Skip to main content

Galens 175

Page 1

GALENS 1

3r trimestre 2010 - número 175

Entrevista amb la Dra. Marina Geli “Cal estrènyer-se el cinturó” Metges amb Història, Rafel Llàtser

El Dr. Aleu celebra 100 anys

Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

GALENS


2 GALENS


GALENS 3

GALENS Edita Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del Consell de Redacció Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció Èxit Comunicació Consell de Redacció Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Èxit Comunicació Redacció Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 TARRAGONA Tel 977 232 012 · 977 232 006 Fax 977 236 208 Disseny i publicitat Èxit Comunicació 605 860 898 · 605 860 835 info@exitcomunicacio.com Impressió: Indugraff Fotos Arxiu Galens i Èxit Comunicació Tirada 3.500 exemplars D.L.:B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

S umar i

09 12

Homenatgeal Manifest Dr. Aleu de la OMC

16 18

Entrevista: Dr. Llàtser Dra. Geli L’esportista

20 29

Els nostres Hospitals

Vocalia Jubilats


4 GALENS


GALENS 5 “Pertànyer al Col·legi de Metges permet accedir, entre molts altres serveis, a un sistema internacional acreditat de formació continuada de qualitat, en estreta operació amb la Universitat i les Societats Científiques”

C

EDITORIAL Repassant la professió Fernando Vizcarro Bosch President del COMT

om ja és habitual i per la pròpia idiosincràsia de la nostra professió, anem a viure immediatament una sèrie de circumstàncies que poden posar a prova el nostre compromís amb la societat. Per aquest motiu no vull continuar sense reivindicar des d’aquí la necessitat de la col·legiació obligatòria. Només els col·legis de metges poden assegurar que la regulació de la professió la realitzen els propis facultatius. És a dir que, amb independència d’interessos polítics o econòmics, siguin únicament criteris professionals i deontològics els que determinin el seu funcionament. Sens dubte, un gran avantatge per a tots.

de la nostra professionalitat enfront de la societat. Professionalitat que s’escenifica en la relació metgepacient. Per això en aquests últims dies es va presentar en societat, per part de l’OMC, l’opuscle sobre professió, professionalisme i professional mèdic.

Però la col·legiació no només genera valor per al ciutadà, sinó també per al professional. Pertànyer al Col·legi de Metges permet accedir, entre molts altres serveis, a un sistema internacional acreditat de formació continuada de qualitat, en estreta cooperació amb la Universitat i les Societats Científiques. Sessions clíniques, estades, cursos on-line. Cursos que imparteixen metges, i que conten amb tots els certificats oficials i que contribueixen a completar la seva formació en aspectes pràctics. El col·legiat te, a més a més, a la seva disposició una assessoria jurídica gratuïta, les prestacions d’un patronat de protecció social i la possibilitat de contribuir amb la força del col·lectiu a millorar la professió.

I finalment no vull acabar aquest editorial sense fer referència a la retallada salarial que hem sofert els professionals que exerceixen en l’àmbit públic, instant als nostres dirigents que ho solucionin de manera imminent, ja que històricament hem estat els professionals mèdics espanyols, els que hem col·laborat de manera fonamental amb la nostra contenció econòmica, comparada amb altres països europeus, a la sostenibilitat d’un sistema públic de salut de qualitat, i si ja les retribucions estaven molt ajustades, ara amb aquesta retallada arriben al límit, obligant a molts professionals a augmentar la seva jornada laboral amb perjudici de la seva conciliació familiar i augmentant el risc de salut laboral.

La validació periòdica de la col·legiació serà una de les qüestions a resoldre de manera immediata per la salvaguarda dels professionals i garantir l’òptima atenció sanitària als pacients. Hem de construir unes bases que no seran un examen continu dels nostres coneixements, sinó una validació periòdica

Per descomptat que estem a favor de retallar despeses supèrflues, però insistim que el dèficit no es ressol amb aquesta retallada i que els governants haurien d’analitzar els problemes estructurals del sistema i corregir-los, abans de rebaixar les remuneracions dels professionals.

Un altre dels temes candents actuals és la creació d’un registre col·legial d’objectors de consciència que garanteixi als nostres col·legiats la llibertat d’actuació professional enfront d’alguns problemes que puguin atemptar contra els seus principis morals.


6 GALENS

ACTUALITAT

Assemblea de Compromissaris Les delegacions segueixen l’acte per videoconferència

E

l dia 26 de maig es va dur

a terme l’Assemblea de

Compromissaris del COMT

que, per primera vegada, es va

celebrar simultàniament des de la seu de Tarragona, amb connexió

amb les delegacions de Reus i Tortosa, mitjançant el sistema de videoconferència, petites

amb

anomalies

habituals

de

les

algunes

tècniques

primeres

experiències i que s’aniran solucionant en properes edicions. Per

tal

de

fomentar

l’assistència a

través les

dels

l’Assemblea,

endegat

la

aquest del

i

qual

molèsties

delegats Junta

ha

sistema

a

s’intenta

de

facilitar

evitar

desplaçament.

Dins d’ordre del dia, es van presentar i aprovar l’informe de presidència, la liquidació de pressupost d’ingressos i despeses, i el balanç de situació corresponent

a

l’exercici

2009,

així com la incorporació de nous membres de la Junta de Govern, com a vocals adjunts.


ACTUALITAT

GALENS 7

Teràpies mèdiques no convencionals La trobada va servir per parlar de la incorporació de nous tractaments

E

l Patronat de la Fundació de Medicina Tradicional Xinesa va rebre a la Comissió

de Teràpies Mèdiques No Convencionals

del Consejo General de Colegios Oficiales de

Médicos, formada, entre d’altres, pels presidents dels COM de Salamanca, Castelló, Badajoz, Múrcia, Tarragona i el vicesecretari de la OMC.

En la reunió es va tractar la necessitat de regulació de les CAM.

La trobada va servir per tractar la Directiva de la Organització Mundial de la Salut (OMS), que recomana als governs que preguin las mesures adequades para incorporar les medicines tradicionals als seus sistemes nacionals de salut. Lògicament, como a pas previ, aquestes medicines han de ser regulades e incorporades al mon acadèmic i científic, com a única manera de garantir al ciutadans tant la qualitat como la seguritat de les mateixes.

Diada Col·legial Amb motiu de la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià, la Junta de Govern va acordar celebrar la Diada Col·legial anual. Per tal motiu es va nomenar una Comissió per l’organització coordinada per la Dra. Remedios Rico, amb el recolzament de la secretaria tècnica de la Sra. M. Mar Orellana. Aquest acte es durà a terme el dia 1 d’octubre (divendres) i, dins del programa d’actes, està previst fer una missa en record dels companys traspassats. A partir de les 21 hores es farà un sopar a l’Hotel Gran Palas de La Pineda (Vila-seca), en el transcurs d’aquest acte es retrà un homenatge i es donaran distincions a diversos col·legiats, es sortejaran diversos premis i obsequis als assistents. La Festa acabarà amb un lluït ball. Aviat es farà arribar a la col·legiació tot el programa definitiu, així com les butlletes d’inscripció.


8 GALENS

ACTUALITAT

Nous col·legiats MIR El COMT els dóna la benvinguda en aquesta nova etapa professional

E

l passat 22 de juny, el COMT va acollir

l’acte d’entrega de les distincions als

estudiants de Medicina que han finalitzat

els seus estudis i comencen la seva etapa MIR. L’acte simbolitza la incorporació de prop d’un centenar de nous professionals col·legiats i es va retransmetre a través de videoconferència a les delegacions de Reus i Tortosa, algunes de les

ciutats on els nous professionals tindran l’ocasió de posar a prova la seva capacitat professional. L’acte va estar coordinat per la vicepresidenta del COMT, la Dra. Concha Abril, que va felicitar personalment a tots els nous especialistes i va desitjarlos el millor de cara a la trajectòria professional que enceten després d’aquest acte. A partir d’ara, els recent llicenciats adquireixen la plaça de residents i treballaran en els hospitals de la província i El COMT desitja a tots ells molt bona sort en aquesta nova etapa professional.

Nova secció col·legial de metges estrangers A partir d’ara, el COMT compta amb una nova secció col·legial que agruparà als metges que provinguin de l’estranger i que servirà per ajudar-los en la resolució de tràmits burocràtics, facilitar els problemes habituals d’adaptació al país d’acollida i compartir experiències. La nova secció col·legial és de recent creació i tots els que vulguin més informació o formar-ne part poden adreçar-se a la secretaria del Representants de la secció col·legial amb membres del COMT

COMT, al telèfon 977 232 012.


GALENS 9

ACTUALITAT

El Dr. Aleu celebra 100 anys Homenatge a l’Ajuntament amb motiu del seu centenari

E

l COMT va ser un dels membres de la comissió organitzadora de l’acte d’homenatge

que l’Ajuntament de Tarragona va organit-

zar amb motiu del 100 aniversari del Dr. Miquel Aleu i Padreny. Moltes felicitats Dr. Aleu!

Aquest juny, Tarragona va sumar al seu registre de ciutadans centenaris al reconegut Dr. Miquel Aleu i Padreny, que ha destacat per la seva trajectòria professional, però també com una peça rellevant de la vida política i social de la ciutat. Sumat al seu cu-

El Doctor Aleu junt amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros.

rrículum mèdic, el Dr. Aleu ha destacat per la seva

També es van congregar al consistori municipal re-

aportació en els camps de la política municipal, la

presentants dels mitjans de comunicació amb els

gestió d’obres públiques, l’arqueologia o l’art i, als

que el Dr. Aleu ha col·laborat amb la seva tasca, fa-

seus cent anys, segueix treballant per descobrir

miliars, amics i companys de professió.

nous aspectes de la ciutat.

L’acte va començar amb una breu exposició de

El dia 4 de juny, el saló de Plens de l’Ajuntament

l’extens currículum personal i professional del Dr.

de Tarragona es va vestir de gala per acollir l’acte

Miquel Aleu i, a continuació, totes les institucions or-

d’homenatge a la tasca d’aquest reconegut metge,

ganitzadores de l’acte van compartir amb l’auditori

una celebració emotiva dirigida per totes les entitats

les aportacions d’aquest professional incansable. La

amb les que el Dr. Aleu ha treballant incansablement

jornada va cloure amb un intens discurs per part del

durant la seva vida com són el Seminari, l’Ajuntament

doctor i l’entrega dels regals.

i la Diputació de Tarragona, el departament de Cul-

Des del COMT, reiterem la nostra felicitació al Dr.

tura de la Generalitat de Catalunya, la Reial Societat

Aleu, per una vida plena de treball amb fruits.

Arqueològica de Tarragona i l’entitat Tercer Mil·leni.

Per molts anys!

Reunió prèvia de la comissió organitzadora de l’homenatge, a la seu del COMT


ACTUALITAT

10 GALENS

Recordant l’Hospital de la Creu Roja Elsanticstreballadorsestrobenperrememorarlasevaetapaalcentresanitari

U

n centenar de persones que durant anys van desenvolupar la seva tasca professional a l’Institut Quirúrgic Oriol i Urqui-

jo de Tarragona, més conegut popularment com l’Hospital de la Creu Roja, es van reunir el passat

26 de juny a l’Hotel Gran Palas de La Pineda per compartir records i experiències.

El personal que havia treballat al conegut hospital de la Creu Roja –l’Institut Quirúrgic Oriol i Urquijo– van participar en un acte d’homenatge per recordar les anècdotes transcorregudes en aquest edifici del carrer Maria Cristina. En total, van participar de l’acte prop de 200 persones, un equip de professionals format per metges, infermeres, auxiliars, administratius, religioses i personal de manteniment, persones que, en diferents moments de la seva trajectòria professional, van treballar en aquest edifici que ja forma part fonamental de la geografia urbana de Tarragona.

L’acte va comptar amb l’assistència de prop de 200 de persones


GALENS 11

ACTUALITAT

El COMT s’adapta les noves tecnologies Inici de les experiències amb videoconferència

E

l COMT s’ha sumat a la llista de comunitats que usen el sistema de videoconferència. A partir d’ara, els actes que es

duguin a terme en qualsevol de les delegacions

col·legials es podran retransmetre, el que suposa l’estalvi de temps i diners en desplaçaments i la

possibilitat d’augmentar la presència del Col·legi en debats o conferències. El futur ja és aquí.

les sessions de videoconferència. El sistema que ha instal·lat el COMT compta amb totes les prestacions de darrera generació i totes les avantatges que suposa l’ús de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Les primeres experiències amb aquest nou mitjà de comunicació interna ja es van dur a terme el mes passat, a la seu col·legial de Tortosa, i també a Tarragona, en la darrera sessió de l’Assemblea de Compromissaris. Ara ja només falta

Seguint la tendència inaugurada recentment per

que s’organitzin activitats que permetin amortitzar

altres col·legis professionals del conjunt de l’Estat,

aquest sistema i extreure’n totes les oportunitats que

el COMT ha instal·lat recentment el sistema de vi-

pot oferir.

deoconferència. Aquesta eina estarà present a les delegacions col·legials de Tarragona, Reus i Tortosa i permetrà que es puguin connectar entre elles per evitar desplaçaments. D’aquesta manera, els col·legiats de les tres delegacions de l’àrea de Tarragona que desitgin assistir als actes que el Col·legi organitzi, però no puguin fer-ho per dificultats de mobilitat, ara tenen l’opció de seguir tota l’actualitat a través de

Renovacióderecepteselectròniquescaducades Alerta contra els plans de medicació caducats a causa de la implantació de la recepta electrònica.

per buscar un medicament ja caducat en el seu pla i que, en conseqüència, demanen al metge que emeti receptes per un pla de medicació que ja està inactiu.

La regió sanitària del Camp de Tarragona alerta que

El COMT adverteix als metges prescriptors la neces-

amb l’implantació de la recepta electrònica s’han de-

sitat d’aturar aquesta pràctica, que vulnera els crite-

tectat situacions de caducitat de plans de medica-

ris de legalitat, seguretat i eficàcia que suposa la re-

ció que no es renoven adequadament i es detecten

cepta electrònica i recorda que els metges no han de

usuaris que no passen les visites mèdiques neces-

fer receptes que serveixin per obtenir medicaments

sàries per revisar el seu tractament. Aquest fet su-

de plans de medicació caducats, ni les farmàcies

posa que alguns pacients recorren a les farmàcies

dispensar tractaments sense recepta actualitzada.


ACTUALITAT

12 GALENS

Nou manifest sobre la professió El Dr. Vizcarro participa en el redactat del document de la OMC

E

ls representants de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) es van reunir recentment amb la Comissió de Sanitat del Congrés

dels Diputats per presentar el document que re-

collirà les bases que marcaran el bon exercici de la professió. El president del COMT, Fernando Viz-

experiència pilot, es durà a terme a catorze col·legis professionals del conjunt de l’Estat. Aquest instrument és una eina essencial per millorar de manera permanent el funcionament de l’acte mèdic i la relació dels professionals d’aquesta àrea amb la comunitat que els envolta.

carro, va estar present en aquesta sessió, que es va dur a terme a finals d’aquest juliol a la sala Cànovas del Congrés dels Diputats.

L’objectiu del document que es va redactar i presentar durant la trobada –titulat Profesión médica, Profesional

médico y Profesionalismo médico– és fer arribar als ciutadans el compromís dels professionals de la Medicina a la seva professió i recollir les condicions bàsiques de la tasca mèdica en el dia a dia, que ha d’incloure l’ús de tots els recursos a l’abast per elaborar el diagnòstic, l’impuls de la col·laboració entre diferents professionals i el tracte correcte amb el pacient. D’entre els canvis que es recullen en aquest document presentat per la OMC cal assenyalar el compromís de certificació periòdica de la competència que, com a

El Dr. Fernando Vizcarro, junt amb la vicepresidenta segona de la mesa del Congrés dels Diputats, Ana Pastor, i el diputat d’IU, Gaspar Llamazares.

Mutual Mèdica renova els seus càrrecs El Dr. Combalia surt reelegit com a membre del

professionals de l’àmbit mèdic en cas de patir

Consell d’Administració de Mutual Medica

qualsevol tipus d’incapacitat laboral o de defunció va

El Dr. Josep Maria Combalia ha estat renovat com

renovar el càrrec del Dr. Combalia com a representant

a membre del Consell d’Administració de Mutual

de l’àrea de Tarragona.

Mèdica de Catalunya i Balears. El passat 16 de juny,

Des d’aquestes línies, la redacció de Galens el felicita

l’Assemblea General d’aquesta entitat asseguradora

per la seva renovació i li desitja una nova etapa plena

constituïda l’any 1920 per donar protecció als

d’èxits.


GALENS 13

ACTUALITAT

Reconeixement al Dr. Xavier Bardají La seva família recull la Medalla Josep Trueta

L

a Generalitat de Catalunya va reconèixer

aquest 18 de maig la trajectòria acadèmica del Dr. Xavier Bardají i Garrido amb la Me-

dalla Josep Trueta, un premi pòstum que destaca

el seu treball com a radiòleg i la seva vocació de servei al pacient.

l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre. El Dr. Bardají va ser un dels responsables de la digitalització de la imatge radiològica al mateix hospital, com a membre de la Unitat de Seguiment del Programa de Cribratge de Càncer de Mama a Tarragona i Terres de l’Ebre des del 1998 i vocal de la Junta de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de

La tasca dels professionals del COMT continua sent

la Salut de Catalunya i de Balears, des del 1984.

reconeguda fora de les fronteres de la província.

Diversos premis han reconegut la seva trajectòria,

La Generalitat de Catalunya ha concedit la Medalla

entre els que destaca la Medalla al Treball President

Josep Trueta al Dr. Xavier Bardají i Garrido (Barcelona

Macià de la Generalitat, obtingut el 2009.

1955 - Móra d’Ebre 2009), un guardó que premia que el treball i serveis prestats en l’àmbit de la

Altres Guardonats

millora de la sanitat. Aquest reconeixement, que es

La Medalla Josep Trueta també va ser lliurada

convoca a proposta de la consellera de Salut de la

l’Observatori de Salut i Medi Ambient del Camp de

Generalitat i guardona les trajectòries professionals

Tarragona i al president del Col.legi de Farmacèutics

dedicades a la medicina es va entregar a títol

de Tarragona, Andreu Suriol Ribé.

pòstum el 18 de maig als familiars del Dr. Bardají. Des d’aquestes línies, el COMT vol recordar la tasca d’aquest professional. Trajectòria profesional Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1978) i especialista en radiodiagnòstic per la Universitat de Barcelona (1981), el Dr. Xavier Bardají va participar en programes de formació continuada en atenció primària i va treballar com a docent de la Unitat de Protecció Radiològica de la Càtedra de Física Mèdica de la Facultat de Medicina de Reus (1997). El Dr. Bardají va exercir de metge especialista en Radiologia del CAP Baix Ebre de Tortosa (1982-1996), a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús de Tortosa (1982-1991) i a l’Hospital Comarcal d’Amposta (1994-2003). Des del 2000 va treballar com a cap del Servei de Radiologia de

L’any 2009, el Doctor Xavier Bardají ja va recollir la Medalla al Treball President Macià de la Generalitat de Catalunya


14 GALENS

ACTUALITAT

III Cicle de Conferències El COMT acosta grans temes de salut als ciutadans

L

a Cambra de Comerç de Tarragona va aco-

Radiografia d’un centre psiquiàtric de referència;

Cicle de Conferències del COMT, que es van

Partint de l’evolució històrica del centre fins a conver-

llir aquest mes de juny la tercera edició del

centrar en diversos àmbits de salut familiar, així com aspectes generals relacionats amb la ciència

i l’exercici de la Medicina. Els problemes lumbars,

la genètica, la salut sexual i la psiquiatria van centrar un cicle de xerrades amb vocació d’acostar la

el Pere Mata de Reus

tir-se en un dels principals centres d’atenció al pacient psiquiàtric de Catalunya, el Dr. Antonio Labad va centrar-se en les principals teràpies que es duen a terme en l’actualitat a l’Institut Pere Mata de Reus per tal de garantir la màxima comoditat dels pacients

medicina a tots els interessats.

i el correcte seguiment del tractament.

Enguany, el cicle de conferències es va dur a terme

Un viatge cap al nostre ADN

a la sala d’actes de la Cambra de Comerç, Indústria

La intervenció del Dr. Francesc Vallhornat Llorach va

i Navegació de Tarragona, un espai que va acollir

demostrar les claus de la ciència genètica i com el

les intervencions dels professionals i va servir com

treball dels nostres gens és una tasca que no està

a marc d’intercanvi d’experiències. L’entrada a les

tan allunyada del nostre dia a dia, en una xerrada de

conferències era lliure i gratuïta.

caire didàctic que tenia com a objectiu conéixer més sobre la genètica.

El dolor lumbar amb profunditat La primera intervenció va anar a càrrec de Dra. Mi-

Millorant la sexualitat de l’home

reia Álvarez Molinero i es va centrar en identificar les

La darrera de les xerrades del cicle de va anar a cà-

àrees de l’esquena que tenen més possibilitats de

rrec del Dr. Jaume Benages i va servir per divulgar i

patir problemes i malalties en aquesta zona. Aquest

aportar una mica de llum als problemes relacionats

senzill exercici va permetre a tots els assistents fer-

amb l’aparell reproductor que afecten a molts homes

se una idea de com es relacionen els diversos teixits

en alguna etapa de la seva vida, així com els trac-

que interactuen en aquesta àrea del cos i les causes

taments més encertats que es poden prescriure en

que es troben darrera d’aquestes malalties.

cada cas.

La darrera de les conferències va anar a càrrec del Dr. Benaiges i es va centrar en els principals problemes de la sexualitat masculina.


GALENS 15

ESTAR COL·LEGIAT AL COMT TÉ MOLTS AVANTATGES ACTIVITATS FORMATIVES · Formació mèdica continuada · Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR · Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional · Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància ASSEGURANCES · Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals · Assegurances Vida i no vida SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS · Compte de correu electrònic · Serveis i equips informàtics · Consultoria informàtica gratuïta · Aula d’informàtica. ASSESSORAMENT FINANCER · Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres · Gestió patrimonial · Convenis amb entitats de crèdit SERVEIS COL·LEGIALS · Caixa d’auxili col·legial · Ajudes a orfes · Ajudes a metges discapacitats · Receptes de jubilats · Vademècum · Talonari d’honoraris professionals · Expedició i venta d’impresos oficials · Utilització de las instal·lacions col·legials · Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS · Agència de viatges del Col·legi · Gestió de congressos · Seu per a Societats Científiques · Sales d’exposicions · Resums de premsa · Convenis bancaris

www.comt.es


16 GALENS

ENTREVISTA

“És hora d’estrènyer-se el cinturó i ser valents” Dra. Marina Geli Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya

que ha d’assolir la sanitat pública catalana? Catalunya te un model sanitari amb una valoració molt alta per part dels ciutadans, que ens puntuen entre un

7 i un 8, però cal continuar treballant. Des del Departament estem potenciant accions de salut pública

per la prevenció de malalties, com són l’alimentació

saludable i l’exercici físic. A banda, a través del treball dels Centres d’Atenció Primària, estem resolent

d’una manera més àgil i propera els problemes dels

pacients i estem dotant als equips de salut de major autonomia de gestió per incrementar la seva capacitat resolutiva. A més a més, estem analitzant i ampliant

el perfil competencial dels professionals dels equips, amb referència especial al de les infermeres i inferAviat arribarem a la fi d’aquesta legislatura. Durant

mers i centrem esforços en millorar la coordinació en

aquests anys, quines fites s’han aconseguit per millorar

l’àmbit de salut pública.

la situació dels professionals mèdics?

Tenint en compte l’augment demogràfic de la província

Des del 2003 fins ara, hem augmentat més d’un 30%

en els darrers anys, com valoraria la qualitat de l’atenció

el nombre de professionals sanitaris a tot Catalunya.

sanitària a les comarques de Tarragona?

Catalunya, és a la regió sanitària de Tarragona on

els darrers 5 anys ha estat del 17%, el més alt de Ca-

Mentre els metges han augmentat un 22,3% a tot

El creixement demogràfic al Camp de Tarragona en

aquest creixement ha estat més significatiu, assolint

talunya i a les Terres de l’Ebre ha estat més moderat.

el 30,78%. A més a més s’han augmentat les retribucions i les condicions laborals significativament,

aconseguint l’equiparació salarial pendent des de 1990, entre el sector concertat i l’Institut Català de la Salut, inclòs el sociosanitari i la salut mental. Hem

augmentat les places MIR, el registre de Professio-

nals i ara negociem la planificació dels recursos humans per als propers 10-20 anys. I les assignatures pendents? Hem de veure com, a través dels models retributius, podem atorgar un paper clau als metges. La concilia-

El canvi s’ha assumit mantenint la qualitat assisten-

cial a través del compromís dels professionals i de

l’augment pressupostari de la Regió Sanitària Camp

de Tarragona, que ha estat del 85% en els darrers set anys. S’ha discriminat positivament aquest territori en comparació amb la resta de Catalunya (65%), fet que ha permès augmentar la plantilla de professionals en

un 45,24 % i també fer un gran esforç en inversions, amb nous centres i equipaments.

Quins són els reptes que esperen als professionals de la medicina de Catalunya que hauran d’exercir la seva pro-

ció laboral és també una qüestió a millorar. S’estan

fessió en els propers anys?

Com a política i metgessa, què creu que és el més urgent

bé afectiu. Cal humanitzar l’assistència sanitària per

fent molts esforços, però cal adaptar-se encara més.

Estem creant un sistema no només efectiu, sinó tam-


GALENS 17

ENTREVISTA atendre a una població dual; població adulta envellida

la medicina, facilitarà el desenvolupament dels pro-

cultures que cal copsar. A més a més hi ha el gran

ha l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, que

i natalitat marcada per la immigració, amb diferents repte d’adaptar els professionals a les noves tecnologies. La pressió assistencial als CAPs i hospitals

ha baixat gràcies a mesures com el Sanitat Respon, però sobretot gràcies la recepta electrònica i la història clínica compartida. En l’apartat de nous reptes,

cal plantejar el nou rol de la infermeria, destinada a ser més resolutiva i gestora de casos.

Com es plantegen els propers anys, amb els efectes de la crisi sanitària, pels professionals de l’àmbit de la medicina? La crisi ens ha obligat a baixar, de manera conjuntural, els salaris dels professionals de la salut el 5%,

però és un esforç que cal fer i que és compartit entre

totes aquelles persones que donen un servei públic. És hora d’estrènyer-se el cinturó i de ser valents alhora. Són temps difícils, però els superarem. Tenim da-

vant una oportunitat per sortir-ne reforçats perquè hi ha una conjuntura econòmica que marca el present,

jectes de recerca. En qualsevol cas, al territori ja hi

lidera projectes de recerca amb la participació de pro-

fessionals sanitaris de diferents àmbits assistencials i de la universitat. Aquests recursos es potenciaran per consolidar un model que doni sortida a les expectatives de recerca.

Quins són els reptes de futur per les àrees sanitàries del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès? Els propers objectius són adaptar els serveis actuals

als grans canvis i necessitats de salut dels ciutadans.

Treballem per mantenir la qualitat i equitat del territori per dotar-lo de recursos estructurals i funcionals, com ho demostren les actuacions ja realitzades. Per

exemple, amb només tres mesos de funcionament l’Hospital Lleuger de Cambrils està aportant qualitat de serveis amb un alt grau de resolució d’urgències que eviten desplaçaments a l’Hospital Sant Joan de Reus.

Quins nous hospitals hi ha planificats en la nostra àrea?

però no estem pas parats i cal encarar bé el futur per

La inversió total en equipaments en el període 2004-

del sistema públic de salut.

estat de 412 milions d’euros i el pressupost ha pas-

aconseguir un pacte que garanteixi la sostenibilitat La crisi econòmica seguirà permetent la fuga de cervells en d’altres països que compten amb més avantatges econòmiques per la innovació? Hi ha gent de casa molt vàlida que marxa, però també

n’hi ha d’altres que venen. Catalunya és un pol atractiu

per a joves investigadors de tot el món. Des del 2003 fins ara hem augmentat el nombre de centres de re-

cerca des de 7 fins assolir la xifra actual de 22 centres i instituts d’investigació i 4 centres més, acreditats per l’Instituto Carlos III. El creixement de la inversió en I+R+i ha estat de més del 52% i l’augment en el nom-

bre d’investigadors ha estat de més del 487%. A més,

hi ha hagut un gran impuls a la docència de Ciències

2012 a la Regió Sanitària Camp de Tarragona ha sat de 372 milions d’euros l’any 2003 a 692 milions d’euros el 2010. Amb la inauguració del nou Hospital de Reus, que suposarà 120 milions d’euros d’inversió,

i l’ampliació de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, pressupostat en 130 milions d’euros, es

completen els dispositius assistencials hospitalaris, adaptant-los a les necessitats actuals, i també a mig

termini, del territori. En breu es coneixerà el guanyador del concurs d’idees per la construcció del nous

hospital de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre i està planificat, a curt termini, la construcció del nou Hospital de Santa Tecla.

Actualment, l’exercici de la medicina exigeix la col·legiació

de la Salut en la xarxa sociosanitaria.

obligatòria. Quin ha de ser el paper dels Col·legis de Met-

Quins objectius de futur planteja el Tecnoparc de Reus per

ges en quant a la regulació de la professió?

l’exercici de la medicina?

Els Col·legis de Metges han de tenir com a objectiu

El Tecnoparc és un exemple de col·laboració entre diferents institucions, entitats i empreses públiques i privades, amb uns objectius ben definits: innovació i tecnologia avançada. El seu impacte en el sector

salut i, en concret, en l’àmbit dels professionals de

l’autoregulació de la professió, en termes de compromís, d’implicació i de responsabilitat individual i col·lectiva de les actuacions professionals i poder

retre comptes d’aquestes actuacions davant la ciutadania i el conjunt del sistema de salut.


18 GALENS

METGES QUE FAN HISTÒRIA

El metge

N

D

o és tan important arribar el primer com arri-

dicina a la ‘Universidad de Pamplona’ i després va

bar a la meta. Aquesta realitat no ha estat

completar la seva formació als Estats Units i a Man-

afirmada per l’al·lergòleg Rafel Llàtser però

chester. L’especialitat en Al·lergologia i Immunologia

se li podria atribuir, perquè és un expert en creuar

la va completar a l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’any

metes sense més ajut que el seu esforç i en mostrar

1992 va tornar a Tarragona per començar a treballar

com és possible superar una minusvalidesa física,

a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, on se-

passar-ho bé i signar, mai millor dit, una nova passa

gueix exercint.

en la història de l’esport català. El passat 7 de maig,

La tasca que el Dr. Llàtser desenvolupa a l’Hospital

el protagonista d’aquest reportatge va completar el

de Santa Tecla Llevant es centra en detectar quina

circuït de mountain-bike “Titan Desert”, una prova

al·lèrgia –és a dir, quina reacció equivocada a un

molt dura que exigeix el màxim esforç dels que hi

estímul concret– té una persona per tal d’eliminar

participen, ja que obliga a creuar les muntanyes del

aquesta substància o actuar-hi en conseqüència.

sud de l’Atles en poc més de cinc dies. El gran mèrit

“Treballem en casos d’al·lèrgies alimentàries greus”,

de la seva proesa és que el Dr. Llàtser va arribar a

detalla el Dr. Llàtser. Avui dia, segons apunta el nos-

la meta després d’haver competit amb la seva única

tre protagonista, l’aparició d’al·lèrgies predomina en

cama i completat més de cinc-cents quilòmetres de

les persones que tenen problemes de tipus intestinal

sorra i pedres, després d’haver “pedalejat rodó”, tal i

o respiratori i la reacció a aquest enemic pot mani-

com ell mateix explica amb un somriure tímid. Abans

festar-se a nivell de pell o sistèmic.

d’aquest triomf final, el Dr. Llàtser ja havia participat en les edicions d’Albertville (1992), Lillehammer

L’esportista

(1994) i Nagano (1998) dels Jocs Paralímpics en la

La família sempre ha estat la gran passió del Dr.

modalitat d’esquí alpí i també en els dos Mundials

Llàtser, per davant de la seva professió, però la seva

del 1990 i 1996. Ara la meta d’aquest metge de 47 anys és seguir gaudint de l’esport en família i marcarse noves metes amb tranquil·litat.

L’al·lergòleg Com molts altres aspectes de la seva vida, l’elecció de la seva professió va ser una de les conseqüències de la seva determinació. “Al meu entorn familiar no hi ha metges”, assenyala el Dr. Rafel Llàtser amb un senzill moviment de cap, i afegeix que “suposo que la meva malaltia i el fet que m’haguessin de tallar la cama als setze anys hi va tenir alguna cosa a veure”. Segons detalla, de jove va ser bon estudiant –“un empollón”, concreta– i va fer la carrera de Me-


METGES QUE FAN HISTÒRIA

Dr. Rafel Llàtser

GALENS 19

Passió per l’esport

afició a l’esport l’ha portat a conèixer gent de tots els continents. Després l’amputació de la cama dreta, el Dr. Llàtser va posar-se a les mans d’una fisioterapeuta molt exigent, que va ser l’encarregada de traslladar-li la necessitat de practicar esport de manera regular per mantenir-se en forma. “Estar en forma és la millor pròtesis”, declara convençut i afegeix que li va ser fàcil adaptar-se de nou a la pràctica esportiva perquè des de petit era un aficionat a l’esport. “Vaig començant practicant natació perquè és un esport que va molt bé per l’esquena i de seguida que vaig poder vaig començar a practicar l’esquí amb una sola cama”, relata el Dr. Llàtser, que va entrar a l’equip nacional d’esquí l’any 1988 i hi va romandre deu anys, temps suficient per participar en les edicions de 1992, 1994 i 1998 dels Jocs Paralímpics i també en els Mundials de Colorado (1990) i Lech (1996). De totes aquestes experiències, el Dr. Llàtser recorda més els bons records i les amistats que no pas els premis. “També vaig guanyar en set campionats d’Espanya i quatre de Catalunya però el més important és la satisfacció personal”, detalla el metge, que afegeix que la seva experiència esportiva “ha

“L’esport t’ensenya moltes coses que no surten als llibres”

estat clau” a l’hora de superar tot tipus d’obstacles.

Repetiria l’experiència? “És possible, però ara el que

I com es passa de l’esquí alpí a la bicicleta de mun-

m’interessa és gaudir de l’esport tranquil·lament amb

tanya? “Quan comences a practicar esquí a nivell

la meva família”, respon. Avui dia, les pràctiques es-

professional necessites estar en forma i aviat vaig

portives del Dr. Llàtser tenen una marcada tendèn-

veure que practicant amb la natació no n’hi havia

cia familiar, ja segueix esquiant amb els seus com

prou”, apunta el Dr. Llàtser que confirma que “vaig

a plaer i dediquen els caps de setmana a fer excur-

començar en el món de la bicicleta per entrenar-me

sions amb bicicleta per estar en contacte amb la na-

i després un bon amic –el gelader italià, llicenciat en

tura. “Sóc un home essencialment familiar”, declara

INEF Raffa Olivier– em va convèncer de participar

el metge, que se segueix marcant petites metes en

en la “Titan Desert”. L’aventura dels dos Rafa es va

el camp de l’esport professional com a docent, par-

concretar a principis del mes de maig i, el dia 7, es

ticipant en un màster de titulació de monitors d’esquí

van plantar a la meta després de dies recorrent el

per minusvàlids ensenyant el que l’experiència li ha

Marroc.

transmès.


20 GALENS

ELS NOSTRES HOSPITALS

Pius Hospital de Valls Vint anys al servei dels malalts

A

viat farà vint anys de la inauguració del Pius

demostrat amb la descentralització del gimnàs on es

Hospital de Valls. Des del 1990 l’hospital sem-

realitzen les sessions de rehabilitació amb la inaugu-

pre ha atès les necessitats dels ciutadans de

ració de gimnasos a Montblanc i Alcover i una propera

les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà i

inauguració a Vila-rodona. A més, l’hospital ha realitzat

durant aquestes dues dècades l’hospital ha sofert can-

un esforç important pel que fa a la rehabilitació domici-

vis constants per adaptar-se a les necessitats de la po-

liaria, acostant el servei a la persona.

blació, apropar-se als pacients i donar solució als nous

Els

reptes organitzatius.

mes

organitzatives.

Al llarg dels anys ha disminuït el nombre de llits d’hos-

balla

conjunta

pitalització, han passat de 120 a 73. Tot i que aquesta

dors assistencials del territori com l’Institut Català

dada pot semblar un retrocés per l’hospital és justament

de la Salut (ABS de Valls, ABS Alt Camp Est, ABS Mont-

tot el contrari ja que ha estat fruit de la implementació

blanc), l’Entitat de Base Associativa ABSACO d’Alcover

ja consolidada de la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA)

(ABS Alt Camp Oest), l’Institut Pere Mata (Centre de

i de la Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR). Ara els pro-

Salut Mental d’Adults, CSMA. Valls) i STS Ambulànci-

cessos quirúrgics i mèdics que anteriorment requerien

es. Aquest treball suposa la millora de

de dies d’hospitalització ara es realitzen de forma am-

dels usuaris als serveis de l’hospital i l’augment de la

bulatòria, el que suposa una tasca més eficient i major

capacitat resolutiva de l’atenció primària. Seguint en la

satisfacció de l’usuari.

línia de la col·laboració i el treball conjunt i coordinat,

Un dels serveis remodelats ha estat el servei d’urgènci-

un dels principals objectius de l’hospital és aconseguir

es. S’ha incrementat l’espai d’atenció i observació i s’ha

que tots els recursos s’organitzin al voltant de l’usuari.

jerarquitzat amb personal especialitzat per disminuir

Es tracta d’apropar l’assistència a l’usuari per millorar

notablement el temps d’espera dels pacients.

la seva satisfacció amb una atenció integrada entre els

També cal destacar les millores a les plantes d’hospi-

diferents nivells assistencials multidisciplinaria, sosteni-

talització, especialment la de ginecologia i obstetrícia i

ble i de qualitat.

pediatria amb una millora important en confort.

Els avenços de les àrees d’Atenció Pediàtrica, Atenció

Des del primer dia, el Pius Hospital de Valls ha apostat

no programada (urgències), Atenció a la Salut Sexual i

per la Medicina Física i Rehabilitació. Aquest fet s’ha

Reproductiva (ASSIR), Consultories en Medicina Inter-

temps

actuals i

requereixen

de

noves

Actualment,

l’hospital

coordinadament

amb

fortre-

proveï-

l’accessibilitat


GALENS 21

ELS NOSTRES HOSPITALS na, Traumatologia, Urologia, Dermatologia, Infermeria

de Catalunya, l’hospital ha millorat les seves dades de

d’enllaç, Cribratge de la retinopatia diabètica... són al-

llista d’espera quirúrgica i l’accessibilitat i espera de

guns dels fruits d’aquesta col·laboració.

consultes externes i exploracions complementàries.

En els últims anys la cartera de serveis i la capacitat

Un altre dels punts forts per els que aposta l’hospital es

resolutiva s’han incrementat, gràcies als acords amb la

la docència i recerca. Participa activament en la docèn-

resta d’hospitals de la regió, que han permès compartir

cia de pregrau d’Infermeria, Nutrició, Fisioteràpia i Me-

els seus professionals que treballen conjuntament amb

dicina com a hospital associat a la Universitat Rovira i

el personal de l’hospital vallenc. En aquest sentit cal

Virgili (Tarragona) i docència postgrau MIR de Medicina

destacar-ne la creació de la Unitat d’Oncologia-quimio-

Familiar i Comunitària.

teràpia fruit de la col·laboració amb l’Hospital Universi-

El Pius Hospital de Valls ha estat una organització es-

tari Sant Joan (Reus), la Unitat de medicina transfusional

pecialment sensible a la geriatria. L’atenció integral que

i control d’anticoagulants orals amb el Banc de Sang i

s’ofereix al centre Sociosanitari i al PADES han estat

Teixits (BST), la Unitat d’Al·lèrgia amb la Xarxa Sanitària

molt estretament lligats a l’atenció de casos aguts, ofe-

Santa Tecla (Tarragona) i la creació de la Unitat de Dià-

rint una atenció individualitzada i continuada especial-

lisis de gestió conjunta amb l’Hospital Universitari Joan

ment a l’etapa final de la vida.

XXIII. També s’han implementat i potenciat les especi-

Durant aquests anys l’hospital ha rebut diversos premis

alitats d’Hematologia, Cardiologia, Nefrologia, Urologia,

i reconeixements entre els que cal destacar el premi

Otorinolaringologia i Anatomia Patològica.

TOP 20 d’Hospital aconseguit en 4 ocasions. L’últim va

El Pius Hospital de Valls ha apostat de forma clara i con-

ser el TOP 20 de l’Àrea de la dona del 2009, any en que

tundent per les tecnologies de la informació. L’esforç i el

van quedar en cinquena posició del grup d’Hospitals.

saber fer dels seus tècnics i centres col·laboradors ha

A l’actualitat s’estan iniciant els preparatius per dur a

fet possible que es pugui compartir tot tipus d’informa-

terme les obres de reforma del bloc quirúrgic, obstètric

ció com informes d’alta, resultats de laboratori, informes

i de cirurgia sense ingrés del Pius Hospital de Valls. Es

d’urgències, informes i imatges de radiodiagnòstic, in-

tracta d’una remodelació integral necessària per soluci-

formes d’anatomia patològica, i informes i imatges de

onar els problemes d’espai i per adaptar el centre a les

retinografies de manera immediata.

noves necessitats.

Gràcies a tots els punts enumerats, destacant especi-

Després de quasi vint anys, el Pius Hospital de Valls

alment la coordinació amb els proveïdors assistencials

no ha deixat mai de preocupar-se per cada malalt, mi-

del territori, les eines que permeten compartir la infor-

llorant la qualitat dels seus serveis i posant l’accent en

mació i la incorporació a la Història Clínica Compartida

l’accessibilitat com a factor estratègic.

Proposta d’ampliació del Pius Hospital de Valls


22 GALENS


GALENS 23

OPINIÓ

Actitud dels metges davant la crisi Dr. Fernando Vizcarro. President del COMT

E

l programa de Josep Cuní, que es pot veure per

tundència: “I les mesures que proposen els governs de

TV3 i escoltar per la ràdio, entrevistava el dos de

l’Estat i el de Catalunya no serviran per aturar l’atur ni per

juny el catedràtic d’economia, el Professor San-

a resoldre la crisi, ja que el problema és estructural i la

tiago Niño Becerra. El què va dir era clar i entenedor,

solució passa per un canvi de sistema econòmic”. Un

per exemple que el problema més greu és com tornar

tertulià no va poder reprimir de dir-li: “Desitjo que vostè,

el deute espanyol global, que és el deute resultant de la

professor Niño, que té nom de cataclisme meteorològic,

suma dels deutes l’Estat, el de les Comunitats Autòno-

s’equivoqui de dalt a baix”. Però, és clar, Niño Becerra

mes, el dels Ajuntaments, els dels bancs i caixes, els de

encerta el que ens passa ara a un llibre que va escriure

les empreses i el deute d’uns particulars que han viscut

fa un any, i fent una senzilla regla de tres, doncs, no se’l

del crèdit concedit amb poc rigor. També va dir que la

pot prendre a broma.

baixada forta vindrà després de l’estiu del 2010, i que la

En el món de la salut, sovint s’escolten opinions escrites

lenta remuntada durarà fins el 2020.

i verbals que es queixen de les retallades econòmiques

Per acabar la seva intervenció, va manifestar amb con-

anunciades, i denuncien que els metges ja no podem


24 GALENS

OPINIÓ

suportar cap retall perquè la nostra situació inicial ja era injusta, es miri com es miri. Aquests clams són majoritàriament ben rebuts pel sector, perquè es fonamenta amb dades acceptades per tothom i perquè és molt fàcil dir o escriure allò que ja saps que serà ben rebut i tindrà èxit. Però ara, el que toca no és quedar bé amb l’auditori que alguns pretenen complaure ves a saber amb quines intencions de benefici personal, ara el que toca és un gran exercici de responsabilitat per a ser capaços de renunciar a lideratges personals i aconseguir, precisament, fer pinya en una confluència de posicionaments capaços de resoldre un problema molt greu que ens afecta a tots. De la mateixa manera, hem d’estar d’acord en una coordinació europea i mundial per establir un criteri harmonitzat sobre el com hem d’afrontar el canvi estructural i solucionar aquesta terrible crisi, també hem d’estar d’acord en que ningú ha d’aprofitar l’ocasió per a lluïments personals o protagonismes totalment fora de joc. Que parli o escrigui qui tingui acreditat prestigi en la matèria tractada. I els demés, si us plau, prou feina tenim per afrontar el repte duna nova exigència de competència i productivitat. No només ens hi va el present sinó també el futur. Crec que

Col·legi, també estem disposats a mirar amb lupa el ràn-

aquest posicionament es pot entendre i compartir atenent

quing de sous en funció de l’esforç i de la responsabilitat

la gravetat de la situació econòmica que pot fer patir en-

que s’assumeix. No podem continuar tolerant que un met-

cara més als que més pateixen. Simultàniament, però, s’ha

ge, que ha d’estudiar una carrera universitària i una espe-

d’acabar per sempre la prepotència dels fatxendes perdo-

cialitat durant un mínim de deu anys sense que després

navides que impunement es pugen un 70% els plans de

ningú li garanteixi un lloc de treball, tingui una remuneració

pensions i es venten d’estar pel damunt del bé i del mal,

escandalosament més baixa que el nivell de sous dels tre-

quan paradoxalment són identificats com a responsables

balladors dels Ajuntaments, dit sigui amb tot el respecte,

de la fallida econòmica que ens ha situat al greu conflicte

atenent les dades que va publicar el Diari el passat dime-

actual.

cres dia 2 de juny. I, a més a més , es publiqui que no per-

Malgrat no ser el moment de centrar la prioritat en trobar

cebrem les retribucions pertinents en les dates habituals

els culpables, no és tolerable que ens prenguin el pel. Els

(paga extraordinària de Juny), i que molts professionals

metges sempre hem fet i farem costat a la societat a la

estan esperant per liquidar els seus impostos (IRPF 2009)

qual servim. No només per professionalitat sinó perquè

El Col·legi de Metges i la societat volem el mateix, un sis-

nosaltres també formem part d’aquesta societat i sabem

tema de salut pública de qualitat, equitatiu, amb cobertura

prioritzar les necessitats urgents que a tots ens afecten,

universal i finançament sostenible, compatible i comple-

molt per damunt de les nostres lícites i irrenunciables rei-

mentari amb un sector sanitari assegurador i privat amb

vindicacions professionals. Estem convençuts que aques-

els mateixos controls i compromisos de qualitat. I és aquí

ta responsabilitat i aquest esforç col·lectiu dels metges

que, lluny de demagògies poc pràctiques i d’una ètica

serà la base del nou compromís amb la societat, el qual

qüestionable, farem costat a la societat i exercirem les nos-

estem disposats a assumir per damunt de qualsevol altre

tres responsabilitats en matèria de salut.

condicionant. Ara bé, amb el mateix convenciment i responsabilitat el

Text publicat al Diari de Tarragona


GALENS 25

OPINIÓ

Actitud Real Dr. Lluís Ballester

P

ara los gobernantes y el pueblo llano, durante el úl-

en el corazón de los leales habitantes de esta provincia los sentimi-

timo cuarto del siglo XIX, nada podía serles más ha-

entos de amor y de entusiasta adhesión hacia su augusta persona,

bitual y terrible que el sufrir oleadas de epidemias,

dispuesta siempre, a arrostrar con ánimo sereno entre sus súbditos

como consecuencia de enfermedades infecto-contagiosas.

cualquier peligro que amenace a la Nación”. El Gobernador. Narci-

La penuria de las administraciones locales, contrastaba con

so Gª Castañeda.

la frecuente opulencia de la Corte y del gobierno central. Ambos por lo demás, lejos de los sufridos pueblos de Es-

Parece que el Rey cuando se entera de que hay o puede

paña. Por ello cuando la desgracia aparecía en la forma de

haber enfermos con Cólera en Novelda y Alicante, resuelve

Cólera, Tifus, Viruela etc. El pueblo se sentía inexorablemen-

suspender el proyectado viaje a estas tierras. Después se

te abocado al sufrimiento o la muerte. Solo el consuelo de

vuelve a Madrid, y dice que es para seguir de cerca el pro-

la Iglesia, pero sobre todo la presencia o las palabras del

ceso. Y este impulso notabilísimo, con que le justifica el Sr.

Rey infundían la única esperanza en su penosa vida. En par-

Ministro, no le conduce a mi criterio a ninguna parte puesto

ticular el Rey que con su poder, pompa, inaccesibilidad y

que, no solo no va presuroso al lugar de la calamidad o el pe-

capacidad de impartir castigos y perdones, llenaba los va-

ligro, si no que deja también para otra fecha, su proyectada

cíos conocimientos de sus súbditos, haciéndoles sentir a

visita a Guipúzcoa y Vizcaya.Finalmente comenta el Ministro,

la vez oprimidos y protegidos. Por ello llama la atención el

que con todo ello “arraigará más y más si cabe en el corazón

poco tacto del Ministro de la Gobernación en el momento de

de los leales habitantes los sentimientos de amor y de entu-

redactar el telegrama dirigido al Gobernador provincial de

siasta adhesión hacia su augusta persona “. Incomprensible.

Tarragona, en que expone el comportamiento del Rey frente

Es posible que todo este despropósito, no sea más que una

a una epidemia. Este es el texto (D. de T. 4-9-1884):

trascripción mediocre por parte del periodista, que lo dudo, o la pifia del Sr. Ministro. No me negaréis, la facilidad con

El Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación en telegrama circular de

que la presa se me ofreció para desarrollar una crítica áci-

esta fecha me dice: “Apenas llegado a conocimiento de SM. el

da. Seguro que en la actualidad, teniendo en cuenta que la

hecho sensible de la presentación del Cólera en Novelda y Alicante

Monarquía no dispone del mismo poder ni atributos que los

y otros casos sospechosos en otros pueblos de aquella provincia,

de SM Alfonso XII en el año 1884 rey de España, sí tiene ac-

ha resuelto suspender su proyectado viaje, regresando a Madrid a

ceso a la tecnología con la que desplazarse por tierra, mar

seguir de cerca el curso del mal si por desgracia no pudiera ser

y aire, la que usa, cuando ha menester para el cumplimiento

detenido. Este notabilísimo impulso del ánimo de SM, siempre pre-

de sus obligaciones. Tampoco no es menos cierto, que los

suroso a acudir donde la posibilidad de la calamidad o del peligro

problemas y exigencias que los súbditos de nuestro tiempo

se presenta para compartir los sentimientos de la Nación, le obliga

reclaman a los gobernantes, políticos ellos, son sin duda,

a desistir de su proyectada visita a las provincia de Guipúzcoa y

mejor analizados, procesados y en algunos casos resueltos,

Vizcaya” Al hacerlo público mediante este Boletín extraordinario,

eso si, desde la atalaya de Madrid que al parecer, es desde

“abrigo la completa seguridad de que la espontánea determinación

donde se siguen más de cerca estas cuestiones, a pesar de

de SM en estos supremos momentos, arraigará más y más si cabe

las distancias.


26 GALENS

OPINIÓ

La medallística catalana i els metges de la nostra demarcació Dr. Jaume Benages Pàmies

L

es medalles, considerades com a veritables

que li fes unes medalles. Fent una pinzellada històrica

obres d’art, des del seu naixement han estat

podem dir que entre 1640 i 1714, gravadors france-

uns mitjans òptims per immortalitzar i propagar

sos (guerra segadors) i després austríacs, anglesos i

esdeveniments de tota mena (socials, culturals, religi-

italians (guerra de successió) també crearen medalles

osos...). També ens han servit per donar a conèixer i

amb motius catalans. Els primers catalans que van fer

distingir personatges il·lustres.

medalles son els artistes barcelonins, Matons i Valls

Els països catalans han gaudit d’una producció bas-

que les produïren per a Lluís I (1724) i per Ferran VI

tant regular i important de medalles que ha ajudat a la

(1746). En el període del romanticisme (1837-1887) cal

preservació de la memòria històrica i cultural de la nos-

destacar la medalla del primer tren “Barcelona-Mataró”

tra nació. Prenen especial relleu a partir del segle XVIII

al 1848, feta per Lorenzale i Jubany. De les primeres

i concretament després de la ocupació castellana del

medalles modernistes a partir de 1888, podríem des-

1714, moment en el que el nostre país va perdre la

tacar la de l’exposició universal de Barcelona de 1888

moneda pròpia com a document històric. Des d’aquell

i la plaqueta del Dr. Robert ambdues de l’artista Eusebi

moment, i exceptuant les encunyacions oficials de la

Arnau. D’entre els molts medallistes del segle XX ci-

guerra del francès (1808-1814), la medalla supleix i

tarem a Josep Llimona, Arnau i Parera, Benlliure, Juli

continua la nostra historia en forma de metall fins ara.

Vallmitjana, autor de la medalla del primer centenari de

Han estat molts els artistes que han destacat en la

la guerra del francès a Tarragona (1811-1911), Cuixart,

creació de medalles; ja en l’època d’Alfons el magnà-

Camats, Masriera, Frederic Mares i Joan Rebull; a les

nim, trobem que a Nàpols, el mateix rei va contractar

nostres contrades destacaren la important producció

al famós pintor i medallista de l’època Pisanello per a

de l’artista reusenc Ramon Ferran i Pagès.


GALENS 27

OPINIÓ La medicina catalana, sobretot en el darrer segle ha experimentat un fort desenvolupament que l’ha portat, en alguna especialitat a ser pionera i capdavantera; tot això ha estat possible gràcies a l’aportació de metges de gran talent que han dedicat gran part de la seva vida a l’estudi, desenvolupament i difusió de la mateixa. Una bona part d’aquests metges i d’altres, que han estat referents socials en professions o activitats no relacionades amb la medicina, han estat honorats per alguna entitat que els hi ha dedicat, en vida o “in memoriam”, la producció d’una medalla dedicada a la seva persona. Moltes d’aquestes medalles han estat publicades a la “Gaceta Numismàtica” de l’Institut d’Estudis Catalans (a destacar l’article d’en Jaume Cases l’any 1985 a l’acta numismàtica nº 15.). He revisat la bibliografia, i tot intentant fer un recopilatori, hem trobat un total de 33 metges catalans als que se li ha dedicat almenys una medalla; d’aquests 32 són homes i el 75% actualment són morts. A vuit d’ells se’ls ha dedicat més d’una medalla. Respecte a les especialitats dels distingits, la medicina general amb nou personatges és la majoritària, la segueixen l’oftalmologia (amb 5), la cirurgia general (amb 4) i la neurologia i la tocoginecologia (les dues amb 3). A la nostra demarcació han estat quatre els facultatius als que se’ls hi ha dedicat l’encunyació d’una medalla al seu reconeixement; són el Dr. Jaume Ferran i Clua, el Dr. Jaume Peyrí i Rocamora, el Dr. Artur Tort i Nicolau i

la cèlebre “Guia del coleccionista de correos de Es-

el Dr. Salvador Vilaseca i Anguera. El Dr. Jaume Ferran

panya” (3 volums) veritable enciclopèdia del segell

i Clua, nascut a Corbera de Terra Alta l’any 1852, fou

clàssic espanyol. El seu treball va adquirir una resso-

un eminent bacteriòleg, dedicat al camp de l’investiga-

nància internacional que el portà, en el període de bi-

ció on desenvolupà múltiples vacunes; li fou concedit

ennal 1947-48, a guanyar la medalla CRAWFORD, de

el 1907 el premi BRÉANT de l’Acadèmia des Sciéncies

la Royal Philatelic Society, important distinció que es

de Paris per la creació d’una vacuna contra el còlera.

concedeix només als “grans personatges” de la fila-

El Dr. Jaume Peyrí i Rocamora, nascut a Reus el 1877,

tèlia mundial.

va ser el primer

catedràtic de malalties de la pell i

I finalment el Dr. Salvador Vilaseca i Anguera, metge,

venèries de Barcelona, des de la seva presidència de

prehistoriador, paleontòleg i publicista nascut a Reus

l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, impulsà activa-

el 1896, fou director durant 22 anys de l’Institut Pere

ment els congressos de metges de llengua catalana.

Mata de Reus i fundador i director fins a la seva mort

El Dr. Artur Tort i Nicolau, nascut a Tortosa l’any 1878,

del Museu Municipal de Reus, que ara porta el seu

exercí de tocòleg a la ciutat de Reus; fou l’artífex de

nom.


28 GALENS

Ja es pot recollir la Loteria de Nadal Ja estan disponibles al COMT les participacions de 10 euros del Col·legi de la Loteria de Nadal. Qui estigui interessat a adquirir-ne es pot posar en contacte amb el COMT per aconseguir-ne. Molt bona sort!

Facilita la teva adreça electrònica i rebràs... • e-galens • comunicacions • convocatòries • agenda • novetats

... envia’l a comt@comt.es


VOCALIA DELS JUBILATS

GALENS 29

Visita al port Un recorregut amb la ‘golondrina’ fins el Cap de Salou

T

al i com s’havia anunciat als col·legiats a través del Galens passat i de la pagina Web del propi Col·legi, el passat dia 5 de juny, i atenent una

invitació de la Autoritat Portuaria de Tarragona, es va realitzar una visita a les instal·lacions del Port tot fent un recorregut embarcats en una “golondrina”. Gaudint d’un esplendit matí de sol, el passeig va arribar fins el Cap de Salou. A la tornada, la visita va finalitzar amb una visita a les instal·lacions del Museu del Port. Agraïm l’atenció de l’Autoritat Portuària el facilitarnos aquesta visita tant interesant per conèixer més de prop el teixit comercial i social del nostre entorn.


30 GALENS

VOCALIA DELS JUBILATS

Delegació de Tortosa Els col·legiats enceten un calendari d’activitats

E

ls metges jubilats de Tortosa comencen a

escalfar motors. La delegació de la capi-

tal del Baix Ebre acull a un grup de pro-

fessionals de la Medicina ja jubilats, que seguint l’exemple de les activitats que es fan a Tarragona.

començaran a planificar actes i excursions coordinades amb la seu del COMT.

L’encarregat de programar el calendari d’activitats i propostes serà el Dr. Emilio López. Recentment, la delegació de Tortosa s’ha preparat amb tota la logística necessària per tal de poder iniciar el calendari de propostes que actualment hi ha sobre la taula, entre les que s’ha planificat una sala de lectura. La vicepresidenta del COMT, la Dra. Concha Abril, es va desplaçar fa mesos fins la delegació de Tortosa per inaugurar les noves instal·lacions dedicades als metges jubilats, una sala amb recursos audiovisuals dedicada al temps d’oci i a la lectura. Des de la vocalia

La vicepresidenta del COMT, la Dra. Concha Abril (al centre de la imatge) junt amb els Doctors Emilio López, Martinez Brey, Concha Arasa i Boldú, a la delegació col·legial de Tortosa.

de jubilats de Tarragona s’aplaudeix la iniciativa dels

ventall d’activitats i per tal que els representats de les

metges jubilats de Tortosa i s’anima a a delegació de

vocalies de jubilats del COMT tinguin la oportunitat

Reus a seguir aquesta iniciativa, a fi d’augmentar el

de trobar-se i intercanviar idees i experiències.

Recollida de talonaris de la Seguretat Social Es recorda a tots els col·legiats jubilats de l’Institut

pensionistes de l’ICS tenen dret a l’ús de talonaris

Català de la Salut (ICS) que en el moment de la seva

de receptes de la Seguretat Social per si mateixos i

jubilació han de retornar els talonaris de les receptes

el seu conjugue, fills i pares, sempre i quan estiguin

de la Seguretat Social, ja siguin els ordinaris com els

donats a la Seguretat Social.

de pensionista –verds i vermells– al seu lloc de tre-

Aquests talonaris s’han de sol·licitar i recollir a les

ball o al COMT.

mateixes dependències del COMT.

Acollint-se al conveni subscrit pel Departament de

Per més informació cal trucar a les oficines del

Sanitat i Seguretat Social amb el Col·legi i a través

Col·legi oficial de Metges (977 232 012 – Sra. Rosa

del Consell de Col·legis de Catalunya, els col·legiats

M. Espasa).


VOCALIA DELS JUBILATS

GALENS 31

Tercer congrés nacional El COMT participa a la trobada de metges jubilats de Granada

U

na delegació dels representants de la vo-

calia de jubilats del COMT va traslladar-se fins a Granada per participar en el tercer

congrés de metges jubilats, que es va dur a ter-

me els dies 9 i 10 d’abril. L’acte va servir per analitzar la situació actual dels professionals que ja no exerceixen la seva professió i les perspectives de futur, ja que es preveu que d’aquí uns anys el

col·lectiu representi una quarta part del col·lectiu mèdic.

El COMT va participar activament en la tercera edició del congrés de metges jubilats, tal i com va destacar el president de la OMC José Rodríguez Sendín. Entre les intervencions destacades del congrés van destacar la del jurista Rafael Álvarez Morales, que va tractar la post-jubilació del metge des dels punts de vista jurídic, filosòfic, intel·lectual, social i familiar i el metge Bartolomé Beltran Pons, que va fer una dissertació sobre com s’assumeix la fi de la vida laboral i va acabar afirmant que el metge “mai es jubila, ja que la seva vocació és ajudar als altres i l’aprenentatge no s’acaba mai”.

Reunió Jubilats Forçosos El col·lectiu de professionals mèdics de l’ICS obligats

Durant la sessió informativa es va aconsellar a tots

a jubilar-se als 65 anys va celebrar fa poc una assem-

els afectats la possibilitat de consultar de manera in-

blea informativa a la seu del COMT amb els serveis

dividual la seva situació, ja que no es pot presentar

de l’assessoria jurídica del COMT per tal de discutir

una acció conjunta de tots els afectats.

les darreres novetats de la seva situació laboral. En

Tots els col·legiats que es trobin en aquesta situació

aquesta reunió, l’assessor jurídic del Col·legi, Josep

i vulguin orientació professional cal que es dirigeixin

Goula, va informar als afectats en quina fase del pro-

a l’assessoria jurídica del COMT, on s’estudiarà

cés es trobaven les seves reclamacions i el full de

cada cas particular i els recursos legals a l’abast del

ruta de les accions legals a seguir en el futur.

col·legiat.


VIATGES

32 GALENS

Excursió a Santes Creus i Montferri Es durà a terme el 7 d’octubre

E

l proper 7 d’octubre, la vocalia de metges jubilats ha organitzat una sortida per visi-

tar el Monestir de Santes Creus i l’Ermita

de Montferri, dues construccions amb història

situades a la comarca de l’Alt Camp. Aquesta activitat està dirigida a tots els metges jubilats del

preveu que es marxi de Tortosa a les 8:30h, de Reus a les 9:30h i de Tarragona a les 10h per recollir a tots els participants. El preu de la sortida és de 25 euros per persona, dinar inclòs. Per apuntar-se cal reservar plaça a la secretaria del COMT fins el proper 1 d’octubre.

Col·legi que desitgin apuntar-se i també als seus

VOCALIA DE METGES JUBILATS

acompanyants.

PROPERA EXCURSIÓ Dia 7 d’octubre

La ruta que en aquesta ocasió proposa el COMT enllaça la majestuositat del Monestir de Santes Creus, que barreja elements gòtics i romànics amb un esplèndid claustre, amb una visita al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, construït per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol. L’excursió comptarà amb sortides a les diferents seus col·legials del COMT i es

MONESTIR DE SANTES CREUS

Per metges jubilats i a companyants! Sortida des de Tortosa a les 8:30h Sortida des de Reus a les 9:30h Sortida des de Tarragona a les 10:00h Preu per persona: 25€ Reserva de places a la Secretaria del COMT abans de l’01/10/10

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Visita a l’Espluga de Francolí

Aquest mes d’abril, els col·legiats del COMT van

també van gaudir de la ruta a través de les Coves de

participar en una sortida a l’Espluga de Francolí per

la Font Major, una de les set formacions subterrànies

descobrir els atractius d’aquesta localitat de la con-

més llargues del món, formada per conglomerats i

ca de Barberà. La ruta turística va incloure visites a

on es pot copsar l’activitat humana que s’hi ha dut

llocs tan emblemàtics com el Celler Cooperatiu o el

a terme des de temps prehistòrics. Aquesta cova i

Museu de la Vida Rural i el dinar a l’Hostal del Sen-

d´altres formacions similars són les que han donat

glar. Tots els que van participar en la sortida, que

lloc al nom del municipi, ja que el mot l’Espluga pro-

estava oberta a tots els metges col·legiats del COMT

vé del llatí spelunca, que vol dir “cova”.


GALENS 33

GASTRONOMIA

Pomes farcides de carn amb ametlles Un plat senzill i sorprenent, que destaca pel contrast de gustos Ingredients per a 4 persones: 8 pomes verdes, 8 galetes maria, 500 g. de carn de porc picada, 1 gotet de vi blanc sec, 150 g. de farina, ½ dl d’oli, 100 g. de sucre, ½ cullerada de canyella, 16 ametlles pelades i sal.

Elaboració: Rentar les pomes i buidar-les del centre, picar les galetes en un morter i barrejar-les amb la carn picada i la canyella. Emplenar el buit de les pomes amb la barreja. Enfarinar la part de la poma oberta. Posar mig litre d’aigua en una cassola i deixar bullir, afegir-hi el sucre i el vi blanc, a continuació col·locar les pomes amb cura a la cassola, tapar la cassola i deixar-la coure durant dues hores a foc molt suau. Picar les ametlles torrades i repartir-les per sobre les pomes. Coure durant cinc minuts fins que les pomes estiguin tendres i finalment, servir-les.

ACUDIT


MOVIMENT COL·LEGIAL

34 GALENS ALTES COGNOMS NOM RUBIO MAYOL, GEMMA ASCASO TIL, HELENA SEGARRA TOMAS, JOSE ARDELEAN, DANA ANDREEA MARTIN SANCHEZ, GABRIEL NAJIH, NAJLAA SOLE FONT, NURIA GAS MOLA, MARINA GAS PRADES, MARIA CINTA HERNANDEZ HERRERO, MARIA BLAZQUEZ ALACAIDE, VANESSA CUCO PASTOR, GEMMA ROMEU FIGUEROLA, COIA ALDONATE, CELINA BEATRIZ BALLESTER CID, AGUSTI CAULES TICOLAT, YOLANDA HERNANDEZ LLACER, MARIA CONSUELO CARRILLO PIQUERAS, PEDRO J. FIGUEREDO ESTRADA, LIUVEN MUTLLO CANTARELL, SILVIA ALVAREZ GARCIA, PATRICIA BELEN ARAMAYO MANRIQUE, NESTOR JOSÉ BUXEDA RODRIGUEZ, MONICA GUILLEN CHIRINOS, GILSY ANAHYS MILIÁN SANZ, MARTA MORANTES HERNADEZ, OSCAR LEONARDO RUIZ DIEZ, FRANCISCA FORCADELL PERIS, MARIA JOSE SAHUN COMEZ, PATRICIA HEIDECKE, CORDULA NICOLE MATEU HIDALGO, ITZIAR VICENTE DE ROBLES, MARIA VILLALBA GONZALEZ, Mª DOLORES GARCIA GIMENO, OSCAR COCHEZ CANDANEDO, CYNTHIA ENILDA MUÑOZ BOZA, FELIX CASTAÑEDA GALEANO, JUAN PABLO BIARNES RIBAS, GEMMA RAGA CARCELLER, ESTHER DE MELO CANHOTO, DIANA SOFIA PRICA, DALIBOR JOVE MARTINEZ, MARIA TERESA ROJAS PEDRAZA, LINA KATHERINE RIBO TARRE, LAURA COSAN CANUT, MERITXELL VALENCIA ROBLEDO, JULIANA VIDAL TOMMASINI, CRISTINA GUARQUE RUS, ALBERT MELO GUERRERO, ALEXANDRA MILENA MANCHOLA LINERO, HEIDY ALEJANDRA PALANCA GRACIA, MARIA EUGENIA LEACHE IRICOYEN, JULEN DIAZ CID, RAFAEL UMRARESCU, ELENA ADELL SERRANO, BERTA BERNAL ESCOTÉ, XANA CALDERON COHA, CELIA INES DANETIU, JACQUELINE ELENA VASQUEZ OSORIO, ANA MARIA MIRA PUERTO, ALEJANDRA VICENTE QUESADA, ALBERTO BIDABEHERE, GERMAN EDUARDO

NÚM. COL. 4305871 4305872 4305873 4305874 4305875 4305876 4305877 4305878 4305879 4305880 4305881 4303283 4303288 4303994 4303953 4304017 4304368 4304437 4305300 4305633 4305691 4305843 4305882 4305883 4305884 4305885 4305886 4305887 4305888 4305889 4305890 4305891 4305782 4305892 4305893 4305894 4305895 4305896 4305897 4305898 4305899 4305900 4305901 4305902 4305903 4305904 4305905 4305906 4305907 4305908 4305909 4305910 4305911 4305912 4305913 4305914 4305915 4305916 4305917 4305918 4305919 4305920

COGNOMS NOM LICONA PERALTA, ZAIDA ESTHER CUESTA HERRAIZ, LAURA MONTES PINEDA, OSCAR EDGARDO RUIZ LOZANO, HECTOR FORCADELL ARENAS, MANEL ALBERT MORENO FERNANDEZ, FELIX KARKAOUKNOV, SERGUEI PUERTO COMEZ-ELEGIDO, MARIA LUISA RODRIGUEZ OLMEDO, FRANCISCO FABIAN ANDREU PLA, RAFAEL HERNANDEZ DELEON, EDUARDO JOSE TUNQUI BECERRA, EUSEBIO NUÑEZ DEL PRADO ALANES, NATALIA ARRAYA CABEZAS, MAURICIO JAVIER GARCIA VERA JOSEFA YUPANQUI SANDOVAL, GUSTAVO HERNAN PACHECO ROCA, SILVIA JEANETT MARAGOTO, MARIA CELINA DEL ROSARIO REMEDI, AYELEN GUTIERREZ POSTIGO, MANUEL ALBERTO GENIQUE MARTINEZ, ROBERTO RIVERA MACHADO, RICARDO LEON CERDAN BADIA, Mª VICTORIA LLOPIS BRAÑAS, KATIA ESTEBAN VILLACAMPA, ANA BOIXADERA ESPAX, HELENA REYES TORRES, JAVIER ENRIQUE MIRANDA CAMARERO, ELISA RUIZ PLAZAS, XAVIER CAMPS, MIGUEL ANGEL ROMERO RAMIREZ, CLAUDIA CAROLINA, MORENO FERNANDEZ, IRENE MALTES FERMANDOIS, PATRICIO FELIPE ALIBALIC, AJLA BLOTTA, EDGAR NICOLAS ALBERTO ARREAZA BRION, CARMEN ELOISA ARTEAGA SAAT, CARMEN ELSA SANCHEZ VICENTE, CRISTINA MORALES PEREZ, MªJOSE VASCO LOPEZ, CARLOS ARTURO VARSAVSKY, MARIELA MARTIN ETCHEGOREN, BERNARDO GIL FAURE, INMACULADA FUERTES FAURE, INMACULADA TURRIAGO BERNAL, FELIPE VALENTI MORENO, VICENT RECASENS ALOY, JESUS JOSE TORRES BRACAMONTE, MAURA RIGEIS ALQUEZAR ARTIEDA, MIREIA GWYNN ESPINOLA, SETEVE MARC SOLER VILLA, ANA ISABEL VERGARA GAMEZ, YANET NUÑEZ MALLADA, LETICIA KARINA RIVAS TENA, ESPERANZA D. SALVI FUENMAYOR, IGNACIO ALFREDO ABREU DE CON, JOSÉ ANGEL LOZANO LOPEZ, MARIA ISABEL ALMIÑA GUERRERO, DOMINGO JUAN MERCADO, JOAQUIN EMILIO MORENO MUÑOZ, GERARD TOVITO DE MENDEZ, LINDA VIRGINIA

NÚM. COL. 4305921 4305922 4305923 4305924 4305493 4305925 4305926 4305927 4305928 4305929 4305930 4305931 4305932 4305933 4305934 4305935 4305936 4305937 4305938 4305939 4305940 4305941 4303220 4305943 4305944 4305945 4305946 4305947 4305035 4305948 4305949 4305950 4305951 4305952 4305521 4305923 4305954 4305955 4304974 4305956 4305957 4305958 4304581 4303691 4305959 4304173 4302265 4305960 4305961 4305962 4305963 4305964 4305965 4303678 4305966 4305967 4305968 4305969 4305970 4305971 4305972


MOVIMENT COL·LEGIAL

GALENS 35

BAIXES NÚM. COL.

COGNOMS NOM SOLER LE GOLF, LUIS PELEGRI SARLE, AMADEU CERDAN BADIA, Mª VICTORIA BALAGUER SANTAMARIA, J.ALBERT LOPPEZ-CORELL VICENT, PILAR MARTINEZ CASAÑ, PEDRO ARTURO VIVES TOLEDO, RAMON RIOS MARE, ARACELI CARRACEDO FERNADEZ, KARELIA CAR BONFILL SANCHEZ, MONICA PORTOLA CASTILLON, OLGA VALERA COSTA, EVA CARMEN BONET BASIERO, ANA ABRIL ARJONA, YOLANDA YMBERNON GRAU, NEUS ALMENARA VILADRICH, MARTA EZPELETA CAMPAÑA, JUAN ANTONIO MARTINEZ GONZALEZ, MADELYN HOMEDES CELMA, LAIA MUÑOZ CASAS, ESTER LUJAN, BLANCA NOEMI PASCUAL GARCIA, BEATRIZ RESTREPO SANCHEZ, OSWALDO GOMEZ PEREZ, JOHN JAIRO TAMAYO VASQUEZ, ALEJANDRO JIMENEZ CASTRO, JUAN MANUEL LONZI, JUAN PABLO ALVAREZ GARCIA, PATRICIA BELEN JOSANU, SERGIU PARRADO FIGUEROA, ALEXIS MUÑETON HERRERA, DAVID ALEJANDRO VILLARROEL IRARRAZABAL, CARLA LIDIOSCHKA JOSANU, EUGENIA PALMER CAMINO, NEISER EDUARDO ESTRADA ALIFONSO, CINTA ELVIRA CATALA MASSAGUE, OLGA MARSAL RICOMA, JULIA BIARNAU ABADIA, ANA VALENCIA ROBLEDO, JULIANA

4300294 4303078 4303220 4303551 4304322 4304323 4304345 4304441 4304898 4304933 4305058 4305062 4305075 4305076 4305185 4305191 4305194 4305201 4305218 4305220 4305230 4305253 4305353 4305354 4305875 4305590 4305652 4305691 4305710 4305718 4305728 4305742 4305810 4305812 4305823 4305827 4305835 4305862 4305904

LLOC DE TREBALL TORTOSA LA SELVA DEL CAMP TARRAGONA TARRAGONA VALENCIA VALENCIA REUS VIMBODI VALLS EL PLA DE SANTA MARIA BARCELONA REUS VILA-REAL TARRAGONA REUS TARRAGONA TARRAGONA CAMBRILS TORTOSA TORTOSA BARCELONA BARCELONA TARRAGONA CORDOBA VIC REUS CAMBRILS CAMBRILS TORTOSA TARRAGONA TARRAGONA LLEIDA TORTOSA VALLS ELS REGUERS TARRAGONA TARRAGONA FALSET TARRAGONA

CAUSA DE LA BAIXA DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT ACORD DE JUNTA ACORD DE JUNTA TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT ACORD DE JUNTA TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRALLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT

ANUNCIS PER PARAULES

Immobiliària i despatxos

Se alquilan despachos en Centro Mèdico de C/Rovira i Virgili, nº 42 bajos, de Tarragona. Actualmente el Centro dispone de Servicio de Fisioterapia, Medicina Estética, Nutrición, Psiquiatria y Psicología Clínica. El horario es de 9.00 a 20.30 ininterrumpidamente. Interesados llamar al telf. 615937794. Llogo pis equipat com a despatx professional, cèntric, 80 m2, recepció, dos banys, una sala d’espera, dos despatxos, una sala d’exploració i una habitació per exploracions complementaries. Totes les estàncies son exteriors, amb AC i calefacció, ascensor i parquing. Contacte. comt@ comt.org

OFERTES DE TREBALL: Es necessiten metges de totes les especialitats per treballar a Tarragona. Consultes privades i mutuals. Interessats enviar currículum a: bbali@hotmail.es Per a més informació: 619377744 (Alícia)


36 GALENS


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook