Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
• Medicina i Esport: Entrevista amb el Dr. Manuel González Peris • Lliurament dels premis a l’Excel·lència Professional
Número 164 • 3r trimestre de 2007
editorial ■
Què desitgem i volem ser els metges?
C
onfesso que vaig estudiar medicina perquè era la meva vocació de sempre i, certament, mai em vaig plantejar ser altra cosa. El pensar que podria guarir al proïsme em feia goig, alhora que dissenyava mentalment una forma de treballar que m'omplia de satisfacció, una forma independent, lliberal, etc. Aquest concepte de professió lliberal, ben aviat es va veure esvaït i fins i tot truncat, diria jo, per una realitat dura i alhora dolorosa: per anar “mig bé” calia treballar al “seguro”. A dia d'avui, la situació, per a mi decebedora aleshores, s'ha complicat encara més amb la incorporació d'altres i noves professions, per cert no mèdiques, que “han fet cap” dins les organitzacions de la medicina pública. A la incorporació, a aquestes organitzacions, d'altres professions universitàries (biòlegs o informàtics per posar-ne dos exemples) se n'hi sumen d'altres no universitàries, que a més fan tasques no sanitàries, o si més no, no estrictament sanitàries.
Aquesta situació ens ha conduït, -a tots plegats ja ens anomenen “treballadors sanitaris”- a un procés de dilució o, encara pitjor, de devaluació del paper del metge dins l'àmbit sanitari. Malgrat això, el metge i ningú més és el que a dia d'avui segueix prenent les decisions “compromeses i les més rellevants”, tant des del punt de vista econòmic (prescripció de proves complementàries, tractaments farmacològics, etc.) com des del punt de vista diagnòstic i el qui “afronta tot sol” les conseqüències d'aquests actes, dels que n'és únic responsable. Direu… a que ve tot això? Doncs ve a que com a conseqüència d'aquesta dilució, per no donar-li un adjectiu pitjor, la representació dels professionals és comuna “per a tots” els que treballen en les organitzacions sanitàries i alhora justifica que “una sola veu” els representi en les taules de negociació, tant en el sector de les diverses patronals (Xup, etc.) com en el de l'administració (entengui's ICS). Aquest situació ha estat i segueix sent un factor determinant per als metges, que ha aconseguit, d'una manera injusta, aprimar per no dir reduir el poder adquisitiu dels metges i fins i tot la dignitat professional, situació aquesta -dica totes llums injusta, claríssimament injusta crec jo, doncs és ben evident que en les organitzacions sanitàries són els metges els qui tenen el “rol” més determinant, el més important, el que comporta major responsabilitat i risc, i el que a diferència de qualsevol altra professió comporta un aprenentatge, en cap cas inferior als “10 anys” com a mínim. Per això és adient la interrogació amb la que titulo aquest escrit.
▲ Dr. Josep Maria Solé i Poblet.
galens
Hem de reivindicar, sense cap mena de por ni de complex, el que som, és a dir “METGES” amb títol acadèmic, amb
anys de formació i experiència, amb un altíssim grau de competència tal com les enquestes entre els usuaris del sistema posen de manifest i com reconeixen els països del nostre entorn geogràfic dins la Unió, que a més mantenim aquesta formació al llarg de la nostra vida, que complim amb un “codi deontològic” que nosaltres mateixos ens hem imposat i que no és altra cosa que un compromís amb la pròpia societat a la que volem servir de la millor manera possible, que perseguim, com si d'una quimera es tractés, l'excel·lència en la pràctica diària, persecució en la que hi esmercem tot el temps que sigui necessari ultrapassant els horaris establerts, un temps que probablement restem a les nostres famílies, així com molt sovint actuem amb altruisme, com no podria ser d'altra manera, però tanmateix diguem que poc reconegut. La creació del Consell de la Professió, una eina “a priori” excel·lent i extraordinàriament important, però que ha estat, i qui cregui el contrari s'equivoca, un punt de partida i no pas un punt i final, però el que hem de dir, lamentablement, és que per ara, i malgrat la bona voluntat de la majoria, hi veiem algunes actituds certament decebedores, que en l'esdevenidor ens hi fan percebre mals “presagis”. Sincerament crec que els metges som mereixedors de ser nosaltres mateixos, els qui discutim les condicions per a l'exercici de la nostra professió, la que és la nostra màxima reivindicació des de fa molt i molt de temps, i tanmateix els nostres salaris. Cal que tots plegats treballem per aconseguir-ho i que podem així arribar a “SER, FER I SENTIR-NOS METGES” amb la dignitat necessària i més que merescuda. Altre actitud seria una irresponsabilitat i una grandíssima errada. Dr. Josep M. Solé i Poblet, President del COMT i del CCMC
■
3
■ sumari
Número 164 • 3r trimestre de 2007 Edita: Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Josep Maria Solé i Poblet Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Director: Pitu Tarrasa Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Pitu Tarrasa, Dr. Xavier Allué Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres, Dr. Baldomero Tormo Redacció: Via de lÕImperi Romà, 11 bis 43005 Tarragona Tel. 977 232 012 / 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Cop d’Ull Complex Empresarial REDESSA Camí de Valls, 81-87, oficina 72 Tel. 977 300 693 www.copdull.net Maribel Alvaro 616 436 638 premsa@comt.org Fotos: Olívia Molet i arxiu Galens Impressió: Arts Gràfiques Octavi Tirada: 3.500 exemplars DL B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521
Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedirne la publicació.
4
editorial ■ 3 5 ■ vida col·legial congressos ■ 10 13 ■ opinió l’entrevista ■ 16 18 ■ bioètica diàlegs ■ 21 23 ■ assessoria jurídica gastronomia ■ 32 33 ■ acudit intercanvis ■ 34
Num. 164
vida col·legial ■
El COMT, comença un nou curs amb els pressupostos i el balanç de 2006, aprovats per unanimitat l passat 27 de juny, a la sala Eutyches del Palau de Fires i Congressos de Tarragona, l'assemblea de Compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va aprovar per unanimitat la liquidació d'ingressos i despeses, i el balanç de situació, corresponent a l'exercici de 2006.
E
Un balanç que presenta uns beneficis de 61.000 €, abans d'amortitzacions i de 21.000 €, després d'amortitzacions. ■
▲ Dr. Tormo, secretari; Dr. Solé, president, i Dr. Cavallé, sots secretari, del COMT.
I Concurs Nadalenc de dibuix infantil del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona l Nadal se'ns apropa, i el Col·legi de Metges vol, per primer cop, que els més petits de la casa siguin els protagonistes d'aquesta festa tan assenyalada. És per això que la felicitació de Nadal del COMT vol ser més entranyable i alguna cosa més que una simple felicitació desitjant un bon Nadal.
E
Per això organitzem aquest concurs de dibuix nadalenc per als nostres infants, amb les següents bases: Hi haurà tres categories: • Categoria Mini, de 5 a 7 anys • Categoria Infantil, de 8 a 10 anys • Categoria Junior, dÕ11 a 13 anys El dibuix escollit en la categoria infantil es convertirà en la nostra imatge per felicitar el Nadal a tots els col·legiats, imatge que serà tramesa via e-mail i correu ordinari.
galens
Termini de lliurament de dibuixos: de l' 1 al 31 d'octubre de 2007. El guanyador de cada categoria rebrà un maletí de dibuix per continuar practicant, un vale de 100 € per adquirir material escolar a la Papereria Núria, i un lot de Televisió de Catalunya. El guanyador absolut, a més, rebrà un iPod de 2 Gb. Tots els participants tindran un obsequi de TV3. Els premis es lliuraran durant una festa infantil, la data de la qual serà comunicada amb antelació. Gràcies per la vostra col·laboració. La Junta de Govern
■
5
vida col·legial ■
Premis a l'Excel·lència professional del Consell de Col·legis de Metges De Catalunya
E
l passat 21 de setembre a l'Auditori Enric Granados de Lleida, es va celebrar la jornada de la professió Mèdica, organitzada en aquesta ocasió pel Col·legi Oficial de Metges de Lleida.
Un dels actes centrals d'aquesta jornada va ser el lliurament dels premis a l'Excel·lència professional, que concedeix el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, actualment presidit pel president del COMT, Dr. Josep Maria Solé i Poblet. L’acte va estar presidit la Consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli.
galens
▲ Presidència del lliurament del premis.
7
■ vida col·legial
Nomenament del Dr. Antonio Labad Alquézar E l Dr. Antonio Labad Alquézar, membre de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, ha estat escollit membre de la Comisión Central de Deontología, Derecho Médico y Visado del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos. El Dr. Antonio Labad és:
▲ Dr. Antonio Labad.
El Dr. Antonio Labad, compta amb un extens i important currículum, és l’autor de diversos articles i llibres i ha desenvolupat una activitat mèdica i docent destacada. Es membre de nombroses societats científiques 6
- Membre de la Sociedad Española de Terapia de Grupo. - Membre de la Sociedad Española de Epidemiología Psiquiatrica. - Membre de la Sociedad Española de Gerontopsiquiatría y Psicogeriatría. - Membre de la Societat Catalana d'Educació Mèdica.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia. Metge especialista en Psiquiatria. Metge especialista en Neurologia. Doctor en Medicina i Cirurgia. Catedràtic d'Universitat. Àrea de coneixement: Psiquiatria: Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (8 de Febrer de 2003 - fins avui). • Director Mèdic de l'Hospital Psiquiàtric Universitari Institut Pere Mata de Reus (Gener de 1999 - fins avui).
- Membre de la Societat Catalana de Psiquiatria.
El Dr. Antonio Labad compta amb un extens i important currículum i és autor de diversos articles i llibres. Ha desenvolupat una activitat mèdica i docent destacada, alhora que és membre de nombroses societats científiques:
- Membre del Consell de Salut Mental de la Vaunir Catalana d'Hospitals (UCH).
• • • • •
- Membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, en qualitat de soci numerari. - Membre de la Sociedad Española de Psiquiatría. - Membre de la Sociedad Española de Psiquiatria Biológica. - Membre de la Sociedad Española de Neuropsiquiatría. - Membre de la Sociedad Española de Medicina Psicosomática.
- Membre de la Societat Catalana de Salut Mental. - Vice-Président de la Unión Internationale d'Aide à la Santé Mentale et des Croix-Marines. - Membre de l'Associació Mundial per a la Readaptació Social.
- Representant de la comarca del Baix Camp al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. - Membre del Consell Científic de la revista internacional SUD-NORD, Folies et Cultures. Revue internationale. Publica: Clínique Psychiatrique Universitaire. C.H.U. Timone. Marseille. Edita: Editions Érès. - Membre del Consell directiu de Psiquiatria Pública. Revista dels professionals de la Salut Mental - Membre del Consell Assessor de la Revista “AP i SAM. Atenció Primària i Salut Mental”. ■
Num. 164
■ vida col·legial
▲ Ponents d'una de les taules rodones que és van celebrar al voltant de la “Professió”
en el transcurs de la jornada.
Els premis a l'Excel·lència professional s'atorguen, a proposta dels diferents col·legis, per de distingir metges que han destacat en el seu exercici professional, i pretenen reconèixer públicament la seva excel·lència en diferents àmbits. Els premiats per Tarragona van ser els doctors: Ignasi Forcadell, Santiago Medrano, Joan Manuel Peña, Lluís Massana, Montserrat Giralt i Ignasi Sanpera.
Premiats per Tarragona
▲ Medicina hospitalària
▲ Atenció primària
▲ Salut pública, mental i
Dr. Ignasi Forcadell
Dr. Santiago Medrano Lozano
atenció sociosanitària Dr. Joan Manuel Peña
▲ Recerca biomèdica
▲ Educació mèdica
Dr. Lluís Masana
Dra. Montserrat Giralt
▲ Humanitats mèdiques Dr. Ignasi Sanpera
8
Num. 164
■ congressos
XIII Simposi de la Societat Catalana d’Urologia D
'ençà la designació de Tarragona com a seu del proper Simposi de la Societat Catalana d'Urologia, els uròlegs de Tarragona hem començat a treballar plegats, per organitzar-vos, amb la màxima il·lusió, unes jornades que esperem que resultin del tot profitoses.
La nostra Societat vertebra el coneixement urològic català i acull a tots els uròlegs, grans, joves o en període de formació, sigui quin sigui el seu lloc de treball. A tots us animem a participar, enviant les vostres comunicacions.
10
La urologia catalana històricament ha estat i, sens dubte, continua sent capdavantera; cal esperar que, amb l'esforç i la unió de tots, puguem assolir, dins del nou marc científic europeu establert, un espai on el nostre treball sigui reconegut, dins i fora del nostre país, amb identitat pròpia. Agraïm, per la confiança dipositada, a la Junta Directiva de la nostra Societat i especialment al seu President, el Dr. Joaquim Ristol, a l´Ajuntament i les institucions sanitàries de la província el seu recolzament. Finalment, agrair també l'esforç de la indústria farmacèutica, sense l'ajut de la qual molts esdeveni-
ments serien difícilment realitzables.
Tarragona, ciutat oberta a la mar Mediterrània, plena de llum i de vida, encreuada per les cultures des de l'època iberoromana fins als nostres dies, és un veritable estoig de coses belles, no sols en tot allò que ens ha llegat la història si no en tot allò que llega la natura. Us desitgem una bona estada. Ens veiem a Tarragona! Jaume Benages i Manel Prados
■
Num. 164
XIII SIMPOSI DE LA SOCIETAT CATALANA D'UROLOGIA
congressos ■
galens
Divendres
23
de
novembre
15:30-16:30
Obertura de la secretaria i entrega de documentació
16:00-18:30
Curs d'actualització en el diagnòstic del càncer de pròstata Presentació: Dr. J. Benages. Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Tarragona Ponents: Indicacions de la biòpsia de pròstata. Dr. M. Prados. Hospital Joan XXIII. Tarragona Ecografia transrectal i biòpsia prostàtica ecodirigida. Dr. J.J. Boada. Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Tarragona Resultats anatomopatològics; conceptes actuals. Dr. F. Algaba, Fundació Puigvert i Dra. I. Trias, Clínica Plató. Barcelona Interpretació clínica dels resultats . Dr. P. Manasia. Hospital del Vendrell Estadiatge i alternatives terapèutiques. Dra. M. Bonet. Hospital Sant Joan de Reus
18:30-19:00 Curs de formació: Diagnòstic serològic de la sífilis Coordinen: Dra. M. Alberni i Dr. L. Gausa, membres de la Comissió Directora per a l'estudi de seguiment i control de les ITS del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya Ponents: Dr. P. Armengol, unitat d'ITS del Cap de Drassanes de Barcelona i Dr. A Vives, unitat d'ITS de la Fundació Puigvert de Barcelona
19:00-21:00
Sala 1
Auditori/Sala Petita
Sala 2
Sessió comunicacions orals
Sessió de vídeos
Sessió de comunicacions orals
21:30
Sopar de benvinguda
Dissabte 8:30-10:30
24
de
novembre
Sala 1
Auditori/Sala Petita
Sala 2
Sessió comunicacions orals
Sessió de vídeos
Sessió de pòsters
10:30-11:00
Inauguració
o f i c i a l a c à r r e g d e:
Alcalde de l'Ajuntament de Tarragona Delegat Territorial de Sanitat i Governació de la Generalitat de Catalunya Gerent de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona Gerent de l'Hospital de Santa Tecla de Tarragona Dr. Joaquim Ristol, President de la Societat Catalana d'Urologia Dr. Lluís Gausa, secretari de la Societat Catalana d'Urologia Dr. Jaume Benages i Dr. M. Prados, Presidents del Comitè Organitzador del XIII Simposi de la Societat Catalana d'Urologia
Acte institucional. Nomenament dels membres d'honor de la Societat
11:00-11:30
Cafè
i
visita exposició tècnica
11:30-13:30 Taula rodona Patologia suprarrenal. Actualització de conceptes. Moderador: C. Pellicé Ponents: Problemàtica generada per les masses incidentals, afuncinants i de mida petita. C. Pellicé Diagnòstic per la imatge. V. Català Tractament quirúrgic. Via oberta versus laparoscòpia. J. Segarra
13:30-15:00
Dinar/lunch
de
treball
15:00-15:30 Presentació de tesis Moderadors: F.J. Blasco Casares i C. Pellicé Vilalta
15:30-18:00
Sala 1
Auditori/Sala Petita
Sala 2
Sessió comunicacions orals
Sessió de vídeos
Sessió de pòsters
18:00-19:00 Lliçó magistral: Llibertat emocional. Estratègies per educar les emocions Dr. Ferran Salmurri. Psicòleg clínic. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
20:45 21:00
Servei
de trasllat des de l'hotel al sopar Sopar social a La Boella E n t r e g a d e p r e m i s. S o p a r i f e s t a Retorn a l'hotel
Diumenge 25
de
novembre
09:00-10:00 Simposium patrocinat per Glaxo HBP, una enfermetat progressiva: maneig i noves dades publicades.
10:00-10:15 Cafè 10:15-11:30 ASSEMBLEA ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE LA SOCIETAT CATALANA D'UROLOGIA Informe anual Fites assolides Projectes Elecció càrregs renovables de la Junta Elecció de la seu de l’any 2008
11:30 CLOENDA DEL SIMPOSI 14:00
Dinar de cloenda
11
opinió ■
Els Metges i la Justícia E
ls metges ens trobem, sovint més vegades de les que voldríem, involucrats en situacions en què ha d'intervenir la justícia. Aquests encontres mai resulten agradables: generen incertesa o simplement por per ser un àmbit aliè i en què, val a dir, percebem un funcionament irregular quan no irracional i anòmal. Com a científics, els metges tenim l'idea de trobar racionalitat en les situacions i els problemes, i les subtileses del dret processal sovint se'ns escapen.
També hi ha notables distàncies culturals. Els metges espanyols, els catalans, com una gran part de la nostra ciutadania per raó de la influència del cinema i la televisió, estem més familiaritzats amb els sistemes judicials anglosaxons que no amb els que regeixen al nostre país. Els països anglosaxons, Regne Unit, Estats Units, el Canadà... es regeixen judicialment pel la llei comuna (common law), els procediments són fonamentalment orals i les sentències generen jurisprudència i habitualment s’incorporen a la llei. El nostre sistema de la llei canònica (cannon law) el pes recau sobre procediments escrits; els sumaris són la peça fonamental on les actuacions “sumen” i només els tribunals suprems generen jurisprudència. Això fa que els judicis americans siguin tan sovint objecte de dramatització als guions de cinema i televisió per la seva espectacularitat. Mentre, els judicis a casa nostra gaire bé mai s'utilitzen al cinema o les series televisives. El procediment judicial espanyol és essencialment avorrit, un altre motiu pel qual als metges no ens faci gaire patxoca participar-hi. També hem d'entendre que la justícia, la llei, el dret, la veritat i la realitat no són
galens
conceptes equiparables. L'ús en converses comunes els ha pervertit una mica. Diem “això no és just”, “a dret llei”, “no hi ha dret”, “sembla mentida” i mil frases més que, un cop portades al l'àmbit judicial, recuperen uns sentits més precisos i no enteses tan fàcilment. El que és just no és sempre legal, ni el que diu el dret s'ajusta a la veritat, ni la veritat suporta sempre les realitats. Hi ha lleis injustes, sentències judicials ajustades a dret i allunyades de la realitat, veritats il·legals, i realitats tan increïbles que semblen mentides ben legals.
Per a moure's en el món judicial com a metges, el que ens cal és tenir bons coneixements i criteris clínics, i saber aplicar-los
Davant de problemes judicials, legals, òbviament hem de seguir la recomanació que naturalment i continuem fem als nostres malalts: faci-s'ho mirar per un que hi entengui. Normalment un advocat. Per això els tenim. Però també hem de recordar que com a professionals, sobre tot quan actuem com a testimonis o com a pèrits, els nostres coneixements, els nostres diagnòstics i les nostres decisions clíniques son això: nostres. I que no tenim mai que renunciar a elles perquè són el nostre patrimoni, els nostre territori, la nostra veritat. Que no admeten correcció per part de ningú: jurista, advocat, magistrat o qui sigui, per molt espavilat o espavilat que sembli. Els criteris clínics no són més que discutibles per altres clínics i el judici clínic no té apel·lació a l'àmbit judicial. A ningú li fa mal tenir més coneixements legals i experiència, però res més enllà del que la nostra feina ens permeti. Per a moure's en el món judicial com a metges, el que ens cal és tenir bons coneixements i criteris clínics, i saber aplicar-los. I seguretat en nosaltres mateixos. Així tindrem menys problemes i se'n sortirem be de qualsevol conflicte. Xavier Allué
■
▲ Dr. Xavier Allué.
13
■ opinió
Es l'hora de l'adéu fiança en el company ginecòleg que triïn a partir d'ara.
orprèn la jubilació del metge. Sembla que aquest fet, tan natural, al metge no li hauria d'arribar mai. Però sí, també arriba, i sóc dels que creu que el metge s'ha de retirar estant bé de salut, que no ha d’esperar a trobar-se malament per deixar-ho. El metge s'ha de retirar en plenes facultats. Els pacients no es mereixen que el facultatiu estigui més preocupat per la seva salut que la d'ells. És el que sempre he pensat i així ho faig.
S
▲ Dr. Jaume Fontanet.
He tingut la sort de pertànyer a una generació de metges que hem fet bandera de l'humanisme al llarg de la nostra trajectòria professional. He tingut la sort de tenir tot el temps necessari per escoltar, enraonar i raonar amb les meves pacients. He tingut la sort de no estar imposat a cap col·lectiu i de poder atendre, al llarg de 42 anys, a aquelles
14
pacients que voluntàriament han vingut al meu despatx. A totes elles dono les gràcies. Gràcies per donar-me la confiança de posar la seva salut a les meves mans. I en aquesta hora de l’adéu professional encoratjar-les a dipositar la seva con-
Mentrestant jo em quedo amb el record dels anys de la Facultat, amb les il·lusions intactes de col·laborar a fer un món millor… em quedo amb les guàrdies a la Maternitat de la Macarena de Sevilla, on vaig aprendre el sentit de la meva feina… em quedo amb l'entusiasme i l'esperit de treball que vaig compartir amb uns magnífics companys per engegar i tirar endavant l' Hospital de la Creu Roja… i especialment em quedo amb el somriure de la mare recent parida amb el fillet als braços… És tant el que he pogut compartir amb tanta gent, que només em queda que dir… gràcies!! Dr. Jaume Fontanet
■
Num. 164
■ l’entrevista
El Dr. Manuel González Peris, designat representant de l'OMC a la subcomissió contra el dopatge a l'Esport
U
n nomenament que coincideix, al tancament de la present edició de Galens, amb la decisió de la Comissió de recursos humans del Ministeri de Sanitat -segons el decret formatiu dels MIR-, que al 2008 desaparegui l'especialitat de Medicina de l'esport per a convertir-se en un Master Professional, igual que les especialitats d'Hidrologia i Medicina Legal. Lògicament aquesta decisió ha inquietat i movilitzat els professionals del sector. Per a Pedro Manonelles, secretari general de la Federació de Medicina Esportiva, i segons recull ‘Diario Médico’, no hi ha una raó clínica per suprimir l'especialitat, sinó que és clarament economicista. Entre les múltiples conseqüències i prejudicis socials derivats de l'aplicació de l'actual redactat del Reial Decret, és trobaria la fragmentació i fractura de l'atenció integral al col·lectiu d'esportistes (8 milions de federats i 25 d’amateurs). Per a Manonelles, aquesta decisió també significaria un problema per al desplegament de la Llei Orgànica per a la Protecció de la Salut i la Lluita contra el Dopatge, així com una greu irresponsabilitat de l'Administració en abandonar l'atenció mèdica a la iniciativa privada, quan, segons la Constitució, correspon als poders públics. Davant aquesta situació en què mediaran les organitzacions Col·legials, vam realitzar aquesta entrevista al Dr. González, convençuts i esperançats que no canviaran els objectius de la Comissió i que es resoldrà la problemàtica. En línies generals, quina serà la funció de la Comissió?
16
La Comisión de Control y Seguimiento de la Salud y el Dopaje és l'òrgan col·legial adscrit al Consejo Superior de Deporte (Ministerio de Educación y Ciencia) com a organisme autònom, responsable del desenvolupament, control i seguiment de la normativa corresponent a la LEY ORGÁNICA 7/2006, de 21 de noviembre, de protección de la salud y de lucha contra el dopaje en el deporte. Aquesta Llei orgànica pretén integrar tots els aspectes de protecció de la salut de l'esportista, inclosos els problemes derivats de la utilització de substàncies i mètodes de dopatge. Quina serà la seva tasca dintre d'aquesta subcomissió i com valora la seva creació? Com a representant del col·lectiu mèdic (OMC) a la Comissió la màxima prioritat és la protecció integral de la salut de l'esportista, encara que caldrà discutir també els aspectes repressius derivats dels mètodes irregulars per millorar el rendiment esportiu que puguin comportar problemes de salut, ocasionalment greus i fins i tot amb resultat de mort. S'ha de tenir en compte que, a partir de la Llei, algunes sancions són de tipus penal, especialment el que fa referència al metges. En aquest punt la Llei obligarà a la modificació dels Codis Deontològics en relació a la pràctica de mètodes de dopatge. Les atribucions de la Comissió es podrien repartir en dos aspectes: a) En matèria de protecció de la salut, amb la proposta de les condicions dels reconeixements mèdics d'aptitud esportiva, informant dels procediments de control de salut, elaboració d'un model de cer-
tificació mèdica d'aptitud esportiva, proposant els dispositius mínims d'assistència sanitària en les diferents activitats esportives i, en general, totes les mesures encaminades al control i seguiment integral de l'esportista (en sentit ampli); b) En matèria de lluita contra el dopatge, a més de totes les competències actuals cal destacar el caràcter “penal” de les sancions, així com tot un seguit de propostes preventives i d'informació als esportistes; c) Elaboració de la “targeta de salut de l'esportista”. Dins de les atribucions d'aquest organisme és contempla l'elaboració d'un model de Certificació Mèdica d'Aptitud Esportiva, una iniciativa seva, que va comptar amb el suport del COMT. Ens podria ampliar en què consistirà i a qui anirà dirigida? En la competició, l'esportista està sotmès a càrregues intenses i màximes. Per tal de prevenir problemes els organitzadors de les competicions (federacions, etc.) exigeixen una certificació mèdica de no-contraindicació esportiva resultat d'una correcta valoració funcional medicoesportiva (VFME). El Certificat Mèdic d'Aptitud Esportiva (CMAE) representa un document mèdic notarial de la salut, de caràcter públic i utilització general, difícil de falsificar, que exigeix la realització “real” d'una revisió medicoesportiva prèvia a la seva signatura. Cal utilitzar-lo en tots els casos on sigui necessari certificar l'aptitud mèdica per la pràctica intensiva d'exercici o proves físiques intensives o màximes (pe. competició, proves físiques d'accés, etc.) Amb el CMAE es pretén protegir els
Num. 164
l’entrevista ■ el tradicional mercat negre d'estupefaents.
drets a la salut de l'esportista i corregir la mala praxi dels últims anys on s'ha parlat de la “signatura de fitxes esportives”. També es pretén facilitar la tramitació de la documentació documental en desvincular la data de la VFME del moment de tramitació de la llicència corresponent.
Però a més dels grans volums de negoci al voltant de l'esport, els nostres atletes representen la versió moderna dels nostres “herois”, models, referència i utopia del que ens agradaria agradaria ser com a seguidors. És normal exigir als nostres esportistes que “es deixin la pell al camp” o que “vayan a por todas, a muerte”. Per desgràcia, de vegades moren, i aleshores no ho podem admetre!!!
Dissortadament, recentment hem viscut un episodi tràgic amb la mort d'un esportista d'alt nivell, un fet que per altra part no és aïllat. Quina és la seva opinió? Cada cop més els diferents clubs exigeixen la realització “real” de VFME adaptades al nivell d'exigència física. Malauradament en moltes ocasions es realitzen simples proves estàndard “en repòs”, inclosos molts esportistes professionals i, el que és pitjor, se signa qualsevol document “certificant l'aptitud” d'un esportista del qual ni tan sol es pot assegurar que hagi estat visitat per un metge. Pel que fa a les morts sobtades dels esportistes, cal tenir en compte que la majoria de problemes importants (p.e. cardíaques) es poden detectar o sospitar amb proves específiques de valoració funcional (ECG, ergometria, ecocardiograma, holter, estudi electrofisiològic, etc.) però mai podrem assegurar la manca de problemes al 100%. Per desgràcia, la mort sobtada d'un esportista retransmesa en directe per tots els mitjans de comunicació implica una repercussió mediàtica i una alarma social molt important, que ens ha de fer pensar en els casos de tots els altres esportistes amb problemes greus que podien haver-se evitat amb una adequada VFME. També el dopatge, sobretot arran de l'últim “Tour” de França, ha tornat a la màxima actualitat. Què és pot i què s'ha de fer al respecte? La nostra societat no pot admetre que s'utilitzin mètodes per millorar el rendiment, paral·lelament als ingressos econòmics propis i de l'entorn de l`esportis-
galens
Quina importància té l'educació des de l'etapa escolar, de cara a la pràctica segura de l'esport? ▲ Dr. Manuel González Peris.
ta, a costa de problemes de salut ocasionalment greus. En el cas del ciclisme existeixen acords interns entre els organitzadors i el corredors on, de forma cautelar, els equips retiren de la competició els “presumptes implicats en dopatge”. Personalment no estic d'acord amb el tractament preventiu de culpabilitat d'un esportista que no ha pogut exercir el seu dret a la defensa amb les màximes garanties legals. Ara bé, tot plegat s'ha d'entendre aquest problema com a part d'un negoci on només interessa el guanyador. Els esportistes, i el seu entorn econòmic, mai pensa en els possibles problemes derivats de la presa de substàncies dopants; “cal guanyar com sigui”, però si t'enxampen “guanya el següent”. Pensa que, en alguns casos, s'està exigint massa als esportistes? L'esportista s'ha convertit en l'instrument i la matèria primera de molts negocis. Sols cal analitzar les diferents marques comercials, mitjans de comunicació, negocis esportius, estètics també mèdics- al voltant d'elements i esdeveniments esportius. Per tal d'afavorir els “canvis físics”, en els últims anys, el total del negoci que representa el tràfic de substàncies dopants (anabolitzants, estimulants, etc.) ja supera
A més de les mesures repressives des de la Comissió de Salut de l'Esportista, caldrà apostar pel desenvolupament de tots un seguit d'elements informatius i educatius per als esportistes, especialment entre els més joves. En aquest sentit una “Guía para la Salud del Deportista” s'hauria de complimentar amb formació específica a nivell d'Educació Primària i Secundària, també dirigida a professors i pares. A les nostres comarques, com jutja la col·laboració entre clubs i organismes i serveis mèdics? De forma progressiva venim assistint a una conscienciació de la importància preventiva dels reconeixements mèdics d'aptitud i la població disposa cada cop de més recursos medicoesportius. Els clubs els coneixen i els esportistes cada cop confien més en serveis especialitzats. Les institucions cada cop s'impliquen més en la protecció de la salut. En els propers mesos podrem assistir al desenvolupament i la promoció de l'exercici físic com a eina i garantia de salut de forma integrada en la societat tant per part del personal sanitari, com per professionals de l'educació física i les institucions locals. Pitu Tarrasa
■
17
■ bioètica
És útil la docència en bioèti O és una matèria inherent en la persona que ha viscut una sèrie d’anys sota una formació rigorosa, estructurada i específica de coneixements complexos, orientats, de forma bàsicament vocacional, a l’atenció dels humans en dificultats de salut?
Aquests lustres de formació no sempre estimulen la voluntat, ni impregnen les consciències i tampoc sempre orienten les actituds, la dedicació del temps, el tracte compassiu i fins i tot l’emotiu en la relació interpersonal desigual entre el malalt angoixat i el metge saciat. A la pregunta de l’enunciat, exposo els motius que passo a destacar i posteriorment a explicar: Per abordar aspectes de l’assistència que, en moltes ocasions, no s’han tractat durant els cursos acadèmics que omplen la carrera de medicina i tampoc durant la residència de les diferents especialitzacions carregades d’ofertes docents, difícils d’assumir per nombroses. Per compendiar els principis i normes bàsiques de la cura dels malalts, tradicionalment adoptats per altres professions (curar, cuidar i acompanyar). Per conèixer el significat i abast dels tecnicismes més nous que han estat introduïts en la medicina moderna, per part dels avenços científics i les últimes tecnologies aplicades a la salut i emmarcats dins de l’àmbit bioètic deontològic i jurídic. Per reconèixer característiques pròpies de les persones, aspectes com la religió o diferents sensibilitats, que són essencials per comprendre les decisions que es prenen en situació de vulnerabilitat i saber respectar aquestes decisions. Per aconseguir actuar en verdader
18
benestar pel malalt. Obviant actituds que el metge ha determinat “a priori” correctes i adequades a qualsevol persona.
Per afavorir les habilitats de comunicació, diàleg interprofessional i consciencia intercultural, millorant així les relacions entre persones. Per conèixer el marc ètic i normatiu que regula l’atenció sanitària en els diferents àmbits (codis, directrius, lleis, etc.). Quines aptituds necessitem quan tractem amb persones que sofreixen, que tenen disminució d’autoestima, fragilitat anímica i física i un seguit de sensacions que van més enllà del dolor i els vòmits?
Tinguem en compte, que no ve fàcil reconèixer que cada malalt precisarà un tractament adequat a ell mateix, consensuat i consentit amb fórmules fins i tot escrites Els programes que composen la carrera de medicina es van implementant al llarg del temps amb noves matèries i coneixements que aporten mitjans per adquirir competències professionals que no s’oferien fa uns anys a les facultats. Tampoc la formació com especialista imbueix, oportunament, els valors bàsics i actituds adients per assolir un comportament empàtic i atent en el tracte. Això ve donat per la gran quantitat de coneixements que s’han d’assimilar, durant l’aprenentatge de l’especialitat, i per tant, es fomenta una aproximació a l’assistència
basada ara en fonaments teòrics, ara en la resolució de molts casos en poc temps. L’assistència clínica actual es dóna sota un abordatge, entre acadèmic i laboral, que deixa enrere l’escolta atenta i pacient del malalt i passa del capítol de l’interrogatori/diàleg al, no sempre mínim indispensable, capítol tecno-científic pretesament eficaç, que no eficient, però que “a priori” sí, suposa estalvi de temps.
Com combinem davant d’un malalt greu conceptes com: edat avançada (freqüentment avançadíssima), malaltia terminal (en ocasions no tan terminal), etiquetatge de demència (existeixen graus que van de la imperceptible fins a la molt degradant), malaltia cancerosa (si no curable sovint pal.liable), de forma que no ens portin a descartar d’entrada una aplicació acurada de diferents tècniques necessàries per atendre correctament a la persona que té desig de viure? O ben bé al contrari i ens portin a mantenir una vida biològica sense perspectives, però no buida de patiments a persones que desitjarien morir? Quines eines utilitzem per calibrar la proporcionalitat dels nostres actes diagnòstics i terapèutics? Existeixen diverses disciplines que posen les bases per adquirir les habilitats suficients per desenvolupar una pràctica professional d’alt nivell. La bioètica sintetitza, estructura i proporciona elements que sent comuns a altres àrees de coneixements i juntament amb elements propis de l’ètica clínica condueix a l’aprenentatge d’un comportament fruit del compromís amb les persones malaltes. La reducció de malalt al simple reconeixement i coneixement d’un quadre clínic patològic vers el tractament integral de persona, (la coneguda “holística” d’infermeria). Sentir parlar de diferents tècniques de reproducció de laboratori, curació de
Num. 164
bioètica ■
tica?
malalties mitjançant cèl·lules embrionàries o tractament de malalties per modificacions de la cadena d’ADN, precisa d’uns coneixements que alguns no tenim i que mitjançant la informació que ens proporciona la bioètica sobre la pertinença de determinades tècniques, (avançant-se en determinades ocasions a les legislacions vigents), ens permet arribar a entendre (que no a explicar) alguns d’aquests complexes temes. Reconèixer al pacient com agent de la seva pròpia salut porta a situacions fa uns anys impensables. Respectar les consideracions que els pacients tenen sobre el seguiment de la seva malaltia, fins al punt d’atorgar-li suficient vàlua, com per que la seva opinió predomini en el moment de concretar les decisions, rectificacions i modificacions del curs de tractaments transcendents (quelcom que ara ens va semblant normal), era i encara és per alguns, com a mínim, inapropiat. Tinguem en compte, que no ve fàcil en la
galens
Les reflexions bioètiques són bàsicament conducta aplicada a la salut trajectòria professional mèdica habitual de multiplicació i complexitat de tasques exercides en els llocs de treball, i on es van establin unes rutines o protocols que fan més fàcil i ràpida l’assistència, reconèixer que cada malalt precisarà un tractament adequat a ell mateix (sonaria malament “a la carta”), consensuat i consentit amb fórmules fins i tot escrites (extrem que realment allarga el temps de relació amb els pacients). Efectivament, si ens guarim sota el cobriment que suposa la posta en comú i busca de consens per prendre decisions delicades, les raons que ens portin a efectuar els nostres actes seran fruit de la voluntat de tos els implicats i per tant els errors seran més petits. Requereix, en
ocasions, cert entrenament en mostrarse receptiu a opinions i instruccions vingudes de col·lectius, observats clàssicament des de la medicina com menys instruïts. Que sí, en el camp mèdic, però no en el camp social, psicològic o humà. Les dificultats en el diàleg és faran molt més aclaparadores si es realitzen entre grups de diferent cultura, religió i/o moral. Les reflexions bioètiques són bàsicament conducta aplicada a la salut. Però en el camp de la salut intervé l’acotament jurídic i deontològic que ofereixen una normativa de cara a facilitar i al mateix temps autocontrolar els nostres moviments. La bioètica ajuda doncs, en l’actitud que es pren en les diferents situacions que es donaran en la clínica, a saber quin plantejament resolutiu podria ser la conducta més adequada. Però les conductes s’han d’aproximar i regir pel codi deontològic i naturalment efectuades en un escenari jurídic que es fa cada vegada més present. Dr. Eduard Corbella
■
19
diàlegs ■
Diàleg de dos ginecòlegs R
ecentment, el Dr. Pere Cavallé i Vallverdú ha rebut la distinció de Mestre de la Ginecologia Catalana per part de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, i la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia.
El Dr. Cavallé i Vallverdú (Reus, 1936) és fill del recordat i, també, prestigiós ginecòleg Pere Cavallé i Pi, així com pare de Pere Cavallé i Busquets, també ginecòleg: tota una curta, però excel·lent nissaga de professionals que honra el quadre d'honor del nostre Col·legi de Metges. No desapareix del bon record que d'ell en té el nostre entrevistat, el seu avi l'escriptor En Pere Cavallé i Llagostera.
inicia l'especialitat de Ginecologia amb el Prof. Emilio Gil-Vernet, catedràtic de l'Hospital Clínic, i al costat del seu pare a l'Hospital de Reus.
Quan vaig acabar, un professor em va dir que els estudis de Medicina tenien una caducitat de 10 anys… Jo, ara, encara escurçaria aquest termini! Aquest consell i els anys d'exercici pro-
…en canvi, recordo el Prof. Soriano, un gran Mestre (catedràtic de Mèdica) amb dots de comunicació i tracte excel·lent amb els pacients. Així va ser com vaig tenir una bona formació en Medicina interna, abans d'adquirir els coneixements de Cirurgia.
fessional, li fa reconèixer que la formació continuada (cursos, congressos i estances en diferents serveis de dins i fora del país) li han sigut essencials per no desmarcar-se d'estar al dia, de la mateixa manera que la formació de metges i especialistes a la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili li ha aportat molta satisfacció.
Paral·lelament als estudis universitaris,
El Dr. Cavallé i Vallverdú ha estat
galens
…des que seguim en el nostre Servei els controls rigorosos a la dona embarassada, la mortalitat infantil ha baixat molt. D'un 24 per mil l'any 1970 s'ha passat a menys de sis per mil. El 1992 presenta la seva Tesis Doctoral Influència del tabaquisme sobre alguns paràmetres obstètrics i l'activitat Glutatió Stransferasa, que va ser dirigida pels professors Jordi Mallol i Xavier Iglésies. També és l'autor del Programa de seguiment de l'embaràs normal a Catalunya, de la Guia de maneig de l'embaràs, entre altres treballs científics i de divulgació.
Si bé el meu pare no em va imposar estudiar Medicina ni l'especialitat de Ginecologia, de ben segur que em va condicionar… Després dels estudis del Batxillerat, realitzats a la ciutat natal, entra a la Facultat de Medicina/Hospital Clínic de Barcelona. D'aquella Universitat troba a faltar la qualitat que es mereixia, doncs molts dels seus professors hagueren d’exiliar-se.
Director del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de Sant Joan de Reus. És Professor Titular de Ginecologia de la Facultat de Medicina de la URV de Reus. President de la XXI Reunió de Ginecòlegs Catalans (2003). Co-fundador del Club Ginecològic de Tarragona-Reus (1973)…
Com sigui que, no tan sols de Ciència pot viure l'home civilitzat, també en la persona d'en Pere hem trobat aquell grau de distensió que tot professional necessita. És patró de iot i la navegació per les nostres aigües de la Mediterrània no té secrets per a ell. Si un dia es va dir que un bon cirurgià ha de ser un manetes, en Pere se'n surt de tots aquells problemes de l'entorn del bricolatge, així, com la necessitat de mostrar, gràficament, al seus alumnes de la Facultat part de les tècniques quirúrgiques que cal aprendre teòricament, posant en evidència les seves bones dots de dibuixant.
21
■ diàlegs
▲ Dr. Cavallé i Vallverdú.
Clar, que ho porta l'especialitat però, deixant a banda la Ginecologia, és un acèrrim defensor de la dona en la seva lluita per obrir-se pas en una societat que, ve de temps, l’ha fet víctima
Clar, que ho porta l'especialitat però, deixant a banda la Ginecologia, és un acèrrim defensor de la dona en la seva lluita per obrir-se pas en una societat que, ve de temps, l’ha fet víctima.
…avui dia ingressen a la Facultat un 70% de dones: un clar exemple de la seva victòria social, però… no arriben al nivell de comandament, com seria necessari. Per l'altra banda, no crec en el repartiment del 50% dels càrrecs: un staff, ha de tenir les mateixes possibilitats, sigui dona o home! En el camí personal i íntim que va transcorrent la conversa, deixa veure en l’entrevistat un aire de romanticisme que es barreja amb certa timidesa que l'inclina a no ser excessivament social i que confon. Gaudeix de l'amistat, sense cap dubte, però demana a Déu que el lliuri dels mals amics, que dels enemics ja ho farà ell… Transcorre la seva vida, no professional i a part dels hobbis descrits, amb visites a exposicions de pintura, concerts de música clàssica (però no qualsevol!), l'òpera (no oblidem, que Reus és de les poques ciutats de Catalunya, que compta amb un repertori que destaca) i l'entorn familiar (en acabar l'entrevista anava a buscar els néts per dinar junts, amb la seva simpàtica esposa: allà on hi
22
ha gran home, sempre l'acompanya una gran dona). Quan aquest bulliciós entorn familiar, l'Hospital i la Facultat de Medicina deixen pas a aquelles hores d'un capvespre tranquil, la lectura dels seus títols preferits, faciliten la llibertat de què gaudeix en Pere aficionat a les Memòries d'aquells homes i dones, que han passat per la Història deixant la seva petjada per donar-nos una empenta i un exemple. Precisament, d'un home pel qual sempre s'ha sentit recolzat, el seu pare, el Dr. Pere Cavallé i Pi, recorda aquesta frase, quan l'agressivitat de l'entorn, treball o persones, premen: fes la feina, oblida't dels altres. Amb la paraula càlida, distesa i sincera, i la fàcil conversa que he mantingut amb el Dr. Pere Cavallé i Vallverdú, ha transcorregut el temps des d'aquesta terrassa del Club Nàutic, tenint com a teló de fons l'afició que tants anys ens ha sigut comú (deixant en un altre prestatge la Ginecologia): la Mar, però no una mar qualsevol, sinó la Mediterrània per on veiem que llisquen les blanques veles d'uns altres aficionats.
Enric Sanchez-Cid
■
Num. 164
assessoria jurídica ■
La Llei de Societats Professionals (LSP) i l'exercici de la medicina
E
l passat 16 de juny de 2007, va entrar en vigor la Llei de Societats Professionals (en endavant LSP) que és d'obligat compliment per les societats que tenen per objecte l'exercici en comú d'una o diverses activitats professionals i que, per tant, obliga als metges que presten serveis mitjançant formes jurídiques societàries. Les obligacions més importants que emanen de la LSP son les següents:
1) Adaptació a la llei de societats preexistents i de noves societats: Les societats (independentment de la seva forma societària) tenen un termini d'un any, que finalitza el 16 de juny de 2008, per adaptar-se a aquesta Llei i sol·licitar la inscripció al Registre Mercantil o, si ja estaven inscrites, per adaptar-se al nou règim. Transcorregut aquest termini sense l'oportuna adaptació i sol·licitud d'ins-
cripció, la Llei sanciona aquest incompliment amb el tancament registral. I passat el 16 de desembre de 2008 sense haver-se adaptat, la sanció és la dissolució de ple dret de la societat.
2) Formalització en escriptura pública, inscripció de la societat en el registre mercantil i en el col·legi professional corresponent: Quant a la formalització del contracte de societat professional, haurà de formalitzar-se en escriptura pública amb els requisits de la Llei. Així mateix, s'haurà d'inscriure al Registre Mercantil i al registre del col·legi professional corresponent al seu domicili, i per tant quedarà sotmesa al control deontològic del mateix.
3) Responsabilitat i contractació d'una pòlissa d'assegurança: Pel que fa a la responsabilitat, la societat professional respon dels seus deu-
tes amb tot el patrimoni. Els socis responen dels seus deutes segons el tipus social adoptat. No obstant, la LSP imposa un rigorós règim de responsabilitat dels professionals que actuen per a la societat professional. En concret, dels deutes que derivin dels actes professionals responen solidàriament la societat i els professionals, siguin socis o no, que hagin actuat. A aquests efectes és obligatòria la contractació d'una pòlissa d'assegurança que cobreixi la responsabilitat en què aquestes societats puguin incórrer en l'exercici de l'activitat que constitueix l'objecte social. En aquesta pòlissa haurà de constar com a assegurats tots els professionals, socis o no, que exerceixin la professió per a la societat. Per a més informació sobre el contingut i aplicació de la LSP poden adreçarse a l'assessoria jurídica del Col·legi, be sigui telefònicament o mitjançant e-mail. Assessoria Jurídica COMT
■
PAIMM
Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt Dirigit als professionals de la medicina amb problemes psíquics i/o conductes addictives a l’alcohol i/o altres drogues, inclosos els psicofàrmacs. Si tens aquest problema o coneixes algú que el pateixi, el silenci no el resoldrà. Truca ARA i t’ajudarem, amb tota confidencialitat. Telèfon directe Catalunya 902 362 492 Telèfon Tarragona 977 23 20 06
galens
23
■ gestió
La Xarxa Sanitària Santa Tecla exporta el seu model de gestió a Sudamèrica
L
a Xarxa, escollida per dirigir un hospital maternoneonatal, un pediàtric i 23 centres de salut a Argentina L'èxit i l'experiència de la Xarxa Sanitària Santa Tecla són els punts claus que han fet que l'entitat tarragonina aconsegueixi l'adjudicació d'una xarxa de centres de salut a Salta, Argentina.
afegit del projecte presentat per la Xarxa, que ha deixat fora del concurs a competidors tan experimentats com és el cas de Capio. El contracte inicial signat entre el Ministerio de Salud Pública de la província de Salta, entitat que ha adjudicat aquest projecte, i la Xarxa Sanitària Santa Tecla té una durada de deu anys, prorrogable fins a deu anys més. Pel
L'adjudicació del projecte suposa la gestió de la gerència i administració integral de:
L'adjudicació d'aquest projecte constitueix el primer pas pel reconeixement internacional del model propi de Santa Tecla de gestió en xarxa de les infraestructures de salut.
24
Al mes d'octubre es fixarà la quantitat per gestionar els 23 centres de salut i l'hospital pediàtric a partir de l'1 de gener de 2008. Segons el plec del concurs, aquesta xifra no podrà ser inferior a 60 milions de pesos argentins (15 milions d'euros). Posteriorment, el pressupost s'anirà negociant anualment. L'adjudicació preveu la gestió d'aquests centres per un total de 10 anys. Per la gestió dels centres, s'ha creat a Argentina la Fundació Argentina Santa Tecla. Els patrons són el Dr. Joan Ma. Adserà i Carles Alegret (de Santa Tecla) i el Dr. Boi Ruiz (de la Fundació Unió Catalana d’Hospitals,FUCH). Properament s'incorporaran dues persones reconegudes de la societat civil de Salta per acabar de completar aquesta fundació.
• el Nou Hospital materno-neonatal El Milagro • un Hospital Pediàtric • la Xarxa d'Atenció Nord-oest de la regió sanitària de Salta, formada per 23 centres de salut.
El projecte, presentat per Santa Tecla i la Fundació Unió Catalana d'Hospitals, es basa en la seva experiència, realitzada a Tarragona, amb la gestió conjunta de la xarxa d'atenció primària i dels hospitals. La idea d'implantar un model de gestió a Argentina similar al que ja s'ha desenvolupat a Tarragona, amb l'experiència que això suposa, constitueix el principal valor
anuals) només per a la gestió de l'hospital materno-neonatal.
que fa al pressupost, de moment, s'ha establert la xifra de dos milions i mig de pesos argentins mensuals durant un període de sis mesos (625.000 euros al mes, és a dir, 7 milions i mig d'euros
L'aplicació del model de Santa Tecla a nivell internacional suposa un gran reconeixement per aquesta entitat. A més de donar a conèixer la Xarxa a nivell internacional, l'adjudicació del projecte obre les portes a futures col·laboracions i permetrà intercanviar experiències amb professionals d'altres països.
Dep. de comunicació de la Xarxa
■
Num. 164
opinió ■
Recorda que ets mortal A
l'antiga Roma, durant la cerimònia de coronació d'un nou emperador, l'escollit es feia acompanyar sempre d'un individu que, just en el moment clau de màxim esplendor, tenia la única funció de dir-li a cau d'orella: Recorda que ets mortal.
cada dos per tres i descobrirà la solució i els medicaments a prendre sense desplaçar-se a la consulta del professional. I als qui fan l'automedicació via Internet, doblement malalts per patir la malaltia que tenen i la de la ignorància, cal sumar-hi tots aquells que es guanyen la vida venen els medicaments per les autopistes de la informació.
Possiblement avui en dia a moltes persones els faria falta un d'aquests personatges. A alguns per córrer a velocitats extremes i matar-se a les carreteres, a altres per abusar de les drogues a les discoteques els caps de setmana o per no llegir el contingut i components de cadascuna de les cigarretes que s'empassen cada deu minuts.
Cada dia trobem el nostre correu electrònic ple de missatges que anuncien tot tipus de medicines: des de la famosa píndola blava o viagra fins als anticonceptius, productes per aprimar-nos o remeis contra la caiguda dels cabells. Un estudi fet molt recentment conclou que la meitat d'aquestes farmàcies on line diuen que no cal prescripció medica per comprar els medicaments.
Ara hi ha un nou sector de la població que, com els que he comentat, posen en perill la seva vida, la dels altres i de pas un ofici tan antic, útil i imprescindible com la medicina. S'ha posat de moda consultar-ho tot via Internet sense saber si la pàgina consultada és la bíblia del tema a conèixer o simplement un pamflet fet a mida per als babaus. S'ha posat de moda auto-medicar-se tot demanant consells i fent preguntes a traves de qualsevol foro, xat, blog o espai web creat qualsevol dia a qualsevol lloc per qualsevol il·luminat.
Cadascun d'aquests negocis fets a mida per als malalts de l'automedicació rep diàriament més de 32.000 visites, sis de cada deu operen des dels Estats Units i la gran majoria no protegeixen les dades dels seus clients. L'informe també diu que un vuitanta per sent d'aquests comerços electrònics venen productes falsos. La gent hi compra però l'aparell reproductor es queda quiet, els quilos de més no marxen i la calba és cada dia més lluenta mentre la cartera del comprador s'ha quedat del tot pelada.
A Internet hi han nascut tants metges com pàgines web de medicina ja sigui tradicional o natural. Una adolescent no anirà al metge per preguntar si es pot haver quedat embarassada per practicar el sexe sense precaucions el tercer dia del període menstrual, però si formula aquesta pregunta a qualsevol racó d'Internet i rep la resposta d'un dels il·luminats o, pitjor encara, d'una altra adolescent que ha tingut el mateix problema i va trobar la solució a la xarxa. Una altra persona consultarà perquè es queda dormida a la cadira del despatx
galens
A Internet tothom dona consells basantse en vivències pròpies o en consells rebuts també via electrònica. Ni tan sols la psicologia se salva del control de la xarxa. Les patologies mentals i especialment les depressions, lideren el ranking de consultes fetes a aquestes pagines que creen els nous il·luminats de la medicina. La gent confon la conversa amb la consulta i allò que llegeix passa de ser un suport a ser la solució. Del que es llegeix, s'agafa tot. Fins i tot els noms dels medicaments consumits pel malalt que explica el seu cas perquè, si ell s'ha curat, qui li fa cas també se'n sortirà. I el més greu del cas en son les conseqüències de l'automedicació.
A Internet hi han nascut tants metges com pàgines web de medicina, ja sigui tradicional o natural S'aprecia tan poc la vida que se li dona al cos allò que ens diuen els altres amb els riscos que pot arribar a comportar. L'auto-prescripció acabarà sent el mal endèmic dels propers anys i no pas les pròpies malalties. Internet és tan gran com perillós i si parlem de medicina les conseqüències no es poden calcular. El buit legal que hi ha a la xarxa per aconseguir aturar totes aquestes farmàcies falses online portarà a la mort o a l'agreujament de la seva malaltia a milers de persones. La única formula per evitar-ho és l'auto-convenciment com a pas per evitar l'automedicació. Cal que cadascú es convenci a si mateix i acabi dient-se interiorment: recorda que ets mortal.
▲ Òscar Ramírez.
Òscar Ramírez, periodista
■
25
■ temps era temps
Dades de quan la democràci L' any 1977 que és quan va iniciar la transició seriosament, la Diputació de Tarragona comptava amb homes que van saber adoptar-se al canvis i van realitzar una bona tasca per donar pas a nova sàvia perquè tot es desenvolupés tranquil·lament, com així va ser, i gràcies a Déu, a Adolfo Suárez i al seny dels catalans.
va ser batlle de Reus. Jaume Ruiz Terrats, farmacèutic, per Gandesa i la Terra Alta. Josep Malapeira Xartruch, API, Vila-seca i el Tarragonès. Joan Creus Ferrando, industrial tèxtil, Salomó i Baix Penedès. Josep Maria Vilanova Mateu, pagès, La Canonja (Tarragonès) i Rafel Albiol Molner, metge de Tarragona. Potser algun més que s'ha quedat a l'ordinador. Com a curiositat cal dir que hi havia 3 farmacèutics i un metge.
Si no em falla la memòria el president de l'ens provincial era Josep Clua Queixalós, advocat, amb buffet a Tarragona; fou alcalde de Corbera d'Ebre. El vice-president, Marcel·lí Garcia Llauradó, consignatari de bucs de Tarragona. Diputats: Josep Gomis Martí, gerent d'empresa, alcalde de Montblanc (Conca de Barberà). Francesc Cabré Masdeu, enginyer tèxtil, Selva del Camp (Baix Camp). Felipe Tallada de Esteve, advocat, alcalde de Tortosa (Ribera d'Ebre). Romà Galimany Soler, farmacèutic, alcalde de Valls (Alt Camp). Josep Prous Martí, empresari agrícola, Falset (Priorat). J. Francesc Llevat Briansó, farmacèutic
L'alcalde de Tarragona era Esteban Banús Fernández; el del Vendrell, Simó Recasens Ribé; el de Móra d'Ebre, Sr. Calanda, i el d'Amposta, Sr. Fàbregas.
26
L'Arquebisbe de Tarragona era el Dr. Josep Pont i Gol, el Bisbe de Tortosa el Dr. Ricard Maria Carles Gordó i el Governador Militar, general Villalba. Segons certificat de José Ramon Souto Ornosa, llicenciat en Dret, secretari de l'Ajuntament de Tarragona, amb data 11 de gener del 1978 i referent a l'any anterior, els habitants que tenia la capital eren 105.707 de fet i de 103.242 de dret.
Reus comptava amb 72.331, Tortosa (sense fer les segregacions), 47.243; Valls, 15.857; El Vendrell, 10.095; Gandesa, 2.850, i Falset, 2.607. Són dades de la poblacions que en aquells moments eren caps de partit judicial.
Els delegats de ministeris foren: Governació i Governador Civil de la província de Tarragona, Francesc Robert Graupera, enginyer de monts, tècnic d'ICONA; fou alcalde de Mataró i diputat de Barcelona. Agricultura, José Ignacio Sanz de Castro, enginyer agrònom. Cultura, Informació i Turisme, Manuel Martín Fornoza, advocat. Educació i Ciència, Antoni Cornellà Gimferrer, llicenciat en Dret. Hisenda, Antoni Sistac Badia, intendent mercantil. Indústria Josep Anton Solé, enginyer industrial. Obres públiques, Esteve Barceló Duran, enginyer camins, canals i ports. Treball, Joaquim Borrell Mestre, llicenciat en Dret. Habitatge, Joan Zaballos Guijarro, enginyer de camins. Esports, Josep Creus Ferrando, industrial. Responsables de les federacions esporti-
juny 07
temps era temps ■
cia començava a caminar ves: Atletisme, Francesc Colomar Prades. Bàsquet, Lluís Tió Sacristán. Handbol, Josep Maria Badia Martorell. Caça, Joan Hugas Mestre. Ciclisme, Joan Freixas Martí, Motociclisme, Josep Mena Moreso. Patinatge, Eladi Bergadà Cañellas. Pesca, Francesc Badia Pujal. Rem, Miquel Pallejà Ferré.Tennis taula, Ramon Tella Zamora. Tir olímpic, Ignaci Barrera Martí. Medicina en l'esport, Joan Domènech Miró. Escacs, Joan A. Campos Pedrol, Esport Aeri, Josep Salas Jordà. Futbol, Cresencio Mata Igelmo. Pilota (Frontó) Lluís Gombau Segura. Vela, Josep Maria Trobo González. Bitlles (Bolos), Antoni Puig Guasch. Judo, Lluís Rovirosa Juncosa. Esquí Nàutic, Joan Mercadé Brulles. Hípica, José Gutiérrez Vázquez. Muntanyisme, Manuel Martínez Farre. Natació, Antoni Duran Segura. Tennis, Hilario Martínez Ballesteros i Rugby, Daniel Domènech Gimeno. I per últim els partits polítics que iniciaren l'era democràtica a Tarragona: Aliança Popular (AP) (avui Partit PopularPP) Rambla Nova 62. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Esquerra Democràtica de Catalunya, Via Imperi 15. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), C/.Colom 22. Falange Española - Autèntica, Apartat Correus 659. Falange Española de las JONS,
galens
Avinguda Catalunya 18. Fuerza Nueva, Av. Vallellano (avui Rambla Nova) 121. Movimiento de Unificación Marxista, Apartat de Correus 382. Organización Revolucionaria de Trabajadores, Av. Vallellano 106. Organización de Izquierda Comunista, Comte de Rius 43. Partit Carlista, Jaume I, 10. Partido del Trabajo, C/.23, nº 12 Bonavista. Partit Socialista de Catalunya - (PSC - PSOE), Rambla Nova 47. Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), Apartat de Correus 334. Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), C/. Barcelona 3. Unió del Centre Democràtic (UCD-CC), C/. August 5 i Unió Democràtica de Catalunya, Rambla Nova 37. ¿Quants en queden? Quants s'han unit o federat? Quants n'hi ha de nous? El que ho endevini tindrà com a premi les lletres que rovellades hi havia a la façana de la Catedral de Tarragona i que res tenien que veure amb la religió i que foren retirades a petició de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.
L'any 1977, que és quan va iniciar-se la transició seriosament, la Diputació de Tarragona comptava amb homes que van saber adoptar-se al canvis i van realitzar una bona tasca per donar pas a nova sàvia perquè tot es desenvolupés tranquil·lament, com així va ser, i gràcies a Déu, a Adolfo Suárez i al seny dels catalans
Antoni Panadès Aguadé, periodista ■
27
■ per llegir una estona
“Colom, aquest desconegut” l saló d'actes del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, s'ha presentat recentment el llibre “Colom, aquest desconegut”, escrit pel nostre company i amic Dr. Emilio López Pérez.
A
El llibre del Dr. Emilio López és amè i es llegeix amb facilitat. Partint de les teories del tortosí Enrique Bayerri, intenta demostrar que Colon (Colom, per al Dr. Emilio López) va néixer a Tortosa. Per això aporta nombrosos documents, cites històriques i una àmplia bibliografia.
El Dr. López neix a Granada el dia 14 de febrer de 1939, casualment el mateix dia que va morir el Papa Pius XI. Era el major de vuit germans, tots barons, i als 16 anys queda orfe de mare. Va viure a Granada, al si d'una família modesta, on estudia el Batxillerat i la carrera de Medicina sense cap ensopegada, però si amb grans dificultats econòmiques que el van obligar a donar classes de Batxillerat en una acadèmia particular.
Per començar, justifica l'afirmació del mateix Cristóbal Colon del seu origen genovès, per haver nascut en una illa
d'uns cinc quilòmetres de llarg per gairebé dos d'ampla que el riu Ebre formava davant de l'actual Tortosa, i que es coneixia amb el nom de Gènova per haver estat donada per Ramon Berenguer IV als soldats mercenaris genovesos que l’havien ajudat a l'empresa de reconquistar Tortosa l'any 1148, com queda reflectit en l'acta dipositada a l'arxiu catedralici de Gènova amb data “mense novenbris anno Dominicae incarnat”. MCXLVIII.
Acabada la carrera de Medicina es trasllada a Barcelona per complir el seu desig de ser cirurgià ortopèdic i traumatòleg, entrant com resident becari a l'Hospital de la Santa Cruz i Sant Pau, on va romandre durant tres anys. Després, atret per la pròxima obertura de dos hospitals a Tarragona, Joan XXIII i Hospital de Creu Roja, i davant la demora que va patir en la seva inauguració l'Hospital Joan XXIII, entra en contacte amb el Dr. Rafael Orozco Delclós, cap del servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Hospital de Creu Roja de Tarragona. Al cap d'any i mig se li ofereix la que seria l'oportunitat de la seva vida: anar a Tortosa a treballar per a l'Aliança a punt d'inaugurar una clínica nova amb 80 llits. Allí va treballar durant nou anys, fins que s'inaugura l'Hospital Verge de la Cinta, al qual entra com a cap de secció, càrrec que exerceix durant nou anys, transcorreguts els quals és nomenat cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, que manté durant 20 anys, fins a la seva jubilació. Ara es dedica a l'altra de les seves il·lusions, escriure.
28
▲ Dr. Emilio López Pérez.
Num. 164
■ escapades
L'Hotel Casa del Mar (Roses)
L’
Hotel Casa del Mar de Roses és un establiment molt agradable, acollidor, amb un bon servei i, en aquesta època de l'any, esdevé un marc incomparable per passar un inoblidable cap de setmana o tota una setmana sencera.
Roses, una vila d'essència mediterrània i de marcada tradició turística i marinera, és una badia amb 3.000 anys d'història. Situada en un entorn natural únic,
30
és un dels nuclis més ben comunicats i bonics al nord de la Costa Brava. Es troba a 20 minuts amb cotxe de la sortida 4 de l'autopista AP7 (que uneix Barcelona amb França). L'Hotel Casa del Mar s’ubica al carrer Canigó, 23, de la marinera vila, en plena Costa Brava, a 250 km de Tarragona i a 17 de Cadaquès, Figueres i els Aiguamolls de l'Empordà. Disposa de 16 habitacions i de 12 confortables apartaments molt funcionals i moderns,
amb capacitat per a 2-3 persones i 4-6 persones. L'Hotel està situat al costat del recinte històric de la Ciutadella (declarat conjunt historic i artístic l'any 1961), i només a un minut a peu de la platja. Compta amb pàrquing privat, així com dues agradables zones enjardinades per gaudir de molta pau i tranquil·litat. Per a mes informació: www.hotel-casadelmar.com Tel. 972 25 64 50
Num. 164
■ gastronomia
Carxofes “a la navarra”
U
n exquisit plat de carxofes per a la temporada de tardor. No té complicacions, és molt complet i segurament resulti del gust de tots.
- 1 bitxo petit (opcional) - 50 grs. d'ametlles picades - sal.
La carxofa, avui dia, és molt preuada dietèticament. És depurativa, digestiva i no engreixa. Menjar carxofa està indicat per a tots, ja que vigoritza, ajuda al fetge, seda la tos, enforteix el cor, depura la sang, és un remei per a la litiasi. I, té, diuen, propietats afrodisíaques.
Posem una cassola a bullir amb abundant aigua a la qual haurem afegit sal, un grapat de farina i el suc d'una llimona
Ingredients per a 4 persones: - 16 carxofes - 1 ceba - 150 gr. de pernil serrà en dauets - 6 cullerades d'oli d'oliva, - 2 cullerades de farina - 1 cullerada de pebre roig dolç - 2 llimones - 4 dents d'all
32
Elaboració
Netegem les carxofes traient les fulles exteriors més dures, fins que apareguin les més blanquetes, es retalla la part més verda de la tija que és la que amarga, les tallem en 4-6 trossos i les freguem amb llimona perquè no s'oxidin. Quan l'aigua comença a bullir es van posant les carxofes a poc a poc perquè no s’aturi l'ebullició. Cal coure-les durant 30-35 minuts aproximadament fins que les vegem tendres. Un cop cui-
tes, les escorrem i reservem un got del brou per a la salsa En una cassola posarem l'oli, la ceba i els alls, tot molt picadet, el bitxo (aquest ingredient és opcional, jo com bona basca ho poso, ja que com sabeu als bascos ens agraden les emocions fortes) i deixem que tot se sofregeixi uns minuts, afegim el pernil en dauets. Abans que prenguin color, s'afegeix una cullerada de farina, una cullerada de pebre roig dolç, li donem unes voltes apartat del foc, incorporem la cassola al foc i a continuació posem les carxofes, el got de brou (o vi blanc), i les ametlles picades. Ho deixem que es vagi fent a foc lent durant uns 15 minuts aproximadament. I ja el tenim llest per menjar. Que vagi de gust!! Maribel Àlvaro
■
Num. 164
acudit â–
galens
33
■ intercanvis / anuncis gratuïts
G
alens recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que Galens posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: Galens - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona
• REF. 0119- XVI BECA MUTUAL MÈDICA per a la realització d’un treball d’investigació. Mutual Mèdica dóna suport als metges joves amb aquesta beca dotada amb 9.000 euros, destinada als metges residents d’últim any, o als que hagin acabat la residència els dos últims anys. Les bases de la beca es poden consultar a la pàgina web de la mutualitat: www.mutualmedica.com.
• REF. 0207- VENC aparell LÀSER DIODO per a tractaments dermatològics i vasculars. Tel. 609 202 822. • REF. 0208- VENC ecògraf portàtil Aloka SSD-500 amb sondes convex i vaginal, impressora Sony i carro. Perfecte estat. Tel. 977 244 651. • REF. 0209- VENC ELECTROCARDIÒGRAF Model Cardioline, molt complert, nou. Tel. 666 077 235. • REF. 0210- VENC TC 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangièctasi i punts rubies. Tel. 977 652 785 (nits).
• REF. 0333- ES VEN pis al carrer Pere Martell, 57, 4a planta. 106 m2, 3 habitacions, 2 banys, menjador de 26 m2, ac/calefacció, parquet. Informació al telèfon: 606 403 851. • REF. 0334- VENC xalet aparellat a Cala Romana (Tarragona), situació immillorable. 150 m2 construïts, 6 habitacions, 3 banys, saló menjador amb llar de foc, cuina, calefacció. Zona de terrasses privades de 150 m2, jardí privat de 250 m2, amb piscina privada de
34
9 x 4,5 m. Celler, zona barbacoa privada al jardí de 35 m2, habitació rebost al costat de la barbacoa. En perfecte estat, per anar-hi a viure. Contactar amb el telèfon: 977 20 98 86. • REF. 0335- ES LLOGA despatx dilluns o dimarts (hores convingudes), a professional en dermatologia o especialista en varius, amb làser propi. Noves consultes a plaça Verdaguer 9, totalment equipades. Lloguer 400/500 €, segons despatx. Inclou: IVA, serveis, sala d’espera, secretària, ordinador, correu electrònic, Internet, fax i promoció a la nostra web. Raó: Agrupació Plàstica de Tarragona. Tel: 977 25 38 08 o 658 424 582 (d’11 a 19 hores). • REF. 0336 - ES VEN pis C/ Rovira i Virgili, núm 46 de: 98 m2 ,3 habitacions, 2 banys complerts, amb terrassa exterior i pàrquing. Particular. Interessats trucar tel. 676.098.512 • REF. 0337 - ES LLOGUEN consultoris C/ Prat de la Riba - TarragonaDiversos despatxos en horaris de matí i tarda. Tots els serveis. Dra. Pons. Informació tel. 619.613.411. • REF. 0338 - ES VEN casa adossada al Miracle, 190 m2, 4 habitacions, 2 banys, 1 lavabo, cuina office, celler amb cuina americana i llar de foc, pàrquing privat per a 2 cotxes, parquet, calefacció a gas, aire condicionat. Zona comunitària amb piscina. Zona tranquila, ben comunicada, prop del mar. Tel. 977 244.651.
• REF. 0414- ES VEN llitera d’exploració elèctrica articulada, amb accessoris de ginecologia, i taula de despatx d’1,40 m amb calaixos. Informació, tel. 690 603 170. • REF. 0415- ES VEN consultori de 91 m2 a Tortosa, amb tres despatxos, sala d’exploracions, sala d’espera, arxiu, bany complet, terrassa, dormitori i cui-
na equipada. Tel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen). • REF. 0416- ES VEN 33% de la Societat CMT, Serveis Mèdics, SCP, situada al passeig de la Sort, 38-40. Inclou la propietat del local comercial 2. en planta baixa. 155 m . Totalment equipat i en funcionament com a centre mèdic. Raó: J. Boronat. orona@hotmail.com. Tel. 607 800 857. • REF. 0417- ES VEN Peugeot 307 SW Pack Hdi, 110 cv., Full Equip. Molt bon estat. Any de matriculació: 2002. 72.000 km. Bon preu. Tel. 639 328 312. potix03@yahoo.es
• REF. 0518- S’OFEREIX secretària de direcció i atenció al púbic. Àmplia experiència en treballs administratius. Idònia per a centres mèdics, consultoris o clíniques. Informàtica, català, castellà, alemany i italià. Tel. 650 414 933. • REF. 0519- S’OFEREIX SENYORA com a secretària auxiliar per a consulta mèdica o similar. Tel. 616 274 920. • REF. 0520- S’OFEREIX SENYORA per a tasques administratives en despatx professional o similar amb amplis coneixements d’informàtica. Tel. 977 648 937 i 649 143 448. • REF. 0521- ES NECESSITA metge generalista amb domini de l’anglès i vehicle propi, per treballar en zona turística. Interessats truqueu al telèfon 615 518 449. • REF. 0522- S’OFEREIX diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Navarra, per treballar a les províncies de Tarragona i Lleida. Interessats contacteu al 678 200 060 o patri_lizondo@hotmail.com. • REF. 0523- S’OFEREIX infermera en nutrició, nº col·legiada 5909, carrer August, 8, pral. despatx 2, telèfon 678 550 101. dieta@yolandaserra.com
juny 07