Issuu

Multipliquem XZ els estatvis fiscals* de ta

compra det teu pis:

Multipliquem x2 l'import de [a desgravació fiscat per a [a compra de I'habitatge. Estalvia't xZ I'import de la futura pujada de l'lVA.

A més,

t'oferim 3.000 pisos fins alTOo/o de dte. lnforma't d'aquesta promoció

*Abonem un cop ['any i durant 10 anys ['equivalent a una quota mensualde préstec hipotecari, catculat a[ 80o/o det preu de venda, a 25 anys at 3,5%, i fins a un import máxim de 250.000 euros. Si eI client ho prefereix, pot anticipar aquesta quantitat amb un descompte equivatent en et preu de venda. Descomptem del preu del pis ['import de[ futur increment de t'lVA (60lo). Aquesta oferta no és acumulable amb attres promocions de CX lmmobitiária.

filfiLtT,li?fi'"'

GALENS

SUMARI

ACIUATITAI

GALENS i :r

Et COMT rep [a

visita det conseller de Salut

lii.a:

Cot'legi Oficiatde Metges de Tarragona i 'i',,.,',ii=l¡tl

I ii:

Dr. Fernando Vizcarro Bosch

i rt:Litjt,ti

rill r'iiit;;r,il rjr, ll,Ll;¡i'r

lii¡,r

irt

r.ir';:

Mercé Veciana

Jornada de Cooperació per a joves metges I

Fontanet Torres

Dr, Jaume

ACTUAI-IIAT

rrl'.r,1|,

i;., I l¡Ll.LL,i.1,'

ACTUATIIAT

Entrevista a[ conseller de Salut de ta Generalitat, Boi Ruiz

Fernando Vizcarro Frederic Ma[[ol Jaume Fontanet Xavier Allué I

l"' i,,, i.ii;l

Via de ['lmperi Romá,ll bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006

Ets lr0sTREs il0sPtTALs

Fax:977 236208

lnstitut Pere Mata, un model sanitari de

i I,rilr\/i,rliirll

referéncia

I i¡'

TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Fa[a,'12 43005 Tarragona

info@tshcomunicacio,com

977 211154

tf il,b

i ii.:

l rr

lr"

ii:

Cot.tegi Oficiatde Metges de Tarragona (COMT) I llrlililttl

i ., I

Indugraf Offset I 'ii..j,: Arxiu Galens iTSH Comunicació

¡ a

tltDA c0t_.t_EGrAr

Benvinguda als nous MIR i ats estudiants que ho seran en el futur op¡nró

Causes Justes de desobediéncia en els metges

iit.r' i;,:

3.500 exemptars I

l,l

i_i..¿1.

;'llrl.rlrr

Permís de suport vátid núm, 521

Gatens no comparteix

necessáriament les opinions de[s seus co['laboradors, encara que aquestes possibles discrepáncies no seran motiu per impedir-ne [a publicació,

EDIT()RIAT

r--

Fernando Uizcarro Bosch. Presideni del e0MT.

Per qué cal [a cot.legiació a [a professió médica? La coregulació (regulació compartida) de la professió médica, el seu control i el manteniment d'un sistema de govern i garantia pública constant, en front de les possibles

sional, cosa que no exclou la potestat de la própia Administració pei que fa ais fins no própiament professionals, atés que la Llei atribueix aquest fet exclusivarnent als Col-

desviacions en l'exercici professional, són un determinant de la legirimació de les corporacions col.legials. Per tot aixó, la col.legiació es presenta com una clara i irrenunciabie lustificació ética i social, i que s'assenta inrernament en comportaments i procediments de regulació estrictament democrátics.

legis.

L'exercici de la professió médica, atenent i'esséncia de l'acte médic, s'ha de regir per les mateixes exigéncies independentment. de l'ámbit on es desenvolupa, sier"ri pú-

La visió actual i democrática de la professió médica, dels seus drets i deures, irnplica unes organitzacions collegials independents i centrades en el ciutadá com a eix básic de la seva activitat i finalitats. La exigible incorporació a un Col.legi per a l'exercici de la professió médica,

blic, privat i/o mixt. El mecanisme de control de 1'exercici de la professió qr-re té per objecte el manteniment de la deontologia professional és una funció estrictament col.legial, que no pot atribuir-se, ni tan sois per Llei, a altres entitats o drgans de I'Administració. La col.legiació dels metges determina estar sotmés a potestat la dels col.legis professionals com a administracions públiques d'ordenació i control de l'exercici profes-

r L it

\r'

2t lxi f: fr \r *\¡¡

\ar

La seva justificació es concreta en la consideració de ser un bé d'interés públic protegit, atés que no es duen a

terme funcions administratives, sinó actes professionals, els destinataris dels quals són el ciutaclans, no pas les Administracions pírbliques.

sigLri quin sigr-ri el seu ámbit d'actuació, es justifica no pas

en 1'atenció dels interessos dels professionals, sinó com a garantia dels interessos dels seus destinataris, ciutadans i pacients, i está en plena consonáncia amb la protecció universal dels drets dels pacients respecte de l'exercici d'una professió titulada i regulada com és ia professió médica.

-'-'-

F A

Facilita Ia teva adrega electrónica

.,:i \l

triq_.

t\F

-i J- \-.JJJ- , I

i rebras.,,

. e-galens . agenda . comunicacions . novetats . convocatóries Envia-la c conrt@ comt.es

a w eb d,r

c:;fil,:l:;.:::r2:

Lt tt

ACIUAI.IIAI

Iilll0 :!Lt[l0ltilNlilltlll,: PflNiltCtI

:.:i'

Et conseller de Salut, Boi Ruiz,es reuneix amb [a Junta

de Govern Es van

tractar els temes que preocupen a[ cot'tectiu médic

El passat dia rz de setembre, el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va visitar el Col.legi Oficial de Metges de Tarragona. La visita formava part d'una estada que va fer el conseller a la ciutat, durant la qual va inaugurar la residéncia Tarragona Ponent de la Xarxa Sanitária i Social de Santa Tecla i el Cap Horts de Miró a Reus.

La ]unta de Govern del COMT va convidar al conseller a assistir a una

reunió de carácter privat a la seu del Col.legi per tractar els principals temes que preocupen a la professió médica de Tarragona i per parlar de la sanitat a les nostres comarques. El conseller va venir acompanyat del seu cap de gabinet, |aume Tort, i del director dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona, el doctor |osep Mercadé.

Abans de reunir-se amb els membres de la funta, el conseller Boi Ruiz va visitar la seu del COMT i va saludar als empleats. Després va signar en el llibre d'honor del Col'legi i en

acabar es va reunir amb la |unta de Govern. Cada membre de la |unta va poder fer preguntes al conseller sobre la seva vocalia, així com tractar qüestions concretes sobre la salut al Camp de Tarragona.

El president del COMT, el doctor Fernando Vizcarro, va acompanyar al conseller durant tot el dia en els actes que es van organitzar. Així doncs, va ser present en la inauguració de la residéncia Tarragona Ponent que es troba a la Granja i, a la tarda, es va traslladar a Reus per assistir a la inauguració del Cap Horts de Miró.

ACTUATITAI

tC,

I [? :,i

-.{ L_

-------

I Durant [a seva estada e[ conselter va signar et ttibre de visites detCOMT iva realitzar una

visita per [a seu de l'entitat acompanyat de la

junta Cot.tegial.

E[conseller amb part dets membres de RRHH detCOMT,

Metges participants a [a lJornada.

La secc¡ó de Metges Cooperadors

cetebra [a IJornada de Cooperació per a Joves Co[.legiats Aquesta enceta e[ cicle de conferéncies i trobades que es duran a terme des de [a secció co[.legial La iornada va tenir lloc el passat 10 d'octubre al Saló d'actes del COMT, i va ser presentada pels membres de la funta. Les

conferéncies van anar a cárrec de la doctora Irene Pascual, cooperant a l'Índia, i d'Olímpia de la Rosa, de Metges sense Fronteres.

La jornada es va dividir en diferents parts. D'una banda hi va haver les xerrades dels metges participants, i després van tenir lloc els col.loquis entre els assistents i els conferenciants. L objectiu principal d'aquesta

/08/0s 20t2

trobada era explicar a través dels testimonis de metges cooperants la importáncia de la tasca de cooperació a la nostra professió. Durant la jornada es van poder escoltar les experiéncies

de dues metgesses que, amb les seves

presentacions, van voler transmetre la motivació que pot portar a un professional a exercir com a metge cooperador. En primer lloc, la doctora Irene Pascual, del nostre col.legi, va explicar la seva experiéncia a l'Índia amb la Fundación Vicente Ferrer de gener a marq del zotz. D'altra banda, Olímpia de la Rosa Vázquez,mev gessa de la unitat de emergéncies de

Metges sense Fronteres d'Espanya, va centrar la seva xerrada en les dificultats, els dubtes o els problemes que s'han d'afrontar a I'hora de fer cooperació.

El president del COMT, el doctor Fernando Vizcarro, va ser l'encarregat d'obrir la jornada explicant els detalls de l'última reunió mantinguda entre Col.legis de Metges de Catalunya, I'Agéncia Catalana de Cooperació i el Departament de Salut de la Generalitat, on es van presentar diverses línies de treball relacionades amb temes que afecten directament a metges cooperadors. Després, el

ACIUA¡-ITAI

.L-_ La metgesa cooperant Otímpia de [a Rosa Vázquez.

ú El

doctor Vizcarro i eI doctor Manubens presentant [a Jornada,

doctor Xavier Manubens, un dels impulsors d'aquesta jornada, va fer una

breu introducció dels objectius

camí portat per la Secció Col.legial de

Cooperació des de la seva aprovació

en funta de compromissaris.

els aspectes personals que motiven a

L'acte es va tancar amb un diáleg obert entre els assistents al voltant dels problemes concrets del món de la cooperació internacional, així com

dur-la

terme, les dificultats concre-

tes que comporta i la preparació que es requereix a I'hora de fer cooperació

sanitária.

ij ;:f¡lli,¡¡¡i1 -.;: ..

l. r.

I i r'r

i .t

lllF0RfilE S(IBRE tA DIM0GRAFIA C0t.LEGlAt.0CTUBRI

2012 :

ACIUAilTAI

GATENS

Pirámide d'edats 76 o més

71-75

66-70

61-65

56-60 5l-55

46-50 41-45

36-40 3l-35 I

30 o menys

300

225

150

225

300

Homes: 1.566 metges. 51,2o/o \\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\N Mitjana d'edat: 54,1 anys Dones:1.453 metgesses.48,3 O/s\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\N Mitjana d'edat: 43,9 anys

per fer-hi front han fet que I'administració pública no cobreixi les places de metges iubilats ni crei noves places. En quant a la distribució per I'origen, $88 dels metges són catalans, i r.o5z de la resta d'Espanya. Pel

Uinforme exposa l'evolució det nombre

una falta de recanvi generacional. En relació a la feminització de la professió, es veu clarament una con-

d'incorporac¡ons

com mostren les dades d'aquest. any: dels 3.or9 col.legiats, r.¿s¡ són dones, gairebé el5oo/o. Tanmateix, existeix una relació directa entre l'edat i el génere, ja que els metges menors de so anys són majoritáriament dones, 1.067 del total de censades es troben en aquesta frania d'edat, en canvi només 6zz són homes. Aquesta xifra indica que la maioria de noves incorporacions són metgesses. L informe ha estat elaborat pel Departament de Col.legiacions del Collegi Oficial de Metges de Tarragona

cot.legiats, així com el

que fa a residents estrangers, dels gz¿ totals, 269 provenen de llatinoamérica, 89 d'Europa, i la resta de diferents

seu origen

paisos d'arreu del món. En aquest punt també trobem que es comenga a iniciar un augment de nouvinguts que tornen cap al seu país d'origen davant la falta de perspectives professionals. Al mateix temps, peró, es consoliden dos punts demográfics clau: envelliment i feminització. Quant a l'envelliment de la població médica del territori, ens trobem

que hi ha una gran massa col.legial en la franja d'entre s6 i z6 anys, gairebé un terq del total de metges en actiu, fet que significa que a curt termini hi haurá un continu degoteig de jubilacions que no es preveu que es cobreixin. Aquest fet. s'apunta com un dels' grans reptes del sector médic tarragoní de cara al futur, ja que provocará

solidació d'aquesta tendéncia, tal

(coMr).

GATENS ACTUATIIAT

IIIT(IRME S()BRI

DEM()GRATIA C(II.I.EGIAt. (ICIUBRE 2012

Especialitats registrades aI COMT ESPECIALITAT MEDICINA FAMILIAR I COMUN PEDIATRIA MEDICINA INTERNA OBSTETRICIA I GINECOLOGIA MEDICINA DEL TREBALL PSIQUIATRIA ANESTESIOLOGIA IREANI TRAUMATOLOGIA I CIRURGIA

oRropÉotcR

CIRURGIAGENERAL OFTALMOLOGIA RADIODIAGN ESTOMATOLOGIA UROLOGIA OTORRINOLARINGOLOGIA APARELL DIGESTIU CARDIOLOGIA NEUROLOGIA MEDICINA INTENSIVA MEDICINA F SICA tReHRaluracló GERIATRIA

aruAltst

IQUES DERMATOLOGIA ME

tcA MEDtctNA EoucactÓ

IVENEREOLOGIA

ONCOLOGIA

SICA IESPORT

CIRURGIA DIGESTIVA ELECTRORADIOLOGIA HEMATOLOGIA IH NEUMOLOGIA REUMATOLOGIA

TOTAL

Metges

446

173

273

150

119

IO5

73 67

103

46 38 34

86 85 70

55 76

60 40

44 38 36

36 30 27

32 2A 2A

't8

3 5

t3 t5

p¡rolÓolca

ENDOCRINOLOGIA I NUTRIC NEFROLOGIA AL'LERGOLOGIA APARELL RESPIRATORI ANGIOLOGIA I CIRURGIA VASCULAR

CIRURGIA PED CIRURGIA P MEDICINA NUCLEAR

esrEr¡cR IREPARADoRA

RaotoreRAplR frr¡lcn

tcA

HIDROLOGIA M DICA CIRURGIA rcA FARMACOLOGIA

MEDICINAGENERAL

Totals

I I

NEUROCIRURGIA CIRURGIA ORAL I MAXILOFACIAL M ICROBIOLOGIA I PARASITOLOGIA NEUROFISIOLOGIA CLíNICA

BLICA

23 6 6

APARELL CIRCULATORI MEDICINA LEGAL I FORENSE MEDICINA PREVENTIVA I SALUT

't5

ANAToMtA

'lo

't3

6 6

7 7

6 6

5 6

4 4

3 2

7 I

4 1

3 3 2 2

I I

I 1.082 3.O19

402 1.566

680 I.453

ACTUATITAT TA IU}IIA IIIT()RMA

Reflexions des de ['Hospitat Verge de ta Cinta de Tortosa Dr.

loaquim Martí Mestre

Vieepresirlent tereer de la lunta de ücvern l}elegat de les Terres cle I'Ehre

Anys zoo6, 2oo7... La consellera Marina Geli visitava freqüentment Tortosa. Es litigen els plans i els plánols per a

I va arribar la crisi, maleida crisi, a tot arreu, en tots els ámbits. La sanitat

la construcció d'un nou hospital que

tives del nou hospital se'n van anar en orris. fa no se'n parla, no hi ha diners. S'han rovellat els cartells que anunciaven on s'havia de construir, les nostres il.lusions també s'han rovellat. Com tots els altres hospitals hem sofert les conseqüéncies de la política que a Catalunya, com a la resta de paisos del sud d'Europa, s'está aplicant per intentar solventar aquesta crisi. Veurem, tant retallar... (aquí diem: "Quina llástima, quan I'ase es va acostumar a no

substitueixi el vell HTVC. Hi participen la Conselleria, I'Ajuntament i totes les forces vives del territori. S'escull flns i tot la zona on s'ha de construir. La maqueta del nou centre projectat és especi no menys espectaculars són els comentaris i il.lusions que desperta entre els professionals de la sanitat que

tacular

treballem en aquestes terres. Eren temps d'abundáncia. Semblava que tot es podia aconseguir i obtenir. Els diners i els crédits fluien amb facilitat i de vegades amb lleugeresa. Ens semblava lógic que qualsevol necessitat, gran o petita, havia de ser coberta. tz d'octubre de zoo8. Una data que molts professionals tenim ben gravada. S'implanta el sistema SAP al nostre centre. Varem ser hospital pioner en te-

no en va ser aliena i les nostres expecta-

menjar, es va morir").

Plantes tancades, reducció de per-

sonal

activitat quirúrgica, consultes

que notaríem les millo-

tancades, amb I'augment ldgic de les llistes d'espera (tot i que des de I'administració no es volia reconéixer), canvis d'horaris laborals i, evidentment, reducció substancial dels ingressos dels professionals. Una dinámica negativa de la que no se'n veu el final. Som un hospital comarcal que dóna servei a les Terres de I'Ebre. L'hospital de referéncia en aquestes terres. En

res amb el temps. Potser ha servit per a un millor control administratiu, peró

l'actualitat, la principal empresa en quant a nombre de treballadors de les

dubto molt que hagi permés realitzar una millor tasca sanitária o un millor control sobre els nostres pacients. Encara avui s'aprecien defectes greus en el seu funcionament (denunciats repetidament a I'administració) que poden comportar problemes seriosos per a la

nostres comarques. Les comarques del sud tenen una idiosincrásia particular. La paraula "Sud" ja té per si mateixa un significat especial, com de llunyania, tant geográfica com de vegades de pensament, sembla que costa recordar que existim. Fins i tot I'home del temps, quan descriu el temps que fará a Catalunya, se sol posar al davant del mapa i ens tapa! (sense adonar-se'n, és clar). Ara ens expliquen que el futur de la sanitat rau en una política d'agrupacions i aliances entre els diferents hos-, pitals i serveis, que servirá per a una

nir-lo i sofrir-lo.

Es va

voler implantar

massa rápid i, per tant, malament. Ens vanpreguntar, peró no ens van escoltar. Ens van dir que s'aniria desenvolupant

a poc a poc

gent i per als mateixos professionals.

Bé, com en els altres hospitals de I'ICS, ens van acostumar a ell, i després de molts mals de caps i patiments, el varem aconseguir posar en marxa. Per cert, amb molt poques mostres d'agra-

iment per part de I'administració, tret d'un ridícul percentatge dels objectius d'aquell any.

gestió més adient suposo.

més económica,

Nosaltres ja compartim gerent amb I'Hospital |oan XXIII (els nosrres veins

de cent quilómetres...). Esran nome-

nant nous cárrecs per coordinar I'activitat de diferents serveis, centrals básicament. De moment venen d'allá per coordinar i dirigir aquí. Tinc la sensació que des del nostre hospital es dirigirá i coordinará poc allá. Els peixos grossos es mengen els petits? Tot plegat fa que es respiri una sensació d'apatia, de desil.lusió, de no tenir clar on anem ni de qué es pretén que sigui el nostre hospital. De vegades aixó ens fa reaccionar amb rábia, d'altres amb resignació (ja s'ho faran...). Penso que deixar de banda als professionals de les decisions que es prenen i del camí que es vol seguir no dóna bons resultats. Fer les coses per "ordeno i mando" no és bo. Un hospital no és com una fábrica de mobles, encara que de vegades sembla que es vulgui gestionar igual. Els pacients no són armaris ni tauletes, operar-los no és el mateix que canviar un pany o una porta. En poques activitats, en poques empreses, els treballadors han estat sempre tan implicats i s'han responsabilitzat tant de la seva feina com en el cas

dels treballadors de la sanitat. Penso que portar a terme canvis sense comptar amb nosaltres seria un greu error que pot repercutir negativament en la nostra tasca i en el resultat de la mateixa, que no és altra que la millora en I'assisténcia dels nostres pacients. Integrar serveis a cent quilómetres de distáncia pot ser molt complicat. Dubto que doni cap benefici en l'assisténcia als pacients, ni tampoc benefici económic per als diferents centres, peró del que estic segur és que será molt poc gratificant per als professionals que treballem al nostre hospital. No hi ha dubte que vivim uns temps difícils i una mica tormentosos. Que s'han de buscar idees noves (una mica

imaginatives) per solucionar la mancanqa económica que ens ha portat aquesta crisi. Peró no está de més opinar, protestar i fins i tot refusar, en la mesura que poguéssim, alló que ens vulguin imposar en nom de la crisi i de I'estalvi, si els professionals que som els que, al cap i a la fl, estem al davant. i hem de portar a terme la tasca diária, considerem que aquestes mesures poden significar una pérdua de qualitat assistencial per als nostres pacients, així com una pérdua en la qualiflcació de I'hospital on exercim aquesta tasca.

GALENS

$rTRtvlsTA

Boi Ruiz. Conselter de Satut de [a Generalitat

"Ésvital un pacte Potític ¡sociat per tasostenib¡titat det model sanitari cata[á" Boi Ruiz, (Barcelona, t954), és Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Gestió Hospitaliriá per EADA. EsPecialista en cirurgia ortopédica i traumatologia, actualment és el conseller del departament de Salut de la Generalitat de CatalunYa. Els metges i els col'legis professionals demanen un pacte d'estat sobre sanitat, un pacte entre partits. Creu que s'aconse$dre? La protecció de la salut i l'atenció

-médica i sanitá.ria als ciutadans no pot ser un element més en la legítima con-

frontació política. Crec en un imprescindible pacte polític i social per abordar amb rigor les reformes necessáries per fer sostenible el model sanitari catalá en I'actual context, que és doble: la repercussió en el flnanqament públic de la crisi financera i económica, i el profund canvi en el patro de la demanda i de les tecnologies. Aquest. pacte polític, com ja he dit algun cop,

és ara

imperatiu étic. Ets metges es queixen dun excés de cárrecs degestió i de professionals no assistencials a nivell ambulatori i hospitalari. Qué en pensa vosté?

cials en el conjunt de la sanitat catalana ha estat d'un 25o/o. Cal, peró, que estem revisant tots i cadascun dels re-

ens pot dir al resPecte? Quina será la relació que, en el futur més immediat, hi hauri entre els dos centres?

queriments administratius que hem anat acumulant al llarg dels anys i que

Com deia anteriorment, -en l'atenció primária i sanitária a la Re-

afecten els processos assistencials, per ml de reduir-los af imprescindible' Hiha una sensació de desinim en-

gió no es qui gestiona els equipaments i els serveis, sinó si la població resident. al tenitori disposa o no dels serveis ajustats a les seves necessitats i demandes, i si aquests tenen una bona accessibilitat. Com ja passa en moltes altres regions i sectors sanitaris, cal avanqar

-tre metges de I'HosPital |oan XXIII per la manca d'inversions en els darrers anys, mentre quehihahagutimportants inversions fetes amb diners

públics en altres hosPiuls que no pertanyen a l'ICS. Canviari aquesta tendéncia enelfutur? En els temps immediats i en el futur -I'assisténcia sanitiria ha d'invertir la relació clássica: primer equipaments, i aquests portaran serveis. AixÓ vol dir que les inversions, quan siguin necessáries, ho seran perqué cal ampüar serveis o acostar-los a la població quan el volum de la demanda ho fa aconsellable. EI paradigma que hem viscut fins ara justifica la pregunta, peró hem de comenqar a parlar de serveis a la població que resideix en un tenitori i menys d equipaments. També cal Pensar en

clau de xarxes de serveis territorials amb independéncia de qui són els pro-

En l'actualitat el nostre sistema -sanitari es troba excessivament. bu-

pietaris dels equipaments on el ciutadá rep I'atenció per compte del CatSalut. En clau de servei, i no d'equipaments' la inversió més important a la regió sanitária de Tarragona l'any zorz ha estat feta en tecnologia de diagnÓstic per la

rocratitzat, per requeriments propis de l'Administració de Catalunya o per reglamentacions alienes, ja siguin europees o de I'Estat. Aquest fet obliga a üsposar de recursos per donar resposta a aquests requeriments. Malgrat aixó, en aquesta legislatura de dos anys,

la reducció d'estructures no assisten-

imatge a I'Hospital |oan

XXI[.

Molts professionals es Pre$mten -quina és la raó per la qual l'Hospital |oan XXIII no gestiona direétament llHospital Francolí, tal icomho fan la resta dhospitals de la comarca. Qué

I'important

en acords als serveis d'aquestes noves i necessáries estratégies. Acords que han

d'aportar efrciéncia clínica, que és la que té com a conseqüéncia l'eficiéncia económica, i no

l'inrevés.

Quin paper iugará GiPSS dins del mapa sanitari de Thrragona? Liactor determinant per definir les necessitats de protecció a la salut i l'atenció médica i sanitária és el CatSalut. A aquestes necessitats hi han de

donar resposta els serveis dels equipaments existents, mitianqant. els opor-

tuns contractes de gestió de serveis. Lobiectiu d'aquests conuactes, que s'ajustaran als recursos econÓmics dis-

ponibles, és resoldre el major nombre de problemes de salut. de les persones residents en el territori. AixÓ, com deia abans, requerirá compartir entre les

diferents institucions sanitáries de la ciutat tot el que necessiti el CatSalut. Les sinergies metges-gestors sobre el contingut i desenvolupament operatiu de les aliances estratégiques necessáries és una de les peces indispensables del procés.

gran

hosPitala-

centre un -ri aTenim Reus, el nou hosPital Sant |oan' que es va dissenyar abans de

EIITRTUISTA

Departament de Salut pot proporcionar molta informació als metges dels centres hospitalaris. Aquest mes de novembre publicaran també per primer cop els resultats d'Atenció Primária. El nombre d'indicadors anirá augmentant

progressivament. A Valls, a Móra d'Ebre i al Vendrell tenim uns hospitals comarcals que han acostat els serveis sanitaris als ciutadans. Esti assegurada la seva

subsisténcia? Hi ha previst algun tipufde reaiustament o canvi en ieiació al funcionament dels hospitals comarcals?

Com deia abans, a Valls, a Móra -d'Ebre i el Vendrell tindran els serveis

"Pe[ que fa a [a reivindicació dels metges de negociar les condicions laborals dins d'un conveni franja, la Carta de deures i obtigacions, que va fer [a Societat Alemanya de Medicina lnterna, resumeix els camins pets que catdria transitar en un futur immediat" económica. Esti garantit el seu finangement? Per quan este previst el seu

funcionament al tooo/o? LHospital Sant |oan de Reus té ga-rantit el flnanqament del cost de la seva constitució i equipament com molts altres recents equipaments posats en marxa a Catalunya. En aquest aspecte els pressupostos de salut. tenen compromisos pressupostaris fins I'any zosq. Elfutur assistencial de I'Hospital Sant |oan cal situar-lo en el que venim dient al llarg de l'entreüsta: hem de passar d'hospitals que tenen serveis a serveis que tenen hospitals. Els metges de I'Hospital Verge de la

-Cinta tenen la sensació

$re en el seu centre s'hi han fet retallades més importants que en d'altres centres de la comarca. Siaixó és cert, quinhasigut elmotiu?

Els ajustos pressupostaris, arran de

la necessitat de destinar molts recursos

alpagament del deute acumulat ilaimpossibilitat ética i práctica d'augmenrar aquest endeutament gastant més del disponible, van ser aplicats de manera proporcional a la situació de cada centre de la comarca. Sóc conscient que existeix un repte molt important, que és el de fer arribar als metges les dades objectives que els pennetin tenir el coneixement més acurat de les diferents situacions que viuen en l'exercici professional. Per aquest motiu hem fet públics per primera vegada a Catalunya, i sense cap referent similar a Espanya,

seixanta indicadors de resultats detallant tots i cadascun dels hospitals de la xarxa d'utilització pública. Podem veure els indicadors dels anys 2oo9, 2o1o i zotz. La consulta d'aquest informe,' que es publicará anualment, a la web de l'Agéncia d'Avaluació i Qualitat del

d'atenció especialitzada en l'ámbit dels hospitals, com fins ara. Que es puguin establir aliances entre serveis per resoldre encara més coses al territori no será en detriment de l'atenció actual, sinó en la seva millora i en una millor utilització dels recursos hospitalaris. No hem d'oblidar els canvis en el patró de la demanda que significa la croniflcació de la malaltia que abans renia una elevada mortalitat en els seus períodes inicials. Aquí I'abordatge de I'atenció

primária i especialitzada conjuntament ha de fer guanyar resolució en els Centres d'Atenció Primária. En els darrers anys la preséncia de

-metges estrangers ha estat notable.

Ara amb la crisi, aquest professionals no veuen clar el seu futur. Quin missatge els pot adregar? El futur dels professionals estrangers i els professionals de Catalunya en el seu conjunt és un futur compartit. La sanitat catalana pot oferir a tothom un dels millors proiectes professionals possibles, encara que no puguin oferir ara unes de les millors retribucions i condicions laborals possibles. Cal dir,

peró, que hem tingut converses amb Ministres d'altres paisos que s'haninteressat en recuperar metges, donat que

es troben en períodes de creixement económic i els seus sistemes públics comencen a tenir més desenvolupament.

-Qué

els hi diria als joves estudiants

de medicina o als MIR perqué continurn amb l'entusiasme amb que van comengar i no caiguin en el desinim

GALENS

EIITREUISIA

"Els hospitals comarcals de Vatls, Móra d'Ebre ietVendrelt seguiran tenint ets serveis d'atenció especiatitzada en t'ámbit dets hospitats com fins ara. Tot i aixÓ, s'ha d'abordar ['atenció primária especialitzada conjuntament per

guanyar resolució en els CAP"

radoxals com la que explico: l'enorme desequilibri entre I'estabilitat d'uns i la precarietat d'altres. Cal treballar con-

juntament en millorar aquest equilibri. Peró hem de pensar també que sempre caldrá cobrir necessitats puntuals i temporals.

reivindicació histórica dels és la de negociar les seves condicions laborals dins d'un conveni franja (taula de negociació de la professió médica). Ho veu possible,

-Una metges i la frustració? Está garantida la qualitat del seu aprenentatge? académic i professi-onalL aprenentatge dels metges no está en una situació diferent a d'altres professionals en el contacte actual. Sí que puc dir que en

I'actual moment, amb la crisi inclosa, és millor que el que van tenir generacions anteriors, de la que van sortir la majoria dels responsables clínics actuals i els professionals que ens han portat al grau d'excel'léncia del nostre sistema sanitari. Cal que no rebaixin el seu entusiasme per voler conéixer i saber. Darrere d'un metge s'ha d'amar-

gar sempre un curiós. Vetllem per tal que no es ressenteixi la qualitat del seu aprenentatge, i en parlem amb tots ells quan ho considerin oportú, i ens manifestin obertament les seves preocupacions. Les seves opinions ens han ajudat a resoldre més d'un problema.

metges de família es queixen

-Els de la dificultat

de coordinació amb els especialistes. Les seves consultes estan molt atapeides i la derivació de pacients a determinats serveis supera en moltes ocasions els tz mesos. Hi ha previstes mesures a curt termini per tal de trobar-hi una solució? model divisional, pal'liat en -partL actual per mecanismes de coordinació, no es mostra prou eficaq ni eficient per abordar el nou patro de demanda al que abans em referia. Els professionals i els proveidors han abordat a molts indrets de Catalunya reformes en l'abor-

datge d'aquesta demanda, en el marc de les línies estratégiques del Pla de Salut zorr-2o15, consultable a la web, i fins i tot de lectura recomanada. Veurem els seus resultats en una trobada a Sitges, en les fornades del Pla de Salut. Podrem veure també si es poden canviar, per a millorar, les coses de baix a dalt, donant més autonomia de gestió. Els Centres d'Atenció Primária han de

ser vistos com el primer nivell de resolució de l'atenció médica i sanitária, i els hem de traspassar recursos. Per aixó els pressupostos d'Atenció Primária i especialitzada han de deixar de ser compartiments estancs. proveidor o agent sanitari de

-Cada

les comarques de Tarragona disposa d'un programa informitic diferent i

no interconnectat; a més del desenvolupament de la histdria clínica compartida, estA previst unificar els diferents programes informitics? creixement de les neces-sitatsEl irápid la rápida evolució de les noves tecnologies ha propiciat uns sistemes i ritmes diferents, a molts llocs de Catalunya i al món. El repte no recau tant en unificar programes sinó en fer{os interconnectables. En aixd estem treballant. No cal que els digui que sense una história clínica compartida i completament implantada difícilment arribarem a una atenció plenament integrada i integral.

dels concursos

I'anul.lació -Amb públics per a la provisió

de llocs de

treball s'estan afavorint u.ns contractes molt precaris (per hores, per progrÍrmes, de renovació mensual...) amb contractació a criteri subiectiu dels gerents que no respecten els

principis d'igualtat, mérits i capacitat. Aquests contractes provoquen una inestabilitat professional i personal gens beneficiosa pel correcte desenvolupament d'una activitat professional de tanta responsabilitat i dedicació. Des de la conselleria pensen prendre algun tipus de mesures per solucionar-ho ? Els models de relacions contractuals que disposem per als metges i d'altres professionals sanitaris no s'aiusten ple-

nament als requeriments mutus que contractador públic i metges hem de compartir. AixÓ donará situacions pa-

aixó? Com deia abans, les relacions Professionals han de prevaldre sobre les relacions laborals. ]o parteixo de la concepció d'un model sanitari públic amb tres nivells de responsabilitat, basats en I'anomenada "Teoria de I'Agéncia": existeix una autoritat "principal", I'Ad-

ministració sanitária, més'Agéncies", en la que el "principal" deposita la responsabilitat de com prestar els serveis mitjanqant un contracte i uns mecanismes de control, els centres i serveis del conjunt de la xarxa sanitária d'utilització pública i, finalment, uns "agents", que són els que realitzen efectivament. la prestació del servei. Tot aixd no ho resol, ni és tributari d'un marc laboral clássic, ni un marc central, convencional clássic. La "Carta de deures i obligacions" que va fer la Societat Alemanya de Medicina Interna resumeix al meu

entendre els camins pels que caldria transitar en un futur immediat. de la seva visita, quina -Després opinió té de I'organitzacií estructural del COMT i la seva funta de Govern? No cal dir la importáncia que els col.legis professionals tenen tant en l'ámbit de I'exercici professional en la sanitat pública com en el de la sanitat privada. He tingut l'honor de compartir una reunió amb la nova iunta directiva i voldria destacar la seva plural composició, tant de procedéncia com de visió. Aixó ha estat forqa enriquidor, crec que té el repte, com tothom al país, de superar aquests temps difícils. Aquest repte I'assolirem segur, tots iunts i tots

oberts, compartint solucions alhora que compartim els problemes. Amb la convicció que res no será igual que abans, sinó que tot podrá ser millor.

{ll2 { .T

mt ,

I I

Dra. Etena Taverna Ltauradé

La música com a medicina per ['enima Elena Taverna és metespecialitzada en Medicina Familiar Comunitiria, i actualment exerceix al CAP Muralles de Tarragona, del qual en va ser responsable del Servei d'Atenció Continuada durant dos anys. La seva passió, a més de la seva professió i la seva família, és el cant, al qual dedica les seves óstones lliures. És solista de la Coral Floc D'Alforia, i ha cantat al Palau de la Música, a més d'altres escenaris de tot Catalunya i Europa.

gessa

I t

t I

Espec ra st aen Medicina Famitiar Cantant [írica

MTTGES OUT TAI{

HFIüRN GATENS

Aquest mes hem decidit donar a conéixer la passió de la doctora Elena Taverna, metgessa familiar del CAP Muralles de Tarragona: el cant. Aquesta activitat la realitza en les estones lliures que té després d'atendre les seves responsabilitats, tant professionals com familiars. <Canto en les estones que tinc lliures, menys del que voldria, peró la família i la feina m'absorbeixen gairebé tot el temps. És la meva válvula d'escapament. Per aquest. motiu, segueixo anant regularment a classes de cant amb la professora de sempre,

la Mercé Mestre), ens comenta.

Quan parlem amb ella de la seva faceta com a cantant, es veu que realment ho porta dins. I és que ja de petita tenia aquest cuquet, (sempre m'ha agradat cantar. El meu mestre de solfeig, fordi Olivé, em deia que tenia bona veu, i sempre em va animar a cantar a la Coral i a estudiar cant. La meva professora de piano també feia classes de cant, li vaig demanar si em podia fer classes i em va dir que sí. Em vaig adonar que era el que més m'agradava, per aixó, encara que vaig estudiar medicina perqué era la meva vocació, no vaig

voler deixar de banda la meva altra passió, i vaig fer la carrera de cant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. L'any zooo vaig aconseguir el títol de professora superior de cantu.

Solista a la Coral Floc d'Alforja La seva especialitat és el cant líric, una modalitat operística, oés la base de tot tipus de cant, la técnica vocal que s'ensenya és indispensable per cantar bé i no forqar la veu i malmetre-la>, ens explica la doctora Elena Taverna, que actualment és solista de la Coral Floc D'Alforja, el seu poble natal, i des de fa quatre anys la dirigeix juntament amb el seu pianista, Roger Hortoneda. D'altra banda, també ha actuat a d'altres llocs, com Reus, Tarragona, Lleida, Oviedo, Vitoria, Saragossa i Andorra. A més, i aixó no ho pot dir tothom, ha cantat a Suécia i Franqa. Perd de tots els llocs pels que ha passat, si li preguntem quin ha estat el més important, no ho dubta gens ni mica: el Palau de la Música, (va ser molt. emotiu i especial>. Cal afegir que també ha actuat davant dels mem-

bres del col.legi. I amb aquesta llarga trajectória, sempre hi ha alguna anécdota per explicar, com la del dia que va cantar en un concert davant d'un públic nombrós i es va quedar sense llum, <tot i aixó no vam parar de cantar i tocar fins que vam acabar la peqa musical>. Pel que fa al seu repertori, abasta diferents obres dels grans compositors de música clássica, peró com

tots els artistes, en té de preferits. Elena Taverna, no ho dubta: <Richard Strauss, compositor alemany de lieds i óperes amb un contingur emocional molt alt, els seus quatre últims'lieder'és una obra que em va impressionar quan la vaig conéixer. També Verdi, amb la seva ópera'La Traviata'>. En quant a projectes, pensa en (cantar tot el que pugui i cada dia millor, en el moment de dificultat que estem vivint la música és básica, per aixd sempre dic que la música és la millor medicina per l'ánima>. Diuen que les nostres passions s'han de viure fins on ens portin, i després de parlar amb aquesta metgessa pensem que realment és una gran veritat.

GATENS

Ets il0sIREs H(lsPrrAr.s

lnstitut Pere.l00Mata

Un referent amb més de Actualment la salut mental representa el soo/o de I'activitat del Grup Pere Mata, mentre que l'ámbit de la discapacitat és el3oo/o i I'irea social i de dependéncia, elzoo/o. Quina és ta história de I'lnstitut Pere Mata?

Institut Pere Mata va néixer per la inquietud d'un grup de prohoms L

reusencs que van respondre afirma-

tivament a la proposta del doctor Emili Briansó i de I'advocat i polític Pau Font de Rubinat de construir un manicomi a Reus. La idea neix a finals del segle XIX, en un moment de prosperitat, en qué Reus és la segona

ciutat de Catalunya. L objectiu era construir un centre modern per üactar les malalties mentals aplicant els sistemes assistencials més avanqats d'Europa. Per aixó també es contracta un arquitecte com Lluís Doménech i Muntaner per a elaborar el projecte i iniciar les obres, ja que el modernisme era el corrent arquitectónic i artístic que millor podia respondre a les necessitats d'un centre com el que es volia per a la ciutat.

lllnstitut Pere Mata es troba en un edifici modernista de gran importáncia arquitectónica. Com inf [ueix aixó en els pacients? L Institut Pere Mata que a tots ens ve al cap és un conjunt de jardins que envolten pavellons i diversos edif,cis, bona part dels quals estan tancats, i avui no s'utilitzen per a l'atenció als pacients. Els espais on sí que hi ha pacients, com la unitat de psicogeriatria i la unitat de rehabilitació hospitalária, així com les zones de serveis generals d'administració, i les unitats de docéncia, recerca i innovació, óbviament s'han modernitzat, i tots compleixen perfectament les normatives corresponents i estan perfectament adaptats i equipats per al seu ús.

anys d'história

Separats del confunt históric s'han construit la nova Clínica Psiquiátrica Universitária de roo places i el Sociosanitari Monterols, amb 16o places.

Quina ha estat la seva evolució, tant des det punt de vista médic com d'inf raestructures i equipaments, des de [a seva

inauguració? L Institut Pere Mata es va inaugurar I'any 19oo, per tant, són més de rl2 anys de vida amb un recorregut que ha seguitl'evolució histórica de la nostra societat en qué, fins als anys setanta, l'atenció a la salut mental va ser poc atesa. Posteriorment, grácies als criteris de millora social i desenvolupament farmacéutic, es va fer un gran salt positiu amb avenqos progressius.

Tot

aixó, hauríem de dir que

I'evolució ha estat en dos nivells: una relativa a l'ámbit dels equipaments, i I'altra referida a les altres línies assistencials buscant l'especialització, com l'atenció a les diferents patologies, a la discapacitat o a la dependéncia, sense oblidar I'aposta decidida per la recerca, la docéncia i la innovació. En aquesta evolució hi ha un punt

d'inflexió a partir del. tggz, quan la Generalitat assumeix la salut mental dins del sistema sanitari, ja que fins llavors depenia de les diputacions. S'inicia llavors un pla de reconversió

molt ambiciós amb l'objectiu d'integrar la salut mental en la xarxa de salut pública, i d'integració a la co-

munitat. És a partir d'aquest. moment que sortim de l'ediflci históric i creem la xarxa externa de centres de salut mental, de centres de dia, d'hospitals de dia, construim el nou hospital fora del recinte históric i comens€m a buidar els pavellons de I'Institut Pere Mata. Només com a exemple podem

dir que I'any 196o hi havia més de 1.600 pacients ingressats, mentre que avui n'hi ha uns 4oo. Paral.lelament, a principis de l'any

2ooo es crea una xarxa social que té com a objectiu principal atendre les persones amb malaltia mental des de l'imbit de la feina i de l'autonomia personal per evitar les recaigudes en la malaltia i millorar-ne la qualitat de vida. Préviament,l'any L98z,i a causa de I'insistent demanda de la Generalitat, vam adquirir Villablanca, entrant en el camp de l'atenció a la discapacitat i, després, en l'atenció a la dependéncia amb la gestió de diversos centres geriátrics. Per tot plegat, i en general, podem dir que si l'any 1980 el Loo o/o de la nostra activitat se centrava en la salut mental, avui aquesta activitat representa el so o/o del total, mentre que l'ámbit de la discapacitat representa el jo o/o i l'área social i de dependéncia representa elzo o/o. Actualment qui etgest¡ona iquants professionats hi trebatlen? L Institut Pere Mata va sorgir de la iniciativa privada, amb vocació de servei públic. La filosof,a inicial s'ha mantingut fins ara de tal manera que,

ETS II()STRES HOSPITA¡.S

Actualment, Joan Amgió, és et director generaldel Grup Pere Mata, En les imatges, podem veure la Clínica Psiquiátrica que hiha a la ciutat de Reus ide ta Unitat Polivalent de les Terres de l'Ebre a Amposta,

La gestió és privada, mitjanqant el govern dels Consells d'Administració

dels Patronats de les Fundacions. En el conjunt hi treballen actualmenr 1.8oo professionals directes i 35o d'indirectes.

sent una entitat pdvada al looo/o, la totalitat de l'activitat assistencial, també al looo/o, és pública

concertada amb les Administra-

cions (Salut, Benestar Social, Diputacions). És important destacar també el paper important de la Docéncia i la Recerca, en tant que Hospital Universitari vinculat a la Universitat Rovira

iVirgili. Lentitat fundadora s'ha ampliat notablement els últims 20 anys per conformar el Grup Pere Mata, que comprén nou entitats jurídiques diferents. A part de les esmentades cal destacar el paper de les Fundacions (Fundació Pere Mata, Fundació Villa-

blanca i Fundació Pere Mata Terres de I'Ebre) que gestionen el 5oolo de tota l'activitat del Grup.

Quins serve¡s ofereix? En l'ámbit de la salut mental es gestionen 13 centres de salut mental (per a adults i per a infants); z unitats d'hospitalització; un hospital psiquiátric universitari, serveis d'urgéncies hospitaláries a Reus i a Amposta; 4 hospitals de dia; 3 centres de dia; z llars residéncia, z pisos assistits, 1 residéncia sociosanitária a Reus; 6 residéncies per a persones amb discapacitat i/o amb trastorn mental afegit entre Reus i Bellvitge; i 4 residéncies per a la gent gran a Lleida i Barcelona, a més de serveis especialitzats i d'altres recursos socials, com tallers, atenció domiciliária, tuteles, etc... Tampoc podem oblidar la vessant de docéncia, innovació i recerca. En aquest sentit, tenim una unitat Docent vinculada a la URV i oferim cada any el nombre més alt a Espanya de

places de formació per a metges (MIR), infermers (IIR) i psicólegs (PIR) especialistes en salut mental, amb un total de rz places. A més, hi ha diverses

línies d'investigació oberres sobre malalties com I'esquizofrénia o la psicosi, relacionades amb la genética, que estan aconseguint resultats molt interessants.

Quins són els objectius a mig i ttarg

termini? L

objectiu fonamental en l'ámbit

estructural és finalitzar el pla de reconversió i donar el pas def,nitiu d'integració de la salut mental segons defrneix el Pla de Salut de Catalunya. Aixó significa inregrar-nos en un parc sanitari annex a l'Hospital General, alhora que poder tirar endavant diverses inversions previstes en l'ámbit de la discapacitat i la salut mental, que han quedat momentániament retardades per la dificultat actual d'establir nous concerts amb 1'administració.

En I'imbit assistencial estem seguint el nostre "Pla Estratégic zoro - zoLS" aplicant decisions concretes com les següents: Acreditació ISO, História Clínica Electrónica, Direcció d'Innovació, Direcció de Recerca, incorporació a I'Institut d'Investigació Sanitária Pere Virgili. En resum, buscar com a objectiu I'excel.léncia professional.

I -

GATENS

t|tDA

cot.tEGtAt

': a

rD.-_.-

i+,

ffi,:E Fi.

ffi

a ---

La Sala d'actes es va omptir amb els nous estudiants per la preparació del MIR

EL COMT dóna la benv¡nguda als nous MIR i inaugura et 3r curs per la seva preparació La Sata d'actes det Cot.legi va acotlir ets dos actes de l'entitat El passat mes de setembre el COMT va obrir les seves por-

tes als MIR que aquest any iniciaran la seva activitat com a metges. A més també va rebre

als estudiants que inicien la seva preparació per l'examen MIR. El president del Col.legi Oficial de Metges de Tarragona, Fernando Vizcarro, acompanyat d'altres membres de la |unta, va donar la benvinguda als nous metges residents de la província de Tarragona. L acte es va realitzar a la Sala d'actes del COMT i durant el mateix se'ls va explicar les nocions básiques i els aspectes més importants a tenir en compte en les seves noves funcions com a metges.

Aquest acte significa la posada de llarg dels que comenqaran a exercir la professió médica al nostre territori i que són el nostre futur.

..(,

ETCOMT va donar a[ benvinguda als nous metges residents de [a província,

lnauguració del curs per nous MIR En el decurs d'aquest mes de setembre, i en relació amb la formació, el Col.legi Of,cial de Metges de,Tarragona ha inaugurat el 3er curs de preparació per al MIR. Així, la Sala

d'actes del Col.legi va acollir als estudiants que durant aquest any es preparamn per poder exercir la professió de metge I'any vinent. En l'acte es va fer una petita xerrada sobre el que suposa i representa aquest cicle formatiu.

lltl)A c0t.tEGtAt 'll

I II'lv .=

Els viatgers preparats per

entrar a [a mina.

Visita a les Mines de Bettmunt i ta Cartoixa d'Escaladei at Priorat El passat 4 d'octubre la Vocalia de Metges i fubilats del COMT va organitzar la primera sortida del curs zoLz-r3, una visita a les Mines de Bellmunt del Priorat i a la Cartoixa d'Escaladei.

L'excursió va comenqar a la mina Eugénia, on hi ha galeries excavades de fins a ózo metres, la més gran de

la comarca i on I'activitat minera

consistia en I'extracció de mineral "galena", del qual s'obtenia el plom. Va desenvolupar la seva activitat fins l'any t972. Durant la visita es va projectar un audiovisual i es va conéixer el museu miner de la localitat, on es mostra la história de les excavacions i el dia a dia ala mina. El dinar va tenir lloc en un restaurant de Falset on es va poder conversar i disfrutar de l'ápat per després anar amb autobús fins a la Morera de Montsant, on hi ha les restes de la Cartoixa d'Escaladei. Aquest espai monástic va ser fundat I'any 1194 i es considera el primer edificat a la Península lbérica. Els religiosos de la Cartoixa eren dirigits pel Pare Prior, figura que ha donat lloc al nom de la comarca del Priorat. Actualment és propietat de la Generalitat que, poc a poc, la va rehabilitant per recuperar la seva grandiositat i severitat.

A dalt, [a visita a l'interior de [a mina. A baix,l'arribada a ta Cartoixa d'Escaladei.

tltDA

c0t.ttcrAt

l*d ,'t,f

t L

alcalde de Tarragona rep [a nov

L'alcalde de Tarragona, fosep Félix Ballesteros, va rebre en el seu despatx consistorial a la nova funta de Govern del Col'legi Oficial de Metges de Tarragona. Hi van assistir el president del Col.legi, Fernando Vizcarro, així com la vicepresidenta, Concha Abril, el secretari, Frederic

Mallol, i el vicesecretari, el doctor |aume Fontanet. Du-

| -t.

r ¡n'

r,¡tiiy-

La nova executiva det COMT visita [a Diputació de Tarragona |osep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, va rebre la nova |unta de Govern del Col'legi Oñcial de Metges de Tarragona a la seu de l'entitat provincial. A més

del president col'legial, Fernando Vizcarro, també van assistir-hi la vicepresidenta, Concha Abril, el secretari,

Fffi

Frederic Mallol, i el vicesecretari, el doctor |aume Fontanet. Durant la visita fosep Poblet els va felicitar pels nous nomenaments i els va animar a continuar en la gran tasca que estan realitzant des del col'legi per la professió médica del territori.

vtDA

cllt.tEctAt GATENS

Activitats cutturals at COMT 'blitrii],{'

r j:,i+l:Aet¡v"hat

03/to/2012

Conferéncia

o4/10/2012

Excursió

17/10/2012

Conferéncia Conferéncia

COMT

t9.oo

Et paper de t'Esgtésia a Tarragona a la Guerra det Francés

Dr. Santiago Atonso

COMT

19.00

tilttimas votuntades

COMT COMT

l9.oo t9.oo

Fóssils a[ Camp de Tarragona

Sr. Atex Ossó

05/02/2013

Cinema

Cicle Metges i Matalts

Pattot

17.00

07/02/2013

Cinema

Cicle Metges iMalalts

Paltot

t7.oo

12/02/2013

Cinema

Cicle Metges i Matatts

Pattol

17.00

t)^1?

__cinerna- -Giele-Metgesi-M atatts*- -Patlot

19/02/2013

Cinema

21/02/2013

26/02/2013

Tema

Sr. Josep M. Sabaté

Exposició Co[.tectiva de pintors

07/11/2012

19/12/2012

L[qc l,.hlora

-t700-

Cicte Metges iMalatts

Pattot

Cinema

Cicle Metges i Matatts

Pattot

Cinema

Cicle Metges i Matalts

Pattot

28/02/2013

Cinema

Cicle Metges i Matatts

Pallol

17.00

o6/03/2013

Conferéncia

Dr.

COMT

20/03/2013

Conferéncia

Dr, Eduard Prats

COMT

t9.oo t9.oo

l-apareI digestiu com a motor de I'evolució

COMT

19.00

Les capetletes de Tarragona

COMT

t9.oo

Medicina a Tárraco

Concurs Metges Artistes

COMT

19.00

Jurat pet.lfcules finalistes Poesia imedicina

3/O4/2013

RafetAlbiot

17.00 .l7.00

t7.oo La pell I et sot

Excursió

17/O4/2013

Exposició Sr. Jordi Freixas

02/05/2013

Conferéncia

08/05/2013

Cinema

Dr.

MiquelSanchis

22/O5/2013

Conferéncia

Dr. Vallhonrat

COMT

r9.oo

05/06/2013

Conferéncia

Dr. García Garreta

COMT

19.00

19/Q6/2013

Excursió

Prof, Josep M. Sabaté.

EI Cam¡no de

Santiago

Dr. Santiago Alonso,

lnici de la programació cultura[ 2012/13 El 3 d'octubre va tenir lloc la inauguració del programa cultural del COMT zotzltg. La primera conferéncia va anar a cárrec del professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i Cronista Oficial de la Ciutat, el doctor |osep Maria Sabaté

Bosch, sobre la seva tesi doctoral, "El paper de l'Església a Tarragona durant la Guerra del Francés". El dia rz d'octubre, el doctor Santiago Alonso Rubio, metge recent- i ment jubilat del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitari

foan XXI[, va parlar sobre les "últimas voluntades", exposant les lleis dictades al respecte, la conveniéncia de que pacients, familiars i metges en tinguin coneixement per facilitar el diileg, i que cal renir sempre en compre la decisió del malalt.

tllDA cot.tEGtAt

GATENS

Activitats culturals at COMT :lÉiá:-

ttiti'

:':r l

:i,

.,¡

=..

4_g¡.¡y-¡161

03/10/2012

Conferéncia

o4/10/2012

Excursió

t7/10/2012

Conferéncia

07/11/2012

HorA

Tema

Sr. Josep M. Sabaté

COMT

t9.oo

Et paper de t'Església a Tarragona a [a Guena deI Francés

Dr, Santiago Alonso

COMT

19.00

Úttimas votuntades

COMT COMT

t9.oo t9.oo

Fóssits aI Camp de Tarragona

17.00

Exposició Co[.tectiva de pintors

19/12/2412

Conferéncia

05/02/2013

Cinema

Cicle Metges i Matatts

Patlol

07/02/2013

Cinema

Cicle Metges i Matalts

Pattot

t7.oo

12/02/2013

Cinema

Cicte Metges i Malalts

Pattol

t7.oo

14/02/2013

Cinema

Cicle Metges i Matatts

PaItot

l7.oo

19/02/2013

Cinema

Cicle Metges i Matatts

Pattol

21/02/2013

Cinema

Cicte Metges i Malatts

Pallot

17.00 .l7.00

26/02/2013

Cinema

Cicle Metges i Malalts

Paltot

28/02/2013

Cinema

Cicle Metges i Matatts

Pattol

l7.oo

06/03/2013

Conferéncia

Dr,

COMT

t9.oo

La pell i e[ sot

20/03/2013

Conferéncia

Dr. Eduard Prats

COMT

19.0O

l-aparelt digestiu com a motor de l'evolució

COMT

19.00

Les capetletes de Tarragona

COMT

t9.oo

Medicina a Tárraco

Concurs Metges Artistes

COMT

19.00

Jurat pel.[ícutes f inalistes Poesia imedicina

3/O4/2013

Sr. Alex Ossó

RafetAlbiot

17.00

Excursió

17/O4/2013

Exposició Sr. Jordi Freixas

02/05/2013

Conferéncia

08/05/2013

Cinema

Dr.

MiquelSanchis

22/05/2013

Conferéncia

Dr. Val[honrat

COMT

r9.oo

05/o6/2013

Conferéncia

Dr. García Garreta

COMT

19.00

19/06/2013

Excursió

Prof. Josep M. Sabaté.

Dr,

Et Camino de

Santiago

Santiago Atonso.

lnici de [a programació culturat 2012/13 El 3 d'octubre va tenir lloc la inauguració del programa cultural del COMT zotzltg. La primera conferéncia va anar a cirrec del professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i Cronista Ofrcial de la Ciutat, el doctor |osep Maria Sabaté

|oan XXI[, va parlar sobre les "últimas voluntades", exposant les lleis dictades al respecte, la conveniéncia de que pacients, familiars i metges en tinguin coneixement per facilitar el diáleg, i que cal renir sempre en compte la decisió del malalt.

GATENS lltDA c(lt.[EGtAt

)r DF

t¡r

ElDr. Aguirre.

La Dra, Falcó.

La Dra. Chancho.

ltiura noves canastretes als seus metges Et COMT

Continuant amb el programa de Protecció Social, el COMT ha fet el lliurament de to canastretes als metges col'legiats de la demarcació del tercer trimestre de I'any als que han estat pares durant. aquest temps. Amb el que va d'any ja s'han entregat prop de z5 canastretes. Lajut obsequia als

nous pares amb productes de gran utilitat per als primers dies dels nous nats. El lliurament va anar a cárrec de Fernando Vizcarro i Concha Abril, president i vicepresidenta del COMT.

ETCOMT participa en [a 8a Marató de Donació de Sang atTeatre Metropol

La Dra. Ferreyra i [a seva família acompanyada dets membres de la Junta,

unRnró

IIE SATIG r'¡,/

I I¿*{,

hfrt¡¡,¡/r,',

tllDA c0t.tEGtAt_

GAIENS

t-rl

:RIE9

, :a f{

La Dra, Hernández Luque.

La Dra. Marta Hernández,

La Dra. Maxens.

J r a'

'3r;

t \r

La Dra. Vicens Caste[[ó.

ElDr. Zabattos.

La Dra, Oviedo.

Et COMT posa a

l'abast dels seus co[.legiats [a medicina en catatá 17"

GATENS

tlIDA

C(II..IEGIAL

C(lNllETIIS SIGIIAIS AMB EMPRISES () EI¡TITATS

/i,.'',i

Atba Clínica Dentalofereix descomptes als col:legiats det COMT Alba Clínica Dental, situada a Tarragona, es compromet a oferir la máxima qualitat en la cura de la seva salut dental, fent servir l'última tec-

nologia en un entorn confortable i reductor de l'estrés. El centre disposa de diversos professionals que li oferiran experiéncia i solucions en les diverses especialitats que la cura del seu somriure requereix. A més de I'experiéncia en els tractaments dentals, a Alba Clínica Dental hi trobará un entorn que fará que la seva visita sigui confortable i cómoda. Ho demostra el fet que molts

pacients fan llargs desplaqaments per ser tractats a les nostres installacions de Tarragona. En primer lloc es fa un diagnóstic de les necessitats dentals de cada cas. L esmentat diagndstic és seguit per unes recomanacions particulars

i un Pla de Tractament.Individualitzaf.

centre aplica

concepte

d'odontologia amiga, tractant als pacients amb cura, proximitat i respecte. Des de I'any 1998 més de r7.ooo pacients han confiat en Alba Clínica Dental. L equip ofereix tractaments odon-

tológics per a tota la família: est¿tica dental, ortoddncia, odontopediatria, periodóncia, implantologia, cirurgia oral i maxil.lofacial. El Col.legi de Metges de Tarragona i Alba Clínica Dental han signat un conveni de col'laboració per obtenir avantatges i descomptes pels col.legiats. El conveni contempla: r. Primera visita i revisions gratuites i sense compromís per part seva. z. Visites d'especialistes gratuites sense compromís. 3. Facilitats de finanqament. 4. Descomptes en tractaments de fins el3oo/o.

amb STS Vitabitat, e[ complex sénior de Salou Et COMT signa un conven¡

Les persones cada vegada arribem a edats avangades en millor estat de

salut. Aixó fa que els recursos assis-

tencials que tradicionalment s'han previst per a la tercera edat, com les residéncies de gent gran, segueixin sent útils, peró ia no per a tothom. Hi ha un col.lectiu creixent de persones sénior, d'edat avanqada, que es troben massa bé per anar a una residéncia i que volen seguir fent la seva vida de forma autónoma, preseruant la seva intimitat i gaudint d'aquesta etapa de la vida. Per a ells s'ha creat STS Vitabitat, el complex sénior de Salou exclusiu per a majors de s5 anys. STS

Vitabitat s'integra en el major complex sénior de la província, i

s'estructura en forma d'apartaments

totalment independents amb serveis. Entre aquests serveis cal destacar la recepció 24 hores, atenció médica, d'infermeria, assessoria en treball social, programa d'activitats, espai social, gimnás, jardí, piscina, restaurant, perruqueria o servei de quiromassatge. Els apartaments es

poden gaudir amb una "quota de servei + lloguer" a partir de 8oo euros al mes, completament moblats, amb traster i despeses de comunitat incloses. A més, grácies al conveni de col.laboració entre STS i el Collegi Oficial de Metges de Tarragona, els col.Iegiats del COMT tenen un primer mes d'estada gratuit (subjecte a estades mínimes d'un any).

Contacte:

www.stsvitabitat.org 9ZZ 388 063

info

stsvitabitat.org

t|IDA C(lI..TEGIAL

GATENS

Festes de Nadat al COMT lnctouen e[ Concert de Nadal, e[ Concurs de dibuix ita Festa infantit Com cada any el COMT prepara per l'época nadalenca una série d'activitats tant per a petits com per a grans.

Així, el COMT ha convocar el VI Concurs de Dibuix de Nadal, que arriba aquest any a la seva sisena edició, adreqat als nens i nenes d'edats compreses enre els S i els g anys, i que enguany té com a temática "El Nadal". Els originals s'han de fer ar-

ribar al Col.legi Oflcial de Metges de Tarragona abans del ¡o de novembre. El jurat. es reunirá el z de desembre per decidir el dibuix guanyador d'aquesta edició, i que es convertirá en la imatge del COMT per felicitar les festes als col.legiats, es remetrá per correu electrónic i será penjat al web col.legial. El lliurament de premis es fará el z7 de desembre, durant la Festa infantil de Nadal que cada any organitza el COMT, i per a la qual s'han preparat una série d'espectacles i activitats per tal que els nens i les nenes puguin gaudir d'un dia especial. A més, durant la festa podran entregar les cartes per als Reis d'Orient, ja que hi assistirá el Patge Reial, que será l'encarregat de recollir{es i fer{es arribar a ses majestats.

lmatge delConcert de Nadalde ['any passat.

A tot aixó, el proper 18 de desem-

bre tindrá lloc el Concert de Nadal que anualment celebra el COMT a cárrec dels alumnes del Conservatori de Música de Tarragona. Aquest any I'escenari d'aquest acte será el Palau Firal i de Congressos de Tarra-

i se celebrará a les 9 de la nit. El concert constará d'un repertori

gona,

que inclourá les obres més destacades dels grans mestres de la música clássica, per tal que els amants de la

música puguin gaudir d'una nit perfecta.

Loteria de Nadat det COMT

102/12

LOTERíA ¡UA€IOTUAL

SERIE

l3 rn¡ccróN PRECIO

20 ilil] ilililt illlll illl lll l Llllll l lll "llAVlllAD"

Detalle del retablo gótico-mudéjar de la

3jñ3,8:!:::;i:i"*,,i?ltrl'n ,$:.lfi: siglos XV-XVI.

102 2O l

OO 1

>031Eó

EUROS

RcM-FNMr

t3BE?

GATENS 0Ptilú

Causes iustes de desobediéncia trancesc Uallhonrat Uorach. Uocalde Ia Comissió Deontoldgica del C0tlll

En l'estat de crispació que estem vivint actualment, he cregut convenient assenyalar les causes justificades per 1es quals un metge por desobeir ordres dels seus caps o estaments jerárquics superiors. Són les següents:

Aquelles que, si s'apliquessin, serien constitutives de delicte, perqué lesionen béns iurídicament protegits dels pacients, de la societat, consagrats en les lleis i en la deontologia, tals com: els actes que suposin tractes vexatoris o inhumans, de privilegi, suborn, prevaricació o estafa a la hisenda pública o als particulars. També suborns als pacients o al personal sanitari a les seves ordtes, o discriminació per raons de malaltia, ideologia, raqa, sexe o edat.

Així mateix també són susceptibles de desobediéncia les ordres encaminades a aconseguir la millora fraudulenta dels esportistes (Art. 61.

E[ metge ha de

rebutjar [a realit zació de tasques per tes que no está capacitat, no ha d'acceptar ltocs de trebatl per ats que no tingui ta titutació

corresponent, ni tasques que suposin una degradació de ta professió médica.

. Les ordres que conculquen el

Codi de Deontologia. El metge ha de rebel'lar-se contra les ordres que pretenen degradar la funció médica i són contráries a la deontologia. . Les ordres que degradin I'acte médic, per portar-se a terme en temps i lloc inadequat, no garantint el dret. de la intimitat, el decdrum, la seguretat dels pacients i del propi metge, així com les que suposin

dels drets dels pacients. En aquestes actuacions en que ha d'obrar per imperatiu legal, el metge no ha d'acceptar cap coacció i ha d'imposar el que

la seva ciéncia i consciéncia li dictin en tot moment. El metge ha de rebutjar la realitzacíó de tasques per les que no está capacitat, no ha d'acceptar llocs de treball per als que no tingui la titulació corresponent, ni tasques que suposin una degradació de la professió médica. No pot acceptar la modificació farmacológica de l'estat de consciéncia d'una persona sense que existeixi

del Codi Deontológic). Altres ordres que també permetri-

en insubordinació del professional médic serien: . Les que pretenen aconseguir del metge una perícia o testifical falsa. . Les conductes que pretenen alterar I'ordre de les llistes d'espem o de recepció d'un recurs limitat (trasplantament, respirador, diálisi).

ria clínica i per fer-hi les anotacions subjectives que cregui oportunes. Són éticament rebutiables les ordres que pretenen crear barreres en la relació metge-pacient, com les que impedeixen o limiten la comunicació en la llengua que millor ho permeti, així com qualsevol mesura que posi en risc la confidencialitat del secret médic. El metge té llibertat absoluta Per denunciar davant les autoritats competents aquells fets que la llei exigeix: certiflcat de lesions i altres certificats, així com aquelles situacions en les que la seva condició de metge responsable del pacient, el fa garant

una indicació clínica: exemple, com mitjá de contenció o d'interrogatori. En tots aquests casos, el metge té dret per desobeir les ordres rebudes sense que pugui ser castigat per les

menyspreu o ridiculitzin la tasca d'un altre company (Art. +z C.D.). No serien lícites, i per tant no han de ser obeides, les ordres que al.legant ser necessáries per I'ordenació del treball, siguin capritxoses, interessades i afectin essencialment la llibertat del métode i prescripció. Les ordres que pretenen alterar les históries clíniques, falseiant{es o amputant-les. El metge té absoluta llibertat per a complimentar l'histo-

jerarquies corresponents per no ser fidel a les lleialtats degudes. No voldria finalitzar aquest breu comentari sense referir-me succintament a un tema de molta actua-

litat. Em refereixo a la Llei sobre l'Atenció Sanitária als immigrants sense papers. Aquesta Llei és d'obligat compliment, i el seu incomPlipot incloure dintre de les causes de desobediéncia justificada, ja que no ho és i, en cas que es fes, seria una transgressió de la Llei i una

ment no

falta contra el Principi fonamental de |ustícia.

OPilÚ

Alusión a la'caceríamayor' relatada en Galens

GATENS

ra cómo, desde unos 10 o 15 metros, y de un facilón disparo a la cabezota, cae fulminado patas arriba un maravilloso e inmenso animal de 5.ooo a 7.ooo kg, sin trazas de asesino, que

Ih. Alberto Barbod.

segundos antes había permitido, confiadamente, el acercamiento del cazador del Rey: http://wwwyoutu-

l{o Colegiado 496.

be.com/watch?v= 6rPamo5 6i9 Q

Leído el no181, último de la revista Galens, no puedo evitar manifestar mi rechazo en esta ocasión, al contenido de'Metges que fan História', en el citado número y solicitar la publicación de la presente respuesta, ya que con seguridad no pocas sensibilidades de nuestro colectivo han sido

tuvo la sensatez de no contarlo, no pudo evitar que otros lo hicieran por él y, además, con una sola foto, nos

ético y moral de nuestra profesión que se dedica a proreger la vida humana, fundamentalmente, y la animal por supuesto que también, por añadidura. Algunos no aplaudimos estos hechos y dudamos de genes

escandalizaron. En la sociedad médica actual, con paro y recoftes, estos excesos ofenden, ya sean viniendo del Rey como de un profesional médico que ocupa un cargo responsable en la Sanidad Pública. Incluso ofende a los aficionados de la caza menor y que eiercen otra f,losofía. Por ejemplo, la caza para comer y que la puedas llevar por ti mismo a casa, lo cual no es ciertamente el caso. Tal vez sí.

asesinos en los elefantes. Cada uno puede hacer lo que quiera con sus afrciones en el marco de la

Como ciudadano ejemplar, cabe asumir la grandeza de un Rey y pedir disculpas públicamente anre similar

ley, pero sinceramente, algunas son insoportables desde la ética y la estética, salvo para quien le parezca más estético un oso muerto y acribillado que un oso vivo. Al Rey se le criticó desde todos

situación. O tal vez no. Claro que, mucho peor podúa ha-

afectadas. Esto no responde al código

los frentes y pidió disculpas públicamente, porque se dio cuenta de su error materializado en una actividad cuestionable y cuestionada desde demasiados puntos de vista y por muchos ciudadanos. Fue el cazador cazado, y aunque

ber sido publicarlo en un medio de mayor tirada como 'La Vanguardia'. Seguro que habría respuestas más contundentes que la presente. Ahora mismo estaríamos los mé-

dicos catalanes totalmente cuestionados por la sociedad en general y con razón. Igualito que el Rey por lo de Botswana.

La web indicada a continuación muestra con fatalidad sobrecogedo-

Y al flnal del vídeo puede verse cómo una espantada y asustada compañera del elefante caído, y también sin trazas de asesina, acude en su ayuda a la carrera hasta que la disuaden con un par de gritos, y resuelto el problema. Con un "iHeyi ¡Hey!", es suflciente para desviar su trayectoria y alejarla despavorida del lugar, sin necesidad de disparos añadidos. Así de fácil y eficaz el nuevo método de control (antibala) para elefantes africanos. Casi mejor que un decisivo y desproporcionado calibre 485 Winchester Magnum. Porejemplo. Sería deseable alguna normativa proteccionista que revierta el negocio hacia una vida normalita del elefante común en buena conexión con las personas, como debería ser. Que eso ya ocurre en otros sitios. http ://wwwyoutube.com/watch?v =SOs colAyqbQ&feature=related Además de humanidad, un poco más de Animalidad' nos vendría bien, en general, a todos. Espero que nadie encuentre nunca al supuesto elefante asesino porque no existe y es producto de la imaginación. Mejor guardar la escopeta o usarla con silenciador, apuntando al aire y sin escandalizar, que no hace falta: ¡Hey¡ ¡Hey!

Nota del consell de redacció de Galens revista'Galens'té les pigines obertes a tot tipus d'opinions sempre que es mantinguin dins de la normativa legal establerta. Aquestconsellde redacció lamentaque l'entrevista del darrernúmero aunmetge practicantdelacagamaior hagi molestat a alguns dels seus lectors. La caga maior (no pas la furtiva) está regtamentada, legalitzadai la seva práctica és autoritzada en els espais reservats. Posant en prictica la nostra tolerincia per la llibertat d'e:rpressió, transcrivim la carta que ens ha fet arribar el Dr. Alberto Barbot, aprofrtant, un cop més, per convidar-lo a ell i a tots els col.legiats a participar amb els seus articles a'Galens' (no amb articles de treballs médics, que tenen altres referéncies editorials). Donem per tancat el tema de la cacera. Si cap altre col.legiat vol, encara, manifestar la seva opinió, pot fer-ho personalment o a través del correu electrdnic det COMT. La

GATENS 0PtilÚ

La meva pipa Va passar el temps, potser dos i la vaig oblidar. PerÓ mai es pot amagar res, tot es descobreix a la llarga o a la curta. Una matinada em va cridar el vigilant per una urgéncia. Em vaig llevar i, després de vestir-me, vaig sortir al carrer. Hi havia poca llum, peró suf,cient per veure-li la cara. Aleshores, en saludar-lo: sorpre-

Dr. tederico Bové lllas.

Fins fa uns 15-20 anys, el tabac era la meva debilitat, fumava contínuament. Encenia una pipa rere una

altra i

sempre la portava a la boca. Aleshores només fumava amb pipa. No sé si per aixó de que el tabac desinfecta I'ambient, cosa que es diu i no és veritat, o perqué eta un viciós del tabac, estava enganxat i ben enganxat. Honradament, m'inclino més per aquest segon motiu: el vici. El cas és que sempre anava fumant i de forma quasi permanent. També a la nit, si m'havia de llevar per una urgéncia.

Primer fumava cigarrets, en quantitat, dos paquets diaris. Tenia una máquina per ferme'ls de paper, ja que mai vaig saber fer-los a má. Després vaig passar a embrocats i

anys,

Em vaig llevar i,

sa!

després de

Fumava amb pipa, com un senyor. Vaig notar alguna cosa familiar en la

vestir-me, vaig sortir a[ carrer. Hi havia poca ltum, perÓ

mitja foscor. El vaig tornar a mirar

suficient per veure-ti

amb més deteniment i, en efecte, el meu olfacte no m'enganyava. Era la meva ex pipa del Quixot. La que havia estat meva i havia llenqat. Bé, la meva pipa exacta no ho era, perqué

[a cara.

na de m...

estava més trencada que abans i ple-

Com és natural, li vaig preguntar

Ateshores, a[

saludar-to: sorpresa

d'on I'havia tret. Tranquil'lament i sense immutar-se, em va dir la veritat, era a la brossa. La va recollir i com que tirava molt bé, va considerar que havia fet una gran troballa i una bona adquisició. Té certa lógica perqué, a la ve-

gada que feia de vigilant nocturn a les nits, era brossaire de dia. A més, era I'enterrador, és a dir, un tot ter-

finalment a la pipa. Sempre la portava entre els llavis i en tenia una collecció. Algunes quasi de museu. Me'n tecordo d'una en qué figurava un cap del Quixot. amb el seu barret d'ales, la barba abundant, un nas llarg, arromangat i tot esculpit. Era una obra d'art, me I'havia regalat la famíliapel meu sant. Perd el temps i les circumstáncies

reny, d'aquells que hi havia abans als pobles. No li vaig dir que havia estat meva

perqué corria el risc que me la tornés i alló

més rares canvien les coses i els costums. Els meus fills, aleshores, eren

no hauria sabut on ficar-ho. Amb el temps

petits, i pipa que trobaven, pipa que agafaven per fer-la servir de martell. Donaven cops a tot el que estava al

vaig deixar el tabac. En una rua de Carnaval, vaig veure un grup de nens

seu abast amb f inconvenient que es "carregaven'la pipa i l'objecte on picaven, cosa que, naturalment, ens ocasionava més d'algun disgust. Aquesta pipa del Quixot era a la que més afecte li tenia. La feia servir gairebé sempre, peró, amb tantes pallisses, es va anar üencant.

hi Primer les ales del barret, després el bigoti, el nas, la barba i tot el que sobresortia i feia relleu. Al final me la van deixar feta un desastre. Vaig decidir desfer-me'n, ja em feia vergonya anar amb alló que havia estat una senyora pipa. Emprenyat, la vaig llenqar a la brossa.

disfressats de metges, amb bata blanca i una pipa a la boca. Vaig pensar que anava per mi i que era molta responsabilitat donar aquest exemple en la meva professió. Aquells maffecs em van donar una lliqó i van ajudar-me a aconseguir abandonar el tabac.

)

GImp

l'. -r

IndMdul¡elGtrtdd

Co[f

Cosü¡Doilh

GALENS UIATGES

La Via Vefda'

una ruta d'Arnes fins a Tortosa

La Via Verda de les Terres de l'Ebre travessa les comarques de la Terra Alta i el Baix Ebre, entre el que va ser

l'estació d'Arnes i la ciutat de Torto-

sa, solcant els magnífics paisatges del vessant occidental dels Ports, els engoriats del riu Canaletes i la plana fluvial de l'Ebre. Té un recorregut de 49,28 km, amb la visita del santua-

la direcció que aquí es proposa, té un desnivell en baixada de 45o m. L origen de la Via Verda es basa en l'aprofitament de l'antic traqat del ferrocarril que unia Tortosa amb la Puebla de Híjar (població aragonesa de la Val de Zafán), amb un recorregut de rro km. Les obres del ferrocarril es van iniciar el t882, peró diverses dificultats van retardar-ne el funcionament complet durant 6o anys. Va transportar viatgers i mercaderies fins al mes de setembre de rgZg. L itinerari recuperat s'ha ade-

quat a la circulació de bicicletes amb l'asfaltat del sól, la senyalització, la illuminació dels túnels i la instal.lació

Foto: Palau Robert

de proteccions. A l'espectacularitat

del recorregut cal afegir l'al.licient dels ¿r túnels que es travessen, al-

guns de llargada considerable (fins a Z5o m) i dotats de sistemes d'illuminació automitica.

GASTR0t{0iltA

3 RECEPTES (per a 4 persones) Degvsta Restaurant (wwwdegvsta.com ) Brandada de bacallá amb guacamote

Llobarro a [a salamb cítrics t llobano d'r kg aproximadament / r llimona /r mronia /t llima /t pomelo / Un grapat de sal grossa

Brandada:

Pastís tíquid de formatge fresc i iogurt amb gelat de vinagre de Módena igerds

branqueta de farigola / Oli d'oliva verge

t iogurt / eo g de fonnatge fresc / r llimona / r llirna

Un raig d'oli verge /Un raig d'oli de gira-sol

Per a la crema:4 taronges

/ r taronia /¡o

Guacamole:

radeta de sucre / r culleradeta de Maizena

tso g de bacallá esqueixat dessalat

Alvocat

Suc de llimona

Ceba

z grans d'all

Pebrot verd

Tomáquet Per a la brandada. Picarem els grans d'all

i els passarem per una paella amb una mica d'oli flns que agafrn una mica de color. Retirem i ho afegim al bacallá, ho triturem i hi afegim un raig d'oü verge frns que quedi lligat, retirem i reservem. Per al guacamole: Picarem els ingredients tots a dauets petits i hi afegirem sal, pebre i suc de llimona. Introdurm el guacamole al fons d'un motlle i, a sobre, la brandada. Acompanyem amb torradetes de pa.

/ z rovells d'ou / r culle-

g de puré de fruita de la passió

grapat de galeta caramel.litzada

/ Un

g rnaduixes

cullerada sopera de sucre

Exprimim les taronges, escalfem el suc al foc i quan bulü hi afegim la resta d'ingredients de la crema, remenem, traiem i reservem. Pelem els cítrics amb la pell blanca, i amb un ganivet traiem els gaigs. Retirem les espines al llobarro, pelem la taronia i col.loquem les pells a sota del llom, per tal que no toqui la safata. En un bol posem el grapat de sal grossa, un raig d'aigua i la farigola, ho barregem i ho posem a sobre de la pell del llobarro, afegim aigua i ho posem al fom a uns 18oo C, 8 minuts. Quan estigui la crosta de sal dura ja estará cuit i llest per empiatar. Retirem les pells de taronja i la sal i posem per sobre els cítrics i la crema. Per donar frescor, posar pell de llima ratllada.

Pelem la llimona i la taronja ho posem a la picadora juntament amb el sucre, el suc de llimona, de la llima, la ratlladura de la pell de lüma i la fruita de la passió. Ho piquem ben fl i afegim el iogurt i el formatge fresc, fins que quedi la cremositat que desitgem. Col.loquem al fons del plat la pols de galeta caramel.litzada i la maduixa tallada a quarts, a sobre la bola de gelat i en una gerra el pastís líquid. Servir al gust del comensal.

M(IUIMENT C()I.I.EGIAL ATTES

GATENS

BAIXES

Núm.Col.

Núm.Col. cognoms, nom

cognoms, nom

4302753

RODRÍGUEZ GANGOSO,

4302965

AIFREDO

GEBELLT IOVE, IOAN ToMAS

4303o16

ALoNS0-VILLAVERDE

LoZANO, CARLoS l0SÉ

4303298

FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, M.FRANCISCA

4304095

GOMILA MERINO, M. CARMEN

4304505

MASGORET PAIAU,

4304963

ELISABETH

MEMN GtL,IoRGE

4305265

LUIS

GONZAIEZ URENDEZ, PASCUAT

4305445

HERREM QUILEZ, PATRICTA

4305654

CARPIO TOBAR, ANGEL GABRIEL

4305688

cAsTRO AcurRRE, FMNCTSCo l.

4306083

VILLEGAS LOU,

43o6163

PASCUAL DIAGO,

ANGETS

ADSERAQUESADA, MARTA

4306195

LÓPEZ SEGURA, RoSARIO DEL PILAR

4306196

BASCUAS RODRíGUEZ, ÍRL{

4306t97

FLORES PRIETO, IRENE

pgzuEt6

4306198

4306199

FERNÁNDEZ,

MARIA

DEzuNCIÓ DEFUNCIÓ

4300911 HERNÁNDEZOTER,RAMON

DEFUNCIÓ

4304433 REINER,ANNEMARIE

CESSAMENTACITVITAT

4304890 PAI,LARDÓ NTNOMT, ¡OEN BAPNSTA

CESSAMENTACTIVITAT

4304931

SAVE CASTELLANo,I0SEP

PERE

TRASLLAT

4305518 SABORIDO PÉREZ, DMNA

DEKJNCIÓ

43oss92 CTOMEZMIMNDA, CRISTINA

TMSLLAT

ROMERO,

4305969 AIMIÑA

ANAIIA VEROMCA

CESSAMENTACTN/NAT

GUERRERO, DOMINGO JUAN

1SASLLAT

430ó03ó AUDIINO VAIENCIA, MAURIZIO

CESSAMENTACTMTAT

4306083 VILLEGASLoU,oLGA

CESSAMENTACTMTAT

430617ó ARAGONESVIDAT,ESTER

CESSAMENTACTMTAT

4306188 MOLINAAMAYA,CLAMMARINA

CESSAMENTACTMTAT

TNMACULADA 4306189

BERNED SABATER, MARTA

CULLERES, JOSE

43OO$7 GUIXCASTELTVÍ,JOSEMARÍA

4305ó95

OIGA

4306194

4300241 QUERAI;I

Causa

ARESU, ANTONELLA

TMSLLAT

4306194 ADSERA QUESADA, MARTA

CESSAMENTACTMTAT

ACUDIT

MM T

-qR€NA - CA'A)ETS AUTott^ T(

o ../

..?ec Atü, fL

C,OVEEJ

UN SEN¿I LL $ee AtvrlSlttE

INST'AL'I.AT

d \\

CADA

c/rTALyNYA floSPtTAL D€

\ll

D B

gtOrvefT

A o

g T{

vmer

(H)

Mutual Médica té cura de la seva previsió social (invalidesa, jubilació, alternativa a autónoms...). La mutualitat dels metges I'ajuda a estalviar perqué en el futur pugui mantenir el nivell d'ingressos de la seva vida en actiu. Vosté centri's en la seva Brofessió, la medicina.

M utua

www.mutualmedica.com

Tel. 901

2I5 216

lMéd ica

@M utua I Med ica