La Marina – Edició maig 2026

La Marina, amb les portes obertes

Activitats, rutes i visites guiades per reconnectar amb un barri en transformació

Pàgs. 8-9

La Illa Acer acull les primeres 60 famílies en l’acte d’entrega de claus, presidit per Jaume Collboni

Alguns dels milers de visitants que van recórrer els carrers del barri durant el cap de setmana del 23 i 24 d’abril, en què la Marina construeix el seu propi relat com a territori amb arquitectura de primer nivell i en plena transformació. Can Clos va ser una de les rutes que també posaven el focus en la història dels barris.

Pàg. 3

La feina ja no és el que era: formació sense garanties de vida digna

Pàgs. 10-11

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria

Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal i Hugo Gallego.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

Quan els grans esdeveniments arriben als barris

Barcelona és una ciutat de grans esdeveniments. Però la pregunta que cada vegada es fan més veïnes i veïns és una altra: fins a quin punt tot això reverteix en la ciutadania?

El debat és obert. I, a poc a poc, també arriba a les institucions.

En aquest context, iniciatives com el 48H Open House Barcelona prenen un nou sentit. Enguany, en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026, el projecte ha fet un pas rellevant: sortir del circuit habitual i arribar a nous barris. Així neix l’Open

Barri a la Marina.

Encara no parlem d’una transformació estructural. Però sí d’una oportunitat real: dinamitzar, projectar i, sobretot, canviar la mirada sobre territoris massa sovint fora del relat central de la ciutat. Obrir espais, explicar-los, fer-los accessibles —també simbòlicament— és una manera de reconèixer el valor d’allò que ja hi és.

L’experiència ho confirma. Milers de persones recorrent el barri, descobrint espais, entrant per primera vegada a equipaments que els eren desconeguts. Curiositat, interès i, sobretot, una nova manera de mirar la Marina. Aquest és el veritable impacte.

Però perquè aquest impuls no quedi en una anècdota, cal anar més enllà. Cal situar la xarxa veïnal, d’entitats, i el talent local al centre. Les persones que viuen, pensen i construeixen barri cada dia són les que poden donar continuïtat a aquest tipus d’iniciatives. Sense elles, i la seva implicació, no hi ha continuïtat ni relat possible. En aquesta línia, la trobada d’autores i autors locals, amb motiu de Sant Jordi, que impulsem des de La Marina és també una aposta clara: fer emergir noves veus, ampliar el mapa cultural del barri i reforçar una identi-

tat pròpia que sovint ha quedat diluïda. Tot plegat coincideix amb un altre repte de ciutat: la capitalitat mundial del comerç de proximitat. Barcelona pot continuar sent ciutat d’esdeveniments. Però, sobretot, ha de ser una ciutat que funcioni per a qui hi viu. Que el creixement i la projecció també es tradueixin en millores tangibles. I això vol dir una cosa molt concreta: oportunitats reals, continuïtat i confiança en el talent i en les xarxes veïnals i ciutadanes, diverses, que ja existeixen —però que avui, massa sovint, se senten al límit de no poder sostenir-se.

Un escenari fràgil que exigeix mirada llarga

En paral·lel, s’imposa una evidència: ens trobem en un escenari d’incertesa extrema. La fragilitat dels partits tradicionals, la fragmentació electoral i l’auge de l’extrema dreta estan redefinint el tauler polític. Al mateix temps, costa avançar en millores socials per la resistència d’un model esgotat que molts dels qui en surten beneficiats no volen transformar. Tot plegat alimenta una agressivitat política i mediàtica a la qual no estàvem acostumats, però que correm el risc de normalitzar.

A aquesta tensió s’hi suma un descontentament creixent en sectors clau: mestres, professionals de la salut, treballadores dels serveis socials o de les biblioteques. Àmbits sovint feminitzats, precaritzats i sotmesos a una pressió constant, que avui alcen la veu per reclamar condicions dignes. No és un conflicte puntual, és un símptoma. I, de fons, un context internacional inestable, marcat per conflictes com els d’Ucraïna o l’Iran, i per la desestabilització d’equilibris econòmics i comercials globals. Tot plegat configura un escenari complex, que impacta també en la vida quotidiana.

Davant d’això, convé reivindicar la serenor. No com a resignació, sinó com a actitud activa: per pensar amb perspectiva, per no deixar-nos arrossegar pel soroll i per continuar construint respostes des de la responsabilitat col·lectiva i la mirada llarga. ■

Seixanta famílies ja han rebut les claus del seu nou habitatge a la Marina del Prat Vermell. L'Illa Acer, la segona promoció d'habitatge protegit més gran de Barcelona després de l'Illa Glòries, ha fet entrega dels seus primers pisos de lloguer assequible en un acte presidit per l'alcalde, Jaume Collboni, el passat dissabte 25 de gener.

En total, la promoció compta amb 234 habitatges repartits en dos blocs i cinc escales, dels quals 172 s'han adjudicat en règim de lloguer assequible i 62 en dret de superfície. Els 174 habitatges restants es lliuraran al llarg del 2026.

La promoció ha estat impulsada per l'Institut Municipal d'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) amb una inversió de 32,8 milions d'euros, finançada parcialment pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana.

Els habitatges tenen entre una i tres habitacions i una superfície que oscil·la entre els 43 i els 79 metres quadrats. El preu del lloguer és de 10,01 euros el metre quadrat, amb rendes d'entre 401 i 789 euros mensuals, als quals cal afegir aproximadament 35 euros de despeses comunitàries i IBI.

Dels pisos de lloguer assequible, 47 tenen un dormitori, 75 en tenen dos i 38 en tenen tres. Els habitatges en dret de superfície, que inclouen plaça d'aparcament, es reparteixen entre 48 de dos dormitoris i 14 de tres. En total, 12 unitats estan adaptades per a persones amb mobilitat reduïda.

S'han reservat 40 habitatges per a veïns de la zona, 48 per a menors de 35 anys, 16 per a famílies monoparentals i 12 per a persones amb necessitat d'habitatge adaptat.

L'Illa Acer se situa als carrers dels Motors, Acer, Ascó i Cal Cisó, en una zona que en els darrers anys s'ha consolidat com un dels principals pols d'habitatge públic de la ciutat. La promoció inclou un jardí central comunitari dissenyat per integrar vegetació d'arbres de grans dimensions, pensats per crear un espai de trobada i relació entre els nous veïns. L'edifici ha estat dissenyat pel grup d'arquitectes Aybar Mateos i Borrell-Jover amb un sistema de passadís interior ventilat que millora l'eficiència energètica dels habitatges.

A més, dins l'àmbit del Pla de Barris, està prevista la construcció d'una Escola Bressol Municipal a la planta baixa del bloc del carrer de Cal Cisó, un equipament de proximitat que donarà resposta a les necessitats

Seixanta famílies estrenen pis a l'Illa Acer

La nova promoció d'habitatge assequible del Prat Vermell, impulsada per l'IMHAB amb una inversió de 32,8 milions d'euros, consta de 234 habitatges en total.

La resta es lliurarà al llarg del 2026

dels nous veïns i veïnes que s'hi instal·lin. La posada en marxa de la promoció coincideix amb una millora de la connectivitat del barri. Des d'aquest dilluns 27

d'abril, la línia de bus V5 de TMB ha ampliat el seu recorregut fins a la confluència dels carrers Motors i Acer, just davant del nou edifici. ■ P.L.

Un bus exprés connectarà la Marina amb Drassanes i la V5 s'amplia fins al Prat Vermell

Tal com va afirmar la regidora Raquel Gil al darrer consell de barri de la Marina, el bus exprés que connectarà el barri amb les Drassanes a través del pas del Morrot entrarà en funcionament abans no acabi el 2026

Segons la regidora, aquest projecte disposa de totes les autoritzacions necessàries i només queda pendent definir la ubicació de les parades i la tipologia dels vehicles que hi circularan.

La nova línia exprés es convertirà en la via més ràpida per arribar al centre de la ciutat des de la Marina. Serà un trajecte de 10 minuts, directe i estable, que evitarà els

embussos habituals que es produeixen a la ronda del Litoral.

La regidora va explicar als veïns que probablement aquest servei no estarà disponible encara aquest estiu, però els va garantir que la connexió estarà operativa abans no s’acabi l’any.

Per altra banda, la línia V5 de bus s’ampliarà per arribar fins al barri de la Marina del Prat Vermell. Concretament, el recorregut s’allargarà fins al carrer dels Motors i el de l’Acer, on hi haurà l’inici i final de línia. Aquesta nova ruta va entrar en funcionament el passat 27 d’abril.

Entre les noves parades, n’hi haurà qua-

tre al passeig de la Zona Franca, dues al carrer dels Motors i dues al de Cal Cisó. L’ampliació del recorregut de la línia,

però, suposa la supressió de dues parades, al carrer de la Mare de Déu de Port i al carrer de Cisell. ■ Redacció

Sant Jordi s’escriu des de la Marina

Actes culturals, literatura local i vida de barri marquen la diada

Trobada d’autors locals (AMCL)

El 13 d’abril, la Biblioteca Francesc Candel va acollir una conversa rica i plural amb Jesús Martínez, Mónica del Castillo, Mar Montilla, Emili Hormias i Maica Cruz, moderada per Pau Llopis (al centre), en el marc de l’exposició sobre Paco Candel

Sant Jordi es fa present als carrers de la Marina amb una naturalitat que no necessita grans escenografies. Roses que passen de mà en mà, converses breus entre paradetes i un barri que, fins i tot en dia feiner, troba la manera de celebrar-se.

Però més enllà del gest, hi ha la paraula. I aquest abril, la Marina també s’ha explicat a si mateixa.

La Biblioteca Francesc Candel va acollir la inauguració de l’exposició “Paco Candel i la Marina. Fragments d’una radiografia social de Catalunya”, en un acte organitzat per l’Associació de Mitjans de Comunicació Local que va reunir veïnat i autors i autores del barri. Mónica del Castillo, Jesús Martínez, Maica Cruz, Emili Hormias i Mar Montilla van compartir taula en una conversa moderada pel periodista Pau Llopis, dibuixant un mosaic de mirades que connecten passat i present.

Des de la memòria personal fins a la recerca històrica, passant per la novel·la o la poesia, les seves obres tenen un punt en comú: el barri com a escenari i com a matèria viva. Com ja ho feia Candel, la Marina apareix com un espai plural, fet de trajectòries diverses que, en sumar-se, construeixen un relat compartit.

Aquest fil també es va estendre a altres propostes del programa. La presentació del llibre “Un país, la Marina Zona Franca”, de Jesús Martínez, va aprofundir en aquesta mirada des de la quotidianitat del veïnat, mentre que el recital de Sant Jordi a la mateixa biblioteca va posar veu i música a aquesta identitat, amb les poesies de Josep Maria Pérez i l’acompanyament musical de Gabriel Vallone.

Tot plegat configura una imatge que va més enllà de la diada. Sant Jordi a la Marina no és només una suma d’actes, sinó una manera d’entendre el barri: des de dins, amb veu pròpia i amb voluntat de ser explicat.

Perquè, entre llibres, roses i paraules compartides, la Marina no només es celebra. També s’escriu. ■ Redacció

Presentació del llibre de Jesús Martínez

El 15 d’abril, a la Biblioteca Francesc Candel, Jesús Martínez va presentar Un país, la Marina Zona Franca, en un acte proper i reflexiu amb la participació de la veïna i metgessa, Ylenia García

Recital de Sant Jordi a la Francesc Candel

El 17 d’abril, la Biblioteca Francesc Candel va acollir un recital íntim de poesia i música, amb textos de Josep Maria Pérez i interpretació musical de Gabriel Vallone

Sant Jordi als carrers de la Marina, paradeta de l’Escola Montserrat

El 23 d’abril, els carrers del barri es van omplir de roses, llibres i paradetes en una jornada viva i participativa, marcada per l'interès per la cultura, el ritme quotidià i el caliu veïnal

Reclam veïnal per posar el nom del doctor Josep Mas Sivera al nou CAP de la Marina del Prat Vermell

L’Ajuntament de Barcelona ha cedit un solar al carrer Cobalt perquè la Generalitat construeixi un nou Centre d’Atenció Primària molt necessari per al futur barri de la Marina del Prat Vermell. Aquest equipament haurà d’atendre els nous veïns i descongestionar els CAP Carles Ribas i La Marina abans que el barri arribi als 28.000 habitants previstos el 2036.

Aquest article vol donar a conèixer la figura del doctor Josep Mas Sivera i reivindicar que el nou centre porti el seu nom, com a reconeixement a la seva dedicació exemplar al barri.

Qui va ser el doctor Mas Josep Mas Sivera va néixer el 1923 a Xaló (Alacant) i es va traslladar de petit a Barcelona, on va estudiar a l’Escola Francesa i a l’Institut Balmes. Va cursar Medicina entre 1941 i 1952 a la Universitat de Barcelona i a l’Hospital Clínic, obtenint el títol de metge cirurgià.

Després d’exercir en diferents localitats, cap al 1950 va acceptar obrir consulta a les Cases Barates de Can Tunis, en un barri sense recursos sanitaris. El primer consultori era una petita habitació cedida per una família, amb equipament molt limitat. Lluny de desanimar-se, el doctor Mas va començar a visitar matí i tarda, dormint sovint al mateix consultori i desplaçant-se amb moto o Seat 600 per atendre urgències.

Va afrontar malalties greus com la poliomielitis, la tuberculosi infantil o la diftèria, i va arribar a utilitzar el seu cotxe com a ambulància. Amb el temps es va traslladar al carrer Ulldecona, on va millorar els recursos i va assumir també la vacunació d’infants del barri per encàrrec municipal. El consultori de la Foneria

El 1969 va obrir una nova consulta al carrer de la Foneria, compaginant-la amb la medicina del treball a la Zona Franca i una plaça de la Seguretat Social. Va treballar fins als 81 anys, moment en què es va jubilar cedint la consulta a altres professionals. La consulta funcionava amb visites directes i abonaments familiars. El doctor Mas atenia tothom, fins i tot sense cobrar

quan els pacients no podien pagar. Tenia equip de raigs X, feia certificats mèdics i atenia urgències domiciliàries a qualsevol hora. La seva humanitat i entrega van generar una enorme estima entre els veïns. Testimonis

Les seves assistentes recorden una consulta amb gran activitat i una forta vocació de servei: atenia una seixantena de pacients al dia i sovint passava la nit cuidant malalts greus. Molts veïns expliquen com els va salvar la vida o la dels seus familiars, destacant la seva professionalitat i generositat. Reconeixement pendent

El 2003 va rebre un homenatge veïnal. El 2008 es va iniciar la petició de la Creu de Sant Jordi amb centenars de

suports institucionals i ciutadans, però no es va concedir. Després de la seva mort el 2009, es va proposar que el nou CAP del Prat Ver-

mell portés el seu nom.

Malgrat el suport d’entitats, associacions i partits polítics del districte —amb una proposició aprovada per unanimitat al Consell de Sants-Montjuïc—, CatSalut ha denegat la petició apel·lant a criteris de nomenclatura.

Una reivindicació del barri

El sentiment popular del barri continua reclamant aquest reconeixement. El cost és nul, però el valor simbòlic és immens: el doctor Mas va dedicar la seva vida a cuidar la salut dels veïns amb professionalitat, generositat i vocació (Més informació al Diari de La Marina digital, 17 d’abril de 2006).

Aquest article vol ser un record i una crida perquè el futur centre sanitari porti el nom d’una persona que va marcar la història de la Marina, CAP Dr. Josep Mas Sivera. ■ Rafael Ochoa

YOGA CSA: Benestar per a cada persona

El passat 5 de març es va inaugurar oficialment YOGA CSA, un espai que acosta el ioga a persones de totes les edats i condicions, des d’un enfocament accessible, adaptat i centrat en la salut. La seva missió és oferir un espai on el benestar físic i la salut emocional es treballin de manera integrada, dins d’un entorn sanitari de confiança: la Clínica Sant Antoni

Una de les seves característiques diferencials és que les classes es duen a terme dins la mateixa clínica, fet que permet combinar la pràctica del ioga amb un acompanyament segur en processos de prevenció i recuperació de la salut. Aquest entorn professional reforça el valor de YOGA CSA com a empresa inclusiva, propera i especialitzada. YOGA CSA ofereix classes de ioga per al públic general, així com sessions adaptades a ne-

cessitats específiques: ioga terapèutic per a persones grans, ioga en cadira per a qui té mobilitat reduïda i ioga oncològic, pensat per acompanyar amb sensibilitat al llarg de les diferents etapes de la malaltia.

L’empresa també desenvolupa classes de ioga per a empreses, orientades a millorar el benestar en l’entorn laboral. A través de sessions adaptades a la jornada de treball, aquestes classes ajuden a reduir l’estrès, millorar la concentració i prevenir molèsties físiques derivades del sedentarisme. Moltes empreses poden accedir a programes bonificats de ioga, facilitant la incorporació d’aquestes activitats dins dels seus plans de formació i benestar corporatiu.

L’objectiu de YOGA CSA és clar: demostrar que el ioga pot ser una eina de salut a l’abast de tothom. Adaptar la pràctica a cada realitat

permet que cada persona trobi en el ioga un espai per cuidar-se, enfortir el cos i millorar el seu benestar emocional.

Carlota Guerra Campos

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

Celebrem la regularització de persones que han hagut de superar traves burocràtiques per treballar i viure amb drets. Coneixeu casos propers? Què revela això sobre el mercat laboral i la resposta institucional?

Ancor Mesa

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

Des de Barcelona en Comú estem treballant amb moltes entitats per facilitar els tràmits de regularització i a més directament tenim grups d’activistes en contacte directe amb la població més vulnerable, especialment amb qui no té llar on viure-hi per ajudar a facilitar tràmits de regularització. Bona part de la població més vulnerable ho és precisament per culpa d’una llei d’estrangeria que deixa en situació d'indefensió a milions de treballadors i treballadores. Aquesta regularització és una oportunitat per superar les traves habituals que deixen a tanta gent desprotegida i que necessiten dignificar ja la seva vida accedint als drets que es mereixen.

Barcelona.PortaveudelPSCSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Sí conec casos molt propers. La regularització és una oportunitat, significa obtenir no només un permís de residència, sinó també el dret fonamental al treball. Això permetrà que milers de persones que viuen en la precarietat puguin accedir a ocupacions regularitzades i sortir de l’economia submergida. Alhora, visibilitza el treball fins ara invisible, amb increments de cotitzacions i ingressos fiscals, millorant les condicions laborals i enfortint així el nostre mercat de treball. També desarticula el discurs de la ultradreta que utilitza la persecució i l’exclusió de migrants. En el fons, la ultradreta vol mantenir negocis que s’alimenten de la irregularitat i perpetuen la precarietat de moltes persones.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

La regularització de persones migrants evidencia un sistema ple de traves per a qui vol treballar i viure amb dignitat. A Barcelona hi ha persones arrelades sense accés a drets per una burocràcia lenta i ineficaç. En aquests moments existeixen llargues cues i falta de recursos en el procés de regularització. L’Ajuntament de Barcelona no n’ha fet una bona previsió. Cal agilitzar tràmits, reforçar l’acompanyament i impulsar polítiques actives que facilitin una integració amb drets i oportunitats reals. Lamentem que el català no figuri, tal com es va comprometre, com a llengua vehicular d’integració.

Marc Bettosini

Barcelona. Estudiant de Ciències polítiques a la Universitat de Barcelona

No conec cap cas proper. La regularització massiva com ha estat aquest cas no resol els problemes de fons, sinó que sovint només n’ajorna les conseqüències. El que posa de manifest és un fracàs en el control migratori i una burocràcia ineficient, incapaç de donar respostes àgils i correctes. La resposta institucional ha de garantir legalitat, ordre i una integració real, amb normes clares, seguretat jurídica i oportunitats per a totes aquelles persones que compleixen les regles i volen contribuir a la nostra societat.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

La resposta institucional sempre ha estat insuficient i a remolc de les necessitats socials. Ja l’any 2022, Esquerra Republicana va impulsar la campanya per exigir la regularització immediata recollint signatures. La regularització no és caritat. És justícia social, valentia i voluntat política, aconseguida gràcies a la pressió sostinguda pel moviment migrant organitzat. Evidentment, és un impacte important sobre el mercat laboral, on sobretot els empresaris aprofiten les precàries situacions administratives per treure’n beneficis. Caldrà un acompanyament d’aquest mercat laboral per dotar d’igualtat de drets a persones que han decidit viure i treballar al nostre país.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Un cap de setmana per redescobrir la Marina

|| Pau Llopis

En un cap de setmana pràcticament estival, 25 i 26 d'abril, la Marina va obrir les seves portes de bat a bat. Una ocasió immillorable per gaudir d’aquest barri amb tots els sentits: la vista, el tacte, l’oïda, l’olfacte i, fins i tot, l’Open Cuina, el gust.

Segons la directora de 48h Open House Barcelona, Elisenda Bonet, gairebé 4.000 persones s’hi van acostar per descobrir un barri que sovint passa desapercebut per la resta de la ciutat.

Ens apropem a la Marina diumenge, en un matí que ens va obligar a desenfundar les ulleres de sol i decidir si agafàvem la jaqueta abans de sortir de casa.

Aparco la moto en el lloc habitual, al porxo entre Química 4A i 4B, i ja veig una parella que consulta el mapa d’espais davant la seu de l’Associació de Mitjans de Comunicació Local, presumiblement després de visitar-la. Conec la redacció de La Marina i els estudis de La Marina FM com el palmell de la meva mà, així que em dirigeixo a altres punts del barri per ampliar coneixements.

L’oferta és molt àmplia. Durant diumenge es poden recórrer llocs com els barris de Plus Ultra, Can Clos i el Polvorí; els habitatges d’Estrelles Altes; la masia de Can Mestres i el seu hort urbà; la cooperativa d’habitatges La Chalmeta; el cementiri de Montjuïc o el conjunt d’habitatges de la SEAT.

Dissabte, els assistents havien gaudit de l’Espai Jove La Bàscula; el Centre Cívic Casa del Rellotge; el CAI La Marina; la Sala Pepita Casanellas i el CAP Doctor Carles Ribas, entre d’altres. Les estrelles del cap de setmana van ser la Torre Ponent i el Districte Administratiu.

Decidim baixar pel carrer Mare de Déu de Port i la nostra primera parada és el conjunt d’habitatges d’Estrelles Altes. En un dels patis interiors, un grup de visitants observa l’entorn mentre escolta l’explicació de la guia, identificada per una gorra vermella que, duta per tot el voluntariat, va poblar el barri durant el cap de setmana.

Com que hem arribat amb la visita començada, fem una volta de reconeixement i continuem la ruta. La masia de Can Mestres és l’objectiu. És un racó que val la pena visitar cada dia de l’any, però, en aquesta ocasió, encara més.

A l’entrada, una voluntària ens explica que la visita guiada començava a dos quarts, però que podem entrar a donar una volta als espais oberts. Falten poc més de vint minuts, així que decidim fer una ullada mentre esperem l’inici del recorregut.

Sota l’ombra dels arbres, una vintena de persones dibuixa la masia de Can Mestres. Alguns ho fan sobre les taules de pícnic, d’altres a la gespa o en cadires plegables. Una estampa pintoresca en un diumenge de calma al barri.

Coincidint amb les portes obertes, també s’ha organitzat l’Open Sketch, una proposta per conèixer i dibuixar el barri, amb aquest edifici com a punt de referència. Els participants formen part d’Urban Sketchers Barcelona, una entitat sense ànim de lucre que promou el dibuix al carrer.

Ens criden l’atenció les obres de la Míriam i la Mariam, dues pintores que, assegudes l’una al costat de l’altra, s’acaben de conèixer. “Ens hem conegut fa una estona, però ja ens hem fet bones companyes”, explica Míriam. “A part, amb aquests noms, som una mica com Zipi i Zape”, bromeja Mariam.

oferir

Demano si em poden ensenyar els dibuixos, ambdós fets amb aquarel·la. La Míriam, que em mostra una obra magnífica, es disculpa dient que només fa un parell de mesos que ho practica. “És una mena de teràpia, i de mica en mica vas aprenent. Tot és posar-s’hi”, m’anima quan li explico que soc un negat amb el dibuix.

Entre pintures i converses, gairebé fem tard a la visita guiada. Al capdavant hi és la Flàvia, una veïna de la Barceloneta que ofereix una explicació sobre els animals que habiten l’espai i els horts que conrea el veïnat.

“És un oasi enmig de la ciutat”, arrenca. L’entorn fascina uns assistents que, majoritàriament, el descobreixen per primera vegada. Entre ells, una parella que, tot i fer nou anys que viu al barri, encara no hi havia entrat.

El passeig es transforma en una tertúlia entre la Flàvia i el grup. Un veí assenyala el creixement dels jardins del Tren de la Potassa. “Aquí fa poc més d’un any no hi

havia absolutament res, era pràcticament una muntanya”. Ara, a banda de la zona de jocs infantils, també s’hi poden veure dues construccions d’habitatge, una gairebé acabada. La proximitat entre els edificis i els estables fa reflexionar alguns sobre l’inconvenient de ser despertats pels galls de matinada, cosa d’urbanites. En acabar la visita, la Flàvia comenta, sorpresa, a un tècnic de l’Ajuntament el que ha dit el veí. “Ha dit ben bé que era una muntanya. És de debò?”, li pregunta. “Bé, hi ha hagut una inversió forta últimament”, respon.

La següent parada és el barri de Can Clos. El guia obre la conversa parlant de barraquisme, un fenomen clau en la identitat de moltes barriades de la Marina, entre elles Can Clos. Tot mostrant fotografies, parla de les barraques del Somorrostro i de Montjuïc, eliminades amb motiu dels Jocs Olímpics.

“Venia gent d’arreu del món i no podien veure aquesta Barcelona”, diu. “Era el Barcelona posa’t guapa de l’època”, bromeja.

Abans, però, el 1952, se celebra el Congrés Eucarístic Internacional. Una altra operació per maquillar la ciutat. En aquest cas, molestaven les barraques de la Diagonal.

“Els habitants d’aquests assentaments són enviats al Polvorí, però el barri no s’acaba a temps. Per donar resposta a la necessitat d’habitatge, es construeix Can Clos en només 28 dies”. Com diu la dita, «de pressa i bé, no pot ser».

S’aixequen deu edificis de dues plantes, amb habitatges de 30,5 m² útils, on vivien un mínim de dues famílies. “Eren pisos amb cuina-menjador, dues habitacions i

L’arquitectura i l’habitatge expliquen el barri

un vàter. Ni tan sols hi havia dutxa i es disposava de 150 litres d’aigua per habitatge. Una família de quatre persones en necessita un mínim de 300 al dia”, explica el guia. Durant l’explicació sobre les condicions de vida inicials, amb un abocador a tocar i sense clavegueram, apareix la presidenta de l’AVV de Can Clos, Rosalía Fernández. Equipada amb el polo verd del Can Clos Futsal, campió de lliga el dia anterior, s’acosta per confirmar la informació. Els seus assentiments constants fan evident que es tracta d’una experiència viscuda pel veïnat.

Als anys seixanta, el veïnat es posa mans a l’obra i construeix un grup d’habitatges amb cara i ulls, amb el suport d’un grup d’arquitectes municipals.

El passeig conclou amb una idea clara: el fort sentiment de pertinença d’un barri que s’ha aixecat, literalment, gràcies a l’esforç del seu veïnat. “Els habitatges fets amb esforç es mantenen, mentre que els que es van fer de pressa i malament ja no existeixen”, reflexiona el voluntari.

De camí a la moto, fem una volta pel Polvorí i ens desviem per acostar-nos als habitatges de la SEAT. Ja és l’hora de dinar i el sol convida a omplir les terrasses. A la plaça de Llorca, uns nens es llencen globus d’aigua. A tocar de l’Escola SEAT, un parell de voluntaris conversen amb dues visitants que allarguen la trobada.

Marxem amb la motxilla una mica més plena de coneixements sobre la Marina. I amb una certesa: el barri ja no és perifèria, és una peça clau en el mapa de la ciutat.

La Marina, laboratori d'habitatge i identitat

Hi ha moltes maneres de conèixer un territori: a través de la cultura, les tradicions o l’arquitectura. Però, abans, cal la voluntat de mirar-hi.

Quan algú pensa a descobrir Barcelona, rarament li venen al cap barris com la Marina de Port o la Marina del Prat Vermell. I, tanmateix, és aquí on també es construeix la identitat de la ciutat, més enllà dels grans monuments.

Amb aquest objectiu, el festival 48h Open House Barcelona impulsa l’Open

Barri la Marina, una iniciativa que ha omplert el territori d’activitats, xerrades i visites amb l’arquitectura com a fil conductor.

A la Marina, parlar d’arquitectura és parlar d’habitatge, i en gran part d’habitatge social. Durant bona part del segle XX, la zona va estar marcada pel barraquisme, una realitat que encara forma part de la memòria del barri.

Avui, amb la Marina del Prat Vermell com a principal exponent, s’ha consolidat com un dels pols de creixement residencial de Barcelona, amb una forta presència d’habitatge protegit. Es preveu que hi arribin unes 30.000 persones més en les pròximes dècades.

Aquest eix va centrar una de les activitats del programa: una conversa sobre habitatge social a la Sala Pepita Casanellas, antic menjador de la fàbrica Philips i origen del Jardí dels Drets Humans.

La sessió, moderada per l’arquitecta Sandra Bestraten (presidenta del COAC Barcelona), va reunir els arquitectes Judith Leclerc (Coll-Leclerc) i Sander Laudy (B01 arquitectes), responsables de projectes recents al barri. Entre ells, l’edifici del carrer Ulldecona (72 habitatges socials, lliurats el 2024) i l’edifici Londres, al carrer del Cobalt (210 habitatges, 64 protegits).

En la mateixa línia, dies abans i a propòsit de la presentació del llibre De la Zona Franca a La Marina, 100 anys d’habitatge social a Barcelona 1925-2025, el catedràtic emèrit de l’ETSAB Ignacio Paricio va reivindicar la Marina com a “laboratori de l’habitatge” a Barcelona, una vocació que —va dir— continua vigent amb noves promocions que combinen innovació i qualitat.

L’Open Barri també va servir per abordar la identitat i el futur del territori al programa radiofònic Tres Punts de Fuga, amb la participació de les arquitectes Sandra Bestraten (COAC Barcelona) i Aurora López (Oficina de la Marina del Prat Vermell), i del periodista Pau Llopis (La Marina), moderat per l’arquitecte Pedro García. Les sessions deixen una idea clara: la Marina és un territori viu, en transformació i amb molt per explicar. ■

Generació formada, futur en pausa

David Aguilera

31 anys. Carrera d’Història. Treballa com a operador en una central d’alarmes

M’he trobat totes les portes tancades. La fotografia m’omple, però és més despesa que ingrés”

Noa Chinedu

20 anys. Estudiant de Disseny audiovisual. Treballa com a monitora d’extraescolars

Sí que em veig treballant del que estudio… però també podria no passar”

Magí Chavarria

25 anys. Carrera de Periodisme.

Treballa com a conserge en un centre educatiu

“No és que no hi hagi oportunitats, és que moltes passen per acceptar condicions molt precàries”

Lila Michel Alvarado

24 anys. Treballa en l’àmbit administratiu

“Sempre és un any en un lloc, un any en un altre. Aquesta inestabilitat m’ha obligat a deixar els estudis”

La promesa era clara: estudiar, formar-se, especialitzar-se. Fer-ho bé. Però a la Marina, i més enllà, aquesta equació fa temps que no surt. Quatre joves expliquen una realitat que es repeteix amb matisos diferents. Trajectòries marcades per la precarietat, feines desconnectades dels estudis i una sensació d’incertesa respecte del futur. En David Aguilera té 31 anys i una carrera d’Història a la butxaca. Va triar-la per vocació, “per entendre el present a través del passat”. Però aquella aposta no ha tingut correspondència laboral. “Totes les portes tancades”, explica, en referència a un sector amb poc finançament i escasses oportunitats. Avui treballa com a operador en una central d’alarmes, una feina estable, però aliena al seu recorregut for-

matiu. La fotografia, que va començar a explorar durant la pandèmia, és l’espai on troba sentit i plaer, però també una activitat que sovint implica invertir més diners dels que genera.

La seva trajectòria no és una excepció. Magí Chavarria, de 25 anys, també va estudiar allò que li agradava, Periodisme. Volia explicar històries. Però la realitat amb què s’ha trobat és la d’un sector en crisi, amb oportunitats que sovint impliquen acceptar condicions precàries. Després de pràctiques i col·laboracions puntuals, ha decidit marcar un límit. Continuar formant-se, sí, però sense assumir qualsevol condició per entrar-hi. Mentrestant, treballa com a conserge en un centre educatiu i cursa un màster de periodisme de dades.

En David i en Magí són el clar exemple d’una situació habitual a Catalunya. Se-

gons un informe del Consell de Treball, Econòmic i Social (CTESC), un de cada cinc joves catalans que treballen i que tenen estudis post obligatoris (el 22,7%) està objectivament sobre qualificat per al seu lloc de treball.

En un altre punt del recorregut vital hi ha la Noa Chinedu, de 20 anys i estudiant de Disseny audiovisual. Encara no ha entrat del tot al mercat laboral del seu sector, però ja percep la incertesa. Treballa com a monitora d’extraescolars mentre estudia una carrera que li agrada, però que també li genera dubtes. “Sí que em veig treballant del que estudio, però també podria no passar”, admet.

La Lila Michel Alvarado, de 24 anys, hi afegeix una capa més, la de les situacions administratives irregulars. Durant anys va treballar en negre, en feines pre-

El dia més bonic

de l’any

Autora del dibuix: Marián

Al Pau Vila hem celebrat Sant Jordi. Hem participat en els jocs florals, en la categoria de poesia, i hem llegit llibres al pati durant la tarda. Per nosaltres, aquest dia és molt especial, perquè regalen roses i llibres. A l’escola també és bonic, perquè tothom s’ho passa molt bé i treballem en equip. Per acabar, cal dir que aquest dia ens fa sentir alegria, ja que podem compartir la feina que fem dia rere dia amb les nostres famílies.

Autores i autors:

Luca, Eli, Antonio, Han, Sara Maria, Luan, Vinyet, Marina

Descobrint l'univers creatiu d'Antoni Gaudí a l'escola Can Clos

L’Escola SEAT protagonitza una campanya de sensibilització sobre convivència pàgs. 2 i 3

A/e: tiaflm.suplement@gmail.com

Adreça: Espai Veïnal Química

C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00

Consell de redacció:

- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner

Grup de comunicació de la TIAF

- Districte Sants-Montjuïc

Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.

- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany Limpias.

- Comunicació TIAF:

- Espai Jove la Bàscula.

- Espai Química Joves.

- Tècniques PDC la Marina.

Edició i maquetació: David Edo

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94

Amb la col·laboració de:

Què t’agrada més de la teva escola?

Iris Hernández

Galache

Les meves classes preferides són Medi social, Art i Educació Física. Són assignatures molt divertides i interessants, amb continguts importants per al meu futur. A Medi social aprenc coses sobre el món i l’espai, perquè de gran vull ser científica. A Art puc crear i imaginar lliurement. L’Educació Física m’ajuda a mantenir-me activa i forta.

oshiro

L’ESCOLA segons...

Cárdenas Díaz

Als projectes fem experiments que molen molt. Per exemple, hem construït una catapulta feta amb llapis i culleres, una mà robòtica de cartó i palletes i un circuit elèctric que il·lumina una maqueta d’una casa. És el millor moment de la setmana perquè treballem de manera autònoma, inventem nosaltres mateixos i ho fem amb la comunitat dels grans.

K T J Y

ailen Hernández

Galache

El pati de la meva escola és el millor: té una pista molt gran, una muntanya, taules per menjar i diferents zones de joc, com dues taules de ping-pong. És un espai ideal per divertir-nos, córrer i compartir estones amb els companys. Per a mi, és la millor escola del món, perquè és com una petita família en la qual tots ens sentim bé.

aneth Valdivia

Heredia

El que més m’agrada de la meva escola són les excursions, perquè n’hem fet moltes de molt divertides. Per exemple, vam anar a Gaudí Experience, on vam veure una pel·lícula en 3D sobre Gaudí. També vam visitar la fàbrica del ColaCao i la Nocilla, on vam poder esmorzar i veure com s’elaboren. Fem moltes sortides més així d’entretingudes. Si voleu viure-ho, apunteu-vos a la nostra escola!

Mels alumnes d'El Polvorí

ame Asta Walo Seye

El que més m’agrada de la meva escola són les classes de català, perquè fem activitats divertides: faules, poemes i textos que gravem a la ràdio. Cadi matí llegim i després parlem i practiquem català. Hi ha dies de preguntes màgiques i altres escoltem contes. També juguem a jocs relacionats amb el que aprenem, com per exemple, amb els sinònims. M’agrada perquè aprenc i m’ho passo molt bé!

aylor Dotel

Sierra

A la nostra escola fem un programa de ràdio que es diu Ràdio 038. Hi gravem notícies, contes, entrevistes i poemes, una mica de tot! Ens agrada molt perquè la nostra mestra, la Marta, reparteix tiquets especials. Amb el “Minut de glòria” podem parlar del que vulguem, i amb un altre sortim pel barri a fer de reporters amb el micròfon.

L’Escola SEAT protagonitza una campanya de sensibilització sobre convivència impulsada des

L’Escola SEAT fa anys que treballa de manera continuada la convivència i el bon tracte entre l’alumnat, incorporant aquests valors en el dia a dia del centre. Enguany, aquest compromís fa un pas més amb la participació activa en una campanya de sensibilització que posa el focus en les relacions entre infants i les situacions quotidianes que es viuen al pati.

La iniciativa es desenvolupa en col·laboració amb l’Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL), a través dels seus canals: el diari La Marina, La Marina FM 102.5 i el portal informatiu lamarina.cat.

La campanya dona veu als infants de l’escola, que han participat en la creació dels continguts. D’una banda, s’han produït dues peces audiovisuals breus que mostren situacions habituals de convivència —com burles, exclusions o silencis— i conviden a la reflexió des d’una mirada propera i real. De l’altra, s’han elaborat diverses falques de ràdio basades en frases quotidianes del pati, que posen en evidència com sovint es normalitzen determinades actituds.

Aquestes falques, de format breu i directe, reprodueixen situacions reconeixibles per qualse -

del barri

Descobrint l'univers creatiu d'Antoni Gaudí

A l’escola Can Clos, un any més, volem que l’aprenentatge vagi molt més enllà de les aules i les àrees habituals, amb la celebració de la seva Setmana Cultural, enguany dedicada a la figura d’Antoni Gaudí.

Durant la darrera setmana del segon trimestre, l’alumnat s’ha immers en l’univers creatiu del genial arquitecte català, a través d’activitats que han combinat coneixement, recerca i expressió artística.

Aquesta iniciativa, ja consolidada dins del nostre projecte educatiu, respon a una manera d’entendre l’educació basada en el treball globalitzat i vivencial amb propostes permeten aprofundir en un tema concret des de diferents àmbits i fomentar un aprenentatge significatiu i interdisciplinari. En aquest cas, l’obra de Gaudí ha esdevingut el fil conductor per explorar natura, geometria, arquitectura, creativitat... Els diferents cicles han participat en activitats que han afavorit el treball en equip i la convivència entre alumnes, reforçant així la cohesió entre tot l’alumnat. Tota l’escola, hem gaudit d’una visita a la Casa Batlló, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, on hem pogut endinsar-nos en un conte màgic sota el mar dissenyat per Gaudí sense línies rectes. Els infants han descobert parets que semblen escates de drac, un pati de llums blau com l'oceà, xemeneies amb formes divertides al terrat i golfes que semblen la caixa toràcica d'un animal. Tota una experiència per els infants, que han conegut d’una manera totalment vivencial, una de les obres d’Antoni Gaudí.

Un altre dels aspectes destacats de la setmana ha estat la transformació dels espais de l’escola en una gran

fira del coneixement, on cada cicle ha compartit amb la resta de l’alumnat, allò que han treballat durant aquesta setmana. Ha estat un espai de descoberta, d’intercanvi i, sobretot, de celebració col·lectiva.

Apropar figures com Gaudí als infants no només contribueix a difondre el patrimoni cultural, sinó que també desperta la curiositat, la creativitat i l’esperit crític de l’alumnat. En definitiva, una experiència educativa que deixa empremta i que converteix l’aprenentatge en una vivència compartida.

“Sense respecte, els jocs deixen de ser-ho”

vol infant: “era broma”, “només és un joc” o “no és cosa meva”. A partir d’aquestes expressions, els missatges conviden a qüestionar actituds aparentment inofensives i a prendre consciència del seu impacte. El conjunt de peces construeix un relat senzill però potent, centrat en la idea que “no sempre és un joc”, i apel·la tant als infants com als adults a assumir un paper actiu en la promoció del respecte.

Aquest projecte s’emmarca en una iniciativa de sensibilització per protegir la infància i l’adolescència de les diverses formes de violència, que l’AMCL desenvolupa en conveni amb EDUCO, amb el finançament de la Unió Europea.

INFO JOVE, les notícies de l’Espai Jove la Bàscula i l’Espai Química Joves

Segueix-nos a @labascula038 www.labascula.cat

Anez presenta el seu nou disc “Luna Roja” a La Bàscula

El divendres 8 de maig, La Bàscula acollirà la presentació de Luna Roja, el nou disc d’Anez, artista del barri que ha crescut de la mà de l’equipament i que ara torna amb un projecte que marca un punt d’inflexió en el seu recorregut.

El seu vincle amb La Bàscula ve de lluny: “Des que vaig començar a fer música, amb tretze anys, m'heu estat brindant constantment l'oportunitat de fer concerts o de participar en qualsevol dels vostres esdeveniments”. Un espai que, segons explica, ha estat clau en el seu desenvolupament: “Sempre he sentit que tenia un espai que apostava per mi i que escoltava totes les meves propostes”

Amb Luna Roja, Anez reconnecta amb l’essència del seu procés creatiu: “He volgut tornar a gaudir de fer música”, explica. Després d’una etapa d’autoexigència, l’artista reivindica el plaer de crear: “Crec que el bonic és gaudir del procés i trobar l'equilibri entre la constància i el cor”. El resultat és un treball que, segons diu, reflecteix aquest moment vital i artístic: “M'ho he passat molt bé creant aquest disc i és una cosa que es veu reflectida al resultat final”.

El disc també suposa una evolució en el seu so: “És una forma de demostrar-me a mi mateix que puc continuar sonant a Anez independentment del gènere”, en un viatge cap a una identitat artística més definida.

El concert comptarà amb artistes convidats com VYBRA, Maldez, Gorka138 o Juud Nox, amb qui comparteix trajectòria i amistat. “És gent amb qui comparteixo una bonica amistat… tots formem part del mateix procés i compartim el mateix somni”, explica.

Per a Anez, aquesta cita és també un retorn a casa. I no oblida el missatge per a les noves generacions: “Que tinguin personalitat, que no s'obsessionin amb els resultats, i sobretot que gaudeixin”.

Anna Lo explora identitat i pertinença en la seva exposició “Raíces Arrancadas”

El divendres 15 de maig, La Bàscula inaugurarà l’exposició d’Anna Lo, artista del barri que presenta un projecte íntim i necessari sobre les arrels, la identitat i el sentiment de pertinença.

i del qüestionament constant que viuen moltes persones amb identitats mixtes. “El públic hi trobarà com a tema central la desconnexió amb el sentiment de pertinença”, apunta. A través de vinyetes i il·lustracions, l’artista construeix un relat basat en experiències pròpies i familiars, travessat per temes com el racisme normalitzat o la recerca d’acceptació.

En aquest procés, l’art ha tingut un paper fonamental: “S’ha convertit en el meu principal espai d’expressió: un lloc on no calen paraules”. Una eina que l’ha acompanyat des de sempre i que connecta directament amb els seus pensaments i vivències.

El barri i el seu context també són essencials en aquest projecte. Per això, exposar a La Bàscula té un significat especial: “Per a mi, exposar-hi significa fer comunitat”. I afegeix: “És un lloc on

“El meu projecte artístic neix, bàsicament, dels dubtes i de la sensació de ‘dissociació’ que he tingut des de petita respecte als meus orígens”, explica. Un tema que, durant molt de temps, ha estat silenciat: “Sentia que era necessari abordar-lo, ja que ha estat força tabú tant per a mi com dins del meu entorn”. L’exposició gira al voltant d’aquesta desconnexió

et sents benvinguda… cada cop que hi vaig, sento que també rebo molt dels altres”.

Amb aquesta exposició, Anna Lo convida el públic a mirar-se, reconèixer-se i obrir un diàleg sobre identitat i pertinença des d’una mirada personal però compartida.

Joves entre la vocació i la precarietat

càries i invisibles, fins que un programa de regularització li va permetre entrar al mercat laboral formal. Ara treballa en una suplència en l’àmbit administratiu a la Unió d’Entitats de la Marina, però la inestabilitat continua marcant el seu dia a dia. Contractes temporals, canvis constants, la dificultat de planificar. “Sempre és un any en un lloc, un any en un altre”, resumeix.

Segons dades de l’Observatori del Treball i el Model Productiu, els contractes temporals continuen conformant prop de la meitat dels contractes signats a Barcelona durant el primer trimestre del 2026. Concretament,

El 58,8% dels contractes formalitzats per joves d’entre 16 i 29 anys a Catalunya durant l’any 2025 van ser de caràcter temporal (Observatori del Treball i el Model Productiu)

un 47,4% són de durada determinada. D’aquest total, un 35,6% el representen les contractacions d’un mes o menys.

De la mateixa manera, el 58,8% dels contractes formalitzats per joves d’entre 16 i 29 anys a Catalunya durant l’any 2025 van ser de caràcter temporal.

Aquesta inestabilitat té conseqüències directes. No és només una qüestió laboral, sinó vital. La Lila ha hagut de deixar els estudis per centrar-se a treballar. En David parla d’una trajectòria feta de feines diverses, com ara hostaleria, logística i atenció al client, sense una línia clara. El Magí descriu un sector que exigeix molt i n’ofereix poc. I la Noa, encara en formació, ja intueix que el camí no serà lineal.

Tot convergeix en un punt clau: l’habitatge. Aquí la precarietat es fa tangible. En David, amb 31 anys, no està emancipat. No per falta de voluntat, sinó perquè “no és viable” amb els preus actuals. La Lila sí que ha fet el pas, però en condicions ajustades. Lloga una habitació per 430 euros i comparteix pis amb quatre persones. És una independència parcial, fràgil.

El Magí, que viu en parella, fa càlculs. Uns 2.100 euros mensuals d’ingressos conjunts, amb un lloguer que s’endú gairebé la meitat. Després venen subministraments, alimentació, transport. “El marge és pràcticament inexistent”, explica. No és només el preu del lloguer, sinó el cost global de la vida.

No són casos aïllats. Segons dades de la

Generalitat de Catalunya, durant el darrer trimestre de 2025 el preu mitjà del lloguer a la ciutat era de 1.161 euros mensuals i de 1.009 euros a Sants-Montjuïc

Posat en contrast amb el salari brut anual mitjà dels joves d’entre 25 i 29 anys, que l’Ajuntament xifra en 26.751 euros (uns 1.400 euros nets al mes), el resultat és que el lloguer pot arribar a endur-se prop del 70% dels ingressos.

Això transforma les expectatives. Tenir una feina estable i una casa era abans un punt de partida, ara es formula com un objectiu a llarg termini. Fins i tot com un privilegi. La Noa ni tan sols es planteja emancipar-se a curt termini. La Lila ho ha fet, però amb concessions. En David ho veu lluny. I el Magí ho viu amb una tensió constant.

En aquest context, la idea de futur es redimensiona. Ja no es parla de vocació o realització professional, sinó d’estabilitat. En David ho resumeix amb una frase senzilla, tenir una feina que li permeti viure. La Lila parla de poder reprendre estudis quan tingui una base més sòlida. La Noa es mou encara en la incertesa. El Magí, en canvi, apunta cap a una altra direcció, la col·lectiva. Implicat en el Sindicat d’Habitatge, entén que aquests problemes no són només individuals, sinó estructurals.

Els que han aconseguit independitzar-se són més l’excepció que la norma. Com detalla el monogràfic de la càtedra d’empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra i l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE), l’edat mitjana d’emancipació a Catalunya és de 29,8 anys. Quatre punts per sobre de la mitjana europea. Segons dades recents de l’Institut Nacional d’Estadística, gairebé un 70% dels menors de 34 anys viu a casa dels seus pares a Espanya.

Una realitat persistent malgrat les bones dades macroeconòmiques d’Espanya, que fa poc celebrava el creixement de la seva economia i la superació de la barrera dels vinti-dos milions d’afiliats a la Seguretat Social.

També hi ha espai per a noves incerteses. La irrupció de la intel·ligència artificial apareix com una eina útil, però amb riscos. En sectors com el disseny, pot abaratir processos, però també desvalorar la feina. En l’administració, el factor humà continua sent clau. En el periodisme, la IA és una ajuda; tanmateix, no es pot concebre com la via per exercir la professió. I en la fotografia, es percep més com un suport que com una amenaça immediata.

Les quatre trajectòries són diferents, però dibuixen un mateix paisatge. Una generació formada, flexible, capaç d’adaptar-se, però atrapada en un sistema que no garanteix correspondència entre esforç i resultat. No és només una qüestió d’oportunitats, sinó de condicions.

Potser el més revelador no és la precarietat en si, sinó com s’ha integrat en el relat quotidià. Treballar del que has estudiat ja no és l’objectiu evident en molts sectors. Doblar torn en qualsevol feina tampoc garanteix els mínims per a viure. Emancipar-se no és el següent pas natural. I el futur, més que projectar-se, es gestiona dia a dia. ■

Quan el respecte no és tan evident

Taller a l’Institut Montjuïc per ajudar el jovent a identificar conductes masclistes

|| Jesús Martínez / Y.L.A. / P.L.

A l’institut d’ensenyament secundari i batxillerat Montjuïc, a la Marina (Cisell, 19), la promotora i mediadora cultural Luisa Montero treballa amb adolescents per qüestionar frases i actituds masclistes que sovint es normalitzen, i obrir espais de reflexió sobre els límits i el consentiment.

A l’aula d’un dels cursos del centre, el silenci dura poc.

Una alumna llegeix en veu baixa una frase escrita en una targeta. Fa una pausa. «Depèn», dirà finalment. I aquest «depèn» obre la porta a tot el que passa després.

El taller, impartit conjuntament per l’Esther Fernández, la cap de l’àrea de Dona i Igualtat de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), no busca respostes correctes, sinó preguntes incòmodes. Les targetes de colors vius plantegen situacions quotidianes: comentaris sobre el cos, insistències davant d’un no, bromes que sovint passen desapercebudes. Els grups han de decidir si allò és respecte o no. Però la decisió no és immediata.

En la conversa apareix una de les formes de violència més difícils d’identificar: la violència cultural, aquella que es construeix a través d’estereotips i que normalitza actituds de menyspreu i control. En aquest cas, especialment vinculada al gènere. Frases que situen les noies en una posició d’objecte o que legitimen la insistència masculina com a prova d’interès formen part d’un imaginari que molts adolescents han après sense qüestionar-lo.

«Treballar en aquest sentit és clau, perquè moltes d’aquestes situacions es viuen com a normals», explica Fernández. «El que intentem no és dir-los què han de

“L'objectiu és donar-los eines perquè puguin identificar els límits i posar-los en pràctica”

pensar, sinó donar-los eines perquè puguin identificar els límits i posar-los en pràctica.»

Parla també de la necessitat de desmitificar l’amor romàntic: «Una cosa és el control i una altra, el respecte».

Segons la Llei Orgànica 8/2021 de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, aquestes formes de pressió, humiliació i insistència poden constituir violència psicològica i emocional. No cal que hi hagi agressió física perquè hi hagi dany.

I aquest dany, encara que no sempre visible, deixa empremta. Algunes alumnes reconeixen que, davant determinades situacions, prefereixen callar. «A vegades no dius res perquè sembla que exageres», admet una estudiant. El silenci, compartit per molts, pot derivar en autocensura, baixa autoestima i en la normalització del menyspreu.

El taller de l’institut Montjuïc posa aquestes experiències sobre la taula sense cap

escenificació, i tampoc sense suavitzar-les. Quan una alumna explica que abans veia «normal» que algú insistís després d’un rebuig i ara ho qüestiona, no hi ha aplaudiments. Hi ha assentiments, dubtes nous, mirades que es creuen.

Per a la promotora, la Luisa, el procés és més valuós que qualsevol resposta tancada. «El que sorprèn és veure com canvien d’opinió quan escolten els altres», diu.

La participació dels adolescents no és aquí un simple exercici dinàmic. És l’eina que permet visibilitzar una violència que més d’una vegada queda amagada sota la rutina.

Quan un alumne defensa una postura i un altre la qüestiona, el conflicte emergeix. I amb ell, la possibilitat de repensar-lo.

Però aquest procés no és responsabilitat exclusiva del jovent. Pertoca també el món adult. Quins missatges transmetem? Quines actituds tolerem o minimitzem?

Yolanda, que estudia quart de l’ESO, detecta situacions que no han de ser normals: «Com allò que la casa, el treball domèstic, és només cosa de noies».

El dret a una educació basada en el respecte i la igualtat no és un eslògan, és una necessitat per prevenir violències abans que es consolidin.

Espais com el taller que ha engegat l’institut Montjuïc no eliminen el problema, però el fan visible. I, sobretot, generen debat.

Quan la sessió acaba, algunes targetes han canviat de lloc. Altres no. I gairebé totes han generat una pregunta. ■

Retahílas

Mar Montilla

La decisión de Noelia N

oelia, una joven parapléjica de veinticinco años, solicitó la eutanasia en plenas facultades. Anhelaba morir, y tras una larga y angustiosa pelea judicial contra su propio padre, se le concedió su voluntad.

Como madre trato de imaginar qué hubiera hecho yo si Noelia fuese mi hija y creo que hubiese removido cielo y tierra para proporcionarle el soporte médico, psicológico y psiquiátrico que precisaba, y convencerla de que la vida merece la pena. Hubiese hecho lo imposible por demostrarle que hay luz más allá de la oscuridad, por ayudarla a encontrar el camino de vuelta. Aun así, y con todo el dolor de mi corazón, la hubiese respaldado hasta el final, aunque ese final no fuese de mi agrado. La eutanasia de Noelia cumplía los aspectos legales, pero lo que a mí me interesa es el lado humano. ¿Qué había detrás de su irrevocable determinación de morir? Padecía TLP (trastorno límite de la personalidad) y TOC (trastorno obsesivo compulsivo). Y fue víctima de agresión sexual en tres ocasiones, lo que la impulsó a tirarse de un quinto piso, eso le provocó múltiples daños físicos irreversibles.

Arrastraba traumas de la infancia. La fatídica relación con un padre alcohólico y ludópata que jamás le dio el amor incondicional que toda criatura necesita para reafirmarse en el mundo. Su sufrimiento —de cuerpo y alma— era continuo. No veía más escapatoria que la muerte asistida y su sueño se ha cumplido.

Tu historia me entristece, Noelia. Sin embargo, comprendo tus razones y no seré yo quien te juzgue. Confío en que hayas alcanzado la paz que ansiabas. ■

Quan estudiar no depèn només de voler

La Fundació Mans a les mans acompanya el jovent en situació de vulnerabilitat que afronta barreres invisibles per accedir a la formació

|| J.M. / Y.L.A.

A una sala discreta de la Fundació Mans a les mans, al barri de la Marina (carrer del Foc, 100), un ordinador queda encès amb diverses pestanyes obertes. Un formulari demana usuari i contrasenya. El cursor parpelleja. Ningú escriu. «Aquí és on em vaig quedar», dirà una veu jove, que no veurem en cap moment.

La dificultat no és entendre el contingut. És arribar fins aquí.

El projecte «Un pas endavant!» acompanya adolescents i joves que volen continuar estudiant, però que es troben amb obstacles que sovint no apareixen als llibres. «No sabia per on començar», explica un dels participants. «Era massa complicat. No tenia targeta, ni compte… i ningú per preguntar.»

Aquesta situació no és anecdòtica. És un exemple clar de violència estructural: aquella que no es manifesta amb insults o agressions directes, sinó a través de barreres invisibles que limiten l’accés a drets bàsics, com l’educació. Segons la Llei Orgànica 8/2021, aquesta manca d’oportunitats també forma part de la violència contra la infància i l’adolescència.

«No és que no vulguin estudiar», expliquen els tècnics del projecte. «És que abans han de resoldre coses molt bàsiques: tenir papers en regla, saber demanar una cita, entendre un formulari, tenir accés a internet.»

El problema no és la capacitat. És el camí.

Molts d’aquests joves arrosseguen, a més, estereotips vinculats a l’origen o a la classe social. Se’ls pressuposa desinterès, falta d’esforç i poca motivació. Aquesta mirada simplifica una realitat molt més complexa i, en fer-ho, contribueix a perpetuar la mateixa desigualtat que vol combatre.

«Volia fer un cicle formatiu», escoltem més d’una vegada. «Però no sabia com arribar-hi...»

La frase es queda suspesa. No hi ha dramatització. Però sí una conseqüència clara: el desconcert, el bloqueig, el risc d’abandonament.

Les situacions descrites generen autocensura i silenci. Davant la dificultat, molts joves deixen d’intentar-ho. No perquè no puguin, sinó perquè el sistema els exigeix unes competències prèvies que ningú els ha ensenyat. I això té un impacte directe en les seves oportunitats futures.

El dret a l’educació, en aquests casos, no està garantit. No perquè no hi hagi places

A molts d’aquests joves se’ls pressuposa desinterès, falta d’esforç i poca motivació. I, en fer-ho, es contribueix a perpetuar la mateixa desigualtat que es vol combatre

o centres, sinó perquè l’accés real queda condicionat per factors administratius, econòmics i socials. Quan un jove no pot ni iniciar un tràmit, aquest dret es veu vulnerat abans fins i tot de començar.

El projecte de la Fundació Mans a les mans no elimina les barreres, però les fa visibles i les acompanya. Els ajuden amb coses molt concretes: fer un currículum, demanar una cita, entendre què els demanen...

Quan el suport existeix, alguna cosa

canvia. «Ara sí que sé què he de fer», dirà un dels joves. No és una transformació espectacular. És un pas. Però és un pas que abans no era possible.

L’alumna Sofia, nascuda a Colòmbia, estudia un curs de cuina, i li agradaria fer estudis universitaris d’integració social: «A la Fundació Mans a les mans m’han fet tot més fàcil, m’han donat informació i m’han ajudat a fer les preinscripcions dels estudis».

Pel seu costat, Modu, vingut de Gàmbia, està pendent dels papers per estudiar i treballar, pendent de la paraula que et frena i alhora et dona oportunitats: legalització.

«Estudiar i treballar és tenir futur», diu. «Jo voldria ser mecànic o bé futbolista, jugar una Champions, i en Mans a les mans m’ajuden.»

La participació dels joves en el projecte «Un pas endavant!» no es presenta com una història d’èxit tancada, sinó com un procés en construcció. Les seves veus –sense rostre– expliquen millor que cap dada on són les dificultats reals. I també posen en evidència una pregunta incòmoda.

Què passa amb aquells que no tenen aquest recolzament?

La resposta no és individual. Interpel·la la societat adulta.

Si sabem que les barreres existeixen, per què continuen sent determinants? ■

Enrique Llacer Sabio

Un fèmur sanat LGTBIQé?

l passat 26 d'abril va ser el dia de la visibilitat lèsbica, un moment perfecte per a visibilitzar totes les discriminacions que viuen les lesbianes en tots els seus espectres, però també per a recordar la seva lluita. Va haver-hi un temps que per a nomenar-nos usàvem l'acrònim GLT, fins que es va decidir posar la L davant.

La L és aquí per sang. 1983, pànic a la sida, hospitals plens, metges que no entren a les habitacions, famílies que no recullen els cadàvers. Sense transfusió mors, els malalts necessitaven sang constantment. Al març de 1983, la FDA dicta que els homes que tenen sexe amb homes tenen prohibit donar. Barbara Bick veu aquest cartell i el porta al seu grup polític. i si donem nosaltres? proposava.

El 16 de juliol de 1983 van calcular que anirien 30 persones, però es presenten més de 200 fent cues. 130 van donar sang aquella tarda, però no sols això, van omplir les habitacions que el personal evitaven, van agafar les mans que les famílies van deixar anar, van vetllar als morts que ningú reclamava. Les van dir les blood sister.

S'estima que la sida es va emportar per davant a més de 42 milions de persones, davant la inacció dels governs i el rebuig frontal de poderoses institucions socials. Aquesta prohibició de donar sang a homes gais no es va aixecar fins al 2023, 40 anys més tard.

L'antropòloga Margaret Mead sosté que el primer signe de civilització es troba en el primer fèmur sanat. En la prehistòria quan un fèmur es trencava això significava la mort segura.

Que un os aparegui soldat demostra que un altre ésser humà va dedicar el seu temps i recursos a alimentar i protegir el ferit. Això representa l'inici de la superació de la llei de la selva i el naixement de la societat humana basada en la cura.

La pandèmia del VIH SIDA és el nostre fèmur sanat i sense les lesbianes hi hagués hagut més morts i haurien estat més horribles. Per això, quan escolteu algun gai algun comentari misogin i lesbòfob renteu-li la llengua amb lleixiu i tireu-li un llibre de Margaret Mead a la cara. ■

Intoxicacions domèstiques

Un risc freqüent dins de la llar

La nostra llar és on més segurs ens sentim, però també és un dels llocs on més intoxicacions ocorren. Encara que moltes no són greus, unes altres poden tenir conseqüències importants, per la qual cosa és fonamental conèixer els riscos i prevenir-los.

Una intoxicació domèstica és l'exposició a substàncies potencialment tòxiques presents en la llar, com a productes de neteja, cosmètics o químics d'ús quotidià. Aquestes poden entrar en l'organisme per ingestió, inhalació, contacte amb la pell o els ulls.

Actualment, és considerat un problema rellevant de salut pública, especialment en nens petits, a causa del seu fàcil accés i a l'ús o emmagatzematge inadequat. A Espanya, en 2022 es van registrar 12.892 intoxicacions per productes de neteja (20,6% del total), la qual cosa reflecteix la freqüència d'aquests incidents en l'àmbit domèstic, amb especial impacte en la població infantil. Els símptomes varien segons la substància, la quantitat i la via d'exposició. Entre el 51% i 58% d'aquests accidents són considerats de gravetat lleu, i entre ells es troben símptomes com ara irritació, tos, nàusees o vòmits. No obstant això, també poden aparèixer símptomes greus com a dificultat respiratòria, cremades quími-

La caiguda de la primera dent de llet d’un infant provoca molta alegria i excitació a tot l’entorn! Que caiguin les dents de llet implica que el nen o nena s’està fent gran, cosa que enorgulleix al protagonista i a la família, i sovint ve acompanyat d’una visita nocturna de la Fada de les dents o del Ratoncito Pérez que deixen una moneda o regalet (sis plau, no una llaminadura!) sota el coixí.

Els humans som difiodonts, com la majoria de mamífers, que vol dir que tenim dues denticions successives (la de llet o temporal i la definitiva o permanent), per anar-se adaptant al creixement dels ossos maxil·lars. Les dents permanents no hi cabrien, als maxil·lars d’un infant, i les de llet en una boca d’adult quedarien massa petites i separades.

I el procés de canvi es va fent a poc a poc i per etapes. La primera etapa del recanvi sol iniciar-se cap als 6 anys, però hi ha molta variació i tot és normal. Durant un parell d’anys es canviaran els 8 incisius temporals pels permanents, 4 superiors i 4 inferiors. És important saber que en aquesta mateixa etapa erupcionen també els primers molars permanents, però sense que en caigui cap de llet: surten per darrere de l’últim molar temporal. Després ve una etapa de repòs llarga, d’uns 2 anys, i cap als 10 anys però també amb molta variació, quan ja sembla que ens hem oblidat que les dents cauen, s’inicia la segona etapa

ques, alteracions neurològiques o pèrdua de consciència; en aquests casos, que corresponen a una minoria (19–22% moderats i menys del 3% greus), és fonamental acudir a urgències, especialment davant símptomes intensos com els anteriorment nomenats.

Quins productes hem d'evitar barrejar?

Productes tan comuns com ara el lleixiu, han d'evitar barrejar-se amb uns altres, com l'amoníac, alcohol i fins i tot aigua calenta, ja que la combinació d'aquests podria produir l'alliberament de vapors tòxics. A més, el lleixiu en contacte amb aigua oxigenada podria arribar a generar una explosió amb repercussions greus.

Altres productes com el vinagre per a neteja ha d'evitar ser barrejat amb bicarbonat, pel risc explosiu, així com amb aigua

oxigenada per l'alliberament de vapors tòxics. També cal recordar que si s'emprarà sosa càustica amb aigua, aquesta no ha d'estar calenta i sempre abocar primer l'aigua i després la sosa per a evitar esquitxades.

Com actuar després d'una intoxicació?

En general, no es recomana beure aigua o llet fins que la situació sigui valorada per un professional, ja que la seva utilitat depèn dels components del tòxic. En cas de contacte amb els ulls o amb la pell, retirar la roba que pugui estar impregnada de producte i rentar amb abundant aigua. En cas d'inhalació, retirar a la persona afectada de la zona i fer que respiri aire fresc. En qualsevol cas, conservar el producte i contactar per telèfon amb l'Institut Nacional de Toxicologia (915 62 04 20), el Servei d'Emergències (112) o un centre sanitari pròxim.

Per tant, com a recomanacions per a evitar aquests accidents, s'aconsella observar sempre les etiquetes i símbols de perill, llegir els advertiments d'ús abans d'utilitzar el producte i evitar realitzar mescles de risc desconegut. ■

María Berbejal i María Ángeles González Residents d’Infermeria Familiar i Comunitària. CAP Doctor Carles Ribas

El recanvi dental en infants

Un ritual de pas que il·lusiona a tota la família!

del recanvi, en què durant un altre parell d’anys es canviaran els canins i molars temporals pels seus corresponents canins i premolars permanents (sí, els molars temporals són substituïts per premolars, que són una mica més curts i ens ajuden a guanyar espai).

Veiem doncs que les dents de llet ens han d’acompanyar durant molt de temps i és important cuidar-les i tractar-les si cal, per afavorir el bon desenvolupament dental i facial.

El recanvi dental és un procés fisiològic

PARLANT CLAR

Joan Antoni Reyes i Blanco

“Si no calles, rebentes” i “Sempre dius el mateix”

M’ho diuen sovint. I potser tenen raó. Però deixeu-me explicar per què.

En pocs dies hem viscut dos moments que defineixen qui som. D’una banda, la presentació del llibre La Zona Franca a la Marina. 100 anys d’habitatge social a Barcelona (1925–2025), obra dels arquitectes i veïns Jaime Pérez, Emilio Hormias i Sandra Bestraten (presidenta del Col·legi d’arquitectes de Barcelona), i en el qual hi vaig col·laborar. Un treball rigorós, sí, però també una mirada a les entranyes de la nostra sociologia veïnal. A allò que ens ha fet com som.

De l’altra, la conversa amb autors locals a la biblioteca Biblioteca Francesc Candel, en el marc de l’exposició dedicada a Paco Candel. Una trobada que posa en valor el nostre capital intel·lectual: professionals, fills de treballadors, amb arrels fondes i mirada pròpia.

i no cal fer res especial (a part de seguir mantenint una bona higiene oral diària i una bona alimentació). De vegades la dent de llet cau en pocs dies, de vegades triga una mica, perquè hi ha infants que no paren de moure-la i n’hi ha que ho eviten al màxim. Tot és normal. De vegades passa que un incisiu permanent surt per darrera del de llet, que encara no ha caigut. D’entrada tenim marge d’actuació i podem animar al nen o nena a menjar coses una mica consistents com una poma o un entrepà per afavorir que la dent que ha de caure es mogui. Un cop caigui, l’incisiu permanent s’anirà recol·locant al seu lloc en funció de l’espai que tingui. Si l’incisiu permanent segueix erupcionant i el de llet no es mou gens sí que és millor consultar-ho amb el dentista. Sempre he pensat que el recanvi dental és un dels pocs rituals de pas que mantenim a la nostra societat, i ho trobo bonic. Algunes àvies que he tractat que porten un penjoll amb una dent de llet del seu net o neta deuen estar d’acord amb mi! ■

Maria Terrades Oliver Odontòloga, CAP La Marina

Aquestes dues escenes ens defineixen. Som barris amb consciència social, amb identitat, amb criteri. Som, sense complexos, ciutadania de ple dret.

Hi ha qui encara s’aferra a una imatge antiga, la del “Patito feo” de la ciutat. Però aquesta etiqueta ja no ens representa. No explica la transformació urbana, ni l’avenç social, ni la realitat actual dels barris de la Marina.

Som barris amb vida, amb carrers plens de llum i amb una comunitat que funciona. Els serveis? Encara tensionats, sí. Però amb una xarxa d’escoles i centres de salut que respon. I, sobretot, amb un teixit associatiu potent: una cinquantena d’entitats molt actives i prop d’un centenar en total, que teixeixen complicitats, dinamitzen el territori i interpel·len qui governa.

Per tot això —i per molt més que em deixo—, quan algú em diu que “si no calles, rebentes” o que “sempre dic el mateix”, només puc donar-los les gràcies.

Perquè és veritat: no em canso de dirho.

La Marina és un dels millors llocs per viure de Barcelona.

I sí, em reafirmo: soc noi de barri. Dels barris de la Marina.

Dels de sempre. Dels que abans en dèiem Can Tunis. ■

El torneig infantil “Espai Química” va néixer per tancar el curs escolar de les diferents activitats que feia el club amb infants. En lloc de fer un torneig per a cada activitat i espai, vàrem planificar un torneig els diumenges, així es podien conèixer entre ells/elles i competir de forma més organitzada (amb rellotge, emparellaments i àrbitre).

El torneig es va obrir a tots els infants del barri, demanàvem als nostres participants que portessin amics o companyes que els agradés jugar a escacs. La participació ha estat sempre elevada, entre 25 i 50 persones i ha estat molt ben rebut tant pels nens com per les seves famílies.

Al nostre club, que té com a una de les seves tasques la difusió dels escacs, ens omple de satisfacció el nivell de participació i poder obrir aquesta activitat a tots els infants del barri. Alguns participants en aquests tornejos són ara jugadors del club. ■ Carlos Fernández

El C.E. La Marina i Can Clos Futsal, pugen a Primera Catalana

Dos ascensos pràcticament seguits al barri. El Sènior A del C.E. La Marina assoleix el seu objectiu i retorna a Primera Catalana la temporada següent de perdre la categoria. El club va apostar per completar la plantilla amb set jugadors de les categories inferiors, i han completat una gesta feta a casa.

Per altra banda, el Can Clos Futsal es va coronar campió del grup 13 de Tercera Catalana després de vèncer per 3-1 al Boscosants F.S. C i aconsegueixen l’ascens directe a Primera Catalana. Un títol aconseguit a territori local després d’una excel·lent temporada i que va ser celebrat amb ganes al barri. ■ P.L.

Javi Morcillo, primer jugador de la història de l’Escola de Futbol Ángel

Pedraza en debutar a Primera Divisió

Els somnis es fan realitat. L’enfrontament entre l’Atlético de Madrid i el FC Barcelona, disputat el dissabte 4 d’abril, va deixar una nit especial per al santsenc Javi Morcillo, jugador de l’equip dirigit pel Cholo Simeone. Més enllà de la derrota del conjunt madrileny, aquest partit ha suposat el debut del jugador a Primera Divisió.

El migcampista també té vincles amb la Marina, ja que durant la seva etapa formativa va passar per l’Escola de Futbol Ángel Pedraza. Amb aquest debut, es converteix en el primer jugador de la història de l’EFAP en arribar a la màxima categoria del futbol estatal.

Des de l’escola recorden que ja des de ben petit apuntava maneres. “Amb només cinc anys ja jugava amb els prebenjamins de segon any (de 7 a 8 anys)”, explica el director, Eric Galán.

El seu talent no va passar desapercebut i ben aviat va fitxar per l’Espanyol. Posteriorment, també va passar pel C.F. Damm i el C.E. Mercantil, abans d’incorporar-se al planter del C.E. Sabadell, on amb el temps va aconseguir fer-se un lloc al primer equip, aleshores a Segona Federació.

El passat estiu, el club arlequinat el va traspassar a l’Atlético Madrileño, filial de l’Atlético de Madrid, per 120.000 euros.

L’acumulació de competicions i diverses baixes van portar a Diego Pablo Simeone a introduir rotacions en el partit contra el F.C. Barcelona, corresponent a la jornada 30 de lliga. Al minut 61, Morcillo va saltar al terreny de joc substituint Antoine Griezmann i va disputar mitja hora de partit.

“Molt feliç, és el somni de qualsevol nen. Són molts anys de treball dur per aconseguir ser avui aquí”, va declarar el jugador al final del partit.

El seu debut també ha estat motiu d’orgull per a l’Escola de Futbol Ángel Pedraza, que ho va celebrar a les xarxes socials. El mateix Morcillo va respondre a la publicació assegurant que no s’ha oblidat del seu pas pel club.

“Estem orgullosos de formar jugadors i d’haver estat la seva primera experiència en el futbol. És una gran satisfacció i ens motiva a continuar treballant”, destaca Galán. ■ Pau Llopis

LA MARINA del comerç associat

La Fira Marinera i de Pagesia 2026 omplirà la Marina de cultura, comerç i vida

El pròxim 30 de maig, el Passeig de la Zona Franca tornarà a esdevenir l’epicentre de la vida al barri amb una nova edició de la Fira Marinera i de Pagesia, una jornada que combina tradició, comerç i cultura en un ambient festiu i familiar.

Amb prop de 70 paradetes, el teixit comercial de la Marina sortirà al carrer per mostrar la seva diversitat i vitalitat: establiments de salut i benestar, comerç especialitzat, serveis, artesania i moltes altres propostes que reflecteixen la riquesa del comerç de proximitat.

L’espai gastronòmic tornarà a ser un dels grans pols d’atracció, amb una oferta variada que convidarà els visitants a gaudir dels sabors del barri en un entorn obert i dinàmic. Com cada any, s’hi podrà gaudir també d’una degustació de cava de la mà del Celler La Marina, una proposta ja consolidada que aporta un toc especial a la jornada.

La programació cultural i familiar serà un dels grans protagonistes de la jornada. Hi haurà espectacle infantil de la mà de Small Talk, contacontes i una àmplia proposta d’actuacions que ompliran l’escenari de ritme i energia. El grup de jazz aportarà dinamisme amb les seves actuacions

i danses modernes, mentre que el Centre Cultural Estrelles Altes oferirà una mostra de flamenc. També hi participaran els joves de l’escola de música Umbel·la, fent valdre el talent emergent del barri. La programació es completarà amb un bingo musical dinamitzat per Kids&Us, pensat per fer participar grans i petits.

La fira també reservarà un espai per a la memòria col·lectiva amb una exposició fotogràfica, que permetrà fer un recorregut pels orígens i l’evolució de la Marina, reforçant el vincle entre passat i present.

Com a gran cloenda, la jornada culminarà amb un concert de rock del grup Santi al Natural, que posarà el punt final a un dia ple d’activitat i emoció.

A més, tota la programació es podrà seguir en directe gràcies a la retransmissió de La Marina FM, que acostarà la fira a tots els racons del barri.

Molt més que una fira, la Fira Marinera i de Pagesia és una expressió viva del que és la Marina: comerç de proximitat, cultura, convivència i orgull de barri.

El 30 de maig, tens una cita amb la Marina. No hi faltis.

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

FINQUES PÉREZ ASSOCIATS Ferrocarrils Catalans, 117 933 18 63 76

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

PERRUQUERIA CANINA AUUUKAN

Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, baixos 3. 614 49 76 78

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA Telf. 93 419 52 87

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 18 Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

C/ Motors, 140 932239288

BENESTAR LEVAKESH CENTER BARCELONA Foneria, 21 936059881 636162553

BUGADERIA

LA WASH c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI

Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ENTITATS ESPORTIVES ESCOLA PEDRAZA / CLUB ATLÉTICO IBERIA Mare de Déu de Port, 168 639962076

ESCOLA D'IDIOMES I ENSENYAMENT KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

SMALL TALK ACADÈMIA D'ANGLÈS Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 6081116769

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES

FARMÀCIA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS

Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA MINERIA C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS

Mare de Déu de Port, 255

Telèfon: 93 331 13 41

FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593

650706656

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 Tel. 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

FINCAS LLOPIS

C/ Alts Forns, 81 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL (INSTAL·LACIÓ, MANTENIMENT

REPARACIÓ DE SISTEMES DE FRED INDUSTRIAL AIRE CONDICIONAT)

c/ Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

GAMMA MACARRO

Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telfs. 93 332 78 56 /685998057

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 226 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

NOTARIA

NOTARIA ZONA FRANCA

Pg Zona Franca 219 Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX

Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P

Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

RESTAURANTE CHIRIMIRI c/ Minería, 4

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48

LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN Pg. Zona Franca, 241 934218715 / 618566698

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ? Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Av. Gran Via de l’Hospitalet, 3 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

KAIROS RESTAURANT c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

BAR CACHÉ Carrer de la Foneria, 22 933 31 50 79

EL VERMUTET DE LA GANXETA

C/ Mare de Déu de Port, 305 (Entrada per Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

LA PIZZERÍA C/ Alts Forns, 69 (Entrada per Plaça Marina – Jardins de la Mediterrània) 685 41 31 46

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

THERANENS (FISIOTERAPIALOGOPEDIA- PSICOLOGIA-OSTEOPATIA)

Carretera del Prat, 5. 656187296

CLINICA PODOLÓGICA HUELLAS

Passeig de la Zona Franca, 106 Telf. 622169239

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24 Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

REDFIELD TRAINING & FRIENDS C/ de l’Acer, 22 611 84 77 66

SALUD Y ESTÉTICA MARA Gran Via de les Corts Catalanes, 192 934218422

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TATUATGES

TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula) Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob.

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELECOMUNICACIONS

DIGI ZONA FRANCA

C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71

Apolo Cybersecurity s’incorpora a DFactory Barcelona per reforçar la ciberseguretat de la indústria 4.0

Apolo Cybersecurity, firma especialitzada en serveis integrals de ciberseguretat, s’ha incorporat a l’ecosistema de DFactory Barcelona, el hub de referència internacional d’indústria 4.0 impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) El president executiu del CZFB, Pere Navarro, i la directora general, Blanca Sorigué, van realitzar un acte de benvinguda juntament amb el CEO d’Apolo Cybersecurity, Carles Flamerich, Eric Serrano, CMO, i Alberto Martí, Account Manager de la companyia. Durant la trobada, ambdues parts van mantenir una reunió que marca l’inici de l’activitat de l’empresa en l’ecosistema d’innovació industrial promogut pel CZFB.

Apolo Cybersecurity com a soci estratègic de les organitzacions per blindar els seus actius digitals, ofereix una protecció holística, que abasta des de la direcció de seguretat (CISO as a Service) fins a la defensa tècnica activa, integrant-se en l’operativa dels seus clients per garantir la continuïtat de negoci, neutralitzar amenaces avançades i protegir la reputació corporativa en un entorn digital cada vegada més hostil. Un dels principals valors diferencials d’Apolo és la seva aposta

per democratitzar la ciberseguretat d’alt nivell, posant capacitats avançades a l’abast d’empreses de diferent mida i sector, especialment en entorns industrials altament digitalitzats.

Carles Flamerich, CEO d’Apolo Cybersecurity, va explicar que “la indústria 4.0 —amb tecnologies com l’IoT, la robòtica o la intel·ligència artificial— amplia de manera exponencial la superfície d’atac, fent que la seguretat perimetral tradicional sigui clarament insuficient. Hem decidit establir-nos a DFactory Barcelona per aportar una capa d’intel·ligència i defensa

proactiva a aquest ecosistema d’innovació” Flamerich ha afegit que “el nostre objectiu és acompanyar les empreses del hub durant tot el cicle de vida dels seus projectes: des del disseny segur fins a la monitorització d’infraestructures crítiques, garantint que la innovació sigui resilient, fiable i sostenible en el temps”.

Per la seva banda, Pere Navarro, president executiu del CZFB, va afirmar que

“l’arribada d’Apolo Cybersecurity a DFactory Barcelona reforça el nostre compromís amb una indústria 4.0 segura, resilient i preparada per afrontar els reptes de l’entorn digital. La ciberseguretat és un pilar clau de la transformació industrial i comptar amb Apolo Cybersecurity aporta un gran valor al nostre ecosistema i a les empreses que en formen part”

Finalment, la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, també va valorar la incorporació d’Apolo Cybersecurity a l’ecosistema de DFactory Barcelona, destacant que “suposa un pas molt rellevant per continuar reforçant un ecosistema industrial innovador, però també segur i fiable. En un entorn en què la digitalització, l’automatització i l’ús intensiu de dades són clau, la ciberseguretat es converteix en un element essencial perquè les empreses puguin créixer, innovar i competir amb garanties” La incorporació d’Apolo Cybersecurity reforça el posicionament de DFactory Barcelona com un entorn de referència internacional per a empreses tecnològiques que lideren la transformació digital i contribueixen a construir una indústria més segura, resilient i competitiva. ■

Infraestructures, connectivitat i energía, els pilars del V Pla Estratègic del Port de Barcelona

El Port de Barcelona inicia una nova etapa amb el V Pla Estratègic 2026-2030, un document que defineix el full de ruta per transformar el port durant els pròxims anys i reforçar-ne la resiliència davant d’un entorn global cada cop més inestable. El Pla situa les infraestructures, la connectivitat i l’energia com a eixos clau per minimitzar l’impacte de futures disrupcions sobre les cadenes de subministrament.

El nou Pla Estratègic marca l’inici del cicle inversor més gran de la història del Port de Barcelona, amb l’objectiu de disposar d’unes infraestructures sòlides, modernes i ben connectades, que permetin garantir la competitivitat del sector exterior, reforçar la sostenibilitat i mantenir el paper del port com a motor econòmic i social.

Aquest nou full de ruta dona continuïtat al pla anterior, que ha permès assolir fites com la superació de les 40.000 persones treballant al recinte portuari, un comerç exterior superior als 70.000 milions d’euros anuals i la instal·lació de sistemes OPS d’electrificació de molls per a vaixells contenidors i ferris.

Infraestructures, connectivitat i energia

El V Pla Estratègic aposta per una transformació integral dels espais i les infraestructures del port, amb actuacions clau

com la reordenació de l’activitat cap al sud, els nous accessos viaris i ferroviaris, la construcció de nous punts d’atracada i el desplegament del Pla de Transició Energètica, que inclou el desenvolupament d’un hub de producció i distribució energètica.

Visió integrada del port: més Port Vell i més espai logístic

Una de les grans novetats del V Pla Estratègic és la visió global i integrada del Port de Barcelona, que per primera vegada engloba de manera conjunta el port comercial, el port logístic i el port ciutadà.

En aquest sentit, el Pla incorpora el primer Pla Estratègic del Port Vell, aprovat el 2024, amb l’objectiu de consolidar el port-ciutat com un espai de referència en transformació urbana, innovació i sostenibilitat. El Port Vell esdevé, així, una peça clau per enfortir la relació del port amb la societat i obtenir la complicitat i la llicència social necessàries per als grans projectes de futur.

Sostenibilitat econòmica, ambiental i social

El Pla s’articula entorn de 120 iniciatives agrupades en 25 objectius econòmics, ambientals i socials. En l’aspecte econòmic, es fixa assolir un model de finançament sostenible que permeti el desenvolupament de les infraestructures futures. En l’àmbit ambiental, l’objectiu general és reduir un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2030. En l’àmbit social, el V Pla Estratègic posa el focus en la generació de llocs de treball de qualitat, la formació i la captació de talent, i en l’impuls d’activitats vinculades a l’economia blava, la innovació i el coneixement.

“El V Pla Estratègic marca l’inici d’un nou cicle d’inversions i canvis que transformaran el port, els seus espais i les seves infraestructures. És la resposta del Port de Barcelona als grans canvis globals i el camí cap a un port del futur més resilient i connectat”, ha assegurat el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, durant la presentació del document.

Jordi Torrent, cap d’Estratègia del Port de Barcelona, ha destacat que “la diversificació ha estat clau per resistir les disrupcions dels darrers anys, i el nou Pla aprofundeix en aquest model amb una visió integrada i ens permet continuar generant prosperitat en un entorn convuls”. ■

La presó oberta de la Zona Franca obrirà a la tardor amb capacitat per a 800 interns

A la cantonada entre el carrer A i el carrer 1 del polígon de la Zona Franca ja s’alça la nova presó de règim obert, que es preveu que entri en funcionament aquesta tardor. Amb capacitat per a unes 800 persones, es convertirà en la presó de tercer grau més gran de Catalunya, destinada a interns en la fase final de la condemna i en règim de semillibertat.

El model respon a una lògica allunyada de la presó convencional: sense murs perimetrals ni reixes, amb habitacions que es poden obrir des de l’interior i amb un funcionament que preveu que la majoria d’interns només hi pernoctin mentre durant el dia treballen o es formen. L’entrada serà progressiva, començant amb un centenar de persones i ampliant-se de manera gradual fins a assolir la plena capacitat.

La posada en marxa del centre es va abordar en la darrera Taula de Convivència de la Marina, celebrada el dimarts 28 d’abril a

Primavera

Un centre obert pensat per a la vida fora

El nou centre penitenciari de règim obert de la Zona Franca, situat en un solar de 6.500 m² amb prop de 13.000 m² construïts, està dissenyat per acollir fins a 800 interns en tercer grau. Disposa de 200 habitacions compartides amb lliteres, distribuïdes en dos mòduls independents amb patis centrals i espais comuns com

la Sala Pepita Casanellas, amb la participació d’una vintena de representants veïnals i comercials, tècnics del Departament de Justícia i responsables del districte, entre ells Albert Deusedes i Eudosio Gutiérrez.

Durant la sessió, l’administració va in-

menjador, sales d’activitats, biblioteca, gimnàs i aules de formació. A diferència d’una presó convencional, no té murs perimetrals ni reixes, i respon a un model més residencial, pensat perquè els interns hi pernoctin mentre durant el dia treballen o es formen, amb l’objectiu de facilitar la seva reinserció progressiva.

sistir en el caràcter no intrusiu de l’equipament i en el seu impacte limitat sobre l’entorn, apuntant també a una possible dinamització econòmica associada a l’activitat del centre. Tanmateix, aquestes afirmacions no van anar acompanyades de concrecions, fet que va alimentar el debat entre els assistents.

reclamen contrapartides clares per al territori.

Entre les mesures esmentades, es va apuntar una futura promoció d’habitatge amb una reserva del 25% per a veïns del barri, tot i que es tracta d’un criteri general i no específicament vinculat al nou centre. Aquesta manca de retorns concrets va ser un dels punts que va generar més escepticisme.

Alhora, es van posar sobre la taula preocupacions de fons: la pressió sobre serveis ja tensionats, com el transport públic, i la percepció d’una manca d’acompanyament institucional davant l’augment de la fragilitat social. Entitats del territori alerten d’un desgast sostingut mentre intenten sostenir realitats cada cop més complexes amb recursos limitats.

sonora a Sants: L’Orquestra Amics de la Música omple

Cotxeres

El 10 d’abril de 2026, a les vuit del vespre, l’auditori de les Cotxeres de Sants acollia el concert de primavera de l’Orquestra Amics de la Música (OAM). La cua a l’entrada ja feia preveure l’expectació: prop de 500 persones no es van voler perdre la cita.

L’acte, organitzat per la mateixa orquestra amb el suport d’Òmnium Cultural de Sants-Montjuïc, va començar puntualment amb unes paraules de Ramon Villalonga, membre de la junta, que va recordar el compromís històric de l’entitat amb la música i va reivindicar un concert marcat per l’harmonia, la pau i la solidaritat.

El programa, eclèctic i atractiu, va recórrer diferents geografies musicals: de la britànica amb temes de Coldplay a la canadenca amb Hallelujah de Leonard Cohen; passant pels Estats Units amb peces de West Side Story,

swing i Broadway dels anys 50; la tradició francesa del vals musette; el cinema italià d’Ennio Morricone i la sarsuela espanyola, amb la sardana de Cançó d’amor i de guerra, interpretada amb les veus de Salvador Molins i Josep Vicens.

Com a bis, dues sardanes —El cavaller enamorat, de Manent, i La Santa Espina— van tancar la vetllada amb un “visca!” final compartit amb el públic.

Amb 50 anys de trajectòria, l’OAM —fundada pel mestre J.M. Nogués (1935-2014)— aplega actualment una seixantena de músics no professionals sota la direcció de Roser Sabater i Albert Llausí. L’agrupació destaca per una combinació singular: una secció de corda de tall filharmònic i una de saxofons amb aire de big band, especialitzada en clàssics populars del segle XX. ■ Redacció

Les reaccions veïnals van evidenciar una pluralitat de mirades. Des de posicions que assumeixen la necessitat d’ubicar aquesta mena d’equipaments a la ciutat, fins a veus crítiques que denuncien la concentració recurrent de serveis no desitjats en barris amb una complexitat social ja elevada. Enmig, també es van expressar postures intermèdies que, tot i acceptar el projecte,

En aquest context, també es va plantejar la possibilitat de reservar oportunitats laborals vinculades al centre per a persones del barri, especialment en perfils socioeducatius i sanitaris. La proposta, però, va quedar sense resposta concreta.

Amb l’obertura prevista per als propers mesos, la nova presó de la Zona Franca no només marca un canvi de model penitenciari, sinó que reobre debats pendents sobre equilibri territorial, retorn social i la manera com la ciutat distribueix els seus equipaments. ■ Y.L.A.

|| Pau Llopis

Si una cosa caracteritza la Marina és la seva xarxa de comerç local, representada per l’Associació de Comerciants. Negocis que donen vida al barri, que ofereixen productes de primera qualitat i que s’han convertit en un agent clau de la vida social.

Establiments i persones presents en el dia a dia del barri que, malgrat tot, troben pocs espais per explicar-se. Precisament, aquest és l’objectiu del programa Comerç de barri, d’Abdó Florencio.

Crec que el títol ja diu molt del que tracta. Però, com arribes tu a fer aquest programa? Explica'ns una mica la teva trajectòria.

El títol és comerç de barri, sí, però jo sempre dic que és "comerç de barri i alguna cosa més". Perquè de vegades toco temes veïnals, ja que el comerciant no deixa de ser un veí. Molts viuen fora del barri, però passen més hores aquí que a casa seva. En certa manera, ja els podem considerar veïns de la zona.

Més que veïns. Aquí a la Marina, tota la gent que viu i que treballa formem una gran família. Sempre dic: no critiquis ningú de cap barri, perquè tots estem emparentats. O per llaços de sang, o per llaços d'amistat, que de vegades són més estrets. Ara ja hem passat les tres quartes parts de la sisena temporada, i és un programa que m'encanta fer. He estat 45 anys darrere d'un taulell i m'agrada molt parlar. Quan els entrevistats arriben i veuen el micròfon i els auriculars, alguns es posen nerviosos. Llavors jo els dic: "Mira, tu i jo estem en una terrassa prenent un cafè. Tanca els ulls i pensa que és el mateix." I quan arriben als 55 minuts finals, diuen: "Ostres, ja hem acabat?" Es tracta que la persona no noti que és una entrevista, sinó una xerrada entre dos. Com vas fer el pas de ser comerciant a posar-te davant d'un micròfon?

Tinc amics a l'emissora des de fa anys. Havia participat en algun programa com a convidat i vaig pensar que no estava malament. Quan em vaig jubilar, en Juan Antonio Reyes, director de l’emissora, em va dir que havia de fer un programa. Em va proposar el títol, el tema i l'horari per a enganxar-me. I em va enganxar. No me'n penedeixo.

Ara bé, els 50 minuts de programa representen per a mi un dia sencer de feina. Has d'anar a buscar comerciants i preparar el guió per escrit. Si l'entrevistat és de res-

Sintonitza el que vius!

“Som una gran família que es cuida”

Entrevista a Abdó Florencio, conductor del programa radiofònic Comerç de barri

postes curtes, ja tinc preparats uns blocs de contingut per omplir. Sempre faig publicitat del barri, perquè la gent ve sense cap cost per a nosaltres.

Si haguessis de definir el teu programa en una frase, quin seria el titular? Comerç de barri: el programa perquè tothom sàpiga qui som i on estem.

Una veu pel comerç de la Marina, en definitiva.

Sí. Malauradament, ens hem acostumat a fer la compra des del sofà. Jo soc el primer que de vegades ho he fet. Però el contacte amb el comerciant, el dia a dia, és molt important. I no sempre és més barat comprar en línia. L'altre dia vaig mirar unes tovalloletes per netejar-me els ulls i a internet em sortien tres euros més cares que a la farmàcia. De vegades el petit comerç continua guanyant. I el tracte humà és una diferència que no té preu.

I tant. A Nadal, per exemple, els carrers s'il·luminen gràcies a l'Associació de Comerciants i als comerciants adherits. Fan activitats per a la gent. I el comerciant de proximitat també cuida els veïns. Si la senyora ‘Maria’ cada dia passa a comprar el pa i no la veuen durant dos dies, es preocupen. Som una gran família que es cuida. Quins són els programes que més t'han emocionat o que recordes amb més il·lusió?

Els que més m'han agradat són els històrics: els que parlen del comerç de 50, 60 o 70 anys enrere. Vam fer programes amb gent gran del barri i se'ns van quedar curts. Podríem haver parlat durant hores. Sempre et queda algú per mencionar, però és que estem parlant de memòria viva. També han estat molt interessants els de professionals de la salut, com ara farmacèutics o dentistes, o els dedicats al món

de les assegurances. Jo de vegades faig preguntes que semblen molt senzilles, però és que el programa arriba a tothom, a tots els nivells culturals.

I hi ha cap comerç o establiment que t'agradaria entrevistar i que encara no ha estat possible?

La Granja Elena. És un comerç que col·labora amb moltes coses al barri, amb una família molt implicada. Però tenen molta feina i quan tanquen cuina continuen treballant, perquè tenen una carta molt elaborada. La qualitat que ofereixen no enganya, i lògicament no pots demanar aquella qualitat a preu de menú. Algun dia tornaré a passar per allà i els recordaré que els espero al programa.

Com t'imagines el programa d'aquí a un any, en la setena temporada?

Seguiré més o menys en la mateixa línia, però diversificant. Quan vaig començar portava tres comerciants per programa; ara en porto un. Alguns han repetit i hem anat ampliant les seves històries. Com que ja no tinc tants comerços per entrevistar, he ampliat el ventall. He portat associacions de veïns, polítics que parlaven de com veien el futur del comerç, entitats de voluntariat. Gent que fa coses al barri i que sovint passa desapercebuda.

Com animaries algú que encara no ha escoltat el teu programa?

Que no pensin que anem a parlar de vendes. Anem a parlar d'experiències, de les persones que estan darrere del taulell, de com veuen la vida, de generacions. És una altra manera de conèixer el barri ■

Seguiu-lo a Comerç de barri els dimarts de 19 a 20 hores a La Marina FM (102.5)

“No

ens demanen més esforç, sinó acceptar precarietat; ens cal menys discurs aspiracional i més organització”

Un jove comunista no és habitual.

Hi ha una mena de derrota intel·lectual dins del sentit comú: dius “comunista” i et responen “nazi”. Sembla exagerat, però passa.

Per què tria periodisme i quina trajectòria ha pogut fer fins ara?

Sobretot m’atreia la idea d’explicar històries. Fins ara la meva experiència és més aviat perifèrica, mai he format part d’una redacció estructurada. Des d’aquí, la sensació és que tot està molt ajustat, molt pressionat. I una part de la indústria molt tensionada, fins i tot diria que una mica desorientada.

Com valora el moment polític i social actual?

Crec que hi ha una derrota intel·lectual de fons i un sentit comú que vira cap a posicions reaccionàries. Es normalitzen discursos que abans eren marginals i acaben entrant en el debat públic. No és abstracte: està passant.

Què plantegeu des del sindicat en matèria d’habitatge, una qüestió que travessa especialment la seva generació?

El que plantegem és que la crisi d’habitatge que vivim —amb desnonaments ràpids i lloguers en màxims històrics— no és només un problema sectorial. Són expressions concretes d’una crisi més àmplia.

L’habitatge s’ha convertit en un dels principals espais d’extracció de rendes. A diferència d’altres sectors, continua sent un negoci molt rendible perquè respon a una necessitat bàsica i limitada: tothom necessita un lloc on viure i el sòl és finit.

Per això, entenem que el problema no es resol només amb reformes del mercat. Cal anar més enllà i replantejar el model: organitzar l’habitatge —i, en general, la societat— en funció de les necessitats, i no del benefici econòmic.

Com ha arribat a aquesta conclusió? Expliqui’ns la seva situació. Fa tres mesos que m’he pogut independitzar, però soc una excepció dins del meu grup d’amics. La majoria —parlem de deu

o quinze persones— continuen vivint amb els pares i, sobretot, sense perspectives reals de marxar a mig termini.

El problema no és només el lloguer, sinó el conjunt de despeses: alimentació, transport, el cost de vida en general. És una certa sensació d’estabilitat que no respon a una autonomia real.

Per què no està exercint com a periodista?

No és un abandonament voluntari. De fet, continuo formant-me perquè m’hi vull dedicar. Però també he entès quines condicions implica començar en aquest sector, i aquí és on poso un límit. No és tant que no hi hagi oportunitats, sinó que moltes passen per acceptar dinàmiques molt precàries: jornades extenuants, sous baixos, poca estabilitat. I he decidit que, almenys de moment, no vull construir la meva vida així.

I en el pla més polític i social, com veu el seu entorn?

Veig una generació força atomitzada. Cadascú viu els seus problemes com si fossin individuals, i només quan es fan molt grans es comparteixen. Però costa veure’ls com a part d’una realitat comuna. Passa amb l’habitatge, però també amb altres àmbits. El malestar existeix, però sovint s’interpreta de manera fragmentada. El problema no és el context, sinó “tal persona que és així”. Les seves amistats han pogut anar fent, en l’àmbit laboral?

La majoria han anat a la universitat i treballen del que han estudiat. Són perfils qualificats, amb sortides relativament clares —infermeria, comptabilitat…—, tot i que això no vol dir que les condicions siguin bones. Quines perspectives de futur teniu?

Quan jo vaig marxar de casa, alguns amics també es van animar a buscar pis. Va durar poc: preus desorbitats —habitacions a 800 euros— i la sensació que és inassolible. Per això, des del sindicat, l’horitzó és clar: un habitatge universal, gratuït i de qualitat. Pot semblar llunyà, però marca la direcció. No tothom viu les mateixes situacions, hi ha diferències evidents segons origen o context.

Magí Chavarría Escriche

Barcelona, 2001

Formació? Periodisme Religió? Agnòstic. De petit anava a una escola religiosa, i això ha marcat una certa distància. Tot i així, entenc la religió com un espai de trobada i de relacions socials, i la respecto en aquest sentit. Estat civil? En parella Política? Roig, comunista.

Amb 25 anys, Magí Chavarría combina feina i formació mentre intenta obrir-se pas en el periodisme, un sector en el qual s’ha format, però que no ofereix cap estabilitat. Va iniciar-se amb pràctiques a la revista Abacus i va col·laborar durant un temps amb el diari La Marina. Des del setembre passat treballa com a conserge en un centre educatiu, alhora que cursa un màster en periodisme de dades. En paral·lel, s’ha implicat en l’organització col·lectiva al voltant d’un dels principals fronts de la seva generació: l’habitatge. Vinculat al Sindicat d’Habitatge de l’Hospitalet des del 2023, hi arriba després d’assistir a xerrades del Moviment Socialista que el porten a replantejar la manera d’entendre els problemes quotidians. Sense una trajectòria teòrica prèvia, però amb inquietud política, fa el pas cap a la militància en un espai que defensa respostes collectives davant situacions que sovint es viuen com a individuals. Un moviment que, potser, apunta a un canvi de clima: menys discurs aspiracional, més necessitat d’organitzar-se.

Però sí que hi ha una arrel compartida. I això sovint no es reconeix.

Com valora que Barcelona hagi acollit la cimera progressista? Què diu això del moment que vivim?

Fa temps que el gir reaccionari és present a tots els nivells institucionals. Més enllà de les intencions, el resultat és clar: creix l’extrema dreta. Això també té a veure amb la política del “mal menor”, que promet frenar els pitjors però no resol les condicions de fons. El resultat és desafecció i dificultat per imaginar alternatives. I això reforça la idea que, votis qui votis, la teva situació material canvia poc. Fem números. Com és la vostra economia real?

Entre els dos ingressem uns 2.100 euros al mes. El lloguer ja se’n menja gairebé la meitat, i les despeses bàsiques —llum, aigua i gas— pugen a uns 300 euros. El menjar i el transport acaben de tensar el pressupost: uns 100 euros setmanals en alimentació, tot i certa ajuda familiar, i despeses fixes de mobilitat. L’oci és limitat, entre 100 i 150 euros al mes per persona, però sovint es desquadra. I el cost de la ciutat també pesa: fins i tot fer un cafè o una cervesa s’ha encarit. Tot està calculat al mil·límetre. El marge és pràcticament inexistent. Es parla molt de la “cultura de l’esforç” aplicada a la vostra generació. Què hi diu? Quan es parla d’esforç, sovint el que es demana és acceptar pitjors condicions, normalitzar la precarietat, en un context on, tècnicament, tots podríem viure amb molta més tranquil·litat. En el meu cas, no és que no m’hagi esforçat. He estudiat, continuo formant-me i treballo. Però també he decidit que hi ha línies que no vull creuar. No tot s’hi val per tirar endavant. Entre la gent jove creixen discursos d’extrema dreta, masclistes o racistes. Com ho interpreta?

Hi ha joves que s’hi acosten, però no és només generacional. És un fenomen més ampli, present també en entorns familiars i laborals.

Té a veure amb la manca d’expectatives i amb la dificultat de trobar solucions reals. La via institucional es percep com insuficient, mentre que l’extrema dreta ofereix respostes simples a problemes complexos. Reduir-ho tot a la immigració és fàcil d’entendre i de comprar en contextos de frustració. És més immediat que plantejar canvis estructurals. Ara bé, també hi ha joves que s’organitzen i es polititzen. Aquesta altra realitat també existeix i creix.

I personalment, què el sosté en aquest context tan difícil?

La idea que la situació pot canviar. Casos com un desnonament recent al barri recorden que ningú n’està exempt i que no depèn només de l’individu.

I per desconnectar, què li funciona?

Jugo a escacs. És una manera d’evadir-me, tot i que tampoc del tot: si perds, la culpa és teva. Però precisament per això enganxa. (riu). ■