2n. trim. 2012 - Núm. 181
GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA
La nova junta del COMT comença a treballar Entrevista al secretari general de Metges de Catalunya
Reportatge a la Policlínica Comarcal del Vendrell
I Jornada de cooperació per a joves col·legiats
3 SUMARI
Entra per la porta gran!
Doble Estalvi Habitatge
Perquè ara, si compres un habitatge de CX Immobiliària, entraràs al teu pis amb doble benefici.
Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch
Un dipòsit amb grans avantatges
Compra el teu pis a CX Immobiliària i et descomptarem fins a 20.000 €** del preu publicat al web.
• Una bona rendibilitat per al teu estalvi inicial i periòdic mentre penses quin pis t’agradaria comprar. • Gran flexibilitat en les aportacions mensuals. • Es pot utilitzar com a compte habitatge i obtenir grans avantatges fiscals si destines la inversió a l’adquisició del primer habitatge habitual. . Si compres el pis el 2012 et podràs aplicar la deducció per adquisició d’habitatge habitual. . Si compres el pis després del 2012 et podràs aplicar la deducció per aportacions fetes a un compte habitatge i l’any que compris l’habitatge et podràs aplicar la deducció per adquisició d’habitatge habitual.
Un gran estalvi per a una gran oferta
• Entra al web www.cximmobiliaria.com, troba el teu pis dins l’àmplia oferta disponible i gaudeix d’un gran estalvi.
Oferta vigent fins al 31 d'agost de 2012.
* Inversió a 12 mesos amb abonament d’interessos al venciment i una rendibilitat del 5% TAE si es compra un habitatge a CX Immobiliària durant els 12 mesos posteriors a l’alta del dipòsit. En cas de no realitzar-se la compra d’un habitatge de CX Immobiliària durant aquest període, la rendibilitat serà del 2,5% TAE. Import màxim de la inversió: 50.000 €. Consulta les condicions del dipòsit a les oficines de CatalunyaCaixa. ** Contractar el Dipòsit Estalvi Habitatge de CatalunyaCaixa dóna dret a un descompte del 10% sobre el preu de l’habitatge publicat al web www.cximmobiliaria.com (amb un màxim de 20.000 €). Consulta les bases de la promoció a www.cximmobiliaria.com. Remuneració del dipòsit subjecte a les condicions de mercat.
Visita els nostres pisos a www.cximmobiliaria.com
TAMBÉ ET POT INTERESSAR Oferta de Finançament Preferent de CatalunyaCaixa Dipòsit Fiscal: un dipòsit on tu decideixes quan vols tributar pel rendiment obtingut.
14
ACTUALITAT
Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres
Un doble estalvi...
Contracta el Dipòsit Estalvi Habitatge de CatalunyCaixa i tindràs una rendibilitat de fins al 5% TAE*. Un bon rendiment per comprar-te el pis que vols.
6
ACTUALITAT
Direcció: Mercè Veciana Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació
Presa de possessió dels nous càrrecs electes del COMT El president de la OMC visita Tarragona
16
ACTUALITAT
22
ACTUALITAT
23 32
Entrevista al secretari general de Metges de Catalunya L’Academia de Ciències Mèdiques renova la seva junta ACTUALITAT
Dos col·legiats tarragonins, premiats a la Jornada Cultural de Lleida ACTUALITAT
Què és i per a què serveix la Comissió Deontològica del COMT
Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació. 04/05/06 2012
5 EDITORIAL
Elija ahorrar
“Ara, més que mai, hem de lluitar perquè els valors de la nostra professió es mantinguin, si volem acceptar els reptes de futur i vetllar per la seva integritat.”
Contrate ahora su seguro de automóvil con A.M.A.
Fernando Vizcarro Bosch. President del COMT
5 % 6 HASTA
DE DESCUENTO*
EN SU SEGURO
Nou mandat Havia pensat comentar en aquesta editorial el programa de Govern de la Junta per aquest proper mandat, però us remeto al discurs de presa de possessió en què van ser exposats tots els punts. Tot i això, en aquests temps convulsos que ens toca viure, no hem d’oblidar quines són les nostres funcions en l’àmbit sanitari ni deixar que se’ns prengui el lideratge de la nostra professió davant la resta del personal sanitari, exigint: el bon exercici de les funcions sanitàries a qualsevol nivell, que després repercutirà en benefici dels nostres pacients; uns mitjans adequats per poder treballar i uns salaris dignes per al correcte exercici professional. Ara, més que mai, hem de lluitar perquè els valors de la nostra professió es mantinguin, si volem acceptar els reptes de futur i vetllar per la seva integritat sense que ningú ens prengui els nostres principis. Creiem, tal com es manifesta en el comunicat de l’OMC del 16 de juny, sobre el RD 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del SNS, que no podem tolerar més acomiadaments, si no volem una disminució de la qualitat assistencial. Els RRHH d’aquesta professió, ja han estat prou ajustats.
Quant a l’àmbit col·legial intern, seguirem apostant per la formació continuada, així com també en la dels metges joves que s’inicien. Apostem per les noves tècniques de comunicació modernitzant el nostre Col·legi i adaptant-nos a les noves legislacions. Presentarem un nou carnet col·legial que ens identificarà, tant a nivell de certificació digital com presencial, i que es proporcionarà a tot col·legiat que ho sol·liciti. Hem consolidat el nostre programa de protecció social assumint completament les prestacions existents d’una manera satisfactòria i amb perspectives d’ampliar-lo en benefici de tota la col·legiació. En l’àmbit jurídic, els nostres serveis d’assessoria, responsabilitat civil, assegurances, etc, funcionen de manera òptima oferint noves accions individualitzades. El nostre suport a les seccions col·legials és manifest i recolzarem qualsevol idea o opció que millori la vida col· legial. Per acabar, vull expressar-vos que tant els membres de la Junta de Govern com jo mateix estem a la vostra disposició per ajudar-vos en qualsevol cosa que necessiteu.
*Promoción válida para presupuestos de nueva contratación. No acumulable a otras promociones. Consulte condiciones en www.amaseguros.com
Y además: > Excelente red de talleres preferentes A.M.A. > Gestión de recursos de multas > Vehículo de sustitución (según modalidad contratada)
> Asistencia en viaje 24 horas desde el kilómetro cero (incluyendo reparaciones urgentes en carretera) > Peritaciones en 24 horas > Atención jurídica telefónica (para cualquier circunstancia de su vida diaria)
Infórmese sobre todos nuestros Seguros y Servicios: t A.M.A. Tarragona 977 24 50 13 t Baixada del Toro, 11 -13 ; bajo C.P. 43004 t tarragona@amaseguros.com
04/05/06 2012
6
7 ACTUALITAT | LA NOVA JUNTA DEL COMT
LA NOVA JUNTA DEL COMT | ACTUALITAT El president del Col·legi de Metges, Dr. Vizcarro, va donar la benvinguda als més de 200 assistents i va pronunciar unes paraules d’agraïment a totes les autoritats de Tarragona per haver acceptat la invitació a l’acte del COMT
Els nous càrrecs electes del COMT prenen possessió En un acte oficial celebrat a l’edifici del Seminari El passat 20 de juny es va celebrar l’acte oficial de presa de possessió dels nous càrrecs electes del Col·legi de Metges de Tarragona a l’edifici del Seminari de Tarragona. L’acte va comptar amb la presència de tots els membres de la Junta de Govern acompanyats dels seus familiars, un gran nombre de compromissaris i totes les autoritats de Tarragona. L’edifici del Seminari va ser el lloc escollit per celebrar l’esdeveniment ja que les instal·lacions de COMT no podien acollir el nombrós públic que hi va assistir. La taula presidencial 04/05/06 2012
estava formada per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el president de la Diputació, Josep Poblet, el subdelegat del Govern Central, Jordi Sierra, el delegat del Govern de la Generalitat, Joaquim Nin, el president de la Organización Médica Colegial, el Dr. Juan José Rodríguez Sendin i el president del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro. La convocatòria es va fer a les 19 hores i l’acte va començar molt puntual amb una intervenció de l’alcalde de la ciutat per passar seguidament al jurament dels càrrecs dels membres de la Junta de Govern, començant pel president Dr. Vizcarro. Un a un van anar passant els 14
Les autoritats presents en l’acte i alguns membres de la Junta de Govern es van voler fotografiar davant de l’esglèsia de Sant Pau del Seminari.
membres de la Junta que van jurar/ prometre el càrrec davant el president del COMT, la resta d’autoritats i els 200 convidats. A continuació els compromissaris van recollir les seves
credencials, per acabar amb els parlaments oficials. Un cop acabat l’acte més institucional, els convidats van poder gaudir d’un còctel servit al pati central del Seminari on es troba l’església de Sant Pau, allí van poder retrobar-se amb companys d’universitat o de feina i van poder gaudir d’una estona de tertúlia molt agradable.
Més de 200 persones van assistir a l’acte de presa de possessió.
04/05/06 2012
8
9 ACTUALITAT | LA NOVA JUNTA DEL COMT
LA NOVA JUNTA DEL COMT | ACTUALITAT
El president de la Diputació saluda al secretari general de la OMC, Dr. Serafin Romero
El delegat del Govern de la Generalitat, Joaquim Nin va dirigir unes paraules a tots els assistents.
El president del COMT i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.
El delegat del Govern de la Generalitat, Joaquim Nin saluda al president de la OMC.
El subdelegat del Govern Central, Jordi Sierra, també va estar present a l’acte
Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, dirigint-se als assistents.
L’acte va ser presentat per la cap de comunicació del COMT, Mercè Veciana.
Les autoritats i els membres de la junta uns minuts abans de començar l’acte oficial
Els compromissaris i les autoritats s’anaven acreditant a l’arribada, tal i com ho fa el subdelegat del govern central, Jordi Sierra a l’esquerra.
04/05/06 2012
L’acte es va projectar en dues pantalles per poder seguir millor les intervencions.
El president de la OMC, Dr. Rodríguez Sendín, va venir a donar suport al Dr. Vizcarro.
04/05/06 2012
10
11 ACTUALITAT | LA NOVA JUNTA DEL COMT
LA NOVA JUNTA DEL COMT | ACTUALITAT
Els 12 membres de la junta i els dos vocals adjunts van jurar o prometre el seu càrrec davant les autoritats i la resta de convidats. Un cop fet el jurament, el president del COMT els hi feia el lliurament de la seva credencial.
La vicepresidenta segona, Dra. Maria Antonia Francesch
El vicepresident tercer, Dr. Joaquim Martí.
El president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro.
La vicepresidenta primera, Dra. Concepción Abril.
El secretari general, Dr. Federic Mallol.
El vicesecretari, Dr. Jaume Fontanet.
La tresorera, Dra. Remedios Rico.
Vocal primer, Dr. Manuel Carasol.
Vocal segon, Dr. Francisco García.
Vocal tercera, Dra. Teresa M. Argemí.
Vocal quarta, Dra. Mireia Garcia-Villarrubia.
Vocal cinquè, Dr. Carlos F. López.
Vocal adjunt, Dr. Alejandro Moreno.
Vocal adjunta, Dra. Carmen Buil.
04/05/06 2012
Una setentena de compromissaris van recollir les seves credencials i van saludar a les autoritats.
04/05/06 2012
12
13 ACTUALITAT | LA NOVA JUNTA DEL COMT
LA NOVA JUNTA DEL COMT | ACTUALITAT
Molts col·legiats es van retrobar en aquest acte social i van poder parlar amb companys de feina o d’estudis que feia molts anys que no veien.
D’esquerra a dreta, el secretari de Metges de Catalunya, el president de la OMC, el president del COMT i el president de Metges de Catalunya
Després de l’acte oficial es va convidar a tots els assistents a un còctel al remodelat pati del Seminari.
04/05/06 2012
L’esglèsia de Sant Pau al fons il·luminada.
Alguns assistents van aprofitar per fotografiar-se davant la capella de Sant Pau. A ladreta, Imatge presa des del primer pis del Seminari.
04/05/06 2012
14
15 ACTUALITAT
ACTUALITAT
Reunió del Dr. Sendín amb els proveïdors de Salut del Camp de Tarragona.
El president de la OMC també es va trobar amb el director dels serveis territorials de salut a Tarragona.
El president de la Organización Médica Colegial es reuneix amb els metges de Tarragona El Dr. Rodríguez Sendin va poder copsar la situació que pateixen El president de la Organización Médica Colegial (OMC), el Dr. Juan José Rodríguez Sendin, va visitar fa unes setmanes la ciutat de Tarragona per escoltar a la professió mèdica i les seves reivindicacions. El Dr. Rodríguez Sendin va venir convidat pel president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, el Dr. Fernando Vizcarro, i la seva visita s’emmarca dins d’un recorregut que està fent per diferents comunitats autònomes, amb l’objectiu de conèixer de prop els problemes i la situació real que estan patint els metges. El Dr. Sendín es va reunir amb el director dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona, el Dr. Josep Mercadé. En aquesta trobada es va parlar d’establir ponts de col·laboració entre el Col·legi de Metges i la regió sanitària per tal que els facultatius del sistema sanitari recuperin la confi04/05/06 2012
ança perduda en els seus equips directius i de gestió. Buscar el diàleg constructiu i més flexibilitat en els models de gestió és una de les conclusions a les que van arribar durant la reunió que van mantenir amb l’equip mèdic de l’Hospital Joan XXIII. Aquí el Dr. Rodríguez Sendin va escoltar als professionals del centre per copsar la seva situació i la seva preocupació davant la situació que pateix el sistema sanitari català i espanyol. Davant d’això, el Dr. Rodríguez Sendin va comentar que “qualsevol situació de canvi, quant no estem entrenats per patir un retrocés, és molt difícil d’assumir i adaptar-se”. És impossible que els professionals estiguin contents, va remarcar en la roda de premsa posterior. “La situació no està resolta i és possible que hàgim de patir més ajustos. Ens hem d’adaptar no val desesperar-se”. El que passa és que Catalunya s’ha adaptat amb anterioritat a les retallades, ja que el govern de la
El Dr. Sendín es va reunir amb els col·legiats per escoltar les seves inquietuds.
Generalitat va iniciar anteriorment l’ajustament i per aquest motiu els professionals catalans fa més temps que estan patint la situació de crisi. El Dr. Sendin va matisar que de cap manera recolzarien els canvis i menys els acceptarien. “Els ajustaments i els canvis en el sistema s’han de fer comptant amb els professionals, ja que són ells els que saben com poden influir menys en la qualitat assistencial, cosa que no s’ha fet i tampoc s’han donat explicacions. A més a més són els metges els que do-
Imatge dels membres de la Junta de Govern, amb el president de la OMC.
nen la cara davant dels pacients i per això han de tenir el dret a decidir”. Rodríguez Sendin va remarcar la desproporció que hi ha entre els ajustaments en el sector salut i els excessos en el sector de la banca. I es va preguntar si altres despeses poden ser prescindibles com per exemple l’excés d’administracions per a concloure que no entén que es produeixi una reestructuració i les retallades se centrin en el sector de la sanitat. I per últim, pel Dr. Sendin, la idea de que el sistema sanitari públic no
és sostenible és una fal·làcia perquè és el més econòmic i el que millors resultats en salut té. “El nostre sistema com a model no és superable. Tots tenim dret a les mateixes prestacions en funció dels impostos que paguem”. Altres reunions El president de la OMC també es va reunir amb col·legiats i alguns membres de la Junta de Govern. Allí es va parlar de la funció i missió de l’OMC i dels problemes amb els que es troben els metges de primària, com són
les baixes retribucions i l’acumulació de més feina conseqüència de la poca dotació de places als Cap. Després d’un dinar amb els membres de la Junta de Govern, el president de l’OMC s’ha reunit amb els proveïdors dels serveis sanitaris a Tarragona: el Dr. Ramon Descarrega, director EBA Alcover; Dr. Antonio Labad de l’Institut Pere Mata; el Dr. Joaquim Pallejà del Pius Hospital de Valls; el Dr. José Augusto García, director general de Sagessa i el Dr. Julio García Prieto, director de l’Hospital Joan XXIII. 04/05/06 2012
16
17 ENTREVISTA
ENTREVISTA
Francesc Duch Secretari general de Metges de Catalunya (MC)
“Portarem la defensa del metge fins on calgui” El Dr. Francesc Duch és el nou secretari general de Metges de Catalunya, un sindicat que va néixer a Tarragona l’any 1919 i que actualment compta amb prop de 9.000 afiliats. Des del sindicat de metges veuen amb preocupació la política de retallades del Govern i estan disposats a fer qualsevol cosa per defensar el professional. — Quan neix, per què i amb quina finalitat, Metges de Catalunya? — La idea de crear l’antic Sindicat de Metges de Catalunya neix, precisament a Tarragona, l’any 1919 durant el III Congrés de Metges de Llengua Catalana que té lloc a aquesta ciutat. L’any següent, el 27 de març de 1920, el que serà el primer sindicat mèdic d’Europa celebra la seva assemblea constituent a l’Ateneu Empordanès de Barcelona, amb l’assistència d’uns 500 professionals de la medicina d’arreu del país i amb la finalitat de “perseguir el major ennobliment de la funció social encomanada a la classe mèdica, defensant els interessos morals i materials dels metges residents a Catalunya, protegint els associats i llurs famílies amb institucions de previsió i cooperació”, tal com recull el seu primer Butlletí. Als pocs mesos de constituir-se, el sindicat crea diferents seccions, algunes de les quals encara perviuen amb identitat pròpia o vinculades a l’organització col·legial com la Mutual Mèdica, la Cooperativa de Con04/05/06 2012
sum i la Caixa de Previsió i Crèdit. Set anys després de la seva constitució, els companys de les Illes s’uneixen a l’entitat que passa a anomenar-se Sindicat de Metges de Catalunya i Balears i, a finals de 1932, inaugura el Casal del Metge, a la Via Laietana de Barcelona. Durant la Segona República, el sindicat és una institució molt acreditada no només pels metges, dels quals el 70% n’estaven afiliats, sinó també per la societat catalana i per la Generalitat, que li encarrega la redacció de les ponències de sanitat i de beneficència per debatre en el Parlament. Després de la Guerra Civil, l’organització es dissolt per ordre governativa i l’autoritat franquista nomena una comissió liquidadora a cada col·legi de metges. Amb el restabliment de la democràcia, el sindicat reneix i l’any 2002 es fusiona amb la Federació d’Associacions de Metges d’Hospitals de Catalunya (FAMHOC), organització constituïda l’any 1981 amb un fort arrelament als hospitals concertats, adoptant la seva denominació actual de Metges de Catalunya. — Quin és el compromís de MC amb els facultatius de Catalunya? — Ara, com a l’any 1919, la finalitat principal del sindicat és defensar el metge i elaborar una proposta col·lectiva per consolidar la seva dignitat professional i assolir el reconeixement social que li pertoca. A diferència dels sindicats no mèdics, la nostra única raó de ser és la defensa dels legítims interessos
laborals, professionals i socials dels facultatius. Considerem el sindicalisme mèdic com una vessant més del professionalisme que postulem. El nostre compromís parteix de la concepció que l’assistència sanitària és un servei públic, on el metge, des de la seva independència i llibertat, n’és l’element clau, al que li pertoca garantir el dret del ciutadà a rebre una atenció mèdica correcta, Per això, defensem l’acte mèdic no tan sols com una activitat laboral, sinó com una condició consubstancial a l’exercici d’una assistència sanitària de qualitat. — Fa pocs dies es van celebrar eleccions a MC. Vostè formava part de la candidatura guanyadora, la del Dr. Albert Tomàs. Com a secretari general, quin són els objectius que es marquen per a aquesta legislatura? — La màxima transparència de l’organització i un funcionament escrupolosament democràtic i participatiu que posi en valor l’austeritat, el rigor i l’eficiència de la gestió sindical. Tenim molt clar què espera l’afiliat de nosaltres i sustentarem la nostra política sindical en tres pilars bàsics: un delegat proper, sensible a les demandes dels seus companys, un gabinet jurídic eficient i molt actiu, i uns sistemes de comunicació àgils que mantinguin informats el metge en tot moment, amb la major celeritat possible. Quant a les nostres relacions amb l’administració i amb les empreses sanitàries, seguirem fidels al nostre tarannà pactista i negociador, però no acceptarem imposicions ni acords amb altres col· lectius que decideixen pel facultatiu. Portarem la defensa del metge fins a on calgui. — Com veuen des del sindicat la situació de retallades que està patint el sector sanitari en els últims mesos? — Des d’un principi, hem vist amb molta preocupació la política de retallades del Govern. Sobretot, perquè l’executiu català mai no ha tingut en compte l’opinió dels metges que reclamàvem traçar una línia
“La política de medicaments impulsada en paral·lel per la Generalitat i pel govern espanyol palesa un descontrol i una falta de planificació absoluta i impròpia d’unes administracions responsables”. vermella, que protegís la qualitat assistencial de les mesures d’austeritat pressupostària. Hem sortit al carrer per protestar, hem intentat sensibilitzar el Govern i el Parlament de Catalunya amb el lliurament de 70.000 signatures de metges i pacients contra les retallades, hem fet vaga per evitar pressupostos cada vegada més restrictius, hem fet tot el que teníem a les nostres mans, però les autoritats sanitàries han girat l’esquena al criteri clínic. Des d’un punt de vista més corporatiu, lamentem que les retallades s’hagin acarnissat amb el metge molt més que amb altres professionals i empleats públics. Aquesta manera d’actuar potser resol els problemes de liquiditat, això que ara en diuen “tensions de tresoreria”, però compromet molt seriosament
la complicitat necessària del metge amb les polítiques de racionalització de la despesa. Fonamentar la sostenibilitat del sistema en retallades de serveis, de prestacions i de sous mèdics cada vegada més baixos, és una política que ja no dóna més de si. — Quines solucions veuen factibles per poder superar aquest moment de crisi sense passar per les retallades? — D’una banda, una aposta decidida del Govern per la sanitat pública de qualitat, prioritzant els pressupostos sanitaris per damunt de qualsevol altra partida i, de l’altra, una racionalització del sistema, minvant la seva hipertròfia administrativa, gerencial i de comandament, controlant exhaustivament la despesa i incorporant el coneixement mèdic
als òrgans de govern dels centres, de les empreses i de l’administració sanitària. S’ha de tenir en compte el facultatiu a l’hora de gestionar els recursos assistencials per tal de garantir la sostenibilitat i la qualitat del sistema. Volem un model sanitari sostenible, però ètic, on prevalguin els criteris clínics i on el facultatiu recuperi el rol que li pertoca socialment — Què en pensen de l’última mesura que ha pres el Govern pel que fa a la retirada d’alguns medicaments del finançament públic? — La política de medicaments impulsada en paral·lel per la Generalitat i pel govern espanyol –amb relació a l’euro per recepta, el nou copagament farmacèutic i la retirada de 426 fàrmacs comuns del finançament públic– palesa un descontrol i una falta de planificació absoluta i impròpia d’unes administracions responsables. Aquesta successió de mesures són un autèntic despropòsit, amb l’agreujant que els pacients catalans, pel sol fet de ser catalans, hauran de pagar un doble peatge per accedir als medicaments. Els governs haurien de deixar els metges prescriure lliurement i posar en marxa polítiques rigoroses d’estalvi farmacèutic que no repercutissin en el malalt, com el finançament selectiu dels medicaments en funció de la seva eficàcia terapèutica i de la seva aportació a la farmacopea o l’establiment de topalls de finançament fins al preu de la marca o del genèric més econòmic del mercat, a igualtat de principi actiu, de presentació i de dosi. Tota la resta, des dels anomenats estàndards de qualitat de prescripció, a vegades arbitraris i poc ajustats a l’evidència científica disponible, fins a les diferents fórmules de copagament, són romanços. — Per al 2015 tenen previst celebrar un congrés extraordinari. Quin seran els temes a tractar? — Aquest congrés extraordinari servirà únicament i exclusiva per abordar la reforma dels estatuts del sindicat i adaptar-los al nou context sanitari. 04/05/06 2012
18
19 METGES QUE FAN HISTÒRIA
Dr. Josep Giné i Gomà
Un caçador forjat a si mateix Li queda poc més d’un mes per jubilar-se. Concretament el 10 de setembre penjarà la bata i deixarà el seu petit despatx de la cinquena planta de l’Hospital Universitari Joan XXIII on des de fa uns anys és cap del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Parlem del Dr. Josep Giné i Gomà, un traumatòleg tarragoní de soca i arrel que la professió li corre per les venes i després de tot una vida dedicada a la professió, encara es mostra contrari a acceptar la retirada de la primera línea de foc. “Em sobren forces suficients per seguir treballant, però no em deixen”, m’explica durant una conversa que tot just acaba de començar. 04/05/06 2012
METGES QUE FAN HISTÒRIA
Cirurgià ortopèdic i traumatòleg Caçador
Avui ens hem trobat al seu despatx però no per parlar de traumatologia sinò del seu gran hobby, que va descobrir de ben petit de mans del seu avi i del seu pare i que ara encara practica, estem parlant de la caça. El Dr. Giné va començar a caçar la perdiu amb el seu avi, “el que passa és que la perdiu ha anat a menys i els meus genolls també”, em comenta, però actualment continua caçant les poques perdius que hi ha, guatlles, porcs senglars... Es qualifica com un gran enamorat de la natura, li agrada el camp, es distreu contemplant la vegetació i els animalons que poblen els nostres paisatges, “em puc passar hores rodejat de la natura, sol i només observant el comportament de les altres espècies, suposo que això em deu vindre del meu avi que era pagès i ja m’ensenyava a tenir cura del que m’envolta”. Arriba la caça internacional Un dia, fruit d’un viatge al quiròfan i una operació que es va complicar el Dr. Josep Giné, encara convalescent, es va donar compte que no havia fet allò que realment volia fer: la caça
internacional. Tot i que és una afició cara i “jo em dedico a la medicina pública que no dona per gaire, actualment els preus per fer caça major internacional han baixat molt i gràcies a això puc fer alguns viatges molt interessants”, m’explica el Dr. Giné. Aquesta és sens dubte la seva gran afició. Ha viatjat per mig mon, des de Sud-àfrica al Canadà, en busca de grans animals. El seu últim viatge va ser precisament al Canadà on hi va anar a caçar l’os negre, una espècia molt poblada en aquesta zona i que necessita una regulació. El mateix Dr. Giné em comenta que allí està ben vist caçar ossos. “No és cap delicte, és una activitat legal i regulada, sóc caçador, no depredador”. Però realment el que més li agrada a aquest traumatòleg tarragoní és la caça africana, concretament la cacera de lleons. De fet durant la seva llarga trajectòria ja ha caçat un lleó, tres búfals, un os, i molts altres antílops. Però n’hi queda un a la llista pendent que el farà realitat quant es jubili: l’elefant. “Aquest és el meu proper projecte. Anirem a Gonavetzoo, un àrea per caçar a Zimbabwe que significa terra d’elefants. Allí es troben
molt elefants assassins que han estat hostejats pels furtius i quan veuen als humans els ataquen, per tant s’han de sacrificar”. No me’n puc estar de preguntarli si ha viscut situacions de perill i davant la pregunta, el Dr. Giné em comença a explicar tot un seguit d’aventures, moments terrorífics i de pànic que ha viscut amb lleons, lleopards, búfals o serps verinoses. I després de la cacera cal recollir el trofeu. Depenen de l’animal caçat, la recompensa serà un ullal, unes banyes o una pell. No cal dir que la seva casa, tot i que no l’he vist, esta plena de banyes i pells, així mateix ho explica el Dr. Giné, que durant l’entrevista porta un collaret amb una dent del primer senglar que va matar. Un trofeu que sempre l’acompanya a tot arreu. Tot i que la caça ocupa un lloc important entre les seves aficions, el Dr. Giné també és articulista en revistes de caça, li agrada la paleontologia i la fotografia i ja ha escrit un llibre: El món funerari de Tàrraco. Realitat arqueològica, antropològica i paleopatològica.
04/05/06 2012
20
21 ELS NOSTRES HOSPITALS
ELS NOSTRES HOSPITALS
Policlínica Comarcal del Vendrell El centre sanitari privat de referència a la comarca del Baix Penedès
El centre disposa de 140 llits així com més de 75 especialitats, amb la finalitat de procurar una assistència sanitària continuada, personalitzada, pròxima i d’excel·lència als habitants de la comarca del Baix Penedès.
La Policlínica Comarcal del Vendrell és un centre sanitari privat l’origen del qual es remunta a l’any 1942, amb una estructura originària de quinze habitacions i un quiròfan per atendre a pacients aguts. A mitjans dels anys cinquanta es fa amb la seva direcció un grup de professionals del sector sanitari, als quals l’any 1960 si adhereix el Dr. Contel, procedent de l’Hospital Clínic de Barcelona, el metge més jove del grup de direcció. A principis dels anys setanta, el grup de professionals, socis de la Policlínica, decideix vendre el centre per dedicar-lo a altres activitats; És llavors quan el Dr. Contel i la seva esposa Carmen Bonet, juntament amb la família Bosch (cosí d’aquesta), opten per a comprar el centre i donar-li continuïtat. Des de 1981 la família Contel-Bosch assumeix la seva direcció, procedint des de les hores a realitzar continues inversions i reinvertint any darrere any el que s’anava assolint. En aquests trenta set anys Policlínica ha passat a convertir-se en l’únic centre sanitari privat familiar subsistent en la província de Tarragona, amb unitats assistencials per aguts i crònics, essent el centre sociosanitari de referència de la comarca del Baix Penedès. Avui disposa de cent quaranta llits així com més de 75 especialitats, amb la finalitat de procurar una assistència sanitària continuada, personalitzada, pròxima i d’excel· lència als habitants de la comarca del Baix Penedès. La Policlínica Comarcal del Vendrell neix com a centre d’atenció a pacients aguts i amplia la seva cobertura assistencial als pacients crònics l’any 1995, amb la seva incorpora al “Programa Vida als Anys” de la Ge04/05/06 2012
neralitat de Catalunya. Esdevé així centre proveïdor del CatSalut i posteriorment es consolida com a Centre Sociosanitari de referència de la comarca del Baix Penedès, amb un pavelló de 2.176 m2 i 100 llits sociosanitaris, a més dels 24 llits de residència assistida, concertats amb l’ICASS. L’any 2004, la Policlínica trasllada la Unitat de Consultes Externes, la Unitat de Rehabilitació i el Departament d’Administració a l’edifici de nova construcció annex a la PCV, que s’identifica com a POLIMÈDIC. El setembre de 2010 s’inaugura un nou pavelló annex a l’originari de 2.960 m2 i amb 30 llits per a aguts, al qual es trasllada, entre altres unitats assis-
tencials, la Unitat d’Hospitalització d’Aguts, el Servei d’Urgències (amb 7 boxs), el Servei de Diagnòstic per la Imatge, el laboratori “Labco” i la “Clínica Dental Durán&Burgos”. En el mateix exercici 2010 s’aposta per la digitalització del Servei de Diagnòstic per la Imatge i es posa en funcionament la Ressonància Magnètica Nuclear (única a la comarca). L’any 2011 s’inicia l’ampliació de l’àrea quirúrgica amb la remodelació d’un quiròfan, l’adequació d’un altre quiròfan i la construcció d’una Sala Blanca, I, simultàniament es posen en funcionament noves especialitats mediques com ara la Medicina Esportiva, Revisions Mèdiques i noves proves diagnòstiques.
PCV sempre ha apostat per la millora contínua com a eix vertebrador de cadascun dels seus processos assistencials PCV té subscrits contractes de col· laboració amb pràcticament totes les asseguradores sanitàries d’àmbit nacional. Tanmateix, és un centre
assistencial adscrit al Conveni d’Accidents de Trànsit i autoritzat per a l’atenció d’Accidents Laborals, Revisions Mèdiques i atenció a Esportistes Federats, amb més de quaranta-dues especialitats mèdiques diferents i més de setanta especialistes col·laboradors que PCV posa a la seva disposició. PCV sempre ha apostat per la millora contínua com a eix vertebrador de cadascun dels processos assistencials que conformen la seva àmplia cartera de serveis sanitaris; Prova d’això és que la Policlínica Comarcal del Vendrell, amb el seu model de gestió, s’ha fet mereixedora de la certificació ISO: 9001–2008. La Policlínica ofereix serveis d’urgències, Hospitalització, Unitat Quirúrgica, Unitat de consultes externes- Polimèdic, Relació de serveis amb proves diagnòstiques, Unitat sociosanitària i altres serveis com clínica dental, laboratori, medicina esportiva, revisions Mèdiques, accidents de Trànsit, accidents Laborals i altres. 160 professionals Policlínica Comarcal del Vendrell entre la seva plantilla i els professionals
col·laboradors externs que hi presten els seus serveis, disposa de 160 professionals. L’entitat està dirigida per un Consell d’Administració, del que hi formen part els seus propietaris; El Dr. Isaac Contel Rivero n’és el Director Mèdic; la Sra. Carmen Bonet Bonjoch i Cristina Contel Bonet en son les seves Conselleres Delegades; el Dr. J.L. Guillén Mejías el seu Director Assistencial i el Sr. Miquel López Solé el seu adjunt a Gerència. Un dels objectius del centre es donar cobertura sanitària i sociosanitària a les necessitats de salut i socials de la població de la Comarca del Baix Penedès, mitjançant l’atenció integral i personalitzada del pacient i la prestació de serveis sanitaris de qualitat; Tot plegat orientat a la recerca constant del benestar i a la continuïtat assistencial del pacient. També forma part de la seva projecció, el consolidar-se com a centre polivalent i integrat de salut mitjançant l’oferta de serveis assistencials prestats per professionals de reconegut prestigi professional i experiència, equipaments i tecnologia d’última generació i amb vocació de cobrir aquelles necessitats de salut que requereixi la població de la Comarca del Baix Penedès. 04/05/06 2012
22
23 VIDA COL·LEGIAL
VIDA COL·LEGIAL
L’Academia de Ciències Mèdiques de Tarragona renova la seva junta Es vol obrir a la innovació
Membres de la
junta
Robert r. Jordi Recasens D t: en Presid Tomas Dr. Josep Segarra Vicepresident: rrega Queralt r. Ramon Desca D i: ar Secret s Bellido Dr. Jose Fuente Tresorer: to Cid Dr. Manuel Prie Vocals: Llort Dr. Ramiro Sole no Marin Dr. Jesus Vizcai
L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears nasqué de la fusió de dos cenacles fundats independentment amb cinc anys de diferència. El primer fou El Laboratorio, fundat el 15 de gener de 1872 per cinc estudiants de Medicina, dos dels quals –Salvador Cardenal i Josep A. Barraquer– havien d’esdevenir dues de les figures més il·lustres de la medicina catalana. Aquests estudiants se senten decebuts per les característiques de l’ensenyament rebut, rutinari i excessivament teòric. Volen reparar la vacuïtat i la manca de nocions a què condueix l’ensenyament oral de les ciències mèdiques; volen exercitar-se en les pràctiques de la matèria mèdica. El segon germen de l’actual Acadèmia fou l’Academia de Ciencias Médicas –fundada el 1877– que comptava amb noms il·lustres: Jaume Pi i Sunyer, Lluís de Góngora, Joaquim Bonet i Amigó, Agustí Prió. El 5 d’abril de 1878 les dues societats es fusionaren i l’entitat naixent prengué el nom d’Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña. L’objecte primordial de l’Acadèmia és fomentar la formació continuada amb l’estudi i el conreu de les ciències de la salut en tots els seus aspectes: humà, tècnic, social i cívic, tant en la seva vessant assistencial com docent i d’investigació. La nova junta de la filial de Tarragona també fa seus aquests objectius. La nova junta, no sols, es marca el repte de la formació continuada, sinó que també “volem obrir-nos cap a temes innovadors i nous, no tan sols cap a la vessant investiga04/05/06 2012
El president del Consell de Col·legis Metges de Catalunya, Dr. Vizcarro, amb la presidenta del Col·legi de Metges de Lleida van presidir la jornada.
El Dr. Jaume Fontanet, va guanyar el premi en la categoria de cinema amb el vídeo “La festa del renaixement” Els membres de la nova Junta de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques a Tarragona durant la seva visita al COMT
dora si no també a les noves tecnologies i metodologies de diagnosi i teràpies específiques”, explica el seu president, el Dr. Jordi Recasens. Falta de temps La falta de temps és el principal impediment pel que molts metges no poden desenvolupar la formació continuada, per aquest motiu la nova junta vol ser més accessible realitzant part de la formació en forma de cursos on line pràctics i amb aplicacions a la feina diària. El Dr. Recasens ens comenta que volen incorporar tallers pràctics als cursos, l’ús de simuladors, avaluacions objectives, per fer que tinguin aplicació directa a la feina diària i al mateix temps poder aconseguir un alt nivell d’acreditació. També és un objectiu prioritari
millorar les relacions amb les distintes Societats de l’Acadèmia per què els associats pugin accedir a les reunions de manera telemàtica. “Oferir els serveis de l’acadèmia a la societat en general i també obrir-la al mon educatiu, futur de la nostra societat”, és el nostre objectiu. La globalització del món, i també de la salut fa important el coneixement i la utilització de noves eines con la gestió sanitària, l’anglès tècnic, les noves tecnologies, medicines alternatives, sense oblidar la cooperació internacional entre altres. Per poder realitzar tots aquest projectes “necessitem la col· laboració i l’ajuda de les aportacions i iniciatives dels nostres associats pel que restem a la vostre disposició”, conclou el president de l’Acadèmia a Tarragona.
La Dra. Caballero, amb el seu marit, el Sr. Ramon González, guanyador del premi de narrativa curta.OMC.
Dos col·legiats tarragonins, premiats a la Jornada cultural de Lleida Dins els Concursos Artístics per a Metges 2012 El Col·legi de Metges de Lleida va acollir el passat 17 de maig la II Jornada Cultural del Consell de Metges de Catalunya, que va reunir a les quatre entitats catalanes, on també va tenir lloc la dotzena edició dels Concursos Artístics per a Metges 2012. L’acte cultural es va celebrar a la Universitat de Medicina lleidatana on el professor Joan Busqueta va fer una conferència sobre la tradició mèdica de l’estudi a l’Edat Mitjana i Jaume Agramunt, mestre en Arts i Medicina, i autor del primer tractat que es coneix a Europa sobre la pesta.
A la jornada es va remarcar la necessitat de solidaritat entre la professió, ja que la crisi econòmica està afectant als metges per les retallades en sanitat, segons el President del Consell de Metges de Catalunya i del Col·legi de Metges de Tarragona, Dr. Fernando Vizcarro. El president del Consell també es va dirigir als metges sèniors: “Hem d’estar tots units i necessitem el vostre consell i seny perquè heu viscut molt de la història de la nostra professió”. Durant la tarda els metges que es van traslladar a Lleida van poder gaudir d’una visita guiada per la Ca-
tedral de la Seu Vella i al Castell de la Zuda. Enguany dos tarragonins es van emportar dos dels premis, el de narrativa curta per l’obra “Apocalipsi” de Ramon González Reverter, marit de la Dra. Caballero, i el de cinema amb l’obra “La festa del renaixement” del Dr. Jaume Fontanet. La Jornada cultural del Consell de Metges de Catalunya se celebra anualment i de forma itinerant. L’any vinent la trobada serà a Girona. L’any passat els metges es van trobar a la nostra ciutat de Tarragona. 04/05/06 2012
24 VIDA COL·LEGIAL
Pòlissa de responsabilitat civil professional
Visita al Palau Arquebisbal i al nou Seminari de Tarragona La vocalia de metges jubilats del COMT va organitzar el passat 26 de maig una visita al Palau Arquebisbal i al nou Centre Cultural Tarraconense ubicat a l’edifici de l’antic Seminari. Els col·legiats van ser rebuts per l’Arquebisbe que els va fer de guia per les instal·lacions, des de la sala de recepció de visites, menjador, despatx,
col·lecció de tapissos, terrasses, i fins i tot van poder pujar a la Torre del Paborde també dita de l’Arquebisbe per contemplar una magnifica vista de la ciutat. Tot seguit a l’edifici de l’antic seminari els va rebre la directora del Centre Cultural Tarraconense que va guiar als col·legiats per les magnífiques dependències del centre.
Atès que la pòlissa col·lectiva de responsabilitat civil professional contractada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) amb la companyia asseguradora Zurich, que dóna cobertura als metges col·legiats dels quatre col·legis catalans que voluntàriament s’hi adhereixen, va expirar el passat 30 de juny, informem que el CCMC ha subscrit amb la companyia Zurich una nova pòlissa amb data d’efecte 1 de juliol de 2012 que garanteix la continuïtat de la cobertura en idèntics termes a tots els metges col·legiats assegurats. Aquesta pòlissa tindrà plena vigència fins que es resolgui la nova adjudicació pel sistema de concurs públic habitual, que estan realitzant els Departaments de Salut i d’Economia de la Generalitat de Catalunya de forma coordinada i conjuntament amb el CCMC.
El 26 de setembre, a la comarca del Priorat
Una cinquantena de col·legiats visiten el Museo Camón de Saragossa El passat 21 d’abril la vocalia de metges jubilats va organitzar una excursió a Saragossa per visitar el Museo Camón Aznar i l’exposició d’Andy Warhol a Ibercaja Patio de la Infanta. Aquesta és la primera vegada que les 04/05/06 2012
99 obres realitzades per Warhol es poden veure a Europa. Els col·legiats van poder gaudir d’una visita guiada pel museu que compta amb tres plantes dedicades a la mostra de pintures i escultures de diferents èpoques.
La propera sortida que està organitzant la vocalia de metges jubilats del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona es farà després de l’estiu, concretament el dia 26 de setembre i el lloc triat aquest cop per visitar és la comarca del Priorat. L’excursió sortirà de la ciutat de Tarragona per dirigir-se a visitar les Mines de Bellmunt del Priorat, dinar a Falset i visitar Escaladei. Més endavant el COMT ja farà arribar la informació complerta del programa on hi seran tots els detalls de la sortida.
26
27 VIDA COL·LEGIAL
VIDA COL·LEGIAL
La Dra. Marcel·la Miret rep un xec de mans del president, la vicepresidenta i el secretari del COMT.
El Dr. Enrique Martin Mojarro amb la seva filla.
La Dra. Núria Mira amb el seu fill.
La vicepresidenta, Dra. Concha Abril lliura la canastreta a la Dra. Elisabet Tàpia.
El Dr. Ramos amb el seu nadó.
El Dr. Sabaté i la seva família.
La Dra. Anna palau amb la seva nena.
El secretari i la vicepresidenta del COMT lliran la canastreta a la Dra. Rollan, amb les seves filles.
La Dra. Aitana Garcia.
La Dra. Manresa amb la seva filla.
La Dra. Abou-hlais amb la seva recent nascuda.
La Dra. Vilen Vallverdú.
El COMT lliura 15 canastretes en mig any Acció inclosa en el seu programa de Protecció Social El Col·legi de Metges de Tarragona dins del seu Programa de Protecció Social ha lliurat durant aquests sis mesos des de principis d’any, un total de 15 canastretes a les doctores i doctors que han estat pares. Aquest és un ajut que ofereix el programa a les noves mares per tal de obsequiar-les amb productes molt útils pels primers dies de vida del nou nat. La canastreta conté molts productes imprescindibles per la cura del bebé, des de sabons, cremes, colònies, bolquers, cereals i altres. Les mares passen a recollir la canastreta per la seu del COMT a Tarragona, acompanyades dels seus nadons. El president, Dr. Fernando Vizcarro o la vicepresidenta, Dra. Concha Abril, els hi fan el lliurament. 04/05/06 2012
La Dra. Gentille amb el seu fill.
04/05/06 2012
28 VIDA COL·LEGIAL
La doctora Irene Pascual, la primera començant per l’esquerra que està sentada, parlarà de la seva experiència com a cooperant a l’India.
Jornada de cooperació per a joves col·legiats Es farà el 10 d’octubre al saló d’actes del COMT Des de la seva aprovació per la junta de compromissaris, el passat mes de novembre, la Secció de Metges Cooperadors del Col·legi de Metges de Tarragona ha anat treballant i profunditzant en aquells temes que més els hi preocupen. En diferents ocasions s’han reunit amb els seus companys dels col·legis de la resta de Catalunya (Lleida, Girona i Barcelona) que estan treballant en la mateixa direcció per posar en punts en comú i cercar solucions als seus problemes. L’objectiu es arribar a crear una comissió coordinadora de les quatre seccions, a fi i efecte d’anar d’acord amb aquells objectius comuns a tots, com són els temes d’assegurances, formació, permisos laborals, etc. La Secció de Metges Cooperadors està treballant, perquè en breu, i dins de la web del col·legi, es pugui accedir a una informació mes complerta de la secció i també es puguin actualitzar les notícies sobre les activitats que duent a terme els seus membres així com totes aquelles informacions que puguin ser de interès per a tots els col·legiats. També a nivell del propi col·legi de Tarragona, els mem04/05/06 2012
egiats ració joves col·l e p o co a d a rn I jo
les 19 h tubre de 2012 a oc d’ 10 s na (COMT) re ec m Data: di ges de Tarrago et M de i eg l·l Co s del l COMT Lloc: Saló d’acte s Cooperants de ge et M de ió cc Organitza: Se ergència. operació i d’em co de Contingut: es m ra medicina: prog - Cooperació en als de fer-la. - Possibilitats re per fer-la. i. nvenients reals - Com i amb qu co in s el er nc eix i com vè - Què es requer - Col·loqui. A càrrec de: ent de la secció s Bertran: presid en ub an M er vi Xa de la secció : vicepresident ns Po r lto Sa el r a març 2012 Man n ant a l’India gene er op co l: s de Médicos Si ua sc Irene Pa t d’emergèncie ta ni U la de ge : met Olivia de la Rosa a ny pa Fronteras Es
bres de la junta de la Secció s’han reunit per anar perfilant las tasques a dur a terme i poder organitzar trobades o jornades informatives. Després de la primera reunió informativa per a col·legiats que va tenir lloc el 22 de febrer, ara un dels objectius immediats és organitzar una jornada de cooperació per a joves col·legiats. La Jornada es durà a terme el dia 10 de octubre al saló d’actes del COMT i serà presentada pels membres de la junta. Comptarem amb la participació de la Dra. Irene Pascual cooperant a India de gener a març
2012 i un metge de la unitat d’emergències de l’organització “Metges Sense Fronteres Espanya”, per tractar de posar damunt la taula –amb la seva experiència i visió personal– aspectes de motivació, incerteses, inconvenients, preparació, etc a l’hora de sortir a fer cooperació. La jornada està enfocada a tots aquells metges joves (que vulguin obrir els seus ulls) interessats en un nou món com és el de la cooperació. Aquí podran fer totes les preguntes que necessitin i s’intentarà resoldre (tots) els seus dubtes i inquietuds.
30
31 OPINIÓ
OPINIÓ
Una funcionaria del juzgado en mi consulta
Mi cerebro se puso a cavilar a toda prisa: ¿qué hago?, ¿con quién puedo hablar?, pero si yo no recuerdo haber tenido ningún conflicto grave con ningún enfermo…
Dr. Ignacio García Forcada.
Un miércoles cualquiera de cualquier mes. Son las ocho y cuarto, me da tiempo justo de pasar por la cafetería, comentar con mi amigo el camarero los avatares del partido del domingo pasado y las esperanzas puestas en la siguiente jornada: – Los culés pinchan seguro Pedro, van cuesta abajo y sin frenos. – No sé, no sé Doctor, no lo tengo yo tan claro. – Póngame por favor un cortado bien largo de café, no, en taza no, en vaso de plástico para llevar, ¡tengo 35 pacientes esta mañana Pedro!, como no espabile… Sin tiempo que perder y confiando en que la cafeína estimule mis neuronas llego al despacho, enciendo el ordenador y llamo al primer paciente: – José Pérez, pase a la consulta 5. Aquel día todo iba más o menos como siempre: dolor, preocupación, pastillas, cirugía, esperanzas de mejora,… Pero de repente alguien llamó a la puerta “toc, toc”. Me fastidia que me interrumpan en mitad de una visita, por lo que me dirigí a la auxiliar: – Señorita por favor mire a ver quién es y qué quiere, que no me molesten mientras estoy con un paciente. Apenas presté atención a la charla que al otro lado de la puerta mantenía la auxiliar con el desconocido. Al poco aquella volvió a entrar y me dijo: – Doctor, hay fuera una funcionaria del Juzgado que viene a traerle 04/05/06 2012
una citación. Los pelos se me pusieron de punta. ¿Una funcionaria del Juzgado con una citación en mano?, la cosa tenía que ser muy pero que muy grave; que yo supiera siempre que había tenido tratos con la Justicia, afortunadamente como testigo, me había llegado por carta la notificación. Por ello las preguntas se agolpaban en mi boca: – Pero oiga ¿cómo que una citación?, ¿por qué motivo?, ¿de qué va?... – Doctor, no me ha dicho nada más. Mi cerebro se puso a cavilar a toda prisa: ¿qué hago?, ¿con quién puedo hablar?, pero si yo no recuerdo haber tenido ningún conflicto grave con ningún enfermo… Necesitaba tiempo para serenarme pero no lo tenía, delante de mí las 2 personas que estaba atendiendo en aquel momento me miraban un poco extrañadas de mi silencio. ¡Tenía que hacer algo ya!. – Emilia, pásela al despacho de al lado que está libre y así puedo acabar esta consulta. En los pocos instantes transcurridos desde el desdichado anuncio, mis reflexiones habían dado por supuesto que algún delito capital había cometido, la funcionaria venía a informarme de la fecha del juicio sino de algo peor; al menos parecía que no me iban a detener en aquel mismo momento, ya que Emilia no me había dicho nada de que hubiera policía o guardia civil alguno. Pero también se había encendido
una pequeña luz al final del túnel. Mis pacientes eran un matrimonio mayor a los que conocía desde hace tiempo. A ambos les había intervenido de una severa artrosis de rodilla y estaban encantados de los resultados. Los controles anuales solían ser placenteros y a menudo me regalaban los oídos con su opinión de mi competencia profesional. ¡Si consiguiera al menos que la amenazante funcionaria oyera algún elogio sobre mi persona!. Quizás así fuera indulgente y la pena fuera menor… La puerta entre los despachos estaba abierta y a la fuerza había de escuchar nuestra conversación. Por ello urdí un plan en el que parte fundamental eran la pareja operada. Les pregunté: – ¿Así que están Vds. contentos de los resultados verdad?. –Muy contentos Dr. García Forcada. Decidí hablar cada vez un poco más alto, confiado en que cuando un interlocutor lo hace el otro inevitablemente alzará también el tono de voz. –¿Están mejor que antes de operarse?.
– ¡Hombre, ni comparación, si antes no podíamos dar 2 pasos sin pararnos y ahora andamos lo que queremos. – Ahhh, qué bien, ¿y toman todavía calmantes?. – ¡Ni uno ni medio. -¿Pueden hacer más cosas que antes?. – ¡Por supuesto, hasta vamos a bailar!. Para entonces yo prácticamente gritaba y acompañaba mis preguntas de grandes ademanes: – ¡Hay para estar contentos de la cirugía eh! – ¡Cómo que contentos, contentísimos estamos!. Progresivamente se habían ido animando y cuando yo me levanté para acompañarlos se incorporaron de la silla como un resorte, me abrazaron y dijeron lo que más podía favorecerme ante mi ya cercano encuentro con la oficial del Juzgado: – ¡Tiene usted las manos de plata doctor!. – ¿De plata dice?. La mujer reconvino con severidad al marido: – ¡Cómo puedes decir que de plata!, ¡son de oro!. – Claro, claro que sí, razón tienes
como siempre, de oro puro. – Ea, ea, no sean exagerados, claro que en conclusión ya veo que están ustedes encantados. Me he alegrado mucho de verlos, sigan disfrutando de las prótesis, volveré a visitarlos el año que viene, con radiografías sí. ¿Se van contentos eh?. – ¡Le debemos la vida!. Aquella entrañable pareja salió de la consulta exultante, dispuesta a seguir pateando las calles de la ciudad, antes vedadas a sus paseos. Yo me armé de valor, algo más animado pues pensaba que las alabanzas emitidas por mis pacientes habrían llegado a los oídos de la persona que me esperaba. Con bastante aprensión sin embargo pasé a la consulta de al lado. Mi primera impresión fue positiva: la funcionaria era bien guapa y se levantó respetuosamente cuando yo entré. Buena señal, no era el trato que se suele dar a los delincuentes. Por mi parte la traté con gran deferencia: – Buenos días, siéntese por favor y explíqueme el motivo de su visita, que imagino no será para nada bueno… – Buenos días doctor, perdone la interrupción en su consulta, pero
nos ha llegado una citación a su nombre de un Tribunal de Sepúlveda… – ¿De Sepúlveda, pero si yo no he estado ahí en mi vida?, ¿estoy imputado?. – Noooo, no es como imputado, es como testigo. Imagino se trata de algún paciente que usted atendió y ahora vive allí. Mi suspiro de tranquilidad se oyó en esa localidad de la que no tenía noción alguna, luego me enteré está en la provincia de Segovia. – Pues no se puede usted imaginar el peso que me quita de encima. Cuando un médico escucha que tiene que pasar por el Juzgado,… – Siento haberle causado un trastorno pero… Comenzó a darme explicaciones: que si no tenían apenas datos en el comunicado, que si no sabían cómo hacerme llegar la convocatoria, que si… apenas presté atención a sus palabras. Los negros nubarrones se disiparon, mi futuro inmediato ya no era incierto y de lo único que estaba seguro era de que me quedaban todavía 30 pacientes por atender. O me daba maña o sus quejas se oirían…en Sepúlveda. 04/05/06 2012
32
33 OPINIÓ
OPINIÓ
Irresponsabilitat Dr. Federico Bové Mas.
Què és i per a què serveix la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges Antonio Labad Alquézar. President de la Comissió Deontològica del COMT Catedràtic de Psiquiatria
Feia temps que els membres de la Comissió de Deontologia (CD) i de la Junta Directiva del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), comentàvem la necessitat de què els nostres companys metges entenguessin el sentit de l’existència de la CD. Atès que el passat 10 de maig la Junta Electoral del COMT va proclamar la candidatura presidida pel Dr. Fernando Vizcarro per a dirigir el Col·legi durant els propers quatre anys i que la nova Junta Directiva va ratificar la continuació dels membres de la CD, aquesta Comissió considera que hauria d’iniciar-se una etapa que facilités als nostres companys, els metges, el coneixement, funcions i criteris que la CD té o hauria de tenir. Tots els col·legis provincials, de metges, han de tenir amb caràcter obligatori una CD tal com reflexen els Estatutos Generales de la Organización Médica Colegial i del Consejo General de Colegios Ofi04/05/06 2012
ciales de Médicos (art. 30 y 34) La sentència del Tribunal Constitucional 219/1989 de 21 de desembre, s’expressa així: “las normas de deontología profesional aprobadas por los Colegios profesionales no constituyen simples tratados de deberes morales sin consecuencias en el orden disciplinario. Muy al contrario, tales normas determinan obligaciones de necesario cumplimiento por los colegiados y responden a las potestades públicas que la Ley delega en favor de los Colegios Profesionales”. Aquest caràcter obligatori d’existència de les Comissions Deontològiques són les que justifiquen la pròpia existència dels Col·legis Mèdics davant la societat. Els metges hem de saber que la responsabilitat principal de la CD és la de ser garants de que es compleixin els drets dels metges i pacients. La CD té l’obligació d’estudiar i analitzar els escrits que el Secretari
de la Junta Directiva li faci arribar. La majoria d’aquests relacionats amb denúncies amb més o menys fonament efectuades per pacients, metges o qualsevol altra persona relacionada amb l’actuació d’un professional de la Medicina. És fonamental que la CD actuï amb equanimitat i rigor a l’hora d’aplicar el Codi Deontològic amb la finalitat d’allunyar els fantasmes del corporativisme. És a dir, ha de defendre al metge quan actua de conformitat amb els principis científics i ètics en la pràctica mèdica i ha de censurar-lo o sancionar-lo quan no ha actuat de forma correcta, dins del seu àmbit professional. Una altra qüestió que convé precisar, es que la CD és assessora de la Junta Directiva i, encara que té absoluta independència de criteri, els seus informes no són vinculants. Un altre aspecte a tenir en compte es que per delegació de la Junta Directiva la CD pot tenir capacitat per a desenvolupar una formació continuada en matèria ètica dels metges col·legiats. Amb aquest escrit inaugurem la voluntat d’aproximar, en aquesta nova etapa, els criteris i opinions dels membres de la CD als nostres companys metges de la província.
Deu fer uns 35 anys, més o menys. A la comarca de l’Alt Camp, en l’època de la recollida d’avellanes, la feina la feien els “gitanos” a causa de la falta de mà d’obra. No existien les màquines actuals que tan bé han resolt el problema. Acudien de tots llocs, amb caravanes carregades amb tota la família, des d’avis a “gitanets” de totes les edats. Els més grandets ja eren aptes per a treballar. Venien com si els cridessin amb trompeta. S’instal·laven en els llocs més inversemblants, a la seva comoditat, això sí, sobretot, a les rodalies d’on havien de treballar. Per tot arreu, els trobaves i la gent del poble els mirava amb recel. Massa de fiar no eren, o això era el que pensàvem. Aquesta feina agrícola ha canviar completament. En l’actualitat, ja quasi no recordem aquella època ja que la maquinària els ha substituït i amb molt avantatge. Si necessiten mà d’obra, acudiran als magrebins. Però, de “gitanos”, ja no en veiem si no són aquells escassos carros que passen per les carreteres. Jo, com a metges, els havia d’atendre, com és lògic, quan arribava setembre i estaven malalts. No estava tranquil, eren molt complicats i desconfiaven de tot. No tenien horaris, per a ells tot era pàtria, tant els serveis com la propietat privada. Treballaven quan volien i l’empresari es posava negre. De vegades, també marxaven quan els semblava, sense acomiadar-se i plegant tots els trastos, els seus i els d’algú altre. La meva tàctica, per evitar malentesos, era procurar deixar-ho tot ben clar. Sense donar motiu de desconfi-
El vaig visitar de dalt a baix, davant de la mirada dels seus familiars vigilant. Al auscultar-lo, vaig trobar una pneumònia en el pulmó esquerre. Els vaig proposar portar-lo a l’hospital i es van esgarrifar. S’hi van negar rotundament.
ança perquè, llavors, eren perillosos. Havies d’anar amb molt de compte. Recordo una ocasió, que a la vesprada, em van portar a la consulta, per descomptat fora d’horari, un gitanet de vuit mesos, que feia dos dies que estava neguitós, tenia febre i vomitava. El vaig visitar de dalt a baix, davant de la mirada dels seus familiars vigilant. Al auscultar-lo, vaig trobar una pneumònia en el pulmó esquerre. Els vaig proposar portar-lo a l’hospital i es van esgarrifar. S’hi van negar rotundament. Aleshores, em van exigir que el tractés jo. De totes maneres, d’hospitals, quasi no n’hi havia. Tot eren clíniques privades i tampoc tenien Seguretat Social. Ja
veuríem qui pagava! Hauríem recorregut a alguna entitat caritativa, com altres vegades. Tenien el campament i pernoctaven a 8-10 km del poble en una masia mig derruïda. Anaven sense vehicle i viatjant a la consulta a peu, sense carro. Els vaig receptar penicil·lina i els vaig aconsellar que anessin al practicant d’immediat per a començar el tractament. Vaig exigir-los que tornessin ràpid a la masia amb el nen ben tapat i el posessin al llit ja que era una nit molt freda. Els vaig prometre que jo ja hi pujaria l’endemà. Em van dir que no tenien diners per pagar la farmàcia, llavors vaig telefonar al capellà i es va fer càrrec de les despeses. Aquella nit es jugava un partit del Madrid de la Champions i el televisaven al bar de la plaça. Al matí següent, em presento a la masia ben aviat i els veig com estranys, amagaven alguna cosa. No sabien com dir-me que el nen havia mort i, llavors, tot eren plors. Vaig esbrinar el que em temia. Els havia sentit dir que volien veure el partit i al mas no tenien televisió. No obstant, vaig insistir en què la situació era greu i em van assegurar que complirien. No van anar a la farmàcia, per tant, no van posar la injecció al nen. A més a més, els diners que els va donar el capellà se’ls van gastar al bar mentre veien el partit. En acabar,a les dotze de la nit i amb tota tranquil·litat, empenyien el tros de cotxet i xano-xano van tornar a la masia. No es van preocupar de la criatura per a res. Ja no els venia d’aquí, tenien molts fills i partir del Madrid pocs. Així que, primer era el partit i com va guanyar, devien pujar a la masia tot contents i comentat les jugades més destacades. D’ells, no sent va saber res més. Van desaparèixer als pocs dies en una nit fosca i sense acomiadar-se de l’amo, com de costum. 04/05/06 2012
34
35 MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES
VIATGES
Núm. Col.
Llenguadoc-Roussillon: ruta pels Pirineus Orientals A la regió francesa de LlenguadocRoussillon, entre els vinyers més antics i grans del món, s’estén el departament dels Pirineus Orientals, un dels pocs a França que permet als seus habitants i als seus turistes gaudir tant del mar com de la muntanya. El blau del Mediterrani i el sol, que tenyeix de milers de colors la costa, fetillen als viatgers com antany ho van fer amb Picasso i Matisse, que va fer de Collioure el bressol del fauvisme. Per als amants del mar, la manera millor de començar una ruta per aquest indret és recórrer la Costa Vermeille. Amb les seves cales de sorra daurada, circumdades per vertiginosos penya-segats, és el lloc ideal on deixar-se conquistar no solament per les vistes espectaculars sinó també per les olors i sabors de l’exquisida cuina francesa i dels seus vins mundialment coneguts, que no deixen de sorprendre a ningú. Un got de vi de la població de Banyuls, els raïms de la qual són par-
Paulilles rep molts turistes per la bellesa de les platges.
ticularment dolces gràcies a la calor del sol, o uns calamars farcits de formatge de cabra, que uneixen els sabors de la muntanya amb els del mar, conviden als escèptics a experimentar noves sensacions. Situada entre Port-Vendres i Collioure, es troba Paulilles, que acull una antiga fàbrica de dinamita que, després d’un procés de renovació i després d’haver romàs tancada més de vint anys, va obrir les seves portes al juny del 2008.
Concebut per un equip de paisatgistes, arquitectes i historiadors, aquest projecte, cridat “el futur d’una memòria”, ha estat realitzat amb l’objectiu de recuperar l’esplendor industrial passada d’aquest lloc i de conferir novament al seu entorn natural tota la seva antiga bellesa. Avui l’ancorada de Paulilles és un àrea protegida del Mar Mediterrani que rep cada any un gran nombre de turistes atrets també per la qualitat de les seves belles platges.
GASTRONOMIA
3 RECEPTES PICA-PICA (per a 10 persones aprox.) Moon Catering i Serveis (www.mooncatering.com)
300 grs. Bacallà desalat i esqueixat 200 grs. Tomàquet natural rallat i escorregut (escórrer el tomàquet en tamís o colador fi per espai de 12 hores) Oli d’Oliva verge Barrejar els ingredients i disposar una mica en culleretes, ordenar aquestes en un plat i servir 04/05/06 2012
Núm. Col.
6132 6133 6134 6135 6136 6137 6138 6139 6140 6141 6142 6143 6144 6145 6146 6147 6148 6149 6150 6151 6152 6153 6154 6155 6156 6157 6158 6159 6160 6161 6162 6163
cognoms, nom
DE LA RIVA FERNANDEZ, SOFIA MARCO SANCHEZ, EDUARDO ALBACAR MIRO, CINTA ROSA MEDINA MEDINA, YUMELKY DAHIANA SALINAS DOMINGUEZ, ALEJANDRA TAVERAS MONTERO, DANIEL DE JESUS AREFAI, BAHAA RAMIREZ NUÑEZ, LUIS JOSE MIRO ESCODA, ANNA GOYDA, ELENA BENADERO ROYO, IRIS OREJUELA RIBERA, ANNA PIELLA PRAT, ELOI GALLENCH PONS, NATALIA IZQUIERDO VENDRELL, EDUARDO MIRANDA MARIN, MARIA AYATS VIDAL, ROSER BREVA AYMERICH, JOAQUIN FERNANDEZ MANZANO, EUGENIA PERIS RAMÓN, PILAR MARINE RUBIO, ROSA MARIA RODRIGUEZ BLAZQUEZ, PATRICIA MOLINERO GONZALEZ, NURIA VALVERDE MONTAÑÉS, LOLA ARGAZ, NAOUFAL SALAS BAPTISTA, WENDY ROSSY SANCHEZ ORTEGA, MARIA FERNANDEZ ALVAREZ, JUAN MANUEL BARRERA FIBLA, LAURA MARQUEZ GOMEZ, JAVIER MONTESINOS GOMEZ, MARIA DOLORES PASCUAL DIAGO, ANGELS
Núm. Col.
6164 6165 6166 6167 6168 6169 6170 6171 6172 6173 6174 6175 6176 6177 6178 6179 6180 6181 6182 6183 6184 6185 6186 6187 6188 6189 6190 6191 6192 6193
cognoms, nom
EUGENA MARTINEZ, ALEXANDRO FRIDERICO AUCEJO MOLLA, CARME MARCELLINO, ROCIO MARIA DE LOURDES CEDIEL CALDERON, GERMAN EDUARDO FERREIRA CARO, FRANKLIN PROCIDA CERVERA, GINA URRUTIA RIVAS, RICARDO SALVADOR GERVAS PEREZ, JUAN JAVIER QUELIZ SURIEL, ORQUIDEA ROSANNA CORPEÑO MONGE, ERICK RODOLFO CASTILLO ERASO, NORMA LORENA CAÑETE PIZARRO, FIORELLA CONSUELO ARAGONES VIDAL, ESTER PEREZ MARQUEZ, MERITXELL TORRES HERNANDEZ, MARIA CAROLINA MERINO AMIGO, RAQUEL ALONSO MANZANO, ANA SEPULVEDA GRISALES, JULIO C ARGUELLO , MARIA PATRICIA PASETTO, STEFANO STOJANOVIC PEREZ, ALEXANDER REINALDO MERMA LINARES, CARLA VANESSA DOMINGUEZ LOPEZ, FRANCISCO CALLIZO PLANAS, MIQUEL MOLINA AMAYA, CLARA MARIN ARESU, ANTONELLA SELFA MUÑOZ, AIDA NEY DIAZ ARA, ANAHI RODRIGUEZ GUZMAN, VALERI GUERRA JIMENEZ, FELIPE
BAIXES Núm.Col. cognoms, nom
0220 0241 0249 1432 3486 4654 4811 4945 4955 4970 4999 5258 5311 5311 5363 5367 5397 5413
GUERRI LAVILLA, FRANCISCO QUERALT CULLERES, JOSE BARDAJI GIMENEZ, ALFREDO LAMBAN DURAN, MARIA PILAR MARTINEZ RODRIGUEZ, M. GEMMA ALVES CABRATOSA, LIA MASSANA FAJARDO, AURORA DEL PILAR DIAZ SALSENCH, MARINA ROMERO ORENGA, ANDRES SUBIAS GRAU, ELSA CANALS FUENTES, JUAN JOSE ENRIQUEZ SANCHEZ, RAQUEL TOVAR RECASENS, SUSANA TOVAR RECASENS, SUSANA MORENO FONTANILLAS, OLGA GORDILLO SANTESTEBAN, AINHOA FARIÑAS ALIJA, Mª DE LA PALMA CHIQUILLO LLAURADO, ANA MARIA
Causa
DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT
Núm.Col. cognoms, nom
5429 5510 5548 5567 5587 5625 5636 5638 5699 5716 5803 5882 5930 5990 6026 6171 6172
SANTANA ZORRILLA, SAMANTHA MONTAÑA CABACES, ELENA DARAS ORENGA, MARIA ANGELES GARBAJOSA CABELLO, ANTONIA MARIA ESCRIBANO STABLE, DANIEL ALEJANDRO BARRAZA JIMENEZ, CARLOS RAFAEL QUINTERO CAICEDO, LILIANA MARIA ARESE, GERMAN CAICEDO, CAROLINA HARASEMIUC, VICTOR ADRIAN ARRIETA NARVAEZ, PAOLA LUCIA BUXEDA RODRIGUEZ, MONICA HERNANDEZ DELEON, EDUARDO JOSE CARRILLO MENDIGAÑO, DARIO BAQUERO PULIDO, BERTHA CECILIA GERVAS PEREZ, JUAN JAVIER QUELIZ SURIEL, ORQUIDEA ROSANNA
Causa
TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT
ACUDIT
Immobiliària i despatxos
250 grs. de formatge Philadelphia 50 grs. de formatge blau 10 grs. de pinyons 100 grs de Parmesà en pols Pastar el philadelphia amb el formatge blau i els pinyons torrats picats Fer boletes Arrebossar-les amb parmesà en pols i guardar-les a la nevera. A l’hora de servir es poden posar en càpsules de tòfones o servir-les tal qual.
cognoms, nom
GEBELLI JOVE, JOAN TOMAS ALONSO-VILLAVERDE LOZANO, CARLOS JOSE FERNANDEZ FERNANDEZ, M.FRANCISCA ARASA PANISELLO, FRANCESC GONZALEZ URENDEZ, PASCUAL HERRERA QUILEZ, PATRICIA CARPIO TOBAR, ANGEL GABRIEL VILLEGAS LOU, OLGA ALCONCHEL UNGRIA, ANA MARIA SANCHO PASCUAL, GERARD CAPDET SANTIAGO, CRISTINA RUIZ BATALLA, MIRIAM PERERA PRADO, OSMERI MENDELA, NATALIYA DELAGNEAU GONZALEZ, JORGE ALFREDO BELTRAN FONOLLOSA, ANA MARTINEZ CARRASCO, LAURA CARRASQUER CUCARELLA, ANA MARIA TORRENTE NIETO, LAURA FABIA MAYANS, ARIADNA CRAMP VINAIXA, MIREIA CERRILLO HERNANDEZ, SARA COLOMER ANDRES, GEMMA MARIA FRANCH LLASAT, JUAN DIEGO ESCORCIA CHAFER, JUAN ANTONIO BEL QUEROL, SABINA PELLEJA CARNASA, JOAN ARAUJO SANCHEZ, CYNTHIA GIOVANNA ROCA HERRERA, MARIA LOPEZ BENARBEU, JAIME CALBET FERRE, CLARA VALIENTE PALLEJA, ALBA
ANUNCIS PER PARAULES
Les tòfones de formatge
L’esqueixada amb cullareta
2965 3016 3298 3772 5265 5445 5654 6083 6108 6109 6110 6111 6112 6113 6114 6115 6116 6117 6118 6119 6120 6121 6122 6123 6124 6125 6126 6127 6128 6129 6130 6131
El pinxo de pop en flor de sal 10 rodanxes de pop ja cuit Pimentó dolç Pimentó picant Sal Maldon/Oli d’Oliva Verge Punxar les rodanxes a manera de piruleta Ordenar en el plat i espolvorejar amb els pimentons i la sal i ruixar amb l’oli
COMPARTIRIEM CONSULTA (Gabinete Médico Aquarium), ubicada al centre de Tarragona (Carrer Ramon i Cajal, 31) amb consulta mèdica, Psicologia Clínica, altres activitats relaciones. Perfectament condicionada. Contactar. Teléfon: 977 245 904 - 977 318 411 o bé per e-mail: fe_ser@hotmail.com Material mèdic Venc electrocardiograma de 1 canal marca Cardioline 150 € Tel. 977 342 939
04/05/06 2012