Galens 204

Juliol de 2020 - Núm. 204

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

COVID-19 i la nova realitat

Aprovada la liquidació pressupostària i la convocatòria d’eleccions

Augmenten les agressions al personal sanitari durant l’any 2019

Assegurança de salut La teva salut, el més important per a nosaltres A Medicorasse fa més de 25 anys que treballem amb les companyies líders del mercat per oferir-te la millor assegurança de salut. Posem a la teva disposició una àmplia gamma d’assegurances de salut adaptades a les teves necessitats: de quadre mèdic, de lliure elecció, de serveis extra hospitalaris, amb copagament o sense.

Demana ara més informació sense compromís Via de l’Imperi Romà, 11 bis Tarragona

900 10 47 22

medicorasse@med.es

medicorasse.med.es

El COMT actua com a col·laborador extern de MEDICORASSE, Correduria de seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat finanecera d’acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

12

ACTUALITAT

16

ACTUALITAT

18

ACTUALITAT

25

OPINIÓ

27

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Albert Martínez Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Tamediaxa, S.A. Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona cjoan@mestarragona.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Fotos: Arxiu Galens, Tamediaxa, Freepik

Llums i ombres de la pandèmia COVID-19

El COMT posa en marxa la seva APP per a dispositius mòbils i tauletes.

Aprovada la liquidació pressupostària i la convocatòria d’eleccions

Agressions al personal sanitari a la demarcació de Tarragona durant l’any 2019 Hem perdut la batalla de la Salut?

Qüestió ètica: és lícit no vacunar als infants?

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació. Juliol 2020

4 EDITORIAL

Hem treballat de valent exposant la nostra salut i hem demostrat, malgrat no comptar des del principi amb els elements indispensables per a la protecció personal, que el compromís amb la feina i la societat ha estat, és i seguirà sent, un dels nostres pilars. Fernando Vizcarro Bosch. President

Gràcies Ningú negarà que la COVID ha suposat un abans i un després en les nostres vides. Hem d’assumir que aquesta realitat ha vingut per a quedar-se i que tots, sense excepció, ens hem d’adaptar a la nova realitat. Caldrà estar molt atents i vigilants a com evoluciona tot plegat i, si no es fan les coses bé, correm el risc de tornar a la casella de sortida. Tot i això, voldria aprofitar aquestes línies per agrair-vos l’encomiable feina feta. Gràcies a totes i tots pel treball fet durant tota aquesta pandèmia. Hem treballat de valent exposant la nostra salut i hem demostrat, malgrat no comptar des del principi amb els elements indispensables per a la protecció personal, que el compromís amb la feina i la societat ha estat, és i seguirà sent, un dels nostres pilars. Els reconeixements als professionals sanitaris s’han succeït des que tot va començar. En aquest sentit, l’escalf de la societat va ser fonamental per a poder seguir lluitant. La situació que hem viscut i que encara estem vivint, ha de servir perquè l’Administració, més enllà de reconeixements, actuï per a dotar del finançament just i necessari la nostra sanitat. Es fa necessari doncs, actuar ara. I per seguir treballant en aquesta línia, el Col·legi ha treballat en la redacció del document ‘Covid-19. Lliçons apreses. Per una reforma del sistema de salut de Catalunya’. Aquest document, elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, planteja la necessitat d’accele-

Juliol 2020

rar el procés de transformació del sistema sanitari i apel· la a un pacte de totes les forces polítiques. Un escrit que pretén refundar el sistema sanitari actual per dotar-lo de les eines i el finançament necessari. Aprofito també aquest espai per a comunicar-vos què és la darrera vegada que m’adreço a vosaltres com a president del COMT des d’aquest espai. Com ja sabeu, el pròxim 15 d’octubre hi haurà eleccions en el Col·legi de Metges, així que m’agradaria poder acomiadar-me de totes i tots vosaltres. He tingut el privilegi de poder representar-vos 12 anys i, durant tot aquest temps, he vetllat pels nostres drets i he treballat sense descans defensant la nostra feina. S’han aconseguit millores importants que ens faciliten els tràmits i les gestions. Des de la signatura electrònica, que es va posar en marxa l’any 2009 a l’APP per a dispositius mòbils i tauletes, que està completament operativa des de fa ben poques setmanes. Hem apostat per la formació i el coneixement organitzant cursos o implementant la cartera de formació de la facultat de medicina... Han estat uns anys molt intensos per a mi. Sempre he sentit el suport de la col·legiació i això és el que m’ha donat l’energia suficient per a seguir treballant fins al darrer dia. Tan sols em queda acomiadar-me i donar-vos les gràcies pel vostre suport i l’escalf rebut durant tots aquests anys.

TOYOTA RAV4 ELECTRIC HYBRID LIDERANT EL CANVI

250 PER

€

/M E S

48 quotes. Entrada: 10.218,40 €. Última quota: 16.095,54 €. TAE: 7,05%. 3 quotes de manca de capital i interessos. Fins a 31/07/2020 finançant amb Toyota Kreditbank GmbH España.

∙4 ANYS DE MANTENIMENT ∙4 ANYS DE GARANTIA ∙NO PAGUIS QUOTES EN 3 MESOS

TOYOTA AUTOFORUM autoforum.toyota.es

C/ de la Carabia, 5-7 - Urb. Albada Tarragona Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 2 - Tortosa Ctra. Barcelona, 9 - El Vendrell (La Muntanyeta)

Avda. de Falset, 138 - Reus Ctra. Pla Santa Maria, 174 - Valls

Emissions CO₂ (g/km): 105. Consum mitjà (l/100 km): 4,6. Toyota RAV4 2WD Advance. PVP recomanat: 32.500 € per finançar. Entrada: 10.218,40 €. TIN: 6,50%. TAE: 7,05%. 52 mesos: 3 quotes de manca de capital i interessos des de la signatura del contracte, 48 quotes de 250 €/mes i última quota: 16.095,54 €. Comissió d’obertura finançada (2,75%): 612,74 €. Import total del crèdit: 22.894,34 €. Import total degut: 28.095,54 €. Preu total a terminis: 38.313,94 €. Oferta financera amb el producte Pay per Drive de Toyota Kreditbank GmbH suc. a Espanya vàlida fins a 31/07/2020 en Península i Balears. Inclòs paquet Toyota Easy Plus amb 4 anys de garantia, 4 primers manteniments i 4 anys d’assistència de ctra. Model visualitzat no coincideix amb el model ofert. Queden exclosos d’aquesta promoció els vehicles per a flotes. Més informació en toyota.es

6 ACTUALITAT

Llums i ombres de la pandemia covid-19 Joan Inglés Torruella Especialista en Medicina del Treball. Secció Col·legial de Medicina del Treball al COMT L’actual pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova el nostre sistema sanitari i, al llarg d’aquests dies, hem vist el millor i el pitjor de la societat del nostre temps. En aquest moment de calma temporal, de desescalada o nova normalitat tal com s’ha anomenat, crec que és bo fer autocrítica del que s’ha fet bé i del que es pot millorar. Sense pretendre posar blanc sobre negre de tots els aspectes involucrats en la pandèmia, sent coneixedor de l’enorme complexitat que representa la gestió d’aquestes situacions i sense cap posicionament de caire polític, però si com a element de primera línia en la batalla enfront del Coronavirus, per al meu exercici professional com a metge de Salut Laboral d’un dels hospitals d’aquesta Regió Sanitaria, m’agradaria plasmar en aquest article d’opinió algunes reflexions sobre el que ens ha passat proposant, si més no, algunes línies de millora. Aquesta epidèmia, malgrat tots els “avisos que ens ha fet la natura” (pandèmia de grip del 1918, risc de pandèmia de grip aviar H1N1 el 2009, risc de brot d’Ebola al 2013, etc...) i que no hem escoltat per preparar-nos, hauria de servir per aprendre dels errors i, ara sí, treballar per estar preparats per afrontar nous reptes de patologia infecciosa més o menys globals en el futur, perquè en un moment o altre ens tornarà a posar a prova. A l’inici de la pandèmia, tan sols existia un Centre Sanitari de referència i durant bastant de temps va ser l’únic acreditat per fer el diagnòstic de laboratori, arribant ràpidament al col·lapse. Per definició, una situació Juliol 2020

pandèmica comporta un gran nombre de casos i es fa difícil afrontarho des d’un sol centre o laboratori diagnòstic. Fins que no van existir les possibilitats diagnòstiques, per molts Centres arreu de Catalunya, es va perdre la possibilitat de contenir la propagació sense deixar els centres sanitaris sense professionals de la salut. Caldria, doncs, treballar per construir una Xarxa de Centres Sanitaris ben distribuïda pel territori, dotats amb les necessitats estructurals (pressió negativa, avantsales i sales d’aïllament, quiròfans per pacients

Caldrà fer un esforç important informant, formant, motivant i modulant les pors altament infecciosos o amb gèrmens multiresistents...) amb professionals ben entrenats i equipats. Durant l’episodi de la COVID-19 ha estat necessari afrontar un important desproveïment d’equips de protecció individual (EPI). La globalització (la majoria dels productors d’EPI estan ubicats fora d’Europa, principalment a l’Àsia) va fer que l’aturada de producció per la pandèmia a països Asiàtics generés un dèficit d’estocs als Centres Sanitaris. Això es va veure empitjorat per les polítiques dels Centres Sanitaris i dels distribuïdors de productes sanitaris de treballar pràcticament sense estocs (per tal d’abaratir costos d’emmagatzematge) que amb la ràpida propagació de la pandèmia cap a Europa i el consum exponencial d’aquests equips en un temps curt va deixar sense possibilitats de subministrament d’EPIs als professionals de la salut. L’OMS al principi de la pandèmia

va advertir que calia fer un ús racional dels equips de protecció perquè la capacitat de produir-ne era menor que la del consum [1]. Tot i aquests advertiments, en la meva opinió, en molts casos, no es va fer un ús gaire racional d’aquests EPI en nombre limitat. Per tant, crec que hauríem de plantejar, la necessitat de facilitar la creació d’empreses fabricants d’EPI de Km0 donant-los-hi la consideració d’empreses estratègiques i fent polítiques de protecció d’aquestes. També cal un canvi de model en l’estoc o reserves d’EPI i equips d’ús sanitari (com respiradors i altres) fent polítiques que esmorteixin els sobrecostos d’emmagatzematge d’aquests productes, per tal d’estar preparats per properes pandèmies o manifestacions de patologies infecto-contagioses amb una alta incidència comunitària. Algunes grans corporacions sanitàries amb disponibilitat de comprar grans volums d’EPI van contribuir a retirar grans quantitats de productes del mercat fent compres massives, que encara van empitjorar més el desproveïment a mitjans i petits hospitals, centres de primària i residències sociosanitàries que van patir molt per proveir-se d’EPI. Això es va intentar pal·liar amb compres centralitzades tant per l’administració sanitària estatal com per part de l’autonòmica, però va arribar tard. Se seguia desproveint el mercat perquè els Centres Sanitaris seguien podent comprar a títol particular, i el repartiment d’EPIS de les administracions sanitàries no era suficient ni equitatiu. Caldria repensar estratègies d’intervenció de l’estat (central i/o autonòmic) que garanteixin l’aprovisionament equitatiu de les institucions sanitàries i sociosanitàries en detriment de l’accés particular o privat al mercat d’EPIs i equipaments essencials (respiradors o altres).

7 ACTUALITAT A l’esmentat problema de desproveïment d’EPIs, s’hi va sumar que un gran nombre d’EPI que estaven al mercat, eren productes que, o bé no complien (o no disposaven de certificació de compliment) amb els estàndards Europeus o els seus equivalents internacionals, o bé s’acompanyaven de certificacions falsificades [2]. Els Serveis de Prevenció han hagut de validar els EPIs cercant aquells que no disposaven de l’acreditació necessària o bé aquesta era una falsificació, amb la dificultat que alguns distribuïdors/importadors no facilitaven els documents de certificació com a EPI i/o producte sanitari d’aquests equips o, fins i tot, no sabien ni de què els parlàvem quan, des del servei de prevenció, se n’exigia la certificació d’homologació, perquè la mancança d’EPI en el mercat va obrir la porta a fer importació d’aquests productes per distribuïdors/importadors que no pertanyen al món sanitari o de la prevenció amb un gran desconeixement del producte importat. Això el que va provocar va ser la comercialització massiva de productes il·lícits perquè no complien els estàndards de protecció o que tenien certificats falsos. Les compres centralitzades de les administracions sanitàries tampoc van afrontar adequadament aquest problema, ja que van distribuir als Centres Sanitaris EPIs que després van haver de ser retirats perquè, o no protegien adequadament o la seva certificació d’homologació era falsa o inexistent. Així doncs, més enllà de generar confiança amb una compra centralitzada de les administracions, es va generar recel i escepticisme. Tot i això, el que resulta més greu és que si el govern (tant estatal com autonòmic) compta amb organismes amb una gran qualificació dels seus professionals en matèria de prevenció i homologació com són l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST), en concret el seu Centro Nacional de Medios de Protección de Sevilla, i l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) respectivament, resulta paradoxal que hagi de

ser un Centre Sanitari qui demani, a títol particular, la comprovació d’un equip a l’INSST i no sigui el mateix govern el que posi a aquesta entitat al servei dels organismes de compra centralitzada (estatals i autonòmics) perquè validin els equips adquirits. També és difícil d’entendre que, tenint coneixement que hi ha EPIs en el mercat sense garanties suficients de protecció i amb documents de certificació falsos [3], cap administració, amb els seus instruments legals (inspecció de treball, inspecció d’indústria, fiscalia, etc...) hi hagi constància que s’ha iniciat cap expedient d’investigació d’aquests fets. Proposem que en properes situacions similars,

Caldria, doncs, treballar per construir una Xarxa de Centres Sanitaris ben distribuïda pel territori, dotats amb les necessitats estructurals amb professionals ben entrenats i equipats en comptes de validar equips a cada servei de prevenció, tant el Centro Nacional de Medios de Protección com l‘Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, supervisin els EPIs del mercat fent llistes públiques de falsificacions o dèficits d’homologació així com notificació a organismes competents de l’administració per sancionar a defraudadors, facilitant així la cerca o validació dels serveis de prevenció que podran refusar allò il·lícit que circula al mercat consultant aquestes llistes públiques. Han estat molts els professionals de la salut que han donat suport a serveis assistencials que estaven en el centre de l’assistència d’aquests pacients afectats de COVID-19, enca-

ra sent d’altres especialitats. Hem vist traumatòlegs mobilitzant pacients a l’UCI o oftalmòlegs passant visita per plantes COVID. Infermeres, auxiliars de clínica, portalliteres, estudiants, voluntaris portant EPIs incòmodes durant jornades de 12 hores donant mostres importants de solidaritat. Els equips de suport com la logística, magatzems i/o les unitats de compres cercant els millors equips per als professionals i a una part de la ciutadania compromesa respectant el confinament. Però, malauradament, no hem estat capaços de gestionar satisfactòriament la por d’altres professionals que feien un ús excessiu i inadequat d’EPIs col·laborant al desproveïment. Caldrà fer un esforç important, informant, formant, motivant i modulant les pors. Però aquesta informació/motivació ha de ser homogènia, consensuada i tècnicament sòlida (basada en l’evidència) i això requereix més estudis en l’eficàcia dels EPIs, en la validació de metodologies per posar/retirar EPIs, amb el coneixement de la propagació dels agents biològics, etc. Aquest paper correspon als Serveis de Prevenció que, amb el suport de les patronals, els sindicats i l’administració han de treballar per un millor corpus documental de base científica. Més enllà de treballar amb protocols constantment canviants, de la incertesa que l’EPI que portes et protegeixi suficientment o no, un altre aspecte que afecta els professionals sanitaris, és la incertesa diària amb la qual estan treballant. Pensant, d’una banda, en la possibilitat de transmetre la malaltia als pacients i per l’altra, transmetre-ho als seus familiars convivents. El lideratge, la coherència en les decisions i el necessari acompanyament emocional diari dels professionals són un dels camins utilitzats per canalitzar la situació. No podem oblidar que el canvi de les condicions de treball durant la pandèmia suposen una càrrega física i psíquica important i que la futura tornada a la “nor-

Segueix a la pàgina 8

Juliol 2020

8 ACTUALITAT Ve de la pàgina 7

malitat” suposarà, també, una altra nova adaptació perquè la manera de treballar serà diferent (per exemple la telemedicina, els controls d’accessos, la medicina virtual ...) [4] [5]. El compromís professional s’ha posat a prova amb una resposta incontestable, però la resiliència dels nostres professionals té un límit i cal treballar perquè no es trenqui. El trauma psicològic generat per les situacions viscudes i afrontades és de difícil tractament en aquests moments a causa que la crisi del coronavirus no té un final clar. Tot i que els professionals sanitaris tenen tendència a l’autoajuda i disposen d’un mecanisme “natural” de protecció que són els mateixos equips de treball, hauríem de reforçar els equips de suport emocional. Aquests han d’ajudar a abordar el conflicte o malestar emocional relacionat amb l’exercici de la professió i la possible afectació de la salut mental secundària a tota la vivència acumulada. Aquests equips haurien de funcionar durant temps, possiblement durant anys per poder afrontar l’estrès posttraumàtic. Aquest suport, encara que es pugui crear des de les mateixes institucions sa-

nitàries, seria desitjable que, es generés per circuits que asseguressin la confidencialitat, i així, facilitar el seu ús. [6] Majoritàriament, el control de casos entre els treballadors sanitaris s’ha portat a terme des de les Unitats Bàsiques de Salut (UBS) dels Centres Sanitaris (constituïdes per metges del treball i infermeres del treball), amb criteris consensuats a la majoria d’Institucions Sanitàries Catalanes per tal de contenir la propagació de l’epidèmia entre els sanitaris però també evitant la despoblació de treballadors sanitaris que permetessin un bon funcionament dels Centres Sanitaris en uns moments d’alta pressió assistencial. Això ha estat eficaç en el moment que aquestes UBS han comptat amb la possibilitat de fer proves diagnòstiques de forma precoç en els seus propis Centres Sanitaris, també gràcies a ser molt àgils en la detecció de contactes tots els dies de la pandèmia i durant llargues jornades i finalment, fent un seguiment freqüent dels treballadors exposats a fonts COVID. Això ha estat possible per la proximitat i facilitat de contacte de les mateixes UBS amb els treballadors. Tot i així les UBS han estat escassament consultades per l’adminis-

tració sanitària a l’hora de confeccionar procediments d’actuació. En general, han demostrat tenir un paper important en la gestió de pandèmies i crisis sanitàries, però tenen un paper poc transcendent a l’hora de ser consultades pel CatSalut o l’Agència de Salut Pública. El darrer exemple, en el que es desaprofita una estructura sanitària més, i que ha demostrat al llarg d’aquesta pandèmia la seva eficàcia, és el darrer procediment d’actuació en fase de desconfinament [7] [8], en el que tota l’estratègia d’estudi de contactes se centra en assistència primària i Salut Pública, ignorant els Serveis de Prevenció, especialment de Centres Sanitaris, que tenen la proximitat amb els treballadors (facilitat per contactar amb els contactes), els mitjans diagnòstics (estan ubicats en un entorn sanitari assistencial mentre que la primària en molts casos ha de recollir tests PCR i derivar-los, de vegades no cada dia, a un laboratori) i l’experiència demostrada en l’actuació a la fase pandèmica. Lluny d’excloure als Serveis de Prevenció, proposem caminar cap a una integració de la Salut Laboral entre les especialitats de la medicina pública, com una més, i no subjecte als interessos ni de patronals ni sindicals.

Bibliografia [1]

OMS, “Shortage of personal protective equipment endangering health workers worldwide,” 03 Marzo 2020. [Online]. Available: https://www.who.int/news-room/ detail/03-03-2020-shortage-of-personal-protectiveequipment-endangering-health-workers-worldwide. [Accessed Julio 2020].

[2] Federación Europea de Seguridad (ESF), “Suspicious certificates for PPE,” 18 June 2020. [Online]. Available: https://eu-esf.org/covid-19/4513-covid-19-suspiciouscertificates-for-ppe. [Accessed Juliol 2020]. [3] CENTRO NACIONAL DE MEDIOS DE PROTECCIÓN, «Verificación de certificados/informes que acompañan a los EPI,» 03 Mayo 2020. [En línea]. Available: https://www.insst. es/documents/94886/712877/Verificaci%C3%B3n+de+certi ficados+o+informes+que+acompa%C3%B1an+a+los+EPI/1 f104b83-1456-4c14-b1c0-20517f3174d1. [Último acceso: Julio 2020]. [4] P. Webster, “Virtual health care in the era of COVID-19,” The Lancet, vol. 395, no. 10231, p. 1180–1181, Abr 2020. [5] Sociedad Española de Psiquiatria, «CUIDANDO LA SALUD MENTAL DEL PERSONAL SANITARIO,» [En línea]. Available: http://www.sepsiq.org/file/InformacionSM/SEP%20

Juliol 2020

COVID19-Salud%20Mental%20personal%20sanitario.pdf. [Último acceso: Julio 2020]. [6] Fundación Galatea, «Recomendaciones para profesionales de la salud. Crisis COVID-19,» [En línea]. Available: https:// www.fgalatea.org/es/recomanacions.php. [Último acceso: Julio 2020]. [7] Instituto de Salut Carlos III. Ministerio de Sanidad, « Estrategia de diagnóstico, vigilancia y control en la fase de transición de la pandemia de covid-19 indicadores de seguimiento,» 16 Junio 2020. [En línea]. Available: https:// www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/ alertasActual/nCov-China/documentos/COVID19_Estrategia_ vigilancia_y_control_e_indicadores.pdf. [Último acceso: Julio 2020]. [8] Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, «Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 en la fase de desconfinament. Indicadors de seguiment,» 29 Juny 2020. [En línia]. Available: https://canalsalut. gencat.cat/web/.content/_A-Z/C/coronavirus-2019-ncov/ material-divulgatiu/procediment-actuacio-coronavirus. pdf#page=11&zoom=100,94,706. [Últim accés: Juliol 2020].

9 ACTUALITAT

Professionals Dr. Xavier Allué Núm. col·legiat 4302109

Pocs moments com aquest, d’una epidèmia horrible, per parlar de nosaltres mateixos. Si alguna feina fem els metges és tractar malalts. Entendre, diagnosticar, tractar i prevenir malalties de la gent que estan a càrrec nostre o que ens ho demana. Quan una malaltia concreta s’estén a amplis sectors de la població i que d’individual esdevé col· lectiva, és quan parlem d’epidèmia. No ho acabem d’inventar: el llibre V dels Tractats hipocràtics, escrit fa més de 2300 anys ja en parla. La història de la humanitat va plena d’episodis d’epidèmies que van causar grans mortaldats i que van canviar el curs dels esdeveniments de països, de ciutats o de comunitats. Cada una va ser un repte per les societats afectades i molt sovint van demostrar la impotència dels humans per a combatre-les. Que en català s’anomenin “passes” té a veure amb el caràcter contagiós, encomanadís de les malalties epidèmiques, que es passen d’uns a altres. Però també que van ser esdeveniments passatgers, temporalment limitats que apareixen i desapareixen sense que s’arribi a saber com comencen i com acaben. Aquest cop sabem, o creiem saber, quan ha començat, però encara estem lluny de saber com o quan acabarà. Per tant queda feina. Molta feina. La feina la fem els professionals. Del procés salut-malaltia-assistènciaprevenció, seqüència paradigmàtica de la realitat de la salut, els professionals participem en tota ella. Entenem la salut i promovem la seva conservació; coneixem les malalties i les seves representacions, les definim, les identifiquem i les diagnostiquem. Proporcionem l’assistència de la manera més eficaç possible, més des que tenim

mitjans de reconeguda eficàcia, tant mèdics com quirúrgics què, val a dir, tampoc fa tant de temps que els tenim. I orientem, ordenem i organitzem la prevenció tant de les afeccions individuals com les col·lectives. És el nostre compromís. Per això ens hem format i organitzat. I com grup organitzat, col·legi de col·legues, responem davant de la societat per un contracte implícit que inclou la vocació, la independència, l’altruisme, l’autonomia, la responsabilitat, l’observança d’un codi de conducta, la cerca de l’excel·lència, l’elaboració d’estàn-

dards de bona pràctica o promoció de la recerca...entre d’altres. En èpoques més recents,”...amb l’aparició de l’Estat del benestar i de les organitzacions sanitàries com finançadores i proveïdores dels serveis d’atenció sanitària, el contracte social implícit entre metges i societat es converteix en un contracte subscrit per tres parts: els metges, els ciutadans i els serveis de salut.” (Jovell i Navarro, 2006) Això inclou nous compromisos com la rendició de comptes, el control de qualitat, la cooperació-treball en equip, les decisions tutelades i raonades i, també, compartida amb concordança terapèutica, la continuïtat assistencial, la con-

fidencialitat, l’empatia, el respecte a la privacitat o el sentit de justícia individual i social. Tot això genera comportaments uniformes i respostes coordinades davant de reptes com l’actual de la CoViD-19. Ha estat enmig d’aquesta indubtable tragèdia que sembla com si la societat, de cop, tingués consciència de la importància de la tasca dels metges i altres professionals de l’àmbit de la salut. Com si els hi agafés de sorpresa. Cert que alguns ingrats han intentat dissimular la realitat. Polítics i autoritats han incorporat esperpèntiques figures com militars plens de medalles per a intentar explicar el dia a dia de l’epidèmia, amb vocabulari bèl·lic i desplegament de forces pels carrers al mateix temps que ignoraven les dificultats i mancances dels serveis assistencials. Mentre uns discutien competències d’incompetents, els professionals s’hi jugaven i, dissortadament Freepik també, perdien la vida en el seu exercici habitual. El reconeixement popular d’uns aplaudiments vespertins no ha compensat suficientment les pèrdues de vides, la fatiga, l’esgotament de jornades inacabables, la desesperació per les escasseses de recursos o les penúries salarials, ara migrament compensades amb una propina. Un cop més “lleons manats per xais”. Aquest breu respir que l’evolució de l’epidèmia sembla que ens permet, ha de servir per denunciar les tremendes mancances que han generat les retallades en inversions en salut, replantejar sistemes i formules organitzatives, redistribució de materials, ordenació de dependències i estructures i definició del que en justícia els professionals s’han fet creditors. Si més no perquè tot va en benefici de la gent. Ref. Albert J. Jovell i María D. Navarro. “Profesión médica en la encrucijada: hacia un nuevo modelo de gobierno corporativo y de contrato social” Fundación Alternativas. Documento de trabajo 98/2006 ( ISBN: 84-9665321-8) Juliol 2020

10 ACTUALITAT

Quin és el futur del Sistema MIR? El simposi ‘La formació dels metges especialistes. Història i futur del Sistema MIR’ va servir per intentar donar resposta a aquesta i d’altres qüestions de la mà d’un prestigiós grup de professionals mèdics. La trobada va destacar tant les deficiències com les virtuts d’un sistema que fa més de 40 anys que forma a professionals mèdics. tor Arcadi Gual, va posar Per conèixer els inicis el símil de dues galàxidel sistema MIR, és ines separades per milers dispensable saber quina d’anys llum per parlar va ser la feina del docd’aquests dos punts. tor Carles Soler Durall. Gual creu que la solució D’aquesta forma ara aquest distanciament rencava el simposi ‘La podria passar per una formació dels metges major cooperació per especialistes. Història i part de les dues parts. futur del Sistema MIR’ Aplicar els criteris de de la mà del catedràtic planificació, avaluació emèrit d’Anatomia de la i retroalimentació en el Universitat de Saarland, futur dels metges podria Alemanya, el doctor Pere ser una possibilitat, o bé, Mestres. l’eliminació de la prova Mestres va llegir un MIR però no la residèntext del doctor Soler on cia. s’explicava com va coEl torn d’aportacions mençar tot plegat en la va finalitzar amb les padècada dels anys seixan- La Jornada va comptar amb la presència de nombrosos i prestigiosos ponents. raules del doctor Antoni ta. En aquest document rellevància de les facultats en la confecció Sitges, catedràtic de Cirurgia per la UAB. Soler destacava que el sistema MIR ha de de la prova MIR. Sitges va desglossar els cinc defectes conser un programa en constant revisió i que, El simposi també va tenir un apartat gènits del sistema MIR i els quatre d’addegut als desenvolupaments tecnològics dedicat a la medicina de família i a la seva quirits. Dels primers en va destacar la falta de la medicina, el programa ha d’exigir noevolució de la mà del vicepresident de la d’una etapa troncal, l’absència d’un exaves habilitats i competències, amb la seva Fundació Espanyola d’Educació Mèdica, el men final als residents o la falta de comperepercussió en la formació, dels qui seran doctor Antoni Martín Zurro. Implantada titivitat durant la residència. els nostres futurs metges. des de l’any vuitanta-quatre, aquesta espePel que fa als defectes adquirits, el docI després de les paraules del doctor Mescialitat ha fet grans contribucions al MIR tor Sitges va posar l’èmfasi en la deprecitres, el catedràtic de Medicina interna de la tot i ser una especialitat poc ‘valorada’ per ació de les notes que dóna la universitat, UAB i expresident del Col·legi de Metges de part dels estudiants acabats de llicenciar. la pressió de l’examen sobre la docència Barcelona, el doctor Miquel Vilardell, va I de la medicina de família a les expeen els darrers anys o la contínua dispariser l’encarregat d’engegar el simposi fent riències d’un MIR. L’internista de l’Hospitat entre el nombre de places ofertes i el de un viatge en el temps pels inicis del sistema tal de Santa Tecla de Tarragona, el doctor candidats que es presenten. MIR. Des de Segovia de Arana o l’aparició Joan Pallejà, va explicar la seva experiènDesprés de les aportacions dels professide les residències per part de la Seguretat cia personal amb el sistema MIR. Pallejà onals mèdics va tenir lloc el posterior col· Social fins a l’aparició, als anys vuitanta, va destacar la gran quantitat de contingut loqui mantingut amb el nombrós públic de l’especialitat de medicina familiar i coa preparar de cara a l’examen o la ‘guerra assistent i en el que hi van intervenir acmunitària, el catedràtic va desglossar els comercial’ que s’estableix entre acadèmitivament el Prof. Jordi Pérez (UPF) i el profets més rellevants de la història d’aquest es per preparar als candidats a les proves fessor Antoni Castro, degà de la facultat de sistema formatiu. Alhora, Vilardell va desd’accés a la formació MIR, és a dir, a la forMedicina de la URV, ambdós membres de tacar la importància d’aquest model, que mació de futurs especialistes. En les seves la taula del simposi. dit en les seves paraules “va democratitzar reflexions va destacar el paper cabdal del Els presents a la sala van poder contrasla professió de la medicina”. referent durant l’etapa de residència, la tar idees i opinions amb els conferenciants Acte seguit, els assistents al simposi van càrrega assistencial a la qual el resident es així com aprofundir en aspectes que van poder conèixer quina ha estat l’evolució de veu sotmès, cosa que podria arribar a conconsiderar interessants. La sensació genel’examen MIR i quins defectes s’hi troben dicionar la formació o, el més rellevant, la ralitzada del públic va ser que aquest tipus de la mà del catedràtic de Fisiologia de la importància dels pacients; la clau de la rede simposis són necessaris per poder esFacultat de Medicina de la UB, el doctor sidència segons Pallejà. tablir fulls de ruta amb l’objectiu d’assolir Jordi Palès. Durant l’època d’estudi i la formació del canvis. Durant la seva intervenció, el doctor Pafutur metge, el binomi universitats i sisteLes ponències així com elements del col· lès va tractar l’evolució d’aquest examen i ma MIR sembla indissoluble però, a vegaloqui seran publicats in extenso en un dels va destacar els defectes tècnics que contedes, la realitat és una altra ben diferent. propers volums de la revista de la “Funnen algunes preguntes i la necessitat de la En aquest cas, el catedràtic de Fisiologia dación Educación Médica” (Revista FEM: participació d’experts en psicometria en de la Facultat de Medicina de la UB, el docwww.educacionmedica.net). l’elaboració de les preguntes així com la Juliol 2020

11 ACTUALITAT

“Necessitem aliats, sensibilitzar i formar el personal sanitari en dolor crònic infantil” La Càtedra del Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili liderada pel Doctor en psicologia Jordi Miró és un servei únic i pioner a l’Estat. jectes de recerca aconseguits 1. Quin és l’objectiu amb el en convocatòries competitiqual neix la Càtedra del Doves, però també, i molt partilor Infantil? cularment, gràcies a la contriEl dolor crònic infantil està bució de persones que valoren infradiagnosticat i mal tractat. la feina que fem i a actualment La Càtedra neix amb els objeca través del suport de la Funtius d’ajudar a sensibilitzar, dació Grünenthal. El tractatractar i investigar el dolor inment que oferim als pacients fantil. Es constitueix per a ser sempre ha estat gratuït per a un agent principal en la protothom, però sense la contrimoció de l’estudi i tractament bució d’entitats com La caixa, de la població infantil i juvenil primer, i ara de Fundació Grüamb dolor, particularment en nenthal, això seria impossible. relació al dolor crònic. Millorar la qualitat de vida dels més 7. La clau per a que el projecpetits, i de les seves famílies, és l’objectiu que perseguim i L’equip del doctor Miró desenvolupa l’atenció dels seus pacients de forma te arribi a molta més gent és aconseguir que el dolor cròque orienta les nostres acci- gratuït a l’Hospital Sant Joan de Reus. nic sigui reconegut com una ons. patologia. blicat a nivell internacional indiquen que 2. Aquest programa de tractament del entre el 20 i el 30% de la població infantil Així és. Necessitem complicitat de l’addolor crònic infantil que gestiona la Cà- i juvenil pateix dolor crònic. I que al vol- ministració per fer un salt endavant detedra a l’Hospital Sant Joan de Reus s’ha tant del 6% tenen greus problemes de dis- finitiu en el tractament de les persones convertit en un referent. Com s’aconse- capacitat associats al dolor. Les dades per amb dolor: que l’administració reconegui gueix? a l’estat espanyol són semblants. L’únic el dolor crònic infantil com una patologia Amb molt d’esforç i prurit professional estudi que s’ha fet indica que el 37% de la en sí mateixa i que posi en marxa un pla i, almenys fins ara, molta indiferència de població entre 8 i 16 anys té problemes crò- per estendre la recerca i els programes de l’administració. A pesar de la prevalença nics de dolor i que poc més del 5% té greus tractament. El nostre somni és contribuir a que el màxim de pacients amb dolor crònic que indiquen els estudis i les recomanaci- problemes de discapacitat. infantil tinguin accés a un programa conons de l’OMS estem impulsant la recerca trastat i de qualitat a prop de casa. en un àmbit que fins fa poc no se li para- 5. En què consisteix el tractament? va gaire atenció. El programa a Sant Joan En el cas del dolor agut se’n busca la cauens ha permès validar amb pacients reals sa biofísica i es tracta. Però si el dolor 8. Tanmateix, és indispensable donar a l’efectivitat dels tractaments punters que persisteix i es cronifica, la causa deixa de conèixer el vostre projecte als professiinvestiguem al grup ALGOS de la URV. Per ser tan concreta i el tractament ha de ser onals, als gestors sanitaris i educadors això som l’únic centre de referència a l’es- interdisciplinari. Intervenen aspectes far- i, com no, a la ciutadania en general, oi? tat espanyol inclòs a la llista de recursos en macològics, però també psicològics i de Totalment. L’única manera d’avançar és dolor infantil de la International Associati- rehabilitació física. En realitat, el planteja- que col·laborem tots els agents implicats: on for the Study of Pain. ment bàsic és semblant pels nens que pels investigadors, clínics, prescriptors i gesadults. El que els diferencia és la manera tors de salut, pacients, familiars i educa3. Com es diagnostica el dolor crònic in- d’abordar-lo i les activitats del tractament. dors... Necessitem aliats per a aconseguir fantil? En l’aspecte psicològic es faciliten als pa- que els nenes i les seves famílies deixin de El protocol de valoració és molt semblant cients estratègies per aprendre a controlar patir per culpa del dolor crònic. És impresen els infants i els adults; el que canvia és el dolor o rebaixar la intensitat del dolor, i cindible sensibilitzar i formar al personal el tipus d’instruments que fem servir, que que puguin fer activitats que sense tracta- sanitari, doncs reben - molt poca formació sobre dolor durant la carrera - i aquestes en el cas dels menors han d’estar adaptats ment es veuen molt condicionades. persones són claus per millorar la situaa les característiques del pacient i han de tenir en compte el desenvolupament cog- 6. Una de les dificultats amb les que topa ció actual. Tenir més informació i millor nitiu i maduratiu. la investigació avui en dia és el finança- formació facilitarà la detecció d’aquests ment. Com financeu les vostres activi- problemes i derivar els pacients a unitats especialitzades, la de Reus o d’altres que, 4. Quina prevalença té el dolor crònic tats? infantil? La Càtedra i el programa d’atenció a l’hos- esperem, es creïn en el futur. Per això, ens Els estudis epidemiològics que s’han pu- pital Sant Joan es financen a través de pro- posem a la seva total disposició. Juliol 2020

12 ACTUALITAT

El COMT posa en marxa la seva APP per a dispositius mòbils i tauletes L’aplicació, que ja és operativa, permet als col•legiats accedir a tota una sèrie de serveis de forma ràpida i senzilla. L’APP està dissenyada per a facilitar l’accés i la consulta als serveis que la Institució ofereix El Col·legi de Metges de Tarragona ja disposa d’una APP pròpia on els col·legiats podran disposar de la majoria de serveis que la Institució ofereix. Sigui des d’un dispositiu mòbil o bé des d’una tauleta, qualsevol professional podrà registrar-se i conèixer les darreres informacions. L’aplicació ja està disponible per a ser descarregada des dels mercats d’Apple Store i Google Market. Catàleg de serveis L’aplicació desenvolupada per al COMT disposa de diversos apartats on es pot consultar tota mena d’informació. Una de les novetats més importants és la del Carnet Col·legial Digital. Ara, qualsevol col·legiat La comunicació entre la Institució i els nostres podrà acreditar, mitjançant col•legiats és imprescindible el seu mòbil, el títol de metge o metgessa especialista de forma digital. Alhora, aquesta La voluntat de millora sempre ha estat el principal aplicació disposa d’un directomotor del Col•legi ri col·legial on es pot consultar en temps real informació sobre altres professionals mèdics. Estar informat de les darreres notícies o novetats en el sector tota la informació en un mateix lloc! COMT qualsevol consulta o petició. és, ara, més fàcil i accessible. Mit- Les ofertes laborals s’actualitzen a jançant una pestanya, els usuaris l’instant i l’agenda d’actes permetrà Millora continua podran llegir les darreres notícies conèixer a la nostra col·legiació els La voluntat de millora sempre ha espublicades sense necessitat d’entrar esdeveniments que tindran lloc en tat el principal motor del Col·legi. La al web del Col·legi. Tan sols caldrà la Institució així com en la resta del creació i posada en marxa d’aquest accedir a l’apartat de Notícies i gau- territori. servei permet apropar la Institució La comunicació entre la Institució al col·legiat de forma fàcil i senzilla. dir de la lectura! Vols saber les activitats que realit- i els nostres col·legiats és imprescin- Per aquest motiu, la Institució seza el col·legi o conèixer les darreres dible. Per aquest motiu, l’aplicació gueix treballant en la implementació ofertes laborals? Ara des de l’APP disposa d’un apartat específic on els de nous serveis a l’APP que podran del COMT és possible i disposaràs de professionals poden fer arribar al veure la llum en els pròxims mesos. Juliol 2020

14 ACTUALITAT

Es presenta el llibre Musa i August, la història del primer metge tarragoní La presentació del llibre ‘Musa i August’, obra del doctor Jaume Fontanet, va servir per a donar conèixer la figura d’Antonius Musa a la ciutadania. Durant la trobada es va posar de manifest la necessitat de posar en relleu la figura del qui és considerat el primer metge documentat de Tarragona L’acte de presentació del llibre-conte Musa i August va començar amb les paraules del President de la Institució, el Dr. Fernando Vizcarro. El President va destacar l’esforç que s’ha fet des del COMT per donar a conèixer la figura del metge que va guarir a Cèsar August quan va arribar a Tarraco després de les guerres càntabres. En paraules del President “Antonius Musa és la imatge que millor ens representa als metges de Tarragona” i per aquest motiu, des de la Institució, es va voler apropar aquesta història en forma de llibre-conte a la ciutadania. Poc després el professor Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia clàssica de la Universitat Rovira i Virgili, va parlar davant del públic present sobre la realitat històrica de Musa. Ruiz de Arbulo va presentar diversos documents que avalaven l’existència d’aquest metge grec i, el més important, que el tractament que va aplicar a l’Emperador per tal de guarir-lo tenia evidència històrica i documental. El catedràtic va posar de manifest la figura d’aquest metge com un dels Juliol 2020

referents de la medicina romana. Un galè que va adquirir fama a Tarraco i que es va guanyar la confiança de l’emperador Cèsar August, ja que el va fer el seu metge personal. L’acte va seguir amb les paraules de l’autor del llibre, el doctor Jaume Fontanet. El doctor va explicar com, arran de voler trobar un nom per a la celebració d’un concurs de cinema, va topar amb el nom d’Antonius Musa. A partir d’aquell moment, va iniciar un procés de recerca de documentació històrica per conèixer qui va ser i què va fer Antonius Musa. “La història que s’explica en el llibre és fruit de creuar biografies i dades de protagonistes com Cèsar August, Antonius Musa, Marco Antonio o Cleopatra...personatges històrics que han ajudat a confeccionar la figura d’Antonius Musa” va concloure l’autor. La feina d’Antonius Musa va aportar solvència a la professió mèdica dins de la societat romana i per al Dr. Fontanet, aquest és un punt fonamental però, més encara, ha estat el fet de “com a tarragoní, reconstruir la interessant història de Musa, una

història massa desconeguda a la nostra ciutat”. El llibre-conte compta amb les il•lustracions d’Armand, que durant el seu parlament va voler destacar la feina feta en la cerca de material històric per a poder donar vida i color als personatges de la vida d’Antonius Musa i Cèsar August. La reivindicació. Musa i l’homenatge que no ha tingut a Tarragona Durant l’acte, tots els protagonistes van destacar una mateixa idea: Musa és una figura que cal destacar pel paper que va jugar a Tarraco com a professional mèdic. En aquest sentit, els presents van lamentar la falta de compromís per part del Consistori actual en poder erigir una estàtua d’Antonius Musa. “En un any no hem pogut presentar aquest projecte a l’actual consistori” afirmava l’autor del llibre i, pel que fa al President de la Institució afirmava que “no desistirem en el nostre objectiu: seguirem demanant que Antonius Musa tingui l’homenatge que es mereix”.

15 ACTUALITAT

El Col•legi de Metges de Tarragona fa una donació de 4.000 euros al Banc dels Aliments de Tarragona La Junta de Govern, mitjançant la Fundació de Protecció Social Antonius Musa, ha decidit fer aquesta donació al Banc dels Aliments a causa de la crisi econòmica i social generada per la COVID-19 Les conseqüències de la COVID-19 van més enllà de l’estrictament sanitari i han fet aflorar nous problemes dins de la nostra societat. A més dels professionals sanitaris que han estat a primera línia enfrontant-se al virus sense descans, molts ciutadans també s’han vist afectats per la pandèmia de forma indirecta. És el cas de famílies que s’han quedat sense feina o sense ingressos econòmics i això els ha obligat a trobar solucions. En aquest sentit, el Banc dels Aliments de Tarragona ha estat una eina indispensable durant aquesta pandèmia. “La situació actual ens fa ser solidaris i pensar que aquesta crisi va molt més enllà de l’aspecte sanitari. En aquests moments és quan cal donar el bo i el millor de nosaltres” afirma el president del Col·legi de Metges de Tarragona, el Dr. Fernando Vizcarro. En l’actualitat, aquesta organització atén a més de 28.500 persones de tota la província de Tarragona. El president del Banc dels Aliments, Eusebio Alonso explica que “la seva feina, des que va començar aquesta crisi, s’ha incrementat en un 40%”. Per aquest motiu el COMT, mitjançant la Fundació de Protecció Social Antonius Musa, ha volgut contribuir amb aquesta organització fent una donació de 4.000 euros per pal·liar els estralls d’aquesta crisi. “Gestes com aquesta fan que el Banc dels Aliments pugui tirar endavant”, apunta Alonso.

Moment de la signatura per part del President del Banc dels Aliments, el senyor Eusebi Alonso.

D’esq. a dreta;la vicepresidenta del COMT, la Dra. Abril, el president del Banc dels Aliments , el senyor Eusebio Alonso,el president del COMT, el Dr. Vizcarro i la tresorera del Col•legi, la Dra. Rico.

Juliol 2020

16 ACTUALITAT

Instant de la votació dels pressupostos.

El President va explicar les principals fites al capdavant de la Institució durant més d’una dècada.

Aprovada la liquidació pressupostària i la convocatòria d’eleccions per part de l’Assemblea de Compromissaris El president de la Institució va fer un repàs a les principals fites assolides durant més d’una dècada al capdavant del COMT L’Assemblea de Compromissaris del COMT va començar amb un sentit minut de silenci pels companys sanitaris que han perdut la batalla de la COVID. Poc després, es va presentar la liquidació pressupostària d’ingressos (1.333.195,24 euros) i despeses (1.267.186,32 euros) així com el balanç de situació corresponent a l’exercici 2019. Unes xifres que van ser aprovades per tots els assistents amb tan sols una abstenció. La liquidació va mostrar un resultat de superàvit econòmic de 66.008,92 euros els quals es van destinar a una rebaixa de la quota col·legial ordinària de 20 euros. Rebaixa que s’ha fet efectiva en el rebut corresponent al segon trimestre. La mesura arriba després que la Junta de Govern presentés, el desembre de 2018, una previsió de superàvit de 60 mil euros dins dels pressupostos de l’any 2019 que anirien destinats a la reducció de la quota col·legial. La memòria està a la vostra dispoJuliol 2020

La liquidació va mostrar un resultat de superàvit econòmic de 66.008,92 euros

sició en l’apartat de transparència del web COMT. Tot seguit el Dr. Fernando Vizcarro va presentar el seu informe com a president de la Institució durant els darrers 12 anys. El President va recordar les fites assolides durant aquest temps destacant la recepta electrònica, el conveni assolit amb la URV en matèria de docència o l’enquesta sobre l’eutanàsia elaborada entre la col·legiació.

Alhora també va destacar les darreres novetats aconseguides pel COMT com és la posada en marxa de l’aplicació per a dispositius mòbils i tauletes que ja està en ple funcionament. Tanmateix, el Dr. Vizcarro també va voler posar de manifest les fites que, malgrat els grans esforços, no s’han assolit. Acabades les paraules del President, el secretari del COMT va desglossar el decret de la convocatòria de les eleccions a Delegats de l’Assemblea de Compromissaris i Junta de Govern. El Dr. Mallol va explicar als presents el calendari electoral, les condicions d’elegibilitat i els terminis de les eleccions que tindran lloc el pròxim 15 d’octubre de 2020. Paral·lelament, es va presentar l’acord de Junta pel nomenament dels membres de la Junta electoral. Tot el mencionat anteriorment va ser ratificat per unanimitat pels compromissaris presents en l’Assemblea.

17 ACTUALITAT

Eleccions 2020 Benvolgut/da col·legiat/da,

Apreciado/da colegiado/da,

Ja han passat quatre anys des que la Junta que tinc l’honor de presidir, va renovar la representació de les metgesses i els metges de Tarragona i ara toca escollir, de nou, a la Junta de Govern i a l’Assemblea de Compromissaris pel període dels quatre anys vinents, en els que la professió haurà de fer front als grans reptes derivats dels processos de reordenació de la sanitat, tant pública com privada, i no cal fer esment de la situació excepcional sanitària que hem sofert a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19 i que, a hores d’ara, seguim batallant. Per això, i de conformitat amb el que estableixen els Estatuts del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, la Junta de Govern va acordar, en sessió celebrada el 29 de juny, convocar eleccions a delegats a l’Assemblea de Compromissaris i a la Junta de Govern per al pròxim dia 15 d’octubre, que se celebraran seguint el calendari electoral que, tot seguit, s’acompanya. Després de dotze anys, aprofito l’avinentesa per acomiadar-me de tots vosaltres i agrair-vos la confiança que heu dipositat en la meva persona i amb la resta de membres de la Junta que us hem representat, el millor que hem pogut, durant aquest període. Vull animar a tots els metges a participar en aquest procés electoral que ha de permetre renovar la representació institucional dels metges de Tarragona i enfortir la seva veu.

Ya han transcurrido cuatro años desde que la Junta que tengo el honor de presidir, renovó la representación de las médicas y los médicos de Tarragona y ahora toca escoger, de nuevo, a la Junta de Gobierno y a la Asamblea de Compromisarios por el período de los próximos cuatro años, en los que la profesión tendrá que hacer frente a los grandes retos derivados de los procesos de reordenación de la sanidad, tanto pública como privada, y no hace falta mencionar la situación excepcional sanitaria que hemos soportado, como consecuencia de la pandemia de la Covid-19 y que aún hoy, seguimos batallando. Por ello, y de conformidad con lo establecido en Estatutos del Colegio Oficial de Médicos de Tarragona, la Junta de Gobierno acordó, en sesión celebrada el 29 de junio, convocar elecciones a delegados para la Asamblea de Compromisarios y a la Junta de Gobierno para el próximo día 15 de octubre, que se celebrarán siguiendo el calendario electoral que se acompaña. Después de 12 años aprovecho la ocasión para despedirme de todos vosotros y agradeceros la confianza que habéis depositado en mi persona y en el resto de los miembros de la Junta que os hemos representado, lo mejor que hemos sido capaces, durante este periodo. Quiero animar a todos los médicos a participar en este proceso electoral que debe permitir renovar la representación institucional de los médicos de Tarragona y fortalecer su voz.

Tarragona, 29 de juny/junio de 2020 Fernando Vizcarro Bosch President/e

CALENDARI ELECTORAL 29 de juny

Junta de Govern: Convocatòria d’eleccions a Assemblea de Compromissaris i Junta de Govern. S’aprova el calendari electoral per a les votacions el dia 15 d’octubre. Es proposa el nomenament de la Junta Electoral i s’estableixen les condicions i terminis de la celebració del procés electoral. S’acorda el tancament del cens col•legial i la seva publicació.

30 de juny

Es fa difusió de la convocatòria (a la col•legiació, al Consell de Col•legis de Metges de Catalunya, al Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos i als mitjans de comunicació). Inici del termini d’impugnacions del cens. Inici del termini de presentació de candidatures per a l’Assemblea de Compromissaris i Junta de Govern.

1 de juliol

Assemblea de Compromissaris: s’informa de la convocatòria d’eleccions, de les seves condicions i terminis. A proposta de la Junta de Govern, s’anomena la Junta Electoral.

3 de juliol

Constitució de la Junta Electoral, presa de possessió i discerniment de càrrecs.

14 de juliol

Fi del termini de presentació d’al•legacions i impugnacions al cens electoral.

29 de juliol

Fi del termini de presentació de candidatures a Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern (14 h.) Proclamació provisional de les candidatures.

31 de juliol

La Junta Electoral proclama definitivament les candidatures a Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern.

1 a 31 agost

Inhàbil a efectes electorals.

1 de setembre

Inici de la campanya electoral i del vot per correu.

14 d’octubre

Fi del termini del vot per correu i de la campanya electoral.

15 d’octubre

Votacions. De 9 a 20 h.

20 d’octubre

Presa de possessió de la nova Junta de Govern.

Juliol 2020

18 ACTUALITAT

Dr. Frederic Mallol Mirón Secretari General del COMT

Agressions al personal sanitari a la demarcació de Tarragona durant l’any 2019 El 12 de març és el dia Dia Europeu contra les agressions a Professionals sanitaris i, un any més, el COMT s’uneix a aquest moviment en l’àmbit europeu per tal de denunciar fermament aquest tipus d’incidents. La violència que denunciem aquest dia no és un fenomen exclusiu de la consulta mèdica sinó que hi és present i es manifesta en l’àmbit de tota la societat i, actualment, veiem que creix amb força; exemples ben palesos en són la violència de gènere, les baralles, amb morts inclosos al carrer, l’agressivitat contra el dèbil, la manca de respecte i actituds violentes a les escoles i instituts... La violència en el lloc de treball no és un problema individual, sinó estructural. Està relacionada amb factors socials, econòmics, organitzatius i culturals. Sol reflectir la violència en el conjunt de la societat i, per a prevenir i afrontar aquestes conductes, és imprescindible un enfocament integral. Segons un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) del 2016, és necessari identificar les situacions i condicions en les quals es realitza el treball, així com la manera en què aquestes condicions poden augmentar el risc d’agressions. Quina ha de ser la resposta del metge davant les agressions? Si hom agredeix a aquella persona a la qual es demana ajut i consell per un malestar físic o de la ment, potser caldrà valorar si algun dels factors que ha influït en l’agressió es pot considerar primordial en la relació metge-malalt. Agressions al personal facultatiu • Durant l’any 2019 es van comunicar als serveis de Riscos Laborals dels diferents proveïdors sanitaris de la demarcació, 106 episodis d’agressió al personal facultatiu, xifra que representa un augment del 34,2% respecte a l’any 2018, que van ser 79. D’aquests, 70 (66%) han afectat a metgesses i 36 (34%) a metges. Dels facultatius agredits, 8 (5 metgesses i 3 metges) Juliol 2020

eren metges interns residents, dels quals 5 treballaven a l’atenció primària i 3 a l’àmbit hospitalari. Si observem la Taula 1, sembla que assistim a un augment, any rere any, del nombre d’agressions al personal facultatiu. Aquest augment pot ser que sigui real o bé perquè cada cop es comuniquen més les agressions sofertes. En tot cas, és un nombre intolerable i cal que entre tots hi reflexionem per tal d’analitzar les possibles causes reals i trobar les solucions més adequades. • La majoria de les agressions al personal facultatiu han estat verbals i de diferents tipus (insults, amenaces, intimidació, coaccions, injúries); d’aquestes se n’han comunicat 94 (88,7%). Les agressions físiques reportades han estat 12 (11,3%). Agressions al conjunt del personal sanitari • Nombre total d’agressions. Durant l’any 2019 es van comunicar un total de 335 agressions, però 2 varen ser agressions als béns, no a les persones. Per tant, en el conjunt del personal sanitari (Figura 1) el nombre total d’agressions que es van notificar van ser de 333, nombre lleugerament superior (un 10,3% més) a les de l’any 2018, que varen ser 312.

Entre les dones, el nombre d’agressions comunicades és similar a les del 2018 (258 versus 255). En canvi, entre els homes han augmentat un 44,5% (54 versus 78). Aquesta diferència pot ser deguda a un augment real del nombre d’agressions o bé a una major conscienciació de la necessitat de fer una comunicació oficial en els centres laborals.

Figura 1

• Edat, sexe i categoria professional (Taula 2). En el grup d’edat de 35 anys o menys s’han comptabilitzat 74 agressions (22,22%); entre els de 36 i 45 anys, 108 (32,43%); entre els de 46 i 55 anys, 100 (30,03%) i entre els de més de 55 anys, 51 (15,31%). Observem que el 84,68% de les agressions les han sofert professionals que estaven per sota dels 55 anys. Entre el personal facultatiu hi va haver 106 agressions, sobre metgesses 70 (21,02%) i sobre metges 36 (10,81%).

Taula 2 Taula 1

• Sexe (Figura 1). Com s’indica, l’any 2019, les dones van rebre 255 agressions, cosa que representa un 76,12% del total, mentre que els homes en van rebre 78 (23,28%).

Entre el personal d’infermeria, les infermeres varen rebre 98 agressions (29,42%) i els infermers 12 (3,6%). Entre el personal administratiu, les dones van sofrir 50 agressions (15,01%) i els homes 10 (3%).

19 ACTUALITAT De la resta del personal sanitari (zeladors, portalliteres, personal directiu, auxiliar de clínica, tècnics sanitaris, treballadores socials, etc.) les dones van comunicar 40 agressions (12,01%) i els homes 17 (5,10%).

agressions (0,89%) i en l’àmbit sociosanitari 2 agressions (0,59%). GIPSS. En l’àmbit hospitalari es va notificar 1 agressió (0,29%) i en l’àmbit sociosanitari 2 agressions (0,59%).

• Època de l’any (Figura 2). Respecte a l’època de l’any que es produeix l’agressió, no es percep una intensificació clara durant els mesos d’estiu, com passava altres anys, encara que es nota clarament un augment durant el mes de juliol. La resta de mesos hi ha una distribució més o menys uniforme dels episodis de violència.

bals i 7 (25%) físiques. De les verbals, 16 (76,19%) van ser sobre dones i 5 (23,80%) sobre homes. Entre les físiques 5 (71,42%) les van patir dones i 2 (28,57%) homes. Personal de direcció. Aquest personal va rebre 6 agressions (1,79% del total), totes verbals. 3 (50%) les van rebre dones i 3 (50%) homes. Personal de treball social. Es va comunicar 1 única agressió (0,29% del total); aquesta va ser física i sobre una dona. Personal de fisioteràpia. Va rebre 2 agressions (0,59% del total); una verbal sobre un home i una física sobre una dona. Dany als béns. Van haver-hi dues agressions contra les coses, que representa el 0,59% del total.

Taula 3

Figura 2

Proveïdors (Taula 3). Fundació de Sant Pau i Santa Tecla. En l’àmbit hospitalari (Hospital de Sta. Tecla, Hospital del Vendrell i Centre de Subaguts del CAP Llevant) es van notificar 29 agressions (un 8,64% del total), mentre que en l’àmbit de primària es van notificar 16 agressions (un 4,77%). Grup SAGESSA. En l’àmbit hospitalari (Hospital Sant Joan de Reus, Hospital de Móra d’Ebre, CMQ de Reus i Servei de Drogodependències) es van comunicar 40 agressions (un 11,92%). En l’àmbit de l’atenció primària van ser declarades 25 agressions (7,46%) i en l’àmbit sociosanitari van ser notificades 3 agressions (un 0,89% del total). Institut Català de la Salut (ICS). En l’àmbit hospitalari, en el Camp de Tarragona, a l’Hospital Joan 23 es van notificar 12 agressions (3,58%) i a les Terres de l’Ebre, a l’hospital Verge de la Cinta es van informar de 4 agressions (1,19%). En l’àmbit de l’atenció primària de salut, en els centres del Camp de Tarragona es van comunicar 170 agressions (50,74% del total) mentre que ens els centres de les Terres de l’Ebre es van informar 11 agressions (un 3,28%). Pius Hospital de Valls. Es van comunicar 4 agressions (1,19%). Institut Pere Mata. En l’àmbit d’hospitalització es van declarar 13 agressions (3,88%), en els Centres de Salut Mental 3

• Categoria professional, sexe i tipus d’agressió (Figura 3). Com altres anys, el personal sanitari que està més en contacte amb la població atesa és qui rep el nombre més gran d’agressions. Personal facultatiu. En total van rebre 106 agressions, el 31,64% del total; les verbals van ser 94 (88,67%), de les quals 61 (65,59%) van ser sobre dones i 32 (34,40%) sobre homes. Les agressions físiques van ser 12 (11,32%) de les quals, 8 (66,66%) les van rebre dones i 4 (33,33%) homes. Personal d’infermeria. Va rebre 110 agressions (32,83% del total) de les quals 86 (78,18%) van ser verbals i 24 (21,81%) físiques. Entre les agressions verbals 78 (90,69%) van ser dones i 8 (9,30%) homes. Entre les agressions físiques 19 (79,16%) van ser sobre dones i 5 (20,83%) sobre homes. Personal tècnic/administratiu. Aquestes persones van rebre 60 agressions (17,91% del total); d’aquestes 57 van ser verbals i 3 físiques. Entre les agressions verbals 45 (78,94%) les van patir dones i 12 (21,05%) homes. Les 3 agressions físiques les van patir dones (100%). Personal portalliteres. Només un home portalliteres va rebre 1 agressió verbal (0,29%) del total. Zeladors. Aquests treballadors van rebre 19 agressions (5,56% del total), totes verbals. 14 (73,68%) les van rebre dones i 5 (26,31%) homes. Personal tècnic/sanitari. Aquestes persones van rebre 28 agressions (8,35% del total) de les quals 21 (75%) van ser ver-

Figura 3

• Centres sanitaris (Figura 4). Els centres on es varen registrar més de 10 agressions durant l’any 2019 varen ser, per ordre decreixent: CUAP Reus, 41 (12,23%); CAP Constantí, 38 (11,24%); Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, 27 (8,05%), Hospital de Vendrell, 24 (7,16%); Hospital de l’Institut Pere Mata, 13 (3,88%); CUAP Salou, Hospital Joan 23 de Tarragona i CAP Mont-Roig, 12 (3,58%) i ABS Jaume I, 11 (3,28%).

Figura 4

• Descripció de l’agressió (Taula 4 i figura 5). Les agressions verbals més freqüents són els insults i les amenaces. Es poden proferir soles en cada cas però el que és més freqüent és que una agressió verbal inclogui diferents formes com poden ser l’insult, l’amenaça, la intimidació, Segueix a la pàgina 20

Juliol 2020

20 Cicle Cultural Ve de la pàgina 19

la coacció, etc. Així, els insults van estar presents en 110 agressions (32,83% del total); les amenaces en 123 (36,71%); les coaccions en 35 (9,85%); la intimidació en 31 (9,25%); les injúries en 51 (15,22%).

Taula 4

Les agressions físiques es poden produir amb alguna o algunes parts del cos de l’agressor o bé amb algun objecte. En el primer cas hi va haver 44 agressions (13,13%) i amb la utilització d’algun objecte 3 (0,89%).

Figura 5

Com podem observar en la figura 5, en total hi va haver 47 agressions físiques, de les quals 3 (6,38%) es van denunciar, 21 (44,68%) no es van denunciar i en 23 casos ( el 48,93%) no consta si va haverhi o no denúncia. Hi ha diversos estudis que evidencien una important infradeclaració de les agressions sobre el personal sanitari. L’Organització Mundial de la Salut i l’OIT adverteixen del risc de considerar la violència com una part inevitable del treball, ja que això podria desembocar en unes taxes de denúncia baixes. És per això que no podem afirmar que l’augment observat en el nombre d’agressions registrades al llarg dels anys Juliol 2020

sigui degut a un augment real de la incidència. Hi ha alguns treballs que sostenen que una part d’aquest increment podria explicar-se per una major declaració de les agressions per part de personal més sensibilitzat i a una millora en el sistema de registre. De tota manera, la xifra d’agressions físiques potser és l’indicador més fiable que reflecteix millor la situació real. • Causes desencadenants de l’agressió (Figura 6). De major a menor freqüència, són: • Incompliment de les normes del centre i/o normes bàsiques de convivència i educació: 82 (24,47%). • Pacient amb trastorns coneguts: 43 (12,83%). • Disconformitat amb la informació rebuda: 42 (12,53%). • Altres: 30 (8,95%). • Disconformitat amb el tractament prescrit: 29 (8,65%). • Disconformitat amb el tracte rebut: 21 (6,26%). • Disconformitat amb l’horari de la visita: 21 (6,26%). • Denegació en la tramitació o lliurament de receptes: 15 (4,47%). • Disconformitat amb els tràmits i gestions administratives: 15 (4,47%). • Malestar pel temps d’espera excessiu: 10 (2,98%). • No consta: 8 (2,38%). • Pacient en estat d’excitació: 8 (2,38%). • Temps d’espera excessiu: 6 (1,79%). • Disconformitat amb l’alta: 2 (0,59%). • Discriminació per raó de sexe, raça, religió o nacionalitat: 2 (0,59%). • Disconformitat amb el diagnòstic: 1 (0,29%).

Varien entre els centres i depenen de la ubicació, la grandària i el tipus d’assistència mèdica que s’hi presta. Avui dia es coneixen diverses circumstàncies que, per sí soles o de manera combinada, poden exposar el personal sanitari d’un centre assistencial a la violència i a l’assetjament. S’han identificat clarament diferents factors: • Relacionats amb el lloc de treball, que poden ser estructurals (com la distribució d’espais, la il·luminació, les condicions ambientals de les zones d’espera, etc.) i/o organitzatius (treball en solitari, mesures de seguretat inadequades o inexistents, excessiva càrrega de treball, llargs temps d’espera…). • Relacionats amb els pacients (agressivitat, estats d’agitació per problemes orgànics, psiquiàtrics o per abús de substàncies). • Relacionats amb la relació pacientsistema sanitari (frustració, expectatives no assolides, etc.). En tots aquests casos, la falta de formació i d’habilitats comunicatives del personal del sector de la salut actuen com a factors afavoridors de l’agressió. • Denúncies (Taula 5) De les 335 agressions a les persones reportades durant l’any 2019, en 131 (39,10%) no hi va haver denúncia, en 12 (3,58%) sí i en 192 (57,31%) no consta el fet que n’hi hagués. En els casos en què consta que n’hi hagués, 9 (75%) van ser per agressió verbal i 3 (25%) per agressió física. Entre els 106 facultatius agredits hi va haver-hi 12 (11,3%) agressions físiques, de les quals es va interposar denúncia en 3 casos, en 5 no i en 4 no consta. En els 56 (52,83%) registres en que no consta que hi hagués o no denúncia, hi va haver 38 metgesses i 18 metges. En els 39 casos restants (36,79%), no es va interposar denúncia (12 homes i 27 dones). Al COMT, a pesar de la insistència any rere any de la importància de presentar denúncia davant la justícia dels casos d’agressions i comunicar-ho al col·legi, l’any 2019 només es van comunicar dos casos d’agressió física.

Figura 6

Els factors de risc que poden desencadenar les accions violentes són diversos.

Taula 5

Med1

Serveis financers

Fes créixer els teus estalvis

Amb el pla d’estalvi i inversió sistemàtic podràs adaptar el teu estalvi a les teves necessitats i fer- lo créixer sense esforç. I amb molts avantatges: Flexibilitat · Adaptabilitat · Transparència · Fiscalitat I gaudeix d’un futur amb més tranquil·litat.

Sol·licita sense compromís un pla d’estalvi i inversió personalitzat 93 567 88 28

med1.med.es serveisfinancers@med.es

Via de l’Imperi Romà, 11 Bis 43003 Tarragona

“Med1 Serveis Financers” és un marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., amb NIF B- 61.910.865, RM de Barcelona, tom 31.642, foli 5, full B-196.873, inscripció 7a i domiciliada a 08017 - Barcelona, Passeig de la Bonanova, 47; i posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA.

22 ACTUALITAT

Els metges honorífics del COMT reben el diploma i la insígnia col•legial amb motiu del seu setantè aniversari Una desena de professionals de Tarragona van recollir els guardons que el Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos de España atorga als metges que compleixen 70 anys. Un any més, la Sala d’actes del COMT va ser l’escenari de l’acte d’entrega dels títols honorífics als professionals del Camp de Tarragona. En aquesta ocasió, la trobada va comptar amb la presència de la Primera Tinent d’alcalde i Consellera de Participació, Serveis socials i benestar animal, la senyora Carla Aguilar. Durant el seu parlament, la senyora Aguilar va tenir paraules d’agraïment i reconeixement per la feina que els professionals han dut a terme durant anys en el territori. I en la mateixa línia, el President de la Institució, el doctor Vizcarro, va lloar la dedicació i la professionalitat d’uns professionals que han dedicat la seva vida a guarir als altres. Acabades les distincions, el doctor Josep Maria Comelles va dirigir unes paraules d’agraïment al públic present. Comelles va fer un repàs als inicis d’aquests professionals quan van començar a cursar els estudis de medicina. Va viatjar al llarg dels anys de treball i va voler destacar que, la construcció de la sanitat que avui en dia coneixem, és, en part, gràcies a la feina i esforços que els seus companys i ells van desenvolupar durant anys. La Institució també va celebrar l’acte dels metges honorífics a Reus. En aquest cas, l’Il·lustre alcalde de Reus, el Senyor Carles

Pellicer i el regidor delegat de l’Àrea de Salut i Ciutadania, el Senyor Òscar Subirats van entregar els guardons junt amb el President i el secretari del COMT. L’acte va començar amb les paraules del President del Col·legi, el Dr. Fernando Vizcarro, el qual va lloar la tasca dels professionals que enguany assoleixen la categoria d’honorífics i va voler defensar la feina que al llarg de la seva carrera professional havien dut a terme. En la mateixa línia, l’Il·lustre alcalde de Reus, el Senyor Carles Pellicer, va tenir paraules d’agraïment cap als guardonats per la feina desenvolupada tant en la ciutat de Reus així com en tota la zona del Baix Camp. Alhora, va agrair el fet que el COMT volgués comptar amb la presència del Consistori per a celebrar l’acte de la mateixa manera que l’any passat es va fer amb motiu del 120è aniversari de la Institució. Per cloure l’acte, el doctor Othman Abdelrahman va dirigir unes paraules en nom dels metges honorífics guardonats. El doctor va destacar les dificultats que van trobar durant els primers anys d’exercici de la professió però, amb el pas del temps, les condicions van millorar. Alhora també va voler agrair a la ciutat de Reus i a la seva gent, l’acollida que li van donar quan va arribar. I com és tradició, l’acte també es va celebrar a Tortosa. El Col·legi de Metges va realitzar l’acte de lliurament dels títols honorífics als 6 professionals de les Terres de l’Ebre que

durant el 2019 van celebrar el seu setantè aniversari, condició reconeguda pel Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos de España. Els guardonats, que durant el 2019 van assolir la condició d’honorífics, destaquen pel seu esforç, compromís i professionalitat tant amb els pacients com en el territori. El doctor Fernando Vizcarro, va ser l’encarregat d’obrir l’acte i durant les seves paraules va destacar la tasca dels professionals guardonats i els va animar al fet que fossin una part activa del Col·legi, ja que el seu coneixement i experiència és una vàlua indispensable per a la Institució. La Gerent de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre; la Dra. Maria del Mar Lleixà Fortuño, la directora de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta; la Dra. Maria José Rallo i la tinent d’alcalde i regidora de l’Ajuntament de Tortosa; la senyora Mònica Ripoll, van destacar la importància de la feina d’aquests professionals en el territori. En la mateixa línia, van voler agrair el seu compromís i van lloar la professionalitat amb la qual, durant molts anys, han treballat i que ha servit d’exemple a molts professionals. Després dels parlaments va arribar el moment de l’entrega dels diplomes i les insígnies commemoratives de l’acte. Els encarregats van ser el Vicepresident tercer i representant de la Junta de Govern a les Terres de l’Ebre, Dr. Joaquim Martí Mestre i el President de la Institució el Dr. Vizcarro.

Llistat de metges que han assolit la categoria d’honorífics

Tarragona • Dr. Josep Maria Comelles Esteban • Dr. Fernando Gris Yrayzoz • Dr. José Alberto Lalinde Herrero • Dr. Enrique Martín Arribas • Dra. Marta Mestres Caldentey • Dr. Josep Maria Pons Piñol • Dr. Víctor Salagaray Baldellón • Dr. Tomás Luís Semper Durà • Dr. Francisco Sobrino Pérez

Juliol 2020

Reus • Rosa Navarro Fernández • Othman Abdelrahman Othman • Ahmad-Tarif Dabbagh Amiri • Pere Llauradó Córcoles • Domino Pascual Torres • Joaquín Solà Cebrián • Vicente Torrente González • Luís Miguel Tous Estévez

Tortosa • Dr. Domingo Bofill Montoro • Dr. Ignasi Forcadell Ferré • Dra. Lluís Gutiérrez Palau • Dr. Maria Magdalena Soler Fontanet • Dr. Edwin Fred Jauregui Hidalgo • En aquest cas, a l’acte no hi va poder assistir el Dr. Otto Velázquez

24 VIDA COL·LEGIAL

Acte en memòria dels metges traspassats Com cada any, el Col·legi de Metges ret un petit homenatge als companys i companyes que durant l’any anterior van traspassar. La celebració va tenir lloc a la sala d’actes de la Institució i va comptar amb la presència d’autoritats com la del gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, el doctor Ramon Descarrega; el director d’Atenció Primària de l’ICS del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, el doctor Daniel Ferrer-Vidal i el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, el doctor Antoni Castro. L’acte va començar amb les paraules del President, el doctor Vizcarro, agraint la presència dels assistents i recordant la feina i la bona praxi que aquests professionals van desenvolupar al llarg de tota la seva vida. El President va

cloure el parlament amb la cita “després de tot, la mort és tan sols un símptoma que hi va haver vida” del poeta i novel·lista uruguaià Mario Benedetti. Després, el doctor Jaume Fontanet, vocal dels metges jubilats, va dirigir unes paraules als presents tot parlant de la trajectòria professional dels metges. Des dels inicis com a metge resident fins al final de la carrera professional, els doctors hauran de tractar amb persones i, de vegades, seran éssers propers. En la mateixa línia, va formular una de les preguntes més comunes davant la pèrdua d’un ésser estimat: si els familiars i amics que es queden, tindrien la capacitat de poder seguir vivint sense els més estimats. La resposta, en paraules del doctor Fontanet va ser que

“el pas del temps ens marca que sí, que serem capaços i més aviat o més tard, arribarà una fase de serenitat”. La cerimònia va tenir un especial record dels companys traspassats amb un muntatge audiovisual i dues poesies (que es transcriuen al final de l’article). Poc abans de cloure l’acte, familiars dels difunts van voler adreçar unes paraules d’agraïment als presents. A més, van voler destacar la importància del sistema sanitari i de la qualitat del mateix i dels professionals que hi treballen.

L’OMC inicia la seva centenari renovant el seu compromís amb la societat al Congrés dels Diputats L’Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha iniciat els actes del seu centenari al Congrés dels Diputats. La professió mèdica ha renovat el seu compromís amb la societat amb la lectura de la Declaració de Ginebra Promesa del metge, una actualització del Jurament Hipocràtic amb la presidenta de Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, i el ministre de Sanitat, Salvador Illa, com a testimonis. “Ha estat emocionant escoltar-vos renovar el vostre Jurament Hipocràtic”, va admetre la pròpia Batet a la cloenda de l’acte. El president de l’OMC, el Dr. Serafín Romero, ha destacat que aquest compromís amb la societat suposa el suport a la universalització de l’assistència sanitària pública; a les mesures per a la millora de l’eficiència i la sostenibilitat; a les polítiques de salut pública, i a les polítiques professionals d’especialització i transferència de coneixement. “Ha sigut emocionant escoltar-vos renovar el vostre Jurament Hipocràtic”, va asseJuliol 2020

nyalar Batet en la celebració del centenari de l’OMC. El Dr Romero va posar de manifest les prioritats que requereix el sistema sanitari en aquesta fase de transformació. Va sol·licitar mesures valentes per “redefinir el model sanitari, realitzar mesures estructurals que salvaguardin els atributs essencials de l’SNS; afrontar una veritable política de RRHH per poder planificar adequadament els serveis; abordar la reforma de l’Atenció Primària; el decret de formació sanitària especialitzada; el disseny de les àrees de capacitació específiques, el Desenvolupament Professional o el barem de danys sanitaris, i encaixar l’auge en quantitat i qualitat de l’assistència privada a un necessari entorn col·laboratiu, són algunes de les qüestions pendents “. En un context marcat pel començament dels tràmits per regular l’eutanàsia, el Dr. Romero va recordar la postura de la professió mèdica. “Si algú té algun

dubte de com va a respondre el Consell General de Col·legis Oficials de Metges la solució és fàcil: acudir al nostre Codi de Deontologia mèdica i als valors del Professionalisme mèdic”, va assenyalar no només en referència a l’eutanàsia, sinó també sobre l’avortament, el canvi climàtic, la maternitat subrogada i l’accés just als medicaments. Salvador Illa, per la seva banda, va destacar el valor de la professió mèdica. “Els metges espanyols sou absolutament necessaris i imprescindibles”, ha advertit. En la mateixa línia s’havia expressat també Batet. “Representeu a una de les joies de la corona. Sou la pedra angular del sistema sanitari “, ha destacat la presidenta de Congrés dels Diputats. El ministre va voler posar més en valor la seva importància. “Bona part d’aquest èxit de l’SNS es deu a la feina rigorosa dels nostres professionals i, de manera especial, dels nostres metges”, va afegir.

25 OPINIÓ

Hem perdut la batalla de la Salut? Anton Pujol Bertran Col·legiat núm. 4300905

No hi ha dubte que els avenços en Medicina són imparables i els MIR de família són capaços d’enfrontar-se a qualsevol malaltia, per tant, podríem parlar de súper especialistes. Per circumstàncies familiars he viscut encara les “tres medicines”: La del meu pare, hereva de la del meu avi, en què et trobaves sol davant del malalt. Després vingué l’època “Pre-MIR”, on la situació millorà notablement. Es combinava la medicina heroica amb atenció personalitzada al malalt, a les seves famílies i a l’entorn, amb una visió científica i global de la malaltia. Finalment va arribar el MIR. La millor formació científica amb uns tutors sobradament ben preparats, uns centres de salut modèlics on metges i personal d’infermeria (tant ben preparats com els metges) treballen conjuntament. Així, què és el que falla? Us en faré un tastet. Hem doblat l’obesitat infantil arribant al 50%; iniciació precoç al tabac, a l’alcohol i al sexe (20% als 13-14 anys); iniciació a drogues i un augment vertiginós, amb consum del trist “botellón”. Repunt del VIH i altres malalties de transmissió sexual. Politoxicologies; irrupció de les ludopaties ja dins de casa. Les xifres al respecte són esfereïdores: Segons el grup d’investigació de la Ciberpsicologia de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR), el 33% de joves d’11 a 19 anys ha admès haver apostat en línia en alguna ocasió i el 6,8% presenten símptomes de trastorn per joc patològic. També es constata un ús inadequat del mòbil. En una mostra d’uns 25.000 adolescents, prop del 96% tenen smartphone propi. En 12.000 joves d’11 a 18 anys (primer d’ESO a segon de Batxiller) es detecta un ús problemàtic d’internet

del 23,4%, i el 4,9% presenta un perfil greu. Tot això aboca a noves patologies en línia, com el cyberbulling, sexting o nomofobia (por irracional a estar sense mòbil). És indubtable que és una pèrdua de qualitat de vida en unes edats formatives i encara de desenvolupament psicofísic. Continuem: pornografia, el bulling físic, embarassos no desitjats i augment desmesurat d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE), sovint amb la píndola de l’endemà. Segons l’IDESCAT, el 2018 a Catalunya hi hagué 53 IVE en menors de 15 anys i 6.804 en la franja de 15 a 24. En total, uns 21.000, el 6,8% més que el 2017; i un tema tabú, el suïcidi infanto juvenil. Primera causa de mort violenta en aquesta franja d’edat, per damunt dels accidents de tràfic. A què ens porta aquest panorama desolador? Els Serveis Socials han qualificat 63.000 nous discapacitats intel· lectuals i 114.000 malalts mentals (un augment del 12% respecte a 2017). Què passa a l’edat adulta? Els càncers de pulmó s’estenen, amb un augment significatiu en les dones; el 50% dels matrimonis es divorcien al cap de poc temps, solitud i augment de famílies monoparentals, vellesa tècnicament en pobresa; pobresa infantil i no cal parlar de la violència de gènere, de tots coneguda; polimedicació i medicalització de qualsevol petit trastorn, etc. Són dades per reflexionar. No vol ser una visió pessimista, és senzillament una exposició de xifres. Podem estar satisfets de la Salut que proporcionem? Anem pel bon camí? En Sanitat no he vist cap autocrítica ni avaluació global del que estem fent, millor seria dir del que “no fem” i els polítics amaguen el cap. Només els polítics?

Però si un avantatge té l’ésser humà és la capacitat de buscar solucions. Els metges som experts i creixem davant les complicacions. Hem perdut una batalla, però no ens podem resignar a perdre la guerra de la Salut. Com ho arreglem? No és fàcil: Potser hem de tornar al paradigma original. Què en diu l’OMS sobre la Salut? “És un estat complet de benestar físic, mental i social, i és un dret fonamental”. I recordem el que diu sobre el metge de família: “És una figura clau, i freqüentment un líder, en l’organització de la Sanitat”. És a dir, l’Atenció Primària (AP) és fonamental en la Salut. Encara hi ha més, Ian McWhinney, considerat el fundador de l’AP moderna, fa especial èmfasi en el pacient, la família (també tractada com a pacient) i la societat que l’envolta. L’actual Medicina de Família i Comunitària compleix en tots aquests objectius? Caldrà fer un diagnòstic de la nostra MFyC: 1.- Quan s’implantaren les TIC (les targetes individuals) va ser un gran avenç, que suposà saber realment a quants pacients s’atenia, permetia fer estadístiques acurades i permetia la mobilitat dels membres d’una família. Tanta mobilitat que les TIC ja no estan agrupades per lligams familiars. Cada família, del mateix domicili, tenen diversos metges. Així no es poden detectar les disfuncions familiars ni posar-ne cura com, per ex., alcoholisme, maltractaments, etc. La intensa mobilitat professional també va en detriment de l’assistència continuada. Així, el metge “malamente” podrà tenir alguna influença en l’entorn pròxim, com veurem al punt 3er. En definitiva, no s’aborda la família com a una unitat d’atenció ni s’arriba a la comunitat. 2.- Per decisions més administratives que no pas mèdiques, l’edat pediàtrica s’allargà dels 8 als 14 anys. El període de 9 a 18 anys és crític en el desenvolupament psicosocial. Teníem uns sis

Segueix a la pàgina 26

Juliol 2020

26 OPINIÓ Ve de la pàgina 25

aconsegueixes abaixar la taxa de fumadors, evitar embarassos no desitjats, fas prevenció de drogues i “botellón” no té cap repercussió en els objectius. És més important que un senyor de 70 anys deixi de fumar o que un de 80 o més prengui la seva estatina i el sintrom fins a arribar a l’èxitus. Si no tenim un contacte ple amb la família, com el podem tenir amb l’entorn i la societat? Què podem aportar als serveis socials? Ens limitem a fer un informe mèdic amb les dades extretes de l’ordinador. És a dir, no es compleix en

ger i crear un blog atractiu per al públic en general que sigui un referent on consultar dubtes i rebatre barbaritats o, fins i tot, tenir un consultori en línia que ben bé se’n podrien encarregar els metges jubilats. Articles i falques a tots els mitjans sobre salut i això entronca amb el punt 3r. Els metges ens hem de fer visibles al carrer. No estar tan tancats a les consultes visitant una vegada i una altra als mateixos “usuaris”. Mentre que la resta no ve mai. 6.- Relacions amb l’especialitzada. M’he estès molt amb l’AP, però és que

anys per anar-los atenent de les seves petites patologies i guanyar-nos la seva confiança. Quan venien els problemes seriosos, conductuals, teníem prou complicitat amb ells per detectar-los i influir. Si més no fer un crit d’alarma als pares. Quants joves venen per consultar algun tema delicat? D’adolescents ben pocs. Així que ens trobem que en el període més crític afegim un estrès més, el del canvi de metge; el període crític queda dividit en dues parts, sense solució de continuïtat. Com pot arribar per primera vegada un noi de 15 anys a una consulta on la sala d’espera està plena de gent gran que el miren amb curiositat? Acostumat a la superprotecció del tàndem mare-pediatra refusa obrir-se a un desconegut. I així ens trobem que en els resultats oficials de les estadístiques fan el tall als 15 anys — agrupen el període 15-24 anys— quan l’interessant seria el període 9-16 o 18 anys. Davant la falta crònica de pediatres, seria una alliberació de la seva càrrega de Festa escolar a Mallorca, anys 60. Detecteu cap cas d’obesitat o sobrepès? treball si tornéssim a posar el límit en els 8 anys, podent-se dedicar un altre dels objectius de l’AP: desen- aquí es pot englobar pediatria, ginecomés a la prevenció de l’obesitat, quan volupament d’activitats docents dirigi- logia, urologia, reumatologia, etc. Tots sabem que la desviació comença cap des a la comunitat. podem remar junts, ja que moltes paals 6-7 anys. 4.- Investigació. Per arribar a la co- tologies són producte de males pràcti3.- Medicina Comunitària. Què és munitat, cal diagnosticar els seus pro- ques familiars i socials i convertir-nos això? Mai he vist un pla seriós per ar- blemes. Amb el potencial i preparació en un lobby amb influença política. Per ribar a la població en el seu conjunt. La dels MIR, ben dirigits pels seus pro- exemple, ara s’ha limitat la publicitat prova està en veure la puntuació que fessors i tutors ja podríem tenir radio- de les cases d’aposta però no es va pros’atorga en els currículums professio- grafiada tota la població, el llibre blanc hibir totalment la publicitat de tabac i nals. Si publiques articles de divulga- de la “insalut”. Tindríem el diagnòstic. begudes alcohòliques, fins i tot del vi? ció mèdica a una revista de kiosko, on I es podria realitzar amb el lideratge i Com podem deixar que es continuï putens 50.000 lectors mensuals, obtens la cofinançament del Col·legi de Met- blicitant la ludopatia? Els metges han poc feedback. Si fas un programa de ges amb col·laboració de la Universi- aixecat la seva veu? ràdio o TV que pot arribar a 200.000 tat. En resum, segons Amanda Howe, persones, res de res; si fas xerrades de 5.- Xarxes socials i fake news: “Mitja aleshores presidenta de WONCA, “nesexualitat o drogues a instituts, si fas ceba al capçal del llit cura la grip... en cessitem pensar tant a escala petita xerrades a centres de la 3ª edat com ara 8 dies”. “El lleixiu cura el càncer”. Bé, com a nivell més gran” i afegeix que diabetis, genèrics, nutrició... les ments tots esteu a grups de whatsapp. No cal s’ha d’oferir “un suport efectiu i una pensants del país t’ignoren. dir res més. Què podem fer? Contraa- major capacitació, mentre mantenim Analitzem les DPOs. No es contem- tacar a tots nivells i aquí els col·legis de com a prioritat la cara humana de la pla cap de les activitats anteriors i si fas metges també tenen molta cosa a dir. Medicina de Família”. És a dir: “Pensa actuacions en l’àmbit d’adolescents i Potser els falta un community mana- global, actua local”. Juliol 2020

27 OPINIÓ

Qüestió ètica: és lícit no vacunar als infants? Dr. Eduard Prats Col·legiat 4300382

La vacunació infantil és considerada, per les autoritats sanitàries i pel col·lectiu mèdic, una actuació recomanada amb un elevat grau d’evidència de benefici pels subjectes individuals que la reben i per la població en general. Aquesta pràctica va aconseguir, l’any 1980, l’erradicació de la verola en l’àmbit mundial essent aquesta fita un gran bé per la humanitat. Amb tot, les autoritats sanitàries no han establert l’obligatorietat de les vacunes enfront altres malalties perilloses com la diftèria (cas mortal a Girona. 2015). No deixa de ser curiós que, havent-se demostrat la notable disminució de la incidència de la tos ferina, la varicel·la i el xarampió entre d’altres, un grup, a hores d’ara minoritari, de pares i mares renunciï a oferir aquesta protecció als seus fills. Els motius poden ser múltiples i peregrins: Desconfiança amb els poders establerts, idolatria de tot allò que és natural i per tant el rebuig de tot allò que no ho és, sospita sobre l’interès de les empreses farmacèutiques per augmentar el nombre de clients, magnificació dels efectes adversos possibles... Malgrat que la manca de solidesa d’aquests arguments la nostra societat ha preferit mantenir el principi d’autonomia (en aquest cas delegada en els pares). Per aquest motiu el metge ha de respectar la negativa a vacunar a un infant, encara que ell consideri la conveniència de fer-ho. Aquest respecte no l’eximeix d’informar a bastament i de forma persuasiva als pares i tutors sobre els beneficis esperats. Les vacunes tenen pocs efectes secundaris, són fàcils d’aplicar i tenen una elevada utilitat individual i col·lectiva. Per aquesta raó el metge que desestimi la vacunació podria estar contravenint el principi de beneficència. Al mateix

temps, en la majoria dels programes de vacunació es compleix el principi d’equitat, reduint les despeses per les malalties evitades i protegint a un gran nombre de persones. D’aquesta forma, participar en les campanyes de vacunació és, també, un acte de solidaritat. Per aquestes raons, el que no té explicació lògica és la posició tèbia o contrària d’alguns professionals mèdics als protocols de vacunació recomanats per les societats científiques. Aquests metges obliden que una de les principals fina-

litats de la seva feina és l’evitació de les malalties. En aquest sentit, cap altra de les activitats assistencials és tan efectiva com la vacunació. El metge, com a bon professional, té el dret de dubtar i de qüestionar el saber establert, podent ser crític amb algunes de les vacunes proposades. Si no ho fos, perdria el component científic que l’ha de caracteritzar, però no pot obviar l’obligació d’informar-se en les fonts adequades, estudiant publicacions rigoroses i contrastades i no fent cas a les pàgines web farcides de terminologia poc comprensible i amb dades clarament falses (El 60 % de les vacunes causen autisme. El 50 % de les persones que pateixen dany cerebral, el tenen per haver-se vacunat).

Qualsevol professional amb un mínim d’anys de dedicació ha pogut constatar la desaparició de la poliomielitis que tantes defuncions i seqüeles va causar abans dels anys 60. Altres conquestes han estat la pràctica erradicació del xarampió, la varicel·la i la diftèria. Al mateix temps els casos amb efectes adversos a la vacunació són comptats. L’equació risc/benefici està netament decantada cap als avantatges de les vacunes en contra dels improbables perjudicis. Per aquest motiu la lex artis orienta a la vacunació. Recordem que, segons dicten les normes deontològiques, el metge ha de promoure la salut, donant consells lleials i competents en favor de la prevenció, sempre que aquests consells tinguin un valor científic provat. En darrer terme, què hauríem de fer si en un cas claríssim de benefici de la vacunació (esplenectomia per ruptura traumàtica) hi ha oposició dels pares o tutors? Ells ostenten la pàtria potestat. En aquest sentit el Parlament espanyol va aprovar la llei 26/2015 que modifica el sistema de protecció a la infància. En el seu articulat es diu que: “En el cas de consentiment per representació, les decisions que s’adoptin ho han de ser en el benefici més gran del menor. Aquelles que siguin contràries a l’esmentat interès hauran de posar-se en coneixement de l’autoritat judicial.” I afegeix: “En cas d’urgència els professionals sanitaris adoptaran les mesures necessàries en salvaguarda de la vida i de la salut del pacient.” Conclusions: a) El metge ha de basar la seva pràctica en la literatura científica acreditada. b) El metge té el deure de promoure la vacunació per prevenir aquelles malalties en les quals s’ha provat l’efectivitat i seguretat de la vacuna. c) El metge ha de ser persuasiu, però ha de desistir de la vacunació quan els pares o tutors no vulguin que el nen la rebi. d) El metge pot imposar per llei la vacunació en casos excepcionals. e) El metge que desaconselli les vacunes del calendari oficial sense una justificació sòlida, vulnera la bona praxi mèdica. Juliol 2020

28 VIDA COL·LEGIAL

El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social

El Dr. Garcia Gimeno amb la seva filla Ainet

El Dr. Mostany amb el seu fill Quim

El Dr. Muñiz amb el seu fill Santiago

La Dra. Colomer amb la seva filla Carla

La Dra. Adell amb la seva filla Gina

La Dra. Bobe amb la seva filla Aina

La Dra. Calavia amb la seva filla Núria

La Dra. Cazorla amb el seu fill Diego

La Dra. Conchello amb la seva filla Anna

La Dra. Enríquez amb el seu fill Adam

La Dra. Ferras amb el seu fill Pol

Juliol 2020

29 VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Hidalgo amb el seu fill Unai

La Dra. Lleixa amb la seva filla Júlia

La Dra. Martin amb els seu fill Jaume

La Dra. Merma amb el seu fill Adrián

La Dra. Novillo amb el seu fill Bruno

La Dra. Perelló amb el seu fill Roger

La Dra. Revuelta amb la seva filla Emma

La Dra. Ruiz amb el seu fill Adrià

Els Drs. Amorós i Santigosa amb el seu fill Pol

Els Drs. Company i Schropp amb la seva filla Olívia

Els Drs. Landin i Moreno amb la seva filla Andrea

Els Drs. Mendoza i Sandrea amb els seus fills Alfonso i Sebastián

Juliol 2020

30 OPINIÓ

Parasitosi Enganyosa Dr. Pere Sanvisens Col·legiat núm. 4300889

La infestació per paràsits és mundial i enormement estesa. L’ésser humà conviu amb paràsits de tota mena des de sempre. Les condicions de vida, el progrés de la medicina amb la introducció i generalització de l’asèpsia i la sanitat pública han condicionat una millora considerable en aquest sentit en el món tecnificat. Els països pobres en són encara, en gran manera, víctimes. Bastants endoparàsits comuns poden no donar a penes símptomes en molts casos o bé quadres inespecífics molt comuns, com cansament, malestar difús, alguna lleu anèmia o disfuncions que poden considerar-se banals. La qual cosa pot conduir a ignorar o demorar diagnòstics. Vegem succintament alguns casos del nostre medi. Entre els protozous, la Lehismània és transmesa per una petita mosca, el Phlebotumos, essent el principal reservori el gos. La picada pot donar lloc a Lehismaniosi que pot ser una malaltia greu (Kala-Azar) o manifestar-se com una petita taca rosada: Botó d’Orient, poc simptomàtica. Giardia Lamblia és el protozou intestinal més comú del món. La transmissió és per via fecal-oral a l’ingerir aigua o aliments contaminats. La Giardiasi pot cursar amb quadres inespecífics com flatulència i algun episodi diarreic o simplement ni aparèixer. El mateix es pot dir del Criptosporidium. L’amebiasi causada per Entamoeba Histiolytica és la tercera causa de mort al món per paràsits. Poca broma. Cursa amb colitis però resulta asimptomàtica en el 90% dels casos. No és corrent al nostre medi però la creixent migració ha anat canviant la perspectiva. També la Toxoplasmosi pot ser asimptomàtica i passar inadvertida. Causada pel Toxoplasma Gondii, els Juliol 2020

hostes habituals són els gats que poden infestar el medi. La infecció humana es pot contraure per contacte amb gats o consum d’aigua o verdures contaminades o carn poc cuita amb quistos d’animals contaminats. Cal prevenir la infecció congènita a partir de la gestació. Entre els helmints, el fílum Nematodes o cucs rodons, comprèn l’Enterobius vermicularis, d’ 1 cm. que dóna lloc a una afecció molt corrent a la infància, l’Enterobiosi, que cursa amb prurit perianal de predomini nocturn, amb irritabilitat subsegüent. En certs ambients pot deixar-se de banda.

El Toxocara Canis és un cuc rodó d’uns 10 cm. En són portadors en gran mesura els gossos que contaminen la terra on dipositen les deposicions. Els nens que juguen amb aquesta terra poden contraure Toxocariasi, que pot cursar sense símptomes o donar lloc a Larva Migrans visceral o ocular. Pot afectar el fetge, el pulmó, el cor i presenta febre, tos, anorèxia, limfadenopaties, hepatosplenomegàlia o bé des de conjuntivitis a greus afeccions oculars. També meningitis, mielitis, etc. Caldria tenir-ho sempre en compte. L’Anisakis és un cuc d’uns 2 cm. Els humans poden contraure Anisakiosi en consumir peix cru contaminat. Pot passar inadvertida o cursar amb epigastràlgia, nàusees i vòmits o bé simptomatologia al·lèrgica amb prurit

o urticària, arribant en alguns casos a xoc anafilàctic greu. Algun cop pot donar lloc a una resposta granulomatosa intestinal que pot simular un Crohn. La Trichinella spiralis causant de la Triquinosi s’adquireix en ingerir carn de porc envaïda de quists que al budell prim es fan adults i alliberen larves que migren i s’enquisten als músculs. Si la infestació és lleu, pot ser asimptomàtica. O bé cursar amb edema facial, miàlgies, etc. Tant l’Ancylostoma com Strongyloides que es contrauen al penetrar per la pell les larves filiformes, poden cursar de vegades de manera lleu, causant símptomes urticariformes. Entre els Platelmints, cucs plans, la Fasciola Hepàtica dóna lloc a una infecció que ha anat en augment. Es contrau en ingerir certes plantes contaminades per unes larves que migren als conductes biliars on es fan adultes, alimentant-se de sang. La clínica pot ser d’abdominàlgia i flatulència. I no cal dir, una certa anèmia... Les Tènies són un gènere de cucs plans de la classe Cestodes, blancs i llargs, formats per anelles (Proglótides). S’adhereixen a l’intestí de l’hoste parasitat mitjançant l’Escolex proveït de ganxos. La Taenia Saginata , és la més corrent al nostre medi. S’adquireix a l’ingerir carn crua o poc cuita d’un bòvid amb formes larvàries que en l’humà maduren a formes adultes. Fa 5 m de llarg i pot arribar als 10 m. La parasitació pot durar anys sense produir trastorns o pot donar símptomes poc específics com alguna diarrea o pèrdua de pes... La Taenia Solium pròpia dels porcs no és corrent al nostre medi. Cursa de manera semblant a la T. Saginata. La Taenia Equinococo és un cestode petit de 3 a 6 mm. L’home és un hoste entremig que adquireix el mal per ingestió d’aliments infestats amb femta de gos contaminada. Es produeix una migració de les formes larvàries fins a fetge o pulmó on les larves esdevenen Quists Hidatídics. La simptomatologia en general és escassa i la infecció pot passar desapercebuda.

31 NOVETAT

La fundació Antonius Musa presenta noves prestacions arran de la situació de pandèmia per la COVID-19 Les prestacions consisteixen en la devolució de la quota col·legial corresponent a un trimestre i l’atorgament d’una quantia única de 500 euros per unitat familiar per conciliació de la vida familiar i laboral. A continuació es detallen les dues propostes. 1- Devolució de l’import corresponent a un trimestre. Aquest ajut està destinat als MIR que haguessin reduït els seus ingressos per un canvi en la seva situació laboral que els va motivar a la reducció o desaparició de les guàr-

dies hospitalàries. L’ajut consistirà en la devolució de l’import corresponent a un trimestre. La documentació requerida per sol·licitar aquest ajut serà una declaració de les responsabilitats on informi de la seva situació. 2- Ajut de 500 euros per unitat familiar. Aquest ajut està adreçat a aquelles unitats familiars de col·legiats que estan tots dos en actiu i amb nens menors de 12 anys i, davant el tancament dels centres escolars i amb la impossibilitat de comptar amb el

suport de familiars es vegin obligats a contractar serveis externs. En aquest cas, l’ajut consistirà en l’atorgament d’una quantia única de 500 euros per unitat familiar. La documentació necessària requerida serà una declaració de responsabilitat informant que s’ha hagut de contractar els serveis i que els progenitors es troben, actualment, treballant. Tota la informació es troba disponible al web del Col·legi de Metges en l’apartat del Programa de Protecció Social.

L’ACUDIT

Juliol 2020

ASSEGURANCES ASSEGURANCES ASSEGURANCES ASSEGURANCES ASSEGURANCES PER PER PER AAMETGES METGES A PER A METGES METGES PER A METGES

Reinvertimenlateva Reinvertimenlateva Reinvertimenlateva Vocació Vocació Vocació Reinvertimenlateva Vocació El ElEl nostre nostre nostre benefici benefici benefici és ésés teu teu teu nostre benefici és teu ElElnostre benefici és teu

Som Som Som la lala la mutualitat mutualitat mutualitat Som mutualitat dels dels dels metges, metges, metges, compromesa compromesa compromesa dels metges, compromesa ii isense sense isense sense ànim ànim ànim de de de lucre. lucre. lucre. ànim de lucre. MutualMedica MutualMedica MutualMedica @MutualMedica @MutualMedica MutualMedica @MutualMedica @MutualMedica MutualMedica @MutualMedica www.mutualmedica.com www.mutualmedica.com www.mutualmedica.com www.mutualmedica.com www.mutualmedica.com infomutual@mutualmedica.com infomutual@mutualmedica.com infomutual@mutualmedica.com · · 900 900 ·· 82 900 8288 88 82 99 99 88 infomutual@mutualmedica.com 900 82 88 99 99 infomutual@mutualmedica.com · 900 82 88 99

L'asseguradora L'asseguradora L'asseguradora que que que reinverteix reinverteix reinverteix L'asseguradora que reinverteix L'asseguradora que reinverteix els elsels seus seus seus beneficis beneficis beneficis en enen tu. tu.tu. els seus beneficis en tu. els seus beneficis en tu.