La Marina - Edició juny 2026

La preocupació per la inseguretat creix arran de diversos incidents al barri

Pàgs. 3-4

9

Mobilització veïnal en protesta pels últims successos delinqüencials

Tot i que el preacord entre el Departament d’Educació i els sindicats majoritaris ha estat una primera passa en la direcció correcta, amb un professorat que espera que les negociacions continuïn, la resposta docent ha estat contundent. El ‘no’ s’ha imposat amb un 65% dels vots i diversos dels sindicats majoritaris aposten per continuar amb les vagues, que ja fa més de tres mesos que es van iniciar.

ACTUALITAT

La Francesc Candel s’afegeix a la vaga de les treballadores i treballadors de les biblioteques, que reclamen condicions dignes

Pàg. 8

ACTUALITAT

La quinzena Fira Marinera i de Pagesia torna a omplir el passeig de comerç, música i comunitat

Pàg. 12

La Marina davant la presó: Entitats i veïnat reclamen més seguretat, inversió social i retorns reals per al barri

Pàgs. 10-11

Tel. 93 296 80 00 redaccio@lamarina.cat www.lamarina.cat 102.5 FM

Fundador: Joan Antoni Reyes i Blanco

Espai Veïnal Química C/Química, 2, 1er pis - 08038 Barcelona

Directora

Yohany Limpias Ayala.

Redacció

Pau Llopis, Jesús Martínez, Carlos Suárez García, Magí Chavarria, Maria Calabia, Enrique Llacer i Mar Montilla.

Edició i maquetació

David Edo.

Fotografia

Josep Vicens, Rafel Vidal i Hugo Gallego.

Revisió del català Rubén Cruz i Esther Pardo.

Col·laboracions

Biblioteca Francesc Candel, CAP La Marina, CAP Doctor Carles Ribas, l'ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d'Esquadra.

Consell consultiu:

Coordinadora d'Associació de Veïns i Comerciants La Marina

(AAVV: Sant Cristòfol, Can Clos, Polvorí, La Vinya, Plus Ultra, Estrelles Altes, Illa Metalco i Eduard Aunós), Associació d'Artistes La Marina.

Publicitat comercial@lamarina.cat · 93 296 80 00

Impressió: GestXXI

Tirada: 4.000 exemplars

Difusió controlada per OJD-PGD

Distribució gratuïta

DL: B-3220/94+-

Amb el suport de:

EDITORIAL

Geopolítica, nous pressupostos i un malestar social creixent

Escoltar abans que apagar focs

Vivim temps estranys. Mentre la mirada del món continua posada en la guerra amb l’Iran i les seves conseqüències econòmiques i polítiques, a l’altra banda de l’Atlàntic Amèrica Llatina torna a mostrar signes de tensió. Bolívia viu setmanes de protestes i bloquejos. Colòmbia afronta unes eleccions marcades per la polarització. I Cuba i Veneçuela continuen atrapades en crisis que semblen no acabar-se mai.

Podríem pensar que tot això queda molt lluny. Però no tant.

Perquè, salvant totes les distàncies, hi ha una mateixa pregunta que recorre moltes societats: què passa quan una part important de la ciutadania deixa de sentir que les institucions l’escolten?

A tot això s’hi suma un clima polític i institucional cada vegada més deteriorat. Tant el PSOE com el PP continuen afrontant casos de corrupció que alimenten la desconfiança ciutadana cap a la política, mentre una part important de la societat fa anys que qüestiona també la imparcialitat i la credibilitat de determinats sectors de la cúpula judicial. En aquest context de desgast institucional, creix la sensació que moltes persones viuen cada vegada més lluny dels espais on es prenen les decisions que afecten el seu dia a dia.

A casa nostra, Catalunya ha aprovat uns pressupostos importants i això és una bona notícia. Cal reconèixer-ho. Però també ho és que, gairebé al mateix temps, s’encadenen conflictes laborals en àmbits tan sensibles com la sanitat, l’educació, les biblioteques o diversos serveis públics. Quan tants professionals diferents expressen malestar alhora, probablement convé escoltar abans de concloure.

La Marina tampoc és aliena a aquesta realitat. Les darreres setmanes han posat de manifest preocupacions vinculades a la seguretat, la convivència i la fragilitat social. Però rere cada debat apareix una demanda que fa anys que es repeteix: més inversió social, més treball comunitari i més capacitat de decisió per a les persones i entitats que sostenen el territori cada dia.

El teixit associatiu no pot ser només una fotografia institucional, una reunió periòdica o una declaració de bones intencions. Necessita recursos, estabilitat i reconeixement. I reconèixer vol dir també escoltar. Escoltar de debò. No només quan hi ha un conflicte o quan s’acosten eleccions.

La cohesió social no es construeix quan arriba la crisi. Es construeix abans. Amb presència, amb confiança i amb vincles. I això requereix temps, persones i recursos.

Potser aquesta és una de les lliçons que comparteixen avui la geopolítica mundial i la realitat dels nostres barris: les societats que no cuiden els seus espais de convivència acaben governades per la por, el cansament i la desconfiança.

I cap pressupost, per ambiciós que sigui, pot substituir aquesta feina ■

Un

tiroteig a plena llum del dia, l’agressió a una dona gran i els incidents en una nau ocupada tensionen el barri

Més enllà dels successos, què està passant a la Marina

|| Yohany L. Ayala

“Només el poble salva el poble”. “El que passa al barri es queda al barri”. Aquestes frases es repetien durant la concentració convocada el dijous 28 de maig, a les set de la tarda, davant la Sala Pepita Casanellas. La mobilització, que va reunir centenars de persones, es va produir després dels incidents protagonitzats per un grup de joves del barri en una antiga nau ocupada, on fins llavors malvivien desenes de persones de diversos perfils: algunes necessitades i sense sostres, però també delinqüents amb diversos antecedents policials. Els Mossos d’Esquadra van intervenir i alguns dels implicats van ser acusats de diversos delictes, entre ells el d’odi.

La situació d’aquest espai feia setmanes que generava inquietud entre part del veïnat. Diverses persones havien traslladat a l’Ajuntament queixes per molèsties, conflictes i sensació d’inseguretat vinculades a l’entorn de la nau. En una de les respostes enviades la Guàrdia Urbana explicava que, en tractar-se d’una ocupació en un immoble privat, corresponia a la propietat iniciar les accions judicials per recuperar l’espai, mentre es mantenia el seguiment policial de les incidències. Tot plegat va acabar accelerant les diligències judicials i, actualment, la nau es troba buida i perimetrada per evitar noves ocupacions.

Aquests fets, però, no es poden deslligar del clima de tensió acumulada que travessa el barri des de fa setmanes. Dies abans, diversos grups veïnals de WhatsApp —amb milers de participants— s’havien tornat a omplir de denúncies per furts, robatoris i agressions. No obstant això, el detonant emocional més fort va ser el tiroteig mortal del passat 16 de maig al carrer Mineria, a plena llum del dia. Les imatges de la víctima dessagnant-se al mig del carrer es van difondre ràpidament entre el veïnat i van generar una forta commoció. Pocs dies després, una dona gran era agredida al barri, fet que va accentuar el clima de preocupació que ja es vivia a la Marina. En un barri amb una vida comunitària molt intensa, el boca-orella i les experiències personals circulen amb una enorme rapidesa.

A aquesta tensió s’hi suma també el cansament acumulat de moltes famílies. La precarietat, l’encariment de la vida o les dificultats per emancipar-se han anat reduint la tolerància emocional de moltes persones. La Marina, però, té una tradició d’acollida i convivència molt arrelada, fins ara han conviscut comunitats tan diverses com la gitana, la guineocatalana, llatina,

pakistanesa, xinesa... sense que mai la diversitat representi cap amenaça.

Així que reduir tot el que està passant únicament al racisme seria també simplificar massa la realitat. Part de la mobilització veïnal s’ha produït, precisament, en alguns dels sectors populars de la Marina que acumulen més fragilitats socials i econòmiques, i és on aquest malestar s’ha expressat amb més intensitat.

Tanmateix, el problema és que, en moments de forta tensió emocional, la frontera entre la preocupació legítima i la deshumanització de l’altre es pot tornar molt fràgil. I quan els lideratges comunitaris i els espais de mediació es debiliten, el malestar collectiu pot acabar canalitzat per discursos i posicionaments cada vegada més radicals.

veïnal, la última el 4 de juny per la tarda, igualment nombrosa. Tot plegat evidencia fins a quin punt una part del malestar acumulat al barri va trobar en aquests joves una forma de canalització emocional i identitària, especialment entre sectors que perceben que fa massa temps que les seves inquietuds no troben resposta.

Els joves detinguts arran dels incidents a l’antiga fàbrica del passeig de la Zona Franca ja han quedat en llibertat

Aquest clima també ajuda a entendre el suport social que aquest grup de joves detinguts, i posteriorment alliberats els primers dies de juny, va aconseguir. En pocs dies, es van impulsar recollides de diners per ajudar els implicats, mentre es tornaven a fer convocatòries de concentració

En paral·lel, també emergeix una altra pregunta de fons: què passa quan el múscul comunitari d’un barri es debilita? Diverses entitats de la Marina fa temps que alerten del desgast del teixit associatiu, al que se suma la pèrdua de capacitat operativa després dels canvis en la gestió dels equipaments públics. Durant anys, les entitats havien reclamat tenir més protagonisme en la gestió comunitària dels centres cívics, no només per una qüestió simbòlica, sinó perquè això els permetia disposar d’una mínima estructura professional i d’una certa capacitat de decisió. Amb el canvi de model impulsat per l’Ajuntament i el retorn de la gestió a mans privades, moltes entitats consideren que han tornat a quedar relegades a

un paper molt més limitat.

A aquest malestar s’hi sumen altres decisions municipals que han generat desconcert al territori, com la reducció o desaparició de projectes socials amb fort impacte al barri. Diverses entitats lamenten, per exemple, la pèrdua de suport a iniciatives que treballaven directament amb infants, joves i famílies de zones especialment vulnerables. Entre elles, projectes vinculats al Casal de la Vinya o programes comunitaris com Ràdio a les escoles, que durant anys havia funcionat com una eina educativa i de cohesió amb diversos centres del barri.

Actualment, gran part de l’activitat comunitària continua sostenint-se gràcies al voluntariat i la implicació personal. Però al barri també hi ha la sensació que no tot es pot sostenir només des del compromís altruista. En territoris com la Marina, les associacions no només organitzen activitats culturals o festives: també funcionen com espais de cohesió, mediació i contenció social.

Aquest desgast coincideix, a més, amb una certa pèrdua de cultura organitzativa i de capacitat col·lectiva per canalitzar els conflictes socials. En un context de fragilitat i dependència institucional, algunes entitats se senten més condicionades i amb menys marge per actuar o qüestionar determinades decisions. Mentrestant, els partits polítics tradicionals tenen avui una presència molt més feble al territori que en altres etapes, deixant un buit de lideratge i articulació comunitària que cada vegada es fa més visible.

En aquest context, el sentiment compartit per part d’algunes entitats és que les administracions arriben sovint tard i actuen més apagant focs que prevenint conflictes. Mentrestant, el barri continua acumulant tensions socials, urbanes i emocionals en un moment especialment delicat.

La Marina viu avui un clima de tensió i ansietat col·lectiva on es barregen inseguretat real, por amplificada, desgast social i sensació d’abandonament. I probablement el repte més difícil no sigui només garantir seguretat, sinó evitar que aquesta tensió acabi fracturant encara més la convivència d’un territori que, malgrat tot, continua mantenint una forta vida comunitària.

Assemblees, convocatòries i una col·lecta en suport als joves alliberats

Els grups de suport vinculats a aquestes mobilitzacions continuen actius i preparen noves convocatòries i accions de suport als joves que havien estat detinguts i ara són fora, però que hauran d’enfrontar processos judicials. S’organitzen principalment a través de canals digitals i xarxes socials. Bona part del veïnat que participa en aquestes iniciatives insisteix que el seu

El veïnat reclama més presència policial, però també més projectes educatius i comunitaris per reforçar la cohesió del barri

El risc:

En moments de forta tensió emocional, la frontera entre la preocupació legítima i la deshumanització de l’altre es pot tornar molt fràgil

posicionament no respon a una defensa de la violència, sinó a la preocupació per la situació judicial d’uns joves molt vinculats al barri i amb famílies conegudes al territori. Ara serà la justícia qui haurà d’aclarir els fets. Mentrestant, diverses veus del barri celebren l’alliberament dels joves que van ser detinguts preventivament i expressen el desig que aquesta decisió contribueixi també a rebaixar la tensió social acumulada aquestes darreres setmanes.

La Taula de Convivència reclama més presència policial i seguiment dels conflictes

La Taula de Convivència de la Marina es va reunir el passat 27 de maig a la tarda en una sessió convocada pel Districte arran dels darrers incidents vinculats a la seguretat i la convivència als barris. A la trobada hi van participar la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, comandaments dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, així com representants d’entitats veïnals, la Unió d’Entitats de la Marina i veïnat afectat.

Durant la reunió es van abordar principalment els robatoris, agressions i episodis violents registrats les darreres setmanes. També es va tractar l’assassinat ocorregut a plena llum del dia al carrer Mineria, tot i que els responsables policials van explicar

que no podien facilitar detalls perquè la investigació continua sota secret.

Diversos assistents van traslladar la seva preocupació per la sensació creixent d’inseguretat i pels conflictes vinculats a l’espai ocupat del passeig de la Zona Franca. Alguns veïns van relatar episodis de robatoris amb violència i agressions, mentre que els Mossos van assegurar que tenen constància d’aquests fets a través de les denúncies presentades.

Des de la Taula es va reclamar més presència policial al carrer, patrulles a peu i més pressió sobre les persones implicades en els incidents. Els comandaments policials van explicar que actualment s’estan fent identificacions, patrullatges de paisà i altres actuacions de seguiment, però també van reconèixer que la manca d’efectius limita la capacitat de resposta. En aquest sentit, es va informar de futures incorporacions al cos durant els pròxims anys.

Per la seva banda, la Unió d’Entitats de la Marina preveu convocar les entitats per analitzar la situació de la inseguretat i la convivència i continuar treballant en la interlocució amb les administracions per trobar solucions conjuntes.

La reunió va finalitzar amb el compromís del Districte de continuar mantenint espais de seguiment i comunicació amb el veïnat i les entitats del barri. ■

El Mercadillo de la Zona Franca no se celebrarà el 5 de juliol pel pas del Tour de França

Els paradistes del mercat ambulant de la Marina no instal·laran les seves parades el pròxim diumenge 5 de juliol amb motiu del pas del Tour de França per Barcelona. La celebració de la prova ciclista comportarà afectacions a

la mobilitat i l'ocupació de l'espai públic en diferents punts de la ciutat, entre ells l'entorn de la Marina. Per aquest motiu, l'Ajuntament ha informat que el mercat no es podrà desenvolupar aquella jornada. ■ Redacció

L’associació veïnal de les Cases Barates elimina la referència franquista d’Eduard Aunós

L’Associació de Veïns i Veïnes de Cases Barates de la Marina ha oficialitzat el canvi de nom de la seva entitat i de la seva seu social, eliminant definitivament la referència a Eduard Aunós, ministre durant la dictadura de Primo de Rivera i posteriorment vinculat al règim franquista. El procés s’ha culminat després de mesos de gestions i reivindicacions internes per recuperar la denominació popular i històrica amb què el veïnat identifica aquesta part de la Marina.

El canvi no afecta el nom oficial del barri —que continua sent el Prat Vermell— sinó el de l’entitat veïnal, que fins ara mantenia encara la denominació vinculada a Eduardo Aunós. Segons expliquen des de l’associació, la feina per modificar-ho va començar l’any passat amb el canvi dels estatuts interns. Posteriorment, la documentació es va traslladar al registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya, que fa setmanes n’ha validat definitivament la modificació.

El canvi no afecta el nom oficial del barri —que continua sent el Prat Vermell— sinó el de l’entitat veïnal

ge social impulsats a Barcelona durant els anys vint del segle passat per allotjar famílies treballadores i població procedent del barraquisme. Juntament amb Can Peguera, Bon Pastor i Baró de Viver, aquests barris han desenvolupat amb els anys una forta identitat comunitària pròpia.

El “Racó d’en Lasi” estrena pistes de petanca provisionals

“Les Cases Barates han estat tota la vida les Cases Barates”, resumeix Ginesa Pérez, membre de l’entitat. El president de l’associació, Manel Coronado, també celebra un canvi que considera “de sentit comú” i coherent amb la memòria i la identitat popular del barri.

Les Cases Barates de la Marina formen part dels quatre grans conjunts d’habitat-

Per celebrar el canvi de nom, l’associació va organitzar una festa popular el 30 de maig amb una botifarrada i activitats al carrer. Una celebració amb què el veïnat ha volgut reivindicar la memòria i la identitat popular d’unes Cases Barates que, asseguren, “sempre s’han dit així”. ■ Redacció

La demanda veïnal per disposar d’un espai adequat per jugar a petanca al “Racó d’en Lasi”, al Polvorí, ja ha començat a tenir una primera resposta. A l’espera que l’Ajuntament disposi de pressupost per executar una actuació definitiva, recentment s’han habilitat unes pistes provisionals amb material improvisat que el veïnat ja utilitza diàriament. Des del barri valoren positivament aquest primer pas i confien que més endavant es consolidi una instal·lació estable i definitiva. ■

Adeu a Víctor Nuez, ànima de La Joia de Montjuïc

La Marina acomiada Víctor Nuez, president de La Joia de Montjuïc, mort el passat 29 de maig a causa d’un ictus als 85 anys.

Vinculat durant dècades a l’entitat coral i musical més antiga del barri, Nuez va dedicar bona part de la seva vida a mantenir viu un dels grans símbols culturals i associatius de la Marina. Director de la banda, trompetista i compositor de partitures adaptades per a la formació, va defensar sempre el paper de les entitats com a espais de convivència, comunitat i refugi per a moltes generacions de veïns i veïnes.

En una entrevista publicada a La Marina l’any 2018, explicava que La Joia de Montjuïc “havia estat un oasi en el desert”, un

lloc on molts joves, i no tan joves, trobaven un espai per cantar, tocar i sentir-se part d’alguna cosa col·lectiva. Malgrat les dificultats dels darrers anys, continuava implicat en la preservació d’una entitat fundada el 1928, molt abans fins i tot que el barri prengués la forma actual.

La seva mort arriba quan

La Joia s’acosta al centenari, una celebració que esperava amb il·lusió però que ja no podrà veure. Amb ell i la seva generació desapareix també una manera d’entendre la cultura popular i el barri: la de les persones que sostenen projectes col·lectius durant dècades, sovint lluny dels focus, però imprescindibles per mantenir vius els vincles comunitaris. ■

L’escriptora i veïna Esther Pardo li ha dedicat aquest text de comiat:

“A Víctor Nuez, president de La Joia de Montjuïc, gràcies!

Avui he anat al tanatori de Les Corts a acompanyar la família d’en Víctor Nuez, president de La Joia de Montjuïc, la coral del barri que aviat farà 100 anys, però ell no hi serà per celebrar aquest esdeveniment que amb tanta il·lusió esperava.

Avui he anat al tanatori i he vist, cosa que no passa sempre, moltes persones que ploraven, d’altres que ofegaven el plor per no fer-ho, deixant a part la família directa. També he sentit l’emoció de tots que l’estimaven.

Era molt fàcil estimar en Víctor perquè ell era entregat a les persones que l’envoltaven; perquè tot ho feia fàcil, tot i que no ho veiés així; perquè sempre que somreia feia llum; perquè ningú no li era estrany i sempre estava disposat a ajudar, i suposo que per molts motius més, segur que hi ha persones que poden afegir-ne. Al tanatori hi he trobat molta gent del barri, potser no tanta com esperava; però no ha faltat la seva estimada Joia —el cor i la banda—, aquesta banda que té el privilegi de poder tocar amb les partitures d’en Víctor, fetes a mida per a La Joia, la qual dirigia sense defallir, amb la seva trompeta sempre a punt per anar on el cridessin per animar la gent. Gràcies per tot això, Víctor.”

Esther Pardo i Gimeno

La mirada dels cinc consellers portaveus del districte de Sants-Montjuïc sobre un mateix tema

El Calidoscopi

Un tiroteig a plena llum del dia a la Marina ha sacsejat moltes famílies. Quina resposta política cal donar sense negar la por real ni alimentar el racisme?

Barcelona.PortaveudelPSCSants-Montjuïc, afiliat a UGT i soci de Médicos sin Fronteras.

Els fets esdevinguts son greus i compartim la preocupació que generen. Dit això, aquests episodis de violència no es corresponen a l’activitat delictiva coneguda fins ara a la nostra ciutat, sinó a unes dinàmiques criminals molt específiques i cal tractar-les des d’una estratègia totalment diferent.

Ancor Mesa

Tenerife. Sociòleg i doctor en psicologia social.

El que ha passat és molt greu i és absolutament legítim que moltes famílies sentin preocupació. No podem negar aquesta por. Però tampoc podem alimentar alarmismes ni discursos d’odi que assenyalen col·lectius sencers.

Des del minut zero del mandat el govern ha plantejat unes polítiques de seguretat que han permès recuperar els indicadors de seguretat de fa deu anys, per tant, d’una manera objectiva els indicadors han millorat tot i que aquests greus incidents han causat un fort impacte en la ciutadania.

La Marina és un barri amb una forta vida comunitària, on molta gent es coneix i es cuida. Cal entendre que episodis tan greus sovint estan vinculats a dinàmiques de crim organitzat i economies il·legals. La resposta ha de ser millorar els dispositius d’investigació policial, però sobretot els de prevenció, els serveis públics i molt més treball sostingut de caràcter comunitari i de proximitat.

Marc Bettosini

Barcelona. Estudiant de Ciències polítiques a la Universitat de Barcelona

La resposta que hauríem de donar des de les institucions és clara: Barcelona necessita més policia i una llei ferma contra el delinqüent. Mentre el govern presumeix que els delictes han baixat, barreja en una mateixa estadística els furts, que són milers i que, si baixen, fan baixar la xifra global, amb delictes que preocupen el veïnat, com el tràfic de drogues, que ha pujat més d’un 20%, o les agressions sexuals, que també han augmentat gairebé un 5%. Barcelona no necessita més discursos harmoniosos. Necessita un govern que trepitgi el carrer.

Georgina Lázaro

Barcelona. Jurista de professió. Portaveu del Districte de Sants-Montjuïc

Per a Junts, la seguretat és un dret i la primera obligació de les administracions. Un tiroteig a plena llum del dia és un fet gravíssim que genera preocupació i no es pot normalitzar. Cal una resposta contundent contra la delinqüència i les xarxes criminals, amb més presència policial, coordinació entre administracions i actuació preventiva als barris. Però també cal evitar l’alarmisme. La ciutadania té dret a viure amb seguretat, i les administracions tenen el deure de garantir-la amb eficàcia, rigor i determinació.

Josep Joaquim Pérez Calvo

Barcelona. Advocat procurador de tribunals.

La seguretat és una preocupació legítima de la ciutadania. S’ha de lluitar no només contra la delinqüència sinó també contra les causes de la delinqüència. La policia és necessària i queda clar que no és suficient, però no n’hi ha prou amb tenir policies: cal tenir una estratègia integral de seguretat urbana i convivència comunitària, que inclogui; policia de proximitat i comunitària, amb presència als barris i coneixement del teixit social; mediació i gestió de conflictes en situacions de tensió veïnal; intervenció social i educativa per prevenir processos de marginalitat; planificació urbana que afavoreixi espais vius, nets i transitables i il·luminació, manteniment i neteja com a política preventiva.

Vols proposar preguntes als consellers? Escriu a les nostres xarxes socials, al nostre web www.lamarina.cat o fes un correu a redaccio@lamarina.cat

Un altre servei públic que reclama condicions laborals dignes

Quan fins i tot les biblioteques diuen prou

|| Maria Calabia

En un context de tensió creixent dins els serveis públics, amb conflictes laborals oberts en àmbits com la sanitat o l’educació, les biblioteques també han decidit aixecar la veu. El col·lectiu bibliotecari denuncia una precarietat laboral que assegura arrossegar des de fa anys i que, lluny de millorar, s’ha anat agreujant. La protesta va començar coincidint amb la setmana de Sant Jordi i inicialment afectava només la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, amb aturades limitades als dissabtes. Però el conflicte s’ha anat estenent i actualment ja implica biblioteques d’arreu de Catalunya, ampliant també les jornades de vaga als divendres amb el suport de sindicats com la Intersindical i la CGT.

Segons denuncien les treballadores, el malestar respon a problemes estructurals que afecten bona part del sistema bibliotecari català. El sector reclama, entre altres qüestions, l’actualització de la normativa que regula les biblioteques públiques, amb decrets i estàndards que, asseguren, han quedat obsolets després de dècades de transformacions socials, tecnològiques i culturals.

Les treballadores expliquen una situació marcada per la manca de personal, els horaris que dificulten la conciliació i unes condicions laborals que consideren cada vegada més allunyades de les responsabilitats reals que assumeixen. “Cada cop hi ha més biblioteques a la ciutat, però la plantilla continua sent molt reduïda”, expliquen treballadores de la Biblioteca Francesc Candel de la Marina.

Segons denuncien, la sobrecàrrega de feina obliga sovint a assumir jornades molt llargues, especialment en períodes d’alta afluència o quan no es cobreixen baixes. També critiquen el nou conveni laboral que negocia l’Ajuntament de Barcelona amb el Consorci de Biblioteques. Asseguren que, lluny de millorar les seves condicions, podria comportar una pèrdua de drets i de poder adquisitiu. “Amb aquest nou conveni podem arribar a per-

“Cada cop hi ha més biblioteques a la ciutat, però la plantilla continua sent molt reduïda”

Una de les cancel·lacions més doloroses ha estat la del Certamen Literari

Francesc Candel, una de les iniciatives culturals més emblemàtiques del Districte

dre uns 2.000 euros anuals”, expliquen.

El col·lectiu denuncia també que les plantilles actuals són insuficients per assumir les funcions que avui desenvolupen les biblioteques. Un problema que, segons expliquen, no afecta només Barcelona, sinó gran part de la xarxa bibliotecària catalana.

Però més enllà del conflicte laboral, la protesta també posa sobre la taula una pregunta de fons: quin paper tenen avui les biblioteques als barris?

En els darrers anys, aquests equipaments han anat assumint funcions molt més àmplies que el préstec de llibres o les sales d’estudi. Les biblioteques s’han convertit en espais de trobada, d’acompanyament educatiu, d’accés digital, d’activitats culturals i de suport comunitari. Especialment en barris populars, funcionen també com un dels pocs refugis públics, gratuïts i accessibles que queden per a moltes persones.

“Som sempre un dels serveis públics més valorats de Barcelona i l’equipament que rep més públic cada dia”, remarquen

les treballadores de la Francesc Candel. A la Marina, aquesta funció comunitària pren encara més importància. En un territori en transformació constant i amb importants desigualtats socials, la biblioteca s’ha consolidat com un espai clau de cohesió i accés a la cultura. Per això, les treballadores lamenten especialment l’impacte que la vaga està tenint en activitats molt arrelades al barri.

Una de les cancel·lacions més doloroses ha estat la del Certamen Literari Francesc Candel, una de les iniciatives culturals més emblemàtiques del territori. Tot i això, asseguren que la resposta del veïnat i de les entitats ha estat de comprensió i suport. “La gent entén que no és una vaga només per nosaltres, sinó també per defensar el servei públic”, expliquen.

Les treballadores insisteixen que la protesta no busca únicament una millora salarial, sinó garantir la sostenibilitat d’un servei que consideren essencial. “És un recurs públic gratuït que s’ha de protegir totalment, perquè sense biblioteques no hi ha futur”, conclouen. ■

L'AVV del Port Vell celebra la recuperació de les parades del bus

La línia d’autobús V5 recupera les dues parades que van ser suprimides inicialment amb la prolongació de la ruta fins a la Marina del Prat Vermell. Tal com va anunciar la regidora Raquel Gil al darrer consell plenari de districte, celebrat el 13 de maig, la parada del carrer Mare de Déu de Port (davant del camp de futbol municipal d’Ibèria) i la del carrer de Cisell (davant de l’Institut Montjuïc) conti-

nuaran estant operatives, després de rebre el vistiplau de TMB.

Aquesta situació s’havia convertit en una de les principals reivindicacions del veïnat de la zona, encapçalat per l’AVV del Port Vell. La seva presidenta, Esther Jiménez, va traslladar les demandes a la regidora al programa Sintonia amb els Barris de La Marina FM 102.5.

“És l’únic autobús que connecta aquesta

part del barri amb la resta de la ciutat. A més, és una zona amb poca il·luminació i suposava un alleujament per a les famílies que els infants baixessin directament a la porta del camp o dels centres educatius”, va expressar Jiménez. Ja aleshores, la regidora va informar que s’havia traslladat a TMB la petició per recuperar les parades. L'AVV del Port Vell ho celebra. ■ Redacció

“He de triar a qui atenc”

Docents de la Marina i l’Hospitalet expliquen el desgast de l’escola pública

|| Pau Llopis

La vaga docent d’aquest mes de maig ha tornat a posar el focus sobre les negociacions entre sindicats i Departament d’Educació. Darrere les protestes hi ha una realitat molt més profunda. Aules massificades, centres d’alta complexitat sense recursos suficients i professionals que asseguren que el sistema educatiu aguanta gràcies al sobreesforç constant dels equips docents.

“Jo he de triar a qui atenc”, explica l’Alfred, tutor de primària en un centre d’alta complexitat de la Marina. “Si atenc els nouvinguts, no puc atendre la resta. I la resta tampoc són autònoms, tenen set anys”.

A la seva aula, més del 50% dels alumnes parlen àrab o urdú a casa. L'altre 50% parla castellà. El català és llengua familiar d’una minoria molt petita. Durant el curs també hi arriben alumnes nouvinguts del Pakistan, Veneçuela o Perú sense cap domini de la llengua d’instrucció.

Al mateix temps, conviuen infants amb trastorns de l’espectre autista, dislèxies severes o diversitat funcional, sovint sense els recursos necessaris per garantir una atenció individualitzada.

“La inclusió sobre el paper és meravellosa. Però o li poses recursos o és impossible”, resumeix.

La mateixa sensació comparteix la Lídia, mestra d’anglès en una escola pública de l’Hospitalet, molt a prop de la Marina. Explica que les ràtios habituals als centres públics de primària arriben als 26 o 27 alumnes per aula, amb una diversitat de necessitats que cada vegada és més difícil gestionar.

“Acabes adaptant constantment”, explica. “Tens alumnes amb ritmes completament diferents, adaptacions individuals, necessitats emocionals, alumnes nouvinguts... i una sola persona intentant arribar a tot”.

Segons denuncia, molts dels recursos promesos amb el desplegament de la inclusió educativa no han acabat arribant als centres ordinaris. “Has perdut especialistes, logopedes, fisioterapeutes o personal de suport que abans estaven a escoles d’educació especial i que ara no trobes a les escoles ordinàries”.

El resultat, asseguren tots dos, és una sensació d’impotència permanent. “Tinc dues mans, dos ulls i dues orelles. Hi ha moments que simplement no pots arribar a més”, diu la Lídia.

Aquest malestar és una de les causes de les mobilitzacions convocades durant el maig pels sindicats USTEC-STEs, CGT, Professors de Secundària i Intersindical Les protestes rebutgen l’acord signat entre el Departament d’Educació i els sindicats minoritaris CCOO i UGT (amb una representació total de poc més del 20% a educació), que ha estat el punt de ruptura per a gran part del professorat.

Consideren que el pacte s’ha fet “d’esquena a la majoria”. L’Alfred ho explica

RREPORTATGE

La inclusió sobre el paper és meravellosa, però o li poses recursos o és inviable

dels últims anys.

“No t’estic apujant el sou. T’estic dient que no perdràs més poder adquisitiu del que ja has perdut”, resumeix. “Si diguessin que et pugen 800 euros l’any que ve, sonaria molt diferent. Però si t’acumulo la mateixa quantitat en quatre anys puc dir que et pujo 3.000 euros i sona magnífic”.

La qüestió salarial apareix especialment en ciutats amb un cost de vida elevat com Barcelona i la seva àrea metropolitana.

“Portem pràcticament des del 2010 amb el sou congelat mentre el cost de vida no ha deixat de pujar”, explica la Lídia. “Hi ha mestres que han de pagar lloguers de més de mil euros”.

Tots dos coincideixen que el debat salarial, tot i ser totalment legítim, no és l’únic motiu de la protesta. El Departament d’Educació va presentar el pacte com un “acord històric”. Però part del professorat opina que les millores arriben tard i que no resolen els problemes estructurals de les aules.

La docent també considera que les vagues han forçat el Departament a moure fitxa. Després de setmanes de mobilitzacions, Educació i els sindicats han arribat a un preacord que ha rebaixat parcialment la tensió. Entre el professorat, que havia de votar la seva conformitat amb el document, el moviment s’ha rebut amb alleujament, però també amb una certa desconfiança acumulada després de mesos de tensió.

ment d’Educació i els sindicats majoritaris USTEC i Professors de Secundària. Una negativa que ha provocat que diversos dels sindicats majoritaris apostin per continuar amb les vagues, a l’espera d’una nova resposta del Departament i la seva consellera, Esther Niubó.

Al marge de les negociacions, tant l’Alfred com la Lídia descriuen un desgast emocional cada vegada més visible dins els centres educatius.

“La sala de mestres s’ha convertit en un camp de batalla”, diu la mestra d’anglès. “Abans era un espai per compartir idees pedagògiques. Ara tothom arriba esgotat”.

Assegura que les baixes per ansietat i esgotament mental són cada cop més habituals. També entre professorat jove. “Conec molta gent que ha començat fa pocs anys i ja diu que no es veu jubilant-se fent aquesta feina”, explica.

Una altra de les preocupacions que apareixen a les aules és la distància entre els currículums educatius i la realitat dels centres. Tant l’Alfred com la Lídia qüestionen que molts dels nous models pedagògics s’hagin aplicat sense tenir en compte les condicions materials de les escoles.

“Ens hem emmirallat en sistemes educatius com el finlandès, però allà tenen ràtios molt més baixes i molts més professionals dins l’aula”, explica la Lídia.

amb una comparació senzilla. “És com si, amb deu persones assegudes per decidir una cosa, et tanques en un despatx amb dues d’elles, arribes a un acord sense dir-ho a les altres vuit i pretens que allò sigui el que tothom ha acceptat”.

Una de les mesures principals de l’acord és una pujada de 3.000 euros anuals fins al 2029, presentada pel Departament com un increment del 30%.

Alfred fa els càlculs i el resultat és molt menys brillant. Repartit en quatre anys, suposa aproximadament un 11% d’augment acumulat, equivalent a la inflació

“Crec que aquest preacord arriba de manera sobtada perquè ben aviat ens visita el Papa”, expressa la Lídia. “Era molt difícil vendre una imatge d’estabilitat amb milers de docents mobilitzats als carrers de Barcelona”.

Tot i ser una primera passa en la direcció correcta, amb un professorat que espera que les negociacions continuïn, la resposta docent ha estat prou contundent. En concret, un 65% del professorat hi ha votat en contra. Traduït en xifres, 39.502 mestres i professors han rebutjat tirar endavant amb les millores que van firmar el Departa-

Malgrat el desgast, tots dos destaquen el suport rebut per part de moltes famílies durant les mobilitzacions. Consideren que mares i pares són plenament conscients de les dificultats que viuen els centres.

“Les famílies saben perfectament què passa perquè els seus fills ho expliquen a casa”, diu la docent. “Veuen que els mestres no arriben a tot arreu”.

Per això insisteixen que la vaga no és només una reclamació laboral, sinó també una advertència sobre el futur de l’escola pública.

“Sense mans a les escoles no anem enlloc”, conclou l’Alfred. ■

|| Yohany L. Ayala

La futura entrada en funcionament de la presó oberta de la Zona Franca aquesta tardor arriba a la Marina en un moment especialment sensible. Fa setmanes que s’ha informat de la seva posada en marxa i el debat continua viu entre les entitats i el veïnat.

El 16 de maig, el dia abans de la Festa de la Primavera—on La Marina tenia previst recollir opinions sobre el nou equipament penitenciari— un home era assassinat a trets al carrer Mineria. Les imatges del succés, compartides massivament per WhatsApp, van circular ràpidament entre el veïnat i van alimentar converses, pors i debats sobre la seguretat. El crim es va produir, a més, en un espai molt freqüentat pel veïnat i proper a una zona on sovint juguen infants del barri, fet que va incrementar la commoció entre moltes famílies.

Les opinions recollides durant la jornada mostren una barreja de preocupació, cansament i també matisos. Hi ha entitats i veïnes que rebutgen frontalment la presó; d’altres que accepten la necessitat de la reinserció social, però reclamen recursos, seguiment i acompanyament; i també hi ha qui posa el focus en una pregunta recurrent: per què la Marina continua concentrant equipaments i problemàtiques que altres zones de la ciutat no assumeixen?

Dos dies abans d’aquest succés, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, acompanyat de la regidora Raquel Gil i el seu equip de govern, visitava les obres de la futura piscina municipal del carrer Coure, un equipament llargament reivindicat pel barri i previst per a aquest mandat. Aquells dies l’Ajuntament també difonia vídeos destacant els projectes urbans en marxa al districte i defensava “el dret de poder quedar-se al barri”.

Un relat institucional que, per a part del veïnat entrevistat, contrasta amb una realitat marcada per la precarietat, les dificultats per emancipar-se, la sensació d’inseguretat i la percepció d’unes administracions massa allunyades de les dificultats quotidianes de la majoria de famílies de la Marina. ■

Montse Martínez Rodríguez, membre del Centre Cultural Estrelles Altes, assegura que la futura presó oberta de la Zona Franca ha incrementat la inquietud entre part del veïnat, especialment per la percepció de manca de seguretat als barris. Considera que la preocupació no té a veure només amb el nou equipament penitenciari, sinó amb una sensació prèvia d’abandonament institucional en una zona que està creixent ràpidament.

“Quan surt la notícia que vindrà una presó de règim obert i que hi haurà in-

La Marina davant la presó oberta

Ana María Sánchez, 63 anys, netejadora i membre de l’Associació La Vinya

“La presó ens l’han colada amb calçador i ara tenim por del que pot passar”

Ana María Sánchez, veïna de la Marina i membre de l’associació La Vinya, expressa preocupació i desconfiança davant l’obertura de la nova presó de règim obert de la Zona Franca. Critica especialment la manca d’informació prèvia al veïnat i assegura que el projecte “s’ha fet sense dir res” fins que les obres ja estaven pràcticament acabades. “Ens l’han colada amb calçador”, resumeix.

La seva principal inquietud és la seguretat. Considera que el barri ja arrossega problemes de vandalisme i sensació d’in-

seguretat, i tem que la situació empitjori amb l’arribada dels interns en règim obert. “Jo, personalment, tinc por”, afirma. Tot i que assegura no parlar sovint amb altres veïns, diu que les poques opinions que ha escoltat comparteixen el rebuig al projecte.

Des de La Vinya reclamen més vigilància i una resposta policial més ràpida. També lamenta la manca d’acompanyament institucional davant les necessitats socials del barri. “Es promet molt, però després, a l’hora de la veritat, res”, conclou.

“El barri creix i s’anuncien molts projectes, però això no es nota al dia a dia”

Montse Martínez Rodríguez, 64 anys, membre del Centre Cultural Estrelles Altes

terns entrant i sortint durant el dia, la gent pensa en els nens, les nenes i els joves del barri”, explica. Segons diu, aquesta és la principal inquietud que detecta entre el veïnat.

Martínez també qüestiona la resposta de les administracions davant les necessitats quotidianes del territori. Reconeix que hi ha anuncis i projectes, però considera que els efectes reals encara no es perceben al carrer. “Es parla molt, però al dia a dia encara falta molt perquè això es noti”, resumeix.

Eulàlia Cuartero assegura que a l’Associació de dones Àncora, l’obertura de la nova presó oberta de la Zona Franca es viu “amb molta preocupació”. Considera que el barri ja arrossega situacions socials complexes i tem que l’arribada del nou equipament pugui incrementar la sensació d’inseguretat. “Ja tenim problemes amb persones que no tenen on viure ni com guanyar-se la vida”, explica. Cuartero critica especialment que el projecte s’hagi tirat endavant sense comptar amb el veïnat. “No ens han preguntat res i ara ja està fet”, lamenta. Tot i assumir

“Ja tenim prou problemes socials al barri com per sumar-hi ara aquesta preocupació”

Eulàlia Cuartero Martínez, 67 anys, excuinera i membre de l’Associació Àncora

que revertir la situació és difícil, reclama més seguretat i més recursos per afrontar les necessitats socials existents al territori. Durant la conversa també expressa preocupació per la capacitat de les administracions per respondre a l’augment de la pobresa i les dificultats econòmiques. “Es fa molta publicitat, però després la realitat és que es veu molta misèria al carrer”, assegura. Segons diu, moltes famílies i persones joves viuen cada vegada amb més precarietat. “Els sous no pugen al mateix ritme que el cost de la vida, i així és impossible que les coses funcionin bé”, conclou.

Barcelona impulsa el Pla de Barris singular de la Marina amb una inversió de 50 M€ fins al 2028

n dels dos plans singulars previstos al Pla de Barris de Barcelona (2025-2028) inicia el seu desplegament a la Marina. Si bé el Pla de Barris aporta una injecció econòmica directa de 9 M€ al barri de la Marina per a l’execució de projectes a curt termini (2025-2028), a la vegada permet assolir la xifra de 50 M€ d’inversió pública al barri en aquest mateix període.

El de la Marina és un dels dos projectes singulars que es desplegaran a la ciutat en aquesta tercera edició del Pla de Barris (el segon pla singular és el de barris de muntanya) i es presenta com l’instrument que guiarà el desenvolupament dels dos barris de la Marina (la Marina del Prat Vermell i la Marina del Port, al districte de Sants-Montjuïc) en la dècada vinent. La transformació d’aquest entorn ja està en marxa i implicarà l’arribada a aquest territori de prop de 30.000 persones, fruit de la conversió progressiva d’un barri antigament dedicat a la indústria i als magatzems, cap a un teixit urbanístic mixt, que incorpora noves zones residencials junt amb l’activitat econòmica. L’objectiu d’aquest pla singular és que els residents actuals i els futurs nous habitants dels barris de la Marina disposin dels serveis, dels espais públics, dels equipaments i de les opcions de mobilitat adequades. Es tracta d’aprofitar les oportunitats que obre aquesta transformació en marxa i de minimitzar els impactes negatius que pugui tenir aquest creixement en el futur.

El Pla de Barris singular de la Marina vol respondre així, des del lideratge públic, als reptes i oportunitats que presenta aquest territori, envoltat de grans transformacions: el creixement de la Marina del Prat Vermell i

l’arribada de nou veïnat, l’impuls a la muntanya de Montjuïc com a gran parc metropolità, el creixement de grans actius econòmics com la Fira i el Port de Barcelona, la millora en les connexions per la zona del Morrot, o la interacció amb l’Hospitalet de Llobregat, entre d’altres.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha explicat, que “el pla neix amb la voluntat de relligar el que serà un dels grans barris del futur, i de la Barcelona de 2035, d’aquesta Barcelona en la qual estem garantint el dret a quedar-se amb el foment d’habitatge públic, i amb un entorn habitable sobretot amb criteri climàtic i en l’àmbit de la mobilitat”. L’alcalde també s’ha referit al triple objectiu del pla singular de la Marina: “Recosir, vertebrar, i connectar els barris de la Marina del Port i la Marina del Prat Vermell, i promoure una transformació urbana que incideixi en la millora de les iniciatives laborals perquè aquí el que volem fer és que aquest barri ja tingui resoltes les eventuals desigualtats a mesura que es va desenvolupant, i també ha de ser un pol de desenvolupament econòmic, per generar els llocs de treball que també necessita el barri”.

Aquest pla posa el focus en els eixos urbà-ambiental, educatiu i socioeconòmic amb la voluntat d’articular una estratègia compartida entre agents municipals, supramunicipals i veïnals, per definir i impulsar la Marina amb horitzó 2035. Els motors de canvi que han de dibuixar la Marina del 2035 són una sèrie d’accions que, ja sigui pel seu impacte en la fesomia urbana del barri, pel seu caràcter innovador i d’impuls del lideratge públic en entorns de gran transformació, o bé pels canvis demogràfics que comporten, tenen un pes destacat en el desenvolupament urbà del territori.

Un full de ruta per a la M arina del futur

Les principals accions que transformaran la Marina fins a 2035 són aquestes:

Reurbanització del passeig de la Zona Franca: La transformació del passeig de la Zona Franca vol canviar la mirada sobre aquesta via de la ciutat, passant d’eix longitudinal a una visió holística on aquest carrer forma part d’un sistema d’espais que ha de contribuir a recosir, vertebrar i connectar el conjunt de la Marina. La reforma del passeig ha de facilitar l’ordenació dels espais de circulació, garantir més espai per als vianants, generar en el seu recorregut nodes de vida comunitària, preservar el caràcter de nucli d’activitat comercial i incrementar la presència de verd urbà.

Construcció d’habitatge protegit: En matèria d’habitatge públic, el gruix de la intervenció a la Marina correspon a la construcció d’habitatge nou, especialment a l’àmbit de la Marina del Prat Vermell. Ja sigui a través de construcció directa per part de l’Institut Municipal d’Habitatge (IMHAB) o bé mitjançant promocions delegades (operador metropolità de l’habitatge, Incasol, entitats socials, etc.) es troben en fase d’estudi, redacció de projecte i obres més d’una vintena d’edificis que s’aniran desplegant per la Marina des d’ara i fins als primers anys de la pròxima dècada. Entre totes elles trobem diferents modalitats d’accés a l’habitatge com el lloguer assequible, el dret de superfície, el lloguer social, etc. Cal sumar a aquesta xifra l’habitatge protegit inclòs a les promocions privades previstes al territori, sobretot al Prat Vermell. Més enllà del nou habitatge, la iniciativa pública preveu desplegar també a la Marina l’estratègia de rehabilitació de ciutat que tindrà un impacte al parc d’habitatge de la Marina de Port.

Increment de l’oferta d’estudis postobligatoris: Es vol avançar cap a un model educatiu que permeti retenir el talent i els estudiants al barri, especialment durant l’etapa postobligatòria. La situació de la Marina, amb centres de formació professionalitza-

La transformació del passeig de la Zona Franca, l’habitatge, l’educació, l’ocupació de qualitat i el comerç de proximitat, les prioritats

dora de referència al seu entorn (Institut Mare de Déu de la Mercè, el recentment traslladat Institut d’Arts Gràfiques, o la proximitat de centres com l’Institut dels Aliments o l’Institut de la Logística) i un teixit empresarial en creixement als pols econòmics que l’envolten fan d’aquest un territori especialment interessant per vincular la formació al teixit productiu de la ciutat. El Pla de Barris singular de la Marina centra els seus objectius de la línia socioeducativa precisament en la generació d’una oferta formativa que promogui una millora de les condicions d’ocupabilitat, i en afavorir l’acompanyament integral de l’alumnat en les transicions educatives i en la permanència als estudis superiors aprofitant la presència d’aquests centres de formació situats en aquest entorn.

Promoció de l’ocupació de qualitat: La Marina ha estat històricament un punt de centralitat en matèria d’activitat econòmica a la ciutat. La presència al seu voltant de grans actors econòmics (Fira de Barcelona, Port de Barcelona, teixit empresarial, etc.) així com l’existència d’un teixit econòmic que, amb els anys, ha virat cap a una notable presència d’empreses referents en el sector tecnològic el fan un àmbit atractiu per a la generació d’ocupació de qualitat. Per fer-ho cal avançar en el vincle entre el teixit econòmic i el territori, en el reforç de la capacitació professional del veïnat per afavorir una ocupació de

qualitat i de proximitat i enfortir la relació amb els grans pols d’activitat econòmica.

En aquest sentit, també es planteja promoure el retorn social dels grans operadors econòmics que envolten la Marina, fomentant una implicació més gran en el desenvolupament i la cohesió del barri.

Activar plantes baixes de titularitat pública des d’una lògica de servei públic de proximitat: Un dels riscos dels territoris en transformació és l’asincronia entre l’arribada del veïnat i la implementació d’activitat comercial de proximitat. Considerant el comerç no només com una activitat comercial sinó també com a un agent que promou la dinamització i la vitalitat de l’entorn urbà, l’activació de plantes baixes és una de les prioritats d’un entorn com el de la Marina, especialment a la zona del Prat Vermell. L’existència de nombroses plantes baixes de titularitat pública esdevé una oportunitat idònia per impulsar projectes d’activitats comercials amb impacte social a curt termini, sobretot mentre la zona completa el seu procés d’urbanització i consolidació. Aquestes iniciatives han de contribuir a activar els locals de planta baixa i a generar dinàmiques econòmiques i socials que satisfacin les necessitats del veïnat mentre esdevenen espais de formació i capacitació laboral i d’inserció laboral.

12.000 habitatges, nous equipaments i més connexions: la Marina que ve

La Marina viu un dels processos de canvi urbà més importants de Barcelona. La transformació de la Marina del Prat Vermell, el creixement d’equipaments i infraestructures de l’entorn i la connexió amb nous pols econòmics redefiniran el futur dels barris durant la pròxima dècada.

Aquestes transformacions impactaran en l’habitatge, la mobilitat, l’activitat econòmica i l’arribada de nova població. El Pla de Barris singular neix amb l’objectiu d’acompanyar aquests canvis i reforçar la cohesió social i territorial de la Marina.

La Marina del Prat Vermell

La transformació de l’antic teixit industrial convertirà aquest àmbit en una de les grans zones de creixement residencial de Barcelona, amb la previsió de construir fins a 12.000 habitatges, una part important dels quals seran protegits. S’hi preveu l’arribada de prop de 30.000 nous veïns i veïnes.

Creixement de la Fira

L’ampliació del recinte Gran Via amb el nou Hall Zero farà créixer un 25% la superfície expositiva de la Fira de Barcelona i consolidarà l’activitat congressual de l’entorn.

Un

Durant gairebé un any, el Pla de Barris singular de la Marina ha comptat amb espais de treball tècnic i participació comunitària per definir els principals eixos de transformació del territori.

Nou Montjuïc

La renovació de la muntanya de Montjuïc, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional de 1929, impulsarà nous equipaments i espais verds de referència metropolitana.

Connexió pel Morrot

La transformació de la zona del Morrot vol millorar la connexió entre barris, apropar la Marina a Ciutat Vella i recuperar espais per a ús ciutadà.

Ampliació del Port

El creixement del Port de Barcelona vinculat a l’economia blava reforçarà el paper estratègic de la zona en sectors relacionats amb el mar, la innovació i la sostenibilitat.

Polígon Pedrosa

La consolidació d’aquest àmbit industrial de l’Hospitalet reforçarà l’activitat econòmica i logística de l’entorn de la Marina.

El procés ha inclòs cinc sessions amb agents veïnals i comunitaris, una sessió específica sobre la reforma del passeig de la Zona Franca i més d’una vintena de reunions tècniques amb les àrees municipals implicades.

2025-2028 | Inici dels projectes

Posada en marxa de les primeres actuacions i inversions.

2028-2031 | Desplegament

Execució dels grans projectes previstos al pla.

Aquest treball conjunt ha servit per establir prioritats, compartir propostes i definir les actuacions que han de guiar la Marina fins al 2035.

La Marina culmina la seva transformació urbana i social. 1 2 3 etapa a etapa

2031-2035 | Consolidació

Els projectes que marcaran la Marina fins al 2028

Aquestes són algunes de les actuacions previstes pel Pla de Barris singular de la Marina entre 2025 i 2028. El conjunt complet de projectes es pot consultar al web de l’Ajuntament de Barcelona.

N ous espais, habitatge i millora de l’entorn urbà

Nou passeig de la Zona Franca

Redacció del projecte de transformació del passeig com a nou eix cívic i verd metropolità.

Nous habitatges a la Marina

Construcció de noves promocions d’habitatge a l’àmbit de la Marina.

Millores de mobilitat

Implantació de les noves línies de bus X3 i V5.

Ampliació de la Ronda Litoral

Redacció del projecte dels trams 1 i 2 entre la Zona Franca i el Port de Barcelona.

Millora de la circulació interna

Nova senyalització per reduir l’impacte del trànsit als vials interiors de la Marina.

Actuacions al Fossar de la Pedrera

Obres d’estabilització dels talussos.

Nova escola bressol a l’Illa Acer

Construcció d’un nou equipament als baixos de la promoció d’habitatge públic.

Nou casal infantil al carrer Ulldecona

Execució d’un nou espai destinat a la infància i les famílies.

L’Escola Enric Granados, institut escola

Transformació del centre per ampliar l’oferta educativa.

Pla Clima Escola

Desenvolupament de projectes als centres

Escola Seat, Ramon Casas, Can Clos, El Polvorí, Bàrkeno i IE Enric Granados. Nou equipament comunitari als carrers Acer-Arnes

Redacció del projecte executiu de la futura biblioteca i centre cívic.

Millora de carrers i enllumenat

Renovació de voreres i llum pública als carrers

Química, Física, Mineria i Mare de Déu de Port.

Reforma de la plaça de la Marina

Projecte de renovació d’un dels espais centrals del barri.

E ducació, cultura i vida comunitària

L’Institut d’Arts Gràfiques

arribarà a la Marina

Trasllat del centre de formació especialitzada al barri.

Suport a l’accés a la universitat

El programa Prometeus oferirà acompanyament a estudiants en el pas als estudis universitaris.

Més arts dins les escoles

El programa Caixa d’eines incorporarà disciplines artístiques a Can Clos, Bàrkeno i l’IE Enric Granados. Orientació educativa a l’Institut Mare de Déu de la Mercè

Nou projecte de suport i acompanyament educatiu.

Activitats culturals i científiques fora de l’aula

El programa Extra! Extra! ampliarà l’oferta extraescolar al barri.

Eix socioeconòmic

adaptades a les empreses de l’entorn

Nous programes formatius vinculats a sectors econòmics presents a la Marina i l’àrea metropolitana.

Suport a la formació d’adults

Acompanyament a l’alumnat del CFA SantsSant Ramon de Penyafort.

Més connexió entre escoles i entorn

Es reforçarà la relació dels centres educatius amb Montjuïc i els equipaments pròxims.

Millora de patis i entorns escolars

Actuacions per fer més confortables i accessibles els espais educatius.

Nous espais de joc i convivència

El programa Juguem a les places impulsarà activitats a l’espai públic.

Nou servei ‘Imagina’t’ al casal infantil

Desenvolupament del servei al nou equipament del carrer Ulldecona.

Certificats professionals a l’Institut Mare de Déu de la Mercè

Impuls de formacions orientades a millorar l’ocupabilitat.

Treball conjunt entre equipaments culturals

Impuls de projectes compartits entre espais culturals de proximitat.

Nova activitat al parc de les Tretze Roses

Obertura i activació de la guingueta del parc.

Suport al teixit associatiu

Nous projectes per reforçar la vida comunitària de la Marina.

Consergeria comunitària a habitatges públics

Servei de suport i convivència a les promocions d’habitatge públic.

Suport a l’activitat empresarial del barri

Incorporació d’una figura tècnica de dinamització empresarial. Activació de locals en planta baixa Impuls d’usos comercials i d’activitat de proximitat en espais de titularitat pública.

Entitats i veïnat posen el focus en la precarietat de les famílies i reclamen inversió social i retorns reals

per al barri

Ginesa Pérez admet que l’arribada de la nova presó oberta de la Zona Franca no era una opció que agradés inicialment a part del veïnat de les Cases Barates. Tot i això, assumeix que el projecte ja és una realitat i defensa ara una actitud prudent, centrada a observar com funcionarà el centre quan entri en marxa aquesta tardor.

“En principi no la volíem, però ja que està posada, el que no volem és que passi res”, explica. Sense dramatismes, però amb cautela, considera que ara caldrà veure quin impacte té realment l’equipa-

“Estic a favor de la reinserció, però em pregunto per què aquests equipaments sempre acaben a la Marina”

“Ara que la presó ja està feta, el que volem és tranquil·litat i més suport al barri”

Ginesa Pérez, jubilada i veïna de les Cases Barates

ment al territori i com conviurà amb la vida quotidiana del barri.

Pérez comparteix una altra de les reclamacions que més s’han repetit durant les entrevistes veïnals: la necessitat de reforçar la inversió social i els projectes comunitaris a la Marina. “S’ha de fer costat a la gent que treballa des de l’estima: “Tot el que sigui per millorar el barri, per nosaltres està molt bé”, diu mentre repassa els grans canvis urbans que ha viscut la zona al llarg dels anys. I afegeix, amb orgull veïnal: “És el meu barri i pel meu barri faig el que sigui.”

Rosa Mas defensa la necessitat de la reinserció social i assegura que, en principi, veu amb bons ulls l’obertura de la nova presó oberta de la Zona Franca. “Trobo positiu que es faci un centre amb instal·lacions adequades”, explica. Tot i això, considera que el debat no es pot separar de la realitat social que viu actualment el barri. La seva principal preocupació és què passarà amb les persones internes quan surtin durant el dia i quins recursos tindran per integrar-se realment. “On és l’ajuda per a aquestes persones? Qui les acompanya?”, es pregunta. Per a Mas, sense suport social ni inversió paral·lela, el risc és que el barri assumeixi una nova

pressió sense rebre les eines necessàries per gestionar-la. També qüestiona que aquest tipus d’equipaments es concentrin reiteradament a la Marina. “Per què no es fa en altres barris de Barcelona?”, planteja. Segons diu, la sensació és que mentre el barri intenta créixer i dignificar-se, decisions com aquesta poden acabar aprofundint desigualtats internes. “No voldria que tornéssim a tenir dues Marines diferents”, reflexiona. Tot i les crítiques, insisteix que la seva mirada no és de rebuig frontal, sinó de demanda de responsabilitat institucional i d’acompanyament real.

Des de l’Associació de Comerciants de la Marina tampoc no comparteixen la decisió d’ubicar la nova presó oberta al barri. La seva presidenta, Mei Márquez, qüestiona tant el fons com la forma amb què s’ha gestionat el projecte. Tot i desvincular directament el futur equipament de possibles problemes de convivència, sí que expressa preocupació per la imatge que es pugui projectar de la Marina i pels efectes que això pugui tenir sobre l’activitat comercial i econòmica del barri.

“No s’arriba a final de mes, la gent se sent desprotegida… i ara la presó”

Esther Jiménez Fernández-Cañadas

59 anys, gestora i membre de l’Associació Veïnal del Port Vell

Esther Jiménez Fernández considera que l’obertura de la nova presó oberta de la Zona Franca arriba en un context social massa delicat per al barri. Tot i reconèixer que es tracta d’un centre orientat a la reinserció, assegura que la situació actual de la Marina fa difícil encaixar el projecte amb tranquil·litat. “Potser en un altre moment ho hauríem vist diferent, però ara estem sobrepassats”, afirma.

Des de l’Associació Veïnal del Port Vell expliquen que la preocupació principal és la inseguretat. Jiménez fa referència als conflictes i episodis delictius que, segons diu, fa temps que afecten la zona. “Amb el que passa aquí, els atracaments, les agressions o els assentaments, només faltava

“Es fan reunions, però el barri continua esperant solucions concretes”

Elisabeth Cárdenas, veïna que lidera l’espai de diàleg sobre convivència i civisme entre la Unió d’Entitats i l’Ajuntament, assegura que la principal molèstia amb l’arribada de la nova presó oberta de la Zona Franca ha estat la manca d’informació i participació veïnal durant tot el procés. “Tot ens ha vingut molt de cop”, explica. Tot i que el projecte estava avançat, considera que “pràcticament no s’ha comptat amb el barri”.

Com a presidenta de la Taula de Civisme de la Marina, afirma que ara les entitats intenten obrir espais de diàleg amb l’administració per entendre millor el funcionament del centre i traslladar les inquietuds del territori. “Hem tingut reunions i anem mirant quins passos es fan, però de moment no obtenim resultats concrets”, lamenta.

Per a Cárdenas, el debat sobre la presó arriba en un context de fragilitat social i percepció creixent d’inseguretat. “Les as-

“La nova presó ha d’anar acompanyada de contraprestacions reals pel barri”

Mei Márquez, presidenta de l’Associació de Comerciants

Des de l’entitat consideren que, en un moment de creixement urbà i transformació de la Marina, les apostes de ciutat haurien d’anar més orientades a reforçar equipaments culturals, espais comunitaris, formació i iniciatives capaces de generar activitat econòmica i cohesió social. També reclamen que la nova instal·lació vagi acompanyada de contraprestacions reals per al territori, amb inversions socials i oportunitats laborals per al veïnat.

això”, lamenta. També critica que moltes entitats no han pogut participar realment dels espais de debat previs. “Ens hem trobat la presó ja posada”, resumeix. Més enllà del centre penitenciari, Esther situa el focus en el deteriorament social i econòmic que viuen moltes famílies treballadores. “No s’arriba a final de mes i la gent se sent desprotegida”, explica. També alerta de les dificultats creixents dels joves per emancipar-se o estudiar. “Fer una carrera torna a ser un luxe per a moltes famílies”, diu. Tot i defensar la importància de la formació professional, reclama que cap jove amb capacitat i ganes d’estudiar es quedi enrere per motius econòmics.

sociacions ens traslladen molta preocupació”, assegura. Reclama més presència policial, però també reforçar els recursos socials per a famílies vulnerables. “Tenim moltes necessitats al barri i hi ha gent que ho està passant molt malament”, explica. També assenyala la presència creixent d’assentaments precaris i la percepció que les administracions no estan donant resposta a situacions de vulnerabilitat cada vegada més visibles al barri.

“Es convoquen reunions constantment, però el barri continua esperant respostes concretes”, conclou.

La Fira Marinera reivindica el comerç que aixeca cada dia la persiana

Botigues, serveis i entitats van tornar a sortir al carrer en una nova edició de la Fira Marinera i de Pagesia, una cita ja consolidada al barri que, més enllà de les compres, reivindica la vida comunitària i el valor del comerç de proximitat.

Enguany, la quinzena edició es va avançar del juny al maig intentant esquivar unes temperatures que, els darrers anys, s’han tornat difícils de suportar. El dissabte 30 de maig, el passeig de la Zona Franca es va omplir de gent passejant entre una seixantena de paradetes de comerços i serveis de la Marina.

Centres de salut, immobiliàries, assegurances, electrodomèstics, serveis per a mascotes, artesania i petits negocis del barri van aprofitar la jornada per mostrar-se, conversar i recordar que darrere de cada persiana aixecada hi ha persones que sostenen el dia a dia dels nostres barris.

La zona gastronòmica va esdevenir un punt de trobada constant, entre el cafè del matí, el vermut improvisat i aquell piscolabis que sempre acaba allargant les converses. Mentrestant, els més petits també tenien el seu espai: pintacares, tallers, activitats infantils, bingo i petites sorpreses que van convertir el passeig en una festa familiar.

Una de les propostes més celebrades va ser la caseta de La Marina FM (102.5), que enguany va apostar per la música en directe i per omplir el passeig d’ambient i espontaneïtat. Hi van passar artistes com César Lorente, al programa Una hora amb tu, de Salvador García, o Esteban Didac Ciruelos, convidat a l’espai de Javier Artiga. Tot i això, el gran protagonista de la jornada continuava sent el programa Comerç de Barri!, dedicat precisament a donar veu al teixit comercial de la Marina.

A l’escenari de l’Associació de Comerciants, la jornada va mantenir un ritme constant d’activitats. Els infants van gaudir de l’espectacle Let’s Cook Pirates de l’acadèmia Small Talk; el Centre Cultural Estrelles Altes va posar-hi dansa i color; i els joves de Kimikos Concept, de l’escola de música Umbel·la, van fer sonar un repertori de rock que va acabar connectant generacions. Tot plegat, conduït per la periodista Yohany L. Ayala, que va exercir de presentadora i va anar mantenint el ritme i la complicitat amb el públic al llarg de la jornada.

I el moment més reivindicatiu del matí va arribar quan l’Associació de Comerciants va pujar a l’escenari per recordar que el futur del barri també es juga als seus carrers. La transformació del passeig de la Zona Franca, la necessitat d’ocupació de qualitat, l’activació dels locals buits, nous equipaments i la cura de l’espai públic van marcar un discurs que reclamava una mirada més compromesa amb la Marina.

“Només així podrem continuar donant servei, fer vida al barri i preservar allò que representa la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat”, van defensar Mei Márquez, presidenta de l’associació, juntament amb Arkaitz Marqués, Ramiro López, Anna Tomás, Irene Erraiz, Pau Llopis i Laura Julibert, dinamitzadora de l’entitat.

de

va acompanyar.

▶ Més enllà de les actuacions artístiques, el discurs coral i reivindicatiu de la Junta de l’Associació de Comerciants va centrar bona part del matí. Fotos: Josep Vicens

▶ La jornada va tancar amb un concert que ja s’ha convertit en una cita habitual per a moltes veïnes i veïns. Enguany, Santi al Natural va encertar amb una barreja de ritmes que va acabar portant el públic a la pista de ball.

El passeig de la ZF es va transformar en allò que el barri reivindica per aquesta via: un espai viu, proper i compartit, on el comerç local té sentit perquè darrere hi ha una comunitat que el sosté

En la mateixa línia, reivindicant el paper del comerç de barri i la necessitat de cuidar-lo, també van intervenir els consellers Ana Trapero i Albert Deusedes. I també hi eren els regidors i regidores dels diversos grups municipals.

Ja a la tarda, el bingo infantil i l’actuació de Santi al Natural van tornar a reunir públic de totes les edats. Boleros, ritmes llatins, cançons de sempre i fins i tot un emotiu Boig per tu van posar banda sonora a una tarda on àvies, famílies, persones amb discapacitat i vianants improvisats van acabar compartint escenari, ball i somriures.

Per unes hores, el passeig es va transformar en allò que el barri intenta preservar cada dia: un espai viu, proper i compartit, on l’esforç de qui aixeca cada matí la persiana del seu negoci només té sentit si darrere hi ha una comunitat que aposta pel comerç local, li fa costat i entén que cuidar el comerç de barri és també preservar una manera de viure junts. ■ Redacció

Retahílas

Mar Montilla

Papá gestante

Sigo a Bruno León en redes desde hace tiempo. Admiro la vehemencia con la que defiende aquello en lo que cree, así como el desparpajo con el que expone sus argumentos. En breve va a ser papá y sus miles de fans hemos sido testigos de todo el proceso paso a paso, desde que su chica y él decidieron recurrir a la inseminación artificial. Primero se sometió ella al tratamiento, pero después de tres intentos fallidos fue Bruno el que puso su cuerpo en manos de la ciencia, y se obró el milagro.

Debo añadir un matiz importante: Bruno es un chico trans. Eso significa que si bien su identidad es masculina, que lo es, nació con útero, ovarios y genitales femeninos. A los cuatro años le preguntó a su madre cuándo le iba a crecer el pene y aunque su respuesta no le gustó jamás puso en duda que era un niño.

La noticia de su embarazo ha provocado un aluvión de reacciones que van desde la adoración más absoluta hasta el odio más acérrimo. Formular cuestiones como: «¿Y por dónde va a nacer?», «¿Y no aumentará eso tu disforia?» o llamarle caballito de mar —lo que impulsó a Bruno a tatuarse este simpático animalito en el antebrazo— se cuentan entre las más suaves. Luego están los que amenazan, incluso, con avisar a servicios sociales en cuanto nazca la criatura para que se la entreguen a una familia «normal».

Menos mal que Bruno y Kenia cuentan con el amor y el apoyo de su familia entera, y no me refiero solo a la biológica. A ti, que estás leyendo esto, un único consejo: si no entiendes, pregunta. Dudar es de sabios. Pero hazlo con la mente abierta, sin juzgar ni condenar. ■

La Festa de la Primavera reivindica la força del teixit associatiu de la Marina

El teixit comunitari i associatiu és un dels grans tresors de la Marina. Veïns i veïnes que, de manera altruista, contribueixen a l’activitat social i cultural dels nostres barris.

Una tasca feta en silenci dia rere dia, però que, de vegades, té la possibilitat de ser mostrada a tot el veïnat. Una d’aquestes cites anual és la Festa de la Primavera, celebrada als Jardins de Cal Sèbio.

Enguany, després de ser anul·lada per la previsió de pluges pel dissabte 9 de maig, data inicialment establerta, es va celebrar el diumenge 17 de maig.

El resultat, un any més, va ser una matinal de gaudi i vida en comunitat, en la qual les diferents entitats van fer mostra de tallers, demostracions i també productes que podien adquirir els visitants.

La part central del parc la decoraven, com ja és habitual, les mostres florals organitzades per entitats com ara el Centre Cultural Estrelles Altes, la Joia de Montjuïc, Cases Barates de la Marina, Tramuntana i l’Associació Amics de la Marina Al mateix temps, a l’escenari ubicat al costat de l’edifici del Centre d’Atenció In-

tegral, es van oferir diverses actuacions, a càrrec d’Estrelles Altes, Soul Dance Area, La Capa es Mou i el grup musical Kimikos Entitats participants: Centre Cultural Estrelles Altes, Cases Barates de la Marina, Tramuntana, Amics de la Marina, La Nova Barcelona, Centre Cultural de l’Àmbit de la Dona Àncora, A.V.V Sant Cristòfol, Casal de Barri la Vinya, EFA Pedraza, La Capa Es Mou, Barcelona Universitari Club, Òmnium Sants–Montjuïc, A.V.V Illa Metalco, Creu Roja, La Joia de Montjuïc, Unió d’Entitats de la Marina i CAI de la Marina. ■ Redacció

Veïnes, dansa i cultura comunitària

El Boombeta arrela, any rere any, a la Marina

Els Jardins dels Drets Humans van tornar a ser escenari del Boombeta, la jornada de cultura i vida comunitària organitzada per El Graner que enguany ha celebrat la seva novena edició. Des de la primera convocatòria el 2017, l'esdeveniment s'ha consolidat com una de les cites de referència de la Marina, i l'edició d'aquest 2026, celebrada el dissabte 30 de maig, va confirmar la bona salut de la proposta amb una àmplia participació al llarg de tota la jornada. La programació va arrancar al matí amb un taller familiar a càrrec de l’artista Mila Ercoli, celebrat a l'interior del Graner, i va continuar als jardins amb la presentació del llibre Anatomía inventada, de Natalia Fernandes, acompanyada d'Oriol López i l'editorial Disbauxa. A les dues de la tarda, un dinar popular i un bingo musical a càrrec de Precaria García van posar la nota festiva a la primera part del dia. La tarda va desplegar una programació escènica i sonora variada. El Moviment de La Marina, amb la participació de veïnes del barri i el Grup Folk Montjuïc, va obrir el bloc, seguit de diverses propostes artístiques de Lorena Nogal, Guillem Jiménez, Juan Cristóbal Saavedra, Joaquín Collado i Pol Jiménez fins a les vuit del vespre, quan DJ Amarantis va tancar la jornada amb un repertori musical que va posar a ballar a l’assistència.

▶ Entre les danses, el Moviment de La Marina va comptar amb la participació de veïnes del barri.

▶ El grup Folk Montjuïc va obrir el bloc de la tarda, seguit de diverses propostes artístiques.

El festival va reunir una àmplia participació veïnal en la novena edició de la jornada cultural del barri

LGTBIQé?

Enrique Llacer Sabio

Els homes volen el que altres homes volen

Als homes només els interessa el que facin altres homes, tot el que té a veure amb la cultura femenina i tot el que facin les seves companyes els produeix un etern rebuig.

Per molt que els homes facin gala de la seva heterosexualitat en realitat repudien tot el que tingui a veure amb les dones. Ser home (dins de la masculinitat hegemònica) està basat en tres premisses que s'enuncien en negatiu: Un home no és una dona, un home no és gai i un home no és un nen. Aquestes tres premisses requereixen alhora una contínua validació, mitjançant la demostració als ulls d'altres homes. És el que anomeno la ploma hetero.

Aquests mandats són la base de totes les violències que reben les dones, homes gais i altres homes.

La filosofa Marylin Frye va plantejar fa 40 anys la tesi “la cultura masculina heterosexual és, en realitat homoeròtica. L'heterosexualitat només defineix l'atracció sexual cap al gènere femení, no obstant això, altres aspectes amorosos com l'admiració, el respecte, la lleialtat i el reconeixement li ho reserven solament cap a altres homes”.

Les possessions, el treball, la força i la valentia són utilitzats com a trofeus davant d’altres homes. Per tant, malgrat fer gala d’heterosexualitat, odien tot el que té a veure amb les dones. Les critiquen, no les escolten, les maltracten, les maten.

Metrika deia que “els homes volen el que altres homes volen” i aquesta admiració entre homes es pot veure en la cultura i en el que consumeixen. Esports, només practicats per altres homes, músics homes, pel·lícules amb protagonistes homes amb trames complexes i on el paper de la dona es redueix a ser el trofeu d'altres homes.

Totes les activitats eren gratuïtes i de lliure accés, amb l'excepció del dinar popular, que tenia un cost de 9 euros per persona, amb opció de paella tradicional i vegetariana. Una proposta oberta a tothom que any rere any reivindica la cultura de proximitat com a eina de cohesió al barri. ■ Redacció

Escolten amb desdeny qualsevol opinió emesa per una dona, no obstant això, la validen si la mateixa opinió surt d'un home. No cal dir que aquesta hipòtesi me la reservo només per a l'home cishetero. Si en teniu a algun a prop doneu un cop d'ull a qui dirigeix tota la seva admiració. Mireu les seves playlists en Spotify, pregunteu qui apareixia en els cartells que penjaven de petits a la seva habitació i qui són els seus referents. Probablement, la presència femenina brilla per la seva absència. Quins exemples se us ocorren de menyspreu a la cultura femenina? ■

Què és l’hantavirus i per què les autoritats demanen calma?

La situació del brot detectat al creuer MV Hondius, a 25 de maig de 2026

Fa tres setmanes, el nom hantavirus va irrompre als titulars arran d'un brot detectat al creuer MV Hondius, un vaixell d'expedició holandès que feia una ruta per l'extrem sud d'Amèrica. Avui, amb el brot ja documentat i gestionat, és bon moment per explicar què ha passat, qui ha estat afectat i per què la gran majoria de la població no té cap motiu d'alarma. El brot, tres setmanes després El 2 de maig, l'OMS va rebre notificació d'un grup de casos de malaltia respiratòria greu a bord del MV Hondius, un vaixell amb bandera holandesa. La hipòtesi de treball és que el primer cas va adquirir la infecció abans d'embarcar.

A data d'avui, el brot ha arribat a dotze contagis confirmats i tres morts. El vaixell transportava 147 persones. D'aquests, 13 passatgers i un tripulant eren de nacionalitat espanyola, cinc dels quals residien a Catalunya. Els passatgers espanyols guarden quarantena a l'Hospital Militar Gómez Ulla de Madrid. Catalunya hi apareix per partida doble. Una dona resident a Catalunya va viatjar en el mateix vol que una passatgera neerlandesa que va morir. Un cop identificada, es troba en quarantena obligatòria a Catalunya, amb vigilància activa i dues proves PCR. Cap dels residents catalans presenta símptomes greus.

Socialment, hi ha la percepció que el bronzejat és sinònim de salut i benestar, això afegit a la reducció de la capa d’ozó (que és l’element que ofereix protecció natural contra la radiació ultraviolada), ha contribuït a augmentar els casos de càncer de pell, que es podrien prevenir més del 80% dels casos evitant l’exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialment durant la infància i l’adolescència.

Hi ha 3 tipus de radiació ultraviolada (UV): la UVA, que és la major part dels raigs ultraviolats, pot travessar els núvols i penetra a les capes més internes de la pell. La UVB, que representa un petit percentatge de les radiacions solar que arriben a terra, només arriba a les capes més superficials de la pell. I la UVC, que no arriba a la superfície terrestre perquè la capa d’ozó l’absorbeix. I també hi ha la radiació infraroja, responsable de la sensació de calor del sol. Aquestes radiacions poden augmentar en determinades condicions, com ara: la muntanya (a causa de l’altitud), la neu i la platja (a causa de la reflexió de la llum i la intensitat solar).

Com em puc protegir del sol?

- Evitar estar llargues estones al sol, sobretot entre les 12 i les 16 hores, especialment durant l’estiu.

- Portar samarreta, gorra i ulleres, sobretot a l’estar llargues estones al sol.

- Utilitzar fotoprotectors solars adequats i de factor elevat (SPF 30 o 50).

Cal posar-lo uns 30 min abans de l’exposició al sol, en quantitat sufici-

Què és, exactament, l'hantavirus

L'hantavirus no és un virus desconegut. Circula de manera natural entre rosegadors salvatges que el porten tota la vida sense posar-se malalts. El problema sorgeix quan els humans entren en contacte amb l'orina, els excrements o la saliva d'aquests animals.

Hi ha dos grans grups d'hantavirus. Els que circulen a Europa causen una afectació renal, generalment lleu. Els que circulen a Amèrica provoquen una síndrome respiratòria molt més greu, que pot ser mortal i no té tractament específic.

Per què aquest brot és diferent

La gran majoria d'hantavirus no es transmeten de persona a persona. El virus dels Andes és l'excepció: es pot transmetre entre humans per contacte estret i prolongat. Això explica per què en un creuer es va produir la transmissió entre persones.

Qui ha de tenir precaució

La població general d'aquí no té res a témer. Mai s'ha registrat cap cas d'hantavirus contret a Catalunya ni a la resta de l'Estat. Les persones que sí que haurien d'estar atentes són dos perfils: Les que han viatjat recentment al Con Sud americà —Argentina, Xile— i en les setmanes posteriors presenten febre alta, mal de cap intens o dificultat per respirar. Les que treballen o passen temps en espais tancats amb presència de rosegadors. Aquí la precaució és senzilla: ventilar l'espai almenys una hora abans d'entrar amb mascareta i guants. Convé recordar

No tocar mai rosegadors salvatges. Acampar en llocs oberts i assolellats, lluny d'acumulació de llenya o escombraries. No fer servir cabanes abandonades en zones de risc. No hi ha vacuna contra l'hantavirus ni tractament curatiu. Prevenir el contacte és l'única eina eficaç.

La situació, controlada

Les autoritats sanitàries espanyoles, la Generalitat de Catalunya, l'OMS i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) treballen coordinades i segueixen el rastre de cada contacte identificat. El protocol funciona: els casos es detecten, s'aïllen i es monitoren. No hi ha cap focus local actiu. ■

Per a més informació: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya · salut.gencat.cat · Telèfon d'atenció sanitària: 061

Mariam de la Poza

Metgessa de Familia i Comunitària CAP Doctor Carles Ribas

Ara que ve el bon temps, gaudim del sol!

...amb precaució

ent i de forma homogènia per tot el cos. Cal renovar-ne l’aplicació a les 2 hores.

- Fer ús d’ulleres de sol homologades, que filtrin les radiacions ultraviolades A i B.

- Beure aigua sovint per evitar la deshidratació.

Llegendes urbanes...

1. Jo ja estic morena i no em cal fer servir protecció solar: FALS

El bronzejat és la resposta de la pell a l’agressió produïda per les radiacions solars. Però aquesta defensa natural no és suficient, ja que la pell té memòria i els efectes són acumulatius i progressius, i augmenta el risc de patir càncer de pell.

2. Està núvol, no cal fotoprotector: FALS Els rajos ultraviolats UVA són capaços de travessar els núvols.

PARLANT CLAR

Joan Antoni Reyes i Blanco

Quan el barri deixa de sentir-se protegit

Kilian i Joel ja són al carrer! L’alliberament dels dos joves empresonats preventivament després dels incidents a l’antiga fàbrica del passeig de la Zona Franca ha estat rebut amb alleujament per una part del barri. Hi ha hagut col·lectes, concentracions i missatges de suport. I això, probablement, diu moltes més coses de la Marina que els mateixos fets.

3. Porto protector solar, puc prendre el sol tant temps com vulgui: FALS

La fotoprotecció no es considera una manera segura d’allargar l’exposició al sol, ja que els efectes de les radiacions ultraviolades a la pell són acumulatius i progressius i augmenten el risc de patir càncer de pell.

4. Els bancs solars són més segurs per bronzejar-se: FALS

Les llums per bronzejar-se emeten radiacions ultraviolades UVA i UVB igual que el sol, i per tant comporten els mateixos riscos per a la pell que l’exposició als rajos solars.

No és recomanable fer servir la crema de protecció solar d’un any per l’altre, si ja està oberta. Els envasos tenen un símbol en forma de pot obert amb un codi d’un o dos dígits i la lletra M (mesos). Aquest codi ens diu la vida útil del producte després d’obrir l’envàs. Més enllà d’aquest termini no se’n pot garantir l’eficàcia. Amb aquestes recomanacions us desitgem molt bon estiu, ple de bones experiències i que retorneu carregats d’energia renovada! ■

Teresa Graell i Riera

Infermera especialista en Familar i Comunitària. EAP la Marina

Perquè sí, per una part del barri han acabat representant una mena d’herois. Però quan la tensió s’acumula, actuar des de l’impuls no acostuma a acabar bé, i encara més, pel bé dels joves. No és convenient funcionar des de la reacció i la ràbia, ni des de la deshumanització de l’altre, encara que davant hi hagi persones conflictives, arrogants o directament delinqüents. Però tampoc seria honest ignorar què hi ha darrere del suport que aquests joves han rebut. El barri ha viscut setmanes especialment delicades. El tiroteig mortal al carrer Mineria, el robatori violent a una dona gran a Can Farrero, els conflictes vinculats a l’antiga fàbrica ocupada del passeig de la Zona Franca... Tot això, concentrat en molt poc temps, ha deixat una sensació d’angoixa i tensió que no és habitual a la Marina. Perquè la Marina, malgrat tots els seus problemes, continua sent un barri on la convivència quotidiana funciona millor del que sovint s’explica des de fora. Aquí la gent es coneix, es saluda i comparteix espais. Per això, quan passen determinats fets, l’impacte emocional també és més fort.

I potser és aquí on cal posar el focus. No només en la successió d’aquests fets, sinó en la sensació creixent que hi ha persones que fa temps que senten que ningú protegeix la seva tranquil·litat quotidiana. Quan aquesta percepció arrela, apareix un terreny molt perillós: el de justificar respostes impulsives perquè les institucions semblen arribar tard o estar massa lluny del problema real. La Marina necessita seguretat, sí. Però també necessita calma, lideratges responsables i molta més inversió social i comunitària. Perquè quan els barris se senten abandonats, la por ocupa massa espai. I quan la por s’instal·la, la convivència es torna molt més fràgil. Que tot el que ha passat ens serveixi per unir-nos encara més com a barri, per no deixar de mobilitzar-nos davant les injustícies i les necessitats que patim, i perquè les institucions es posin al dia amb la feina, que n’hi ha, i molta, a la Marina! ■

El conjunt, capitanejat aleshores pels seus tècnics, Jorge González i Lluís Allué, identificava la temporada 2025/2026 com una oportunitat per consolidar un projecte molt ambiciós que havia signat una molt bona campanya. “No pensem només a salvar-nos, volem anar més enllà”, va declarar González en una entrevista per La Marina. La realitat, però, ha estat molt més dura. Dos mesos després d’arrencar la competició, el 20 de novembre, Jorge i Lluís van ser cessats de la seva posició al cos tècnic de l’equip, a causa de la mala dinàmica del conjunt.

Tot i la renovació a la banqueta, els resultats han continuat sense arribar. El balanç final ha estat de cinc victòries, quatre empats i vint-i-una derrotes en trenta partits disputats, que han provocat que l’Iberia hagi estat el cuer a la lliga amb un total de dinou punts, dotze menys que el penúltim classificat. L’apartat golejador ha estat el principal escull de l’equip, que amb quaranta dianes, protagonitza el pitjor registre de la categoria.

La temporada ha estat dura amb un Iberia que no ha estat capaç de donar amb la tecla per remuntar una situació excessivament adversa. Amb la competició acabada, el conjunt ha publicat un comunicat a les xarxes socials en el qual declaraven que “no havien estat a l’altura del que s’esperava”.

Tanmateix, agraeixen a totes les persones que els han fet costat al llarg de la temporada i asseguren que ja estan treballant de valent per retornar el club “al lloc que mereix històricament”. ■ P.L.

El Club Atlètic Iberia descendeix a tercera catalana

L'Iberia va acomiadar la temporada passada amb un il·lusionant ascens a Segona Catalana, però no ha aconseguit mantenir-se en la categoria

El Júnior A del C.E. La Marina fa història amb un subcampionat de Barcelona

El Júnior A del Club Esportiu La Marina ha escrit una de les pàgines més destacades de la història de l’entitat després d’aconseguir el subcampionat del Campionat de Barcelona de categoria Júnior Nivell A. Es tracta de la primera vegada que un equip de base del club arriba a una Final Four d’aquestes característiques.

La fase final, disputada a Navarcles, va començar amb una semifinal d’infart contra el CB IPSI. Els marinencs es van imposar per un ajustadíssim 53 a 54 en un partit que es va decidir en els instants finals i que va donar al conjunt el bitllet per a la gran final.

Després del partit, l’entrenador de l’equip, Carlos Farrera, no amagava la seva satisfacció pel rendiment dels seus jugadors. “Ha estat el partit més divertit de tota la temporada”, assegurava. El tècnic també destacava la igualtat de l’enfrontament. “El partit se’l podia haver endut qualsevol, però els jugadors estaven

molt motivats. Tant si guanyaven com si perdien, jo ja estava molt content amb el meu equip”.

A la final, el C.E. La Marina es va veure les cares amb el CB Prat – Aigües del Prat B. Tot i l’esforç dels marinencs, el conjunt del Baix Llobregat es va acabar imposant per 95 a 80 i es va proclamar campió.

Més enllà del resultat final, el cap de setmana deixa una fita destacada per al club. Segons ha assenyalat el president de l'entitat, Andreu Farrera, és la primera vegada que un equip de formació del C.E. La Marina arriba a disputar una Final Four del Campionat de Barcelona. Un èxit que fa valdre la feina feta durant tota la temporada per jugadors i cos tècnic.

El subcampionat suposa, així, un premi al treball d’un grup de jugadors i tècnics que han aconseguit situar el nom del C.E. La Marina entre els millors equips de la seva categoria i obrir una nova pàgina en la història del bàsquet al barri. ■

L’EFA

Pedraza obre les portes

a noves jugadores i jugadors durant el mes de juny

L’Escola de Futbol Ángel Pedraza ha posat en marxa unes jornades de portes obertes que s’allargaran durant tot el mes de juny amb l’objectiu de donar a conèixer el projecte esportiu de l’entitat a infants i joves del barri.

Durant aquestes setmanes, nens i nenes interessats a incorporar-se al club podran participar en entrenaments, conèixer els equips i descobrir de primera mà la metodologia de treball de l’escola.

L’entitat compta amb equips de futbol masculí i femení, tant de futbol 7 com de futbol 11, des de les categories d’iniciació fins a juvenil. Des del club destaquen la seva aposta per una formació basada en els valors, el treball en equip, el respecte i la passió per l’esport.

Els jugadors i jugadores interessades poden assistir a les sessions de prova sense compromís al llarg de tot el mes de juny. ■

LA MARINA del comerç associat

Comerços que fan barri

Victor Amelotti Abelaras - Auuukan

Avda. Gran Via de l’Hospitalet, 33 local 3, L’Hospitalet del Llobregat. Tel. 614497678

Per a mi, el barri i els seus veïns ho són tot. Van ser moltes de les persones del barri qui em van animar a fer el pas d’emprendre i avui continuen sent el motiu pel qual aixeco la persiana cada matí amb orgull i il·lusió.

Indira Tugues - La Pizzeria

C/Alts Forns, 69 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 931387800 2 3 1 4 AuuuKan va néixer en un moment de necessitat de canvi i d’evolució personal, de les ganes de prosperar, de créixer com a professional de la perruqueria canina i de dedicar-me plenament a una feina que m’omple i m’emociona cada dia. La motivació per emprendre va ser precisament aquesta: crear un espai propi, construït amb esforç, il·lusió i molt d’afecte. Un lloc on poder treballar de la manera que sempre havia imaginat.

A AuuuKan la nostra intenció és oferir una perruqueria canina de qualitat, però sobretot propera. traballem amb cosmètica professional i productes especialitzats y ens agrada definir-nos com una perruqueria de barri, sense grans pretensions, però amb molta exigència en la qualitat de la feina. Realitzem els talls pensant sempre en el benestar del gos, la comoditat de la família i aportant un toc d’estil. Perquè guapos ja neixen… però després de passar per AuuuKan es tornen IRRESISTIBLES!

El comerç de proximitat té una cosa molt especial: les relacions humanes. Amb el temps deixes de veure clients i comences a veure cares conegudes, famílies, amics i persones que confien en tu. Aquest vincle és el que dona sentit a la feina i el que converteix un negoci en una part activa de la vida del barri.

Intento consumir i col·laborar sempre que puc amb el comerç local, perquè crec fermament que quan ajudem els negocis del nostre entorn contribuïm al creixement de tot el barri.

Si hagués de destacar-ne un, seria Las Palmeras. Al final, la restauració és un dels grans motors de qualsevol barri, i Las Palmeras és un exemple de com un negoci pot contribuir a crear comunitat i dinamitzar la vida de la Marina.

El meu marit i jo som cuiners i, des de Veneçuela, sempre vam tenir un esperit emprenedor i negoci propi. En arribar aquí vam voler seguir aquest camí, perquè la cuina és la nostra passió i la nostra manera de treballar. Obrir La Pizzeria va ser una oportunitat per a començar de nou i oferir al barri un lloc fet amb esforç, afecte i dedicació.

1 2 3 4

Som una pizzeria, encara que també oferim algunes pastes, amanides i tapes. El que més ens representa són les nostres pizzes, elaborades amb productes italians o de proximitat de molt bona qualitat i una massa de fermentació llarga. Això les fa més saboroses, lleugeres i fàcils de

digerir, amb un procés artesanal que ens diferencia en el barri.

Tenir un comerç a la Marina significa molt per a nosaltres. Des que vam obrir la pizzeria, hem conegut a moltíssims veïns i veïnes que s'han convertit en amics de la família. Hem creat vincles reals amb el barri. Ara la Marina ja no és només el lloc on vivim: és el nostre barri.

A la Marina hi ha molts comerços i restaurants que mereixen ser destacats, per això costa triar només un. Recomanaria El Mercat, perquè representa molt bé aquest comerç pròxim i de barri que forma part del dia a dia dels veïns. Llocs així ajuden a mantenir viva la vida de la Marina.

1. Ens pots explicar els inicis del teu negoci i què et va impulsar a emprendre? 2. Parla’ns del teu establiment: què hi poden trobar els clients i què el fa especial? 3. Què significa per a tu tenir un comerç al barri de la Marina i quin vincle tens amb els veïns i veïnes? 4. Podries recomanar un altre comerç del barri de la Marina i explicar per què el destacaries?

Botigues associades:

ADMINISTRACIÓ LOTERIA

ADMÓN. LOTERIA 137 COSTA

Mare de Déu de Port, 379-381 Tel. 93 331 52 98

ADMINISTRACIÓ FINQUES

FINQUES PÉREZ ASSOCIATS Ferrocarrils Catalans, 117 933 18 63 76

ANIMAL DOMÈSTIC

MON ANIMAL c/Foneria, 43 Telf. 934317402

PELUTS Alts Forns, 69, local 16 (Plaça Mediterrània) 934229079

PERRUQUERIA CANINA AUUUKAN

Av. de la Gran Via de l'Hospitalet 33, baixos 3. 614 49 76 78

ARTS GRÀFIQUES

CELIA SERVEIS GRÀFICS

C/ Energia, 32. 628635753

ASSESORIES-GESTORIES

ANNA MARIA MADRID ASSESSORIA Telf. 93 419 52 87

Av. Josep Tarradellas 8, Entl 5a

BOFILL & PERAIRE TAX&LEGAL c/Mineria, 18 Telf. 932989977 / 609932494

ENRIQUE OLMEDILLO SANCHEZ

ASESOR EN SEGUROS

c/Alts Forns, 71 Telf. 619174408

AUTOESCOLES

AUTOESCOLA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 186 Telf. 93 331 86 12

AUTOMÒBILS

KIA AR MOTORS

C/ Motors, 140 932239288

BENESTAR LEVAKESH CENTER BARCELONA Foneria, 21 936059881 636162553

BUGADERIA

LA WASH c/ Mineria, 17 Telf. 666 242 460

CELLERS

CELLER LA MARINA

c/ Aviador Duran, 2. 680188509

COOPERATIVES

KERAS BUTI

Carrer Ulldecona, 28 641158191

CORREDURIES D’ASSEGURANCES

GEXBROK BARCELONA

C/ Gran Via Corts Catalanes, 144

Telf. 93 606 19 17

DROGUERIES I PERFUMERIES DROGUERIA FELI

C/Alts Forns, 74. 688 89 30 77

DROGUERIA RAMIRO

Pg. Zona Franca, 228 Local 1 Tel. 93 332 22 12

ELECTRODOMÈSTICS ELECTRODOMÈSTICS JIDIAM

Pg. de la Zona Franca, 124, 126 Telèfon 935 35 52 52

ENTITATS ESPORTIVES ESCOLA PEDRAZA / CLUB ATLÉTICO IBERIA Mare de Déu de Port, 168 639962076

ESCOLA D'IDIOMES I ENSENYAMENT KIDS AND US LA MARINA C/ Mecànica, 17

SMALL TALK ACADÈMIA D'ANGLÈS Pl. de Sant Cristofol, 19 Telf. 647 19 56 44

KUMON Gran Via d’Hospitalet del Llobregat, 53 608116769

ESTANCS ESTANC ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 244 933326946

ESTANC Nº 276 Alts Forns, 70-72. 93 332 65 66

FARMÀCIES

FARMÀCIA ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 162 Telf. 934218129/ 606885784

FARMÀCIA PANADÉS Pg. Zona Franca, 226. 93 332 34 47

FARMÀCIA MINERIA C/Mineria, 12 Telf. 93 332 10 75

FARMÀCIA CARMEN BARENYS

Pg Zona Franca, 122 933320210 / 608975406

FARMÀCIA BELKIS

MARTÍNEZ SÁNCHEZ

C/ Ferrocarrils Catalans, 69 Tel. 932980106

FARMÀCIA DOMÈNECH CB Gran Via C. C., 152 Telf 933326497

FARMÀCIA SANTIAGO TORRENTS Mare de Déu de Port, 255 Telèfon: 93 331 13 41

FARMÀCIA ENERGIA c/ Energia, 9 Tel. 93 332 50 18

FARMÀCIA DE LA MARINA

c/ Sovelles, 11 932232593

650706656

FARMÀCIA FONERIA

c/ Foneria, 18 Tel. 933332647

FERRETERIES-LAMPISTERIES

TU CERRAJERIA.COM

Pg. Zona Franca, 173. 661 991 144

COMERCIAL ÁLVAREZ 2013, S.L

c/ Energia, 20 Telf. 934215977 / 677565089

BAUHAUS BARCELONA

Pg. de la Zona Franca, 123 Telèfon: 932 23 19 23

IMPEGA CERRAJEROS

Passeig Zona Franca, 181

FORNS DE PA

365. CAFÈ I FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 271 Telf. 93 421 87 26

365. CAFÈ i FORN DE PA

C/ Mare de Déu de Port, 379 Telf. 93 422 38 47

365. CAFÈ FORN DE PA I

DEGUSTACIÓ Pg. Zona Franca, 365

EL TALLER

C/ Alts Forns, 61. 938289122

FORN HUGUET

C/ Alts Forns, 60. 645 944 419

FORN CAFETERIA JESSI-K-AFÉ

C/ Alts Forns, 74. 935318354

PA DE CARPES Mare de Déu de Port, 321 local 7. 636836708

FOTOGRAFIA

GALERA FOTOGRAFIA

Pg. Zona Franca, 177-179 Telf. 93 332 57 97

IMMOBILIÀRIA

PISOS LA MARINA Passeig de la Zona Franca, 177 934311020 / 637526075

FINCAS LLOPIS

C/ Alts Forns, 81 676585317

PISOS BARCELONA Alts Forns, 71-73. 935365919

LLAR D’INFANTS

LLAR D’INFANTS ELS GEGANTS

Jardins de la Mediterrània s/n. Telf. 93 296 48 18

LLAR D’INFANTS XUMETS

C/Energia, 10. 93 431 76 72

ESCOLA BRESSOL LA PAU

Mare de Déu de Port, 355 baixos Telf. 930321306

MANTENIMENTS

FRISAL (INSTAL·LACIÓ, MANTENIMENT

REPARACIÓ DE SISTEMES DE FRED INDUSTRIAL AIRE CONDICIONAT)

c/ Ferrocarrils Catalans, 115 933023389

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

GAMMA MACARRO

Ferrocarrils Catalans, 87-89. Telfs. 93 332 78 56 /685998057

MOBLES

MUEBLES EL CISNE

Pg. Zona Franca, 224. 933322698

MacMOBLES ZONA FRANCA

Pg. Zona Franca, 141. 93 432 37 99

MacMOBLES ZONA FRANCA -2

Ctra. Del Prat, 11. 93 421 20 70

SUEÑOS DESCANS

Passeig de la zona Franca, 165 935909991

MODA I COMPLEMENTS

WALA SPORT Pg. Zona Franca, 191-205. Telf. 93 332 04 13

CALZADOS CISNE

Passeig de la Zona Franca, 226 Telf. 933323594

JUBEL ZAPATERIA

c/Mare de Déu de Port, 252 Telf. 93 432 16 98

NOTARIA

NOTARIA ZONA FRANCA

Pg Zona Franca 219 Tel. 936282806 Fax 931210064

ÒPTIQUES

VISTA ÒPTICA

Mare de Déu de Port, 252. Telf. 93 331 40 47

GENERAL ÓPTICA

Passeig de la zona Franca, 174 934 31 03 22

ÓPTICA & AUDIOLOGIA

UNIVERSITARIA

Passeig de la Zona Franca, 182 93 889 90 39

PASTISSERIA CREATIVA

ZAS! CAKE Mare de Déu de Port, 272 Telf. 93 141 97 75

PERRUQUERIES I ESTILISME

BALLESTERS PERRUQUERS UNISEX Mare de Déu de Port, 413 bxs local 3. Telf. 93 422 10 48

DANI FERNANDEZ ESTILISTES

Paseo de la Zona Franca, 132 Telf. 934 32 15 90

MI PELU

C/Foneria, 33-35. 93 533 10 12

UÑAS XXBEAUTY c/ Mineria, 17 local 4. 686259382

QUADRES I MARCS ART I DECORACIÓ Mineria, 17. 93 296 70 03

QUEVIURES

PEIX I MARISC Mare de Déu de Port, 257 Tel. 934322108

REFORMES INTEGRALS

NOUESPAI, S.C.P

Pg. de la Zona Franca, 177 Telf. 93 517 63 18

TENMAN REFORMES c/Mare de Déu de Port, 407-409 Telf. 629.82.92.85

RESTAURACIÓ

TABERNA DEL CONDE Carrer de la Foneria, 46 Telf. 93 527 08 42

BAR GARRIDO c/Foneria, 40 Local 3 (Jardins de la Mediterrània)

GRANJA ELENA, S.C.P Pg. Zona Franca, 228 Telf. 93 296 98 43

RESTAURANTE CHIRIMIRI c/ Minería, 4

LA SAL DEL PORT c/ Foc, 84. Telf. 93 007 59 88

BAR-RESTAURANTE O'RINCÓN Gran Via, 158. Telf. 93 461 61 48 LYS (CUINA XINESA) Carretera del Prat, 40 Telf. 936 11 83 83

RESTAURANTE PALACIO MANDARIN Pg. Zona Franca, 241 934218715 / 618566698

BAR LAS PALMERAS C/ Mare de Déu de Port, 252 633266155

LA PLACETA DE LES BESSONES Gran Via Corts Catalanes, 144 Telf. 938085215

CAFÉ CON QUÉ? Carretera del Prat, 40 local 2 651857026

EL RACONET DE LA JUSTÍCIA

Av. Gran Via de l’Hospitalet, 3 08908 L’Hospitalet Llobregat Telf. 934321078

KAIROS RESTAURANT c/Ferrocarrils Catalans, 43 936279023 - 641908332

BAR CACHÉ Carrer de la Foneria, 22 933 31 50 79

EL VERMUTET DE LA GANXETA

C/ Mare de Déu de Port, 305 (Entrada per Jardins de la Mediterrània) 930 07 81 06

LA PIZZERÍA C/ Alts Forns, 69 (Entrada per Plaça Marina – Jardins de la Mediterrània) 685 41 31 46

REVISIÓ CARNET DE CONDUIR

CERMASA CENTRE MÈDIC Gran Via, 162. 93 431 41 40

SALUT

THERANENS (FISIOTERAPIALOGOPEDIA- PSICOLOGIA-OSTEOPATIA)

Carretera del Prat, 5. 656187296

CLINICA PODOLÓGICA HUELLAS

Passeig de la Zona Franca, 106 Telf. 622169239

SIX, CENTRE TERAPÉUTICO

C/ Foneria, 22-24 Telèfon 653 803 131

NATURES ENERGY SPORT c/ Mare de Déu de Port, 265 Local (part posterior de l'edifici) Telf. 934 22 97 00

REDFIELD TRAINING & FRIENDS C/ de l’Acer, 22 611 84 77 66

SALUD Y ESTÉTICA MARA Gran Via de les Corts Catalanes, 192 934218422

TALLERS MECÀNICS

TALLERES J.F Mare de Déu de Port, 279 Telf. 93 332 89 95

TATUATGES

TRISQUEL STUDIO (Estudi de tatuatge – Doula) Arquitectura, 14. L'Hospitalet Llob.

TELECOMUNICACIONS

I.T.C. SYSTEMS Mare de Déu de Port, 305-319 (Jardins de la Mediterrània) Tel. 93 421 56 17

TELECOMUNICACIONS

DIGI ZONA FRANCA

C/ Alts Forns, 78 93 332 45 71

Logistics 4.0 Incubator incorpora 19 noves startups i consolida la seva aportació a la innovació logística

El Logistics 4.0 Incubator, la incubadora d’Alta Tecnologia en Logística 4.0 impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) amb el suport de la Fundación INCYDE de les Cambres de Comerç d’Espanya, va presentar el passat mes d’abril 19 noves startups que s’incorporen al seu ecosistema. El president executiu del CZFB, Pere Navarro, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué, els van donar la benvinguda al Logistics 4.0 Incubator en un acte en què han posat en valor el paper de la incubadora com a motor d’innovació i transformació del sector logístic.

Durant l’acte de benvinguda, Pere Navarro va destacar que “la logística avui és més estratègica que mai. Vivim un moment en què la digitalització, la intel·ligència artificial i la sostenibilitat ho estan transformant tot, també les nostres ciutats i la nostra manera de viure i treballar. Des del Consorci de la Zona Franca de Barcelona entenem el servei públic com la creació d’oportunitats, ocupació i progrés a través de la innovació. I això és exactament el que passa cada dia en aquesta incubadora Logistics 4.0”

Per la seva banda, Blanca Sorigué

En menys de tres anys d’activitat, el Logistics 4.0 Incubator ja ha incubat un total de 79 startups, contribuint a digitalitzar i fer molt més sostenibles tots els processos de la cadena de subministrament

va destacar que “aquest acte d’avui demostra la maduresa i la capacitat d’atracció del Logistics 4.0 Incubator com a entorn de creixement real per a projectes innovadors. Estem veient com les startups incubades validen, escalen i competeixen al mercat amb solucions aplicables i amb impacte. El nostre objectiu és acompanyar-les durant tot el seu desenvolupament i accelerar la seva connexió amb el teixit empresarial.”

Un projecte en creixement continu

El Logistics 4.0 Incubator, operatiu des del juliol de 2023, ja ha incubat un total de 79 projectes i compta amb una taxa de supervivència del 91,3 % dels projectes incubats. Igualment, en aquests gairebé 3 anys d’activitat presenta diversos casos d’èxit d’empreses que ja facturen més de 5 milions d’euros, d’altres que disposen d’una plantilla de més de 60 treballadors o companyies que superen els 100 clients. Amb la incorporació d’aquestes 19 noves startups, actualment acull 44 startups actives, i es consolida com un dels principals pols d’emprenedoria i innovació logística i tecnològica d’Europa.

El Logistics 4.0 Incubator treballa amb diferents focus tecnològics emergents dins del sector logístic, entre els quals destaquen la robòtica i els magatzems automatitzats, l’Internet de les Coses (IoT), el Big Data aplicat a la generació d’insights de negoci, la darrera milla com a element estratègic del comerç electrònic, així com tecnologies com la impressió 3D, la intel·ligència artificial i la logística verda. ■

El Port de Barcelona consolida les Jornades de Portes Obertes com una gran cita ciutadana amb més de 15.000 participants

El Port de Barcelona ha tancat amb un balanç molt positiu la tercera edició de les Jornades de Portes Obertes, celebrades aquest cap de setmana, que han reunit més de 15.000 persones al voltant d’una àmplia programació d’activitats per descobrir la infraestructura portuària des de dins.

Durant dos dies, el Port ha ofert una variada programació de prop d’una vintena d’activitats diferents al llarg de més de 20 hores d’experiències, combinant visites guiades per terra i mar, propostes culturals i familiars, activitats esportives i iniciatives obertes a tota la ciutadania.

Les visites terrestres i marítimes han tornat a ser una de les propostes més valorades, permetent accedir a espais habitualment restringits, com les terminals de contenidors APMT Barcelona i Hutchison Ports BEST i el Far del Llobregat. Paral·lelament, activitats com la cursa solidària KM contra el càncer Deichmann al Port de Barcelona, amb 4.000 participants i el 100% de la recaptació de les inscripcions destinada a la investigació contra el càncer, o les propostes culturals i lúdiques han contribuït a convertir el Port en un espai viu i compartit durant tot el cap de setmana.

La dimensió solidària també ha estat present en les visites marítimes i terrestres,

ja que la reserva de places s’ha acompanyat d’una aportació d’un euro destinada íntegrament a l’associació Stella Maris Barcelona i a la Fundació Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM).

En aquesta edició, a més, el Port ha incorporat noves propostes com el ball de vaixells, un espectacle marítim celebrat per primera vegada dissabte, que ha permès veure en acció remolcadors, pràctics i amarradors en una coreografia sincronitzada sobre l’aigua.

L’ampli programa d’activitats paral·leles organitzades conjuntament amb entitats, empreses i associacions vinculades al Port

i a la ciutat també ha tingut una excel·lent acollida per part de la ciutadania. Entre aquestes activitats, desenvolupades en diferents ubicacions del Port Vell, destaquen la jornada “Vora el Mar” del World Trade Center; l’activitat Navega al Port de la Fundació Barcelona Capital Nàutica per promoure i divulgar la vela; Barcelona en Boca – Fogons de Barri, impulsat per l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) i Barcelona Restauració; el Festival Pelut, organitzat per l’Agrupació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta (ACIB); la catifa artística participativa, impulsada pel Consell de Cultura Popular i Tradicional del

Poble-Sec, inspirada en la tradició de les catifes florals; el Vermut de Llucià Ferrer o el concert de rumba catalana i activitats relacionades organitzades per l’Associació de Veïns de la Barceloneta.

El Museu Marítim de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya també es van voler sumar a aquesta gran festa ciutadana oferint accés lliure a tots els visitants, mentre que L’Aquàrium de Barcelona va oferir promocions especials per a les famílies. ■

L’arquitecta i veïna de la Marina, Sandra Bestraten, nova degana del COAC

|| Yohany L. Ayala

Sandra Bestraten Castells és la nova degana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Després de vuit anys al capdavant de la Demarcació de Barcelona, l’arquitecta veïna de la Marina arriba al deganat del col·legi amb una candidatura construïda des del treball acumulat, la proximitat i una manera de treballar molt basada en l’equip. Al COAC fa temps que es coneix la seva trajectòria, marcada per la constància, la proximitat i el treball col·lectiu.

Les eleccions del 21 de maig van registrar la participació més alta dels últims quatre comicis: un 33,06%, gairebé catorze punts més que el 2022. En un moment de descrèdit institucional i desafecció generalitzada, la dada no és menor.

Tampoc ho és el perfil de qui assumeix ara el lideratge d’una de les institucions professionals més influents del país. Arquitecta, professora universitària, cooperant i investigadora de l’habitatge social, Bestraten fa anys que defensa una idea persistent: que l’arquitectura no és només una qüestió estètica o tècnica, sinó també una eina capaç de millorar la vida quotidiana de les persones, i que el col·lectiu ha de saber reconnectar amb la ciutadania.

Aquesta mirada no és nova. Quan el 2018 va assumir la presidència de la De-

marcació de Barcelona del COAC, ja reclamava “tornar a ser referents propers i de confiança per als veïns i veïnes”. Ara, vuit anys després, arriba a la màxima representació del Col·legi després d’una trajectòria marcada per la proximitat i el treball continuat.

Part d’aquesta manera d’entendre l’arquitectura s’explica també des de la Marina. Bestraten hi viu des de fa gairebé un quart de segle i sempre ha reivindicat el barri com un espai amb identitat pròpia i una forta tradició comunitària. De fet, recentment ha publicat, conjuntament amb els també arquitectes i veïns Emilio

Hormias i Jaime Pérez, el llibre De la Zona Franca a la Marina. 100 anys d’Habitatge Social a Barcelona 1925-2025, una investigació que documenta la història del barri i l’evolució de l’habitatge social a la ciutat a través del territori de la Marina. Aquesta vinculació amb el territori també va ser reconeguda l’any passat per l’Associació de Mitjans de Comunicació

Local (AMCL), que va distingir Sandra Bestraten i Emilio Hormias per exercir l’arquitectura amb sensibilitat social, situant les persones al centre i entenent el barri com un punt de partida per repensar la ciutat i resignificar els marges urbans.

La seva trajectòria també està marcada pels projectes de cooperació internacional. Durant anys ha treballat en la construcció d’escoles a Bolívia i altres projectes comunitaris vinculats a la rehabilitació i l’autoconstrucció. Experiències que, segons ella mateixa explicava en una entrevista a aquest diari, li van fer entendre que “disposar de pocs diners obliga a treballar d’una altra manera, amb materials locals i amb la col·laboració de la gent”.

Potser aquí hi ha una de les claus de la seva victòria. En un moment en què l’habitatge i el model de ciutat ocupen bona part del debat públic, Bestraten defensa una arquitectura vinculada a la rehabilitació, a l’habitatge assequible i a una ciutat més habitable. Però també interpel·la directament el seu col·lectiu: reclama un Col·legi capaç d’acompanyar els i les arquitectes i, alhora, tornar a posar el coneixement tècnic al servei de les persones.

Amb aquesta mirada de fons, la nova degana arriba com el reflex d’un canvi de sensibilitat dins del mateix col·lectiu professional, cada vegada més atent a les condicions materials de la vida quotidiana. I això, en el context actual, no és poca cosa.

Des de la Marina, les seves veïnes i veïns li traslladem l’enhorabona i li desitgem molts encerts en aquesta nova etapa! ■

Àncora, cosir vincles des del barri!

Hi ha entitats que, amb els anys, acaben convertint-se en molt més que una associació. Són refugi, punt de trobada i memòria viva del barri. És el cas d’Àncora, el Centre Cultural de l’Àmbit de la Dona, que un any més va tornar a reunir desenes de veïnes als Jardins Elías Ortiz en la seva ja tradicional festa popular.

Entre l’olor de les botifarres, les taules compartides i les converses que s’allargaven sota el sol de maig, una cinquantena de dones van tornar a reivindicar una manera de fer comunitat que resisteix el pas del temps: cosir, trobar-se, fer-se costat, crear amb les mans i mantenir viu el valor dels petits espais de cures i convivència.

Enguany, a més, la trobada arribava en un any simbòlic per al moviment feminista, coincidint amb la commemoració de les històriques Primeres Jornades Catalanes de la Dona de 1976, considerades un dels grans punts d’inflexió del feminisme a Catalunya. “De feminismes n’hi ha molts”, recorden des d’Àncora. I el seu, probablement, és el de les dones que sostenen barri des de la quotidianitat.

L’entitat, una de les primeres associacions de dones de tot l’Estat, continua tenint com a gran referent Maria Orte-

ga, distingida amb la Medalla d’Honor de la ciutat. Tot i això, el relleu generacional també comença a obrir-se pas, amb companyes com Esther i Eulàlia assumint cada cop més protagonisme dins la junta.

La jornada va combinar tradició i aire renovat. A l’escenari hi van passar propostes tan diverses com La Joia de Montjuïc, la sessió de gimnàstica amb Alberto o el country amb Isabel, que van arrencar somriures i complicitats des de primera hora. A la tarda, el grup Calle Jaleo va posar-hi alegria i rumba amb una actuació plena de ritme i proximitat, mentre Folk Montjuïc tancava la jornada amb el caliu de la música popular i el tradicional rom cremat, de l’Abdó Florencio!

Entre els assistents també hi van ser presents diversos representants polítics del districte, com els consellers Georgina Lázaro (Junts), Ana Trapero (BEC), Francesc Almacelles (ERC), Albert Aixalà i Eudosio Gutiérrez (PSC), així com el regidor Jordi Castellana.

Potser el 23 de maig, el sol va picar més del compte. Però ni la calor va aconseguir apagar una celebració que, any rere any, continua demostrant que hi ha vincles que encara es cusen a mà. ■ Redacció

|| Pau Llopis

Arrels és, segons tots els indicis, el programa més antic de la graella de La Marina FM. Des del 1988, Josep Vicens ha fet de la cultura del barri el fil conductor d'un espai que, fa dos anys, va trobar com a company a en Josep Farré. Parlem amb tots dos sobre la trajectòria del programa, la seva filosofia i el que els queda per fer, en un programa que, tot i la seva dilatada trajectòria, encara té molta corda.

Vicens, ets, probablement, el conductor més veterà de l'emissora. Com va néixer Arrels?

J.V: Doncs va ser als voltants de l’any 1988, quan es va iniciar l'emissora. En Salvador García, en Julio Baños i jo teníem inquietuds culturals i vam decidir fer un programa de ràdio. Sempre ha estat de caràcter cultural. Miràvem de buscar les persones del barri que es movien, que tenien inquietuds, i portar-les a l'emissora. Intentant sempre impulsar al màxim la cultura d'aquí. Aquesta és la idea que ha tingut el programa sempre. Josep, tu arribes unes dècades més tard al programa. Què t’hi porta?

J.F: Va ser gràcies a Salvador García. Fa uns quatre anys va voler fer un altre programa i li va dir al Vicens: "Jo conec en Josep Farré i ell ho pot fer." Em va portar cap aquí i la veritat és que estic molt content, m'ho passo molt bé amb en Vicens. Fent el programa coneixes molta gent nova i intento fer col·laboracions a poc a poc.

Si haguéssiu de definir Arrels en una frase, com ho faríeu?

J.V: Cultura.

J.F: Cultura i art. Crec que ja ho ha dit tot el Josep.

Teniu trajectòries molt diferents, però ambdós porteu ja uns quants anys implicats amb el programa. Qui és aquell o aquella convidada que us ha fet més il·lusió en aquest temps?

J.F: A mi el que m'ha fet molta il·lusió és el que vam fer amb els del MNAC, que vam estar parlant de tot el que fan. I la setmana passada va venir la mànager de la col·lecció Casacuberta Marsans, que és una col·lecció privada al carrer de la Palla, al Gòtic. És una noia molt ben preparada, amb una col·lecció important que inclou un Crist del Greco. Vam estar parlant de com busquen el material i com van ampliant la col·lecció. Darrere de tot plegat hi ha una feina molt important.

J.V: Jo destacaria l'entrevista amb el Jaume Aragall, un gran tenor, que va acceptar venir al barri. La vam fer a la biblioteca, davant del públic. Va ser molt especial. Però en general, qualsevol entrevista en què la persona que tens davant t'aporta molta informació i qualitat és una entrevista que t'omple. N'hi ha hagut moltes. Abans no tots venien a l'estudi; amb una gravadora casolana anàvem a casa seva. La qualitat no era la mateixa, però hi hem entrevistat gent molt important. Fins i tot hem tingut música en directe, com ara amb el Gabriel Vallone.

Fa gairebé quaranta anys que fas el programa de manera altruista. Com no perds la motivació?

J.V: Tot el que he anat fent mai ho he deixat. No soc d'aquestes persones que al cap de dos anys ho abandonen. A casa, a vegades, m'han retret precisament això, que m’invo-

Sintonitza el que vius!

“Ens interessa la gent que ajuda a impulsar la cultura dels barris”

Entrevista a Josep Vicens i Josep Farré, conductors del programa Arrels a La Marina FM 102.5

lucro amb tot. Però jo mai he sabut dir que plego, i a més ho faig a gust. M'és difícil dir que no.

J.F: A mi em passa exactament el mateix amb el col·lectiu d'artistes de la Font de la Guatlla. Fa molts anys que en coordino les exposicions i tampoc sé dir que no. Quan no hi ha relleu generacional, et fa por deixar-ho córrer.

Com prepareu cada programa? Com us dividiu les tasques?

J.V: Som dues ànimes lliures. Vivim molt de les activitats que es fan al barri. La biblioteca, el Centre Cívic o la Sala Pepita Casanellas, per exemple.

Sense oblidar els barris veïns, com Sants o la Bordeta. Prepares una mica les preguntes, però anys de fer coses fan que molta cosa ja la tinguis a dins. Un cop estàs al micròfon, a part de les que tens pensades, surten altres preguntes que et proporciona la mateixa entrevista. I sempre, en acabar, penses: "M'ha faltat dir això." Però crec que li passa a tothom.

Val la pena també plantejar-se d’anar-hi en persona. Sovint el contacte directe obre portes que el correu no. Però també cal dir que moltes coses arriben perquè hi ha gent que te les proporciona. Un president d'una entitat escolta el programa i diu: "Vine, que farem tal cosa." Moltes vegades vivim també del que la gent ens ofereix, i cal reconèixer-ho. Quina resposta teniu del veïnat i dels convidats?

J.V: La gent que ve per primera vegada arriba una mica espantada. Però al cap de cinc minuts ja estan relaxats, perquè toquem temes que no comprometen ningú. I tothom vol repetir. En general, tothom queda content.

J.F: I nosaltres amb ells. Es crea una complicitat que fa que el programa flueixi sol.

Per acabar, si algú encara no ha escoltat mai Arrels, què li diríeu per animar-lo?

J.V: Que escolti i que, ben segur, hi trobarà tots els esdeveniments del dia a dia del barri. Quan ve el Carnaval, la Flama del Canigó, el Tió de Nadal... Intentem captar totes les tradicions i activitats. És una finestra al barri, i si vius aquí, és la teva finestra. ■

Seguiu-los a Arrels els dijous de 18 a 19 hores a La Marina FM (102.5)

Vicente Masip, 75 anys entre números, cafès i vida de redacció

El dimecres 27 de maig, el nostre amic i tresorer de l’AMCL, Vicente Masip va celebrar 75 anys. Durant gairebé tota la seva vida va treballar a la banca i encara avui manté aquella precisió gairebé matemàtica perquè ni un cèntim se’n vagi de lloc. Però a l’AMCL, el Vicente és molt més que els números.

Fa temps que la redacció forma part també del seu dia a dia. Comparteix cafès, converses, anècdotes i aquella manera seva de preguntar i de fer: meticulosa, responsable i sempre amb estima. Entre periodistes joves, titulars d’última hora i reunions impossibles, ell continua pendent dels números i dels comptes amb aquella barreja tan seva de constància, neguit i molta humanitat. Per això, celebrar el seu aniversari va ser també una manera d’agrairli la companyia, el compromís i el tros de vida compartida que aporta

cada dia a aquesta petita família una mica caòtica que és l’Associació de Mitjans de Comunicació Local.

Per molts anys, Vicente. I que continuem quadrant comptes —i compartint estones— durant molts anys més. ■

“De les barraques a la Flama del Canigó, soc carn de barri”

Vostè és pràcticament memòria viva del barri. Com recorda aquella primera Marina?

Jo vaig arribar aquí amb tres mesos, a braços. Vam viure a les barraques de la Vinya. Érem famílies andaluses, molt humils. Després van fer els pisos i ens hi vam poder quedar. Recordo la postguerra complicada, però també molta vida al carrer. Ens criàvem tots junts.

Com recorda aquells anys políticament?

Nosaltres érem del PSUC. Tot es vivia amb molta por. Recordo una nit enganxant cartells a Gran Via: “policia, policia”, tots corrents… i al més valent el van agafar i li van pegar una palissa. Hi havia molta consciència política al barri, però també molt secret. Fins i tot el meu pare era del PSUC i jo no ho sabia.

I què representava aquella militància?

Volíem que les coses canviessin. I hi havia molta comunitat. Això és el que trobo més a faltar ara. En aquella època, fossis d’on fossis, todos éramos uno a la hora de hacer algo.

Troba a faltar aquell esperit?

Sí. Ara és més difícil fer i sentir la pinya. Què tenia d’especial aquella època?

Que fèiem vida al carrer. Per Sant Joan, per exemple, fèiem fogueres i passàvem hores parlant al voltant del foc. Era una festa molt de barri. Ara tot això s’ha perdut una mica.

Quina mena de jove va ser vostè? No parava mai. M’agradava molt l’esport, patinar, córrer… I els guateques! (riu) I ara què el manté actiu?

El ball. Amb la meva dona fem tallers per a gent gran al casal Sant Cristòfol. Tenim gairebé cent persones... No es tracta de competir, sinó que la gent s’ho passi bé. I tampoc no és només ballar. Hi ha gent que

ve perquè està sola, o perquè passa mals moments. No podem estar parats. Intentem donar-los-hi afecte.

Fent els tallers de ball per a gent gran últimament us han traslladat de la Pepita al Poliesportiu.

Sí. Ens van treure de la Pepita Casanellas i ens envien al poliesportiu, on hi ha unes escales horroroses. Tenim gent amb caminadors que no pot baixar. I això em toca la moral. Es parla molt de la gent gran, però després costa molt que l’Administració es mulli quan toca.

I les associacions del barri, funcionen?

Jo crec que sí. Quan necessites ajuda, les entitats responen. Una altra cosa és l’Administració. Les entitats treballen diferent.

Vostè parla molt del barri com una comunitat.

Sí. Jo soc “carne de barrio”. A mi em va costar fins i tot deixar les barraques i anar al pis nou. Per la meva mare era una alegria tenir llum, aigua, és clar. Però jo trobava a faltar aquella vida de les plantes baixes: veure els meus tiets, els meus cosins i tota la gent cada dia al carrer.

Què li preocupa més avui?

L’habitatge. Que els joves no es poden quedar al barri. Els meus fills mateixos han hagut de marxar fora. La gent no se’n vol anar d’aquí.

Hi ha joves que pensen que la vostra generació ho va tenir més fàcil. És així?

Depèn. Nosaltres vam passar una postguerra dura. Però sí que és veritat que hi havia més feina. Si volies treballar, treballaves i podies anar fent. Ara, entre els sous i el cost de l’habitatge, és impossible.

Com acaba implicat amb la Flama del Canigó?

Va sortir tot del Centre Cultural de Port. Volíem mantenir viu l’ambient que hi havia al col·legi parroquial de Port i vam començar a fer activitats. I d’aquí va sortir

Diego Jiménez Segura

Macael (Almeria), 1949

Ofici? Mecànic torner. Vaig treballar a Masoneilan, una empresa de valvuleria, i també al Port de Barcelona.

Religió? No soc creient. Soc molt sentimental, això sí.

Estat civil? “Cassadísim”. Amb la Joana.

Fills? Tres. Diego, José María i Marta.

Política? Molt d’esquerres. Sempre.

D’ulls vius, rialla fàcil i tracte afable, Diego Jiménez és d’aquelles persones que no només viuen al barri: el fan. Hi ha gent que pertany a una comunitat gairebé com una manera de ser al món. Hi fan vida, creen vincles, sostenen activitats i mantenen viu un esperit col·lectiu que avui sembla anar a contracorrent. Potser perquè formen part d’una generació que va créixer entre privacions, carrers de terra i famílies amuntegades, però que també va aprendre molt aviat el valor de compartir, organitzar-se i no deixar ningú enrere. Amb 77 anys, continua vinculat a la vida comunitària dels barris. Fill d’una família andalusa arribada a Barcelona quan ell tenia només tres mesos, va créixer a les barraques de la Vinya i ara, juntament amb la seva dona, la Joana, continua fent barri a través de tallers de ball per a gent gran al casal Sant Cristòfol. “No podem estar parats”, diu rient. En temps de desafecció i individualisme, Diego continua defensant, gairebé sense teoritzar-ho, una idea senzilla però poderosa: la comunitat com a refugi davant la solitud, la por i el desencant. Una manera de fer barri que connecta amb la memòria obrera i associativa de la Marina.

també la Flama. Érem pocs, potser vint persones, però arrossegàvem molta gent. Quan fèiem activitats venien familiars, amics, veïnes, veïns… Vam recuperar la Festa Major, vam impulsar curses populars, sardanes, classes de català. Hi havia moltes ganes de fer coses.

I com es vivia la cultura catalana en un barri tan castellanoparlant?

Molt bé. Hi havia gent “de totes les leches”, però ens enteníem. Ho fèiem amb naturalitat. El català es va anar introduint a poc a poc, sense imposar res a ningú, i la gent responia bé.

Per a qui no conegui la tradició, què és exactament la Flama del Canigó i com arriba fins a la Marina?

La flama baixa cada any des del Canigó fins a Barcelona. Abans nosaltres anàvem fins al Parlament a buscar-la corrent amb les torxes. Ara es concentra a plaça Sant Jaume i la recullen companys del barri, l’Antonio Ayala, la seva dona Llum Ferrero i altres companys. La porten fins a l’estadi Joan Serrahima i des d’allà baixem corrent o patinant per tot el barri fins a la plaça de la Marina. Abans fèiem fogueres; ara no ens deixen, però mantenim el símbol. És una festa molt nostra i molt de barri.

L’esport sempre ha estat important per vostè.

Molt. He corregut tota la vida. Amb un amic vam organitzar una cursa popular al barri i es va fer tan gran que va entrar al calendari oficial de Barcelona. També he patinat molt, amb patins de quatre rodes. I encara ara pujo sovint a Montjuïc. No me’n canso.

Sant Joan encara és especial, què hi representa, per a vostè?

Comunitat. foc, barri… I molta gent treballant plegada perquè no es perdi una tradició preciosa.

Ara, ens hem d’acomiadar amb un joc. Li diem noms o paraules i respon el primer que li vingui al cap.

Xi Jinping

No el conec.

Donald Trump

Un assassí, un tirà.

Isabel Díaz Ayuso

Una fantasma, una ignorant.

Pedro Sánchez

Massa bona persona.

Catalunya

El més bonic del món.

La Marina

Més bonica encara.

Sant Joan

La festa de la meva dona. Allí ens vam conèixer. Cada any ens quedem aquí per celebrar-la. ■