Issuu

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Número 165 • 4t trimestre de 2007

■ Dr. Fernando Salvador, Creu de Sant Cosme i Sant Damià ■ L'investigador Joan Josep Guinovart, col·legiat d'honor del COMT ■ El COMT dedica aquest any acadèmic al Dr. Jaume Sentís Anfruns ■ Entrevista a Mireia Garcia-Villarrubia, coordinadora del projecte HOP ■ Conciliar vida laboral i vida famíliar, tema per a una taula rodona celebrada a COMT

editorial ■

Solidaritat i companyonia

ecordo que fa tres anys i en el congrés de la professió celebrat a Sitges, una de les ponències, la titulada “Ser Metge al segle XXI”, intentava esbrinar com seria o com havia de ser l'exercici de la nostra professió en el decurs d'aquest nou segle. Les expectatives eren bones i millors els desitjos, però malauradament la realitat, com sempre, supera la ficció i avui estem pitjor que ahir i millor que demà. Curiosament, al nostre país, la professió que les enquestes ens diuen que és la mes preuada, a dia d'avui segueix sent la pitjor pagada de l'Estat espanyol i, per extensió, la pitjor retribuïda de la UE.

Temes tan transcendentals com la impossibilitat de conciliar la vida familiar i la professió; la feminització i els canvis que això ha de comportar; l'arribada de professionals de fora del nostre àmbit territorial i la seva certificació; l'augment imparable de la pressió assistencial fruit d'un creixement de la població i de la conseqüent exigència; la disminució del nombre de professionals, etc. Són qüestions que ens preocupen com a institució i a les quals hem de cercar solucions, tot i sabent que no n'existeixen de màgiques. Però disposats com estem a ser feliços, cal aprofitar el clima favorable de les festes que ja són molt properes, per a regalar i regalar-nos allò per el qual no tenim quasi bé mai temps: el retrobament entranyable amb els amics i amb els que estimem; la conversa càlida i amical amb els companys de la tasca diària, i la família. Tal vegada, per a la majoria de nosaltres, fa ja un temps que les festes nadalenques estan desposseïdes d'aquella aura màgica, misteriosa i emotiva amb què les vàrem viure a la infantesa. Nadal és com un conte, un conte meravellós, una sèrie de ritus els mecanismes dels quals s'activen de manera automàti-

galens

ca quan comencen a caure els darrers fulles del calendari. En realitat és una il·lusió perduda, lamentablement perduda. El que passa és que les il·lusions perdudes deixen un forat al nostre cor, que cal omplir, de vegades a qualsevol preu. F reqüentment ens submergim en la malenconia de fi d'any, sense més motiu que la melangia. I majoritàriament sortim al carrer immersos en una cursa consumista, cega i inútil, tal vegada inevitable, però inútil. Cap sentiment podrà segellar la ferida permanentment oberta de la memòria personal, però compartir amb els éssers que estimem ens pot ajudar a gaudir d'aquests instants, en realitat de l'únic temps que ens pertany vertaderament. Permeteu-me un instant del vostre temps per a poder dedicar, des d'aquestes línies, i compartir amb tots vosaltres, un record per les companyes i companys que ens han deixat durant l'any 2007, així com manifestar la nostra solidaritat i companyonia amb tots aquells que pateixin o han patit problemes de qualsevol tipus. És bo i necessari que tots el professionals de la Medicina siguem capaços de fer pinya i d'ajudar-nos els uns als altres, i que l'exercici d'aquesta tan honorable professió sigui un llaç d'amistat i bonhomia entre els qui la practiquem. Finalment, expressar-vos un desig autèntic de pau i felicitat per a tots vosaltres i les vostres famílies per aquest Nadal, i que tots plegats aconseguim un millor any 2008. Bones festes.

Dr. Josep M. Solé i Poblet President del COMT i del CCMC Nadal 07

■

▲ Dr. Josep Maria Solé i Poblet.

■ sumari

Número 165 • 4t trimestre de 2007 Edita: Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Josep Maria Solé i Poblet Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Director: Pitu Tarrasa Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet Dr. Francesc Renau Altès Pitu Tarrasa Dr. Xavier Allué Martínez Dr. Jaume Fontanet Torres Dr. Baldomero Tormo

editorial ■ 3 Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 Tarragona Tel. 977 232 012 / 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Cop d’Ull Complex Empresarial REDESSA Camí de Valls, 81-87, oficina 72 Tel. 977 300 693 www.copdull.net Publicitat: Maribel Álvaro 616 436 638 premsa@comt.org Fotos: Olívia Molet i arxiu Galens Impressió: Arts Gràfiques Octavi Tirada: 3.500 exemplars DL B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedirne la publicació.

5 ■ vida col·legial solidaritat ■ 14 17 ■ l’entrevista congrés ■ 20 22 ■ bioètica opinió ■ 24 30 ■ temps era temps gastronomia ■ 34 35 ■ curiositat del nadal intercanvis ■ 38 Num. 165

vida col·legial ■

Distincions del COMT Lliurament de la Creu de Sant Cosme i Sant Damià al Dr. Fernando Salvador, i de la distinció de Col·legiat d'honor al Dr. en Farmàcia a Joan Josep Guinovart l Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona va ser l’escenari, el passat 16 de novembre, del nomenament com a “Col·legiat d'Honor” del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona del Dr. Joan Josep Guinovart Cirera, en reconeixement a la seva trajectòria professional al capdavant del Parc Científic de Barcelona. També del lliurament de la “Creu de Sant Cosme i Sant Damià”, màxima distinció atorgada pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, al Dr. Fernando Salvador González, en reconeixement a la seva excepcional trajectòria professional i al seu humanisme.

L'acte va ser presidit per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i pel president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, el Dr. Josep Maria Solé, i va comptar amb la presència, entre

d ' a l t res autoritats, del Director dels Serveis Territorials de Salut al Camp de Tarragona, Dr. Felip Infiesta, així com del Secretari General de l'URV, Dr. Antoni González. Els oferim un resum dels amplis i destacats currículums dels homenatjats.

• • • •

Dr. Fernando Salvador González • • Nascut a Barcelona el 8 de novembre de 1915. • Jubilat a Tarragona el 8 de novembre de 1985. • Estudis de Medicina a Barc e l o n a (Hospitals Clínic i S. Pau). • Títol de Llicenciat en Medicina i Cirurgia en 25-XII-1940. • Formació en Reumatologia amb el Dr. Pedro Barceló Torrent. Barcelona. • Metge per oposició d'Assistència

•

• •

•

Pública Domiciliària APD (Titular)1945. Metge del Registre Civil, per oposició núm. 11 (4-1-1964). Títol d'Especialista en Reumatologia al 23-I-1970. Metge d’APD, (interí), a Molar-Lloà (1-IX-1944 fins al 19-VIII-1945) Metge d’APD, (propietat), Lla Riera de Gaià (20-VIII-1945 fins al 18-IX-1955). Metge d’APD, (propietat), Tarragona (1-VII-1957 fins a la jubilació). Consultor de Reumatologia de l'Hospital de Sta. Tecla (Tarragona) (16-VII-1957). Professor de l'Escola d'Infermeria de l'Hospital de Sta. Tecla (Tarragona). Metge del Registre Civil del Jutjat Municipal de Tarragona (31-I-1964 fins al 8-XI-1985). Exmembre de la Comissió Deontològica al COMT.

▲ Dr. Fernando Salvador i Dr. Joan Josep Guinovart, els homenatjats.

galens

■ vida col·legial Joan Josep Guinovart Cirera • Nascut el 3 de juliol de 1947. Fill predilecte de Ta rragona (2007). • Llicenciat en Farmàcia i en C. Químiques (1969), Universitat de Barcelona. Doctor en Farmàcia (1973), Univ. de Barcelona. Especialista en Bioquímica Clínica i en Anàlisis Clíniques. Estada postdoctoral al Dept. de Farm a c o l o g i a , Univ. de Vi rginia (1974-75). • Adjunt de Bioquímica Clínica. Hospital de Bellvitge (1978-1980). Cap de Servei d'Anàlisis Clíniques de la Seguretat Social (1980-1985), actualment en excedència voluntària. • Professor Adjunt (després Titular) de Bioquímica, Fac. Farmàcia. Univ. de Barcelona (1975-1983) i Fac. Veterinària, Univ. Autònoma de B a rcelona (1983-1985). Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, Univ. Autònoma de Barcelona (19861990) i Univ. de Barcelona (1990actualitat). Professor visitant, Dept. de Bioquímica i Biofísica, Univ. de Califòrnia San Francisco-UCSF (1992-93). Director Departament de Bioquímica i Biologia Molecular,

Univ. de Barcelona (1995-2001). Director General del Parc Científic de B a rcelona (2001- 2002) i del seu Institut de Recerca Biomèdica (2001-2005). Director de la Fundació privada “Institut de Recerca Biomèdica” (2005-actualitat). • C o o rdinador de l’Àrea de Biologia Molecular i Cel·lular de la “Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva-ANEP” (1988-1991). M e m b re de la Comissió de Ciències Bàsiques i Laboratoris Clínics del CCECS, Generalitat de Catalunya (1993-2003). Membre de la “Comissió Assessora de Ciència i Tecnologia” de la Generalitat de Catalunya (1999-2003). Membre de la “Estrategia Nacional de Ciencia y Tecnología, ENCYT” (2006). Membre del “Consejo Asesor para la Ciencia y la Tecnología” del MEC (2007- ). • P resident de la “Sociedad Española de Bioquímica y Biología MolecularSEBBM” (1996-2000). President del Comitè Organitzador Congrés E u ropeu de Bioquímica (FEBS 1996, Barcelona). Membre del Comitè Executiu de la Federació Europea de

Societats de Bioquímica-FEBS (1997-2005). President de la “Confederación de Sociedades Científicas de España, COSCE” (2004-). Membre de la Comissió Nacional d'ICSU i President del Comitè Nacional “International Union of Biochemistry and Molecular Biology” -IUBMB (2005- ). • P remis: "Leandre Cervera" (1979 i 1985) i "August Pi i Sunyer" (1983) de l"Institut d'Estudis Catalans". "Novo-Nordisk" en Investigació Diabetològica Bàsica de la "Sociedad Española de Diabetes" (1996). Medalla de la "Société Française de Biochimie et Biologie Moléculaire " (1998). Premi d'Investigació Científica "Ciutat de Barcelona" (1998) en re p resentació del Dept. de BBM de la UB. Premi "Confere n c i a PABMB" San Francisco, CA (1999). Medalla “Narcís Monturiol” atorg a d a per la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic (1999). Conferència “Alberto Sols” de la SAIB, Viña del Mar, Chile (2000). Soci d'Honor de la SEBBM (2005). I finalment Diplôme d'honneur de la FEBS (2007). ■

▲ Dr. Aleu i Dr. Albiol, últims distingits amb la creu de Sant Cosme i Sant Damià .amb els guardonats d'enguany i autoritats.

Num. 165

■ vida col·legial

La taula rodona ‘Conciliació de l'àmbit sanitari’ posa de manife L a sala d'actes del COMT va ser l’escenari, el 22 de novembre passat, d’una taula rodona, al voltant de la conciliació de la vida familiar i laboral en l’àmbit sanitari, que preocupa, i molt, el col·lectiu.

• Sr. Ramon Morera. Gerent Territorial de l'ICS del Camp de Tarragona. • Sra. Xenti Robles. Consultoria Recursos Humans PIMEC. El moderador va ser el Sr. Carles Magrané, cap de redacció del Diari de Tarragona.

la vida familiar i laboral forma part d'un ampli ventall de preocupacions del sector sanitari, i que la seva solució no és fàcil. També es va posar en evidència que i m p rescindible continuar parlant d'aquesta qüestió, i d'altres, amb la voluntat d'aconseguir el major acostament possible entre tots els estaments implicats.

Hi van prendre part: • Dr. Josep M. Bertran i Soler. Metge de Família del CAP Jaume I. Metge Titular de Tarragona. • Dr. Patricio Martínez. Secretari General del Sindicat de Metges de Catalunya

L'acte es va obrir amb la benvinguda als assistents el president del COMT, Dr. Josep. M. Solé i Poblet. En el transcurs de la taula rodona es va posar de manifest que la conciliació entre

Un dels arguments apuntats pels part i c ipants i en què van coincidir tots va ser la reflexió del Dr. Bertran, que va reclamar flexibilitat a l'hora d'aplicar la conciliació, ja que les situacions són molt particulars i calen solucions que no siguin rígides.

▲ El presidnet del COMT, Dr. Josep Maria Solé, amb els participants en la taula rodona.

Num. 165

vida col·legial ■

de la vida familiar i laboral en ifest la inquietud del sector Per la seva banda, el Dr. Martínez va incidir en la pressió i l'estrès al qual estan subjectes els professionals de la salut, cosa que suposa, per exemple, que la depressió i ansietat que pateixen els professionals sanitaris sigui el doble que en altres professions. El Dr. Patricio M a rtínez també va afirmar que, en general, la discriminació la pateix la mare, no la dona. Va destacar que actualment les dones representen gairebé el 50% de col·legiades i que, de cara a l'any 2010, superaran els homes. El Dr. Morera, gerent de l'ICS del Camp de Tarragona, va expressar la voluntat que té l'ens públic de transfor-

galens

mació aplicant menys rigidesa en les seves actuacions i decisions, el que significarà una major, autoorganització i repercutirà en un augment del confort dels professionals. La Sra. Robles va destacar que les empreses estan canviant i que entre les seves prioritats es troba la motivació dels professionals, sent un punt important, en aquest aspecte, la conciliació de la vida laboral amb la familiar. També va apuntar, coincidint amb el Dr. Bertran, que les mesures en aquest sentit no poden ser universals i que aquest factor, unit a d'altres, ens ha de portar a la creació d'un nou escenari laboral.

Finalment, es va obrir un animat torn d'intervencions del públic assistent, que va portar a expressar, per part dels diferents membres de la taula, el sentiment generalitzat que el model actual, pel que fa a la conciliació, conjuntament amb les altres pro b l e m à t iques existents, està acabat, i que és molt difícil de suport a r. També va fer especial referència al fet que, per a solucionar les mancances, l'Estat espanyol ha d'incrementar de form a responsable els diners que es destinen a la sanitat, la cual cosa perm e t r i a igualar-nos en tots els sentits, amb la Unió Europea. ■

■ vida col·legial

Enguany el COMT dedica l'any acadèmic a la figura del Dr. Jaume Sentís Anfruns Estudià el Batxillerat als Escolapis del c a rrer Diputació de Barcelona, i la c a rrera de Medicina a la Universitat de Barcelona. Es llicencià l'any 1929 i restà dos anys a p renent l'especialitat d'Obstetrícia i Ginecologia, com a Metge Intern, de l'Hospital Clínic, a la Càtedra del Professor P. Nubiola, a qui sempre considerà el seu mestre i amb qui mantingué amistat fins a la seva mort .

om cada any, el COMT vol fer un ampli reconeixement a un metge, que al llarg d'una dilatada trajectòria, és re c o rdat per la seva bonhomia, humanitat i professionalitat. Enguany dediquem l'any acadèmic al Dr. Jaume Sentís Anfruns, del qual repassem tot seguit algunes dades de la seva biografia.

Jaume Sentís Anfruns nasqué a Barcelona el 10/10/1906 i morí a Ta rragona el 15/10/1999. Els seus dos avis eren metges, un a Riudoms i l'altre a Barc e l o n a .

El 1931 s'establí a Tarragona amb exercici lliure i com a metge de l'Hospital de Santa Tecla fins que l'any 1937, en plena revolta militar, hagué de fugir a França en sentir-se perseguit. D'allí fou d e p o rtat a l'Espanya franquista, on s'enrola com a Alferes Metge. To rnà a Tarragona el gener de 1939, ja casat amb Teresa Bonet Musté, amb qui tingué tres fills. Els anys 1940 i 1941 va aprovar respectivament les oposicions a Maternòleg de l'Estat, podent triar la plaça de Ta rragona, i de Director de la Matern i t a t Provincial. Les dues places les cobrí fins

a la seva jubilació, l'any 1976. Posteriorment, guanyà per concurs la plaça de Ginecòleg del SOE, tasca que inicialment desenvolupà a casa seva, després a l'edifici del carrer Cañellas i finalment a l'edifici de l'Hospital Joan XXIII fins a la seva jubilació. Durant tota la seva vida professional p restà els seus serveis com a obstetra i ginecòleg a l'Hospital de Santa Tecla, on fou Professor de l'Escola d'Infermeria des de la seva fundació fins a la seva clausura. Fou Vicepresident del Col·legi de Metges durant una legislatura i membre de la Comissió Deontològica. Gran aficionat a la nàutica i a la pesca, obtingué el títol de Patró de Iot amb més de 60 anys. També fou fundador i primer President del Club de Lions de Tarragona, a més de Vi c e p resident del Club Nàutic. A la seva mort ha deixat una nissaga de ginecòlegs a Ta rragona, formada per dos fills (un d'ells, el Jordi, vicepre s ident d'aquesta entitat) i un nét. ■

▲ El Dr. Jaume Sentís, acompanyat de la seva família, a Montserrat.

Num. 165

vida col·legial ■

Els més petits us desitgen bones festes

▲ Autora: Maria Llauradó (guanyadora absoluta).

l COMT ha organitzat enguany un concurs de dibuix de christmas nadalencs dirigit a tots els nens i nenes, familiars dels nostres col·legiats i col·legiades, que el COMT utilitzarà com a felicitació nadalenca.

▲ Autora: Andrea Sánchez.

galens

Els guanyadors en les diferents categories han estat:

ra absoluta i que per tant, serà la felicitació de Nadal del COMT).

Categoria de 5 a 7 anys:

Categoria de 11 a 13 anys:

• Raquel Velasco Jiménez (5 anys).

• Andrea Sànchez Alcalà (11 anys).

Categoria de 8 a 10 anys:

TV3 va lliurar un gadget de la televisió catalana,a tots els participants.

• Maria Llauradó (10 anys) (guanyado-

▲ Autora: Raquel Velasco.

vida col·legial ■

Acte d’homenatge al Dr. Josep Maria Sánchez El proper 29 de gener de 2008, a la sala d'actes del Col·legi de Metges, és durà a terme un homenatge al Dr. Josep Maria Sánchez Ripollés. L'acte tindrà el següent ordre d’intervencions: 1.- Presentació de l'acte per Eduard Prats (Comissió de Bioètica. Col.legi Oficial de Metges de Tarragona) 2.-"Josep Maria Sánchez Ripollés, persona i metge" per Santiago Alonso

(Metge de l'Hospital Universitari Joan XXIII). 3.- Conferència: “Què ens aporta l’Ètica mèdica a la pràctica diària?" per Rogelio Altisent (Professor de Bioètica de l'Universitat de Saragossa). 4.- Cloenda per Josep Maria Solé i Poblet (President del COMT); Joan Carles Quer (Director Mèdic de l'Hospital Universitari Joan XXIII) i Montse Giralt (Degana de la Facultat de Medicina de la URV). ■

▲ Dr. Josep Maria Sánchez Ripollés.

Bones festes per a tothom! quest número de “Galens” que teniu a les mans, o a la tauleta, o a la cadira, o a l'habitació, o al servei, o el tingueu on el tingueu, ho deixem córrer, és el número 165. Gràcies, si més no, per fullejar-lo. Aquest número tanca l'any del vintè aniversari de la revista del COMT, una de les més antigues del país, pel que fa referència a col·legis professionals.

sigui la veu, l'altaveu, de la nostra institució centenària i que reflecteixi les vostres inquietuds i sentiments. En nom del Consell de Redacció, Bones Festes i el desig que els Reis, “el pare Noel”, el Tió… o millor, els polítics i ges-

tors us portin un futur millor. Em teniu a la vostra disposició al correu electrònic: ptarrasa@comt.cat Pitu Tarrasa, Cap de premsa i comunicació del COMT ■

Voldria aprofitar aquesta circumstància per expressar la meva satisfacció per ser el director d'aquesta revista, coincidint amb aquests moments. I, al mateix temps, expressar, en aquest cas, el meu agraïment a tots els que participen desinteressadament i que fan possible la seva publicació, amb els seus articles i amb la seva col·laboració. També voldria tenir un record per als meus antecessors, que han fet possible aquesta efemèride. Finalment, demanar-vos a totes les col·legiades i a tots els col·legiats que ho desitgeu, que participeu en aquesta publicació i aconseguirem així, que

galens

▲ Pitu Tarrasa.

■ solidaritat

Fundació «El sueño de la Cam L a fundació "El sueño de la Campana" continua amb la seva campanya per aconseguir l'apadrinament d'un metge i una infermera a Sant Ramon, Nicaragua. Recentment, una delegació del nostre país, encapçalada pel seu president, Fernando Bermejo, ha visitat aquest lloc, per seguir de prop i avaluar aquest projecte. Des de San Ramón, fa poc ens enviaven les últimes notícies i les necessitats que encara tenen plantejades i que requereixen de la nostra col·laboració "entre tots, ho farem possible".

Ens retrobem amb els lectors de Galens, complint amb el deure d'informar els nostres col·laboradors, per donar les últimes novetats referides al projecte de la Fundació “El sueño de la Campana” que titulàvem ”Apadrinament de un metge i una infermera a San Ramón- Nicaragua En el número de la revista Galens del mes de març passat sol·licitàvem la generositat dels col·legiats de la província de Tarragona per recolzar el projecte d'apadrinament amb la finalitat d'afavorir una millora en els serveis d'atenció mèdica als nens discapacitats, a la gent gran, i també a la resta de la població de la zona de San Ramón, província de Matagalpa que són atesos pel metge de “La casa del niño”.

▲ El Dr. Nelson Silva, atentent un pacient.

Aquest apadrinament serveix perquè el Metge de San Ramón, Doctor Nelson Silva rebi un salari mensual digne d'uns 270 euros, i l’auxiliar d’infermeria uns 130 euros, a canvi de la seva plena dedicació a l'atenció sanitària d'aquesta comunitat de persones que viuen amb grans penúries econòmiques. A continuació trobaran l’última carta de la Directora del centre “Casa del Niño” detallant les activitats realitzades els mesos de juliol, agost i setembre . També trobaran l'informe del metge Dr. Nelson Silva referint les seves activitats durant el mes d'agost. San Ramón, 1 de Agosto del 2007 Estimada Lic. Vilchez:

Estamos remitiendo el Informe de Consultas médicas brindadas por el Dr. Nelson Silva, en el consultorio médico del CPCPV (Casa del Niño), en el mes de julio fr 2007. El Dr. Silva, además de brindar las consultas médicas a la población en general, apoyó la Campaña de Salud, que se realizó en las comunidades de El Horno, El Porvenir, Wabule, Azancor, Amancia, el Chompipe, Jícaro, San Pablo, La Laguna y La Pita. La campaña se hizo con el objetivo de prevenir enfermeda des como el dengue o la diarrea. En el mes de julio se brindaron 121 consultas, 98 de ellas pagadas a un costo de 35.00 dólares, y las restantes (23), fueron gratis, pero el paciente compró la medicina, lo cual implica que el costo es variable, porque paga sólo el costo de la medicina. Las tres enferme dades más comunes atendidas fueron: En primer lugar, neumonías con 14 pacientes; en segundo lugar, artritis con 11 pacientes y en tercer lugar, unfec ción de vías urinarias con 10 pacientes. En el caso de la neumonía y la artritis, vinieron a la consulta más mujeres que varones y, en el caso de las infecciones

urinarias, fueron más varones.

Sin más que agregar, deseándole éxitos en sus labores, le saludo. Ma. del Rosario González G. Directora CPCPV. San Ramón, 10 de octubre del 2007. Estimado Sr. Fernando:

Estamos remitiendo el Informe de las Consultas médicas brindadas por el Dr. Nelson Silva, en el consultorio médico del CPCPV, de los meses de julio, aagosto y septiembre 2007. El Dr. Silva, además de brindar las consultas médi cas a la población en general, apoyó con charlas a los beneficiarios/as de las comunidades, y promovió, junto con los promotores, una Campaña de Salud, que se realizó en las comunidades de El Horno, El Porvenir, Wabule, Azancor, Amancia, el Chompipe, Jícaro, San Pablo, La Laguna y La Pita. La campa ña se hizo con el objetivo de prevenir enfermedades como el dengue y la dia rrea, y también atendió a niños/as de Los Pipitos y ancianios. El médico apo yó a la fundación a entregar el medica mento especial de Los Pipitos y llevó el control de la medicina que se donó a personas de escasos recursos econó micos. En estos meses se ha brindado consul tas a un amplio número de pacientes. Las enfermedades más comunes aten didas van detalladas de acuerdo a cada mes. Es muy importante destacar que tener un médico en el consultorio ha sido de gran beneficio para las personas de escasos recursos económicos, porque se les ha brindado la oportunidad de accesar a una consulta médica con calidad humana. Es decir se le ha dado, al paciento, el trato y el tiempo que necesita para ser atendido.

Num. 165

solidaritat ■

ampana» econòmica, mensual, o trimestral o anyal. No obstant, encara no arribem a cobrir la TOTALITAT dels sous del metge i la infermera, que ens hem proposat de finançar. MÉS COL·LABORADORS Els recordem que les nostres previsions són de tres anys per resoldre el finançament d'aquest servei, i que vostès són lliures de suspendre la seva col·laboració en qualsevol moment. Trobaran en aquesta revista la butlleta bancària que ens hauran de fer arribar per Correu a la següent adreça: ▲ Aquesta comunitat viu amb grans penúries econòmiques.

Hemos tenido dificultad en cuanto a medicamentos, ya que nuestro stock de medicinas no es muy amplio debido a los pocos recursos económicos con los que contamos y en ocasiones se ha tenido que enviar al paciente a comprar el remdio a otras farmacias. Pero, de manera general, el consultorio médico va funcionando bien. Sin más que agregar, deseándole éxitos en sus labores, le saludo.

Ma. del Rosario González G. Directora CPCPV.

Fundación El Sueño de la Campana Carrer les Flors 21-B 43850-Vilafortuny-Cambrils

Tots vostès, com a professionals de la medicina, poden apreciar i valorar la feina feta. També sabran valorar les dificultats, que encara existeixen, i que és necessitaria resoldre. En quant a la col·laboració rebuda per part dels metges de la província de Tarragona, hem d’estar agraïts a tots els que han respost amb la seva aportació

Trobaran tota la informació que desitgin a: www.fundacionlacampana.es jmbofarull@comt.cat No oblidin indicar la seva adreça postal o electrònica, per a enviar-los el rebut per a la Declaració de la Renda. ■

✄

Sí, vull col·laborar. Vull col·laborar amb l’aportació, de la manera següent: (marca-la amb una X).

DADES DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Entitat

Oficina

12 e cada mes 36 e cada tres mesos

Titular del Compte:

72 e cada sis mesos 264 e cada any

Data:

Control

Número de compte

Firma del titular:

FUNDACIÓ PRIVADA “EL SUEÑO DE LA CAMPANA” Entitat d’ajuda pel desenvolupament sostenible a Nicaragua

Número de compte CAIXA TARRAGONA: 2073 - 0306 - 25 - 0110102066 Per a realitzar la seva col·laboració, inidiqui al seu banc o caixa que sol·licita l’alta d’aquesta referència periodica Preguem que ens informi al correu de la fundació: fundaciolacampana@yahoo.es

galens

l’entrevista ■

El projecte HOP (Hospital d'Ossets de Peluix) rep reconeixements i vol ampliar la seva implantació 'Hospital d'Ossets de Peluix és una activitat que consisteix en què els ossets són els pacients, els nens són els pares dels ossets, i els doctors són els estudiants de Medicina. Les exploracions no són invasives, es fan RX (fotocòpia) que dóna peu a fer un diagnòstic final, a partir del qual podem fer un tractament.

M i reia Garcia-Vi l l a rrubia, estudiant d'últim curs de Medicina a la URV, és coordinadora del grup de treball de Salut Pública de l'Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut, i també és la coordinadora del HOP. Mireia, com va sorgir aquest pro j e c t e ? Aquest projecte prové d’IFMSA (Federació Internacional d'Associacions d'Estudiants de Medicina) ara fa 7 anys. Va ser a partir d'un intercanvi clínic que vaig fer a Alemanya gràcies a l'AECCatalonia-Spain (Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut) que em vaig assabentar de la seva existència. En començar el nou curs em vaig posar

▲ Mireia Garcia-Villarrubia.

galens

mans a l'obra, per iniciar-ho, a la meva Facultat. Ho vaig presentar a l'Ajuntament de Reus i al Deganat. Des de l'Ajuntament em va comentar de fer un projecte pilot, al Parc Infantil de Nadal de Reus, i una possible col·laboració amb les escoles de Reus. Finalment vam realitzar el projecte pilot amb ells, però de cara a les escoles, ens vam haver d'afanyar nosaltres per ferho. Van demanar ajuda a l'OFES de la URV (oficina de d'estudiants) que van col·laborar amb una subvenció molt i m p o rtant, formant un equip de pro j e c t e a la Facultat, i vam realitzar un curs de 15 hores de formació per als monitors que, després posarien en marxa en 15 hores pràctiques. Amb aquest curs els alumnes que volien es podien beneficiar amb 3 crèdits de lliure elecció. El contacte amb les escoles, ho vam fer via email i hi van participar 6 escoles de Reus. L’activitat es va realitzar a la Palma de Reus, a la sala polivalent, on venien les escoles. Hi van passar un total de 550 nens durant una setmana, tenint una experiència molt positiva, de tot el projecte en global. Després de sortir per Tele-5, TV3, canals locals de Catalunya van, de re b re la felicitació per part de diversos col·lectius. Aquest any la situació ha avançat. Ara mateix, forma part de les ARE (Activitat de Recursos Educatius) del departament d'Educació i Família de l'Ajuntament de Reus, és a dir les escoles s'adscriuen mitjançant l'Ajuntament. Els organitzadors del Parc Infantil de Nadal s'han tornat a posar en contacte amb nosaltres per poder realitzar-ho novament aquest any. Va ser el guanyador del Premi Sant Lluc 2007 de la FMCS, com a millor projecte de promoció de l'educació de la salut. S'han format nous equips de projecte a Barcelona, en uni-

tats docents al Clínic, Bellvitge, i a la Vall d ' H e b ron. També estem en contacte amb la Universitat de Lleida per començar-ho també allà. A la FMCS de Reus també s'ha format un equip amb la idea que jo coordini a tots els grups, de Catalunya. Quins són els objectius del projecte? L'objectiu principal és fer perd re la por als infants enfront als metges, apropant el món de la pediatria al món infantil. Es tracta de trencar amb possibles experiències viscudes pels nens davant de les bates blanques, o dins de l'ambient hospitalari, des de la didàctica del joc. Familiaritzar als nens amb els instruments mèdics d'exploració. Establir un bon ambient i unes bones habilitats comunicatives, entre els nens i n o s a l t res, els futurs metges (estudiants de medicina) L'objectiu dels tallers de nutrició i fisioteràpia és que hi hagi una interacció entre ells fomentant el treball en grup, disminuint els possibles complexos que existeixin, en aquest grup d'edat. Fomentar els valors de la dieta equilibrada, els hàbits esportius i les mesures posturals correctes. Finalment, fer conèixer l'Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut de Reus.

Quines perspectives teniu plantejades? La idea del projecte és que es continuï realitzant com una cosa establerta, en un curs específic del curs escolar, de les escoles de Reus.

■ l’entrevista A nivell de Catalunya, la idea és seguir ampliant regions, seguint formant equips de projectes, a totes les facultats de Medicina. Una de les altres idees que han anat sorgint en fer les avaluacions del pro j e cte, és poder fer un seguiment a llarg termini, conjuntament amb els pediatres, ja siguin del CAP o de l'Hospital. Aquest estudi prospectiu consistiria en fer una relació de l'actitud dels nens quan visiten el metge, mirant si aquells que han experimentat el projecte del HOP, tenen una actitud més positiva davant del metges o no. És clar que, per això, hauríem de demanar la col·laboració de tot el col·lectiu de pediatres i un equip d'estudiants disposats a treballar les dades.

què tinguin vocació. Això fa disminuir força la qualitat assistencial que reben els pacients i augmenta així la desconfiança del pacient envers el metge. Això es reflecteix amb més queixes, més estrès professional i menys interès per la feina vocacional. Actualment, molts dels meus companys estant marxant a l'estranger a fer l'especialitat, han de repetir el MIR o simplement es plantegen altres opcions, després de sentir-se frustrats, perquè la professió del metge s'avaluï únicament amb un examen teòric de 5 hores i no pràctic. Al cap i a la fi, tre b a l l a rem amb persones, no amb màquines!

Medicina de Catalunya es quedin a fer l'especialitat aquí i no marxin a l'estranger, o optin a altres camins diferents de la Medicina, pel simple fet que la nota del MIR no els ha deixat agafar una plaça. Si es prenen aquestes mesures sense comentar-les amb els més afectats, que som els estudiants i els propis Degans de les facultats existents, l'únic que s'aconsegueix és una bossa de metges en atur a llarg termini, com la que es va produir uns anys enre re. Finalment, fa poc, has estat escollida Liaison Officer on Public Health, per p a rt de la Federació Internacional d'estudiants de medicina. En què consisteix aquest càrrec? És un càrrec oficial de la IFMSA, en total som unes 40 persones al càrrec de portar diferents grups i aspectes de tota l'associació mundial. Vaig presentar la meva candidatura al càrrec aquest agost a Canterbury davant de 900 estudiants de medicina. Vaig ser elegida per tots els països m e m b res, sent així la primera catalana a formar part d'aquest equip.

Quins altres projectes teniu en marxa? A l t res projectes que tenim dins del grup de Salut Pública són la celebració dels dies mundials assignats per l'OMS, mitjançant campanyes de pre v e nció i de sensibilització, activitats relacionades amb el dia, seminaris i conferències re f erents al dia...

La meva funció és fer d'enllaç e n t re les associacions que es dediquen a la salut pública a nivell mundial amb la IFMSA, per tal d'aconseguir col·laboracions entre ambdues a nivell de conferenciants, entrenadors de matèries, formadors, material i subvencions o ajudes econòmiques per tots els p rojectes i activitats portades a fi en la IFMSA.

▲ Els nens són els pares dels ossets i els metges, els estudiants de medicina.

Somriures per tothom, o més conegut internacionalment com a P roject Smile X, mitjançant el qual un g rup d'alumnes de la Facultat re a l i t z aran un curset d'expressió corporal de clown i de comunicació amb l'ajuda del g rup “Pallapupas” (pallassos d'hospital de Sant Joan de Déu). Els estem intentant incorporar dins dels hospitals Sant Joan de Reus i Joan XXIII de Tarragona, als serveis de Pediatria, i potser a la Unitat de Socisanitari a llarg termini. Com a estudiant d'últim curs de Medicina, con veus el futur de la professió? Pel que fa al futur de la professió, trobo que cada dia hi ha més metges que fan la seva especialitat, perquè és el que la nota del MIR els deixa fer i no pas per-

El coneixement de tot metge hauria d'abordar la ciència biopsico-social que diuen que estudiem. I com podem avaluar-la? Què en penses de l'ampliació de les places universitàries? Relacionat amb el que comentava a l'anterior punt, el tema d'ampliar places d'estudiants de Medicina, no crec que sigui la solució a la manca de metges, de què tant es parla als mitjans de comunicació. Realment del que s'hauria de parlar és de manca d'especialistes, i la solució no és fabricar llicenciats de Medicina com a "xurros" i amb una qualitat de formació i docència baixa. El problema està en formar especialistes i aconseguir que els estudiants de

També vol dir pre n d re part en les dues Assemblees Generals, que es realitzen a l'any a nivell mundial, per donar suport i assistir als convidats de les conferències. Aquest any les assemblees són a Mèxic (març) i a Jamaica (agost) on més de 500 estudiants de Medicina, es reuneixen per intercanviar experiència, formar-se i discutir l'estat de la federació. Pitu Tarrasa

■

Num. 165

■ congrés

Celebració del XIIIè Congrés de la Societat Catalana d'Urologia, al Palau de Fires i Congressos de Tarragona urant els dies 23, 24 i 25 de novembre la Societat Catalana d'Urologia ha celebrat el seu simposi institucional al Palau de Congressos de Tarragona. En aquest curs, més de 160 uròlegs, provinents de tota la geografia catalana, han discutit durant tres dies, les últimes novetats del temari d'aquesta especialitat.

Segons els presidents del comitè organitzador, els doctors Jaume Benages de l'Hospital de Santa Tecla, i Manel Prados de l'Hospital Universitari Joan XXIII, la cirurgia laparoscòpica urològica i la urooncologia han estat els continguts més tractats en les comunicacions presentades. Cal destacar també la lliçó magistral que amb el títol “resultats anatomopatològics en el càncer de pròstata”: conceptes actuals, va presentar el professor Ferran Algaba, responsable mundial de la OMS en temes de uropatologia, i director del departament d'Anatomia Patològica de la fundació Puigvert. També cal destacar les

Clausura es van entregar els premis a la millor tesi doctoral en urologia i a les millors comunicacions, pòsters i vídeos presentats durant el congrés.

MANNEKEN PIS

▲ Moment del lliurament de premis durant el sopar de cloenda del XIIIè Simposi de la Societat Catalana d'Urologia a la Boella.

aportacions de la Dra. Marta Bonet i el Dr. Ivan Henríquez, ambdós del servei d'Oncologia de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus que varen explicar els darrers avenços de la radioteràpia i la braquiteràpia per tractar les tumoracions prostàtiques. Durant el sopar de

Fa uns dies, el company i amic Enric Sànchez-Cid, em va fer arribar aquesta notícia que havia trobat a la premsa: “El Manneken Pis, la petita estàtua de bronze símbol de Brussel·les, orina avui amb problemes amb motiu de la jornada europea de la pròstata”. En efecte, l'associació belga d'uròlegs va tenir la genial idea de fer que l'habitual quantitat d'aigua que expulsa la popular estàtua es veiés reduïda a un lleu degoteig amb l'objectiu de cridar l'atenció sobre els problemes de pròstata que pateixen molts homes europeus. Tot això em fa fer pensar que, potser, en el nostre país, les campanyes encaminades a fer conèixer las patologies uro l ò g iques i divulgar tots els consells i re c o m anacions per a pre v e n i r-les, són més aviat escasses. És trist que, habitualment,

▲ Acte d'inauguració amb el Dr. Jaume Benages (President del comitè organitzador); el Dr. Jordi Sentís (en representació del Col·legi de Metges); la Sra. Carme Crespo, tinent d'alcalde de Medi Ambient i Salut de l'Ajuntament de Tarragona; el Dr. Felip Infiesta, director territorial de Salut a Tarragona; el Dr. Joaquim Ristol, president de la Societat Catalana d'Urologia, i la Dra. Pilar Gavilan, directora de l'Hospital Joan XXIII.

Num. 165

congrés ■ hagi de ser la indústria farmacèutica, l’única que publiqui material gràfic o audiovisual per oferir consells de salut urològica tot aprofitant els seus intere ssos comercials. Per altra banda, la premsa només es preocupa dels continguts urològics quan aquests acompanyen un fet “mediàtic”. La castració química que defensa en Sarkozy, el càncer de pròstata del polític de torn o el “pipi” no controlat de l'anunci de la Sra Concha Velasco, fan que algun periodista truqui ràpidament a la porta de l'uròleg més proper per demanar una mica d ' i n f o rmació per arrodonir el seu article. Si continuem en aquest camí, seguirem trobant-nos persones que quan els parles d'un uròleg no saben exactament localitzar l'anatomia amb què treballem habitualment. Crec sincerament que els uròlegs catalans, mitjançant les nostres societats científiques, hauríem de ser més imaginatius i constants en aquesta tasca. No en va, aquestes societats tenen el deu-

galens

▲ Manneken Pis, símbol de Brussel·les.

re de comunicar periòdicament a la població que representen tots els avenços i recursos que la ciència els ofereix en cada moment, i també tot el saber científic encaminat a aconsellar-los per aconseguir una vida més sana i a ser possible sense malalties.

Societat Catalana d'Urologia que s'ha celebrat a Tarragona, serveixi per avançar científicament i que alhora, també es trobin fórmules imaginatives per fer més entenedora la nostra especialitat a la nostra gent.

Espero que el recent Congrés de la

Dr. Jaume Benages

■

■ bioética

Els codis ètics de les institucions sanitàries: un tresor irrenunciable dia d’avui, el major nombre de prestacions assistencials als malalts es fa en l’àmbit d’Institucions sanitàries, que per a ser eficaces s’organitzen com veritables empreses.

professionals que en elles treballen.

En aquest sentit, les nostres institucions sanitàries són empreses i moltes d’elles grans empreses, tota vegada que agrupen molt sovint a centenars de treballadors.

És natural que els codis deontològics i les consciències morals del conjunt dels professionals han de guiar l’actuació assistencial. Però també és obvi que, en primer lloc, la institució (empresa) ha de propiciar un entorn ètic perquè aquestes conductes resultin òptimes. També és evident que els establiments sanitaris han d’expressar i practicar valors que ajudin a orientar les actuacions en què intervenen nombrosos professionals. Per això mateix es podria dir que també les institucions han de tenir ànima, entenent aquesta com alguna força moral que doni energia i intenció a les seves decisions col·lectives. D’altra forma es podrien produir deixadeses i contradiccions en els actes assistencials.

La qüestió que ens interessa discutir és si una institució (empresa) ha de tenir una ètica pròpia, o si la seva bona marxa ètica ha de ser la suma de les conductes ètiques de tots i cadascun dels

L’ànima de les institucions s’ha de reflectir en el seu Codi Ètic, entès com el conjunt de valors a defensar. El Codi expressa compromisos i afavoreix el clima de confiança entre els pacients i les

La paraula empresa sona malament en l’argot de la Medicina perquè s’associa a ànim de lucre. En realitat una empresa és un organisme social, que uneix elements humans, tècnics i materials per a la consecució d’unes utilitats materials (beneficis) o d’unes utilitats socials (serveis a la comunitat).

famílies i també entre els professionals. Als primers els dóna garanties i als segons sentit de pertinença. Un Codi necessita una teoria ètica. Sembla clar que, en aquest cas, l’ètica ha de ser una ètica civil i per això mateix plural, suportada per uns mínims de llibertat i amb els ulls posats en el respecte dels d rets humans. Naturalment, han de quedar sempre molt clares quines són les finalitats primàries, que en aquest cas no són altres que guarir als pacients, si es pot, i en tot moment atendre’ls. Una institució només pot aconseguir aquesta forma de ser apel·lant a un conjunt de virtuts que J. Luis Aranguren resumeix en tres, valentia, justícia i prudència. Valentia per afrontar amb coratge les incerteses pròpies d’una obra en què tots participen; valentia per a acceptar el diàleg constructiu i les discrepàncies; i valentia per assumir la responsabilitat compartida en totes les accions assistencials. En segon lloc, justícia per a donar a cadascú el que li pertoca, tant en les obligacions com en les recompenses. I, com sempre, la prudència per conduir tots els cursos d’acció amb discerniment, cautela i equanimitat, és a dir amb seny. Així doncs, que una institució sanitària tingui valors, cregui en ells, els publiqui (Codi Ètic), actuï amb congruència i vetlli per les conseqüències de tot plegat, és un tresor al qual el sistema sanitari i el conjunt de la ciutadania no poden renunciar. Eduard Prats, Metge. Màster en Bioètica

■

Num. 165

■ opinió

Inauguració del Curs Acadèmic del Club Ginecològic Tarragona-Reus

▲ Dr. Pere Cavallé i Dr. Sánchez Cid.

El passat dia 15 d’octubre va tenir lloc la inauguració del Curs Acadèmic del Club Ginecològic Tarragona-Reus. En el decurs de la sessió es va tenir un record pel Dr. Antonio Rabadán, recentment traspassat, ginecòleg que va ser membre del Club fins a la seva

▲ Dr. Jaume Fontanet.

jubilació, forçada pel seu estat de salut. En el decurs de la sessió també es va fer entrega d’una placa al company Dr. P e re Cavallé que ha estat distingit com a Mestre de la Ginecologia Catalana.

Els temes tractats en les sessions han estat vers la nova vacuna contra el virus del papil·loma humà i la incidència dels fitoestrògens en el tractament de la sintomatologia menopàusica. Dr. Jaume Fontanet

■

Num. 165

opinió ■

Les ferides del metge P el seu interès i qualitat, reproduïm aquest article del periodista Joan Barril, publicat fa poc al Periódico.

Contra la mort, l'home va inventar els déus i es va garantir una nova vida. Quan els déus ens van ser insuficients, l'home va engendrar el metge. I així va ser com a l'esperança eterna s'hi va afegir l'esperança immediata de la curació. En totes les civilitzacions la figura del metge, del bruixot, del xaman, ha estat respectada. Però amb l'Estat de benestar tot va canviar. El metge es va convert i r, als ulls del pacient, en una emanació del poder i en un beneficiari dels nostres impostos. Per la seva part, el col·lectiu mèdic tampoc va aportar gran cosa a una suavització de la seva imatge. La tecnificació de la medicina va acabar amb el metge que mirava als ulls, i a poc a poc va ser substituït pel metge que només sap mirar màquines i xifres. Així estem ara. Entre els uns i els altres han intentat fer-nos creure que la Medicina és una ciència exacta i que la mort no és conseqüència de la biologia, sinó de la negligència. I quan la medicina falla, la bronca se l'emporta el metge. En tots els diaris es veuen petits anuncis d'advocats que inviten a recla-

galens

mar als ciutadans per si han estat objecte d'una mala praxi mèdica. Associacions de defensa del pacient s'acarnissen amb els professionals de la Medicina. I aquests, al seu torn, es veuen obligats a curar-se en salut i a subscriure oneroses pòlisses de responsabilitat civil. L'anomenada medicina defensiva s'ha instal·lat en certes especialitats de risc. Però el risc real és un altre: ahir, aquest mateix diari publicava que 16.000 metges de tot Espanya han estat agredits físicament pels seus pacients o pels familiars d'aquests. Només els mestres, un altre puntal de l'Estat de benestar, viuen aquest mateix perill. Així són les coses. I els errors mèdics poden arribar a ser fatals. Però cap activitat humana està lliure de l'error. I, no obstant, el setge a la professió mèdica no es percep en altres col·lectius. El món de la judicatura, per exemple, pot actuar amb frivolitat i desídia, però ningú s'atrevirà --i que així sigui-- a anar rondant per les audiències atonyinant jutges. L'Administració pública comet errors que acaben sent un malson per als administrats. El poder de veritat és intocable. Però el servidor de la salut és fràgil. I, si se'l venç, dóna diners.

Joan Barril

“Associacions de defensa del pacient s'acarnissen amb els professionals de la Medicina. I aquests, al seu torn, es veuen obligats a curar-se en salut i a subscriure oneroses pòlisses de responsabilitat civil”

■

opinió ■

Condemnat a patir eu ser que em faig gran o que no acabo d’entendre el món actual. És la conclusió a la que he arribat just abans de començar a redactar aquest article. Avui he fet un exercici molt sa que ha consistit en analitzar el perill de totes les accions que he fet d’ençà que m’he llevat o d’aquelles que, sense patir-les, no m’han deixat indiferent.

No comentaré el risc que pateixo cada matí a la banyera on sempre rellisco, o les possibilitats que tinc de quedar-me sec a la cuina cada cop que poso en marxa el microones, un dels meus electrodomèstics preferits però també un dels que més por em fan. Deu ser arran d’un malson que vaig tenir una vegada i que no ho explicat mai a cap psicòleg. El cert és que, un cop surto al carrer, em quedo al·lucinat. Davant de casa hi ha un col·legi i veig com els nens petits esmorzen a la porta. Es mengen pura química traduïda en pastisseria industrial amb un embolcall de mil colors i un adhesiu col·leccionable de regal. Què se n’ha fet d’un bon entrepà o dels hidrats i els productes integrals que sempre es qualifiquen com a bona dieta? Queda clar que és un problema d’hàbits i que el nen fa allò que veu. Els pares no esmorzen en condicions i per tant no apliquen aquest concepte als seus fills. Els nens d’avui en dia creixen més horitzontalment que no pas en alçada.

Quan acabin l’institut, potser abans, aquests joves tindran l’ocasió de tastar altres vicis de la vida. Alguns descobriran el sexe sense precaucions a edats impensables, i altres sabran què és una ressaca derivada del botellón o l’alcohol adulterat i barat el primer cap de setmana de sortida a les discos, pubs o bancs de qualsevol carrer o plaça. Tot això em succeeix abans de les deu del matí. En aquest punt comença el meu perill real, la conducció amb moto per uns vials, carreteres o nacionals on els conductors kamikazes són majoria. No importa si tu circules pel carril de la dreta i amb cura perquè els cotxes et passen pel costat a velocitats extremes, sense posar intermitents ni avisar, avançant a les corbes, jugant-se la vida i posant la teva en perill. Circular per la carretera de Salou a Reus, la de Reus a Tarragona o la de Salou a Tarragona, és una aventura única, una prova constant que, per sort, acabes amb el cos intacte i el cap tocat. He arribat a la conclusió que la gent no estima la seva vida i la posa en perill de forma constant de manera inconscient. Els menú informatiu del dia a les televisions porta incorporat de segon plat, fet el repàs dels morts en atemptats suïcides, el recompte de les víctimes a les carreteres durant les últimes hores. Les p o s t res són els casos de violència domèstica. Dia que passa, víctima que

▲ Òscar Ramírez.

se suma a la llista gràcies a la intolerància i crueltat de la seva parella. Els qui més s’estimen la vida són les persones grans. Llàstima que l’edat no els respecti i els afebleixi el cos o el cap. L’avi que ho recorda tot no pot moure res i el qui té mobilitat no sap on ha d’anar. Les residències són plenes de persones que han superat els perills diaris, que han tingut una bona alimentació, que no han fet botellones ni han fumat en excés, que han conduit amb cura i han tingut respecte per molts valors essencials. Torno a casa i em tanco al despatx a escriure el que toca, avui aquest article. Demà toca un nou repte, un nou parc d’atraccions basat en les emocions i els perills. Demà és un nou dia on tocarà patir però on, sobretot, caldrà viure amb intensitat. Oscar Ramírez

■

Davant de l’escola que us dic, hi ha l’institut. Els dels cursos més avançats dediquen el seu temps a menjar pipes, fumar, ensenyar les calces o calçotets, dialogar a crits i amb frases curtes i plantar cara a tot conductor que els recrimini perquè han passat el pas de vianants sense mirar o per aparcar la moto al mig del carrer. Se’l respon amb insults i aixecant el dit del mig de la mà.

galens

■ opinió

“Lions led by donkeys” E n la batalla del Somme, durante la 1ª Guerra Mundial el ejército británico sufrió en una mañana 60.000 bajas. Las acciones militares realizadas no representaron nada en el curso de la batalla y, mucho menos, de la guerra. Los periódicos ingleses de la época se indignaron. Las críticas hacia el alto mando y los oficiales se venían prolongando ya varios meses, basadas en la desproporción entre las acciones ordenadas, las bajas sufridas y los escasos resultados de una guerra turbia, aplomada, sin progresos y, muy probablemente, sin sentido. Y ello si es que las guerras alguna vez lo han tenido.

Stanley Kubrick llevó a la pantalla una historia de despropósitos estratégicos ambientada en la época y situación, “Senderos de Gloria”, que protagonizó un todavía joven Kirk Douglas. Para evitarse críticas del público anglosajón los guionistas hicieron que los protagonistas fueran miembros del ejército francés. Pero la realidad expuesta en la

▲ Cartell de la pel·lícula “Senderos de gloria”.

película se correspondía con la frase del titular, proferida por un indignado político inglés del momento.

Pedir esfuerzos denodados ante dificultades reales, pero con propósitos a medio o largo plazo de difícil definición no es una buena práctica de gestión. Los profesionales de la medicina y de manera muy marcada los médicos de Atención Primaria y los que hacen guardias en los hospitales están ofreciendo lo mejor de su dedicación y lo más actualizado de sus conocimientos con una eficacia notable, cuyos resultados inmediatos en la salud de la población son palpables. Pero no es menos cierto que el coste personal y profesional es considerable, el cansancio y la fatiga van calando gradualmente, y la carencia de perspectivas claras lo empeora y agudiza. La conciliación de la vida laboral y personal se ha esgrimido para aumentar los horarios asistenciales en los centros de Primaria, como si tal conciliación fuese un derecho inalienable para todo el mundo menos para los médicos. Otro tanto puede decirse de los que, por su dedicación, deben cubrir turnos de guardia. Todos sabemos que la atención médica debe cubrir 24 horas cada día y 365 días cada año, menos los bisiestos que son 366. Y así lo asumimos y realizamos. Pero, a estas alturas del progreso de los logros de los trabajadores, no resulta de recibo que unos cuantos tengan que asumir 2.400 horas de trabajo al año cuando los convenios son de 1.725 más, como mucho, 80 horas extraordinarias anuales. Esto no sucede en ningún otro sector de la actividad económica o laboral. La exigencia de más y nuevas responsabilidades no se acompaña de compensaciones, ni económicas, pues nuestros salarios son míseros si se

▲ Dr. Xavier Allué.

comparan con los países de nuestro entorno (y los de Catalunya aún peor); ni profesionales, en cuanto a posibilidades de desarrollo, equipamiento e instalaciones o soporte de profesiones aliadas. Pero lo peor es la lamentable actitud, gesto y disposición de los cuadros de mando intermedios que, a su vez apretados por unos diseños estratégicos incongruentes y demenciales, pretenden exprimir a unos profesionales más que pasados del límite del aguante, para cubrir unos objetivos alejados de la realidad y sin sentido. Y encima, a menudo con malos modos. A ver si se enteran de que si es cierto que tenemos uno de los mejores sistemas asistenciales sanitarios del mundo, es por lo que hacemos los médicos. Y que si resulta más económico, si lo que se dedica del PIB a sanidad es 2 puntos porcentuales por debajo del resto de los países de nuestro entorno, es porque nos pagan poco y mal. Y nos conducen peor. Como a la infantería del ejército de Su Majestad británica en el Somme. Xavier Allué

■

Num. 165

■ temps era temps

El Buti-Buti Bullarengui i els digués Qui era l’Àngel Bonet Martínez? Segurament que quasi cap tarragoní sabria que era el Buti-Buti Bullarengui, personatge super popular de la postguerra que, passejant la seva afecció a la beguda per places i carrers d’aquella ciutat de 35.000 habitants, esglaiava xiquets i xiquetes sent la “conya” divertida per uns i l’enfadós impertinent per altres.

La canalla quan el veien, quasi sempre acompanyat d’una “paperina” gegant, anaven al seu darrera cantant allò tan popular als 40 de “Buti-Buti Bullarengui!”. Discursos sense cap sentit a les parets, insults a tots els que passaven i corre d i sses re re els nens i nenes eren freqüents per totes les rutes que el “Bullarengui” feia cada dia de dalt a baix de la Tarragona on hi havia poques diversions pels petits i qualsevol cosa era bona per passar l’estona. Generalment el camí habitual era de la plaça de la Font on arribava ja carregat del nucli antic, Boca Calle, Carrer Hospital (Comte de Rius), pel Carrer August cap al de Sant Francesc fins a la Rambla on feia “parada i fonda” per acaba, si podia al mercat de la Plaça Corsini, per si li donaven o arreplegava alguna cosa. Tenia mal vi i les comptades vegades que va enganxar un xiquet li picava, si la borratxera i la gent li deixaven

fer. Totes les animalades que es podeu imaginar les realitzava el “Buti-Buti” i sempre davant de tothom, doncs no tenia por ni a la Guàrdia Urbana, als quals els deia “Guribanos”, ni a cap autoritat. Vi v i a en un pis de la Part Alta, però molts dies no dormia a casa, perquè amb el vi que portava no la trobava i el veies clapant en qualsevol racó de la ciutat. Corria el rumor que quan estava serè, era un bon cuiner, però és que el confonien amb el seu germà que, si ho era, treballava a “Ca l’Ambròs” a la plaça de la Font on ell hi anava alguna vegada a fer “re c ados” o, com a màxim, a rentar plats. L’Ambrós, en certa ocasió, em va dir que pocs dies el va veure normal, doncs contínuament aixecava el colze, però com que l’hostaler era una bona persona, sempre li donava quelcom de menjar. El seu germà, que a part de cuiner va ser guàrdia urbà, va morir al Pere Mata de Reus. Potser perquè en venia de mena o potser pobre home¡ pels disgustos del seu germà. Els darrers anys va anar a viure a Barcelona, i era freqüent trobar-lo a l’estació de Sants o a la de França dient: Bon dia tarragoní! i si li donaves la mà, et deia que el bon dia valia un duro. Recordo un dia, que una petita colla de nens érem jugant a futbol-botons en un pedrís d’aquells de pedra de la Rambla Nova i engrescats de si era gol o no ho era, si havia dit “para portes” o no, el

“Buti-Buti” va enganxar un company per l’esquena del jersei i li digué: A veure, digues ara qui sóc jo? El xiquet va tenir la s e renitat i la sort de recordar el seu nom de pila i va contestar: El senyor Àngel!, i el Buti-buti li digué: Àngel! només. El senyor serà el burinot del teu pare! Fa uns anys, Josep Maria Tarrasa m’explicava que un dia li va anar a demanar un ajut, i el bo de Ta rrasa li digué: Bé, prenc nota, a veure què podem treure. Com te dius? Àngel i què més? Contestant: Si fots B u l l a rengui, et fotu foc a la ràdio! El meu avi Pasqual Aguadé, que tenia una xocolateria a la Rambla Nova, junt a Casa Cuadras, li donava de tant en tant una pasta que s’anomenava “bac” i que valia dos rals (50 cèntims). Un dia que passava per la vorera de la botiga, l’avi em dóna dos “bacs” dient: Té, els dónes al “Buti-buti”, així un altre dia no et farà c ó rrer. Jo m’hi vaig acostar, la veritat amb una mica de por dient-li: Tingui Sr. B u l l a rengui el meu avi els hi dóna! Contestant el personatge: Tens sort paio, perquè me’n portes dos, sinó et fotia un piparot que quedaves clavat dintre l’aparador del Sr. Baldomero (Cuadras) Quan va tornar a Tarragona, a la dècada dels setanta, un dia que l’Ambrós Font assistia a l’enterrament d’un familiar, l’enterramorts li va dir: Saps a qui vaig donar cristiana sepultura ahir? Doncs, al “ButiButi Bullarengui”. Ja ho veieu, un personatge que tant va cridar l’atenció per places i carrers de la ciutat, fent riure a mitja ciutat i enfadant a l’altra meitat, una Ta rragona on quasi ens coneixíem tots, i va morir sense que ningú o quasi ningú sabés que desapareixia. En pau reposi el “Buti-Buti” perquè ell també va deixar descansar molta gent.

▲ Rambla Nova de Tarragona. Anys 40.

Antoni Panadès ■

Num. 165

espanya ■

Otorgados los XII Premios Científicos AMA 2007 l pasado 27 de septiembre y con arreglo a la convocatoria de enero de 2007, se re u n i ó en la Sede Social de la Agrupación Mutual Aseguradora (AMA), la Mutua de los Profesionales Sanitarios, el Jurado Calificador para fallar sus XII Premios Científicos AMA 2007 que llevan como tema “Alimentación y Salud”.

Este Jurado estuvo integrado por Diego Murillo Carrasco, presidente de la Entidad, que actuó en calidad de Presidente del Jurado; Manuel Campos Villarino, secretario de la Entidad; que actuó en calidad de Secretario del Jurado

y los vocales: Ana Pastor, Belén Prado, Isacio S i g u e ro, Juan José Badiola, Manuel Alfonso Villa Vigil, Mariano Turiel, Guillermo López, José Mª Pino, José Manuel Bajo, Celso Mostacero, Cayetano Rodríguez, Miguel Carre ro y Joao Gonçalves de Silveira. Tras las deliberaciones y la selección de los trabajos, se decide conceder el primer premio AMA 2007, dotado con 36.000 euros, al trabajo cuyo lema es

“Interv e n i re necesse est “ de la autora Gemma Frühbeck Martínez y el accésit del premio, dotado con 6.000 euros, al trabajo cuyo lema es “ Nadie es forastero” de la autora Carmen Blas Orbán. Esperamos que estos premios, invite a participar en los mismos a todos los profesionales sanitarios de la Mutua y que sus trabajos sirvan de aportación al mundo sanitario. Para más información consultar nuestra página web www.amaseguros.com y la próxima revista de AMA EN MARCHA. ■

Convocatoria de becas AMA 07-08 (de ayuda para los cursos de preparación MIR, FIR y EIR) esde el pasado 10 de octubre y hasta el 31 de diciembre del 2007, AMA (Agrupación Mutual Aseguradora), la Mutua de los Profesionales Sanitarios, está desarrollando una promoción de ámbito nacional, cuya finalidad es la concesión de 75 becas para ayuda a los nuevos profesionales sanitarios en la preparación de sus respectivas especialidades.

Se asignarán 50 becas para la subvención de los cursos de preparación al examen de Médico Intern o Residente (MIR); 15 para los cursos de preparación al examen de

galens

Farmacéutico Interno Residente (FIR), y 10 para los cursos de preparación al examen de Enfermero Interno Residente (EIR) impartidos en centros docentes nacionales. La participación de esta pro m oción se está realizando a través de la página web de AMA, rellenando todos los datos solicitados en el formulario para tal fin.

participación todos los licenciados en Medicina y Farmacia, los diplomados en Enfermería, así como estudiantes de último año que prevean finalizar sus estudios con anterioridad a la fecha del s o rteo, que se celebrará el viernes 11 de e n e ro del 2008 en Madrid. Será condición indispensable para la asignación de las becas la presentación del cert i f icado de estudios o título acredicativo y la factura del centro docente donde se realiza el curso preparatorio. No obstante, se pueden encontrar todas las bases del sorteo en la página web de AMA www.amaseguros.com. ■

Pueden cumplimentar el formulario de

■ gastronomia

Pollastre farcit al forn Aquest és un plat de la nostra cuina tradicional, que es fa el dia de Nadal com a segon De primer plat es pot posar escudella i c a rn d’olla (la recepta la vaig facilitar l’any passat en el número corresponent a Nadal). Segons la tradició, amb les re stes de la carn de l’olla i les restes del p o l l a s t rerostit del dia de Nadal es fan els canelons, que dinarem el dia de Sant Esteve (26 desembre) Per acabar, espero que us quedi apetitós i com no que rebeu la felicitació corre sponent per l’exquisidesa del plat. Sempre és gratificant el reconeixement i que et facin els honors. Reitero, que el gaudiu, que passeu un dinar de Nadal entranyable, en companyia dels vostres éssers estimats, i desitjar-vos un BON NADAL I UN VENTURÓS 2008! Per a l’elaboració d’aquest plat, tenim dues opcions: podem fer-lo amb un p o l l a s t re desossat o fer-lo a l’estil clàssic. La recepta per fer-lo desossat (podeu demanar a la pollastreria que us el desossin), serà la mateixa, excepte alguna variació. Una vegada farcit, lligueu tota la peça amb una corda de cuina, i el temps de cocció serà lleugerament inferior, en el cas del pollastre sencer.

• oli • conyac • 500 grs. carn picada barrejada (porc i vedella) • 1 ou • All • Julivert • Molla de pa remullada • Fil gruixut i agulla gruixuda

Preparació: Remullar les prunes, les panses i les orellanes tallades a trossos en conyac, almenys durant 4 hores. Fregir en una cassola amb oli les salsitxes tallades a trossos i la carn picada. Quan estan a mig fregir se li afegeixen les fruites escorregudes, els pinyons i la tòfona laminada. Llavors cal salpebrar i deixar coure uns 20 minuts a foc suau. Netejar molt bé el pollastre, traient totes les plomes i esperons que pugui tenir, rentar l’interior amb la meitat del conyac i assecar amb un paper de cuina. Salpebrar-lo i untar-lo amb el llard per dins. En un bol, acabem de confeccionar el farciment barrejant tots els anteriors ingredients amb l’ou batut, all, juliv e rt, 1 got de vi ranci, i la molla de pa. Barrejar tot bé.

Quan el farciment estigui totalment fred, f a rcir el pollastre per la cavitat posterior (ha de quedar molt ple). Cosir bé l’obertura amb agulla i fil perquè el farciment no surti durant la cocció. Salpebrar després per fora i untar bé amb llard, i lligar les cuixes i les ales perquè no perdi la f o rma. Posar el pollastre en una safata de forn amb llard, oli i el suc de remullar les fru ites; cal tapar amb paper d’alumini, introduir-lo al forn prèviament preescalfat i afegir durant unes 2 hores, apro x imadament a potència mitjana. Cal calcular uns 50 minuts per cada quilo de carn. M e n t re es va coent, se li ha de donar la volta un parell de vegades, regant-lo amb el suc de la cocció i, gairebé al final, afegir-li una copa de conyac i és tre u re el paper d’alumini perquè quedi ben daurat. S e rvir acompanyat de verd u retes al vapor (per exemple, bròcoli, cols de B russel·les, pastanagues, patates rostides, o patates parisiens...) i de la seva salsa a banda, en una salsera. Maribel Álvaro

■

Per a mi, personalment, la recepta autèntica i més genuïna de Nadal és la de sense desossar, però hi ha gustos d i f e rents.

Ingredients: • • • • • • • • • •

1 pollastre gran net de víscere s 1/4 kg. prunes sense os 1/4 kg. panses 1/4 kg. orellanes de préssec i d’albercoc 100 gr. pinyons 1 poma trossejada Vi ranci 1 tòfona 1/4 kg. salsitxes l l a rd

Num. 165

curiositats del nadal ■

Queda clar per què no volem substituir els nostres clàssics om a resultat d'un estudi exhaustiu, i amb l'ajuda d'eines tan valuoses com les facilitades per Internet, s'han obtingut les següents conclusions sobre l'interrogant de l'existència de Santa Claus. Hi ha Santa Claus? Impossible, és tot un esprint!

Consideracions 1. Cap espècie coneguda de ren pot v o l a r. No obstant això, existeixen 300.000 espècies d'organismes vius pendents de classificació i, si bé la majoria d'elles són insectes i gèrm e n s , no és possible descartar completament la possible existència entre elles del ren volador que només Santa Claus coneix. 2. Hi ha uns 2.000 milions de nens (considerant únicament les persones amb menys de 18 anys) en el món. Però atès que Santa Claus no sembla que s'ocupi dels nens musulmans, hindús, jueus i budistes, la xifra es redueix a un 15% del total (uns 378 milions, segons les estadístiques mundials de població). Segons aquestes estadístiques, es pot calcular una mitjana de 3,5 nens per llar, pel que estem parlant d'uns 91,8 milions de llars (suposant que en cadascun d'ells, hi hagi almenys un nen que s'hagi portat bé). 3. Santa Claus disposa de 31 hores a la nit de Nadal per realitzar el seu treball, gràcies als diferents fusos horaris i a la rotació de la terra (se suposa que viatja d'est a oest, sembla lògic). Això suposa 822,6 visites per segon. En a l t res paraules, en cada llar amb un nen bo, Santa Claus té 1 mil·lèsima de segon per aparc a r, sortir del trineu, baixar per la xemeneia, omplir els mitjons, repartir la resta de regals sota

galens

l ' a r b re, menjar-se el que li hagin deixat, enfilar un altre cop per la xemeneia, pujar al trineu i marxar cap a la següent casa. Suposant que cadascuna d'aquestes 91,8 milions d'aturades estigui distribuïda uniform e m e n t sobre la superfície de la terra (la qual cosa és fals, però pot valer per als càlculs), hi ha 1,2 Km de mitjana, entre casa i casa. Això dóna un recorregut total de 110 milions de Km, sense comptar el que és necessari per a les aturades a fer, el que cadascun de nosaltres faria almenys un vegada en 31 hores. Es dedueix d'això que el trineu de Santa Claus es mou a uns 1.000 Km/sg, 3.000 vegades la velocitat del so. Com a comparació, el vehicle fabricat per l'home que major velocitat aconsegueix, la sonda espacial Ulisses, es mou a uns mísers 43 Km/sg. Un ren convencional pot c ó rrer a una velocitat punta d'uns 24 Km/h. 4. La càrrega del trineu afegeix un a l t re element interessant a l'estudi. Suposant que a cada nen només li porti un regal de tamany mitjà (0,9 Kg), el trineu transportarà unes 321.300 tones, sense comptar a Santa Claus, a qui sempre es descriu com a bastant grassonet. A la terra, un ren convencional no és capaç de transportar més enllà de 150 Kg. encara que el ren volador pogués t r a n s p o rtar deu vegades aquesta c à rrega, no bastarien vuit o nou, sinó que és precisarien uns 214.200 rens. Això incrementa la càrrega (sense comptar el pes del propi trineu) a unes 353.430 tones. Als efectes comparatius, això és unes quatre vegades el pes del Gras (de la sèrie el prim i el gras) 5. 353.000 tones viatjant a 1.000 Km/sg creen una resistència aerodinà-

▲ El ‘Caga Tió’ és una tradició molt arrelada a Catalunya.

mica enorme, que provocarà un escalfament dels rens similar al que pateix una nau espacial en la seva reentrada a l'atmosfera terrestre. La parella de rens que vagi al cap, absorbirà 1 trilió de joules d'energia per segon (cadascú). En poques paraules, s'incendiaran i consumiran gairebé a l'instant, quedant exposada la parella de re n s posterior. També s'originaran unes ones sonores ensord i d o res en aquest procés. El tret de rens al complet es vaporitzarà en 4,26 mil·lèsimes de segon. Santa Claus, mentrestant, patirà unes forces centrífugues 17.500,06 vegades superiors a les de la gravetat. Si Santa Claus pesés 120 Kg (la qual cosa és fins i tot massa prim), seria aixafat contra la part posterior del trineu amb una força de més de 2 milions de Kg.

Ha existit alguna vegada? Per consegüent, si Santa Claus va existir alguna vegada i va portar els regals als nens en Nadal, ara és mort.

■ curiositats del nadal Si responem l'anterior a un nen quan ens pregunti per l'existència de Santa Claus (o bé ho dedueixi ell per si mateix), el nen pot emport a r-se una desil·lusió tremenda. Per sort, hi ha una contra-explicació que pot ser-nos útil en aquest cas: L'anàlisi anterior, basada en les lleis de la Física Clàssica, presenta una err a d a i m p o rtant, perquè que no considera els fenòmens quàntics, que són bastant significatius en aquest cas en part i c u l a r. Com s'ha indicat, es coneix amb extrema precisió la velocitat terminal del re n a través de l'aire sec de desembre sobre l'hemisferi nord (per exemple). Així mateix, es coneix amb tremenda pre c isió la massa de Santa Claus i el seu trineu (ja que es coneix el nombre de nens, regals i rens just abans del vol). Quant a la direcció i sentit del vol, aquest és essencialment d'Est a Oest. Tot l'anterior significa que es pot determinar amb excel·lent precisió el vector del moment cinètic de Santa Claus i el

seu carregament. N'hi ha prou amb aplicar el principi d'incertesa d'Heisemberg per saber que la posició de Santa Claus, en qualsevol moment de la Nit de Nadal, és extre m a d a m e n t imprecisa. En altres paraules, està "difuminat" sobre la superfície de la terra, de forma anàloga a com l'electró està "difuminat" a una certa distància del nucli de l'àtom. Per tant, literalment pot tro b a r-se a tot arreu en un moment donat.

La existència de Santa Claus és molt qüestionada si llegim les conclusions a què arriba aquest estudi.

Per últim, les velocitats relativistes a què els rens poden arribar durant bre u s períodes de temps fan possible que, en c e rts casos, arribi a alguns llocs una mica abans de sortir del Pol Nord Santa Claus. Dit d’una altra manera, assumeix durant breus períodes de temps les característiques del t a c h i ó n. Estem d'acord amb l'existència dels tachiones tot i que no està provada i és hipotètica, però també succeeix amb els forats negres i tothom s’ho cre u .

Num. 165

acudit â–

galens

■ intercanvis / anuncis gratuïts alens recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que Galens posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: Galens - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona

• REF. 0119- XVI BECA MUTUAL MÈDICA per a la realització d’un treball d’investigació. Mutual Mèdica dóna suport als metges joves amb aquesta beca dotada amb 9.000 euros, destinada als metges residents d’últim any, o als que hagin acabat la residència els dos últims anys. Les bases de la beca es poden consultar a la pàgina web de la mutualitat: www.mutualmedica.com.

• REF. 0207- VENC aparell LÀSER DIODO per a tractaments dermatològics i vasculars. Tel. 609 202 822. • REF. 0208- VENC ecògraf portàtil Aloka SSD-500 amb sondes convex i vaginal, impressora Sony i carro . Perfecte estat. Tel. 977 244 651. • REF. 0209- VENC ELECTROCARDIÒGRAF Model Cardioline, molt complert, nou. Tel. 666 077 235. • REF. 0210- VENC TC 3000 (aparell t e rmocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangièctasi i punts rubies. Tel. 977 652 785 (nits).

• REF. 0333- ES VEN pis al carrer Pere Martell, 57, 4a planta. 106 m 2, 3 habitacions, 2 banys, menjador de 26 m 2, ac/calefacció, parquet. Informació al telèfon: 606 403 851. • REF. 0334- VENC xalet aparellat a Cala Romana (Ta rragona), situació immillorable. 150 m 2 construïts, 6 habitacions, 3 banys, saló menjador amb llar de foc, cuina, calefacció. Zona de t e rrasses privades de 150 m 2, jardí privat de 250 m 2, amb piscina privada de

9 x 4,5 m. Celler, zona barbacoa privada al jardí de 35 m2, habitació rebost al costat de la barbacoa. En perfecte estat, per anar-hi a viure. Contactar amb el telèfon: 977 20 98 86. • REF. 0335- ES LLOGA d e s p a t x dilluns o dimarts (hores convingudes), a professional en dermatologia o especialista en varius, amb làser propi. Noves consultes a plaça Ve rdaguer 9, totalment equipades. Lloguer 400/500 e, segons despatx. Inclou: IVA, serveis, sala d’espera, secretària, ordinador, correu electrònic, Internet, fax i p romoció a la nostra web. Raó: Agrupació Plàstica de Ta rragona. Tel: 977 25 38 08 o 658 424 582 (d’11 a 19 hores). • REF. 0336 - ES VEN pis C/ Rovira i Virgili, núm 46 de: 98 m2, 3 habitacions, 2 banys complets, amb terrassa exterior i pàrquing. Part i c u l a r. Interessats trucar tel. 676.098.512 • REF. 0337 - ES LLOGUEN consultoris C/ Prat de la Riba - TarragonaDiversos despatxos en horaris de matí i tarda. Tots els serveis. Dra. Pons. Informació tel. 619.613.411. • REF. 0338 - ES VEN casa adossada al Miracle, 190 m2, 4 habitacions, 2 banys, 1 lavabo, cuina office, celler amb cuina americana i llar de foc, pàrquing privat per a 2 cotxes, parquet, calefacció a gas, aire condicionat. Zona comunitària amb piscina. Zona tranquila, ben comunicada, prop del mar. Tel. 977 244.651.

• REF. 0414- ES VEN llitera d’exploració elèctrica articulada, amb accessoris de ginecologia, i taula de despatx d’1,40 m amb calaixos. Informació, tel. 690 603 170. • REF. 0415- ES VEN consultori de 91 m2 a Tortosa, amb tres despatxos, sala d’exploracions, sala d’espera, arxiu, bany complet, terrassa, dormitori i cui-

na equipada. Tel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen). • REF. 0416- ES VEN 33% de la Societat CMT, Serveis Mèdics, SCP, situada al passeig de la Sort, 38-40. Inclou la propietat del local comercial 2. en planta baixa. 155 m . Totalment equipat i en funcionament com a centre mèdic. Raó: J. Boronat. orona@hotmail.com. Tel. 607 800 857. • REF. 0417- ES VEN Peugeot 307 SW Pack Hdi, 110 cv., Full Equip. Molt bon estat. Any de matriculació: 2002. 72.000 km. Bon preu. Tel. 639 328 312. potix03@yahoo.es

• REF. 0518- S’OFEREIX secretària de direcció i atenció al púbic. Àmplia experiència en treballs administratius. Idònia per a centres mèdics, consultoris o clíniques. Informàtica, català, castellà, alemany i italià. Tel. 650 414 933. • REF. 0519- S’OFEREIX SENYORA com a secretària auxiliar per a consulta mèdica o similar. Tel. 616 274 920. • REF. 0520- S’OFEREIX SENYORA per a tasques administratives en despatx professional o similar amb amplis coneixements d’informàtica. Tel. 977 648 937 i 649 143 448. • REF. 0521- ES NECESSITA metge generalista amb domini de l’anglès i vehicle propi, per treballar en zona turística. Interessats truqueu al telèfon 615 518 449. • REF. 0522- S’OFEREIX diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Navarra, per treballar a les províncies de Tarragona i Lleida. Interessats contacteu al 678 200 060 o patri_lizondo@hotmail.com. • REF. 0523- S’OFEREIX infermera en nutrició, nº col·legiada 5909, carrer August, 8, pral. despatx 2, telèfon 678 550 101. dieta@yolandaserra.com

Num. 165