GALENS 1
1r trimestre 2011 - número 177
El COMT obre un nou punt d’atenció a l’Hospital Universitari Joan XXIII Lluita legal contra les agressions a metges
Entrevista al Dr. Josep Mercadé
Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
GALENS
2 GALENS
GALENS 3
GALENS Edita Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del consell de redacció Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció Èxit Comunicació Consell de redacció Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Èxit Comunicació Redacció Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 TARRAGONA Tel 977 232 012 · 977 232 006 Fax 977 236 208 Disseny i publicitat Èxit Comunicació 605 860 898 · 605 860 835 info@exitcomunicacio.com Impressió: Indugraff Fotos Arxiu Galens i Èxit Comunicació Tirada 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.
Sumari
07 09 Nous vocals
Congrés PAIME
12 16
Agressions Entrevista als metges Dr.Mercadé
20 29
Els nostres Vocalia dels hospitals jubilats
GALENS 1
GALENS 5
EDITORIAL “Cal lluitar per garantir els nostres drets en una realitat en què, cada cop més, l’estalvi és l’status quo”
L
La solució és a les nostres mans Fernando Vizcarro Bosch President del COMT
a professió mèdica es troba en un estat profund
dels metges en un moment en què estalvi i contenció
de canvi que depèn del futur i el compromís dels
són paraules clau que poden definir el model de relació
col·legiats.
del col·lectiu amb l’Administració.
El COMT és partidari d’implantar
amb urgència un conveni mèdic regulador dels drets i
No podem oblidar que tot aquest debat s’està
els deures dels professionals.
orquestrant a través dels Col·legis de Metges, que avui
El tema és de vital importància, ja que el model de
per avui són els organismes que millor poden defensar
negociació col·lectiva està totalment exhaurit. Avui en
els drets professionals dels metges. Si finalment s’acaba
dia, en l’àmbit sanitari, el col·lectiu mèdic és minoritari
establint la col·legiació voluntària dels metges, el marge
i queda diluït en el conjunt de treballadors del sistema,
d’actuació per establir un document conjunt que reguli
de manera que són altres col·lectius no mèdics els
els seus drets es difuminarà i el col·lectiu no tindrà prou
que acaben decidint sobre qüestions professionals,
força per fer prevaldre les seves aspiracions enfront
laborals i retributives dels metges. Són els metges els
la negociació col·lectiva. Cal que els professionals
que donen sentit a la tasca dels hospitals i els centres
de la medicina disposin d’òrgans de govern que ens
de salut, motiu més que suficient per disposar d’una
representin a tots sense excepció i aquesta realitat
regulació que defensi els seus drets i els seus deures.
només serà palpable si es manté l’actual organització a
El debat sobre la necessitat de regular la capacitat de
través dels Col·legis de Metges. Cal lluitar per garantir
treball dels metges arriba en un moment clau, quan
els nostres drets en una realitat en què, cada cop més,
l’Administració s’interessa per involucrar el metge en la
l’estalvi és l’status quo. Però, com? La solució per
contenció dels costos assistencials. La realitat només
coordinar totes les veus interessades en el Conveni
és una i és que només el professional de la medicina té
és centralitzar aquest debat en les organitzacions
la preparació i la formació necessàries per racionalitzar
col·legials. No podem prescindir d’aquests òrgans
la despesa sanitària amb mínimes repercusions. Així
perquè mantenir la col·legiació obligatòria és el primer
doncs, el Conveni Mèdic es perfila com una de les
dels nostres drets. La solució per canviar la nostra
opcions més fortes a l’hora de fer prevaldre els drets
realitat és també a les nostres mans.
Facilita la teva adreça electrònica i rebràs... • • • • •
e-galens comunicacions convocatòries agenda novetats
...envia-la a comt@comt.es
6 GALENS
ACTUALITAT
Noves incorporacions a les vocalies Presentació de quatre vocals adjunts a l’organigrama del COMT
R
ecentment
s’han
dut
a
terme
noves
incorporacions a les diferents vocalies de suport que representen el COMT al Consejo
General de Colegios Oficiales de Médicos (CGCOM).
Les diferents vocalies del Col·legi tenen com a funció principal donar sortida a les activitats que es realitzen en els diferents àmbits d’actuació de l’entitat i coordinar les accions que s’hi desenvolupen, al mateix temps que
Dr. Manuel Carasol Ferrer. Vocal adjunt Atenció primària urbana
exerceixen la representació del Col·legi dins el Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos. La vitalitat de les vocalies repercuteix directament en el bon funcionament del Col·legi i determina l’organització d’activitats, el desenvolupament de projectes i la difusió de la informació que pot ser interessant tant en l’àmbit general com intern. Periòdicament es du a terme la renovació dels diferents representants de les vocalies així com la incorporació
Dr. Alejandro Moreno Lagunas. Vocal adjunt Metges d’Administracions Públiques
de nous membres que vénen a reforçar aquesta tasca divulgativa i de coordinació. En aquest cas destaca la incorporació de quatre nous vocals adjunts. Així, el Dr. Manuel Carasol Ferrer s’incorpora a la vocalia d’Atenció Primària Urbana, que representa els metges que exerceixen en centres d’atenció primària ubicats en grans nuclis urbans. De la seva banda, el Dr. Alejandro Moreno Lagunas és el nou vocal adjunt de la vocalia de
Dra. Teresa M. Argemí Coletas. Vocal adjunt Medicina privada per compte propi i/o per compte d’altri
Metges d’Administracions Públiques, que representa els facultatius que exerceixen en l’àmbit rural. En tercer lloc, la Dra. Teresa M. Argemí Coletas és la nova vocal adjunta de la vocalia que recull l’activitat que generen els metges que tenen consulta privada, ja sigui pel seu propi compte o bé per compte d’altri. I finalment, el Dr. Francisco Garcia Sayago s’incorpora a la vocalia de Formació que té com a funció principal coordinar les activitats formatives. Des del COMT els desitgem bona sort en la seva tasca.
Dr. Francisco Garcia Sayago. Vocal adjunt Vocalia de formació
GALENS 7
ACTUALITAT
Conclusions del IV Congrés PAIME Cal que l’Administració s’impliqui totalment per garantir aquest servei
L
es administracions sanitàries i els PAIME
cions Sanitàries per al desenvolupament del PAIME,
col·legials han de treballar conjuntament
un compromís que ha de ser ple i transparent perquè
per garantir l’assistència integral als pro-
el servei disposi de plenes garanties.
fessionals de l’àmbit mèdic. Aquesta és una de
També es va destacar la importància d’actuar a temps
les principals conclusions del IV Congrés PAIME
per prevenir situacions que, d’una altra manera, re-
celebrat a Màlaga els dies 3 i 4 de març, un esde-
presentarien un risc evident per a la salut tant del
veniment que va reunir representants de tots els
mateix metge com dels seus pacients i es va apel·lar,
Col·legis de Metges d’arreu de l’Estat en el qual el
de manera especial, a l’ètica de la responsabilitat.
COMT va participar activament.
Finalment, es va destacar la necessitat d’adaptar el servei als nous temps, marcats per la necessitat de
El darrer congrés PAIME va oferir una visió gene-
conciliar la vida familiar i laboral, detectar les noves
ral del funcionament d’aquest Programa d’Atenció
patologies emergents, tractar adequadament la sín-
Integral al Metge Malalt en les diferents comuni-
drome de desgast del metge i els riscos laborals ha-
tats autònomes així com dels principals punts que
bituals derivats de l’exercici de la professió i apostar
cal millorar per implementar i divulgar millor aquest
per mesures que evitin el mòbing o les agressions
programa dedicat a avaluar les garanties del servei
als metges, fenòmens que han de rebre més atenció
d’assistència sanitària integral que reben els profes-
en el futur. Segons un recent estudi fet públic per
sionals de l’àmbit mèdic.
l’OMC, des que va entrar en funcionament aquest
Durant les diferents exposicions que es van dur a
servei s’ha tractat un total de 2.435 metges de tot
terme, en les quals el president del COMT, el Dr. Fer-
l’Estat, essent Catalunya, Andalusia i Madrid les prin-
nando Vizcarro, va intervenir activament, es va posar
cipals comunitats autònomes de procedència del
de relleu la importància de la col·laboració i el com-
professionals que l’han sol·licitat, especialment des
promís entre els Col·legis de Metges i les Administra-
de les àrees d’Atenció Primària i Psiquiatria.
Clausura del Congrés a càrrec de les autoritats. D’esquerra a dreta; Juan José Sánchez Luque, president del Col·legi de Metges de Málaga; Juan José Rodríguez Sendín, president de la OMC; Maria Ángeles Montero, consellera de Sanitat de la Junta de Andalucía; Javier de Teresa, president del Consell Andaluz de Col·legis de Métges; i Serafín Romero, president del Congres del PAIME. / CEDIDA
8 GALENS
ACTUALITAT
Nou Programa de Protecció Social El COMT ofereix un programa d’ajuts econòmics i socials als seus col·legiats
E
l Col·legi Oficial de Metges de Tarrago-
assessorament, dut a terme per treballadorses socials,
na convoca un programa d’ajuts socials i
que permet oferir una atenció directa i personalitada;
econòmics per als seus col·legiats amb la
també inclou un catàleg de serveis assistencials a partir
finalitat d’oferir-los suport davant qualsevol mena
d’avantatjosos acords amb diverses entitats prestadores
de contingència que afecti la seva autonomia per-
de serveis, una cartera d’ajuts socials i prestacions
sonal o familiar derivada de situacions vinculades
econòmiques i un catàleg de productes asseguradors i
a problemes de salut o socials.
financers de prevenció i protecció social.
Aquests ajuts s’emmarquen dins del Programa de
Prestacions
Protecció Social del Col·legi Oficial de Metges de
El programa es divideix en quatre grans grups de
Tarragona, un programa que està a disposició de tots
prestacions: l’Atenció social i a la dependència,
els metges col·legiats i dels seus familiars més propers
Conciliació de la vida personal i familiar, Activitats
i que posa al seu abast una sèrie d’eines bàsiques
formatives de protecció social i Prestacions educatives
amb les quals es pretén donar resposta a diferents
i assistencials de caràcter periòdic.
contingències derivades de situacions vinculades a problemes de salut o socials.
Atenció social i a la dependència
Així, algunes de les prioritats bàsiques d’aquest
Ofereix eines per donar resposta a situacions personals
programa
de
i familiars de dependència: descans per al cuidador;
dependència, la conciliació de la vida personal i familiar
xec residència; ajut econòmic puntual, servei d’atenció
amb la professional i també les situacions relacionades
a domicili, servei de teleassistència i localització; suport
amb la jubilació. A grans trets, ofereix orientació i
econòmic per a l’adaptació de la llar o ajudes tècniques
inclouen
l’atenció
a
situacions
GALENS 9
ACTUALITAT i suport econòmic per al transport adaptat i suport per convalescència. Conciliació de la vida personal i familiar “Benvingut nadó” (suport econòmic puntual per a metges que han esdevingut pares); servei de suport familiar (inclou cangur i servei domèstic); suport per a la llar d’infants a famílies amb necessitats especials; suport econòmic per a colònies o activitats extraescolars, suport al MIR i suport a l’accés a l’habitatge. Activitats formatives de protecció social Cursos de preparació a la jubilació; “Aprendre sense parar” (suport econòmic per als metges jubilats que volen
Prestacions educatives i assistencials de caràcter
accedir a la formació al llarg de tot el cicle vital), taller de
periòdic
formació per a cuidadors, “Activem la memòria” ( curs
Ajut econòmic per a vídues de metges amb carència
adreçat a metges i familiars propers per tal de reforçar
de recursos econòmics; ajut econòmic per a metges
la memòria i evitar-ne el deteriorament); curs d’acollida
jubilats amb carència de recursos econòmics, ajut
a nous col·legiats per a l’accés a la professió mèdica;
assistencial per a orfes discapacitats majors de 21 anys
curs de català per a col·legiats no catalanoparlants i
amb carència de recursos econòmics, ajut assistencial
“L’altra formació dels MIR” (suport econòmic puntual
per a orfes de pare i/o mare malalts i que requereixin un
per a cursos que promouen coneixements, habilitats i
ingrés o suport personal per a les activitats de la vida
tècniques per tal de permetre el pas per aquesta etapa
diària i ajut econòmic educatiu per a orfes.
formativa de la manera més saludable possible.
Per a més informació: COMT - 977 232 012.
10 GALENS
ACTUALITAT
Nou espai d’atenció a Joan XXIII Els col·legiats podran fer gestions des del mateix hospital
A
partir d’ara, el COMT atendrà tots els
ques. Tots els col·legiats que vulguin conèixer més
col·legiats que ho desitgin en el nou espai
detalls d’aquesta nova eina, s’han de posar en con-
d’atenció a l’edifici Tarragonès, que res-
tacte amb les oficines del COMT.
tarà obert els divendres de 12 a 14 hores. Arran d’un acord de col·laboració entre l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i el COMT, des del dia 4 de març els col·legiats disposen d’un espai a la segona planta de l’edifici Tarragonès on tots els divendres, en horari de 12 a 14 h, seran atesos per personal del COMT i podran dur a terme qualsevol gestió col·legial, sense necessitat de moure’s de l’Hospital. Aquest servei pretén oferir més llibertat als col·legiats que desenvolupin la seva tasca professional en aquest centre sanitari a l’hora de tramitar tots aquells serveis que ofereix el COMT, de manera que des del seu lloc de treball puguin fer ús del servei d’una manera còmoda i eficaç. El proper trimestre s’estudiarà la possibilitat d’ampliar aquest servei a la resta de centres hospitalaris de les nostres comar-
El servei d’atenció, que va entrar en funcionament el 4 de març, atén les consultes tots els divendres de 12 a 14 hores
Objecció de consciència
T
ots els col·legiats que desitgin acollir-
seqüència. Des del COMT es recorda que el Col·legi
se a la clàusula d’objecció de conscièn-
no té cap mena d’inconvenient a l’hora de custodiar
cia han de presentar de manera obliga-
aquest tipus d’informació, de manera que quedi per
tòria la documentació que acredita aquest dret
escrit la decisió dels col·legiats de deixar constància
de dignitat ètica de l’exercici de la professió al
de l’ús d’aquest dret que permet la professió, sem-
seu lloc de treball. El COMT també recopilarà
pre que estigui protegit per la Llei. A la pàgina web
aquesta informació de manera complementària.
del COMT ja s’anuncia la voluntat de mantenir al dia el registre de professionals que s’adiguin a aquesta
Aquest procés és imprescindible perquè l’ens sanitari
garantia per tal d’advertir i reconduir aquells casos en
corresponent pugui tenir constància de la posició del
què es pogués suscitar l’objecció de manera inade-
professional mèdic i programi les actuacions en con-
quada.
GALENS 11
ACTUALITAT
Stop a les agressions als metges Els col·legis professionals acorden augmentar la vigilància amb la Fiscalia
A
partir d’ara, tots els metges que hagin de fer font a un cas d’agressió a la seva persona en el seu lloc de treball tindran
més suport de l’administració competent. El Con-
A partir d’ara, cada Col·legi tindrà un responsable d’informar a la Fiscalia dels casos d’agressions a metges
sell Català de Col·legis de Metges de Catalunya va signar el passat 9 de març un conveni amb la
especial d’atenció per evitar o minimitzar les conse-
Fiscalia Superior de Catalunya segons el qual es
qüencies d’aquestes situacions. Per una banda, els
duran a terme mesures coordinades per evitar
quatre col·legis professionals que se situen dins de
aquest tipus de casos. Entre els acords adoptats
l’òrbita del col·legi–entre els quals hi ha el COMT–
en el marc d’aquest conveni destaca la designa-
es comprometen a ajudar la Fiscalia a investigar els
ció de portaveus dels quatre col·legis catalans,
casos d’agressió que es detectin i designaran una
que disposaran de fil directe amb l’Administració
persona encarregada de posar-se en contacte amb
competent a l’hora de denunciar aquest tipus de
la Fiscalia a través de la Unitat Integral de Violència
casos.
Contra el Metge (UIVCM), la unitat que s’encarregarà de col·laborar amb els òrgans de la Llei.
El nou acord subscrit pel Consell de Col·legis de
L’acord va ser signat pel president del Consell Gene-
Metges de Catalunya i la Fiscalia preveu la creació
ral de Metges de Catalunya i el COMT, Fernando Viz-
de la servirà per establir un pla d’actuació davant
carro, la Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Comp-
de casos d’agressió a professionals de l’àmbit mèdic
te, i els representants de la resta de Col·legis de
durant l’exercici de la professió o per circumstàncies
Metges professionals de Catalunya. Posteriorment,
derivades directament del seu exercici professional,
el màxim responsable del COMT ha reafirmat l’acord
una realitat que fins ara no disposava de cap unitat
amb la Fiscalia Provincial de Tarragona.
L’estafa de Novachannel continua en actiu El COMT recorda que continua vigent l’estafa per Internet de Novachannel en què, a partir de la suposada adhesió gratuïta a un directori de la xarxa, el metge subscriu un contracte per cinc anys amb un cost molt elevat i sense possibilitat de cancel·lació. Tot i les diverses denúncies a la Federació Mèdica Suïssa –els serveis es prestaven des de Lucerna– i altres organismes internacionals l’estafa continua vigent. El COMT recomana extremar les mesures de seguretat a l’hora de contractar qualsevol servei professional a través d’Internet.
12 GALENS
ACTUALITAT
Sector Funcionaris-Contingent i Zona de Metges de Catalunya
A
mb la concurrència d’una vintena dels seus components, el dia 9 de novembre de 2010 es va celebrar al COMT l’assemblea
general anual d’aquest sector, a la qual van assistir com a convidats els doctors Albert Tomàs, Fernando Vizcarro, Joan Cornet i Josep Lluís Pi, presidents del Sindicat, del COMT i de la Territorial de Tarragona i secretari d’Acció Sindical, respectivament. També es va comptar amb la participació d’altres col·legiats i membres del Sindicat..
En la trobada es van tractar les dificultats que han d’afrontar els metges funcionaris per mantenir les seves condicions./ CEDIDA
va presentar l’acord de la mesa sectorial signat pels Va obrir la sessió el Dr. Antoni Duran, secretari del
sindicats CCOO, UGT i CATAC, excloent de carrera
sector, qui va manifestar el seu agraïment al COMT
professional col·lectius d’aquest sector. També va re-
per la seva bona acollida i per totes les facilitats que
calcar el greuge comparatiu amb les deu comunitats
ha donat perquè aquest acte es pogués dur a terme.
on sí perceben aquests honoraris.
El Dr. Vizcarro, president del COMT, va dir que des de
Finalment va destacar la celebració del 90è aniversari
la Junta de Govern del COMT aplaudien la iniciativa
de la fundació de MC i va expressar la seva convicció
d’organitzar a la seva seu aquesta assemblea, que
que les persones que celebrin els 180 anys seguiran
permet afavoreix la participació de la militància que
fidels als principis que han impulsat els seus mem-
té la residència lluny de la capitalitat, i que l’èxit de
bres des dels orígens.
participació i el seu bon desenvolupament permetien
El Dr. Tomás, president del Sindicat, va dibuixar un in-
escoltar els suggeriments dels participants i establir
quietant retrat del panorama actual però va projectar
un debat positiu. A més, gràcies a la presència de
una tènue llum d’esperança en el futur. Va demanar
diversos membres de l’executiva del Sindicat es van
un conveni únic per als metges com a única possibi-
poder conèixer de primera mà les possibles solucions
litat per sortir de la crisi.
i projectes de futur referents als temes plantejats.
El Dr. Cornet al·ludeix al fet que “per primera vegada
El Dr. Vizcarro també va afirmar que quedava demos-
una reunió de sector, en aquest cas de Funcionaris-
trat que les accions professionals i laborals han de
Contingent i Zona, es realitza fora de Barcelona, i això
transcórrer en paral·lel però harmònicament i sinèrgi-
és una novetat dins el nostre sindicat que espero que
cament i que cadascú, en el seu camp, ha de treba-
no sigui excepcional i es repeteixi per altres llocs de
llar per millorar l’estat de la professió.
Catalunya amb tots els sectors”.
Finalment va felicitar els organitzadors perquè creia
Finalment, els Drs. Garzo i Durán, en representació
que s’havia assolit l’objectiu.
del sector, van lliurar al Sindicat i al COMT, delegats
El Dr. Julio Garzo, president del sector, va demos-
en les persones del Dr. Tomás i del Dr. Vizcarro res-
trar la pèrdua de poder adquisitiu patit pel nostre
pectivament, sengles emmarcacions descriptives de
col·lectiu prenent com a base una nòmina de 1976, i
la història de Metges de Catalunya.
GALENS 13
ACTUALITAT
Emotiu homenatge al Dr. Sentís La família va rebre el títol pòstum de Mestre Català en Ginecologia i Obstetrícia l passat 28 de gener, el COMT va acollir
E
dent de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Gineco-
l’acte d’homenatge ‘In memoriam’ a la figu-
logia, Ramon Carreras, va lliurar a la família del Dr.
ra professional del Dr. Jordi Sentís Bonet,
Sentís el títol pòstum de Mestre Català en Medicina
que durant gairebé quaranta anys va ser al cap-
i Obstetrícia.
davant del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de
La trobada, organitzada amb la intenció d’homenatjar
l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, un
la tasca del Dr. Sentís, va servir per recordar moltes
acte en què va ser guardonat amb el reconeixe-
anècdotes que fusionaven tant aspectes de la pràc-
ment pòstum de Mestre Català en Ginecologia i
tica professional com records de caire personal. Els
Obstetrícia.
professionals que van fer les seves aportacions sobre la figura del Dr. Sentís van ser el cap de Servei
Durant les seves intervencions, tots els ponents
i catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital
–destacades personalitats del món mèdic que van
Universitari Joan XXIII i la Universitat Rovira i Virgili,
treballar al costat de l’homenatjat– van dibuixar el
Ramon Maria Miralles, el director del Servei i cate-
perfil humà i professional del Dr. Sentís i van des-
dràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de la
tacar la seva voluntat de treball i gran capacitat de
Santa Creu i Sant Pau i de la Universitat Autònoma
comunicació, en una trobada que també va servir
de Barcelona, Joaquim Calaf; el cap de Servei i ca-
per fer un dibuix de l’evolució de la pràctica de la
tedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant
medicina durant les darreres quatre dècades, un pe-
Joan de Déu i la Universitat de Barcelona, Josep
ríode estretament lligat a la trajectòria del que va ser
Maria Laïlla; Joan Maria Adserà, director general de
cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Sant Pau
la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, i el mateix
i Santa Tecla de Tarragona. Un dels moments més
Dr. Ramon Carreras, que va lliurar el reconeixement
emocionants de la vetllada es va viure quan el presi-
in memoriam.
La sala d’actes Domènech i Miró es va quedar petita per acollir a tots els companys de feina, amics i familiars del Dr. Sentís, en un acte que va servir tant per parlar del seu llegat professional com de l’empremta social i personal que ha deixat aquest professional. /GALENS
14 GALENS
ACTUALITAT
Vida col·legial Nous avantatges per als col·legiats i altres notícies d’interès
E
l COMT ofereix als seus col·legiats tot un
destins de vacances o escapades a l’estranger amb
seguit d’avantatges gràcies a acords de
l’agència Viatges Berga. L’àmbit del conveni inclou
col·laboració amb diferents firmes i empreses
importants ofertes per als membres del COMT de la seu
de la demarcació.
col·legial de Tarragona i també de les delegacions de Reus i Tortosa.
Les principals novetats en el catàleg de serveis que el
· 10% de descompte en productes de joieria de la firma
COMT ofereix als seus col·legiats són:
Zaida Joiers. L’acord inclou l’accés a diferents serveis
· Promoció de subscripció al Diari de Tarragona amb unes
de manera totalment gratuïta així com avantatges en
condicions econòmiques avantatjoses i exclusives.
matèria de reconversió de joies antigues en noves,
· 10% de descompte addicional en el canvi de
peritatge i neteja.
pneumàtics de la firma Yofindo.com. També permet
· Descomptes i avantatges en diferents transaccions
triar entre diferents tallers i disposar d’assessorament
immobiliàries amb Finques Mèdol.
telefònic gratuït.
Per a més informació es pot consultar la web del Col·legi:
· Importants descomptes a l’hora de reservar els seus
www.comt.cat. en l’apartat de Catàleg de Serveis.
S’obre la convocatòria del III Certamen Iberoamericà de les Arts
El COMT agraeix el seguiment dels actes organitzats per Nadal
Els metges col·legiats de l’Estat espanyol i dels països de la comunitat iberoamericana, així com els treballadors dels Col·legis de Metges i del Consell General, poden participar en el III Certamen Iberoamericà de les Arts, una iniciativa que premiarà les millors produccions de novel·la, pintura, escultura, relat curt, dibuix, fotografia i poesia. S’estableixen set categories per a cadascuna de les disciplines, amb un primer premi per a cada categoria i dos accèssits. La dotació global dels premis suma 130.000 euros (30.000 per novel·la, pintura i escultura i 10.000
La Junta del COMT agraeix calorosament la participació en
per poesia, relat curt, dibuix i fotografia). El termini de presen-
els actes que el Col·legi va organitzar enguany seguint la tra-
tació serà de l’1 al 30 d’abril de 2011. Cada categoria disposa
dició de commemorar les festes nadalenques. Entre els actes
d’unes bases específiques de participació que es poden con-
celebrats, cal destacar la bona acollida del Concert de Nadal,
sultar a la pàgina web del Consell General de Metges (www.
un espectacle que va reunir les interpretacions de l’Orquestra
cgcom.es), a la pàgina web de la Fundació (www.fphpomc.es)
Simfònica i el Cor jove del Conservatori Professional de Músi-
o a l’edició digital de Médicos y Pacientes (medicosypacientes.
ca de la Diputació de Tarragona. D’altra banda, també es va
com). Com a novetat, en l’edició d’enguany podran participar
realitzar el IV Concurs de Dibuix infantil i la festa infantil amb
totes aquelles persones que no hagin estat finalistes ni premia-
l’espectacle ‘Nem de parranda’.
des en les dues edicions anteriors del certamen.
Moltes gràcies a tots pel vostre suport i interès.
GALENS 15
ACTUALITAT
Formació al COMT Programa de cursos març-juny 2011 Jornades sobre nutrició i alimentació
ca del coaching, aplicada al tractament de pacients
14, 21 i 28 de març de 2011
amb patologies diverses.
Jornades en què es tractaran la dieta mediterrània,
Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT.
l’alimentació en la prevenció del càncer, l’obesitat i
Horari: de 16 a 21 hores.
un programa de casos pràctics. Curs gratuït. Lloc: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.
Jornades Vespres Geriàtrics
Horari: de 18 a 19 hores (28 de març de 17 a 19
De febrer a novembre de 2011
hores)
Curs sobre disfuncions sexuals masculines, bufeta hiperactiva, cirurgia estètica genital i traumatismes
Jornada Urològica
renals
15 i 29 de març de 2011
Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT
Jornades destinades a l’amplicació de coneixements
Horari: de 18 h a 20.30 hores
i estudi de casos pràctics sobre la matèria. Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT Horari: de 18 h a 20.30 hores Curs d’actualització del diagnòstic prenatal 12 d’abril de 2011 Curs d’actualització sobre la tècnica de la diagnosi prenatal i estudi de casos pràctics. Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT. Horari: de 16 a 20 hores Curs de la síndrome del dolor miofacial 26, 28 d’abril i 2 i 3 de maig de 2011 Fisiopatologia de la Síndrome Miofacial (SDM), quadres clínics predominants i el seu reconeixement. Conèixer quins són els principis en el tractament del pacient afectat de SDM i donar guies sobre les millors opcions terapèutiques en cada cas. Curs gratuït. Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT Horari: de 17,15 a 21 hores Curs de ‘coaching’ per la salut 10, 17 i 24 de maig de 2011 Curs que relaciona les eines habituals de la tècni-
Podeu consultar tota la informació que desitgeu sobre els cursos al telèfon
977 232 012 (Mar Orellana)
16 GALENS
ENTREVISTA
“Els metges són els grans actors del sistema sanitari” Dr. Josep Mercadé Cap dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat a Tarragona
El doctor Josep Mercadé ha estat nomenat cap dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat a Tarragona, des d’on vol impulsar una organització efectiva de recursos econòmics i humans de la sanitat pública. Després de les dues primeres setmanes en el nou càrrec, quines són les seves sensacions? Aquest càrrec m’obliga a afrontar amb molt de respecte l’enorme responsabilitat que representa capitanejar la gestió sanitària de les nostres comarques,
especialment en una època de crisi econòmica com l’actual.
En quin estat ha trobat els serveis de salut de la província de Tarragona? En conjunt, força bo. Els serveis sanitaris de les nostres comarques tenen un nivell notable d’actuació. Ara cal treballar per garantir el servei en totes les àrees i buscar l’excel·lència sense malbaratar els recursos.
Quines seran les grans línies de la seva gestió durant els propers quatre anys? Cal treballar per ajustar els recursos que rebem a les
nostres necessitats, tot garantint una bona assistèn-
tor de la màquina sanitària. Tenen un paper fonamen-
a tots, als professionals sanitaris, sobretot als met-
zació dels recursos. Cal que els metges de l’atenció
cia sanitària. La meva meta és poder donar resposta ges, i als ciutadans. Cal fer canvis estructurals per
garantir un sistema sostenible. Avui en dia, la relació entre ingressos i despeses no és sostenible, ja que des del 2003 les despeses han crescut d’un 70% en-
front dels ingressos, que es mantenen estables des del 2006. La meta és quadrar els números sense que
tal, sobretot pel que fa a les possibilitat de racionalitprimària disposin de més eines per poder ser més resolutius. Això significa que hem de treballar perquè
des de l’atenció primària es puguin resoldre el màxim nombre de casos possible i evitar en la mesura que sigui possible derivar pacients a l’especialista.
se’n ressenti la qualitat del servei.
I els metges que treballen en l’atenció hospitalària?
I quin paper hauran de tenir els metges per fer més soste-
el nombre de proves que cal fer a un pacient, per tant,
nible el sistema sanitari? Els metges són el pal de paler del sistema i són el mo-
En aquest àmbit, el metge és qui pot decidir l’ingrés i
és qui té els elements per decidir. En els dos principals àmbits, Primària i Hospitalària, es poden optimit-
GALENS 17
ENTREVISTA zar els recursos, tant els humans com els processos assistencials mitjançant la seva protocol·larització,
Des de l’àmbit col·legial es defensa que els metges que estiguin preparats exerceixin fins als 70 anys. Què
la despesa farmacèutica amb la incentivació dels
n’opina?
I quines altres mesures proposa l’àrea que vostè presi-
metges que estiguin en bones condicions, ja que
genèrics i la contenció de la despesa.
deix per reduir despesa en l’àmbit sanitari? Per exemple, potenciar l’aprimament de l’administració competent on toqui, treballar per garantir que
s’optimitzin els recursos en totes les àrees, optimitzar al màxim els horaris de treball o proposar que els
Aquesta mesura hauria de ser factible en el cas dels aporten un valor intangible tan important com és l’experiència.
Fins ara, un decret ministerial permetia que els metges jubilats de l’exercici públic seguissin treballant en l’àmbit privat. Ara els dos serveis són incompatibles si es vol co-
equips d’urgències i especialistes dels hospitals de
brar la prestació de jubilació. Què n’opina?
Quin serà l’abast total de la retallada i com afectarà els
der combinar els dos vessants.
salaris i els horaris dels metges?
Creu que els metges haurien de tenir total llibertat per
Calculem que durant el 2011 a tot Catalunya haurem
organitzar la seva agenda de visites?
pressupost de l’any passat. És important remarcar
cessitats del metge, però també tenint en compte
zones properes treballin coordinadament.
Personalment, crec que hauria de ser compatible po-
de reduir fins a mil milions d’euros, que és el 10% del
Defenso que l’agenda s’organitzi segons les ne-
que aquesta contenció de la despesa no ha d’afectar
l’organització del centre on treballa i les decisions de
les condicions laborals bàsiques dels professionals i que, amb les mesures esmentades abans i la reducció d’inversions, és possible fer quadrar els números.
Creu que el copagament seria una bona opció per lluitar contra la crisi? De moment, des de la Generalitat ningú s’està plantejant aplicar el copagament. Personalment, crec que
seria una mesura interessant per avaluar el sistema, però s’ha de partir de la base que el cost de la seva
aplicació ha de ser assumible per a tots els ciutadans.
l’equip directiu.
Posi’s una meta. Quines fites li hauria agradat assolir d’aquí a quatre anys? Aconseguir l’accessibilitat total del sistema d’atenció primària. Quant a Tarragona ciutat, m’agradaria que
entre tots, Ajuntament, ICS, GIPSS i Tecla fossin capaços d’estructurar uns serveis sanitaris eficients que
donessin resposta a les necessitats de la ciutadania.
Em proposo organitzar l’àrea de Sanitat per fer que
els dos hospitals de la ciutat puguin treballar coordinadament..
Un dels grans objectius del nou cap dels Serveis Territorials de Salut és optimitzar els recursos per estalviar despesa. /GALENS
18 GALENS
METGES QUE FAN HISTÒRIA
El professional
Dr. Fernando Gar
E
n aquesta ocasió, el protagonista de la secció Metges amb Història és un home que, a banda de la seva tasca mèdica, ha destacat com a his-
toriador de l’art i restaurador, passió que ha compaginat amb altres aficions com el col·leccionisme de revistes d’humor i l’estudi de la censura en el franquisme. El doctor Fernando García Garreta va néixer a Arganda del Rey (Madrid) i va acabar la llicenciatura l’any 1963 havent tingut com a professors eminents metges com Fernando de Castro, Gregorio Marañón, Alfonso de la Fuente Chaos i Botella Llusía, entre d’altres. Va ser intern d’un dels diabetòlegs més importants de l’època, el doctor Luis Felipe Pallardo, que el va introduir en aquest camp. L’any 1964 es van convocar les oposicions a Assistència Pública Domiciliària, on va obtenir la primera plaça en propietat a Laguna de Cameros (Rioja) i l’any 1970 va exercir a Flix, fins l’any 1977, on va crear el I Premi Vila de Flix a la tasca sanitària rural i posteriorment el II Premi Iberoamericà Vila de Flix, presidit per Alfons de Borbó. El 1977 obté la plaça a Reus on ha desenvolupat tota la seva activitat mèdica fins l’any 2000 entre la sanitat pública, dins la disciplina de medicina general, i a la seva consulta privada com a diabetòleg. Un cop instal·lat a la capital del Baix Camp es dedica de ple a la seva passió: l’art. Amb els anys obté la llicenciatura de Geografia i Història per la URV i Història de l’Art per la Universitat de Lleida. Al llarg de tots aquests anys compagina la seva professió amb la divulgació artística.
L’art: una passió vital L’any 1993 el doctor Garcia Garreta viu un punt d’inflexió en la seva vida amb l’adquisició d’una casa en un poble de Jaen anomenat de Beas de Segura. Es tracta d’un antic palau propietat de la família Sandoval, el cap de la qual havia estat amic íntim de Francisco de
METGES QUE FAN HISTÒRIA
do García Garreta
GALENS 19
L’historiador
Quevedo, tal com ho demostren unes cartes que han estat publicades recentment entre amdós personatges. També és famosa per haver estat allotjament puntual de Santa Teresa de Jesús, quan la religiosa va ser a Beas de Segura per fer-se càrrec de la donació de la família Sandoval. La reforma de la casa, que es trobava en unes condicions molt precàries, ha esdevingut una tasca central en la vida d’aquest metge apassionat de l’art. Una reforma que s’ha allargat durant 19 anys i que li ha merescut el reconeixement públic, refrendat per la seva aparició en el programa de televisió dedicat a la divulgació de grans projectes arquitectònics ¿Quién vive ahí? , en el capítol 3.
La casa és una mostra de gran riquesa en art romànic i ceràmica hispano-àrab i s’hi ha fet una important fabricació i creació de mobles, talles i portes de fusta d’estil romànic. Disposa d’una biblioteca amb més 8.000 volums i una àmplia col·lecció de revistes d’humor, una altra de les gran aficions del doctor Garcia Garreta, a més d’una col·lecció de 40.000 diapositives.
‘La Codorniz’ i la censura franquista Una altra de les facetes que destaquen en la trajectòria personal del doctor García Garreta és la seva dedicació
Detall de l’abans i el després de la reforma d’una de les escales de la casa. /Cedida
a l’estudi de la censura a la premsa i més concretament a revistes d’humor com La Codorniz, de la qual n’és un gran coneixedor. Durant molts anys ha dut a terme una important tasca de recopilació que li ha permès reunir tots els números de totes les èpoques d’aquesta revista d’humor. Aquesta passió l’ha empès també a organitzar nomboses conferències i exposicions al voltant d’aquesta publicació al llarg de tot el territori espanyol. Entre d’altres és el responsable del premi d’humor gràfic Lorenzo Goñi, un famós humorista de Jaén i un dels millors il·lustradors espanyols del segle XX, del qual recentment s’ha celebrat la segona edició a Beas de Segura.
A l’esquerra, vinyeta del dibuxant Fandiño, publicada en el número 1617, de 19 de noviembre de 1972, va motivar que la revista fos segrestada aquell mateix dia. La redacció va recompondre de nou l’edició amb un dibuix de Fandiño (a la dreta)./Cedides
20 GALENS
ELS NOSTRES HOSPITALS
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta 35 anys vetllant per la salut de la població de les Terres de l’Ebre
E
l dia 22 de novembre de 1976 va obrir les portes
de Pediatria. La plantilla, a començament del 1977, era
l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, amb el
de 42 metges, 100 ATS i 112 auxiliars, a més estava pre-
nom de Residencia Sanitaria Virgen de la Cinta,
vist posar en funcionament el servei de Traumatologia i
el primer centre hospitalari de titularitat pública que
existien unes promeses d’accelerar la posada en marxa
es va construir al territori i actualment un referent per
d’una Unitat de Medicina Intensiva. El 24 de novembre de
a la població de les Terres de l’Ebre com a centre sa-
1977 va prendre possessió com a director de la Residèn-
nitari i assistencial.
cia, el doctor José Manuel Panisello Zaragoza, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia i que ja feia de director
La llarga trajectòria d’aquest històric centre hospitalari es
provisional.
va plasmar en un llibre commemoratiu que va veure la llum l’any 2008 amb motiu del 25è aniversari de la seva
Impacte sociològic
construcció. Es tracta de l’obra Hospital Verge de la Cin-
La construcció de la Residència va significar molt més
ta. 25 anys al servei d’un territori, d’ Albert Curto Home-
que la instal·lació de qualsevol empresa, no tan sols pels
des, Lluís Margarit Fabregat i Roc Salvadó Poy, on es fa
llocs de treball directes que creava sinó també pels in-
un exhaustiu repàs als antecedents històrics de la sanitat
directes, a més de la millora de la qualitat de vida de la
a les Terres de l’Ebre i s’explica la construcció i consoli-
gent d’aquestes terres. Com a exemple d’aquest impacte
dació de l’edifici de l’Hospital de la Cinta com a centre de
cal dir que la posada en marxa de la Residència i l’arri-
referència de la zona.
bada de metges i personal sanitari va fer augmentar la demanda de pisos de lloguer i la construcció de nous
Antecedents
habitatges.
El centre va obrir les portes el dia 22 de novembre de
A més, el prestigi que es va anar guanyant al llarg dels
1976 amb les àrees de maternitat i pediatria, un mes més
anys va fer que acudissin als serveis de la Residència
tard entrava en funcionament el Servei de Medicina Inter-
malalts del Maestrat o Baix Aragó, que legalment havi-
na i al mes de gener de 1977 es va completar el Servei
en de desplaçar-se a Castelló o Terol. Així doncs, des
GALENS 21
ELS NOSTRES HOSPITALS del punt de vista sociològic, l’Hospital, conegut popularment com la Residència, ha marcat una fita, un abans i un després, no solament per la fonamental i valuosa tasca assistencial que du a terme, sinó també per l’empenta
“La seva construcció va significar una gran millora de la qualitat de vida de les comarques ebrenques”
sociològica que ha determinat la seva existència. Serveis i especialitats Actualment les prestacions sanitàries de l’Hospital inclo-
“Darrerament s’han fet reformes als quiròfans i a l’àrea d’urgències”
uen pràcticament totes les especialitats, amb una cartera de serveis que abasta des de l’activitat a consultes exter-
cions destinades a millorar tant el servei mèdic com les
nes fins a programes concrets com poden com poden ser
instal·lacions. Així, l’Institut Català de la Salut, gestor del
el diagnòstic ràpid del càncer, la unitat de trastorns cog-
centre, va invertir el passat estiu un milió d’euros a la mi-
nitius i de la conducta o el cribratge del primer trimestre
llora dels espais de quirúrgics del centre amb l’objectiu
de l’embaràs. Amb una clara aposta per la complexitat,
de millorar les condicions de climatització i pressurització
l’especialització mèdica i el paper de referència territorial,
ambientals per disminuir els riscos associats a les inter-
s’assegura l’accés a la cirurgia de patologia neoplàstica,
vencions quirúrgiques. Entre d’altres actuacions es van
la cirurgia laparoscòpica i l’atenció al pacient crític. Tam-
instal·lar climatitzadors independents a cada quiròfan i
bé es vetlla per conèixer la veu del pacient mitjançant la
es van millorar taules quirúrgiques, aparells d’anestesio-
Unitat d’Atenció a l’Usuari i el Comitè d’Ètica Assistenci-
logia, rentadora de material quirúrgic, etc.
al.
D’altra banda, aquest trimestre han finalitzat les obres de remodelació de l’àrea d’Urgències, una àrea que de mit-
Millores i actuacions en curs
jana rep unes 130 consultes diàries, que permetran millo-
Actualment, a l’espera de la construcció d’un nou hos-
rar l’atenció al pacient. Entre d’altres coses, s’ha separat
pital a les Terres de l’Ebre, el Verge de la Cinta continua
la zona d’adults de la pediàtrica, així com també la sala
sent el centre sanitari de referència d’aquestes comar-
d’espera i d’informació. A més, es guanyen set nou boxs
ques i darrerament s’hi han realitzat diferents interven-
completament separats.
Serveis i especialitats Medicina interna Cardiologia Aparell digestiu Pneumologia Neurologia Endocrinologia Reumatologia
Oncologia Dermatologia Hematologia Al·lergologia Pediatria i neonatologia Cirurgia general i digestiva Traumatologia
Cirurgia ortopèdica Urologia Ginecologia i obstetrícia Otorinolaringologia Oftalmologia Rehabilitació Anestestesiologia i reanimació
Medicina intensiva Radiodiagnòstic Anàlisis clíniques Farmàcia hospitalària Urgències Prevenció de riscos laborals Medicina preventiva
Oferta tecnològica i proves complementàries significatives Ressonància magnètica (IDI) Tomografia axial computada Ecografia Ecocardiografia transtoràcica i endoscòpica
Ergometria Electroencefalografia Endoscòpia digestiva, respiratòria i CREP Polisomnografia
Cirurgia laparoscòpica i CMA Trasplantament de còrnia Urodinàmia Cribratge precoç del càncer (de mama i ginecològic)
Unitat del dolor Unitat de trastorns cognitius i de la conducta Unitat de deshabituació del tabaquisme
ProtecciĂł personal i familiar 22 GALENS
Estem al seu servei per assessorar-lo La nostra experiència i solvència ens permeten assessorar els nostres clients aconsellant-los les millors opcions asseguradores tant en cobertures com en qualitat i preu.
GALENS 23
OPINIÓ
Copagament sanitari i farmacèutic Dr. Jaume Fontanet Torres
“
Davant les nombroses veus que opinen i dis·
En estudis fets en països com Alemanya i els EUA pel
cuteixen sobre el copagament en la sanitat pú·
que fa a proves de copagament pels serveis sanitaris
blica, aquest article recull el pensament unà·
es va demostrar que els que tenen menys poder eco·
nime expressat durant les reunions de vocals
nòmic deixen d’acudir a les visites però presenten unes
de metges jubilats de tots els Col·legis d’Espanya, que
patologies més avançades i greus quan finalment van
molt bé va resumir el Dr. Ángel Oso Cantero, vocal de
al metge. I si el 77% de la despesa farmacèutica i un
Madrid (i que pot ser extensible als jubilats de qualsevol
elevat percentatge de la despesa sanitària general,
col·lectiu)”.
susceptible de copagament, corresponen al col·lectiu de jubilats, vol dir que l’efecte dissuassiu afectaria la
En aquest moment, només existeix el copagament far·
salut dels que tenen menys poder adquisitiu i l’efecte
macèutic (40%) del qual estan exempts els pensionis·
recaptatori sortiria de les butxaques dels jubilats.
tes. Ara s’ha obert el debat sobre la possibilitat d’elimi·
Aixó és socialment inadmissible. El finançament del sis·
nar aquesta exempció amb l’argument que hi ha pen·
tema sanitari no pot ni ha de descansar en el copaga·
sionistes amb pensions altes i farmàcia gratuïta enfront
ment dels pensionistes.
dels treballadors actius amb sous baixos que paguen el
D’altra banda, enfrontar les pensions altes de jubilació
40% dels medicaments. Aquest debat ha provocat gran
amb els salaris més baixos dels treballadors no és de
inquietud en els més de 8.000.000 de pensionistes que
rebut, perquè la gran majoria de pensionistes cobren
hi ha al país i que serien els més perjudicats.
una pensió equiparable al salari mínim mentre que les
Les persones grans i els discapacitats són els que ge·
pensions més altes han contribuït més al sosteniment
neren la major part de la despesa sanitària (clínica i far·
del sistema amb els seus impostos i aportacions a la
macèutica). Un 80% de les persones grans tenen una
Seguretat Social. Les organitzacions de la gent gran
malaltia crònica, i un 45 %, més d’una. Es calcula que
creuen que l’establiment d’un copagament sanitari i
el 77% de la despesa total de farmàcia la fa aquest col·
farmacèutic seria una agressió a l’economia, especial·
lectiu, un fet que no es produeix tan sols a l’Estat espa·
ment dels pensionistes, i per això s’hi posicionen abso·
nyol, sinó que és comú als països desenvolupats.
lutament en contra.
24 GALENS
OPINIÓ
Para qué jubilar a los médicos Dr. Xavier Allué Martinez
“
En algún manual de estilo leí que no se deben incluir signos de interrogación en los titulares. El de este escrito es, por tanto, una afirmación”.
Pues probablemente fue una idea equivocada, o caritativamente perversa. Después de mantener vigente más de treinta años un Estatuto del personal sanitario al servicio de la Seguridad Social, un gobierno del Partido Popular decidió renovarlo y ajustarlo a la Constitución. El texto databa de 1966, en pleno franquismo y de cuando aún no se habían ni construido los hospitales de la Seguridad Social como La Paz o La Fé, el Hospital Infantil de la Vall d’Hebrón o el hospital donde trabajo, el Joan XXIII. Incluía entre otras lindezas la obligatoriedad de prestar juramento a los “Principios del Movimiento”, una coña marinera que me tocó aceptar la primera vez que obtuve una plaza en propiedad. El nuevo estatuto, denominado “Marco” porque se habían producido ya la mayoría de las transferencias a las comunidades autónomas, no pareció interesarle demasiado a nadie. Ni siquiera las CCAA más “soberanistas” intentaron redactar unos estatutos que les fueran propios, dentro del citado “marco”. Pero un par de ejecutivos espabilados descubrieron que, en lo que se refería al personal, el nuevo estatu-
utilizaron unas premisas originadas por el Partido Popu-
to marco cambiaba los términos de la jubilación de los
lar fueron Cataluña y Andalucía, ambas con gobiernos
profesionales de “jubilación voluntaria a los 65 años y
socialistas. Dios los cría y el viento los amontona.
forzosa a los 70” a jubilación forzosa a los sesenta y
El único propósito, más menos que más oculto, era des-
cinco, y sin encomendarse ni a dios ni al diablo de los
hacerse de un importante colectivo de médicos, jefes
sindicaleros, implementaron unas disposiciones con
de servicios principalmente, en los grandes hospitales
rango de decreto para quitarse de en medio a los car-
que precisamente se habían incorporado como faculta-
rozas. Así como suena.
tivos a la creación de los grandes hospitales a finales de
Los sindicatos no dijeron nada porque, en el más puro
los años 60 y que cuarenta años después estaban en
estilo sindical, todo lo que sea propiciar que la gente
esas edades de próxima jubilación. De paso se incluía
no trabaje y siga cobrando ya les está bien. Lo más cu-
a muchos facultativos de Atención Primaria que habían
rioso es que las únicas Comunidades Autónomas que
accedido a sus plazas con un compromiso asistencial
GALENS 25
OPINIÓ
de sólo dos horas, más el tiempo que dedicasen a domicilios y otras tareas, que no se adaptaban al diseño de los Centros de Asistencia Primaria modernos. Maquiavelo tenía las ideas más claras para distinguir medios, fines y justificaciones. Varias demandas judiciales, protestas generalizadas y una no pequeña tormenta mediática dejó a la autoridad sanitaria pidiendo disculpas, reconociendo que era un error, pero para cuando y para bastantes profesionales la cosa ya no tenía remedio.
“Soy de los que creen que los médicos no necesitan jubilarse más que cuando dejen de ser útiles a los pacientes. Ahora, con la ampliación de la edad para tener derecho a jubilación igual resulta original pretender jubilarse más tarde”
Soy de los que creen que los médicos no necesitan jubilarse más que cuando dejen de ser útiles a los paci-
no es sostenible, o sea que lo mejor es que dejase de
entes. Ahora, con la ampliación de la edad para tener
existir. Así podrían dedicar sus esfuerzos y sus dineros
derecho a la jubilación hasta los 67--para el año 2027-
a otras cosillas que les dieran más satisfacciones por-
igual resulta original pretender jubilarse más tarde. De
que, dicen, esto de la sanidad pública no es que no
momento el Estado, oséase Hacienda, concede unos
sea sostenible, es que no hay quien lo aguante... Se
magros beneficios fiscales a quien siga trabajando des-
lo he oído decir, por lo bajini, al salir del debate de los
pués de los 65 que, en buena ley, deberían mantener-
presupuestos.
se: es decir que quien se tenga que jubilar más tarde
Aplican a la atención sanitaria la misma propuesta
vea premiados sus desvelos al menos un poquito.
que se aplica al que quiera comer peces proverbial,
Pero los que nos gobiernan, en los niveles estatales o
ignorando que todos, absolutamente todos, algún día
comunitarios, como ni siquiera saben lo que quieren,
necesitarán para ellos o sus deudos atención médica.
igual lo hacen al revés. En el fondo y por los discursos
Tendrán que incluir algún médico en sus vidas, aunque
que oyes, lo que realmente quisieran es que, por un
sólo fuera para que firme su certificado de defunción.
lado, los pacientes dejaran de venir a los hospitales o
Quizá ese sea el único consuelo que nos queda a los
a los Centros de salud. Y que los médicos se jubila-
profesionales: ver a estos imprudentes en la sala de es-
sen todos y dejasen de representar un gasto para ese
pera, en el quirófano, en la UCI o, eventualmente, en el
erario que se creen que es suyo. Dicen que el sistema
depósito de Anatomía Patológica.
26 GALENS
OPINIÓ
Parafarmacia siglo XXI Dr. Lluís Ballester
hora que los años se me están acumulando, vi-
A
en otras condiciones, otras indicaciones y otras can-
sito con cierta frecuencia las farmacias. La pri-
tidades, la parafarmacia también estaba presente en
mera impresión que resalta al entrar en ellas es
dichos centros. Os adjunto unas notas de prensa y
la gran luminosidad, amplitud del local y pulcritud en la
confío en que os llame la atención, algunos cigarrillos
distribución de sus específicos”.
y algunos equipos de tipo higiénico, sin duda hoy tras-
La modernidad ha llegado a estos establecimientos,
nochados.
armarios especiales que ocultan la gran diversidad de
D. de T. 25-8-1867.
“En la botica del farmacéutico Rafael
especialidades medicamentosas, algún equipo de ex-
Fontova, situada en la calle de la Mercería, y que se acaba de
ploración como el del control de tensión arterial, que
trasladar a la calle Mayor. 17. encontrará:
hacen las delicias de algunos enfermos obsesionados
•
y barros.
con la evolución de sus máximas y mínimas, posibilidad de la práctica de análisis de orina y sangre, equipos semi-automatizados de informatización de la gestión del farmacéutico, que con frecuencia enlentece más que agiliza la petición. Pero lo más aparente es la enor-
•
tes, y a un sinfín de productos a los que ya se han dado el genérico nombre de parafarmacia.
Tricóferos restaura y hermosea el cabello y quita la caspa.
•
Extracto pectoral de médula de vaca, contra las afecciones del pecho.
•
Cigarros pulmónicos o antiasmáticos, calman la respiración anhelosa y silbante.
cada vez más sofisticadas y bien seguro que eficaces, unido a purgantes vegetales, a infusiones adelgazan-
Tintura de Padró, para teñir el cabello y no manchar la piel.
•
me cantidad de productos de dietética infantil, lotes de productos embellecedores, poseedores de cualidades
Hidrogalato para hermosear el cutis y quitar las manchas
•
Polvos antilácteos, para retirar la leche con prontitud
•
Redondeles emplásticos, para curar los callos
•
Extracto de carne, para obtener en pocos minutos un caldo nutritivo.
La evolución de las farmacias ha sido muy positiva. Si nos acordamos de aquellos antiguos locales poco ilu-
Vendajes
minados, con un mostrador de mármol ya envejecido
•
Bolsas periódicas para no ensuciar la ropa interior en los flujos y menstruaciones
por el paso de los años, con un panel o estantería de madera en la pared con diferentes vasijas bellamente
•
Guarda camisas para los que sufren gonorreas
ilustradas, conteniendo productos alcaloides o de otro
•
Suspensorios para los pechos
•
Bolsas portátiles de goma elástica para los que padecen
orden, todos escritos en latín. Pero lo importante era la
incontinencia de orina
figura del farmacéutico, que salía de entre una portezuela de medio arco con unas cortinas granate, con su
D. de T. Farmacia Salvador Torres (26-11-1863)
bata y su piel pálida, signo de vivir entre cachivaches,
•
Cinturones o bolsas de limpieza para señora
confeccionando elixires, infusiones de polígala, poma-
•
Agua virginal de Damos Chable
das, píldoras o cápsulas cuidadosa y manualmente
•
Polvos de coral para los dientes
preparadas.
•
Vinagre de tocador aromático y saludable aprobado por
Pero también es cierto que hace cerca de 150 años,
la Facultad de París.
GALENS 27
VIDA COL·LEGIAL
Salut i cinema a la delegació de Tortosa La delegació del COMT a Tortosa va acollir, els dies
a unes jornades multidisciplinàries que van permetre
18 i 19 de febrer, les XXVII Jornades Mèdiques i de
extreure coneixements interessants de dues disciplines
Salut de les Terres de l’Ebre, un acte que enguany
aparentment molt allunyades. Durant les ponències es
s’ha centrat a estudiar el tractament de la professió
va parlar de quin ha estat el tractament cinematogràfic
mèdica al cinema, un acte que va comptar amb un
de fets naturals en medicina com són els naixements
bon nivell de participació de públic i en el qual van
o el tractament de les drogodependències. En un altre
intervenir diversos especialistes del món acadèmic.
àmbit, la trobada també va aprofundir en una qüestió
L’acte d’obertura va anar a càrrec de l’alcalde de
tan important com és la relació que s’estableix entre
Tortosa, Ferran Bel, i el president de l’Acadèmia de
metge i pacient i com reflecteix el cinema totes les
les Terres de l’Ebre, Ismael Roldán, que van donar pas
qüestions relacionades amb la figura del metge.
ESTAR COL·LEGIAT AL COMT TÉ MOLTS AVANTATGES ACTIVITATS FORMATIVES · Formació mèdica continuada · Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR · Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional · Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància ASSEGURANCES · Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals · Assegurances Vida i no vida SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS · Compte de correu electrònic · Serveis i equips informàtics · Consultoria informàtica gratuïta · Aula d’informàtica. ASSESSORAMENT FINANCER · Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres
· Gestió patrimonial · Convenis amb entitats de crèdit SERVEIS COL·LEGIALS · Caixa d’auxili col·legial · Ajudes a orfes · Ajudes a metges discapacitats · Receptes de jubilats · Vademècum · Talonari d’honoraris professionals · Expedició i venta d’impresos oficials · Utilització de las instal·lacions col·legials · Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS · Agència de viatges del Col·legi · Gestió de congressos · Seu per a Societats Científiques · Sales d’exposicions · Resums de premsa · Convenis bancaris
www.comt.es
28 GALENS
VOCALIA DELS JUBILATS
Els Dijous Culturals El cicle de xerrades finalitzarà el proper mes de juny
F
ins al proper 9 de juny, tothom que estigui interessat a conèixer curiositats sobre Tarragona i els seus voltants o sobre el món
de la medicina en general pot assistir a les xerrades dels Dijous Culturals, que tenen lloc un cop al mes amb la intervenció d’un ponent a la seu col·legial. L’entrada a les xerrades és totalment lliure. La darrera de les jornades que s’ha dut a terme a la seu col·legial la va pronunciar el Dr. Federico Adán, que va tractar sobre les llegendes i curiositats històriques de Tarragona. Fins a la fi de les xerrades programades, queden pendents les intervencions “Taurons de terra endins”, a càrrec del Sr. Àlex Ossó (14 d’abril), “Campos de recreo i tranvía”, del Dr. Lluís Ballester (12 de maig) i “L’ADN, el nostre DNI”, una xerrada que impartirà el Dr. Francesc Vallhonrat el proper 9 de juny i que finalitzarà aquesta edició del cicle.
El Dr. Adán va impartir el 10 de març la darrera de les conferències que s’han dut a terme fins ara. A sota, el públic assistent. /GALENS
Èxit d’assistència al cicle de cinema
E
l COMT, l’Ajuntament de Tarragona i la Filmoteca Andrés de Andrés es declaren “satisfets” de l’èxit d’audiència que ha regis-
trat la tercera edició del Cicle de Cinema Mèdic que s’ha dut a terme a l’Antiga Audiència aquest mes de febrer. Durant aquest mes, el cicle ha ofert un total de vuit pel·lícules de tots els temps i ja s’espera una nova edició del cicle, fet que confirma l’enorme interès que desperta l’exercici de la medicina en el món audiovisual durant la història del cinema.
Les vuit pel·lícules que s’han projectat han tractat el tema de l’exercici de la medicina des d’àmbits molt diversos. /GALENS
GALENS 29
VOCALIA DELS JUBILATS
IV Congrés Estatal de Metges Jubilats El COMT participarà en aquest acte amb idees i aportacions
E
l COMT anima tots els col·legiats i col·legiades que ja estan retirats de la professió a participar en la quarta edició
del Congrés Estatal de Metges Jubilats, que es durà a terme els propers dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 2011 a Barcelona. Els metges jubilats d’arreu de l’Estat espanyol tenen una nova cita per apuntar a les seves agendes. La quarta edició del Congrés Estatal de Metges Jubilats es durà a terme a Barcelona els propers dies 30 de setembre i 1 d’octubre, en la que serà una trobada de tots els professionals mèdics que vulguin compartir els resultats
dicina puguin retirar-se més enllà dels 65 anys, sem-
de les experiències i activitats que es duen a terme en
pre que es demostri que es troben en condicions de
l’àmbit de cada seu col·legial.
continuar exercint la seva professió. Aquest IV Congrés
El programa d’aquest esdeveniment se centrarà a trac-
estatal donarà a conèixer les necessitats del col·lectiu
tar tots aquells temes d’actualitat que interessin o pre-
de jubilats i serà un excel·lent lloc de trobada i rela-
ocupin als metges retirats, en un moment en què l’edat
ció, motiu pel qual el COMT anima tots els col·legiats
de jubilació ocupa pàgines en els mitjans de comunica-
a partipar-hi activament. Els interessats a assistir-hi
ció i que planteja qüestions tan interessants i útils com
poden posar-se en contacte amb la Vocalia de Jubi-
són la cobertura mèdica dels tractaments mèdics o la
lats del COMT, que els atendrà a l’adreça de correu
possibilitat que els professionals de l’àmbit de la me-
vocalia_jubilats@comt.es o al telèfon 977 232 012.
Els Premis Metges Artistes 2011 es lliuraran l’11 de maig nes. Així, al Col·legi de Metges de Barcelona es podran presentar les obres participants a l’apartat de pintura, dibuix i narrativa; a la seu de Lleida, l’apartat de poesia; a la de Girona, el de fotografia mentre que la seu de Tarragona acollirà l’apartat de cinemaEl Consell de Col·legis de Metges de Catalunya or-
vídeo amateur. El termini de presentació de les obres
ganitza una nova edició del Concurs per a metges
finalitza el dia 1 d’abril i el lliurament de premis es
artistes que inclou diverses disciplines artístiques
farà el dia 11 de maig en la jornada cultural que tin-
com narrativa, poesia, pintura, fotografia o cinema,
drà lloc a Tarragona. Les bases del concurs es po-
i cada seu col·legial acollirà una d’aquestes discipli-
dran consultar a la web del COMT.
30 GALENS
viatges
Jordania, la memoria de Oriente Próximo Dr. Tarabishi
D
el 28 de novembre al 9 de desembre, un grup de metges del COMT es va desplaçar fins a Jordània per veure alguns dels ra-
cons més emblemàtics d’un dels països que conserva les ruïnes en millor estat de Pròxim Orient. L’expedició estava formada per metges de Tarragona i Reus i hi van prendre part els doctors Victoria Arija, Gabriela Ricomà, Inés Batlle, Conchita Zambrano, M. Tarabishi, Jordi Batlle, Mario Robles, Jaume Calmet, Emilio Vives, y F. Javier Batlle. El Dr. Tarabishi ens ofereix un complert resum dels tresors que amaga aquesta ruta. Jerash es el nombre de una antigua ciudad de la Decápolis. Sus ruinas representan una de las ciudades romanas más importantes y mejor conservadas del Próximo Oriente y se ubican en la región de Gilead, al noroeste de Jordania. Recientes excavaciones muestran que Jerash ya estaba habitada durante la Edad del Bronce y la Edad del Hierro (3200 a.C. - 1200 a.C). Después de la
El Arco de Adriano, donde empieza la visita a la ciudad de Jerash./ Cedida por el Dr. Tarabishi.
conquista romana, en el año 63 a. C., Jerash y sus contornos fueron anexionados a la provincia romana de Siria, y más tarde se integró en la Decápolis. En 90 d. C. se incorporó a la provincia de Arabia, que incluía la ciudad de Filadelfia (actual Ammán). Los romanos garantizaron la paz y la seguridad en el área, lo que permitió a sus habitantes dedicar su
Durante la segunda mitad del siglo I, la ciudad de Jerash consiguió una gran prosperidad y un periodo de esplendor
tiempo y sus energías al desarrollo económico y a la construcción. En la segunda mitad del siglo I, la ciudad de Jerash
Adriano visitó Jerash en los años 129-130. Una ins-
alcanzó una gran prosperidad. En 106 el emperador
cripción latina registra la dedicatoria religiosa hecha
Trajano construyó calzadas que atravesaban las pro-
por miembros de la guardia imperial que invernaron
vincias, lo que incrementó las actividades comercia-
allí. El arco de triunfo -o Arco de Adriano- fue erigido
les de la ciudad.
para solemnizar la visita. La ciudad alcanzó un ta-
GALENS 31
viatges Jerash es conocida como la “Pompeya asiática” y es la segunda principal atracción turística después de Petra Durante las Cruzadas, algunos de los monumentos de la ciudad fueron transformados en fortalezas año 614, la invasión persa fue la causa del rápido declinar de Jerash. Sin embargo, la ciudad conoció un
y otomanos, y en 1878 se instalaron en su territorio circasianos procedentes de Asia Central. Desde la década de 1920, las excavaciones y restauraciones de la ciudad han sido casi continuas. Los más destacados monumentos de la ciudad son: el Arco de Adriano, el circo-hipódromo, dos inmensos templos dedicados a Zeus y Ártemis, el Foro, de forma oval, y rodeado por una hermosa columnata; una larga avenida columnada, dos teatros (el gran Teatro del Sur y el más pequeño Teatro del Norte), dos baños, varios templos de menor importancia y unas murallas casi completas. La mayor parte de estos monumentos fueron cons-
nuevo período de esplendor durante la época ome-
truidos gracias a donaciones de los habitantes más
ya, como han demostrado recientes excavaciones.
ricos de la ciudad. Desde 350 hubo en la ciudad una
En 746, un gran terremoto destruyó gran parte de Je-
importante comunidad cristiana y entre 400 y 600 se
rash
construyeron más de trece iglesias, muchas de ellas
y sus alrededores. Durante la época de las Cruza-
con ricos suelos de mosaico. La catedral fue cons-
das, algunos de sus monumentos fueron convertidos
truida en el siglo IV. Por la calidad y grado de conser-
en fortalezas, entre ellos el Templo de Ártemis. Conti-
vación de sus restos arqueológicos, se ha llamado a
nuaron existiendo pequeños asentamientos en la ciu-
Jerash la Pompeya asiática. Es la segunda principal
dad durante las épocas de los ayyubíes, mamelucos
atracción turística de Jordania, después de Petra.
El grupo que formó parte de la expedición durante una de las visitas a las ruinas. / Cedida por el Dr. Tarabishi.
32 GALENS
VIATGES
Sortida als museus del Penedès El grup va recórrer diferents punts d’interès cultural de la comarca
U
na quarantena de col·legiats del COMT van
el notari Deu havia acumulat durant la seva vida. El
prendre part en la sortida als museus de
Dr. Sánchez-Cid, especialista (a part de ginecòleg) en
la comarca del Baix Penedès que es va
imatges de verges romàniques, va donar una mostra
dur a terme aquest passat 3 de març. La sortida va
dels seus coneixements que va sorprendre molts dels
servir per descobrir el ric patrimoni cultural de la
companys i, fins i tot, la guia del Museu. Tot seguit
ciutat del Vendrell i els seus voltants i, qui més qui
el grup va visitar el Museu de Pau Casals, que està
menys, va aprofitar la sortida per ampliar coneixe-
estructurat de manera molt didàctica, on va fer un re-
ments.
corregut per les seves dependències, on es mostra la vida i l’obra de l’insigne músic, gran defensor de la
El dia augurava pluja i, tot i que les inclemències me-
pau i de la seva terra.
teorològiques van ser una de les protagonistes de la
Després de dinar al restaurant Cal Tof (no va faltar el
jornada, el grup de col·legiats del COMT que va parti-
xató, plat típic de la comarca) l’autobús es va des-
cipar en la sortida dels museus del Penedès del 3 de
plaçar fins a Banyeres del Penedès, per visitar un
març va aprofitar força bé el dia. L’autobús va arribar
acollidor museu que mostra l’obra del escultor Josep
a Tarragona, procedent de Tortosa amb els companys
Cañas, conegut pel monument als Castells del Ven-
d’aquella localitat, i 38 viatgers (metges jubilats, fa-
drell i el Monument a la Sardana que hi ha a Barcelona
miliars i acompanyants) van enfilar la carretera cap
a la muntanya de Montjuïc.
al Vendrell. La primera visita del programa va ser el
Des del COMT s’anima els col·legiats a participar en
Museu Deu, on el grup va observar la col·lecció de
la propera excursió que es durà a terme el mes de
pintures, escultures, catifes i altres objectes d’art que
juny, cap a les Terres de l’Ebre.
Fotografia de grup. Els assistents, to i la pluja, van gaudir molt de la visita cultural. /GALENS
Oferta Exclusiva per al
902 130 100
COL·LEGI DE METGES
w w w. c l i n i c a b a v i e r a . c o m
DE TARRAGONA
34 GALENS
cirurgia refractiva làser
miopia
hipermetropia
a s t i g m at i s m e
¡A reveure! Allibera´t de les teves ulleres o lents de contacte amb la correcció visual per Làser de Clínica Baviera
75€
Consulta mèdica preparatòria
IMPRESCINDIBLE PRESENTAR ACREDITACIÓ en la 1ª visita a Clínica Baviera.
35€
925€/ull
Consulta mèdica preparatòria
35€ .
Consulta mèdica preparatòria
875€/ull
Resta de l´any
0 10 Z-
1.095 €/ull
tra ct
ik/Lasek person alit Las ts za ts
D´abril a juny
Tarifa COL·LEGI METGES TARRAGONA
en
Tarifa general
*Exce pte
am
Promoció CORRECCIÓ LÀSER COL·LEGI METGES TARRAGONA
Tarifes vàlides fins el 31/12/11. Promoció no acumulable a altres ofertes.
Som la solució millor vista per a més de 300.000 pacients. A Clínica Baviera aprovfita´t d´aquesta promoció limitada per a tu i els teus familiars directes en la CORRECCIÓ VISUAL PER LÀSER, per ser membre del col·legi de Metges de Tarragona.
Resta de consultes i serveis
20% dte.* *Excepte pròtesis
Reus. Carrer de Castellvell, 12 I 977 32 80 60
L Í D E R A E S PA N YA E N O F TA L M O L O G I A AVA N Ç A D A
Tarragona. Carrer de Pere Martell, 41 I 977 25 19 32
TA R I F E S I P R O M O C I Ó V À L I D A N O M É S A L E S C L Í N I Q U E S D E C ATA L U N YA
GALENS 33
GASTRONOMIA
Tiramisú del COMT Unes postres lleugeres que sempre vénen de gust Ingredients: 4 ous 2 terrines de formatge mascarpone de 250 gr. 7 cullerades soperes de sucre (millor en pols) 1 paquet de melindros Cafè Licor sec: aiguardent, vodka Cacau en pols
Elaboració: El primer que farem serà mesclar en un recipient el sucre amb els rovells dels ous i, lentament, barrejarhi el formatge mascarpone. Reservem la massa que hem obtingut i tot seguit, muntem les clares dels ous, que afegim a la massa. A continuació, remullem els melindros amb el cafè i el licor –ni molt ni poc– i ho posem en una safata formant una capa uniforme. A sobre hi col·loquem una capa amb la massa de for-
matge i, posteriorment, una nova capa de melindros remullats. Repartim la resta de la massa en un nou pis superior. Ho deixem reposar a la nevera fins al dia següent fins al moment de servir, quan tirarem cacau en pols per sobre.
ACUDIT
GALENS 35
MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES NÚM. COL.
COGNOMS NOM
RIVAS TENA, ESPEZANDA D. FUERTES ALDA, MARIA LUISA VALENTI MORENO, VICENT GIL FAURE, INMACULADA BRETO TORRES, KATIA MORALES PEREZ, Mª JOSE RUIZ PLAZAS, XAVIER ROY PABLO, ROSA MARIA MUÑOZ PEREZ, JOSEP Mª VILLALBA GONZALEZ, Mª DOLORES BALAN, MIHAIL MURISCOT FORTET, ALBA BARRETO BENITEZ, TATIANA LISBETH SEGARRA COSTA, JORDI FONSECA SANCHEZ, ANDREA MARCELA
4303678 4303691 4304173 4304581 4304775 4304974 4305035 4305268 4305500 4305782 4305798 4305869 4305987 4305988 4305989
NÚM. COL.
COGNOMS NOM
CARRILLO MENDIGAÑO, DARIO CAYADO CABANILLAS, JOSE ALBIOL TOMAS, ANGELICA VALENZUELA ALCARAZ, BRENDA IVETH MEDINA VALLES, JULIO ESTEBAN SUCH ANDRÉS, MARIA TERESA PAREDES LOPEZ, ELENA PETRUSE, LILIANA PLACHIN FATERON, VICTOR FREIDEMBERG ANZALAS, GERMAN IGNACIO DOMÉ CÁNEPA, ALICIA NELIDA DIAZ ARISTIZABAL, URKO SILVA HASEMBANK, PATRICIA VISAR CADENA, ANA MARIA MARTINEZ GARRIDO, ANA MARIA
4305990 4305991 4305992 4305993 4305994 4305995 4305996 4305997 4305998 4305999 4306000 4306001 4306002 4306003 4306004
BAIXES CAUSA DE LA BAIXA
NÚM. COL.
COGNOMS NOM
VERGES ZAMORA, ANTONIO CORTIJO CARREÑO, MIGUEL R. DE BOFARULL PUIGDENGOLES, JORDI COMBALIA ALEU, JOSE MARIA FRANQUET SANZ, FERNANDO BARBERA MONTESINOS, ELDELMIRA RECASENS ALOY, JESUS JOSE ARROYO GOMEZ, ANA AURELIA JIMENEZ FEIJOO, ROSA M. JUAN BERNA, JOSE ANTONIO MUÑOZ FARJAS, ELENA RICART SANCHO, MERITXELL PEIRO MATUREN, Mª ASCENSIÓN PIQUERAS SERRANO, CARMEN NURIA ALCAIDE QUIROS, MARIA JOSEFA REMACHA SIENES, MARIA ROMERO SANTAMARIA, ALBERTO DIAZ SANTOS, EMILIO MUTLLO CANTARELL, SILVIA BUSTAMANTE GONZALEZ, DANIEL ANDRES SERGIO FRESIA, ROBERTO F. MELO GUERRERO, ALEXANDRA M. PACHECO ROCA, SILVIA J. CAMPS, MIGUEL ANGEL LOZANO LOPEZ, MARIA ISABEL DOME CANEPA, ALICIA NELIDA
4300258 4300288 4300296 4300457 4300947 4302049 4302265 4303482 4304219 4304321 4304504 4304570 4304788 4304936 4305005 4305181 4305222 4305348 4305633 4305753 4305839 4305907 4305936 4305948 4305968 4306000
DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI
ANUNCIS PER PARAULES Immobiliària i despatxos Si esteu interessats INCREÏBLE OFERTA. Es ven xalet unifamiliar adossat a la
a publicar el vostre anunci
zona de Cala Romana (Tarragona). Equipaments en bon
a ‘Galens’ podeu fer-ho
estat i immillorables vistes al mar. 6 habitacions. Barbacoa
a través de les oficines del COMT
coberta i piscina privada. Tracte directe amb la propietat.
o al telèfon al 605 860 835.
Interessats trucar al telèfon 669 200 880.
4 GALENS