• Vols apadrinar un metge a Matagalpa (Nicaragua)? • Del 22 al 24 de juny, el COMT organitza el VII Congrés de Medicina Tradicional Xinesa a Tarragona • Entrevista amb el Dr. Felip Infiesta, director dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat • El web del COMT supera les 100.000 visites
Viatgi a
Nova York El COMT, amb l’organització tècnica del SA RACC, ha preparat per al mes de desembre un viatge a la ciutat dels gratacels
editorial ■
Benvolgudes companyes, benvolguts companys l model de salut català és, sens dubte, un molt bon model, “públic, universal, solidari, equitatiu i gratuït” que els metges no ens cansem de defensar, en el sentit més ampli de la paraula, doncs ho fem cada dia esmerçant esforços, sempre considerables i moltes vegades extraordinaris i tanmateix suplint les seves mancances.
E
Aquesta és una situació que ens preocupa extraordinàriament, especialment en un moment, en què hi ha factors que indiquen clarament el cansament dels professionals i el creixement del desencís i la desmotivació.
galens
La greu pressió assistencial que no té aturador, el poc reconeixement per la tasca ben feta, la remuneració insuficient, l'escàs finançament i evidentment insuficient del sistema per part de l'Estat, la marxa de professionals molt qualificats a altres països del nostre entorn immediat i les jubilacions forçoses difícils d'entendre, són factors a tenir en compte i molt si volem fer del nostre sistema de salut no ja el millor, sinó el que al nostre entendre és molt més important, SOSTENIBLE. Els metges estem per aconseguir-ho, però malauradament la pilota no és a la nostra teulada. ■
▲ Dr. Josep Maria Solé i Poblet President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
3
■ sumari
Número 162 Març de 2007
Edita: Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Josep Maria Solé i Poblet Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Director: Pitu Tarrasa Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Pitu Tarrasa, Dr. Xavier Allué Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres i Dr. Baldomero Tormo.
Redacció: Via de lÕImperi Romà, 11 bis 43005 Tarragona Tel. 977 232 012 / 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Cop d’Ull Complex Empresarial REDESSA Camí de Valls, 81-87, despatx 72 Tel. 977 300 693 www.copdull.net Maribel Alvaro 616 436 638 premsa@comt.org Impressió: Arts Gràfiques Octavi Fotos: Olívia Molet, Fèlix Adserias i arxiu Galens D.L. B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521
Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedirne la publicació.
4
editorial ■ 3 5 ■ vida col·legial vida professional■ 13 18 ■ opinió solidaritat ■ 20 22 ■ espanya records ■ 25 26 ■ entrevista viatges ■ 28 34 ■ temps era temps còctel ■ 38 40 ■ intercanvis març 07
vida col·legial ■
El COMT signa dos nous convenis de col·laboració R
ecentment, el COMT, seguint amb la seva política d'aconseguir avantatges per als seus col·legiats, ha signat dos nous convenis, un amb PIMEC-SEFES, i l'altre amb el Grup Roc-Blanc Hotels. Properament, entre d'altres, també se signarà un acord amb el RACC. De moment, ja podem oferir-vos un viatge a Nova York que ens ha proporcionat en condicions molt avantatjoses i que comptarà amb la direcció tècnica de la seva Agència de Viatges i del que podreu conèixer més detalls en les pàgines següents. COMT-PIMEC
Segons les dades de què disposa aquest Col·legi, almenys un 30% dels nostres col·legiats desenvolupen activitat per compte propi, bé sigui amb carácter d'autònom, o sota la forma jurídica de societats mercantils, formant veritables empresaris, que ordenen la prestació dels serveis i els mitjans de treball per atendre els seus pacients En data 1 de març de 2007 es va procedir a signar el conveni d'adhesió del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona a l'associació empresarial PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya) que engloba una gran part del teixit empresarial, i que compta amb una forta implantació entre els micro empresaris i els autònoms de tot Catalunya i en especial a Tarragona. Aquesta incorporació permetrà als col·legiats del COMT accedir a determinats serveis i convenis amb importants descomptes en àmbits com els carburants (amb descomptes de 0,04 euros
galens
▲ El Dr. Josep Maria Solé, amb Joaquim Sendra, president PIMEC-SEFES Tarragona.
per litre) o les telecomunicacions amb rebaixes al voltant del 30% de la facturació actual.
COMT-ROC BLANC HOTELS DÕ altra banda, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona també ha signat un conveni de col·laboració amb el grup Roc Blanc Hotels, mitjançant el qual els establiments hotelers ofereixen als col·legiats un 20% de descompte (de diumenge a dijous inclosos) i un 10% de descompte (de divendres a dissabte inclosos), en estades en hotels en
règim d'habitació i esmorzar. També descomptes especials en programes de salut i bellesa (excepte serveis a la carta) als nostres Centres Termals, en l'entrada a l’Espai Lúdic Termal Aquatonic (Montbrió), en programes Hotel + Forfait ski Vallnord (Andorra). (Descomptes aplicables sobre tarifa pública i les ofertes que trobin a la pàgina web). És imprescindible mencionar en el moment de les reserves el codi: Bonus Fidelitat Col·lectiu Col·legi de Metges de Tarragona 2007/915.
5
■ vida col·legial També cal presentar una identificació en el moment del Check-In de l'Hotel escollit. Període de validesa: Tot l'any 2007, excepte Setmana Santa, del 2 al 10 de desembre de 2007 i Nadal, i sempre considerant en les ofertes els períodes indicats. El grup disposa de tres ofertes: Hotel Roc Blanc (de 157 habitacions, 4 júniors suites i 3 suite), Hotel Panorama, al centre comercial d'Andorra, amb 177 habitacions, i L’Hotel Termes Montbrió, de 214 habitacions amb 8 suites, Centre Termal i Aquatònic.
▲ Aquatònic de Termes de Montbrió del Camp, del grup Roc Blanc Hotels.
Viatgi a Nova York, amb el COMT El COMT, a través de l'agència de viatges del SA RACC (GC34MD), ha aconseguit un número limitat de places per a col·legiades/col·legiats, i familiars i amics acompanyats d'un col.legiat, amb un preu i unes condicions molt interessants per viatjar a Nova York, en el pont de la Constitució (2-8 de desembre) T'imagines visitar Nova York en unes dates en què la Gran Manzana sembla una bombonera de cristall, tota guarnida amb llums, desfilades i espectacles, i el gegantesc arbre de Nadal del Centre Rockefeller... Descobrir el color de Harlem i les seves misses de Gospel, passant per la catedral més gran del món, una de les més prestigioses universitats i el nou passeig del riu Hudson... Un recorregut pel pont de Brooklyn, els centres municipals, la zona zero WTC, el districte financer i el famós ferri a Staten Island, amb vistes a la ciutat i a l'estàtua de La Llibertat... Passejar per les botigues més prestigioses del món, el Rockefeller Center, les places de Central Park, sense oblidar el magnífic Times Square, els espectacles de Broadway...
6
La sortida és des de Tarragona. Un autocar ens traslladarà fins a l'aeroport del Prat, on agafarem l'avió directe fins a Nova York, per gaudir d'una estada de 6 dies i 5 nits al Gran Hotel Sheraton, al centre de Nova York. Tot per nomès 2.150 €.
Visita la web del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i hi trobaràs tota l'informació i contingut del viatge, i fes la teva reserva el més aviat possible. El nombre de places és limitat i la reserva es fara per ordre d'inscripció. www.comt.cat
▲ El COMT prepara, amb la direcció tècnica del SA RACC, un viatge a Nova York el mes de desembre.
març 07
■ vida col·legial
El COMT dedica l’any acadèmic a la figura de Josep Adserà osep Adserà Martorell va promoure i realitzar les gestions per posar a Tarragona una delegació de la Facultat de Medicina de la Universitat Central de Barcelona, que es canalitzaren des del primer moment, a partir de 1973, mitjançant el Col·legi de Metges.
J
Tanmateix, no s'obtingueren resultats fins l'any 1977, a conseqüència dels acords presos en una reunió mantinguda a Tarragona, el 7 de juny, amb la participació del Rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Obiols; el Vicerector Dr. Trasseres; el Governador Sr. Robert Graupera; el President de la Diputació Sr. Clua, i els representants del Col·legi de Metges srs. Domènech i Adserà. El Dr. Obiols manifestà que el motiu de la reunió era tractar de crear a Tarragona un altre centre universitari, la segona Facultat de Medicina, com succeeix a Madrid amb la Complutense, amb una segona Universitat a Alcalà. El Col·legi de Metges entregà una quantitat inicial per liquidar les primeres despeses. Aquestes, el mes de març de 1978 havien arribat a la quantitat de 300.000 pessetes. Les gestions continuaren especialment per a redactar els estatuts d'un Patronat que hauria d'acompanyar-se a totes les delegacions universitàries tarragonines, i a primers de novembre, començà el primer curs acadèmic.
Currículum Estudis universitaris 1 Estudis Universitaris de Medicina i Cirurgia a la Univ. de Barcelona. (194349). 2 Grau de Llicenciatura amb la qualificació d'excel·lent, obtinguda a la pròpia Universitat, 29 de setembre de 1979. 3 Doctorat en Medicina i Cirurgia amb la qualificació d'excel·lent, títol també obtingut a la Universitat de Barcelona. Tema: L'epidèmia de Tarragona de l'any 1809 i el seu entorn històric en el Principat de Catalunya. La malaltia dominant va ésser la febre carcerària. 4 Metge especialista en aparell digestiu i endocrinologia i nutrició per la Universitat de Barcelona.
Exercici professional 1 Exercici de la Medicina en les especialitats d'aparell digestiu, i endocrinologia i nutrició. 2 Exercici lliure i metge de la Seguretat Social, i de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. 3 Metge de la Seguretat Social des de 1950 fins a la seva jubilació l'any 1990, després de 40 anys de servei.
8
1 Director Gerent de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, l'1 de gener de 1968. 2 Diploma per la Direcció General de Sanitat en Direcció i Administració Hospitalària. Curs intensiu celebrat en la Universitat Menéndez y Pela-yo de Santander, any 1969. 3 Disposa de molts diplomes per l'assistència i participació a Congressos d'Història de la Medicina i DireccióAdministració Hospitalària. 4 Promoure i executar l'ampliació de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Aquestes obres van començar l'any 1975. 5 Promoure la gran ampliació del cementiri (1991). 6 President del Comitè Executiu dels actes que van tenir lloc amb motiu del IV Centenari de la nova ubicació de l'Hospital. Anys 1980-1988. 7 Publicacions en premsa sobre qüestions mèdiques i històriques en general, i en particular sobre la història de l'Hospital. Entre altres cal destacar la del dia 12 de juny de 1952, la del 29 de juliol de 1955, la del 30 de juliol de 1955, la del 21 de març de 1971, la del 25 d'agost de 1974 en el Diari de Tarragona, i la del 4 de setembre de 1969 a la revista Claxon.
Professor de la Universitat de Barcelona
De manera provisional la Delegació s'instal·là a la Universitat Laboral. El pressupost dels tres primers anys comportà l'ensenyament dels cursos de Llicenciatura, període preclínic. Des que va ocupar la gerència de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, any 1968 fins l'any 1990, Adserà va impulsar la modernització i incorporació d'aquest hospital a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública.
Gerència Hospitalària
▲ Dr. Josep Adserà.
1 En l'extensió universitària de la Facultat de Medicina de Reus, des del curs 1982 fins el 1988. Assignatura d’Història de la Medicina. 2 Concessió i lliurament, pel Rector Senyor Bricall, de la medalla de plata de la Universitat, amb motiu d'arribar a la jubilació. Acte solemne que va tenir lloc a Tarragona, el 18 d'octubre de 1988. 3 Formar part d'alguns tribunals de tesis doctorals. ■
març 07
vida col·legial ■
El web del Col·legi de Metges supera les 100.000 visites
l web del COMT, que des de fa un any i mig comptabilitza les visites rebudes, ha assolit la xifra de 100.000 entrades, cosa que significa que cada dia rep, de mitjana, més de 200 visites. Cal destacar que, en els últims mesos, aquestes s'han incrementat significativament, la qual cosa anima els que realitzem el web a intentar millorar-ne, dia a dia, el contingut i l'atractiu. Per aquest motiu, estem oberts -no podia ser d'altra manera- als seus suggeriments. I parlant de suggeriments, aquests, conjuntament amb la informació que interessa als usuaris i professionals, són els principals arguments de l’oficina oberta de l'usuari, activada recentment al web. Amb la posada en marxa d’aquesta agenda, es compleix un dels punts programàtics de l'actual junta de govern. Esperem anar innovant el nostre web, comptant sobretot, amb la vostra participació i opinió.
E
galens
Gràcies a tots per aquesta fita i, especialment per la seva implicació i bon fer, a Maria del Mar Orellana, directora
administrativa del COMT, i a Isaac Lòpez, responsable informàtic i “manetes” del web. ■
9
■ vida col·legial
Els dies 22, 23 i 24 de juny se celebra a Tarragona el VII Congrés Internacional de Medicina Tradicional Xinesa es de fa molts anys el Col·legi de Metges de Tarragona ha estat lluitant per aconseguir un reconeixement oficial i una regulació de l'acupuntura a Catalunya. L'objectiu de la nostra pretensió ha estat sempre orientada a oferir aquest mil·lenari servei terapèutic a la població amb garanties per a mantenir la salut, donada la seva demanda social.
D
En aquest sentit és de remarcar l'esforç realitzat per part del nostre amic i antic president Dr. Josep M. Bertran. Un dels fruits de la seva gestió fou la creació de la Fundació Europea de Medicina Tradicional Xinesa, de la qual actualment forma part activa el nostre Col·legi. Malgrat alguns entrebancs, cal dir que han estat moltes les fites aconseguides durant aquests darrers anys. En citarem algunes: la Fundació està participant constantment en la formació d'acupuntors mitjançant la prestigiosa Escuela Siperior de Medicina Tradicional Xinesa, filial de la Beijing Universty of Chinese Medicine de la RP de Xina i reconeguda per la Yunnan University of Traditional Chinese Medicine. Puc donar fe, donada la meva experiència durant els meus anys de formació com a metge acupuntor, que les classes impartides pel professorat de la ESMTC a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona han estat i són d'un excel·lent nivell. Tanmateix, hem tingut molt a veure en la constitució del nou Decret de Regulació sobre l’exercici de les teràpies naturals, de 30 de gener. Vàrem formar part del grup de treball que ha assessorat el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en la tasca
10
d'elaboració del seu contingut el qual, tot i que no ha estat el text ideal, almenys sí permetrà tenir una eina pionera a Europa per a poder mantenir un control de la pràctica d'aquestes teràpies (Naturopatia, Naturopatia amb criteri homeopàtic, Acupuntura, Teràpia tradicional xinesa, Kinesiologia, Osteopatia, Shiatsu, Reflexologia podal, Espinologia, Drenatge limfàtic, Quiromassatge, Diafreoteràpia i Alliberació holística de l'estrès). En un altre ordre de coses, els dies 22, 23 i 24 de juny el COMT organitzarà el VII Congrés Internacional de MTX i Simposi Internacional d’Acupuntura,
Moxibustió i MTX al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Cal dir que entre els patrocinadors acadèmics destaquen la Beijing University of MTC (R.P. Xina), la Yunnan University of TMC (R.P. Xina), Florence University (Italia), Middlesex University (Regne Unit), National Polilytechnic University (Mèxic), Technical University Munich (Alemanya), TCM University LISHI (Àustria), Vienna University (Àustria) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, entre d'altres. Com a membre del Comitè Organitzador m'és un honor poder col·laborar amb figures d'internacional rellevància
març 07
vida col·legial ■
“L'objectiu de la nostra pretensió ha estat sempre orientat a oferir aquest mil·lenari servei terapèutic a la població amb garanties per a mantenir la salut”
dins el món de la Medicina Tradicional Xinesa com el Doctor Ramon M. Calduch, Dr. Zhu Guoguang, Dr. Niu Xin, Prof. Federico Marmori, Dr. Andreas Bayer, Dr. Carlos Llopis, etc. Els interessats en el congrés poden consultar més informació a la www.congress.mtc.es Pel que fa al cens de Metges Acupuntors de la província, tot i sabent que n’hi ha més, s'han inscrit 3 membres (Dra. Elisabet Musté, Dra. Mª Antonia López i Dra. Mª Teresa Huguet). Agrairíem que tant els metges estudiants de Acupuntura com els que ja la practiquen, s'inscriguin al nostre cens i, d'aquesta manera, es pugui fer l'acreditació des del el Col·legi a finals d'any. Així doncs, totes les fites assolides, orientades a la consolidació i promoció d'aquesta altra manera de veure la medicina, ens estimulen a tirar endavant més projectes… tal vegada el pròxim sigui la realització d'un màster en Acupuntura per a Sanitaris a la Universitat Rovira i Virgili. ■
galens
▲ Dr. Miquel Sanchis Bernabeu, responsable de la Secció d'Acupuntura del COMT Vocal de la Fundació Europea de Medicina Tradicional China Vocal a la Comissió Assessora per a la Regulació de les Teràpies Naturals del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
11
vida professional ■
El consell de la professió mèdica conclou que el salari fix dels metges catalans és el més baix de l’Estat
E
ls metges de la sanitat pública i concertada de Catalunya cobren el salari fix més baix de l'Estat, tot i que el seu nivell retributiu millora amb els incentius variables i la carrera professional, fins a situarse en una franja intermèdia en comparació amb la resta de comunitats autònomes.
En aquest cas, el metge d'un hospital públic de la sanitat catalana podria cobrar fins a 56.200 euros anuals bruts, només superat per l'especialista d'un hospital d'Extremadura amb 58.000 euros. En canvi, el metge de la xarxa concertada de Catalunya, tant d'hospital com d'atenció primària, continuaria estan a la cua de les retribucions fixes més variables de l'Estat.
Aquesta és una de les conclusions dels primers estudis elaborats pel Consell de la Professió Mèdica, en els quals també es constata la falta de facultatius, sobretot anestesiòlegs, pediatres, psiquiatres, radiòlegs i ginecòlegs en els hospitals comarcals, i metges d'atenció primària en l'àmbit rural.
Finalment, l'anàlisi confirma que el preu de l'hora de la jornada complementària (guàrdia) en el sistema sanitari català és el més alt de totes les comunitats autònomes, gràcies a l'acord de sortida de vaga signat l'any passat per Metges de Catalunya. Els facultatius catalans també són els que tenen la jornada laboral més llarga.
El metge d'un hospital de l'Institut Català de la Salut (ICS) o de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP) cobra un salari fix de 37.600 euros anuals bruts, el més baix de l'Estat, molt per sota dels 45.400 euros que cobra un del País Basc. La situació és similar en l'atenció primària. El facultatiu català percep una retribució fixa de 36.000 euros a l'ICS i 35.700 euros a la xarxa concertada, mentre que a València, la comunitat amb el fix més alt, el metge de primària guanya 48.700 euros. L'estudi sobre els salaris mèdics, realitzat per la comissió de l'exercici professional que presideix el secretari general de Metges de Catalunya, Patricio Martínez, també revela que, si al sou fix, se li sumen els complements variables estàndard (DPO, segon nivell de carrera professional i tretze anys d'antiguitat), la retribució del facultatiu de l'ICS pot arribar a situar-se en la part intermèdia de la taula.
galens
D'altra banda i en clau interna, l'estudi retributiu assenyala que el metge d'hospital de la XHUP pot guanyar entre 2.000 i 6.000 euros més que el metge de l'ICS en els primers quinze anys de trajectòria professional. No obstant això, després aquesta situació s'inverteix i el metge d'hospital de l'ICS pot arribar a cobrar 5.000 euros anuals bruts més que el de la XHUP. Pel que fa a l'atenció primària, durant els primers quinze anys els salaris són molt similars entre la xarxa pública i la concertada, malgrat que el facultatiu de l'ICS fa una jornada setmanal de 36 hores i el de la XHUP en fa 40. Ara bé, posteriorment el metge de primària de l'ICS pot guanyar entre 3.000 i 6.000 euros més que el metge de primària concertada. L'estudi sobre la demografia mèdica, elaborat per la comissió de l'ordenació professional que coordina el president
del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, indica que Catalunya té un dèficit important de metges, malgrat disposar d'una de les taxes de facultatius per cada 1.000 habitants més altes d'Europa. Aquesta mancança de professionals és deguda sobretot al creixement demogràfic de Catalunya, a l'envelliment de la població i a les peculiaritats del model sanitari català, basat en una xarxa de centres assistencials molt extensa i propera al ciutadà.
El problema s’agreujarà El problema s'agreujarà d'aquí a 15 anys, ja que es produirà una jubilació en massa dels metges que ara tenen entre 45 i 50 anys, que és la promoció més nombrosa entre la plantilla en actiu. Tampoc no ajudarà el fet que Catalunya no tan sols ja no capta facultatius d'altres autonomies, sinó que perd personal que emigra a altres sistemes sanitaris, atret per salaris més alts. Per corregir aquest dèficit de metges, la comissió proposa, entre altres mesures, retardar la jubilació als 70 anys, allargar voluntàriament la jornada laboral amb una millora de les retribucions per la feina extra, importar professionals i incrementar el nombre de places a les facultats de medicina. També planteja reorganitzar els serveis especialitzats, incloses les urgències, per territoris en lloc de fer-ho per hospitals, afavorint les aliances entre centres perquè comparteixin professionals i mitjans.
Font: M.C.
■
13
■ vida professional
▲ Vista general de les jornades mèdiques.
Celebrades les XXIII Jornades Mèdiques de les Terres de l’Ebre ls dies 16 17 de febrer es varen celebrar en l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa les XXIII Jornades Mèdiques i de Ciències de la Salut amb el títol d'”Immigració i Salut”.
E
rents estaments (metge, infermera, farmacèutic, agent de salut i treballadora social) van exposar les seves experiències en la gestió de les repercussions en la qualitat de l'atenció sanitària.
Durant aquests dos dies els 120 inscrits van poder debatre i reflexionar sobre les noves necessitats sanitàries creades darrerament com a conseqüència de l'arribada de nouvinguts.
El Servei d'Infermeria de Tocologia, de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, va guanyar el premi al millor pòster amb el titulat Interculturalitat en la lactància materna.
La Directora d'Immigració del Departament de Salut, Dra. Tona Lizana, va presentar el Pla Director d'Immigració en l'àmbit de salut, publicat recientment.
Amb la comunicació oral Detecció de
l'estreptococ del grup B en orina de gestants com a indicador de colonització vaginal el Servei d'Anàlisis Clíniques de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta va guanyar el premi a la millor comunicació oral. I el premi al millor treball de recerca va ser per el Servei d'Anatomia Patològica del mateix hospital amb el treball titulat Noves estratègies de quantificació inmunohistoquímica digital automatitzada. ■
El Dr. Oriol Vall, Cap de Servei de Pediatria de l'Hospital del Mar de Barcelona, va exposar la seva experiència en l'atenció dels infants en una de les zones de Catalunya amb més població immigrant. En la taula rodona sobre les dificultats i reptes de la immigració en el sistema de salut, diversos professionals de dife-
14
març 07
■ vida professional
La necessitat de metges en el sistema sanitari català, causes i solucions
D
e l'informe final sobre aquesta problemàtica, elaborat per la Comissió d'Ordenació de la Professió Mèdica formada per: Miquel Bruguera (president), Juli de Nadal (secretari), Alícia Avila, Sebastià Barranco, Miguel A. Berruezo, Eudald Bonet, Joan Camprubí, M. Teresa Estrach, Albert Jovell, Albert Ledesma, Xavier Mate, Núria Martínez, Ma. Àngels Martos, Vicenç J. Mestre, M. Luisa de la Puente, Antoni Roca, Javier Sobrino, Josep M. Solé, Gustau A. Tolchinsky, i Xavier Rodamilans. Destaquem el que seria la priorització de les propostes presentades que resumim en els següents punts.
Accions a curt termini 1.Demorar la jubilació fins els 70 anys quan els metges acceptin seguir treballant de forma voluntària i mantinguin la capacitat per ferho. Quan no sigui així, jubilació als 65 anys amb plenitud de drets. 2.Establir mecanismes que garanteixin la participació dels metges en el govern de les institucions i compromís de les institucions i els metges per incrementar l'eficiència del treball a canvi de millores en el desenvolupament professional. 3.Introduir mecanismes que afavoreixin el compliment de tasques assistencials amb mesures que evitin que el metge estigui ocupat en tasques burocràtiques que pot fer altre personal, evitant que les reunions administratives coincideixin amb els horaris de màxima activitat assistencial. 4.Organitzar mecanismes per facilitar el treball conjunt entre professionals d'Atenció Primària i d'Hospital en un escenari de caràcter territo-
16
La Comissió d’Ordenació de la Professió Mèdica ha elaborat un informe. ▲
rial, que simplifiqui el procés diagnòstic mitjançant les consultes presencials o per e-mail o per telèfon, evitant visites i exploracions innecessàries als malalts, i conseqüentment hores de metge. 5.Modificar les mesures restrictives que impedeixen que es pugui treballar en més d'un centre proveïdor. 6.Ampliació del nombre d'estudiants de medicina per neutralitzar l'agudització de la crisi causada per les jubilacions de generacions molt nombroses. 7.Introduir a l'ensenyament reglat de les facultats de Medicina el concepte de professionalisme i inculcar els seus valors. 8.Eliminació de les contractacions precàries, homogeneïtzació i portabilitat de la carrera professional, i, alhora, l’establiment d'una política d'incentius adequada per garantir la cobertura de tots els llocs de treball.
Accions a mitjà termini 1.Introduir canvis en l'Atenció Primària que actuïn com a dinamitzadors d'aquest sector. Aquest seria el cas de fixar horaris de matí i tarda per facilitar l'accessibilitat als malalts, potenciar l'atenció domiciliària i augmentar la capacitat resolutiva dels Centres d’Assistència Primària. També caldria introduir consultes especialitzades amb capacitat de dur a terme exploracions. 2.Reformar les urgències mèdiques i quirúrgiques. 3.Establir horaris de matí i de tarda a Centres d’Assistència Primària i als hospitals. 4.Desenvolupar un pla de concentració de serveis hospitalaris especialitzats establint, en aquest sentit, aliances estratègiques i mecanismes incentivadors. 5.Introduir elements de telemedicina i la historia clínica
març 07
vida professional ■ Accions a llarg termini 1.Reforma de l'ensenyament de postgrau (especialitat) atenent el principi de troncalitat. 2.Educació sanitària de la població per fer un bon ús del sistema sanitari. 3.Introducció de mesures desincentivadores de l'ús abusiu del sistema sanitari.
Consideracions finals Són molts els factors que poden explicar el desequilibri entre el nombre de metges disponibles i el que ens cal per satisfer totes les necessitats en atenció sanitària, la majoria dels quals hem descrit en aquest informe. Algunes de les solucions que es proposen poden ser més
complexes d’aplicar, i poden generar hostilitat tant entre els propis metges com en determinats poders polítics. En aquesta relació estan exposats aquests factors sense detallar el pes específic de cada un, ni determinar el seu impacte per corregir la mancança de metges. L'ordre cronològic que s'ha proposat es basa sobretot en la factibilitat de la seva aplicació. Moltes de les propostes que es fan poden contribuir en la correcció d'aquest dèficit, però al marge d'això poden millorar el funcionament del sistema sanitari i poden incrementar el grau de satisfacció dels professionals. Pitu Tarrasa, Director de ‘Galens’
“Moltes de les propostes que es fan a l’informe poden contribuir a corregir la mancança de metges”
■
El Dr. Jordi Delclòs Clanchet guardonat amb “Suma Cum Laudem” l Dr. Jordi Delclòs, membre d'una nissaga de professionals de la medicina “coneguts i reconeguts” en l'àmbit més proper i en el context internacional, especialment als EE UU.
E
Té 16 anys d'experiència docent als Estats Units, ha publicat més de seixanta articles en revistes indexades i ha participat en uns 30 projectes de recerca subvencionats, sent IP en 23 d'aquests projectes.
Va néixer a Manchester, l'any 1956. Llicenciat amb Grau (1981) en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i Màster en Salut Pública per la Universitat de Texas (1988). Formació de postgrau en les especialitats de medicina comunitària (19811982) medicina interna (1982-1985) i neumologia (1985-1988) a Baylor College Of Medicine (Houston), i medicina del treball (1986-1988) a l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Texas (Houston).
Actualment és titular i Full Professor of Occupational Medicine, Director de la Divisió de Salut Laboral i Ambiental de l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Texas i Visting Scientist a la Unitat de Recerca en Salut Laboral de la Universitat Pompeu Fabra.
Acreditat com a especialista en medicina interna (American Board of Internal Medicine,1985), neumologia (American Board of Internal Medicine,1988) i medicina del treball (American Board of Internal Medicine,1990).
galens
Així mateix, assessora regularment el govern nord-americà en temes relacinats amb la recerca en salut laboral i ambiental (Centers for Disease Control and Prevention, National Instutes of Health), és membre del comitè de selecció de revistes MEDLINE de la National Library of Medicine i director d'un World Health Organization Colaborating Centre in Occupational Health. ■
Dr. Jordi Delclòs ▲
17
■ opinió
La progressiva desaparició dels metges de capçalera
L
a imatge del metge assegut al costat del llit de la malalta, prenent-li el pols, en l’espera ominosa que afebleixi, que va pintar Picasso fa més de cent anys, està en vies de desaparèixer definitivament.
Continuem fent servir el terme per a referir-nos als professionals d'atenció primària que, en un disseny de pràctica assistencial desenvolupat al segle passat, es fan càrrec de l'atenció immediata dels malalts i en proximitat.
recollides i la multiplicitat dels malalts no permeten deixar els registres només que a la memòria humana. El treball en equip, o el treball dels equips, també acaben per substituir el professional únic en l'atenció. Els malalts han desplaçat la seva confiança del professional únic cap als professionals disponibles, i tal és l'efecte que això té en l'actual inaturable creixement de la demanda als serveis d'urgències: la gent s'estima més que l'atenguin
quan els convé, per part d'un professional desconegut, que no pas pel seu metge que només està disponible unes hores concretes. No seré jo qui jutgi les bondats o distorsions d'aquesta realitat. Em limito a constatar-la. Però si que recomano que els responsables de la distribució de l'assistència ho tinguin en compte i que s'adaptin a la realitat. Dr. Xavier Allué
■
La gradual desaparició de l'assistència domiciliària, sobretot en l'àmbit de l'assistència pública, així dita “de la Seguretat Social”, no dóna lloc a l'encontre dels professional i el malalt al voltant d'un llit. Això sí, els nous equips d'assistència domiciliària reprodueixen el model, però no el concepte. El mateix que la figura de “metge de família”, la qualitat del metge de capçalera s'ha atribuït al seu coneixement proper del malalt, quasi íntim. Aquest coneixement proper era generador de confiança. I aquesta confiança, de respecte al diagnòstic i compliment de tractaments i recomanacions per part del malalt. Una bona part d'aquesta confiança raïa en la memòria del professional. El metge coneixia el malalt i els seus antecedents i història personal. Però això és un luxe que al segle XXI ja no es podem permetre. Ningú pot refiar-se que un professional se'n recordi de tot el que li ha passat, ni que ho faci amb fiabilitat. L'historial clínic, en les seves versions en paper o en memòria cibernètica ha esdevingut una eina de treball massa important, i la complexitat de les dades
18
Picasso (1897). ▲
març 07
■ solidaritat
"Apadrinar un metge" D
es de aquestes pàgines de la revista Galens, fem una crida a la solidaritat, a fi i efecte que totes aquelles persones que ho desitgin puguin donar una empenta a aquest projecte en en què es troben implicats metges i d’altres professionals de les nostres comarques. Conegueu tot seguit més detalls de la “Fundació la Campana” i del projecte centrat en apadrinar un metge a San Ramón a Nicaragua: Projecte de millora de l'atenció sanitària a San Ramón (Matagalpa - Nicaragua)
Fundació privada "El sueño de la campana" bofarull@comt.cat fundaciolacampana@yahoo.es
Entitat d'ajuda pel desenvolupament sostenible a Nicaragua Origen de la Fundació: És fruit del desig d'un grup d'amics i neix de l'aportació econòmica desinteressada d'un dels seus membres. Quina és l'essència de "El Sueño de la Campana"? El seu objectiu principal és la creació de llocs de treball sostenibles. Actuacions realitzades: - S'ha construït un alberg d' Ecoturisme de Cooperació, a càrrec de 60 homes de la zona. - Actualment treballen 8 persones del poble en la seva gestió i manteniment. - S'ha creat un viver de plantes autòctones que dóna feina a 70 dones de l'entorn. - També s'ha creat un hort ecològic gestionat per 12 dones. - S'ha fet formació de guies turístics destinada a donar feina a 12 joves de la
20
zona. - S'ha establert cooperació amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, per tal de realitzar el "practicum" d'alumnes de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia a les institucions de San Ramon. Durant el curs 2005-06 hi van participar 4 alumnes, actualment (curs 2006-07) s'hi han desplaçat 8 alumnes més. Altres projectes que porta a terme la Fundació: - S'ha iniciat la construcció del "CentrCultural y Educativo" (Centre Cívic), destinat a acollir activitats culturals i de formació pels habitants del poble i les comunitats. - S'ha posat en funcionament el projecte "Un pont entre Tarragona i S. Ramon", amb l'objectiu d'establir llaços de respecte i d'amistat entre ambdós col·lectius de nens. - La Gallineta", projecte dedicat a la construcció d'un galliner i a la capacitació de dones de la zona per poder ampliar l'activitat.
DESENVOLUPAMENT
població urbana i el 90% repartida en 93 comunitats i "asentamientos" dins la "selva civilitzada". -Característiques: - Aigua potable instal·lació, precària o inexistent. - Aigües residuals, manca molt generalitzada de canalització. - Servei elèctric, no arriba a la majoria de "cases". - Deixalles, sistema precari o nul de recollida i tractament. - Comunicació a través de camins de terra o mal pavimentats. - Població econòmicament activa: - 38% té un treball precari, informal o temporal - 16%. està totalment aturada - 40% treballa només a l'època de recollida del cafè - 6% : organització en petites cooperatives *** La majoria d'habitants viuen dins la pobresa i un bon nombre, dins la precarietat extrema. Situació sanitària:
DEL PROJECTE
Situació social:
Serveis que ofereix el Ministeri de Salut (MINSA):
La població total de S. Ramon és de 26.980 habitants amb un 10% de
- 1 centre de salut al casc urbá - 8 punts d'atenció repartits a les 98
març 07
solidaritat ■ comunitats i "asentamientos" professionals de la zona: 7 metges, 1 odontòloga i 2 infermeres. Carències rellevants: - recursos sanitaris molt limitats - sobredemanda per part dels pacients - dificultat o impossibilitat de la compra de medicaments Què és pretén de manera prioritària:
FINANCIACIÓ DEL PROJECTE:
Finançar un metge i una auxiliar sanitària a temps complet:
Captació del recursos:
- Per "La Casa del Niño". Aquesta institució, coneguda i molt estimada per la Fundació, acull a persones grans i indigents i treballa amb entrega, transparència i gran precarietat de recursos amb aquests col·lectius, realitzant atenció sanitària i social. "La Casa del Niño" es compromet també a integrar el metge i 1' auxiliar sanitària, dins el programa sanitari que, amb gran implicació i dificultats, porta a terme als "asentamientos" i a les comunitats del terme de San Ramon: salut preventiva, salut reproductiva, planificació familiar, control prenatal, higiene, nutrició.
Salaris: - Metge: 270 euros (300 $, aproximadament) al mes. - Auxiliar sanitària: 130 euros (150 $, aproximadament) al mes.
La Fundació Privada "EL SUEÑO DE LA CAMPANA" demana als Col.legiats del COMT, que voluntàriament ho desitgin, l'aportació de 10 euros al mes, en un compte bancari que la Fundació obrirà únicament per finançar aquest projecte.
Si es dóna el cas que el nombre de senyors col·legiats que fan l'aportació sobrepassa el del sou del metge i de la auxiliar sanitària, els diners es destinaran a l'adquisició de material sanitari, cures o medicació. Els col·legiats implicats, obtindran el 25% de desgravació fiscal de les seves aportacions i rebran, anualment, el resum oficial per la deducció. Control dels recursos: El COMT rebrà, trimestralment, una notificació de com s'han distribuït els recursos rebuts: salaris, visites que s'han fet, campanyes realitzades, medicació, desplaçaments.
- Al centre "Los Pipitos" En aquesta Institució, ambdós professionals tindran cura, igualment, deis 300 infants i adolescents amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials que aculli al poble de San Ramon.
✄
A PA D R I N A R U N M E T G E A S A N R A M Ó N ( M ATAG A L PA ) , N I C A R AG UA Sí, vull col·laborar. Vull col·laborar amb l’aportació, de la manera següent: (marca-la amb una X).
DADES DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA Entitat
Oficina
12 € cada mes 36 € cada tres mesos
Titular del Compte:
72 € cada sis mesos 264 € cada any
Data:
Control
Número de compte
Firma del titular:
FUNDACIÓ PRIVADA “EL SUEÑO DE LA CAMPANA” Entitat d’ajuda pel desenvolupament sostenible a Nicaragua
Número de compte CAIXA TARRAGONA: 2073 - 0306 - 25 - 0110102066 Per a realitzar la seva col·laboració, inidiqui al seu banc o caixa que sol·licita l’alta d’aquesta referència periodica.. Preguem que ens informi al correu de la fundació: fundaciolacampana@yahoo.es
galens
21
■ espanya
A.M.A., amb el Pla d'Humanització de l'Hospital La Paz de Madrid
E
l passat 28 de febrer es va presentar el projecte d'il·lustració de l'Hospital Infantil de La Paz, que es troba emmarcat dins el Pla d'Humanització de l'Hospital La Paz. Aquest projecte, pioner en la seva categoria, compta amb la col·laboració de A.M.A., “La Mútua dels Professionals Sanitaris”.
projectes intenten fer més fàcil i agradable l'ingrés del nen a l'hospital.
El Pla d'Humanització de l'Hospital Infantil té com a objectiu aconseguir que el nen, durant el temps que està ingressat, es trobi com a casa. Es tracta que l'ingrés hospitalari no trenqui amb la seva vida diària, que s'estimuli l'autoatenció i la capacitat de decisió, comptant per a això amb els pares i els professionals implicats en aquest procés.
L'objectiu del projecte és reduir l'ansietat i desdramatitzar l'estada dels nens hospitalitzats, a més d'influir en els pares i personal sanitari de l'hospital. No consisteix simplement a decorar les parets o zones determinades, sinó que es persegueixen objectius concrets tant des del punt de vista sanitari, com educatiu o cultural.
El pla contempla diversos projectes que ja estan completament consolidats com són l'Aula Hospitalària, L'Ocellaire, els Doctors Somriure de la Fundació Theodora i els programes de Voluntariat, de Musicoteràpia i de Shiatsu. També s'han posat en marxa altres projectes més recents com l'Escola de Bàsquet del Real Madrid i la connexió a internet gràcies a la xarxa Wi-Fi instal·lada a les zones d'hospitalització. Tots aquests
La unitat d'Oncohematologia és la que ha comptat amb la participació directa de A.M.A.
22
Artistes de diferents parts del món, integrants de la Fundació Saint a Smile, han estat els encarregats de realitzar les il·lustracions en totes les unitats de l'hospital infantil, prèvia reunió amb l'equip sanitari de l'àrea i l'ajuda dels nens hospitalitzats.
litzen 5.400 intervencions quirúrgiques, 121.000 consultes externes i 60.000 urgències pediàtriques. L'acte va estar presentat per Rafael Pérez-Santamarina, director gerent de La Paz, i va comptar amb la presència, entre altres, de Rafael Redondo, director general de A.M.A. ■
L'Hospital Infantil de la Paz és un dels centres de referència nacional per a moltes malalties ja que disposa de totes les especialitats mèdiques i quirúrgiques pediàtriques. Té 256 llits i cada any atén a més de 10.700 nens ingressats en plantes d'hospitalització, es rea-
març 07
records ■
Quina Jugada!!! ´any 1958 el primer curs de Medicina encara es feia a la Universitat Central, a la Plaça de la Universitat de Barcelona. Aquell edifici gran i noble que hi ha al davant del Bar Estudiantil. Bé l’edifici encara hi és, no sé si el Bar Estudiantil s´ha convertit ja en una entitat bancària o no. Fa temps que no paso per aquells indrets.
L
El primer curs es denominava el curs comú, perquè era compartit per vàries carreres, Medicina, Farmacia… Constava només de quatre assignatures: Física, Química, Matemàtiques i Biologia, i havis d’aprobar les quatre per passar de curs, això feia que no et poguessis adormir. El coco era el càtedro de Física, que ara no recordo com es deia, encara que sí recordo el Prof. Gadea de Biologia, el Prof, Pascual de Químicas i el més pintoresc: el Prof. Orus de Matemàtiques, que als mesos de hivern explicava la lliçó a la pissarra sense treure’s l´abric, ni la bufanda ni el barret. En aquella aula fosca i freda de la Central vaig conèixer alguns dels que serien companys de carrera, el Lluís Garriga, el Joan Tondo, l´Antoni Reguant, el Jordi Casals... alguns vam anar passant curs darrere curs fins acabar, altres es van anar endarrerint, altres van abandonar...
Les classes eran al matí. El Metro de la línea 1, que agafava a la parada de Santa Eulàlia a quarts de vuit em deixava puntual al davant de la Universitat. Las tardes eren per passar els apunts en net, per estudiar i per jugar, de quant en quant, a futbol. L´amic Reguant, que era un gran organitzador de conyes, va formar, per un dia, un equip de futbol per anar a jugar a Mollet, per la Festa Major, i ens vam enfrontar a l’equip del poble reforçat pels germans Gonzalvo II i III, mítics jugadors del Barça que ja estaven retirats (i que eren naturals de Mollet). El partit el van guanyar ells, però a menjar a l´hora de berenar, vam guanyar nosaltres. Als capvespres sovint anavem a la taberna Las Guapas en un carrer estret per darrere de Correus. No sé per què li deien Les Guapes, jo mai hi vaig veure cap dona al servei de l’establiment. Ens portaven una gerra de vi negre, uns gots i unes olives i passàvem l´estona fumant i xerrant, fent-nos els homes. Sense faltar, cap a les 8 apareixia un xicot jove, no massa més gran que nosaltres, tocava l´acordeó, i deixava discretament un got al damunt de la taula, de taula en taula, per si li volies
▲ Plaça Universitat. Fons Martín, Biblioteca de Catalunya
galens
posar alguna moneda, vint cèntims, un ral , una peseta. Alegrava la parròquia i al mateix temps li donava al lloc aquell to mig romàntic, mig bohemi, que als nous universitaris vinguts de províncies ens semblava un oasi al mig del desert. Quan sortíem després de sopar, si no anàvem al cine, ens deixàvem caure, algun cop, pel Jamboree, la cova de jazz de la Plaça Reial, allí l´atmosfera era diferent, la densitat del fum, la música sorda i compasada, la llum difuminada, convidaven a la intimitat. Intimitat que es trencava gairebé cada nit quan apareixien els marines dels vaixells de la Sisena Flota Americana ancorats al Port, i que com a les pel·licules, les cadires, les ampolles i els cops de puny anaven que volaven, fins que apareixien els de la PM i s´enduien els més aturdits. La pau, el cubata i les abraçades tornaven i el del saxo, que en cap moment havia deixat de tocar, respirava més tranquil. Vam apovar. Al juny, després de moltes nits d´empollar, vam aprovar. Les quatre. Respiració profunda. Com la del músic del saxo. A l´estiu, en plenes vacances, per una nova ordre ministerial, Ministerio de Educación y Ciencia, el Curs Comú quedava suprimit i els estudiants que arribessin de Preuniversitari l´any se-güent, anirien directament a la Facultat de Medicina. La carrera passava de set a sis anys. El curs que tant ens havia fet suar per aprovar-lo sencer, quedava suprimit. Quina jugada!. Això fa que la meva orla (any 1965) sigui molt nombrosa. Inclou els que vam fer Comú i els que van arribar l´any següent. Hi havia un company de Tarragona, dos cursos de Batxiller més gran que jo, que va anar a estudiar Medicina a València. El primer any va suspendre el Comú, el segon any va tornar a suspendre, juny i septembre. Al tercer any, va coincidir amb mi a Barcelona. Va passar tres anys per fer un curs que després van suprimir. Quina jugada!!! Dr. Jaume Fontanet
■
25
■ entrevista
Entrevista al director dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat en l'interior, ens portarà a planificar, amb molta cura, les noves accions que es portin a terme i que s'han d'adaptar al creixement demogràfic, ja sigui estacional o permanent. Però el fort creixement demogràfic no és l'únic repte, també ens trobem davant l'envelliment de la població i l'arribada de nou-vinguts amb cultures i hàbits diferents als nostres, dos col·lectius, amb noves necessitats que ens obligaran a adequar el sistema a noves demandes.
Dr. Felip Infiesta ▲
D
es de començaments d'any, el Dr. Felip Infiesta és el nou Director dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona. A ‘Galens’ hem volgut conèixer les seves impressions i propòsits de cara aquesta nova etapa. Dr. Infiesta, quins són els principals objectius en aquesta legislatura? Ens els darrers tres anys s'ha anat perfilant un nou Model Català de Salut que ara hem d'anar consolidant. És un model en què els tres actors prioritaris són els ciutadans, els professionals i el territori. Pel que fa a la ciutadania, es tracta de definir les necessitats per tal de millorar, encara més, l'accessibilitat i l'atenció assistencial. El segon eix important són els professionals, actors centrals del procés de canvi que s'ha iniciat amb la creació del Consell de la Professió Mèdica,
26
un òrgan que ha de facilitar l'equiparació de les condicions laborals i professionals de tots els treballadors de la sanitat catalana. En tercer lloc, però no per això menys important, està la territorialització del sistema de salut que es materialitzarà amb la descentralització dels serveis aconseguint, així, la consolidació d'un model més proper i equitatiu. Pel que fa a les nostres comarques, quins són els reptes més importants? El Camp de Tarragona viu un fenomen que ens diferencia, pràcticament, de la totalitat de Catalunya. Em refereixo al gran creixement demogràfic que està tenint lloc a les nostres comarques i que en els pròxims anys encara serà més acusat. Cal matisar que el creixement demogràfic a Catalunya ha estat del 3% mentre que al Camp de Tarragona ha arribat al 8%. Aquest fet tan destacable, que a més té diferent incidència si observem la zona costera o si ens fixem
Així doncs, els reptes que el nou model social ens porta repercutiran en la planificació dels espais i de les plantilles de professionals de la salut, així com dels serveis necessaris que han de possibilitat una atenció de qualitat i equitativa a tot el territori. Quina valoració en fa del funcionament de la taula de l'exercici de la professió? És una eina important, tant per als professionals com per a la pròpia administració perquè, a través del Consell de la professió mèdica de Catalunya, es permetrà garantir el diàleg i la comunicació mútua entre els agents del sistema i l'administració sanitària. Es tracta d'una mesa de negociació permanent, vinculant i exclusiva de la professió mèdica, que ha de millorar l'exercici professional i les condicions laborals del col·lectiu mèdic. Segons un estudi del CESM, recentment, els metges catalans són els que reben una menor retribució i els que treballen més hores. Existeix la voluntat de solucionar aquest aspecte? Aquesta mancança contribueix, sens dubte, a la marxa de professionals i per
març 07
entrevista ■ tant a la necessitat “d'importar” paradoxalment metges i metgesses d'altres països, com a solucions El dia 19 de febrer va tenir lloc la quarta reunió del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, un òrgan, que com els comentava abans, es caracteritza per la consulta i la participació del col·lectiu professional mèdic per tal d'afrontar, i donar solució, als temes que afecten el desenvolupament de les polítiques professionals i de salut. En aquesta darrera reunió del Consell es van presentar dos estudis, un referent al nivell retributiu de la professió mèdica i un altre sobre la demografia mèdica. Si bé es cert que els metges catalans cobren un salari fix inferior als facultatius de la resta de l'Estat, no és menys cert que el seu nivell retributiu millora amb els incentius variables i la carrera professional situant-se, en comparació a altres comunitats autònomes, al mig de la taula retributiva. No vull dir amb això que tot estigui ja fet, al contrari, com ja li he comentat al principi de l'entrevista, un dels actors principals del model són els professionals, i des del Departament de Salut es continuarà treballant per aconseguir millores dins la professió mèdica, no només retributives, sinó també professionals, assistencials i de formació. L'altre tema és la manca de professionals, cal tenir en compte, però, que Catalunya disposa d'una de les taxes de
galens
facultatius per cada 1.000 habitants més altes d'Europa. En aquest sentit, una de les meves prioritats és la creació d'un Observatori de la professió mèdica que aporti solucions a la manca de professionals, situació que ens ve donada, principalment, per dos factors que ja he esmentat anteriorment com són l'envelliment de la població i el fort increment demogràfic que hem tingut, i continuarem tenint, en els propers anys. En l’esdevenir de la professió, quin creu que és el paper que han de jugar els col·legis de metges?
“Una de les meves prioritats és la creació d'un Observatori de la professió mèdica que aporti solucions a la manca de professionals”
El paper del col·lectiu mèdic i, en concret, dels col·legis professionals és molt rellevant. Són les entitats que coneixen directament quines són les necessitats de la professió, són els que poden ajudar a marcar el camí cap a l'equiparació de les condicions laborals i professionals i el desenvolupament de les polítiques professionals. Estem vivint una etapa d'importants transformacions en la qual s'han dut a terme destacats avenços, però encara s'han d'assolir grans propòsits i els col·legis professionals han de ser interlocutors vàlids que contribueixin a la millora de les condicions de treball i del reconeixement de la professió mèdica. Pitu Tarrasa, Director de ‘Galens’
■
27
El COMT prepara, amb l’organització tècnica del SA RACC, un viatge a la Nova York (www.comt.cat)
Nova York, un viatge per la ciutat dels gratacels ense cap dubte Nova York és la ciutat número u del turisme mundial. Des dels millors museus, la seva increïble arquitectura, icones de tota mena, com l'Estàtua de la Llibertat i l'Empire State, fins a la barreja de cultures, fan de Nova York una ciutat única i que ningú es deuria perdre.
S
Manhattan És el districte de més importància dels cinc que composem la ciutat. Es divideix en tres sectors: Downtown, Midtown i Uptown.
Nova York en honor del Duc de York, és una ciutat en què no us aturareu ni un sol moment de caminar i gaudir de cada racó.
El Downtown és la part més antiga de la ciutat, i acull el cor financer de la ciutat, amb el New York Stock Exchange o la Borsa de Nova York. A més a més, en ella es troben els barris més característics de la ciutat, com Chinatown, Little Italy, Soho, Tribeca o Greenwich Village.
La ciutat de Nova York, la més gran d'EEUU, es troba a la costa est d'aquest país, a la desembocadura del Riu Hudson, que travessa tot l'estat. La història de Nova York, igual que la de la resta d'Amèrica del Nord, és molt curta i només es té notícies a partir del segle XVI quan Manhattan estava ocupada per indis iroquisos i algonquins. Fins a 1898 la ciutat estava formada únicament per Manhattan a la qual aquell any es van unir els comtats de Kings (Brooklyn), Queens, Bronx i Richmond (Staten Island).
El Midtown és la part més turística del districte, i on es concentren la major part de les atraccions d'interès, com l'Empire State Building, el Rockefeller Center o Broadway. Els seus carrers tenen la peculiaritat d'estar dividits en forma de quadrícula, i numerades de sud a nord i d'est a oest, pel que perdre's en ell és difícil. No obstant això, en el cas que això ocorri, sempre podràs acudir a la famosa Quinta Avinguda, que divideix la ciutat en dos sectors i a partir de la qual trobaràs qualsevol altre carrer.
28
Per últim, l'Uptown és una part de contrastos. En ella podràs trobar alguns dels museus més importants de la ciutat, com el Museu d'Art Metropolità, el Guggenheim o el Whitney. Així com dos dels barris més característics de la ciutat: el Harlem, ocupat per ciutadans d'origen afroamericà, i el Spanish Harlem, ocupat per ciutadans porto-riquenys.
Brooklyn Famós pel pont que porta el seu nom i que l'uneix amb Manhattan, Brooklyn és el districte més poblat de Nova York, i com a tal, ofereix gran diversitat de barris, cadascú amb els seus encants propis. Entre aquests cal destacar Brooklyn Heights, que ofereix unes espectaculars vistes de Manhattan; Williamsburg, on conviuen distintes cultures i amb gran quantitat de galeries d'art i botigues artesanals; o Flabush i Mindwood, on es troba la major comunitat del món de jueus ortodoxos fora d'Israel. A més en aquest districte podràs visitar el primer museu del món dedicat a nens, parcs zoològics, jardins botànics i aquàriums de gran interès.
març 07
Queens Batejat així en honor a la reina Catherine de Bragança, Queens és el districte més gran de la ciutat, a més de ser considerat el dormitori de Nova York, ja que està ocupat majoritàriament per cases unifamiliars. No obstant això, en ell podràs visitar gran varietat de museus, tant d'art com de ciència i tecnologia, a més d'altres atraccions d'interès: l'estadi de l'equip de beisbol dels New York Mets o l'estadi nacional de tennis on se celebra el US Open.
Són típics les parades de menjar al carrer: “hot dogs” i gelats sobretot, i els seus locals de menjar ràpid (hamburgueses, pollastre, sandvitxs, pizzes i amanides). No cal anar-se'n sense tastar algunes especialitats americanes: el pastís de formatge; el pa salat, anomenat protzel; el frankfurt; les hamburgueses dels carrers; els mariscos servits en immenses racions; els bagel o entrepans jueus farcits de formatge de crema o un autèntic banana split.
Bronx Cultura Situat al nord de la ciutat, Aquest districte destaca pels seus parcs, entre els que es troba el Wildlife Conservation Park, on s'alberga el zoològic més gran d'EEUU, o el Jardí Botànic de Nova York, amb prop de 40 acres de bosc. A més a més, és la seu de l'equip de beisbol dels New York Yankees, un dels equips més coneguts de la lliga americana.
Staten Island Per accedir a aquest districte és necessari agafar el Staten Island Ferri, que és gratuït i està disponible les 24 hores del dia, i des de ell s'observen unes vistes increïbles de Manhattan i de l'Estàtua de la Llibertat, Molts són els llocs que podràs visitar allí, però destaquen el Museu d'Art Tibetà Jacques Marchais, i el Museu Garibaldi - Meucci.
Nova york ha estat llar de destacats representants de tots els camps de la cultura atrets per la intensa vida cultural i artística que es respira a Nova York des dels seus museus, biblioteques i filmoteques a la vida teatral de Broadway. Importants escriptors i poetes com Walt Whitman, Henry James, Delmore Schwartz, l'afroamericà James Baldwin, els premis Príncep d'Astúries Susan Sontag i Arthur Miller, J.D. Salinger, Paul Bowles, Henry Miller, el Nobel Eugene O'Neill o Herman Melville van néixer i van escriure a Nova York o en l'estat. Altres, com Dashiell Hammett, Isaac Asimov o Truman Capote van créixer o van escriure les seves principals obres a la Gran Manzana.
Compres Menjar a Nova York La diversitat cultural a Nova York és tan extensa, que la varietat gastronòmica que es pot trobar a la ciutat és increïble. Pràcticament totes les gastronomies internacionals estan representades, possiblement serà el lloc on més varietats de distints països podràs degustar. Compta amb restaurants que serveixen cuina autòctona de gairebé tots els continents i cultures, hi ha de tot: xinesos, japonesos, hindús, ucraïnesos, russos, grecs, africans, cubans, espanyols, francesos, italians…la llista és interminable.
galens
Nova York és el paradís de les botigues, es troben les signatures més exclusives de joieria, moda i complements del món. Al Soho hi ha regals curiosos i divertits i són igualment interessants les botigues dels museus. Nova York és el paradís de les rebaixes, sobretot en aparells elèctrics, llibres, discos, articles de fotografia, perfums i cosmètics, roba informal i esportiva i moda d'alt disseny. No cal perdre's els seus grans magatzems i, sobretot, les botigues de descomptes (Outlets i Discount Stores), un conjunt de botigues petites on els fabricants venen directament els seus productes.
29
■ viatges Es pot trobar de tot, però algunes botigues interessants són: Tower Records (per als amants de la música), Tiffany's (per als que cerquen joies i exquisidesa), Burlington Book Shop (aquí pots trobar llibres de segona mà i descatalogats), Action Comics (amb totes les novetats i edicions per a col·leccionistes), les botigues de Versace, Louis Vuitton, Armani, Cartier, Disney, NBA, Bulgari, Kenzo o Valentino, la International Smoke Shop (un paradís per al fumador), els famosos Drugstores (oberts 24 hores) o Think Big, una botiga en què es troben objectes quotidians però en enormes tamanys, a més de grans centres comercials com el Rockefeller Center, magatzems mítics com Barney's, Bloomingdale, Macy's o Saks.
Un tour molt suggerent Aquesta diversitat multicultural, que es respira per qualsevol dels carrers i avingudes de la ciutat, es pot dir que New York fa veure'ns a un mateix com el que és: humà i humil. Però al seu entorn transmet una força molt poderosa que fa a un més fort. Suposo que aquest és el misteri d'aquesta gran ciutat. És com si tingués vida pròpia gràcies a la seva gent, als seus gratacels, a les seves idees i conceptes, al seu estil de vida i forma de ser.
No ens hem de perdre l'ambient d'aquesta ciutat plena de contrastos, bressol de la cultura americana on es barregen infinitat de races i formes de vida. Nova York és una ciutat que impressiona, que fins i tot captiva, Cal saber apreciar una arquitectura avantguardista, un pensament desbocat per la seva pròpia varietat, una mentalitat financera, artística, revolucionària… Perquè Nova York és la capital de tot això. Els llocs més emblemàtics són: l'Empire State, la Biblioteca, l'Estació Central, el carrer dels Diamants, el Rockefeller Center, el carrer de Sant Patrici, el Museu Guggenheim i el Museu Metropolità. Els barris on s'han concentrat tradicionalment els emigrants i artistes i que avui estan de moda, com: el Soho dels artistes, el bohemi Greenwich Village, Little Italy, Chinatown, Tribeca o el negre Harlem, on es poden sentir oficis religiosos a ritme de gospel. Conèixer el Baix Manhattan, on es va fundar la ciutat el 1626. Allí es concentren grans gratacels que configuren el "skyline", el vell port avui convertit en centre comercial i la zona financera, on es pot prendre un frankfurt a mitja matí al costat dels brokers de borsa i executius de pel·lícula.
Visitar Wall Street, el famós carrer de les finances; el Pier 17, a l'antic port, on s'han obert museus, restaurants i botigues; passejar per Battery Park, a la riba del Hudson i per descomptat, visitar l'Estàtua de la Llibertat, Ellis Island i el seu Museu de l'Emigració. A més a més, és gairebé imprescindible pujar a l'Empire State al capvespre per contemplar una vista fantàstica de la ciutat; fer l'inoblidable viatge en ferri de Manhatan a State Island per obtenir les millors fotos de l'illa o conèixer el món de les galeries d'art, sobretot al Soho, la 57 i l'Avinguda Madison. Veure Nova York de nit, una ciutat completament diferent que comença quan tanquen les oficines amb el «Happy Hour» (de sis a vuit de la tarda), prendre una beguda i un tentenpié en llocs tan diversos com el Pier 17 del vell port o els piano-bar dels hotels. O un bon sopar, que pot anar des del fast food més genuïnament americà fins als restaurants més sofisticats del món, de qualsevol especialitat. I per seguir la nit, Nova York està plena de locals llegendaris, de discoteques d'avantguarda, de piano-bars que són una institució a Manhattan. La ciutat és també la capital del rock, del jazz, del blues i del soul. Com a suggeriments es pot escollir, entre una sessió de jazz al Fat Tuesday, un dels seus santuaris; el Michael's Pub, on sol tocar Woody Allen el clarinet; una vetllada de teatre a Broadway, la gran meca de l'art dramàtic, o les sales anomenades Off-Broadway, on solen estrenar-se les obres més originals i avantguardistes (les més tradicionals són en el Greenwich Village); una nit a les discoteques més punteres; una agradable nit en un piano-bar com el cèlebre Oak Room de l'hotel Algonquin: una actuació en directe al cèlebre Ràdio City Music Hall o una nit entre la millor música negra, com el blues i el soul de l'Aplolo, el millor teatre de Harlem. Maribel Àlvaro
■
març 07
■ opnió
La meva recepta “Un metge treballa amb la informació que té de cada cas, en fa la lectura en base als seus coneixements, informa el pacient i comença a treballar per salvar-li la vida”
ls metges i els periodistes tenim moltes coses en comú, moltes semblances. La primera, molt banal i plaent, la vaig descobrir fa dos mesos a Itàlia. Un taxista amb qui havia compartit tot el matí mentre m'ensenyava l’illa on vaig passar el cap d'any em va preguntar a què em dedicava “Sóc periodista i treballo a la televisió”, li vaig respondre. Quan ens vam acomiadar, l'home em va dir “Ciao dottore!”. A Itàlia, li diuen doctor a tot aquell que té una carrera. Certament curiós però té la seva explicació.
E
Un metge treballa amb la informació que té de cada cas, en fa la lectura en base als seus coneixements, informa el pacient i comença a treballar per salvar-li la vida. El periodista fa el mateix. Disposa de la informació, la tracta seguint les normes apreses, la difon als seus oients o lectors i la segueix treballant per aclarir el cas i arribar a bon port. A un lector no el pots matar a cops de notícia però li pots crear un mal estat o confusió si no aconsegueixes afrontar bé el cas. És un problema de responsabilitats que també pateix el metge quan fa la diagnosi d'un cas complicat i no convenç els altres. Informar el malalt és tan delicat com informar el lector però en el cas del periodista pot ser letal. Tots els mitjans tenen el seu color polític i es mouen segons bufa el vent. Per aquesta regla de tres, els editors i propietaris de mitjans et fan donar al teu pacient, al lector o oient, la versió que més convé o, dit d'una altra manera, saps que has de dir allò que els qui et paguen volen sentir. I si no et sembla bé, ja saps on és la porta. Com la medicina, el periodisme té llargues llistes d'espera i hi ha centenars de persones preparades per entrar a la teva consulta.
▲ Óscar Ramírez.
32
Com li direm a un senyor la veritat si aquesta veritat és dura? Un metge ho farà amb tacte però ho farà. A un periodista, depenent de la informació i a qui afecti aquesta, se li farà amagar, camuflar. La
diferència entre un bon i un mal periodista radica en el seu propi codi ètic i no pas en el deontològic que els metges si apliquen a diari. Un bon informador canviarà de feina cada quatre anys o se la jugarà fins que, un mati quan es llevi de dormir, vegi que el cap li ha rodolat. Aquest és un diagnòstic tan dur com real d'un ofici que et lliga les vint i quatre hores del dia i que, malgrat tot, t'enamora i et compromet. Jo he tingut la ocasió de treballar a la ràdio, la televisió i la premsa escrita. He pogut conèixer com es treballa lliurement i com afrontar el dia a dia amb pressió, redactant informació que ja està venuda abans de sortir al carrer. També he pogut compartir uns anys meravellosos amb companys periodistes que sempre han exercit la seva professió de manera neutral i imparcial. El vostre cap de premsa, el Pitu Tarrasa, n'és un exemple ben clar. Quan em va trucar per a demanar-me aquest article, no va posar condicions ni instruccions. Amb ell, la medicina i el periodisme tenen un lligam ben clar, sense obscurantismes ni lectures falses. Tant de bó que el periodisme torni a gaudir algun dia de la bona salut que es mereix i que va tenir fins fa uns quants anys. Mentre això no passi, seguirem fent diagnosis errònies evidenciant que els símptomes són equivocats. Però sempre ens quedarà París, ens quedarà anar al metge per explicar-li la nostra vida tot esperant que ell, aplicant sense problemes els seus coneixements, ens informi de la veritat. Lord Chesterton deia que el periodisme consisteix essencialment en dir que “el Pepet s'ha mort” a aquelles persones que no sabien que el Pepet estava viu. Lord Chesterton és mort. Dottore! : que la medicina mantingui en aquestes comarques el bon estat de salut que té.
Óscar Ramírez, periodista i amic
■
març 07
■ temps era temps
La meningitis i altres malalties de finals dels 70 R
emenant papers en arxius o fins i tot apunts de rodes de premsa de fa més de 30 anys, soc un maníac de guardar-ho tot, a vegades et trobes amb temes curiosos, com el que vaig a comentar, que serà d'interès especialment per la classe mèdica de les nostres comarques:
De petit, al pati del col·legi o jugant a “narro” per la Rambla, sentia com els més grans deien als més menuts: “la meningitis és una malaltia que et mores o et quedes idiota” i al cap d'uns segons li afirmaven a un dels més xics: tu et vas curar! Per això sempre m'ha quedat la curiositat sobre aquesta malaltia que ens asseguraven que podia protagonitzar una terrible epidèmia.
▲ Edifici del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya als anys ‘80.
des tingueren d'un a deu malalts. En l'esmentat document localitzo el moviment de malalts de meningitis des de novembre de 1976 fins al 19 de març de 1977, foren: Tarragona- 8, al desaparegut Barri de La Esperança 4, Bonavista 2, Zona central 2. A Reus 7.Valls 3. Tortosa 2. Camarles, Pla de Santa Maria, Pratdip i El Perelló un cas cada població. En el període assenyalat moriren 5 persones, generalment nens. Em trobo amb un altre document que informa que durant les vuit primeres setmanes del 1977, a la província de Tarragona, des de Madrid van comptabilitzar 10 malalts, la de La Corunya 78, Barcelona 71, Biscaia 49, València 34, Madrid 32, Guipúscoa 28, Múrcia 27, Sevilla 21, Cadis 19, Lugo 16, Astúries 15, Navarra 13, Córdoba 12 i així anant baixant fins arribar a Terol, Soria, Segòvia, Zamora, Jaén, Palència, Osca i Cuenca, que no van enregistrar cap cas. Les altres no cita-
34
El Cap Provincial de Sanitat d'aleshores, l'estimat Dr. A. Bardají Giménez en data 21 de març de 1977 informava sobre aquesta malaltia i entre altres coses deia: “La meningitis epidèmica es presenta cada any a Espanya afectant un número de persones que més o menys són 1.500. En l'actualitat aquesta ona epidèmica està disminuint al centre de la península, però no al Llevant i a la zona gallega” El Dr. Bardají continuava la informació dient “la circumstància que varis malalts fossin del Barri de La Esperança, va donar lloc - dades les característiques peculiars del barri - a una ressonància popular tremenda que va anar en augment i també a una insistent consulta per part d'algunes clíniques de la ciutat que reberen durant el darrer mes, varis malalts.”
Això va motivar que es publiqués al “Diario Español” una nota a la fi de no alarmar la població però si suscitar una especial atenció davant d'aquesta malaltia, per tal que les persones afectades es posessin ràpidament en contacte amb el metge i el malalt arribés als hospitals en condicions de fàcil recuperació. Es va agrair públicament la naturalitat i serenitat amb què els mitjans de comunicació tarragonins van tractar l'afer i com és lògic l'excepció (premsa sensacionalista) va fer la regla. Afegirem que en el transcurs del 1980 es van declarar 52 localitzacions d'infeccions de meningitis. Igualment cau a les meves mans una estadística de les més important malalties que hi hagueren a la província de Tarragona durant l'any 1980 entre les que destacaven la grip amb 5.130 malalts dintre dels 865.192 que hi hagué a tot Espanya. La segona en número fou la varicel·la amb 1.936 malalts dels 126.583 a tot l'Estat i la
març 07
temps era temps ■ tercera el xarampió amb 1.700 dels 145.153 d'Espanya. Altres foren tuberculosis pulmonar 46, drucelosis 37, escarlatina 33, febres de tifus 25, malalties cardíaques - vasculars 8, altres solament d'un o dos afers com la poliomelitis, tracoma, etc.
igualment es produïen bastants desenllaços per apendicitis. Dades que queden dintre de la història dels nostres entranyables pobles i que avui són completament distintes ja que vivim en l'era de les tres “c”, càncer, cor i carretera.
Malgrat que a Tarragona la triquinosi va deixar rastre en temps de postguerra, no es produïa cap cas aquell any a les nostres comarques, però a la resta d'Espanya, hi hagueren 105 persones que la van sofrir. Com hom sap és una malaltia que generalment deien que venia del porc. Es va controlar un sol malalt de “carbunco” i a tot l'estat n'hi va haver 285. Recordarem també que repassant els llistats de defuncions a la dècada dels 40, trobem moltes morts per tuberculosi, fins que va arribar l’estreptomicina o fàrmacs similars. Cal dir que
galens
Antoni Panadès, periodista ■
“En el transcurs del 1980 es van declarar 52 localitzacions d'infeccions de meningitis”
35
■ còctel
Gastronomia
Romesco de peix l romesco de peix és una recepta pròpia dels pescadors de la costa de Tarragona, i es prenia al mateix vaixell. El peix utilitzat era l'anomena't "pelut" o "raballa", ja que era de baixa qualitat e invendible.
E
Fa uns anys (1951-1973), eren famoses “Les Jornades Romescaires” que se cel·lebraven al Serallo amb concursos de “Mestres Romescaires” i que, per cert, es podrien tornar a recuperar, tal i com es feia en aquells anys (amb gran caliu i ressò). “El Romesco”, reconegut com el gran plat mariner de Tarragona, el seu sabor és tan exquisit, que és com sentir Tarragona al paladar.
pebrot xoriçer fregit, una mica de sal. Es prepara la picada tot junt amb la batedora fins a obtenir una pasta fina. Es posa a escalfar l'oli en una cassola a poder ser de ferro o fang, i quan comenci a fumejar tirem la pasta obtinguda i el got de vi negre, removem amb una cullera de fusta, tapem immediatament ja que esquitxa i deixem un parell de minuts. Salem, enfarinem i sofregim lleugerament el peix (bàsicament perquè no es trenqui) en una paella. Tot seguit, posem el fumet i les rodanxes de peix i el calamar a la cassola, deixem coure 15 minuts a foc moderat.
El romesco, abans de servir-se, estarà molt més gustós si se l‘ha deixat en repòs una hora mes o menys; i a l'hora de servir-lo, es torna a escalfar a foc suau. Opcional: Jo tinc el costum de fregir en una paella amb molt poc oli uns 200 grs. de fesols i els incorporo a la cassola uns 5 minuts abans d'acabar la cocció; i en altres ocasions, l'ingredient que utilitzo, són patates tallades en cuadrets fregides en abundant oli, que incorporo a la cassola, uns 3 minuts abans de finalitzar la cocció. En cap cas utilitzeu els dos ingredients barrejats (o patates o fesols)
Ingredients (per a quatre persones): • 8 rodanxes de peix (rap, rèmol, mero, opcional lluç -es desfà molt-) • un calamar gran a rodanxes · 8 gambes (llagostins, escamerlans, galeres) • 16 cloïsses • Musclos • 12 ametlles i 12 avellanes torrades · 2 dents d'all cru • 1 pebrot xoriçer lleugerament fregit (prèviament posat en remull i net de llavors) • una llesca de pa fregit · un got mitjà de vi negre • un got gran de fumet de peix • 3 tomàquets i 4 alls escalivats (s'introdueixen al microones durant 3-4 minuts), el correcte seria escalivar al forn, però al microones és més ràpid i queden bè sal i oli
Per fer el romesco, es posen en un pot o recipient de la batedora, les ametlles i avellanes (torrades i pelades) els tomàquets i els alls escalivats i pelats, 2 dents d'all crus, la llesca de pa fregit i el
36
Finalment, posem les gambes, els musclos molt nets i les cloïsses, i deixem cinc minuts més.
Espero que gaudiu del plat, i bon profit! Maribel Àlvaro
■
▲ Jornades Romascaires al barri del Serrallo de Tarragona (Anys 50).
març 07
còctel ■
Per llegir una estona Sepultura de Bandoler La derrota de 1714 a mans del primer borbó espanyol, Felip d’Anjou, destrueix l’edifici polític de Catalunya, afecta la vida quotidiana i provoca en Pere Joan Barceló i Anguera l’odi etern als Borbons, convençut que són el principal flagell de Catalunya. La novel·la de Xavier Carreras s’afegeix a la fins ara escassa literatura de ficció sobre la Guerra de Successió, que l’11 de setembre de 1714 va significar per a Catalunya la pèrdua dels seus drets i privilegis.
galens
A Sepultura de Bandoler es fan presents algunes clucades d’ull a personatges de l’actualitat tarragonina, una transposició a una altra època de personatges reals coetanis. XAVIER CARRERAS Xavier Carreras va néixer a Tarragona el 1953. És periodista i guionista. Corresponsal de Catalunya/Exprés i La Vanguardia a Tarragona, ha exercit la crítica televisiva al diari Avui. Dirigeix les publicacions de la col·lecció «Rambla Vella».
37
■ intercanvis / anuncis gratuïts
G
alens recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que Galens posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: Galens - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona 2
• REF. 0119- XVI BECA MUTUAL MÈDICA per a la realització d’un treball d’investigació. Mutual Mèdica dóna suport als metges joves amb aquesta beca dotada amb 9.000 euros, destinada als metges residents d’últim any o als que hagin acabat la residència els dos últims anys. Les bases de la beca es poden consultar a la pàgina web de la mutualitat: www.mutualmedica.com.
• REF. 0207- VENC aparell LÀSER DIODO per a tractaments dermatològics i vasculars. Tel. 609 202 822. • REF. 0208- VENC ecògraf portàtil Aloka SSD-500 amb sondes convex i vaginal, impressora Sony i carro. Perfecte estat. Tel. 977 244 651. • REF. 0209- VENC ELECTROCARDIÒGRAF Model Cardioline, molt complert, nou. Tel. 666 077 235. • REF. 0210- VENC TC 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangièctasi i punts rubies. Tel. 977 652 785 (nits).
• REF. 0328 - ES LLOGUEN despatxos mèdics per dies a Reus. Raó: Sra. Abelló. Tel. 977 311 775. • REF. 0329 - ES LLOGA despatx de consulta mèdica situat a la Rambla Nova i en ple funcionament. Interessats trucar al 977 248 400 (horari d’oficina). • REF. 0330 - ES VEN casa adosada a Altafulla, Mirador dels Munts. 110 m2, garatge, terrassa solàrium, 3 habitacions, jardí i piscina comunitària. Particular. Truqueu de 21 a 23 h. 977 220 820 629 078 463. • REF. 0331- LLOGO plaça d’aparcament gran i fàcil d’aparcar. Molt a prop de la pl. Imperial Tàrraco. Interessats trucar al tel. 647 562 376. • REF. 0332- ES VEN àtic-tríplex al
38
C/Pere Martell de Tarragona. 175m construïts, 167m2 útils (495.000€). Edifici de 4 plantes i 9 anys d’antiguitat, segona mà, aigua calenta individual elèctrica, aire condicionat de fred/calor, 1 armari encastat, terra de gres, climalit, cable, porta blindada, orientació sud-est, magnífiques vistes. 4 habitacions, 2 banys i 1 lavabo, 2 terrasses de 18m2 cadascuna i un solàrium de 45m2. Plaça de garatge. Raó: mah@menta.net. • REF. 0333- ES VEN pis al carrer Pere Martell, 57, 4a planta. 106 m2, 3 habitacions, 2 banys, menjador de 26 m2, ac/calefacció, parquet. Informació al telèfon: 606 403 851. • REF. 0334- VENC xalet apariat a Cala Romana (Tarragona), situació immillorable. 150 m2 construïts, 6 habitacions, 3 banys, saló menjador amb xemenèia, cuina, calefacció. Zona de terrasses privades de 150 m2, jardí de 250 m2, amb piscina privada de 9 X 4,5 m. Habitació celler, zona barbacoa privada en el jardí de 35 m2, habitació rebost al cosat de la barbacoa. En perfercte estat, per començar a viure. Contactar amb el telèfon: 977 20 98 86. • REF. 0335- ES LLOGA despatx dilluns o dimarts (hores convingudes), a professional en dermatologia o especialista en varius, amb làser propi. Noves consultes a plaça de Verdaguer, 9, totalment equipades. Lloguer 400/500 €, segons despatx. Inclou: IVA, serveis, sala d’espera, secretària, ordinador, correu electrònic, Internet, fax i promoció a la nostra web. Raó: Agrupació Plàstica de Tarragona. Raó: 977 25 38 08 o 658 424 582 (d’11 a 19 hores).
• REF. 0414- ES VEN llitera d’exploració elèctrica articulada, amb accessoris de ginecologia, i taula de despatx d’1,40 m amb calaixos. Tel. 690 603 170. • REF. 0415- ES VEN consultori de 91 m2 ubicat a Tortosa amb tres despat-
xos, sala d’exploracions, sala d’espera, arxiu, bany complet, terrassa, dormitori i cuina equipada. Tel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen). • REF. 0416- ES VEN 33% de la Societat CMT, Serveis Mèdics, SCP, situada al passeig de la Sort, 38-40. Inclou la propietat del local comercial 2. en planta baixa. 155 m . Totalment equipat i en funcionament com a centre mèdic. Raó: J. Boronat. orona@hotmail.com. Tel. 607 800 857. • REF. 0417- ES VEN Peugeot 307 SW Pack Hdi, 110 cv., Full Equip. Molt bon estat. Any de matriculació: 2002. 72.000 km. Bon preu. Tel. 639 328 312. potix03@yahoo.es
• REF. 0518- S’OFEREIX secretària de direcció i atenció al púbic. Àmplia experiència en treballs administratius. Idònia per a centres mèdics, consultoris o clíniques. Informàtica, català, castellà, alemany i italià. Tel. 650 414 933. • REF. 0519- S’OFEREIX SENYORA com a secretària auxiliar per a consulta mèdica o similar. Tel. 616 274 920. • REF. 0520- S’OFEREIX SENYORA per a tasques administratives en despatx professional o similar amb amplis coneixements d’informàtica. Tel. 977 648 937 i 649 143 448. • REF. 0521- NECESSITA metge generalista amb domini de l’anglès i vehicle propi per treballar en zona turística. Interessats truqueu al telèfon 615 518 449. • REF. 0522- S’OFEREIX diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Navarra per treballar a les províncies de Tarragona i Lleida. Interessats contacteu al 678 200 060 o patri_lizondo@hotmail.com. • REF. 0523- S’OFEREIX infermera en nutrició, nº col·legiada 5909, carrer August, 8, pral. despatx 2, telèfon 678 550 101. dieta@yolandaserra.com
març 07