GALENS 1
3r trimestre 2009 - número 171
Assemblea de Compromissaris El COMT celebra el Dia del Metge Jubilat a Tortosa Entrevistes: Dr. Labad, pres. Comissió Deontològica, i Dr. Aguadé, endocrinòleg
Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
GALENS
2 GALENS
GALENS 3
GALENS Edita Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del Consell de Redacció Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció Èxit Comunicació Consell de Redacció Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Èxit Comunicació Redacció Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 TARRAGONA Tel 977 232 012 · 977 232 006 Fax 977 236 208 Disseny i publicitat Èxit Comunicació La Nau, 24 · 43003 TARRAGONA 605 860 898 · 605 860 835 info@exitcomunicacio.com Fotos Arxiu Galens i Èxit Comunicació Tirada 3.500 exemplars D.L.:B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.
Sumari
06 08
Assemblea Compromissaris
Dia Metge Jubilat
17 18 Avenços Entrevista Joan XXIII Dr. Labad
2022 Dr. Enric Carta al Aguadé Dr. Bítria
4 GALENS
Els metges també gestionem Mutual Mèdica Mutual Mèdica és una entitat de previsió social sense ànim de lucre, creada per metges i al servei dels metges. El Consell d’Administració està format només per metges, que vetllen per oferir les assegurances específiques que el nostre col·lectiu necessita. La gestió dels recursos amb seguretat i prudència ens permet oferir la màxima capacitat asseguradora amb la máxima garantia: el marge de solvència de Mutual Mèdica supera en 3,5 vegades el mínim legalment exigit.
De metge a metge
Mutual Mèdica us informa: 901 215 216 Oficina virtual: www.mutualmedica.com
GALENS 5
“
Si cadascun de nosaltres tenim clars els conceptes de professionalitat i unitat i complim amb el nostre deure, la nostra professió seguirà sent la millor valorada pels ciutadans del notre país.
“
S
embla un tema retòric i redundant, però crec que el concepte crisi forma part de l’essència de la nostra professió. M’explico: en un sentit o un altre, la nostra professió està sempre en una contínua crisi, necessària pel canvi constant i l’adaptació a les circumstàncies, tant per motius científics d’evolució propis, com ambientals, socials o políticoeconòmics. Hem passat de l’excés de professionals a la mancança teòrica, però real, en moltes situacions concretes que afecten el nostre territori, sobretot en certes èpoques de l’any en què apareix una sobrecàrrega assistencial. La nostra professió està subjecta a modificacions externes (modificació de la Llei Sobre Garanties i Bon Ús del Medicament, nou Decret d’Homologació de Títols, nou model retributiu de la sanitat pública, nova Llei General de Salut, Pla de Bolonya, Llei
EDITORIAL
La crisi i la professió Fernando Vizcarro Bosch President del COMT Omnibus, etc.). Però malgrat tot això hem de romandre ferms en els principis deontològics i ètics de la nostra professió i no deixar envaïr el nostre terreny professional per altres professions sanitàries i al mateix temps no fer deixadesa de les nostres funcions com a metges. No hem d’oblidar mai que la principal finalitat de la nostra professió és el compliment del nostre deure tenint cura i vetllant per la salut dels nostres pacients, i que per això hem d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast sense deixar-nos influenciar per motivacions economicistes o politicosanitàries. Per tot això i tot i el moment crític que estem passant, si cadascun de nosaltres tenim clars els conceptes de professionalitat i unitat i complim amb el nostre deure, la nostra professió seguirà sent la millor valorada pels ciutadans del nostre país.
www.comt.org Entra al nostre portal INFORMA’T
6 GALENS
ACTUALITAT
Assemblea de Compromissaris Aprovació de la liquidació pressupostària de l’exercici 2008
A
la Sala Santiago Costa de la Diputació de
de gestió, la certificació digital, l’assegurança de
Tarragona, el passat 25 de maig de 2009 es va
responsabilitat civil professional, els actes socials
dur a terme l’Assemblea de Compromissaris
i les relacions externes, la revista Galens, la
amb l’assistència de 56 delegats, a més dels
pàgina web col·legial, l’atenció als col·legiats més
membres de la Junta de Govern i assessors de la
grans, la formació mèdica continuada i els serveis
mateixa.
col·legials.
L’odre del dia contemplava l’informe del president
Durant la seva intervenció va donar la paraula a
i la presentació de la liquidació del pressupost
diferents membres de la Junta i assessors perquè
d’ingressos i despeses, i balanç de situació
ampliessin la informació. Així intervingueren la
corresponent a l’exercici 2008, que fou aprovada
vicepresidenta, Dra. Concha Abril; el secretari
per la majoria els delegats amb dos vots en contra
general, Dr. Frederic Mallol; el vocal Dr. Jaume
i cap abstenció.
Fontanet; l’assessor jurídic, Sr. Puig; l’auditora Sra.
El president va informar dels nous Estatuts col·legials,
Benito i el gerent Sr. Vallvé.
del nou equip de l’assessoria jurídica, l’auditoria
Pel que fa als Estatuts, va dir que s’han d’adequar
La sala Santiago Costa de la Diputació de Tarragona va ser l’escenari de l’Assemblea de Compromissaris del COMT del passat dia 25 de de maig.
GALENS 7
ACTUALITAT
A la foto, el Dr. Jaume Fontanet, vocal; la Dra. Concha Abril, vicepresidenta; el Dr. Fernando Vizcarro, president; i el Dr. Frederic Mallol, secretari general, durant la celebració de l’Assemblea de Compromisaris del passat mes de maig a la Diputació.
a la Llei 7/2006 de 31 de maig, de l’exercici de
d’ingressos i despeses de l’exercici de l’any 2008 i
professions titulades i dels col·legis professionals.
després de la intervenció de la Sra. Marga Benito,
Va informar que s’ha creat una comissió que hi
el president, Dr. Fermando Vizcarro, va matisar una
treballa.
desviació que no s’ajustava a les previsions i als
En referència a la signatura digital va dir que s’ha
pressupostos anteriors, i que van suposar unes
optat per la targeta de l’Autoritat de Certificació
pèrdues de l’exercici de 143.000 euros, la part
de l’Organización Médico Colegial (AC OMC).
més important de la qual prové de les despeses
Després de la prova pilot realitzada a les Terres de
generades per la gestió de la Junta anterior, pel
l’Ebre, s’ha procedit a la distribució del dispositiu
que fa les contractacions de l’equip jurídic que
a totes les demarcacions i a data d’avui la recepta
dóna suport al col.lectiu. Aquesta quantitat és, de
electrònica ja és una realitat. La Junta, però, vol anar
moment, provisional, ja que es pensa que finalment
més enllà: mitjançant la certificació digital es tindrà
es recuperarà.
accés a altres possibilitats i serveis, com ara són el
El secretari general, Dr. Frederic Mallol, va informar
reconeixement a nivell europeu de l’acreditació com
de la Formació Mèdica Continuada, la de propera
a metge. Es tracta de caminar cap al futur, es tracta
creació de l’aula MIR a la delegació de Reus, així com
de facilitar la feina, gestionar i minimitzar els costos
dels convenis de colaboració amb els estudiants
del canvi.
de Medicina i la creació de la precol·legiació dels
I pel que fa referència a la liquidació del pressupost
mateixos.
8 GALENS
ACTUALITAT
El COMT celebra la primera edició d
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va celebrar el passat 29 d’abril el Dia del Metge Jubilat, una iniciativa que s’enceta e
natjar els metges que porten almenys 50 anys adherits a Mutual Mèdica, la mútua del Col·legi. L’acte va constar d’una conferènc gaudir també d’una visita al Parc dels Prínceps, un dels indrets més emblemàtics de Tortosa.
La sala d’actes del COMT a Tortosa es va omplir per a escoltar la conferència del Sr. Ramon Bayés sobre la jubilació dels metges. Tot seguit es va dur a terme un dinar de germanor i, per la tarda, els assistents van poder gaudir d’una visita al Parc del Prínceps.
L’
acte que es va celebrar el passat dia 29
el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, i el
d’abril tenia un objectiu molt clar: homena-
Dr. Combalia, conseller de Mutual Mèdica, entre
tjar els metges que fa més de 50 anys que
d’altres. Després dels parlaments, es van entregar
van començar a exercir la Medicina. Es tracta de la
els reconeixements als metges homenatjats. Es
primera edició d’una diada que es repetirà cada any
tracta de professionals mèdics jubilats que fa més
a diferents seus.
de 50 anys que que estan adherits a Mutual Médi-
La d’enguany, a Tortosa, va començar a les 12h i
ca, la mútua del Col·legi. Tot seguit va tenir lloc una
va estar presidida per la tinent d’alcalde de Salut
conferència a càrrec del Sr. Ramon Bayés, psicòleg
i Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa, Anna
jubilat, que va parlar sobre la situació amb què es
Algueró. També hi van assistir el director dels SS.TT.
troben els metges quan es jubilen i sobre la necessi-
de Salut a les Terres de l’Ebre, Dr. Ismael Roldan,
tat de mantenir-se actiu quan es deixa de treballar.
GALENS 9
ACTUALITAT
del Dia del Metge Jubilat a Tortosa
enguany i que pretén repetir-se cada any. Aquesta primera edició s’ha celebrat a la seu del COMT a Tortosa i ha servit per home-
cia sobre la jubilació dels metges, el repartiment de guardons i un dinar de germanor. Els assistents, més d’una seixantena, van
Els guardonats Tortosa
José Cid Sans Enrique Boldu Bobin José Guinovart Solé José Montserrat Cavaller José L. Delsors Pujol Pedro Utges Vallespí Josep Pifarré Pifarré José Queralt Culleres Antonio Vergés Zamora
Tarragona
Fernando Salvador González Joan Girbes Sotelo Isidro Riu Garreta Luís Delclós Soler Miguel Aleu Padreny Manuel Montardit Cartaña José Papaceit Pujol Manuel Riera Blanco Ignasi Sanpera Rosiñol Juan Sumoy Sentís
Reus
Agustí Pont Bonastre Francesc Gras Salas Pedro Bernat Vidal Enric Aguadé Sans Miguel A. Arellano Gil Juan Biada Planchat Francesc Subira Rocamora Eduardo Salvadó Llauradó
10 GALENS
ACTUALITAT
II Cicle de conferències de divulgació mèdica Quatre metges de diferents especialitats han estat durant aquest mes de juny els protagonistes del II Cicle de conferències de divulgació mèdica organitzat pel COMT. Es tracta d’un seguit de ponències impartides per professionals mèdics de Tarragona i dirigides als ciutadans. Les xerrades van tenir lloc a la Cambra de Comerç. Segons el coordinador del cicle, el Dr. Jaume Fontanet, “l’objectiu és que amb aquestes xerrades es pugui recuperar el diàleg entre els metges i els ciutadans. Per això s’han tractat qüestions que interessen qualsevol persona”. Aquest cicle de conferències ha arribat enguany a la seva segona edició i la intenció del COMT és que tingui continuitat.
del cos”. Feliu va parlar, també de manera molt didàctica, apuntant els avantatges d’aquesta tècnica, entre els que destaquen deixar cicatrius més petites, menys dolor per al pacient i una recuperació més ràpida, entre d’altres. La laparoscòpia es va començar a practicar a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona l’any 1992, amb una operació de bufeta. CIRURGIA PLÀSTICA
DIABETES La primera conferència, el dia 4, va tractar sobre la
La tercera ponència, el dia 18, va ser la del Dr. Car-
Diabetes i va anar a càrrec de la Dra. Ana Megía. La
los Sarmiento i va tocar un tema força polèmic en la
Dra. Megía va parlar de manera molt pedagògica
societat actual, el de la cirurgia plàstica, amb una
sobre els tipus de diabetes més comunes, els mèto-
ponència que portava per títol “Tinc 16 anys i vull
des de control per aquesta malaltia i les mesures
operar-me els pits”.
de prevenció que s’haurien de prendre: dieta sana i
PROBLEMES DEL BRAÇ
equilibrada, exercici, pes adequat...
El Dr. Xavier Aldecoa va tancar el cicle el dia 25 par-
LAPAROSCÒPIA
lant sobre els problemes que tenen molts esportis-
El dia 12 el Dr. Francesc Feliu va parlar sobre la La-
tes al braç. El Dr. Aldecoa va parlar sobre els pro-
paroscòpia amb la conferència “Operar des de fora
blemes més freqüents de la mà, el colze i l’espatlla.
Dra. Anna Megía:
Dr. Francesc Feliu:
Dr. Carlos Sarmiento:
Dr. Xavier Aldecoa:
“Tinc diabetes, què he de “Operar des de fora del “Tinc 16 anys i vull operar- “El braç no em funciona fer?”
cos”
me els pits”
bé”
GALENS 11
ACTUALITAT
Cloenda del Club Ginecològic El 15 de juny es va celebrar l’acte
Joaquim Calaf, de Barcelona),
de cloenda del curs acadèmic
“Tractaments a la menopausa”
del Club Ginecologic Tarragona
(Sr. Carles León,
del Lab.
“Isoflavones i menopausa” (Dra.
– Reus. Els temes i ponents del
P&G), “Ganando el futuro en
Magda Duran, de l’Hospital
curs 2008-09 han estat: “La
anticoncepción” (professor Dr.
Clínic de Barcelona). L’acte va
calç a la vida de la dona” (Dr.
Vicente González, de Zaragoza),
finalitzar amb un sopar, on el Dr.
Raimon Farré, de l’Hospital Sant
“Nou
oral:YAZ
Fargas va donar l’alternativa al
Joan de Reus), “Col.loqui vers
(Dra. Luisa Burruel, de la Clínica
president pel curs 2009-2010,
la menopausa” (professor Dr.
Sagrada Família de Barcelona) i
Dr. Carles Vallvè.
anticonceptiu
Benvinguda als nous MIR El 19 de maig va començar el
També faran l’especialitat aquí
curs pels MIR amb un acte de
llicenciats d’Amèrica Central i
benvinguda celebrat a l’Hospital
del Sud i de l’Europa de l’est.
Universitari Joan XXIII. Els nous
Pel que fa a l’especialitat de
i Comunitària faran la seva
MIR, més els dos FIR i els 4
Medicina de Família només ha
especialització complementant
LLIR s’han llicenciat en la seva
quedat sense cobrir una plaça
l’Atenció Primària i l’Hospitalària,
majoria a la URV, però també a
de les 22 acreditades. Els
passant la meitat del temps als
d’altres universitats catalanes.
residents de Medicina Familiar
dos nivells assistencials.
Orles per als nous metges El passat dia 7 de maig, en un
És la 26a promoció que surt de
acte solemne celebrat al Teatre
la nostra Facultat i l’acte va ser
Fortuny de Reus, es van imposar
apadrinat pel director mèdic de
les
als
l’Institut Universitari Pere Mata,
estudiants que han finalitzat la
Dr. Antoni Labad, acompanyat
carrera a la Facultat de Medicina
de la degana de la Facultat, la
de la Universitat Rovira i Virgili.
Dra. Montse Giralt.
orles
de
Medicina
La Dra. Teresa Rué, guardonada En
la
novena
dels
El treball premiat porta el nom
Concursos Artístics per a Metges
EQUIVOC. Anteriorment, la Dra.
que organitza el Col·legi Oficial
Rué ja havia obtingut un premi
de Metges de Barcelona i en
de poesia lliure de l’Ajuntament
l’apartat de Narrativa, la nostra
de Salou. Actualment participa
companya
en
Dra.
edició
Teresa
Rue
un
taller
d’escriptura
a
Cabrelles ha estat guardonada
l’Escola de Lletres de Tarragona.
amb el segon premi de narrativa.
Enhorabona pel guardó!
12 GALENS
ACTUALITAT títol en la Sanitat Pública.
Segueix el tema mestos
El Ministeri de Sanitat i Consum
Malgrat que s’han concedit títols
la realitat i fer propostes a
ha instat el departament de
d’especialitat a metges que
l’Administració. La Comissió de
Salut de la Generalitat a que
tenien la formació d’especialista
Sanitat del Congrés de Diputats
comuniqui el número de metges
sense titol (MESTOS), encara
va aprovar una proposició no
que estan treballant en aquestes
són molts els companys que
de llei per instar al Govern que,
condicions a Catalunya. Els
exerceixen com a especialistes
en el termini de sis mesos i amb
companys del COMT que vulguin
sense tenir-lo acreditat. El Col.
la col.laboració de les CC.AA.,
ampliar
legi de Metges de Barcelona ha
es quantifiquin els metges que
poden dirigir-se al Sr. Goula de
engegat un estudi per conèixer
fan la feina d’especialista sense
l’Assesoria Jurídica.
aquesta
informasció
Reunió de Metges Jubilats de Catalunya El 17 d’abril es van reunir al
Les idees són semblants i la
COMT
dels
minsa participació dels metges
Metges Jubilats dels Col.legis de
és una constant. En la reunió es
Metges Catalans. El Dr. Ramis, la
va acordar organitzar actes en
que, de moment, no es podrà
Dra. Martin-Vega, el Dr. Darder,
què puguin participar tots els
dur a terme la sessió explicativa
el Dr. Pons i el Dr. Fontanet van
metges de Catalunya, no només
del Pla de Protecció Social de
intercanviar impressions sobre
els col·legiats de l’organitzador.
Barcelona que s’havia acordat
les accions que fa cada Col.legi.
D’altra banda, cal esmentar
en l’anterior reunió.
representants
Sopar solidari del Telèfon de l’Amistat Membres de la Junta de Govern
telèfon (977.23.11.11) rep les
van assistir al sopar solidari
trucades dels ciutadans amb
del Telèfon de l’Amistat que
problemes que cerquen ajut.
cada any organitza el Padre
La recaptació d’aquest sopar
Mario Buonanno dels Pares
es destina a atendre casos de
Rogacionistes de l’Ermita del
necessitat. Actualment aquesta
Loreto de Tarragona.
associació té 500 membres.
Aquest
La Dra. Abril i la Dra. Rico amb l’Arquebisbe i el Padre Mario
han entrat en vigor, cal dirigir-
Acord amb Halcón Viajes
se a l’oficina central d’Halcón
El Consejo General de Colegios
concret, s’han establert unes
Viajes a Pozuelo de Alarcón
de Médicos i Halcón Viajes han
taxes reduïdes, especials per
(Madrid).
arribat a un acord a partir del qual
l’emissió de bitllets d’aquest
Per a reserves d’avió, tren i
tots els Col·legis de Metges, els
col·lectiu professional. Aquestes
hotels: 916630252.
metges col·legiats d’Espanya
tarifes seran vàlides tant per
Per a viatges de vacances:
i els treballadors del Consejo
viatges
902195604 o 915538701.
tindran tarifes i descomptes
particulars. Per a beneficiar-se
Peticions
especials en els viatges. En
d’aquestes condicions, que ja
csemasdrid@halcon-viajes.es
professionals
com
per
e-mai:
GALENS 13
ACTUALITAT
Beques A.M.A. pels estudis de MIR Mireia García-Villarubia i Manel Recasens
han
guanyat
les
beques per estudis MIR que cada
any
otorga
Agrupació
Mútua Asseguradora. El delegat d’A.M.A a Tarragona, Juan del Pozo va entregar les beques.
Jornada sobre el nou certificat de defunció El passat dia 16 d’abril es va
amb el Certificat Mèdic de
celebrar a la seu del COMT
Defunció i, per l’altra, havien
una
informar
d’omplir l’apartat corresponent
els col·legiats sobre el nou
a les causes de defunció al
certificat mèdic de defunció i
BED (Boletín Estadístico de
butlletí estadístic. Amb aquest
Defunción).
nou model se simplifica
la
Amb el conveni signat entre el
doble tasca que tenien els
CGCOM i l’INE s’ha editat un nou
metges fins ara. Per una banda,
model conjunt per a simplificar
havien de certificar la defunció
el procés.
jornada
per
Club dels Metges Jubilats La Vocalia de Metges Jubilats ha creat un Club al qual es poden apuntar tots els metges jubilats interessats a participar i col.laborar en totes o algunes de les activitats socioculturals que s’organitzin des de el Col·legi. Cal donar les dades a la Sra. Mar Orellana, directora administrativa del COMT. Als membres del Club se’ls avisarà a través del correu electrònic i/o per telèfon.
VIATGES
14 GALENS
Hi ha sentiments que s’han d’aprendre a interpretar
Música clàssica i moderna. Formacions pròpies: big band combo jazz combo rock ... i molt més
Passatge Cobos, 3 43001 TARRAGONA Tel.: 977 231 720 esmusica@estudidemusica.com www.estudidemusica.com
GALENS 15
ACTUALITAT
Acords de Junta de Govern Acords de la Comisio Permanent 16.4.09 S’informa de l’elaboració d’unes normes per la utilització de les sales del Col.legi conjuntament amb unes tarifes de la mateixes. S’informa de l’acte del COMT i MMCB sobre els col.legiats que fa 50 anys o més que pertanyen a la mútua i que tindrá lloc a Tortosa el proper 29 d’abril.
Rovira i Virgili i Catalunya, en la qual es va comunicar que hi ha previst una trobada europea l’any vinent a Barcelona i s’aprova el suport institucional del COMT.
14.5.09 El Sr. Josep M. Vallvè exposa la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses i balanç de situació corresponent a l’exercici del 2008. S’informa de la reunió amb l’Associació d’estudiants de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat
20.5.09 S’aprova remetre una carta al Dr. Josep Bitria Ibars, director de Atenció Primària del Camp de Tarragona, en relació al document “La infermeria familiar i comunitària. Gestió de demanda” de l’ICS (anex 3).
Acords de la Junta de Govern 22.4.09 S’informa que s’ha tramès a tots els col.legiats, per e-mail, l’inici de la campanya de la declaració de renda.
Serveis del COMT pel col.legiat Acord amb Viatges Barceló Assessorament jurídic. Assegurances Medicorasse. Fundación Patronato de Huerfanos. Gestoria. Formació Mèdica Continuada. Aula MIR. Mitjans de Comunicació. Certificació digital. Acords financers. Agència de viatges. Activitats socioculturals. Biblioteca virtual Galenics. Fundació Privada de Gestió Clínica. Descomptes del Club COMT. El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i Viatges
tes en la contractació de viatges per part dels
Barceló han arribat a un acord de col·laboració a tra-
col·legiats. Recull, a més, l’emissió i enviament de
vés del qual l’agència ofereix una sèrie d’avantatges
documentació de manera gratuïta. Els canals de
als col·legiats i tot un seguit de serveis a la seva
contacte entre els metges i l’agència són les tendes,
disposició.
la web i el CAV.
Entre els serveis, destaca la gestió dels viatges,
Pel que fa als avantatges econòmics de què po-
oci i vacances, l’atenció de sol·licituds, informació,
den gaudir els col·legiats, prèvia presentació de
assessorment i reserves de viatges (programes de
l’acreditació, parlem de fins a un 5% en viatges i
vacances, tot tipus de bitllets d’avió, hotel, assegu-
vacances. A més, també s’ha contemplat la possi-
rances, viatges fets a mida...), entre d’altres avan-
bilitat de fer un pagament ajornat a 3 mesos sense
tatges.
interessos. D’altra banda, Viatges Barceló també re-
L’acord també estableix una política de descomp-
galarà viatges.
MediMotor 16 GALENS
Està segur que l’assegurança del seu cotxe cobreix el més important?* • En cas de sinistre, Medicorasse li donarà suport i li garanteix defensa jurídica i reclamació. • En cas de robatori o danys propis, amb assegurança a TOT RISC o TOT RISC AMB
FRANQUÍCIA, indemnització del 100 % del VALOR DE NOU DEL VEHICLE els 3 primers anys, des de la primera matriculació i, en tot cas, el valor que s’indemnitzarà el 4t i 5è any serà superior al valor venal.
• Lliure elecció de taller. • Cotxe de substitució durant un màxim de 14 dies
per reparacions en taller de més de 15 hores reals, en cas d’accident o robatori.
• Substitució d’una roda, canvi de claus i
subministrament de combustible si el cotxe se'n queda sense**.
’n al e s i Inform 3 667
3 902 1
• Assistència en viatge i indemnització no limitada en
assistència sanitària durant 2 anys, en cas d’accident del conductor assegurat, encara que viatgi en un vehicle que no sigui el vehicle assegurat o en cas d’accident com a vianant o ciclista.
• Cobertura de defensa en multes. • Reemborsament, en cas de pèrdua total de punts de la persona assegurada, de l’import del curs obligatori, així com de les taxes d’examen (límit màx. 500 €).
• Cobertura dels danys produïts per causes
atmosfèriques (pedregada, neu, pluja, gel,...).
• Amb la seguretat de ser un producte assegurador
d’una companyia líder com ZURICH i intermediat per Medicorasse, que dóna el seu assessorament professional i defensarà els seus drets com a assegurat.
Demani ara un pressupost al 902 133 667 o a medicorasse@med.es * MediMotor (zmp). Resum de la base de la contractació dels paquets de valoració, assistència i defensa jurídica. Les condicions generals aplicables estableixen amb detall totes les garanties a què fa referència aquest resum. Model 2/2.01.03.41, juliol 2006. *Cost màxim: 100 €; no cobreix el cost del combustible. El producte MediMotor (zmp) és fruit de l’anàlisi objectiva de les assegurances d’automòbil realitzada per Medicorasse.
GALENS 17
ELS NOSTRES HOSPITALS
TIC, TAC, TIC
Els avenços tecnològics de l’Hospital Joan XXIII Dr. Xavier Allué
L’
Hospital Universitari Joan XXIII, ara integrat amb tot l’ICS al Parc Sanitari Joan XXIII, sempre manté la seva aposta pel desenvolupament tecnològic. Cada nou avenç, en estris, equipament o metodologia que, en la línia que “las ciencias adelantan que es una barbaridad”, ha anat apareixent d’ençà que l’hospital va obrir les seves portes l’octubre de 1967, s’ha incorporat al servei de pacients i de professionals. Malgrat dificultats pressupostàries i repetits períodes de crisi econòmica com el que sembla que estem vivint, sempre s’ha procurat incloure equipament cada dia més complex—i per tant més car—a la dotació del centre. El més recent pot ser el relacionat amb les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), ara que ja fa 23 anys que es va instal· lar, per exemple, el primer Tomògraf Axial Computeritzat (TAC).
Sobretot comporta la disponibilitat de tota la informació clínica del pacient en tot el sistema i dependències, amb garanties per a la confidencialitat.
L’ICS-Tarragona just ara compleix els primer sis mesos
No som els primers, puix que altres prestigiosos hospitals de la província ja havien informatitzat els seus sistemes, però per volum i complexitat i el que representa de compatibilitat amb tota la xarxa dels centres de l’ICS, l’avenç és considerable. Com ho està sent l’esforç per a fer-lo funcionar. El canvi de cultura i d’habilitats ha recaigut un cop més en la disposició i voluntat dels professionals. Quan el Dr. Ignasi Sampera de Traumatologia o el Dr. Agustí Tarrés de Pediatria, amb l’aparició dels primers PC van començar a introduir dades de malalts i a fer informes d’alta amb un ordinador, allà per l’any 1985, ja sabien que, tard o d’hora, tot aniria per via digital. I encara ni s’albirava el que ha estat la revolució d’Internet.
d’aplicació d’un sistema integrat de registre informàtic digital de totes les activitats. El programa ARGOS, sostingut amb la tecnologia de la Systeme, Anwendungen und Produkte, AG (Sistemas, Aplicaciones y Productos= SAP), permet que tan les activitats assistencials com les administratives es puguin conduir i realitzar amb suport digital. Això vol dir la pràctica desaparició del suport en paper per històries clíniques, peticions analítiques i tota l’altra paperassa que es necessita per a una atenció medico-sanitària moderna, i també del suport en pel·lícula fotogràfica, les clàssiques radiografies, de totes les proves de diagnòstic per imatge.
Ara la posta en marxa ha representat esforços addicionals puix que les “interficies” (neologisme per les pantalles) i l’agilitat del sistema no resulten tan amables com sistemes menys complexes . I encara no s’ha començat a treure el profit que un sistema integrat permet. Professionals i pacients encara poden patir per aquestes dificultats que generen alentiment i ocasionals frustracions d’haver de tractar màquines. Però, com tants d’altres avenços tecnològics, aviat se’ns convertiran en imprescindibles, necessaris i desitjats. Com el progrés. Mica en mica. Sense pausa. Com un rellotge de precisió: TIC, TAC, tic, tac...
18 GALENS
ENTREVISTA
“Plantegem cursos de formació per als membres de les comissions deontològiques” Antonio Labad Alquézar President de la Comissió Deontològica del COMT
A
ssessorar la Junta de Govern en totes les qüestions i en tots els assumptes de la seva competència i valorar l’existència o no de transgressions a les normes deontològiques en les qüestions estrictament ètiques. Aquestes són les funcions de la Comissió Deontològica del COMT. Darrera de tot això està la feina de diversos professionals que vetllen perquè els seus col·legues de professió siguin defensats quan actuin correctament i denunciats quan cometin mala praxis. El Dr. Antonio Labad està al capdvant d’aquesta Comissió Deontològica. ¿Dr. Labad, quants casos arriben cada any a la Comissió Deontològica? Antonio Labad: Tenim entre 10 i 12 casos cada any. Es tracta de casos vinculats a usuaris o familiars d’usuaris en relació a alguna intervenció que es considera dubtable des del punt de vista de la praxis mèdica, o problemes entre col·legues de la professió, problemes d’algun metge en relació amb les institucions sobre la llibre autonomia dels metges i la lliure actuació dels professionals. El fet d’avaluar actuacions de companys de professió no resulta una mica incòmode? No es creen enemistats? A.L.: La veritat és que, en ocasions, no és gens còmode. La Comissió no és partidista ni ho pot ser mai. Si no, no tindria raó d’existir. Pretenem que els
aspectes ètics adquireixen una ma“jorElsrellevància cada dia. La societat demana excel·lència i això requereix d’una part humana, que s’ha perdut una mica
“
nostres col·legiats tinguin un comportament adequat en la seva praxis. Si entenem que no és el correcte, ho notifiquem, ho hem de fer. No som corporativistes. Ho tenim molt clar. Per a resumir-ho, la nostra missió és defensar el metge quan la seva praxis és correcta. Per això quan considerem que no ho és, el denunciem. ¿Quants cops l’any es reuneixen? A.L.: Ens reunim un cop al mes i analitzem els casos que ens arriben. De fet, encara no hem tingut cap reunió on no hi hagi hagut algun cas per analitzar. Però, a més d’això, també tractem altres qüestions perquè la Comissió té altres funcions.
ENTREVISTA
GALENS 19
Quines són aquestes funcions? A.L.: Per exemple de tipus formatiu. Cada cop estem prenent més consciència de la necessitat dels membres de les comissions deontològiques provincials de formar-se. La Comissió nacional planteja la possibilitat de fer reunions amb les comissions provincials per fer formació entre els diferents membres. Considerem que hem d’estar preparats i per això volem fer cursos i seminaris. De fet des de Tarragona estem intentant fer reunions amb les 4 comissions deontològiques provincials de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) per tal d’establir uns criteris generals en formació i en d’altres temes. Quin tipus de formació necessiten els membres d’una comissió deontològica? A.L.: No vull dir que necessitem màsters en Bioètica, tot i que jo, personalment, m’hi matricularé el proper curs, però és evident que hi ha persones amb experiència que ens poden formar. Cal fer cursos, seminaris..., on
“ Des de Tarragona hem plantejat reunions periòdiques amb les 4 comissions provincials de Catalunya per a establir criteris generals en qüestions de formació i en altres temes que considerem de vital importància
“
es parli d’antecedents, de casos que ja han estat solucionats i que ens poden ajudar en casos futurs. Pensa que parlem de qüestions ètiques i les nostres ressolucions es fonamenten sempre en el codi deontològic de la professió, però, tot i així, quan entrem a formar-ne part, no tenim experiència en aquest àmbit. Els aspectes ètics estan adquirint una major rellevància dia rere dia. La pròpia societat cada cop és més crítica amb els professionals i es busca l’excel·lència. Aquesta excel·lència necessita d’una
part humana, una part que potser s’ha perdut una mica amb els avenços tecnològics. Abans el metge estava pendent dels seus pacients. Ara la relació metge-pacient s’estableix en grups: un pacient passa per diversos metges. La història clínica és la que articula quin professional atén a aquell pacient. Així, el vincle afectiu que hi havia entre metge i pacient es va perdent. A les universitats es parla de diagnòstics, de pràctiques mèdiques..., però el pacient passa a un segon plànol. I això s’ha de recuperar. De fet, ho estem fent: a la Universitat Rovira i Virgili hi ha una assignatura d’aquest tipus que fins ara era optativa i passarà a ser obligatòria, tindrà un pes específic important. Tot i que els metges som professionals, hem de pensar que els pacients posen la seva vida a les nostres mans i per això necessiten sentir-se segurs i necessiten aquest vincle personal amb el metge. Així és com funcionava abans i això és el que estem intentant recuperar. D’aquesta manera, podrem tornar a practicar una sanitat més propera, més de tu a tu, i més humana.
20 GALENS
METGES QUE FAN HISTÒRIA
L’endocrinòleg
N
Dr. Enric Ag
ascut a Reus l’any 1920, Enric Aguadé i Sans, es va llicenciar a Barcelona i el 1947 va examinar-se del grau de llicenciatura
obtenint el premi extraordindari. Va fer el doctorat a Madrid i un any després es va establir a la seva ciutat, Reus, com a endocrinòleg, on va cessar la seva activitat l’any 2000. “No ho hagués deixat mai, perquè no me’n vaig cansar cap dia - explica el Dr. Aguadé- , però potser ja era una mica massa gran per anar cada dia caminant fins a Reus, on tenia el despatx (l’endocrinòleg viu en una casa als afores de la capital del Baix Camp). Va ser secretari fundador i president de l’Hemeroteca Mèdica de Reus. I quan aquesta es va integrar a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, va ser un temps president de la filial de Reus. També va ser president de la Junta Comarcal del Baix Camp del Col·legi de Metges i vicepresi-
“ Durant més de 50 anys de professió, ha gaudit molt de la seva feina. El que més li agradava era fer règims per als seus pacients, sobretot els diabètics
“
dent primer del COMT durant tota l’època del Dr. Josep Maria Bertran. Ha gaudit moltíssim de la seva professió, segons les seves paraules: “El que més m’agradava era fer els règims per als meus pacients: obesos, diabètics..., tot i que aquests últims eren els més importants per a mi”. El Dr. Aguadé explica durant els més de 50 anys de professió “la medicina va evolucionar molt i la dietètica encara més. Els costums han canviat molt i la manera de menjar de la gent també. Quan jo vaig començar a fer de metge, no hi havia pa ni
productes de pastisseria. La gent passava gana. Ara les coses han canviat molt. Tenim de tot i, a més, dia rere dia s’aprén a menjar bé. La gent va prenent consciència que cal menjar per viure, no viure per menjar”. El Dr. Aguadé ha publicat diversos treballs sobre temes mèdics. L’any 1996 l’Ajuntament de Reus li va imposar la Medalla de la Ciutat per la seva dedicació a promocionar els estudis de Medicina a la capital del Baix Camp i pel seu interès per l’excursionisme (concretament, com a membre dels Senders de Gran Recorregut del Baix Camp).
Els hàbits alimentaris han anat “canviant amb el temps. La gent va prenent consciència que cal menjar per viure, no viure per menjar
“
GALENS 21
METGES QUE FAN HISTÒRIA
L’excursionista
guadé Sans La professió d’Enric Aguadé i Sans ha estat també vocació, però el seu cor està dividit entre la medicina i l’excursionisme. “De ben jovenet ja anava d’excursió. Sempre m’ha agradat molt”, comenta el Dr. Aguadé, que ha dedicat bona part de la seva vida a marcar camins per a fer rutes a peu. L’any 1973 va entrar a formar part del Comitè Català de Senders de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i en va ser president durant més de 25 anys. Moltes distincions Per tota la seva dilatada trajectòria com a excur-
El Dr. Enric Aguadé en una de les múltiples excursions que ha fet al llarg de la seva vida.
sionista, el Enric Aguadé ha estat guardonat amb múltiples distincions, com les insígnies d’or de la
cies que explica. “Quan tenia 75 anys vaig anar a
Diputació de Tarragona, de la Federació d’Entitats
Santiago de Compostela fent etapes de 35 quilòme-
Excursionistes de Catalunya, la medalla de Forja-
tres per dia. Ho vaig fer en tres estius”, explica amb
dors de l’Esport a Catalunya, el premi Humanisme i
orgull. Una altra de les excursions que recorda és
Esport de Barcelona. També va obtenir el trofeu de
la de Reus a Lourdes. “Són 340 quilòmetres i s’han
la Federación Española de Montaña pels seus 25
de travessar 4 carenes de muntanyes. Ho vam fer
anys de dedicació als Senders de Gran Recorregut,
en 12 dies”.
la Creu de Sant Jordi (2000) i el 2003 el premi de
El Dr. Aguadé també recorda amb un somriure als
Medi Ambient.
llavis el que considera una de les millors excursions:
Quan parla de l’excursionisme, se li il·luminen els
de Reus a Montserrat. “Vam estar 25 hores cami-
ulls i sembla que encara estigui vivint les experièn-
nant per a fer 108 quilòmetres”.
El Dr. Aguadé va organitzar una excursió de Reus a Lourdes. A la foto, els participants davant de la basílica.
Ha escrit molts llibres sobre excursionisme: Guia de Reus a Lourdes a peu, Vint anys del Dia del Camí de Muntanya, Camins Mil·lenaris de Catalunya per on passaven pelegrins de Santiago i Memòries d’un metge caminador, una autobiografia, entre altres.
El Dr. Aguadé va fer una excursió “de Reus a Lourdes. 340 quilòmetres, travessant 4 carenes de muntanyes, en dotze dies
“
22 GALENS
RELACIONS INSTITUCIONALS
Carta del COMT al director d’Atenció Primària del Camp de Tarragona Junta de Govern del COMT
Per acord de la Junta de Govern del mes de maig, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va enviar una carta al director d’Atenció Primària del Camp de Tarragona, Dr. Josep Bítria Ibars, amb sortida a dia 21/05/09 sobre el document “La infermeria familiar i comunitària. Gestió de la demanda”. El Dr. Bítria va respondre la carta el dia 27 del mateix mes.
Senyor,
4t.
L’extrema
simplicitat
dels
protocols
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
d’actuació molt bé podrien ser aplicats en si-
(COMT), en relació al document “La infermeria
tuacions clíniques poc rellevants per personal
familiar i comunitària. Gestió de la demanda”
sense cap coneixement sanitari, i s’allunyen
de l’Institut Català de la Salut (ICS), fa les con-
molt de la qualitat de les nombroses guies de
sideracions següents:
pràctica mèdica existents, consensuades i va-
1r. El COMT considera que dintre del protocol
lidades per les societats científiques.
hi ha tasques que es volen encomanar al per-
5è. La implantació del protocol en l’àmbit
sonal d’infermeria que corresponen exclusiva-
d’actuació de l’ICS en la província de Tarrago-
ment a la professió mèdica.
na s’ha realitzat sense un consens previ amb
2n. El protocol és incongruent en el seu con-
els metges afectats. En aquest sentit, el COMT
tingut perquè obliga a validar tota prescripció
recorda que, segons la Llei d’Ordenació de les
farmacèutica amb la signtura d’un metge, obli-
professions saanitàries (LOPS), actualment vi-
gant a aquest professional a realitzar de nou
gent, en els seus articles 6 i 7, especifica les
tot el circuit d’actuacio davant d’una demanda
competències que corresponen a cada pro-
assistencial.
fessional sanitari i clarament expressa que
3r. El COMT creu que es pot incórrer en una si-
“l’anamnesi, la exploració, el diagnòstic i el
tuació de dubtosa legalitat i també d’engany
tractament mèdics” són competència exclusi-
al pacient; aquest, davant d’una demanda as-
va del metge. Cap professional de la Medicina
sistencial per un problema de salut, acut al seu
pot permetre que algú altre sense el títol co-
Centre d’Atenció Primària demanant la visita
rresponent realitzi tasques que són competèn-
pel seu metge de capçalera i, en canvi, és visi-
cia exclusiva del metge.
tat per un altre professional sense els coneixe-
6è. La LOPS (article 9, punt4) ja preveu que:
ments adients de medicina i, en bastants ca-
“Dintre d’un equip de professionals, serà pos-
sos, remès directament al seu domicili, sense
sible la delegació d’actuacions sempre i quan
haver estat visitat pel metge.
estiguin prèviament establertes dins de l’equip
GALENS 23
RELACIONS INSTITUCIONALS les condicions conforme a les quals la referida delegació o distribució d’actuacions pugui produir-se. Condició necessària per a la delegació o distribució del treball és la capacitat per a
e?
realitzar-lo per part de qui rep la delegació, ca-
et
g
pacitat que haurà de ser objectivable, sempre
a
m
que sigui possible, amb l’oportuna acreditació”.
m
er
Per tant, el COMT considera que aplicant i des-
fe
r
envolupant la LOPS seria suficient per fer una
in
bona gestió de la demanda i que no cal implantar actuacions noves, d’escassa eficàcia, poc validades i que, a més, poden deixar en inde-
exclusives dels metges per part del perso-
fensió jurídica als professionals d’infermeria,
nal d’infermeria no és la manera adequada.
al desenvolupar tasques que no li són pròpies.
Els metges sabem i assumim perfectament
7è. La preparació del personal d’infermeria di-
les nostres competències, la nostra tasca i les
rigid a posar en marxa el protocol s’ha realitzat
nostres responsabilitats; sabem perfectament
en sessions de curta durada (unes dues ho-
quines són. Amb el que no estem d’acord és
res), mitjançant presentacions de power point
en la estimulació contínua dels ciutadans, per
i DVD, pretenent i considerant que, d’aquesta
part de l’Administració, a consultar el més mí-
forma, els professionals d’infermeria ja estarien
nim contratemps en la seva vida, medicalitzant
en condicions de poder aplicar tots els supò-
qualsevol episodi vital. Solament amb una bona
sits del protocol.
política educativa des de l’escola, fomentant la
8è. El COMT considera que la tria de malalts
responsabilitaat front als propis actes, dismi-
té el seu sentit en els serveis d’urgències dels
nuirà realment la pressió assistencial.
hospitals, per tal de prioritzar l’assistència mè-
10è. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, el
dica en els casos més urgents però que no té
COMT demana que sigui aturada la implantació
cap sentit en l’Atenció Primària on, per la proxi-
d’aquest protocol ja que, de persistir, lluny de
mitat i relació amb el metge de capçalera, els
millorr la situació actual existent, encara es de-
pacients poden expressar-li els seus problemes
teriorarà més el dia a dia dels metges d’atenció
de salut i, en cas de necessitat real, ser atesos
primària de la província de Tarragona i podrà
al moment. El COMT considera que si en al-
donar lloc a situacions conflictives no desitja-
guna Àrea Bàsica de Salut hi ha hagut algun
des per ningú.
problema respecte a aquesta situació, esdevé
11è. El COMT es reserv prendre totes aquelles
més aviat un problema d’organització del cen-
accions que, des de la seva competència i dins
tre i no precisa de la implantació del protocol
del marc legal vigent, consideri oportunes si
que ens ocupa.
per part de l’organisme competent no s’atenen
9è. Si un dels objectius que pretén el protocol
aquestes consideracions.
és disminuir la pressió assistencial dels metges d’Atenció Primària, creiem que incenti-
Dr. Fernando Vizcarro Bosch
vant la invasió de competències que són
President del COMT
24 GALENS
RELACIONS INSTITUCIONALS
La resposta del Dr. Bítria Senyor,
PSOE al Congrés dels Diputats promulgant la
En relació al seu escrit de data 21 de maig de
Llei 19-02-09 que possibilitarà la prescripció in-
2009, en el qual demana l’aturada de la im-
fermera i que la Junta de Andalucía també està
plantació del protocol “La infermeria familiar i
a punt d’aprovar.
comunitària. Gestió de la demanda”, del qual
Es disposa també de la cobertura de la pòlissa
existeix una segona versió de data 24 de fe-
d’ssegurança que té subscrit l’ICS amb la com-
brer de 2009, us informo que la implantació de
panyia Zurich que dóna cobertura a la Gestió
la Gestió de la Demanda Infermera no és una
de la Demanda Infermera en base a la Guia.
decisió que depengui del nostre territori, donat
El Pla d’Innovació d’Atenció Primària recull la
que es va considerar un objectiu estratègic de
necessitat de què la infermera realitzi l’atenció
l’Institut Català de la Salut ja a l’any 2008. Prè-
a la demanda aguda. L’evidència científica i les
viament es va fer formació i després una pro-
publicacions amb més impacte avalen aques-
posta d’organització de cada EAP per portar-la
tes actuacions (BMJ, altres), denominades In-
a terme. Finalment es va fer un seguiment de
fermera de Pràctica Avançada que responen a
pacients que s’acollien als signes i símptomes
les noves necessitats que plantegen els ciuta-
definits, els resultats positius d’assoliment per-
dans i organismes de la sanitat pública.
meten la continuïtat a l’any 2009.
La postura de la CAMFIC sobre aquest protocol
En relació a les consideracions derivades del
és d’absolut acord tant amb l’objectiu general
programa, entenem que el nivell competencial
d’augmentar la participació de la infermera en
de la infermera és l’adequat i pertinent, i el des-
la demanda aguda de la població com en els
envolupament de les funcions no requereixen
continguts generals de la consulta d’infermeria
habilitació legal. La Llei d’Ordenació de les
proposats. Manifesta la seva aposta per un pa-
Professions Sanitàries (LOPS) 44/2003, en els
per més actiu per part d’infermeria en l’atenció
articles 5, 7 i 9 dóna cobertura a la delegació
a les persones amb processos aguts.
de funcions, les relacions interprofessionals i
Per
de treball en equip.
d’implantació i seguiment de la Gestió de la De-
Per garantir les actuacions es van elaborar pro-
manda Infermera i que es disposa d’instruments
tocols amb la col·laboració del personal facul-
i coneixements per part dels professionals per
tatiu i d’infermeria, i es van realitzar les guies
poder portar-la a terme.
de pràctica assistencial d’infermeria amb els
Com sempre, quedo a la vostr disposició per a
algoritmes de cad signe i símptomes. Queden
qualsevol aclariment.
excloses aquelles intervencions que no exis-
Cordialment,
teixi autorització com la prescripció infermera,
Dr. Josep Bítria Ibars
que està pendent de regular. Recentment s’ha
Director d’Atenció Primària Camp de Tarragona
produït una proposta del Grup Parlamentari del
(ICS)
tant,
entenem
que
estem
en
fase
GALENS 25
OPINIÓ
Higiene- Urinarios públicos Dr.Lluís Ballester
E
n este artículo el Dr. Ballester trata un tema que está
Sto. Domingo y de la Palma, así como la fachada de
sobre la mesa y se enmarca en los proyectos del
la Iglesia de San Agustín, se conviertan en focos de
Ayuntamiento de Tarragona. De hecho, ya ha susci-
corrupción a lo que parece están condenados.” D. de
tado más de una pregunta al alcalde.
T. 9-Enero-1867. Falta hacen - La falta de retretes en los trenes ha pro-
Criticar la gestión de nuestros ediles puede llevar al
ducido y produce diariamente gravísimas molestias a
aburrimiento, y al final, fatalmente se acaba diciendo
los viajeros, y especialmente a los que marchen en la
“….no se para que hablamos, todo seguirá igual”. Pero
misma expedición que el correo, pues ya se sabe que
cuando el problema que suscita la crítica nace de un
entonces las paradas en las estaciones son muy cor-
impedimento o carencia de alguna cosa que necesita-
tas. Mientras las empresas adoptan en este punto una
mos o de lo que creemos tener derecho a ella, el co-
resolución definitiva, que no debe hacerse esperar, se-
mentario sube de tono y estalla una manifiesta acritud
ría oportuno, y con ello prestarían un buen servicio al
en la conversación.
público que habilitaran un vagón de mercancías para
He recogido tres recortes de prensa en los que se
coche retrete, colocado en la cola del tren, y así los vi-
aprecia, en un primero, la buena voluntad por parte
ajeros podrían bajarse en una estación sin cuidado de
del municipio en ofrecer una instalación, que luego es
que se pusiese en marcha la locomotora, pues como
mal usada por la gente; en un segundo se muestra
ella misma los arrastraba, todo se reducía a no restituir-
ostensiblemente el menosprecio ciudadano a la higi-
se a su asiento hasta que llegara a otra estación.
ene de la ciudad y, por último, un problema, yo diría
Pienso que los avances tecnológicos de que gozamos
muy serio a la vez que angustioso, que afectaba a los
en nuestros hogares, los echamos de menos como un
usuarios del ferrocarril.
servicio al público. Me pregunto quién de nosotros,
“El sumidero mingitorio establecido fuera del paseo de
paseando con su familia o amigos, no tuvo un “apre-
Santa Clara merece una mirada compasiva por par-
tón”, que probablemente lo solucionó en algún bar o
te de la autoridad, pues aunque destinado tan sólo a
en el establecimiento comercial de un amigo, algo que
recibir aguas menores, los viandantes que tienen ne-
no resulta tan fácil de practicar por las mujeres. Estoy
cesidad de él no se limitan a tan poca cosa, así es
hablando de una necesidad fisiológica que requiere
que ni el espectáculo que presenta ni el perfume que
a veces urgencia pero sobre todo intimidad. En nues-
despide son nada agradables. Siendo aquél un para-
tra Rambla, se dispuso durante años de uno de estos
je tan público sería de desear que dicho sumidero se
servicios, que luego fue cambiado por unos portátiles.
limpiara con alguna frecuencia y si fuese posible que
Me acuso de no haber entrado nunca en ellos, pero
se estableciese una corriente interior de agua como
considero, que nada tenía de intimidad la decisión de
ya se hace en las grandes poblaciones”. D. de T. 22-
usarlo y sobre todo, las dudas en que no lo abriera otra
Enero-1862.
persona o te quedaras encerrado dentro. Finalmente
“Mucha falta hace que se establezcan algunos mea-
también estos desaparecieron. El problema de los ser-
deros públicos en esta capital. De otro modo no se
vicios higiénicos en los trenes se ha solucionado, pero
evitará que la Explanada, la calle del Hospital, la de
en la ciudad continúa sin resolverse.
26 GALENS
OPINIÓ
El futur model sanitari es fonamentarà en la integració de serveis Dr.Francesc R. Duch Membre Consell Professió Mèdica de Catalunya
E
n aquest article, el Dr. Francesc R. Duch tracta un
mització de l’actual eix vertebrador de l’assistència
tema que interessa tots els professionals sanitaris:
sanitària pública, l’Institut Català de la Salut, que
les modes que també ataquen la sanitat pública i el
ja ha començat a endagar-se amb els preparatius
futur del model sanitari català, que tindrà el seu fonament
previs i la creació dels consorcis i aliances estra-
en la integració de serveis. Segons el Dr. Duch, un model
tègiques pertinents amb altres entitats, en diferents
que respon a la manca de recursos econòmics de què dis-
territoris, i la simultània potenciació dels hospitals
posa el Govern.
comarcals, per als quals es reserva el paper preponderant, central i coordinador, que abans havia
La sanitat, com qualsevol altra activitat humana,
tingut l’atenció primària.
no és immune a les modes i els que fa temps que
La futura estructura integradora dels serveis, el Govern
treballem en ella hem hagut de suportar la utilitza-
Territorial de Salut, s’organitzarà al voltant d’un hospital
ció reiterativa i entusiasta de conceptes i neologis-
comarcal i només hi haurà govern territorial de salut
mes que s’ulitizaven per argumentar les polítiques
en els territoris que gaudeixin d’un d’aquests cen-
sanitàries del moment, fins que una nova onada
tres, mentre que les comarques que no en disposin,
d’idees i dèries les deixava relegades a l’oblit o to-
s’agregaran a les veïnes que si que disposin d’hospital
talment passades de moda. Conceptes com treball
comarcal.
en equip, concepció holítistica o bio-psico-social, gestió de processos, direcció per objectius, separació de provisió econòmica i de serveis, qualitat assistencial i tants altres conceptes s’estan veient relegats en el moment actual pels termes de moda: descentralització, sostenibilitat del model, atribució capitativa de recursos, aliances estratégiques i, en els últims temps, el terme estrella, la integració de serveis.
El paper del Consorci Hospitalari de Catalunya en tota aquesta revolució sanitària és evident des dels orígens. Així, ja el juny de l’any 2005, gairebé un any abans que el Govern de la Generalitat aprovés els Governs Territorials de Salut (Decret 38/2006 de14 de març), el Consorci signà un conveni amb l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i amb la Federació Catalana de Municipis, per assumir el seu desplegament. Amb aquest conveni, els
La reforma sanitària que el Govern de Catalunya està
ajuntaments s’asseuen a la taula i signen el repar-
duent a terme, de forma discreta, però imparable, mi-
timent de la sanitat catalana, a gestionar al voltant
tjançant la qual el seu Departament de Salut dictarà
dels seus hospitals municipals.
normes i repartirà recursos (capitativament com a novetat), sense gestionar gairebé res de forma directa, se sustenta en els Governs Territorials de Salut (GTS), nova cèl·lula bàsica d’aquest futur model descentralitzat. La nova organització presuposa la progressiva mini-
Tant la Llei de l’ICS, com les reformes endegades de l’atenció primària s’han orientat a servir la causa del retorn a l’hospitalocentrisme. La nova organització de l’Atenció Continuada, amb reducció i concentració de les Urgències que es transfereixen dels Centres d’Atenció Primària als nous centres comarclas
GALENS 27
OPINIÓ “ACUT”; el Pla Estratégic de l’Atenció Pediàtrica de
horrors del Mid Staffordshire).
Catalunya, que reserva als pediatres el paper de con-
Però aquí l’ens integrador no és una assegurado-
sultors i els reubica en els hospitals comarcals; i el
ra, ni una cooperativa mèdica, ni una mútua, ni cap
Pla d’Innovació de l’Atenció Primària, que assumeix
empresari que assumeixi un risc, ni cap empresa
amb resignació aquest paper subaltern de l’hospital,
pública sotmesa als controls de fiscalització de des-
són molt bons exemples d’aquesta tendència cap a
pesa. El model previst per a Catalunya recorda molt
la qual avancem.
més l’intervencionisme dels governs locals de paï-
Els ideòlegs de la reforma instrumentalitzen amb
sos molt menys desenvolupats, com ara poden ser
desigual perícia diferents exemples d’organització
Colòmbia i Brasil, que integren sota un únic coman-
sanitària territorial integrada de països desenvolu-
dament polític, comprador de serveis, tota mena
pats, obviant en tot moment, evidentment, que la
de serveis públics i privats i tot el que poden per
raó d’existir de la integració, no és altra que la con-
abordar els immensos requeriments socials i sanita-
tenció de despeses. Citen sempre l’entitat híbrida
ris que tenen per fer front amb els més que minsos
americana, mig asseguradora, mig cooperativa de
recursos econòmics que els hi asigna de forma ca-
metges, Kaiser Permanente així com experiències
pitativa.
sorgides en els moments econòmicament més crí-
També són més própies d’aquest països decisions
tics del NHS britànic, com els “Integrated care trust”
com la d’encomanar l’atenció pediàtrica ambulató-
(alguna de les quals ha saltat als mitjans de comu-
ria a metges de família i tasques própies del metge
nicació recentment com l’anomenat hospital dels
a altres professionals.
28 GALENS
LLIBRES
GALENS 29
LLIBRES
Monografia sobre la Història de la Sanitat a Montblanc i la Conca de Barberà El Museu Arxiu de Montblanc i Comarca acaba
tari del Dr. Ferran Sancho i Fonoll (nat a Barcelona
d’editar el volum número 3 de la col·lecció Gàrgola
el 1911) de l’any 1970 que mostra les reflexions de
sota el títol de “SANITAT I VIDA (I). Notes esparses
l’exercici professional a Montblanc durant el tardo-
sobre la sanitat montblanquina i comarcal (segle
franquisme i els problemes de la Seguretat Social.
XVI-XX)”. Al llarg de 150 pàgines, sis autors, en-
Maria Sánchez Real exposa un conflicte de metges
tre els quals sobresurten els arxivers i historiadors,
a Montblanc a causa del preu de les conductes o
però també els metges i farmacèutics, tracten di-
iguales durant la dècada dels anys vint, que reper-
versos temes vinculats amb el desenvolupament de
cutí sobre les farmàcies locals. Finalment, cal es-
la pràctica mèdica. Joan Quijada Bosch descriu la
mentar dues aportacions de Roser Puig Tàrrech i
important i encara poc investigada documentació
de Josep M. Grau Pujol sobre les notícies de con-
existent a Tarragona (Arxiu Històric Arxidiocessà)
quencs en institucions sanitàries benèfiques de
de l’hospital de Montblanc (segles XVII - XX), entre
Reus i Valls respectivament.
la qual destaquen la comptabilitat, els inventaris, els
En resum, un llibre que aporta noves dades a la his-
plets judicials, la correspondència, els reglaments,
tòria de la sanitat a Montblanc i la Conca de Bar-
les receptes d’apotecaris i altres. Josep M. Porta
berà i que alhora farà passar uns bons moments de
Balanyà, biografia al montblanquí Rafael Folch i An-
lectura.
dreu (nat a la Vila Ducal l’any 1881 i mort a Madrid el
Els interessats en adquirir aquest llibre cal que
1960); el Dr. Folch es llicencià a Barcelona el 1903
truquin al telèfon 977 86 03 49 o enviïn un correu
i el 1904 es doctorà a Madrid; primer exercí de pro-
electrònic a: info@mccb.cat facilitant el seu nom i
fessor a la Facultat de Farmàcia de la ciutat comtal
adreça postal on se’ls enviarà a contrareembossa-
i posteriorment marxà a la capital de l’Estat, on el
ment o per aquell mitjà que indiquin. El preu de ven-
1915 guanyà la Càtedra d’Història de la Farmàcia.
da és de 10 €, als què caldrà afegir les despeses de
Segueix el llibre amb diversos fragments d’un die-
tramesa.
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ Ca ¡ COMT
30 GALENS
COMT ¡
AGENDA
genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda COMT ¡
genda ¡XCOMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda agenda ¡ COMT
agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
I Jornada de CooperaciĂłn Internacional en CirugĂa OrtopĂŠdica y TraumatologĂa
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡2009 agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT 9 Octubre
Col¡legi Oficial de Metges de Tarragona OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT SecretarĂa tĂŠcnica: TORRES PARDO. C/ NĂ pols 187, 2n. 08013- BARCELONA. TelĂŠfono: 932463566. 932317972. e.torres@torrespardo.com OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMTFax: ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
XIII Congreso de la Sociedad EspaĂąola de Neurociencia
genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT16¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT 19 Setembre de 2009
Palau Firal i de Congressos de Tarragona OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT SecretarĂa tĂŠcnica: Grupo Pacifico. Mariano CubĂ, 4. 08006 Barcelona. OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda COMT agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda TelĂŠfono: 932 388 ¡777. Fax:¡932 387 488. neurociencia2009@pacifico-meetings.com
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
T V ReuniĂłn Paciente A PluripatolĂłgico Edad ¡Avanzada OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ agenda ¡ COMTy¡ agenda COMT ¡ agenda ¡ COMT R ¡ COMT 15- 16 Octubre de 2009 R OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda Palau Firal¡i COMT de Congressos de Tarragona A SecretarĂa tĂŠcnica: S&H Medical Science OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡GCOMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda Service. Espronceda, 27, 1ÂşA y Ă tico. 28003O genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡MADRID agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT N TelĂŠfono: 915357183. Fax: 911817616. OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT TARRAGONA ¡ COMT congresos@shmedical.es
genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT V¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT 3FVOJĂ˜O 1BDJFOUF 1MVSJQBUPMĂ˜HJDP Z &EBE "WBO[BEB
5BSSBHPOB r EF 0DUVCSF 1BMBDJP EF $POHSFTPT
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda
genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT
a
·
·
GALENS 31
AGENDA
T
VI Certamen mèdic de cine-vídeo amateur Premi Antonio Muza Bases del concurs
T
a
T
a
T
a
T
1- Poden participar-hi tots els metges col·legiats al COMT. 2- Cada participant podrà fer-ho amb una sola pel·lícula. 3- El tema de la pel·lícula serà: viatges, vacances, festes. I no pot passar dels 10 minuts de durada (crèdits i fi inclosos). 4- Les pel·lícules seran presentades en un DVD dins d’un estoig protector. El DVD ha de portar escrit el títol i el nom de l’autor. L’estoig ha d’estar identificat amb el títol, el nom de l’autor i número de col·legiat. 5- Les inscripcions (i les pel·lícules) han de ser entregades abans del dia 1 d’octubre de 2009 al COMT (Sra. Mar). 6- La inscripció és gratuïta. 7- Les pel·lícules presentades al certamen quedaran en propietat del COMT (els autors han de preveure fer una còpia pel seu propi arxiu). 8- El COMT, si així ho considera, podrà fer sessions públiques, a la seva Sala d’Actes, amb les pel·lícules
presentades. 9- Un cop vistes les pel·lícules (i descartades les que no compleixin el punt 3 de les bases) es programarà una o diverses sessions per als membres del jurat. Els autors de les pel·lícules podran assistir-hi, i a tal efecte se’ls avisarà oportunament. 10- El jurat estarà format per 3 membres (un del COMT i dos aliens a la Medicina) i els seus noms es faran públics, juntament amb el programa de les sessions de projecció. 11- El repartiment de premis es farà en el decurs d’un acte social a finals d’any, en una data que encara està per fixar. 12- Premis: “Premi Antonio Muza” a la millor pel·lícula. Trofeu especial a la 2a classificada. Trofeu especial a la 3a classificada. A tots els participans se’ls farà a mans un record per la seva col·laboració. 13- La participació al certamen pressuposa la total acceptació d’aquestes bases per part del concursant.
Aprofiteu aquestes vacances per a fer la vostra pel·lícula
a
T
RESTAURANT
a
T
a
T
a
C. Osca, 3 - 43840 SALOU (Tgna) - Tel. 977 385 613 lacasadelcura8@telefonica.com - www.lacasadelcura-salou.com
32 GALENS
GALENS 33
MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES COGNOMS NOM URDIN OROZ, BEGOÑA NIÑO CHAPARRO, HELIER ENRIQUE SEGURA TIGELL, SANDRA MARTINEZ REYES, ALEXANDER QUER RAMIRO, JORGE PERLA SAN MARTIN, RODRIGO VILLALBA GONZALEZ, Mª DOLORES MIU, JENI-CATALINA MORCILLO GALLEGO, Mª DEL MAR GUARDIA SANCHO, LAIA FERNANDEZ, Mª JOSE PONCE, ARIEL DAMIAN CICHERO PEREZ-MILLARES, GABRIELA GARCIA-VILLARRUBIA MUÑOZ, ALBERTO TAMARIT FRANCÉS, CLAUDIO POVEDA ZULUAGA, CESAR A. GUERRA GARCIA, Mª EMILIA AMAUT TOMAYCONZA, RODOLFO MARTINEZ VERGARA, LUIS FERNANDO SANCHEZ FUENTES, DIANA SALES BERTUCHE, JUAN F. GIL GOMEZ, Mª LUCIA BALAN, MIHAIL CAMACHO GUTIERREZ, ELIA VERCESI, NICOLAS PEDRO MARTORELL SANS, CARME ESTELLER GARCIA, LAURA ARRIETA NARVAEZ, PAOLA LUCIA
NUM COL·LEGIAT 5777 R-1 5778 4730 5779 5780 5781 5782 5783 5784 5785 5786 5787 5788 5789 5790 5791 5792 5793 5794 5795 5796 5797 5798 5799 5800 5801 5802 5803
ESPECIALITAT MEDICINA INTERNA PEDIATRIA PEDIATRIA R-1 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL R-1 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL R-1 PSIQUIATRIA R-1 PSIQUIATRIA R-1 PSIQUIATRIA R-1 ANESTESIOLOGIA MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL R-1 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA GENERAL MEDICINA FISICA ANESTESIOLOGIA MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL ONCOLOGIA MEDICINA GENERAL
LLOC DE TREBALL HOSPITAL ST. JOAN HOSPITAL STA. TECLA CAP MONTROIG UDMFYC TORTOSA CAP BONAVISTA HOSPITAL STA. TECLA MATT EL PUERTO UDMFYC TGNA-1 CAP TORREFORTA CAP SALOU CAP TORREDEMBARRA CAP TORREDEMBARRA INSTITUT PERE MATA INSTITUT PERE MATA INSTITUT PERE MATA HOSPITAL JOAN XXIII HOSPITAL D’AMPOSTA HOSPITAL STA. TECLA UDMFIC TARRAGONA CAP TORREDEMBARRA HTAL. VERGE DE LA CINTA HTAL. STA. TECLA CAP L’AMPOLLA HTAL. ST. JOAN HTA. ST. JOAN CAP MARIA FORTUNY HTAL. STA. TECLA CAP EL VENDRELL
NUM COL·LEGIAT 5599 4935 5067 5057 5091 3628 5098 4963 5691 5299 3781 5657 5555 5083
POBLACIÓ BONAVISTA CERVELLO ST. HILARI TARRAGONA SAGUNTO TARRAGONA TORTOSA TARRAGONA CAMBRILS ALBACETE TORTOSA TORTOSA TARRAGONA ESPLUGUES
MOTIU TRASLLAT PONTEVEDRA VALENCIA GIRONA BARCELONA VALENCIA VALENCIA GIRONA LAS PALMAS ESTUDIS CUENCA CASTELLO BARCELONA FI DE L’EXERCICI BARCELONA
BAIXES COGNOMS NOM LEIVA URBINA, ROBERTO C. MELLADO JOAN, MERITXELL BOVER SOLA, SILVIA CASTRO CRESPO, Mª TERESA BLANCO SALIDO, JOSÉ ANTONIO PALAO ERRANDO, JESUS ALBERT BERTRAN, MONTSERRAT MERAN GIL, JORGE L. ALVAREZ GARCIA, PATRICIA B. CORRALES CRUZ, ANDRES SANTILLANA, RUIZ JAVIER RAMOS GARCIA, IVAN SANTIAGO HERAS, SANDRA M. ELOSEGUI ARRIGAIN, LIDE
34 GALENS
VIATGES
Milà, un destí amb múltiples opcions Música, teatre, art i disseny són alguns dels atractius d’aquesta ciutat italiana
Milá és una ciutat internacional i plena d’atractius
Una altra de les coses que no es pot deixar de vi-
als quals se suma l’art, la música, la història i el dis-
sitar és el Duomo (la catedral). Constitueix una ver-
seny. Es pot començar a descubrir aquesta ciutat
tadera joia del gòtic italià i un vertader símbol de la
amb un passeig en barca pels Navigli di Leonardo.
ciutat. La Plaça del Duomo conforma un ampli es-
Es tracta d’un itinerari que surt d’un dels barris amb
pai i una de les principals artèries de Milà, amb un
més encant i porta a descubrir els antics cursos
majestuós aspecte i rodejada de palaus porticats.
d’aigua amb les seves escluses, un dels testimonis
Entre la Catedral i la Scala, accedim a la Galleria
més importants de Leonardo da Vinci.
Vittorio Emanuele II, un dels magatzems que, jun-
A Milà, la història i l’art també es troben a les viven-
tament amb els restaurants i els cafès, és un dels
des dels seus ciutadans més il·lustres. Es poden vi-
punts emblemàtics de la ciutat.
sitar quatre Cases Museu de famílies milaneses que
Aquestes són només dues pinzellades de la riquesa
mostren increïbles col·leccions d’art: Museu Bagatti
monumental i artística de Milà.
Valsecchi, Casa Museu Boschi Di Stefano, Vila Nec-
Gastronomia
chi Campiglio i el Museu Poldi Pezzoli.
No es pot marxar de Milà sense provar alguna de les
Teatre
seves especialitats: risotto alla milanese, arròs pre-
Milà és també una de les capitales internacionals de
parat amb ceba i safrà; la costoletta a la milenese,
l’espectacle. Els teatres més coneguts són el Teatro
costella de vedella fregida amb ou i pà; l´osso buco,
della Scala i el Piccolo Teatro di Milano, però n’hi ha
pota de vedella estofada... I de postre, el tradicional
molts més que també ofereixen tot l’any programa-
Panettone. Per acompanyar, a tots els restaurants
cions molt interessants.
es pot trobar una àmplia i variada carta de vins.
El Teatro della Scala és un dels més reconeguts internacionalment.
La Catedral de Milà és una de les cites obligades d’aquest viatge.
GALENS 35
GASTRONOMIA
Cochinillo crujiente al horno La Casa del Cura. C/Hosca, 3. Salou · Telf: 977 385 613 Ingredientes: 1 cochinillo sal, azúcar y pimentón aceite
Hierbas buenas: ajo, laurel, piel de limón, piel de naranja, canela, tomillo, romero, sal y pimienta.
Elaboración: Marinar el cochinillo en sal, azúcar y pimentón. Cuando esté marinado, confitarlo en aceite y hierbas buenas (ver ingredientes). Una vez confitado el cochinillo, se mete en el horno y se deja cocer hasta que esté crujiente. Se puede acompañar con ensalada y puré de castañas.
ACUDIT
36 GALENS
Wine Resort
Celebra el teu Banquet de Bodes en un espai Enogastronòmic Els teus Actes, Esdeveniments i Celebracions ... Calçotades
Presentacions de productes i serveis
Convencions
Taules rodones i rodes de premsa
Congressos
Lliuraments de premis
Maridatges Events
Actes culturals i esportius Celebracions particulars i familiars
Tasts
Visites guiades
Camí Vell de Cambrils, 180 · 43480 Vila-seca · Tarragona · Spain
... en un entorn vínicola i sibarita.
T +34 877 001 005 · T +34 977 353 099 · F +34 977 353 154
www.closbarenys.com
orangerie@closbarenys · closbarenys@closbarenys.com