La Marina – Edició març 2026

Barcelona, Capital Europea del Comerç de Proximitat

Dones que aixequen la persiana d’un comerç fràgil

Pàgs. 10-11

“Abans el comerç donava per viure; ara treballem per subsistir”

Maribel Martínez, Calçats Jubel

ACTUALITAT

La Marina acollirà un nou centre d’FP de referència en arts gràfiques a la Impremta Municipal del pg. Zona Franca

Pàg. 5

“No podem competir amb les multinacionals, però resistim amb el tracte de proximitat”

Maribel Rosado, Papereria Lage

ESPORTS

Les pioneres del primer embrió del Barça Femení

“Vam obrir camí quan el futbol no era per a dones”

“El comerç de barri està ferit, però la capitalitat pot ser un revulsiu”

Mei Márquez, Art i Decoració

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal i Hugo Gallego.

Revisió del català

Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

No a la guerra, sí a la vida que continua

La història ens recorda que cada vegada que el món s’acosta a la guerra, el primer que apareix és la por. Por al futur, por a la incertesa, por també a l’impacte que tot plegat té en la vida quotidiana. Els conflictes internacionals no només es lliuren als camps de batalla: també es noten als mercats, a les factures, als preus que pugen i al neguit que s’escampa entre la ciutadania.

Per això convé dir-ho amb claredat: la guerra mai és una solució. Els seus costos humans, socials i econòmics sempre els acaba pagant la gent corrent. En un moment en què tornen a créixer les tensions globals i els discursos bel·licistes, defensar la pau no és ingenuïtat; és una posició política i moral imprescindible.

Aquest context internacional carregat d’incerteses es trasllada també als barris. La pujada de preus, la precarietat i la sensació que tot és cada cop més fràgil formen part de moltes converses quotidianes. La política, aquí, té un repte evident: protegir la vida de la gent i donar respostes a les inquietuds reals.

I, tanmateix, la vida continua. Als nostres barris continuen passant coses que apunten cap al futur: projectes educatius que s’obren pas, com el nou centre de Formació Professional en arts gràfiques que s’instal·larà a la Impremta Municipal de la Marina. El projecte preveu convertir l’Institut del Disseny i les Arts Gràfiques de Barcelona en un centre de referèn-

cia en el sector del disseny i la producció gràfica. A partir del curs 2026–2027 s’hi incorporaran nous cicles formatius, com el grau mitjà d’Impressió Gràfica i el grau superior de Gràfica Impresa, així com altres itineraris vinculats a la preimpressió digital i el producte gràfic interactiu. Més enllà de les xifres, la notícia té una lectura clara per al barri: educació, oportunitats i activitat econòmica arrelada al territori. Enmig d’un context internacional convuls, aquestes iniciatives recorden que també des dels barris es construeix futur.

En aquesta mateixa línia, també cal destacar l’encert d’apostar per posar en valor el nostre patrimoni. El llibre De la Zona Franca a La Marina. 100 anys d’habitatge social a Barcelona, editat per l’Ajuntament i elaborat per tres arquitectes veïns del barri, és una aportació valuosa per entendre d’on venim i com s’ha construït aquest territori. Recuperar la memòria urbana i social dels nostres carrers no és només un exercici acadèmic: és també una manera de reconèixer la història collectiva d’un barri que ha estat clau en la construcció de la ciutat.

I es que també els llibres formen part d’aquesta feina discreta però essencial de construir consciència i relat col·lectiu.

En temps convulsos, els barris recorden sovint una veritat senzilla: que la pau, la cultura i l’educació són les eines més sòlides per defensar la dignitat de les persones. I que, fins i tot quan el món sembla perdre el nord, la vida quotidiana continua sent el millor lloc des d’on reconstruir-lo ■

|| P.L.

Un llibre que rememora un segle d’habitatge al barri

La tarda del passat dilluns 2 de març es va convertir en una nova ocasió de commemoració a la Marina. L’emblemàtica Sala Pepita Casanellas, patrimoni arquitectònic d’aquests barris, va acollir la presentació del llibre De la Zona Franca a la Marina. 100 anys d’habitatge social a Barcelona (1925-2025)

Una obra publicada per l’Ajuntament de Barcelona que narra l’evolució i característiques dels habitatges socials d’aquesta banda de Montjuïc, de la mà dels arquitectes i veïns Emili Hormias, Sandra Bestraten i Jaime Pérez

Una mirada propera, a través de fotografies i plànols, de la transformació urbana, social i arquitectònica d’una Zona Franca que s’acabaria convertint en el barri de la Marina.

La cita va aplegar més d’un centenar de persones a la sala d’actes de la Pepita Casanellas. Entre elles, veïnat, representants polítics i un nodrit grup d’arquitectes, tant del barri com d’arreu de la ciutat. Una trobada que va servir per descobrir i conèixer el patrimoni arquitectònic del barri, tant pels qui venien de fora com, fins i tot, per a aquells que hi han viscut durant tota la vida.

A banda dels autors, de l’acte de presentació també hi van participar el catedràtic emèrit en Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Ignacio Paricio, i la doctora en Arquitectura i professora a l’ETSAB, Eva Jiménez.

Paricio va començar la seva exposició amb una frase tant punyent com simbòlica, i alhora, vertadera. “Aquests barris han tingut la mala i la bona sort, a la vegada, de ser un indret pel qual no existia cap pla urbanístic”. Una característica que, segons l’arquitecte, va permetre qui s’hi experimentés amb “noves tècniques d’edificació”. I tot seguit afirmava: “Tot el que no s’atrevien a fer en altres punts de Barcelona, es feia aquí, amagat rere la muntanya de Montjuïc”.

El component experimental de la zona, assegura, no és quelcom del passat. La Marina del Prat Vermell, principal pol de creixement urbanístic de la capital catalana, continua incorporant unes edificacions que “en certa manera són encara experimentals”. Sigui com sigui, va tranquil·litzar a l’audiència assegurant que la innovació no és antònim de qualitat, ja que les noves construccions presenten “unes condicions extraordinàries” i va destacar el Prat Vermell com un espai pioner de l’experimentació urbanística.

A continuació, la doctora arquitecta i professora de Projectes Arquitectònics a l’ETSAB-UPC, l’Eva Jiménez, iniciava amb un recorregut per la història d’aquests barris i amb un especial incís

Els autors van subratllar la voluntat que el llibre permeti al veïnat sentir com a pròpia la història arquitectònica del barri

en el paper de l’antic Canal de la Infanta en la configuració del caràcter del territori. L’existència d’aquest ramal d’aigua va permetre que esdevingués territori de regadiu, en una activitat que va ser el motor econòmic durant diverses dècades. A principis del segle XX, amb una indústria que de mica en mica anava poblant la zona, es construeix una nova via que articula el territori, que ara coneixem com a passeig de la Zona Franca. I en construir-s’hi el col·lector d’aigües cap al mar, el passeig representa una barrera de dos metres per sobre de la cota de nivell d’ús agrícola, va explicar Jiménez.

El progressiu procés d’industrialització de la Marina va comportar, entre moltes altres coses, la necessitat de “cercar espais per fugir del gris de les fàbriques i dels totxos que conformaven els edificis”. La solució van ser uns interiors d’illa que en l’actualitat s’han convertit en jardins. En són exemple, entre altres, el de la fàbrica Philips (Jardí dels Drets Humans) i el de Can Sabaté “De fet, Can Sabaté és el primer jardí d’interior d’illa de la ciutat, amb una superfície de 20.000 m2, que és el mateix que ocupen dues illes de l’Eixample”, va concretar l’arquitecta.

Va agafar el testimoni en Jaime Pérez. “Vaig néixer en aquest barri l’any 1955 i mai m’he

mogut d’aquí”, va començar la seva intervenció, com una declaració d’intencions. El seu viatge per la història de la Marina va fer valdre el paper de la lluita veïnal en la seva configuració urbana. “Que tinguem metro, ambulatoris, instituts i que Can Farrero i Can Sabaté siguin parcs és tot fruit de molts anys de protestes i mobilitzacions”.

L’arquitecte va recórrer geogràficament les barriades que donen forma a la Marina. Va començar amb un petit homenatge al pràcticament extint barri de Can Tunis, “el més antic de la zona”, sacrificat “pel bé de la ciutat” per a ubicar-hi les instal·lacions portuàries. El viatge també va visitar indrets com la Colònia Canti, les Cases Barates, Plus Ultra, la Colònia Bausili, Can Clos, la Colònia Santiveri, el Polvorí i el barri de la SEAT, on viuen els tres autors. La definició de la Marina com un ‘barri de barris’ va agafar sentit en escoltar les anècdotes d’en Jaime.

La regidora Raquel Gil va vincular la presentació amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura

Cadascuna de les barriades tenia les seves particularitats i símbols d’identitat, i els seus residents tenien un fort sentiment de pertinença. “Durant el segle passat era normal que bandes d’adolescents en cada barri anessin als barris veïns a buscar brega i barallar-nos, i els de la SEAT érem els protegits”, va bromejar.

Per definir la Marina, s’hi va referir com “un quadre impressionista de Van Gogh”. “Quatre pinzellades disperses que semblen no tenir res a veure, però que quan es finalitza l’obra tenen tot el sentit del món”.

Per a la presidenta de la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes, Sandra Bestraten, els equipaments també han tingut una funció important en la cohesió del barri. Els interiors d’illa, enjardinats, han funcionat com a recorreguts alternatius als carrers amb trànsit, per als veïns. “Els edificis han de ser de qualitat per durar molts anys i ser útils per la comunitat”, va assenyalar posant d’exemple la sala on s’estava duent a terme aquest acte de presentació, antic menjador de la fàbrica Philips.

També va voler homenatjar als centenars d’arquitectes que han contribuït a donar forma al barri. En va destacar el nom d’en Raimon Torres, antic mentor seu i encar-

regat, entre més coses, de la construcció del grup d’habitatges de Can Tunis. “El llibre parla molt d’habitatge, però també hem volgut fer un petit homenatge a aquells edificis que creen comunitat”, va afegir.

Una voluntat de commemoració que també va destacar l’Emili Hormias, qui va especificar que el títol del llibre intenta explicar “la transició d’una zona perifèrica a barri de la ciutat”. “És una de les principals raons per les quals vam escriure el llibre. Fa vint-i-sis anys que vivim aquí i sempre hem de donar explicacions que la Marina és el barri que els habitants de la resta de la ciutat coneixen com la Zona Franca”. L’obra “Pretén ser un homenatge a totes les famílies d’aquest barri que han patit trasllats constants. Tenim una història de barraquisme i patiment del seu veïnat a l’esquena”, va finalitzar l’arquitecte.

La regidora del districte, Raquel Gil, va felicitar als autors per la seva obra, tot assegurant que la ciutat comtal no s’entendria sense “totes aquelles altres ‘Barcelones’ que li donen forma i comentant algunes de les anècdotes que havien explicat els autors, a més de reivindicar Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

La ronda de preguntes i felicitacions del veïnat present a la sala van ser el punt final

de l’acte, que va estar conduit per la periodista i directora de La Marina, Yohany L. Ayala.

A la sortida, molts dels assistents es van fer amb una còpia del llibre de la mà de la llibreria La Capell, que també es podrà adquirir a les llibreries habituals, a Ve de Barcelona (El Born), en línia i a les botigues del barri: Art i Decoració (Mineria 17), Celler de La Marina (Aviador Ruiz de Alda, 57) i Papereria Lage (Alts Forns, 72). ■

Durant l’acte es va posar en valor el paper dels arquitectes i l’impacte de la seva feina en la vida quotidiana

La Marina acollirà un nou centre d’FP de referència en arts gràfiques

A partir del curs 2026–2027, l’Institut del Disseny i les Arts Gràfiques de Barcelona (IDAG) ampliarà i traslladarà la seva oferta educativa a la Impremta Municipal, ubicada a la Marina.

L’objectiu del projecte, segons el consistori, és convertir aquest institut de Formació Professional en un centre de referència en el sector del disseny i la producció gràfica, on l’alumnat gestionarà el servei real de la Impremta com una empresa pedagògica. El Consorci d’Educació i l’Ajuntament han previst una primera fase de convivència de l’actual seu de l’IDAG de Sant Andreu amb la de la Marina, i completar el trasllat l’any 2028, un cop fetes les obres d’adequació de les noves instal·lacions.

Està previst que durant el curs 2026–2027 i 2027–2028 la seu actual, a Sant Andreu, mantingui la resta de la seva oferta actual, i convisqui amb la de la Marina, on es concentrarà la nova oferta d’impressió. En concret, s’ampliarà l’oferta formativa amb dos nous cicles en aquesta impremta, situada al Passeig de la Zona Franca, 56 de la Marina del Prat Vermell, que s’incorporaran al projecte formatiu del centre i que permetran convertir-lo en un centre de formació professional integrada i de referència en el sector del disseny i la producció gràfica

A partir del curs vinent, s’oferirà un grau mitjà d’Impressió Gràfica i el grau superior de Gràfica Impresa, dues noves línies que completaran els itineraris professionalitzadors del centre en una nova oferta inicial de 60 places. Així mateix, també s’hi traslladaran els cursos de Preimpressió Digital, Assistència al Producte Gràfic Interactiu i el PFI Auxiliar d’arts gràfiques i serigrafia, amb un total de 57 alumnes més

El projecte aposta per un model d’aprenentatge pràctic, en què l’alumnat treballarà amb encàrrecs reals i en un entorn productiu professional, amb l’Ajuntament de Barcelona, precisament, com a principal client.

Atès que una part significativa de l’alumnat de l’Institut del Disseny i les Arts

▶ La notícia es fa ver pública el

Gemma Verdés.

L’objectiu del projecte és convertir aquest institut de FP en un centre de referència en el sector del disseny i la producció gràfica, on l’alumnat gestionarà el servei real de la Impremta

Gràfiques de Barcelona presenta necessitats educatives especials, s’adaptaran les noves instal·lacions, que disposaran de lavabos i espai de menjador adaptats, espai per a la fisioteràpia i espai verd d’esbarjo.

Les obres d’aquest any, abans que comenci el curs al setembre, consistiran en la reforma integral de la planta baixa, situada a l’edifici adjacent a l’impremta. En aquest espai s’incorporen els espais d’activitats específiques com l’aula de dibuix, serigrafia, aules informàtiques i un espai de fotografia.

S’intervindrà també sobre l’actual edifici d’impremta, renovat fa poc, aprofitant tota la infraestructura dels tallers d’impressió, que s’incorporen als espais específics del centre. A més, es mantenen part de les oficines, que es completaran amb els espais de professorat i administració, per una banda, i en aules polivalents per l’altra.

Les noves instal·lacions sumaran més de 2.000 m² entre els espais docents i els tallers d’impressió, que s’aniran ampliant fins al 2028

El trasllat i creació de la nova seu de l’IDAG a la Impremta Municipal suposarà

una inversió total d’1,5 milions d’euros en els pròxims tres anys. D’altra banda, el Departament d’Educació i Formació Professional facilita la posada en marxa del centre fent possible la contractació de professorat amb coneixements en l’àmbit de les arts gràfiques. El matí del dimarts 24 de febrer, representants de l’Administració i del Consorci han visitat i presentat les instal·lacions als mitjans de comunicació.

Concretament, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica i regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Anna Terra, i la directora general d’Alumnat, Gemma Verdés, formaven part de la comitiva institucional.

En declaracions a la premsa, Gil va afirmar que aquest centre s’ubiqui a la Marina és molt important, ja que se suma a l’oferta educativa de l’INS La Mercè i l’Institut dels Aliments, ubicat a Mercabarna, i ens ha d’ajudar a fer que aquests barris formin part de l’activitat econòmica del seu entorn”. ■ Redacció

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

En el marc del 8 de març i del debat ampliat sobre igualtat i conducta institucional arran dels casos recents. Si un alt comandament policial és acusat d'agressió sexual dins del cos, què vol dir “confiança en les institucions”? Com es construeix i com es recupera?

Ancor Mesa

Barcelona.PortaveudelPSCSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Tot i els avenços en igualtat, les agressions i l’assetjament sexual continuen sent una de les grans zones fosques del món laboral. Per avançar, les institucions han d’entendre que la confiança no s’improvisa. Es construeix a partir de procediments clars, accessibles i garantistes que protegeixin els drets de les dones. Però la prevenció no es limita a l’existència d’un protocol.

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

En els temps que estem, tenint en compte el creixement de la desafecció política arran de la insuficiència institucional per entomar les diverses crisis que arrosseguem des de fa gairebé 20 anys, el que ha passat al cos de policia nacional és una situació que erosiona encara més la confiança ciutadana en les institucions. És intolerable, també des del punt de vista polític. És hora de prendre'ns seriosament el que es predica i acabar amb la impunitat de totes les violències masclistes, també les que el poder acostuma a invisibilitzar.

Ara bé, no tots els casos es resolen per via interna. Alguns desemboquen directament en procediments penals. Aquí, les organitzacions han de respectar escrupolosament els tempos i competències judicials, evitant pressions o interferències, i garantint l’acompanyament institucional que la víctima necessita.

Marc Bettosini

Barcelona. Estudiant de Ciències polítiques a la Universitat de Barcelona

La confiança en les institucions significa que els ciutadans saben que la llei s'aplica a tots per igual, fins i tot als propis cossos i forces de seguretat de l'Estat.

En el moment en què apareix una acusació greu com la ja coneguda, les institucions han d'actuar amb rigor i responsabilitat, demostrant que la llei és aplicable a tota la societat, independentment del càrrec, l'estatus o la funció que s'exerceixi. L'Administració té també el deure de defensar aquest principi, en cas contrari, si actua ocultant-lo afebleix la confiança i la credibilitat institucional.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

Es construeix i recupera quan s’actua amb transparència, protocols clars i garanties perquè les víctimes puguin denunciar amb seguretat. Davant d’una acusació d’agressió sexual, cal investigar amb rigor, sense corporativisme, i prendre les mesures pertinents. En cossos sovint jeràrquics i opacs, això és encara més imprescindible. Reparar el dany a les víctimes és clau per recuperar la confiança i demostrar que hi ha una resposta clara i contundent, és justícia restaurativa. Personalment crec que és especialment greu quan un servidor públic, cridat a protegir la ciutadania, esdevé agressor.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

La lluita feminista és essencialment una lluita per la igualtat. Aquest debat ha de separar-se en aquest cas de les institucions perquè pot afectar, i de fet afecta, a qualsevol àmbit i depèn exclusivament del comportament de les persones. Evidentment, les institucions requereixen un grau més de compromís i exemple per la ciutadania i així donar més confiança i recuperar aquella que no es tingui, però el que cal és continuar la lluita contra la desigualtat que representa el feminisme i l’alliberament de les dones atrapades pel patriarcat que representa la nostra societat capitalista i masclista, per fer-la arribar a tots els àmbits socials i econòmics.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Continua l'oposició veïnal al projecte de l’Illa Citroën

L’anomenada Illa Citroën s’ha convertit, en els darrers anys, en un pols recurrent als espais de debat públic del districte. La situació de l’espai, que ocupa més de 35.000 m2 i és propietat del grup Stellantis, ha enfrontat a una representació del veïnat amb el govern municipal.

Ubicat entre la rambla de Badal, el carrer de la Constitució i la riera Blanca, es tracta d’un dels grans solars disponibles entre Barcelona i l’Hospitalet. Originalment, l’espai estava definit com a zona verda, però mitjançant un acord que l’administració va establir amb l’empresa propietària l’any 2024, on es fixava la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), la configuració d’aquesta illa va canviar.

El projecte impulsat per l’Ajuntament preveu la cessió del 80% del sòl a l’Ajuntament. En aquesta zona s’hi encabiria, entre altres coses, un gran parc urbà de 22.000 m2, un edifici de 104 habitatges públics, al costat de Rambla Badal, i un altre edifici de 110 habitatges privats, a comercialitzar per part de l’empresa propietària, al costat del carrer Riera Blanca. A més a més, també es contempla l’ampliació de 1.000 m2 de l’Escola Cavall Bernat i 8.000 m2 per equipaments públics

Des del consistori es defensa que aquesta actuació permetrà guanyar verd, millorar la connectivitat entre barris i donar resposta a la necessitat d’habitatge assequible. En declaracions al programa Sintonia amb els Barris de La Marina FM 102.5, el conseller del PSC, Eudosio Gutiérrez, va afirmar que el projecte

El projecte impulsat per l’Ajuntament preveu un gran parc urbà de 22.000 m2, un edifici de 104 habitatges públics i un altre edifici de 110 habitatges privats

permet “guanyar un espai verd que no existia, així com habitatges per la gent del barri”. A la vegada, va assegurar que el fet d’expropiar tota l’àrea hagués suposat una “forta inversió pública que d’aquesta altra

manera s’estalvia”. A més a més, va recordar que es va celebrar un procés participatiu en el qual la majoria dels participants “estaven d’acord amb el projecte”.

No tothom hi està d’acord, ja que des del seu anunci l’any 2024, diverses agrupacions veïnals de la Bordeta i l’Hospitalet de Llobregat s’han mobilitzat per protestar i recollir firmes en contra d’aquesta actuació. Segons han explicat els representants de la plataforma d’afectats per l’Illa Citroën en diverses declaracions als mitjans, el barri arrossega “dèficits històrics d’espais verds” i consideren que introduir habitatge privat pot augmentar la pressió immobiliària sobre una zona “ja prou massificada”.

Barcelona En Comú està encapçalant l’oposició a aquest projecte de l’Ajuntament. També en declaracions als micròfons de La

Marina FM 102.5, l’activista de l’agrupació, Nico Casadidio va argumentar que aquest acord de l’Ajuntament dona peu a “la construcció d’habitatges de luxe de dotze plantes per part de l’empresa propietària, afavorint l’especulació immobiliària i sense tenir en compte les necessitats dels veïns”. Altres membres del partit ho han qualificat de “pelotazo”, assenyalant la manca de serveis com ara un CAP o una escola bressol. En el mateix espai radiofònic, el nou conseller del PP a Sants – Montjuïc, Marc Bettosini, va criticar que el govern municipal signés el tracte “d’esquena al veïnat” i amb un procés participatiu que no va deixar escollir sobre el futur de l’espai, més enllà de “la distribució dels elements que en formaran part”.

Durant les darreres setmanes, el veïnat s’ha mobilitzat per protestar en contra del projecte, que va ser portat a votació pel govern municipal a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona el passat dimarts 20 de gener, rebent els suports necessaris per ser aprovada inicialment. Paral·lelament a la plaça Sant Jaume, una representació del veïnat protestava contra el que estava passant a l’interior del consistori. Finalment, al Ple del Consell Municipal celebrat el 30 de gener la MPGM es va aprovar provisionalment amb el suport de Junts, VOX i ERC, el vot en contra de Barcelona En Comú i l’abstenció del PP. El projecte impulsat per l’Ajuntament preveu un gran parc urbà de 22.000 m2, un edifici de 104 habitatges públics i un altre edifici de 110 habitatges privats. ■ Redacció

Collboni presenta la transformació de la Sagrera en una nova edició de “L’alcalde respon”

En temps de soroll permanent —polític, mediàtic i també digital— la conversa pública recupera valor. I si és directa, sense guió tancat ni torns rígids, encara més. Aquesta és la idea que hi ha darrere de “L’alcalde respon”, la trobada anual entre l’alcalde de Barcelona i els periodistes organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya. Una cita que reivindica el diàleg i, en certa manera, també la cultura democràtica: preguntar, respondre i contrastar visions sobre la ciutat.

L’edició d’aquest any es va celebrar el dimecres 25 de febrer al Disseny Hub Barcelona, amb la participació de l’alcalde Jaume Collboni. L’acte es va iniciar amb la benvinguda del degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros, que també va moderar el col·loqui. Morros va recordar que es tracta d’una iniciativa amb més de quaranta anys d’història. “L’alcalde respon” va néixer el 1983 amb Pasqual Maragall i des d’aleshores s’ha consolidat com un espai estable de relació entre el Col·legi de Periodistes i l’alcaldia de Barcelona, un lloc on la política municipal es confronta amb el criteri professional dels periodistes.

Durant l’acte, Collboni també va presentar un dels projectes urbanístics més

El format, obert i sense la rigidesa habitual de les rodes de premsa, també permetia incorporar preguntes enviades prèviament pels col·legiats a través del Col·legi.

ambiciosos de la ciutat: la transformació de l’entorn de la futura estació de la Sagrera. El pla preveu una inversió municipal d’uns 260 milions d’euros fins al 2031 per urbanitzar els terrenys al voltant de la infraestructura ferroviària i impulsar un nou barri amb habitatges, equipaments i zones verdes.

L’operació inclou la construcció d’11.347 habitatges, gairebé la meitat dels quals protegits (48,8%), amb capacitat per a uns 25.000 nous residents, així com la

creació d’un gran parc lineal de més de quatre quilòmetres que cobrirà les vies del tren i connectarà barris històricament separats entre els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.

La nova estació de la Sagrera està cridada a convertir-se en un gran intercanviador ferroviari, on confluiran l’alta velocitat, diverses línies de Rodalies i metro, a més d’autobusos interurbans. L’objectiu, segons l’alcalde, és que aquest nou node de mobilitat actuï com una segona gran porta

d’entrada ferroviària a Barcelona, complementant l’estació de Sants i generant una nova centralitat urbana al nord de la ciutat. Després de l’exposició del projecte per part de l’alcalde, quatre periodistes col·legiats van formular les primeres preguntes: Gabriel Figueredo, coordinador d’informatius d’Onda Cero; Mati Pont Cullell, redactora de l’agència EFE; Roger Torres, editor en cap de Política Municipal de betevé; i Natàlia Vila, periodista del diari ARA. El format, obert i sense la rigidesa habitual de les rodes de premsa, també permetia incorporar preguntes enviades prèviament pels col·legiats a través del Col·legi.

Durant la conversa es van abordar qüestions diverses de la gestió municipal —des de mobilitat i urbanisme fins a polítiques socials— en una sessió que, com és tradició, va combinar preguntes concretes amb reflexions més àmplies sobre el futur de Barcelona.

Amb aquesta combinació de preguntes periodístiques i grans projectes de ciutat, la sessió va tornar a demostrar la vigència d’un format que, més de quatre dècades després, continua apostant per una cosa tan bàsica —i alhora tan necessària— com la conversa pública. ■ Redacció

El districte enceta el 8M amb una conversa sobre estereotips de gènere

“És important recordar d’on venim

i el que

s’ha aconseguit per poder defensar-ho”

El districte de Sants–Montjuïc ha donat el tret de sortida a les activitats del 8 de març amb una taula rodona centrada en els estereotips de gènere i la memòria del moviment feminista. L’acte, celebrat el passat dimarts 3 de març a l’edifici del carrer Creu Coberta, va reunir la periodista feminista Elvira Altés i l’activista veïnal Eva Fernández en una taula rodona moderada per la vicepresidenta del Consell de Dones, Gènere i LGTBI de Sants–Montjuïc, Elba Blanco

La jornada la va inaugurar el parlament de la presidenta del Consell Municipal del districte, Jessica González, qui va defensar que la lluita feminista ha d’involucrar tothom. “La lluita feminista ens pertoca a tots i totes, no va associada només a les dones. Hem de remar per aconseguir un món on tothom pugui mostrar-se com és sense represàlies”.

La campanya municipal pel 8M fa especial incís en trencar amb els estereotips, que sovint associen una activitat, responsabilitat o actitud a un gènere determinat. “Totes hem sentit parlar d’estereotips, moltes vegades sense saber ben bé a què es refereixen i com sorgeixen”, va afirmar Elvira Altés.

“Són els cosins germans dels prejudicis, serveixen per catalogar i etiquetar. És un sistema d’alerta que tenim per avançar-nos a situacions, i fins i tot, a perills, tot i que es pot afirmar que en la gran majoria de casos ens porten a equivocacions”, va afegir la periodista.

Tot seguit, va oferir un breu repàs de les etiquetes que han acompanyat a les dones al llarg de la història. Per exemple, va relatar com al segle XIX va sorgir la creença que les dones no podien assumir tasques d’importància perquè “el seu cervell era de menor mida que el dels homes, sense tenir en compte les condicions físiques”. Una situació que va resumir amb la famosa frase pronunciada pel filòsof alemany Schopenhauer, qui definia a les dones com “un animal de cabells llargs i idees curtes”.

“La dona sempre ha estat vista com l’àngel de la llar, i es considerava que on millor estàvem era a casa, cuidant la llar i la família. En alguns indrets encara persisteix aquesta idea”.

“La dona sempre ha estat en una posició de desavantatge, fins fa no tant, s’havia de demanar permís als homes per apuntar-se a la universitat, per treure’s el carnet de conduir i, fins i tot, a vegades quan es treballava la nòmina era enviada directament al marit”, va afegir Eva Fernández. Argumenta, de tota manera, que tot i existir aquest mandat de gènere a partir del qual les dones s’han de quedar a casa, aquestes si que sortien al carrer quan veien en compromís l’estabilitat de casa seva. “Hem participat de les reivindicacions de material i equipaments des de temps immemorials. El moviment veïnal ha estat sem-

Fins fa no tant la dona havia de demanar permís per apuntar-se a la universitat, per treure’s el carnet de conduir i, fins i tot, a vegades la nòmina era enviada directament al marit

El moviment veïnal ha estat sempre eminentment femení, però la presa de decisions i els càrrecs de poder sempre han recaigut en els homes

Eva Fernández

Quan les dones volen manar i se’ls escapa un crit, es converteixen automàticament en histèriques; això no passa amb els homes

Elvira Altés

pre eminentment femení, però la presa de decisions i els càrrecs de poder sempre han recaigut en els homes”, va afirmar.

La presència de dones en posicions de poder és una matèria pendent encara avui en dia, i així coincidien les dues intervinents. “Quan les dones volen manar i se’ls escapa un crit, es converteixen automàticament en histèriques que no tenen la calma necessària per liderar. En canvi, quan un home alça la veu, és vist com un gran líder”, va denunciar Altés.

En el mateix sentit, recriminen que les dones que arriben a assolir aquestes posicions de direcció, en un gran nombre d’ocasions són acusades “d’haver passat pel llit d’algú qui li ha atorgat aquest poder”.

El paper de les dones com a subordinades del gènere masculí és visible també a altres entorns com l’informatiu o el digital.

Des de la seva experiència en mitjans de comunicació, Elvira Altés va reflexionar sobre el paper de l’audiovisual en la reproducció de missatges o situacions que perpetuen aquestes desigualtats.

“Els homes són els herois a la política, a les arts i als esports. El protagonisme femení als mitjans ha estat sempre supeditat a la seva figura”, va assegurar.

Posant la vista enrere, les ponents van aprofitar l’ocasió per fer valdre tot el que s’ha aconseguit en el darrer segle. “Fa cinquanta anys la violència de gènere era vista com un element de la vida privada de les famílies, i no hi podies entrar. Ara, tenim

un dia destinat a erradicar aquestes violències”, assenyalava Fernández.

“L’escletxa salarial continua existint, però ja no és vist com un element natural, sinó com una anomalia. Aquestes coses continuen passant, però ja hi ha una consciència social al respecte”, va declarar. Malgrat això, són conscients que encara queda molta feina per fer i que drets aconseguits no és sinònim de drets garantits. “La fórmula per abolir els estereotips és la persistència, no abaixar els braços i continuar lluitant. Hem de tenir molt clar que els drets aconseguits no són per sempre, i tenim d’exemple alguns països que estan retrocedint en comptes de progressar”.

Va tancar l’acte la regidora del districte, Raquel Gil, en un exercici de memòria històrica i homenatge, seguint el fil de les intervencions que la van precedir. “Les dones van ser molt importants en la lluita antifranquista, de la mateixa manera que la lluita sindical ha estat feta per les dones i des de les dones”. “És important recordar d’on venim i tot el que hem aconseguit i ara ens toca defensar-ho, perquè és feble”, va concloure.

La taula rodona va ser l’inici de la programació del 8M al districte, que inclou exposicions, tallers, xerrades i activitats culturals a tots els barris al llarg de les properes setmanes. ■

Barcelona, Capital Europea del Comerç de Proximitat

Capitalitat europea, comerç local en alerta

|| Pau Llopis

Barcelona va ser anomenada el passat mes de gener Capital Europea del Comerç de Proximitat de l’any 2026. La ciutat va superar a Saragossa i Utrecht –als Països Baixos– en la final celebrada a Brusselles. Aquest reconeixement, impulsat per la Unió Europea, destaca la ciutat com a referent en suport al petit comerç, la sostenibilitat i la revitalització dels centres urbans.

Durant la cerimònia d’entrega del reconeixement, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Promoció Econòmica,  Raquel Gil, va assegura que aquest reconeixement destaca i valora “la manera de treballar i el model de comerç de proximitat de la ciutat i ha d’ajudar a fer que  el nostre comerç sigui més fort“. “Tenim una xarxa de mercats que és l’enveja d’altres ciutats i  l’hem de promoure i protegir dels problemes de relleu generacional o de lloguer, entre d’altres”.

Un reconeixement, proposat per la Fundació Barcelona Comerç amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, que fa valdre la xarxa d’establiments locals d’arreu de la ciutat, i que suposa un any ple de jornades i activitats per reivindicar el comerç local i la seva importància, tant en l’àmbit econòmic com social. La programació ha començat a febrer i s’organitzarà amb la  col·laboració del teixit associatiu. A més, es crearà una oficina tècnica que farà d’enllaç entre les ciutats capitals i donarà suport cada any a la ciutat seu. La Unió Europea té un pressupost de tres milions d’euros per destinar a la ciutat guanyadora de la capitalitat europea del comerç de proximitat.

Un reconeixement que posa Barcelona i el seu comerç local en el focus internacional. A la Marina, organitzat a través de l’Associació de Comerciants, existeix un important teixit de botigues de barri. Lluny dels focus, de les celebracions i dels guardons, conversem amb algunes d’elles per entendre quina és la seva situació. Més enllà del reconeixement institucional, quin és l’estat real del comerç de barri?

Gairebé un segle caminant amb el barri

Ubicada al carrer de la Mare de Déu de Port, número 252, Calçats Jubel és un establiment amb molta història al barri.

La Maribel Martínez, qui actualment regenta el negoci, és la cinquena generació al capdavant.

La primera botiga sota l’emblema de Jubel va obrir a la dècada dels anys tren-

▶ Barcelona va ser anomenada el passat mes de gener Capital

celebrada a Brussel·les. A la foto, la Regidora Raquel Gil

ta del segle passat a les Cases Barates. L’any 1984, els pares de la Maribel obren el local que encara perdura avui en dia. Gairebé un segle de presència al barri, amb quaranta–dos anys al mateix establiment. Mentre la Marina prenia forma, Calçats Jubel ja hi era. El bon funcionament de la botiga ‘mare’, la de la Marina, els ha permès obrir també a Cornellà i Sant Boi de Llobregat.

Per a la Maribel, formar part de la xarxa de comerç local significa també ser una part de la vida de l’entorn. “Jo no em veig treballant sense tenir contacte amb la gent, ni sense participar de la vida comunitària”, afirma la propietària.

“Intentem estar a totes les fires que s’organitzen, i en definitiva, en tots aquells actes en els quals se’ns pugui necessitar. Ho fem perquè si la Marina no té vida, nosaltres tampoc, i viceversa”.

Afegeix, de tota manera, que la proximitat ha canviat amb el pas dels anys.

“Les generacions van canviant, i també es veuen obligades a marxar fora per viure en condicions. Fan vida en altres llocs i normalment compren a les grans superfícies, sigui físicament o en línia. Tot això afecta la xarxa comunitària. Encara mantenim clients de tota la vida, però el fet és que és una realitat que va minvant”.

Sobreviure significa adaptar-se, cosa que totes les generacions que han passat per Calçats Jubel han tingut molt clar. “Hem superat les adversitats i les noves realitats posant-nos al dia. Som un comerç local, però també hem començat

“El reconeixement arriba en un moment en què el sector està ferit. No de mort, però sí amb gravetat. Esperem que serveixi de revulsiu per demostrar que el comerç de barri és un motor econòmic.” Mei Márquez, Art i Decoració

a vendre per internet. El gruix de les vendes es continua fent presencialment, però fer-ho també en línia ha suposat un complement que ens ha permès continuar existint, sense perdre de vista l’entorn i el que necessita”, considera la Maribel. Que Barcelona sigui la Capital Europea del Comerç Local es valora positivament des d’una perspectiva de visibilitat de la xarxa de proximitat, no obstant això, la Maribel creu que no reflecteix l’estat dels comerços que en formen part. “Estem a mínims”, assegura contundent la comerciant. “Si compares la nostra situació amb la dels meus pares, per exemple, no hi ha color. Fa trenta anys es treballava molt i es guanyaven la vida prou bé. Ara treballem encara més, únicament per poder viure”.

Sobre el paper de l’Administració municipal en la protecció del comerç local, assenyala que “es podria fer-hi més”. “No sé ben bé quina hauria de ser la fórmula, ni com es podria fer, però el cas és que hi ha marge de millora. Fa uns anys es va crear el Bonus Consum –un val de 10 euros de descompte que es podia fer servir en els comerços locals—, que si és cert que tenia errades i no era del tot efectiu, però va servir per reactivar els establiments”. De la mateixa manera, opina que se’ls podria cuidar més a l’hora de les recaptacions. “Paguem molt pel nostre volum d’ingressos. No som cap gran superfície, som una botiga de barri”, afegeix.

Amb tot, la Maribel creu que amb el pas dels anys, les úniques botigues locals

Escola El Polvorí

CaRn S e E tOLT s

a les escoles de la Marina

Escola Ramon Casas

Col·legi Alfageme

Escola Can Clos

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació

Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Espai Jove la Bàscula.

- Espai Química Joves.

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Amb la col·laboració de:

Setmana de disbauxa i diversió a l’ ESCOLA SEAT !

em gaudit de dies plens de rialles i creativitat gràcies al CARNESTOLTES. L’alumnat del grup “Ens Comuniquem” ha creat consignes originals i les ha presentat a les aules amb un suport gràfic creatiu i divertit. Tots els infants s’han disfressat seguint l’eix transversal del curs: LES PEL·LÍCULES, i al final del dia hem celebrat una rua interna espectacular amb la participació d’infants, claustre i un jurat format per l’AFA, famílies, coordinadora del menjador i PAS. Una tarda plena de màgia, color i creativitat que hem compartit tots plegats.

Escola Ramon Casas Màgia i

color

El Polvorí, alegria!

Escola Can Clos

MAB 2026:

L’Espai Jove

La

Segueix-nos a @labascula038

www.labascula.cat

Bàscula dona veu a l’art emergent amb les guanyadores de la nova convocatòria

L’Espai Jove La Bàscula continua apostant per l’art emergent i la promoció de la creativitat dels joves menors de 30 anys amb la convocatòria MAB 2026. Aquesta iniciativa ofereix suport econòmic i espais d’exposició per a projectes artístics de nova creació, amb l’objectiu de difondre la producció cultural jove i apropar-la a nous públics. Els projectes seleccionats tenen l’oportunitat de mostrar les seves obres en l’equipament de manera gratuïta, així com de desenvolupar activitats associades com tallers, xerrades i visites guiades.

D’entre les propostes rebudes, el jurat ha seleccionat tres projectes que destaquen per la seva originalitat i capacitat de connexió amb els joves i el barri de la Marina:

Jia Yu Guo presenta “100. Hormigas subiendo al árbol”, un projecte d’il·lustració que parteix de l’autoconeixement i la nostàlgia generacional. A través del relat de la seva infància i del vincle amb el restaurant familiar, l’artista explora les relacions socials i emocionals que es generen al voltant dels negocis familiars, establint un pont entre la seva experiència íntima i la vivència compartida de moltes persones de la generació Z.

Anna Lo proposa una exploració de la identitat personal i cultural amb il·lustracions que combinen text i poesia. Criada a Sants-Montjuïc amb arrels andaluses, xineses i catalanes, Anna reflexiona sobre els processos de recerca i afirmació identitària de la tercera generació de famílies

Uxue Puerta, amb “Habitar”, ens convida a repensar la llar des d’una perspectiva personal i íntima. La seva proposta il·lustra com percebem i transformem els espais que habitem, abordant temes com la pertinença, la memòria i la vida quotidiana. L’exposició planteja la llar com una aspiració i un desig, convidant especialment els joves a reflexionar sobre la seva relació amb els espais que ocupen.

Les exposicions de les tres artistes podran visitar-se al llarg del 2026 a l’Espai Jove La Bàscula, i cada projecte comptarà amb suport en la producció, muntatge, difusió i activitats complementàries. Amb aquesta iniciativa, La Bàscula reafirma el seu compromís amb la promoció de la creació cultural jove i la sensibilització social, posant en valor l’art com a eina de reflexió i de connexió amb la comunitat.

immigrades a Europa. El projecte inclou tallers participatius que fomenten la reflexió, l’acceptació i el benestar emocional a través de l’art.

Per a més informació sobre les exposicions i activitats del MAB 2026, es pot consultar la web www.labascula.cat

Del reconeixement a les dificultats del dia a dia

que subsistiran seran les de serveis, com ara perruqueries o bars. “Si ens fixem, cada vegada hi ha menys botigues de compra com la que jo regento. Ja no queden gaires botigues de roba a la zona. Drogueries en queden un parell i amb els propietaris a punt de jubilar-se”, diu amb resignació.

Una de les darreres papereries de la Marina

Al carrer dels Alts Forns, número 72, hi ha un altre dels comerços més emblemàtics del barri; la Papereria Lage. Una botiga de material escolar i d’oficina que també és estanc. Al capdavant hi és la Maribel Rosado, qui va heretar la botiga dels seus pares. Ara, la regenta acompanyada del seu marit i el seu fill, qui s’encarreguen d’atendre els clients mentre duem a terme l’entrevista.

Entre les dues generacions –gairebé tres– ja fa quaranta-vuit anys que són a la Marina. A la Maribel, criada al barri, el negoci familiar l’ha acompanyat pràcticament tota la seva vida.

La seva és una de les darreres papereries que hi ha a la zona. Per aquest motiu, per la propietària, que opera únicament en l’atenció personal, és d’especial importància assegurar-se que el veïnat pugui gaudir d’un ampli ventall de productes i serveis amb el distintiu de la proximitat

“És beneficiós per a qualsevol barri disposar de tot el que es necessiti al costat de casa, sense haver d’anar-ho a buscar a les grans superfícies. Sabem que nosaltres no podem competir amb les multinacionals i els centres comercials en aspectes com els horaris, els preus o l’estoc de productes, per això personalment intento donar el millor servei possible als clients, conversar amb ells i conèixer-los, per tal que tornin per la qualitat del nostre tracte”, assegura. Respecte a l’anunci de la capitalitat europea del comerç local de Barcelona, i en la mateixa línia que la Maribel de Calçats Jubel, considera que la situació del comerç de proximitat és “complicada”. “És difícil la competència amb les grans empreses. El dia a dia i els impostos se’t mengen. Nosaltres subsistim perquè els que treballem som el meu marit i jo, i per nosaltres ja ens arriba, però si haguéssim de contractar algú més seria completament inviable”.

Subscriu també les declaracions de la propietària de Jubel. “Ara treballes més, però que ja no ho fas per tu i pel teu gaudi, sinó per pagar i subsistir”, assenyala la Maribel.

“Ara amb poder pagar els impostos, el gènere, el menjar, l’educació dels teus fills i, si la pots tenir, l’hipoteca, ja et dones per satisfeta. Ja no hi ha gaire marge pels estalvis ni els capricis. Mentre puguis viure, et conformes”, afegeix.

La sensació és compartida entre les comerciants consultades: el reconeixement institucional arriba, però el suport estructural no sempre ho fa.

La presidència a peu de carrer Al carrer de la Mineria, número 17, a l’interior de l’illa d’edificis entre els carrers Química, Física i la Gran Via de les Corts Catalanes, s’hi troba Art i Decoració, un establiment especialitzat en marcs i quadres per a la llar. La seva propietària és Remei Márquez, presidenta de l’Associació de Comerciants de la Marina i vicepresidenta de Barcelona Comerç.

La botiga fa cinquanta anys que està a la Marina, i la Mei –coneguda així al barri– n’és la segona generació al capdavant. Per a ella la xarxa de comerç local, abanderada per l’associació que ella dirigeix, és una pota molt important del teixit comunitari. “El ‘nostre client’ són els nostres veïns, i així ho tenim molt clar”, afirma. “És important que qui visita la botiga se senti ben atès, en un entorn de confiança i que, en definitiva, rebi un tracte diferencial que el convidi a tornar la pròxima vegada que necessiti el servei”.

Mei defensa la distinció dels comerços de barri respecte de les grans empreses per la professionalitat i coneixement dels comerciants que regenten aquests negocis. “Un comerciant de barri coneix el seu producte a la perfecció. Et pot aconsellar, explicar els materials i el sistema de fabricació, per exemple. Quan compres en línia o un centre comercial, això no existeix”.

Des de l’Associació de Comerciants, treballen constantment per garantir la sostenibilitat dels establiments existents i per aconseguir que obrin de nous. “Un comerç actiu és sinònim de vida al carrer i que el veïnat no hagi de marxar fora del barri per trobar el que necessita”, assegura.

Per a ella, que la Capitalitat Europea del Comerç Local recaigui en Barcelona, un reconeixement que ella mateixa ha participat perquè sigui realitat des de Barcelona Comerç, l’il·lusiona. “Pot ser un punt d’inflexió perquè la gent s’adoni que tenim una selecció d’establiments de barri pràcticament única a Europa, i que és tot un privilegi que hem de cuidar”. Tanmateix, com la resta de comerciants entrevistades, admet que la situació dels negocis de proximitat és complicada. “El reconeixement es dona en un moment en el qual estem ferits. Encara no de mort, però sí amb certa gravetat. Esperem que serveixi de revulsiu per demostrar que el comerç de barri és un motor econòmic potent i que l’hem de cuidar”. Pel que fa al paper de l’Administració Municipal en l’atenció als eixos comercials de barri, la Mei diferencia entre el districte i l’Ajuntament de Barcelona. “En l’àmbit de Sants –Montjuïc tenim un tècnic que s’implica molt en tot allò que fem. Ens donen suport perquè se celebri la Fira Marinera, per exemple, que per a nosaltres és un esdeveniment molt important i sempre que els necessitem ens donen un cop de mà. Pel que fa a l’Ajuntament en si, tot i que també ens ajuden en certa manera, el grau d’implicació no és el mateix”.

Tanmateix, la capitalitat europea situarà Barcelona al mapa del comerç de proximitat. A la ciutat —i també a la Marina— el repte continua sent el mateix de cada dia: aixecar la persiana, mantenir el tracte amb el veïnat i resistir en un mercat cada vegada més desigual, on els canvis d’hàbits i l’empobriment de la classe mitjana impacten també amb força en el consum de proximitat.

Trencar el silenci El bullying com a violència contra la infància i les eines per prevenir-lo

|| Jesús Martínez

El bullying no és «cosa de criatures». És violència contra la infància i l’adolescència. Així ho reconeix la Llei Orgànica 8/2021 (LOPIVI), que entén la violència de manera àmplia: no només física, sinó també psicològica, digital, discriminatòria o vexatòria. I tot això passa avui en centres educatius d’Espanya.

Insults reiterats, burles pel físic, humiliacions públiques, exclusió del grup de WhatsApp de classe o difusió d’imatges sense consentiment. Parlem de violència directa (agressions i humiliacions), però també de violència cultural, quan es normalitzen comentaris masclistes, racistes o LGTBI-fòbics com si fossin bromes. I, en alguns casos, de violència estructural, quan la manca de protocols eficaços o de recursos de suport deixa infants desprotegits.

A Barcelona, entitats com l’Associació NACE treballen amb infants i adolescents que han patit assetjament escolar. La seva presidenta, Carmen Cabestany, recorda: «No és un problema només de l’escola o la comunitat educativa, sinó de tots».

L’infant que no encaixa en la norma dominant es converteix en objectiu. Potser per motius de gènere, origen, orientació sexual, discapacitat, classe social o aspecte físic.

Quan en una aula es ridiculitza un nen per ser «massa sensible» o una nena per no respondre als rols de gènere tradicionals, no és una anècdota: és la base d’una violència que vulnera drets. El dret a la dignitat, a la identitat, a la participació i, sobretot, el dret a l’educació en un entorn segur.

Les conseqüències no sempre són visibles immediatament. La por a tornar a classe, el tancament progressiu, l’autocensura per evitar noves burles, la baixa autoestima o la normalització del menyspreu formen part de l’impacte. Alguns infants deixen de participar, altres baixen el rendiment acadèmic i alguns arriben a pensar que el problema són ells. El silenci es converteix en mecanisme de supervivència.

Des de la Fundació Mans a les Mans, als barris de la Marina, s’insisteix en què cal fer front de manera immediata: «El que passa al pati no es queda al pati», ja que sovint la violència es pot estendre al carrer i a les xarxes socials, convertint-se en violència digital que acompanya la víctima les 24 hores del dia. Per això reclamen una resposta comunitària: escola, famílies i entitats han de treballar conjuntament.

Per la seva part, el director de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic del Servei Educatiu de Sarrià-Sant Gervasi, Oscar Puigardeu, assegura: «La primera font d’informació sol ser la pròpia observació del personal docent del centre que identifica una situació compatible amb possible assetjament. Una altre possibilitat és que aquesta valoració s’iniciï a partir de les informacions que els propi alumne presump-

La dinàmica del bullying: L’infant que no encaixa en la norma dominant es converteix en objectiu, per motius de gènere, origen, orientació sexual, discapacitat, classe social o aspecte físic, entre altres

Les solucions:

Les entitats proposen educació emocional des de primària, espais segurs d’escolta, protocols clars davant qualsevol indici d’assetjament i formació específica per al professorat

El repte és col·lectiu: No és un problema només de l’escola o la comunitat educativa, sinó de tots

tament afectat faci arribar a personal del centre. En altres ocasions també es possible que la veu d’alerta provingui dels propis companys i companyes de l’alumne».

La LOPIVI posa el focus en la prevenció i la detecció precoç. No es tracta només de sancionar, sinó d’evitar que la violència arreli. Les entitats proposen eines concretes: educació emocional des de primària, espais segurs d’escolta, protocols clars davant qualsevol indici d’assetjament i formació específica per al professorat.

Una altra clau és treballar amb el grup. El bullying es manté sovint per la passivitat dels espectadors. Donar recursos als companys i a les companyes per intervenir de manera segura o demanar ajuda transforma la cultura de centre. La participació dels infants no pot ser decorativa: ha de servir per identificar la violència i activar mecanismes de protecció.

També és imprescindible revisar el llenguatge i els missatges que transmetem com a adults. Si es minimitzen insults o es diu que «sempre ha passat», s’està contribuint a la normalització. El conflicte existeix, i negar-lo no el resol.

El bullying no és un problema individual que s’hagi de resoldre fent que la víctima «sigui més forta». És una responsabilitat col·lectiva. Creure els infants quan expliquen el que viuen, activar protocols, protegir la seva intimitat i garantir el seu dret a créixer sense por són obligacions legals i ètiques.

Ser diferent no ha de ser un risc. ■

Montilla

Retahílas Mar

Las mujeres son de marte, no de venus

ara alguien de letras puras a quien siempre se le atragantaron las mates y cualquier otra asignatura llena de fórmulas ininteligibles la Ciencia es un enigma. Y las mentes maravillosas que se dedican a descifrarlo despiertan mi admiración, sobre todo si son femeninas.

Los hombres son de Marte, las mujeres son de Venus. Eso afirmaba John Gray, pero metió la pata. La historia que os voy a contar desmiente su teoría.

Mariona Badenas-Agustí y Carla Conejo González eran dos amigas que compartían el sueño de otorgar a las científicas un mayor protagonismo en el campo de la exploración espacial. Crearon el proyecto Hypatia Mars, liderado en exclusiva por mujeres, con un objetivo claro: visibilizar el papel activo de las féminas en Ciencia, Tecnología, Ingeniería, Artes y Matemáticas. Hypatia I fue la primera misión y tuvo lugar en el 2023 en el desierto de Utah (EEUU), donde también se desarrolló la segunda, Hypatia II, en el 2025. El equipo que participará en la tercera misión ya se prepara para el Hypatia III: viajarán al Ártico en el verano del 2027 y allí, en unas condiciones aún más duras, investigarán cómo sería la vida en Marte.

La nueva tripulación se compone de diez mujeres, en su mayoría catalanas, expertas en materias científicas y tecnológicas muy diversas, cuyos estudios se centrarán, entre otras cosas, en comprobar qué efectos causan los entornos extremos tanto en el cuerpo humano como en el terreno.

Mi enhorabuena a estas mujeres capaces de romper barreras, destacar el talento femenino y promover la diversidad.

Feliç i reivindicatiu Dia Internacional de la Dona! ■

Violència contra la infància: on acudir si un infant necessita ajuda?

|| J.M.

Els insults constants a classe, les burles pel cos o per l’origen, els missatges humiliants al mòbil o el control excessiu dins de casa no són «conflictes normals». Són violència contra infants i adolescents. I a Espanya existeixen canals específics per denunciar-la o demanar ajuda. Segons la Llei Orgànica 8/2021 de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI), la violència no és només una agressió física. Inclou violència psicològica o emocional, violència digital, discriminació, tracte degradant o vexatori, negligència i violència institucional, entre d’altres. La llei posa el focus en la prevenció i la detecció precoç, no només en el càstig.

La directora de Serveis d’Atenció a la Infància i SARA de l’Ajuntament de Barcelona, Elena Boira, explica que el seu comès és realitzar avaluacions en profunditat i de manera interdisciplinar sobre situacions que posen en risc els menors.

Quan l’estereotip es converteix en agressió

Moltes situacions de violència tenen un origen clar: un estereotip. Un nen assenyalat per no encaixar en els rols de gènere. Una adolescent insultada pel seu origen migrant. Un alumne amb discapacitat exclòs del grup. Una noia ridiculitzada pel seu cos.

Aquestes etiquetes alimenten violència cultural, quan el menyspreu es normalitza en forma de «broma», i poden derivar en violència directa, com humiliacions públiques, exclusió sistemàtica o ciberassetjament. Quan això passa, es vulnera el dret de l’infant a la dignitat, a la identitat i a una educació en un entorn segur. Les conseqüències no sempre són visibles de seguida. Por d’anar a l’escola, tancament, autocensura per evitar noves burles, baixa autoestima o silenci per no empitjorar la situació. Alguns infants deixen de participar a classe o abandonen activitats que abans els agradaven. La violència limita oportunitats.

Davant d’això, la pregunta és clara: on es pot acudir?

TELÈFONS I RECURSOS IMMEDIATS

Telèfon d’Atenció a la Infància i l’Adolescència

Gratuït, confidencial i disponible a tot Espanya. Atén infants, adolescents i persones adultes que detecten una possible situació de violència. Ofereix orientació i activa derivacions als serveis competents.

112

Emergències

Si hi ha perill immediat, cal trucar al 112.

Mitjançant aquest telèfon pots contactar amb els Mossos d’Esquadra si tens qualsevol dubte, inquietud o problema. Al web mossos.gencat.cat s’informa: «Davant de qualsevol dubte o sospita, les persones que ens envolten ens poden ajudar i orientar (pares, mares, docents, amistats...). En qualsevol altre cas o dubte, a la comissaria t'atendran de forma personalitzada i detallada».

A L’ESCOLA: primera porta d’entrada

Els centres educatius tenen l’obligació legal de disposar de protocols davant qualsevol indici de violència. Professorat, tutories o equips directius han d’activar mecanismes de protecció i comunicar els casos als serveis corresponents. Minimitzar un insult reiterat o una humiliació pública no és neutral: pot convertir-se en una forma de violència institucional, perquè deixa l’infant sense protecció.

SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS

Qualsevol persona pot acudir als Serveis Socials del seu ajuntament si detecta una situació de risc. No cal tenir proves concloents; la sospita fonamentada és suficient perquè es valori el cas.

Els Serveis Socials poden activar suport familiar, intervenció socioeducativa o derivació a equips especialitzats.

EAIA: protecció en situacions de risc greu

Els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) intervenen quan hi ha indicis de desemparament o vulneració greu de drets. Analitzen la situació familiar i proposen mesures de protecció. La seva funció no és castigar, sinó garantir drets.

Els professionals d’EAIA recorden que qualsevol ciutadà pot comunicar una situació de risc. La detecció precoç és clau per evitar que la violència s’intensifiqui.

La responsabilitat és col·lectiva

La LOPIVI estableix un principi clar: la protecció de la infància no és només responsabilitat de la família o de l’escola, sinó de tota la societat. Mirar cap a una altra banda quan un infant explica que pateix humiliacions o agressions és contribuir al silenci.

La participació infantil –a través de bústies anònimes, assemblees o espais d’escolta– pot ajudar a visibilitzar la violència. Però escoltar implica actuar. Si no hi ha resposta efectiva, el missatge que rep l’infant és que denunciar no serveix.

Identificar la violència per poder-la aturar

La violència contra infants i adolescents no sempre deixa marques visibles. Tanmateix una burla reiterada, un missatge degradant o una exclusió constant. Però continua sent violència. Conèixer els canals d’atenció és essencial. Utilitzar-los, també. Perquè cap nen ni nena hauria d’aprendre que el menyspreu és normal ni que demanar ajuda és inútil.

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

Això que no significa molt

na de les qüestions per les quals rebem més violència la gent de la comunitat és pel tema de la identitat. Tota l'estona estem sent qüestionats per l'origen d'aquesta, per la motivació que tenim per a sentir-nos pertanyents a alguna cosa.

Quan volem identificar una discriminació en les dinàmiques socials que vivim, ajuda molt comparar-se. Veure'ns obligats a pensar en això i a explicar-nos és una cosa que no succeeix en les persones que són cisheteros o que mai s'han qüestionat la seva identitat perquè pertany a la norma que es fixe i donada.

Com no hi ha un discurs unitari entorn d'això, no se'ns sol prendre molt de debò, però és que la identitat és un fenomen tan complex i que té tantes capes que és impossible unificar-ho entorn d'un relat. És una cosa personal i inexplicable.

L'altre dia un jove em va dir que ell era andalús, i quan li vaig preguntar si havia nascut allí o viscut allí i em va dir que no, em va fer pensar. Al final em va dir que era andalús perquè tota la seva família ho era. No soc jo ningú per a qüestionar això. El sentiment de pertinença és una cosa tan pròpia que no és just obligar a algú a expliqui o reflexioni sobre això.

Perquè per a poder explicar-ho hem de sortir del marc tradicional, que és binari perquè obliga a triar una cosa o una altra i que és excloent perquè l'afirmació d'una és la negació d'una altra.

L'altre dia vaig sentir a la Brigitte Vasallo dir que li interessa lo cuir o lo txarnego perquè és una cosa que no significa molt, que són qüestions que obren, no que tanquen. És un procés, és una cosa mòbil. Potser no arribem molt lluny donant tornades a qüestions que estan tancades i ens ajudi a alliberar-nos alguna cosa que està per construir. ■

La publicitat enganyosa

Quan entres al teu supermercat de confiança, ben segur que els ulls se te'n van de forma gairebé involuntària cap a aquells productes amb colors cridaners, missatges exclamatius i promeses sorprenents. Sovint, però, darrere d’aquell “desnatat”, “light”, “bio”, “sense sucres afegits” o “ric en fibra” no hi ha necessàriament una opció saludable. Això se’n diu màrqueting. Recentment, el ministre de Drets Socials del Govern d’Espanya ha anunciat que presentarà una normativa per regular la publicitat d’aliments de baix valor nutricional dirigida a infants i adolescents. La mesura respon a l’alta exposició dels menors a anuncis de productes poc saludables. Segons dades de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, es calcula que a l’any es registren uns 4.000 impactes publicitaris només a la televisió, i fins a 30 anuncis diaris. Per tant, estem davant d’una pressió publicitària constant que influeix directament en els hàbits alimentaris de la població més jove i, conseqüentment, en les decisions de compra de moltes famílies. Per això, davant la publicitat enganyosa, la millor defensa és saber interpretar correctament l’etiquetatge nutricional. Quan estem davant d’un producte alimentari, el primer pas és fixar-nos amb el llistat d’ingredients. Aquests apareixen ordenats de major a menor quantitat. Si a les primeres posicions hi trobem sucre, farines refinades (com la farina blanca o el midó modificat) o greixos de baixa qualitat (com l’oli de palma, greixos vegetals hidrogenats o

parcialment hidrogenats o la margarina) ja tenim una pista clara que no es tracta d’una opció saludable. En general, com més curta i entenedora sigui la llista d’ingredients, millor. A més, respecte el sucre, cal vigilar amb les paraules que es camuflen com xarop de glucosa, fructosa, dextrosa, maltosa, sacarosa, melassa, xarop d’auró... que no deixen de ser diferents formes de sucre afegit. Després podem consultar la taula de valor nutricional, fixant-nos sobretot en els sucres, els greixos saturats i la sal. És important mirar els valors per 100g o 100ml, ja que això ens permet comparar productes de manera objectiva. Per tant, si ens trobem davant d’un producte que té fins a 5g/100g de sucre afegit es considera baix en sucres; si té entre 5-10g/100g té una quantitat moderada i >10g/100g es elevat en sucres. Cal recordar que l’OMS recomana que els sucres lliures no superin el 10% de l’aportació energètica diària, i idealment que es mantinguin per sota del

5%. Respecte la sal, es recomana evitar productes ≥1,25g/100g, considerats alts en sal; tenir moderació amb els que contenen entre 0,25 i 1,25g/100g; i preferir els baixos en sal, amb ≤ 0,25g/100 g. És important entendre que, quan un producte necessita cridar l’atenció amb dibuixos animats, colors exclamatius i missatges espectaculars, probablement no és un aliment essencial ni saludable. Davant d’aquest escenari, la millor eina és l’educació nutricional: aprendre a interpretar etiquetes, prioritzar aliments frescos, de temporada i mínimament processats. La propera vegada que entris al supermercat, atura’t un instant i observa: si un producte necessita tota aquella publicitat per semblar saludable, probablement no ho és. La teva salut val més que un eslògan! ■

Júlia Roig Vallverdú Dietista-Nutricionista - CAP La MarinaCAP Bordeta-Magòria - CAP Dr. Carles Ribas - Línia Pediàtrica La Marina-Magòria

La teva salut en el món digital

Amb el títol La teva salut en el món digital, des del programa Més Digitals, s’iniciarà al CAP LA MARINA una formació adreçada a la ciutadania per millorar les seves competències digitals en l’àmbit de la salut, amb una durada de 15 hores, repartides en diverses sessions.

La formació estarà centrada en: - Conèixer i utilitzar correctament aplicacions i recursos digitals relacionats amb La Meva Salut, l’idCAT Mòbil i eines digitals de suport d’una manera segura.

- Familiaritzar-nos amb l'aplicació de

La Meva Salut i amb les eines digitals de suport que tenim per a l'àmbit de la salut. A més, coneixerem les aplicacions o espais web dels hospitals de l'entorn. Aprendrem trucs que ens ajudaran a destriar les informacions fiables d’aquelles que no ho són, i comentarem allò que ens preocupa dels continguts digitals en l'àmbit de la Salut.

- Conèixer bones pràctiques perquè l’ús del telèfon mòbil sigui segur i saludable, i fer especial èmfasi en conceptes com ara connectar amb la teva salut, la tecnologia que et cuida, l'hos-

PARLANT CLAR

Joan Antoni Reyes i Blanco

Arquitectura amb l’ànima del barri de la Marina

Fpital al teu mòbil i la salut sense enganys.

El curs serà molt pràctic, i us ajudarà a repassar els coneixements, les habilitats i els recursos bàsics que utilitzem quan fem servir dispositius digitals en l'àmbit de la salut.

Les sessions inicials seran 7 i estan programades per als dies:

04/05 i 06/05, que seran de 17.00 h a 19.30 h.

07/05, 11/05, 13/05, 14/05 i 18/05, en horari de 17.00 h a 19.00 h

Es recomana assistir al curs amb un dispositiu mòbil intel·ligent o una tauleta digital.

Si esteu interessats, us podem entregar el full d'inscripció al taulell del CAP LA MARINA, i un cop omplert, ho podeu tornar a deixar al taulell.

Si necessiteu més informació no dubti a preguntar-nos. ■

Font: Més Digitals .

a uns dies es va presentar el llibre dels arquitectes del barri: De la Zona Franca a la Marina, 100 anys d’habitatge social a Barcelona. Un treball que posa en valor el patrimoni arquitectònic que tenim a la Marina i que ens ajuda a mirar el nostre entorn amb uns altres ulls. Al voltant d’unes 150 persones hi van assistir a la presentació. El llibre té dues ànimes. Una part és més tècnica, pròpia de l’ofici: urbanisme, arquitectura, criteris de planificació. Però l’altra —potser la més interessant per mi— posa el focus en el component humà que ha condicionat moltes de les decisions urbanístiques que avui expliquen com és el nostre barri. I aquí rau, al meu entendre, el valor principal del llibre. Els seus autors no només són arquitectes: també són veïns. I això es nota. Han sabut combinar el coneixement tècnic amb una mirada arrelada al territori, a la gent i a la història del barri. Aquesta simbiosi entre formació professional i experiència vital dona com a resultat una visió humanista de l’arquitectura que, en el fons, és també una marca d’identitat de la Marina.

Perquè els barris no es construeixen només amb maons, plànols i metres quadrats. Es construeixen amb vides, amb conflictes, amb decisions col·lectives i amb lluites veïnals que han anat modelant l’espai que avui habitem. I és precisament aquesta idea la que em porta a una reflexió final.

Vivim temps inquietants. La guerra torna a ocupar titulars i l’amenaça d’una nova escalada de preus pesa sobre moltes famílies. Davant d’això, el pitjor que podríem fer és perdre el nord.

El llibre ens recorda que el barri s’ha construït des de la implicació col·lectiva i la lluita per una vida millor. I aquesta mateixa actitud ens ha de servir avui per mantenir viva una posició política clara: NO A LA GUERRA.

Alguns líders mundials, com Trump i Netanyahu, semblen disposats a jugar amb foc mentre els ciutadans paguem les conseqüències. Davant d’aquesta deriva, és just reconèixer les veus que intenten posar seny i defensar el diàleg i el sentit comú, com Pedro Sánchez i el seu govern progressista. Perquè, al final, tant en l’arquitectura com en la política, la pregunta és sempre la mateixa: volem construir espais per viure o camps de batalla per destruir?

A la Marina, crec que la resposta la tenim bastant clara. ■

El macroassentament del carrer Número 2 del polígon de la Zona Franca ha tornat a ser notícia en les darreres setmanes arran del dispositiu desplegat el passat 10 de febrer per aixecar les tendes instal·lades a l’espai. Ara, les persones que hi residien han estat traslladades a un altre espai.

El consistori va assegurar que l’operatiu d’aixecament de tendes s’havia dut a terme amb la finalitat de sanejar la zona arran d’una  plaga de rates que afectava una part de la zona enjardinada. “La presència de rates posa en risc la salut de les persones que viuen a l’assentament, però també dels treballadors del polígon”, va subratllar  Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona.

Van participar en el desmantellament almenys cinc furgons de la Guàrdia Urbana, tres dels Mossos d’Esquadra i cinc cotxes de la Policia Nacional. També s’hi va apropar una ambulància i diversos tècnics de Serveis Socials de l’Ajuntament. Vehicles dels serveis de neteja van retirar algunes tendes buides.

Segons els sindicats presents durant els fets, la Policia Nacional va  identificar les persones que hi vivien i en va recopilar les dades en un control conjunt dels Mossos d’Esquadra i els agents d’Estrangeria de la Policia Nacional. En concret, la responsable de l’equip jurídic d’Arrels Fundació, Eva Hobeich, acusà el consistori d’estar fent “un desallotjament encobert” i “amb dubtosa legalitat i garanties per les persones que hi vivien”.

Membres de l’oposició també s’han mostrat crítics amb la mesura als micròfons del programa Sintonia amb els Barris de La Marina FM 102.5. “Estem parlant d’un problema social molt greu pel qual manquen recursos. Aquesta actuació, a primera hora del matí, amb la policia i la premsa presents sembla estar molt organitzada. En canvi, no queda massa clar que és el que es pretén i quina estratègia s’està seguint”, assenyalava Francesc Almacelles, conseller d’ERC a Sants – Montjuïc.

“L’únic que s’ha aconseguit és el desplaçament dels residents, però no s’ha solucionat ni de bon tros el problema de base. Aquestes persones són víctimes i estan en una situació d’absoluta desprotecció”, denunciava el conseller republicà.

El conseller portaveu del PP al districte, Marc Bettosini, també coincidia en la valoració de l’actuació municipal. “Em sembla una mesura que no soluciona res. No hi ha hagut un pla real per aquestes persones, i el problema continua existint arreu de la ciutat. Considero que va ser més un espectacle per fer-se fotografies i fer veure que s’hi està treballant que no pas per solucionar-ho”.

Per altra banda, fonts de l’Administració Municipal han fet incís en la seva implicació amb el cas. “Durant tot el 2025 s’ha intensificat la intervenció social i sanitària en aquest espai per conèixer i poder atendre els diferents perfils”. De la mateixa manera, asseguren que ha estat espai d’especial atenció per part dels equips socials de sensellarisme des de l’any 2024, que han intervingut amb una “mirada social i sanitària”.

Respecte de l’actuació del 10 de febrer,

L’odissea continua

Les persones que residien a l’assentament del carrer Número 2 del polígon han hagut d’abandonar l’emplaçament

Els residents van abandonar la zona el passat 19 de febrer, després que els cossos de seguretat els anunciessin que a partir d’ara només se’ls permetria pernoctar

amb l’aixecament de tendes i sanejament de l’espai, assenyalen que els equips socials van continuar fent de 2 a 3 visites per setmana per “informar dels recursos disponibles i establir plans de millora amb les persones que els accepten”. En aquest sentit, afegeixen que tot i tenir una vinculació amb 132 persones que hi residien, hi ha un grup d’entre 20 i 30 persones que han rebutjat tenir contacte amb els seus equips.

Segons fonts municipals, l’acompanyament dels equips socials consisteix en el coneixement dels recursos, la facilitació d’accés a espais de pernocta, formació, menjadors socials, serveis d’higiene i tramitació de documentació, entre altres.

De la mateixa manera, l’inspector en cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sants – Montjuïc, Jordi Fàbregas, va defensar el paper dels cossos de seguretat en el seguiment i atenció d’assentaments com el de la Zona Franca i dels seus usuaris.

“Tot i no ser un problema estrictament policial, sinó social, hem estat atents a tot el que anava succeint. Els perfils que en formaven part són molt variats; persones que havien entrat il·legalment al país, però que tenien la intenció de guanyar-se la vida honradament, fins a persones amb perfils delinqüencials i altres que, malauradament, eren autòctones i havien caigut en situacions de pobresa. Des de Mossos s’ha fet un seguiment i identificació de totes elles, amb un control exhaustiu de la situació d’aquelles que tenien antecedents”.

El passat dijous 19 de febrer, la situació de les persones que residien a l’assentament del polígon va experimentar un nou canvi. Concretament, els residents

van abandonar el recinte, dispersant-se per la zona. El trasllat respon a l’anunci que la Guàrdia Urbana va comunicar als residents el dimarts de la mateixa setmana. Els cossos de seguretat van alertar que a partir d’ara només se’ls permetria muntar les tendes a la nit, un fet que va provocar que molts d’ells abandonessin el recinte pel seu propi peu abans de la data assenyalada. De fet, un petit grup es va instal·lar a un espai privat després d’arribar a un acord amb la propietat. Es tracta d’un lloc que tampoc no té sostre i que és a la intempèrie, però que està delimitat per parets. L’associació Papers per a Tots ha assegurat als mitjans que  se’ls ha permès plantar-hi les tendes, sempre que mantinguin l’espai net i que  garanteixin que no hi haurà conflictes

Una setmana de canvis, moviments i actuacions que sembla haver arribat al seu final, almenys de moment. Una solució parcial que ha resolt la situació al carrer Número 2, ubicant-la en altres espais. El conflicte, sigui com sigui, ha canviat d’ubicació, però no ha desaparegut. ■

LA MARINA del comerç associat

Dones emprenedores que fan créixer el comerç de la Marina

Mara Grasso Solé

Salut i Estètica Mara

Gran Via de les Corts Catalanes, 192 Tel. 934218422

Els meus inicis van ser tota una aventura. Venia de Suïssa, on vaig estudiar estètica. Va ser un canvi de país, de cultura i d’idioma. M’ha anat molt bé, millor del que m’esperava. Vaig començar amb molta il·lusió i així continuo.

Al meu centre de salut i estètica Mara ofereixo tractaments facials i corporals personalitzats, fotodepilació, entre altres serveis. Ja fa 26 anys que treballo al barri. Com que també m’apassiona la creativitat, ofereixo un servei de personalització de tota mena d’articles. A qui no li fa il·lusió rebre un regal únic?

Aquest barri significa molt per a mi. La meva mare hi vivia quan era jove. Jo, sempre que podia m’escapava a Barcelona. Finalment, vam decidir venir a viure aquí i obrir el negoci. Molts clients i clientes són amb mi des del principi i després de tants anys junts ja els considero amics i amigues.

Les dones no només són les principals clientes d’aquests negocis; són l’ànima que manté vius els nostres barris.

Pellets Barcelona. Comparteixo establiment amb la meva germana Amanda. Ella ofereix alimentació per a gossos i gats premsada en fred. Va decidir vendre exclusivament aquest aliment en forma de pellets pel gran amor que tenim pels animals.

Irene Herraiz Monton

La Wash Minería - Mineria, 17, local 5 Tel. 663330828

Els inicis del negoci van venir d’una etapa de canvi personal. Venia d’un altre sector i tenia ganes de crear alguna cosa pròpia que em permetés tenir més autonomia i construir un projecte a llarg termini. Vaig veure que una bugaderia autoservei podia ser un servei útil per al barri, pràctic per a molta gent i amb possibilitats de créixer amb el temps.

Al nostre establiment els clients poden trobar una bugaderia autoservei que permeten rentar peces grans o molta roba en poc temps i de manera fàcil. Està pensat per al dia a dia del barri: per persones que necessiten una solució ràpida i eficient.

Tenir un comerç al barri de la Marina significa formar part del teixit del barri. M’agrada pensar que el comerç de proximitat també crea comunitat. No és només un servei, sinó un punt on la gent del barri coincideix i on es genera confiança.

Les dones tenen un paper molt important en el comerç de proximitat. Moltes vegades són emprenedores, gestores i també les que sostenen el dia a dia dels negocis. Cada vegada hi ha més dones emprenedores, i això és molt positiu.

Recomanaria la Placeta de les Bessones. Té una terrassa molt maca. A més, el tracte és molt familiar i proper, cosa que sempre s’agraeix. També tenen una carta de tapes molt completa i molt bona, ideal per compartir i passar una bona estona.

Laura Gwyllionart

Trisquel Studio Tatto

Carrer Arquitecura, 14 08908 Hospitalet de Llobregat

Des de petita ja em sentia atreta pel món dels tatuatges i el que va fer que decidís obrir el meu propi estudi va ser pensar en el dia que fos mare, tenir un negoci on pogués decidir els meus horaris, per així poder gaudir dels meus fills.

Al meu estudi els nens són més que benvinguts; podeu venir a tatuar-vos acompanyats dels vostres fills. Tinc una petita zona de jocs infantil on poden entretenir-se.

La Marina és el barri on vaig néixer; poder treballar aquí, que em coneguin i poder enfocar els meus serveis en el tu a tu, em fa molt feliç.

El paper de les dones és absolutament fonamental, liderant negocis on es respira respecte i igualtat, amb una mirada enfocada a les cures i a l’atenció personalitzada.

Recomano el centre Kumon, un espai educatiu que ajuda infants i joves a millorar en matemàtiques i lectura. Però sobretot destacaria la Sara, l'encarregada del centre, molt implicada amb els alumnes i amb una gran capacitat per treure el millor de cada nen i nena.

1. Ens pots explicar els inicis del teu negoci i què et va impulsar a emprendre? 2. Parla’ns del teu establiment: què hi poden trobar els clients i què el fa especial? 3. Què significa per a tu tenir un comerç al barri de la Marina i quin vincle tens amb els veïns i veïnes? 4. En el marc del Dia Internacional de la Dona, com valores el paper de les dones en el comerç de proximitat? 5. Podries recomanar un altre comerç del barri de la Marina i explicar per què el destacaries?

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

ASSESSORIA ADMINISTRACIÓ

FINQUES PÉREZ 933327788

Mare de Déu de Port, 385

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

PERRUQUERIA CANINA AUUUKAN

Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, baixos 3. 614 49 76 78

PELLETS 620105433 Gran Via de les Corts Catalanes, 192

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA Telf. 93 419 52 87 Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL

c/Mineria, 4-6 Esc A, 7è 4a Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

Pg. Zona Franca, 6-8 932239288

BENESTAR LEVAKESH CENTER BARCELONA Foneria, 21 936059881 636162553

BUGADERIA LA WASH c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS

ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ENSENYAMENT KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 6081116769

ESCOLA D'IDIOMES KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

SMALL TALK ACADÈMIA D'ANGLÈS Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

ESPECTACLES B-TROUPE (COMEDIA, SHOW I ESPECTACLES) Mare de Déu de Port, 389 670556539 661730205

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES FARMÀCIA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA ROBERT-ESTELRICH C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA FORNS I GIRÓ C/Mare de Déu de Port, 234 Telf. 93 332 21 94

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS

Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93 331 13 41

FARMÀCIA ENERGIA

c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA c/ Sovelles, 11 932232593 650706656

FARMÀCIA FONERIA c/ Foneria, 18 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365 EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

FINCAS LLOPIS

C/ Alts Forns, 81 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL MANTENIMENTS

c/ Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

MACARRO Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telf. 93 332 78 56

MERCHANDISING

ESTAMPACIONES BARRIL

Passeig de la Zona Franca, 220 674320486

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 220 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

NOTARIA

MARÍA DE LOS DESAMPARADOS

RIOS MESSANA

Pg Zona Franca 242, Entlo C. Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

JOSA ÒPTICS Pg. Zona Franca, 155 Telf. 93 432 24 98

VISTA ÒPTICA Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

RESTAURANTE CHIRIMIRI c/ Minería, 4

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN Pg. Zona Franca, 241 934218715 / 618566698

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ? Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Av. Gran Via de l’Hospitalet, 3 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

KAIROS RESTAURANT c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

BAR CACHÉ Carrer de la Foneria, 22 933 31 50 79

EL VERMUTET DE LA GANXETA C/ Mare de Déu de Port, 305 (Entrada per Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

LA PIZZERÍA C/ Alts Forns, 69 (Entrada per Plaça Marina – Jardins de la Mediterrània) 685 41 31 46

BAR SKY Gran Via de les Corts Catalanes, 148. 633 83 39 77

AMELIÉS BUBBLE TEA AND CREAM Carrer de la Foneria, 34 634 19 52 84

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

THERANENS (FISIOTERAPIALOGOPEDIA- PSICOLOGIA-OSTEOPATIA) Carretera del Prat, 5. 656187296

HUELLAS CLINICA PODOLÓGICA Passeig de la Zona Franca, 106 Telf. 622169239

CROSSFIT LA FIRA 936057058

Passeig de la Zona Franca, 220

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24 Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

REDFIELD TRAINING & FRIENDS C/ de l’Acer, 22 611 84 77 66

SALUD Y ESTÉTICA MARA

Gran Via de les Corts Catalanes, 192 934218422

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F

Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TATUATGES

TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula)

Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob.

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELEFONIA YOIGO MASLIFE C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71

El Districte 4.0 de Barcelona avança en la transició energètica amb noves instal·lacions fotovoltaiques

El Distrito 4.0 de Barcelona avança de manera decidida en la seva transició energètica amb un augment notable de les instal·lacions solars fotovoltaiques en funcionament, consolidant se com un referent metropolità en sostenibilitat industrial. Segons un estudi actualitzat elaborat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), la superfície destinada a energia solar ha crescut en 117.654 m² respecte a 2023, assolint actualment un total de 283.200 m² d’instal·lacions fotovoltaiques actives. Aquest increment, del 41,5%, evidencia el compromís creixent de les empreses instal·lades al Districte 4.0 amb la producció d’energia neta i la reducció de la seva petjada de carboni.

En conjunt, les instal·lacions en funcionament sumen una potència total instal·lada de 17.189 kWp, una aportació significativa a la generació d’energia renovable en l’entorn industrial. A més, els projectes ja previstos permetran assolir 19.347 kWp de potència instal·lada en els propers mesos, reforçant el procés de descarbonització del polígon i la seva alineació amb els objectius climàtics europeus.

En aquest context, el CZFB impulsa

l’ampliació del DFactory Barcelona, el cor d’aquest Districte 4.0, que preveu la construcció de nous edificis concebuts segons criteris de sostenibilitat. Tots ells incorporaran instal· lacions solars fotovoltaiques que aportaran una potència addicional de 557 kWp, contribuint directament a la reducció d’emissions i a l’ús d’energia renovable dins del recinte.

La Zona Franca de Barcelona reforça el seu lideratge en transició energètica amb més de 283.000 m² d’instal·lacions fotovoltaiques, cosa que suposa un creixement del 41,5% respecte a l’any 2023. Aquest increment posa de manifest el compromís creixent de les empreses instal·lades al Districte 4.0 amb la producció d’energia neta i la reducció de la seva petjada de carboni

“La transició energètica del Districte 4.0 és avui una realitat tangible. El creixement sostingut de les instal·lacions fotovoltaiques demostra que la indústria pot ser competitiva i, al mateix temps, plenament compromesa amb la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic”, ha valorat Pere Navarro, delegat especial de l’Estat al CZFB. Navarro també ha afirmat que “des del Consorci de la Zona Franca de Barcelona estem creant les condicions perquè les empreses apostin per l’energia neta, la innovació i l’eficiència, consolidant la Zona Franca com un referent industrial europeu alineat amb l’Agenda 2030”.

Aquest avanç no seria possible sense l’impuls i la col·laboració activa del CZFB, que ha treballat per facilitar i promoure l’adopció de tecnologies renovables entre les empreses del Districte 4.0. Amb aquestes accions, el CZFB referma el seu compromís amb el desenvolupament d’un model industrial més sostenible, resilient i respectuós amb el medi ambient, alineat amb els objectius de l’Agenda 2030 i els reptes climàtics globals. ■

Comença el projecte OPEN TRADE MED per proporcionar formació d’alta qualitat en logística i transport marítim

L’Escola Europea Intermodal Transport, impulsada pel Port de Barcelona i que després de 20 anys s’ha consolidat com un referent regional en formació, innovació i cooperació en matèria portuària i logística, ha posat en marxa un nou projecte pilot especialment orientat a la millora dels ports de la ribera sud del Mediterrani.

El president del Port de Barcelona i president de l’Escola Europea Intermodal Transport, José Alberto Carbonell; el president director general de SERPORT, Hedjal Ryad; i el director de l’Escola Europea Intermodal Transport, Eduard Rodés; van signar a mitjans de gener l’acord de cooperació per posar en marxa el projecte OPEN TRADE MED, que té l’objectiu de proporcionar formació d’alta qualitat de professionals i estudiants en logística i comerç internacional.

El projecte OPEN TRADE MED està orientat a facilitar l’ocupació i la millora de les comunitats logístiques portuàries gràcies a:

• L’enfortiment de la formació professional en ports clau i nodes logístics, per desenvolupar professionals tècnicament competents i amb valors ètics.

• La preparació d’una nova generació d’experts capaços de donar suport a les operacions de comerç internacional amb integritat i eficiència.

El president director general de SERPORT, Hedjal Ryad; el president del Port de Barcelona i president de l’Escola Europea Intermodal Transport, José Alberto Carbonell; i el director de l’Escola Europea Intermodal Transport, Eduard Rodés, en la signatura de l’acord de cooperació.

• La promoció de pràctiques sostenibles en el transport i la gestió de la cadena de subministrament, amb èmfasi en la presa de decisions ètiques.

• La garantia de l’equitat de gènere i la priorització de la inclusió de la joventut en el sector logístic com a base del creixement social i econòmic.

Aquesta iniciativa, que vol reforçar el potencial econòmic dels països participants, és un exemple de cooperació entre el Port de Barcelona -mitjançant l’Escola Europea Intermodal Transport- i els ports del nord d’Àfrica. Participaran en el projecte pilot el Port d’Alger (Algèria) i el Port de Trípoli (Líban), que es connectaran gràcies a plataformes digitals com el Port Virtual Lab.

Un cop assolits els objectius en aquests dos enclavaments és previst que el projecte OPEN TRADE MED s’implementi en altres ports d’Egipte, Líbia, Tunísia, Jordània, Mauritània, Palestina i el Marroc. Aquest exemple de cooperació regional entre comunitats portuàries i logístiques mediterrànies compta amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), la Unió per la Mediterrània, l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), i l’Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània (ASCAME), El projecte també compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, de l’Ajuntament del Prat, i de diversos centres de formació que participen en el programa Forma’t al Port.

SERPORT és una empresa pública algeriana propietat de l’Estat encarregada de la gestió, operació i desenvolupament dels principals ports comercials d’Algèria. L’entitat coordina diverses empreses portuàries que gestionen ports i infraestructures portuàries importants, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i la competitivitat del sistema portuari del país. SERPORT impulsa la modernització d’instal·lacions i serveis logístics per donar suport al tràfic de mercaderies i exportacions, especialment de productes energètics i altres càrregues importants. ■

La Marina vibra amb la rua de Carnestoltes

El veïnat de la Marina es va tornar a citar en una tarda màgica al barri, el passat dissabte 14 de febrer, disset comparses van desfilar pels seus principals carrers davant la presència de centenars de famílies.

Una jornada pel gaudi, la música, els balls i, naturalment, les disfresses. Entre els participants hi havia dimonis, caramels, personatges de Toy Story, dàlmates – vigilats de ben a prop per Cruella De Vil --, astronautes i paracaigudistes, entre molts altres. Tampoc no hi va faltar el Rei Carnestoltes, que és el primer a apuntar-se a totes les celebracions.

El veïnat, per no fallar a l’esperit de la celebració, també va sortir al carrer vestit amb tota mena de disfresses.

Molts d’ells assistien religiosament a aquesta cita anual, però també hi havia qui s’acostava per primera vegada. “Ens ho han recomanat uns amics, i hem vingut amb els nens. La veritat és que ha estat una grata sorpresa, estem gaudint molt i ho recomanem a tothom”, va declarar un veí del districte als micròfons de La Marina.

Tant si era la primera vegada com si no, el fet és que la rua de Carnestoltes va fascinar a un veïnat absolutament entregat a la festa, un dels símbols d’identitat dels barris de la Marina.

Van ser dues hores de comparsa que van tenir el seu inici al passeig de la Zona Franca amb carrer Sant Eloi, i el punt final a la cèntrica plaça de la Marina, tot passant pel carrer Mineria, la plaça de les Matemàtiques i el carrer Mare de Déu de Port.

Per la seva banda, les agrupacions participants ja havien escalfat i demostrat les seves ganes de passar-s’ho bé en el tradicional Ranxo de Carnaval que va tenir lloc la nit anterior a la sala Pepita Casanellas. Un sopar que va aplegar gran part dels integrants de la rua i que es va tancar en gran amb música, balls i un fort sentiment d’unió i germanor entre els grups implicats.

Una jornada de festa i color que torna a demostrar que la rua de la Marina és la millor de tota la ciutat. ■

|| Pau Llopis

El 25 de desembre de 1970, mentre el Camp Nou s’omplia amb prop de 60.000 persones per un partit benèfic, un grup de dones va sortir a la gespa per fer una cosa que, en aquell moment, no estava prevista per a elles: jugar a futbol. El principal reclam d’aquell matinal de futbol era l’enfrontament entre el primer equip masculí i el CSKA de Sofia, però allà hi eren elles.

No eren professionals. No tenien estructura. Algunes ni tan sols havien entrenat mai en un camp d’herba. Però aquell dia, sense saber-ho, van obrir una escletxa que més de cinquanta anys després ompliria el mateix estadi amb 90.000 persones per veure futbol femení.

Tot havia començat unes poques setmanes abans, amb l’anunci publicat a la Revista Barça a petició d’Immaculada Cabecerán, qui s’acabaria convertint en la capitana del conjunt barcelonista. Sota el títol de “Futbol Femenino a la vista” es comunicava que es buscaven noies d’entre 18 i 25 anys per formar un equip.

Aquest anunci va arribar a oïda de Consuelo Pérez. Havia arribat a Barcelona des de Sòria amb només 17 anys per treballar cuidant criatures. El futbol no formava part dels seus plans. Una veïna la va avisar de la publicació. “Ala!”, explica que va expressar en escoltar aquestes paraules, en una exclamació que perfectament es podria haver traduït en un “però què estàs dient?”.

Un cop superada la incredulitat, la seva feina, paradoxalment en una casa de seguidors de l’Espanyol, li va donar el permís —i fins i tot el suport— per presentar-s’hi.

D’un grup d’una trentena de candidates, en van escollir unes setze. Sense gaire entrenament, sense equipament propi i amb botes prestades, Consuelo es va trobar jugant d’extrem davant una multitud.

“Allò era una bogeria”, recordaria anys després al programa El Derbi de La Marina FM 102.5. “Entrar en aquell estadi, amb tanta gent a les grades, era impensable per a una noia jove que mai havia sortit de casa seva”, explicava.

Era baixeta i corria molt. Això era suficient. En aquell equip, com ella mateixa explica, “la que més corria era la que jugava”. Sense més complexitat tàctica.

El context no ajudava. Era encara època franquista i el futbol femení, senzillament, no existia. Ni federacions, ni competicions oficials, ni reconeixement. “Fer esport ja era difícil per a una dona; jugar a futbol, impensable”, recorda Maria Teresa Andreu, que s’incorporaria poc després a aquell embrió de l’equip femení del F.C. Barcelona. Ella sí que havia crescut amb la pilota als peus. Jugava al carrer amb nens, fent porteries amb les carteres de l’escola, perquè no hi havia altres nenes amb qui jugar. Poc després que el Barça anunciés la creació del seu equip femení, s’hi va apuntar amb 18 anys. El dia que Consuelo salta a jugar a l’estadi culer, la Maria Teresa era a la grada. Va començar com a defensa, però el destí li tenia preparada una altra posició. Un dia, sense portera disponible, l’entrenador —el mític porter blaugrana Antoni Ramallets— va demanar que s’aixequés la jugadora més alta. Era ella. Així es va convertir en portera del Barça durant una dècada Ramallets, llegenda del primer equip masculí, es va convertir també en el primer

Les pioneres del primer embrió del Barça Femení

“Vam

obrir camí quan el futbol no era per a dones”

Fer esport ja era difícil per a una dona; jugar a futbol, impensable

Maria Teresa Andreu

gran referent d’aquelles jugadores. En una època en què molts criticaven o ridiculitzaven el futbol femení, ell va apostar-hi obertament.

“El encuentro de fútbol femenino BarcelonaCentelles tuvo una gran acogida en las graderías. Se explica porque las señoritas eran muy monas. Pero de fútbol, poco, la verdad”

Fragment de la crònica de Mundo Deportivo sobre el partit (1970)

El partit del Camp Nou contra la Unió Esportiva Centelles, però, no va ser només il·lusió. També va ser exposició. Les jugadores van haver d’escoltar comentaris despectius, fins i tot per megafonia. Mentre es jugava el partit, l’humorista Pedro Ruiz, qui feia de locutor, es burlava públicament de les jugadores.

El camp, a més, era més petit del normal i el partit durava només una hora. Tot plegat evidenciava que no es considerava un futbol en igualtat de condicions. Les jugadores de l’embrió del Barça Femení, anomenat Selecció Ciutat de Barcelona en no poder utilitzar el nom del club, tampoc podien vestir els colors blaugrana, i van disputar l’enfrontament amb una samarreta blanca. Un menyspreu que va emprenyar a moltes de les jugadores, que finalment van aconseguir, almenys, portar unes mitgetes amb els colors de l’entitat. Malgrat això, aquell dia va ser el principi de tot. Després vindrien tornejos, viatges, partits en camps de terra i, sobretot, molta precarietat. No cobraven. Pagaven el seu propi material. Es finançaven amb rifes i loteries. Quan el Barça va deixar de donar suport al projecte per la marxa de Ramallets, les jugadores van crear la Penya Fe-

menina Barcelonista per sobreviure. El futbol femení no es va legalitzar a Espanya fins al 1980. Maria Teresa Andreu va ser una de les figures clau en aquest procés. Va viatjar a Madrid per exigir el reconeixement oficial, va pressionar federacions territorials i va contribuir a crear competicions estatals. Anys després, seria presidenta del Comitè de Futbol Femení de la Federació Espanyola, de la Federació Catalana de Futbol i membre de la comissió femenina de la UEFA. Tot, sense cobrar. Avui, quan el Barça femení omple estadis i guanya títols, elles miren enrere amb orgull. No amb nostàlgia, sinó amb la consciència d’haver estat necessàries. Les futbolistes actuals malgrat les dificultats que encara existeixen, cobren, tenen contractes i reconeixement. Elles no. Però sense elles, res d’això existiria. Consuelo encara ho diu amb senzillesa: va jugar dues vegades al Camp Nou. I amb això en té prou.

Perquè, en un temps en què el futbol no era per a dones, elles van decidir jugar igualment. Gràcies en bona part a aquella valentia, avui les nenes poden jugar a futbol amb normalitat. També als nostres barris, on cada vegada més joves formen part de clubs com l’EFA Pedraza, que actualment compta amb vuit equips femenins de futbol base. ■

“El barri es manté viu perquè la gent hi posa hores”

Quina és la seva història?

Tota la meva família és andalusa, però nosaltres ja vam néixer aquí, a Barcelona. Som cinc germans, dos nois i tres noies. El meu marit també és català i els meus fills han nascut aquí. Quan vam arribar al barri encara hi havia un petit nucli que es deia la Bomba, amb cases baixes. Recordo una vaqueria i una lleteria on et donaven uns brics de llet per beure. Són imatges que tinc molt gravades.

De molt petita ens vam instal·lar a les viviendas de la SEAT, perquè el meu pare va començar a treballar a la Miniwatt. Tot això eren fàbriques: la SEAT, la Philips… Jo soc del barri de tota la vida.

I vostè a que s’ha dedicat?

Vaig començar a treballar amb 12 anys al mercat de Sant Cristòfol, que aleshores era enorme i molt impressionant. Treballava al bar del Charlie i també de xarcutera, però al final vaig passar per gairebé totes les botigues. A la peixateria, per exemple, havies de ser-hi a les cinc del matí.

Més endavant, vaig treballar en una oficina de venda de roba a l’engròs a l’avinguda Mistral. M’hi vaig casar, aleshores. Vam anar a viure a Gràcia amb la meva sogra i allí van néixer els meus fills. Però jo no m’hi vaig acostumar mai: trobava a faltar l’amplitud, els espais oberts i la tranquil·litat que tenim aquí.

Com arriba a la presidència de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Cristòfol? Es va fer una convocatòria que al principi no va tenir gaire èxit. Perquè per portar una associació calen ganes i compromís, perquè és molta feina. El primer any la burocràcia es fa costa amunt, però després la gent també s’hi ha anat implicant més.

Sobretot ens sabia greu perdre aquest espai o que acabés destinat a una altra cosa que no fos un lloc obert al que el veïnat vulgui fer. El balanç és bo. Veig que la gent està contenta, i això és el que més m’omple. Aquí ningú cobra ni hi ha ànim de lucre: són hores de feina, esforç i ganes de tirar coses endavant per l’estima que tenim del nostre barri.

Què és el que més li reclama el veïnat?

Sobretot la neteja del barri. Suposo que passa a molts llocs, però aquí fa anys que ho reclamem i, almenys en aquesta zona, no ha millorat gaire malgrat reunions i queixes.

Per exemple, després de molt insistir van posar una tanca… però encara esperem que la pintin. També hi ha temes de seguretat molt concrets. Al carrer Alumini fa temps que demanem un gual en una cantonada.

Hi ha un pas de vianants just a la sortida d’unes escales i, com que hi ha cotxes aparcats a banda i banda, no hi ha visibilitat. Si surt una persona, un nen o un gos, el cotxe no té temps de frenar.

Vam proposar fins i tot un semàfor, però ens van dir que no es pot. Doncs almenys que posin un gual. Són coses que no necessiten un gran pressupost, només que algú s’ho miri i actuï. Però costa molt que passi.

Ara que estem enmig de les reivindicacions del 8M, com veu la desigualtat?

Des de l’associació ens hi hem compromès i ens estem formant en els punts liles. És un tema on tots hem d’implicar-nos. Però jo sempre insisteixo que tot això ha de començar des de la infància, perquè el masclisme encara està molt arrelat socialment.

Fa poc tres arquitectes del barri han presentat un llibre sobre l’arquitectura de la zona i el patrimoni de la SEAT. Creu que els veïns són conscients del patrimoni que tenim aquí?

Jo crec que sí. Sobretot la gent que ha vist com era abans el barri. Això abans era gairebé el final del món, érem l’extraradi. Quan sortíem dèiem “anem a Barcelona”. Ara el barri ha canviat molt.

Què destacaria del seu barri avui? Que tenim molts parcs i espais oberts. Si vols tranquil·litat, la tens. I si vols més ambient, en tens molt a prop. En aquest sentit estem bastant privilegiats. I ara, amb la piscina nova que tindrem, encara més.

Què tal el veïnatge amb la Fira, ara que esteu amb tot aquest moviment? Bé. Hi ha molts veïns que hi treballen, sobretot en el muntatge i desmuntatge dels estands. Per a molta gent és una bona font de feina. No és només el Mobile: s’acaba un congrés i al cap de pocs dies ja n’hi ha un

Carmen Casanovas Alonso

1966 (Barcelona)

Estat civil? Casada amb Alfredo André. Ofici? He fet una mica de tot a la vida, però una de les feines que més m’han agradat ha estat treballar com a monitora amb infants i adolescents amb discapacitat.

Religió? Catòlica no practicant. Política? D’esquerres i independentista.

A la Marina en general i a Sant Cristòfol en concret encara passa una cosa que en altres llocs de la ciutat s’ha anat perdent: la gent es coneix. En aquest teixit de proximitat, l’Associació de Veïns i Veïnes continua fent de punt de trobada. Carmen Casanovas (Barcelona, 1966) n’és avui la presidenta. Filla de família andalusa i veïna del barri de tota la vida, recorda quan tot això era un paisatge de fàbriques i mercats i quan començar a treballar amb dotze anys era gairebé el més normal del món. Des d’aquesta memòria compartida parla de convivència, de serveis que falten i d’un barri que encara funciona, en moltes coses, com un poble.

altre. Sempre hi ha activitat.

Jo, personalment, ho veig com un punt a favor per al barri. Evidentment també té inconvenients: hi ha gent gran que pot trobar que hi ha massa moviment. Però, en general, és positiu perquè genera treball i activitat. Com tot, té pros i contres; el que cal és anarho millorant.

Si abans les fàbriques marcaven la vida del barri, què ocupa avui aquest lloc?

Ara el que defineix el barri és la relació entre els veïns. És com un poble: ens coneixem tots. Moltes famílies vam arribar de diferents llocs i hem crescut junts. Hi ha molta proximitat i contacte humà. Això és el que fa especial el barri. El que sí que trobem a faltar són més serveis i comerç de proximitat. Hi ha molts locals buits i falten coses bàsiques, com una fleca. Molta gent s’ha de desplaçar fins a la Zona Franca o la Gran Via per comprar. Jo apostaria per ajudar joves del barri a obrir negocis, facilitar-los l’inici perquè els locals tornin a tenir vida. Perquè comerços de tota la vida en queden molt pocs.

La ultradreta intenta fer-se lloc als barris explotant el malestar social contra els immigrants. I hi ha molta gent que l’hi ha comprat. Què n’opina?

Mira, al nostre grup d’amics hi ha de tot: una és romanesa, un altre colombià, una veneçolana, un brasiler, un cubà… I tots treballen, són gent tan normal com nosaltres. Aquí al barri molta gent ha vingut de fora i s’hi ha adaptat bé: tenen la seva feina, la seva casa i els seus fills. No tothom és dolent. També hem de recordar que els nostres pares o avis van haver de marxar a altres llocs a buscar-se la vida. I això no s’ha de confondre amb la delinqüència: sigui d’aquí o de fora, s’ha de combatre. Però són coses diferents, i alguns busquen barrejar-ho tot. Israel amb tot l’Orient Pròxim, Trump, Pedro Sánchez… Quina sensació li genera tot plegat?

Una sensació d’esgotament. Sembla que els polítics ho emboliquen tot més del que caldria. Al final sempre acaben parlant de guerra i els que hi perdem som els de sempre: la gent de peu de carrer. Per això crec que Pedro Sánchez ha fet bé negant-s’hi. Encara que després li caiguin crítiques, algú ha de plantar cara. Perquè, al final, els que paguen les conseqüències som nosaltres, la gent senzilla.

Fem un petit joc: imagini que als Goya li donen el premi al compromís veïnal. Perquè, com el cinema, les associacions veïnals també són refugi de la realitat per a molta gent. Quin seria el seu discurs d’agraïment?

Doncs diria que per a mi és una sensació molt bonica. Però que aquest premi no és només meu ni de la junta, sinó de tot el veïnat. Perquè el que hem fet aquí ho hem aconseguit entre tots. I això és el que més m’omple: sentir que és un reconeixement per a tot el barri. I nosaltres diríem, bravo! ■