Setembre de 2019 - Núm. 202
GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA
El 90% dels metges del COMT estarien a favor de la regulació de l’eutanàsia
La Consellera de Salut Alba Vergés es reuneix amb la Junta de Govern
El Col·legi aprova amb bona nota l’enquesta de satisfacció col·legial
Assegurança de salut La teva salut, el més important per a nosaltres A Medicorasse fa més de 25 anys que treballem amb les companyies líders del mercat per oferir-te la millor assegurança de salut. Posem a la teva disposició una àmplia gamma d’assegurances de salut adaptades a les teves necessitats: de quadre mèdic, de lliure elecció, de serveis extra hospitalaris, amb copagament o sense.
Demana ara més informació sense compromís Via de l’Imperi Romà, 11 bis Tarragona
900 10 47 22
medicorasse@med.es
medicorasse.med.es
El COMT actua com a col·laborador extern de MEDICORASSE, Correduria de seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat finanecera d’acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol
3 SUMARI
Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch
9
ACTUALITAT
12
ACTUALITAT
14
ACTUALITAT
18
ACTUALITAT
24
Vida col·legial
26
OPINIÓ
Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Albert Martínez Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Tamediaxa, S.A. Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona cjoan@mestarragona.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Anfigraf Fotos: Arxiu Galens, Tamediaxa, Freepik
El COMT aprova amb bona nota l’enquesta de satisfacció col·legial
“Jo, aquí, no torno” entrevista al Dr. Garcia Sayago
Ruth Lau, la nova promesa de la neurocirurgia de Tarragona
9 de cada 10 metges del COMT estarien a favor de la regulació de l’eutanàsia Tarragona acull la IX Jornada Cultural
Serveis d’urgències hospitalàries
Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació. Setembre 2019
4 EDITORIAL
“La col·legiació també ha demanat implementar les vies de comunicació mitjançant una APP i ja us puc anunciar que estem treballant en la posada en marxa d’aquesta aplicació” Fernando Vizcarro Bosch. President
La vostra opinió és important M’agradaria que les primeres línies d’aquesta editorial fossin d’agraïment. Voldria donar les gràcies a les col· legiades i col·legiats que han destinat part del seu temps per atendre les diverses enquestes que durant aquests mesos hem presentat. En l’interior d’aquestes pàgines podreu llegir quins són els principals resultats extrets de l’Enquesta de Satisfacció Col·legial que fa uns mesos vam posar en marxa. De les principals conclusions extretes és que la Institució aprova amb bona nota l’enquesta destacant, especialment, el tracte i l’atenció del personal que hi treballa. La col·legiació també ha demanat implementar les vies de comunicació mitjançant una APP i ja us puc anunciar que estem treballant en la posada en marxa d’aquesta aplicació. Hi ha aspectes, com seria l’oferta formativa continuada que, segons els enquestats, cal millorar. Jo em comprometo a posar fil a l’agulla com més aviat millor i solucionar les queixes que s’han de· tectat. Tanmateix, animo al fet que qualsevol persona que vulgui conèixer què fem al Col·legi, quina oferta for· mativa tenim o si té qualsevol dubte, s’apropi a la que també és casa seva. Aquí l’atendrem amb molt de gust i li resoldrem els problemes o qüestions que se li puguin plantejar. Aquest 2019 també hem volgut conèixer la percep· ció sobre l’eutanàsia entre el col·lectiu de metgesses i metges. Els resultats de l’enquesta han estat clars: 9 de cada 10 professionals del Camp de Tarragona i Terres
Setembre 2019
de l’Ebre estarien a favor de la regulació de l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit. L’enquesta deixa doncs, prou clara la posició del col·lectiu i, alhora, posa de ma· nifest la necessitat de la seva regulació. El sondeig, per tant, també ens fa pensar en altres conceptes tals com la Proposició de Llei de drets i garanties de la dignitat de la persona davant el procés final de la seva vida, el testament vital o les cures pal·liatives. L’actualitat d’aquests darrers mesos ens ha deixat també la visita de la Consellera de Salut al COMT. La trobada va servir per donar a conèixer quins són els problemes que, des de fa temps, es pateixen en el terri· tori. Reivindicacions com la manca de professionals, la millora de les condicions laborals i salarials que patim van ser algunes de les coses que se li van plantejar a la Consellera Alba Vergés. Enguany hem viscut actes importants al COMT però voldria destacar-ne un especialment: La clausura del 120 aniversari de la Institució. Hem posat punt final a un any farcit d’activitats i el colofó final va ser la presen· tació, en societat del que està ja catalogat com el primer metge tarragoní de la història, Antonius Mussa. M’agradaria que les últimes paraules d’aquesta edito· rial fossin per donar la benvinguda a la nova fornada de metgesses i metges que enguany han començat la seva residència. Felicitats per haver arribat fins aquí, gaudiu de la nova etapa que tot just heu iniciat, apreneu dels vostres tutors i no oblideu una cosa: El COMT també és casa vostra.
SOM LÍDERS AMB LA GAMMA COMPLETAMENT HÍBRIDA MÉS ÀMPLIA DEL MERCAT
Toyota C-HR Hybrid
Toyota Yaris Hybrid Toyota Prius+ Hybrid
Toyota RAV4 Hybrid
Toyota Corolla Sedan Hybrid
Toyota Prius Hybrid Toyota Corolla Hybrid
Toyota Corolla TS Hybrid
TOYOTA AUTOFORUM autoforum.toyota.es
TARRAGONA • REUS • TORTOSA VALLS • EL VENDRELL
Gamma Híbrida: Consum WLTP (l/100 km): 3,7 – 5,9. Emissions CO₂ WLTP (g/km): 84 – 133.
6 ACTUALITAT
Antonius Musa, protagonista indiscutible de la clausura del 120è Aniversari El Saló d’actes de la Diputació va ser el lloc escollit per fer l’acte de clausura i on es va presentar públicament l’estàtua del galè Després d’un any farcit de celebra· cions amb motiu del 120è aniversari de la creació del Col·legi de Metges de Tarragona, la corporació va posar punt i final amb l’acte de clausura al Saló de Plens de la Diputació. L’ac· te va estar presidit per l’Il·lustríssim senyor Josep Poblet i Tous i per l’Il·· lustríssim exalcalde de Tarragona, el senyor Josep Fèlix Ballesteros. Durant el discurs del president del Col·legi, el Dr. Vizcarro, va voler agrair la implicació d’ambdues ins· titucions en la celebració d’aquesta efemèride. Va fer èmfasi en els orí· gens de la Institució, va desglossar els nombrosos actes que durant aquest any s’han celebrat i va voler destacar la implicació de totes les persones, en especial del comissari de l’aniversari, el dr Fontanet.. Després dels parlaments del Pre· sident va arribar un dels moments més emotius del dia; la descoberta de l’estàtua d’Antonius Musa. El Se· nyor Josep Poblet va ser l’encarregat de presentar al que ja està catalogat com el primer metge tarragoní de la història i, a continuació, el creador de la talla, el Dr. Francesc Anglès, va explicar com havia estat el procés de creació. La notícia de la jornada va arribar de la mà del que va ser l’alcalde de Tarragona. Durant els parlaments, el senyor Josep Fèlix Ballesteros es va comprometre a fer una estàtua de mida real a la ciutat del galè que va guarir l’emperador August. La talla presidirà la Via de l’Imperi, carrer on s’ubica la seu del Col·legi de Met· ges de Tarragona. A més, Balleste· ros també va anunciar que la plaça situada davant de l’Hospital de Joan XXIII portarà el nom de Plaça de les metgesses i metges de Tarragona. El colofó de la celebració va arri· Setembre 2019
Antonius Musa ja és considerat col·legiat d’honor del COMT
Moment del parlament del Dr. Vizcarro.
L’il·lustríssim senyor Josep Poblet i Tous va ser l’encarregat de descobrir l’estàtua.
bar amb la conferència magistral del Director del Departament d’Histò· ria i Història de l’Art de la URV, el doctor Joaquín Ruiz de Arbulo. Sota el títol “Damiades d’Esparta, met· ge de Gyteon (Grècia) i P.Decimus Eros Merula, metge d’Assís (Itàlia)”
de Arbulo va confrontar la forma de concebre la medicina d’aquests dos metges de l’antiguitat d’acord amb el Jurament hipocràtic. Una xerrada ben farcida d’exem· ples de la praxi de la medicina en l’antiguitat.
7 ACTUALITAT
La Consellera de Salut, Alba Vergés, visita el Col·legi de Metges de Tarragona La Consellera es va reunir amb el president la Institució, el Dr. Fernando Vizcarro i amb diversos membres de la Junta de Govern per tractar temes d’actualitat del sector sanitari La Consellera de Salut, l’Honora· ble Senyora Alba Vergés, acompa· nyada pel gerent de la Regió Sani· tària Camp de Tarragona, el Senyor Ramon Descarrega, van visitar el Col·legi de Metges de Tarragona en la que va ser la primera visita insti· tucional de la Consellera des de que va prendre possessió del càrrec. Poc després de signar el Llibre d’Honor del Col·legi de Metges de Tarragona, la Consellera es va reu· nir amb els membres de la Junta de Govern encapçalada pel president de la Institució, el doctor Fernando Vizcarro per abordat diversos temes de l’àmbit sanitari del Camp de Tar· ragona i de Terres de l’Ebre. Durant la reunió mantinguda es va voler destacar la manca de profes· sionals que es viu tant en el Camp de Tarragona com en les Terres de l’Ebre i es van presentar una sèrie de mesures per poder pal·liar aquesta situació. Alhora, des de la Junta, es va voler incidir en la problemàtica que viu l’Atenció Primària on, enca· ra ara, les diferències en les condici· ons laborals i la qualitat assistencial entre la Concertada i l’ICS continu· en vigents. Des del Col·legi de Metges se li va transmetre a la Consellera la neces· sitat urgent de fer la regió més atrac· tiva per a què els MIR no marxessin un cop feta la residència. Tarragona és la primera província amb més fuga de MIR i per aquest fet, caldria evitar el terciarisme i potenciar la qualitat científica i innovadora dels hospitals. La Consellera per la seva part, va comentar que les línies de treball del Departament són les que aposten pel fòrum de diàleg profes· sional on el COMT participa conjun· tament amb altres entitats i profes· sionals interessats.
La Consellera i el Gerent de la Regió Sanitària de Tarragona es van fotografiar amb els membres de la Junta.
La Consellera va signar el llibre d’honor del COMT i va conèixer la història d’Antonius Musa.
Alhora, també es va sol·licitar la implementació de les ofertes que es generen cap als professionals en el territori. L’objectiu d’aquestes im· plementacions és afavorir el poder compaginar amb la docència a la facultat de Medicina i Ciències de la Salut ja que, cal pensar en la futura renovació del professorat. Finalment es va aprofitar per co·
mentar amb la Consellera les difi· cultats que hi ha en l’atenció pri· mària per cobrir les necessitats de la població amb professionals qualificats. Es va fer esment a les diferències entre els centres ICS i els no ICS on es permet contractar a professionals no MIR que sovint fan disminuir la qualitat assistencial dels serveis. Setembre 2019
8 ACTUALITAT
El COMT aprova amb bona nota l’enquesta de satisfacció col·legial Frederic Mallol Mirón Secretari General del COMT La Junta de Govern del COMT, en ses· sió plenària celebrada el dia 19-12-18 va acordar realitzar una enquesta sobre Satisfacció Col·legial entre tots els col· legiats. Així, el passat mes de febrer, el COMT va encarregar a l’empresa CERES la confecció, realització i avaluació d’un estudi per tal de determinar el coneixe· ment i la satisfacció que els col·legiats tenien dels diferents serveis oferts pel COMT. L’enquesta va pivotar sobre 5 àre· es: 1) Nivell d’ús dels serveis col·legials. 2) Grau de satisfacció i expectatives vers els diferents serveis utilitzats. 3) Opinió sobre l´ús i l’estat de les diferents infra· estructures i equipaments i el tracte i l’atenció per part del personal del COMT. 4) Percepció que els col·legiats tenen de les línies de comunicació entre el COMT i els col·legiats. 5) Valoració de la tasca i de la política col·legial de l’actual equip directiu, expectatives de futur i identifi· cació de necessitats futures. Descripció de la mostra Dels 3212 col·legiats dels quals es dispo· sa de correu electrònic, varen respondre 419 (un 13,04%). El 51% de la mostra varen ser dones. Segons la zona de residència, el 80% van ser del Camp de Tarragona, el 16% de les Terres de l’Ebre i el 4% d’altres territo· ris. Per edats, el 14% tenien menys de 35 anys, el 19% entre 35-44 anys, el 24% en· tre 45-54 anys, el 26% entre 55-64 anys i el 16% 65 anys o més. Segons l’antiguitat al col·legi, el 13% eren col·legiats des de feia 1-5 anys, el 9% de 6-10 anys, el 23% d’11-20 anys, el 20% de 21-30 anys i el 35% de més de 30 anys. Segons l’especialitat, el 32% eren espe· cialistes en MFiC, 7% en pediatria, 6% en ginecologia i obstetrícia, 5% en medicina interna, 5% en COT. Hi ha 10 especiali· tats amb percentatges que oscil·len en· tre el 4% i el 2%. La resta d’especialitats (fins a 23) abasten el 17%. I un 1% sense especialitat. Segons l’àmbit en què desenvolupen la seva activitat, el 74% treballa a l’àmbit públic, el 37% en el sector privat, el 9% Setembre 2019
es dedica a la docència, un 10% reconeix no exercir la medicina actualment i un 1% en altres. La suma de percentatges és superior a 100, ja que hi ha professionals que compaginen la seva activitat pública amb la privada i/o amb la docència. Dels resultats obtinguts cal destacar la presència de dos perfils de col·legiat que, amb petites modificacions, van aparei· xent al llarg de l’enquesta. El primer grup (A) estaria format per dones, pels menors de 35 anys, amb una antiguitat com a col· legiat de 20 anys o menys i per residents a les Terres de l’Ebre o altres territoris fora del Camp de Tarragona. El segon grup (B) estaria format per homes, de més de 54 anys, amb exercici a l’àmbit privat o sense exercici actu· alment i amb una antiguitat com a col· legiat de més de 20 anys. A continuació exposem els resultats de les 5 àrees estudiades. 1.Nivell d’ús dels serveis col·legials Entre el 46% i el 74% han utilitzat la tra· mitació del carnet col·legial, la pòlissa de RCP, pòlisses d’assegurances diverses i la tramitació de l’alta o baixa col·legial. Entre el 19% i el 31% han utilitzat activi· tats de formació continuada, els serveis jurídics, certificats col·legials diversos, certificat de la Declaració de la Renda, serveis bancaris i serveis informàtics. Per sota del 10% han accedit a altres serveis no menys importants del COMT, com són l’acreditació de la Formació Mèdica Continuada, activitats lúdiques i soci· als, la tramitació de reducció/exempció de quota, borsa de treball, avantatges i descomptes, seccions col·legials, curs de preparació del MIR, Programa de Protec· ció Social i el PAIMM. Un 3% reconeix que no ha utilitzat mai aquests serveis. Els col·legiats del grup A, utilitzen menys els serveis col·legials i valoren pit· jor la majoria de serveis utilitzats. 2. Grau de satisfacció i expectatives vers els diferents serveis utilitzats El grau de satisfacció envers els diferents serveis utilitzats és prou alt; des del 56%
del PAIMM fins al 86% de les seccions col·legials els enquestats declaren estar bastant o molt satisfets. Els col·legiats que diuen estar poc o gens satisfets amb els serveis utilitzats van des de l’11% de l’acreditació de la Formació Mèdica Con· tinuada fins al 35% de la Formació Con· tinuada. La valoració mitjana global dels serveis del COMT és de 6,19. El 50% es mostren satisfets (molt o bastant) enfront del 47% que es mostren poc o gens, de satisfets; aquests darrers seguirien el perfil del grup A. El 40% troben a faltar algun ser· vei o millorarien els actuals, sent la for· mació continuada el més esmentat (un 29%). 3. Opinió sobre l’ús i l’estat de les diferents infraestructures i equipaments i tracte i atenció per part del personal del COMT Les diferents dependències i equipa· ments de la seu del COMT a Tarragona reben una puntuació alta, al voltant de 7. Respecte al grau de satisfacció amb les infraestructures i equipaments de la seu i les delegacions, estan satisfets (molt o bastant) a Tarragona el 61%, a Reus el 39% i a Tortosa el 46%. Els que valoren més la seu de Tarragona tenen més de 65 anys, no exerceixen actualment, estan col·legiats des de fa més de 30 anys i són de les Terres de l’Ebre o altres territoris. I els que tendeixen a valorar-la pitjor te· nen menys de 45 anys, exerceixen en el sector públic i la docència i porten col· legiats entre 11 i 20 anys. Gairebé tots els col·legiats (89%) han estat algun cop a la seu de Tarragona, el 42% a la seu de Reus i el 22% a la seu de Tortosa. S’observa un menor ús de les instal·lacions de Tarragona entre els col· legiats més joves, els fa menys de 10 anys que estan col·legiats i els que resideixen a les Terres de l’Ebre o en altres territoris. El grau de satisfacció amb el personal del COMT és elevat. La valoració mitjana del tracte és d’un 7,80: L’accessibilitat del personal del 7,69 i de l’eficiència i profes· sionalitat en la resolució de problemes del 7,65. El grup A és més crític respecte a aquests aspectes.
9 ACTUALITAT 4. Percepció que els col·legiats tenen de les línies de comunicació entre el COMT i els col·legiats El 65% considera que estan bastant o molt informats. El 33% que creu que està poc o gens informat i corresponen al per· fil del grup A. El 52% considera que la comunicació entre el COMT i el col·legiat s’ha man· tingut, mentre que un 33% creu que ha millorat (bastant o molt). Aquests darrers serien col·legiats amb un perfil semblant al del grup B. Els canals preferits per rebre informa· ció hi ha: correu electrònic (89%), Galens digital (295), pàgina web (27%), revista Galens (26%), xarxes socials (10%). La pàgina web rep una valoració de 6,8 i és utilitzada, sobretot, per cercar informa· ció general (68%). Respecte a la revista col·legial Galens, té una valoració mitjana de 5,99. El grup A són els més crítics i, en canvi, el grup B està més satisfet. La pàgina web del col·legi l’han visitat el 80% dels col·legiats; el 62% es mos· tren satisfets o molt satisfets del web col· legial. Respecte a la possibilitat que s’obrís una nova via de comunicació col·legial a través d’una APP, el 71% mostra molt o bastant interès. Presenten un menor interès els col·legiats de 65 anys o més i amb més de 30 anys de col·legiació. 5. Valoració de la tasca i de la política col·legial de l’actual equip directiu, expectatives de futur i identificació de necessitats futures En aquest punt, globalment i respecte a la pregunta sobre el grau de satisfacció amb la tasca i la política de la Junta directiva del COMT, un 32% de la col·legiació diu estar bastant o molt satisfet, enfront a un 43% que respon estar poc o gens satisfet. Els col·legiats que valoren pitjor la tasca de la Junta de Govern són els menors de 45 anys, amb una antiguitat al COMT de menys de 25 anys, residents a les Terres de l’Ebre o altres territoris, els que no es consideren prou informats pel COMT i els que consideren que la comunicació del COMT ha empitjorat o està igual. Respecte a la pregunta sobre si es creu que hi ha algun aspecte a millorar en la gestió de la Junta de Govern, el 79% no sap/no contesta, un 5% creu que no i un 17% diu que sí que hi ha aspectes a mi·
llorar. Entre aquests aspectes consten: més suport i defensa dels interessos dels col·legiats (25%), ajustar/reduir quotes (12%), reforçar el contacte i la relació amb els col·legiats (12%), no posicionarse políticament (9%), més informació (7%), transparència (6%) i altres. Nivell de satisfacció general amb el COMT El 47% dels enquestats responen estar molt o bastant satisfets amb el COMT davant d’un 44% que manifesta estar poc o gens satisfet. Els col·legiats que valoren pitjor el COMT pertanyen a un grup que té menys de 45 anys, exercei· xen en l’àmbit públic, amb una antigui· tat al COMT de menys de 20 anys, resi· dents a les Terres de l’Ebre, han utilitzat 4 o menys serveis del COMT, consideren que la qualitat i l’oferta de serveis està igual o ha empitjorat, consideren que les instal·lacions del COMT estan pitjor, no es consideren suficientment informats pel col·legi, consideren que la comunica· ció del COMT ha empitjorat o està igual i no estan gens satisfets amb la gestió de la Junta de Govern del COMT. Discussió Pel que fa al tracte i l’atenció del personal del COMT, la seva accessibilitat, la defen· sa i representació del col·lectiu mèdic i la comunicació, tots aquests han estat una prioritat durant tots aquests anys de la Junta de Govern del COMT. Pel que fa a la defensa i representació del col·lectiu mèdic, han estat nombro· sos els col·legiats (fins tot serveis clí· nics d’algun hospital) que han acudit al COMT exposant o denunciant situacions específiques que, o bé els perjudicaven personalment o que interferien en la bona marxa del servei i amb la interven· ció del Col·legi, s’han resolt satisfactòria· ment. És obvi que si aquestes situacions anòmales no es comuniquen, poca cosa hi té a fer el Col·legi. Tant la informació que es genera al COMT com la que ens arriba externa· ment, és enviada a tots els col·legiats ja sigui per correu electrònic o bé publicada al Galens digital. Cal afegir que el COMT està treballant des de fa mesos en la crea· ció d’una APP. El projecte està molt avan· çat i esperem que, si no hi ha cap contra· temps, serà operativa el darrer trimestre d’enguany. Pel que respecta a les quotes, aquestes s’han mantingut inalterades des de la
primera presa de possessió de la Junta de Govern actual (l’any 2008). Cal remarcar que el 24,7% de la quota col·legial sem· pre ha anat destinada a cobrir les neces· sitats socials dels col·legiats (viudetat, orfandat, estudis dels fills, reducció de quotes, natalitat, etc.). A partir d’aquest any 2019, tots aquests serveis són gesti· onats, en la seva totalitat, pel COMT. Per això el Col·legi ha creat la Fundació An· tonius Musa a través de la qual es presta· ran aquests serveis socials i, a més, es vol ampliar per a crear altres serveis com per exemple, ajuts a la recerca. Respecte de la promoció de la cohesió dels col·legiats per especialitats o pro· blemàtiques específiques, aquesta Junta de Govern és una ferma defensora de les Seccions Col·legials. Però no hem d’obli· dar que no és la direcció col·legial qui crea les seccions sinó els col·legiats amb afinitats comunes i específiques que ho sol·licitin. Des d’ací, encoratgem als col· legiats amb inquietuds i interessos co· muns a qu s’apropin al COMT per tal de crear les seccions corresponents. Pel que fa a la manca de suport envers les mútues em remeto al comentari fet anteriorment sobre la defensa i repre· sentació del col·lectiu mèdic; han estat nombrosos els col·legiats que han tingut conflictes amb les Mútues i gràcies a la intervenció del COMT s’han pogut solu· cionar en la seva majoria. Segons els Estatuts col·legials, no en· tra dins les competències dels col·legis professionals la millora de les condicions laborals i salarials. En aquest aspecte, el COMT sempre ha estat crític amb l’Ad· ministració pel que fa a la defensa d’una pràctica de la Medicina amb totes les ga· ranties i d’acord amb el que estableix el Codi de Deontologia i amb uns salaris dignes. La formació continuada és una de les prioritats del COMT. Històricament, el Col·legi col·labora amb les tres filials a les comarques de Tarragona de l’Aca· dèmia de Ciències Mèdiques i ho fa amb la cessió dels seus espais, amb el suport administratiu i la implicació institucio· nal per tal que aquestes puguin desen· volupar les seves activitats de formació a les seus col·legials. A més, el COMT comunica puntualment, a través del web col·legial, les activitats de formació que desenvolupa la Organización Médica Co· legial, moltes de les quals són en línia. Certament que es pot augmentar l’oferta però caldrà, abans, conèixer les necessi· tats formatives del col·lectiu. Setembre 2019
10 ACTUALITAT
Benvinguda MIR 2019 Tarragona.
El Col·legi de metges dóna la benvinguda als MIR La recepció va servir per donar a conèixer als nouvinguts el funcionament del COMT, quins són els seus drets però també quins són els seus deures Un any més arriben els nous Metges Interns Residents (MIR) a Tarrago· na, i com sempre, el COMT els hi obre les portes per donar a conèixer les tasques que es duen a terme. En aquesta ocasió, una seixantena de MIR van escoltar amb atenció les paraules de benvinguda que la vice· presidenta primera de la Institució, la dra. Concha Abril, els va oferir. La dra. Abril va voler felicitar als resi· dents l’esforç que havien fet fins ara i va encoratjar-los a gaudir de la nova etapa que tot just inicien. Tanma· teix va recordar que, a partir d’ara, el COMT també és casa seva i les por· tes de la institució estaran sempre obertes per a elles i ells. Després de les paraules de benvin· guda de la vicepresidenta, va ser el torn del Dr. Francesc Feliu, vocal de Metges Tutors i docents del COMT. El Dr. Feliu va voler destacar davant dels nous residents la figura del met· ge tutor. Supervisar, gestionar i ava· luar l’efectivitat formativa van ser algunes de les característiques que Setembre 2019
aquesta figura ha de complir però no es poden oblidar d’altres com ser el referent, l’interlocutor i el garant dels drets dels residents. I parlant dels residents, el vocal de Metges Tutors i docents del COMT va voler fer incís en les responsabi· litats que a partir d’aquest moment han d’adquirir els MIR. Tanmateix va voler recordar els drets que tenen, d’entre els quals va destacar que cap hospital no pot recórrer al contracte de residència per a cobrir les seves necessitats assistencials. Poc després, les paraules del Vocal de Metges Jubilats, van incidir en la importància de no oblidar l’huma· nisme. El Dr. Fontanet va reivindi· car la importància del tracte amb el pacient i va destacar l’empatia i l’humanisme que cal dispensar-los. Aquests gestos, que tenen una gran importància, tot sovint, s’obliden degut al tecnicisme que envolta la professió. Alhora va animar a tots els nouvinguts a treballar de valent i els va recordar que posicions com la vo·
calia de jubilats, en un futur, podrien ser ocupades per algun dels metges i metgesses presents en l’acte. Finalment, la Dra. Mireia GarciaVillarrubia, vocal de Metges Tutors i docents i promoció de feina del COMT, va explicar què ofereix la secció que representa. La doctora va voler demanar la implicació dels nous metges interns residents que tot just ara comencen. L’objectiu no és altra que enriquir l’experiència i millorar les condicions de les i els MIR amb projectes com per exemple la creació del Consell Català de Met· ges Joves de Lleida, Girona, Barce· lona i Tarragona. I després de l’acte de benvinguda a Tarragona, va ser el torn de Tortosa. Una desena de nous residents van poder conèixer de la mà de la vicepresidenta primera i del vicepresident tercer, la Dra. Abril i el Dr. Joaquim Martí respectivament, tot el funcionament del COMT. Al· hora, se’ls va explicar les obligacions i deures que, com a Metges Interns Residents, tindran a partir d’ara.
11 ACTUALITAT
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya i els Col·legis de Metges de Catalunya signen un conveni per protegir la salut dels ciutadans El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), juntament amb el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), el Col·legi de Metges de Girona (COMG), el Col·legi de Metges de Tarragona (COMT) i el Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), ha signat un conveni amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) per vetllar per la salut de la ciutadania i, en particular, per combatre les fake news relacionades amb la salut L’acte de signatura va tenir lloc el 15 de maig, a la seu del COMB, i va comptar amb la presència dels pre· sidents de les institucions represen· tades: Roger Loppacher (CAC), Josep Vilaplana (CCMC i COMG), Jaume Padrós (COMB), Fernando Vizcarro (COMT) i Ramon Mur (COMLL). L’objecte d’aquest conveni és esta· blir un marc estable de col·laboració entre el CAC i els quatre col·legis de metges i el CCMC per tal de vetllar per un tractament informatiu i pu· blicitari correcte dels productes sa· nitaris i dels serveis que ofereixin els professionals de la salut, així com per combatre la desinformació en línia d’aspectes relacionats amb la salut. El conveni també té com a ob· jectius promoure estudis sobre els efectes de la publicitat de jocs d’at· zar i d’apostes en línia, així com ela· borar materials educatius per a la prevenció de les addiccions als jocs i les apostes i als videojocs, i dels trastorns alimentaris, com l’anorè· xia i la bulímia nervioses. Aquest conveni s’ha desenvolupat en la línia de col·laboracions recents entre el CAC i els col·legis de metges catalans. El gener passat es van pre· sentar de manera conjunta l’infor· me del CAC Anàlisi de la presència de continguts de promoció del joc i les apostes en línia i el Document de Posició del CCMC El joc d’aposta en línia: impacte en la salut d’un fenomen emergent. Així mateix, el COMB va partici·
El conveni pretèn establir un marc estable de col·laboració entre el CAC i els quatre col·legis de metges i el CCMC.
Moment de la signatura de tots els presidents amb el CAC.
par, l’octubre del 2018, en la presen· tació pública de l’informe del CAC Anàlisi de la presència de desinformació en línia sobre el càncer, que analitzava la presència de fake news en les cerques d’internet sobre ma· lalties oncològiques. Mitjançant aquesta col·laboració
institucional, s’elaboraran materi· als educatius i de prevenció adreçats als infants i adolescents, a les famí· lies i als professionals de l’educació. Es fomentarà també l’intercanvi de recursos i d’informació i es promou· ran accions conjuntes, com ara ses· sions informatives i campanyes. Setembre 2019
12 ACTUALITAT
“La primera vegada que vaig córrer els 101 quilòmetres de Ronda vaig pensar: Jo, aquí, no torno!” Amb un temps de 20:29:23, el doctor Francisco García Sayago va completar la Cursa 101 Km de la Legión. Una prova que se celebra a la localitat de Ronda i que aquest doctor ha realitzat fins a 14 vegades 1. 101 quilòmetres en poc més de 20 hores...Les xifres esgarrifen, quin és el secret per poder acabar? El secret per poder acabar no està no· més en l’entrenament, també està a es· cala mental. Els 101 quilòmetres és una prova extrema on el sol et crema i, a la nit, el fred de la Serrania de Ronda se’t fica en els ossos però la voluntat d’aca· bar és fonamental. Les primeres vega· des intentava fer-la en el menor temps possible, l’he arribat a fer en 15 hores, però ara no m’importa el temps en què l’acabi, al contrari, com més trigui més temps estic gaudint d’aquesta cursa en bona companyia. 2. Què li passa pel cap a un atleta quan fa tantes hores que està corrents? La veritat és que tens poc temps per pensar, ja que mai vas sol. Aquesta pro· va es realitza al sud i la gent és molt oberta i acollidora. Es poden passar estones dolentes on els pitjors pensa· ments et passen coses pel cap però, fins i tot en aquells instants, sempre hi hau· rà algú a prop per animar-te i portar-te a coll fins al final. I no podem oblidar els legionaris; et tracten de forma exquisi· da, et fan sentir orgullós i que no con· templis l’opció de retirar-te. 3. Quin moment va ser el més dur? A part del que representa la distàn· cia cal tenir en compte que la cursa té un desnivell de 3000 metres. Per a mi, sempre quan superes el quilòmetre 80 és el moment més dur. En aquest punt arriba l’anomenada pujada a l’Ermita que realment es fa molt pesada. Quan arribes al 95 encara que vagis més can· sat ja sents la meta a prop i això et dóna impuls per acabar. 4. Quines sensacions vas tenir en creuar la línia de meta? La primera vegada que vaig córrer els 101 quilòmetres de Ronda vaig pensar: -“Jo, aquí no torno!” Però la veritat és que a la setmana ja estava pensant quan seria la següent edició. La sensació en entrar a meta és indescriptible. Aquesta carrera és una barreja de patiment i, ja Setembre 2019
El Dr. Sayago minuts abans de començar els 101Km de la Legión.
sé que pot sonar estrany, també de pla· er. La cursa surt de Ronda i fa un recor· regut circular en el qual passes per dife· rents pobles molt bonics i en els quals la gent es bolca amb els participants. El paisatge és espectacular, camps de blat, un parc natural, deveses amb alzines centenàries... 5. Com es preparen aquest tipus curses? Aquesta cursa se celebra el segon cap de setmana de maig així que al gener començo a sortir a córrer amb més fre· qüència. Faig alguna marató com la de Tarragona i Barcelona. Llavors, una de cada tres setmanes i aprofitant el cap de setmana, faig una tirada llarga, al vol· tant dels 30-35 quilòmetres a un ritme lent. Al gimnàs intento enfortir muscu· latura dorsolumbar i de braços. 6. Quins consells donaries a algú que volgués fer una cursa com la que vas fer? Que no cal afrontar-la amb una gran preparació física i que la voluntat de vo· ler acabar-la és fonamental. 7. Havies fet alguna cursa ja d’aquesta distància? Sí, he corregut els 101 quilòmetres de ronda fins a 14 vegades. El primer cop va ser el 2003. La cursa l’organitza la Legió pel que alguna vegada s’ha hagut de suspendre al trobar-se de missió fora d’Espanya.
Hi havia sentit parlar dels 101 però sense parar molta atenció: Que si una cabra, que si la Legió, que si un munt de quilòmetres i aquell any (2003) vaig pensar que jo també podria fer aquesta prova. I allí em vaig plantar tot decidit a la línia de sortida! No coneixia a ningú però en el primer quilòmetre ja havia co· negut a uns participants de Sevilla amb els quals segueixo mantenint amistat i ens veiem un o dos cops a l’any. 8. La tornaràs a córrer? Si puc, i es clar que sí! Encara que el més difícil és aconseguir dorsal. Les prime· res vegades per inscriure’t havies d’en· viar una carta i l’organització et contes· tava dient-te que estaves admès i que podies fer el pagament. Amb el pas del temps es va passar a fer per internet i en els últims anys els dorsals s’esgoten en minuts. Aquest any els dorsals es van acabar en 30 segons! L’any que ve coincidint amb el meu 60 aniversari i amb la meva 15 participació un grup d’amics han creat un grup de WhatsApp (en el qual no m’han inclòs per allò del factor sorpresa) per anar a córrer, si tenim sort amb els dorsals, està clar que hi tornarem. 9. Quants anys portes corrents? Vaig començar a córrer a finals de 1999. Fins llavors portava una vida totalment sedentària però sempre hi ha un punt que t’adones que no pots seguir amb aquesta dinàmica. Al cap de pocs dies vaig decidir sortir a córrer. El primer dia vaig fer 300 metres i vaig acabar extenu· at. Progressivament vas creant aquest hàbit de córrer, el cos es va adaptant a l’esforç i arriba un moment en què sor· tir a córrer arriba a ser una necessitat. 10. Quina és la cursa que més t’ha marcat? Per què? Totes les carreres t’aporten alguna cosa però, sens dubte, com els 101 de Ronda per a mi no hi ha carrera igual. 11. Quin objectiu tens al cap ara? Com he esmentat, poder tenir plaça per l’any vinent poder anar a Ronda amb el grup d’amics de Tarragona.
Med1
Serveis financers
Fes créixer els teus estalvis
Amb el pla d’estalvi i inversió sistemàtic podràs adaptar el teu estalvi a les teves necessitats i fer- lo créixer sense esforç. I amb molts avantatges: Flexibilitat · Adaptabilitat · Transparència · Fiscalitat I gaudeix d’un futur amb més tranquil·litat.
Sol·licita sense compromís un pla d’estalvi i inversió personalitzat 93 567 88 28
med1.med.es serveisfinancers@med.es
Via de l’Imperi Romà, 11 Bis 43003 Tarragona
“Med1 Serveis Financers” és un marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., amb NIF B- 61.910.865, RM de Barcelona, tom 31.642, foli 5, full B-196.873, inscripció 7a i domiciliada a 08017 - Barcelona, Passeig de la Bonanova, 47; i posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA.
14 ACTUALITAT
Ruth Lau, la nova promesa de la neurocirurgia de Tarragona Amb 32 anys i originària de Castelló, la neurocirurgiana Ruth Lau ha aconseguit publicar el seu article a la prestigiosa revista World Neurosurgery i ser premiada amb el Young Neurosurgeon Award WFNS 2019 que entrega la World Federation of Neurosurgical Societies 1. “Endoscopic transanterior middle temporal approach to the atrium-an anatomical feasibility study” és el nom del teu treball. En què consisteix? Es tracta d’un abordatge en· doscòpic que es fa a través del girus temporal mitjà per arribar a una zona profunda del cervell que és l’atri ven· tricular. 2. L’abordatge que descrius per arribar a aquesta àrea com se t’acut? Vam fer cerca molt extensa La metgessa compagina treball i investigació a Joan XXIII. de tots els abordatges que hi morbiditat que els procediments ac· havia descrits fins ara. N’hi ha alguns que són oberts, cranio· tuals no es pot afirmar perquè, una tomies de tipus microscòpics, i n’hi cosa és estudiar en un cadàver i altra ha d’altres que són de tipus endos· en un pacient viu, on hi pot haver còpic. Veient que tots ells acostu· alteracions de l’anatomia i d’altres men a presentar complicacions as· paràmetres a tenir en compte. sociades, volia trobar un altre tipus 5. Quan podria tenir una aplicació d’abordatge que, potser, pogués mi· sobre pacients? És difícil poder establir una data nimitzar aquestes complicacions. 3. Amb els resultats obtinguts, què exacta a partir de la qual es pogués començar a aplicar aquesta tècnica. demostra aquest estudi? Aquest treball el que pretén demos· 6. Què suposa rebre el premi Yotrar és que en l’àmbit anatòmic, sí ung Neurosurgeon Award WFNS? que resulta possible fer aquest abor· Aquest treball ha comportat moltís· datge respectant les fibres del llen· sima feina durant força temps. Jo no guatge. És un abordatge endoscòpic m’esperava poder rebre un guardó que està basat en la dissecció de fi· d’aquest tipus però, òbviament, que bres nervioses de substància blanca et premiïn amb un premi així és tota del cervell. En aquest cas, hi ha pocs una recompensa a la feina feta i, per treballs descrits fins ara que intentin tant, és molt gratificant. simular un procediment quirúrgic 7. Aquest guardó et permet crear basat en fibres de substància blanca. nous projectes? 4. I quins són els beneficis pot Sempre que es vol sol·licitar qualse· vol mena d’ajuda o beca, el currícu· aportar? Podríem dir que anatòmicament sí lum que tens és una peça fonamen· que seria factible però encara calen tal. Espero que pugui ser d’ajuda! més estudis sobre d’altres aspectes. 8. Es fa difícil investigar a TarragoCal recordar que és un estudi anatò· na? mic i el fet de poder dir que té menys La investigació en el nostre país, tot i Setembre 2019
que s’intenta potenciar molt, també té defectes. Com a metges, desenvolupem molta feina assistencial, llavors si vols investigar, és un afegit a la feina diària. És un sacrifici a nivell personal al qual cal afegir la dificultat per accedir a beques i ajuts. Tot i això el material per a treballar i la voluntat sempre hi són! 9. El temps doncs, el ‘sacrifiques’ però els recursos/ finançament, d’on surten? Hi ha força beques d’insti· tucions a les quals pots op· tar però, alhora, també hi ha molts treballs que es presen· ten. També cap la possibilitat d’in· vestigar sense rebre cap ajuda, un estudi observacional per exemple. Al final acabes adaptant-te al que trobes. 10. Aquest mes de setembre rebràs el guardó a Pekín. Allí trobaràs a les eminències més destacades el món en el camp de la neurocirurgia. Serà el primer cop que estigui en un congrés d’aquest tipus. En aquests actes hi coincideixen els cirurgians més eminents i amb trajectòries professionals molt destacades. Per a mi serà tot un honor poder assistir a les seves conferències o a les xerra· des que es facin. 11. Estàs treballant en algun article científic ara mateix? Ara mateix continuo centrada en el doctorat i segueixo treballant en di· versos articles. Un d’ells està relacionat amb el que comentem, l’abor· datge endoscòpic que es fa a través del girus temporal mitjà, que està quasi enllestit i en d’altres. La veri· tat és que tinc molta feina!
15 ACTUALITAT
Moment de la trobada organitzada al Vendrell.
Primera trobada d’afectats i familiars de TOC a Catalunya L’acte celebrat al Vendrell va comptar amb la presència del President del COMT el qual va posar de manifest la necessitat de visibilitat aquesta malaltia així com la creació de més centres arreu del territori per tractar als pacients Normalitzar la malaltia i fer-la més visible dins de la societat van ser al· guns dels punts que es van tractar en la primera trobada d’afectats i fa· miliars de TOC a Catalunya celebra· da al Vendrell. L’organització Món Tocat Baix Penedès va ser l’encarre· gada de posar en marxa una trobada que va comptar amb gairebé una se· tantena d’inscrits. A més de famili· ars i amics, l’acte també va gaudir de la presència de professionals. La reunió va poder posar sobre la taula els problemes amb els quals es troben, diàriament, aquests pa· cients, així com les mancances que poden arribar a patir. En aquest cas la principal reivindicació va ser la creació de diverses unitats de TOC arreu del territori tal com la que ara mateix hi ha a Bellvitge. En l’actua· litat aquest és l’únic lloc en tota Ca· talunya que tracta aquesta malaltia sent un problema per als pacients a causa de les dificultats per aproparse fins al centre. El dr. Vizcarro durant el seu parla· ment va destacar la feina duta a ter· me per Món Tocat, fent visible i nor· malitzant el TOC. En paraules del president aquesta organització “vol ser un lloc de comprensió, i de refu·
Era el primer d’aquest tipus que se celebrava a Catalunya.
Durant el seu discurs, el Dr. Vizcarro va voler posar en émfasi la feina de Món Tocat.
gi si cal, on qualsevol persona, fami· liar o amic puguin adreçar-s’hi”. En la mateixa línia el Dr. Vizcarro va voler fer esment en l’augment de
les pseudoteràpies. En l’actualitat, els tractaments que han resultat ser eficaços per persones afectades de TOC són la teràpia psicològica cog· nitivoconductual amb exposició i prevenció de resposta, el tractament farmacològic i l’estimulació cere· bral profunda. Fora d’aquests, citant al president, “els que no tenen una base empírica mèdica contrastada, cal descartar-los. El compromís de la Institució que represento és ferm i no permetrem cap mena d’ingerèn· cia en pacients o familiars que pu· guin arribar a patir aquest trastorn”. Setembre 2019
16 ACTUALITAT
L’altre extrem de l’eutanàsia Dr. Xavier Allué Núm. col·legiat 4302109
Aquest número de Galens ens mos· tra l’opinió expressada pels metges sobre l’eutanàsia. Calen pocs co· mentaris davant d’una aportació majoritària de professionals com· promesos amb la salut i el benestar de la gent. Ens congratulem perquè ofereix una postura seriosa i formal sobre un tema encara de controvèr· sia. Al número de febrer de 1989, de quan Galens era de publicació men· sual, vaig publicar un article titulat precisament “Eutanasia” (pàg. 5, feb 1989). Començava: “Propongo formalmente un debate entre los profesionales. Ahora. Ya mismo.” Que hàgim tardat més de trenta anys en consensuar una postura només és una constatació del fet que el temps com magnitud té quelcom d’impla· cable. Les mentalitats, però, són més lentes. L’eutanàsia, la bona mort, habitu· alment tothom la situa al final de la vida de les persones que desitjable· ment hagi estat llarga. Professional· ment però, m’he hagut de plantejar el tema de l’eutanàsia en l’àmbit de la medicina de quan la vida tot just ha començat. La pediatria s’ha anat ampliant cap al que ac· tualment es coneix com a Medicina fetal. Les situacions comple· xes en l’àmbit de la repro· ducció en els darrers anys vénen acompanyades de considerables progressos de la ciència mèdica que obliguen a nous plante· jaments clínics i, també, ètics. Una recent editori· Setembre 2019
al de la revista The Lancet, Fetal medicine: past, present, and future, feb, 23, 2019, planteja el tema del passat, el present i el futur de la Medicina fetal, en part amb la incorporació de la seqüenciació de l’exoma a les tèc· niques diagnòstiques en medicina fetal. Això s’afegeix a l’ecografia, la RNM, l’estudi de l’alfa-fetoproteïna, l’amniocentesi i avaluació del cario· tip o la biòpsia de vellositats corials. Aquestes tècniques permeten diag· nòstics que els avenços de la Cirur· gia Pediàtrica fetal poden afrontar amb èxit. Mielomeningocele, obs· truccions urinàries (Vesicostomia, evacuació d’hidronefrosi), buida· ment del limofoangioma i esclerosi, reversió de transfusió feto-fetal en bessons, o correcció d’hèrnia dia· fragmàtica per evitar la hipoplàsia pulmonar, es practiquen actual· ment en, almenys, dos centres de referència a Catalunya. També, però, poden indicar diag· nòstics que qüestionen la viabilitat del fetus, i amb això, poder plante· jar la interrupció de l’embaràs avan·
çada la gestació o la limitació de l’es· forç terapèutic (LET) del nadó. En aquest entorn els terminis de temps juguen un paper fonamental. La gestació humana te una durada determinada, +/- 40 setmanes, amb algunes fites determinants a l’hora de prendre decisions. Les decisions clíniques-obstètriques depenen dels factors clínics però es troben condicionades per limitacions le· gislatives imposades. La “Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo” alhora determina la Instrucció del Catsalut i el consegüent protocol (Protocol de la interrupció voluntà· ria de l’embaràs (IVE) farmacològica als 63 dies d’embaràs) i normes de terminis. Els professionals es troben en situacions complicades i sense protecció legal clara. Les fronteres i els límits entre el que entenem com IVE o l’eutanà· sia perinatal requereixen revisions constants i acords entre els pro· fessionals i les autoritats tenint en compte, sobretot, la salut i la volun· tat de la dona gestant. Per a mi: Les dones parim, les dones decidim, és quelcom més que un eslògan. El debat, iniciat fa trenta anys, es· timats companys i companyes, resta obert.
18 ACTUALITAT
9 de cada 10 metges del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre estarien a favor de la regulació de l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit L’enquesta realitzada pel Col·legi de Metges de Tarragona destaca que el 68% dels enquestats estarien disposats a aplicar l’eutanàsia mentre que un 31% demanarien l’objecció de consciència. Tanmateix 6 de cada 10 estarien disposats a practicar el suïcidi medicament assistit El sondeig del COMT realitzat entre els col·legiats del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre sobre la percepció de l’eutanàsia i el suïcidi medicament assistit revela que, aproximadament 9 de cada 10 col·legiats, consideren que s’hauria de regular. D’aquests, un 76% n’està totalment segur. A continuació es desglossen els re· sultats més significatius al voltant de l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit. • El 91% considera que és un tema que s’ha de debatre en el conjunt de la societat. • Pel que fa a la regulació per llei de l’eutanàsia: el 76% dels metges con· sideren que sí, amb total seguretat i un 15% que probablement sí. • Un 68% dels col·legiats estarien disposats a aplicar l’eutanàsia, men· tre que un 31% demanarien objecció de consciència (15% amb total segu· retat i 16% probablement). • En referència a la regulació per llei del suïcidi mèdicament assistit: el 62% considera que sí, amb total se· guretat i el 22% que probablement sí. • 6 de cada 10 consultats estarien disposats a practicar el suïcidi mèdi· cament assistit, mentre que un 39% demanarien objecció de consciència (18% amb total seguretat i 21% pro· bablement). Pel que fa a la sol·licitud d’objecció de consciència: • Respecte a l’eutanàsia: un 15% la sol·licitaria amb total seguretat i un 16% probablement la sol·licitaria. • Respecte al suïcidi mèdicament assistit: Un 18% la sol·licitaria amb total seguretat i un 21% probable· ment la sol·licitaria. Pel que fa al dret, per llei, dels pro· Setembre 2019
Freepik
fessionals sanitaris a negar-se a al· gun dels dos supòsits: • El 55% dels metges consideren que el metge hauria de tenir dret per llei a negar-se a dur a terme l’eutanà· sia i el 33% ho afirmen com a proba· ble. • El 59% afirmen el dret a què pu· gui negar-se el metge a participar en un cas de suïcidi mèdicament assistit i un 33% contesta que probablement sí. Dels comentaris aportats pels col· legiats en referència a les conside· racions que cal tenir en compte en el moment de regular l’eutanàsia i/o el suïcidi mèdicament assistit desta· quen: la importància del testament vital, la necessitat de contemplar l’objecció de consciència i la neces·
sitat d’avaluar individualment cada situació. En relació a les cures pal·liatives: • el 97% dels metges consideren que s’ha de garantir el dret a les cu· res pal·liatives i un 2% estan bastant d’acord. • el 82% considera que ha d’estar garantit el dret a morir en companyia del seu entorn familiar i el 16% està bastant d’acord. • el 48% considera que s’ha de ga· rantir el dret a escollir el moment de morir i el 35% està bastant d’acord. • Respecte a si actualment tothom té garantit l’accés a les cures pal· liatives, el 19% estan d’acord i el 47% bastant d’acord. Dels comentaris aportats en re· ferència a les cures pal·liatives: a)
19 ACTUALITAT n’hi ha que expressen el dret a les cures pal·liatives; b) els que creuen que aquestes haurien de ser la solu· ció abans que l’eutanàsia; c) els que consideren que el bàsic és disposar d’aquests serveis i que es duguin a terme de forma generalitzada. L’enquesta va ser contestada per 715 col·legiats, un 22.14%. A més, es va establir un grup control aleatori, de 300 metges dels quals van contes· tar 76. Els resultats de tots dos grups van ser sensiblement homogenis des del punt de vista estadístic. L’enquesta realitzada pel Col·legi de Metges de Tarragona sobre la percepció de l’eutanàsia entre el col· lectiu de metges va consistir en di· nou preguntes tancades i una oberta. Es va enviar per correu electrònic als col·legiats (3.325) perquè contestes·
sin entre el 7 de maig i 12 de juny de 2019. Prèviament es va enviar un cor· reu electrònic als col·legiats, així com a les gerències de les regions sanità· ries del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, gerències i direccions mè· diques dels hospitals i àrees d’aten· ció primària de la província. Definicions i terminologia Les cures pal·liatives proporcionen una atenció integral als pacients amb una malaltia, en situació terminal, on és primordial el control de símp· tomes, especialment el dolor, així com l’abordatge dels problemes psi· cològics, socials i espirituals. Tenen per objecte preservar la millor quali· tat de vida possible, fins al final de la vida del pacient. L’eutanàsia comprèn les actuaci·
ons que: a) produeixen la mort dels pacients de forma directa; b) es rea· litzen a petició expressa, reiterada en el temps i informada dels pacients en situació de capacitat; c) ocorren en un context de sofriment, entès com a “dolor total”, a causa d’una malal· tia incurable que el pacient experi· menta com inacceptable i que no ha pogut ser mitigat per altres mitjans, per exemple, per cures pal·liatives. d) Són realitzades per professionals sanitaris que coneixen els pacients i mantenen amb ells una relació clíni· ca significativa. El suïcidi mèdicament assistit, és l’ajuda mèdica per a la realització d’un suïcidi, davant la sol·licitud d’un malalt, proporcionant-li els fàr· macs necessaris perquè ell mateix se’ls administri.
Comentaris a l’enquesta del COMT sobre l’eutanàsia L’enquesta realitzada pel COMT per conèixer la percepció que els seus col·legiats tenen sobre l’eutanàsia, el suïcidi mèdicament assistit i les cures o cures pal·liatives, entenem que és de gran valor. Serveix no només per· què cada metge sàpiga el que el seu col·lectiu pensa, sinó també perquè els ciutadans coneguin el sentir dels seus metges, que també formen part d’aquesta mateixa societat. Les dades hi són. Garantir el dret del pacient crònic al tractament pal·liatiu i poder dur-lo a terme en el seu entorn familiar és la resposta més contundent de l’enques· ta i sembla que no s’ha aconseguit. Aquesta deficiència detectada també a tot el territori espanyol, és la que ha portat, en part, a la Societat Espanyo· la de Cures Pal·liatives i al Consell Ge· neral de Col·legis Metges d’Espanya, a oposar-se a una llei que despenalitzi l’eutanàsia, entenent que això facili· taria el fàcil accés a malalts crònics, sense haver tingut ells una autènti· ca opció prèvia als tractaments pal· liatius. Això no només és una qüestió con·
Antoni Labad Alquézar. President de la Comissió de Deontologia del COMT
ceptual sinó també pres· supostària. Se sap que és més fàcil crear una llei que no requereixi pressupost per implan· tar-la, de donar recursos a una llei que si els necessita per a la seva aplicació. També és cert, que cada vegada està adquirint més rellevància el principi d’autonomia dels pacients, per sobre del de beneficència, fins al punt que qualsevol persona capacitada legal· ment, té el dret ètic i legal de rebutjar un tractament que pogués salvar-li la vida. La qüestió de l’eutanàsia, tema de gran debat social, mediàtic i polític, també ha estat contestada pels met· ges amb contundència, amb un 91% a favor, així com el suïcidi mèdicament assistit amb un 84%, també a favor.
Aquestes dues opcions, estan actual· ment penalitzades a l’Estat espanyol. Si algun dia es despenalitzessin, en· tendríem o hauríem d’entendre que el pacient, dins de les condicions que la llei estableixi, podria reflexionar so· bre la seva manera de viure i morir i, al seu torn, el metge, també hauria de reflexionar sobre la seva actitud da· vant la nova situació. El debat sobre l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit, transcendeix els fins de la medicina i dels metges. És un debat de la societat És la societat qui ha de reflexionar so· bre el dret que pot tenir un pacient a sol·licitar el moment de la seva mort, en les condicions que la presumpta llei pugui preveure, però aquest dret del pacient no pot generar, al nostre entendre, un deure per el metge. Entenem que el missatge dels met· ges ha estat clar, majoritàriament a favor de la regulació de l’eutanàsia i també a favor del dret, per part del metge, a objectar en consciència la seva execució. Setembre 2019
20 ACTUALITAT
Neix la Fundació de Protecció Social Antonius Musa La Fundació és una entitat sense ànim de lucre que té el patrimoni, els rendiments i els recursos obtinguts afectats de forma permanent a la realització de les finalitats d’interès general previstes en aquests estatuts. La creació de la Fundació de Protec· ció Social Antonius Musa neix amb l’objectiu de defensar i protegir tant al metge com als seus familiars. El seu àm· bit d’actuació és ben divers: Des d’ajudar de forma al· truista a persones econòmi· cament necessitades mitjan· çant l’atenció de les despeses de llur formació en la medicina i la gestió sanitària, protegir soci· alment a metges jubilats o malalts a l’atorgament d’ajudes i/o subven· cions d’entre altres. La Fundació té vo· cació de permanència i es constitueix amb durada indefinida i la seva àrea de funcions s’estableix majoritàriament a Catalunya. Tot i això, té capacitat d’actuació en la resta del territori de l’Estat espanyol així com a escala internacional. La Fundació té personalitat jurí· dica pròpia i gaudeix de plena ca· pacitat jurídica i d’obrar per l’ator· gament de la seva carta fundacional en escriptura pública i la inscripció en el Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. Aquesta institució es regeix per les declaracions contingudes a la carta fundacional, per les disposicions legals que li són d’aplicació, per les establertes en aquests estatuts i pels acords que adopti el Patronat en l’exercici de les seves funcions. Finalitats fundacionals i activitats a) Concedir beques a persones o entitats humanitàries, catalanes, estatals o internacionals, tot col· Setembre 2019
laborant en la formació professional dels becaris; concedir ajudes gratu· ïtes a persones econòmicament ne· cessitades, amb la finalitat d’aten· dre o de contribuir a l’atenció de les despeses de llur formació en la me· dicina i la gestió sanitària. b) La promoció, col·laboració i par· ticipació en la protecció social dels metges jubilats, malalts invàlids, vi· dus/vídues, fills disminuïts físics o psíquics, i orfes de metges o situaci· ons anàlogues i similars destinades a la millora de la qualitat de vida, autonomia personal i/o familiar. c) La concessió de premis, beques i ajuts destinats a la realització d’es· tades de col·laboració de metges en projectes de cooperació internacio· nal. d) La concessió de premis, beques i ajuts destinats al desenvolupament i ajuda a la formació dels professi· onals que ingressin en els progra· mes específics per a la formació de
metges especialistes i/o metges interns resi· dents, segons l’espe· cialitat mèdica de la qual es tracti en cada cas. e) La prestació d’ajudes i subven· cions i altres pres· tacions orientades a promoure el benestar i la qualitat de vida per mit· jà d’activitats de protecció i prevenció de la salut dels met· ges i/o els seus familiars. Aques· ta finalitat es durà a terme amb l’atorgament d’ajudes i prestacions econòmiques periòdiques o úniques que podran ser totals o complemen· tàries i, en el seu cas, per mitjà de la promoció d’activitats concretes de promoció i prevenció de la salut dels metges i/o els seus familiars. f) La promoció i execució de me· sures encaminades a la millora de les situacions de dependència i a la conciliació de la vida familiar dels metges i/o dels seus familiars. Aquesta finalitat es durà a terme per mitjà d’ajudes i mesures encamina· des a millorar aquelles situacions que afectin l’autonomia personal i familiar de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials i a la conciliació i ajuda familiar. g) Qualsevol altre que el Patronat consideri com a oportuna pel millor compliment de les finalitats pròpies de la fundació, així com les relacio· nades amb les activitats senyalades. Tanmateix, farà concerts amb altres entitats amb finalitats anàlogues, sempre que es respectin les finali· tats essencials de la fundació.
21 VIDA COL·LEGIAL
Manos milagrosas Un any més, l’Ajuntament de Tarra· gona va convidar al Col·legi a parti· cipar en el seu programa “Tarragona saludable”. Durant un mes les di· ferents entitats de la ciutat oferien alguna activitat del programa i, en aquest cas, el Col·legi de Metges hi va participar amb la projecció d’una pel·lícula de caràcter mèdic, el llarg· metratge ‘Manos milagrosas’ de Thomas Carter. El film narra la història de Ben Carson, un noi de color que neix als Estats Units, que a més de llui· tar contra la segregació racial, als 8 anys, els seus pares es van divorciar i va haver de mudar-se a Detroit, amb la seva mare i el seu germà. Encara que era un noi rebel a causa de les condicions ja plantejades, Ben era intel·ligent. La seva mare té un pa· per preponderant en corregir i obli· gar-lo a llegir, perquè molt aviat Ben comença a destacar a l’escola. Amb el temps acaba sent metge i treballa de valent en la recerca de
La Dra. Remedios Rico va ser l’encarregada d’obrir l’acte.
la solució per evitar la mort per he· morràgia en la cirurgia de separació de siameses, que fins a aquest mo· ment solia ser molt arriscada per als pacients a separar. El principal problema que trobava és que alguns siamesos comparteixen part del sis· tema cardiovascular, de manera que la separació implica la mort d’un o
dels dos germans. Ben Carson es va atrevir a fer una cirurgia de separació de siameses amb l’ajuda d’un enorme equip de metges sota les seves instruccions. Després de 22 hores de treball con· tinu, la separació va ser reeixida i es van refermar el seu prestigi i autori· tat en la matèria.
Descobrint a Santiago Ramón y Cajal Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) és recone· gut com un dels funda· dors de la neurociència contemporània. Aquest professor uni· versitari navarrès va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina i Fi· siologia el 25 d’octubre Dr. Vallhonrat durant la conferència de de 1906. Santiago Ramon y Cajal. La seva feina el va portar a descobrir la morfologia i les connexions entre les cèl·lules nervioses, i va de· senvolupar la «doctrina de la neurona», a partir del fet que el tei· xit cerebral està compost per cèl·lules individuals. La biografia d’aquesta eminència és plena d’històries relacio· nades no només amb la ciència, sinó amb l’art o fins i tot l’acti· vitat militar. El Dr. Vallhonrat, metge traumatòleg tarragoní i ju· bilat, ens va apropar la vida d’aquesta celebritat mitjançant una conferència magistral.
Ja pots adquirir el número de loteria del Col·legi Ja és a la venda el número de loteria del sor· teig de Nadal al que juga el Col·legi. Enguany és el 95367. Pots adquirir-lo a l’Administració de loteria número 18 (Avinguda Roma, nú· mero 5 de Tarragona) o a les seus col·legials de Reus o Tortosa. Pots adquirir el teu dècim a l’Administració 18 de Tarragona o a les sues col·legials de Reus i Tortosa Setembre 2019
22 VIDA COL·LEGIAL
Ensenya’m la llengua Definit com un llibre de records o, més aviat, com una eina de preser· vació de la llengua, “Ensenya’m la llengua” és un tribut a expressions antigues del món de la sanitat. Acompanyades de les il· lustracions de Josep M. Pous-Culí, que encara fan més entenedores aquestes expressions, el dr. Anto· ni Beltran ha aconseguit fer-ne un gran recull gràcies a la seva feina com a metge rural. Arreplegar una galipàndria, enge· gar a dida o donar una puntada de peu al sec de la cama en són algunes de les que apareixen en aquest llibre repartit en 10 capítols. El llibre tam· bé té un apartat on fa protagonista a l’església, això sí, associat a la salut física o mental. Expressions com no estar gaire catòlic o sense encoma· nar-se ni a Déu ni al Dimoni en són alguns dels exemples que ha recollit. El Dr. Antoni Beltran, nascut a Matadepera és llicenciat en medici· na i cirurgia per la Universitat Autò· noma de Barcelona i especialista en
Els assistents no es van voler perdre cap detall de la presentació.
Medicina Interna, Familiar i comu· nitària. De fet, la idea d’aquest llibre sorgeix després de treballar molts anys com a metge rural i d’escoltar les paraules i expressions que ho· mes i dones grans feien servir quan
anaven a la seva consulta… El Dr. Beltran també va treballar a l’hospi· tal de Sant Joan de Reus i va exercir de metge rural a Puigpelat i Alió i, en l’actualitat, treballa a Sant Feliu de Guíxols.
“El llegat del Dr. Elies Can” El Dr. Prats va guanyar el premi de narrativa curta al concurs de metges ar· tistes del 2016 i al mateix any ja va presentar el seu llibre “Un camí incert”. A més de les dues novel·les citades, és coautor del llibre “Medicina, médi· cos y enfermos. Conver· saciones con 11 médicos de Reus”. Dos anys després ha presentat la seva segona novel·la: “El llegat del Dr. Elies Can”, la biografia Moment de la presentació del llibre del Dr. Prats. d’un metge que s’anirà El doctor Eduard Prtas és llicenciat descobrint gràcies al seu fill (farma· cèutic) i a la seva neta que vol ser met· en medicina i cirurgia per la universi· tat de Barcelona i màster en bioètica gessa, com el seu avi. Setembre 2019
per la Universitat Autònoma de Bar· celona. Especialis· ta en malalties de l’aparell digestiu, ha estat cap del servei de Medicina Interna de l’hospi· tal de Sant Joan de Reus així com pro· fessor associat de la Facultat de Medici· na. Ha publicat nom· brosos treballs en revistes nacionals i internacionals i, ac· tualment, és secretari de la Comissió Deontològica del Col·legi de metges de Tarragona.
23 VIDA COL·LEGIAL
El Sevilla es fa amb el Campionat Nacional de futbol mèdic 15 equips d’arreu de l’Estat es van donar cita a la Capital de la Costa Daurada el passat mes de maig per disputar aquest trofeu. El Sevilla va ser el guanyador després de derrotar al Barcelona en la tanda de penals per 2 a 3. El partit va finalitzar amb empat a 1 i tot es va resoldre des dels 11 metres. L’eficàcia del porter del Sevilla, amb dues aturades magis· trals, va ser cabdal per imposar-se als catalans. El partit per a la tercera posició va disputar-se entre l’equip de Tarragona i el MediCadi (Ca· dis). Tot i jugar a casa, el COMT no va poder fer res per imposar-se als gaditans i va caure per 3 gols a 0. El cinquè i el sisè classificats van ser el Múrcia i el Mallorca respectivament. L’entrega dels trofeus es va dur a terme durant el sopar de clausura
Foto de família dels jugadors del Sevilla i el Barcelona.
de l’acte, que es va celebrar dissabte vespre al Club Nàutic de Salou. El campionat Nacional de futbol mèdic va congregar a 400 metges futbolistes i es consolida com la cita futbolística de l’any en l’àmbit mèdic. En aquesta edició va portar
a Salou una quinzena d’equips vin· guts d’arreu de l’Estat. L’any vinent el Campionat Nacio· nal de futbol se celebrarà a León i, des de l’organització, esperen supe· rar les xifres assolides en aquesta edició.
Molta sort i felicitat Dra. M.Antònia Francesch Col·legiat núm. 4302389 Enguany diversos companys de pro· fessió s’han jubilat i volia aprofitar aquest espai per poder felicitar-los. M’agradaria començar amb tres grans professionals geriatres del Pius Hospital de Valls. La Dra. Mercè Clols Jové, el Dr. Miquel Domènech Mestre i la Dra. Rosa Cívico Costa. La fei· na d’ells ha estat encomiable: la Dra. Clols va ser la pionera a endegar pro· jecte de geriatria al centre Sociosani· tari de Valls i ha estat Cap de Servei durant més de 30 anys essent una referent en aquest sector. La incor· poració del Dr. Miquel Domènech i la Dra. Rosa Civico han aportat un valor afegit durant més de 25 anys tant en el món de la geriatria com en les cures pal·liatives. Un altre gran professional que ha ‘penjat la bata’ enguany ha estat el Dr Juanjo Sirvent. Metge dedicat en cos i
ànima a la seva passió, l’anatomia pa· tològica. Seria difícil fer un resum de la seva àmplia trajectòria professional però cal destacar, com a fita profes· sional, la seva vocació per a formar patòlegs i fer estimar als estudiats de medicina la seva especialitat. Gràcies a ell molts metges van decidir formarse i dedicar-se a ser bons patòlegs. La seva expertesa, sentit comú i esforç es trobaran a faltar en els comitès onco· lògics i en les decisions complexes a on ell aportava tanta llum i saviesa. I no voldria acabar sense fer esment del Dr. Puig. Metge rehabilitador de l’Hospital Francoli ( GiPSS) que ha de· dicat tota la seva vida professional a la rehabilitació dels pacients geriàtrics. El Dr Puig sempre s’ha caracteritzat per ser un home discret, assenyat, conciliador i molt fidel als seus com· panys, que s’ha fet estimar per tots els professionals que han tingut el plaer de treballar al seu costat. Setembre 2019
24 VIDA COL·LEGIAL
Entre el Gaià i l’Ebre El llibre ens endinsa pels senderons que recorren el camp de Tarragona ‘Entre el Gaià i l’Ebre, 30 excur· sions inèdites’ és la culminació d’una sèrie de llibres d’excursi· onisme obra de n’Antoni Cabré Puig. Aquest metge, col·legiat al Col·legi de Metges de Tarragona, ha treballat de bracet amb l’edi· torial vallenca Cossetània des del 1999 per aconseguir que aquestes rutes ens arribin a nosaltres. La finalitat d’aquestes guies itineràries és donar a conèixer indrets, racons i paisatges de l’en· torn de la Província de Tarragona. Hi ha trenta itineraris repartits des del nord dels camps de Tarra· gona fins a arribar a les terres de l’Ebre. Classificats amb uns dígits a l’inici de cada itinerari, ens in· formarà fàcilment del seu nivell de dificultat. Tothom que hi posi il·lusió, però també les cames, estarà capacitat per fer aquestes excursions. Però en el llibre ‘Entre el Gaià i l’Ebre, 30 excursions inèdites’ no només es tracta de caminar. Tam· bé hi ha espai per a la gastrono· mia. Entaular-se amb companys de caminada en un dels molts restaurants que el territori dis· posa és un plaer al llarg del camí i aquest exemplar en recomana diversos. Entre tots els itineraris que hi ha al llibre, des del COMT us re· comanem el primer. Un viatge pel temps que permetrà conèixer els tres castells de “MARCA”, és a dir, de Frontera. El riu Gaià va delimitar durant segles la fronte· ra entre els territoris cristians i els dels àrabs. Per això, el Gaià va servir per delimitar les dues Catalunyes. La Catalunya Vella, i la Catalunya Nova. Recorrent aquest itinerari po· dreu visitar els castells de Selmella, de Vallespinosa i de Saburella. El recorregut que segueix el riu està farcit de castells que van ser cons· truïts entre els segles X i XI. El de Setembre 2019
Saburella, amb les seves tres torres cilíndriques, és posterior i data del segle XII. A mig camí d’aquesta ruta, passa· reu pel molt amagat i preciós llogar· ret de Vallespinosa. Només per co· nèixer i visitar aquest poble ja val la pena caminar aquest circuit. Aquí el seu autor en recomana esmorzar a l’amagat entorn de la seva font, situ·
ada sota el poble, a tocar del barranc de Comadevaques. Acabarem la caminada a Can Fi· gueres, una masia restaurada que fa goig i que, en l’actualitat, és un restaurant. Aquí podreu dinar i gau· direu de la gastronomia que una parella de l’Espluga de Francolí, que regenten el local, us oferiran. ¡Bon profit!
25 VIDA COL·LEGIAL
Fotografia de família del assistents a l’acte.
Tarragona acull la IX Jornada Cultural El barri del Serrallo va ser la zona escollida per celebrar l’acte on es van fer entrega dels premis dels metges artistes Gairebé una setantena de persones vingudes d’arreu del territori català es van donar cita a Tarragona per celebrar una nova Jornada Cultural. Enguany se celebrava la novena edi· ció i, per a Tarragona, va ser un acte farcit d’emotivitat, ja que la primera Jornada Cultural, celebrada el 2010, va tenir lloc en la mateixa localitat. La jornada va començar amb l’ar· ribada dels companys de Barcelona, Lleida i Girona al barri mariner del Serrallo. Després de la recepció, els participants els participants van pu· jar a bord d’una embarcació del ti· pus golondrina per navegar per tota la zona del port. Els assistents van poder descobrir el litoral tarragoní a bord del vaixell que, durant gairebé dues hores, va recórrer les tranquil· les aigües que banyen Tarragona. En tornar a terra després de la tra· vessa, els assistents es van apropar fins al Teatret del Serrallo. Aquest recinte va ser l’espai escollit per allotjar l’entrega de premis dels metges artistes. El representant del Port de Tarragona, el Director de Port Ciutat, el senyor Gabriel Mas, va ser l’encarregat d’obrir la gala. Tot seguit, l’Il·lustre president del Col·legi de Metges de Tarragona, el Dr. Fernando Vizcarro, va voler destacar els orígens d’aquesta diada
Premiats i Vocals jubilats de Catalunya.
recordant que la Jornada Cultural “van néixer fruit de les sinergies que es van crear entre el vocal de met· ges jubilats de Barcelona, en aquell moment el Dr. Joaquim Ramis i el nostre vocal, el Dr. Jaume Fontanet”. Després dels parlaments va arri· bar el moment de l’entrega de pre· mis. A continuació es detallen els guardonats i els Col·legis que van fer entrega dels premis. - Premi de Poesia, entregat pel Col· legi de Metges de Lleida recaure en el Dr. Izaga Espinosa. - Premi de Fotografia, entregat pel Col·legi de Metges de Girona va re· caure en el Dr. Esteve López. - Premi de Cinema va quedar de· sert però es va presentar, fora de
concurs, una pel·lícula rodada pel Dr. Fontanet, vocal de la vocalia de jubilats de Tarragona, en els anys 70. - Premi de Narrativa, entregat pel Col·legi de Metges de Barcelona, va recaure en el Dr. Josep Ramon Ger· mà. - Premi de Dibuix i Pintura, entre· gat també pel Col·legi de Metges de Barcelona, va recaure en el Dr. Jordi Altimiras. En acabar l’acte es va realitzar un dinar de germanor i la jornada va fi· nalitzar amb una visita teatralitzada al museu que el Port de Tarragona. De la mà de dos actors, els assistents van poder descobrir els secrets de la història del port de Tarragona. Setembre 2019
26 OPINIÓ
Serveis d’urgències hospitalàries Dra. Carmen Boque Col·legiada núm. 4302327
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la urgència mèdica com “l’aparició fortuïta en qualse· vol lloc o activitat d’un problema de causa diversa i gravetat variable que genera la consciència d’una necessitat imminent d’atenció per part del subjecte que la pateix o de la seva família”. Segons el CatSalut, du· rant l’any 2017 els serveis sanitaris catalans van atendre gairebé 7,5 milions d’urgències (3,2% més que l’any 2016) això vol dir 998 urgències per cada 1000 pacients. Aproximada· ment la meitat d’aquestes urgències es veuen en els serveis d’urgències hos· pitalàries (SUH) però tan sols se n’ingressen del 9 al 13%. No solament això, sinó que per al 57,2% dels usuaris, el SUH de la xarxa pública és el primer dispositiu utilitzat en cas de necessitat. Els SUH duen a terme una acti· vitat intensa i ben diversa. Atenen des de patologies amb risc vital que requereixen atenció immediata, fins a un grup important de pacients (al voltant del 40-50% del total) que podrien ser atesos en d’altres cen· tres d’atenció primària o en dispo· sitius d’atenció urgent disponibles 24 hores amb una resolució inter· mèdia. També hi ha un 15% de la població (ancians, pacients fràgils o amb patologies cròniques) que uti· litzen els SUH de manera recurrent a causa de reaguditzacions de les se· ves patologies. A què és deguda aquesta de· manda d’assistència elevada i en Setembre 2019
creixement progressiu dels SUH? L’envelliment de la població amb el conseqüent increment de les pato· logies cròniques, l’accessibilitat dels SUH oberts 24 hores 365 dies, la de· mora en l’atenció electiva, les altes expectatives, la confiança en l’aten· ció hospitalària i l’actual cultura de
la immediatesa en són les causes. Això ens porta a una alta afluèn· cia, que si bé és discontínua en el temps, té una distribució horària bi· modal bastant típica. Aquest fet ens obliga a planificar els recursos as· sistencials per adaptar-los a les ne· cessitats, ja que ens trobem amb la coincidència en el temps diferents pacients que consulten de forma simultània. Tenim doncs una neces· sitat de prioritzar l’assistència per adaptar-la als recursos existents, i el criteri fonamental és la presumpció de gravetat, utilitzant un sistema de triatge habitualment a càrrec d’una infermera experimentada. El sistema de triatge més utilitzat en l’actualitat és que té 5 Nivells de gravetat. Aquests van des del I que és el pacient que necessita reani·
mació immediata, II emergència, III urgència amb potencial risc vital, IV urgència menor sense risc vital i V per la patologia no urgent. Recor· dem que els nivells IV-V represen· ten aproximadament el 50% del to· tal, tot i que hem de considerar que urgent no sempre és greu i viceversa perquè de vegades la patologia greu no és urgent i potser una troballa casual. En medicina d’urgències és pri· mordial arribar a un diagnòstic rà· pid de la patologia per aquells pa· cients que han d’anar a quiròfan o ingressar-lo en una UCI. En d’altres, el diagnòstic no arriba fins després d’un període més o menys llarg de l’observació amb necessitat de proves complementàries o, fins i tot, aquelles situacions en les quals el diagnòstic no s’assolirà a urgències i re· querirà derivacions a con· sultes de diferents especi· alistes. Els pacients i familiars, sigui quina sigui la seva situació, presenten un alt grau d’ansietat degut a l’aparició sobtada i greu d’un procés clínic però, d’altres ve· gades, també degut a l’expectativa d’una solució ràpida del seu proble· ma que finalment es veurà frustra· da. Tots aquests factors esmentats fan que els professionals d’urgènci· es hagin, tot sovint, de treballar en un entorn de saturació en el que han de prendre decisions complexes de forma ràpida i saber gestionar situa· cions amb alta càrrega emocional de forma efectiva i empàtica. Per això, han de tenir una capacitació, una formació i una experiència especí· fiques. Actualment, i a diferència de la majoria dels països europeus, no existeix en el nostre país l’Especiali· tat de Medicina d’Urgències i Emer· gències. Esperem que el nou Govern posi fi a aquesta anomalia.
27 OPINIÓ
Trobades amb sal i pebre més decorós. Ningú li va fer cas. “A ell li agrada viu· re així— li van respondre— És un home de molt mal geni i tracte impossible, no hi ha res a fer”. Durant el concert que va seguir a l’esplèndid sopar es van tocar, naturalment, peces de Beethoven, el qual va morir cinc anys més tard.
Dr. Pere Sanvisens Col·legiat núm. 4300889
VISITA DE TICIÀ A MIQUEL ÀNGEL El pintor i escriptor Giorgio Vasari, au· tor de biografies de cèlebres pintors, ens refereix aquesta interessant anècdota. Vasari havia rebut l’encàrrec del carde· nal Farnesi d’oficiar de cicerone durant l’estada a Roma de Ticià Vacelli, el gran pintor venecià que en aquell moment, als 67 anys i en la plenitud del seu ofici, era tributari del reconeixement general pel valor de la seva extraordinària qua· litat artística. Mentre estava pintant per encàr· rec d’un noble local la Danae, en un moment donat truquen a la porta del taller. Era Vasari que, complint el seu encàrrec, volia presentar-li l’insigne, i ja vell, Miquel Àngel. L’artista, un veri· table tità que dominava l’escultura i la pintura supremament, tenia fama d’es· querp i malhumorat. Tothom coneixia que aquell artista florentí era el mestre per antonomàsia, cosa de la qual n’era plenament conscient. De manera que, fins i tot, Ticià es va sentir honorat per la visita. Miquel Àngel va entrar i es va detu· rar davant el quadre que pintava Ticià, la Danae. El va estar mirant atentament molta estona. El seu esguard escruta· dor no passava per alt ni el més mínim detall. Després va alabar complidament la ben guanyada fama de l’artista i va sortir acompanyat de Vasari. Aquest, que intuïa alguna cosa, va arrencar al· gun comentari del vell mestre. Miquel Àngel, va fer llavors una observació insòlita: “Cal elogiar el mèrit d’aquest home que coneix molt bé l’ús del color –digué- però caldria que aquests vene· cians fossin més estrictes en l’estudi del dibuix des de la infància...” TROBADA DE ROSSINI AMB BEETHOVEN Rossini nascut el 1792 a Pesaro, Itàlia
va ser un compositor d’immensa fama, aclamat com a pocs en una època en què l’òpera era viscuda intensament per la gent. La popularitat de Rossini es correspon al seu temperament, afable i obert, amant de la bona vida i sobretot de la bona taula. La seva vida és trufada d’anècdotes. El 1822 en ocasió de l’estada de Rossini a Viena per l’estrena d’una obra seva, va mostrar interès a visitar a Beethoven, reconegut ja com un dels millors com· positors de tots els temps. Les escales de l’immoble eren ròne· gues i brutes, l’àtic en què vivia el geni era indescriptible. Absolutament deixat i desordenat, sense cap mena de neteja. El poeta que acompanyava Rossini va picar el terra amb els peus perquè les vibracions indiquessin a Beethoven, completament sord, que eren allí. Ros· sini va quedar astorat davant la mirada profundament trista d’aquell home en· congit, de celles espesses i ulls petits i penetrants. El compositor alemany ja coneixia l’obra de Rossini i li va elogiar la del Barber de Sevilla. “Vostè ha de seguir fent òpera bufa. Els italians pel seu temperament me· ridional no poden fer mai coses serio· ses...” Rossini no es va donar per ofès i va expressar-li la seva satisfacció per haver-lo pogut conèixer i poder mani· festar-li la seva admiració. Tot això ho anava escrivint el poeta, traduït, en un quadernet que passava a Beethoven, el qual, commogut, va mi· rar Rossini tot dient: “Jo, senyor, sóc un pobre desgraciat”... Rossini va quedar aclaparat per aquelles amargues parau· les i va aprofitar la recepció fastuosa celebrada aquella nit en el seu honor, al palau del príncep de Metternich, per fer veure la injustícia que suposava el descuit en el qual es tenia a aquell gran home i fins va voler propiciar una subs· cripció per l’adquisició d’un habitatge
RAYMOND CHANDLER COL. LABORA AMB BILLY WILDER Billy Wilder era un hàbil però corro· siu director austríac establert als EUA. S’havia proposat rodar un film anome· nat “Perdición” basat en una novel·la negra de James M.Cain. Per escriure el guió necessitava un col·laborador i Cain no estava disponi· ble, aleshores, va cridar a R.Chandler, també autor de novel·les negres però que desconeixia la tècnica del guió ci· nematogràfic. Chandler era un tipus de mitjana edat, alcohòlic, que pretenia haver deixat la beguda i un empedreït fumador de pipa. Hi havia Wilder i un col·laborador que li van explicar de què anava l’assumpte. R. Chandler no va entendre res i va dir que tornaria la setmana vinent amb un guió i que volia mil dòlars. Wilder va dir més endavant que el pitjor de Chand· ler no era que no tingués idea de fer un guió, sinó que creia que en sabia. A la setmana següent Chandler es va presentar amb 80 pàgines escrites i di· ent que no estava acabat però que ja ho acabaria i que, de tota manera, volia els mil dòlars. Els altres dos es van mirar entre ells. Wilder va consultar l’escrit, ple de tecnicismes com: encadenats, tancats, apertures en negre... concep· tes que no necessitava i se’n van desfer de seguida. Llavors el van fer seure i li van dir: “Miri, vostè el que farà serà co· mençar de nou amb el senyor Wilder, la feina els portarà de deu a dotze setma· nes i vostè cobrarà dos mil dòlars per setmana”. La col·laboració entre els dos homes va ser un infern del qual Chandler va dir que no es recuperaria, però el film re· sultant va ser una veritable obra mestra del gènere (Double indemnity, 1944). Notes extretes del llibre biogràfic d’Ed Sikov Setembre 2019
28 VIDA COL·LEGIAL
El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social Dr Ferrer amb el seu fill Lucas.
El Dr. Sirvent amb el seus fills Leo i Max.
La Dra. Boixadera amb la seva filla Laia.
La Dra. Bonilla amb la seva filla Sofia.
La Dra. Cadenas amb la seu fill Hugo.
La Dra. Gaya amb el seu fill Pol.
La Dra. Llorach amb la seva filla Teresa.
Setembre 2019
29 VIDA COL·LEGIAL
La Dra. Miranda amb les seves filles Lea i Eiden.
La Dra. Prieto amb la seva filla Emma.
La Dra. Puerto amb la seva filla Ivet.
La Dra. Boixadera amb la seu fill Andreu.
Els Drs. Cheda i Villavicencio amb el seu fill Lucas.
Els Drs. Romero i Barrio amb el seu fill Fèlix.
Els Drs. Manzanares i Coll amb el seu fill Pau.
Els Drs. Reynoso i Rodolfo amb el la seva filla Sofía.
Setembre 2019
30 VIDA COL·LEGIAL
Curiós costum passat de moda Dr. Pep Giné i Gomà Col·legiat núm. 4300489
Us vull contar una història familiar que, en el moment que la vaig conèi· xer, em va semblar entranyable. Els meus avis (materns) eren de La Riba (Alt Camp) i eren paperers. Tenien una fàbrica de paper que l’anome· naven “el molí més amunt” per ser la primera que rebia l’aigua i podien produir el millor paper. Es tractava d’una família d’empresaris d’allò més tradicional. L’avi, era l’hereu. El seu germà segon va ser un clergue d’alça· da, ja que va arribar a ser el Cardenal “Primado de España” i està enterrat a la Catedral de Toledo. Tenien uns costums propis i una gastronomia particular que vés a saber d’on la van adquirir. Eren d’aquesta mena de gent benestant que són com d’una aristocràcia catalana, sense títols. Vaja, els que sou de per aquí, ja sabeu el que és això. Expliquen que el meu avi, cada di· marts de carnaval, muntava una festa per a tots els treballadors de la fàbri· ca. Era el dia de la Cassola Ribatana. Àpat que havia de cuinar l’àvia, es· cudellar l’avi i, tots plegats, vestits de “vint-i-un botons”, dinaven i després ballaven al voltant de “la taula del comptador”. Una taula llarguíssima on les dones hi comptaven el paper fabricat: 24 fulls, una mà; 20 mans, una resma i 20 resmes, una bala o “fardo”. Aquest dia servia de taula de menjador de treballadors i amos, com a germanor entre emprenedors i obrers, obrers i emprenedors. Vaja, un acte de conciliació sindical o una cosa així... Aquesta tradició deien que venia de lluny. La família Gomà fabrica· va paper a La Riba, almenys des de la segona meitat del segle XVIII, on potser van arribar des del poble de Pira. D’altres opinen que a la segona meitat del XVII ja hi eren allí, i potser de molt abans...Temps enrere vam fer una mena de recerca o metanàlisi Setembre 2019
familiar. Vam descobrir que aquesta cassola ja ve reflectida en el “llibre de Coch”, del Mestre Robert, al segle XV; en el llibre del franciscà Josep Orri, al segle XVIII; en el llibre “La Cuynera Catalana”, del segle XIX; en el “Nou Manual de cuinar amb tota perfecció” i en “La Teca”, de l’Ignasi Domènech, on ja l’anomena cassola ribatana (Pep Salsetes, 2009). En la recepta hi ha una barreja de
carn amb sucre, mel i canyella, que fa una mica estrany pel nostre paladar actual. Però... fins que no ho proves, no saps si resulta prou harmònic o no. Cal recordar que aquesta era una manera de cuinar d’abans que es co· neguessin les fruites, verdures, tu· bèrculs i la xocolata que van arribar de l’altre cantó de l’Atlàntic, però que de fet, es van popularitzar molt més tard. Hi ha una anècdota que ajuda a posar les coses al seu lloc. Expliquen que, a la guerra del francès, els fran· cesos van haver de convèncer als pa· gesos de Valls de què plantessin pa· tates, a punta de fusell. Els vallencs, asseguraven que es tractava de tubèr· culs del diable, pel fet que les fulles i les branques són verinoses...
CASSOLA RIBATANA INGREDIENTS (per a 8 persones) • Un jarret de be o de vedella d’uns 200 grams • Papada i morro de porc, uns 200 grams • 100 grams de carn magra • Una llonganissa de 100 grams (anomenada botifarra crua, fora de les nostres contrades) • Una botifarra negra d’uns 100 grams • Un pit i una ala de gallina de 200 grams • Dues fulles de llorer • Deu grams de llard o mantega • Quatre ous • Una branca d’api • Una ceba grossa • Dos clavells • 30 grams de sucre • Una cullerada sopera de mel • Una branca de canyella • Pebre negre, sal i oli d’oliva • Galets per fer la sopa • Pa ratllat un polsim • Pomes • Cireres PREPARACIÓ Agafeu totes les carns, l’api, el llorer, la canyella i la ceba (en què hi haureu cla· vat els clavells). Ho poseu en una olla amb força aigua. Salpebreu i ho feu bullir. Aneu retirant les carns a mesura que es vagin coent. Amb el brou, hi fareu uns sopa afeginthi galets. Reserveu una mica de brou, per coure pomes tallades a grills i cireres que serviran d’acompanyament a les carns. Les carns, les trossegeu a daus d’un
centímetre de gruix, aproximadament. Hi afegiu el sucre, la mel, corregiu de sal i de pebre, hi afegiu un raig d’oli i els ous de· batuts. Ho barregeu. Agafeu una cassola gran, que no sigui massa alta. La unteu amb mantega o llard i l’empolvoreu amb pa ratllat. Hi afegiu la barreja i la poseu quinze minuts al forn fins que qualli. Quan estigui cuita, la canvieu a una sa· fata de servir on fareu les partions per cadascú. L’acompanyareu de poma cuita i cireres cuites amb el brou (com hem dit al paràgraf anterior). A taula, de primer, la sopa. De segon, la partió amb l’acompanyament. I de pos· tres, el què hi hagi. Serviu el vi amb porró, però... no cal que sigui barat. El millor vi dignifica el porró. Nota: aquesta recepta està recollida al receptari “Cuina de Quiròfan” del Pep Giné.
31 GASTRONOMIA
Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com)
MAGRET D’ÀNEC A LA BRASA AMB COUS COUS I CHUTNEY DE MANGO Ingredients: 1 Magret d’ànec Per al chutney de mango: -2 Cullerades de ceba tallada petita -½ Mango madur -Una cullerada de café de sal i pebre -Una cullerada sopera de vinagre de vi blanc -1 Bitxo petit -Dos cullerades soperes de sucre morè -1 Branqueta petita de canyella Per al cous cous: Un got petit de cous cous Dos gots petits d’aigua
Farem un petits talls al magret per la part del greix, sal pe· brem i posem a la brasa per la part del greix fins que quedi ben daurat, donem el tomb i que es dori per l’altre costat. Reservem. En un bol posarem el cous cous amb sal, pebre i espècies al gust, com per exemple herbes de Provença, calentem l’aigua i quan bulli la posem al bol amb el cous cous i tapem her· mèticament amb paper de film, deixem reposar fins que el cous cous hagi absorbit tota l’aigua. En una sarten petita posem tots els ingredients per fer el chutney de mango, quan ja estigui reduït i una mica caramel·litzat retirarem la branqueta de canyella i el bitxo. Tallem el magret i el posem al forn, mentrestant posem al fons el cous cous sal, trèiem el magret del forn que quedi rosat per dins i el posem a sobre del cous cous, al costat posem el chutney de mango.
L’ACUDIT
Setembre 2019
ASSEGURANCES PER A METGES
Confiança mútua De metge a metge
MutualMedica
No hi ha ningú millor en qui confiar el teu futur, els estalvis, el teu dia a dia i la teva família que en qui millor et coneix.
@MutualMedica
www.mutualmedica.com infomutual@mutualmedica.com · 900 82 88 99 #confianzamutual
La Mutualitat dels Metges