Issuu

editorial ■

Ara que tinc nou mesos… i un amic de vint anys A

quest és un exemplar de Galens per parlar d'anys, (encara que, una mica més, avall, parlaré de mesos), dels vint joiosos anys que compleix aquesta revista, perídode que la converteix en la que probablement es la més antiga de l’Estat, dins de l’àmbit professional, fita atribuïble als admirats antecessors que un bon dia van pensar a crear aquest vehicle de comunicació i dels quals podrem llegir més endavant les seves impressions i els testimonis, sovint carregats d'emotivitat. A tots ells, el meu, el nostre reconeixement.

Escrivia a l'inici que toca parlar dels vint anys. Ho intentarem en les properes pàgines, encara que penso que més que una revista hauríem d’haver necessitat un llibre o dos, com es diu en aquests casos; em perd o n a reu, doncs, els oblits.

Voldria destacar tot seguit alguns punts dels estatuts de Galens editats en el n ú m e ro 1, l'any 1986, d’aquesta entre nyable revista.

Quan l'actual president, l'amic però aleshores “jefe”, el Dr. Josep M. Solé i Poblet, em va proposar aquest càrrec, potser una mica agosaradament, no vaig dubtar acceptar-lo. Coneixent l'empenta i les ganes de fer coses del president (qüestió que en la nostra estimada ciutat sovint es un handicap) acceptar la proposta del Dr. Solé era un gran repte, i més per un home que provenia de la ràdio, de la meva estimada ràdio, la que gràcies a un g rup d'amics i excel·lents professionals i de molts col·laboradors que vaig tenir, vam aconseguir situar-la percentualment com una de les més escoltades del país i com una ràdio de referència a Tarragona.

Art. 5è a) donar a conèixer la política col·legial que s'esta seguint; b) transmetre als col·legiats tota la informació que el Col·legi rep de l'exterior; c) informar puntualment sobre les activitats del Col·legi; d) crear un esperit de col·laboració entre el Col·legi i els col·legiats; e) convert i r-se en el vehicle de les opinions dels col·legiats així com de les seves inquietuds i suggeriments; f) ser el punt de trobada de les discrepàncies que puguin existir; g) ser el portaveu dels col·legiats vers l'Administració i altres institucions. Aquests mateixos punts són els que intentem que continuïn sent la nostra referència, número re re número .

galens

Però tot seguit vull parlar de mesos, i també perdoneu que parli una mica de mi, ja que són nou mesos els que port o com a cap de premsa i comunicació, i com a director de Galens, per tant, en aquest aspecte sóc una criatura, això sí, precoç, si més no en el sentit d'aprendre del bon fer dels que m’han precedit, però intentant posar-hi el meu segell i atenent sempre les recomanacions del Consell de Redacció.

I això ho vam fer possible escoltant a la gent i per tant parlant a la gent del que volia sentir. I aquest és l'esperit que em continua guiant. Per això per seguir endavant son imprescindibles les vostre s opinions, la vostra participació i així s e rem el que volem ser, el que som, una eina molt valuosa per conèixer-nos i que se'ns conegui millor.

▲ Pitu Tarrasa. Cap de Premsa i Comunicació del COMT i director de Galens.

Depèn de tots que Galens continuï sent la revista que durant vint anys ha recollit sentiments, preocupacions, problemàtiques, penes i alegries i en aquest sentit i en nom del Consell de Redacció perm eteu-me felicitar tots els companys i companyes que han rebut merescudes distincions al llarg d'aquests anys i per altra banda, tenir un sentit re c o rd per als que dissortadament ens han deixat. Tant de bo comptem, insisteixo, amb els v o s t res suggeriments, col·laboracions, crítiques, etc. I que algú, d'aquí a uns anys, pugui escriure un editorial sota el títol de "Fa vint anys que tinc vint anys" (per cert, veureu que Serrat és un re f erent en aquest exemplar). I per acabar, vull agrair la col·laboració de tots els que han fet possible aquest especial de Galens. Resto a la vostra disposició. Salut.

Pitu Tarrasa ptarrasa@comt.org

■

■ especial 20 anys

Número 161. Especial 20 anys Tercer i quart Trimestre 2006 Edita: Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Josep Maria Solé i Poblet Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Director: Pitu Tarrasa Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Pitu Tarrasa, Dr. Xavier Allué Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres, Dr. Baldomero Tormo i Josep Maria Vallvé Salvadó Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 Tarragona Tel. 977 232 012/ 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Cop d’Ull Complex Empresarial REDESSA Camí de Valls, 81-87, despatx 72 Tel. 977 300 693 www.elganxet.com/copdull Maribel Alvaro 616 436 638 premsa@comt.org Impressió: Arts Gràfiques Octavi Fotos: Olívia Molet, Fèlix Adserias i arxiu Galens Disseny portada: Joan Creus D.L. B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedirne la publicació.

editorial ■ 3 5 ■ especial 20 anys vida col·legial ■ 30 38 ■ bioètica article ■ 40 42 ■ viatges còctel ■ 47 49 ■ humor intercanvis ■ 34 desembre 06

especial 20 anys ■

20 anys de Galens F

rancesc J. Renau, delegat del Consell de Redacció de la revista Galens durant vint anys, fa un repàs a la història de la revista: des del seu primer esbós fins al dia d’avui. L’autor manifesta la seva admiració i el seu respecte per la professionalitat, la bonhomia, la il·lusió i l’entrega en el treballdut a terme durant aquests 20 anys per part dels que han fet possible la publicació.

1985 Molt abans de les eleccions col·legials del 1986 preparàvem un esbós del que podria ser una publicació periòdica del nostre Col·legi en el cas que la candidatura encapçalada pel Dr. Bertran (i de la qual sempre m'he honorat de formar part) guanyés els comicis: un mitjà de comunicació que fes arribar a tots els nostres col·legiats, per ò també a les diferents institucions sanitàries, als ajuntaments, a les diverses corporacions mèdiques i als sindicats, les nostres opinions, els nostres pro b l e m e s , però també la nostra activitat com a Junta de Govern, és a dir, com a gestors del dia a dia col·legial.

▲ Esbosç del primer número de la revista del Col·legi de Metges

1986 Al novembre del 86 sortia d'impre m t a el número 1 de Galens, nom amb què havíem batejat la criatura. En aquella ocasió vàrem escriure: «La gestació de Galens ha estat llarga i el seu part, difícil, ja que el període de vacances complica el fet de coordinar tot un seguit d'actuacions. Esperem que el desenvolupament de la publicació sigui el normal, com en qualsevol ésser viu. Estem

galens

segurs que sortiran entrebancs, patirem alguna caiguda, però hem de procurar seguir endavant amb norm a l i t a t » .

1991 Cinc anys més tard, amb motiu de la publicació del núm. 50, ens il·lusionàvem amb les felicitacions que rebíem

per la fita aconseguida. És clar que agraíem les felicitacions, però per allò que re p resentaven: el reconeixement d'una tossuderia, la tossuderia de seguir desitjant que la nostra veu, la veu del Col·legi de Metges de Tarragona, continués sentint-se a les llars dels col·legiats, però també als ajuntaments, redaccions de diaris i e m i s s o res de ràdio, direccions d'hospitals, Conselleria i Ministeri de Sanitat i a tots els col·legis de metges de l'estat.

■ especial 20 anys

▲ Josep Papió, els doctors Francesc J. Renau i Josep M. Bertran, mostrant el primer número de Galens

1996

2003

El temps, inexorablement, passava i Galens seguia al peu del canó. Ens deien que amb 100 números publicats batíem rècords pel que feia a la continuïtat d'una publicació de les nostres característiques. Deu anys amb periodicitat mensual era una fita important, només possible -cal dirho- per la fe i el suport de les diferents juntes de govern i per la il·lusió dels qui directament estàvem implicats en la redacció de la revista. Anunciàvem canvis de contingut, de disseny, canvis de tipografia i en les diferents seccions de la revista. Personalment, em va doldre perdre el disseny de portada, obra de la Montse Plass, per creure que era un disseny inconfusible, d'una extraordinària personalitat i que destacava de qualsevol altra publicació.

Ja havíem aconseguit l'edició 150 de Galens. Havíem canviat la periodicitat: ens havíem fet bimensuals, i molts continguts guanyaven en profunditat. Definitivament, érem (ens ho reconeixien) la publicació de col·legis professionals amb més continuïtat en l'edició, i seguíem agraint als nostres col·laboradors la seva tasca, sense la qual res de Galens hauria estat possible.

nable, canviava moltes coses. Havia (ha) arribat l'hora dels adéus. Personalment, espero que només es tracti dels adéus de les persones i que la revista del nostre Col·legi, el nostre Galens, tingui per davant molts anys de vida. Permeteu-me, per acabar, que manifesti la meva admiració i el meu respecte per la professionalitat, la bonhomia, la il·lusió i l'entrega en el treball de qui durant aquests 20 anys ha estat el nostre director periodístic, en Josep Papió, l'agraïment més sincer a les diferents juntes de govern del Col·legi pel suport que han donat a la publicació. Adéu, companys. Adéu, amics.

2006 Finalment, per aquestes dates, complíem 20 anys d'edició. El temps, imperd o-

Francesc J. Renau, delegat del Consell de Redacció

■

desembre 06

■ especial 20 anys

Per molts anys! El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, durant vint anys sense interrupció heu anat editant la revista Galens des de la qual informeu els vostres col·legiats i els ciutadans interessats per les vostres activitats professionals. Amb motiu d’aquest fet, vull fer algunes reflexions i apunts que considero fonamentals per tal que la nostra sanitat mantingui i millori la tradicional i històrica qualitat. La salut de la població sempre ha de ser una de les principals preocupacions dels governs. S’han de garantir els drets dels pacients amb efectivitat i cada persona ha de ser atesa el temps que sigui necessari. Per això considero molt important la creació de la figura del Defensor del Pacient amb la finalitat que vetlli pels drets i les garanties assistencials dels malalts. Cal també, i crec que és molt important, engegar amb decisió i eficàcia programes intensius de corresponsabilització social per adquirir hàbits saludables, bona alimentació i activitat física-, per tal de prevenir malalties previsibles. També caldrà empre n d re accions per a sensibilitzar els ciutadans sobre la necessitat d’un bon ús dels recursos sanitaris que permeti l’accés més ràpid als serveis i assegurar, també, l’equitat (consum responsable dels serveis de salut), evitant si és prescindible, les visites reiterades al metge o l’abús dels serveis d’urgències, aprofitant l’atenció telefònica o a través de les noves tecnologies.

En el camp de la salut, crec que també caldria promoure la introducció d’una deducció significativa a l’IRPF per a aquells ciutadans que disposin de pòlisses de cobertura sanitària complementàries i impulsar les mesures necessàries per afavorir el paper complementari al sistema sanitari públic que desenvolupen les entitats d’assegurança lliure. Per últim considero imprescindible posar en marxa el que en podríem dir la cultura de l’esforç, elaborant amb urgència un pla de recursos humans d’acord amb els metges, infermeres i personal sanitari, que avali i doni resposta a les necessitats reals de l’actual sistema sanitari. Per tant, també s’haurà de comptar amb la participació dels sindicats i les organitzacions professionals de metges, etc.

Joan Miquel Nadal ▲

Queda molt per fer per apropar més encara els serveis sanitaris als ciutadans, i per modernitzar el sistema sanitari en la seva globalitat per tal de fer-lo més eficaç. Per això, considero fonamental la proposta feta des del meu partit polític d’un pacte nacional per a la salut, amb la participació activa de tots els actors, és a dir, dels professionals i dels usuaris. Finalment, els agraeixo que m’hagin convidat a ser present en aquesta celebració dels vint anys de la re v i s t a Galens, editada pel COMT. Per molts anys! Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona

■

Crec que també caldria promoure la introducció d’una deducció significativa a l’IRPF per a aquells ciutadans que disposin de pòlisses de cobertura sanitària complementàries. 8

desembre 06

especial 20 anys ■

Canvis a la nostra sanitat

oldria aprofitar l’oportunitat que se m’ofereix de participar en aquesta efemèride, primer de tot, per donar la meva més sincera enhorabona al Col·legi de Metges de Tarragona per comptar amb una publicació com Galens que ha arribat, amb l’edició d’aquest exemplar, als seus 20 anys de vida. Poques són les publicacions que poden commemorar dues dècades d’existència i per això és important celebrar-ho. Molts són els esdeveniments que han tingut lloc al llarg d’aquests 20 anys tant a dins de la professió mèdica com, més àmpliament, al sistema sanitari català, però permetin que em refereixi a aquelles actuacions dels darrers anys que han permès situar la salut i el sistema sanitari al centre del debat polític. La nova etapa política iniciada a Catalunya ara fa tres anys ha suposat l’arribada de noves transformacions en les quals la professió mèdica s’ha trobat directament implicada i ha tingut l’oportunitat de manifestar la necessitat d’abordar canvis per arribar a millorar les condicions de treball, amb participació directa i efectiva als centres assisten-

cials, i per aconseguir la consolidació d’un major reconeixement. El camí cap a l’equiparació de les condicions laborals i professionals de tots els treballadors de la sanitat catalana i el desenvolupament de les polítiques professionals s’ha iniciat i ha començat a tenir els primers acords amb la consecució del Consell de la Professió Mèdica, un òrgan permanent i de consulta del col·lectiu mèdic que, a través de les dues meses de treball, estic convençut que aconseguirà un maridatge perfecte entre l’àmbit de la gestió i la pràctica clínica. Molts han estat els avenços però molts són encara els propòsits a assolir. La situació actual ens porta a tenir molt en compte l’evolució ascendent de la demografia, molt patent a la zona costanera del Camp de Tarragona, una situació real que ens aboca a planificar, amb visió de futur, tant la capacitat assistencial com el contingent de professionals que seran necessaris per a la pràctica d’una sanitat d’excel·lència. La urgència, ara ja, de contractació de professionals forans ens porta a replan-

tejar la necessitat de repensar tots junts, Administració i professió mèdica, l’actual formació reglada i de consensuar solucions futures que contribueixin positivament en el resultat final: preservar la qualitat assistencial. Ens trobem davant un nou sistema sanitari en el qual tots els seus professionals són l’element clau per al bon funcionament de la sanitat, sense oblidar la necessària participació de la ciutadania, que serà possible, a partir d’ara, gràcies a la implicació efectiva dels Governs Territorials de Salut. El desenvolupament d’accions orientades a la millora de les condicions laborals, així com l’increment de les activitats formatives i les millores en infraestructures i en equipaments, ens han de permetre millorar l’eficàcia i l’eficiència d’aquest nou model; però tot això no serà possible si no va acompanyat de diàleg i acords, al voltant dels grans temes, amb els professionals sanitaris del segle XXI, amb flexibilitat i capacitat d’adaptació a l’entorn. Josep M. Sabaté, director dels Serveis Territorials de Salut a Tarragona ■

Josep M. Sabaté ▲

galens

■ especial 20 anys

Galens: pertinaç evidència

eia un bon amic que no serveix de res fer les coses si ningú sap que s'han fet. Aquest va ser l'argument principal pel qual es va iniciar la publicació de la revista col·legial Galens, que va néixer amb dos objectius clars: per una banda, informar els col·legiats; per altra banda, explicar als polítics i a la societat la versió dels metges en matèria d'exercici professional, fent saber uns mínims irrenunciables per poder garantir una assistència de qualitat. Des de la defensa del sistema públic de salut, universal i equitatiu, i des de la defensa del sector privat de salut, sempre que respectés uns mínims de condicions, volíem denunciar actituds d'alguns gerents i gestors a qui només importava fer prosperar el terrible objectiu “com més estalvi més aguantaré la cadira”, sense que els importés gens ni mica això que ara va adquirint tanta importància i que s'anomena “el factor humà”. Als consells de redacció, però, estrany era el dia que no diguéssim: “Abans d'escriure, s'ha de contrastar la informació i pensar en la repercussió del que s'escriu”. Aquest compromís no va evitar que més d'un cop se'ns “colés” algun aspirant a premi Pulitzer amb veritats mal explicades que podien da-

nyar persones concretes. De res servien les disculpes, perquè el mal ja estava fet i la rectificació pública encara podia ser pitjor que la notícia original. Malgrat aquests pocs cigrons negres, el balanç global de Galens ha estat molt i molt positiu. Mentiria si digués que tot van ser flors i violes. És clar que vam travessar moments delicats, però també és cert que el món es divideix en persones que treballen i fan i en persones instal·lades dins estru c t u res d'interès propi que només es dediquen a destruir allò que pot acabar amb el seu benestar personal. És una llàstima, però sempre hi ha gent interessada a creure que el fi justifica els mitjans i, des de la poca o nul·la honradesa no poden ni volen admetre que altres tinguin objectius més nobles, limitant la seva acció a estar sistemàticament en contra de tot. Per això, consola molt que el seu soroll de he he i hi hi passi i caduqui, alhora que els raonaments argumentats persisteixen i prosperen. Així ha passat amb el concepte de reconeixement periòdic de competència, que està reconegut per la Unió Europea i que es demostra que no és un sistema d'examinar metges sinó d'evitar que “altres i amb criteris no professionals” ocupin aquesta important

qüestió que ha d'estar en mans de la professió mèdica. Ha estat un privilegi haver pogut compartir el naixement de Galens i la seva continuïtat durant 20 anys. Sense cap mena de dubtes, el mèrit és de totes les persones que han estat a les diferents Juntes de Govern del Col·legi, però especialment del Dr. Francesc Renau i del periodista Sr. Josep Papió. No es g o v e rna només amb idees, sinó amb persones que assumeixen responsabilitats, peti qui peti i sempre posant les institucions per davant dels intere s s o s personals. Atenent la trajectòria, confesso que, excepte per problemes de salut que mai renunciaré a poder superar, sóc tan feliç que quasi em fa vergonya. Desitjo que el president, el Dr. Solé Poblet, pugui publicar a Galens la millora de condicions d'exercici professional de la medicina i la millora de prestacions de salut que rep la societat, tant al sector públic com a l'assegurador. Només així serà possible que metges i metgesses treballem contents i amb els cinc sentits al servei dels pacients. Josep M. Bertran, EAP Jaume I de Tarragona i expresident del COMT ■

▲ Josep M. Bertran Soler

desembre 06

especial 20 anys ■

El Consell de la Professió Mèdica

Dr. Miquel Bruguera ▲

a vaga de metges d’aquesta primavera ha causat una veritable convulsió en el mon de la sanitat catalana per diversos motius. Ha estat seguida per un nombre tan elevat de metges i metgesses que ha posat en evidència que el descontentament i la fru stració són un estat d’ànim comú en la p rofessió, causat per la manera com l ’ o rganització del sistema sanitari català obliga els metges a exercir la seva professió. Sobre c à rrega de treball assistencial, poc respecte per part dels ciutadans, més exigents ara que no pas ho e ren en el passat, molt valorats de paraula pels gerents i altres dire c t r i u s del sistema, però molt poc en el moment de decidir com han de fer la feina.i com l’han de re t r i b u i r, limitacions per la pro g ressió professional, són algunes de les queixes que hem sentit durant la vaga.

La vaga ha permès també veure com es posicionaven els mitjans de comunicació i el pes relatiu del sindicat de metges i dels sindicats de classe, així com la capacitat de resposta de l’Administració. La vaga ens ha donat

galens

lliçons que hem de saber re c o rdar els metges i els que fan política sanitària. La vaga es va tancar amb l’aportació de diners al sistema i amb la promesa de la creació del Consell de la Professió Mèdica. Aquest Consell format a part s g a i rebé iguals entre metges i re p resentants de l’Administració sanitària ha de re p resentar un espai de debat on es resolguin els problemes dels metges tant de caràcter retributiu com professional, ja que hi ha el compromís de la consellera Geli de sotmetre ’s als acord s p resos en aquest Consell. El Consell de la Professió Mèdica té dues comissions, una presidida pel secretari general de Metges de Catalunya i l’altre pel president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Aquestes comissions són les que han de presentar al plenari del Consell les propostes de re f o rma del model sanitari i del paper dels metges en el sistema públic de salut de Catalunya. Les dues comissions van començar el mes de setembre a tre b allar. Els seus membres, força heterogenis quant a situació professional i quant a

criteris, perquè han de re p resentar una p rofessió molt homogènia, estan en general satisfets de com ha començat la seva activitat. Voldria re c o rdar als lectors que el Consell de la Professió Mèdica és la primera o p o rtunitat a la història del nostre país que els metges puguin discutir entre ells i amb l’Administració les coses que més els afecten, com són la manera d’exerc i r la seva activitat professional i quant i com els han de pagar. Hem de ser optimistes i pensar que hem entrat en un camí del qual no es pot re t rocedir i que en el futur les coses han d’anar millor per als metges del que han anat fins ara. Els resultats del treball que hem començat seran degudament publicats a G a l e n s, a qui felicitem sincerament per la seva gran contribució a la pro f e s s i ó mèdica de Tarragona en aquests darre r s 20 anys, i a les revistes dels altre s Col·legis catalans. Miquel Bru g u e r a, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ■

especial 20 anys ■

La infermeria té reptes importants per continuar desenvolupant la professió

arlar d'infermeria és parlar d'actualitat. El nostre objectiu és el desenvolupament professional, per arribar sempre a l'excel·lència professional.

vam aconseguir el compromís formal per part del Govern que sortiria, com així va ser.

més preuat del ser humà, la vida. Als exèrcits no els han de donar motius per rebel·lar-se.

Encara queda molt per fer, però no ens aturarem fins a completar el procés.

Establir vincles amb la resta de col·legis professionals comporta beneficis a tots plegats, perquè fer pinya és una manera d'unificar forces. Per això , penso que anem pel camí encertat.

Tenim reptes que són irrenunciables per desenvolupar la professió d’infermeria. Hi ha temes pendents com la transformació acadèmica de la nostra carrera en el títol de grau (llicenciatura) que s'aconsegueix després dels acords de Bolònia, on es dissenya un nou mapa europeu d'ensenyament universitari i després d'una aferrissada lluita amb el Ministeri de Educació i Ciència. El grau d'infermeria serà de 240 crèdits equivalents a 4 anys, igual que la resta de titulacions universitàries.

Els dos col·legis professionals de metges/metgesses i el d’infermers/infermeres, som els dos col·lectius que tenim els interessos més propers, treballem plegats i volem l'excel·lència professional, les plantilles adequades a la població, poder determinar com ha de ser el sistema sanitari, etc. ja que som nosaltres els professionals, els que hem de donar l’assistència per que la població gaudeixi de una bona salut.

Un altre repte tan important con necessari són les especialitats d'infermeria, que amb quasi 20 anys de retard, ja que el Reial Decret d’Especialitats” de 1987 va ser paper mullat per al Govern, ningú es va preocupar ni ocupar perquè fossin una realitat. Des de l'organització col·legial vam lluitar sense parar fins aconseguir tenir un nou projecte de decret, que no vam aconseguir que veiés la llum fins després de la campanya de promoció anomenada “Más enfermeras especialistas más vidas salvadas”, a la concentració nacional al Palau de Congressos de Madrid, que vàrem omplir de gom a gom ja que tots els col·legis de Espanya hi vam ser presents. Mentrestant i en plena jornada

galens

Els professionals sanitaris també volem que ens permetin gaudir de bona salut. Per acabar vull agrair al president i la resta de la Junta de Govern del COMT l' oportunitat que m'han ofert per expressar la meva opinió i a la vegada felicitar-los pels 20 anys de la revista Galens i ara fins als 25. Olga Sala ▲

Això ens ha de fer pensar que plegats tenim molta força. Els infermers i infermeres som el col·lectiu més nombrós del món sanitari segons un informe de l'INE. A Espanya hi ha 237.775 col·legiats (231.001 infermers/es i 6.774 llevadores), mentre que de metges i metgesses n’hi ha 199.123, quasi res.. dos exèrcits, crec que a tenir molt amb compte pels governs tota vegada que aportem a la societat la cura del bé

Salutacions. Olga Sala, p residenta del Col·legi Oficial de Diplomats d’Infermeria de Tarragona ■

■ especial 20 anys

Ara que tinc 20 anys de la revista d’un col·legi professional germà, com és el de metges, que juntament amb el d’advocats ha tingut una important presència a la societat civil tarragonina, participant en tots aquells moviments socials que s’han produït durant els darrers dos segles - especialment en la lluita per la millora de la qualitat de vida de les persones-, la satisfacció és doble.

ada dia no es té l’ocasió, com succeeix en aquest cas, de redactar un article per commemorar un 20è aniversari, un aniversari tan rodó i significatiu com és el dels vint anys, edat en què, en el procés biològic dels éssers humans, s’ha deixat enrere l’adolescència i es camina cap al primer esglaó de la maduresa, i en què, com diu Serrat en la seva cèlebre cançó, encara es té força, no es té l’anima morta i se sent bullir la sang.

Vint anys viscuts amb intensitat no poden caure en l’oblit i, al marge de la celebració, permeten, d’una banda, fer un balanç objectiu i constatar que Galens ha estat el fedatari que ha anat aixecant acta de tots i cadascun dels esdeveniments del col·lectiu mèdic de Tarragona i la tribuna des d’on, amb llibertat i sense cap censura, els metges tarragonins han expressat les seves idees i, d’altra banda, han mirat al futur amb optimisme, a pesar dels molts reptes que actualment tenim els col·legis professionals.

Si a això hi afegim que l’aniversari és el

Deia el gran filòsof Ortega y Gasset que

▲ Sr. Antoni Vives

“commemorar és recordar” i – afegia – “el recordar se hace en vista del porvenir, y de ahí que, si nos analizamos mientras estamos entregados a la memoria, observamos que al rememorar bizqueamos y que, mientras recordamos con un ojo el pasado, con el otro seguimos atentos al porvenir, como refiriendo constantemente lo que fue a lo que puede sobrevenir. El recuerdo -cloïa aquest genial filòsof – es la carrerilla que el hombre toma para dar un brinco enérgico sobre el futuro.” Aquest número extraordinari de Galens c o n f i rma plenament les paraules d’Ortega y Gasset, perquè en la celebració d’un 20è Aniversari, en el record dels vint anys que han passat des que va aparèixer el número 1, estem parlant del futur, d’allò que està per venir. Sempre és agosarat parlar del futur i d’una manera singular en un món tan canviant com el que ens ha tocat viure. Però m’atreveixo a assegurar que, en el temps a venir, la vella i bella professió de metge continuarà treballant perquè aquest subjecte pensant i lliure que és l’ésser humà tingui millor qualitat de vida. Felicitats a tots i per molts anys! Antoni Vives, degà del Col·legi Tarragona

d’Advocats

de ■

desembre 06

■ especial 20 anys

Entrevista al doctor Josep Maria Solé, president del Col·legi de Metges

oincidint amb el 20è aniversari de la revista Galens, el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, el doctor Josep Maria Solé, comenta diferents aspectes de l’actualitat referents al funcionament del Col·legi i a la professió mèdica, a més de fer una pinzellada al passat i una aposta de futur.

Què significa per a vostè la celebració del vintè aniversari de la revista G a l e n s? L'aparició de la revista va ser l'inici d'una voluntat ferma d'establir una comunicació entre la institució col·legial i els metges. Crec que va significar una salt qualitatiu en les relacions col·legials i crec així mateix que en aquesta política de comunicació és en la que cal apro f u n d i r, p e rquè es extraordinàriament important que existeixi un corrent bidireccional entre els professionals i la seva institució.

Penso que avui en dia s’està demostrat que la comunicació és una eina impre scindible, i més amb les noves tecnologies.

Vint anys de G a l e n s, que ha recollit en bona manera el sentir i el dia a dia de la professió, com ha canviat aquesta en aquests darrers anys?

En aquest sentit, és voluntat de l'actual junta de govern millorar i potenciar l'ús d'aquestes, seguint l'esperit d'aquella junta que va decidir editar la primera revista.

En el decurs d'aquests últims vint anys, el canvi ha estat espectacular: els canvis socials, més coneixements i millor informació de la societat i més exigència consegüentment, l'envelliment de la població, el fenomen de la immigració, l'augment constant de la pressió assistencial, la manca de recursos i un pobre finançament del sistema de salut, entre d'altres, han fet que l'exercici de la professió exigeixi un esforç constant a metges i metgesses, que creuen fermament en un sistema públic, universal, gratuït i de qualitat, que, tot i ésser excel·lent, té moltes mancances, que ha de ser , tot i no sent les seves responsabilitats, suplides o apaivagades per l'esforç dels professionals. Així mateix, la creixent feminització de la professió significa un canvi substantiu, que considerem un dels reptes més important que tenim plante-

Pel que fa referència a les noves tecnologies, el portal web del COMT ha de servir per mantenir permanentment una comunicació oberta amb les companyes i companys i alhora informar la mateixa societat, amb la qual mantenim el comp romís de garantir-li la qualitat assistencial. D'altra banda, em satisfà dir que aquests mitjans (web i correu electrònic) ens permeten una participació constant dels p rofessionals en la vida col·legial, que com és evident considerem impre s c i n d ible.

desembre 06

especial 20 anys ■ jats, que de ben segur tindrà una fort a incidència en l'exercici de la nostra labor professional. Com valora els esdeveniments succeïts al Col·legi fa uns mesos? El trasbals patit per la institució, conseqüència de l'actuació diguem, per dir-ho de forma suau, que incorrecta o, si mes no falta d’ètica, d'un extreballador de la casa, és historia passada. El Col·legi com a institució va tornar immediatament a la n o rmalitat i fins i tot reforçada, un cop analitzada la situació, pel suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i la Comissió Deontològica Central i pel suport de l'Assemblea de C o m p romissaris a la Junta de Govern . Personalment vull dir que és en moments com aquets quan un descobreix realment on són i quines són les amistats autèntiques i quines les lleialtats reals a la institució. Tota una lliçó. I del passat, si li sembla passem al futur, quin's són els principals reptes que té plantejats el Col·legi i per tant la professió? A la tardor de l'any 2004 a Sitges vam celebrar el primer congrés de la professió que jo crec que va tenir un èxit molt i m p o rtant, malgrat que no se n’hagi fet el

seguiment que calia; encara hi som a temps. Vam ser capaços, en aquell moment de fer autocrítica i vam decidir amb voluntat f e rma i abrumadora majoria, millorar les institucions col·legials catalanes apostant de forma aclaparadora per una re p resentació territorial pròxima al col·legiat i el que encara és més important, per una participació dels Col·legis en els temes laborals, i en aquest sentit òbviament també es va coincidir en la necessitat que Col·legis i Sindicat, anessin de la mà, com no podria ser d'altra manera. També en aquest congrés, i és molt i m p o rtant, els metges ens vam dotar d'un nou codi deontològic, el més avançat de la UE. Per tant, crec sincerament que disposem d'eines de treball perquè entre tots aconseguim en un futur immediat que la dignitat i les condicions de l'exercici de la professió siguin les que les metgesses i els metges mereixen. M'encantaria en un futur editorial de la nostra revista, poder anunciar que ho hem aconseguit. Finalment, president que li demanaria al nou govern català, en matèria de Sanitat?

En primer lloc, que aconsegueixi un millor finançament pel nostre sistema, amb una més gran aproximació del percentatge de la inversió en percentatge del nostre PIB al de la mitjana que destinen els països de la UE (la dels 15, és clar), que ens permetria recuperar aquell lloc de privilegi i excel·lència que va tenir i al qual encara hi estem pròxims mercès a l'esforç constat dels pro f e s s i onals. En segon lloc, recuperar per als pro f e ssionals el reconeixement social que mereixen i la seva autoritat moral enfro n t els pacients, la qual cosa no implica la pèrdua del paper central que el pacient ha de tenir dins els sistema. I finalment, que el govern -la Conselleria de Salut, concretament- sigui capaç de portar fins a les ultimes conseqüències el paper del Consell de la Professió, un compromís pactat en tot moment amb el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i el Sindicat de Metges de Catalunya, en el que els professionals tenim una gran esperança. Seria molt trist, veure-la traïda.

Pitu Tarrasa, Director de ‘Galens’

■

Josep Maria Solé i Pitu Tarrasa ▲

galens

■ especial 20 anys

“Galens ens permet seguir la vida gremial de l’entitat” Em sento molt complagut de poder escriure en les pàgines d’aquesta revista del Col·legi de Metges de Tarragona, Galens, que ara celebra els seus primers vint anys editorials i en la qual tinc bons amics. Aquesta satisfacció es basa en diverses raons. En primer lloc, pel valor i interès humà que té el Col·legi, més enllà de l’estrictament professional, i naturalment perquè a través de les pàgines d’aquesta revista podem seguir la vida gremial de l’entitat i conèixer aspectes de la història i de la medicina que sempre són d’agrair. De la tasca general d’aquest Col·legi, i en particular de la revista, també volia destacar un altre punt, el de la seva

contribució a la informació del públic en general. L’experiència, coneixement i capacitat d’anàlisi que puguin tenir els seus membres és molt valuosa per al conjunt de la comunitat. La divulgació i les pautes que es donen poden ajudar a reflexionar i a mirar amb uns altres ulls i perspectiva la realitat del moment, amb tots els seus problemes i qüestions, i ajudar les noves generacions. Celebro, doncs, l’aparició d’aquest nou número especial de Galens, amb motiu de la seva primera sortida ara fa vint anys, i li desitjo llarga vida per a bé de tothom. Enhorabona i gràcies per l’esforç! Joan Are g i o, p resident de la Diputació de Tarragona ■

Joan Aregio ▲

desembre 06

especial 20 anys ■

“El treball en “Xarxa” permet poder créixer amb criteris d’adaptabilitat permanent” n aquest especial de Galens hem volgut també conèixer algunes impressions del Dr. Joan M. Adserà, director i gerent de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.

C o n c retament sobre els trs punts següents: 1. Gènesi de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. La Xarxa és un instrument de gestió, evolutiu, de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, sense perdre la seva identitat històrica (des del segle XII), els seus valors i el seu compromís. La nova realitat sociològica de donar resposta a les necessitats dels ciutadans a prop del seu lloc de residència i els avenços tecnològics que ho permeten van anar complementant l’equipament hospitalari de la Rambla Vella amb molts altre s de dispersos per dues comarques, la del Tarragonès i la del Baix Penedès. Des d’aquesta nova realitat és va definir la Xarxa com una marca on tots els ser-

veis puguin tenir cabuda sense categories i amb participació de tot el territori. Per això definim la nostra visió com “una Xarxa sanitària i social, integral i integrada, amb dispositius complementaris i de qualitat, sense ànim de lucre, respectuosa amb la nostra història de compromís al s e rvei dels ciutadans”. 2. Com ha evolucionat la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla en els últims anys i com s’ha adaptat a les actuals necessitats? Seguint les directrius de planificació sanitària de Catalunya es va anar construint una organització que posés en el centre dels processos de salut o malaltia el ciutadà en un territori definit, respectant per altra banda les diferències entre els àmbits sanitaris (primària, especialitzada i sociosanitària). Amb aquest rumb hem anat navegant incorporant sis equips d’atenció primària (el Ve n d rell, l’Arboç, Calafell, To rre d e m b a rra, Vilaseca i Tarragona IV), un centre sociosanitari, l’Hospital del Vendrell, i el Complex ambulatori de Llevant. I hem desenvolupat els instruments de navegació, el nostre GPS és la història clínica única i compart i d a . Independentment de trobar-nos a l’hospital o a un dispensari municipal els nost res professionals tenen accés la historia clínica amb la radiologia digital, l’ECG, les analítiques, la medicació… 3. Quin és el seu futur? Creiem que tenim un bon model, i que els propers anys són de consolidació.

▲ Dr. Joan M. Adserà

galens

Però, atès que som en una zona de Catalunya amb un fort creixement demo-

gràfic, pensem que caldrà anar obrint nous equipaments. Les àrees bàsiques de salut que vam planificar fa deu anys han quedat petites, per exemple a Calafell i a Vilaseca hauran de fer noves; a Segur en caldrà una de nova; a Torre d e m b a rra s’ha d’ampliar. També veurem com s’incrementen les pre s t acions de primària amb la rehabilitació, la radiologia… I els desplegament de centres d’alta resolució diagnòstica i cirurgia ambulatòria (hospitals lleugers). Això comportarà poder formar i incorporar nous professionals, per fer sostenible la pressió assistencial amb els nivells de qualitat de la praxi mèdica. Les novetats terapèutiques i de diagnòstic cada cop més accelerades han de donar temps als professionals per a la formació continua. D’això depèn el manteniment del nostre excel·lent nivell de competència professional. El treball en xarxa permet poder créixer amb criteris d’adaptabilitat permanent a una realitat que és i serà canviant. Nosaltres pensem que el futur obliga a compartir professionals, a l’especialització i a concentrar aquelles prestacions de garantia. Tot aquest procés s’ha de liderar amb la participació i la complicitat dels pro f e ssionals sanitaris i de les organitzacions. Finalment, també voldria destacar la importància dels mitjans de comunicació en la difusió de les nostres inquietuds, mitjans que com Galens, en aquest cas molt específicament recullen aquestes problemàtiques i a qui felicito pel seu vintè aniversari. Dr. Joan M. Adserà

■

especial 20 anys ■

Qüestions de família Felicitats, en primer lloc, a tots els que han fet possible que una publicació d'un col·lectiu petit però selecte hagi arribat als vint anys. Intueixo el que això comporta, ja que vaig dirigir la nostra revista, L'Aixarop, durant els seus primers quatre anys de vida. I el nostre col·lectiu encara és més petit… Voldria defugir, en aquesta breu oportunitat que se m’ofereix de comunicar-me amb els companys metges, dels tòpics de sempre quan parlem de galens i apotecaris. Com a descendents d'un tronc sanitari comú, en el qual les dues professions estaven foses i confoses, som una espècie de cosins, amb tot el que això comporta d’interacció i de protagonisme familiar.

que el primer pas que hauríem de fer metges i farmacèutics per tal de millorar les nostres relacions és el de donar una importància relativa a les paraules dels pacients quan li transmeten al prescriptor opinions vessades pel dispensador i/o viceversa.

la seva solució, podria ser el punt de p a rtida per consolidar la nostra col·laboració a nivell general com ja funciona en llocs puntuals, com per exemple a l'Hospital de Móra, on metges i farmacèutics tenen un programa comú de formació.

I no és que tinguem una relació insatisfactòria, sinó escassa. Ara que aviat ja no ens podrem queixar de la vostra cal·ligrafia (per donar-li algun nom simpàtic a la lletra de metge) per l'arribada de la recepta electrònica i ara que comencem a no ser “el” problema per a l'Administració sanitària sinó part de

Sí, ja sé que he acabat parlant de tòpics, però per desfer-los primer hem de tenir consciència que no son més que… tòpics. Andreu Suriol, p resident del Col·legi Oficial Farmacèutics de Tarragona

Tots hem patit alguns dels inconvenients que es produeixen en la relació entre professions que tenen el mateix objectiu: el de retornar la salut al malalt i/o d'impedir la malaltia a l'individu més o menys sa. Si aquests inconvenients ens els miréssim amb lupa, comprovaríem que no aguanten la més mínima anàlisi. Que si “a la farmàcia m'han dit que vostè…”, que si “el metge m'ha assegurat que…”, són frases que hem sentit tantes vegades…! Molts cops penso, i dic,

galens

▲ Andreu Suriol

■ especial 20 anys

Ventiañosesnada

ls anys 50 es popularitzava la frase “la vida es un tango”. Prendre titulars d’un tango és una llicencia fàcil que fins i tot pot contribuir a la integració de nouvinguts immigrants transatlàntics entre els professionals.

canvis i tot i els continuats greuges als àmbits laborals -vull dir els salaris i els honoraris, que mai seran prou- la pràctica assistencial ha evolucionat cap a millor. Tenim més mitjans i no només purament mèdics: fa vint anys l’ús de la informàtica era minoritari i la Internet, tot i que existia, només era utilitzable per uns poquets experts. El telèfons mòbils pesaven vuit quilos. I l’aire condicionat dels automòbils quedava condicionat a obrir la finestreta. El desplegament del sistema assistencial just començava i als hospitals mancava de tot.

Com que ara fa vint anys que fa vint anys de gairebé tot -nova llicència musical, aquesta d’en Serrat-, celebrar aniversaris de la nostra revista ajuda a la perspectiva històrica i ja sabeu que qui ignora la seva història es veu obligat a repetir-la. La història de la revista i la del col·legi ha estat prou profitosa i, alhora, agitada però, al meu entendre, no cal repetir-la, Déu ens en lliuri. El cert és que ara som més i som més joves, oi? Fins i tot més macos, ves per on.

nals i els canvis en la composició del col·lectiu han estat notables. No sé si més savis també, però de ben segur més informats, més ben formats, amb millors i nous coneixements.

Però vint anys no són prou per aconseguir canviar tot allò que els metges pensem que és necessari. Ens queda molt per fer, molt per al qie lluitar, molt que aprendre. Que ho puguem fer des d’aquesta plataforma depèn, però, només de nosaltres mateixos.

Les incorporacions de nous professio-

L’ e x e rcici professional ha vist notables

Xavier Allué

Dr. Xavier Allué ▲

■

desembre 06

especial 20 anys ■

Els col·legis professionals i la comunicació

a ens va dir Plató que les coses són el que en essència són i el que creiem que són. Ambdues coses són importants i, en una organització que treballa en benefici d’un col·lectiu, la comunicació es fonamental ja que no n’hi ha prou en fer coses sinó que és imprescindible transmetre que es fan. Celebrar 20 anys d’una tasca sempre és un motiu de joia perquè significa que hem aconseguit un treball continuat i col·lectiu de diverses generacions. Els Col·legis Professionals, gairebé tots centenaris ja, som el que som gràcies a l’esforç de generacions anteriors que van saber valorar i respectar el patrimoni dels seus antecessors mantenint i sumant el saber col·lectiu en busca de la denominada “excel·lènciapro f e s s i o n a l ” . Aquesta suma de valors, ciència i ètica,

galens

ens permeten gaudir de respecte social i autoritat moral en el terreny que cada p rofessió defensa. Al llarg de tants anys aquestes institucions han hagut de superar reptes molt diversos i situacions molt compromeses, però la història ha demostrat que han estat capaces de pro g ressar fins i tot en aquestes situacions adverses i han contribuït a vertebrar la professió, la realitat p rofessional, a vetllar per la deontologia i a fomentar el progrés científic. Aquells que consideren que els Col·legis Professionals no són útils en els moments actuals i advoquen per la seva desaparició és molt probable que somiïn en una societat civil dèbil, desestru c t u r ada i a disposició del govern de torn, sense possibilitat que pugui defensar els i n t e ressos ni dels seus col·legiats ni de la societat civil a la qual tots servim.

▲ Angel Guerrero

Amb el proper aniversari de Galenics es demostrarà que els Col·legis Professionals han estat útils i han assolit una nova etapa la seva llarga existència. Angel Guerre ro, president de l’Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona ■

■ especial 20 anys

Ara que fa 20 anys E

l n o v e m b re d’ara fa 20 anys hi hagué molts esdeveniments, de bons, de no tant i fins i tot algun de nefast, però cal dir que se’n va produir un d’amable i interessant pels metges tarragonins. Però deixem això per a més tard .

Mal començament El mes va iniciar amb picabaralles entre l’Ajuntament de Ta rragona i la UGT, perquè havien acomiadat tres treballadors afilitas a l’esmentat sindicat de l’Empresa Municipal del Transport (EMT) i durant el ple de la casa gran es va sentir de tot. En altre reunió del consistori sobre el tema de l’aigua, l’alcalde Recasens va dir a Nadal “transform i s t a ” i que “es comportava com els sofistes g recs”. També dos objectors de consciència Cesc Alexandre i Jesús Maria R i c a rtencetaven una vaga de fam, però algú va dir que menjaven d’amagatotis. Joaquim Xicoy que fa pocs dies que ens ha deixat, aleshores era conseller de Justícia i declarava a Tarragona que en nou mesos es van fer decomissos de p rop de 100 quilos d’haixix.

Nàstic! L’any 1986 el Gimnàstic complia cent anys, un segle. Si bé no començà amb futbol, sí que és avui el club més veterà dels de 1a divisió. El centenari es va celebrar amb diferents actes i fins i tot amb un festival del Món Camp a l’auditori de Caixa Ta rragona. Amb motiu d’aquesta efemèride, tots els nens nascuts aquell any eren inscrits com a socis del Nàstic. Actualment tenim 125 anys de vida esportiva.

Dinyar-la, era car Això ho deien a les entranyables tert úlies de Ca l’Ambrós els gitanets tarr agonins quan vivien la desgràcia de tenir un “mulé” (un difunt) a la familia. Aquell

n o v e m b re del 86, quan els metges feien tot el posible i no podien curar un malalt, cal dir que els enterraments costaven de 30.000 a 80.000 “calandrís” (pessetes), tot depenia dels “curiaquis” (capellans) que hi assistien i tal com era el vestit de fusta que et posaven. Cal fer constar que, al no funcionar el tanatori, a molts els havien de baixar per escales de pisos alts, no sempre àmplies i a vegades sense ascensor. Per aquesta i a l t res circumstàncies i perquè la vida estava molt cara, els tarragonins se les van arranjar per que proa d’un 60 per cent dels contribuents els sortís negativa la declaració de la renta, concre t ament un 58’70. Els pescadors com a p rotesta tampoc la feien, fins i tot hi havia un embargament a la Confraria.

De metges i hospital Dintre del món mèdic destacarem alguns vicissituds. L’homenatge comiat al director mèdic de l’Hospital d’Amposta, Josep Maria Margalef Sanjuán, que es jubilava i era substituït pel doctor Campos Tabuenca. A Ta rragona es preparaven la Clínica del Dolor a càrrec del Dr. Alfons Garc i a C a rdesa. Després de 5 anys de què els p a rts a la demarcació baixessin ni més ni menys que un 43%, el mes de n o v e m b re del 86, Tarragona va tenir la taxa més alta de Catalunya de naixements, era el resultat de les conseqüències d’una primavera que diuen els poetes que la sang altera. La nena Sara G.A. de 14 mesos desapareixia de l’Hospital Joan XXIII amb la botella del sèru m enganxada a la vena del braç millorava notablement la vacuna contra la grip. Joan Mas, alcalde de Cambrils, manifestava que li havien assegurat que l’aigua del poble portava un virus no maligne. Els més destacats digestòlegs del moment tenien una reunió el 28 de n o v e m b re de 1986 a Ta rragona, en el qual van assistir 270 metges, al capdavant dels quals hi havia el president de

l’Associació Mundial de Digestòlegs, el Dr. Francisco Vi l a rdell.

Celebracions Per cert, “Distret, però no tant” era el títol de la primera obra teatral, original de Puigbó i Mallol, que pre s e n t a v a aquella temporada el Club Atenea en apropar-se les festes tradicionals. S’organitzava un concurs de panellets i pastissos a la Riera de Gaià i la Unió Agrària de Reus presentava el nou cava amb D.O. Penedès i a l’Arboç elaboraven un quart de milió d’ampolles. La benzina, que aviat anirà al preu del cava, aleshores baixava 4 “peles”. També el petroli dels pescadors. Rubén Morán Medina de Tarragona era nomenat subdirector de la Flota Pesquera de Comerç Exterior. Tenia lloc un emotiu homenatge a Josep Vidal, el pagès polític conegut com Pep Jai i al pintor tort osí Ferran Arasa se li concedia la Creu de Sant Jordi. Josep Lluís Carod-Rovira v i c e p resident d’Òmniun Cultural, era nomenat president de la Universitat Catalana d’Estiu.

La demarc a c i ó Una estadística confirmava que el 23 per cent de reusencs treballaven fora vila. A Gandesa hi havia una forta protesta perquè al col.legi retiraven imatges cristianes de les classes. Per les llars de les nostres comarques es començaven a veure antenes parabòliques que captaven canals estrangers, aquells art efactes valien mig milió de pessetes. Jordi Maragall, anomenat el 13è fill del poeta, donava una xerrada a la Canonja, igualment en realitzava una altra Robert Graupera, aleshores director general del Medi Natural. A Nulles es realitzava un homenatge a la poetessa Dolors B o f a rull. Es creava el Registre de la P ropietat d’Amposta. El Monestir de Poblet acollia l’Arxiu Monacal de Catalunya.

desembre 06

especial 20 anys ■ La mili Al centre de reclutament de Tarragona que del carrer d’August havia passat al carrer General Contreras on ara hi ha la Universitat, el 1986 va quintar 215 mossos que van anar cap a l’Africa (Ceuta, Melilla i Canàries), 204 a Cartagena (Marina), 126 a l’Exèrcit de l’Aire i quasi dos mil foren “excedents de cupo”.

Crueltat A Cornudella les coses eren molt més negatives. Mònica Navarro Pérez de 56 anys va ser trobada morta penjada en un arbre. Isabel Roma Tió, de 79 anys, moria al menjar rovellons verinosos. Pere Andreu Gallego, de 21 anys, de Reus, assassinava la seva sogra, Rosario García, entrant per la finestra de l’habitació de la mare política i clavant-li moltes ganivetades. I com a menys cruel direm que Josep Maria Parès Rovira, president de la Societat de Caçadors L’Aliança de La Riera, un company sense voler li va clavar més de 200 perdigons a la cuixa. Sels 200 cap va anar més al mig.

Economia Els ingressos que tingué la Diputació pel cobrament del cànon energ è t i c aquells anys foren els següents. 1982: 1.088 milions de pessetes, 1983: 1.253 milions, 1984: 1.981 milions, 1985: 2.229 milions i 1986: 2.338 milions de pessetes. Es presentaven els nous esta-

La Via de l’Imperi ▲

tuts de Caixa Tarragona. El president dels Botiguers de Tarragona era Francesc Rion i la vicepresidenta Maria Teresa Carnasa.

Esports L’Agrupació Excursionista de Catalunya de Reus celebrava el 30è aniversari. Enhorabona! Enguany són els 50 anys d’activitat. Espanya també jugava contra Romania, el resultat igual (1-0), però guanyant i sense fer el redícul. El col·legiat José Gómez va ser apallissat durant el partit Torre de l’Espanyol– Móra la Nova i el col·legiat Joaquim Gutiérrez Flores va estar un any i mig de baixa per tres pallisses consecutives a Vila-rodona, Sant Josep Obrero de Reus i en el partit Móra d’Ebre–Garcia.

Galens La Revista Galens iniciava la seva trajectòria al servei de la classe mèdica de les nostres comarques, un portaveu necessari, informatiu professional, quelcom amè i plaent que agermana a tots el que vetllen per la salut dels altres que és el que importa de veritat.

Antoni Panadès, periodista ■

El mes de novembre del 86, Tarragona va tenir la taxa més alta de Catalunya de naixements, era el resultat de les conseqüències d’una primavera que diuen els poetes que la sang altera. galens

■ especial 20 anys

Ara que tinc 20 anys

stimats lectors, em dic Galens i vaig nèixer durant el mes de novembre de l'any 1986.

La meva família, centenària ja, sempre s'ha dedicat al món de la medicina i, tot i que vaig veure la llum en una impremta barcelonina, vaig ser fecundada a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, a la Via de l'Imperi Romà, enmig d'una nova junta col·legial encapçalada pel Dr. Josep M. Bertran i sota la il·lusió i l’eficient treball del metge tortosí, Francesc Renau.

Tots ells valoraven molt positivament la manera en que feia el meu creixement, deien que tenia una bona salut, que utilitzava uns bons recursos periodístics, tot i que de tant en tant feia parlar una mica pels passadissos de l'Administració sanitària… Coses de joves!

Vaig ser presentada en societat a finals d'aquell mateix any i el recordatori d'aquesta data tan important deia: “El futur del Col·legi i també de Galens dependrà fonamentalment de la capacitat dels col·legiats per assumir-ho com a cosa pròpia”.

Ara que tinc vint anys em toca renovar continguts. Tinc un nou consell editorial, tinc la confiança i els nous reptes marcats per la junta col·legial del Dr. Josep M. Solé Poblet i, malgrat l'aparició de molts amics meus en format digital, tinc la necessitat de continuar visitant totes les llars dels metges de casa nostra. He de confessar que sense els seus consells i sense les seves esbroncades, avui en dia no seria res. Ara que tinc vint anys vull parlar ben fort i em vull fer estimar arreu dels Col·legis de Metges d'Espanya i arreu de les hemeroteques dels col·legis professionals de Catalunya. Els meus companys editorials m'han felicitat recentment per aquest aniversari i m'han recordat que sóc la publicació col·legial amb més tradició i regularitat de tot l'Estat espanyol.

És per això que, mes re re mes, els meus pares m'enviaven a la consulta del metge, més ben dit, a casa seva. He visitat totes les llars dels col·legiats de la província i gràcies a ells i als seus aliments i n f o rmatius he anat fent-me gran. L'any 1996, en complir deu anys, vaig rebre les felicitacions de molta gent, però recordo sobretot les paraules del president de la Generalitat, Jordi Pujol; les del meu primer tutor, Josep M. Bertran i les del vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Xavier Foz.

incorporar noves seccions i més color al meu interior.

Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, permeteu-me re c o rdar el meu nom complet: Galens, revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Josep Papió ▲

Aquell any, el meu consell assessor va decidir que m'estava fent gran i que havia de canviar la meva imatge. Vaig visitar un dissenyador que em va canviar la cara i em va preparar per poder

Moltes gràcies a tots per ajudar-me i fins al proper aniversari. Galens (en nom meu, Josep Papió, exdirector) ■

desembre 06

â– Recull dâ€™algunes portades de Galens

desembre 06

Recull dâ€™algunes portades de Galens â–

galens

■ vida col·legial

Inauguració de la sala d’actes i de formació

L'expolític i advocat, figura cabdal en la transició, la democràcia i un dels redactors de la Constitució, va fer una exposició amena i directa que va captivar els assistents. Miquel Roca va parlar de salut i societat, exposant la necessitat de readaptar el sistema nacional de salut a les exigències actuals, principalment, tenint en compte l'augment de la població i el seu envelliment i el fenomen de la immigració. Pel que fa als col·legis professionals, eix de la conferència, el Sr. Roca, va destacar que aquests són fonamentals en el ressorgiment de la societat civil i en la vertebració de l'acció política.

▲ Sr. Miquel Roca, Sr. Joan Miquel Nadal, Dr. Josep M. Solé i Dr. Josep M. Bertran.

l dimarts 6 de novembre, en una conferència que va anar a càrrec del Sr. Miquel Roca i Junyent, es va inaugurar la remodelació de la sala d'actes i de formació, “Dr. Domènech i Miró” del COMT. L'esdeveniment, al que assitiren nom-

brosos representants del món polític, sanitari, social i col·legial, fou presidit per l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el president del COMT, Dr. Josep M. Solé, que va presentar el conferenciant, el Sr. Miquel Roca i Junyent, l’expresident del COMT, i el Dr. Josep M Bertran.

Referint-se directament als col·legis de metges, el conferenciant va dir que per adequar la sanitat a les demandes emergents és imprescindible comptar amb els metges, ja que la societat reclama l'opinió d'aquells que coneixen millor el sistema. Finalment el Sr. Miquel Roca i Junyent va encoratjar els col·legis professionals a defensar la seva independència. ■

La fiscalia demanarà presó a qui agredeixi professors i metges gredir un professor o un professional sanitari pot portar a la presó. El fiscal en cap a Catalunya, José María Mena, ha donat ordres als seus fiscals que acusin d’atemptat -castigat amb penes d’entre dos i quatre anys de presó- els que agredeixin professionals de l’educació i de la sanitat en l’exercici de la seva funció.

juridicopenal”, argumenta.

La circular del fiscal en cap ja recorda que existeix “copiosa” jurisprudència de casos que han acabat amb condemnes per delicte d’atemptat. “Hi ha base suficient per atorgar una sòlida empara

Mena asegura que les agressions als professionals que exerceixen les funcions públiques de l’educació o la sanitat s’han d’atendre des d’una perspectiva “pluriofensiva”.

El fiscal assegura que les agressions a aquests professionals es mereixen “la més severa perspectiva juridicopenal” perquè s’han de defensar “no només els béns jurídics individuals, sinó també els col·lectius, que són d’una importància constitucional essencial”.

La directriu re c o rda la diferència que hi ha entre el concepte de funcionari públic en l’àmbit penal i en l’àmbit administratiu. Encara que des d’un punt de vista administratiu un professor o un metge no tingui la condició de funcionari, sí que es pot considerar com a tal en l’àmbit penal perquè en el moment en què pateix l’agressió està exercint una funció pública al servei dels ciutadans. Insisteix que quan un professor o un metge treballa està garantint el gaudi de drets atorgats als ciutadans per mandat constitucional. ■

desembre 06

vida col·legial ■

Concert de Nadal El divendres 22 de desembre a la sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona, tindrà lloc el tradicional concert de Nadal del COMT, que enguany anirà a càrrec de la banda de timbals i sacs de gemecs de la Germandat del Sant Ecce-Homo. La banda de timbalers es va estrenar l’any 1992 i posteriorment l’any 2000 va incorporar-hi una agrupació de sacs de gemecs.

Loteria de Nadal Núms. 77205 i 13809 Podeu retirar les participacions a les seus col·legials.

galens

Actualment està composta per quaranta-un membres, distribuïts de la següent manera: 1 bandera, 15 caixes, 6 tabals, 9 bombos i 10 sacs de gemecs. Tots plegats formen un grup harmònic que ens assegura un acompanyament musical força digne. ■

■ vida col·legial

Els partits polítics visiten la expliquen les seves proposte Coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya, del passat 1 de novemb Sancho (CiU), Núria Segú (PSC), Ernest Benach (ERC), Daniel Pi (IC) i Rafael Luna

oincidint amb les eleccions del passat 1 de novembre al Parlament de Catalunya, representants dels diferents partits polítics amb presència parlamentària, van visitar la seu del COMT, per explicar a la junta de govern i al seu president els seus programes i propostes en matèria de sanitat. Així, per les nostres instal·lacions, van passar, entre d’altres, Francesc Sancho (CiU), Núria Segú (PSC), Ernest Benach (ERC), Daniel Pi (IC) i Rafael Luna (PP). Tot seguit deixem constància escrita de les seves propostes.

Propostes del PSC

vasculars cròniques. - Iniciar proves pilot de balneoteràpia per a malalties respiratòries cròniques. - Oferir ulleres i audiòfons a majors de 65 anys amb baix nivell de renda. - I finalment, ampliar l’atenció odontològica a nens de 6 a 14 anys, gent gran amb pensions baixes i persones amb baix nivell de renda. Tenim un compromís molt important amb els diferents sectors professionals implicats que seran un eix central de la nostra proposta i és per això que volem impulsar les següents propostes: - Adequar el nombre de professionals a la població a atendre i analitzar les càrregues de treball per dimensionar millor els recursos dels serveis sanitaris.

- Fer participar els professionals en la gestió i en els processos de decisió dels centres sanitaris i de la política sanitària. - Fer una aposta clara i decidida per polítiques retributives basades en la direcció per objectius com a inici d’un sistema més modern de relacions laborals i propiciar la promoció professional de tots els estaments sanitaris. - Potenciar i reconèixer el rol de la infermeria. - Impulsar la revisió del model de formació de grau, postgrau i continuada a Catalunya per adaptar-lo a les necessitats actuals de salut de la població. - Afavorir, d’acord amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, la participació

Per als socialistes el model sanitari català es basa en quatre eixos: assistència, accessibilitat, ciutadans i humanització del sistema. - Garantir l’atenció, en casos de nourgència, per part del metge de família i/o infermera en un màxim de 48 hores. - Estendre el diagnòstic ràpid de càncer a tots els tipus de càncer. - Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya. - Reduir el temps d’espera per a la majoria d’intervencions quirúrgiques a 6 mesos i l’accés a proves diagnòstiques i visites a l’especialista a 3 mesos. - Oferir atenció podològica gratuïta a pacients diabètics i amb patologies

▲ Núria Segú (PSC) es va entrevistar amb representants de la Junta del Col·legi

desembre 06

vida col·legial ■

a seu del COMT i es per la Sanitat , van passar pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, entre d’altres, Francesc PP). dels professionals de la xarxa de finançament públic en projectes de cooperació de salut fins arribar a invertir el 0’7% de la despesa en recursos humans. - Crear un registre únic i obert de professionals sanitaris que permeti planificar a mitjà i llarg termini els recursos humans necessaris per al sistema de salut, d’acord amb les recomanacions del Consell de la Professió Mèdica i el Consell de la Professió d’Infermeria. - Afrontar els nous reptes dels nostres professionals com la feminització, la necessària conciliació de la vida familiar i la preparació de nous models de treball. - Desenvolupar estratègies i programes concrets per prevenir i tractar les situacions d’estrès professional i de violència al lloc de treball.

Propostes d’ERC - Increment de la població - Envelliment de la població - Déficit en el finançament - Desequilibri territorial - Sostenibilitat del sistema - Pressió assistencial - Equipaments territorials - Professionals sanitaris - Llistes d’espera Les seves propostes davant d’aquesta situació passen per un consens entre els agents socials: sindicats, patronals, familiars i professionals per fer una definició del sistema amb un horitzó a 15 anys, remarcar la necessitat de crear el sistema nacional de salut català, portar

galens

▲ Ernest Benach, cap de llista per Tarragona d’ERC

a terme la unificació funcional de la xarxa sanitària, reformar l’ICS, realitzar un conveni únic dels professionals, la integració de la xarxa de salut mental i l’atenció integrada primària-hospitalària.

incrementar la capacitat resolutiva de l’atenció primària i incentivar la mobilitat territorial. En referència als ciutadans, cal destacar el seu interès que la ciutadania participi en la presa de decisions corresponsabilitzant-se del sistema, que es desplegui la llei d’atenció a la dependència estatal i la llei de serveis socials catalana, que es defineixi el paper del mutualisme i que es fomenti la cultura de la prevenció i la responsabilitat de la pròpia salut.

Dins de les prioritats del programa sanitari d’ERC es preveu: solventar les llistes d’espera, les patologies prevalents i les emergents, racionalitzar l’ús de les urgències, dissenyar un mapa d’equipaments així com el desplegament de l’agenda de salut pública conjuntament amb l’agència d’atenció a la dependència, crear les agències de qualitat i del sistema de salut.

Propostes d’ICV-EUiA

Pel que fa als professionals, els republicans desitgen l’equiparació progressiva al salari europeu i millorar les condicions de treball, potenciar la infermeria,

Les propostes d’ICV-EUiA van encaminades a fer que els serveis de salut, perquè efectivament se centrin en els ciutadans i les ciutadanes, es regeixin

■ vida col·legial funcions. - Una gestió del sistema sanitari que tingui en la gestió clínica per part dels professionals la fórmula nuclear de concebre la gestió en el sector de la salut. Una gestió que oblidi etapes en què el paradigma de la gestió han estat uns gerents més preocupats del control del seu territori que de ser promotors de l’òptima i responsable relació entre professionals assistencials i ciutadans, que és on se satisfan les necessitats de salut.

Propostes de CIU

▲ Daniel Pi, cap de llista per Tarragona d’ICV-EUiA

per uns principis d’equitat, de recerca eficient de la salut de la col·lectivitat i d’atenció holística de la persona, amb submissió decidida dels interessos particulars o corporatius a aquests principis constitutius. - Millorar els centres d’atenció primària (CAP), que esdevindran el centre del sistema sanitari. Augmentar-ne la capacitat resolutiva i l’autonomia, el temps de visita (un mínim de 10 minuts), els recursos humans, la cartera de serveis i reduir la pressió assistencial a una ràtio de 1.500 persones usuàries/UBA. Millorar l’atenció al ciutadà: atenció abans de 24 hores pel seu metge de capçalera, visita anual per garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb el seu historial clínic, edat, hàbits, etc., especialment a les persones grans - Impulsar un pla de xoc contra les llistes d’espera: fer-les encara més transparents a través de registres centralitzats. En cap cas permetre dobles llistes d’espera. Establir temps màxims d’espera d’entre 1 i 2 mesos per a les visites no urgents, inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.) i els corresponents

terminis màxims per a les proves diagnòstiques. - Cal una reforma de l’ICS. Des de la seva creació l’any 1983 com a entitat gestora de la Seguretat Social hi ha hagut canvis normatius, noves demandes sanitàries, el traspàs de competències a les Comunitats Autònomes. Cal una adaptació a les noves realitats, una reestructuració organitzativa que permeti simplificar, racionalitzar la gestió i fer-la més àgil i eficaç. Cal, doncs, modernitzar l’ICS per tal que pugui complir amb millor eficàcia les seves

- El nostre principal compromís en l’àmbit sanitari és l’assoliment d’un pacte nacional per a la salut, amb la part i c ipació de tots els actors, professionals i usuaris. - Els serveis de salut són i estan per les persones. Cal, doncs, que les persones es responsabilitzin de la seva salut, mantinguin hàbits de vida saludables i preventius i, alhora, puguin e x e rcir el seu dret a triar disposant de tots els elements necessaris per escollir. - La qualitat del servei: una prioritat. D e f i n i rem la cartera bàsica de serveis de cada territori, la cartera complementària, externalitzada o concert a d a , i el grau d’equitat geogràfic, per tal de

▲ Francesc Sancho (CiU), amb el President del Col·legi i amb l’assessor jurídic del COMT

desembre 06

vida col·legial ■ garantir que tots els ciutadans tenen accés al mateix ventall de serveis i a la mateixa qualitat. Ord e n a rem la demanda i determ i n a rem la despesa, i la transparència en l’assignació de recursos i l’obligatorietat en la rendició de comptes seran regulades, com a garantia imprescindible de gestió eficient. - Professionals sanitaris: en relació amb aquest col·lectiu tindrem en compte q u a t re àmbits de treball molt determ inats: implantació d’una carrera professional universal; participació en la gestió, tot vetllant per l’equilibri entre la visió gerencial i la visió clínica; formació, mitjançant l’increment dels recursos dirigits a l’intercanvi d’experiències i de coneixements, la pro m oció de la formació continuada i de la més alta qualitat i la priorització de la docència en l’àmbit hospitalari de pre i postgrau; i noves tecnologies, implantant-les a tot el territori, des de la recepta electrònica fins a la consulta. - La indústria catalana i la salut: pro m o urem una indústria farmacèutica catalana, competitiva, incentivant el seu vessant més innovador i de recerca; destinarem recursos a la re c e rc a s o b re malalties emergents (Alzheimer, Parkinson, fibromiàlgia, esclerosi). Cal consolidar les condicions necessàries per a fer un país capdavanter en recerca biomèdica i farm a c è u t i c a , tenint en compte que el nostre país compta amb diversos parcs científics i centres de recerca especialitzada.

de riquesa i cre i x e m e n t . - Incrementar la col·laboració entre la sanitat pública i la privada. - Resoldre l’encaix dels professionals, del seu compromís i coresponsabilitat. Davant aquests reptes el PPC, bàsicament proposa les següents solucions: - Pro m o u rem a Catalunya un pacte per millorar el finançament i la sostenibilitat del sistema sanitari, basat en l’equilibri entre el catàleg de prestacions i els finançaments complementaris que caldria plantejar per mantenir-lo i fer-lo créixer. - Definirem un sistema sanitari de qualitat i alhora sostenible, que tindrà la persona com a centre del sistema i millorarà l’atenció i la qualitat en l’assistència. - Corre g i rem els aspectes negatius de les prestacions sanitàries, com les llistes d’espera, la saturació dels consultoris, les urgències i la resposta del transport sanitari. - Garantirem que el temps màxim de llista d’espera sigui de sis mesos per a procediments quirúrgics i establire m un termini màxim per a les consultes i proves diagnòstiques. - Garantirem el dret a la segona opinió i, en aquest sentit, modificarem la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya per

establir els procediments corre s p onents per poder fer-ho efectiu. - Establirem la gratuïtat en la realització d’obturacions dentals fins als 16 anys, com a ajut a les famílies. - Establirem un nou marc organitzatiu, efectiu i eficient, en l’activitat assistencial, basat en un estil de gestió que es fonamenti en la direcció d’equips qualificats, i eliminarem duplicitats entre els nivells del sistema. - Recuperarem l’autoritat dels pro f e s s i onals sanitaris, afermant la seguretat en la seva carrera professional i implicant-los més en la presa de decisions, m i l l o r a rem la seva formació i establirem reformes retributives. - Pre s t a rem una atenció sanitària integral que garanteixi la continuïtat del p rocés assistencial amb més coord inació entre els diferents nivells. - Potenciarem la capacitat resolutiva de l’atenció primària incrementant les plantilles professionals i els mitjans materials; garantirem la lliure elecció de metges especialistes i de centre s sanitaris, i establirem un temps suficient de visita de 10 minuts, apro x imadament, segons les necessitats. - Incorporarem les noves tecnologies en la sanitat, per tal de millorar l’atenció a les persones. - Desgravarem les primes d’assegurança mèdica fins al 45% de l’import. ■

P ropostes del PP - Millorar l’atenció sanitària als pacients, reduir els temps d’espera en consultes mèdiques i quirúrgiques, simplificar i agilitar els tràmits burocràtics, i millorar la informació. - Realitzar re f o rmes estructurals en la sanitat catalana i simplificar l’org a n i tzació, el funcionament i la despesa del sistema. - Incrementar el finançament de la sanitat. - Tenir en compte el sector sanitari i sociosanitari com a sector generador

galens

▲ Rafael Lluna, cap de llista per Tarragona del PP

■ vida col·legial

Curs de comunicació en Assemblea de compromisaris situacions de crisi

l Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, juntament amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, organitza per al pròxim 19 de desembre un Curs de comunicació per a contenció en situacions de crisi, a càrrec de la Dra. Cruz M. Fuentes Bellido i el Dr. Ramón Descarrega Queralt. L’objectiu general és adquirir els coneixements i habilitats comunicatives en el maneig de situacions de conflicte amb els usuaris, tan pel que fa a la contenció d'agressions verbals com a la contenció d'agressions físiques. Quant a la metodologia, s’emprarà un mètode actiu i participatiu tant pel que fa referència a la informació teòrica com als exercicis que es proposen. Fonamentalment, no es tracta “d'aprendre conceptes” per a emmagatzemar-los, sinó de “vivenciar-los” a efectes de ser capaços de treballar-hi i és.

Per això que el taller es planteja com un espai pràctic de reflexió i discussió orientat a compartir i afavorir l'intercanvi d'experiències per a millorar conjuntament. El curs, que tindrà lloc a la sala Joan Domènech i Miró del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, començarà a les 16 hores i durarà 4 hores. Els participants hauran d'assistir al 80% de les hores lectives per tal d'aconseguir el certificat d'assistència. L'activitat serà gratuïta per als metges col·legiats, i cal que es reservi plaça trucant al telèfon indicat. Les places d'inscripció es reservaran per rigorós ordre d'entrada. Contacte: formaciomedica@comt.cat o bé adreçar-se a la Sra. Elisabet al tel. 977 23 20 12. ■

El pròxim dimecres, dia 13 de desemb re, tindrà lloc a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona ( c a rrer Arquitecte Rovira, 2) l'assemblea de compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

Per a aquesta assemblea hi ha dues convocatòries previstes: la primera serà a les set de la tarda i a dos quarts de vuit, la segona. S’han previst els següents punts de l’ordre del dia: - Informe de la Presidència - Lectura de la memòria - Aprovació, si escau, dels pressupostos de 2007. - Precs i preguntes.

desembre 06

vida col·legial ■

Entrevista amb el Dr. Sergi Rodríguez L'aspecte formatiu dels MIR combinat amb el nostre treball com a metges no poden garantir plenament una assistència completa”.

“

Els MIR tenen plantejades difere n t s problemàtiques específiques derivades de la seva situació laboral que han de combinar amb la formativa. Sobre aquestes qüestions hem volgut conèixer l'opinió del Dr. Sergi Rodríguez Teba. Quina és la principal problemàtica que teniu plantejada els MIR? N’hi ha diverses, però podríem destacar la necessitat de compaginar la nostra formació amb la nostra dedicació mèdica per poder garantir una assistència completa. S’haurà d’aconseguir un decret específic dirigit als metges en formació, que reguli la nostra actuació dins l'atenció continuada. La idea fonamental és que siguem realment professionals col·laboradors, però no

adjunts. En definitiva, que no se'ns consideri només com a mà d'obra barata. Després de la passada vaga els MIR heu aconseguit algunes millores. Són suficients? Efectivament hi ha hagut millores, sobretot en l'aspecte econòmic, però amb els diners no s'arregla tot i cal continuar treballant i dialogant per completar altres reclamacions i solucionar problemes encara existents. Per exemple, continua havent-hi casos de companys que realitzen guàrdies de 24 hores, en finalitzar-les no gaudeixen del descans de 12 hores establert per llei. En un altre ord re de coses, i vull referir-me a l'estatut dels metges i n t e rns residents, que està en fase d'estudi, ens agradaria que recollís la inquietud que s'estableixi el límit entre responsabilitat professional i docència, que desaparegués la sensació molt comuna d'estar "sol davant el perill". Una altra problemàtica que els MIR coneixeu de prop és la d'urgències.

▲ Dr. Sergi Rodríguez

galens

En aquest tema caldria distingir diversos aspectes. El primer i fonamental és l'educació en el coneixement real de què és una urgència per part del pacient ja que només un 10% dels casos atesos correspon realment a u rgències. En l'aspecte professional caldria augmentar el nombre d'especialistes, que existís una regulació específica del metge d'urgències, nombre d'hores en relació a la renumeració econòmica, regulació d'horaris, etc. També voldria destacar un altre pro b l ema que afecta directament els MIR que moltes vegades realitzem el triatge sols, triatge molt important per optimit-

zar el servei d'urgències i que en altre s països realitzen els metges de més experiència, una situació que als MIR ens provoca la sensació abans descrita d'estar "sols davant el perill" i que posa en relleu un altre tema que cal corre g i r, que és que durant la llicenciatura manca un major contacte amb el pacient. Quina opinió et mereix la feina del COMT en referència als MIR? El paper del COMT respecte als MIR des de fa un any el podríem considerar com a fonamental en la defensa dels n o s t res interessos. Per exemple mitjançant l'assessoria jurídica. Realment ha estat molt important la incorporació de la nostra vocalia en la junta de govern del COMT i fins al moment la nostra satisfacció és plena. I per finalitzar podríem parlar del congrés que els MIR i el COMT esteu preparant d’aquí a poc temps. R.- La idea és realitzar el congrés la propera primavera, al Palau de C o n g ressos de Ta rragona, dirigit a tots els MIR de la nostra província així com a tots els professionals de la sanitat que vulguin acompanyar-nos, ja que serà una gran oportunitat de conèixernos, d'intercanviar experiències, d'expressar opinions, problemàtiques, d’exposar casos clìnics, de tractar de temes medicolegals. En resum, una gran ocasió que servirà d'altaveu perquè s'escoltin les nostres inquietuds. Finalment m'agradaria comentar la gran acceptació que el congrés ha desp e rtat en la indústria farmacèutica, que col·laborarà amb nosaltres per aconseguir que el congrés compleixi els seus objectius i sigui un èxit. ■

■ article

Com podem definir la bioètica? (2a part) La bioètica és un camp dins la medicina que està adquirint cada vegada més rellevància. A Galens publiquem aquest interessant article del Dr. Prats que hem dividit en dues parts. En aquest número, la segona.

i volem parlar de bioètica, hem de començar per definir-la. Una definició curta, succinta, quasi lacònica seria “bioètica és l’ètica de la vida”. Si volem puntualitzar direm que “la bioètica consisteix en l’estudi sistemàtic de la conducta humana en el camp de les ciències de la vida i de la cura de la salut, a la llum dels principis i dels valors”. Es tracta d’una visió enciclopèdica, especulativa i força teoritzant.

3 Definir és elaborar un nou concepte a partir de conceptes anteriors ja definits

En el cas d’una dona embarassada? En el cas d’un malalt infecciós? En el cas d’un malalt mental? En el cas d’un coma vegetatiu? Quins són els interessos del pacient? Qui ho determina: el pacient (ho sap?, ho sap expressar?), la família, la societat, el metge…??? Què vol el pacient? Quantitat de vida? Qualitat? Que el guareixin, que l’alleugerin? Que el consolin?

Interessos del pacient Què és el pacient?

Els objectius de la medicina Guarir? Alleugerir? Consolar? Educar? Prevenir? Rehabilitar? Predir ? El domini i la propietat: De les decisions a l’inici i al final de la vida. Preocupació pel més feble, qui és el més vulnerable: el disminuït, el demenciat, l’infant, l’ignorant, el pobre…?

Comunitat moral: Per definició la comunitat moral és participativa. Per aquesta raó supera l’antic paternalisme, i també deixa de banda el model decisori anomenat informatiu en el què el pacient, deguda i exhaustivament informat, decideix de forma independent i solitària. El concepte de comunitat moral porta indefectiblement a la deliberació com a fita desitjable. A mig camí quedaria la pràctica interpretativa en la què el metge pren iniciatives donada la feblesa del pacient. En aquest punt, el terme comunitat moral aporta el concepte de col·lectivitat i de corresponsabilització.

eugenèsia, els aliments transgènics, les cèl·lules mare, la clonació,…

I encara ens queden: la justícia i la distribució de recursos, l’ètica de l’individu enfront l’ètica de la comunitat. I les decisions en entorn incert? I les preguntes: La duració de la vida humana, és il·limitada? Així doncs: què és la bioètica?

4 Definir és formular, fixar o determinar els límits d’una cosa Quins són els temes objecte de la bioètica?

No és una ciència, no és una matèria humanística, és una disciplina, que beu de l’antropologia, sociologia, comunicació, psicologia, medicina, dret, economia, teologia…

Com a tal disciplina • Té continguts.

Una persona (corporeïtat, comunicació, voluntat d’ésser algú i transcendència, en el sentit de Mounier).

Ús adeqüat de les tècniques: la iatrogènia, la maleficència.

• Té metodes: - Dialèctic (Appel, Habermas…) - Anàlisi de casos i presa de decisions

Qui és el pacient?

La utilització dels coneixements: la

• Té finalitats.

desembre 06

article ■ Conclusió Normalment per anar per la vida l’home disposa de dos fars: El primer és l’aliança divina. Recollida en la Bíblia, la veritat divina té un pla per a l’home; mitjançant la paraula revelada s’estableixen dos pactes entre Déu i l’home. El primer amb Abraham. Israel serà el poble de Déu i a partir de llavors Déu el protegirà i guiarà. Hi ha un segon pacte entre Déu i l’home mitjançant Jesucrist. S’estableix un Nou Poble de Déu, que és tot el món. La llei imperant és la llei divina, recollida en les E s c r i p t u res i amb el magisteri de l’Església. Estem en mans d’una ètica teològica. Un segon far és el contracte social. En Leviatan Hobbes dibuixa un escenari que descriu la societat humana com un conjunt d’individus dominats per la seva ambició de poder i de domini. No existint un poder superior, les relacions

galens

entre les persones eren “una guerra de tots contra tots”. Cada home és enemic de l’altre home. Apareix un estat de necessitat de pacte o de contracte, que regeix les relacions de tots en tots. És l’embrió de l’estat modern, en el què cadascú renuncia a quelcom per permetre l’harmonia i la convivència. S’estableix un poder fort, que està per damunt de tots. És l’imperi de la llei. Apareix l’ètica deontològica. Però en qüestions relacionades amb la salut i la malaltia, en èpoques complicades, quan hem de prendre decisions que poden ser crítiques, pot ser que tot i la seva rellevància, l’aliança i el contracte no siguin suficients. I si no desitgem quedar-nos sols davant l’enigma, perduts i sense guia, per a aquests temps, per als temps difícils, amics meus, la bioètica, entesa com una disposició a construir una comunitat moral al voltant dels interessos del pacient. Eduard Prats i Alonso, metge digestòleg, master en Bioètica ■

“La bioètica consisteix en l’estudi sistemàtic de la conducta humana en el camp de les ciències de la vida i de la cura de la salut, a la llum dels principis i dels valors”.

■ article

L’aprenent L

a Clínica Bonanova estava en una casa senyorial, una torre, al passeig de Sant Gervasi de Barcelona, cantonada amb el carrer de Teodora Lamadrid. A l’altre cantó hi havia una farmàcia i al davant un col·legi de monges, el Col·legi de Jesús i Maria. El tramvia 29, el que feia la circumval·lació, passava per entremig de la Clínica i del Col·legi. A l’agost de 1962 era de vacances a Vinaròs, en una caseta que tenien uns amics, a prop de la platja. Havia acabat el tercer curs de medicina i vaig rebre una trucada d’en Lluis: Si vols la plaça d’intern de la Clínica Bonanova, vine aquesta t a rda a Barcelona per fer una entrevista.

baixador de Gràcia. Per arribar a l’entrevista no tenia temps de passar per casa, per Tarragona. Així no pots presentar-te enlloc. La mare del Lluís, a més de fer-me seure per menjar l’entrepà de fuet que m’havia preparat, va treure de l’armari un vestit del seu fill, una camisa i una corbata. Cal dir que el Lluís era, és, un pam més baix que jo i em sobrapassava en uns 20 kilos. Això sí, les sabates no em feien gaire mal.

És clar que la volia. Podria lliberar els pares de les despeses dels meus estudis.

Cap problema. Ens vam agradar mútuament. La Clínica, el director mèdic, les monges i jo.

Amb uns pantalons texans, camisa de màniga curta i sandàlies vaig arribar al

Seria l’únic intern. Rebre les urgències, atendre els postoperatoris, rasurar els

malalts abans d’operar, ajudar en els trasllats amb la llitera, fer d’instrumentista o d’ajudant a les intervencions, fer el pessebre per les monges per Nadal, substituir algunes estones la telefonista a la centraleta...i quan tingués temps lliure podria anar a classe a la Facultat: 1.500 peles i la vida. Un practicant, el Rafel, d’aquells veterans que hi havia en totes les clíniques, es partiria amb mi les guàrdies, els dies de festa i els caps de setmana. Menjava i dormia a la Clínica. La Sra. Júlia, la cuinera, em guardava el dinar o el sopar, perquè gairebé sempre baixava a deshores. Mentre me l’escalfava, jo agafava tres taronges i les tirava a l’aire i les feia pujar i baixar amb les mans com fan al circ. Qui sabia, en aquells moments, com m’acabaria guanyant la vida.

desembre 06

article ■ A l’entrada hi havia una mica de jardí, pujaves unes poques escales i ja eres al hall. A l’esquerra, una sala d’espera i al costat de la porta, la centraleta del telèfon, un caixó ple de forats i uns cables amb clavilla per a cada habitació; més endavant, també a l’esquerra, una altra porta: el despatx de la Madre Superiora. Davant hi havia unes grans vidrieres, de vidres glaçats, que barraven el pas a l’àrea quirúrgica. A la dreta, el departament de raigs x, un petit passadís que donava a dues habitacions, l’escala i l’ascensor per pujar als dos pisos superiors, on hi havia les habitacions dels malalts, i una escaleta que anava al soterrani, on hi havia la capella, la cuina, la cambra de rentar i planxar i el magatzem. A la meitat d’aquesta escaleta, hi havia una porta petita que donava a una habitació petita: la meva. Sense temps de desfer la maleta, que vaig deixar tirada al damunt del llit, l`Hermana López, la quirofanista, va cridar-me per anar al quiròfan: Pasa, el Dr.Vanrell va a operar, estate al tanto por si pide algo, yo ya estaré al quite por si acaso.

Com que duia la mascareta posada només li vaig veure la brillantor dels ulls emprenyats: Hermana López!!!!… Hermana López!!!!… A ver qué coño es esto!!!! Quien ha traido a éste aquí?!!!!

Doni’m una talla. La meva cara devia reflectir el meu pensament: una talla? Què cony és un una talla? Aquí!!!! I m’assenyala, enèrgic, una bombona d’acer lluent que hi havia al damunt d’un prestatge. Jo, que volia ser servicial, obro la bombona, hi fico la mà, trec una talla (un llençol petit doblegat i, segons vaig saber després, esterilitzat) i faig el gest de donar-l’hi.

galens

Bé, ara vindrà l’intern i et posarà uns puntets. Després li doneu una propineta.

Éste era jo. Em va fer fora del quiròfan.

Era la primera vegada que entrava en un quiròfan. El metges ja portaven la bata i els guants estèrils. La malalta era a la taula i l’anestesista al seu costat. Estaven acabant de parar l’instrumental. El Dr. Vanrell se m’acosta i em diu:

de la mare o la llevadora practicava una episiotomia (per cert, sense anestèsia i aprofitant una contracció) per facilitar la sortida del nen, així que quan tot havia acabat els deia:

Quin començament, vaig pensar. En acabar la intervenció, l’Hermana López em va presentar el Dr. Vanrell. I tots plegats vam riure amb el que havia passat. La veritat és que ells van riure més que jo. A principis de la dècada dels 60, les dones començaven a anar a tenir els seus fills a les clíniques. La Clínica Bonanova era privada i tenia convenis amb algunes mutualitats mèdiques de Barcelona. El pacte era que els parts normals els assistien les llevadores i el metge només hi anava si hi havia alguna complicació. No hi havia sala de parts i les dones parien en una de les dues habitacions de la planta baixa, al llit. Sovint es produïa algun esquinçament del perineu

Assegut i ajupit al damunt del mateix llit, il·luminat per un llum de flexo, posava anestèsia local i cosia la carn esquinçada. Sempre, a l’acabar, la llevadora s’ho mirava: Reina, això ha quedat com nou. Ja ho tens a punt per a un altre. La dona que acabava de parir, la reina, dibuixava un somriure forçat al seu rostre fatigat. El marit li agafava la mà amb una cara barreja de desconcert i d’il·lusió. La sogra possava en ordre la roba de la maleta a l’armari. Jo replegava l’instrumental i guardava la propineta a la butxaca. El nen començava a plorar al bressol.

Dr. Jaume Fontanet

■

■ reportatge

Vitoria-Gasteiz, una ciutat mil·lenària, una ciutat per compartir S

ituada al centre de la plana alabesa, Vitoria-Gasteiz s’erigeix en referent internacional com a model de desenvolupament urbà sostenible. Passejant pels seus carrers es poden admirar des d'empremtes romàniques, construccions civils i religioses d'estil gòtic o elegants palaus renaixentistes, fins a edificis neoclàssics. En el cas d'aquests últims, diversos d'ells alberguen 42

seus de les diverses institucions de les quals Vitoria és capital: província d'Àlaba i comunitat autònoma del País Basc.

Cal destacar el nucli Medieval, on s'ubiquen alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, com la catedral de Santa Maria, les esglésies de San Vicente, San Miguel o San Pedro i els palaus, gòtics com la Casa del Cordó i la dels Anda o renaixentistes com el de Montehermoso,

el de Bendaña o el d'Álava-Esquibel. També cal destacar l'Eixample del segle XIX, traçat per l'arquitecte Vi t o r i a n o Olaguibel, en el qual destaquen principalment tres trets: -Els Arquillos com a solució urbanística per salvar el desnivell de la cara sud del nucli antic. -La plaça d'Espanya, neoclàssica, amb

desembre 06

reportatge ■ un serè equilibri de les proporcions que la fa molt acollidora en tots els seus aspectes. -El recorregut dels carrers, respectant l'harmonia amb el traçat corb de la ciutat antiga sense renunciar al racionalisme dels eixamples de l'època.

Vitoria s'ofereix com a ciutat oberta als seus visitants, ben dotada d'infraestructura hotelera, amb un ampli ventall de restaurants en els quals es pot degustar la gastronomia pròpia de la terra. Les festes de la Blanca apareixen com a ineludible referent en el mes d'agost, així com la resta de festes i celebracions esquitxades durant la resta de l'any, com San Prudencio, patró d'Àlaba, i Olarizu. Si per alguna cosa sobresurt Vitoria és per la multitud de jardins i llocs d'esbarjo amb què compta. A més dels parcs interurbans, dels quals destaquen A rriaga, Judimendi, Sant Martín, La Florida o El Prado, Vitoria compta amb un cinturó de jardins i boscos que conformen el denominat Anell Verd, com les àrees de Zabalgana, Salburua, Armentia i Olarizu.

galens

Vitoria-Gasteiz es conforma així mateix com a ciutat amb àmplia tradició de comerç. Compta amb establiments centenaris i especialment el carrer Correría acull un gran nombre de botigues de regal, artesania, antiguitats, etc. Són nombrosos els artesans locals i reconeguts tallers en aquest carrer, que es conjuguen amb les més modernes

Patrimoni monumental

franquícies i botigues locals on poder adquirir des dels articles més tradicionals a la moda més actual. A més a més compta amb diversos centres comercials que, en forma de petites ciutats dins la capital, congreguen la vida comercial.

Bellesa i modernitat

Ciutat monumental El nucli històric de Vitoria-Gasteiz (qualificat com a Conjunt Monumental l'any 1997) és un dels més bónics de la comunitat autònoma basca. Pròxims al nucli medieval i marcant l'enllaç cap a l'eixample val la pena destacar dos singulars estructures: els Arquillos i la plaça d'Espanya, també declarats Monument el 1984. El nucli medieval i l'Eixample neoclàssic concentren el patrimoni històric més important de Vitoria-Gasteiz, ciutat que ha sabut conservar notables testimonis artístics des del gòtic fins al neoclàssic.

• Catedral de Santa Maria Finals del segle XIII-XIV. Visites guiades a les obres de restauració. • Església de San Pedro Apòstol Finals del segle XIII-XIV. • Església de San Miguel Arcàngel Segles XIV-XV. • Església de San Vicente Mártir Segles XV-XVI. • Casa del Cordó Torre del segle XIII i palau del segle XV. • Torre de Dña. Ochanda Segles XV i XVI. Seu del Museu de Ciències Naturals. • Palau de Bendaña Segle XVI. Seu del Museu Fournier de Cartes. • Palau de Montehermoso Segle XVI. Actualment Centre Cultural Montehermoso. • Palau d’Álava-Esquibel Segle XVI. • Palau Villasuso Segle XVI • Plaça d'Espanya i Casa Consistorial Finals del segle XVIII • Els Arquillos Principis del segle XIX. • Palau de la Diputació Segle XIX.

L'expansió de la ciutat en els segles XIX i XX ha sabut adequar la tradició estètica a les noves arquitectures, a les necessitats actuals, creant espais i estructures d'indubtable bellesa. La tornada a l'Edat Mitjana i el gust per l'exòtic són alguns dels trets que caracteritzen el moviment romàntic que en aquesta ciutat es manifestarà tant en jardins com en constru ccions. El jardí romàntic per excel·lència és La Florida, on tot el Nadal s'instal·la un pessebre compost per apro x i m a d ament tres-centes figures de mida natural. A més a més, altres passejos faciliten al caminant l'observació de les arq u i t e ctures del trànsit del segle XIX al XX: palauets regionalistes i històrics com Ajuria Enea, Palau de Zulueta i Palau Augusti. Al costat de la florida i al centre neuràlgic de la ciutat actual, s'aixeca una de

■ reportatge les obres més ambicioses del segle XX dins l'estètica del neogòtic: l'església de María Inmaculada, coneguda com a Catedral Nova. La segona meitat del segle XX ha vist emergir nombrosos edificis interessants de divers caràcter: noves parròquies com la Coronació, obra de Miguel Fisac, el Palau de Justícia, etc. en els quals s'evidencia que Vitoria-Gasteiz és a l'avantguarda de l'arquitectura actual.

Llocs d'interès • Concatedral de María Immaculada (Catedral Nova) Seu del Museu Diocesà d'Art Sacre. • Parc de La Florida Jardí Botànic amb varietat d'espècies arbòries. Vetlladors i terrasses. Concerts al quiosc. Pessebre monumental al desembre. • Palau Augusti Seu del Museu de Belles Arts. • Palau Zulueta Jardins públics. • Esglesia de la Coronació • Centres cívics (Europa, Iparralde, Alda-be, Judimendi, Hegoalde, Lakua…). • Nadal: Pessebre monumental Un pessebre de mide natural, amb aproximadament 300 peces, s'instal·la al romàntic Parc de La Florida el mes de desembre.´´

Oferta cultural Una altra raó per conèixer VitoriaGasteiz és la diversitat i riquesa de la seva oferta cultural al llarg de l'any. Aspectes excel·lents són el Festival Internacional de Jazz, així com els festivals de Teatre, Orgue, Folklore i Música Antiga. El dinamisme cultural té igualment el seu reflex en altres esdeveniments com fires, certàmens i exposicions. Tot això acompanyat d'una especial dotació com a ciutat de congressos des que, el 1989, s'inaugura el primer palau de congressos de la comunitat autònoma basca: el Palau de Congressos Europa.

Museus Nombrosos testimonis de la història, l'art la natura i fins i tot la tradició industrial de la ciutat estan representats en els fons i col·leccions que alberguen els museus de Vitoria-Gasteiz. Un ventall ampli i atractiu de possibilitats s'obre a tot aquell interessat en aquest aspecte de la cultura: • Museu d'Armeria • Museu d'Arqueologia • Museu de Belles Arts • Museu de Ciències Naturals • Museu Fournier de Naips • Museu d'Art Sacre • Artium • Museu dels Fanals

Gastronomia L'hospitalitat d'aquesta terra ha anat sempre acompanyada del bon menjar que, juntament amb la qualitat del vi, fan les delícies del visitant. En el marc de la cuina basca, la bondat de l'Alabesa ve donada per la varietat dels productes de la terra a què acompanyen els famosos caldos de La Rioja alabesa. És interessant així mateix degustar txakolí i sidra, productes típics del País Basc.

Alabesa, el formatge d'ovella Idiazábal i la patata alabesa. Els perretxikos o bolets de Sant Jordi, cargols, hortalisses (penques de bleda, baves, etc.). Els plats típics a destacar són: estofat d’alubies pintes d’Àlaba, patates amb xoriço, penques de bledes farc i d e s , p o rrusalda, remenat de perretxikos, truites amb pernil, crancs de riu en salsa, chuletillas d'anyell a la brasa, chule tón de bou a la graella, a la planxa o a la brasa, guatlles estofades, faves a la vitoriana, un bon formatge d'ovella Idiazabal, unes peres al vi negre de La Rioja alabesa, pomes al forn, pastís Gasteiz, goxua, els típics Vasquitos i Nesquitas, i les trufes, la infinitat de postres dels pastissers alabesos i tot això regat per un bon txakolí de la zona d'Ayala.

Allotjament A Vitoria-Gasteiz, els hotels ofereixen un servei de qualitat apreciable. La pràctica totalitat estan ubicats en zones cèntriques i la seva construcció és recent. Els hotels construïts fa més temps han rehabilitat les seves instal·lacions i competeixen en infraestructures i serveis amb els més moderns. Maribel Álvaro

Entre els productes típics de la gastronomia cal destacar el Vi de Rioja

Fotos cedides pel Servei de Congressos i Turisme de Vitòria-Gasteiz

■

desembre 06

El President, la Junta Directiva i tots els que treballem al Col路legi Oficial de Metges de Tarragona us desitgem Bon Nadal i un millor any 2007

còctel ■

Reproduïm una de les receptes del Dr. Aleu que ha recopilat en un llibre Antoni Panadès

Un nuvi ben guapo maco… I jo, que acabava de pre s c r i u re les receptes, maquinalment li vaig contestar en lloc de “ja t’ho miraré”, “ja t’ho receptaré”. Ella automàticament, que era molt llesta, encara digué: A veure si tindré la sort com amb les medicines que m’ha receptat que sempre m’han fet efecte. Com era habitual, al marx a r, em feia un petó, i anava directament a la Farmàcia Sanromà, on l’atenien amb promptitud al ser tan simpàtica; el dependent de la farmàcia al donar una ullada a les

eia uns dies que havia receptat aquella potinga gràfica d’un escurça-dits-llargs quan vingué a la consulta del carrer de Méndez Núñez, una noieta, que jo havia vist néixer i que amb els anys havia esdevingut una de les joves més boniques del moment a Ta r r a g o n a . No venia per ella, que estava molt sana, sinó a buscar unes receptes per a la seva àvia. Com que ens teníem molta franquesa i a l’ensems estimació, com solia succeir entre les famílies i el seu metge de capçalera, jo li vaig comentar que la trobava molt “guapa”, (no obstant la pro f e s s i ó , allò era natural). E n t re altres coses li vaig preguntar: Que no festeges? Ella, tota coqueta, em va contestar: Ai senyor Aleu, no em vol ningú! A veure si vostè em troba un nuvi, però que sigui

galens

receptes es detingué al veure el contingut d’una d’elles i quasi sense aixecar la mirada, li p reguntà: És veritat que no festesges? i ella li va contestar afirmativament. El noi continuà preguntant-li que com podia

ser, essent tan bonica… i ella continuant aquell “filtreix” digué. Es que no piquen! Ell volia fer el valent, però no s ’ a t revia. El cas és que era un bon noi, ben plantat i atractiu. La cosa va anar allargant-se i el xicot li va dir que altres vegades que havia anat per la farmàcia ja s’hi havia fixat amb ella malgrat que no li havia dit res i… Aleshores la noia preguntà: Escolta, com és que avui em dius tot això? Ell, contestà automàticament: Oh, per la recepta! I ella, com que ho ignorava, no reaccionava, fins que després d’una estona li mostrà la meva recepta i ella es feu un tip de re i u re… ¡Mecatxis el Dr. Aleu, ja me l’ha fet. ¡Oh, si és que m’ho havia dit! No he caigut!… El Sr. Aleu és molt conegut i m’estima molt i sempre em fa “carantonyes” amb les seves p reguntes, saps? Però ell, mig acerat, li anava seguint la conversa que com veieu es va fer i n t e ressant i li va etzibar de cop. Escolta, hem podríem parlar? Perquè a mi m’agrades molt per la teva figura i simpatia. Total, que allò es convertí en una veritable “declaració amorosa” que va continuar seriosament i tant fou així, que arribà fins al casament. Després diran que aquelles receptes no feien efecte. ■

L’antiga I+D ■ còctel

Per pensar una estona "Un pessimista és un optimista amb experiència" François Truffaut (cineasta francès) "Gairebé tothom paga gustós els favors petits; molts són els que agraeixen els mitjans; però, desgraciadament, és rar que no es correspongui als grans favors amb la ingratitud" F. de la Rochefoucauld (escriptor francès) "M’agradaria viure pobre… però amb molts diners" Pablo R. Picasso (pintor espanyol) "Una escena entre un home i una dona té sempre tres versions diferents: el que diu l’home, el que diu la dona i el que realment va ocórrer" León Daudí (escriptor espanyol)

Gastronomia

Sopa de nadal i carn d’olla

lat exquisit, molt propi per als dies de fred i molt típic per al dinar de Nadal. Aquest és un àpat molt complet i de preparació relativament senzilla. Jo, acostumo a fer neuna variant per tal de donar-hi un toc més festiu, que és farçir els galets amb una mica de carn que he preparat per fer la pilota (els deixo preparats i els guardo a la nevera en una carmanyola). Aquest plat el podeu preparar el dia abans, així encara estarà més gustós i tindreu temps per dedicar-vos al guarniment de la taula i, està clar, al guarniment del vostre aspecte personal per tal d’estar molt macos i maques per rebre als convidats. Això sí, no oblideu que els galets s’han d’abocar a la cassola el mateix dia, i poc abans de començar a dinar, mentre feu l’aperitiu, ja que de fer-ho el dia abans, aquests quedaríem pansits. Temps de cocció: 4 hores aprox. Ingredients (per a 6-8 persones): 500 g. de carn de vedella (tipus jarret), 1/4 de gallina, pollastre (3 pits), 300 g d'orella i morro de porc, 1/2 peu de porc, 1 os de pernil sec (posat en remull el dia abans), 150 g de cansalada, 1 os d'espinada de porc, 1 os de genoll de vede-

lla, 1 os de moll de vedella, 1 botifarra blanca, 1 botifarra negra, 500 g de cigrons cuits, 300 g de patates, 1 col verda arrissada, 1 nap, 1 pastanaga, 1 xirivia, 1 porro, api. Per a la pilota: 250 g de carn de porc picada, 250 g. de carn de vedella picada, 100 g de cansalada picada, 10 g de pinyons (remullats 2 hores abans), 1 tòfona negra en làmines (trobareu a qualsevol supermercat a bon preu), 1 ou, unes molles de pa remullades en llet, 1 all, julivert, sal, canyella en pols, 1 cullerada de farina Per a l’escudella: 300 g de galets grossos.

Preparació Netegeu i renteu el peu de porc, l'orella i el morro, la gallina i el pollastre. Poseu una olla al foc amb 5 litres d'aigua, afegiu-hi totes les carns i els ossos, fins que bulli. Tan bon punt comenci a bullir, escumeu be i treieu totes les impureses que pugin a la superficie. Afegiu-hi la pastanaga, el nap, la xirivia, l'api, el porro, torneu-ho a escumar. Deixeu que bulli 2 h o res, aproximadament; aleshores les carns ja seran prou toves.

Afegiu-hi els cigrons, la col, les patates tallades a trossets i la pilota (que ja haureu preparat), i quan quasi ja estigui fet, afegiu-hi també les botifarres. Deixeu bullir uns 10 minuts mes. Tot seguit, rectifiqueu de sal. Quan tot estigui ben cuit, coleu el brou. Prepareu l'escudella amb el brou colat i els galets, que anirem tirant quan el brou estigui bullint. Ho deixarem bullir uns 15 minuts. L'escudella se serveix ben calenta i, després, en una safata ben posades les verdures i en una altra les carns, tallades a trossos, un cop retirats els ossos. Preparació de la pilota: en un bol, poseu la carn de vedella, la de porc i la cansalada, tot picat; afegiu-hi l'ou, els pinyons, la tòfona, el julivert, ells alls picats i les molles de pa prèviament re m u l l ades en llet; assaoneu amb sal i pebre i una mica de canyella en pols; treballeuho bé primer amb una forquilla, després es pot fer amb les mans, fins que tot hagi quallat, formeu llavors la pilota, mirant que tingui una forma quasi ovalada, enfarineu-la i poseu-la al bro u . Bon profit i bones festes! Maribel Àlvaro

■

desembre 06

humor â–

galens

■ intercanvis / anuncis gratuïts

alens recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que Galens posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: Galens - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona

• REF. 0319- XVI BECA MUTUAL MÈDICA per a la realització d’un treball d’investigació. Mutual Mèdica dóna suport als metges joves amb aquesta beca dotada amb 9.000 euros, destinada als metges residents d’últim any o als que hagin acabat la residència els dos últims anys. Les bases de la beca es poden consultar a la pàgina web de la mutualitat: www.mutualmedica.com.

• REF. 304- ES VEN electrocardiògraf model Cardioscript CD 3100, SCHARZER-PICKER, molt complet i en perfecte estat. Tel. 977 441 929 (Sra. Maria). • REF. 305- VENC aparell per prendre la tensió arterial amb peu, de columna de mercuri, preu econòmic. Tel. 977 342 939. • REF. 306- VENC diferents aparells mèdics (electrocardiògraf, ecocard i , ergometria, holter d’events, radioscòpia, electrocardiòfrag portàtil, desfibril·lador, espiròmetre, refroton i equip informàtic). Tel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen). • REF. 307- VENC aparell LÀSER DIODO per a tractaments dermatològics i vasculars. Tel. 609 202 822. • REF. 308- VENC ecògraf portàtil Aloka SSD-500 amb sondes convex i vaginal, impressora Sony i carro. Perfecte estat. Tel. 977 244 651. • REF. 0293- VENC TC 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangièctasi i punts rubies. Tel. 977 652 785 (nits).

• REF. 0316- ES LLOGA despatx zona Mercat Central de Reus. Tel. 625 461 684 / 609 703 788.

• REF. 0323- ES LLOGA despatx al centre mèdic Medicina i Fisioteràpia Fontanet al carrer Rovira i Virgili de Tarragona. Actualment el centre compta amb el servei de fisioteràpia, nutrició clínica, medicina estètica, làser dermatològic, psicologia i neuropsicologia. Tel. 615 937 794 o xfr@menta.net (Javier Fontanet Royo). • REF. 0324- ES VEN xalet unifamiliar a Renau (Ta rragona), de dues plantes, amb 240 m2 construïts i 1.500 m2 de terreny urbà. Tel. 616 974 055. • REF. 0325- ES VEN pis habilitat com a consulta mèdica al centre de Tarragona. En perfecte estat. Superfície aprox. 55 m2. Tel. 646 377 977. • REF. 0326 - ES LLOGA plaça de pàrquing amb traster opcional a l’av. Mallafré Guasch (davant de l’Hospital Joan XXIII). Tel. 977 793 337. • REF. 0327 - ES LLOGUEN despatxos mèdics per dies a Reus. Raó: Sra. Abelló. Tel. 977 311 775. • REF. 0328 - ES LLOGA despatx de consulta mèdica situat a la Rambla Nova i en ple funcionament. Interessats trucar al 977 248 400 (horari d’oficina). • REF. 0329 - ES VEN casa adosada a Altafulla, Mirador dels Munts. 110 m2, garatge, terrassa solàrium, 3 habitacions, jardí i piscina comunitària. Particular. Truqueu de 21 a 23 h. 977 220 820 629 078 463. • REF. 0330- LLOGO plaça d’aparcament gran i fàcil d’aparcar. Molt a prop de la pl. Imperial Tàrraco. Interessats trucar al tel. 647 562 376.

• REF. 0296- ES VEN a oculista el 40% d’accions d’un centre de reconeixement de conductors ubicat al Baix Ebre. Motiu: jubilació. Tel. 977 441 149. • REF. 0312- ES VEN ecògraf Kre t z Combison 311A amb sonda vaginal i i m p ressora Sony, colposcòpia OptomicOP C2, amb monitor i cardiocògraf Sonicaid FMS. Tel. 977 440 469. • REF. 0320- ES VEN esteristant auto-

màtic Steribox – Master “Galfa Iberica” 300º - 60 m. Germicida UV. Preu a convenir. Tel. 977 216 226. • REF. 0321- ES VEN llitera d’exploració elèctrica articulada, amb accessoris de ginecologia, i taula de despatx d’1,40 m. amb calaixos. Tel. 690 603 170. • REF. 0322- ES VEN consultori de 91 m2 ubicat a To rtosa amb tres despatxos, sala d’exploracions, sala d’espera, a rxiu, bany complet, terrassa, dorm i t o r i i cuina equipada. Tel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen). • REF. 0323- ES VEN 33% de la Societat CMT, Serveis Mèdics, SCP, situada al passeig de la Sort, 38-40. Inclou la propietat del local comercial en planta bai2. xa. 155 m . Totalment equipat i en funcionament com a centre mèdic. Raó: JBoronat. orona@hotmail.com. Tel. 607 800 857.

• REF. 0317- S’OFEREIX secretària de direcció i atenció al púbic. Àmplia experiència en treballs administratius. Idònia per a centres mèdics, consultoris o clíniques. Informàtica, català, castellà, alemany i italià. Tel. 650 414 933. • REF. 0319- S’OFEREIX SENYORA com a secretària auxiliar per a consulta mèdica o similar. Tel. 616 274 920. • REF. 0320- S’OFEREIX SENYORA per a tasques administratives en despatx professional o similar amb amplis coneixements d’informàtica. Tel. 977 648 937 i 649 143 448. • REF. 0321- NECESSITA metge generalista amb domini de l’anglès i vehicle propi per treballar en zona turística. Interessats truqueu al telèfon 615 518 449. • REF. 0322- S’OFEREIX diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Navarra per treballar a les p rovíncies de Ta rragona i Lleida. Interessats contacteu al 678 200 060 o patri_lizondo@hotmail.com.

desembre 06