1r. trim. 2013 - Núm. 183
GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA
Nova recepta privada Entrevista al president Nou servei de Es presenta el Pla de Salut als professionals de la Comissió Protecció de del Camp de Tarragona Deontològica Dades per a metges
3 SUMARI
Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch
6
ACTUALITAT
10
ACTUALITAT
Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Mercè Veciana Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació
Nova regulació de la recepta mèdica privada Els professionals fan balanç del Pla de Salut
14
ENTREVISTA
16
METGES AMB HISTÒRIA
18 26
Antoni Labad, president de la Comissió de Deontologia del COMT Antoni Cabré, ginecòleg i apassionat senderista VIDA COL·LEGIAL
El president de la Diputació inaugura la mostra de Metges Pintors OPINIÓ
Reflexions en temps de crisi i la modernitat de l’ètica mèdica
Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació. 01/02/03 2013
5 EDITORIAL
“Trobar la manera de captar recursos es converteix en una operació d’urgència, i més si considerem que el problema del sistema és que està infrafinançat.” Fernando Vizcarro Bosch. President del COMT
Optimització dels recursos sanitaris El sistema sanitari català és òptim, està reconegut arreu del món perquè ha sabut combinar el sistema públic i el concertat, sota un model mixt. Ara bé, el que sí hem de definir és quin tipus de gestió és el més adequat, el model més eficient, perquè és evident que ens calen més recursos. Tot i que hi poden haver diferents models de governança, hauríem de poder avaluar els existents en tots els seus paràmetres per determinar quin és el millor. Una bona gestió dels centres sanitaris representa reinvertir els beneficis en la millora de la sanitat, dels professionals i dels treballadors i, per això, necessitem més recursos. Les retallades i la manca de recursos posen en perill el model de salut català, reconegut per la seva excel·lència arreu del món. Trobar la manera de captar recursos es converteix en una operació d’urgència, i més si considerem que el problema del sistema és que està infrafinançat. Com aconseguir això? Doncs primer de tot millorant el finançament estatal. Potser s’haurien de plantejar més impostos progressius o taxes, atenent les capacitats de les persones. Una altra manera d’aconseguir incrementar els
recursos és concentrant empreses públiques múltiples o també concentrant serveis d’excel·lència almenys funcionalment. Tot això produiria un estalvi a mig o llarg termini. També caldria disminuir la variabilitat clínica, que es facin guies de pràctica clínica i protocols per reduir despeses innecessàries en temes de salut. I potser, el següent pas seria revisar la cartera de serveis i avaluar-la no per criteris econòmics sinó per resultats de salut. D’aquesta manera es poden eliminar els serveis que no responguin al principi de cost-eficiència i es poden treure proves repetitives. Això sí, s’ha de garantir que en la cartera de serveis hi estiguin inclosos tots els problemes de salut amb la màxima garantia. En definitiva, cal una política de salut pública, de medicina preventiva ben desplegada i d’educació sanitària. Amb aquesta millora de l’eficiència farem sostenible el sistema. Cal aconseguir el consens polític per emprendre reformes polítiques per a la sostenibilitat del sistema sanitari, malgrat la poca voluntat que es percep de la gran majoria de partits polítics. Retallar més en sanitat pot ser temerari.
01/02/03 2013
6 ACTUALITAT
S’implanta un nou model de recepta mèdica privada L’objectiu és tenir un control més exhaustiu del recorregut del medicament. El Real Decreto 1718/2010 ha modificat moltes de les condicions de prescripció i els aspectes formals de la recepta mèdica, derogant la disposició fins ara vigent de 1984. Aquestes noves condicions i el nou model de recepta mèdica s’estan complint obligatòriament des del 21 de gener d’enguany. A continuació us facilitem un resum de les condicions de prescripció i dels aspectes formals més rellevants, així com un model de recepta mèdica privada en paper que és la única recepta vàlida actual. Aquest model ha estat consensuat entre els quatre col·legis de metges de Catalunya. Condicions de prescripció: • Únicament es pot prescriure un sol medicament i un sol envàs en cada recepta, excepte en el següents casos: Es podran prescriure fins a quatre envasos: • Presentacions en unidosi i per via parenteral del grup terapèutic “J01 Antibacterianos para uso sistémico”, excepte els subgrups J01E, J01M i J01R. En cas de presentacions orals es podrà prescriure fins a dos envasos, sempre que aquests tinguin la mateixa Denominació Comú Internacional, dosi, forma farmacèutica i format. • Vials multidosi (excepte cartutxos multidosi) del grup terapèutic A10A “Insulinas y análogos”. • Medicaments de diagnòstic hospitalari. 01/02/03 2013
Els metges de la medicina privada estan utilitzant aquestes receptes des de finals de gener.
Es podran prescriure fins a sis envasos: • Les presentacions de medicaments autoritzats en unidosi quan l’embalatge primari coincideixi amb el seu acondicionament primari. (Resolución de 23/3/2011 de la DGFyPS). • Fórmules magistrals i preparats oficinals: no es podran prescriure conjuntament en una mateixa recepta amb altres medicaments, i en cada recepta només es podrà prescriure
una fórmula magistral o un preparat oficinal. • Termini màxim de dispensació: 10 dies naturals des de la data de la prescripció excepte les vacunes individualitzades antialèrgiques i vacunes individualitzades antibacterianes, el seu termini de validesa serà de 90 dies naturals. • Dispensacions successives de tractaments crònics o medicaments de prescripció renovable: es consig-
7 ACTUALITAT
No és possible la prescripció conjunta de medicaments i de productes sanitaris El termini màxim de durada d’un tractament que pot ser prescrit amb la recepta és de tres mesos
narà obligatòriament la data de la prescripció o la data prevista per a la dispensació, indicant-se el número d’ordre de dispensació de cada recepta mèdica. • En qualsevol cas, el termini màxim de durada d’un tractament que pot ser prescrit amb la recepta és de tres mesos, ampliable fins a sis en cas de que les administracions sanitàries així ho determinin per a tractaments crònics. • La prescripció conjunta de medicaments i de productes sanitaris no és possible. • Estupefaents: resten exclosos d’aquesta nova regulació i es continuen regint per la seva normativa específica. Aspectes formals de la nova recepta mèdica privada en paper: Format. Té de dos cossos: 1. Un cos constituït per la recepta pròpiament dita (que quedarà en poder de l’oficina de farmàcia). 2. I un altre cos que és un full
d’informació per al pacient, que ha d’estar clarament diferenciat de la recepta com un separable de la recepta o com un imprès independent. És important remarcar que, amb aquesta nova norma, les oficines de farmàcia han de conservar la recepta un cop dispensat el medicament, fet pel qual serà imprescindible omplir i entregar al pacient el full d’informació per a que pugui seguirse la pauta indicada o aquelles altres recomanacions que pugui efectuar el metge en el moment de la prescripció. La mida aproximada del paper ha de ser de 22x12 cm.
No es podran prescriure conjuntament en una mateixa recepta amb altres medicaments les fórmules magistrals i preparats oficinals
Dades obligatòries Del pacient Nom i dos cognoms i any de naixement. DNI o NIE. Del medicament Denominació del principi actiu o denominació del medicament. Dosificació i forma farmacèutica i, si s’escau, l’esment dels destinataris 01/02/03 2013
8 ACTUALITAT
(lactants, nens, adults). Via o forma d’administració, si és necessari. Format: nombre d’unitats per envàs. Nombre d’envasos a dispensar. Posologia: nombre d’unitats d’administració per presa, freqüència de preses i durada total del tractament. 01/02/03 2013
Del prescriptor Nom i dos cognoms. Adreça i població de l’exercici professional. Número de col·legiat i l’especialitat oficialment acreditada que exerceix. Signatura estampada personalment un cop complimentades les altres dades de la recepta.
Altres dades Data (dia, mes i any). Data prevista de la dispensació (dia, mes i any). Número d’ordre en cas de tractaments successius o crònics. Visat de les administracions sanitàries, en el seu cas. Informació de protecció de dades en el cos de la recepta.
9
Suport majoritari dels Col·legis de Metges a la presidència de Juan José Rodríguez Sendín La participació va ser del 95% de l’electorat El doctor Juan José Rodríguez Sendín obté el suport del 82,6% de vots (43 vots), en la seva reelecció com a President del Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM), en unes eleccions amb una àmplia participació, del 95% de l’electorat. La celebració de les eleccions a la Presidència del Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM) ha suposat un suport majoritari al doctor Juan José Rodríguez Sendín, que ha estat reelegit com a President amb el 82,6% dels vots en una jornada que s’ha caracteritzat per una àmplia
participació, del 95% de l’electorat, constituït pels 52 Presidents dels Col·legis de Metges d’Espanya. El president de l’OMC va obtenir 43 vots favorables i 6 vots en blanc. Rodríguez Sendín repeteix així en la presidència del màxim organisme de representació dels metges i afronta el seu segon mandat. Prèviament a la seva primera legislatura de quatre anys com a President, va exercir el càrrec de Secretari general de la corporació durant set anys, i amb anterioritat el de Vocal nacional de metges titulars. Altres càrrecs que s’han renovat en aquestes eleccions han estat els de Sotsecretari i Tresorer. Per a la
Sotsecretaria concorria a la reelecció Jerónimo Fernández Torrent com a candidat únic, qui va obtenir un suport del 80,3% de l’electorat. El sotsecretari reelegit va ser elegit amb un total de 53 vots a favor i 8 en blanc.
Truca
977 24 44 66
Vine Av. Vidal i Barraquer nº 27
Mira Aquí tens el teu nou espai per viure...
ACAOBRA BAD A! S ÚLTIM PISOS
w w w. 9 c e n t r e . c o m
comercial@ambientia.es 01/02/03 2013
10 ACTUALITAT
Més de 200 professionals sanitaris de Tarragona fan balanç del Pla de salut Es van presentar els projectes per millorar l’atenció sanitària Durant la jornada, que va estar presidida pel Conseller de Salut, Boi Ruiz, es van presentat algunes de les experiències d’èxit que s’han implementat a Tarragona en els darrers mesos. El Conseller de Salut, Boi Ruiz, va presidir la jornada en què van participar més de 200 professionals sanitaris de la Regió Sanitària Camp de Tarragona amb l’objectiu d’analitzar el grau d’implementació del Pla de salut 2011-2015. En la jornada es van presentar alguns dels projectes que es duen a terme al territori per tal de millorar l’atenció sanitària, la qualitat de vida 01/02/03 2013
de les persones i la sostenibilitat del sistema sanitari. El professionals de la Regió Sanitària i dels diferents proveïdors van exposar les seves experiències sobre com es pot integrar la salut pública comunitària en el model assistencial, sobre la millora de la resolució en l’atenció primària, les aliances estratègiques entre hospitals, l’atenció a la cronicitat, el major enfocament cap als pacients o les famílies i la transformació del model. Experiències a la Regió Sanitària Camp de Tarragona Entre els projectes que han aconseguit resultats a la Regió Sanitària
Camp de Tarragona i que es van exposar durant la jornada destaquen, entre d’altres, la integració pediàtrica urgent, l’experiència en teledermatologia a Valls, l’atenció al pacient complex a l’Alt Camp o la consulta virtual d’atenció primària i especialitzada implantada al Vendrell. L’experiència realitzada a Calafell mosta com s’ha integrat la salut pública comunitària en el model assistencial. En aquest sentit, l’Agència de Salut Pública, els serveis de salut de l’Ajuntament i l’atenció primària del municipi de la Xarxa Santa Tecla han col·laborat per tal de dur a terme accions com la revisió dels menús escolars, l’acreditació de restaurants amb distintiu AMED, o la realització de
11 ACTUALITAT
La teledermatologia o l’atenció al pacient complex són alguns dels projectes del Pla de salut que han millorat l’atenció al territori. L’acte es va celebrar el 6 de març en el Seminari Centre Tarraconense i va comptar amb la presència del conseller, Boi Ruiz i tots els agents del sector salut de la demarcació.
marxes nòrdiques i caminades populars per a la població. Totes aquestes actuacions s’han programat de forma conjunta entre els tres actors. Així mateix, pel que fa a la consulta virtual d’atenció primària i especialitzada des de l’Hospital del Vendrell de la Xarxa Sanitària Santa Tecla, tres àrees bàsiques de salut compten amb quatre especialitats amb interconsulta entre el metge de capçalera i l’especialista. Amb aquesta pràctica el metge de capçalera rep la informació de l’especialista i el deriva quan és un símptoma més específic i es dóna més seguretat de cara al pacient. Aquest projecte ha suposat fer més eficient i sostenible el sistema i donar una atenció més personalitzada als usuaris. En aquest sentit, també s’ha analitzat l’experiència en teledermatologia i teledermatoscòpia impulsada per l’Hospital Pius de Valls a l’Alt Camp i a la Conca de Barberà. Una altra de les accions fetes al territori és l’aliança estratègica entre diversos hospitals: l’Hospital Universitari Joan XXIII, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l’Hospital Verge de la Cinta i l’Hospital de Bellvitge. En aquest sentit, s’han integrat els dos serveis de cirurgia toràcica dels hospitals Sant Joan de Reus i Joan
XXIII, i s’ha creat un equip quirúrgic únic coordinat per l’Hospital de Bellvitge. L’equip quirúrgic és itinerant i ha homogeneïtzat l’oferta de la Regió amb una major qualitat per a la població i amb una atenció pròxima a la ciutadania, ja que pot fer les intervencions indistintament a Reus o Tarragona, depenent únicament de la patologia. Aquesta experiència ha permès establir la col·laboració entre centres i equips assistencials per donar una oferta equitativa. En relació a l’atenció al pacient crònic complex, els agents implicats en aquest projecte han estat l’ICS, el Pius Hospital de Valls i l’EAP Alt Camp-Oest. Gràcies a aquesta experiència, aquests pacients amb una o més patologies en fases avançades i de difícil maneig, que requereixen sovint serveis sanitaris i molta medicació, estan identificats pels proveïdors esmentats i tots tenen accés a la mateixa història clínica del pacient. Aquest fet ha provocat que no s’hagin de repetir proves i que el sistema d’atenció sigui més eficient. Així mateix, s’ha analitzat la integració i participació dels usuaris i les famílies en la gestió de la salut mental al territori, amb una experiència duta a terme per l’Institut
Pere Mata i la FECAFAMM (Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental). En aquest sentit, s’ha promogut la participació dels familiars i usuaris en la presa de decisions i en l’elaboració del pla terapèutic, i s’ha definit la cartera de serveis a les famílies amb atenció individual per part de professionals especialitzats en teràpia familiar, així com també l’atenció multifamiliar –serveis de rehabilitació comunitària i atenció precoç als trastorns psicòtics incipients. A més, s’ha inclòs als usuaris dins la comissió d’investigació de l’Institut Pere Mata. Pel que fa a la integració de l’atenció pediàtrica urgent, tots els proveïdors de la Regió Sanitària Camp de Tarragona hi estan implicats (ICS, SAGESSA, Xarxa Santa Tecla, Pius Hospital de Valls, GIPSS, SEM i l’EAP Alt CampOest) i ha consistit a homogeneïtzar els protocols d’atenció pediàtrica urgent. En tots els hospitals i centres de la Regió s’atenen nadons i infants que arriben a urgències seguint les mateixes pautes. Aquesta experiència ha aportat, a més de la unificació de criteris i l’atenció urgent de forma homòloga, un valor de qualitat i continuïtat assistencial al territori, ja que s’ha assolit un sistema integrat i resolutiu en l’atenció pediàtrica urgent a tots els nivells del territori per mitjà de l’estandardització de processos amb continuïtat assistencial. 01/02/03 2013
12 ACTUALITAT |LA JUNTA INFORMA
El respecte en front de la vida i la feina Dra. Tani Francesch Freixes Vicepresidenta 2a del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Especialista en geriatria. Metgessa UFISS Cures Pal·liatives de l’Hospital Universitari Joan XXIII. Facultatiu de Gestió i Prestació de Serveis Sanitaris (GiPSS).
Fa uns dies una companya metgessa de l’Hospital Joan XXIII m’explicava, sensiblement emocionada, una conversa que havia tingut amb el gerent de l’ICS, en que el tracte que va rebre va ser proper, cordial i sobretot respectuós amb ella, fet que la va fer sentir humanament recolzada, professionalment reconeguda i personalment valorada. Em va sobtar molt que aquesta companya, amb molts anys d’experiència, m’expliqués amb tanta sorpresa i amb certa gratitud un comportament d’un responsable jeràrquic que, des de tots els punts de vista, s’hauria de considerar normal, gens extraordinari, i fins i tot exigible. He passat uns dies pensant en tot això i intentant entendre com hem pogut arribar, en el nostre àmbit laboral sanitari, a considerar un tracte educat i respectuós com un fet estrany i poc freqüent. No voldria generalitzar, perquè no seria real ni just, però desgraciadament, a la societat en què vivim i en el moment socioeconòmic i laboral que ens envolta ens trobem, cada cop més, amb uns professionals amb poques habilitats socials i, per dir-ho de manera suau, amb un gran desconeixement de les formes. De totes maneres, penso que aquest fet és més un indicador social que un problema d’empresa. Per a un bon nombre de gestors, sanitaris o no, ‘polítics’ o ‘de carrera’, el tracte amb els seus treballadors s’ha fet impersonal, reactiu, exclusivament economicista i fins i tot cruel. La majoria confon l’agressió amb la sinceritat o amb l’assertivitat, quan en realitat 01/02/03 2013
són dos comportaments totalment diferents. Així doncs, després de donar-hi moltes voltes, i coincidint que la redacció de la revista Galens m’havia demanat un article, he pensat que era encertat i d’actualitat escriure en relació al valor del respecte. En tots els àmbits de la nostra societat existeixen una sèrie de normes que organitzen i donen estabilitat a les relacions entre les persones. Algunes són normes escrites i d’altres són implícites, però sobretot existeix un compromís cívic amb els altres, que ha de regir les nostres relacions personals i laborals. En aquest compromís, el respecte sempre hi hauria d’estar present. Amb respecte construïm un ambient on el compromís i la responsabilitat de cada persona és el més important. La clau: respectar i ser respectat. Malauradament, en les relacions laborals existeixen molts problemes ocasionats per les interaccions d’uns amb els altres. En ocasions, els interessos d’una persona en particular no coincideixen, i és necessari tractar de que siguin compatibles. En altres ocasions, es donen situacions de manca d’educació o, simplement, de falta de camaraderia. En definitiva, falta de respecte envers els altres. El respecte és un valor fonamental a la vida en general i a l’empresa, sobretot si aquesta pertany a l’àmbit sanitari, on el component humà és cabdal. La paraula respecte prové del llatí respectius i significa ‘atenció’ o ‘consideració’. El respecte també inclou mirament i deferència envers l’altre.
El respecte és un valor que permet a l’ésser humà reconèixer, acceptar, apreciar i valorar les qualitats dels altres, així com els seus drets. És a dir, és el reconeixement del valor propi i dels drets dels individus i de la societat. Un tracte amable, educat, transparent i respectuós és l’essència de les relacions humanes, de la vida en comunitat, de la vida en parella, del treball en equip i de qualsevol relació interpersonal. El respecte permet que, a la societat en general, i a l’empresa en particular, es pugui conviure en pau, en el marc d’una sana convivència en base a normes i institucions, i implica reconèixer en un mateix i en els altres els drets i les obligacions. Per això hi ha una frase que sintetitza el valor del respecte: «No facis als altres allò que no voldries que et fessin a tu». Sense respecte no hi pot haver un ambient de seguretat i cordialitat dins d’una empresa. No podem comunicar-nos ni tractar correctament als nostres pacients si abans no ens comuniquem i ens tractem correctament i amb respecte dins de l’empresa i en totes direccions, sigui quin sigui el nostre lloc jeràrquic en l’organització: el respecte implica no considerar-se superior. La superioritat jeràrquica no justifica la manca de respecte, i encara menys el maltracte cap a un company o un subordinat. He trobat un estudi realitzat a 22 països (Mercer) que va permetre identificar els 12 valors de compromís més importants que determinen la motivació personal dels treballadors. Aquest estudi va demostrar que el respecte és el factor amb més impacte entre els treballadors en el moment d’establir un compromís amb l’empresa. L’estudi va demostrar que els directors/gerents/caps lluiten constantment per construir i mantenir el compromís entre els seus empleats. Desenvolupen programes, implementen polítiques de RRHH… però al final, el que realment reforça el compromís del treballador amb la seva empresa és que l’activitat es desenvolupi en un ambient de respecte i reconeixement. Ja fa temps que entre el col·lectiu mèdic hi ha la percepció de que s’ha
13 ACTUALITAT | LA JUNTA INFORMA perdut, per part dels qui ens dirigeixen, el reconeixement al nostre esforç i al nostre compromís amb els malalts malgrat les importants retallades econòmiques i de beneficis socials que estem patint. Seria lògic que fos a l’in revés, que en uns moments en que no es poden oferir millores, o fins i tot es retallen sous i drets, els responsables de les organitzacions ‘mimessin’ els seus metges; però no sembla que aquest sigui el seu objectiu, fins i tot, en moltes ocasions, sembla que és just el contrari. Però també cal fer especial esment a un augment de manca de respecte entre els propis metges, entre uns serveis i altres, entre adjunts i residents, entre els metges de l’atenció especialitzada i els metges de l’atenció primària o socio-sanitària, entre els equips mèdics de recerca, entre caps de serveis, gestors metges... En definitiva, entre nosaltres mateixos, entre companys, entre col·legues. Les enveges dins el propi col·lectiu, els retrets, les lluites partidistes o de poder i, en ocasions, lluites miserables per ser més o obtenir més, que sovint no son altra cosa que almoines.... Tot plegat ens afebleix, no ens fa feliços i tard o d’hora en sortirem tots molt perjudicats. No podem exigir que ens respectin si abans no som capaços de respectar-nos entre nosaltres. Hi ha un desànim, una desesperança que es detecta a la gran majoria dels metges, estiguin treballant a la sanitat pública (Administració pública), com a la sanitat concertada (fundacions privades, consorcis, corporacions…), o a la privada (mútues), i això pot acabar tenint unes conseqüències catastròfiques tant per al propi col·lectiu mèdic com per a les organitzacions i, sobretot, per als pacients. Finalment, amb aquest article vull fer una crida d’atenció a tots: d’una banda als metges, però en especial als que porten les regnes de la sanitat, als polítics, als gestors, als directors assistencials, als caps de servei i als responsables de RRHH, per tal que busquem la manera de fer del valor del respecte el pilar de la nostra relació laboral. És un deure que tenim amb nosaltres mateixos i, especialment, amb la societat. 01/02/03 2013
14 ENTREVISTA
Dr. Antonio Labad President de la Comissió de Deontologia del COMT de Tarragona i Vocal de la Comissió Central de Deontologia
“Defensem el bon exercici de la professió mèdica” El Dr. Antonio Labad, president de la Comissió de Deontologia del COMT de Tarragona, va ser elegit vocal de la Comisión Central de Deontología el passat dia 9 de febrer i per aquest motiu li hem fet la següent entrevista. — Doctor, ens podria dir què és la Comisión Central de Deontología? — Bàsicament és la comissió que assessora el Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos de España (CGCOM) en totes les qüestions i afers relacionats amb l’Ètica i la Deontologia mèdica. — Ètica i Deontologia són el mateix? — No, tot i que són molt properes. La Deontologia fa referència a les normes que regulen l’exercici o l’activitat d’una professió. En el cas de la Medicina, parlem de Deontologia mèdica, i aquesta, tal i com es defineix al Codi de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, és el conjunt de normes per a la recta conducta que el metge ha d’observar en l’exercici de la seva activitat professional. L’Ètica va més enllà de la Deontologia, és a dir, de l’estricte compliment de les normes. L’Ètica és dimensional, pot haver graus que estiguin relacionats amb les actituds i compromisos del metge davant el pacient, els companys o els equips assistencials, com ara l’altruisme, la integritat, l’honradesa, la veracitat, l’empatia, el desig 01/02/03 2013
de millora en el seu exercici professional i la qualitat assistencial. Són recomanacions que es fan per convidar al metge a que aspiri a la màxima excel· lència. — Darrerament es parla molt de la Bioètica. És el mateix que l’Ètica Mèdica? Estan a prop però són diferents. L’Ètica Mèdica està feta per metges i per a metges, tot i que l’objectiu és el servei al pacient i, en definitiva, a la societat. Amb altres professions passa el mateix. Per exemple, a Infermeria. Això no obstant, la Bioètica és una Ètica multidisciplinar i multiprofessional aplicada a les Ciències de la Salut, no tan sols de la clínica, sinó també de la Biologia. — Tornant a la Comisión Central de Deontología, podria dir-nos quines són les seves competències? — La fonamental i que en defineix el marc és la d’assessorar al Consejo General, com ja he dit. Assessorar vol dir que no obliga o vincula els seus informes a l’Organización Médica Colegial, encara que aquesta sempre ha de valorar-los de forma especial. La llista de competències és llarga i està tipificada en el Reglamento de Constitución y Funcionamiento de la Comisión Central de Deontología, aprovat per l’Asamblea General el 16 de novembre de 2012 i que es pot consultar a la pàgina web de l’OMC. Entre les funcions més habituals hi ha les següents:
- L’informe dels expedients disciplinaris que correspon resoldre al CGCOM. - Actualitzar periòdicament el Código de Deontología Médica. L’última versió és de l’any 2011. Per cert, que té com a subtítol “Guía de Ética Médica” per a diferenciar el que deia abans. Una cosa és el Código, normes d’obligat compliment, i Guía, que són recomanacions de màxims a aconseguir. - El passat any 2012 es va publicar el Manual de Ética y Deontología Médica, de 380 pàgines, els autors del qual som o van ser membres de la Comisión Central. Precisament en aquest número de Galens se n’ha fet referència. - Enguany s’està organitzant un curs on-line basat en donar a conèixer l’esmentat manual amb tutories i exposició de casos pràctics relacionats amb cada capítol i interacció alumnes-professors, tots ells metges. - Creació d’Informes o Declaracions, relacionats amb la sensibilitat social respecte a qüestions ètiques, sobre les quals convé posicionar-se i que, un cop aprovades pel CGCOM, si procedeix passen a tenir rang de Código de Deontología Médica. — Qui composa la Comisión Central? — Dotze metges que es renoven per meitats cada quatre anys. Els candidats són proposats pels Col·legis de Metges, els Consells Autonòmics i el Consejo General, i votats en l’Asamblea General del Consejo General. Els candidats han de presentar un currículum on constin les seves activitats desenvolupades, amb atenció especial a si pertanyen o han format part de Comissions Deontològiques Provincials, antiguitat mínima col· legial de 15 anys i presentar declaració de “conflicte d’interessos”. És a dir, no ocupar càrrecs que puguin ser incompatibles amb l’activitat d’aquesta comissió.
15 ENTREVISTA
El Dr. Labad, acompanyat pel president del COMT, en l’acte de presa de possessió com a vocal de la Comisión Central de Deontología.
“L’Ètica va més enllà de la Deontologia, és a dir de l’estricte compliment de les normes. L’Ètica és dimensional, pot haver graus que estiguin relacionats amb les actituds i compromisos del metge davant el pacient, els companys, els equips assistencials...” — Es reuneixen amb molta freqüència? — L’establert és un divendres de 16 a 21 h, i el dissabte següent de 9.30 a 13.30 h, els mesos senars, coincidint amb la darrera setmana del mes. Hi ha una Comisión Permanente formada per quatre membres elegits d’entre els dotze: un president, un secretari i dos vocals que es reuneixen, a més, l’últim divendres dels mesos parells de 16 a 20 h, per tal de preparar les reunions del Pleno, és a dir dels dotze, o solucionar qüestions plantejades pel CGCOM que no requereixin l’assistència del Pleno. — Quin càrrec o funció desenvolupa
vostè en aquesta comissió? — La de vocal. Per a ser escollit membre de la Comisión Permanente els aspirants han de presentar-se voluntàriament, per hi ha un criteri lògic, acceptat en el fur intern de cadascú, que consisteix en portar prèviament uns anys de rodatge a la Comisión com a vocal. No sé si li he dit que ja vaig ser vocal de la Comisión Central del l’any 2007 al 2011, i ara hi torno de nou. — No sé si és preguntar massa, però es presenten molts candidats? — No sé si són molts o pocs, ja que això sempre és relatiu i, sobretot, subjectiu. En aquest cas crec que ens hi vam pre-
sentar 17. Hi havia cinc places, tres van ser per a tres persones que sol·licitaven renovar per un altre període, una altra va ser per a un candidat que mai no havia format part de la Comisión Central i jo, que hi havia estat, però amb un lapse de dos anys sense participar-hi. Només s’hi pot estar vuit anys seguits, però al final dels primers quatre hi ha cessament i la possibilitat d’ésser-ne candidat. — Hi ha algun tipus de relació entre la Comisión Central i les Comisiones Deontológicas Provinciales? — Això és una assignatura pendent. A la Comisión Central hi arriben expedients disciplinaris de recursos interposats davant el Consejo General contra les decisions dels Col·legis en qüestions d’Ètica i Deontologia quan així ho decideix la Comisión Permanente del Consejo General, però això no és tenir relació entre les comissions Central i Provinciales. Sí que està contemplat entre les funcions, a nivell del Reglamento que ja li he comentat, el fet de promoure la comunicació entre les Comisiones de Deontología de los Colegios Provinciales amb la finalitat d’intercanviar informació i experiències en el desenvolupament de les seves funcions, i també el fet de col·laborar en la formació dels membres de les Comisiones de Deontología Provinciales. — Per acabar, li sembla que són molt diferents les funcions de la Comisión Central i les Comisiones de Deontología Provinciales? — A la Comisión Central hi ha més elaboració teòrica, desenvolupament prèvia discussió d’informes, declara-cions, en definitiva, preparació de textos. Però hi ha un element comú bàsic i que cal subratllar constantment. L’esperit fonamental d’ambdues comissions és vetllar pel compliment del Código i potenciar els principis ètics del metge, que és tant com dir que vetlla pels interessos dels pacients i, en definitiva, de la societat. Aquestes comissions no es van crear per defensar als metges, sinó per defensar i potenciar el bon exercici de la professió mèdica, garantia que també els pacients i la societat en conjunt han de saber. 01/02/03 2013
16 METGES QUE FAN HISTÒRIA
Dr. Antoni Cabré Puig
Fent camí per les muntanyes Antoni Cabré és un home apassionat, vital, actiu, enamorat de la seva professió i amb un gran sentit de l’humor. Ho viu tot intensament, tant la seva vocació de ginecòleg com les seves aficions. “Portar els nens al món i veure la cara de felicitat dels pares és impagable, és l’especialitat més bonica de totes, la que dóna vida.” Però a part de viure amb intensitat la seva professió de metge ginecòleg, el Dr. Cabré s’escapa quan pot a caminar per les muntanyes de tot arreu. “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar...”, ja que l’Antoni Cabré ha fet molts camins durant la seva vida senderista. Tal com diu ell mateix. 01/02/03 2013
Especialista Ginecòleg en Medicina Senderista Familiar Cantant lírica
17 METGES QUE FAN HISTÒRIA
«Vaig tenir la sort de conèixer al Dr. Joan Domènech Miró l’any 1975. Era un home vitalista i engrescador», va ser president del Col·legi de Metges de Tarragona, president de l’Agrupació Excursionista, de l’Aeroclub de Reus i estava implicat amb moltes altres entitats de Tarragona. El Dr. Domènech Miró era el cap del servei d’ORL de l’Hospital Joan XXIII i va importar de França l’anomenat ‘Dia del Camí de muntanya’. Consistia en recuperar un camí perdut des de feia anys i inaugurar-lo per fer excursionisme. Aquesta idea va prosperar i se segueix celebrant cada tardor. Actualment ja s’han celebrat 48 edicions i compten amb molta participació. Però a banda de caminar per totes les muntanyes del nostre territori
gaudint del paisatge, del clima i de la natura, el Dr. Cabré també dóna a conèixer les seves excursions publicant llibres. De fet ja porta vuit títols publicats amb l’Editorial Cossetània de Valls. Del primer se n’han fet tres edicions, i del darrer, dues. «Quan vaig publicar el meu primer llibre, El Montsant, l’any 1999, feia exactament setanta anys que no apareixia al mercat cap llibre nou sobre aquest massís, amb itineraris excursionistes. És evident que es tractava d’una feina que calia fer». I per això ell s’implica fins a la medul·la per tal d’aconseguir allò que es proposa. I el que l’impulsa a escriure llibres d’excursionisme no és res més que les ganes de «donar a conèixer les nostres muntanyes a tothom que posi la il·lusió i les cames per anar a la muntanya. Caminar és la forma més natural de fer esport». Com diuen els senderistes francesos, «Un dia de sender és una setmana de salut». Antoni Cabré és un home creient. «Hem estat posats en aquest món amb la feina de deixar-lo una mica millor». És la idea de l’escoltisme. El moviment mundial que fundat per Baden-Powell Gilway. Segons Antoni Cabré, tenim el deure de desenvolupar les nostres possibilitats i aptituds. «No hem de pensar únicament en la professió, tancant-nos a les noves possibilitats que ens ofereix la vida. He conegut a grans professionals de la medicina, que són éssers
tancats en una única activitat, de la qual devenen uns esclaus. I no tenen cap altra conversa, més que vantar-se de la seva professió». Durant la seva activitat excursionista ha pogut gaudir de l’amistat i de la companyia d’altres metges, uns bons professionals, que també estimen la natura com ell. «Vull recordar als Drs. Paco Trobat, Joan Papaceit Vidal, Pere Iglesias Salvadó, Montse Inglès Puig, Ramiro Solé, Enric Sánchez-Cid, López-Dupla, Emili Mayayo Artal, Megia Colet, Nolla Ferré, Romero Patiño, Galera Ortega, Andreu Pujol del Pozo, Jordi Sentís Bonet. Caminar al seu costat ha estat una alegria i un privilegi per a mi», se’ns sincera el Dr. Cabré. Darrerament també ha publicat articles de caire excursionista en algunes revistes com El Cim, Camins d’Aventura, Grandes Espacios, i Les Quatre Estacions. I a la revista del CEC: Muntanya. També col·labora activament amb l’editorial Piolet de Barcelona, fent mapes de caire excursionista i corregint-ne les noves edicions. «Crec que calia donar a conèixer indrets i muntanyes del nostre entorn. Vivim en un entorn privilegiat: gaudim de paisatges molt bonics, amb una climatologia suau. I el teló de fons és el blau intens de la mar Mediterrània.» Tal com ens diu ell mateix, «alguns bons amics ja se m’han anat avançant, i algun dia em tocarà també a mi deixar aquest món. Aleshores, podré dir, com va dir Stanley quan per fi va trobar Livingstone: ‘No he vingut a aquest món per buscar el plaer i el benestar. Tenia una missió que complir. Ara, ja és cosa feta’». I per acabar, li prego que em recomani tres llibres que considera imprescindibles. I ell em contesta: Historia y utopía, de E. C. Cioran; Si esto es un hombre, de Primo Levi i Recuerdos de viaje, de Tom Longstaff, metge. 01/02/03 2013
18 VIDA COL·LEGIAL
OBITUARI
Dr. Enric Aguadé Sans Reus, 1920 - 2013 El Dr. Enric Aguadé ha iniciat el seu últim sender de Gran recorregut. Va exercir l’especialitat de metge endocrinòleg a la capital del Baix Camp des de l’any 1948 fins el 2004. La seva extraordinària trajectòria professional, cívica, esportista i humanística, el va fer mereixedor de moltes distincions i honors de magnitud transcendent. Insígnia d’or de la Diputació de Tarragona, Medalla d’or del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Medalla d’or de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Medalla de plata Ciutat de Reus, Premi Humanisme i Esport de Barcelona, Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, Medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya, i innumerables trofeus i reconeixements. L’any 1973 va entrar a formar part del Comitè Català de Senders de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, entitat de la qual en va ser president durant més de vint-icinc anys i on, entre d’altres mèrits, va marcar el primer Gran Recorregut
Reunió de vocals d’atenció primària El representant de la Vocalia nacional d’atenció primària urbana de l’OMC, Juan José Díaz Franco, es va reunir amb els vocals d’atenció primària del COMT, la Dra. Remedios Rico, Vocal d’atenció primària rural, i el Dr. Manuel Carasol, de primària urbana. A la reunió també hi va, assistir el President del COMT i el Dr. Jaume Sellarès, Vocal d’atenció primària del Col· legi de Metges de Barcelona. 01/02/03 2013
de Espanya. L’any 1997, amb 77 anys, va fer a peu, en tres dies, els 108 quilòmetres que separen Reus de Montserrat. El Dr. Aguadé té publicats llibres de senders que són referència
per a esportistes caminadors. President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques a Reus, va contribuir decididament al manteniment de la Biblioteca Mèdica i els Cursos de Formació Mèdica Continuada. Membre de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona entre els anys 1986–2000, va exercir amb exemplaritat la responsabilitat com a Tresorer i com a Vicepresident primer. El seu seny, el coneixement experimentat de la condició humana, l’observança d’una estricta ètica i deontologia, i també el sentit del humor que feia aflorar en moments adequats, van contribuir decisivament en els resultats institucionals. Sovint recordava una màxima de la qual n’era militant: “Tot el que no es pot escriure en una sola pàgina acostuma a no ser cert”. En coherència, acabem aquest obituari amb el reconeixement del Col·legi al seu compromís i rellevant contribució al govern institucional, el sentit record de tots els metges, companys i amics, i amb el condol a la seva família.
19 VIDA COL·LEGIAL
Sessió informativa del Servei de Protecció de Dades del COMT El 5 de febrer passat es va celebrar l’acte de presentació del Servei de Protecció de Dades del COMT per a metges i consultes mèdiques, que neix amb la vocació de convertir-se en el referent en qüestions de tractament i ús de la informació dels metges del territori. Les qüestions relatives a la protecció de les dades i la seva aplicació en l’activitat de les consultes mèdiques i els centres sanitaris son objecte d’una part molt important de les consultes que es fan al Col·legi de metges, fet que és indicatiu de la inquietud i interès que desperta en els metges. Per això el COMT ha endegat una sèrie d’actuacions, no tan sols per a donar a conèixer els principals característiques i trets bàsics d’una normativa de marcat perfil tècnic, però amb una incidència directa en l’activitat diària del metges, sinó també per comunicar la creació d’un nou servei adreçat als metges i centres mèdics que es trobin en la necessitat d’adaptar la seva activitat a les previsions de la normativa de protecció de dades.
En la sessió informativa, l’Assessoria Jurídica del COMT va tractar els trets característics de la normativa de protecció de dades fent un repàs dels principis inspiradors de la normativa, dels drets de les persones i de les mesures de seguretat que cal aplicar, tant als fitxers automatitzats com als que estan en suport paper. També es van tractar algunes de les qüestions que son objecte de més controvèrsia en aquesta matèria. En-
tre d’altres es va destacar la necessitat del consentiment del pacient per a la cessió de les dades en l’àmbit de l’exercici de l’activitat de metge en el sector privat, de manera especial si hi ha prevista la comunicació d’aquestes dades a tercers, com poden ser les mútues, etc. Va fer-se, també, una aproximació als reptes que planteja l’ús de les tecnologies de la informació en el sector sanitari, com ara el “cloud computing” o les noves formes de relació entre els metges i els pacients a través de les xarxes socials o les pàgines web, que permeten la comunicació entre els usuaris. Amb la posada en marxa del Servei de Protecció de Dades, el COMT posa a l’abast dels metges els mitjans per que l’adaptació de les consultes i centres mèdics a la normativa de protecció de dades pugui efectuar-se d’una manera fàcil. Si necessiteu més informació podeu adreçar-vos a l’Assessoria Jurídica del COMT, trucant al telèfon 977232012 i també mitjançant correu electrònic a l’adreça lopd@comt. org
Els col·legiats visiten la Catedral de Tarragona La vocalia de metges jubilats del COMT va organitzar el passat 9 de febrer una visita guiada a la Catedral de Tarragona. El Dr. Josep Mª Sabaté, professor d’Història i Cronista Oficial de la Ciutat, va fer de guia excepcional per explicar a fons la història del temple tarragoní. 01/02/03 2013
20 VIDA COL·LEGIAL
Els col·legiats tindran descomptes a Bauhaus i Mas Passamaner
sdk ñlsk´ñlskd ´ñlks ´ñdlk´ñsldk´ñl
Acte en memòria dels traspassats durant l’any 2012 A la Sala d’actes Domènech i Miró, el dia 20 de febrer passat, es va retre un sentit homenatge als col·legiats que ens van deixar durant l’any 2012. Fou un acte molt emotiu amb un gran nombre d’assistents, entre familiars, amics i companys, on hi ha haver, desprès de la presentació de l’acte, per part del president Dr. Vizcarro, intervencions d’alguns familiars en 01/02/03 2013
record dels seus essers estimats. Per acabar, el Dr. Antoni Labad, president de la Comissió Deontològica, va fer una xerrada sobre el sentit social de la deontològica mèdica. Entre els assistents, hi havia la Comissió Permanent de la Junta de Govern, així com la Dra. Dolça Cortasa, de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
El Col·legi de Metges ha signat recentment dos convenis de col· laboració per aconseguir avantatges pels seus col·legiats. Un és el signat amb Bauhaus, pel qual els col·legiats poden aconseguir un 5% de descompte directe en totes les seves compres. El COMT ha signat un altre conveni amb el Club Pádel Welness Mas Passamaner pel qual, els col·legiats i empleats obtindran unes promocions especials: 10% de descompte en la quota de soci mensual — 15% de descompte en les classes de pàdel particular, les classes col·lectives o l’escola de pàdel. — 30% de descompte en el circuit aigües de l’Spa Club — 15% de descompte en el lloguer de pistes de pàdel. També gaudiran de descomptes especials en la resta de serveix del complex hoteler, com a les nits en habitacions de l’hotel, lloguer de sales del centre de convencions i àpats o celebracions en el restaurant.
21 VIDA COL·LEGIAL
El Dr. Saltor parla de la seva experiència personal en acolliment El dia 27 de febrer, a la sala d’actes del COMT, va tenir lloc la xerrada “Experiències en acolliment”, oberta a tothom, a càrrec del Dr.Manel Saltor i la senyora Roser Grau. Organitzada per la Secció de metges cooperadors del nostre col·legi, va suposar una hora i mitja de xerradatertúlia en la que els conferenciants van transmetre la seva experiència en aquest terreny. Una xerrada intensa i en molts moments emotiva, en la que a rel de la exposició de la seva experiència es van fer pales no tant sols aspectes tècnics de l’acolliment, sinó molts conceptes del que és la formació, l’estimació, la diversitat cultural i l’empremta d’aquestes sobre el creixement humà i ètic de les persones. Mentre Roser i Manel desfilaven les seves experiències personals i familiars en temes d’acolliment, al llarg
de la xerrada, s’obrien tot un seguit de dubtes però també de clares confirmacions sobre la resposta a l’afecta, la dedicació personal i també l’autoritat –en forma de donar punts de referència- al llarg del procés de creixement de l’esser humà que va des de la
primera infantesa fins a l’edat adulta. Un cop més quedava damunt la taula la importància i necessitat de la dedicació de temps i recursos a situacions socials un pel extremes però que son presents, dia a dia, al nostre entorn més proper.
Membres de la Junta de Govern visiten el 112 Alguns membres de la Junta de Govern del COMT van visitar les instal·lacions del Centre 112 a Reus, acompanyats pel director dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona, Josep Mercadé. A la fotografia d’esquerra a dreta, el Dr. Manuel Carasol, vocal adjunt, la Dra. Remedios Rico, tresorera, el Dr. Josep Mercadé, el Dr. Fernando Vizcarro, president del Comt i el Dr. Frederic Mallol, secretari general. El Centre 112 de Reus va entrar en funcionament el mes de juny de l’any 2010. Es tracta d’un edifici singular, autosuficient, amb l’última tecnologia, integrat en l’entorn i respectuós amb el medi ambient. Ocupa una superfície de 15.000 m2. El complex té, a més, una torre de telecomunicacions d’uns 45 metres d’altura i un heliport. 01/02/03 2013
22
El president de la Diputació, Josep Poblet, inaugura l’exposició de Metges pintors Dins de la programació cultural del curs present, el dia 3 de novembre de 2012 el president de la Diputació Josep Poblet va inaugurar una exposició de metges pintors del COMT, a la que hi van participar 14 companys. Les obres van estar exposades a la sala d’actes fins el mes de gener. Llistat de metges que han exposat - Francesc Miró García - Santiago Alonso Rubio - Ramon Antón Valentí - Miquel Sanchís Bernabeu - Enric Sánchez Cid - Jaci MolinsRoca - Manuel Valdés Vilches - Susana Ródenas Martínez - M. Natividad Rivas Ponce de León - M. Rosa Civico Costa - Josep Ma. Salom - Mireia Álvarez Molinero - Conchita Muñoz Royo - Eulàlia Esparo El dia 19 de decembre el Sr. Alex Ossó va disertar sobre “El fòssils del Camp de Tarragona” posen, un cop més, els seus coneixements envers d’aquesta temàtica. Un documental filmat a Nàpols, Pompeia, Herculano i l’illa d ‘Estromboli, pel Sr. Adolfo Barberán, ens va endinsar, el dia 9 de gener, en el coneixement d’aquells indrets del sud d’italia. Dins la programació cultural del COMT, el Dr. Rafael Albiol, va recomenar a la audiència les cures necessàries per protegir la pell del sol, el dia 6 de març.
A dalt Josep Poblet signant el llibre d’honor del Col·legi i a sota una imatge de la sala Domènech i Miró on es van exposar les pintures.
V edició del Cicle de Cinema Durant el mes de febrer, a la sala d’actes de l’Antiga Audiència, a la plaça del Pallol de Tarragona ha tingut lloc la V edició d’aquest cicle, en la que s’han projectat 8 pel· lícules, en les que es planteja una temàtica relacionada amb la medicina. 01/02/03 2013
23
Concert de Nadal i festa infantil al COMT El COMT va celebrar el Nadal amb actes per a tothom, grans i petits. Per començar, el dia 12 de desembre es va celebrar el concert nadalenc a càrrec de la Coral de la Universitat Rovira i Virgili a la sala Utiches del Palau de Congressos.
Hi van assistir alguns membres de la Junta de Govern i altres col· legiats. També hi van haver un dia de festa per als infants. El dia 27 de desembre a les 10 del matí va començar l’espectacle “Contes de Nadal”
a càrrec de la Companyia Olga Cercós. Després es va fer el lliurament de premis del VI Concurs Nadalenc de dibuix infantil i en acabar vam rebre la visita del patge reial vingut directament des de l’Orient que va recollir les cartes de tots els nens. 01/02/03 2013
24 VIDA COL·LEGIAL
La Dra. Mònica Jiménez
La Dra. Morales
La Dra. Palanca
La Dra. Selia Ruiz
La Dra. Vives
La Dra. Yolanda Herranz
El COMT lliura 16 canastretes més El lliurament de canastretes no para. Aquest nou trimestre s’han lliurat 16 canastretes més als metges col· legiats. Una proposta que ha tingut molta acceptació i que forma part del Pla de Protecció Social del COMT. El lliurament l’han fet el President del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro, i la Vicepresidenta, Dra. Concha Abril. 01/02/03 2013
La Dra. Magret i el Dr. Avilés amb els seus bessons
25 VIDA COL·LEGIAL
El Dr. Martín Avia
El Dr. Kristievic
El Dr. Juan Muñoz
La Dra. Abad
El fill del doctor Poveda
El Dr. Peccia
La Dra. Ester Garcia
La Dra. C. Rodríguez
La Dra. Besso
01/02/03 2013
26 OPINIÓ
Reflexions en temps de crisi Dr. Emilio Vives de Arpe. Otorrinolaringóleg. Membre de la Comissió Deontològica del COMT
Tal i com apuntava David Callahan, un dels principals difusors i gran autoritat en temes de bioètica, la combinació d’una baixa taxa de natalitat i el progressiu envelliment de la població presenten una difícil solució. Aquesta barreja tan explosiva requereix mesures i solucions polítiques a mig i, sobretot, a llarg termini, així que electoralment qualsevol actuació al respecte és poc rentable, i em permeto dubtar de la capacitat dels nostres dirigents per afrontar, sanejar i evitar que el mal esdevingui inoperable. En moments de crisi, tant econòmica com de valors, hem de tenir clar si la única Excel·lència de la qualitat assistencial passa pels darrers i cars avenços diagnòstics i terapèutics que dia a dia es veuen superats per d’altres més nous. Busquem fórmules més equitatives que permetin al metge assistencial amb qualsevol vessant millorar el seu estatus, evitant ingerències de personatges i gestors moltes vegades de dubtosa capacitat i utilitat. Si volem optimitzar els costos sanitaris en general i de l’acte mèdic en particular, hem de treballar t o t s en la mateixa direcció. Ens hem de posar d’acord metges, societats científiques, col·legis, organitzacions mèdiques, gestors i, per què no, juristes, per intentar aconseguir-ho. Tots plegats podríem oblidar durant un temps les discussions polítiques interessades i demagògiques que no condueixen a bon port i intentar buscar la qualitat i l’excel·lència professional, intentant fer una medicina més directa i empàtica amb el malalt. Potser 01/02/03 2013
Si volem optimitzar els costos sanitaris en general i de l’acte mèdic en particular, hem de treballar tots en la mateixa direcció. també hauríem de començar a oblidar la paraula “usuari”, escoltar el pacient amb atenció; que no vol dir només més temps, com tant es pregona. Saber consultar i solucionar els nostres dubtes i demanar només aquelles proves que realment ens puguin servir de veritable ajut per arribar al diagnòstic. Això mateix es pot aplicar en el cas de les proves invasives i les intervencions quirúrgiques. Excepte en
casos d’aprenentatge, quan més es domini una tècnica i es tingui més experiència, més s’abaratiran els costos i menys complicacions hi haurà. Per intentar arribar a una fórmula tan utòpica crec que primer hem d’intentar que el metge, com a pilar bàsic de la medicina, se senti mínimament valorat i respectat per la societat, i que una gran part d’aquest col·lectiu no hagi d’estar preocupada per com arribar econòmicament a final de mes, si li pagaran emoluments que legalment li pertoquen i veient com any rere any va baixant en picat el seu poder adquisitiu. I si d’alguna cosa no en tinc cap dubte és que si s’ha mantingut en peu el nostre sistema sanitari, no ha sigut pas gràcies a les ments privilegiades que ens han dirigit en els darrers anys, sinó a la feina ben feta, dia a dia, dels metges i la resta del col·lectiu sanitari.
28 OPINIÓ
Las catedrales de nuestro tiempo
permiten su visión hasta que prácticamente has llegado. De repente doblas una esquina y se abre un gran espacio vacío, ocupado en su centro por un edificio de dimensiones colosales. Su lado izquierdo lo forma una especie de torre invertida de formas rectas donde se encuentra la entrada, a la cual se accede por una rampa interminable. En el lado derecho se halla lo que parece una concha de tortuga gigantesca. En su interior está el salón de actos ¡Pero qué salón señores, si allí cabe medio Oviedo! Por curiosidad subí hasta la fila más alta, y desde allí los ponentes parecían personajillos minúsculos. Al parecer el techo del salón de actos, la concha del galápago, en los planes originales se escamoteaba y dejaba entrar la
luz solar. El coste de la novedad resultó prohibitivo y se abandonó la iniciativa. ¿Cómo comparar estos modernos monumentos con las catedrales y basílicas que jalonan nuestra geografía? En general estas son lugares de recogimiento y cobijo. Incluso alguna, como la de Jaca, es un refugio en verano no solo de silencio y tranquilidad, sino también de frescor en su penumbra. No conocemos el nombre de ningún maestro de obras que levantara los planos, como mucho el de los pintores o escultores que embellecieron sus paredes y altares. Fueron construidas piedra a piedra en general gracias a las aportaciones de los fieles. Sabían que estaban invirtiendo en una obra a mayor gloria de su Creador. ¿Cómo se han edificado los palacios de congresos? Con las aportaciones de los contribuyentes –los impuestos. ¿Y a gloria de quién? Del arquitecto-estrella, alcalde o presidente de turno de la comunidad autónoma. A diferencia de los templos, en estas modernas catedrales no es tan fácil en-
degradar la funció mèdica i són contràries a la deontologia”. El Ministeri de Sanitat ens recorda que la responsabilitat legal de la prescripció recau en el metge que signa la recepta i, en transcriure una recepta d’una prescripció d’un altre metge, assumeix íntegrament la responsabilitat del diagnòstic i del tractament. El Codi Deontològic (article 47) adverteix que el metge no ha de prescriure
medicines amb les quals no estigui degudament familiaritzat. Fins aquí la teoria i, a la pràctica, sabem que la prescripció induïda oscil·la entre un 25 i un 70%, i que l’administració sanitària insisteix en intentar corregir-la (i des de fa anys penalitzar/incentivar els metges de família) buscant uns objectius que en molts casos no depèn d’ells obtenir-los. També que el 70% dels metges de família no estan d’acord amb les receptes induïdes, però entre el 87 i el 98% d’ells les assumeixen sense canvis (Dr. Espinàs. XII Jornada d’ Actualització terapèutica, Tarragona 16/10/2012). Si traslladem la inducció a d’altres escenaris, al camp de la judicatura per exemple, veiem que a l’inductor se’l castiga amb la mateixa pena que a l’autor (articles 27 a 31 del Título II del
Dr. Ignacio García Forcada.
Tengo clarísimo cuales son las catedrales de nuestro tiempo: los palacios de congresos. En los últimos años no hay ciudad, pueblo o villorrio que se precie que no haya edificado un recinto para ferias, congresos, eventos o actividades diversas. A poder ser más grande y lujoso que el de la localidad vecina. Claro que algunos destacan sobre el resto. El proyecto lo encargaron los prebostes políticos de turno a arquitectos mediáticos, famosos y muy cotizados. El año pasado asistí al congreso nacional de mi especialidad en Oviedo, preciosa ciudad, por cierto. Según me habían dicho la sede se asienta donde antes se situaba el estadio de fútbol, el Carlos Tartiere. Está rodeado de altos edificios que no
Ètica casposa Dr Jordi Villegas Casado. Núm. col·legiat 4301750.
A la secció GALENS OPINIÓ de la revista Galens del 3er trimestre 2012 – Número 182, apareix l’ article “Causes justes de desobediència” escrit pel Sr. Francesc Vallhonrat Llorach. Vagi pel davant el meu total respecte envers la persona de l’autor, però m’agradaria manifestar la meva opinió sobre alguns punts. 1.- Diu que “el metge ha de rebel· lar-se contra les ordres que pretenen 01/02/03 2013
29 OPINIÓ
Los palacios de congresos se han edificado con las aportaciones de los contribuyentes -los impuestos. ¿Y a gloria de quién? Del arquitectoestrella, alcalde o presidente de turno de la comunidad autónoma.
trar, más bien es muy difícil. Necesitas una acreditación colgada al cuello, sin ella antes o después encontrarás en algún control un encorbatado caballero o guardia de seguridad para cerrarte el paso. Cuando vas en grupo desde el hotel, no es raro escuchar este comentario pronunciado con voz compungida: — Dios mío, me he dejado la acreditación en la habitación. El resto de compañeros se miran con cara de circunstancias, sabedores del contratiempo. El eterno optimista dirá: — No te preocupes hombre, le decimos que somos del Joan XXIII y ya está. Y el pesimista: — Pufff, no te dejan pasar seguro, ¡el segurata tenía una cara de malas pulgas! He vivido esta situación muchas veces y no pocas veces la cosa ha acabado en una discusión bastante subida de tono. — Oiga, le digo que soy el Dr. García y estoy inscrito en este Congreso, si me deja pasar voy a la secretaría y solicito una copia de la inscripción. — Sin acreditación no se puede pasar. — Lo sé, lo sé, pero la he dejado en el hotel, o extraviado, o vaya usted a saber. — Sin acreditación no se puede pasar. — Mire, vengo de Tarragona, ¡qué pinto yo en Oviedo si no es para asistir a la
reunión de traumatólogos! — Sin acreditación no se puede pasar. Alguna vez he pensado si aquel trajeado sujeto no sería un robot, dado que apenas mueve la boca cuando repite una y otra vez la frase de marras. Afortunadamente en ese momento pasa alguien del comité organizador al que conoces después de años y años asis-
tiendo a cursos, jornadas, simposios… y te agarras a él o ella como un náufrago a una tabla: — ¡Señorita, señorita, por favor! — Buenos días, Dr. García, ¿le puedo ayudar en algo? — Por supuesto que puede, dígale por favor a este individuo que estoy apuntado desde hace 6 meses por lo menos. — Pues el Dr .García tiene razón Enrique (este debe ser el nombre del porterorobot). Déjelo pasar que ahora mismo le hago una nueva acreditación. A regañadientes el cancerbero me franqueó la entrada, cariacontecido y un punto rabioso. Huelga decir que en las sucesivas asistencias llevas bien colgado el plastiquillo, procuras paseárselo por el apéndice nasal a Enrique y te cuidas muy mucho de volverlo a perder, por si no aparece esta vez un ángel de la guarda capaz de sortear el infranqueable obstáculo. En fin, en muchas ocasiones salí reconfortado y consolado de una catedral, deslumbrado y boquiabierto ante el esfuerzo de los seres humanos que la edificaron hace cientos de años, con muy pocos medios materiales y un mucho de esfuerzo y tesón. Nunca me ocurrió lo mismo al abandonar un palacio de congresos.
Código Penal Español). 2.- Afegeix que “no serien lícites, i per tant no han de ser obeïdes, les ordres que, al·legant ser necessàries per a l’ordenació del treball, siguin capritxoses, interessades i afectin essencialment la llibertat del mètode ”. Per tothom és sabut que les agendes no les dissenya el propi metge que fa l’atenció, i que a l’ Atenció Primària estan, en general, per sota dels 10 minuts per visita. El temps és una eina fonamental per al treball dels metges de família, i en aquest sentit, un grup de metges intenta externalitzar la problemàtica a través de la web www. seisminutos.com, i des de fa anys la Plataforma 10 Minuts – Camfic. 3.- Finalment, “no ha d’acceptar llocs de treball per als que no tingui la titulació corresponent”. Molt bé, però la realitat és la que
és, Sanitat tanca la porta a la titulació oficial dels Mestos i, segons estimació d’aquests, encara queden 2.600 metges sense titulació d’especialista (Diario Médico, 09/07/2012). En el terreny econòmic les dades són preocupants, s’ha incrementat un 61,3% el nombre de metges de família a l’atur respecte a l’any anterior, mentre que a la resta d’especialitats l’increment ha estat d’un 43,2%. En total, la xifra de facultatius a l’atur se situa al llindar dels 4.000 ( Observatorio de las Ocupaciones del Servicio Público de Empleo Estatal, 2012). L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, en el seu informe Universitat i treball a Catalunya 2011, després d’analitzar la situació dels graduats en el curs 2006 – 2007, i respecte als guanys anuals bruts per àrees disciplinàries, situa
les ciències de la salut en el segon lloc entre els mileuristes, en el penúltim entre els dosmileuristes, i novament en el segon entre el més de dosmileuristes. El gruix de la població treballadora se situa, doncs, en els penúltims en quant a retribució, tot i que, des de fa anys, se li demana la nota de tall més alta per entrar a estudiar a la universitat. En conclusió, penso que la visió de l’ètica exposada i que respecto és, si més no, una ètica casposa, més pròpia d’ altres èpoques on el capellà, el metge, el mestre i el sargent de la guàrdia civil eren autoritats al municipi (amb molta autonomia); i hauríem d’enfocar-la no tant sobre l’agent últim del sistema mèdic de salut sinó sobre altres actors amb més capacitat de gestió (com ara polítics, gerents, directors…). 01/02/03 2013
30 GASTRONOMÍA
2 RECEPTES Degvsta Restaurant (www.degvsta.com) Rèmol amb crema de porros al cava daurat amb allioli de mel Ingredients per a 2 persones: ½ rèmol de 2-3 kg 1 porro 1 got de cava 1 nou de mantega 1 got de crema de llet 1 ou 1 gra d’all Oli de gira-sol Sal i pebre -Obrim el porro a lo llarg i el netegem amb aigua. Tot seguit el tallem el més petit possible. Disposem la mantega en una paella i afegim el porro. Abaixem el foc i ho deixem coure a poc a poc. Quan comenci a agafar color hi afegim el cava i ho deixem al foc fins que redueixi. Hi aboquem la crema de llet i ho deixem fins que arrenqui el bull. Llavors tanquem el foc i salpebrem. -Pelem el gra d’all i el posem dins d’un got mesurador amb el rovell d’un ou i oli de gira-sol fins que ho cobreixi. Ho anem batent, afegint-hi més oli fins que quedi lligat. Finalment hi aboquem un rajolí de mel. - Traiem els dos lloms del rèmol (ens ho poden fer a la peixateria ). Els marquem a la planxa o la pella a foc viu. Després els col·loquem en una safata amb la pell cap a baix. Ho napem amb l’allioli de mel i ho posem al forn, precalentat a 180 ºC, amb una mica d’aigua a la safata per tal que el peix no es ressequi. Treure quan l’allioli estigui ben daurant. -Posem la salsa de cava al fons del plat i, a sobre, el rèmol.
Brownie de xocolata i nous de Macadàmia Ingredients per a 6 persones: 150 g de cobertura de xocolata 70 g de farina de blat 150 g de nous de Macadàmia 2 ous 1 cullerada de llevat en pols 150 g de sucre 100 g de mantega -Barregem el sucre, l’ou i la mantega a punt de pomada i ho batem. Hi anem afegint a poc a poc la farina amb el llevat. -Triturem la xocolata i les nous i ho afegim al preparat anterior. Ho posem en una safata que haurem untat amb mantega i farina i ho introduïm al forn, precalentat a 180 ºC. -Deixar-ho uns 30 minuts. Passat aquest temps punxem el brownie amb una agulla per comprovar que surt neta. Deixar refredar.
Menú migdia de dilluns a divendres: 15€. Terrassa a l’aire lliure. Sales privades. Cuina Mediterrànea 01/02/03 2013
Cavallers,6 baixos 43003 Tarragona 977 252 428
31 MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES Núm. Col.
BAIXES cognoms, nom
6200
MARTINEZ GOMEZ, PATRICIA
6083
VILLEGAS LOU, OLGA
6201
BAGUER BASCUAS, ANA ISABEL
6202
HERNANDEZ SIERA, LEONOR
5603
MORATO GARCIA, PATRICIA MARIA
6203
BARBERÀ CABRERA, SERGI
5603
MORATO GARCIA, PATRICIA
6204
ROVIRA FERRANDO, ROSA
6205
DURA MIRALLES, JOAN
6206
BARCALA SIMO, MARIA A.
6207
IBARZ SERRAT, ROSA M.
6208
BUCCI, TOMMASO
6209
PRIETO BECERRA, JORGE MANUEL
6210
JUSTO AVILA, PABLO
6211
TOMAS ROURA, CARLOS
3939
FERNÁNDEZ FERRERAS, TRINIDAD
6212
MARTINEZ VERGARA, JOSE LUIS
6213
BONDAR, IGOR
Núm.Col. cognoms, nom
6188 6189 644 5582 5383 6105 5650 5023 4034 1869 160 1869 423 5204 197 1137 984 5044 5786 5700 5372 5824 4849 2249 6107 4418 149 5410 5787 5995 2577 570
MOLINA AMAYA, CLARA M. ARESU, ANTONELLA LLORENTE CABRERA, ANDRES MONTORI LACAMARA, NOELIA MANRESA VIDAL, NURIA PUIGGROS YOUNG, EDUARDO DIAZ ARTIGAS, GLORIA I. MUÑOZ GUAJARDO, CARLOS F. GONZALEZ CUESTA, FRANCISCO JAVIER MARIN LOPEZ, JORGE A. LLORCA MESTRE, JUAN MARIN LOPEZ JORGE A RONDON LLUIS, FRANCISCO BRAS BOQUERA, CLARA ABELLO VIRGILI, ARCADI MIRET HUC, PABLO CAMPS VIDAL, MONTSERRAT COVES GOMARIZ, SILVIA FERNANDEZ, M.JOSE MONZO BLASCO, ANA AMADI, ANNALISA BOILLOS VILLAR, MONICA DOMINGUEZ CAPEL, MONICA MARTINEZ SANZ, JOSEP M. GAÑET BENAVENTE, ROSA E. MARTINEZ TELLOLS, CARLOS AGUADE SANS, ENRIC ABHUSSEINY ZEBARA, IMAN DAMIAN PONCE, ARIEL SUCH ANDRES, Mª TERESA GARCIA ALVAREZ, Mª IMMACULADA LEONARDO CHICO SARGANELLA
Causa
FI DE L’EXERCICI STA. CRUZ DE TENERIFE DEFUNCIÓ BARCELONA LLEIDA FI DE L’EXERCICI ACORD DE JUNTA ACORD DE JUNTA ACORD DE JUNTA ACORD DE JUNTA DEFUNCIÓ ACORD JUNTA DEFUNCIO BARCELONA DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ ALACANT BARCELONA VALENCIA FI DE L’EXERCICI PAMPLONA BARCELONA COL. ODONTÒLEGS FI DE L’EXERCICI NAVARRA DEFUNCIÓ FI DE L’EXERCICI FI DE L’EXERCICI FI DE L’EXERCICI DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ
ACUDIT
ANUNCIS PER PARAULES Immobiliària i despatxos LLOGO DESPATX MÈDIC 133.5 m2. moblat - Carrer Prat de la Riba, Tarragona - Pep Giné 606443182 01/02/03 2013