en tot moment i els estic agraït, però finalment no es van donar les condicions per l’acte que jo havia pensat”, assegura. Tot i l’ajuda de la Unió d’Entitats, assegura que ha rebut negatives constants per altres bandes. Evita assenyalar persones concretes i insisteix que no vol convertir aquesta situació en un conflicte personal. El que sí que reclama és que el barri continuï disposant d'espais on les persones del col·lectiu puguin trobar-se, explicar-se i fer visible una realitat que, assegura, encara continua sent necessària. “La Marina Orgullosa no era només una festa. Era una manera de dir que també existim aquí”, resumeix. Segons explica, enguany fins i tot havia proposat d’aprofitar un concert programat durant els actes d’estiu per llegir, almenys, el manifest que cada any tancava la celebració. Tampoc va ser possible. “Només demanava dos minuts”, recorda. Finalment, cap de les opcions plantejades va acabar prosperant.

Una vida marcada per la reivindicació

La desaparició d’aquesta activitat és només el punt final d’una història molt més llarga. Josep Cot va créixer a Mollet del Vallès durant els darrers anys del franquisme, en una època en què parlar obertament de la diversitat afectiva i sexual era pràcticament impossible. Explica que durant la infància i l’adolescència intuïa que era diferent, però ni tan sols disposava de referents que li permetessin entendre què li passava. “Sabia que era diferent, però no sabia per què”, recorda. El silenci i la manca d’informació feien que moltes persones visquessin aquesta realitat en solitud. No seria fins al servei militar quan començaria a posar nom a tot allò que havia sentit durant anys. El contacte amb persones procedents d’altres llocs i les amistats que hi va establir li van permetre entendre’s millor i començar a construir la seva pròpia identitat. Aquell procés d’autoconeixement, explica, va marcar un abans i un després en la seva vida. “Em van destinar a Gijón i a la ciutat vaig conèixer dues persones trans, elles em van obrir els ulls”, recorda. Amb divuit anys va decidir marxar de casa. Reconeix que les dificultats més grans no venien tant del carrer com del mateix entorn familiar. “El més dur no era el que pogués dir la gent. El més difícil era sentir que a casa no m’entenien”, recorda. Amb el temps, la relació amb la família es va anar reconstruint, però aquell procés el va marcar profundament. També recorda amb es-

3

“No podem permetre que el barri perdi espais de trobada del col·lectiu”

▶ La plaça de l'Orgull era l'escenari de la celebració de La Marina Orgullosa.

Més enllà de les etiquetes

La Marina Orgullosa no era només una festa. Era una manera de dir que també existim aquí

Una vida marcada per la lluita per poder ser ell mateix:

Amb divuit anys vaig decidir marxar de casa. El més dur no era el que pogués dir la gent, sinó sentir que la meva família no m'entenia

pecial estima la figura de la seva àvia, una de les primeres persones que el va acceptar sense jutjar-lo. Barcelona va representar un nou començament. Aquí va construir la seva vida, va continuar treballant durant anys a Mollet i, a poc a poc, va anar trobant espais on poder viure amb normalitat. “He procurat fer-me respectar allà on he anat”, resumeix.

Durant tota la conversa, Josep Cot insisteix en una idea que repeteix diverses vegades: no li agraden les etiquetes. Explica que mai no s’ha sentit identificat amb una manera única d’entendre el col·lectiu i que prefereix parlar senzillament de persones. Considera que cadascú viu la seva identitat d’una manera diferent i rebutja que existeixi una única forma de representar aquesta realitat. Aquesta manera d’entendre-ho també explica per què sempre ha concebut La Marina Orgullosa com una activitat oberta a tot el veïnat i no exclusivament al col·lectiu. Les dues edicions celebrades van combinar música, activitats culturals i la lectura d’un manifest amb la voluntat de crear un espai de convivència i visibilització dins la Festa Major. “L’objectiu era compartir, parlar i normalitzar una realitat que també forma part de la Marina”, explica. Per això lamenta especialment que enguany no s’hagi pogut donar continuïtat a una iniciativa que, considera, començava a consolidar-se dins la programació festiva. També defensa que els espais de reivindicació han evolucionat molt des de les primeres mobilitzacions que va conèixer durant la Transició. Tot i que considera que la defensa dels drets continua sent imprescindible, creu que avui conviuen maneres molt diverses d’entendre aquesta reivindicació. Malgrat aquesta mirada crítica, insisteix que el més important és continuar creant espais on les persones puguin explicar les seves experiències i sentir-se representades.

Mantenir viu el teixit comunitari

Per a Cot, la desaparició de La Marina Orgullosa és un símptoma d’una realitat

Arxiu La Marina

més àmplia. Recorda que en els darrers anys també han desaparegut altres iniciatives impulsades des del barri i lamenta que cada vegada costi més trobar persones disposades a assumir aquest tipus de responsabilitats. “La sensació és que anem perdent espais”, afirma. Per això defensa que els barris també han d’oferir llocs de trobada, informació i activitats pensades per al col·lectiu, igual que existeixen per a altres realitats socials. “No demanem grans coses. Només tenir un espai on poder reunir-nos, preparar activitats i continuar fent visible una realitat que forma part del barri”, explica. Malgrat la decepció d’enguany, Josep Cot assegura que no pensa deixar de treballar en aquesta línia. Continua vinculat a diferents projectes culturals i teatrals amb els quals comparteix experiències personals i reflexions sobre la diversitat. El pròxim 28 de setembre presentarà una nova representació al Casinet d’Hostafrancs i, pocs dies després, el dia 30, oferirà a la Biblioteca Francesc Candel un monòleg en què repassa la seva trajectòria vital des de la infància fins a l’actualitat. Confia que La Marina Orgullosa pugui recuperar-se en un futur, però insisteix que el més important no és el nom de l’activitat, sinó el que representa. “Els barris necessiten espais on tothom se senti representat”, defensa. Perquè, al capdavall, conclou, la convivència també es construeix fent visibles realitats que durant molts anys van quedar amagades i garantint que les noves generacions trobin al barri els espais de trobada i suport que ell mateix va haver de buscar fora. ■

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

4

FESTA MAJOR de la Marina

Les festes majors de Sant Cristòfol i les Cases Barates van posar el punt final a les celebracions de la Festa Major de la Marina, que enguany s’han allargat del 12 de juny al 19 de juliol. El programa ha recorregut els diferents barris del territori amb activitats culturals, musicals, gastronòmiques i de lleure. La Festa Major de Sant Cristòfol es va celebrar del 8 al 12 de juliol. Els primers dies van incloure cinema i un espectacle familiar, mentre que els actes principals van començar divendres 10 amb una tabalada dels Diables de Port, el pregó a càrrec de les antigues penyes del barri, una xocolatada, la missa solemne, sopar de germanor i l’actuació de Borja & Alex. Dissabte 11, la programació va combinar el campionat de petanca amb una cercavila de La Joia de Montjuïc, festa de l’escuma, sardinada i activitats de ball, abans del sopar de germanor i les actuacions de Vollproff i Aquarium. Diumenge 12, la festa va continuar amb la cercavila de Toxos e Xestas, la tradicional benedicció de cotxes, activitats infantils, concurs de croquetes i dinar de penyes. A la tarda es va fer l’homenatge a la gent gran, havaneres amb rom cremat, sopar de germanor i l’exhibició final dels Diables de Port. Les Cases Barates van prendre el relleu del 15 al 19 de juliol, amb la plaça de Falset com a principal escenari. Després del cinema de dimecres 15, divendres 17 es va donar el tret de sortida amb una tabalada, el pregó i txupinazo, jocs de taula i el concert de Doble Cara. Dissabte hi va haver activitats infantils, una gimcana sobre la història de les Cases Barates, festa de l’escuma, vermut i musclada popular, jocs de taula i l’actuació de Leo. Diumenge 19, la festa es va acomiadar amb activitats infantils, un espectacle d’humor, concurs de paelles i els actes en honor de la Mare de Déu del Carme, amb missa, ofrena floral i processó. La tabalada i la traca final dels Diables de Port van tancar les festes i més d’un mes de celebracions a la Marina. ■ Redacció

+

lamarina.cat

Sant Cristòfol i les Cases Barates tanquen la FESTA MAJOR

▶ La Festa Major de Sant Cristòfol es va celebrar del 8 al 12 de juliol amb activitats com la cercavila de La Joia de Montjuïc, la sardinada popular, el concurs de croquetes, l’homenatge a la gent gran i les havaneres amb rom cremat.

▶ Les Cases Barates van celebrar la seva Festa Major del 15 al 19 de juliol, amb activitats infantils, gimcanes, festa de l’escuma, vermut i musclada popular, concurs de paelles i la tradicional processó en honor de la Mare de Déu del Carme.

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

actualitat Els vermuts al sol en una bona terrassa, l’olor de crema solar, el color vermellós que agafa la pell de qui s’ha adormit a la platja, l’anunci d’Estrella Damm i les festes majors són només alguns dels elements definitoris de l’estiu a Catalunya. També ho són, especialment en alguns indrets reconeguts de la Costa Brava, com ara Calella de Palafrugell, les havaneres. Aquestes cançons, nascudes a Cuba a mitjan segle XIX, sovint amb lletres melancòliques sobre el mar, els amors absents i la nostàlgia dels mariners, estan profundament arrelades a la cultura popular catalana, gràcies als mariners i comerciants que arribaven a la costa procedents de les colònies americanes. Títols com El meu Avi, La Gavina, Mare, vull ser pescador o La Balada d’en Lucas formen part, any rere any, del repertori musical d’esdeveniments tan assenyalats com la tradicional Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. I no només allà. Des de fa 36 anys, el grup Folk Montjuïc organitza la Nit de l’Havanera als barris de Sants – Montjuïc. Lluny de les cales de la Costa Brava, però amb un escenari igualment privilegiat, la plaça davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch va tornar a convertir-se en punt de trobada dels amants de les havaneres. Enguany, el cartell el formaven el

Montjuïc torna a sonar a havaneres

▶ L’acte també va retre homenatge a la poetessa i compositora de cançons, Antònia Vilàs i Ferràndiz. Marià Castellà i Vilàs, fill de la compositora, va rebre el guardó de mans de la presidenta de Folk Montjuïc, Isabel Valiente.

▶ Un any més, la Nit de l’Havanera es va celebrar en l’entorn de les fonts màgiques de Montjuïc, amb actuacions de Folk Montjuïc, Grup Havaneres Montjuïc i Barcarola Havaneres.

El Mercadillo de la Zona Franca recupera la seva memòria a través de la ràdio El mercat ambulant de les Cases Barates va tornar a ocupar un espai central en la memòria del barri amb una emissió especial en directe des de les seves pròpies parades. L’activitat, celebrada el dissabte 7 de juny, la va organitzar l’Espai Avinyó en col·laboració amb l’Associació Espai Escola Dominical Undebel i La Marina FM 102.5, amb l’objectiu de recuperar els records vinculats a un mercat que, tot i les dificultats, continua sent un espai de trobada, d’activitat econòmica i de vida comunitària. Sota el títol «Phenen ko bazari: Diuen sobre el mercat», el programa va estar conduït per Mariví Cortés, locutora i impulsora de Dicen, i va comptar amb la participació de diverses persones vinculades al mercat, i antics comerciants. Una de les qüestions abordades va ser l’evolució del mercat i de la seva oferta comercial. “Recordo que va començar amb l’alimentació: hi havia la peixateria, fruita, verdura i més roba. A Granollers ho han mantingut, en canvi, aquí no”, explicaven Mariví, i els paradistes Peret i Gabi durant la conversa. També es va posar sobre la taula el relleu generacional entre els paradistes. Alguns dels comerciants més grans s’han jubilat sense substituts. “Els fills no han volgut continuar

perquè no hi ha sortida per al mercat”, apuntaven Gabi i Silva, que afegien que ara són persones d’altres llocs les que es veuen obligades a buscar-se la vida amb dignitat. Peret, per la seva banda, va recordar els motius que van portar molts gitanos a dedicar-se a la venda ambulant i als mercats davant les dificultats per accedir a altres feines. “No teníem accés als treballs a la fàbrica, érem perseguits i el més pràctic i senzill era vendre el que es podia i portar el menjar a casa. Treballo aquí fa trenta anys”, explicava. L’emissió va servir així per recuperar testimonis personals i reivindicar el mercat com un espai de relació i de memòria col·lectiva. La iniciativa va posar el focus en el paper que les parades han tingut en la vida del barri i en els canvis que ha experimentat l’espai amb el pas del temps. Una mirada al passat que també permet obrir la conversa sobre el present i el futur del mercat. ■ Redacció

5

grup organitzador, Folk Montjuïc, el Grup Havaneres Montjuïc i Barcarola Havaneres, procedents de Vilassar de Mar. Presentats pels periodistes Yohany L. Ayala i Gerard Carrión, l’acte va reunir més d’un centenar de persones que van gaudir de bona música. De vegades, també, l’art atrau a més art. Asseguda a la penúltima filera de seients, mentre la resta de l’assistència immortalitzava l’acte amb vídeos i fotografies, una jove dibuixava l’escena a la seva llibreta. Al seu costat, una parella de turistes francesos s’abraçava mentre el Grup Havaneres Montjuïc cantava Torrevieja, de Ricardo Lafuente. L’acte també va retre homenatge a la poetessa, rapsoda, cantant, lletrista i compositora de cançons, Antònia Vilàs i Ferràndiz, el dia del centenari del seu naixement. Entre el repertori de la veïna de la Barceloneta hi destaca el títol Mare, vull ser pescador. Marià Castellà i Vilàs, fill de la compositora, va rebre un guardó en honor a la figura de la seva mare. Entre cançons, mostres d’afecte i homenatges, es va posar el punt final a una nova edició d'una cita que, tres dècades i mitja després del seu naixement, continua mantenint viva la tradició de les havaneres al peu de Montjuïc. ■ Redacció

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

6

calidoscopi

alidoscopi C El

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un

mateix tema

Quin balanç feu del pas del Tour de França per Sants-Montjuïc i, concretament, per la Marina? Quin impacte creieu que ha tingut per als barris i el seu veïnat?

Albert Deusedes Barcelona. Portaveu del PSC Sants- Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras. La sortida del Tour ha estat un èxit ciutadà i esportiu, i la ciutadania ha sentit orgull de ser de Barcelona. El veïnat del Districte es va bolcar amb l’arribada del Tour. La Guàrdia Urbana va xifrar en 125,000 persones els assistents a l’etapa 2, que, dins de Barcelona, va transcórrer pràcticament per complet al nostre Districte. El Tour deixa Ancor Mesa un gran llegat al districte, a més. Ho notarem, d’entraGeorgina Lázaro da, als nostres carrers: s’han pavimentat 40,000 m2 Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia de carrer, principalment a la zona de MontBarcelona. Jurista de professió. Portaveu del social. juïc, però també al carrer del Segura i al Districte de Sants-Montjuïc carrer Tarragona, facilitant la mobilitat en vehicle. Per tant, el Tour El Tour ha passat per la Marina i per Barcelona, però deixa a Barcelona un profund Des de Junts fem un balanç crític del pas del Tour per malauradament no ha deixat res més que molèsties al orgull i un profund llegat Sants-Montjuïc i la Marina. No estem en contra d’acollir veïnat. És bo que Barcelona sigui escenari d’esdevenien benefici dels veïns grans esdeveniments que projectin Barcelona al món, però ments esportius i culturals de primer ordre, però tot esdei veïnes. cal fer-ho bé i pensant, sobretot, en el veïnat. L’impacte sobre la veniment ha de deixar millores a la ciutat i no perjudicis. El mobilitat va ser molt negatiu i la gestió del govern Collboni va Tour podia haver estat una bona oportunitat per fer caixa amb generar afectacions i molts maldecaps als veïns. Barcelona no es l’objectiu de recuperar el ritme d’extensió dels carrils bici de la pot gestionar a cop de grans esdeveniments. La foto de l’alcalde ciutat que Jaume Collboni ha aturat. O per millorar el Bicing no pot passar per davant del dia a dia dels barris, i desgraciadaque fa tres anys que acumula incidències davant una demanment això passa amb massa freqüència. Els grans esdevenida creixent, però al govern del PSC li interessa la Barcelona ments han de deixar llegat, no problemes. aparador i no els seus barris.

Marc Bettosini Barcelona. Estudiant de Ciències polítiques a la Universitat de Barcelona

Fem un balanç positiu del pas del Tour de França per Sants-Montjuïc i, especialment, per la Marina. Malgrat les crítiques d’alguns grups, la realitat és que el barri ha respost molt bé. Molta gent ha sortit al carrer i ha gaudit d’un esdeveniment esportiu internacional. Ara bé, exigim transparència sobre els gairebé 10 milions d’euros destinats a l’esdeveniment, ja que considerem que aquesta inversió hauria d’haver revertit de manera més clara i directa en els barris.

Josep Joaquim Pérez Calvo Barcelona. Advocat procurador de tribunals. Tristos amb el model de ciutat que el govern socialista mostra pels seus fets. Tot un desplegament de mitjans públics i dedicació mediàtica per part de l’Ajuntament per beneficiar exclusivament una empresa privada propietària del Tour i a totes les patrocinadores. El retorn per la ciutat? Un munt de tanques al carrer, terres pintats, senyalització per reordenar i tot un batibull d’afectacions per la mobilitat, i ni una trista bicicleta per la ciutat, ni cap inversió, per exemple, al Club Ciclista Catalunya per recuperar l’antiga escalada a Montjuïc. Res. Aquest és el pobre model. Un suspens com una casa!

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

publicitat

7

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

8

panorama al barri

La Joia de Montjuïc afronta el relleu generacional i el seu centenari || Pau Llopis La Joia de Montjuïc viu un dels moments més transcendents dels seus gairebé cent anys d'història. La irreparable pèrdua de Víctor Nuez, una de les figures més estimades i determinants de l'entitat, ha obligat la societat musical a afrontar un relleu tant inesperat com necessari. Enmig del dol, la Joia ha iniciat una profunda reorganització interna amb un objectiu clar: convertir aquesta situació en una oportunitat per recuperar l'arrelament al barri, reforçar l'activitat associativa i arribar al centenari del 2028 amb un projecte sòlid que garanteixi el futur de l'entitat més enllà d'aquesta efemèride. "Per a nosaltres, perdre en Víctor ha estat un cop molt dur, que ha fet que tot saltés pels aires. Era una persona que aglutinava moltes coses", reconeix en Sergio Navarro, nou president de la Joia de Montjuïc. La mort d’en Víctor no només ha deixat l'entitat sense el director de la banda. També sense una de les persones que impulsava bona part dels projectes, mantenia viu el contacte amb moltes institucions i ja havia començat a preparar els primers actes del centenari juntament amb altres membres de la societat. En Víctor era una persona totalment entregada a la Joia i als qui en formaven part. A banda del buit que deixa dins l’entitat, per a Navarro, així com per a tots els membres de la societat, la pèrdua també és profundament personal. Va ser el mateix Víctor qui li va donar la primera oportunitat professional quan només tenia divuit anys i qui, anys després, el va convèncer perquè assumís responsabilitats dins l'entitat. "Em deia: «A ti te quiero de vicepresidente». Jo sempre li responia que no em fiqués en aquests embolics", recorda en Sergio. Quan la presidència va quedar vacant, assegura que hauria estat senzill deixar que una altra persona assumís el càrrec, però sentia que havia de donar continuïtat a la confiança que Víctor havia dipositat en ell. "No haver assumit aquesta tasca hauria estat trair aquesta fe que tenia en mi."

Una junta renovada per mirar endavant

La renovació de la presidència ha anat acompanyada d'una transformació molt més profunda. Segons explica en Sergio, la junta directiva feia temps que necessitava una actualització. Hi havia càrrecs que havien quedat desfasats, persones que ja no participaven activament i fins i tot membres que continuaven figurant als òrgans de govern malgrat haver mort. La situació obligava a començar pràcticament de zero. La nova junta, formada majoritàriament per persones vinculades als barris de la Marina i amb experiència en altres entitats del territori, treballa aquests primers mesos per regularitzar la documentació,

▶ Els integrants de la Joia de Montjuïc durant la Festa Major de la Marina d'enguany.

La irreparable pèrdua de Víctor Nuez, una de les figures més estimades i determinants de l'entitat, ha obligat la societat musical a afrontar un relleu tant inesperat com necessari

actualitzar els estatuts, presentar els canvis davant la Generalitat i posar ordre a una estructura que durant molts anys havia funcionat gràcies al voluntarisme dels seus integrants. "Posar en marxa una maquinària que ha estat mig adormida durant un temps costa molt", admet el president. Tot i això, es mostra optimista perquè assegura que el nou equip comparteix una mateixa manera d'entendre la Joia: una entitat oberta, activa i plenament integrada en la vida comunitària.

Recuperar el vincle amb el barri

Aquest és, probablement, el principal objectiu de la nova etapa. Navarro considera que la Joia havia anat perdent part del seu arrelament històric. Durant anys, bona part dels esforços es concentraven en les actuacions musicals, moltes d'elles fora del barri, perquè representaven una font d'in-

gressos imprescindible per mantenir viva aquesta entitat centenària. "La banda era qui aportava els diners", resumeix. Les actuacions fora del barri es van convertir durant molts anys en una font indispensable d'ingressos per mantenir l'activitat quotidiana de la societat. Aquelles actuacions permetien afrontar les despeses que moltes vegades fan perillar l’existència de les entitats socials. "Avui mateix m'ha arribat el rebut de l'aigua. Encara que no gastis ni un metre cúbic, ja són cent euros. Són despeses que has d'assumir igualment." Aquesta exigència econòmica explica que els esforços se centressin a garantir la supervivència de La Joia, encara que això comportés una menor presència en la vida associativa del barri. Ara, però, la nova junta vol reduir la dependència dels ingressos procedents de les actuacions musicals gràcies a una millor gestió de les subvencions, un àmbit que fins ara pràcticament no s'havia treballat. La incorporació de persones amb experiència en tràmits administratius ha de permetre professionalitzar la gestió i dedicar més esforços a la vida associativa. Però Navarro insisteix que res d'això tindrà sentit si la Joia no torna a ser una entitat de barri. "No podem demanar si abans no oferim res. Si no participes, si no et dones a conèixer, és molt difícil que la gent et faci confiança".

Modernitzar la Joia sense renunciar a la seva identitat

La transformació també afectarà la proposta cultural. La banda continuarà sent un dels pilars de l'entitat, però la voluntat és actualitzar-ne el repertori i explorar nous formats. Entre les idees hi ha la possibilitat de col·laborar amb grups de batucada, incorporar música més actual i fer

Josep Vicens

actuacions que connectin amb un públic més ampli. Paral·lelament, la Joia continuarà potenciant la coral tradicional i la coral gòspel, alhora que estudia organitzar tallers i noves activitats aprofitant millor el local social. També s'ha iniciat una renovació de la presència digital de l'entitat, amb la reorganització de les xarxes socials i la voluntat de guanyar visibilitat a Internet. "Avui dia, si no ets a les xarxes o no apareixes a Google, és com si no existissis", resumeix Navarro.

El centenari, un punt de partida

Tot aquest procés té un horitzó clar. El 2028. La Joia celebrarà cent anys d'història i ja treballa perquè aquesta efemèride es converteixi en un gran aparador de l'entitat. La idea és que la celebració s'allargui durant tot l'any amb exposicions, concerts i activitats obertes al barri. Entre els primers projectes hi ha una exposició fotogràfica a la Biblioteca Francesc Candel i la recuperació d'algunes iniciatives que en Víctor ja havia començat a preparar abans de la seva mort. Però Navarro insisteix que el centenari no és el destí final. "El meu objectiu no és arribar al 2028 i ja està. El que volem és arribar-hi i continuar molts anys més". Per aconseguir-ho, la nova junta fa una crida al veïnat. "Només demanem que la gent ens doni una segona oportunitat. Que vingui, ens conegui i vegi tot el que estem construint. Volem que la Joia torni a ser una entitat del barri i que el barri la senti com a seva". Amb aquesta voluntat de tornar a obrir les portes al barri, la Joia de Montjuïc inicia una etapa marcada pel relleu generacional, però també per l'ambició de recuperar el paper que històricament havia tingut als barris de la Marina. ■

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

actualitat El Convent de Sant Agustí, avui centre cívic, conserva una història que la ciutat no sempre recorda. Va ser caserna militar i va servir de presó per a dones gitanes i els seus fills i filles. El passat 30 de juliol, el mateix espai va reunir famílies, entitats i representants institucionals per recordar el Baró Estardipen, el nom en caló d'aquest fet històric, la Gran Batuda Antigitana. Una reivindicació de la memòria i els drets del poble gitano. La nit del 30 al 31 de juliol de 1749, la monarquia de Ferran VI, amb el marquès de l’Ensenada com un dels principals impulsors, va posar en marxa una operació simultània per arrestar la població gitana arreu de l’Estat. Entre 8.000 i 9.000 persones van ser detingudes en una persecució que va separar famílies, va sotmetre molts homes a treballs forçats i va recloure dones i criatures en convents i altres institucions. A Barcelona, fins a 400 dones gitanes amb els seus infants van passar pel Convent de Sant Agustí. El captiveri es va prolongar durant anys i moltes famílies van perdre, a més de la llibertat, cases, terres i patrimoni. Precisament per això, tornar a aquell mateix edifici gairebé tres segles després tenia un significat especial. La commemoració, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, les entitats del Consell Municipal del Poble Gitano i la Generalitat de Catalunya, va voler recuperar un episodi encara poc conegut i, alhora, acostar a la ciutadania la història i la cultura gitanes i denunciar

9

Memòria gitana contra l’oblit del Baró Estardipen

▶ Famílies i entitats gitanes van recordar al Convent de Sant Agustí la Gran Batuda Antigitana, un dels episodis més foscos de la persecució del poble gitano.

l’antigitanisme, tant històric com actual. Entre el públic hi havia nombroses famílies gitanes de la Marina i representants d’entitats com l’Associació Undebel, que treballa en l’àmbit educatiu i en la recuperació i transmissió de la memòria del poble gitano. Una presència que va donar a la commemoració una dimensió més enllà de l’acte institucional: la d’una memòria que passa de generació en genera-

ció. Alguns dels cognoms que apareixen als registres de les persones perseguides el 1749 continuen, de fet, presents entre famílies gitanes de barris de Barcelona i d’altres punts de Catalunya. La jornada va incloure una ofrena floral en record de les víctimes i la representació de l’obra Baro Astardipe, de l’Associació Romanó Kher - Casa de la Cultura i Memòria Romaní.

Les dones van ocupar també un lloc central en el relat. Mariví Cortés, conductora del programa Dicen, que s’emet a La Marina FM, va contextualitzar el paper de les dones gitanes durant el Baró Estardipen. Ho va fer precisament en un edifici que, segles enrere, havia format part del seu captiveri. La mirada històrica es va ampliar amb una taula rodona sobre l’Holocaust dels romanís europeus i amb la presentació del web Memorial Porrajmos, impulsat per l’Associació Rromane Siklŏvne. A la commemoració també van assistir el director general d’Acció Comunitària i Innovació Social de la Generalitat, Jaume Romero, i el comissionat de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l’Ajuntament de Barcelona, Richard Sánchez. Tornar al Convent de Sant Agustí va significar, aquesta vegada, ocupar aquell espai des de la memòria. Recordar les dones i les criatures que hi van ser empresonades i sotmeses a un llarg captiveri, posar noms i descendència a un intent d’extermini durant massa temps silenciat i fer que aquesta història arribi també a les generacions que venen. ■ Y.L.A.

La Marina recorre cent anys d’habitatge social a La Setmana del Llibre en Català La història de l’habitatge social a la Marina formarà part enguany de la programació de La Setmana del Llibre en Català. El dissabte 19 de setembre, a les 17 h, el barri acollirà un itinerari guiat per Sandra Bestraten, Emili Hormias i Jaime Pérez, autors del llibre De la Zona Franca a la Marina. 100 anys d’habitatge social a Barcelona (1925-2025). La ruta permetrà recórrer un segle de transformació urbana i social del barri a través dels seus conjunts d’habitatge i espais públics. Des dels habitatges de la SEAT o les Estrelles Altes fins a les promocions del Patronat Mu-

nicipal de l’Habitatge, el recorregut mostrarà també com la mobilització veïnal va ser determinant per preservar i convertir diversos interiors d’illa en parcs i jardins públics. L’itinerari passarà pels Jardins dels Drets Humans, Can Sabaté, els Jardins de la Mediterrània, la Placeta de Plus Ultra, Can Farrero, la plaça del Moviment Obrer i els Jardins de Sant Cristòfol, entre altres punts. El recorregut començarà davant del Centre Cívic Pepita Casanellas, al costat del metro Foneria, i tindrà una durada aproximada de 90 minuts.

L’activitat és gratuïta i està organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. Les reserves s’obren aquest 1 de setembre i es poden fer a través de la fitxa de l’activitat al web de La Setmana del Llibre en Català (lasetmana.cat) A més, la informació de l’itinerari quedarà disponible perquè qualsevol persona interessada pugui seguir posteriorment la ruta pel seu compte i descobrir, parada a parada, la història de l’habitatge social i la transformació urbana de la Marina. El llibre que dona peu al recorregut també es podrà trobar al mòdul 35 de La Setmana, corresponent a Barcelona Llibres de l’Ajuntament. ■ Redacció

Dissabte 19

de setembre, a les 17 h Punt de trobada: Metro Foneria, davant del Centre Cívic Pepita Casanellas

Durada:

90 minuts Activitat gratuïta amb reserva prèvia

a lasetmana.cat

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

10

tema central

La Marina creix, però el veïnat reclama que el desenvolupament no deixi ningú enrere Del Pla Singular de la Marina || Pau Llopis / Y.L.A. La Marina viu una de les transformacions urbanes més grans de la Barcelona actual. L’expansió de la Marina del Prat Vermell convertirà aquest territori en un dels principals pols de creixement de la ciutat, amb més de 10.000 habitatges projectats i una població potencial de 28.000 persones que se sumaran als més de 30.000 residents actuals. Quan el desenvolupament estigui completat, la Marina tindrà més habitants que municipis catalans com Sant Feliu de Llobregat, Igualada, Lloret de Mar o Olot. Una dimensió que obliga a pensar el barri no només en termes urbanístics, sinó també socials. Enmig d’una crisi d’habitatge que dificulta cada vegada més els projectes de vida de moltes famílies, la nova reserva d’habitatge protegit prevista al Prat Vermell pot representar una oportunitat d’estabilitat residencial per a part del nou veïnat. Però aquest creixement accelerat també planteja interrogants: com garantir serveis, equipaments, comerç de proximitat, espais comunitaris i qualitat de vida mentre el barri encara s’està construint? És aquí on apareix una de les principals inquietuds del territori: evitar que la nova Marina es converteixi simplement en una gran ciutat dormitori i que el desenvolupament urbanístic avanci més ràpid que la cohesió social.

El Pla Singular, el nou marc municipal per afrontar el creixement de la Marina L’Ajuntament de Barcelona ha situat la Marina dins dels anomenats Plans Singulars, una nova fórmula d’intervenció pensada per a territoris amb característiques molt específiques. Segons va explicar la regidora Raquel Gil en una sessió de retorn amb el veïnat celebrada a la Sala Pepita Casanellas (el passat dijous 7 de maig) la Marina ja no compleix els criteris socioeconòmics per continuar formant part del Pla de Barris, però necessita un acompanyament específic davant la magnitud del creixement previst al Prat Vermell. En aquest context, el consistori preveu destinar 9 milions d’euros entre 2025 i 2028 a actuacions directes vinculades al Pla Singular, una inversió que l’Ajuntament calcula que mobilitzarà fins a 50 milions d’euros en projectes al territori durant aquest període. La Marina és un dels dos únics territoris de Barcelona que comptaran amb aquest tipus de pla específic en la nova etapa del Pla de Barris. El projecte es planteja com el full de ruta que ha d’acompanyar el desenvolupament urbà, social i econòmic del barri fins al 2035, amb tres grans eixos: el transformador urbà i ambiental, el socioeducatiu i el socioeconòmic. Quan la transformació urbana no es tradueix en tranquil·litat social El Pla Singular de la Marina i les actuacions anunciades van ser rebudes positivament per

▶ Un barri envellit, divers i amb una població infantil creixent.

▶ El Prat Vermell, territori amb un proporció de menors de 16 anys superior a la mitjana del districte.

▶ La Marina del Prat Vermell, de barri buit a pol de creixement.

Font: Ajuntament de Barcelona

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

1

Setembre 2026 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 107

Totes i tots junts en una

El projecte CONCILIA, servei de canguratge, que dona prioritat a mares en situació de vulnerabilitat, arriba a El Cotxet pàg. 3

jornada esportiva!

Donem la benvinguda al nou curs pàg. 3

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

A

finals de juny vam celebrar, un any més, la jornada esportiva de final de curs a La Bàscula, un espai que ens va permetre reunir tot l’alumnat de l’ESO i gaudir d’un matí ple d’activitat física, convivència i bon ambient. Ens vam organitzar en equips mixtos i vam participar en diversos tornejos de vòlei, bàsquet i futbol, que van generar moments de molta emoció. Després d’uns partits molt disputats, va ser l’equip de professorat qui

es va endur la victòria a la final de futbol. Tot i la forta calor, els aspersors de La Bàscula ens van ajudar a refrescar-nos i van convertir alguns instants en una autèntica festa d’estiu. L’alumnat va gaudir d’una jornada dinàmica i divertida, ideal per tancar el curs amb energia i bon humor. Una experiència que recordarem amb un somriure!

Institut Montjuïc

Consell de redacció: - Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner Grup de comunicació de la TIAF - Districte Sants-Montjuïc Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina. - Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Pau Llopis Cornejo - Comunicació TIAF: - Espai Jove la Bàscula. - Espai Química Joves. - Tècniques PDC la Marina. Edició i maquetació: David Edo Impressió: GestXXI Tirada: 4.000 exemplars Distribució gratuïta DL: B-3220/94

Amb la col·laboració de:

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

2

L’ÀGORA de mestres Equip escola

i famílies

L’arribada de les tecnologies a l’àmbit familiar ha fet canviar el vincle amb els nostres fills?

E

l mòbil forma part de les nostres vides. Dins d’aquest aparell tan petit hi trobem tot el que ens cal: ens ajuda a organitzar-nos, a informar-nos i a connectar-nos. Però, alhora, també ens fa desconnectar del que tenim al nostre voltant. Això implica, moltes vegades, no “veure” la parella o el nostre fill o filla, que tant ens reclama especialment durant l’etapa dels 0 als 3 anys. En tots aquests anys a l’escola infantil hem fet entrevistes a les noves famílies per conèixer els seus hàbits. En els darrers anys hem sentit molt sovint la mateixa frase: «Que difícil és deixar fora de casa aquesta necessitat de mirar el mòbil i passar a desenvolupar plenament el rol de pare o mare.» I moltes famílies no saben com fer-ho. Hem normalitzat contestar el WhatsApp mentre donem el pit, o mirar l’Instagram mentre donem les farinetes ? o estar gravant constantment cada acció del nostre petit/a per compartir amb els altres ?

Les Escoles Bressols Municipals som uns espais educatius pensants per la petita infància. El personal que hi treballem, els espais , els materials que oferim i l’ organització de la jornada, tot està pensat i gira al voltant dels infants que hi acollim. Vetllem per la satisfacció de les necessitats afectives, motrius, cognitives, de joc i socials de les criatures. I tot aquest engranatge té lloc entre les 8h del matí i les 17h de la tarda. Des de fa uns anys les portes d’algunes escoles bressols municipals es van començar a obrir a partir de les 17 h (hora que finalitza el servei de les escoles bressols) per acollir el projecte CONCILIA. Es tracta d’un servei de canguratge, puntual, pensat per a infants entre 1-12 anys i que dona prioritat a mares en situació de vulnerabilitat per tal que puguin tenir una estona de respir o dedicar temps a elles mateixes. Aquest projecte es situa en el marc de Bressols Comunitàries, escoles bressols municipals que s’obren al barri per atendre projectes adreçats a la petita infància. Al barri, el projecte Concilia La Marina va començar amb infants de 3 a 12 anys a l’escola Enric Granados, i des del curs 2425 es va traslladar a l’EBM El Cotxet per poder acollir també a la petita infància. En un primer moment va suposar un repte des de l’escola, ja que havíem de compartir part d’un espai pensat exclu-

Cal reflexionar sobre aquesta realitat i recuperar l’espai familiar com un espai de connexió: de la mirada, del conte, del joc de falda, de la conversa… És això el que el nostre fill o filla necessita quan arriba a les nostres vides. A l’escola infantil veiem cada dia més infants als quals els costa acceptar les negatives, mantenir l’atenció i la concentració, escoltar les explicacions de la mestra o relacionar-se amb els altres. Sovint prefereixen estar sols o, com diem col·loquialment, “estar en el seu món”. Potser el que realment els cal és la presència plena de l’adult. El nostre consell, sempre que en tenim l’oportunitat, és senzill: apreneu a deixar el mòbil al rebedor de casa. Si us cal consultar-lo, sigueu vosaltres qui us hi desplaceu, però procureu que la resta de la llar sigui un espai reservat per crear vincles amb les persones que hi viuen i els ben asseguro que gaudiran d’unes experiències increïbles.

Famílies

Com hem viscut l’experiència de la nostra primera escola, sent una família de dues mares.

L'

escola que somiem per a totes les famílies. Cada vegada que la nostra filla, la Vega, comença una nova etapa en el seu camí escolar, a més de la il·lusió també apareixen les pors. Les mateixes que pot sentir qualsevol família, però amb una preocupació afegida: som dues mares. I, tot i que ens agradaria pensar que això ja no hauria de marcar cap diferència, la realitat és que encara hi ha espais on el model de família normatiu continua sent l'únic que sembla existir. Cada canvi de centre ens fa preguntar-nos com serà l'ambient, si hi haurà una diversitat real i si l'equip educatiu estarà preparat per acompanyar amb naturalitat totes les famílies. Perquè, quan la teva família surt del que socialment encara es considera "habitual", la por no és només pel que viurà la nostra filla, sinó pel que pu-

gui arribar a escoltar o sentir. No demanem cap tracte especial, només la tranquil·litat de saber que creixerà en un entorn on totes les famílies siguin igual de respectades. Per sort, la llar d'infants on ha crescut aquests primers anys ha estat un lloc meravellós. Mai no es va donar importància al fet que tingués dues mares perquè l'únic que importava era ella. Aquesta normalitat, que hauria de ser la norma, ha estat un regal immens. Sabem que encara queda molt camí per recórrer, però també creiem que anem pel bon camí. Ara comença una nova etapa. L'afrontem amb el desig que la Vega continuï creixent en un lloc on pugui ser simplement ella, orgullosa de la família que té, sense etiquetes ni haver d'explicar res. Perquè l'únic que hauria d'importar és que se senti estimada. I això, per nosaltres, ja ho és tot.

Escola bressol Els Gegants

Concilia, un espai més

enllà de l’horari escolar

sivament per a infants de 0-3 anys. Vam haver d’ampliar la nostra mirada respecte a l’escola. I la clau del bon funcionament va ser trobar l’equilibri entre les nostres necessitats i les dels infants que venen al Concilia, i tenir clar els espais i els materials d’ús comú entre els dos serveis. I això ha estat fàcil gràcies a educades que donen vida a aquest projecte a

la nostra escola: l’Alba, la Marta i la Paty. Cada dia arriben a les 17h i porten al seu darrera una filera de nens i nenes que prèviament han recollit de les seves escoles de primària i d’alguna altra escola bressol del barri. Sovint es creuen

EBM El Cotxet

amb les darreres famílies que surten de l’escola i intercanvien amb un gran somriure un “hola” o “bona tarda” donant peu a una quotidianitat que ja forma part del nostre dia a dia. Algunes de les nostres famílies, de manera puntual, també fan ús del servei i els infants son acollits per l’Alba, la Marta o la Paty amb confiança i molta cura. Així doncs, un cop que arriba el Concilia el Cotxet es converteix per a tots els infants en el seu espai de confiança fins que venen els seus pares a recollir-los. La feina de les educadores del Concilia i la bona entesa amb l’EBM El Cotxet es el que fa que l’escola continuï bategant a les tardes pels infants del barri i per les seves famílies. Noies, gràcies per compartir amb amor la nostra escola!

actualitat

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

3

La Marina torna a les aules

Foto: Arxiu La Marina

Després de setmanes de vacances, de matins sense despertador, tardes més llargues i ritmes més relaxats, les escoles de la Marina tornen a obrir les portes. Les aules recuperen les veus, els passadissos el moviment i els patis les corredisses. Les motxilles tornen a omplir-se, els llibres ocupen de nou les taules i el timbre torna a marcar el pas d'un curs a l'altre. Comença un nou curs escolar. I amb ell, també, una nova oportunitat per retrobar-se, aprendre, fer nous amics, descobrir nous espais i afrontar nous reptes. Per als infants que continuen al mateix centre, el setembre és el moment de tornar a veure companys i mestres. Per als qui estrenen escola, institut o etapa educativa, és també el moment de començar de zero, conèixer cares noves i adaptar-se a una realitat diferent. Però el retorn a les aules no implica només el retorn dels alumnes. Darrere de cada primer dia de curs hi ha també les famílies, els equips docents, el personal d'administració i serveis, els monitors i totes aquelles persones que fan possible que els centres educatius funcionin cada dia. El nou curs comença per a tota una comunitat.

Tornar a trobar-se El setembre té alguna cosa de començament. Després de l'aturada de l'estiu, les escoles recuperen aquella activitat que durant unes setmanes havia quedat en pausa. Tornen les entrades i sortides, les converses a les portes dels centres, les presses del matí i les trobades al pati. També tornen les activitats extraescolars, les reunions amb les famílies, els projectes compartits i aquella quotidianitat que, durant el curs,

El retorn a les aules no implica només el retorn dels alumnes. Darrere de cada primer dia de curs hi ha també les famílies, els equips docents, el personal d'administració i serveis, els monitors i totes aquelles persones que fan possible que els centres educatius funcionin cada dia. El nou curs comença per a tota una comunitat pot semblar rutinària, però que dona vida als centres educatius. Per als infants, començar un nou curs significa també créixer. Canviar de classe, avançar de nivell, assumir noves responsabilitats i descobrir nous aprenentatges. Alguns estrenaran etapa i d'altres canviaran d'escola o començaran l'institut. Per a tots, però, el setembre comporta una certa barreja d'il·lusió i nervis davant del que està per venir. També per a les famílies el retorn a la rutina implica reorganitzar horaris, recuperar hàbits i tornar a encaixar les diferents peces del dia a dia. El curs escolar condiciona bona part de la vida quotidiana dels barris i, per això, el retorn a les aules és també, d'alguna ma-

nera, el retorn a la normalitat de bona part de la comunitat.

Una escola que és també barri Les escoles de la Marina no són només espais on els infants aprenen. Són també punts de trobada, espais de participació i llocs on es construeixen relacions que van més enllà de les parets de les aules. Al llarg de l'any, els centres estableixen vincles amb les famílies, les entitats, els equipaments i altres agents del territori. Activitats culturals, projectes comunitaris, celebracions, sortides, tallers i iniciatives compartides contribueixen a fer de l'escola una peça més del teixit del barri. A la Marina, aquesta dimensió comunitària té un pes especialment important. Els centres educatius formen part d'un entramat de relacions que connecta infants, famílies, entitats i veïnat, i que permet que l'aprenentatge traspassi les portes de l'aula.

Un curs que no comença de zero El nou curs, però, no parteix d'una pàgina en blanc. Durant els darrers mesos, el sistema educatiu ha estat protagonista de mobilitzacions i reivindicacions vinculades, entre altres qüestions, a les condicions dels professionals, els recursos disponibles i la situació dels centres. Les protestes, les manifestacions i les jornades de vaga han posat sobre la taula un debat que previsiblement continuarà present durant el nou curs: quina escola volem i amb quins recursos ha de comptar per poder donar resposta a les necessitats dels infants i adolescents.

Aquestes reivindicacions formen part també de la realitat de la comunitat educativa. Sense atribuir una posició concreta a tots els centres o agents del barri, el debat sobre les condicions en què es desenvolupa l'educació continuarà acompanyant el curs que ara comença. Perquè parlar d'educació no és només parlar de currículums, assignatures o horaris. També és parlar de les condicions en què els docents poden exercir la seva feina, dels recursos de què disposen els centres, de les necessitats de les famílies i de les oportunitats que tenen els infants per desenvolupar-se.

Nous projectes, nous reptes Cada inici de curs porta també nous objectius. Alguns projectes continuaran, d'altres es transformaran i en naixeran de nous. Les escoles tornaran a posar en marxa activitats que ja formen part de la seva identitat i incorporaran noves propostes per donar resposta a les necessitats dels seus alumnes. Per als equips educatius, el setembre és el moment de posar en ordre tot allò que s'ha preparat durant els mesos anteriors i començar a convertir les idees en realitat. Per als alumnes, és el moment de començar a omplir de contingut un curs que encara està per escriure. I en aquest camí, el paper de les famílies continuarà sent fonamental. L'educació no passa únicament dins les aules i els aprenentatges no s'acaben quan sona el timbre de sortida. Escola i família comparteixen una responsabilitat que necessita comunicació, confiança i implicació.

Benvingut, nou curs

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

4

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves Segueix-nos a

@labascula038 www.labascula.cat

Exposició itinerant “diversitats, gènere i sexualitats” A La Bàscula acollim una exposició itinerant que convida a reflexionar sobre la diversitat d’identitats de gènere i orientacions sexuals a través de plafons informatius, fotografies i il·lustracions. La mostra vol apropar informació clara i accessible per trencar mites i estereotips al voltant del col·lectiu LGTBIQ+, donar a conèixer els seus drets i compartir recursos útils per exercir-los. Al mateix temps, fomenta valors com el respecte, la igualtat i la convivència, contribuint a prevenir actituds i conductes discriminatòries per motiu d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. L’exposició ha estat dissenyada per Pandora, una associació formada majoritàriament per professionals de la psicologia i de l’educació que treballa per promoure relacions igualitàries i no discriminatòries entre sexes. Aquest projecte s’ha dut a terme amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. A més, durant el mes d’octubre complementarem la mostra amb un taller adreçat a joves d’entre 12 i 18 anys, un espai participatiu per aprofundir en les temàtiques de l’exposició, compartir experiències i continuar construint una mirada més inclusiva i respectuosa amb la diversitat.

Us animem a visitar l’exposició i a participar en les activitats que l’acompanyen!

Concert a La Terrasseta:

La Chunga El pròxim dijous 17 de setembre, a partir de dos quarts de nou del vespre, ‘La Chunga’ oferirà un concert a la Terrasseta de l’Espai Jove La Bàscula. ‘La Chunga’ és el nom que li posen dos guitarristes a Mariona Longarón el 2018, moment en què s’endinsa en el món de la música flamenca i folklòrica, a peu de carrer de festa en festa. Més enllà de portar el mateix sobrenom que la famosa bailaora Micaela Flores Amaya, Mariona rep

aquest àlies a finals de la seva adolescència per ser una jove directa, dura i un pèl descarada. No obstant això, en el moment que arrenca a cantar, la cruesa del nom que porta queda desbancada i contrastada amb la dolçor del seu cant. ‘La Chunga’ representa la figura d’una dona racional i amb autoritat, fent-se lloc en un espai —fins al moment aliè— que troba la seva faceta més humana i sensible en la música.

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

+

tema central 11

lamarina.cat

Quan les dades milloren, però la vida quotidiana continua sent fràgil bona part del veïnat assistent a la sessió de retorn celebrada a la Sala Pepita Casanellas. Tot i això, moltes entitats i associacions insisteixen que el creixement urbanístic del barri ha d’anar acompanyat d’una inversió social sostinguda i d’un reforç real del teixit comunitari. La preocupació no gira només entorn de les dades macroeconòmiques o dels nous habitatges projectats, sinó també de la vida quotidiana. La dificultat creixent per emancipar-se, la precarietat de moltes famílies, la sensació d’inseguretat o el desgast progressiu d’algunes entitats locals apareixen de manera recurrent en les converses amb el veïnat. En aquest context, fets com el tiroteig mortal del passat 16 de maig al carrer Mineria, la futura entrada en funcionament de la presó oberta de la Zona Franca o la persistència d’assentaments informals en diversos punts del territori han intensificat el debat sobre el model de barri i sobre fins a quin punt la transformació urbana està arribant realment a la vida quotidiana de la gent. Durant el mes de maig, l’alcalde Jaume Collboni va visitar la Marina i es va reunir amb entitats i associacions del territori. En moltes d’aquestes trobades, el missatge es repetia: construir un barri de futur no és només aixecar habitatges i equipaments, sinó evitar que el creixement acabi aprofundint les desigualtats internes. Per a bona part de la xarxa comunitària, el gran repte és que la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell no evolucionin com dos territoris separats, sinó com un únic barri amb cohesió social i qualitat de vida.

Les dades avalen la millora, però també revelen desigualtats persistents La continuïtat o sortida d’un barri del Pla de Barris no depèn d’una petició directa del territori, sinó d’un sistema d’indicadors socioeconòmics i urbanístics analitzats per l’Ajuntament de Barcelona conjuntament amb organismes com l’Agència de Salut Pública i l’Institut Metròpoli. Entre els factors que es tenen en compte hi ha la renda familiar disponible, la taxa d’atur, el nivell d’estudis, la vulnerabilitat residencial o la manca d’espai públic i verd urbà. Les darreres dades disponibles mostren que la Marina ha experimentat una millora respecte a fa una dècada, especialment en alguns indicadors vinculats a renda, ocupació i transformació urbana. Una evolució que explica la seva sortida del Pla de Barris i l’entrada en el nou marc del Pla Singular. Tot i això, les xifres també reflecteixen un territori amb fortes desigualtats internes i encara per sota de la mitjana barcelonina en diversos àmbits. Les diferències entre la Marina de Port i el Prat Vermell, l’atur persistent en algunes zones, la fragilitat econòmica de moltes famílies o les dificultats d’accés a l’habitatge continuen apareixent com alguns dels grans reptes de futur. És precisament en aquesta distància entre la millora estadística i la percepció quotidiana d’una part del veïnat on se situa avui bona part del debat sobre el futur de la Marina i de la ciutat. ■

▶ L'atur a la Marina de Port pràcticament dobla el del Prat Vermell i supera la mitjana barcelonina.

▶ La renda mitjana dels barris de la Marina, per sota dels 16.000 euros anuals en bona part de la zona.

▶ El 13 de maig, la nova junta de la Unió d’Entitats de la Marina es va reunir amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la regidora del Districte, Raquel Gil. D’esquerra a dreta: Pau Llopis (AMCL), Eudosio Gutiérrez (conseller de Districte), Xavier Macedas (C.A. Iberia), Manel Coronado (president de la U.E.), Jaume Collboni, Raquel Gil, Loli Abad (Associació Tramuntana), Albert Prada (AAVV Sant Cristòfol) i Àfrica Cardona (gerent del Districte).

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

12

actualitat

Buscar feina...

Retahílas Mar Montilla

quan les oportunitats no són les mateixes

Violencias

M

▶ L'Iker Doncel i en Gurshran Sign al taller de Fusteria i Moble de l'Escola Nostra Senyora de Montserrat.

|| Yohany L. Ayala El soroll de les màquines i les eines del taller se sent des de lluny. Entre bancs de treball i peces de moble a mig construir, en Gurshran Sign manipula les taules amb precisió. Té 21 anys i fa dos cursos que estudia al Programa de Formació i Inserció (PFI) de Fusteria i Moble de l'Escola Nostra Senyora de Montserrat, a la Marina. "El que més m'agrada és manipular la fusta, construir coses. Al final del dia veus el que has fet i això et dona molta satisfacció", explica. Uns metres més enllà, l'Iker Doncel recorda que les eines elèctriques li feien respecte quan va començar. "Els tenia por, però m'hi he anat acostumant. Ara faig servir tant les de mà com les elèctriques", diu amb un somriure, mentre explica que al taller preparen la col·locació d'una tanca per a l'escola que han construït ells mateixos. L'Escola Nostra Senyora de Montserrat fa més de seixanta anys que acompanya infants i joves amb discapacitat intel·lectual. Als dos PFI que imparteix, el de Fusteria i Moble i el de Comerç i Atenció al Públic, l'objectiu no és només ensenyar una professió, sinó acompanyar-los a fer el pas cap al món laboral. "Els donem tots els aprenentatges necessaris perquè puguin desenvolupar un ofici, des de conèixer els materials fins al muntatge de mobles", explica la docent Susana Gordóvil. Però els beneficis van molt més enllà dels coneixements tècnics. "Sobretot els aporta autoestima. Descobreixen que són capaços de fer moltes coses i això és fonamental quan arriba el moment de buscar una feina." Aquest és el gran repte. Perquè aprendre un ofici és només una part

El PFI de Fusteria i Moble de l'Escola Nostra Senyora de Montserrat prepara joves amb discapacitat intel·lectual per accedir al món laboral, però la manca d'oportunitats i els prejudicis continuen dificultant el primer pas cap a la feina

del camí. Però quan arriba el moment d'accedir al mercat laboral, les barreres que hi troben són més difícils de superar si no s'han treballat els prejudicis o la necessitat d'incorporar la diversitat. "D’obstacles, encara en tenen. És molt difícil", resumeix la docent. Més enllà de la discapacitat, els joves es troben amb les mateixes dificultats que qualsevol altra persona de la seva edat —la precarietat, la manca d'experiència o la incertesa—, però sovint també han de combatre expectatives baixes, prejudicis i unes oportunitats que no sempre arriben. En Gurshran voldria treballar en el sector de la fusteria, però també s'imagina atenent clients o dedicant-se a la informàtica. L'Iker continua aprenent cada dia i pensa en el següent pas. Cap dels dos posa el focus en les limitacions. Parlen del que saben fer, del que els agrada i del que voldrien arribar a fer. A Catalunya, 112.900 persones amb discapacitat estaven ocupades el 2024. Les diferències es fan evidents en el tipus de feina: només un 24,8

% ocupaven llocs de qualificació alta, davant del 39,3 % de les persones sense discapacitat. En canvi, un 32,5 % treballaven en ocupacions de qualificació baixa, gairebé el doble que entre la població sense discapacitat (17,4 %), segons l'Idescat, a partir de l'Estadística de l'ocupació de les persones amb discapacitat de l'INE. Ho corrobora també l'experiència de la docent. "El més difícil és que algú els doni la primera oportunitat", explica la Susana. "Però quan entren en una empresa i poden demostrar el que saben fer, després acostumen a continuar dins del circuit laboral." La docent també defensa que aquests joves necessiten itineraris formatius més amplis i més adaptats a les diferents realitats. "No tots poden seguir el mateix camí ni arribar-hi al mateix ritme. Necessiten més opcions per continuar formant-se i preparar-se per al món laboral." I aquí apareix una altra barrera. Els PFI s'adrecen a joves d'entre 16 i 21 anys i, tot i que és possible cursar-ne un segon d'un perfil professional diferent mentre es compleixin els requisits, aquesta via formativa té un límit d'edat. Una frontera que obliga a preguntar-se què passa després. En un mercat laboral que exigeix cada vegada més formació, especialització i capacitat per reinventar-se, per què la formació d'aquests joves té un horitzó més curt? “Ampliar els aprenentatges també significa ampliar les oportunitats”, diu la mestra. La necessitat de continuar aprenent no desapareix quan es compleixen 21 anys. Per això, famílies d'aquests joves reclamen itineraris públics que els permetin continuar formant-se també més enllà d'aquesta edat. Perquè el veritable repte no és demostrar que aquests joves poden treballar. Ho fan cada dia. El seu futur laboral no depèn només del que aprenen dins del taller. També depèn de qui, a fora, està disposat a donar-los una oportunitat ■

e comentaba una amiga que cree que cualquier hombre (cishetero), si la situación se presta, y sobre todo si hay presión grupal, sería capaz de agredir a una chica, y le di la razón. Suena radical y es triste pensar así. Sin embargo, conocemos a tantas mujeres que han sufrido algún tipo de violencia machista que nos cuesta confiar en el género masculino. Estoy releyendo Paula, de Isabel Allende, publicada en 1994. En un párrafo relata que junto a su hija, ingresada en un hospital de Madrid, en coma, yace una muchacha con graves secuelas físicas y psicológicas tras una violación. Para colmo de males, los agentes de policía la someten a un interrogatorio vergonzoso: «¿Qué ropa llevabas?» «¿Qué hacías tú sola en la calle a esas horas?». Una podría pensar «Bueno, eso ocurrió treinta años atrás», pero la víctima de la manada también soportó violencia institucional hace una década y Elisa Mouliaá el año pasado, sin ir más lejos. ¿Sabíais que desde que la ley contempla si hubo o no consentimiento han aumentado los casos de sumisión química? Eliminada la voluntad y la memoria de la agredida no hay delito posible. Eso sí, ahora existe todo un catálogo de advertencias para las féminas que asisten a eventos como los Sanfermines. Se nos recomienda usar tapas para los vasos, no ir solas, pedir ayuda en los Puntos Violeta. Pero ¿dónde están las campañas para concienciar a los hombres? ¿Dónde los cursos en los que aprendan que drogar a una mujer para abusar de ella no es ligar o que el uso de la violencia no es lícito en ningún contexto? ■

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

+

actualitat 13

lamarina.cat

La Marina del Prat Vermell tindrà una nova residència pública per a gent gran La Marina del Prat Vermell acollirà una de les quatre noves residències públiques per a gent gran que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han acordat impulsar a la ciutat. El futur equipament se situarà a la cruïlla dels carrers de Sovelles i Ulldecona. El centre està plantejat amb aproximadament 90 places residencials i 30 de centre de dia, unes xifres similars a les previstes per a les altres tres residències, que s’ubicaran a les antigues Casernes de Sant Andreu, al carrer de Viladomat, a l’Esquerra de l’Eixample, i a l’entorn de Glòries. En conjunt, els quatre equipaments podrien donar servei a unes 500 persones. A la Marina del Prat Vermell ja s’han començat a preparar els treballs tècnics previs a la construcció, tot i que el projecte encara es troba en una fase inicial. Malgrat no haver-hi encara un calendari fixat per a la seva posada en funcionament, les administracions treballen per avançar en la construcció dels quatre centres. L’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat estableix també un nou sistema de col·laboració per desenvolupar els equipaments. El consistori, a través de Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), assumirà la contractació i l’execució de les obres, mentre que la Generalitat serà l’administració promotora, garantirà el finançament i s’encarregarà de la posada en funcionament i de la gestió dels centres.

Enrique Llacer Sabio

Trilogia de la masculinitat La construcció d’aquesta residència arriba en un moment de creixement de la Marina del Prat Vermell, on la transformació urbanística està comportant l’arribada progressiva de nous veïns i la creació de nous habitatges i equipaments. El nou centre se sumarà a altres serveis previstos o en desenvolupament a la zona, com la nova escola bressol municipal del carrer de l’Acer, amb obertura prevista per al curs 2028-2029. Les noves residències volen ampliar la xarxa pública d’atenció a les persones grans i donar resposta a l’increment de les necessitats vinculades a l’envelliment i a la dependència. Barcelona té actualment més de 350.000 habitants de més de 65 anys i, segons les dades facilitades per les administracions, més de 4.000 persones es troben en llista d’espera per accedir a una residència pública.

Nova biblioteca i centre cívic L'Ajuntament de Barcelona preveu redactar entre els anys 2025 i 2028 el projecte executiu d'un nou equipament que combinarà una biblioteca i un centre cívic a la Marina del Prat Vermell. L'edifici, emmarcat dins el Pla Singular de la Marina, s'ubicarà a l'illa situada entre els carrers de la Metal·lúrgia, l'Acer i la plaça de Ponent. Segons la informació municipal, el projecte inclourà una àrea per a infants i famílies, espais d'aprenentatge i dinamització, aules i sales de reunió per a entitats, una sala d'exposicions, un espai social, una sala d'actes polivalent i un espai de suport disponible les 24 hores. Segons el consistori, la previsió és que el nou equipament doni servei tant als veïns de la Marina del Prat Vermell com al conjunt dels barris de la Marina. Entre els objectius del projecte també hi ha reforçar la connexió entre la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell. ■ Redacció

Un mural comunitari reivindica l'art i la inclusió a la Biblioteca Francesc Candel La terrassa interior de la Biblioteca Francesc Candel compta des del passat 22 de juliol amb un nou mural col·laboratiu elaborat en el marc del projecte Asimètrics i amb la participació de persones del Centre Ocupacional 1981 i d'Asproseat, entitat que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual. L'obra, titulada Natura naturae i dirigida artísticament per Anna Oliva, és el resultat d'un procés creatiu col·lectiu. El projecte parteix de la voluntat d'apropar la creació artística al territori i convertir-la en una eina de participació i inclusió. Les diferents persones participants han elaborat les il·lustracions que constitueixen la base del mural, totes elles inspirades en la botànica de l'entorn més proper a la biblioteca. Més de 50 persones amb discapacitat intel·lectual han participat activament en la intervenció i en totes les etapes del procés de creació. D'aquesta manera, el projecte ha esdevingut també una experiència d'aprenentatge i de treball en equip, en què s'han potenciat habilitats relacionades amb la coordinació, la concentració i la creativitat, alhora que s'ha fomentat el sentiment

LGTBIQé?

▶ La terrassa interior de la Biblioteca Francesc Candel va acollir l'acte d'inauguració.

de pertinença a un projecte compartit. Durant l'acte d'inauguració van intervenir la directora de la Biblioteca Francesc Candel, Àngels Migueles; la directora general d'Asproseat, Leticia Andrades; el regidor del PSC al districte de Sants-Montjuïc, Eudosio Gutiérrez, i l'artista Anna Oliva, acompanyada de Miquel Rico, educador, i María Carmen Alcalà, facilitadora artística, així com de persones usuàries participants en el projecte. Oliva va reivindicar el valor de posar en contacte els àmbits social i artístic. En

P.L.

paraules de l'artista, "el món social i el món artístic han de dialogar i fer possible que aquest pont simbòlic es continuï travessant en tots dos sentits". La intervenció artística ha coincidit amb la realització d'un altre gran mural a la mateixa biblioteca, obra de Cinta Vidal, que és el cartell de les festes de la Mercè d'enguany. A més dels murals, la biblioteca acull aquests dies l'exposició Asimètrics, un projecte artístic d'Asproseat que reuneix 25 obres de 15 artistes i que es podrà visitar fins al 30 de setembre. ■ P.L.

L’orgull hetero

"I

quan se celebrarà un Dia de l'Orgull Hetero?" és un mantra que cal suportar cada vegada que arriba el juny. Bé, aquest dia és cada vegada que hi ha la final de qualsevol campionat de futbol. Aquest any va ser la final de la Copa del Món. Tothom surt amb les seves banderes i expressa el seu orgull, en aquest cas nacional. Però, mentre que l'orgull celebra la resistència i la inclusió, l'orgull heterosexual celebra l'alteritat, la superioritat d'alguns sobre d'altres, havent guanyat una competició. Aquí és on es materialitza el tercer mandat de la masculinitat: «un home de debò ha de ser millor que un altre». Tothom reclama orgull heterosexual, però està tan naturalitzat que ni tan sols el veuen, perquè el fet que la masculinitat ocupi l'espai públic més que un dret és una obligació. Mentrestant, l'orgull es qüestiona perquè les persones a la perifèria ocupen l'espai públic, cosa que no és natural i que, al final, és una imposició. Però un bon espanyol no permetrà que quatre maricons i transgressors els imposin alguna cosa. A Madrid, els decibels es mesuren al mil·límetre i la música de l’orgull LGTBIQ+ està plena de multes, però quan l'heterosexualitat rugent surt als carrers els límits de soroll desapareixen màgicament. D'altra banda, mentre l'orgull celebra l'amor i la inclusió de tothom, i el dret a existir, l'orgull heterosexual celebra la superioritat nacional, la supremacia, la imposició i el dret a existir per sobre dels altres. La violència passa al camp de joc, després al carrer i finalment a la casa. S'acaben de publicar dades que indiquen que les trucades a la 016 han augmentat a Espanya un 120% hores després de la fi del Mundial. Qualsevol orgull nacionalista té conseqüències devastadores per a la convivència de tothom i el racisme i la xenofòbia són rampants. D'altra banda, aquest any estic content que Espanya guanyi pel que simbolitza a geopolíticament i perquè un equip que representa la diversitat del país ha guanyat. La mateixa diversitat que els mateixos espanyols molt espanyols que s’omplen la boca amb la bandera menyspreen i humilien tants Lamines Yamales o Nico Williams. Però això ja és un altre tema. ■

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

14

parlem de salut

Què és l’estrès i quins efectes té sobre la salut? En la societat actual és habitual dir que vivim estressades, referint-nos a que portem ritmes de vida accelerats, amb moltes coses a fer i poc temps per fer-les. Setembre és un mes que podem dir que ens suposa estrès: sol ser el mes de tornada a la rutina, de nous inicis o de reprendre tasques que havíem deixat pendents durant l’estiu. Però en termes biològics, què és l'estrès? Doncs és una resposta general de l'organisme davant demandes internes o externes que en principi resulten amenaçadores, consistint en una mobilització de recursos fisiològics i psicològics per a poder-les afrontar. Per tant, és una resposta adaptativa, que ha de ser ràpida i concreta en el temps. Per exemple, enfront d’un incendi, un accident o la pèrdua d’un ésser estimat. Què passa si el cervell comença a interpretar com a amenaçadores múltiples situacions del dia a dia? L’activació perpetuada de l’estat d’alerta de l’organisme deixa de ser fisiològica. En l’esfera anímica genera emocions En el sistema sanitari públic, cada cita amb un professional d’atenció primària representa molt més que un simple espai de temps reservat: és un recurs col·lectiu, limitat i valuós. Des d’una perspectiva ètica, anul·lar una cita quan sabem que no hi podrem assistir no és només una qüestió de cortesia, sinó una responsabilitat moral envers la comunitat. El principi de justícia és central en aquesta reflexió. Els recursos sanitaris, especialment en l’atenció primària, sovint són escassos i sotmesos a una elevada demanda. Quan un pacient no es presenta a la visita sense avisar, està ocupant un espai que podria haver estat utilitzat per una altra persona amb una necessitat real i immediata. Això genera llistes d’espera més llargues i pot retardar diagnòstics o tractaments importants. També entra en joc el principi de responsabilitat individual. Cada usuari del sistema sanitari té el deure de fer un ús adequat dels serveis, contribuint al seu bon funcionament. Avisar amb antelació permet reorganitzar l’agenda

negatives com l’ansietat, la por i la ira. Si s’allarga molt en el temps, l’organisme arriba a una fase d’esgotament i pot comportar un estat d’ànim depressiu. En situacions d’estrès crònic és habitual sentir dificultat de concentració, pèrdua de memòria, insomni, sensació de fatiga constant o estar sempre alerta. Tot això també comporta símptomes físics: hipertensió, taquicàrdia, dolor, alteracions en la gana (inapetència o menjar amb molta ànsia), dolor abdominal, diarrea, mal de cap, disminució de la libido i alteracions menstruals, entre d’altres. Cada cop hi ha més evidència que a llarg termini, les conseqüències físiques de l’estrès poden

comportar més risc cardiovascular. Les respostes físiques a l’estrès estan mitjançades per diverses hormones. Les principals son el cortisol, l’adrenalina i la tiroxina. S’ha posat de moda en xarxes socials parlar de l’elevació del cortisol com a causa de l’estrès. En realitat és el contrari, tenir els circuits d’alerta constantment activats pot arribar a augmentar el cortisol, però no s’ha demostrat que sigui una mesura fiable en aquests casos. Per tant, mesurar aquestes hormones en aquestes situacions no ens aporta cap informació útil ni ens canvia el maneig. L’important ens aquests casos és trobar quin és el factor o els factors que ens comporten aquest estrès i veure què hi podem fer per resoldre’ls. Moltes vegades poden ser condicions de vida que no podem canviar fàcilment, però sí que podem trobar maneres que no ens generin tant de malestar. L’esport i les tècniques de relaxació són bones eines de gestió emocional, però de vegades això no és suficient i cal demanar ajuda. Des del CAP, a més de l’atenció per les professionals de referència, es realitzen grups de gestió de l’ansietat conduïts per la Referent de Benestar Emocional (RBEC) i estem coordinats amb altres recursos de la comunitat. ■ Mireia Simonet i Cañete Metgessa de Família i Comunitària CAP Doctor Carles Ribas

Solidaritat i bon ús dels recursos públics

i optimitzar el temps dels professionals, cosa que millora l’eficiència global del sistema. A més, des d’una perspectiva de respecte, cal considerar la relació entre pacient i professional. No presentar-se a una visita sense

comunicar-ho pot ser percebut com una manca de consideració cap al temps i la dedicació del personal sanitari. Finalment, el principi de beneficència també es veu afectat. Facilitar que altres pacients accedeixin a l’atenció quan la necessiten contribueix al benestar col·lectiu. Per tot això, anul·lar una cita amb antelació no és només una acció pràctica, sinó un acte ètic que reforça la solidaritat i el bon ús dels recursos públics. ■ Grup d’Ètica CAP la Marina

PARLANT CLAR Joan Antoni Reyes i Blanco

Que visqui la vida!

E

nmig de tant ambient de trinxera que alguns s’entesten a crear, estem els ciutadans i ciutadanes intentant sortir-nos-en amb la nostra. Que no és poca cosa. Anem carregats amb les dificultats de la vida, les factures, les xacres, les preocupacions per les filles, els fills i els nets, les guerres que veiem cada dia per televisió i una política que massa sovint sembla entestada a convèncer-nos que qui tenim al davant és el nostre enemic. Molt soroll, molta brega i massa gent interessada que visquem permanentment emprenyats. Però un, que ja porta uns quants quilòmetres recorreguts, comença a tenir algunes coses clares. La vida també és per viure-la. Lorca, que va conèixer com pocs la tragèdia i la foscor, va omplir la seva obra de desig, música, llibertat i una enorme passió per la vida. Potser per això continua parlant-nos tants anys després: perquè, fins i tot sabent que la vida fa mal, no va deixar de celebrar-la. Doncs això, estimats i estimades. Caminet del Polvorí, vaig calibrant el que he viscut i el que vindrà. Miro enrere i hi ha de tot: lluites guanyades i perdudes, amigues i amics que ja no hi són, família, companyes i companys, manifestacions, reunions interminables, viatges, alguna batalla que avui potser no lliuraria i moltes que tornaria a lliurar demà mateix. I miro endavant. No sé quant camí queda —ningú no ho sap—, però precisament per això no estic disposat a regalar ni un minut als qui volen convertir les nostres vides en una trinxera permanent. Continuarem reivindicant quan toqui. Protestant quan calgui. Defensant el barri, la sanitat, les pensions, l’escola pública, la pau i tot allò pel que tantes generacions hem lluitat. Però també continuarem fent el cafè amb les amigues i amics, celebrant aniversaris, ballant si s’escau, viatjant mentre les cames aguantin i rient-nos de nosaltres mateixos. Perquè gaudir de la vida també pot ser una petita forma de resistència. Així que, caminet del Polvorí, la conclusió d’avui és ben senzilla: A passar-nos-ho bé. I que visqui la vida! ■

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

esports 15

Quan la ciutat torna a ser escenari || Pau Llopis Durant dos dies, Barcelona va tornar a ser el centre de totes les mirades a escala mundial. Poques setmanes després de la visita del papa Lleó XIV, el Grand Départ del Tour de França va portar les càmeres de més de 190 països fins als carrers de la ciutat, convertint espais tan emblemàtics com la Sagrada Família, el passeig de Gràcia, el litoral o Montjuïc en l’aparador d’una de les competicions esportives més seguides del planeta. Barcelona va assumir un cost de 9,6 milions d’euros per acollir la sortida del Tour de França, una inversió que les administracions van justificar pel retorn econòmic i la projecció internacional que comporta l’esdeveniment. El retorn econòmic definitiu, però, encara no s’ha quantificat. Tot i que el Govern ha apuntat que podria situar-se en una xifra similar als més de 100 milions estimats a Bilbao el 2023, l’Ajuntament ha encarregat un estudi específic per mesurar quin impacte real ha tingut a Barcelona. L’èxit organitzatiu va ser pràcticament unànime. Milers d’aficionats van omplir els carrers per veure passar el pilot de ciclistes i Barcelona va demostrar, una vegada més, la seva capacitat per acollir esdeveniments d’abast internacional. Segons dades de la Guàrdia Urbana, s’estima que unes 120.000 persones van seguir les dues primeres etapes des dels carrers de la ciutat, mentre que el dispositiu de segure-

El pas del Tour de França per Barcelona torna a obrir el debat entre la projecció internacional i l'impacte que els grans esdeveniments tenen sobre el dia a dia de la ciutat i els barris

tat i mobilitat va mobilitzar prop de 900 agents dels cossos de seguretat. Però tota aquesta projecció també va tenir una altra cara. Els dies 4 i 5 de juliol, bona part de Barcelona va quedar condicionada pels talls de circulació. La contrarellotge entre el Fòrum i Montjuïc va afectar alguns dels principals eixos de Sant Martí, l’Eixample i Sants-Montjuïc, mentre que la segona etapa va tornar a concentrar les restriccions a l’entorn de plaça Espanya, Montjuïc i la Marina. En barris com Can Clos, el Polvorí o la Marina del Prat Vermell, molts veïns van denunciar les dificultats per entrar o sortir durant diverses hores, amb desviaments d’autobusos, accessos restringits i recomanacions d’utilitzar exclusivament el metro. També altres zones de la ciutat van

veure alterada la seva mobilitat quotidiana, amb desenes de línies d’autobús modificades, estacions de Bicing fora de servei i importants afectacions al vehicle privat. El debat, però, va més enllà d’un cap de setmana. El Tour ha deixat imatges espectaculars de Barcelona arreu del món i és probable que hagi tingut un retorn econòmic positiu. Ara bé, la pregunta de fons continua oberta: fins a quin punt una ciutat que ja és un referent mundial necessita continuar invertint en grans aparadors internacionals? I, sobretot, quin pes han de tenir aquests beneficis davant les afectacions que grans esdeveniments com aquest generen en la vida quotidiana dels barris? Barcelona fa anys que reflexiona sobre les conseqüències del seu propi èxit. La massificació turística, la pressió sobre l’espai públic o l’accés a l’habitatge són qüestions presents en el debat polític i ciutadà. No hi ha una resposta única. Per a alguns, el retorn econòmic, la promoció del territori i el prestigi internacional justifiquen les incomoditats puntuals. Per a d’altres, el benestar quotidià dels barris hauria de pesar més que l’impacte mediàtic de qualsevol gran esdeveniment. Potser el debat ja no és si Barcelona és capaç d’organitzar el Tour de França. Això fa temps que ho ha demostrat. La qüestió és una altra: quin paper han de jugar aquests grans esdeveniments en una ciutat que, precisament, conviu cada vegada més amb els límits del seu propi èxit. ■

El C.A. Iberia estrena pell L’EFA Pedraza fa el salt per a la temporada 26/27 als Estats Units amb una El C.A. Iberia ja té nova samarreta per afrontar la temporada 2026/27. L’entitat ha anunciat l’acord amb Kelme, que passa a ser el nou proveïdor del seu equipament esportiu en substitució de Gommo Sport, firma amb la qual havia treballat fins ara. La nova samarreta manté el blanc com a color predominant i incorpora fines línies verticals vermelles al frontal, acompanyades de detalls vermells i negres al coll i les mànigues. El canvi de marca arriba coincidint amb l’inici d’una nova temporada per al conjunt de la Marina, que afronta el curs amb la voluntat de deixar enrere una campanya complicada. El nou equipament simbolitza també un pas endavant per a l’entitat, que busca començar un nou cicle esportiu després d’un any marcat pels resultats adversos. Kelme serà l’encarregada de vestir els equips del C.A. Iberia durant la temporada 26/27, en un acord que permet al club comptar amb el suport d’una marca amb una àmplia trajectòria dins l’esport. La nova samarreta ja ha estat presentada oficialment i serà la imatge del club durant la nova temporada.

nova acadèmia a Miami Després d’anys formant jugadors a Barcelona, l’Escola de Futbol Ángel Pedraza (EFAP) fa un pas més en el seu projecte amb l’obertura d’una nova acadèmia a Miami, Florida. EFAP Miami començarà la seva activitat el setembre i traslladarà als Estats Units el model de formació que l’entitat ha desenvolupat durant els darrers anys. El nou projecte està dirigit a nens i joves d’entre 8 i 19 anys i ja ha obert el període d’inscripcions. L’acadèmia aplicarà una metodologia basada en els estàndards FIFA Pro A, amb l’objectiu de continuar formant futbolistes des de les categories de base. “Després d’anys formant jugadors a Barcelona, fem el següent pas. Portem la nostra metodologia a Miami”, explica Eric Galán, director esportiu de l’EFAP, en la

Amb el nou equipament ja a punt, el C.A. Iberia es prepara per tornar als terrenys de joc i començar un curs en què l’objectiu serà recuperar sensacions i deixar enrere les dificultats de la temporada anterior. El canvi d’equipament es converteix així en un dels primers símbols d’una nova etapa per al club de la Marina. ■ P.L.

presentació del projecte. L’aposta per Miami respon a la voluntat de l’escola d’ampliar el seu projecte formatiu més enllà de Barcelona i exportar una metodologia que posa el focus en el desenvolupament dels futbolistes des de les edats més primerenques. El projecte també pren com a referència el moment actual del futbol espanyol, després que la selecció espanyola es proclamés campiona del món. “Els campions es formen des de petits, entrenament rere entrenament”, assenyala Galán. L’obertura de la nova acadèmia representa així el primer pas de l’escola Ángel Pedraza fora de Barcelona i una nova etapa per a una entitat que manté la formació com el principal eix del seu projecte esportiu. ■ P.L.

16

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

LA MARINA del comerç associat 17 comerços de la Marina transformen les seves persianes en obres d’art Durant els mesos d’abril, maig i juny, disset comerços associats a l’Associació de Comerciants de la Marina han participat en el projecte El Disseny Endreça, una iniciativa impulsada per la Direcció de Comerç, Restauració i Alimentació de l’Ajuntament de Barcelona, desenvolupada per la Fundació Barcelona Centre de Disseny (BCD) i amb la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc El projecte, que ha finalitzat aquest mes de juny, ha permès transformar artísticament les persianes de 17 establiments associats, convertint-les en una eina de promoció comercial i alhora en un element de millora de l’espai públic. L’objectiu de la iniciativa ha estat embellir els carrers fora de l’horari comercial, reforçar la identitat dels negocis de proximitat i fer valdre el paper que el comerç té en la vida quotidiana dels barris. Cada intervenció ha estat creada

persiana artística personalitzada mitjançant una aportació simbòlica, fent possible una actuació que contribueix a dignificar l’entorn urbà i a donar visibilitat al teixit comercial local. Els establiments participants en aquesta edició han estat Redfield Training & Friends, La Pizzeria, Construccions Macarro, La Taberna del Conde, Farmàcia Domènech, Salut i Estètica Mara, Farmàcia Belkis, Ballester Perruquers, ITC System, Unnyx Beauty, Estanc Cañas Zona Franca, Calçats El Cisne, Farmà-

específicament per representar l’activitat i la personalitat de cada establiment. La direcció creativa del projecte ha anat a càrrec de Carola Bagnato, que ha coordinat el treball artístic perquè cada persiana expliqui una història pròpia i esdevingui una peça única integrada en el paisatge urbà de la Marina. Gràcies a aquesta iniciativa, comerços de sectors molt diversos han pogut disposar d’una

cia Panadés, Jessi-k-afé, Farmàcia de la Marina, Granja Elena i Bar Chirimiri. Des de l’Associació de Comerciants de la Marina valorem molt positivament els resultats d’aquest projecte, que ha unit creativitat, comerç i comunitat. Les noves persianes artístiques no només embelleixen els carrers quan els establiments estan tancats, sinó que també expliquen la diversitat i la riquesa del nostre comerç de proximitat. Amb actuacions com aquesta es posa de manifest la importància de treballar conjuntament per cuidar l’espai públic, enfortir el teixit comercial i continuar construint un barri més cohesionat. Perquè, tal com defensa l’Associació de Comerciants de la Marina, fent comerç, fem barri.

BAR CACHÉ ESCOLA BRESSOL LA PAU MI PELU Carrer de la Foneria, 22 Mare de Déu de Port, 355 baixos C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12 933 31 50 79 Telf. 930321306 UÑAS XXBEAUTY FARMÀCIA DE LA MARINA DROGUERIES I PERFUMERIES ADMINISTRACIÓ LOTERIA EL VERMUTET DE LA GANXETA c/ Mineria, 17 local 4. 686259382 MANTENIMENTS c/ Sovelles, 11 932232593 DROGUERIA FELI ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA C/ Mare de Déu de Port, 305 FRISAL (INSTAL·LACIÓ, MANTENIMENT 650706656 C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77 QUADRES I MARCS Mare de Déu de Port, 379-381 (Entrada per Jardins de la Mediterrània) I REPARACIÓ DE SISTEMES DE FRED ART I DECORACIÓ Tel. 93 331 52 98 FARMÀCIA FONERIA 930 07 81 06 INDUSTRIAL I AIRE CONDICIONAT) DROGUERIA RAMIRO Mineria, 17. 93 296 70 03 c/ Foneria, 18 Tel. 933332647 c/ Ferrocarrils Catalans, 115 Pg. Zona Franca, 228 Local 1 LA PIZZERÍA C/ Alts Forns, 69 ADMINISTRACIÓ FINQUES Tel. 93 332 22 12 933023389 FERRETERIES-LAMPISTERIES (Entrada per Plaça Marina – Jardins de QUEVIURES FINQUES PÉREZ ASSOCIATS TU CERRAJERIA.COM la Mediterrània) 685 41 31 46 Ferrocarrils Catalans, 117 ELECTRODOMÈSTICS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ PEIX I MARISC Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144 GAMMA MACARRO Mare de Déu de Port, 257 933 18 63 76 ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM REVISIÓ CARNET DE CONDUIR Tel. 934322108 Pg. de la Zona Franca, 124, 126 COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L Ferrocarrils Catalans, 87-89. ANIMAL DOMÈSTIC CERMASA CENTRE MÈDIC Telfs. 93 332 78 56 /685998057 c/ Energia, 20 Telèfon 935 35 52 52 MON ANIMAL c/Foneria, 43 Gran Via, 162. 93 431 41 40 REFORMES INTEGRALS Telf. 934317402 Telf. 934215977 / 677565089 MOBLES NOUESPAI, S.C.P ENTITATS ESPORTIVES SALUT MUEBLES EL CISNE Pg. de la Zona Franca, 177 PELUTS Alts Forns, 69, local 16 BAUHAUS BARCELONA ESCOLA PEDRAZA / THERANENS (FISIOTERAPIAPg. Zona Franca, 224. 933322698 Telf. 93 517 63 18 (Plaça Mediterrània) 934229079 Pg. de la Zona Franca, 123 CLUB ATLÉTICO IBERIA LOGOPEDIA- PSICOLOGIA-OSTEOPATIA) Telèfon: 932 23 19 23 MacMOBLES ZONA FRANCA PERRUQUERIA CANINA AUUUKAN Mare de Déu de Port, 168 TENMAN REFORMES Carretera del Prat, 5. 656187296 Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99 Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, 639962076 c/Mare de Déu de Port, 407-409 IMPEGA CERRAJEROS CLINICA PODOLÓGICA HUELLAS baixos 3. 614 49 76 78 Telf. 629.82.92.85 Passeig Zona Franca, 181 MacMOBLES ZONA FRANCA -2 Passeig de la Zona Franca, 106 ESCOLA D'IDIOMES I Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70 ARTS GRÀFIQUES FORNS DE PA Telf. 622169239 ENSENYAMENT RESTAURACIÓ CELIA SERVEIS GRÀFICS 365. CAFÈ I FORN DE PA TABERNA DEL CONDE KIDS AND US LA MARINA SUEÑOS DESCANS C/ Energia, 32. 628635753 SIX, CENTRE TERAPÉUTICO C/ Mare de Déu de Port, 271 Carrer de la Foneria, 46 C/ Mecànica, 17 Passeig de la zona Franca, 165 C/ Foneria, 22-24 ASSESORIES-GESTORIES Telf. 93 421 87 26 Telf. 93 527 08 42 935909991 Telèfon 653 803 131 ANNA MARIA MADRID ASSESSO- SMALL TALK ACADÈMIA D'ANGLÈS 365. CAFÈ i FORN DE PA BAR GARRIDO MODA I COMPLEMENTS Pl. de Sant Cristofol, 19 RIA Telf. 93 419 52 87 NATURES ENERGY SPORT C/ Mare de Déu de Port, 379 WALA SPORT Pg. Zona Franca, c/Foneria, 40 Local 3 Telf. 647 19 56 44 Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (Jardins de la Mediterrània) Telf. 93 422 38 47 191-205. Telf. 93 332 04 13 (part posterior de l'edifici) BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL KUMON Gran Via d’Hospitalet GRANJA ELENA, S.C.P Telf. 934 22 97 00 del Llobregat, 53 608116769 365. CAFÈ FORN DE PA I CALZADOS CISNE c/Mineria, 18 Pg. Zona Franca, 228 DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 Passeig de la Zona Franca, 226 REDFIELD TRAINING & FRIENDS Telf. 932989977 / 609932494 Telf. 93 296 98 43 ESTANCS Telf. 933323594 C/ de l’Acer, 22 611 84 77 66 EL TALLER ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ ESTANC ZONA FRANCA RESTAURANTE CHIRIMIRI JUBEL ZAPATERIA Pg. Zona Franca, 244. 933326946 C/ Alts Forns, 61. 938289122 SALUD Y ESTÉTICA MARA ASESOR EN SEGUROS c/ Minería, 4 c/Mare de Déu de Port, 252 Gran Via de les Corts Catalanes, 192 c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408 ESTANC Nº 276 FORN HUGUET LA SAL DEL PORT Telf. 93 432 16 98 934218422 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66 C/ Alts Forns, 60. 645 944 419 AUTOESCOLES c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88 NOTARIA AUTOESCOLA ZONA FRANCA FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ TALLERS MECÀNICS FARMÀCIES BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN TALLERES J.F Pg. Zona Franca, 186 C/ Alts Forns, 74. 935318354 NOTARIA ZONA FRANCA FARMÀCIA ZONA FRANCA Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 Pg Zona Franca 219 Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 331 86 12 Pg. Zona Franca, 162 PA DE CARPES Mare de Déu de Tel. 936282806 Fax 931210064 Telf. 93 332 89 95 LYS (CUINA XINESA) Telf. 934218129/ 606885784 Port, 321 local 7. 636836708 AUTOMÒBILS Carretera del Prat, 40 ÒPTIQUES TATUATGES KIA AR MOTORS Telf. 936 11 83 83 FARMÀCIA PANADÉS FOTOGRAFIA VISTA ÒPTICA TRISQUEL STUDIO C/ Motors, 140 932239288 Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47 GALERA FOTOGRAFIA Mare de Déu de Port, 252. RESTAURANTE PALACIO MANDARIN (Estudi de tatuatge – Doula) Pg. Zona Franca, 177-179 BENESTAR Telf. 93 331 40 47 Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob. Pg. Zona Franca, 241 LEVAKESH CENTER BARCELONA FARMÀCIA MINERIA Telf. 93 332 57 97 934218715 / 618566698 GENERAL ÓPTICA Foneria, 21 936059881 636162553 C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75 TELECOMUNICACIONS Passeig de la zona Franca, 174 IMMOBILIÀRIA BAR LAS PALMERAS I.T.C. SYSTEMS FARMÀCIA CARMEN BARENYS PISOS LA MARINA 934 31 03 22 BUGADERIA C/ Mare de Déu de Port, 252 Mare de Déu de Port, 305-319 Pg Zona Franca, 122 LA WASH c/ Mineria, 17 Passeig de la Zona Franca, 177 ÓPTICA & AUDIOLOGIA 633266155 (Jardins de la Mediterrània) 933320210 / 608975406 Telf. 666 242 460 934311020 / 637526075 UNIVERSITARIA LA PLACETA DE LES BESSONES Tel. 93 421 56 17 Passeig de la Zona Franca, 182 CELLERS FINCAS LLOPIS FARMÀCIA BELKIS Gran Via Corts Catalanes, 144 93 889 90 39 TELECOMUNICACIONS CELLER LA MARINA C/ Alts Forns, 81 676585317 MARTÍNEZ SÁNCHEZ Telf. 938085215 DIGI ZONA FRANCA c/ Aviador Duran, 2. 680188509 C/ Ferrocarrils Catalans, 69 PASTISSERIA CREATIVA PISOS BARCELONA C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71 CAFÉ CON QUÉ? Tel. 932980106 ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, COOPERATIVES Alts Forns, 71-73. 935365919 Carretera del Prat, 40 local 2 272 Telf. 93 141 97 75 KERAS BUTI FARMÀCIA DOMÈNECH CB 651857026 LLAR D’INFANTS Carrer Ulldecona, 28 641158191 Gran Via C. C., 152 LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS PERRUQUERIES I ESTILISME EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Telf 933326497 CORREDURIES D’ASSEGURANCES Jardins de la Mediterrània s/n. BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Av. Gran Via de l’Hospitalet, 3 GEXBROK BARCELONA FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Telf. 93 296 48 18 Mare de Déu de Port, 413 bxs 08908 L’Hospitalet Llobregat C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Mare de Déu de Port, 255 local 3. Telf. 93 422 10 48 Telf. 934321078 LLAR D’INFANTS XUMETS Telf. 93 606 19 17 Telèfon: 93 331 13 41 C/Energia, 10. 93 431 76 72 DANI FERNANDEZ ESTILISTES KAIROS RESTAURANT Paseo de la Zona Franca, 132 FARMÀCIA ENERGIA c/Ferrocarrils Catalans, 43 c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18 Telf. 934 32 15 90 936279023 - 641908332

www.comerciantslamarina.cat a.c.lamarina@gmail.com Tel i fax: 934212386

Botigues associades:

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

espai patrocinat 17

BNEW renova continguts amb cinc nous verticals en la seva setena edició La Barcelona New Economy Week (BNEW) 2026, esdeveniment organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), celebrarà la seva setena edició del 5 al 7 d’octubre al DFactory Barcelona. El certamen mantindrà el seu format híbrid, amb la retransmissió de tots els continguts en streaming, i potenciarà l’assistència presencial amb diversos espais de networking, així com un ampli programa d’activitats experiencials que permetran connectar de ple amb vuit dels principals sectors de la nova economia: Aviation & Space, Agrofood, Gaming, Talent, Science, Health, AI i Energy. D’aquesta manera, la cita incorporarà al debat noves temàtiques, com ara: l’impacte de la IA en l’ocupació i en la nova economia; la ciència inter· disciplinària; la revolució dels nous materials i la nanotecnologia; els descobriments més rellevants en l’àmbit de l’astronomia i l’espai; la transició ener· gètica; l’automatització i la robòtica quirúrgica; els nous models d’atenció sanitària; els avenços tecnològics en el sector agroalimentari; la gestió intel· ligent de l’aigua; l’alimentació del futur; la transformació de la indústria del videojoc, entre d'altres.

En paraules del president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, “des dels seus orígens, BNEW ha estat un esdeveniment viu, canviant i resilient, com ho és la nova economia. I així continuarà sent també en aquesta setena edició amb la incorporació de nous verticals, que hem considerat que havien de ser-hi presents, atès que estan esdevenint claus en el panorama econòmic mundial, com són la Intel·ligència Artificial, el sector agrari, l’energètic, la ciència o la indústria del videojoc”.

BNEW 2026: Tota una experiència En la seva setena edició, BNEW preveu reunir prop de 270 ponents de primer nivell nacional i internacional, distribuïts en més de 50 panells, debats i sessions, que es duran a terme en tres platós de televisió. A més, l’esdeveniment comptarà amb un complet programa de més de 30 activitats experi· encials, que permetran als visitants gaudir

d’una experiència única, descobrint els darrers avenços en algunes de les indústries que lideren la nova economia i coneixent part de l’oferta cultural, d’oci i de disseny de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “Amb un programa de continguts de primer nivell, un format televisiu d’última generació, una plataforma de networking personalitzada i una àmplia oferta d’activitats immersives i participatives, la Barcelona New Economy Week és tota una experiència que cal viure en primera persona i que promet als visitants formar part del debat de la nova economia, connectar amb líders de múltiples sectors i contribuir a impulsar la transformació de diferents indústries”, assenyala la directora general del CZFB, Blanca Sorigué. Amb tot, l’esdeveniment mantindrà el seu format híbrid, amb la retransmissió de tots els continguts en streaming, perquè puguin ser seguits des de qualsevol lloc del món, i posarà a disposició dels usuaris registrats la BNEW Platform, que els permetrà fer networking, amb la possibilitat d’intercanviar missatges o contactes, programar reunions amb la resta de participants. ■

Port de Barcelona acull la primera gran instal·lació d’estructures regeneratives del programa RegenPorts El Port de Barcelona va acollir el mes de juny la primera instal·lació de RegenPorts, el programa impulsat per la Fundació BCN Port Innovation per integrar la regeneració marina en l’activitat portuària i demostrar que els ports poden esdevenir espais actius de biodiversitat i innovació. RegenPorts està desenvolupant un model integral per a fer possible la regeneració marina en entorns portuaris amb garanties tècniques, científiques i operatives i que sigui mesurable, escalable i replicable. El programa ha desenvolupat un protocol operatiu i un marc assegurador específic per garantir que el desplegament de les solucions pugui conviure amb l’activitat portuària, eximint les empreses que s’hi vulguin adherir de responsabilitats derivades de possibles danys o interferències amb les operatives del port. Aquest enfocament es complementa amb un triple sistema de validació (tècnica, científica i operativa) que assegura el funcionament de les tecnologies, l’acreditació per part de centres de recerca i la viabilitat del desplegament en el context real d’un port en funcionament. El programa preveu incorporar al seu portafolis diferents solucions adaptades

D’esquerra a dreta: el director tècnic de la Fundació BCN Port Innovation, Miquel de la Mano; la comissionada de Promoció Econòmica, Comerç i Restauració de l’Ajuntament de Barcelona, Nadia Quevedo; el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell; la subdirectora general i responsable d’Organització i Recursos Interns del Port de Barcelona, Catalina Grimalt; i la head of RegenPorts Programme, Dafne Jose.

als diversos espais portuaris. Paral·lelament, el programa continua avançant en la validació de noves solucions orientades a altres àmbits d’intervenció.

Durant l’acte, la comissionada de Promoció Econòmica, Comerç i Restauració de l’Ajuntament de Barcelona, Nadia Quevedo, va destacar “que amb la nova estra-

tègia d’economia blava 2030, Barcelona fa un pas endavant per consolidar aquest sector com un dels grans motors econòmics de la ciutat. RegenPorts no és només un projecte ambiental; és un projecte d’innovació, de tecnologia i de generació d’oportunitats. Des de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona celebrem que el Port i l’ecosistema científic i empresarial de la ciutat s’uneixin per impulsar iniciatives que generen impacte i reforcen la capacitat tractora d’innovació i talent de Barcelona”. El president del Port de Barcelona i de la Fundació BCN Port Innovation, José Alberto Carbonell, va destacar que “tot i néixer a Barcelona, RegenPorts ha estat dissenyat per desenvolupar-se en altres entorns. Un cop més el nostre Port ha estat capaç d’impulsar un programa pioner que podrà ser aplicable en ports de tot el món, demostrant que la regeneració marina pot conviure amb l’activitat portuària”. La primera instal·lació del programa RegenPorts s’ha celebrat just després de la Setmana dels Oceans, que ha tornat a situar la salut dels ecosistemes marins i la biodiversitat al centre de l’agenda global; i en el marc del tercer aniversari de la Fundació BCN Port Innovation. ■

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

18

història

França té un plantell d’altíssim nivell. Això sí, amb francesos Les paraules de l'expresident espanyol sobre la selecció del gall que han donat la volta al món considerant que la pluralitat d’orígens dels francesos els feia incapaços de tenir una autèntica cohesió identitària. La necessitat de catalogar la població amb l’etiqueta de “ciutadans autèntics” amaga un mecanisme d’exclusió que, com considera el sociòleg Paul Gilroy, el racisme modern ha disfressat d'un absolutisme cultural, on es deixa de parlar de biologia inferior o superior per definir la raça i la nació com a blocs culturals tancats i delimitats per unes característiques concretes i “comunes”, negant a les minories la possibilitat de pertànyer a la nació, amb independència d'haver nascut o viscut en un territori. Aquest tipus de discurs el va fer servir Jean-Marie Le Pen, líder de l’extrema dreta francesa, l’any 1996 (30 anys abans de les declaracions de Rajoy) qualificant la selecció francesa d’“artificial”. Le Pen considerava que els jugadors d’origen africà o caribeny van triar la selecció francesa per conveniència esportiva i que ni tan sols coneixien la lletra de La Marsellesa.

|| Carlos Suárez García || Llicenciat en Història “...Francia ha sido dos veces campeona del mundial y finalista en la última edición… Tiene una plantilla de altísimo nivel. Eso sí, sin franceses.” Així descrivia l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, la qualitat mundialista que va demostrar França a la darrera edició del mundial, celebrat al Canadà, als Estats Units i a Mèxic; alhora que feia un comentari que ha donat molt de què parlar en els mitjans de comunicació internacionals i, sobretot, francesos. En llegir la frase em va sobtar la realitat paral·lela en què algunes persones poden viure en ple any 2026, considerant que els individus poden ser catalogats, i per tant exclosos, per la seva raça, ètnia, cultura, religió o origen familiar. Les identitats nacionals estan al servei de l’ésser humà des de fa segles, sobretot per tal de poder reivindicar i “protegir” aquells valors i idees que conté un grup humà determinat, delimitat de manera general per unes fronteres més o menys definides. Els estats nació han promogut, des de fa segles, diferents elements, himnes i activitats que permetessin crear aquesta cohesió social entre els individus d’una mateixa comunitat per tal de generar un sentiment de pertinença a un espai, unes persones i un model de govern concret. El futbol no n'ha estat una excepció.

La qüestió mundialista i el fals mite sobre la “puresa de sang”

La Copa del Món de Futbol va ser creada, de la mateixa manera que els Jocs Olímpics moderns i altres esdeveniments esportius, amb la finalitat de generar grans competicions internacionals amb vocació espectacular i finalitat propagandística. Aquest esdeveniment, oficialitzat l’any 1930 a l'Uruguai, va ser un dels primers passos per construir una identitat nacional exitosa i que fos internacionalment reconeguda a partir dels mèrits esportius. L'exclusió social de certs grups racials i la menor mobilització migratòria durant la primera meitat del segle XX va generar la falsa idea de nacions dividides per ètnies i cultures concretes, on tots els membres d'una mateixa selecció compartien suposadament trets físics i socials idèntics. Tanmateix, i recuperant les idees de l’historiador Benedict Anderson, la idea d’una nació associada a una raça concreta manca d’explicació lògica i de rigor històric. Anderson parla de com, abans de les nacions modernes, Europa estava organitzada sota

Un triomf que ha construït un llegat

La victòria de la selecció francesa al Mundial de 1998 va ser la millor resposta a les declaracions racistes de Le Pen, que qualificaven la selecció francesa d’“artificial”. Aquell equip, liderat pel futbolista d’origen algerià Zinedine Zidane, es va convertir en el símbol d’una França multiètnica, sota la gran generació “Black-Blanc-Beur” (Negre-Blanc-Àrab)

regnes dinàstics on la barreja de poblacions era molt habitual i on el prestigi d’una nació s’aconseguia amb matrimonis que unificaven els diferents territoris. L’autor es pregunta irònicament quina “nacionalitat” podríem assignar als Borbons o als Habsburg, ja que eren llinatges completament barrejats. Si els monarques que van iniciar aquests estats no tenien una “puresa” de sang, resulta absurd exigir aquests trets etnogràfics a onze jugadors que representen un país en l’època contemporània.

El racisme al fútbol ha estat una qüestió massa present en la seva història

Amb la internacionalització de l’esport va aparèixer la contradicció en les mateixes regles i divisions de les organitzacions esportives, evidenciant el problema existent sobre el concepte de ciutadania i de qui tenia el dret a representar-la. Ja a la França de la dècada dels anys 50, liderada per Raymond Kopa (fill d’immigrants polonesos), Roger Piantoni (fill d’italians) i Just Fontaine (nascut al Marroc), hi va aparèixer el que alguns sectors conservadors de la premsa anomenaven de manera despectiva com una “amanida russa”,

La victòria de la selecció francesa al Mundial de 1998 va ser la millor resposta a aquestes declaracions, ja que aquell equip es va convertir en el símbol d’una França multiètnica, sota la gran generació “Black-Blanc-Beur” (Negre-Blanc-Àrab). Aquella generació liderada per figures com Zinedine Zidane, d’origen algerià, va demostrar com la pluralitat nacional era la nova realitat del món del futbol i de les nacions, on la immigració enriquia i era capaç d’aconseguir èxits nacionals. Per al Mundial de 2026, la selecció francesa ha portat 23 de 26 jugadors nascrits en territori francès, mentre que els altres 3 tenen arrels i una relació directa amb el país. Aquells jugadors han decidit jugar amb aquella selecció per defensar els seus valors i la imatge que representen a escala global. Com deia Pablo Albacares l’any 2006, el món modern ja no se sosté sobre relats homogenis i excloents per part de l’Estat, on la societat actual acaba per segmentar-se i descompondre’s, trencant amb els seus relats unificadors. És per això que les seleccions de futbol cada cop comencen a representar més aquesta diversitat i pluralitat que vivim als nostres barris, on es troben i es creen espais plurals on la identitat comuna es crea a partir de l’esforç col·lectiu, la transmissió de cultures i la creació d’unes experiències compartides. Els discursos que tracten de fer divisions i segmentar, per ignorància o amb un propòsit, no han de tenir cabuda en el nou món. ■

19

Setembre 2026 // www.lamarina.cat

Sintonitza el que vius!

Elvira Sánchez, conductora del programa Con la comida sí se juega

“L'objectiu és educar; si una sola persona aprèn alguna cosa, ja em dono per satisfeta” || Pau Llopis La passió per la nutrició acompanya Elvira Sánchez des de ben jove. Nascuda a Veneçuela i establerta a Barcelona des de fa més de tres dècades, va començar els estudis de Medicina abans de descobrir que la seva autèntica vocació era la dietètica i la nutrició. Des de llavors ha desenvolupat una llarga trajectòria professional tant en l'àmbit clínic com en la gestió alimentària, la docència i la divulgació científica. Actualment, dirigeix My Personal Diet Consulting, des d'on defensa una visió integral de la salut que combina alimentació, exercici físic i benestar emocional. Fa quatre anys va decidir traslladar aquesta vocació divulgativa a les ones de La Marina FM amb Con la Comida Sí Se Juega, un espai que aquest setembre arribarà al programa número 100. Amb un estil proper i un ferm compromís amb l'evidència científica, Sánchez aposta per fer comprensible la nutrició i desmuntar molts dels mites que circulen a les xarxes socials. En aquesta entrevista repassa la seva trajectòria, la filosofia del programa i la manera com entén la divulgació en salut. Com va néixer la teva vocació per la nutrició? La meva idea inicial era estudiar Medicina. De petita sempre deia que volia ser metgessa i vaig començar la universitat amb aquesta intenció. Però un dia vaig entrar en una classe de dietoteràpia i vaig descobrir que, a través de l'alimentació, també es podia ajudar a prevenir malalties i millorar la salut de les persones. Aquella professora em va marcar tant que vaig decidir canviar completament el rumb dels meus estudis i dedicar-me a la nutrició. Què t'ha aportat una trajectòria tan llarga dins d'aquest món? Sobretot experiència. He treballat en nutrició clínica, en hospitals, en gestió alimentària, fent formació i assessorant empreses. Sempre he intentat entendre la salut des d'una perspectiva global i treballar conjuntament amb altres professionals sanitaris. Aquesta experiència és la que avui em permet explicar les coses amb calma i adaptar-les a cada persona. A la consulta defenses una manera molt concreta d'entendre la nutrició. En què consisteix? Per mi la persona és el centre d'un triangle format per l'alimentació, l'exercici físic i l'estat emocional. Si només treballes un d'aquests aspectes, el tractament queda incomplet. Per això, quan una persona arriba a la consulta, també li pregunto pel seu nivell d'estrès, pels seus hàbits i pel seu dia a dia. No tracto números ni pesos; tracto persones.

Com neix Con la Comida Sí Se Juega? Va ser gairebé per casualitat. Un mentor em va dir que tenia facilitat per comunicar i em va animar a portar aquest coneixement a la ràdio. Vaig contactar amb La Marina FM perquè em semblava una emissora propera, de barri, i em va agradar molt l'acollida que vaig rebre. Vaig començar fent un programa al mes i, amb el temps, l'espai ha anat creixent fins a convertir-se en un programa setmanal. Quina és la finalitat principal del programa? Educar. Aquesta és la paraula que millor el defineix. No busco fer entreteniment pel simple fet d'entretenir ni tampoc fer-me famosa. El que vull és que la gent entengui millor la nutrició i aprengui a prendre decisions informades sobre la seva salut. Si una sola persona escolta el programa i li serveix per canviar alguna cosa, ja considero que ha valgut la pena. Cada programa requereix molta preparació? Sí. Escollir el tema, buscar la documenta-

ció científica que el sustenta, pensar com explicar-lo de manera senzilla, preparar exemples, alguna curiositat històrica i fins i tot la música. Tot això pot representar entre dues i quatre hores de feina per cada programa. M'agrada que darrere de cada afirmació hi hagi evidència científica, però també que qualsevol persona ho pugui entendre. Precisament aquesta senzillesa sembla un dels trets diferencials del programa. És el que intento. No crec que sigui necessari parlar amb tecnicismes perquè una persona aprengui. Molta gent arriba espantada perquè ha sentit determinades paraules o ha llegit informació alarmista a internet. El primer que intento és treure aquesta por, explicar què està passant i acompanyar-la perquè entengui el procés. No hi ha solucions màgiques, però sí que es poden fer les coses pas a pas.

També ets molt crítica amb la desinformació que hi ha a les xarxes socials. Sí, perquè moltes vegades es juga amb la por de les persones. Es venen dietes miracle, suplements o models físics que semblen l'únic camí possible. Jo crec que no hi ha aliments bons o dolents i que cada persona és diferent. L'alimentació també és compartir, socialitzar i gaudir. Si convertim el menjar en una font constant de culpa, alguna cosa estem fent malament. Aquest setembre arribaràs al programa número 100. Què significa aquesta fita? És una alegria enorme. Quan vaig començar no imaginava que arribaria tan lluny. Al principi només feia un programa al mes i ara ja en portaré cent. Per a mi és la demostració que hi ha persones interessades a aprendre i que la divulgació en salut continua sent necessària. Com t'imagines el futur del programa? La filosofia continuarà sent la mateixa, però m'agradaria portar més convidats perquè aportin altres punts de vista. El que tinc molt clar és que no vull convertir l'espai en un aparador comercial. M'han proposat promocionar determinats productes o marques, però no és el que busco. Prefereixo mantenir la independència i continuar parlant des de l'evidència científica. Per acabar, què diries a qui encara no ha escoltat mai Con la Comida Sí Se Juega? Que l'escolti sense prejudicis i es deixi sorprendre. No pretenc agradar a tothom, perquè això és impossible, però sí que m'agradaria que la gent es donés l'oportunitat d'escoltar abans d'opinar. Potser descobriran alguna idea que els ajudi a entendre millor la seva salut i la seva alimentació. ■

Setembre 2026

El nostre nord és el sud

L'ENTREVISTA

“Busquem en els animals la connexió que hem perdut entre les persones”

E

xpliqui la seva història. Qui és vostè i d'on ve la seva família? Soc una persona diagnosticada com a altament sensible. Vaig rebre el diagnòstic fa uns quinze anys perquè necessitava conèixer-me i entendre'm millor. Vinc d'una família treballadora. El meu pare, físic, és de família catalana, i la meva mare, que treballava com a administrativa de direcció a Philips, venia de Màlaga. Per circumstàncies de la vida, van acabar muntant dues ferreteries i cadascú n'atenia una. És biòloga. Just acabar la carrera, vaig entrar a l'Hospital de Sant Pau amb una beca. Després del màster vaig incorporar-me al de la Vall d'Hebron, al centre de toxicologia alimentària. I després canvia de rumb. Per què? Vaig passar a una farmacèutica de prestigi i, més endavant, a una empresa internacional d'alimentació, fins que vaig acabar dirigint un projecte en una altra farmacèutica, però fa tres anys que ja no m'hi dedico. Va començar investigant. Per què ho deixa? Jo volia fer la tesi doctoral i havia d'experimentar amb ratetes. Quan ningú parlava de probiòtics, jo ja hi treballava. Els donàvem probiòtics per menjar... i després les havíem de matar. Ho portava molt malament. Vaig entendre que aquell no era el meu camí. I és quan fa el salt a l'empresa privada? També em pesava molt la dependència dels projectes de recerca dels governs. Segons qui governava, hi havia finançament o no. Acabaves depenent massa dels canvis polítics. Un dia, una farmacèutica amb qui treballava em va proposar incorporar-m'hi. I vaig dir que sí. Què hi va trobar? Molta competitivitat. Recordo que un company, el primer dia, em va dir: «No m'expliquis res personal perquè, si puc, ho utilitzaré en contra teu.» Aquella va ser la meva benvinguda. Vaig pensar: «Uau...». I vostè, una persona altament sensible... Vaig començar com a tècnica, però vaig anar assumint responsabilitats fins a dirigir un departament de nou persones, amb contactes internacionals i els equips d'Espanya i Portugal. Professionalment em va anar molt bé, però l'ambient era terriblement competitiu i l'estrès, constant. Què li diria a algú que ara comença? Depèn de cada persona, però si és sensible com jo, gens competitiva, li diria honestament que aquell no és el seu camí. Treballes amb la xarxa comercial, els comercials són molt agressius i el sector té una cultura masclista, malgrat que les empreses intentin

Sílvia Cardona Morito Lloc de naixement? Barcelona (1974) Estat civil? Emparellada amb l’Alberto. Ofici / formació? Soc biòloga. Ara mateix, dibuixo. Política? La cura del medi ambient i dels animals. Religió? Em vaig educar en un ambient cristià, però el meu pensament és més aviat lògic.

combatre-ho. Entenc que siguin competitius, perquè si no el mercat se'ls menja. Però jo era la «namasté». No hi encaixava gens. I al final, marxa. En realitat em donen la baixa. A partir d'aquell moment vaig intentar refer-me i retrobar-me. Va ser un procés en què vaig fer les paus amb aquella nena petita a qui li agradava dibuixar, creativa i sensible. Vaig reconnectar amb el dibuix, que sempre se m'havia donat bé, però al qual mai havia donat importància perquè jo pensava que tots els nens dibuixaven bé. Com en El Petit Príncep. Sí. I ara m'hi dedico i puc dir que soc feliç. Ara viu del dibuix? No. Estic protegida per una pensió. Després d'anys suportant nivells d'estrès molt alts, vaig arribar a un punt que no podia tolerar-ne ni una mica. Els metges van decidir que, per la meva salut, havia de parar. Ha estat una lliçó de vida. Si pogués començar de nou, no ho faria igual. Recorda el seu primer dibuix? Va ser amb una cosina. Ella tenia catorze anys i jo en tenia deu. Vam recórrer Barcelona visitant Gaudí, Miró... Ens asseiem a terra i dibuixàvem. Ella em va ensenyar a fer autoretrats. I com i quan hi torna? Per la meva germana. Té dues filles i la gran sempre dibuixava. Tothom deia: «És com la Sílvia». Un dia la meva germana em va animar a provar-ho de nou. Quan vaig acabar, fins i tot jo em vaig sorprendre. Per què animals i no persones o paisatges? M'inspiren els animals, però sobretot el vincle d'amor que hi ha entre ells i les persones, especialment amb els gossos i els gats. Fins i tot quan pinto animals salvatges, gairebé sempre hi apareix una mare amb la seva cria. Al final, sempre busco explicar un vincle.

De trets dolços i una veu que transmet calma, la Sílvia Cardona costa d'imaginar-se en l'ambient competitiu de les grans multinacionals farmacèutiques on va desenvolupar bona part de la seva carrera com a biòloga. Però la vida, de vegades, obliga a aturar-se per retrobar el camí. El seu passava per un llapis i un full en blanc. Avui dibuixa animals per encàrrec, una activitat que defineix més com un propòsit de vida que no pas com una feina. Els retrats de gossos, gats o altres companys de quatre potes li arriben, sobretot, pel boca-orella i les xarxes socials, mentre continua fent voluntariat en una protectora d'animals. La seva història també retrata un canvi de paradigma: una societat que cada vegada entén més les mascotes no com una propietat, sinó com un membre més de la família. I potser per això els seus dibuixos emocionen: perquè no pinta animals, sinó vincles.

Què tenen els animals que sovint no troba en els humans? Una mirada especial. Quan els miro, tot és sentiment. En els humans em costa més trobar-ho. De fet, només ho veig clarament quan una persona mira el seu animal. Crec que hem perdut una manera de connectar entre nosaltres que encara conservem amb ells. Cada vegada hi ha més mascotes. Què ens diu això de la societat que som? Quan hi penso, crec que són dels pocs éssers amb qui podem ser nosaltres mateixos. A un gos li és igual com vas vestit o quin dia has tingut. Hi ha una connexió molt diferent, i crec que els humans la necessitem perquè, entre nosaltres... ens acabem devorant. Entén que hi hagi qui prefereixi tenir un animal abans que fills? No ho veig com una substitució. No crec que una cosa reemplaci l'altra. Què és el més difícil de captar d’un animal a un quadre? La mirada. Crec que en la mirada hi és tot: t'explica qui és aquell animal. Juguem una mica. Quin animal la representa? Una cérvola. Són herbívores, com jo, que tampoc menjo carn; són presa, silencioses, delicades, fràgils... M'hi reconec. Li llenço una frase i vostè em respon amb una altra. Comencem: «Els animals són millors que les persones.» Per a mi sí. Amb els animals puc ser jo mateixa. No els he d'amagar que soc massa sensible. «Barcelona no està pensada per als animals.» Encara li falta una mica, però ha fet un canvi enorme aquests últims anys. Cada vegada més botigues els deixen entrar, hi ha més espais i també s'està millorant el transport. Al cap i a la fi, són éssers sintents. «Els animals s'assemblen als seus amos.» Hi estic molt d'acord. En què se li assembla la seva gossa? És poruga i una mica maldestra, com jo. Quan em bloquejo, ella també. Crec que acaben aprenent les nostres conductes. «Les xarxes socials han canviat la vida dels artistes.» Moltíssim. Ens han donat un aparador virtual i, d'alguna manera, han democratitzat l'accés. Si Barcelona fos un animal, quin seria? La compararia amb una pantera negra, sempre a l'aguait. Com Barcelona, que no dorm mai. És un depredador, però alhora és tan seductora que t'atrau. Va, ara tiri-li una floreta a la ciutat, que acabem de tornar de vacances... Barcelona és preciosa. I les oportunitats i els mons que t'obre també ho són. Però... El soroll. I el millor? Poder tenir platja i muntanya alhora és un privilegi. ■ Yohany L. Ayala