Associació de Mitjans de Comunicació Local
La Marina se celebra en Festa Major
Els carrers s'omplen amb activitats per a totes les edats després d'unes setmanes marcades pel debat sobre la seguretat
Pàgs. 4-5
Enguany ha destacat especialment el paper de la gent jove. La renovació de la Unió d'Entitats ha incorporat noves generacions que no només hi són presents, sinó que assumeixen responsabilitats, prenen iniciatives i impulsen projectes propis, com la Festa Jove i altres activitats que han enriquit la programació.
ACTUALITAT
La Fundació Francesc Candel posa punt final a més de vint anys de trajectòria
Pàg. 12
ESPORTS
L'Iberia afronta un nou canvi de rumb després del descens a Tercera Catalana
Pàg. 15
La Taula de Seguretat i Convivència busca respostes davant les tensions de les darreres setmanes
Pàgs. 10-11
Els docents reclamen més inversió, especialment per atendre l’alumnat amb necessitats educatives específiques
Pàg. 8
Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM
Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco
Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona
Directora
Yohany Limpias Ayala.
Redacció
Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria, Maria Calabia, Enrique Llacer i Mar Montilla.
Edició i maquetació
David Edo.
Fotografia
Josep Vicens, Rafel Vidal i Hugo Gallego.
Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.
Col·laboracions
Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.
Consell consultiu:
Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina (AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.
Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00
Impressió: GestXXI
Tirada: 4.000 exemplars
Difusió controlada per OJD-PGD
Distribució gratuïta
DL: B-3220/94+-
Amb el suport de:
EDITORIAL
Veneçuela
El debat sobre Veneçuela acostuma a presentar-se en blanc o negre. La realitat, però, és més complexa. Els governs de Nicolás Maduro han conduït el país a una situació profundament preocupant. Però també convé preguntar-se per què aquests lideratges apareixen i mantenen suports. Sovint, darrere dels populismes hi trobem desigualtats profundes i una part majoritària de la població que se sent abandonada.
Mentrestant, la història es repeteix. Les grans potències continuen mirant Veneçuela també pels seus recursos naturals i interessos geopolítics, mentre la ciutadania en pateix les conseqüències.
A aquesta realitat s'hi suma ara l'impacte del terratrèmol que ha colpejat el país. Com passa gairebé sempre davant les catàstrofes, qui més pateix són els sectors més vulnerables. Per això, més enllà dels debats ideològics, avui cal reclamar solidaritat i ajuda per a la població veneçolana. És la gent qui mereix tota l'atenció i el suport de la comunitat internacional.
El soroll com a estratègia
Més a prop, tampoc ajuda la deriva d'una part de la política espanyola. Les acusacions reiterades de frau electoral o de suposats «pucherazos», sense proves que les sostinguin, erosionen la confiança en les institucions democràtiques.
La crítica és necessària. La fiscalització del poder també. De fet, qualsevol indici de corrupció o d'ús indegut dels recursos públics ha de ser investigat amb rigor, fins al final i caigui qui caigui. Les democràcies necessiten mecanismes de control independents, transparència i rendició de comptes, especialment en les més altes esferes del poder.
En aquest sentit, Els casos que han afectat José Luis Ábalos, Koldo García o Santos Cerdán són prou greus per exigir explicacions i responsabilitats. Pel que fa a les acusacions que han esquitxat José Luis Rodríguez Zapatero, cal mantenir la mateixa exigència, però també el res-
pecte per la presumpció d'innocència. Els mecanismes de control existeixen precisament per investigar els fets amb garanties, sense impunitats ni persecucions selectives. Però una cosa és investigar possibles irregularitats i una altra molt diferent alimentar sospites infundades sobre el sistema electoral. Cal dir-ho clar: qui avui parla de frau sense evidències no està defensant la democràcia, l'està erosionant.
I és especialment preocupant que qui aspira a governar actuï sense el mínim sentit de la responsabilitat institucional que exigeix el càrrec al qual pretén accedir.
Participar de les festes del nostre barri
Per sort, hi ha espais on encara preval una altra manera de fer. Les festes majors dels nostres barris en són un exemple. Darrere de cada activitat hi ha hores de voluntariat, compromís, reunions, desacords, consensos i molt treball col·lectiu. És a dir, democràcia quotidiana.
Enguany volem destacar especialment el paper de la gent jove. La renovació de la Unió d'Entitats ha incorporat noves generacions que no només hi són presents, sinó que assumeixen responsabilitats, prenen iniciatives i impulsen projectes propis, com la Festa Jove i altres activitats que han enriquit la programació.
En temps de desafecció política, aquesta és una notícia que mereix ser celebrada. No tothom ha de militar en un partit, però tothom pot trobar la seva manera de participar i contribuir al bé comú.
Als barris de la Marina en tenim bons exemples. En Pau Llopis, la Paula Bueno, l'Albert Prada i el Salvador Calvo, així com les joves del Centre Cultural Estrelles Altes impulsades per la Xènia Morgado, representen una generació que ha decidit implicar-se.
Potser aquesta és la millor resposta als temps convulsos que vivim: continuar trobant-nos, participant i construint comunitat. Perquè una societat democràtica no es manté sola; necessita persones disposades a fer-se'n responsables, cada dia, des dels espais més propers. ■
|| Maria Calabia
Els treballadors dels tres centres que té Nissan a Catalunya han votat a favor de la proposta de la japonesa que contempla rebaixar el ERE de 211 a 195 persones i millorar les condicions de sortida. És l’oferta que havia posat sobre la taula el fabricant nipó, després d’una última reunió maratoniana en el període de consultes. L’empresa, que “agraeix l’esforç realitzat” als treballadors, ha assenyalat que l’ajust es començarà a aplicar al juliol.
En la votació celebrada el passat divendres 12 de juny, els sí s’han imposat amb 478 vots enfront dels 59 no, per la qual cosa prop del 90% de la plantilla ha votat a favor. En el centre de recanvis del Prat, el més afectat per l’expedient i que els sindicats temen que acabi tancant, la votació ha estat més ajustada, amb un 60% a favor de la proposta. En el centre tècnic de la Zona Franca el percentatge ha rondat el 97% i en el d’àrees funcionals del Prat el 98%.
La proposta de rebaixa del ERE inclou tres grups diferenciats per a l’esquema de compensacions econòmiques. Per als nascuts a partir de l’1 de gener de 1973 -els qui tinguin 53 anys o menys- la proposta de Nissan és una indemnització de 50 dies per any treballat sense límit de mensualitats, a més d’un plus de 750 euros per any.
Per als treballadors nascuts l’any 1972 -els qui compleixin ara 54 anys-, ofereix un pla de rendes del 75% del salari net i el pagament del conveni especial de la Seguretat Social fins als 61 anys.
Per als nascuts en 1971 o abans -és a dir, als qui tinguin 55 anys o més- tindrien un pla de rendes amb un 80% de salari net fins als 62 anys i el pagament del conveni especial de la Seguretat Social fins als 63 anys.
La companyia japonesa plantejava un ERO que podia deixar sense feina 900 persones arreu d’Europa El passat 11 de maig el fabricant d’automòbils va comunicar a la representació sindical el plantejament d’un nou ERO que afecta tota Europa, amb Barcelona com una de les zones amb més volum d’acomiadaments. De 900 treballadors implicats, 211 corresponien als tres centres principals de l’àrea de Barcelona. La reducció suposava, aproximadament, el 37% de la plantilla de Catalunya
L’ERO s’aplicava a tres centres. El més petit, anomenat Centre d’àrees funcionals del Prat, veuria reduïda la seva plantilla un 24%, amb l’acomiadament de 15 dels seus 64 treballadors. Al Centre tècnic de Zona Franca, la reducció prevista era del 22,5%, passant de 383 treballadors a 297, amb un total de 86 acomiadaments.
Finalment, el més afectat hauria estat el Centre de recanvis del Prat, on s’acomiadaria un 90% de la plantilla, és a dir, 110 dels 122 empleats.
Segons l’empresa, la decisió respon a les dificultats econòmiques que arrossega. Nissan fa anys que afronta pèrdues milionàries i una caiguda notable de vendes, en gran part per la competència creixent de les marques xineses, que estan incrementant la seva presència en el mercat automobilístic global.
La companyia també atribueix part de les dificultats a una demanda de vehicles
Nissan redueix l'ERE previst a Catalunya després d'un acord amb la plantilla
La plantilla va avalar l'acord que redueix l'ERE de 211 a 195 acomiadaments, amb prop del 90% dels vots favorables
El centre de recanvis del Prat continua sent el més afectat per l'expedient
elèctrics inferior a la prevista, cosa que ha obligat diverses companyies a reduir les seves previsions de vendes i de producció en aquesta tecnologia.
Nissan, el maig de 2025, ja preveia reduir fins a 20.000 llocs de treball amb l’objectiu de retallar la seva xarxa de plantes de 17 a 10 per l’any 2027. Aquestes mesures serien preses dins el marc contextual d’un pla estratègic anomenat Re:Nissan, l’objectiu del qual és reforçar l’eficiència i la competitivitat de la marca. Segons va assegurar la firma, busquen adaptar-se de forma àgil a la rapidesa dels canvis dins el mercat.
La situació de Nissan ja tenia precedents, perquè la planta ja havia viscut crisis industrials anteriors. La més recent era la de 2021 quan, després de més de quaranta anys de producció a Catalunya, la firma va aturar l’activitat a les factories de Zona Franca -actualment reoberta i operada per Ebro EV Motors i el grup xinès Chery-, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca. El tancament afectava uns 2.500 treballadors, dels quals uns 1.700 van acabar sortint de la companyia a través d’un ERO.
mediació. En aquest context, segons explicava el delegat, Nissan va acabar anunciant formalment la previsió d’un ERO que afecta els tres centres prèviament esmentats.
Afirmava que, en tot moment, la companyia japonesa parlava d’un “redimensionament”, mentre els treballadors ho percebien com un tancament encobert
Ocón feia menció de la crisi que va patir Nissan l’any 2021 i assegurava que “és la mateixa manera de fer”, especialment pel que fa a la manca de transparència en la gestió i la forma sobtada amb què es va comunicar la decisió als empleats.
Denunciava que, en la primera reunió, ja es van posar en dubte algunes de les causes argumentades per l’empresa, especialment les relacionades amb la producció dels centres. Ocón defensava que el centre de recanvis ha registrat beneficis de manera constant i qüestionava, així, els motius operatius i econòmics que justifiquen l’acomiadament col·lectiu. “Any rere any hem estat premiats a escala interna com el millor magatzem de Nissan a Europa”, assegurava.
La plantilla està molt enfadada i desmotivada, farta d'aquest tracte al personal
Raúl Ocón, delegat de CCOO de Nissan al Prat de Llobregat
Raúl Ocón, delegat de CCOO de Nissan al Prat de Llobregat, assegurava que les queixes principals dels sindicats eren la forma en què s’ha gestionat el procediment i unes justificacions que consideraven poc verídiques. El delegat explicava que tot va començar amb sospites sobre canvis en la gestió de materials dins el centre de recanvis, la qual cosa va generar inquietud al comitè d’empresa. Davant la manca d’informació per part de la direcció i la incertesa dels treballadors, els representants sindicals van sol·licitar diverses reunions per demanar explicacions, però asseguraven que no van obtenir cap resposta.
Aquesta situació va intensificar les peticions i es van iniciar mobilitzacions internes. D’aquesta manera es va arribar al Departament de Treball, on es va obrir el procés de
El representant sindical criticava la direcció de la companyia a qui acusa de prendre decisions que “no estan justificades”. “És un tancament; que vagin de cara i siguin honestos amb els treballadors. La sensació és que Nissan a Catalunya vol acabar amb tot”.
De la mateixa manera, Ocón admet el desgast acumulat dels treballadors després d’haver passat per diversos processos de reestructuració. “Gairebé tots i totes ja hem passat, com a mínim, per dos tancaments”, assegurava. Segons explicava, la problemàtica ha generat un impacte important tant en l’àmbit laboral com emocional: “La plantilla està molt enfadada i desmotivada, farta d’aquest tracte al personal”, admetent, així, un context d’incerteses i pressions constants. ■
▶ Protesta dels treballadors davant la fàbrica Nissan al polígon de la Zona Franca.
Imatge d'arxiu
La Festa Major ha tornat a convertir els carrers i les places dels barris de la Marina en punts de trobada per a centenars de veïnes i veïns.
Després d'uns mesos marcats per la preocupació per la seguretat i les reivindicacions veïnals, les activitats festives han tornat a posar en valor la força del teixit associatiu i la convivència.
Del 12 de juny al 19 de juliol, la Marina i els seus barris s'omplen de rialles, converses, música i retrobaments. Caragolades, havaneres, jocs d'aigua, sopars de germanor, concerts, tabalades, danses, paelles populars i moltes altres activitats tornen a demostrar que la Festa Major és molt més que un programa d'actes: és una expressió de la identitat dels barris de la Marina.
La Festa Major també és una oportunitat per reconèixer la feina de les entitats i dels centenars de persones voluntàries que, sovint de manera discreta, fan possible la vida associativa de la Marina i mantenen vius els vincles i el sentiment de comunitat.
A la Marina, l'estiu és vida al carrer. I les festes són una manera de retrobar-se, compartir i reivindicar allò que fa únic el barri: la seva gent. Per tot això, aquestes festes han estat, un any més, una celebració del que tenim, del que som i del que volem continuar sent. I la celebració encara continua, amb les festes de Sant Cristòfol (del 8 al 12 de juliol) i de Cases Barates (del 15 al 19 de juliol). ■ Redacció
La Marina es vesteix FESTA MAJOR de
Els
Diables de Port donen el tret de sortida a la Festa Major
▶ Els Diables de Port van ser els encarregats de pronunciar el pregó de la Festa Major coincidint amb la celebració del 30è aniversari de l'entitat, una de les referències de la cultura popular dels barris de la Marina. Fotos: Josep Vicens / Pau
Música i gastronomia, la Joia i el CC Estrelles Altes a la plaça de la Marina
La plaça de la Marina va acollir la tradicional caragolada popular, organitzada per les voluntàries del Centre Cultural Estrelles Altes, en una matinal amenitzada per les actuacions de la Joia de Montjuïc i Gabriel Vallone.
La Flama del Canigó manté el foc encès i homenatja Kike Marín
▶ Els atletes van portar la Flama del Canigó des de l’Estadi Joan Serrahima fins a la plaça de la Marina en la 43a edició d’una iniciativa que simbolitza la cultura i la llengua catalanes, impulsada per Òmnium Cultural i diverses entitats del barri. El missatge d’enguany va anar a càrrec del veí Xavier Albiol. L’acte també va servir per recordar Kike Marín, veí del barri i participant voluntari en edicions anteriors d’aquesta jornada, que ens va deixar el passat mes de febrer.
Llopis
La festa del barri reivindica el carrer com a lloc de convivència
Els més petits, protagonistes d'una jornada
▶ Amb les elevades temperatures de juny, la Festa Major infantil va seduïr desenes de famílies en una jornada amb jocs d'aigua, sindriada popular i un circuit d'activitats pensat perquè els infants també gaudissin de la festa.
La sardana conquereix Can Sabaté
La sardana conquereix Can Sabaté
▶ L'Associació Cultural Catalunya Sardanista, amb Joan Noguera al capdavant, i la Cobla La Nova Vallès van omplir el parc de Can Sabaté de música i dansa, mantenint viva una de les tradicions més arrelades de la Festa Major.
Can Clos se suma a la gresca La Vinya celebra la seva gent
▶ La Festa Major de la Vinya va reunir el veïnat al voltant d'activitats pensades per a totes les generacions, com l'homenatge a la gent gran, els jocs d'aigua pels infants, els sopars a la fresca i el tradicional dinar de germanor.
▶ El barri de Can Clos va tornar a celebrar la seva Festa Major amb activitats per a totes les edats. El concurs de paelles, el bany d'escuma, el sopar de germanor i la discomòbil van omplir els carrers d’ambient festiu.
▶ A l'esquerra, Rosa Ortiz, segona generació de paelleres comunitàries del barri, acompanyada de membres de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Clos, entre elles la seva presidenta, Rosalía Fernández, de blanc. A la imatge també hi apareixen la periodista Yohany L. Ayala i l’arquitecta Sandra Bestraten, degana del COAC.
▶ La Vinya va viure un cap de setmana replet d’activitats organitzades per l’AVV i el Casal del barri. A la foto, la presidenta Carmen Higueras, al mig, amb el grup de voluntàries, les treballadores Vera Vázquez i Ana Álvarez, i altres veïns.
▶ L'espectacular actuació dels Diables de Port van tornar a omplir la plaça d'espurnes, foc, pirotècnia i tradició amb el correfoc estàtic.
La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema
El Calidoscopi
La Festa Major de la Marina és un dels moments més esperats de l'any al barri. Quin acte destacaríeu de la programació i per què convidaríeu els veïns a participar-hi?
Barcelona.PortaveudelPSCSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.
La Festa Major de la Marina, organitzada gràcies a les entitats del barri, igual que el Nadal, el Carnestoltes o altres esdeveniments són un tresor del barri, omplen els carrers i places de convivència, cohesió social, cultura i diversió.
Ancor Mesa
Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.
La Festa Major és orgull de barri. Una festa per a tots els públics amb grans moments com la sindriada, la festa major jove i l’alternativa, els tornejos esportius o els concerts. Després de 3 anys on es nota absent l’Ajuntament de Jaume Collboni al barri, on s’han tancat serveis com l’OAC o Vila Veïna, sense pla de barris i on cada vegada més famílies se senten vulnerables, necessitem tornar a aplegar la força comunitària de la Marina i la nostra estimada festa major és molt bon moment per plantar cara a la desídia. Ajuntem-nos, enfortim-nos i que ningú mai més torni a oblidar els nostres barris!
Totes les activitats programades són per gaudir i estan pensades per tot tipus de públic, infants, gent jove, famílies, gent gran, etc...hi ha concerts, cargolada, sardanes, balls, havaneres etc…. Si hagués de destacar una de les activitats per convidar-hi algú, li diria que passés pel sopar de la revetlla de Sant Joan, on més de 600 veïns i veïnes comparteixen espai, sopar i ball.
Marc Bettosini
Barcelona. Estudiant de Ciències polítiques a la Universitat de Barcelona
Destacaria el Concurs de paelles de l’AVV Can Clos, el diumenge 14 de juny a la plaça del Mig. És un acte que fa barri: reuneix famílies, amistats i veïnat al voltant d’una tradició molt arrelada. Hi ha ambient festiu i lliurament de premis a les millors paelles. Convidaria tothom a participar-hi perquè és una bona oportunitat per compartir taula, conèixer veïns i viure la Festa Major amb proximitat i alegria. També és una manera de reivindicar la importància de mantenir vives les nostres tradicions.
Georgina Lázaro
Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc
Costa quedar-se amb un sol acte perquè la festa és el reflex de la feina d’entitats i persones voluntàries que la fan possible any rere any. Si n'haguéssim de destacar un, seria l'arribada de la Flama del Canigó i la revetlla de Sant Joan. Un moment que uneix tradició, cultura popular i sentiment de comunitat, i que reflecteix un barri que manté les seves arrels. Però també convidaríem a gaudir dels correfocs, de les havaneres, dels concerts, de les activitats infantils, dels àpats populars i de totes aquelles propostes que fan que els carrers es converteixin en un espai de trobada entre generacions.
Josep Joaquim Pérez Calvo
Barcelona. Advocat procurador de tribunals.
Repassant l’enorme quantitat d’activitats programades per la Festa Major de la Marina trobo destacable a Sant Cristòfol, on és el teixit festiu i associatiu qui s'organitza al voltant de grups de veïns i associacions històriques que dinamitzen el barri, i entre les quals citar als Diables del Port, els Gegants de La Marina i la mateixa Associació de Veïns.
A banda del mateix dinar de penyes compten amb diferents actes al voltant de la música i la dansa per a tothom. La diversitat destaca a tots els barris i això és el que més ens uneix i suma.
Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat
Albert Deusedes
«Defensem l’escola pública»
Els docents reclamen més inversió, especialment per atendre l’alumnat amb necessitats educatives específiques
|| Jesús Martínez
Peluix de tortuga verda. Peluix d’os gegant XXL. Coixí de peluix taronja amb forma de margarida. Cub de Rubik. Tauleta per pintar…
L’habitació de la M. (pseudònim, Barcelona, 2020) fa tres metres per tres metres, i a la paret del mig hi ha penjat el seu nom personalitzat amb lletres de bombolla 3D. M. no riu, o li costa riure. No para atenció, o li costa parar-ne. No és gaire expressiva afectivament, absorta en els seus assumptes. Entre aquests «assumptes», el color hi té una gran importància: en una tauleta gràfica que adquireix la qualitat d’una pissarra màgica, dibuixa un hipopòtam.
Els metges li han diagnosticat trastorn de l’espectre autista de grau 2 (d’un total de quatre nivells), cosa que significa que necessita un «suport substancial».
«Tot anava bé, un nadó sa, una nena bé, tranquil·la, cap problema, tot superfàcil… I un dia, a la llar d’infants, la directora ens va trucar perquè volia comentar una cosa amb nosaltres, amb el meu marit, en Ramaz, i amb mi, i ens va dir que la meva filla no és com els altres infants, que moltes vegades s’aïlla i juga sola i que no mira als ulls, que no vol contacte», explica la Maia Murusidze (Tbilissi, Geòrgia, 1978), resident a Barcelona des del 2016. Al principi va llogar un pis al barri del Port Vell, i fa uns mesos es va traslladar a la zona de la Ciutat de la Justícia, a tocar de l’Hospitalet de Llobregat. «Nosaltres treballem tot el dia i no ens n’adonàvem, i després sí que ens hi vam fixar... Els experts que l’han tractada en diuen “mutisme selectiu”, és a dir, que només s’obre amb molt poques persones, aquelles que arriben a tocar alguna cosa del seu interior... A casa està superbé i és molt espavilada i molt educada, però si veu algú, es tanca en ella mateixa, no ho sé. No ensenya res del que fa, es bloqueja, no parla. Es posa nerviosa i li costa molt adormir-se, i tinc por que un dia em digui que no vol anar a l’escola.»
La Maia ha establert contacte amb el Centre d’Educació Especial Aspace (Tres Pins, 29), a Montjuïc.
Són a la llista d’espera perquè la tractin a l’Àrea Bàsica de Serveis Socials de l’Hospitalet.
M. desmunta el coixí d’escuma del sofà de la sala d’estar. Com pot, el puja damunt la taula. A sobre del coixí hi col·loca una gateta Marie de peluix amb farciment de fibra. L’agafa per la cua i la posa dreta, ajupida sobre les seves potes.
—M., digues a aquest senyor com es diu la gateta... [Silenci.] M.? M.?
«Ens fan falta més recursos, més personal especialitzat per tractar casos com el de M.», denuncia la Yolanda
CCRÒNICA
«Tot anava bé… I un dia la llar d’infants ens va trucar perquè volia comentar que la meva filla no és com els altres infants, que s’aïlla i que no vol contacte»
Maia Murusidze (Tbilissi, Geòrgia, 1978), veïna de Barcelona des del 2016
A "M." (pseudònim, Barcelona, 2020) els metges li han diagnosticat trastorn de l’espectre autista de grau 2 (d’un total de quatre nivells), cosa que significa que necessita un «suport substancial»
“Necessitem la incorporació d’un nombre més gran de neuropsicòlegs, psicopedagogs, vetlladors...”
Yolanda Brull, mestra d’educació infantil de l’Escola Seat
A Geòrgia, la Maia, la mare de la M., feia classes d’Història en un centre educatiu.
A Espanya, treballa moltes hores fent feines de neteja
(3-5 anys).
La Yolanda forma part dels representants dels mestres al Consell Escolar, i tant els mestres com la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva de Catalunya –integrada per famílies–, treballen per aconseguir un sistema educatiu «en la diversitat», en què els nens i les nenes aprenguin junts al marge de les seves capacitats, al marge de si existeixen o no diferències en els ritmes i en el desenvolupament de l’adquisició dels aprenentatges.
Els docents com la Yolanda, juntament amb molts professionals i veïns de la Marina, es manifesten per aconseguir, entre altres reivindicacions, una major inversió en personal, també personal especialitzat: la incorporació d’un nombre més gran de neuropsicòlegs, psicopedagogs, vetlladors...
«A la classe de la M., on hi pot haver una vintena d’infants, més d’un parell necessiten suport addicional, i els professors no podem arribar a tot...»
A les samarretes grogues dels mestres hi diu: «Defensem l’escola pública» i «-ràtios +abraçades», en referència al nombre de nanos per aula.
Brull, mestra d’educació infantil de l’Escola Seat, al barri de la Marina, el centre on estudia M. «És cert que tenim una psicopedagoga, però ve dos cops per setmana per observar, assessorar i fer informes, i és insuficient per a l’atenció que requereixen les famílies, sobretot les famílies en situació de vulnerabilitat.»
A l’Escola Seat hi estudien uns quatre-cents alumnes, i una tercera part pertany al cicle d’educació infantil
A Geòrgia, la Maia, la mare de la M., feia classes d’Història en un centre educatiu.
A Espanya, treballa moltes hores fent feines de neteja.
«Aquí vaig entrar en la vida dels migrants, en la cursa per guanyar diners i tirar endavant, i no pots fer marxa enrere..., és la vida.»
L’autisme de la M. no la frena ni li impedeix saber que avui és un dia especial.
S’acaba l’escola.
Comença l’estiu. ■
▶ A la foto, la Maia, mare de la M., asseguda a casa seva durant l'entrevista.
|| Yohany L. Ayala
La calor pica des de fa setmanes. A la sala de la Unió d’Entitats de Can Sabaté, una vintena de persones ocupen les cadires disposades en cercle. Hi ha representants veïnals, tècnics municipals, responsables policials i membres d’entitats. Encara pesen els tirotejos, els incidents de la nau del passeig de la Zona Franca i les discussions que han sacsejat el barri les darreres setmanes. Però el vespre del 18 de juny, almenys durant dues hores, tothom comparteix una mateixa taula.
La Taula de Seguretat i Convivència de la Marina es reuneix en un moment especialment delicat. La preocupació per la inseguretat continua present, però la conversa acaba revelant una realitat molt més complexa: la de les persones que tenen por, la de les que viuen al carrer i la d’un barri que reclama respostes ràpides a problemes estructurals i que fa anys que s’arrosseguen.
La primera a intervenir és la regidora del districte, Raquel Gil, que repassa les actuacions realitzades les darreres setmanes. Explica les intervencions a la plaça de la Mediterrània i en diversos assentaments de persones sense sostre, les millores en neteja i manteniment de l'espai públic, així com les gestions amb la propietat i els cossos policials per evitar noves ocupacions de la nau del passeig de la Zona Franca.
Gil també informa dels canvis legislatius que l'Ajuntament impulsa conjuntament amb altres administracions, especialment en matèria de reincidència, tinença il·lícita d'armes de foc i delictes vinculats al tràfic de drogues. Quan alguns assistents pregunten quan es podran veure resultats, la regidora recorda que qualsevol modificació legal requereix amplis consensos polítics i processos de tramitació que poden allargar-se durant anys.
La reunió arriba, a més, pocs dies després que la Comissió de Presidència i Seguretat aprovés impulsar un pla integral per millorar la convivència i la seguretat als barris de la Marina i el Poble-sec. La iniciativa combina reforç policial, recuperació d'espais degradats i mesures d'acompanyament social. Paral·lelament, també s'ha reforçat el dispositiu de seguretat previst per a les festes majors dels barris. Després és el torn dels cossos de seguretat. L’inspector en cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Sants-Montjuïc, Jordi Fàbregas, reconeix que els darrers incidents han incrementat la percepció d’inseguretat al barri i explica les actuacions que s’estan desplegant per recuperar la confiança del veïnat. Tot i això, insisteix en una idea que repetirà diverses vegades durant la reunió: la Marina continua registrant uns nivells de delinqüència inferiors a la mitjana de Barcelona i, des del punt de vista de les dades, continua sent un barri segur.
Fàbregas informa que s’ha reforçat el servei policial a la zona i que s’ha destinat policia de proximitat específicament als barris de la Marina. També explica que s’ha tornat a intervenir sobre algunes de les persones vinculades als incidents de la nau del passeig de la Zona Franca després que intentessin instal·lar-se en un altre
La Marina busca resposte tensions de les darreres
La Taula de Seguretat i Convivència aborda els tirotejo persones sense sostre i les mesures impulsades per m
espai proper a la benzinera situada a prop de la comissaria.
L’inspector agraeix la col·laboració ciutadana i destaca la importància dels avisos i denúncies per poder actuar amb més rapidesa. També anuncia que en les properes setmanes l’ABP rebrà nous efectius, mentre es manté actiu el dispositiu extraordinari vinculat al Pla de Xoc aprovat recentment.
Més patrullatge uniformat i de paisà. Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana reforcen la presència policial per respondre a la preocupació ciutadana
Ara pren la paraula Agustín Méndez, inspector de la Guàrdia Urbana. Explica que el cos ha reforçat la presència policial al barri, especialment a través dels equips de proximitat, però també amb el suport d'altres unitats de la ciutat. Les actuacions se centren principalment a la plaça de la Marina i a la plaça de la Mediterrània, dos dels espais on s'han detectat més incidències i preocupació veïnal. A més, s'han incorporat patrulles específiques en horari de matí i tarda, així com vehicles de suport, amb l'objectiu de reforçar la prevenció i la percepció de seguretat.
Quan s'obre el torn de paraules, la conversa es desplaça ràpidament cap a una altra de les preocupacions que travessen el barri: la situació de les persones sense
sostre i els assentaments improvisats en diferents punts de la Marina i de Montjuïc. Simón Montero reclama una resposta més contundent davant els problemes de convivència, però introdueix també un matís que marcarà bona part del debat. "Cal reconèixer-los com a persones. No poden viure així, però tampoc podem nosaltres continuar sostenint el que això comporta", afirma.
Dues veïnes de l'Associació de Veïns de Port, que conviuen diàriament amb aquesta realitat, s'hi sumen. Expliquen el cansament acumulat i la preocupació que genera veure persones vivint sense les condicions mínimes per cobrir necessitats bàsiques. Cuinen a l'aire lliure, no disposen d'espais adequats per a la higiene i sovint s'instal·len en zones especialment sensibles des del punt de vista ambiental i de la seguretat. Les veïnes expressen especialment la seva inquietud pel risc d'incendi en alguns punts de la muntanya de Montjuïc. "I just aquesta zona té un accés difícil per als bombers", adverteixen. Les tendes de campanya són, en molts casos, l'únic refugi d'unes persones que han quedat fora
▶ Una vintena de representants d'entitats, associacions veïnals, serveis municipals i cossos policials van participar en la Taula de Seguretat i Convivència celebrada a Can Sabaté. A la imatge, la regido Manel Coronado, president de la Unió d’Entitats; personal tècnic municipal i membres del teixit associatiu del barri.
La Marina educa La Marina educa
La Marina és molt més que un conjunt d’escoles. És una comunitat que educa.
Cada matí, centenars d'infants i joves omplen els carrers del barri amb motxilles, somnis, preguntes i ganes d'aprendre. Darrere de cadascun d'ells hi ha famílies que acompanyen, mestres que inspiren, professionals que cuiden i entitats que obren portes a noves oportunitats.
Les escoles de la Marina són diverses, com ho són les persones que formen aquest barri. Hi conviuen llengües, cultures, històries i maneres diferents de veure el món. Aquesta diversitat és una de les nostres grans riqueses i ens ensenya cada dia que créixer junts és molt més valuós que créixer sols.
Educar no és només allò que passa dins d'una aula. També és el que passa a la biblioteca, al casal, al centre esportiu, a les places, als equipaments culturals i a cada espai on un infant se sent escoltat, respectat i estimat. Per això, quan parlem d'educació, parlem de comunitat. Parlem d'una xarxa de persones que treballen perquè tots els infants i joves tinguin oportunitats per desenvolupar els seus talents, construir el seu futur i sentir-se part d'un projecte compartit.
La Marina educa perquè creu en els seus infants. I els seus infants creixen sabent que darrere seu hi ha tot un barri disposat a acompanyar-los.
Els alumnes de l'escola Can Clos expliquen que els ha agradat més de les jornades En Trànsit
pàg. 2
L’Escola Alfageme participa en una campanya solidària de recollida de taps de plàstic pàg. 3
A/e: tiaflm.suplement@gmail.com
Adreça: Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1r pis 08038 Barcelona Tel. 93 296 80 00
Consell de redacció:
- Escoles SEAT, Polvorí, Bàrkeno, Can Clos, Enric Granados, Pau Vila, Alfageme, Ramon Casas, l'IES Montjuïc i IES Domènech i Montaner
Grup de comunicació de la TIAF
- Districte Sants-Montjuïc
Direcció de Serveis a les Persones i al Territori: Elena Molina.
- Associació de Mitjans de Comunicació Local (AMCL): Yohany L. Ayala
- Comunicació TIAF:
- Espai Jove la Bàscula.
- Espai Química Joves.
- Tècniques PDC la Marina.
Edició i maquetació: David Edo
Impressió: GestXXI
Tirada: 4.000 exemplars
Distribució gratuïta
DL: B-3220/94
Amb la col·laboració de:
Juliol 2026 / SUPLEMENT ESPECIAL / Nº 106
1 La meva aplicació favorita és Spotify. M’encanta escoltar música a totes hores i és més: Tinc el prèmium Duo.
2 Quan trobo alguna notícia a internet per saber-ne si és de fiar, investigo sobre aquesta, recopilo més d’aquesta i després vaig a veure alguna pàgina de diari a Internet com La Vanguardia a confirmar sí aquesta informació és fiable.
3 Opino que és saludable passar davant d’una pantalla com a màxim tres hores.
4 No acostumo a xatejar molt en Internet, per tant, només he tingut petits inconvenients, petites discussions.
5 Si pogués crear una aplicació per a nens de la meva edat, seria una aplicació per conversar amb altres nens, inclouria consells per a l'institut i recomanacions.
6 A mi, en lo personal, m’agrada més conversar amb els meus amics en persona, per algun motiu, m’agrada més: Li veig la cara, el puc
S O M C L AU
Fem pinya per aguantar el Castell
1 Quina és la teva aplicació o joc favorit i per què t’agrada tant?
2 Com saps si la informació que trobes a internet és certa o falsa?
3 Quant de temps creus que és saludable passar davant d’una pantalla cada dia?
4 Has tingut mai un problema o un malentès en un videojoc o aplicació? Com el vas solucionar?
5 Si poguessis inventar una aplicació per a nens com tu, com seria i què faria?
6 Creus que és millor parlar amb els teus amics en persona o per missatges? Per què?
7 Si haguessis d’explicar a algú com estar segur a internet, què li diries?
8 T’ha passat mai que una pantalla t’ha distret de fer alguna cosa important? Què era?
9 Com t’imagines els videojocs o aplicacions del futur?
10 Què prefereixes: jugar a l’aire lliure o jugar amb un videojoc? Per què?
abraçar, li puc contar un munt de coses sense necessitat d’àudios de més d’un minut o enormes textos.
7 Si hagués d’explicar-li a algú com estar segur a Internet, li explicaria que no es pot fiar al cent per cent d’algú, perquè realment no pot confirmar si és qui diu ser.
8 És normal que una pantalla et distregui de fer alguna cosa important, a mi no m’ha arribat a passar, cada cop que me n’oblido és perquè he hagut de fer alguna cosa realment important o perquè m’ho he deixat, sóc massa despistada.
9 No em puc imaginar les aplicacions al futur, mai sé el que em depararà el futur, només espero que no em consumeixi una pantalla.
10 Jo prefereixo jugar a l'aire lliure. He sortit moltes vegades amb amics i de veritat, es passa genial, m’he fartat a riure més d’una vegada, fins i tot em donava mal de panxa de tant riure.
Què
t’ha agradat més de les jornades En Trànsit?
edro Aguilar Martínez
Les jornades En Trànsit m’han semblat divertides i tranquil·les perquè van ser una estona per relaxar-se i saber com estàs per dins. El que més m’ha agradat ha sigut poder ensenyar el nostre treball a les mestres i als alumnes de l’escola Enric Granados. El que canviaria seria que també poguéssim venir les famílies.
T1 La meva aplicació favorita és Spotify perquè així puc escoltar música i el meu joc preferit és Brawl Stars perquè jugo amb els meus amics.
2 Perquè primer la busco i després m’asseguro si és la veritat.
3 Jo crec que el que és saludable passat davant d’una pantalla és d’una hora per dia com a màxim.
4 Sí, amb un amic perquè m’estava molestant i ho vam resoldre parlant.
5 Seria una aplicació per dibuixar, on tindríem imatges de personatges famosos de còmics, sèries, etc. Seria gratuïta perquè tothom pogués fer dibuixos.
6 En persona, ja que així podem expressar-nos millor.
7 Que no parli amb ningú que no conegui a internet, a videojocs o a qualsevol xarxa social.
8 Sí, estava mirant una pel·lícula, els meus pares van sortir i jo no vaig voler. Ells van anar a menjar gelat, al parc i moltes coses més. Jo vaig decidir no anar per quedar-me amb el mòbil.
9 Jo m’imagino que tot ho farà la intel·ligència artificial.
10 Jo prefereixo jugar a l’aire lliure perquè puc fer més coses.
L’ESCOLA segons...
T
Les jornades En Trànsit ens van permetre els nens i nenes de 3r i 4t ensenyar el que havíem treballat a altres mestres i els nens i nenes de l’escola Enric Granados.
P C
El que més m’ha agradat ha estat l’estona d’estar treballant amb l’Stephane perquè m’ha ensenyat a mirar en el meu interior.
els alumnes de l'escola Can Clos
anya Lucia Jurado Cañadas ire Valdés an André Mejía Laínez hiago
Fernández Daza
Les jornades En Trànsit m’han semblat una manera de treballar amb els companys i companyes les emocions a través del teatre i ensenyar-ho a altres persones. El que més m’ha agradat ha sigut poder ensenyar-lo a una altre escola. El que canviaria es poder ensenyar-lo a les famílies.
ALes jornades En Trànsit m’han semblat molt divertides i tranquil·les perquè vam fer activitats per altres nens i nenes d’una altre escola. El que més em va agradar es que vinguessin les nostres mestres i parlar dels nostres desitjos; va ser molt relaxant. El que canviaria que a l’hora de l’exposició poder posar música i que vinguessin les famílies.
Les jornades En Trànsit m’han semblat molt “guais” perquè era molt bo nic sentir l’emoció d’ensenyar una cosa que has preparat amb uns altres companys durant uns mesos. Una cosa que ha estat la meva estona preferida ha sigut veure les nostres tutores alegres perquè estaven orgulloses per el que havíem fet amb tant d’esforç.
hris Ismael Recio Pérez
Les jornades En Trànsit m’han semblat una manera d’aprendre amb nens i nenes d’altres escoles. M’ha agradat molt treballar amb l’Stephane. No canviaria res.
Lena Alonzo Montes de Oca
Anthony Benitez
Escola EL Polvorí
Bateig de vela de l’ escola Seat
Els alumnes de 6è, durant el mes d’abril, vam participar en l’activitat Viu la vela al Reial Club Marítim de Barcelona.
Al llarg de diversos dies, vam tenir l’oportunitat de navegar mentre apreníem les tècniques bàsiques de viratge i el maneig de la vela.
En finalitzar les sessions, també vam poder gaudir d’una estona de bany tots junts al mar, fet que va fer l’experiència encara més especial.
A l’Escola Alfageme creiem que els petits gestos poden tenir un gran impacte en la societat i en el medi ambient. Per aquest motiu, participem activament en una campanya solidària de recollida de taps de plàstic destinada a col·laborar amb l’Associació Forçame de Lloret de Mar. Aquesta entitat es va crear arran del diagnòstic de la malaltia AME (Atròfia Muscular Espinal) detectada a un nen als 5 mesos d’edat (octubre 2014). Fins aleshores, no s’investigava sobre aquesta malaltia a l’Hospital Sant Joan de Déu. Es va organitzar una primera trobada en la qual es van recaptar uns 25.000€, i a partir d’aquesta primera donació es va poder obrir una línia d’investigació en aquest hospital. El nen, que es deia Aran, va morir als 8 mesos d’edat. Des d’aleshores (2015), s’han aportat més de 140.000€.
Aquesta iniciativa ens permet unir esforços entre alumnes, famílies i professorat amb un objectiu comú: ajudar persones que ho necessiten i, al mateix temps, fomentar valors de solidaritat, responsabilitat i respecte pel nostre entorn. La recollida de taps és una acció molt senzilla, però amb un valor enorme. Tots els taps de plàstic que normalment llencem poden convertir-se en una ajuda important quan es reciclen correctament. Els diners obtinguts gràcies al reciclatge d’aquests taps serveixen per donar suport als projectes solidaris i a les activitats que impulsa l’associació. D’aquesta manera, un objecte tan quotidià com un tap es transforma en una oportunitat per ajudar altres persones i contribuir a una causa social. A més del vessant solidari, aquesta
En conjunt, va ser una activitat molt enriquidora, divertida i inoblidable.
Esperem poder repetir aquesta proposta d’educació física i tornar a navegar amb l’escola en el futur.
Nermin, Ainara i Danna
TapS sOliDariS
activitat també té una funció educativa molt important. A través de la campanya, els infants aprenen la importància del reciclatge i de la cura del medi ambient. Reciclar no només ajuda a reduir residus i protegir la natura, sinó que també ens ensenya que tots podem aportar el nostre granet de sorra per construir un món millor.
Amb iniciatives com aquesta, l’alumnat pren consciència de la necessitat de reutilitzar materials i de reduir l’impacte ambiental que generem en el nostre dia a dia. Des de l’escola animem totes les persones de l’entorn a participar en aquesta campanya portant taps de plàstic. Es poden recollir taps de begudes, productes
de neteja, productes d’higiene personal i altres envasos similars. Cada tap compta i cada aportació és important. Quan moltes persones collaboren en una mateixa causa, els resultats poden ser extraordinaris. Estem molt satisfets de poder formar part d’aquesta iniciativa solidària i de col·laborar amb l’Associació Forçame de Lloret de Mar. Gràcies a la implicació de tota la comunitat educativa, podem continuar ajudant i demostrant que la solidaritat i l’empatia són valors fonamentals. Entre tots i totes podem aconseguir grans coses.
Moltes gràcies per la vostra collaboració, suport i generositat!
Segueix-nos a @labascula038 www.labascula.cat
La Bàscula surt al carrer per Festa Major amb una mostra de talent jove i el directe de Laribal
La plaça de la Marina es convertirà aquest divendres 19 de juny en un gran escenari obert a la creativitat juvenil. En el marc de la Festa Major del barri, l’Espai Jove La Bàscula sortirà de les seves instal·lacions per portar al carrer una mostra de final de curs dels tallers que han omplert d’activitat el centre durant l’any.
La jornada serà una celebració col·lectiva de la cultura feta des dels joves i per als joves, amb actuacions de batucada, cant, combos musicals, dibuix i dancehall. Una programació diversa que reflecteix la manera de treballar de La Bàscula: espais de creació oberts, participatius i connectats amb els interessos reals dels adolescents i joves del barri de la Marina.
Des de l’equip del centre destaquen que aquesta mostra no és només un final de curs, sinó una oportunitat per compartir amb el barri el procés creatiu que es viu durant tot l’any als tallers, i per visibilitzar el talent que sovint es genera en espais de proximitat.
Laribal, una de les veus emergents del Pedrera 3.8
Un dels moments destacats de la jornada serà el concert de Laribal, un dels grups guanyadors del projecte Pedrera 3.8 d’aquest any. El duet, format per Ayman i Pedro, porta a l’escenari una proposta musical que beu de múltiples influències i que es construeix des de la barreja de sensibilitats culturals i musicals.
Tal com expliquen, el seu so neix precisament d’aquesta diversitat: “venim de llocs diversos, però el que tenim en comú és la sensibilitat de saber apreciar el que està ben fet i els sons i la manera de fer que ens agraden”, expliquen, destacant com les seves referències no sempre són estrictament musicals, sinó també vitals i culturals.
En el seu cas, aquestes influències van des del rock llatinoamericà i les músiques del Carib —com salses, boleros o cumbias— fins a la cançó
d’autor. També apareixen referents del pop indie internacional, amb noms com The Strokes, Phoenix o Franz Ferdinand, així com la cançó d’autor en català, amb influències com Manel o Jorge Drexler com a espais de trobada creativa.
Cançons que parlen del present i del territori
Les seves cançons, expliquen, estan travessades pel moment present: “el que passa al món, al territori, a la ciutat, als nostres cossos i als nostres caps”. Les lletres aborden temes com les frustracions de la precarietat laboral, les ganes de viure i crear, les relacions afectives o el contrast entre ciutat i natura, moviment i calma.
Tot això es combina amb “el ball
dels sons de les nostres dues guitarres, de les nostres veus i d’una aparent simplicitat musical molt pensada”, que dona forma a un directe que consideren essencial en el desenvolupament del projecte.
Un projecte en creixement i en moviment
Laribal viu ara un moment de consolidació i expansió. Tal com expliquen, tenen “moltes ganes de seguir tocant i movent-nos”, i aposten per portar el seu directe a espais com ateneus, casals, festes majors o centres cívics, especialment en un context on no sempre és fàcil tenir visibilitat a les xarxes. En paral·lel, estan treballant per portar el directe “a un altre nivell”, experimentant amb instruments
i sonoritats, i iniciant el procés de gravació del seu primer disc llarg. “Anem a poc a poc perquè volem respectar els nostres ritmes, però hi treballem de manera constant”, expliquen.
El seu procés creatiu també és compartit i canviant: sovint una cançó neix d’una idea musical i lírica que es transforma amb els arranjaments i el treball conjunt, fins que pren forma definitiva sobre l’escenari. “Les cançons poden néixer de forma molt heterogènia”, expliquen, en un procés que combina intuïció, treball col·lectiu i experimentació.
El valor dels espais com La Bàscula
Per a Laribal, espais com La Bàscula són imprescindibles. “Crec profundament en la importància d’espais així on la cultura es desenvolupa i es cultiva”, expliquen, destacant el paper dels equipaments de proximitat en la creació cultural.
També posen en valor l’acompanyament professional i els recursos que ofereixen aquests espais: “tenir espais d’assaig públics, formacions assequibles i professionals motivats ajuda moltíssim a qualsevol que vulgui fer música a la ciutat”.
Una festa per compartir creació i barri
La jornada d’aquest divendres 19 de juny, vol ser també una invitació oberta al barri per compartir el procés creatiu que es viu dins de La Bàscula. No es tracta només d’una mostra final, sinó d’un espai de trobada entre joves creadors, famílies i veïnat.
La plaça de la Marina es convertirà així en un punt de connexió entre cultura i comunitat, on la música, la dansa i les arts visuals es trobaran en un mateix espai obert. Una celebració col·lectiva del talent jove que creix al barri i que surt al carrer per fer-se visible i compartit.
dora
tes davant les s setmanes
os recents, la situació de les millorar la seguretat al barri
dels circuits més elementals d'habitatge i protecció social.
La preocupació no és només teòrica. Diversos assistents recorden incidents recents, entre ells una agressió amb arma blanca al carrer Sant Eloi. "Els polítics han de solucionar-ho; per això hi són", reclama Rafael Ochoa.
Més endavant, la regidora Raquel Gil insisteix que s'està
Jordi Fàbregas, inspector de l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra
Treballem per recuperar la confiança del veïnat, però les dades continuen indicant que la Marina és un barri segur
treballant per donar resposta a les diferents situacions, però reconeix també que algunes requereixen temps i que d'altres depenen de competències que van més enllà de l'àmbit municipal.
La conversa continua i reapareix una preocupació que travessa bona part de les intervencions: els tirotejos de les darreres setmanes. Feia anys que el barri no vivia episodis semblants i l’impacte emocional continua molt present.
Rosalia Fernández, de l’Associació de Veïns de Can Clos, demana ajuda i adverteix que fa temps que perceben un deteriorament de la situació. En la mateixa línia, Laura Julibert, de l’Associació de Comerciants, reconeix que la sensació d’inseguretat s’ha estès també entre els establiments del barri.
Però la reunió deixa entreveure una altra inquietud. Apareix el temor que la preocupació per la seguretat acabi derivant en discursos que identifiquin migració i delinqüència com si fossin una mateixa realitat. Les intervencions, en general, es mouen en una altra direcció: la de reclamar solucions als problemes sense convertir l’origen de les persones en un factor de sospita.
Mentrestant, la gerent del Districte, Àfrica Cardona, modera la sessió, distribueix els torns de paraula i evita que les converses paral·leles acabin monopolitzant el debat. Tothom pot intervenir. Hi ha moments d'acord i moments de discrepància. Hi ha veïns que reclamen respostes més ràpides i responsables institucionals que expliquen les actuacions en marxa, però també les limitacions i els tempos de l'administració.
Durant prop de dues hores, el 18 de juny, el barri parla i l'Administració escolta. Pot semblar una cosa menor, però no ho és. En temps de desconfiança cap a les institucions, veure responsables polítics, tècnics municipals, policies i veïnat compartint espai, donant explicacions i rebent crítiques continua sent un exercici molt necessari. Potser la crisi de confiança que travessen moltes democràcies també obliga a recuperar una pràctica que els barris havien conegut bé: la conversa directa, la discrepància i la construcció pacient d'acords i respostes que necessiten la implicació i la col·laboració de tothom. Potser, precisament, per aquí també passa una part de la solució. ■
Què preveu el pla de xoc?
La Comissió de Presidència i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el 18 de juny impulsar un pla integral per millorar la convivència i la seguretat als barris de la Marina i el Poble-sec. La proposta, presentada per ERC, va rebre el suport del PSC, Junts i Barcelona en Comú, l’abstenció del PP i el vot en contra de Vox. La iniciativa combina diverses línies d’actuació:
• Reforç de la presència de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra.
• Recuperació i millora d’espais degradats.
• Seguiment dels punts que generen conflictes de convivència.
• Actuacions específiques amb joves i persones en situació de vulnerabilitat.
• Impuls de la mediació i del treball de proximitat amb el veïnat.
Durant la reunió de la Taula de Seguretat i Convivència, els responsables policials van explicar que el dispositiu ja ha comportat més patrullatge uniformat i de paisà, mentre que els serveis municipals continuen intervenint en assentaments i situacions de vulnerabilitat presents al barri. Durant el debat municipal, els grups que van donar suport a la iniciativa van coincidir que la resposta als problemes de seguretat ha de combinar més presència policial amb actuacions socials i comunitàries.
dora Raquel Gil; els inspectors Jordi Fàbregas (Mossos d'Esquadra) i Agustín Méndez (Guàrdia Urbana);
La Fundació Francesc Candel posa punt final a més de vint anys de trajectòria
La Fundació Francesc Candel tancarà definitivament aquest mes de juny després de més de dues dècades d'activitat dedicada a preservar i difondre el llegat de l'escriptor i cronista dels barris Francesc Candel. Així ho va explicar la vicepresidenta de l'entitat, Gal·la Cortadellas, durant una entrevista al programa Sintonia amb els Barris de La Marina FM 102.5.
Segons Cortadellas, la decisió no és sobrevinguda i respon a una reflexió iniciada fa anys sobre el paper de la fundació una vegada commemorat el centenari del naixement de l'autor. “La fundació va néixer amb Paco Candel viu i al voltant de la seva figura. Es va considerar que era un bon moment per tancar aquesta etapa després d'haver celebrat l'Any Candel i haver fet valdre el seu relat”, va assenyalar.
La clausura de l'entitat comportarà també l'abandonament de la seva seu a Can Sabaté, un espai municipal que passarà a ser ocupat per altres entitats del barri. Tot i això, Cortadellas va insistir que el projecte i els valors associats a la figura de Candel continuaran vius a través d'altres iniciatives i organitzacions.
La vicepresidenta va destacar precisament l'èxit de l'Any Candel, celebrat durant l’any 2025, que va permetre apropar l'obra de l'escriptor a noves generacions i impulsar debats sobre immigració, cohesió social
“La fundació va néixer amb Paco Candel viu. Es va considerar que era un bon moment per tancar aquesta etapa després d'haver celebrat l'Any Candel i haver fet valdre el seu relat”
i convivència arreu de Catalunya. “Molta gent s'ha fet seu Candel i el seu relat. Han sorgit iniciatives que ni tan sols coneixíem i això és una bona notícia”, va afirmar.
Entre els projectes que tindran continuïtat hi ha la futura Xarxa Candel, una iniciativa
impulsada per membres de l'actual patronat amb l'objectiu de mantenir viu el debat sobre la cohesió social, la interculturalitat i la construcció col·lectiva del país.
Pel que fa al patrimoni documental de la fundació, Cortadellas va explicar que els arxius ja es troben dipositats entre la Biblioteca de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya. Els llibres i altres materials que es conservaven a la seu de Can Sabaté han estat cedits a la Biblioteca Francesc Candel, on continuaran a disposició de veïnes, veïns i persones investigadores.
Malgrat el tancament de la fundació com a entitat jurídica, Cortadellas es mostra convençuda que el llegat de Francesc Candel continuarà vigent. “El NIF s'acaba, però el projecte continua”, va resumir. ■ Redacció
David Bondia rep el suport majoritari per continuar com a Síndic de Greuges
David Bondia ha estat el candidat més votat en la fase de participació ciutadana per escollir la persona que ocuparà el càrrec de Síndic de Greuges de Barcelona durant el període 2026-2031. L'actual síndic, que exerceix el càrrec des del 2021, ha obtingut 2.064 suports ciutadans (el 76% del total) i l'adhesió de 25 entitats (50 entitats van presentar la seva candidatura), davant dels 643 suports i les sis adhesions rebudes (4 entitats van presentar la seva candidatura) per l'altra candidata, Gemma Calvet.
En total, 2.707 persones i 31 entitats han participat en aquesta fase del procés, que no és vinculant, però permet traslladar al Plenari del Consell Municipal el posicionament de la ciutadania abans de la votació definitiva.
La decisió final correspondrà als grups municipals durant el Ple de l'Ajuntament de Barcelona d'aquest mes de juliol, on caldrà una majoria de dos terços perquè una de les candidatures sigui escollida per exercir el càrrec durant els pròxims cinc anys.
Professor de Dret Internacional Públic i especialista en drets humans, Bondia és Síndic de Greuges de Barcelona des del 2021. Durant aquest mandat ha impulsat la defensa dels drets socials, l'accés a l'habitatge, la igual-
L'actual síndic, que exerceix el càrrec des del 2021, ha obtingut 2.064 suports ciutadans (el 76% del total) i l'adhesió de 25 entitats, davant dels 643 suports i les sis adhesions rebudes per l'altra candidata, Gemma Calvet
tat i la millora dels serveis públics com alguns dels eixos principals de la seva actuació.
La seva vinculació amb els barris de la Marina és també coneguda. L'any 2024 va rebre un dels reconeixements atorgats per
La Marina per la seva trajectòria en defensa dels drets de la ciutadania i aquesta darrera temporada ha participat mensualment en el programa Sintonia amb els Barris de La Marina FM 102.5, on aborda qüestions relacionades amb els drets de la ciutadania i l'actualitat municipal.
Després d'haver estat el candidat amb més suport ciutadà, la continuïtat de David Bondia al capdavant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona quedarà ara en mans de la votació del Plenari del Consell Municipal. ■
Retahílas Mar Montilla
Las rosas son delicadas, pero contienen espinas
Acuño el término con el que Youssef El Maimouni se refiere a las mujeres trans en su magnífica novela Nadie salva a las rosas, aunque no alivie mi dolor.
Mi hija se fue de Erasmus a Turquía. Estudia agroecología y su misión básica en aquella pintoresca aldea del Mediterráneo consistía en ordeñar vacas y elaborar quesos. Una aventura con la que soñaba impaciente, tras recibir la beca.
Primero visitó mezquitas, se empapó de la cultura y belleza de aquel país, se deleitó escuchando la voz del muecín que llama a la oración y se maravilló con la hospitalidad de los turcos, que la hicieron sentir como en casa.
Le extrañó ser la única estudiante destinada a esa granja, pero su jefe era amable, y ella desempeñaba sus tareas confiada, feliz. Ha viajado muchísimo y ha tratado con todo tipo de personas. Vamos, que no le falta calle.
Una noche, el lobo se despojó de su piel de cordero y se coló en la habitación de la rosa. No llamó a la puerta, ni pidió permiso. Hubo un forcejeo y la bestia, que era más fuerte, venció a la bella. Muerta de miedo, se escapó a la mañana siguiente.
La violencia institucional que sufrió después, de comisaría en comisaría, acompañada por dos funcionarias del consulado español, fue casi peor que la propia agresión. En los juzgados de Estambul parecían más interesados en averiguar qué tiene ella entre las piernas que en condenar al violador.
Nadie salva a las rosas. Se las considera objetos sexuales, fetiches, motivo de escarnio. Mi niña ahora está a salvo, y sin embargo furiosa, decepcionada, indignada. Con su corazón tan hecho trizas como el mío. ■
▶ Gal·la Cortadellas (segona a la dreta), vicepresidenta de la Fundació Francesc Candel, durant una entrevista al programa Sintonia amb els Barris.
Arxiu La Marina
Enrique Llacer Sabio
Trilogia
Després d'analitzar en l’anterior el desafecte cap a les dones com un dels pilars de la masculinitat hegemònica, és el torn del segon mandat d'aquesta Trilogia de la Masculinitat: un home no és un nen.
La sèrie Half Man retrata cruament les devastadores conseqüències d'aquest precepte a través de la tèrbola relació de dos germanastres, en Niall i en Ruben, vinculats de forma gairebé exclusiva per la violència, la vergonya i la castració emocional.
Al llarg de tres dècades, tots dos acumulen un dolor i unes inseguretats que mai verbalitzen. És el pes de l'autosuficiència imposada: demanar ajuda esdevé una amenaça a la pròpia identitat, i mostrar patiment es penalitza com una feblesa que aboca irreversiblement a l'aïllament.
Aquest mandat social empeny molts homes a patir en silenci abans que exposar la seva vulnerabilitat. Per això en Niall s'encarrega de resoldre els seus conflictes internament, evitant mostrar-se feble davant d'en Ruben, qui el veu com un referent. Una gestió solitària de la vergonya que el desestabilitza i el porta a prendre decisions profundament autodestructives.
En Ruben, en canvi, es construeix com l'epítom perfecte d'aquesta premissa: fort, resistent i independent. Tanmateix, com més s'esforça a semblar autosuficient, més mal es fa a si mateix i als qui l'envolten.
Sense caure en el spoiler, la sèrie llança una advertència demolidora: quan els homes es neguen a habitar espais segurs per compartir la por, la tristesa o la dependència, el silenci sempre s'acaba esquerdant. I ho fa de la pitjor manera: en forma d'ira, agressivitat o la destrucció absoluta dels vincles. ■
Les cigarretes electròniques no són innòcues
Cada cop és més habitual veure persones inhalant a través d’uns dispositius moderns que generen núvols blancs i aromes atractives. Les cigarretes electròniques, conegudes popularment com a vapejadors, s’han estès ràpidament, especialment entre la població jove, sota una falsa aparença de modernitat i seguretat. Però darrere d’aquest núvol aparentment inofensiu s’amaguen riscos per a la salut cada vegada més preocupants.
No és només vapor d’aigua Un dels errors més freqüents és pensar que aquests dispositius només emeten vapor d’aigua. En realitat, generen un aerosol que conté substàncies químiques, partícules ultrafines i compostos potencialment tòxics. Aquestes partícules ultrafines poden arribar a les zones més profundes dels pulmons i provocar inflamació i dany als teixits respiratoris.
Les onades de calor són cada vegada més freqüents i intenses a causa del canvi climàtic. A Barcelona, les altes temperatures poden afectar greument la salut de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables. Per aquest motiu, tant el Canal Salut de la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona impulsen mesures i recomanacions per prevenir els efectes adversos de la calor extrema.
L’excés de calor pot provocar deshidratació, esgotament, cremades solars i, en els casos més greus, un cop de calor. Aquest trastorn es produeix quan el cos és incapaç de regular la seva temperatura i requereix atenció mèdica immediata. Entre els símptomes hi ha mal de cap intens, mareig, nàusees, pell calenta i seca, rampes musculars o alteracions del pols.
El Canal Salut resumeix la prevenció amb l’anomenat “ABC de la calor”:
- Aire - Beure - Casa
En primer lloc, és important buscar espais frescos i ventilats, evitar l’exposició directa al sol durant les hores centrals del dia i utilitzar roba lleugera i transpirable. En segon lloc, cal beure aigua de manera freqüent encara que no es tingui set, evitant les begudes alcohòliques o amb excés de sucre. Finalment, a casa es recomana mantenir les persianes abaixades durant les hores de més insolació i aprofitar la nit per ventilar els espais.
Les persones grans, els infants, les dones embarassades, les persones amb
A més, molts consumidors creuen que utilitzen productes sense nicotina, però no sempre és així, doncs moltes cigarretes contenen aquesta substància altament addictiva. La nicotina afecta especialment el cervell en desenvolupament dels adolescents i joves, afavorint la dependència i dificultant-ne l’abandonament. Tot i això, la percepció de risc continua sent baixa. Segons dades recents, només el 38,8 % dels estudiants d’educació secundària considera que l’ús ocasional de cigarretes electròniques és perjudicial per a la salut. Aquesta falsa sensació de seguretat converteix el vapeig en una porta d’entrada al consum de nicotina i, posteriorment, al tabac convencional.
Conseqüències que poden aparèixer a curt termini Els efectes sobre la salut no són només una preocupació de futur. Recentment, es va
notificar a Barcelona un cas d’EVALI en una persona jove. L’EVALI és una lesió pulmonar associada a l’ús de cigarretes electròniques que pot aparèixer després de poques setmanes d’iniciar el consum. Aquesta malaltia pot provocar tos, dificultat per respirar, dolor toràcic, febre, nàusees i, en els casos més greus, requerir hospitalització i ingrés a una unitat de cures intensives.
Aquests casos ens recorden que inhalar substàncies químiques i aromatitzants no és una pràctica innòcua, sinó una agressió directa al sistema respiratori. Protegim la salut de tothom La normativa vigent prohibeix la venda de cigarretes electròniques a menors de 18 anys i en restringeix l’ús en diversos espais públics per protegir la salut de la població.
Davant la creixent popularitat d’aquests productes, cal recordar que no s’han de considerar una alternativa saludable al tabac ni una eina exempta de riscos. Si necessites ajuda per a deixar de fumar, consulta a la teva infermera o metgessa d’atenció primària ■
Blanca Sitges Vernis Infermera especialista en Familiar i Comunitària. CAP Doctor Carles Ribas
Prevenció de l’onada de calor a Barcelona
malalties cròniques i aquelles que prenen determinats medicaments tenen un risc més elevat de patir els efectes de la calor. Per això és fonamental mantenir-hi un contacte freqüent i assegurar-se que s’hidraten correctament i disposen d’un entorn fresc. L’Ajuntament de Barcelona complementa aquestes recomanacions amb el Pla Calor, un conjunt d’actuacions destinades a protegir la població durant els episodis de temperatures extremes. Entre les mesures destaca la xarxa de refugis climàtics, formada per equipaments públics i espais verds que ofereixen confort tèrmic durant els dies més calorosos. També es facilita informació sobre fonts d’aigua potable i es reforça l’atenció a les persones vulnerables. Entre els espais identificats com a refugis climàtics al barri de La Marina podem trovar el Mercat de La Marina, la biblioteca Francès Candel, els centres cívic com
PARLANT CLAR
Joan Antoni Reyes i Blanco
La calor i les resistències
Vivim dies de calor extrema. Els termòmetres baten rècords i ja ningú no discuteix que el canvi climàtic ha deixat de ser una amenaça futura per convertir-se en una realitat present. Però no tots els canvis que patim tenen origen en la temperatura. També hi ha altres fenòmens, igualment preocupants, que alteren els comportaments, les actituds i els estats d’ànim. La incertesa, la por, l’angoixa o la sensació que el futur immediat és cada vegada més difícil de preveure formen part de l’estat d’ànim col·lectiu.
En aquest context, hi ha una paraula que sovint oblidem: resistència.
Resisteixen les famílies que intenten arribar a final de mes. Resisteixen els petits comerços. Resisteixen les entitats culturals i socials. I també resisteixen aquells projectes de comunicació de proximitat que, des de fa dècades, intenten explicar la vida dels barris.
A la Marina en sabem alguna cosa. L’Associació de Mitjans de Comunicació Local, el diari La Marina i La Marina FM 102.5 formen part d’una història de més de quaranta anys. Hem superat crisis econòmiques, canvis tecnològics i dificultats de tota mena. Ho hem fet gràcies a moltes persones voluntàries que han dedicat temps i il·lusió a aquest projecte.
Però arriba un moment en què el voluntarisme, per si sol, no és suficient. Si volem mantenir serveis útils per a la comunitat, cal professionalitzar-los. En el nostre cas, això ha significat crear llocs de treball i consolidar un equip estable.
el de Pepita Casanelles i la Cadena, la Clínica Sant Antoni, els casals de gent gran com el de la Capa i el del Polvorí, el CAI i l’espai jove la Bàscula. Es poden consultar els horaris en la web de l’Ajuntament de Barcelona.
Durant una onada de calor es recomana evitar l’activitat física intensa entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda, utilitzar protecció solar, portar gorra o barret i buscar espais amb ombra. A la feina, és convenient adaptar els horaris, fer pauses freqüents i mantenir una hidratació constant. La prevenció és la millor eina per reduir els riscos associats a la calor extrema. Seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries i utilitzar els recursos disponibles a la ciutat permet afrontar l’estiu amb més seguretat i protegir la salut de tota la ciutadania. ■
CAP la Marina
I aquí apareix una reflexió que va molt més enllà del nostre cas. Costa entendre per què les administracions no aposten de manera decidida pels projectes de proximitat que generen cohesió social. Parlem de mitjans de comunicació, però podríem parlar igualment d’associacions culturals, esportives o educatives.
Durant anys hem elevat la figura del gestor, de l’administrador i del tècnic. Tot això és necessari. Però també calen lideratges amb sensibilitat social, capacitat d’escolta i compromís amb el territori.
Barcelona no s’ha construït només des dels despatxos. S’ha construït gràcies a milers de persones que han posat, i continuen posant, l’espatlla perquè els nostres barris siguin dignes, habitables i democràtics. Barris conscients que, si deixem d’empènyer, acabem retrocedint. I aquesta també és una forma de resistència. ■
“L'objectiu és tornar a lluitar per l'ascens i construir un projecte sòlid amb gent de la casa”
|| Pau Llopis
L'Iberia afronta un nou canvi de rumb després d'una temporada que ha acabat amb el descens a Tercera Catalana. Malgrat el cop esportiu, el club ja treballa amb la mirada posada en el futur. El director esportiu, Eric Galán, i el segon entrenador del primer equip, Aitor Roldán, analitzen les causes del descens, expliquen els canvis que s'han introduït durant els darrers mesos i detallen el projecte que vol consolidar una base de jugadors i tècnics vinculats al barri i al club.
Com valoreu una temporada que ha acabat amb el descens de categoria?
Eric: La valoració és molt negativa. No esperàvem aquest desenllaç. La pretemporada havia estat bona i teníem expectatives de competir bé a Segona Catalana. Però vam encadenar mals resultats des de l'inici i en cap moment vam aconseguir trobar una dinàmica positiva que ens permetés reaccionar.
Aitor: Quan vam arribar nosaltres, la situació ja era molt complicada. Evidentment, hi ha una part mental, però també hi ha aspectes futbolístics que no acabaven de funcionar. Veníem d'un canvi important d'estil i de metodologia, i no era realista pensar que l'equip començaria a guanyar partits immediatament.
Per tant, el principal problema ha estat mental?
Eric: Des de la meva perspectiva, sí. Crec que no vam saber capgirar la dinàmica negativa. És responsabilitat de tothom. Dels jugadors, dels entrenadors i també del club. Quan acumules derrotes, arriba un punt que costa molt tornar a aixecar el cap.
Aitor: Jo crec que és una suma de factors. El component mental ha estat important, però també hi ha hagut qüestions esportives. Tot plegat s'ha anat acumulant fins a crear una situació molt difícil de revertir. Aitor, què et vas trobar quan vas arribar al vestidor?
Aitor: Un repte il·lusionant però també complex. Era la meva primera experiència com a entrenador al futbol amateur i arribàvem a un equip que feia temps que no guanyava. A més, els jugadors ja havien passat per altres entrenadors durant la mateixa temporada. Vam intentar adaptar-nos-hi ràpidament i aprofitar aquests mesos per conèixer millor la categoria i preparar el futur.
Quin era l'objectiu real quan vau assumir el càrrec?
Eric: Quan vam parlar amb ells ja els vam transmetre que la salvació era molt complicada. El nostre objectiu va passar a ser construir una base sòlida per a la temporada següent. Volíem que els jugadors tornessin a gaudir entrenant, que hi hagués
Tenim una base sòlida, un cos tècnic en qui confiem i una plantilla que creiem que pot competir per ser campiona. Ningú pot garantir un ascens, però sí que podem garantir treball
un bon ambient i començar a treballar el projecte de futur.
Aitor: També volíem recuperar hàbits de treball. Que la gent entrenés bé, que hi hagués exigència i que els jugadors se sentissin còmodes dins d'un projecte amb continuïtat.
Malgrat els resultats, amb què us quedeu d'aquesta temporada?
Eric: Amb el compromís dels jugadors. Tot i estar pràcticament descendits durant mesos, hem continuat tenint 18, 19 o 20 jugadors entrenant. Això diu molt del grup. També destacaria que, malgrat perdre molts partits, l'equip ha competit gai-
rebé sempre. Moltes derrotes han estat per la mínima i els rivals ens reconeixien que érem un equip difícil.
Aitor: Jo afegiria la integració dels juvenils. Han debutat diversos jugadors formats a la casa en una categoria tan exigent com la Segona Catalana. Això és molt important perquè demostra que hi ha una connexió real entre l’EFA Pedraza i l'Iberia i que els joves tenen una via per arribar al primer equip. Quines lliçons extreu el club després d'aquest descens?
Eric: Hem reflexionat molt. Potser fins ara havíem apostat per perfils amb experiència en el futbol amateur, però ara creiem que és important construir un projecte més estable i identificat amb el club. Volem més gent de la casa, tant a la plantilla
com al cos tècnic, i una idea de treball a mitjà i llarg termini.
També heu parlat de la necessitat de més suport extern.
Eric: Sí. És una realitat. A Segona Catalana hi ha molts equips que poden oferir incentius econòmics als jugadors i nosaltres no podem. Tot el que hem aconseguit ha estat gràcies a la confiança en el projecte. Per això necessitem més persones i empreses que vulguin implicar-se i ajudar-nos a continuar creixent.
L'objectiu de la temporada vinent és tornar a pujar?
Aitor: Evidentment volem competir per l'ascens. Després el futbol decidirà, però l'objectiu és construir una plantilla preparada per estar a la part alta de la classificació i lluitar fins al final.
Eric: A mi, si puc escollir, m’agradaria pujar de categoria de manera directa i no haver de tornar a passar pel patiment del play-off, com va passar l’any passat. [Rialles].
Ara mateix ja tenim 19 jugadors confirmats. Catorze són renovacions de futbolistes que volíem mantenir i també hi ha diverses incorporacions procedents de categories superiors. Estem satisfets perquè hem aconseguit conservar el bloc principal de l'equip sense disposar de recursos econòmics per competir amb altres clubs. Per tant, hi ha motius per ser optimistes?
Eric: Sí. Ningú pot garantir un ascens, però sí que podem garantir treball. Tenim una base sòlida, un cos tècnic en qui confiem i una plantilla que creiem que pot competir per ser campiona.
Quin missatge envieu a l'afició?
Eric: Que continuïn confiant en nosaltres. Quan vam arribar ens vam comprometre a professionalitzar el club al màxim, a cuidar la seva imatge i a fer les coses seriosament. Crec que això s'ha aconseguit. Ara volem fer el següent pas i tornar a portar l'Iberia a categories competitives.
Aitor: L'afició és fonamental. Ho vam veure durant l'ascens de fa dos anys i sabem la força que té el barri quan s'hi implica. Volem que la gent senti que forma part d'aquest projecte, perquè l'Iberia no és només dels jugadors o dels entrenadors, és de tot el barri. ■
LA MARINA del comerç associat
El Celler La Marina, un comerç amb ànima que deixa empremta al barri
Hi ha establiments que, amb el pas dels anys, es converteixen en molt més que una botiga. El Celler La Marina n'és un clar exemple. Després de deu anys al capdavant del seu propi negoci, la Rosa Belda i la seva filla Elena abaixen la persiana deixant un buit que anirà molt més enllà del comerç.
El Celler La Marina ha estat un espai on la tradició ha trobat el seu lloc. La venda de vi i licors a dojo, una acurada selecció de vins embotellats i destil·lats i, sobretot, l'assessorament de la Rosa i l’Elena, grans coneixedores del món vitivinícola, han fet que molts clients hi entressin buscant un bon vi i hi trobessin també una conversa, un consell i un tracte proper.
Però si alguna cosa ha fet especial aquest celler ha estat la seva manera d'entendre el barri. La Rosa i l'Elena han convertit el seu establiment en un lloc de trobada, d'aquells on els veïns s'aturen a parlar, comparteixen experiències i se senten com a casa. Un co-
merç que ha ajudat a mantenir vius els carrers i les relacions entre les persones.
Des de l'Associació de Comerciants La Marina volem agrair-los també la seva implicació constant en la vida del barri. Sempre disposades a participar en les activitats de l'eix comercial i a donar suport a les iniciatives col·lectives, han estat un exemple del que significa creure en el comerç local i en la força de treballar plegats.
El tancament del Celler La Marina és el final d'una etapa, però també l'oportunitat de reconèixer una feina feta amb passió, professionalitat i estima. La Rosa i l'Elena deixen un llegat que va més enllà de les ampolles de vi: el d'un comerç amb ànima, d'aquells que fan barri i que es guanyen un lloc en la memòria de tots.
Gràcies per aquests deu anys de compromís, de proximitat i de dedicació. La Marina us trobarà a faltar.
Botigues associades:
ADMINISTRACIÓ LOTERIA
ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA
Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98
ADMINISTRACIÓ FINQUES
FINQUES PÉREZ ASSOCIATS Ferrocarrils Catalans, 117 933 18 63 76
ANIMAL DOMÈSTIC
MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402
PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079
PERRUQUERIA CANINA AUUUKAN
Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, baixos 3. 614 49 76 78
ARTS GRÀFIQUES
CELIA SERVEIS GRÀFICS
C/ Energia, 32. 628635753
ASSESORIES-GESTORIES
ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA Telf. 93 419 52 87
Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a
BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 18 Telf. 932989977 / 609932494
ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ
ASESOR EN SEGUROS
c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408
AUTOESCOLES
AUTOESCOLA ZONA FRANCA
Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12
AUTOMÒBILS
KIA AR MOTORS
C/ Motors, 140 932239288
BENESTAR LEVAKESH CENTER BARCELONA Foneria, 21 936059881 636162553
BUGADERIA
LA WASH c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460
CELLERS
CELLER LA MARINA
c/ Aviador Duran, 2. 680188509
COOPERATIVES
KERAS BUTI
Carrer Ulldecona, 28 641158191
CORREDURIES D’ASSEGURANCES
GEXBROK BARCELONA
C/ Gran Via Corts Catalanes, 144
Telf. 93 606 19 17
DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI
C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77
DROGUERIA RAMIRO
Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12
ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM
Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52
ENTITATS ESPORTIVES ESCOLA PEDRAZA / CLUB ATLÉTICO IBERIA Mare de Déu de Port, 168 639962076
ESCOLA D'IDIOMES I ENSENYAMENT KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17
SMALL TALK ACADÈMIA D'ANGLÈS Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44
KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 608116769
ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA
Pg. Zona Franca, 244 933326946
ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66
FARMÀCIES
FARMÀCIA ZONA FRANCA
Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784
FARMÀCIA PANADÉS
Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47
FARMÀCIA MINERIA C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75
FARMÀCIA CARMEN BARENYS
Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406
FARMÀCIA BELKIS
MARTÍNEZ SÁNCHEZ
C/ Ferrocarrils Catalans, 69 Tel. 932980106
FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497
FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS
Mare de Déu de Port, 255
Telèfon: 93 331 13 41
FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18
FARMÀCIA DE LA MARINA
c/ Sovelles, 11 932232593 650706656
FARMÀCIA FONERIA
c/ Foneria, 18 Tel. 933332647
FERRETERIES-LAMPISTERIES
TU CERRAJERIA.COM
Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144
COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L
c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089
BAUHAUS BARCELONA
Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23
IMPEGA CERRAJEROS
Passeig Zona Franca, 181
FORNS DE PA
365. CAFÈ I FORN DE PA
C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26
365. CAFÈ i FORN DE PA
C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47
365. CAFÈ FORN DE PA I
DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365
EL TALLER
C/ Alts Forns, 61. 938289122
FORN HUGUET
C/ Alts Forns, 60. 645 944 419
FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ
C/ Alts Forns, 74. 935318354
PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708
FOTOGRAFIA
GALERA FOTOGRAFIA
Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97
IMMOBILIÀRIA
PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075
FINCAS LLOPIS
C/ Alts Forns, 81 676585317
PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919
LLAR D’INFANTS
LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS
Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18
LLAR D’INFANTS XUMETS
C/Energia, 10. 93 431 76 72
MI PELU
ESCOLA BRESSOL LA PAU
Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306
MANTENIMENTS
FRISAL (INSTAL·LACIÓ, MANTENIMENT
REPARACIÓ DE SISTEMES DE FRED INDUSTRIAL AIRE CONDICIONAT)
c/ Ferrocarrils Catalans, 115 933023389
MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
GAMMA MACARRO
Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telfs. 93 332 78 56 /685998057
MOBLES
MUEBLES EL CISNE
Pg. Zona Franca, 224. 933322698
MacMOBLES ZONA FRANCA
Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99
MacMOBLES ZONA FRANCA -2
Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70
SUEÑOS DESCANS
Passeig de la zona Franca, 165 935909991
MODA I COMPLEMENTS
WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13
CALZADOS CISNE
Passeig de la Zona Franca, 226 Telf. 933323594
JUBEL ZAPATERIA
c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98
NOTARIA
NOTARIA ZONA FRANCA
Pg Zona Franca 219 Tel. 936282806 Fax 931210064
ÒPTIQUES
VISTA ÒPTICA
Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47
GENERAL ÓPTICA
Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22
ÓPTICA & AUDIOLOGIA
UNIVERSITARIA
Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39
PASTISSERIA CREATIVA
ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75
PERRUQUERIES I ESTILISME
BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX
Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48
DANI FERNANDEZ ESTILISTES
Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90
C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12
UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382
QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03
QUEVIURES
PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108
REFORMES INTEGRALS
NOUESPAI, S.C.P
Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18
TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85
RESTAURACIÓ
TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42
BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)
GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43
RESTAURANTE CHIRIMIRI c/ Minería, 4
LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88
BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48
LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83
RESTAURANTE PALACIO MANDARIN Pg. Zona Franca, 241 934218715 / 618566698
BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155
LA PLACETA DE LES BESSONES Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215
CAFÉ CON QUÉ? Carretera del Prat, 40 local 2 651857026
EL RACONET DE LA JUSTÍCIA Av. Gran Via de l’Hospitalet, 3 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078
KAIROS RESTAURANT c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332
BAR CACHÉ Carrer de la Foneria, 22 933 31 50 79
EL VERMUTET DE LA GANXETA
C/ Mare de Déu de Port, 305 (Entrada per Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06
LA PIZZERÍA C/ Alts Forns, 69 (Entrada per Plaça Marina – Jardins de la Mediterrània) 685 41 31 46
REVISIÓ CARNET DE CONDUIR
CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40
SALUT
THERANENS (FISIOTERAPIALOGOPEDIA- PSICOLOGIA-OSTEOPATIA)
Carretera del Prat, 5. 656187296
CLINICA PODOLÓGICA HUELLAS
Passeig de la Zona Franca, 106 Telf. 622169239
SIX, CENTRE TERAPÉUTICO
C/ Foneria, 22-24 Telèfon 653 803 131
NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00
REDFIELD TRAINING & FRIENDS C/ de l’Acer, 22 611 84 77 66
SALUD Y ESTÉTICA MARA Gran Via de les Corts Catalanes, 192 934218422
TALLERS MECÀNICS
TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95
TATUATGES
TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula) Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob.
TELECOMUNICACIONS
I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17
TELECOMUNICACIONS
DIGI ZONA FRANCA
C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71
El Pacte Mundial de les Nacions
Unides a Espanya i el CZFB reuneixen prop de 200 empreses per impulsar la sostenibilitat
El Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya va celebrar a DFactory Barcelona la trobada “Sostenibilitat i Competitivitat Empresarial”, en col·laboració amb el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. La jornada va reunir prop de 200 representants de l’ecosistema empresarial i industrial de Catalunya per abordar com la sostenibilitat s’ha consolidat com un factor clau per competir en un entorn cada cop més exigent. Durant l’obertura, Pere Navarro, president executiu del CZFB, va subratllar que “és un orgull acollir aquesta trobada juntament amb el Pacto Mundial de la ONU España, entitat a la qual estem associats des del 2017 i amb la qual compartim l’impuls als Deu Principis i a l’Agenda 2030. Des del CZFB treballem sempre alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, entenent la sostenibilitat com una palanca real de competitivitat: permet innovar, anticipar-se, diferenciar-se i generar més valor. Aquesta conversa té tot el sentit al DFactory Barcelona, un ecosistema on la indústria 4.0, la innovació i la col·laboració ajuden a construir un model productiu més sostenible, eficient i inclusiu”
Per la seva banda, Cristina Sánchez, directora executiva del Pacte Mundial de les Nacions Unides a Espanya, va assenyalar que “la sostenibilitat ha deixat de ser un element complementari per convertir-se en una eina estratègica d’anticipació”. En la seva intervenció, Sánchez va identificar tres grans reptes per a les empreses: integrar sostenibilitat i intel·ligència artificial, avançar en la gestió de la cadena de valor i afrontar la regulació europea com una oportunitat per comunicar el valor generat.
Empreses catalanes que lideren des de la sostenibilitat
A través de les experiències de Grifols i Ocean Ecostructures, la jornada va mostrar com les empreses catalanes estan incorporant la sostenibilitat en sectors tan diversos com el farmacèutic, la salut o la regeneració marina. Els casos compartits evidencien així que els criteris ESG poden convertir-se en una palanca real d’innovació, atracció d’inversió, escalabilitat i impacte positiu.
Aquest lideratge es reflecteix també en la participació de més de 345 entitats catalanes al Pacto Mundial de la ONU España, que situen Catalunya com una de les comunitats autònomes amb més representació dins de la iniciativa.
En paraules de Roser, “en temps de soroll, el que és veritablement estratègic és saber distingir els senyals. I avui, la sostenibilitat és el senyal més clar de cap a on va la competitivitat empresarial”
La trobada va finalitzar amb un espai de networking orientat a generar aliances i compartir solucions entre empreses compromeses amb la transformació sostenible. ■
La trobada va posar en valor l’esforç del teixit empresarial català per integrar la sostenibilitat en la presa de decisions, en la gestió de riscos i en la creació de nous models de negoci. En aquest bloc, moderat per Isabel Roser, coordinadora de desenvolupament corporatiu local del Pacte Mundial, s’ha abordat com els criteris ESG estan redefinint la competitivitat empresarial.
El corredor verd entre els ports de Barcelona i Shanghai, protagonista de la missió institucional de l’Ajuntament de Barcelona a la Xina
El corredor verd i digital que unirà els ports de Barcelona i Shanghai ha estat un dels principals eixos de la missió institucional i empresarial organitzada per l'Ajuntament de Barcelona a la ciutat xinesa, en la qual també han participat representants del Port de Barcelona. El projecte, impulsat conjuntament pels dos ports, té com a objectiu descarbonitzar el transport marítim i millorar l'eficiència de les rutes comercials entre ambdues ciutats.
La iniciativa va protagonitzar una taula rodona celebrada a Shanghai, organitzada pel Port de Shanghai, el Port de Barcelona i ACCIÓ – Catalonia Trade & Investment, que va reunir representants institucionals, operadors logístics i empreses dels dos països. El debat va posar en relleu el potencial del corredor per avançar en la descarbonització del sector marítim, optimitzar les operatives logístiques i reforçar la col·laboració econòmica entre Catalunya i la Xina. El subdirector general i responsable d'Innovació i Estratègia de Negoci del Port de Barcelona, Santiago Garcia-Milà, va moderar la sessió, en què també van participar representants de Chery, la naviliera AICC, la principal terminal d'automòbils del Port de Shanghai i Repsol.
El subdirector general i responsable d’Innovació i Estratègia de Negoci del Port de Barcelona, Santiago Garcia-Milà; i la subdirectora general i responsable de Comercial i Màrqueting, Carla Salvadó; al mig la regidora Raquel Gil, amb la resta de participants de la taula rodona.
ACCIÓ va destacar la posició de Catalunya com un dels principals hubs industrials i logístics d’Europa, posant en valor el seu paper com a porta d’entrada a la inversió i al comerç internacionals.
L’Investment Manager d’ACCIÓ a la China, Peggy Zhang, va presentar les oportunitats de col·laboració en sectors estratègics vinculats al corredor, incloent-hi la mobilitat sostenible, la manufactura avançada, la logística, les tecnologies digitals i la transició energètica.
La cloenda va anar a càrrec de la subdirectora general i responsable de Comercial i Màrqueting del Port de Barcelona, Carla Salvadó, que va destacar que el corredor verd va més enllà del transport marítim. «Quan parlem d'un corredor verd entre Barcelona i Shanghai, estem parlant d'una logística lliure d'emissions des de la fàbrica fins al destí final», va afirmar, tot reivindicant el paper dels ports com a impulsors d'una logística més sostenible i competitiva.
El Green Shipping and Digital Corridor s'emmarca en l'acord estratègic signat recentment entre els ports de Barcelona i Shanghai, que han establert una relació de «ports germans». Aquesta col·laboració permet avançar en aspectes com l'electrificació dels molls, el subministrament de combustibles alternatius i la descarbonització de la logística terrestre.
Des d'ACCIÓ també es va fer valdre el paper del corredor com una plataforma per reforçar els vincles econòmics entre Catalunya i la Xina, afavorir noves oportunitats d'inversió i consolidar el posicionament de Catalunya com un dels principals hubs logístics, industrials i d'innovació del sud d'Europa ■
El fracàs de l'àliga en el canvi d'aires
De la derrota a la Badia de Cochinos a l'estancament a l'Iran
|| Carlos Suárez García
|| Llicenciat en Història
Abril en contra de NordAmèrica
Sembla que l'abril és un mes habitat per fantasmes per a la diplomàcia dels Estats Units d'Amèrica. La fugida de militars estatunidencs de Saigon el 30 d'abril de 1975 i l’intent fallit del rescat d'ostatges a Teheran el 24 d’abril de 1980 són exemples de les dures derrotes que ha patit aquest país en aquests 30 dies de l’any. D’entre totes elles, i commemorant el seu 65è aniversari, la derrota de la Badia de Cochinos encara constitueix un exemple del xoc de l’ambició del Despatx Oval contra el mur de la realitat. Avui dia, a 18 d’abril de 2026, amb l'Estret d'Ormuz bloquejat, la paraula presidencial incomplerta i l'Operació Epic Fury estancada, potser ens trobem en un d’aquests abrils fatídics per a Washington.
1961: anatomia d’una invasió fallida
Després de l’arribada de Fidel Castro al poder el 1959, les relacions entre l’illa i el gegant capitalista de la Guerra Freda es van distanciar, fins al seu trencament final l’any 1960. Amb l’amenaça comunista sota els seus nassos, el govern i la CIA (Agencia Central d’Intel·ligència) van reclutar un grup d’exiliats cubans a Guatemala, amb la intenció de poder envair Cuba.
És aquí on apareix John Fitzgerald Kennedy, president electe al gener de 1961, en un moment on la qüestió cubana ja era molt avançada. La CIA assegura a Kennedy que la invasió de l’illa coincidirà amb una gran insurrecció popular que posarà fi al govern de Fidel Castro, obrint pas a un govern provisional d’autoritats democràtiques presidit per José Miró Cardona, advocat i polític cubà. El 17 d’abril de 1961, 1.500 exiliats cubans arriben a l’illa, però en 72 hores les forces de Castro van acabar amb la invasió, amb 120 morts dels exiliats i un miler de detinguts. A banda de la resistència armada del govern cubà, la manca de suport popular a la intervenció nord-americana va ser clau per al fracàs d’aquest intent de revolta.
La intervenció nord-americana torna amb efecte bumerang
Aquest error de càlcul de 1961, on l’atac extern podria encendre la flama de la revolució interna, s’ha reproduït de manera directa amb la nova intervenció de Donald Trump a l’Iran. Des del prisma nord-americà, aquesta intervenció a l’Iran, juntament amb el govern de Benjamin Netanyahu a Israel, es preveu com a operació de “decapitació” tecnològica, és a dir, decapitar el lideratge del règim dels aiatol·làs i acabar amb la infraestructura nuclear i militar,
Trump és cada vegada més
tota una amenaça per a la pau mundial
Antoni Segura, president del patronat del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona
amb la finalitat que la població jove i, teòricament, farta de la repressió institucional sortiria als carrers per aliar-se amb el nou vent portat pel vol de l’àliga americana. Tot i aquesta idea inicial, l’abril de 2026 no ha seguit el full de ruta previst per l’aliança intervencionista. Com va passar a Playa Girón el 1961, els Estats Units han tornat a menystenir la resistència nacional d’un poble assetjat. De la mateixa manera que a Cuba l’agressió externa va cohesionar la població al voltant de Fidel Castro, permetent a les forces militars suportar l’atac, a l’Iran s’ha produït un efecte bumerang similar. En aquest sentit, mentre la Guàrdia Revolucionària fomenta i instrumentalitza les protestes contra Washington, el descontentament intern que bullia a inicis d’any ha estat silenciat per la força. Aquesta repressió ha bloquejat la possibilitat d’una esquerda social i ha impedit que el full de ruta dels Estats Units seguís el seu curs. Els resultats han estat terribles per
pròpies paraules. No només va prometre una intervenció ràpida i neta que ha acabat derivant en una guerra de desgast, sinó que començava el seu mandat assegurant que els Estats Units no entrarien en cap conflicte armat més. Els carrers i places de les ciutats del país s’han manifestat en el moviment “No Kings” (“No Reis”); on la paraula governamental comença a perdre força inclús entre els seus votants; on l’opinió nord-americana ja no accepta el relat de la victòria ràpida mentre veuen com els preus es disparen; i on els aliats europeus es comencen a desmarcar de les activitats del despatx oval.
Els seixanta-cinc anys de diferència entre la batalla de Badia de Cochinos i la Guerra d’Estats Units i Israel contra l’Iran no han servit per reflexionar sobre el factor humà en les intervencions nord-americanes a altres països. L’anàlisi esbiaixada en aquestes intervencions, en
les previsions de la Casa Blanca, on la situació estratègica de l’Iran ha provocat un moment de crisi logística i humanitària.
Les conseqüències a Ormuz i als carrers americans
L’efecte més evident d’aquesta intervenció, a nivell global, es troba a partir de l’Estret d’Ormuz, una de les rutes del comerç energètic més importants a nivell mundial, que continua bloquejat per restes de mines submarines, vaixells i la presència militar iraniana. Aquest tall ha provocat un dels moments més àlgids en la crisi de subministraments, com el petroli i el gas, que ha disparat la inflació als Estats Units a nivells com els de la crisi del petroli de 1973 provocada per la guerra del Yom Kippur (entre Israel contra Egipte i Síria).
I a casa seva, el president del moviment MAGA (acrònim de “Tornem a fer Amèrica gran”) s’ofega en les seves
les quals es pressuposa que la població civil es posarà al servei de l’agència externa, ha provocat, en els dos casos esmentats, un xoc frontal amb una realitat molt diferent a la de les anàlisis estadístiques i tecnològiques modernes.
Per concloure, m’agradaria recuperar unes paraules del catedràtic d’història contemporània Antoni Segura, publicades l’any 2019 al diari La República, on parlava de la “síndrome de l’Iran”. Segura considerava que la crisi dels ostatges de Teheran (1979-1981) va significar una forta humiliació per als Estats Units, fet que va derivar, l’any 2019, en el trencament unilateral de l’acord nuclear amb l’Iran, en contra de l’opinió de la resta de signataris i amb l’amenaça de guerra mitjançant el desviament d’un grup naval de combat al golf Pèrsic. Les accions de Donald Trump amb l’Iran han estat, des de 2019 i fins a l’actualitat, temeràries i perilloses. I, parafrasejant Antoni Segura: “Trump és cada vegada més tota una amenaça per a la pau mundial.” ■
Sintonitza el que vius!
“Foro Social és un programa per donar veu als qui no en tenen”
Compromís social, actualitat i mirada crítica, els tres pilars de Foro Social, presentat per Iván Molinos a La Marina FM
|| Pau Llopis
Nascut a Ourense i establert a Barcelona des de ben petit, treballador de la Generalitat i vinculat al moviment sindical i associatiu, Molinos impulsa un espai radiofònic que posa el focus en aquelles realitats que sovint queden fora dels grans titulars. Parlem amb ell sobre els orígens del programa, la seva trajectòria i els reptes de futur. Abans de parlar del programa, explica'ns una mica qui és Iván Molinos. Vaig néixer a Ourense l'any 1988 i, amb només nou mesos, la meva família es va traslladar a Barcelona. Vaig néixer prematur i cec, i els meus pares van decidir venir-hi perquè aquí hi havia més oportunitats tant per trobar feina com perquè jo pogués créixer amb els recursos necessaris per guanyar autonomia. Actualment, treballo com a telefonista a la Generalitat i també estic implicat en diferents espais socials, sindicals i polítics. Va ser precisament a través d'un company de Comissions Obreres molt vinculat al barri que vaig arribar a La Marina FM i va néixer l'oportunitat de fer Foro Social Perquè neix Foro Social?
La idea era crear un espai on els moviments socials i les diferents sensibilitats de l'esquerra poguessin explicar la seva feina. Hi ha collectius que sovint tenen poca presència als mitjans, com les persones amb discapacitat, els treballadors més precaritzats o moltes entitats socials. Volíem que tinguessin un altaveu i també abordar temes que afecten el dia a dia de la ciutadania.
Com definiries el programa en una sola frase?
És un programa per donar veu als qui no en tenen.
Què hi troba l'oient que potser no troba en altres mitjans?
Intentem explicar els problemes quotidians de la gent: l'habitatge, les llistes d'espera de la sanitat pública, el món laboral o la discapacitat. Moltes vegades aquests temes apareixen als grans mitjans, però no sempre hi ha temps per aprofundir-hi. Nosaltres podem dedicar-hi més estona i escoltar directament les persones implicades.
La teva experiència personal com a persona cega ha influït en aquesta manera d'entendre la comunicació?
No crec que el programa existeixi perquè soc una persona cega; l'hauria fet igualment. Ara bé, sí que és cert que la discapacitat m'ha fet viure moltes situacions que potser altres persones no han viscut. Quan vaig arribar a Barcelona, els meus pares van recórrer diferents metges fins que van assumir que la meva ceguesa no tenia solució.
Va ser llavors quan vam arribar a l'ONCE, que va ser fonamental perquè pogués desenvolupar autonomia. Gràcies a aquella feina
“Intentem explicar els problemes quotidians de la gent: l'habitatge, les llistes d'espera de la sanitat pública, el món laboral o la discapacitat. Moltes vegades aquests temes apareixen als grans mitjans, però no sempre hi ha temps per aprofundir-hi”
vaig poder estudiar, treballar i fer una vida completament normal. Quan era petit encara hi havia escoles que no volien acceptar alumnes amb discapacitat. Recordo que la meva mare fins i tot va haver d'anar al districte perquè pogués entrar en un centre educatiu. Quan jo vaig néixer encara hi havia cert tabú amb la discapacitat. El país havia estat sumit en la dictadura franquista durant molts anys, i durant aquella època les persones discapacitades havien d’estar tancats a casa i no molestar. Durant la transició, aquest pensament encara s’havia de combatre.
Avui la situació ha millorat molt gràcies al moviment associatiu, però encara hi ha camí per recórrer.
Hi ha cap programa dels que has fet que recordis especialment?
Els programes dedicats al projecte d'Altri els recordo especialment perquè ens van permetre parlar amb responsables polítics
gallecs i explicar una problemàtica que fora de Galícia pràcticament no havia tingut ressò.
Per a nosaltres va ser molt important poder oferir aquell espai de debat i per a mi especialment, en ser gallec.
També recordo amb molta il·lusió l'entrevista a Andreu, del programa Llevat dins la pasta, perquè vam poder
conversar sobre el món obrer i el paper social de l'Església amb una persona que coneix molt bé aquesta realitat.
Com prepares cada programa?
Consumeixo molts mitjans de comunicació. Escolto la ràdio cada matí, llegeixo premsa digital, segueixo diversos pòdcasts i també consulto els canals de moltes entitats socials. D'aquí surten moltes idees. Després busquem les persones que ens poden ajudar a explicar aquell tema i preparem les entrevistes. També aprenc molt escoltant altres periodistes. Jo no soc periodista de professió, però sempre m'ha agradat el món de la comunicació, els micròfons i parlar en públic. Cada programa és també una oportunitat per continuar aprenent.
Com imagines Foro Social d'aquí a un any?
Continuarem parlant dels temes que preocupen la ciutadania. Segurament abordarem qüestions com l'educació o l'esport adaptat, però sobretot continuarem fent entrevistes perquè crec que és la millor manera d'explicar què passa al nostre voltant.
Què diries a algú que encara no ha escoltat el programa?
Que s'animi a fer-ho. Les emissores de barri tenim la capacitat de donar veu a persones i col·lectius que sovint no tenen espai als grans mitjans. Aquesta és la nostra raó de ser i el que intentem fer a cada programa. ■
▶ Iván Molinos, a l’esquerra, acompanyat de Dionisio Puerto col·laborador de l’espai radiofònic.
“L’esperança no és una paraula ingènua, és la feina d’organitzar-se contra la por”
De Colòmbia a Barcelona amb només 16 anys i sola. Què la va empènyer a fer aquest viatge?
Em va empènyer una barreja del meu amor per la dansa i per la política. A Barranquilla començava a ballar flamenc i ja tenia clara la meva vocació política.
Continua ballant?
Menys del que m’agradaria. I he anat canviant de ritmes segons el moment vital. El flamenc em demanava molt de caràcter. Quan vaig arribar aquí, després d’anys ballant sobretot tango i danses africanes —que van ser una manera de retrobar-me amb la meva part negra—, vaig tornar a les arrels. Ara ballo danses afrocolombianes.
Què enyora de Colòmbia?
La resiliència col·lectiva que tenim, construïda a partir del sentit de l’humor i de l’amabilitat als carrers. I, precisament per això, en la vida quotidiana el tracte de tu a tu acostuma a ser més suau, més delicat. Hi ha una manera de cuidar-nos com a comunitat perquè mai no saps quina càrrega o quin problema pot estar arrossegant la persona que tens al davant. Crec que aquesta humanitat quotidiana és una de les coses que més enyoro.
Com defineix Barcelona?
Com casa meva. És el lloc que m’ha permès créixer com a persona i treure el millor de mi. És també el lloc que m’ha polititzat molt. En la meva condició de dona migrada, sense suport familiar, he après que no ens podem salvar soles: que ens hem d’unir per millorar les condicions de les nostres vides.
La participació política de la comunitat migrant, a la qual vostè intenta representar, continua sent baixa. Per què? Quin és el repte?
Per participar en política de manera formal i accedir a un càrrec electe cal tenir la nacionalitat. Això vol dir que tu o la teva família heu hagut de superar moltes barreres abans d’arribar fins aquí.
Els partits polítics han mostrat poc o molt poc interès a incorporar persones migrades.
A més, les persones migrants tenim limitacions reals de temps i de recursos per participar. Moltes vegades estem centrades en la supervivència. Tot i així, jo defenso la idea que per participar en política no cal tenir-ho tot resolt; més aviat al contrari. Hem de buscar solucions des d’aquí, des de la realitat que vivim. Costa, però ho hem de fer si volem millorar les nostres condicions de vida i reivindicar els nostres drets, com a persones i com a ciutadanes.
Què li provoca més cansament o frustració de la política?
La distància que sovint existeix entre les institucions i la vida quotidiana de la gent. Massa vegades els relats, els titulars o les fotos acaben tenint més pes que les transformacions reals que necessiten les veïnes i els veïns. Aquesta desconnexió alimenta la desafecció política i facilita discursos simplistes, com els de l’extrema dreta, que asseguren que tots els polítics són iguals. Per això crec que és imprescindible tornar a escoltar, ser presents al carrer i reconstruir aquest vincle de confiança.
Ara que som a l’estiu, quina cançó li posa de bon humor?
Aquests dies, La Candela Viva, de Totó la Momposina. Fa poques setmanes ens va deixar i he tornat a escoltar-la molt.Com diu la cançó, tots portem una «candela viva» a dins que, de tant en tant, cal tornar a encendre.
Ara pensi en una cançó per dedicar-li a l’alcalde.
Uf... La Perla, de Rosalía.
Sí?
Sí, sí. Podria justificar la resposta, però prefereixo deixar-la aquí. La Perla, sens dubte.
Ara una altra peça per a qui diu que els immigrants haurien de tornar al seu país.
Latinoamérica, de Calle 13. I, si em permet una segona opció una mica més irreverent, Rata de dos patas, de Paquita la del Barrio. La primera reivindica la dignitat, la memòria i
Jess González
Herrera
37 anys. Barranquilla (Colòmbia).
Estat civil? En parella. Formació? Politòloga i ballarina.
Religió? Crec en l'espiritualitat i en els sabers ancestrals.
Política? Sempre a l'esquerra.
Amb només 16 anys va arribar sola de Barranquilla a Barcelona. Politòloga, ballarina i actual regidora de Barcelona en Comú, Jess González Herrera reivindica les seves arrels caribenyes i una manera d'entendre la política profundament vinculada a la comunitat. Filla d'un comerciant que durant un temps va ser regidor, i d'una mare que li va inculcar la cultura de l'esforç, assegura que la seva vocació política va néixer observant les petites injustícies des del pati de l'escola. Conversem als estudis de l'emissora en un dels primers dies d'aquest calorós mes de juliol. Han passat vint anys des que va arribar a Barcelona, l'any 2006. Dues dècades després, creu en la idea que ningú no se salva sol i que la política només té sentit si serveix per millorar la vida de les persones. De caràcter amable, uns ulls immensos, negres com la nit caribenya, i uns rínxols que —ves a saber per què— sempre acaben hipnotitzant, completen una personalitat que combina convicció d’idees, sensibilitat social i aquella alegria irresponsable d’alguns pobles que, malgrat les dificultats, s’entesten a celebrar la vida.
la diversitat dels pobles llatinoamericans. I la segona... bé, la segona parla per si sola. (riu) El món viu un moment convuls. Quina lectura fa del que està passant a escala global? A Colòmbia acaba de guanyar l’extrema dreta.
A Colòmbia, malgrat la derrota, la diferència va ser inferior a un punt percentual. En un context de gran polarització i amb el suport explícit de Donald Trump a De la Espriella, el resultat ens deixa moltes lliçons. Una d’elles és que la batalla política no es guanya només a les xarxes socials, però tampoc les podem abandonar. És preocupant, però la resposta no pot ser la resignació: hem de continuar organitzant-nos i trobar noves maneres de fer política.
Entrem en el joc de les frases ràpides. Li llenço una afirmació i vostè em respon amb una sola frase. Comencem: «L’esquerra ha perdut la capacitat d’il·lusionar.»
No l’ha perduda, però massa sovint ha deixat de connectar amb les emocions i les preocupacions quotidianes de la gent.
«Avui és més fàcil mobilitzar la por que l’esperança.»
És cert, però precisament per això hem de disputar també el terreny de les emocions: la por només es derrota quan s’organitza i es transforma en acció col·lectiva.
«La immigració s’ha convertit en el boc expiatori de problemes molt més profunds.»
Sí, i per això cal ser contundents: la resposta no és menys immigració, sinó més drets i més democràcia.
I ara sí, l'última. Vostè ve del país del realisme màgic, de García Márquez i de Shakira. Amb què ens convida a començar l'estiu?
Quan arriba l'estiu, el meu cos recorda el Carib. Fa calor i, encara que no és la mateixa calor, el meu cervell experimenta una petita dissonància. Tot i ser molt feliç a Barcelona, una part de mi continua reclamant el Carib.
Aquesta sensació sempre hi és. Així que, pensant en això i també en el cicle polític que ve, he escrit unes línies. Les hi puc compartir?
I tant.
Vengo de un lugar donde el mar no solo baña la tierra; también nos enseña a resistir.
En el Caribe aprendemos que después del calor más duro siempre llega una sombra compartida, una silla en la puerta, una vecina que te pregunta si ya has comido, una música que sale de una ventana o del autobús y nos recuerda que todavía estamos aquí.
La esperanza no es una palabra ingenua. La esperanza es un trabajo. Es levantarse cada mañana cuando el país o la ciudad nos duelen. Es cuidar la vida cuando el mundo empuja hacia el miedo. Es volver a empezar, aunque el viento sople en contra..."
Y que mientras haya alguien dispuesto a cantar, a cuidar, a bailar, a organizarse y a no dejar a nadie atrás, el verano siempre puede empezar con un poco más de luz." ■
Yohany L. Ayala