Issuu

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

• Celebració de la III Diada Col·legial • Cal unir esforços per evitar agressions als professionals de la medicina • Nova etapa de SEF-COMT, els serveis economicofinancers del Col·legi • Se celebra a Tarragona el VIII Congrés Internacional de la Fundació Europea de Medicina Tradicional Xinesa

Número 163 • Juny de 2007

editorial ■

L’ètica, un comportament exemplar ètica és, segons el diccionari, el «conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions entre els professionals» i la deontologia és «la ciència que estudia els deures i l’ètica professionals».

L’

d'altres companys, concretat sobretot per una manca de cortesia o deferència en situacions, prou incòmodes i preocupants, assistencials. També per critiques o maledicències, vers les persones i la seva activitat.

Si hi ha un tret diferencial que distingeix -i fa excel·lent- la nostra professió és, precisament, el sotmetiment estricte, voluntari i fonamental a aquestes dues normes: l’ètica i la deontologia, que ennobleixen els qui les compleixen, i inhabiliten a aquells que les menystenen.

Crec que val la pena recordar que «el metge» tot i estar malalt o jubilat, o en dues situacions alhora, no deixa de ser metge i, per tant, el dret inalienable que l'assisteix com a pacient es veu incrementat, i té un plus pel fet de ser col·lega.

Aquestes són dues normes que estableixen el comportament dels professionals de la medicina vers els pacients, la societat i, d'una manera molt especial i categòrica, vers els companys. Des d'Hipòcrates fins als nostres dies, el respecte estricte als mestres, a la bonhomia i al companyerisme han estat trets fonamentals de la nostra més que noble professió, que requereix, d'altra banda, un lliurament sense límits a la tasca encomanada i voluntàriament escollida. Escric aquestes ratlles, per fer unes reflexions en «veu alta» sobre el comportament darrerament detectat d'algun o alguns companys que, probablement, sotmesos com estan a una pressió assistencial o de qualsevol altra mena, que de ben segur que és desproporcionada, obliden les normes més nobles que té la nostra professió. Amb freqüència companys, majoritàriament d'una certa edat, manifesten el seu disgust pel tracte rebut per part

galens

No demano privilegis per sobre dels altres malalts, demano el tracte de respecte i camaraderia que, necessàriament, ha d'existir entre col·legues i que ve magníficament reflectit en el jurament hipocràtic que tots els metges ens hem compromès a respectar.

L’ètica és, segons el diccionari, el «conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions entre els professionals» i la deontologia és «la ciència que estudia els deures i l’ètica professionals»

I què dir de picabaralles, enfrontaments, comentaris o perversos criteris messiànics, traslladats a l'opinió pública, incomplint la més elemental de les normes del comportament mèdic. Aquestes situacions, no sols han de ser defugides, despreciades i menystingudes pels propis companys, sinó que caldrà que siguin analitzades i perseguides per les pròpies institucions de les que ens hem dotat, tant a nivell territorial com autonòmic. Tinc la percepció, la sensació personal, malauradament massa sovint compartida per altres col·legues, que en el dia a dia estem perdent allò que és essencial en la nostra professió, el compliment de les normes ètiques i deontològiques, que nosaltres mateixos ens hem donat. ■

▲ Dr. Josep Maria Solé i Poblet President del COMT President del CCMC

■ sumari

Número 163 Juliol de 2007 Edita: Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Josep Maria Solé i Poblet Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés

editorial ■ 3

Director: Pitu Tarrasa

5 ■ vida col·legial

Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Pitu Tarrasa, Dr. Xavier Allué Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres, Dr. Baldomero Tormo

actualitat ■ 18 22 ■ congressos

Redacció: Via de lÕImperi Romà, 11 bis 43005 Tarragona Tel. 977 232 012 / 977 232 006 Fax: 977 236 208

bioètica ■ 26 28 ■ l’entrevista

Disseny i publicitat: Cop d’Ull Complex Empresarial REDESSA Camí de Valls, 81-87, oficina 72 Tel. 977 300 693 www.copdull.net

opinió ■ 30 34 ■ temps era temps

Maribel Alvaro 616 436 638 premsa@comt.org

gastronomia ■ 36

Fotos: Olívia Molet i arxiu Galens

37 ■ còctel

Impressió: Arts Gràfiques Octavi

intercanvis ■ 38

Tirada: 3.500 exemplars DL B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedirne la publicació.

Aclariment A l’anterior número de Galens es publicava un article sobre el doctor Jordi Delclòs Clanchet, guardonat amb Suma Cum Laudem. Cal afegir a la informació que «va ser distingit per la seva tesi doctoral sobre l'asma laboral al personal sanitari, presentada a la Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona el 12 de febrer de 2007».

juny 07

vida col·legial ■

Nous convenis per als col·legiats E

l Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) ha signat dos convenis que suposaran un seguit d’avantatges per els seus col·legiats. S’ha signat un conveni amb el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i un altre amb Port Aventura.

Recentment i seguint amb la política del COMT d'aconseguir avantatges per als seus col·legiats, s'ha signat un conveni amb el RACC, mitjançant el qual els col·legiats es podran associar a aquesta entitat sense pagar quota d'entrada. Així mateix gaudiran d'un 30 per cent de descompte en la compra de productes del RACC i rebran el regal d'un ratolí COMT-PIMEC. D'altra banda, el COMT també ha aconseguit arribar a un acord amb Port Aventura, mitjançant el qual els col·legiats i familiars disposaran d'uns preus força interessants per gaudir de les instal·lacions i atraccions del parc temàtic. Cal destacar l'estrena recent de l'atracció Furius Bacus, una muntanya russa del tipus accelerator amb un nom que s'inspira en l'enologia i que culmina una història que s'escriu entorn a l'atracció. Els responsables del muntatge parlen de «sensacions mai sentides» essencialment perquè l'enorme acceleració es canalitza no a llançar el passatger cap amunt, sinó en horitzontal, el que produeix una sensació encara més intensa. Per si això no fos prou, els passatgers dels tres trens de 24 places se situen amb els peus penjant, a suficient distància de qualsevol company de viatge i sense res que els subjecti per dalt, amb la sensació de quedar sol davant el perill. D'aquesta manera es passa entre

galens

▲ El Dr. Josep Maria Solé, amb Ricard de Vilallonga, director del RACC a Tarragona.

murs de pedra de 9 metres, o per sobre dels caps dels qui estiguin passejant per l'Estació del Nord o l'Àrea de la Mediterrània. En aquest punt s'aconsegueix el zenit quan, després d'un tirabuixó, gairebé poden fregar l'aigua del llac amb la punta de les sabates.

Prèviament a l'inici del recorregut, un espectacle tematitzat explica la història del savi conreador de vinya fent, en la mesura que es pugui, més curta l'espera a una atracció, que quan funcioni «a ple rendiment», tindrà una capacitat de 1.600 persones/hora. ■

▲ ‘Furius Bacus’, la nova atracció de Port Aventura.

■ vida col·legial

Sopar-coloqui de la consellera de Salut Marina Geli amb el COMT

a Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, en el transcurs d’una trobada amb els metges tarragonins, va reclamar un pacte estatal entre tots els partits polítics, una proposta que fa temps ja va plantejar el President del COMT, per solucionar els problemes de la Sanitat. Responent una invitació del Col·legi de Metges de Tarragona, la Consellera Marina Geli va mantenir, el dijous 3 de maig a la nit, un col·loqui precedit per un sopar, en un conegut hotel de Tarragona. Una cinquantena de metges van assistir a la trobada, que va ser qualificada de molt positiva tant per la Consellera com pel president del COMT, Dr. Josep M. Solé i Poblet. Marina Geli va reclamar una major implicació dels professionals, així com una major comunicació. Per la seva banda,

els col·legiats que van intervenir van coincidir en què falta comunicació i coordinació entre les parts implicades, i alhora van posar de manifest les dificultats de tota mena amb què es troben a l’hora d’atendre els pacients i de desenvolupar el seu treball, des del punt de vista del col·legiats, factors prioritaris per sobre de les reivindicacions salarials. Els metges també vam expressar que reclamen solucions als problemes del dia a dia abans que grans plans institucionals i polítics, que estan lluny de la realitat, i que sovint tenen la sensació de no ser tinguts en compte, la qual cosa genera també malestar i desencís. També es reclama respecte per la feina ben feta i que aquest reconeixement, per part dels polítics, ajudaria a l’assoliment de fites més ambicioses. Es van apuntar també dos casos específics, el de la salut mental i l’atenció penitenciària, on per cert, s’ha plantejat una vaga per les condicions en què s’a-

tenen els interns. Marina Geli va prendre bona nota d’aquestes reivindicacions, ressaltant l’esforç econòmic que l’Administració està duent a terme per corregir aquests i altres problemes. En l’aspecte econòmic, la Consellera va plantejar que potser caldrà mentalitzarse de cara al copagament per atenció mèdica. En un altre ordre de coses, Marina Geli va demanar més rigor a les mútues d’accidents en l’atenció als seus associats. Resumint, un acte intens en què els professionals i l’Administració van parlar de tu a tu, en una experiència que tindrà continuació. A la trobada, també hi van assistir el Director del Servei Català de Salut, Josep M. Sabaté; el Director-Gerent de l’ICS, Francesc Josemaria; el director de Salut dels Serveis Territorials, Dr. Felip Infiesta, i el Delegat del Govern, Xavier Sabaté. ■

▲ La consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, es va reunir amb el COMT.

juny 07

vida col·legial ■

El Dr. Josep Adserà Martorell, honorat a l’acte central de l'any acadèmic El passat divendres 25 de maig va tenir lloc, a la sala d’actes de Caixa Tarragona, l’acte central de l’any acadèmic que el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va dedicar a la memòria del Dr. Josep Adserà Martorell. En el transcurs de l’acte, el Degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, Antoni Jordà, va glossar la figura del metge tarragoní, que al llarg de la seva vida, a part de la seva professió, va impulsar diferents iniciatives ciutadanes: l’ampliació i modernització de l’Hospital de Sta. Tecla o la reconstrucció de l’Ermita del Loreto. També va destacar com a historiador, publicant diferents llibres i articles, majoritàriament, dedicats a la ciutat de Tarragona. El president de Caixa Tarragona, Gabriel Ferraté, va prendre la paraula per recordar el Dr. Adserà. També van intervenir el president del COMT, Dr. Josep M. Solé, i el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i vicepresident de la Diputació, Albert Vallvé.

El Dr. Joan M. Adserà, fill de l’homenatjat, va donar les gràcies, en nom de la família, als assistents i als membres de la presidència de l’acte, esmentats anteriorment que van estar acompanyats del vicepresident i del secretari del COMT, el

Dr. Jordi Sentís i el Dr. Baldomero Tormo. En cloure els parlaments, al vestíbul de la sala d’actes, es va inaugurar una exposició commemorativa dedicada al Dr. Adserà Martorell. ■

▲ Presidència de l’acte.

El Dr. Enric Sànchez-Cid presenta el seu Bloc de notes d’un Ginecòleg El passat dimecres 18 d’abril, al saló de plens de la Diputació de Tarragona, que va registrar una gran afluència d’assistents, va tenir lloc la presentació del llibre del Dr. Enric Sànchez-Cid Bloc de notes d’un Ginecòleg, que recull vivències, records i anècdotes que ha viscut l’autor al llarg de més de 50 anys d’e-

▲ Taula presidencial.

galens

xercici de la professió. Durant aquest període el Dr. Sànchez-Cid ha estat conegut i reconegut per la seva tasca dins el món de la medicina, i també en d’altres àmbits, com la literatura, la fotografia, el dibuix o el cinema amateur. Bloc de notes d’un Ginecòleg és un llibre amè, escrit amb un estil planer, que fa que la seva lectura sigui un plaer. El volum per si sol defineix el seu autor, a qui el Dr. Josep M. Solé i Poblet, que el va presentar, va definir «com una gran persona, que és una bona persona, i només una bona persona pot ser un bon metge».

ment entretingut i emotiu, l’emoció precisament va ser el sentiment majoritari en el transcurs de l’acte, presidit pel president de la Diputació, Joan Aregio. També va participar en la presentació l’expresident d’aquest Ens, Josep Gomis, amic personal del Dr. SànchezCid, el qual va iniciar la seva activitat professional a la Vila de Montblanc. Tant Joan Aregio com el Josep Gomis, en els seus parlaments, van tenir paraules d’afecte i reconeixement envers el protagonista d’un esdeveniment, que es va convertir en un homenatge cap a la seva persona.

El llibre, prologat pel també apreciat ginecòleg, Dr. Jaume Fontanet, és real-

Pitu Tarrasa Cap de premsa del COMT

■

■ vida col·legial

La doctora Maria Teresa Prieto parla de ‘L’alimentació en l’edat avançada’

a doctora Maria Teresa Prieto Cid va impartir, el passat dia 8 de maig, a la sala d’actes del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, una conferència sobre L’alimentació en l’edat avançada. La Dra. Prieto posseeix un brillant currículum vitae. Va obtenir el grau de Llicenciatura en Medicina i Cirurgia amb la qualificació d'excel·lent el novembre de 1990. Cinc anys més tard, el juny de 1995, va obtenir el grau de Doctora en Medicina i Cirurgia amb la qualificació de cum laude per unanimitat, per la Universitat Rovira i Virgili, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus. La seva formació de postgrau és igualment notable: beca per a la formació de doctors i professors universitaris en determinades àrees de coneixement deficitàries en les universitats catalanes

Màster en Ciències de l'Alimentació i de la Nutrició (1990-1992). Entre 19901995, va elaborar la Tesi Doctoral titulada Valoració de l'estat nutricional preconcepcional, gestacional i postpart i la seva relació amb l'evolució de l'embaràs i la salut de la mare. Ha participat en nombrosos cursos sobre nutrició, dietètica, dietoteràpia, obesitat, i nutrició en la infantesa i l’adolescència. Des de 1995 posseeix una consulta privada de nutrició clínica i dietoterapia a Tarragona. Es pot destacar que des del curs 2006 és inspectora de menús escolars del Consell Comarcal del Baix Penedès. La conferència impartida va deixar molt clar com ha de ser l'alimentació en l'edat avançada. Va afirmar que s'ha d'esmorzar abundantment, menjar amb mesura i sopar molt poc. En iniciar la seva conferència va fer un elogi de l'edat avançada

▲ Dra. Maria Teresa Prieto.

en dir que les persones grans viuen una segona adolescència en lloc de dir que comencen a estar xarucs. ■

Sopar-homenatge al Dr. Fontanet El passat 18 de juny, en un conegut restaurant de Cambrils, va tenir lloc el soparhomenatge del Club Ginecològic de Tarragona-Reus al Dr. Jaume Fontanet i Torres, amb motiu de la seva jubilació, que va coincidir amb la cloenda del Curs Acadèmic de l'esmentat Club, que es va acabar amb unes paraules del Dr. Sànchez-Cid: «Si bé avui tanquem aquest curs, el 34 des de la fundació del Club Ginecològic, amb l'èxit habitual que ha caracteritzat la nostra tasca acadèmica, també és una nit de companyonia per celebrar la jubilació del Dr. Fontanet, el President d'enguany. Tots, d'una manera o altra, hem col·laborat amb ell. Per tant, el coneixem molt i poca cosa puc afegir. A més, de ser un dels cofundadors del Club, ens ha dirigit en varis cursos durant aquests anys; ens

ha ofert les primícies de les seves pel·lícules, entre elles, la guanyadora del trofeu Mans, el de més prestigi de Catalunya. Ha estat un dels puntals per mantenir el folclore de Tarragona: el conegut Magí de les Timbales del seguici de la ciutat, o l'Armat de la Congregació de la Sang. És l'autor d'un llibre que posa de manifest la seva sensibilitat en no oblidar-se dels personatges menors, o com ell els anomena, Tarragonins anònims, que han estat la vida d'un barri, abans, i, més tard, de la ciutat. Entre altres coses, s'ha desviscut per evitar l'enderrocament del polèmic Fortí de la Reina. Doncs bé, als amics i companys del nostre Club Ginecològic ens complau oferir-te aquesta placa en record d'un cicle, professional, de la teva vida. També per posar la fita d'una nova època tan fructífera com la passada, però sense l'estrès de

l'anterior i sempre a prop de la Conxita, encoratjadora dona, mare i companya que mai no ha deixat de donar-te suport». Des de la revista Galens, també desitgem al Dr. Fontanet, col·laborador habitual, una jubilosa jubilació. ■

▲ Dr. Jaume Fontanet i senyora.

juny 07

vida col·legial ■

I Congrés Nacional de Metges Jubilats de l’Organització Mèdica Col·legial

ls dies 17 i 18 d’abril es va celebrar a Còrdova el I Congrés Nacional de Metges Jubilats de l’Organització Mèdica Col·legial. En primer lloc volem felicitar el Comitè Organitzador i especialment el seu President, Dr. Francisco Paredes Pacheco, per la impecable organització, tant pel que fa als temes que es van tractar al Congrés, com per als actes lúdics. Va començar el Congrés amb la celebració de l’Assemblea Extraordinària de la Secció de Metges Jubilats, i a continuació va tenir lloc la Conferència inaugural, a càrrec del Dr. Pedro Montilla, Professor de la Facultat de Medicina de Còrdova Bases fisiològiques de la Sexualitat en la 3a Edat. Va ser una conferència molt ben preparada, i amb abundant iconografia. Van aprendre moltes coses de la sexualitat, i de l’amor. A continuació, ens vam traslladar al Circulo de la Amistad de Còrdova, on ens van oferir un abundant aperitiu mullat amb un fino fresquet, i tot seguit un suculent menjar. Amb l’estómac ben preparat, vam fer un passeig pel nucli històric de Còrdova, que incloïa una visita guiada a la Mesquita-Catedral i a l’Alcàsser dels Reis Cristians. A les 20:30 va tenir lloc la recepció oficial a les Cavallerisses Reials, oferta per l’Ajuntament de Còrdova.

El segon dia van començar amb la primera taula rodona Les pensions: Greuge del Copagament, i a continuació es va iniciar la segona taula rodona L’atenció sociofamiliar del Jubilat. Els ponents d’ambdues taules es van aplicar en l’exposició dels temes elegits, contribuint a l’èxit del Congrés. Resumint, el Primer Congrés Nacional de Metges Jubilats va ser un gran èxit, no sols pel contingut dels temes tractats, sinó també pel nombre d’assistents, perquè hi havia més de cent congressistes inscrits que, amb els respectius acompanyants, érem mes de dues-centes per-

sones. No cal ni dir que ho vam passar molt bé, entre companys, preocupats pels mateixos temes, parlant de les mateixes coses (els néts) i, a vegades, d’amics comuns en les distintes ciutats de cadascun de nosaltres. Tal era la satisfacció, que va ser rebut amb un calorós i prolongat aplaudiment l’anunci, que va fer el Dr. Francisco Paredes Pacheco, que el pròxim Congrés Nacional de Metges Jubilats se celebrarà l’any que ve a la ciutat de Saragossa. Així que, si voleu passar uns dies relaxats, entre companys i amics, fer noves amistats, i gaudir d’una bonica i acollidora ciutat, us animem a veure’ns l’any que ve a Saragossa. ■

Missa per als que ens han deixat El passat 17 de maig, a les vuit del vespre, a l’Església de la Puríssima Sang, va tenir lloc una missa per als companys que ens van deixar en el transcurs de l’últim any.

Andreu Cochs Cristià

Manuel Salagaray Lafargue

Andreu Pujol Fort

Jesús Villanueva Pelayo

Xavier Gràcia Torné

Àngel Andreu Carcolé

Juan Benigno Ubieto Otal

Faustino Callau Sanz

Anna Gibert Llauradó

Genero Romero Llop

Que en pau reposin.

galens

vida col·legial ■

Dr. José Mª Sánchez Ripollés, In Memoriam l pasado 4 de junio, fallecía el Dr. José Mª Sánchez Ripollés, tras una larga y grave enfermedad. Su muerte nos trae a la memoria su notable figura en la medicina, en Tarragona. En este artículo, repasamos los más destacados pasajes de su trayectoria profesional.

Nació el 4 de febrero de 1945, en Ejea de los Caballeros, capital de la comarca zaragozana de las Cinco Villas, lugar muy próximo a la localidad natal de Santiago Ramón y Cajal. Cursó primera enseñanza en esta ciudad; y bachillerato en Zaragoza. Estudió Medicina en la Facultad de Medicina de la Universidad de Zaragoza, con excelentes resultados académicos y obtuvo el grado de licenciado con la calificación de sobresaliente el año 1970. Fue alumno interno pensionado de la Cátedra de Patología y Clínica Médicas del profesor Fernando Civeira en el Hospital Clínico Universitario de Zaragoza. Durante el bienio 1971-72, trabajó como médico en un hospital en Argelia bajo los auspicios de Medicus Mundi, donde conoció a su esposa JeanneMarie Feutrie, médico de nacionalidad francesa, y coincidió asimismo con los doctores Josep I. Barber, y Elisabet Martínez de la Torre. En 1972, se casó con Jeanne-Marie, de cuyo matrimonio nacieron cuatro hijos: Josep M., Manuela, Fabiana y Daniel. A finales de 1973 comienza su andadura profesional en Tarragona, y ejerció primeramente de médico APD en Rodonyà. En 1974 inicia su residencia en el Servicio de Medicina Interna del Hospital Joan XXIII de Tarragona, que dirigía el Dr. José Piqueras, simultaneando con su actividad en Rodonyà, con la colaboración de su esposa. En 1977

galens

consigue por oposición una Adjuntía en el Servicio de Medicina Interna del Hospital Joan XXIII, y solicitó la excedencia de su plaza de médico APD de Rodonyà, en la que permaneció hasta su fallecimiento. Era un internista total, dotado de un excelente ojo clínico, y ninguna de las actividades del Servicio le eran ajenas: nefrología, reumatología, neumología, cardiología, endocrinología, etc. Era conocedor de varios idiomas, hablaba perfectamente francés y alemán. Su poliglotismo y su deseo insaciable de conocer y comprender, le permitieron bucear asiduamente, en la biblioteca de su querido hospital, sobre los últimos avances de la medicina. El dominio de la lengua catalana era admirable, y tuvo en Pere Altés, cronista de la vila de Valls, a la persona que le introdujo en la lengua y cultura catalanas. Nuestro recordado “José María” fue un hombre que vivó con autentica pasión y vocación su vida universitaria. Cabe recordar que la vocación es la “Voz que enseña lo que uno debe hacer para ser auténticamente él mismo”. El gran filósofo Zubiri, afirma: «El hombre va creando un sistema de intereses, hasta el sumo interés de quien en el fondo de su vida, no ha querido sino una sola cosa: la que será su vocación». Su labor docente se inicia en la Facultad de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili, en Reus, siendo uno de sus pioneros. Fue Profesor asociado de Patología General y, posteriormente, de Historia de la Medicina, sucediendo al recordado Dr. Josep Adserà. Se doctoró en Reus, con una tesis dirigida por el profesor Jacint Corbella, titulada Dades i esdeveniments mèdics del sègle XVIII a la comarca de l’Alt Camp, publicada por el Institut d’Estudis Vallencs en 1989.

■ vida col·legial Autor de numerosas publicaciones relacionadas con su especialidad. Entre sus libros publicados ocupan un papel relevante: Anotacions Mèdiques (Història de la Medicina, 1995); Els primers malalts de l’Institut Pere Mata (1996), Pinzeladas de Historia de la Medicina (2006). Fue el autor del libro del Centenario del Col·legi de Metges de Tarragona, con la colaboración del Dr. Albiol, contando con el impulso del Dr. Josep Maria Bertran, presidente del Col·legi de Metges, i prologado por el Conseller de Sanitat i Seguretat Social, Dr. Eduard Rius, en el que tuvo la generosidad de citarme en dos ocasiones. Miembro de diversas Sociedades Científicas, entre las que destacaría la Societat d’Història de la Medicina Catalana, de la que fue presidente durante el período 2002-2004, y presidente del Congreso Organizador de esta Sociedad, celebrado en La Canonja. Por sus relevantes méritos, fue distinguido con el nombramiento de Académico Correspondiente de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya en 1992. Ahora paso a comentar algunos apuntes personales del Dr. Sánchez Ripollés. Conocí a José María en nuestra época de milicias universitarias en el CIR de Zaragoza. Su aspecto físico, su mirada y su sonrisa, su amabilidad, me impresionaron. Amigo de sus amigos, siempre me tendió su mano, y me honró con su amistad. Me resulta sencillo hablar del Dr. Sánchez Ripollés, sólo tengo que dejar que las palabras broten de mi corazón. Era una persona de trato afable, afectivo con sus pacientes, amigos y compañeros; pero muy exigente a la hora de juzgar los trabajos y tesis de su departamento, y muy riguroso con la redacción literaria. Estuvo en el mundo con optimismo vital, entereza ante la adversidad en su dura lucha contra la enfermedad, sentido de la amistad, sencillez de trato y siempre dispuesto a ayudar. Entre sus aficiones destacaban la lectura y la historia, siendo devoto de Santiago Ramón y Cajal y Josep Pla. Pero lo que resulta menos conocido era su amor pilarista y su voz cantada, capaz de cantar jotas aragone-

sas. Fue un hombre de fe, colaborador de la Hospitalidad de Lourdes, en la que participaba cada año sacrificando vacaciones y tiempo familiar. En marzo de 2006 realizó su última presentación en público, del Dr. Solé Poblet, en las conferencias familiares de Valls. Sus virtudes humanas y cristianas fueron glosadas en el funeral concelebrado en la iglesia de Sant Joan Baptista de Valls en la emotiva homilía de Mn. Fort. Nuestro recordado José María fue un hombre que vivió y amó apasionadamente a su Universidad y a su Hospital Joan XXIII. Pero este hombre tenía a su lado una gran mujer, Jeanne-Marie. Una mujer dotada de unas cualidades extraordinarias, afable, cariñosa, excelente compañera y buena madre. En el atardecer de la vida de nuestro amigo, pudimos valorar muchísimo más todas estas virtudes que la adornan, sacando

fuerzas en situaciones muy difíciles, en las que tuvo siempre el apoyo y comprensión de todos su hijos. Sin duda, su familia fue su mejor premio. Con la muerte del Dr. Sánchez Ripollés, se nos ha ido un extraordinario compañero y un eminente médico humanista de este Colegio, pero sobre todo un hombre querido. En estos momentos tristes para la familia me gustaría transmitir un mensaje de esperanza. Decía Cicerón: «La vida de los muertos está en la memoria de los vivos». Desde esta tribuna colegial nos comprometemos a mantener vivo el recuerdo y el legado del Dr. José Mª Sánchez Ripollés. Descansa en paz, querido José María. Dr. Luis M. Tobajas Asensio

■

juliol 07

■ vida col·legial

Nova reglamentació dels MIR

avant de la nova reglamentació dels MIR, aprovada pel Govern a l’octubre de 2006 amb un Reial Decret sobre la regulació dels MIR, que entra en vigor el gener de 2008. El vocal dels nous metges del COMT, el Dr. Sergi Rodríguez, opina el següent: El Govern aprova a l’octubre de 2006 un Reial Decret sobre la regulació dels MIR que entra en vigor el gener de 2008. Finalment el MIR podrà gaudir d’una regulació uniforme de les seves

condicions laborals, fet que, encara que pugui semblar obvi, no gaudíem com qualsevol altre treballador. Amb la Revolució Industrial les jornades de 16 hores es van substituir, amb l’actual exercici professional, per jornades de 30 hores, o més, consecutives en molts casos. Afortunadament el sou base s’incrementarà un 18% de mitjana a partir de 2008, quelcom que altres comunitats ja havien subscrit, per equiparar el nostre sou base a la resta de personal estatutari, una cosa desitjada tant pels residents com pels sindicats. També s’unifiquen a l’alça els complements d’aquesta base (8-

38%) i també les pagues extres. Aquest augment de sou base, acordat per totes les comunitats autònomes, permet una equiparació de sous entre comunitats, una cosa que generava gran desconfiança. Potser, el més destacable, a part de l’econòmic, és poder regular la jornada laboral dels MIR, limitant la jornada ordinària setmanal a 37,5 hores, no podent excedir les 48h setmanals incloent l’ordinària i la complementària. Tot això amb el còmput semestral i amb un màxim de 7 guàrdies al mes. La plena entrada en vigor del Decret (1 de juliol de 2008) limitarà les guàrdies a una mitjana de 3 mensuals, quelcom que considero conflictiu perquè no és fàcil pagar un lloguer i altres despeses i poder sobreviure; sens dubte estabilitzarà el contracte d’exclusivitat professional dels MIR. També es delimiten les excepcions que poden condicionar l’ampliació de la jornada laboral (formatives o organitzatives) per facilitar que els MIR puguin exigir els seu estricte compliment. Aquesta regulació impedeix que un MIR treballi més de 24 hores, obligant-lo a descansar 12 hores seguides, el que a molts els resulta impossible en el moment actual. La millora en l’àmbit social, amb flexibilització d’horaris per als MIR gestants i per a l’atenció de familiars, menors o discapacitats, així com la defensa de les dones víctimes de la violència de gènere, crec que és sens dubte un dels punts més encertats. Com a resum, podem preveure que el nou Reial Decret, encara que millorable en molts dels seus angles morts, és sens dubte un bon punt de partida per a la regulació laboral dels metges MIR, encara que sens dubte haurà de ser el temps i el treball constant de tots els MIR el que permeti perfilar un decret definitiu adaptat a les situacions actuals.

▲ La jornada ordinària setmanal dels MIR es limita a 37,5 hores.

Dr. Sergi Rodríguez

■

juny 07

vida col·legial ■

▲ Els col·legiats amb més de 50 anys al COMT, acompanyats del secretari del Col·legi, Dr. Baldomero Tormo.

Celebració de la III Diada Col·legial E

l divendres 15 de juny, a l’Hotel Imperial Tarraco, és va celebrar la III Diada Col·legial del COMT.

En el transcurs de l’acte, presidit pel president de la Diputació, Joan Aregio, i pel president del COMT, Dr. Josep M. Solé i Poblet, i presentat per Pitu Tarrasa, cap de premsa del COMT, es va donar la ben-

vinguda als nous llicenciats, i es va lliurar l’insígnia d’or del Col·legi als metges que porten 50 o més anys com a col·legiats. El secretari del Col·legi, Dr. Baldomero Tormo, els va expressar la més sincera felicitació en nom del col·legi.

També cal destacar el reconeixement que es va fer al Servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia de l’Hospital

Universitari Joan XXIII de Tarragona, guardó que van recollir el Dr. Josep Giné i el Dr. Ignasi Samperas.

Després del sopar, es va sortejar un creuer pel Mediterrani, per a dues persones, gentilesa de viatges Berga, després es va celebrar un animat ball, amb l’orquestra cubana Angá el indio y su Son de la Loma. ■

50 anys de col·legiació • Abelló Virgili, Arcadi

• Llorca Mestre, Enric

• Riu Garreta, Isidre

• Alegret Ribas, Josep M.

• Marsal Bifet, Antoni

• Salvadó Llauradó, Eduard

• Bernat Vidal, Pere

• Montserrat Cavaller, Josep

• Utges Vallespí, Pere

• Delsors Pujol, Josep Lluís

• Ripoll Vicente, Josep

• Guinovart Solé, Josep

galens

■ vida col·legial

▲ Actuació d’Angá, ‘el indio’.

▲ Eduard Berga i el doctor Renau.

▲ Joan Aregio, Pitu Tarrassa i el Dr. Josep Maria Solé.

▲ Dr. Josep Maria Solé, Dr. Josep Giné, Dr. Ignasi Samperas i Joan Aregio.

▲ Un moment de la celebració final.

▲ Vista general, amb els assistents atenent els parlaments.

▲ Els ballarins de la Diada.

▲ Detall de la taula presidencial.

■ actualitat

Es poden prevenir les agressions als facultatius? Punt de vista del conflicte del sindicat Metges de Catalunya

es agressions als professionals de la salut són, malauradament, una qüestió d’actualitat de la qual disposem encara de poques dades recopilades i cap estudi. Si ni tan sols coneixem la magnitud real del problema, per manca d’un registre centralitzat, més difícil resultarà saber les seves causes. Sense conèixer l’etiologia, la profilaxi només pot substanciar-se en les mesures de prevenció general de la violència, com la protecció de les persones que estan en risc.

en casos de defunció); no així en la violència contra el personal sanitari on l’agressor sol ser un familiar. Quan és el propi interessat, ho és en qualitat d’usuari, no en el rol de malalt, sinó com a demandant d’un recurs assistencial al qual creu tenir dret i que el metge li denega. Una recepta, una baixa, un volant pel taxi, el contingut d’un certificat, o la prescripció d’una determinada prova exploratòria són orígens habituals del conflicte. La manca d’autoritat del metge és un factor causal d’ordre social de màxima importància en les agressions.

misteriós, i posseïdora exclusiva d’uns coneixements enigmàtics. Ara el facultatiu és, simplement, l’entès en matèria de salut que aconsella al malalt d’acord amb els seus coneixements, molt de tu a tu. Malgrat tot, no ha estat aquest canvi d’actitud del metge l’única causa. El propi concepte d’autoritat està en crisi. La societat cada vegada és més hedonista i individualista, evita sempre que pot l’esforç i la disciplina. És també intolerant a la més mínima contrarietat, no està per ser manada i rebutja qualsevol figura de les que abans es consideraven autoritats. No té autoritat el

A manca d’estudis descriptius, s’està imposant la tendència d’equiparar les causes de les agressions amb les de les demandes contra els metges, ambdós fenòmens en constant creixement. D’acord amb aquesta teoria, davant d’un mateix problema l’usuari respondria amb una agressió o amb un plet en funció dels seus recursos, de l’excitació del moment i de la seva personalitat prèvia (agressiu o querulant). No hi ha dubte que han d’existir causes socials comunes, i que els problemes de la praxi mèdica i del propi model sanitari hi deuen influir tant en l’una com en l’altra, però que acabi sent una agressió o una querella no pot dependre, només, de l’usuari. Tant en les demandes com en les agressions hi sol haver un rerefons econòmic. En el primer cas de gran quantia i a llarg termini, mentre que en el segon la disputa neix d’una prestació de poc import, però requerida de forma immediata. En les demandes d’indemnització sol ser el propi malalt el demandant (els familiars ho són només

Nosaltres mateixos hem canviat, deliberadament i per convicció, l’actitud paternalista secular del metge. Ara ja no manem què ha de fer el malalt, ara assessorem, i el malalt acaba decidint què vol fer, d’acord amb la informació obtinguda (del metge o d’altres fonts, sempre menys fiables). Al metge actual ja no li queda cap engruna d’autoritat xamànica dotada d’un poder sanador

pare amb els fills, ni el mestre a l’escola. La policia té molts problemes per imposar la seva autoritat i ningú creu que es pogués mantenir un exèrcit disciplinat i eficaç amb gent del país. En aquest context s’inscriu, doncs, la manca d’autoritat del metge. Hi ha causes inherents al propi model sanitari, fonamentat en el principi de tot

juny 07

actualitat ■ de franc per a tothom, a tot arreu i en qualsevol moment. Els responsables polítics d’aquest model no s’han preocupat de prestigiar els serveis que ofereix, ni de sensibilitzar l’usuari del cost que té el seu ús. En la societat de consum, el que res costa, res no val, amb el potencial desqualificador i a l’hora despilfarrador que porta implícit el sil·logisme. Les exigències al sistema de l’usuari immers en aquesta societat consumista van molt més enllà que els requeriments estrictament de salut. Usuaris cada vegada més exigents, una demanda que no para de créixer i que consumeix recursos insaciablement sense una traducció clara en termes de salut, i uns polítics incapaços d’abordar la situació sense fer electoralisme, són una combinació explosiva. La detonació es produeix, evidentment, a la consulta del metge. El mal ús dels serveis i dels fons públics que els sustenten, per part de l’usuari, són un fet quotidià i, quan el metge vol corregir-lo, en allò que està al seu abast, sorgeix el conflicte. Sorprèn veure amb quin zel es persegueixen les infraccions d’hisenda, per petites que siguin, en contrast amb la impunitat que gaudeix el malversador de recursos sanitaris. El metge està, doncs, totalment sol en la correcció d’aquest mal ús dels serveis. No només això, quan l’administració retalla prestacions, posa el professional assistencial a denegar-les i la percepció de l’usuari

galens

es que és el metge qui no les vol donar. Sortosament s’han començat a donar els primers passos per intentar resoldre el creixent problema de les agressions als facultatius. Així la Sindicatura de Greuges proposa fer un seguiment exhaustiu dels casos i la Fiscalia proposa aplicar l’article 550 del Codi Penal, que entén l’agressió contra el metge com un delicte d’atemptat a l’autoritat o a un funcionari públic, amb l’esperança d’un suposat efecte dissuasiu que està per demostrar. La necessitat de respostes immediates al problema i la seva àmplia repercussió mediàtica, han promogut actuacions improvisades, de bona fe, però mal encaminades. Així, instruir en arts marcials al professional de la salut amb un parell de sessions és una mesura de prevenció secundària (pretén evitar els danys de l’agressió, però no l’agressió en sí mateixa), que pot ser més contraproduent que beneficiosa. També pot crear falses expectatives de possibilitats de resolució que poden provocar, fins i tot, danys majors. Les mesures preventives més eficients vindran, indubtablement, de l’estudi dels casos que ens desvetlli les situacions de risc que cal evitar. En la recopilació de dades, així com en la formació del metge en l’evitació de les situacions de risc quan s’hagin definit, resultarà fonamental l’actuació dels col·legis professionals. Els col·legis tenen, també, la responsabilitat, com-

partida amb l’empresa empleadora del metge, de gestionar les reclamacions de les víctimes d’agressió. Finalment, correspon al Col·legi, conjuntament amb el Sindicat de Metges, sensibilitzar la societat del problema i instar els polítics perquè duguin a terme els canvis imprescindibles del sistema sanitari per tal de minimitzar els casos. Al Sindicat de Metges ens correspondrà estar damunt de les empreses perquè adoptin les mesures preventives pertinents, i denunciar les situacions genèriques de risc corregibles, en el benentès que les principals actuacions de salut laboral que afectaran el metge en els propers anys, es referiran a actuacions preventives en aquest àmbit. En aquest sentit, no sedueix pensar que, en els centres assistencials, s’hagi de disposar de vigilància policial o assimilada, que resulti intimidatòria pels agressors. Però sembla totalment imprudent no posar-ne en centres de conflictivitat reconeguda o amb metges amenaçats, com temerari és deixar sols, en centres rurals d’atenció continuada, a metge i infermer durant tota la guàrdia, havent d’atendre a tothom que ho sol·liciti, de la mateixa manera que és imprudent adreçar a fer domicilis a metgesses o infermeres soles en determinades barriades. Francesc R. Duch i Campodarbe Vicepresident de Metges de Catalunya ■

actualitat ■

El Col·legi de Metges i les agressions

ls maltractaments i les agressions als professionals han estat i segueixen sent una preocupació constant i permanent pel COMT a l’igual que ho han estat i ho seguiran sent pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya que a hores d’ara ens honorem en presidir. Són molts els factors que, de ben segur, intervenen en la gènesi d’aquest problema. I va ser precisament aquesta anàlisi el que va propiciar que el Consell edités, fa ja més de dos anys, el quadern de bona praxi dedicat a «conèixer, prevenir i conduir aquestes situacions»i que va ser posat a l’abast de tots els metges del nostre país. Tanmateix, fruit del debat generat en la redacció de l’esmentat quadern es va decidir també en el sí del Consell d’oferir a tota la col·legiació de Catalunya una pòlissa col·legial d’assegurança de defensa jurídica contra les agressions, evidentment de forma voluntària i amb un cost simbòlic. Vam treballar i reclamar als quatre col·legis catalans que els diferents centres assistencials, amb independència de la seva titularitat, creessin comitès específics en els quals participéssim tots els professionals sanitaris, a fi de, si fos possible, preveure les agressions i alhora tenir capacitat per donar una resposta contundent en el cas que es produïssin. El Col·legi de Tarragona va anar més enllà i, en una iniciativa seguida posteriorment per molts altres col·legis de l’Estat, va sol·licitar a l’Administració l’autorització pertinent per tal de instal·lar, en els centres de salut, cartells on informaven i advertien de les mesures que es podrien prendre, en cas que les agressions es produïssin. També vam posar a disposició de tots els nostres col·legiats els assessors jurídics de la institució.

galens

Vam finalitzar l’any 2006 amb una iniciativa de l’aleshores Fiscal en Cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José M. Mena, consistent en actuar la Fiscalia d’ofici i amb la màxima contundència que la llei permet, en contra de les agressions que pateixen els professionals de la salut i de l’ensenyament. Aquesta iniciativa, que des del Col·legi vam aplaudir, perquè enteníem i entenem que és aquesta una actitud que no tan sols reconeixia l’existència del problema, negat per alguns, sinó que també en reconeixia la magnitud. De ben segur que l’origen d’aquest problema és multifactorial, el que ens obligarà a tots plegats i a la societat també, a fer una anàlisi profunda de la situació. En tot cas val a dir que l’actitud del ja exfiscal en cap del TSJC va ser valenta, oportuna, adequada, proporcional i, a més, alleugeridora pels propis professionals que es van sentir recolzats. Va ser tan important aquesta iniciativa que, tot seguit, va ser seguida per altres fiscals en cap d’altres comunitats autònomes. Sabem que el nostre sistema de salut no és perfecte tot i ser molt bo. És un sistema reconegut per la pròpia societat catalana, que també atorga un bon reconeixement, en les enquestes, els metges del nostre país.

tots plegats, comportaments del tot inadmissibles, incívics i evidentment intolerables en el sí d’una societat madura i democràtica com la nostra. Però hem de manifestar que no podem entendre, comprendre, ni acceptar que hi hagi metges col·legiats que es dediquin, sense que sapiguem ben bé per quina raó, ni quins interessos els poden empényer, a posar pals a la roda de les institucions pròpies de la professió. Les institucions no intenten altra cosa que complir amb el seu deure, que és el de defensar els interessos dels professionals de la salut; que, per més ironia, són coincidents amb els de la nostra societat.

Els professionals són precisament, els que amb el seu esforç personal i la seva dedicació, molt mes enllà del deure estrictament contractual, supleixen les mancances del sistema. Hom creu que tot això els fa mereixedors d’un respecte i d’un reconeixement que, sincerament i malauradament a hores d’ara no reben.

Diu la dita popular que la unitat fa la força, i hom creu que en situacions com aquesta és essencial la veu unívoca que s’ha de fer sentir defensant els professionals de la salut, tots els professionals de la salut i també els professionals de l’ensenyament de forma clara i contundent.

Sabem i percebem que la immensa majoria de la nostra societat comparteix aquests criteris i, en conseqüència, demanem a aquesta societat la seva complicitat per tal de poder eradicar,

Dr. Josep Maria Solé i Poblet President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ■

■ congressos

Tarragona, capital mundial de la Medicina Tradicional Xinesa

ls dies 22, 23 i 24 de juny, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, va tenir lloc la celebració del VIII Congrés Internacional de la Fundació Europea de Medicina Tradicional Xinesa, organitzat entre d'altres institucions, per la Fundació Europea de MTC de la qual forma part el COMT. Al Congrés hi van assistir 300 congressistes. En aquest simposium hi van acudir les persones més importants del sector, no sols de Xina i Europa, sinó també dels Estats Units i Llatinoamèrica. Hi van estar presents, a més del Dr. Josep Maria Solé, com a amfitrió, el vicepresident de la Universitat de MTC de Beijing Dr. QIAO Wangzhong; el president de la Universitat de MTC de Yunnan Dr. LI Qingsheng; els directors dels Departaments de Cooperació Internacional i de Ciència i Tecnologia del State Administration of TCM de Xina; el Dr. DONG Zhilin d'Holanda com a president de la Federació Europea de Societats de MTC; el Dr. Carlo Maria Giovanardi president de la Federació Italiana de Societats de Metges Acupuntors; el Dr. Pedro Choy president d'APA-DA a Portugal; la Dra. Celia Bell, Head of Department of Natural and Applied Sciences de la Universitat de Middlesex a Londres; el Dr. Fritz G. Wallner de la Universitat de Viena; el Dr. Wolfgang Kohler de la Universitat de Munic; el Dr. ZHU Guoguang de Finland Oulu University; el Dr. Andreas Bayer Rector de la Li Shi Zhen Priva't University d'Àustria; el Dr. Federico Marmori president de Jadecampus (París); la Dra. Bernadette Ward Managing Director of the Acupuncture Foundation d'Irlanda, junt amb moltes altres personalitats procedents d'altres països d'Europa, dels Estats Units i de

▲ Al Congrés hi van assistir unes 300 persones.

▲ Ramon Maria Calduch, Dr. Josep Maria Solé, i Dr. Josep Maria Bertran.

Llatinoamèrica. Va assistir també a l'esdeveniment el Dr. Rafael Manzanera, director general de Recursos Sanitaris

de la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, principal artífex del Decret de Teràpies Naturals

juny 07

congressos ■ aprovat pel Govern de Catalunya, que tanta polèmica ha suscitat. Si bé el Congrés va tenir un caràcter marcadament cientificotècnic, durant la celebració en sessió paral·lela va tenir lloc la PRIMERA REUNIÓ ANUAL XINESA-EUROPEA d'universitats i escoles superiors amb programa d'ensenyament de Medicina Tradicional Xinesa, en la qual hi van estar presents la majoria d'universitats europees amb aquests estudis, i més de deu universitats procedents de Xina. En aquesta reunió, a més d'analitzar la situació actual de l'ensenyament de la MTC a Europa, es va arribar a acords de cooperació internacional i es va crear un fòrum permanent sobre aquest tema. Una altra reunió paral·lela al Congrés va ser l'Assemblea General Anual de PEFOTS (Pan-European Federation of TCM Societies), en la qual es va presentar l'informe de gestió d'activitats de la Federació així com els projectes en marxa i els de futur.

PATRONAT EUROPEU

DEL

MTC

També durant el Congrés es va celebrar una REUNIÓ DEL PATRONAT DE FUNDACIÓ EUROPEA DE MTC, amb seu a Tarragona, que va ser intensa i de gran valor estratègic, atès que van assistir la majoria dels seus membres, nacionals i internacionals, i les paraules del President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona en el sentit d'afirmar que ens trobem davant un punt interessant d'inflexió en el camí de la Fundació. També l'empenta que el President de la Fundació Alfons Montserrat està donant als projectes de cooperació internacional en matèria d'investigació, intercanvi de professorat i publicacions científiques, tots ells projectes que ja estan damunt de la taula per al seu debat i aprovació, va esser una reunió amb gran contingut. En el transcurs del congrés, també va tenir lloc un reconeixement, per part del Patronat, al que fou un dels principals artífexs perquè es pogués crear la

galens

▲ Obertura del Congrés.

▲ Pràctica de Tai Chi abans de començar les sessions.

Fundació, l’expresident del COMT, Dr. Josep M. Bertran. Una altra qüestió en la qual va donar especial rellevància en aquest Congrés és el fet de celebrar-se una setmana abans que la SINO-EUROPEAN CONFERENCE ON TRADITIONAL CHINESE MEDICINE que se celebrarà a Roma, organitzada pel Govern Xinès i la Comissió Europea. Efectivament molts

dels líders que van participar al Congrés de Tarragona es reuniran després a la Conferència de Roma, convertint-se Tarragona en un punt de trobada en què es van consensuar alguns dels temes que es discutiran la setmana següent a la capital italiana. La Fundació Europea de MTC també tindrà un representant a Roma, invitat com a expert pel Research DirectorateGeneral de la Comissió Europea. ■

congressos ■

Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària a Salou ota el lema Apostem per la clínica, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), a la qual pertanyen prop de 3.800 metges de família catalans, va celebrar a Salou, del 23 al 25 de maig, el seu XXI Congrés.

El president del comitè organitzador del Congrés, el Dr. Joan Josep Cabré, va dir que van escollir aquest lema “perquè no s’ha d’oblidar que la faceta essencial de la feina mèdica és la clínica, és a dir, atendre (prevenir, diagnosticar, tractar…) les necessitats de salut de la persona”. Per això, aquesta edició del Congrés va voler ser una crida “a retrobar l’orgull de fer de metge, una professió amb una important component vocacional, en una època on potser prevalen més altres qüestions, com les econòmiques, organitzatives o les relacionades amb els recursos”. Enguany els organitzadors van dissenyar un congrés amb un alt nivell científic, on a través de taules rodones, tallers, discussió de casos clínics i presentació d’estudis, es va posar a l’abast dels participants un ampli espectre de novetats en el coneixement i la pràctica mèdica.

Acte inaugural del congrés El Congrés va comptar amb la presència de la presidenta de la CAMFiC, Dolors Forés; el delegat territorial de Salut a Tarragona, Felip Infiesta; el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, Josep A. Bombí, i un representant del consistori de Salou. Taller precongressual sobre la utilització de les taules del REGICOR, que serveixen per mesurar el risc de patir malalties cardiovasculars. Els ponents van ser els doctors Pascual Solanas i Rafael Ramos.

Taules i tallers Taula inaugural La figura del metge clínic Va anar a càrrec del Dr. Ciril Rozman, una de les personalitats més reconegudes a Espanya i als països de parla hispana en el camp de la Medicina Interna, i professor emèrit de la Universitat de Barcelona. Taula Risc Cardiovascular. Ens el creiem? Va tractar una qüestió constantment en revisió: quins ítems s’han de valorar per predir el risc de patir una malaltia cardiovascular, i quins mètodes utilitzar per fer-ho.

Presentació de l’estudi TORCH Es van presentar les darreres novetats en el tractament de l’MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica), sisena causa de mort a nivell mundial.

L’Assemblea Anual Presentació de la nova secció: Secció de Metges Joves. L’objectiu dels seus impulsors és vetllar pels interessos dels joves metges de família, una vegada finalitzat el seu període de formació com a residents, i fins als 5 anys després d’acabada la residència. El coordinador de la secció serà Ricard Riel, que just ha acabat la residència.

Cloenda del Congrés El XXI Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària va tancar portes la nit de divendres amb una ponència de cloenda sobre la funció clínica del metge de família, a càrrec del Dr. Albert Planes, expresident de la CAMFiC, en l’acte de tancament en el qual van intervenir, entre d’altres convidats, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc X. Grau. ■

▲ El Congrés es va celebrar a Salou, del 23 al 25 de maig.

galens

■ bioètica

L'abordatge dels errors és una obligació ètica? L

a demanda d'una alta qualitat en l'atenció sanitària és una preocupació compartida pels professionals, institucions i ciutadans en general. En aquest context, una de les inquietuds majors és la d'evitar o disminuir els errors mèdics i minimitzar, en la mesura que sigui possible, les seves conseqüències. Per això, totes les accions que reforcin la seguretat de la prestació i garanteixin la protecció als usuaris han de ser considerades com a principals.

que s'apropen a la detecció de l’error mèdic i, en general, assistencial amb l’afany d'evitar-lo en la mesura del que sigui possible i, en tot cas, de reconèixer-lo i treure'l de la foscor per la qual transita en el moment actual.

Les condicions bàsiques per aquesta empresa són, en primer lloc, la honestedat, però tot seguit la confiança que no hi haurà un entorn acusatori i punitiu, tant en els òrgans directius com en les autoritats sanitàries. Tots haurem d'acceptar que l'estudi de l’error

pot ser o millor dit ha de ser una font d’oportunitats per a millorar en el camí de l’excel·lència professional. Explorem doncs el camp del desencert, de l'equivocació, del que no estava previst i succeeix, amb ànim, no alegre ni festiu, sí valent i esperançat, considerant que reconèixer, esmenar, mitigar i preparar estratègies de prevenció de lrror son també obligacions ètiques. Eduard Prats Alonso Màster en Bioètica ■

Malgrat tot, l'error mèdic continua ocult la major part de les vegades. Hem estat educats sobre la base que els coneixements són segurs, que les teories són dignes de confiança, que la memòria és fiable i que la nostra raó lògica, basada en la deducció i la inducció, és determinant. Així les coses, la ceguesa enfront l'error està sòlidament arrelada a la ment humana, i els professionals sanitaris no som aliens a aquesta malaurança. Però hi ha dades molt significatives que suggereixen que l'abordatge científic en l'àmbit de l'error és un mitjà poderós per afavorir una millor salut de tota la població. Veurem, en els propers temps, moltes iniciatives institucionals, acadèmiques i científiques orientades a garantir als nostres pacients que, a banda de tractar-los dels danys propis de la malaltia que els afecta, amb molta cura i emprant uns mitjans eficients tot procurant que quedin a l'abric de majors mals. En els nostres centres comencen a aparèixer Comissions de Seguretat clínica

juny 07

■ l’entrevista

Bernat Goula, nomenat nou director del SEF-COMT

mb el nomenament de l'advocat, Bernat Goula, de l'assessoria jurídica del COMT, el SEF, Serveis Economicofinancers, enceten una nova etapa, és per això que hem volgut conèixer les impressions del nou director.

Quins són els objectius d’aquesta etapa? En els darrers anys el SEF-COMT ha aconseguit situar-se com a referent d'un nombre molt important de metges de la província de Tarragona que, al llarg dels anys, han confiat en els seus productes i, el que és més important, en les persones que en formem part. La consolidació d'aquesta confiança requereix un esforç constant per aconseguir unes altes quotes de qualitat en l'atenció i el servei que es presta al metge: aquest és l'objectiu més important d'una empresa com la nostra que té uns lligams tan estrets amb un col·legi professional i en aquesta línia ens hem de mantenir en els propers anys. Per aconseguir-ho calen dues coses. La primera és comptar amb productes que s'adeqüin a les necessitats dels nostres col·legiats, i la segona comptar amb la confiança dels nostres col·legiats. El SEFCOMT compta amb molt bons productes, fruit d'acords amb entitats de reconegut prestigi i solvència que han cercat en el SEF-COMT el plus de confiança que el metge necessita en contractar un servei

▲ Bernat Goula.

si cal destacar alguna particularitat cal dir que el SEF-COMT està especialitzada en la intermediació de productes asseguradors i financers, i en aquestes dues branques de negoci aporta solucions personalitzades.

substancials en la col·legiació amb una tendència cada cop més accentuada cap a la seva feminització i a la incorporació de metges estrangers, circumstàncies que ens exigiran adaptar-nos a les seves necessitats.

Els convenis amb entitats financeres permeten al col·legiat tant assolir condicions avantatjoses en la contractació de préstecs personals i hipotecaris, com la planificació dels estalvis, assolida ja la jubilació.

Quina estructura forma l’equip del SEFCOMT?

En el camp assegurador comercialitzem productes genèrics com automòbil o llar però també d'altres productes més específics i propis de l'activitat mèdica, com són les assegurances de responsabilitat civil de centres i/o consultoris mèdics, o d'aparells mèdics.

Amb quins productes treballa el SEFCOMT?

Les comarques de la província de Tarragona tenen unes grans expectatives propiciades pel seu creixement demogràfic. També tenim en projecte fer extensius els serveis del SEF-COMT a altres col·legis professionals amb els quals compartim àmbit territorial.

El ventall de productes és molt ampli però

A més llarg termini cal parlar de canvis

Aquesta confiança en el servei, que des del SEF-COMT podem prestar, és el que ens diferencia respecte als d’altres entitats.

A les tres seus del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (Tortosa, Reus i Tarragona) comptem amb personal plenament capacitat i format per a la provisió dels serveis que ens demandin els col·legiats. En les valoracions que fan els col·legiats dels serveis del SEF-COMT es valora molt positivament la proximitat i accessibilitat, i en aquesta línia hem de continuar. Voleu afegir alguna cosa? Agrair la confiança que ens dipositen dia a dia molts col·legiats, i convidar a aquells que encara no ens coneixen a què facin ús del seu col·legi. Pitu Tarrasa ■

juny 07

■ opinió

El sillón Article del Dr. Jaume Fontanet sobre la ginecologia hispànica

L’

any 1997, sota els auspicis dels Laboratoris Schering, es va editar el llibre Confidencias en Ginecología, que recull les millors anècdotes de la ginecologia hispànica. Aquesta va ser la meva col·laboració. EL SILLÓN Nacido en Tarragona, cursé los estudios de Medicina en la Facultad de Barcelona. Licenciado en 1965, tuve el privilegio de trabajar durante dos años en el Servicio de Ginecología del Profesor Bedoya, en el antiguo Hospital de la Macarena de Sevilla. En los consultorios teníamos, como mesa de exploración, el " sillón de Bunk", que es quizás un poco más alto que las camillas convencionales, por lo que la mujer, en posición ginecológica, ofrece un buen plano al explorador. De regreso a mi Tarragona natal, al montar la consulta privada, adquirí uno de estos sillones que presidía la sala de exploración, anexa al despacho. A finales del verano del 71, por aquel entonces atendía yo a más visitadores médicos que pacientes, apareció una joven pareja, no les habían caído aún los 30, honrosamente vestidos y de timidez ancestral. Tomó la palabra el hombre, que ejercía el Magisterio en otros lares y había matrimoniado hacia unos 6 meses, pero el matrimonio estaba sin consumar. Al estar de vacaciones en tierras lejanas a las suyas, habían tomado el ánimo de consultar su problema, y traía a su mujer con el fin de determinar si había alguna circunstancia que impidiera la feliz coyunda. Tras la charla pasamos a la exploración y la enfermera colocó a la esposa, convenientemente, en el sillón de Bunk.

▲ Portada del llibre Confidencias en Ginecología.

Una vez cerciorado el que todo, anatómica y funcionalmente, era correcto (el himen aparecía intacto), hice pasar al marido para que también se percatara de ello, haciéndoles las pertinentes explicaciones al caso, relajación y colaboración por parte de ella, y decisión no exenta de sensibilidad y ternura por parte de él. Nos despedimos con el deseo común de

que todo se solucionara felizmente. Pasaron las brisas que arremolinan las hojas otoñales al pie del árbol, y se derritieron las nieves alegrando los ríos de montaña. Asomaba la primavera cuando el correo me trajo la carta de remitente, en principio desconocido, y que transcribo a continuación:

juny 07

opinió ■

Sr. D. J. Fontanet Torres

Esperando no molestarle y recibir sus gratas noticias, le saluda atentamente suyo affmo. Y ss. ss.

TARRAGONA

Fdo.- Miguel……….. …………

Muy Sr. mío:

Aficionado al cine, de inmediato pasaron por mi mente, como flashes en blanco y negro y película de Berlanga, las imágenes del recadero atravesando la plaza mayor del pueblo con el sillón a cuestas dirigiéndose a la casa del maestro, con toda la chiquillería corriendo alrededor… o el sillón colocado al lado de la cama matrimonial convirtiendo la alcoba en habitación prohibida…o…

… a 23 de marzo de 1972.

Ante todo permítame que me presente, me llamo, como ya lo dice el membrete arriba puesto, Miguel ……… ………., creo que el nombre no le dice nada, pero quizá el de mi esposa sí, se llama Anunciación …………. ………. Sobre el 9 de octubre del pasado año fuimos a su consulta a que nos viera, era el caso de no consumado el matrimonio. Como quiera que hasta la fecha todo sigue igual, pues me he permitido escribirle para ver si Vd. nos puede dar una solución. También desearía que sobre aquella visita si Vd. observó alguna cosa anormal me la dijera. Como verá, Sr. Fontanet, nosotros estamos bastante preocupados toda vez que, con el tiempo transcurrido, no hemos adelantado nada. Me dijo Vd. que la posición mejor para que entrara (perdone Vd. que sea tan crudo) era hacerlo en una especie de mueble que tiene Vd. en la consulta, como quiera que esto en casa no lo tenemos por supuesto, no me importaría comprar uno o si hace falta una operación a alguno de los dos también. Por eso yo me permito suplicarle me escriba y me diga su impresión; si tengo que pagarle algo, me lo dice y le haré una transferencia.

Tragicomedia de la vida. Contesté la carta. Después de asegurarles, nuevamente, que no existía ningún problema anatomo-funcional, les comuniqué, lamentándolo mucho, que el sillón que tenía en mi consulta y en el que el marido había visto las cosas tan claras, formaba parte del arsenal médico-quirúrgico y no se suministraba a particulares. Al mismo tiempo, y en hoja aparte, dibujé un buen plano frontal de los genitales externos femeninos con su Monte de Venus, sus labios mayores y menores, su clítoris y, remarcado, el introito vaginal con una flecha en la que ponía: Por aquí! ■

▲ Dr. Jaume Fontanet.

galens

■ opinió

Ara que fa trenta anys “Aquests trenta anys de democràcia ens han portat a situacions curioses, fets democràtics un pèl desconcertants però que, com a democràtics que som, cal acceptar”

▲ Óscar Ramírez.

ón coses de la vida, sovint molt injusta. Enguany celebrem els 30 anys de les primeres eleccions democràtiques i un dels màxims impulsors de tot el procés que ens ha permès rejovenir o renéixer, Adolfo Suárez, es trova en un pèssim estat de salut per l'Alzheimer que pateix. Tothom coneix Suárez, fins i tot els més joves que no havien nascut ara fa tres dècades, i Suárez no coneix ningú, ni tan sols recorda que va ser president del Govern. Trist però cert.

Sigui com sigui, aquests trenta anys de democràcia ens han portat a situacions curioses, fets democràtics un pèl desconcertants però que, com a democràtics que som, cal acceptar. Encara queden, a pobles petits, alcaldes que van ser escollits per primer cop a les eleccions del 77. En un municipi d'Àvila hi ha un bon home que té 91 anys i en fa 28 que ocupa el càrrec d'alcalde. El metge li va recomanar fa uns anys que abandonés la política, però ell té clar que no pot fer-ho perquè és la seva vitamina diària. També a Àvila, hi ha un altre alcalde que morirà al front del seu Ajuntament perquè fa 44 anys que ocupa el càrrec i ha tornat a aconseguir majoria absoluta. Són dos casos del que Hemingway anomenava la malaltia del poder. Aquesta enfermetat la trobem estesa a tot Espanya i, per tant, també a Catalunya on els governants s'aferren a la cadira al preu que sigui. No importa qui guanyi les eleccions, si amb un pacte el partit més votat passa a l’oposició i les petites minories sumen. Els símptomes de la malaltia del poder són ben clars. L'alcalde o el líder del partit sospiten de tots els que els envolten, pensen que fins el moment d'agafar ells el poder no s'havia fet res bé i que, si ells marxen, tot es tornarà a fer malament, són incapaços de rebre les crítiques, els canvia l'humor i fins i tot la cara. La malaltia del poder ha topat amb el sentit comú i amb un fet tan democràtic com el de respectar les majories. En teoria hau-

ria de governar el partit més votat i, en cas de voler o necessitar suports, intervindria la segona força. Aquesta seria la forma de respectar el vot de la majoria de ciutadans però comença a ser una utopia. Les esquerres, febles i preparades per augmentar els impostos i acabar amb el comerç, s'uneixen per derrotar les dretes, en defensa sempre dels més forts. I així, a cop de poder, la democràcia està cada cop una mica més malalta. Hi ha polítics que representen les minories a les urnes i que han acabat convertits en el virus de la gran majoria. No importa què diu el poble sinó manar el poble repartint-se carteres, regidories i càrrecs de confiança. Els ajuntaments, els consells comarcals o les diputacions són, en definitiva, la moneda de canvi dels que es fan anomenar socialistes, republicans o ecologistes verds. Amb aquest panorama no és d'estranyar que els ciutadans, malalts i cansats d'aquesta forma de fer tan poc democràtica, es quedin a casa en lloc d'exercir el que hauria de ser un dret i un deure. Posant exemples de casa nostra, a Cambrils es reedita un tripartit que fa aigües a totes hores grácies a uns socis del PSC més dèbils que mai. A Salou hi ha l'únic objectiu de treure de l'alcaldia el més votat. A altres municipis ja s'ha actuat fent pactes que deixen fora als qui haurien de ser dins, i posen dins a aquells que la gran majoria no vota. A Tarragona ciutat les coses han canviat, i ningú no pot dir res davant la victòria espectacular del PSC, que ha posat punt i final al cicle Nadal i, de pas, a tota l’estructura local de CiU. A Reus són tradicionals, fins i tot per escollir els seus governants, tot i que un sector de la població s'hagi tornat juantxi. Tant de bo que algun dia els ciutadans puguin tornar a confiar en els polítics per donar més salut a la nostra democràcia. De moment, tenim el que tenim, una colla de malalts pel poder que per solucionar un problema en poden crear un altre. ■

juny 07

■ temps era temps

▲ Aqüeducte romà del Pont de Diable.

Aigua! que de vi ja en venen E

ls metges recomanen l'aigua, beure'n un litre i mig de mineral al dia, aigua per a rentar les ferides, per la higiene corporal i de la llar, bona aigua per fer el menjar. L'aigua és el més necessari per a la vida humana.

Tarragona sempre ha estat precària en l'aigua potable, des que hagueren de construir l'aqüeducte romà que coneixem com el Pont del Diable per abastir Tàrraco; passant per la Mina de l'Arquebisbe, portadora de l'aigua de Puigpelat, fins el transvasament de

l'Ebre, ha estat una història de problemes per la carència d'aquest element tan important per a la vida de l'home… i de la dona. El Pou Boronat va ser molt de temps protagonista de les distintes solucions a aquesta qüestió. Fins i tot, de petit, quan plovia, sentia dir a la gent “aigua! que de vi ja en venen a La Secuita”. Els informadors que tenim més anys que un garrofer, que hem tingut cura de guardar paperots d'abans i la família ha tingut la paciència de no llençar-los al foc quan la quantitat es fa massa grossa, trobem, de tant en tant, algun que

altre document el qual abans no vam fer molt de cas i ara resulta tema suficient per fer un amè reportatge. Aquest és el cas de com estava de fumut l'afer de l'aigua a Tarragona. Segons la direcció del Pou Boronat a l'any 1956, quan el líquid potable de la capital començava a tenir gust de Caravaña, el famós pou va subministrar al municipi tarragoní 895.658 metres cúbics d'aigua, i l'Ajuntament va pagar 677.730 pessetes. El preu resultant era 0'76 el m3, que desprès la Casa Gran venia als veïns o consumidors a 1'50 pessetes, amb un total cobrat per l'Ajuntament de

juny 07

temps era temps ■ 1.343.487 pessetes i amb un benefici anual de 665.575 peles. L'any següent, el 57, se subministraren 1.402.240 m3 i el benefici va ser de 1.037.658 pessetes, però el 1958 encara que el Pou cobrava igualment 0'76, el municipi posava el preu de 5'00 pessetes el m3 als clients, que som els ciutadans. Això solament era el començament, doncs es van anant ampliant les quantitats del subministrament en les mateixes condicions, i trobem que l'Ajuntament va guanyar respectivament aquestes quantitats: 1959: 6.873.400 peles; 1960: 6.532.729; 1961: 7.850.985; 1962: 8.241.887. Fins el 1973, el Pou Boronat cobrava 76 cèntims o menys i la Casa de la Vila cobrava 5'00 pessetes, sent els beneficis d'uns 10 milions l’any. Però el tercer trimestre del 1974, de cobrar un duro ho van passar a 9'00 pessetes, i al Pou li donaven a l'entorn d'una pesseta. Aquell any el negoci va superar els 16 quilos, i el 75 més de 24 milions, baixant respectivament als 19 i 20 milions el 1976 i 1977, perquè els subministradors la cobraven a 3 pessetes. En conclusió, durant aquests 20 anys el cobrat per l'Ajuntament fou de 293.247.306 pessetes, quedant netes per les arques municipals exactament 235.048.631 pessetes, que dividit pel temps de subministrament, una mica més que 4 lustres, surt una mitjana d'uns 12 milions anuals, un milió de benefici mensual. Pel 1978 el preu que s'anunciava a pagar pel client era a 13'25 pessetes el m3 i el Pou cobraria 5 pessetes. Si es va arribar a fer aquesta operació, l'Ajuntament va guanyar 2 milions i mig de calandrís, al mes, com diuen els nostres simpàtics gitanets. Cal recordar que el 1952 l'aigua es tancava a les 8 de la tarda, i no s'obria fins l'endemà a les 8. També que durant el dia, si no hi havia la suficient pressió, el mam no arribava als pisos més alts. Recordarem igualment les cues a les fonts tocant a l'Oliva, i els cotxes i furgons carregats d'ampolles prenent l'ai-

galens

gua de les fonts públiques dels pobles, i circulant els camions cisternes amb aigua d'estraperlo, que fins i tot eren sancionats. L'oferiment del Pou Boronat fou de 600 m3/hora capaç de subministrar a una població de 70.000 habitants quan Tarragona crec que no arribava als 40.000. Com que l'Ajuntament volia participar en el negoci, no es va signar el conveni fins el 24 d'agost de 1955 amb motiu d'un relleu en l'Alcaldia. L'empresa hagué de realitzar, en mig any, la dotació al pou de línies elèctriques, estació transformadora, bombes d'extracció i 2 quilòmetres de tubs d'impulsió fins a la Muntanyeta de Sant Pere, on es va instal·lar un comptador.

“Tarragona sempre ha sigut precària amb l'aigua potable; tingueren que construir l'aqüeducte romà, passant per la Mina de l'Arquebisbe, fins el transvasament de l'Ebre”

Sembla ser, pels documents que vaig guardar, que malgrat que es consumia, més o menys, una tercera part del cabdal de l'esmentat pou, l'Ajuntament va impedir que se subministrés aigua a altres punts, com per exemple, recs agrícoles o indústria. L'aigua sobrant havia d’anar al mar. En acabar el contracte de 12 anys, el 5 d'abril de 1968, per ordre governativa es va continuar el subministrament, tal com es feia en aquella època. El mes de desembre de 1977 es va fer càrrec del servei la concessionària SAUR. Es va arribar novament a un acord, però manifestant Esteban Banús que la signatura quedava supeditada a què havia de sortir elegit alcalde. Durant temps hi hagué disconformitats entre l’Ajuntament i els subministradors, fins i tot, ja a l'any 77, quan l'empresa estava disposada a tallar l'aigua, hi hagué una gestió del governador Robert Graupera, que ho va evitar. Avui no sé com estan les coses, crec que millor, però jo, em rento les mans, amb aigua, és clar! I dic allò d'aquell adagi castellà agua que no has de beber, déjala correr. Amb tot el meu agraïment, per a la revista Galens. Antoni Panadès, periodista i pacient ■

■ gastronomia

Recepta dedicada al Dr. Fonoll, amb afecte i esperant compartir el romesco que tenim pendent

Calamars en la seva tinta Moltes espècies de calamar són molt utilitzades en cuines tan diferents com la japonesa, la italiana o la mexicana. En la seva cocció és important cuinarlos breument perquè la seva carn s'endureix amb un excés de cocció. Les presentacions més populars són farcits i tallats en anells (raves) i fregits. Hi ha moltes formes de cuinar-los en tot el món: Calamars arrebossats: una de les maneres més comunes. El cos es talla en anells (raves), es sumergeix en una massa i es fregeix a alta temperatura. En el Mediterrani se sol utilitzar la seva tinta en les elaboracions, per exemple l'arròs negre, el risotto de calamars i els spaghettis al nero di sepia (espaguetis negres amb sípia). La bullabesa i altres guisats de marisc solen contenir calamar.

Avui els parlarem dels calamars en la seva tinta.

INGREDIENTS

PER A

PERSONES:

- 1 quilo i 1/2 de calamars

(aquest és el meu petit truc) - 1/4 litre d'oli - Dues bosses de tinta (pot ser congelada, si no has reservat la dels calamars).

PREPARACIÓ: Netejar els calamars reservant les tintes, tornar les seves bosses al revés i ficar dins els tentacles i les aletes. Si fossin grans els calamars, poden fer-se també trossejats. El següent pas és posar a la casserola l'oli, les 6 cebes picades a rodanxes, tres dents d'all, els calamars i una mica de sal, tot en cru. Tapem la casserola i que es vagin fent a foc moderat.

▲ Per fer el plat, caldrà un quilo i mig de calamars.

reposar. Tots els plats queden millor reposats.

En una paella, posem oli i fregim les dues llesques de pa fins a daurar, retirem i reservem.

Suggeriment: com a acompanyament podem posar un flam d'arròs Pilaw.

Quan vegem que els calamars ja estan tendres, retirem la casserola del foc, traiem els calamars, sense la ceba, a un plat i reservem. A continuació, posem a la casserola amb la ceba, que ens haurà quedat bé potxada, les 3 cullerades de tomàquet Orlando, les 2 llesques de pa fregit i les tintes, ho posem 3 minuts a foc lent.

Be, aquí teniu un plat molt saborós, que requereix unes bones mans, i aquest toc especial que només les mares i les àvies saben posar als plats. Receptes valuoses, tresors de museu gastronòmic, cuina exquisida en la qual només les àvies saben l'equilibrada equació per barrejar els ingredients.

Ho passem tot pel xinès o passapurés, i ens quedarà una salsa molt homogènia, col·loquem novament aquesta salsa a la casserola, i incorporem els calamars. Es posa novament al foc durant uns 3-5 minuts i perquè faci xup-xup. A continuació, apaguem el foc, rectifiquem de sal i deixem

Sens dubte, pocs fills o néts es poden resistir davant la invitació d'un menjar cuinat per la seva mare o àvia. Saben que no té el mateix gust que el que mengen a casa seva. On estarà el secret?

- 2 llesques de pa fregit - 6 cebes - Sal - 2 dents d'all - 3 cullerades de tomàquet Orlando

Maribel Àlvaro

■

juny 07

còctel ■

galens

■ intercanvis / anuncis gratuïts

alens recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que Galens posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: Galens - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona

• REF. 0119- XVI BECA MUTUAL MÈDICA per a la realització d’un treball d’investigació. Mutual Mèdica dóna suport als metges joves amb aquesta beca dotada amb 9.000 euros, destinada als metges residents d’últim any, o als que hagin acabat la residència els dos últims anys. Les bases de la beca es poden consultar a la pàgina web de la mutualitat: www.mutualmedica.com.

• REF. 0207- VENC aparell LÀSER DIODO per a tractaments dermatològics i vasculars. Tel. 609 202 822. • REF. 0208- VENC ecògraf portàtil Aloka SSD-500 amb sondes convex i vaginal, impressora Sony i carro. Perfecte estat. Tel. 977 244 651. • REF. 0209- VENC ELECTROCARDIÒGRAF Model Cardioline, molt complert, nou. Tel. 666 077 235. • REF. 0210- VENC TC 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangièctasi i punts rubies. Tel. 977 652 785 (nits).

• REF. 0328 - ES LLOGUEN despatxos mèdics per dies a Reus. Raó: Sra. Abelló. Tel. 977 311 775. • REF. 0329 - ES LLOGA despatx de consulta mèdica situat a la Rambla Nova i en ple funcionament. Interessats trucar al 977 248 400 (horari d’oficina). • REF. 0330 - ES VEN casa adossada a Altafulla, Mirador dels Munts. 110 m2, garatge, terrassa solàrium, 3 habi-

tacions, jardí i piscina comunitària. Particular. Truqueu de 21 a 23 h. 977 220 820 - 629 078 463. • REF. 0331- LLOGO plaça d’aparcament gran i fàcil d’aparcar. Molt a prop de la pl. Imperial Tàrraco. Interessats trucar al tel. 647 562 376. • REF. 0333- ES VEN pis al carrer Pere Martell, 57, 4a planta. 106 m2, 3 habitacions, 2 banys, menjador de 26 m2, ac/calefacció, parquet. Informació al telèfon: 606 403 851. • REF. 0334- VENC xalet aparellat a Cala Romana (Tarragona), situació immillorable. 150 m2 construïts, 6 habitacions, 3 banys, saló menjador amb xemeneia, cuina, calefacció. Zona de terrasses privades de 150 m2, jardí de 250 m2, amb piscina privada de 9 X 4,5 m. Habitació celler, zona barbacoa privada al jardí de 35 m2, habitació rebost al costat de la barbacoa. En perfecte estat, per començar a viure. Contactar amb el telèfon: 977 20 98 86. • REF. 0335- ES LLOGA despatx dilluns o dimarts (hores convingudes), a professional en dermatologia o especialista en varius, amb làser propi. Noves consultes a plaça de Verdaguer, 9, totalment equipades. Lloguer 400/500 €, segons despatx. Inclou: IVA, serveis, sala d’espera, secretària, ordinador, correu electrònic, Internet, fax i promoció a la nostra web. Raó: Agrupació Plàstica de Tarragona. Raó: 977 25 38 08 o 658 424 582 (d’11 a 19 hores).

• REF. 0414- ES VEN llitera d’exploració elèctrica articulada, amb accessoris de ginecologia, i taula de despatx d’1,40 m amb calaixos. Tel. 690 603 170. • REF. 0415- ES VEN consultori de 91 m2 ubicat a Tortosa amb tres despatxos, sala d’exploracions, sala d’espe-

ra, arxiu, bany complet, terrassa, dormitori i cuina equipada. Tel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen). • REF. 0416- ES VEN 33% de la Societat CMT, Serveis Mèdics, SCP, situada al passeig de la Sort, 38-40. Inclou la propietat del local comercial 2. en planta baixa. 155 m . Totalment equipat i en funcionament com a centre mèdic. Raó: J. Boronat. orona@hotmail.com. Tel. 607 800 857. • REF. 0417- ES VEN Peugeot 307 SW Pack Hdi, 110 cv., Full Equip. Molt bon estat. Any de matriculació: 2002. 72.000 km. Bon preu. Tel. 639 328 312. potix03@yahoo.es

• REF. 0518- S’OFEREIX secretària de direcció i atenció al púbic. Àmplia experiència en treballs administratius. Idònia per a centres mèdics, consultoris o clíniques. Informàtica, català, castellà, alemany i italià. Tel. 650 414 933. • REF. 0519- S’OFEREIX SENYORA com a secretària auxiliar per a consulta mèdica o similar. Tel. 616 274 920. • REF. 0520- S’OFEREIX SENYORA per a tasques administratives en despatx professional o similar amb amplis coneixements d’informàtica. Tel. 977 648 937 i 649 143 448. • REF. 0521- ES NECESSITA metge generalista amb domini de l’anglès i vehicle propi per treballar en zona turística. Interessats truqueu al telèfon 615 518 449. • REF. 0522- S’OFEREIX diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Navarra per treballar a les províncies de Tarragona i Lleida. Interessats contacteu al 678 200 060 o patri_lizondo@hotmail.com. • REF. 0523- S’OFEREIX infermera en nutrició, nº col·legiada 5909, carrer August, 8, pral. despatx 2, telèfon 678 550 101. dieta@yolandaserra.com

juny 07