COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA • SEGON TRIMESTRE 2006 • N. 160
GALENS
Celebració de la segona diada col·legial Reconeixements a Francesc Renau, Josep Papió i a la Unitat de Medicina Esportiva de l’Hospital de Sta. Tecla
Entrevista a Josep Maria Sabaté, delegat territorial del Departament de Salut
editorial ■
Benvolgudes companyes i benvolguts companys a dies que som coneixedors que l'ICS, com era de suposar, ja ha presentat el recurs de súplica davant el TSJC. Aquest és un dret que tothom té i per tant no hi ha res a dir. El que sí cal comentar i que, a més, resulta preocupant és que el Dr. Belenes encara ara segueixi justificant-se amb explicacions surrealistes, que a més poden malinformar la societat catalana.
F
La no-integració dels metges, mal anomenats de “dues hores i mitja”, no hauria canviat res (i és que els metges seguirien sent els mateixos que hi havia i que hi ha fins ara i la seva integració, siguem clars, no hauria augmentat les plantilles). El que certament les ha minvat -les plantilles- ha estat el fet inversemblant d'unes jubilacions anticipades i forçoses injustificades, poc o millor dit gens raonades i que han aprimat de cop molts serveis hospitalaris, i aquí sí, complicant les llistes d'espera. Al Dr. Belenes li toca, i ja és hora, entonar el mea culpa i reconèixer públicament que la desqualificació i la prepotència no són les millors maneres d'aconseguir la complicitat dels metges per a seguir millorant el nostre sistema de salut, del qual precisament els professionals sanitaris, inclosos els metges de dues hores i mitja, com diu ell, i dels
galens
quals per cert la majoria porta més de vint-i-cinc anys treballant per a la salut dels catalans, són els qui li han donat i els qui han mantingut el seu actual i extraordinari nivell. D'altra banda, preocupa l'actitud del Síndic de Greuges (defensor dels ciutadans de Catalunya i llurs drets, on cal incloure els metges, tots els metges), pressionant la justícia per tal que canviï el seu criteri, adduint els efectes perniciosos de la no-integració sobre el sistema i sobre la societat. I dic que preocupa perquè no el vàrem sentir ni el vàrem llegir quan les jubilacions forçoses es van produir, ni quan els metges reclamaven millores en les condicions de treball, ni quan havien i encara ara han de doblar guàrdies, ni quan molts dels nostres companys reclamen celeritat a la justícia per part d'aquells que fa més de dos anys i mig resten pendents d'una sentència de l'Audiència Nacional per obtenir el títol de la seva especialitat o d'altres que fa més de dos anys esperen l'homologació del seu títol d'especialista, per part de la Comissió Nacional d'Especialitats, mentre Salut recluta (La Vanguardia, 21-06-06) especialistes a Hispanoamèrica i que, curiosament, vénen amb el seu títol homologat.
▲ Dr. Josep Maria Solé i Poblet President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona
“
La desqualificació i la prepotència no són les millors maneres d’aconseguir la compliciat dels metges per a seguir millorant el nostre sistema de salut
Per tant, siguem tots plegats coherents i així de ben segur que ningú s'equivocarà. ■
3
■ sumari
GALENS Edita: Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Josep Maria Solé i Poblet Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Director: Pitu Tarrasa Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Pitu Tarrasa, Dr. Xavier Allué Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres, Dr. Josep Maria Albiol Bonet, Josep Maria Vallvé Salvadó Redacció: Via de lÕImperi Romà, 11 bis
editorial ■ 3 5 ■ opinió
43005 Tarragona Tel. 977 232 012/ 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Cop d’Ull
tema de portada ■ 7 10 ■ vida col·legial
Complex Empresarial REDESSA Camí de Valls, 81-87, despatx 72 Tel. 977 300 693
entrevista ■ 14
www.elganxet.com/copdull Impressió:
17 ■ informe
Arts Gràfiques Octavi Fotos:
article ■ 21
Olívia Molet i arxiu Galens. D.L.
24 ■ tarragona
B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521
Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedirne la publicació.
4
viatges ■ 26 30 ■ còctel intercanvis ■ 34 juny 06
opinió ■
Migracions, de professional a professional ‘Als serveis sanitaris i assistencials calen professionals competents, dedicats i també satisfets’ migrar és marxar d'un lloc on no et trobes bé a un altre on esperes que et vagi millor. Habitualment marxes del teu lloc d'origen o naixement cap a un altre, llunyà o proper, on les pastures siguin més verdes.
E
Emigren els joves cercant un millor futur. Emigren els pobres, que no tenen res a perdre. També emigren els vells cercant un millor clima, que l'edat demana calories externes. Els metges també emigren. Del camp a la ciutat. Als països més avançats. Cercant millor qualitat de feina o oportunitats de formació o especialització. Quan hom emigra està disposat a assumir feines que els autòctons del país on s'emigra generalment no volen fer. La professió més antiga de la humanitat n’és un bon exemple. Experts i usuaris comproven que la immensa majoria de les professionals ara són estrangeres. Sembla que les nacionals es reserven per a les categories superiors o, simplement, han abandonat la feina.
És possible que els que emigren facin lluny de casa el que no farien mai a casa seva. Hi ha components d'anonimat que ho afavoreixen. Al final el que pateix és la dignitat. Als serveis sanitaris, als serveis assistencials, els professionals són essencials. La seva dedicació, la seva competència, la seva qualitat, representa la qualitat dels serveis. I la seva satisfacció reflecteix la de tot el sistema. Per això calen professionals competents, dedicats i, naturalment també, satisfets. La seva competència la certifiquen les facultats de medicina amb els títols, el Ministeri de Sanitat als especialistes que han seguit una formació regulada, com el sistema MIR i, també, el mateix procés de selecció, al menys per a la medicina pública, mitjançant concursos-oposicions també públics. Però quan els professionals no estan satisfets, la qualitat pateix. I molt més encara quan la insatisfacció fa que els professionals marxin. Aleshores pateix no només la qualitat de l'assistència sinó l'assistència mateixa.
A la segona professió més antiga de la humanitat està començant a succeir el mateix. Quan manquen professionals perquè marxen, es contracten emigrants estrangers.
Quan no hi ha professionals perquè marxen, perquè emigren, s'arriba a una situació crítica. Ignorar-ho o amagar-ho no només és estúpid, sinó inútil.
En ambdós casos sembla que els usuaris no es queixen. Fins i tot poden sentir-se estimulats i curiosos. Però no deixa de ser una realitat que el fenomen es produeix perquè els locals no volen assumir les càrregues de l'exercici: les hores nocturnes, jornades llargues, la multitud de clients, la manca de respecte i el tracte aspre i desagraït, els abusos dels promotors i propietaris d'establiments...
A les nostres contrades hem patit recentment un èxode ominós de professionals qualificats que no crec que ens puguem permetre. La totalitat de la plantilla de pediatres de la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, deu pediatres, i un degoteig continuat de psiquiatres que s'absenten de l'Institut Pere Mata en escreix de dues dotzenes durant els passats mesos representa una situació preocupant. Més de
galens
trenta facultatius és massa. Com a fenomen supera les puntualitats. Com a tret supera les prediccions. Com a procés supera l'anàlisi simple. Però que els diners públics dedicats a l'atenció sanitària s'hagin esmerçat de manera que condueixin a aquesta situació requereix avaluació i examen. Els professionals ho sabem. Alguns ho patim de retruc per la redistribució de càrregues i fluxos assistencials. Però sobretot ho pateixen els malalts, a qui ningú pot garantir continuïtat i qualitat assistencial sense professionals competents dedicats i satisfets. I per sobre de tot ho pateix la racionalitat. Amb el més decidit afany d’ajudar, contribuir a trobar solucions, a assumir la part de càrrega assistencial que pertoqui, confio que aquesta crida d'atenció sigui interpretada com el que és: una veu de responsabilitat professional. ■
▲ Dr. Xavier Allué.
5
tema de portada ■
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona celebra la segona diada col·legial l passat 9 de juny a l'Hotel Imperial Tàrraco, va tenir lloc el sopar de la segona diada col·legial, on van assistir prop de duescentes persones. D'entre les diferents personalitats que es van donar cita en aquesta celebració, cal destacar la presència de l'alcalde de Tarragona, Sr. Joan Miquel Nadal, del president de la Diputació, Sr. Joan Aregio, del delegat de Salut de la Generalitat de Catalunya, Sr. Josep M. Sabaté, del president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Dr. Xavier Rodamilans, i del president del Col·legi de Metges de Tarragona, Dr. Josep M. Solé.
E
En el transcurs de l'acte, presentat per Pitu Tarrasa, van tenir lloc diferents
galens
reconeixements. Es va fer lliurament al Dr. Francesc Xavier Renau de la medalla d'or de l'entitat, per la seva col·laboració amb aquesta al llarg de molts anys i per la seva significativa aportació a la creació d'aquesta revista, Galens, que aviat complirà vint anys i de la qual continua sent conseller delegat. També es va concedir el diploma d'honor al periodista Josep Papió, que durant vint anys ha deixat mostres del seu bon fer com a cap de premsa del Col·legi. Finalment es va fer un reconeixement a la Unitat de Medicina Esportiva de l'Hospital de Sta. Tecla per la seva feina en general i per la seva aportació a l'ascens a primera divisió del Club Gimnàstic de Taragona, reconeixement
que va recollir el gerent de la Xarxa Sanitària i Social de Sta. Tecla, Dr. Joan M. Adserà. També cal destacar l'entrega d'insígnies als nous col·legiats. Després del sopar va tenir lloc la subhasta del segon i tercer premi, així com d'un accèssit, dels quadres dels pintors que van participar en el concurs de pin- tura organitzat pel Col·legi. Finalment es va realitzar un sorteig d'un viatge a Itàlia gentilesa de Viatges Berga. La vetllada va acabar amb un animat ball amenitzat per l'orquestra Isbel Caña y Ron. ■ Redacció Galens
7
■ tema de portada
▲ Dr. Josep Maria Solé, president del COMT.
El Dr. Josep Maria Solé, amb els guardonats de la nit. ▲
▲ Joan Aregio, president de la Diputació.
El Dr. Francesc Xavier Renau i senyora. ▲
▲ Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona.
▲ Josep Maria Sabaté, delegat de Salut.
8
La segona diada col·legial es va celebrar a l’Hotel Imperial Tàrraco. ▲
juny 06
tema de portada ■
▲ Una representació dels nous col·legiats.
▲ L’orquestra Isbel Caña y Ron va amenitzar la nit.
galens
L’alcalde de Tarragona i senyora, amb el Dr. Solé. ▲
La vetllada va estar molt animada. ▲
9
■ vida col·legial
Homenatge al Dr. Salvador Amigó Una exposició fotogràfica serveix per commemorar la figura del metge el Dr. Albiol. Això em recorda que el Dr. Amigó prenia notes de totes les coses que li passaven i en un llibre de química va anotar: “Este libro lo compré al actual Dr. Albiol por 13 pesetas”.
▲ Dr. Baldomero Tormo, Albert Vallvé, Josep Maria Solé, Joan Carles Boronat, Salvador Montserrat i Montserrat Amigó.
E
l passat 18 de maig va tenir lloc a la sala d'actes de Caixa Tarragona l'acte central de l'any acadèmic del Dr. Salvador Amigó. Al vestíbul de Caixa Tarragona es va inaugurar una exposició commemorativa amb fotografies del Dr. Amigó. En el transcurs de l'acte, seguit per nombrós públic, la figura de l'homenatjat la va recordar la seva filla Montserrat. El Dr. Baldomero Tormo en va glossar la figura. L'acte va estar presidit pel vicepresident de Caixa Tarragona, Sr. Joan Carles Boronat, pel tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i vicepresident de la Diputació, Sr. Albert Vallvé, i pel president del COMT, Dr. Josep M. Solé i Poblet.
10
Extracte del parlament del Dr. Baldomero Tormo dedicat a la vida del Dr. Amigó "Sensible i afectuós, un bon amic, ell era així" El Dr. Amigó va néixer a Tarragona el dia 22 de juliol de 1914 al núm. 59 de la Rambla Vella, que en aquell temps es deia la Rambla de San Carlos. Va fer els estudis de primària al Col·legi Saavedra i el batxillerat a l’Institut Martí i Franquès. Com a estudiant de batxillerat va descobrir la seva facilitat per al dibuix i aquesta afició la va cultivar durant tota la seva vida. Dibuixava amb llapis i al carbó. Era un artista, sensible i afectuós, un bon amic, ell era així. Per no perdre l’amistat amb els seus companys de l’Institut organitzava cada any un sopar on es reunien tots els exalumnes de l’Institut, entre els quals hi havia
L’any 1932 començà la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona, on va fer el primer curs. A l’any següent, el curs acadèmic 1933-34, es trasllada a la Facultat de Medicina de Saragossa juntament amb altres companys com Pablo Delclòs, Fco. Moncusí, que no va acabar la carrera, Benito Cañas i altres. Aquesta decisió la van prendre perquè la situació política catalana d’aquella època era molt inestable i tenien por que el títol de Medicina de Barcelona no valgués per a la resta del territori espanyol. Varen passar dos cursos com tots els estudiants. Davant de la pensió hi havia una oficina on treballaven unes joves i maques senyoretes amb les quals es feien salutacions i ganyotes, de balcó a balcó. Un dia varen sortir juntes i van anar a fer una visita al temple de la Verge del Pilar, costum per altra banda molt comú entre els saragossans. Ells, que les van veure que sortien, van deixar-ho tot i varen sortir darrere d’elles. Com que es coneixien de veure’s des de darrere dels vidres, no va ser difícil contactar i les van acompanyar a la seva pietosa visita. Entre elles hi havia la Isabel, que més tard seria la seva esposa. El que ningú sap és el que la Isabel li va demanar a la Verge del Pilar, aquell dia. Va arribar l’any 1936 i la guerra civil, amb la qual cosa va haver d’interrompre els estudis. Mentre va durar la guerra civil, va treballar com a practicant a l’Hospital de Sang, ubicat a l’Hospital de Santa Tecla. Va ser en aquest temps que va iniciar la seva afi-
juny 06
vida col·legial ■ ció per l’oftalmologia, ja que en el seu temps lliure ajudava al Dr. Font, oftalmòleg de Tarragona. Un cop va acabar la guerra se’n tornà a Saragossa, on es va retrobar amb la Isabel i amb els estudis. Aquell any de 1940 el mes de març va acabar el 5è curs i l’agost del mateix any va fer el 6è. Un cop acabada la carrera havia de fer el servei militar, exercint com a metge a Sanitat Militar durant tot un any al quarter de Sanitat Militar de Saragossa. Mentre estudiava medicina i durant les seves vacances a Tarragona, no només ajudava el Dr. Font, oftalmòleg (probablement fos aquesta la causa de la seva afició per l’oftalmologia ) sinó que també ajudava el Dr. Aleu a fer les autòpsies, la qual cosa va ser la causa de l’amistat que hi havia entre ells. Va estudiar l’especialitat d’oftalmologia amb el Dr. Arruga i el Dr. Barraquer. L’any 1941 va ser nomenat metge assistent de la Clínica Oftalmològica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
d’Oftalmologia. El 21 de setembre de 1946 es casa amb la seva nòvia Isabel Garces de Saragossa. L’any 1948 va ser membre fundador de l’Institut Dr. Barraquer de Barcelona i membre de la junta de govern d’aquest Institut. L’any 1952 va rebre el diploma del curs de perfeccionament oftalmològic de la Facultat de Medicina de Barcelona. Aquest mateix any obté el diploma d’estrabisme del servei d’oftalmologia de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. L’any 1954 obté la plaça d’oftalmologia de la Seguretat Social. Havia de visitar en poc temps un nombre molt elevat de malalts i això no li agradava gaire. Un dia, estava visitant un nen que tenia un tumor cerebral i la infermera li anava dient que els altres malalts s’estaven
posant nerviosos de tant esperar, ja que li estava dedicant molt de temps, tot el que ell creia que era necessari. Doncs bé, quan va acabar la consulta i va marxar l’últim malalt, es va dirigir a la infermera dient-li: avui es l’últim dia, demà no torno. I així va deixar de visitar a la Seguretat Social. És que el Dr. Amigó no es conformava diagnosticant les malalties oftalmològiques, sinó que volia diagnosticar les malalties generals. Mirant el fons de l’ull diagnosticava l’arterioesclerosi i la hipertensió i moltes altres malalties generals que donaven símptomes oftalmològics. L’any 1960 va ser diplomat en tracomatologia per la Facultat de Medicina de Barcelona. I l’any 1962 obté el títol de traumatologia ocular i oftalmologia laboral per la Facultat de Medicina de Barcelona i l’escola Nacional de Medecina del Treball .
L’any 1942 va ser metge assistent de la clínica del Dr. Arruga. Aquest mateix any es col·legia al Col·legi de Metges de Tarragona i obre la seva primera consulta al núm. 22 del carrer de l’Hospital, avui Comte de Rius. Una mica més tard es va traslladar a la plaça Verdaguer núm. 10, on va atendre els seus malalts fins a la seva mort l’abril del 1990. L’any 1943 va ser metge assistent a la clínica del Dr. Barraquer de Barcelona. L’any 1944 se li va oferir el servei d’oftalmologia de la clínica quirúrgica del Dr. Monegal. Això li va crear una mica d’angúnia perquè en aquell temps no es coneixien els serveis d’assistència col·lectiva. Tant és així que li va demanar consell al seu amic Dr. Aleu, que el va animar a fer-se càrrec d’aquest servei si a ell li venia de gust. I va treballar a la clínica del Dr. Monegal fins a l’any 1967. El 1945 és nomenat membre numerari de la Societat Hispanoamericana
galens
La filla del Dr. Amigó, Montserrat Amigó, va recordar la figura de l’homenatjat. ▲
11
■ vida col·legial El 1964 va ser diplomat en dermooftalmologia pel servei d’oftalmologia i l’Escola Professional de Dermatologia de la Facultat de Medicina de Barcelona.
Balears a Tarragona i també va moderar una taula rodona d’aquest Congrés.
Des de l’any 1965 va ser l’oftalmòleg de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Durant la seva estada en aquest hospital va ser professor de l’Escola d’Infermeria i va escriure un llibre on s’explicava amb senzillesa i claredat tot allò que ell creia que d’oftalmologia havien de saber les infermeres. Totes les il·lustracions van ser fetes per ell mateix.
Va morir d’un infart de miocardi el dia 7 d’abril de 1990.
L’any 1966 va obtenir el diploma de tumors oculars per la Facultat de Medicina de Barcelona. L’any 1968 va ser anomenat membre de la Societat Americana d’Oftalmologia i Optometria. També va ser metge oftalmòleg de la Mútua d’Accidents de Treball de Tarragona. L’any 1972 va organitzar el Congrés d’Oftalmològia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i
Va fer las primeres fotos de la retina que es feien a Tarragona.
Després d’un currículum tan extens semblava que no li podia quedar temps per a res més, però no era així. Ell era un tarragoní nat i va dedicar moltes hores del seu temps a l’estudi de la història de la Tarragona romana i medieval. Era molt aficionat a les tradicions tarragonines. Com a persona d’una gran religiositat va pertànyer a la Confraria dels Natzarens i va sortir cada Divendres Sant a la processó acompanyant el seu pas (com ell en deia) de la Verònica. Igualment sentia atracció per la tradició de la festa de Sant Magí i era soci de la Confraria de Sant Magí i dels Gojos de Tarragona. Coneixia la història de la catedral de Tarragona i tots els seus racons, capitells, tapissos... Va formar part de la junta de la Societat Arqueològica de Tarragona on fins els últims dies assistia a cada reunió dels dimecres a la tarda.
Era un gran aficionat al col·leccionisme de segells i monedes. Tenia especial predilecció per les monedes àrabs. Era tant el seu interès per catalogar-les bé que va arribar a estudiar l’idioma àrab. Va publicar articles a la Revista Cosetans de la Societat Numismàtica de Tarragona. Tot el que feia volia ferho bé, quasi perfecte. Això em recorda que era molt aficionat al tir olímpic i que això l’ajudava a mantenir la precisió del seu pols. Tirava amb pistola i va arribar a fer la culata de la seva pistola tallada amb fusta per ell mateix. Com per a operar els ulls és necessari tenir un bon pols, deia que quan no encertés a fer el centre de la diana, deixaria d’operar cataractes. Tenia una gran afició pels llibres. Era un bon client de les llibreries, de les biblioteques i hemeroteques, on ell feia les seves pròpies recerques. Era fàcil trobar-lo els diumenges al matí al mercat de la catedral, comprant objectes antics, postals o qualsevol altra cosa que li fes goig. Això el feia feliç, no tant a la seva dona, que quan el veia arribar amb els seus “tresors” li deia que “sólo compraba pingos”. Per acabar abans que se’ls acabi la mica de paciència que encara els pot quedar, vull recordar la gran afició que el Dr. Amigó tenia per la mar. A casa seva tenia una biblioteca sencera sobre temes de mar i vaixells. El seu estudi el tenia situat a la part més alta de casa seva. Tenia una finestra rodona com la finestreta d’una cabina de vaixell i les seves coses en un perfecte desordre ordenat, com la majoria del homes. Tenia prohibit que ningú entrés, que no li traguessin la pols i menys ordenar res. Deia que ja en tenia prou, perquè es trobava envoltat per dones: l’esposa, la filla, la néta i, si eren poques, la gossa. A la porta hi havia un cartell que deia: “Aquí solo pita el capitán”. Havia d’haver estat mariner, però també va ser un bon metge. ■
▲ L’exposició fotogràfica commemorativa és l’acte central de l’any acadèmic del Dr. Amigó.
12
Redacció Galens
juny 06
vida col·legial ■
Carles Corbella guanya el concurs de pintura organitzat pel COMT l passat 5 de juny va tenir lloc la inauguració, al Cobert núm. 4 del port de Tarragona, de l'exposició del concurs de pintura organitzat pel COMT, en què es van poder admirar 14 obres realitzades per col·legiats o per familiars, i que va poder ser visitada fins al 20 de juny. L'acte va comptar amb la presència del president del COMT, Dr. Josep M. Solé i Poblet, i del president de
E
l'Autoritat Portuària, Sr. Josep Anton Burgasé, qui inaugurà oficialment l'exposició del concurs. Els premis van ser desvetllats en el transcurs de la diada col·legial. El primer, dotat amb 600 €, va ser per a Carles Corbella i el quadre titulat Plaça del Fòrum; el segon, dotat amb 400 €, va ser per a Javier Ruiz Romero i el quadre Després de la tempesta, i el tercer, amb 200 €, per a Magdalena Rivas i
el quadre Río de aguas. Herminia Llige es va emportar un accèssit també dotat amb 200 € amb el quadre Catedral. El Jurat va estar format pels reconeguts artistes Antoni Tomás, M. José Sanchez, Tito Figueres, Teresa Aragonès, Joan Odena i per la directora del Museu d'Art Modern, Rosa Ricomà. ■ Redacció Galens
El president de l’Autoritat Portuària, Josep Anton Burgasé, i el president del COMT, Dr. Josep Maria Solé. ▲
Carles Corbella guanya el concurs de pintura amb l’obra “Plaça del Fòrum”. ▲
galens
13
“Estic més satisfet del treball realitzat que dels resultats, però aquests ja arribaran” Josep M. Sabaté i Guasch, delegat territorial del Departament de Salut
Q
uan es compleixen dos anys i mig del nomenament de Josep M. Sabaté com a delegat de Salut a Tarragona, hem volgut conèixer les seves impressions sobre la feina realitzada, les previsions de futur i la seva opinió d'alguns dels temes candents que té plantejats la Sanitat Pública. Quin balanç fa de la seva gestió?
El nostre principal objectiu era, és i serà aconseguir la satisfacció dels usuaris i dels professionals pel que fa a la qualitat dels serveis de salut 14
Un balanç positiu, sobretot pel treball realitzat, que ha estat molt i del qual em sento molt satisfet, però no tant dels resultats obtinguts. El nostre principal objectiu era, és i serà aconseguir la satisfacció dels usuaris i dels professionals pel que fa a la qualitat dels serveis de salut. Estem treballant en molts projectes en aquest sentit. La planificació és un eix fonamental que permet articular la necessitat de recursos dins el pla de
salut; també cal destacar el pla de serveis i estructures, que distingeix per primera vegada tres camps delimitats d'acció: la costa, de l’interior i la ciutat. També voldria expressar la meva satisfacció per la posada en marxa i la plasmació en molts casos de l'ambiciós pla de remodelacions dels CAP, i especialment m'agradaria destacar el pla dels consultoris municipals als pobles més petits, que són la porta d'entrada al sistema de salut del 24% de la població i que contempla la millora de 41 consultoris i la creació d'11 nous equipaments. També voldria esmentar la creació i posada en marxa dels plans directors i estratègics dels diferents hospitals del territori. Tot plegat ens permetrà a mitjàz termini disposar d'unes estructures preparades per satisfer les necessitats de la població els pròxims 25 anys; per portar a terme aquests plans, voldria destacar l'excel·lent col·laboració de les entitats proveïdores, que per cert a la nostra demarcació són molt nombroses.
juny 06
entrevista ■ Certs sectors mèdics, com per exemple el Sindicat de Metges, no fa gaire expressaven la seva preocupació pel que qualificaven d'improvisació a l'hora d'establir els recursos humans necessaris per poder atendre l'augment de la població, així com que a causa de la situació política (tenint en compte les pròximes eleccions) no hi hagués temps de desenvolupar els acords presos recentment, arran de la vaga. No hi ha improvisació, no s'ha deixat de treballar en aquest aspecte i a partir d'ara es farà al si del Consell de la Professió Mèdica amb la participació dels Sindicats i dels Col·legis de Metges. En aquest punt m'agradaria destacar la relació molt còmoda i fluida que sempre he tingut amb el COMT i amb el seu president, Dr. Josep M. Solé i Poblet, una comunicació a vegades amb discrepàncies, però sempre constructiva. Tornant a la preocupació del Sindicat no cal tenir temors perquè es complirà allò que s'ha previst, repeteixi o no l'actual govern. El que interessa és que el treball ja estigui fet, adaptant-nos als nous temps. D'altra banda cal tenir en compte que era difícil preveure l'actual creixement de la població, que ha provocat un cert desajustament en un model sanitari de proximitat, comarcal, que exigeix cada vegada més professionals; també la pressió de la societat, cada cop més informada o desinformada, segons com es miri, repercuteix en una autoprotecció del metge que sovint provoca un alt grau de medicalització i també la realització de proves diagnòstiques, de vegades innecessàries, amb l'augment de les visites que això comporta. Per tant, seria convenient esmerçar esforços per aconseguir que l'usuari racionalitzés el seu grau d'exigència o que el canalitzés sense nerviosismes.
procés ha faltat informació, comunicació, cada part amb la seva culpa, hi ha hagut més desacords que acords, potser no ens hem sabut explicar bé; estic convençut que serà un punt final que comportarà una nova etapa. Pel que fa als usuaris, vull reiterar el compromís de que el proper 30 de setembre la situació i les actuacions pendents quedaran normalitzades.
En el que queda de legislatura, què li agradaria veure realitzat?
Quant al decret d'integració, què ens diria?
1-Desplegament del transport sanitari urgent i programat
En aquest punt només vull manifestar que no hem sabut consensuar el que és un canvi laboral i no polític, i és possible que s'hagi fallat en les formes. Una altra qüestió problemàtica és la de la marxa de metges a altres països de la UE on són millor retribuïts i la "importació" de metges principalment de l’Amèrica del Sud i del Nord d'Àfrica. Cal tenir en compte que el nostre és un model sanitari comarcal, de proximitat, i que per tant exigeix un major nombre de professionals. Pel que fa a la marxa de metges a altres països de la UE, no crec que aquesta circumstància sigui exclusiva de la medicina sinó que succeeix el mateix en altres camps ja que Europa és un mercat obert. Potser calia fer un major esforç en l'aportació del PIB a Sanitat, que en el conjunt d'Espanya és d'un 6%, mentre que la mitjana europea és d'un 8%. D'altra banda cal destacar l'augment d'estudiants de medicina, que el pròxim any a les nostres comarques serà del 10% encara que els resultats lògicament arribaran als 10 anys amb la incorporació de nous professionals. El COMT està preparant cursos de reciclatge per als metges que arriben d'altres països.
Com va viure la vaga? Doncs molt malament, ja que pensava que estàvem treballant per reconduir la situació i em vaig sentir decebut per no haver pogut contribuir a solucionar la problemàtica abans que arribés al límit. En aquest
galens
Em sembla molt oportú i nosaltres col·laborarem amb molt de gust. De fet ja hem parlat del tema amb el COMT que com sempre es mostra molt actiu. És una satisfacció tenir-los de companys de viatge.
En primer lloc assentar les bases i continuar desenvolupant els projectes actuals, com li comentava abans. Si continuem, el treball estarà fet i si en vénen d’altres no hauran de començar. Aquests projectes són:
2-Implantació del pla director de rehabilitació 3-Observatori de salut i medi ambient del Camp de Tarragona 4-Desplegament de l'agència de salut pública 5-Creació dels governs territorials de salut 6-Implantació del sistema de finançament capitatiu 7-Creació de l'agència de la dependència I pel que fa referència als hospitals, desenvolupament dels plans directors del Vendrell, Valls, Institut Pere Mata, Santa Tecla i Joan XXIII, en aquest cas un projecte molt ambiciós, estem parlant d'un autèntic parc sanitari, que aglutina l'hospital de referència, l'Hospital Sociosanitari Francolí, el CAP Nou Tàrraco i molt properament la base del SEM. La nostra intenció és presentar la maquetació del projecte aquest estiu; i pel que fa referència a l'Hospital Sant Joan de Reus, ja que el procés és una mica més lent, parlem de 3 o 4 anys perquè es pugui veure el nou hospital. Ja per finalitzar, què destacaria del nou Estatut? En termes generals destacaria que per primera vegada es parla de drets, deures i principis rectors per establir valors socials en la convivència i, d'altra banda, l'augment i la millora del finançament, cosa que sens dubte repercutirà en una millora qualitativa i ens permetrà complir amb els reptes sanitaris plantejats. ■ Pitu Tarrasa
15
CENTRE MÈDIC EL VENDRELL Nou centre mèdic al Baix Penedès necessita col·laboradors en diverses especialitats:
• Traumatologia • Ginecologia • Pediatria • Fisioteràpia • Dental
Condicions a convenir
Contacte amb el Dr. Robles. Tel. 649 808 106
16
juny 06
secció ■ ■ informe
El COMT realitza tot un seguit d’activitats durant la vaga de metges Dia 13 de març El Sindicat de Metges de Catalunya convoca vaga per als dies 21, 22, 28, 29 i 30 de març (posteriorment quedaria anul·lada la convocatòria per als dies 21 i 22).
Dia 17 de març El COMT en roda de premsa manifesta el seu suport a la vaga convocada per MC. És el primer col·legi a posicionarse, com demostra en el seu titular el Diari de Tarragona de 18 de març, on diu: “El Colegio de Médicos de Tarragona respalda la huelga, por falta de diálogo”.
Dia 23 de març El COMT és el primer col·legi català que fa una declaració sobre la vaga, abans del seu inici i que es coneguessin, per tant, les xifres de seguiment. Va posar de manifest el seu suport i va instar les parts implicades a establir un diàleg que fes possible la solució del conflicte. Des de la presidència del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), que per torn rotatori correspon
ésser exercida al president del COML, Dr. Rodamilans, es va intentar consensuar un document conjunt de posicionament dels quatre Col·legis de Metges catalans, prenent com a base el document del COMT, sense aconseguir-ho per la manca de voluntat del COMB. Es fa públic un document en nom dels COM de Lleida, Girona i Tarragona.
i acomplint escrupolosament “mínims” establerts.
els
Dia 3 d’abril Metges de Catalunya anuncia la convocatòria de vaga per al personal mèdic per als dies 26 i 27 d’abril.
Entrevista amb el president del COMT a la TV de Tarragona, on defensa el dret a la vaga i els motius que la justifiquen.
El president del COMT publica a MésTarragona un article titulat “El perquè de tot plegat. Una vaga que farà història”, on es manifestava i explicava les raons de la vaga i s’instava que ningú interferís en el diàleg MCAdministració.
Dia 29 de març
Dia 4 d’abril
Entrevista en el mateix sentit i en directe a Tarragona Radio.
A les 10 h s’entrevista amb el director de Salut de les Comarques del Camp de Tarragona, explicant les raons de la vaga i el suport del COMT així com demostrant, amb dades fefaents, l’absència de conflictes i el bon funcionament dels mínims i les urgències.
Dia 28 de març
Dia 30 de març A les 13 h el Diari de Tarragona entrevista el president del COMT, que defensa idèntics arguments.
Dia 7 d’abril A les 15.15 h Tarragona Radio entrevista el president del COMT, que defensa la vaga i el comportament ètic dels metges, en donar cobertura a les urgències
El CCMC fa pública una declaració conjunta dels quatre col·legis catalans en la qual es manifesta que el notable seguiment de la vaga convocada per Metges de Catalunya constitueix una expressió incontrovertible de la profunda irritació dels metges catalans per la seva situació professional; així mateix, es declara que la frustració dels metges té un origen múltiple, però es pot resumir, en dues causes: un salari baix i falta participació en les preses de decisió que afecten l’exercici de la professió. També es comunica en aquesta declaració que volem informar els ciutadans de la nostra preocupació per la necessitat urgent de canvis, així com de la nostra voluntat de contribuir amb els
galens
17
■ informe
El COMT va ser el primer col·legi professional en manifestar el seu suport a la vaga convocada per Metges de Catalunya
nostres suggeriments i propostes a una reforma en profunditat del sistema sanitari públic.
Dia 18 d’abril Reunió del COMT amb els grups polítics del Parlament de Catalunya, on justifica i recolza els motius de vaga defensats per MC.
Dia 20 d’abril Metges de Catalunya manté les aturades per als dies 26 i 27 d’abril i anuncia dues noves jornades de vaga per als dies 3 i 4 de maig.
Dia 21 d’abril La consellera de Salut personalment informa el president del COMT sobre el projecte d’ordre de creació del futur Consell de la Professió Mèdica de Catalunya (CPMC), en el qual d’un total de 27 membres a la comissió de treball competent en aspectes relatius a l’ordenació de la professió mèdica, hi haurà 3 representants de les organitzacions col·legials. Aquesta representació és considerada totalment insuficient pel COMT, que presenta les al·legacions oportunes.
Dia 26 d’abril En la reunió de la Comissió Permanent del Consell de Col·legis de Metges de
18
Catalunya, celebrada al COM de Girona, i a la que excusen la seva assistència els representants del COMB al·legant la seva assistència al partit del Barça, s’acorda per part dels Col·legis de Girona, Lleida i Tarragona contestar la Conselleria en el sentit de sol·licitar que els representants de l’Administració i del CCMC en el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya siguin en una quantitat paritària i que els acords d’aquest òrgan siguin vinculants per a les parts.
Dia 27 d’abril El president del CCMC, Dr. Rodamilans, inicia una sèrie de contactes amb la consellera de Salut, Marina Geli, amb el secretari general de Metges de Catalunya, Dr. Patricio Martínez, i amb el Dr. Miquel Bruguera, president del COMB, Dr. Eudald Bonet, president del COMG i el Dr. Josep Maria Solé, president del COMT, amb l’objectiu d’oferir la mediació del CCMC en el conflicte. Aquesta proposta de mediació és acceptada per la consellera de Salut, Marina Geli, i pel Dr. Patricio Martínez, secretari general de Metges de Catalunya, qui verbalment comunica al Dr. Rodamilans que el major punt de desacord és la composició, funcions i vinculació legal dels acords de les comissions de treball dependents del Consell de la Professió Mèdica, així com la representació de Metges de Catalunya en les comissions. ■
juny 06
informe ■
El Tribunal Superior de Justícia ordena la suspensió cautelar del Decret d’Integració En la decisió, les al·legacions presentades per l'assessoria jurídica del COMT han estat vinculants a secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar en data 29 de maig interlocutòria per la qual de manera cautelar es suspenia l’aplicació de l’article 6 i la disposició addicional 4a el Decret 31/06, de 28 de febrer, pel que es determina la integració del personal estatutar que percep els seus havers pel sistema de contingent i zona en el sistema de dedicació i de retribucions establert per la Llei de l’estatut marc.
L
La sala, recollint els arguments de l’assessoría jurídica en defensa dels pro-
fessionals afectats, va entendre que la immediata aplicació del Decret podia provocar en els afectats danys de difícil o impossible reparació com ho és la imposició d’unes condicions de treball que modifiquen substancialment les que fins aleshores estaven definides, la modificació de les condicions retributives i la impossibilitat de compaginar les funcions estatutàries amb les altres activitats complementàries que permetia la seva especial vinculació.
entendre que configura un caràcter voluntari per als professionals adscrits al règim de contingent i zona i no forçós com pretén l’administració demandada.
Especialment significativa és la interpretació que fa la sala de la disposició transitòria tercera de l’estatut marc en
Bernat Goula
Sessió informativa sobre el Decret d’Integració. ▲
galens
L’esmentada suspensió es mantindrà fins a la resolució definitiva de l’assumpte si no és que s’estima el recurs de súplica interposat per la representació processal de l’ICS i de la Generalitat. ■
Advocat de l’assessoria jurídica del COMT.
L’esmentada suspensió es mantindrà fins a la resolució definitiva de l’assumpte si no és que s’estima el recurs de súplica
19
article ■
Com podem definir la bioètica? (1a part) La bioètica és un camp dins la medicina que està adquirint cada vegada més rellevància. A Galens publiquem aquest interessant article del Dr. Prats que dividim en dues parts. La segona, en el pròxim número. i volem parlar de bioètica, hem de començar per definir-la. Una definició curta, succinta, quasi lacònica seria “bioètica és l’ètica de la vida”. Si volem puntualitzar direm que “la bioètica consisteix en l’estudi sistemàtic de la conducta humana en el camp de les ciències de la vida i de la cura de la salut, a la llum dels principis i dels valors”. Es tracta d’una visió enciclopèdica, especulativa i força teoritzant.
S
En aquesta qüestió em sembla útil una aproximació a partir d’una idea de Tristram Engelhardt (metge i filòsof, professor de Medicina del Baylor College i de Filosofia de la Rice University i editor del Journal of Medicine and Filosophy), que diria: “la bioètica proposa i procura la construcció d’una comunitat moral al voltant dels interessos del pacient”. (Modificació personal tota vegada que l’autor principal usa la paraula crear en comptes de construir). Es tracta, no m’ho negareu, d’una definició pràctica (ens diu per a què serveix), aplicable (al treball de l’equip assistencial) i personalitzada (en el pacient). Si pensem sobre la qüestió del que és definir veurem que: 1 Definir és expressar la forma de pensar d’algú o alguns.
Així doncs quan definim ens pronunciem sobre la mirada que donem a les coses. 2 Definir és també explicar una cosa mitjançant els seus atributs. Parafum: Tros de planxa d’un material no inflamable, amb què hom protegeix del fum i de la cremor d’un llum, el sostre d’una cambra. 3 Definir és també elaborar un nou concepte a partir de conceptes anteriors ja definits. Citocromooxidasa: Enzim hemoproteínic, que en l’últim esglaó de la cadena respiratòria fa de pont en la transferència d’electrons des dels citocroms. 4 Definir és formular, fixar o determinar els límits d’una cosa. Embarcació: Denominació de qualsevol construcció naval. Barca: Embarcació menor, feta generalment de fusta, moguda per veles, rems o motor, que pot servir per pescar o navegar distàncies curtes (si diem piragua sembla que ens referim a una competició
esportiva, canoa per a l’esbarjo, llanxa a motor, gavarra, barcassa per feinejar a la mar). Seguint aquest guió faré unes reflexions sobre la bioètica a partir d’aquests quatre punts de vista, vessants diferents: 1 Definir és expressar la forma de pensar d’algú. La bioètica fins fa pocs anys ha estat en mans de teòlegs, moralistes, filòsofs, juristes… i no en mans de metges i sanitaris. Això ha portat inexcusablement a un ampli repertori de reflexions (teòriques) relacionades amb les diverses mirades sobre el món i sobre l’home, dels pensadors esmentats. La bioètica s’ha ocupat de: Els límits de la llibertat individual en les opcions de cadascú i els avantatges o els desavantatges de l’egoisme individual. L’estoïcisme i la seva lògica, i el significat del sofriment humà. La cerca de la felicitat o del benestar i la bondat o la perfídia de l’hedonisme. Els compromisos i les obligacions o deures morals, envers el guariment de les malalties o la cura d’aquestes.
Contemplació: Unió amb Déu mitjançant el coneixement afectiu.
La justícia i la solidaritat, i també de la convenient distribució dels béns disponibles pel sistema sanitari.
Contemplar: Donar a un tots els gustos o totes les satisfaccions.
L’eficàcia i la utilitat dels recursos esmerçats en les polítiques de salut.
galens
21
■ article El valor de les creences dels pacients i dels professionals i la tolerància dels uns envers els altres i viceversa.
Les característiques de la bioètica poden derivar d’una bioètica basada en els principis, d’una basada en les conseqüències o d’una ètica basada en les virtuts
Quin sentit té o pot tenir la mort? Aquestes reflexions, totes elles d’innegable valor, poques vegades es tradueixen en una guia, per al dia a dia en l’atenció sanitària. I també aquestes reflexions ajuden molt poc a fer front a algunes grans paradoxes del moment actual de la medicina (que algú irònicament ha denominat “merdicina”.) Quines són aquestes paradoxes? Una és que els metges i els sanitaris, amb més formació, més organització i més recursos que mai en la història de la medicina, estan profundament desenganyats i desanimats. L’altra paradoxa és que els pacients, usuaris o clients, com vulgueu dir-ne, disposant d’una atenció folgada, rica, abundosa, estan amoïnats per les molèsties que han de suportar per tantes proves, visites, cures i gestions diverses. Informats com estan quasi al moment, de forma àmplia i sense embuts, pateixen de la por de la incertesa i del neguit de la coresponsabilització. I per últim, encara que hi ha moltes paradoxes més, n’hi ha una que és que una bona medicina porta a més despesa econòmica i que estem immergits en una espiral de costos que no s’atura.
La bioètica consisteix en l’estudi sistemàtic de la conducta humana en el camp de les ciències de la vida i de la cura de la salut, a la llum dels principis i dels valors 22
Davant de totes aquestes i altres paradoxes, una bioètica teòrica sona a pèrdua de temps. Per això m’agrada la idea de Tristram Engelhart perquè busca una utilitat : com decidir en benefici del pacient.
Si fem un plantejament principialista ens basarem en els clàssics principis de beneficència (voler el bé per al pacient), no maleficència (no fer-li mal o en tot cas, si és imprescindible, fer-ho d’una forma proporcionada), autonomia (respectant la llibertat individual) i justícia (repartint equitativament els recursos). Aquí no podem oblidar la vulnerabilitat dels més febles. Si fem un plantejament consegüencialista, valorarem els resultats i la casuística serà la nostra font d’inspiració. Si apel·lem a l’ètica de les virtuts, considerarem la integritat, el discerniment, la compassió i ens salvarà la confiança del pacient dipositada en un professional tan excel·lent. També aquí m’agrada l’aproximació de Tristram Engelhart perquè parla de comunitat moral i reconeix intrínsecament al ser humà com un ser social, que és i es fa mitjançant els altres i que viu i conviu amb diàleg (a vegades desigual, sobretot quan està malalt) amb el món i la societat. Aquí el ser humà troba en la comunicació l’ajuda per a suportar els problemes de la malaltia i fer-hi front. Així la comunitat moral (CM) és un concepte que s’estructura, s’adapta, evoluciona i agafa cohesió amb el pas del temps. En cas de malaltia la comunitat moral acudeix en auxili del pacient que està mancat de fermesa. La CM mou i desplaça el centre de gravetat del problema que ja no recau completament en el malalt. La CM s’atribueix poder de decisió, avalua riscos i beneficis, enfronta valors contra valors, o contra principis, estudia la casuística… i consensua, accepta, recomana i participa.
Una bioètica a la cerca de solucions i no com a desplegament d’idees, creences i escoles filosòfiques, religioses o polítiques.
Aquests són, doncs, els atributs de la bioètica: els principis, els valors, les virtuts, la casuística i el diàleg. ■
2. Definir és també explicar una cosa mitjançant els seus atributs.
Metge digestòleg, màster en bioètica
Eduard Prats i Alonso
juny 06
■ tarragona
La medicina i l'arqueologia uneixen esforços per a l'estudi dels antics habitants de Tàrraco mb l'objectiu de col·laborar en la recerca del patrimoni antropològic de l'antiga Tàrraco, la Fundació Privada de l'Hospital Universitari Joan XXIII i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) han signat un conveni marc de col·laboració entre totes dues institucions. L'acte es va realitzar el passat 12 de juny, a la seu de l'ICAC, i va ser presidit pel gerent de l'Hospital Universitari Joan XXII, el Dr. Xavier Domènech i Tudela, i pel director de l'ICAC, el Dr. Josep Guitart i Duran. També hi assistiren el Dr. Josep Giné i Gomà, cap del Servei de COT de Joan XXIII, i el Dr. Josep M. Macias i Solé, investigador de l'ICAC.
yents als períodes romà i visigòtic és una mostra suficientment representativa de la vida i la mort dels habitants de l'antiga Tàrraco i ofereix una gran potencialitat científica que va més enllà del mer estudi històric i dels rituals funeraris d'època clàssica. Un dels aspectes més interessants d'aquesta recerca serà l'anàlisi dels enterraments per treure a la llum dades sobre la història natural dels antics habitants de Tàrraco: condicions mediambientals, hàbits socials i laborals, malalties, nutrició, etc. A partir d'aquesta anàlisi es podran portar a terme assaigs finals de reconstrucció demogràfica d'estat de salut i d'hàbits alimentaris.
El gran volum de documentació que ha generat l'arqueologia urbana desenvolupada a Tarragona en els darrers 20 anys i la recuperació consegüent de centenars d'esquelets humans pertan-
Tenint en compte que la recerca arqueòlogica a Tarragona no disposa actualment de projectes de recerca interdisciplinaris estables que permetin afrontar aquesta mena de recerca
A
24
avançada sobre la població de Tàrraco a partir dels vestigis arqueològics i, sobretot, dels esquelets recuperats a les excavacions de la ciutat, aquest conveni marc pretén crear un espai interdisciplinari en què conflueixi el treball d'investigadors i professionals pertanyents a la medicina, l'antropologia física i l'arqueologia per impulsar projectes de recerca, formació i difusió comuns. Segons el Dr. Josep Giné "entenem que l'estudi antropològic i paleopatològic d'aquests esquelets, realitzat des d'una òptica actual i científica, ens pot aportar dades que podran donar una visió més clara de l'evolució de la biologia i la patologia que deixa residus a l'os. Això ens pot ajudar a donar un espectre més ampli de la patologia actual i futura". ■ Redacció Galens
juny 06
Vol anunciar-se a la revista del Col·legi?
Complex Empresarial REDESSA. Camí de Valls, 81-87, despatx 72 43204 - REUS Telèfon: 977 300 693 • Fax: 977 754 097 www.copdull.net • info@copdull.net
■ viatges
Lisboa, la ciutat d’Ulisses És un dels destins turístics més sol·licitat per part dels ciutadans de tot Europa
M
algrat tractar-se d’un país veí, moltes vegades resulta tant desconegut com els indrets més llunyans. Portugal i la seva capital, Lisboa, representen un destí turístic molt atractiu per passar les vancances. Situada a la desembocadura del riu Tajo, Lisboa és la ciutat portuguesa més gran, atès que supera els 560.000 habitants.
A més de tenir diversos monuments que avui resulten d'interès turístic, la història de la capital portuguesa atreu també la curiositat dels seus visitants. Existeixen vestigis d'ocupació humana a l'àrea que avui és Lisboa des de fa milers d'anys, atrets per la proximitat del riu. Segons la llegenda popular i romàntica, Lisboa va ser fundada per Ulisses. El nom de la ciutat, durant l'època romana, començada prop del 205
aC va ser Olissipo. Amb el pas del temps va anar canviant per Olissipona i, finalment, Lisboa, que prové de l’àrab Lixbûnâ. Els romans van deixar a la ciutat un teatre i termes. Situada al marge dret (al nord) de l’estuari del Tajo, dos ponts uneixen la ciutat de Lisboa amb l’altre marge: el pont 25 d’Abril, inaugurat el 1966 amb el nom de Puente Salazar i posteriorment rebatejat amb la data de la Revolució dels Clavells, i el pont Vasco da Gama, inaugurat el maig de 1998 i el qual, amb 13 quilòmetres de longitud, és el més llarg d’Europa i un dels més llargs del món. Fa segles l’estuari era més ample, però la seva reducció amb el pas dels anys ha provocat l’ampliació del terreny disponible per a la ciutat.
Lisboa amaga una diversitat d’indrets de reconeixement turístic El nucli històric de Lisboa es divideix bàsicament en tres barris: la Baixa Pombalina, el Barri de l’Alfama i el Barri Alt. La capital portuguesa amaga diversos momuments històrics. En destaquen, per exemple, el Castell de Sant Jordi (Castelo de São Jorge en portuguès), que es tracta de les ruïnes d'un castell emmarcades per un recinte de 6.000 m2 i amb una edificació que consta de diverses torres i garites, un fossat i dos patis grans. A més d'edificis religiosos, com l'apreciada catedral de Lisboa, que data del segle XII, hi ha també construccions curioses com l'Elevador de Santa Justa, un ascensor de 45 metres d'alçada que unia els barris de la Baixa Pombalina i el Barrio Alto de Lisboa. Va ser construït a principis del segle XX i avui només té un ús turístic: oferir als visitants una excel·lent panoràmica d’aquesta ciutat portuguesa.
juny 06
viatges ■ Un altre edifici emblematic és el monestir dels Jerònims de Santa Maria de Belém, construït al segle XVI al barri de Belém de Lisboa. Va ser dissenyat amb un estil arquitectònic portuguès conegut amb el nom de manuelino, que es caracteritza per una mescla de motius arquitectònics i decoratius que barregen el gòtic tardà i el renaixement. El monestir amaga les arques funeràries de Manel I i la seva família, a més d'altres reis portuguesos i de destacades personalitats de l'àmbit cultural i social, com per exemple el poeta Luis de Camões o l’escriptor Fernando Pessoa, entre d’altres. A més, el monestir, en un annex construït l’any 1850, acull el Museu d'Arqueologia i, a l'ala oest, el Museu de la Marina, ambdós de gran interès turístic. Altres mouments destacables són la Casa dos Bicos, la plaça del Comerç (segle XVIII), l'Estació de Rossio i la Torre de Belém (segle XVI). A més, Lisboa disposa de diversos museus, entre els quals destaquen el Museu Nacional d’Art Antic, el Museu Calouste Gulbenkian, el Museu del Chiado, el Museu de la Farmàcia i l'Oceanari de Lisboa.
La gastronomia portuguesa delecta els amants de la bona cuina Per als paladars més selectes és indispensable la cuina portuguesa i, sobre-
tot, la gastronomia de Lisboa, influenciada per la seva proximitat al mar. Especialitats típicament lisboetes són les pataniscas de bacalhau, els peixinhos dona horta (que són boletes fregides de mongetes verdes) i els famosos pastéis de Belém. També al sud es pot gaudir de saboroses sardines a la brasa a molt bon preu. Pel que fa a les seves infraestructures, Lisboa disposa de l’aeroport de Portela, que se situa a 7 quilòmetres del centre, a la zona nord-est de la ciutat. A més, el port de la capital de Portugal és
parada de nombrosos creuers i un dels principals ports turístics europeus. Lisboa disposa també d’una xarxa ferroviària urbana i suburbana amb 8 línies (4 de metro i 4 de tren suburbà) i 118 estacions (48 de metropolità i 70 de tren suburbà). El metro de Lisboa és un dels més interessants i de gran bellesa d'Europa per la decoració i exposicions de les seves estacions. Les principals estacions de tren són l'estació d'Orient, projecte de l'arquitecte Santiago Calatrava, Cais do Sodré i Santa Apolóni.
■ viatges Nits de fado a Lisboa En el viatge a la ciutat malenconiosa, no s’hauria de marxar de Lisboa sense assistir a una actuació de fado, el cant nacional de Portugal. Dels carrerrons de Lisboa van sortir els més bells versos interpretats pels millors artistes del país. Com a Espanya amb el flamenc, o a Argentina amb el tango, hi ha locals on es pot sopar mentre es comparteix la música amb els menjars més típics. A Lisboa, hi ha diversos locals d’aquest tipus. Un dels establiments més acreditat és la Taverna do Embuçado, al barri d’Alfama. La rústica arquitectura d’aquesta taverna ajuda a l'ambientació típica d'una manifestació tradicional i popular. El local no és excessivament gran, però suficientment acollidor. La decoració es caracteritza per sostres sostinguts per travesses de fusta, que recorden a un antic celler de vins. La tímida il·luminació es recompensa amb la càlida llum de les espelmes damunt les estovalles, que perfilen un entorn familiar i íntim, ideal per a un sopar romàntic. Les músiques identifiquen els pobles, en les seves cançons es mostra la seva
28
història i personalitat. A Portugal, el fado manifesta en els seus versos cantats la malenconia. D'aquestes veus dolces es desprenen pensaments amargs que expressen les dificultats de la vida, l'amor perdut, l'emigració o la nostàlgia dels territoris d'ultramar.
Actualment encara es pot escoltar fado autèntic, l'espontani del poble, a les tavernes d’Alfama o del Barri Alt, sobretot a última hora, i els dies més pròxims al cap de setmana es produeixen més o menys improvisades actuacions de fado.
Fado ve del llatí i significa destinació. L'origen d'aquest cant popular es remunta al segle XIX i el seu germen inicial s'atribueix a les classes baixes i als barris marginals. Fins i tot, en les seves primeres etapes, s'associava a cants de prostitutes que entonaven aquestes cobles en racons foscos entre carrerons, com una forma d'alleujar l'espera dels seus clients.
Els locals de fado són una altra possibilitat a la del cant improvisat que es produïx en els bars dels barris històrics, estimulat per l'alcohol de gots de vi i el licor de cireres típic de Lisboa: la dolça Ginjinha, una beguda que s’ha de provar en el pas per la ciutat romàntica.
Eren, per tant, melodies ressonants en ambients portuaris decadents, a l'interior de tavernes repletes de mariners que, a la calor del vi, cantaven aquestes melodies mentre esperaven l'embarcament a qui sap quin lloc. Posteriorment, aquestes cançons procedents dels ravals, es van posar de moda entre les classes acomodades i aristocràtiques, que van anar introduint els versos cantats en els seus salons nobles, com una excentricitat del poble.
Aquests locals, amb actuacions programades de fado, és una opció menys aventurera que buscar entre bars enmig de carrerons. Això sí, s’haurà de pagar un sopar un xic més car de l'habitual, però el cost recompensa per la qualitat de la carta i en el seu preu també es cobra l'actuació. En aquests establiments elegants, programats per a turistes, es combina un bon sopar portuguès amb l'actuació de diferents artistes. D’aquesta manera no només es delecta el paladar dels visitants, sinó que també se n’enamora l’oïda. ■
juny 06
■ còctel
Reproduim una de les receptes del Dr. Aleu que ha recopilat en un llibre Antoni Panadès
Una samarreta
Al sortir de la consulta es va dirigir directament cap a la farmàcia Sanromà del carrer de La Unió, on li feren les fórmules i li serviren uns específics, però li retornaren una recepta, ja que d'allò ells no
mig espantat, vaig reaccionar dient-li que potser les explicacions me les hauria de donar ell, posant-lo amb antecedents, fins i tot acusant-lo de permetre que la seva muller anés vestida d'aquella manera per anar a visitar-se a casa del metge, que el vestit era deshonest i impropi d'ella. Després per “agavaigarlo” li vaig explicar que segurament la seva esposa havia actuat d'aquella manera per comoditat meva i que en aquell moment devia sofrir un desvari, segurament produït per la febre, ja que havia d’haver sigut molt alta a causa de l'estat en què es trobava i que aquella recepta precisament fou feta perquè no s'ofengués per la meva reprimenda i, a més, perquè indirectament ella me l'havia demanat. Jo crec que el pobre Sr. Granada va sortir convençut de les explicacions.
e n venien. La senyora no tingué més remei que posar-se al llit, perquè ja no podia amb la seva ànima i l’endemà donà aquella recepta al seu marit dientli que a la farmàcia Sanromà no en tenien… El marit al sortir de casa se'n va anar a la farmàcia més propera que era la de Pedro Martínez i el dependent, Josep, que era veí seu, li va dir: Granada, no aneu en cap més lloc, perquè aquesta recepta és una broma que han fet a la vostra esposa. El marit vingué tot seguit a la meva consulta fet una fera i demanant-me explicacions i jo,
Passà bastant el temps i, potser pel motiu explicat, no venia a la consulta, fins que un dia el malalt fou el Sr. Granada, que estava greu. Era un malalt gàstric crònic que havia empitjorat. El visitaren molts metges especialistes que digueren el diagnòstic a la seva esposa, però a ell l’hi amagaven i per comptes de curar-se, empitjorava. El malalt em va cridar a mi, dient-me que ho feia perquè tenia confiança que jo li diria la veritat si ell m'ho demanava. Em va fer un historial molt llarg de tots els llocs on havien anat, però digué, molt sincer: Jo tinc el temor que m'enganyen, perquè dec tenir un càncer i sé que tu em trauràs de dubtes si et demano la veritat. I sí, sí, li vaig dir la malatia que patia i m'ho va agrair donant-me un petó i una forta abraçada davant de la seva muller, una mica enfadada. Segons ell, estava agraït perquè d'alguna cosa havia de morir i així arranjaria les seves coses, tant materials com de l'esperit. Així ho va fer i al poc va morir. Fins a la seva mort va demostrar que no estava gens enfadat. ■
pitacions pròpies d'una broncopneumònia. Jo la vaig amonestar perquè no m'havia cridat perquè la visités a domicili i perquè havia comparegut vestida d'aquella forma a la meva consulta. Ella, sense immutar-se, encara em va contestar que ho havia fet perquè la pogués “escoltar” millor sense haver de despullar-se. Li vaig dir: Per Déu, almenys s'hagués posat una samarreta i no sortir al carrer d'aquella manera. La seva resposta fou que eren molt cares, que si volia que la hi receptés pel Seguro.
ra un dia molt de fred, potser era pels Innocents, però era a l'hivern. Vingué a la consulta de la Rambla una de les germanes Pons, molt conegudes, filles de la peixatera Agneta, que venia al Mercat de la plaça Corsini i precisament era popular per la quantitat de fills que va tenir i per ser molt maca aquesta filla i d'altres. Era modista, estava casada amb en Granada i vivia al carrer de Lleida; poso aquests detalls perquè la recepta de la samarreta portà cua i es feu pública.
E
En entrar a la consulta em va sorprendre la manera com anava vestida. Molt elegant, amb una jaqueta de pell i una faldilla de tissú color plata, anava molt pintada de cara i ben pentinada. Ja mentre estava a la sala d'espera no parava de tossir i tothom la mirava de fit a fit, segons manifestaren els que amb ella s'esperaven, i és que portava una bronquitis com una casa! Però al treure's la jaqueta per a poder-la “escoltar”, em sorprengué més, perquè aquella faldilla platejada era tot un vestit que només la tapava per davant, ja que no tenia esquena. Allò em recordava un vestit de ball de saló. Començo a “escoltar-la” i allí se sentia tota la gamma de raneres, entre elles, fins les cre-
30
juny 06
còctel ■
Per pensar una estona
L’antiga I+D
"Interpretar és curatiu. El cinema, el teatre, haurien de deixar d'estar al Ministeri de Cultura i passar a Sanitat" Victòria Abril (actriu espanyola) "L'únic mitjà de vèncer en una guerra és evitar-la" George Catlett (militar nord-americà) "No conec cap altre signe de superioritat que la bondat" Ludwing van Beethoven (músic i compositor alemany) "Els savis cerquen la saviesa; els necis creuen ja haver-la trobat" Napoleó Bonaparte (emperador francès) "La ciència és el gran antídot contra el verí de l'entusiasme i la superstició" Adam Smith (economista escocès)
Gastronomia
Un arròs amb calamars i galeres i ha infinitat de raons per tenir i conservar una bona amistat. Una d'elles és que resulta fàcil fer-se còmplice en afers culinaris si a tots dos els agrada el tema. Així, doncs, avui us presento una recepta cedida, i garantida, pel meu amic Josep Maria. De tota confiança.
H
Ingredients (per a 4 persones): • arròs • oli d'oliva, sal, ceba i tomàquet • calamars frescos
galens
• • • •
galeres plenes (5 o 6 per persona) un got (d'uns 200 cc) de vi negre fumet de peix formatge rallat (opcional)
Elaboració: Es fa un bon sofregit (ben elaborat i prou generós) amb oli d'oliva, ceba i tomàquet. Quan està tot rosset s'hi poden afegir els calamars, tallats a trossets petits, i les galeres i s'hi donen unes voltes. Quan està ben daurat s'hi tira el got de vi i es remena una mica
durant un parell de minuts mentre va reduint l'alcohol. Llavors ja s'hi pot afegir l'arròs i el fumet de peix i es deixa coure fins al punt. Aquest arròs, sense ser caldós, no ha de quedar sec en excés. Si es vol, i a qui li agradi, s’hi pot posar per sobre una mica de formatge ratllat. Que vagi de gust!
El nebot de Joaquima
■
31
humor secció ■ ■
galens
33
■ intercanvis / anuncis gratuïts GALENS recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que GALENS posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: GALENS - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona
• REF. 0319- XVI BECA MUTUAL MÈDICA per a la realització d’un treball d’investigació. Mutual Mèdica dóna suport als metges joves amb aquesta beca dotada amb 9.000 euros, destinada als metges residents d’últim any o als que hagin acabat la residència els dos últims anys. Les bases de la Beca es poden consultar a la pàgina web de la mutualitat: www.mutualmedica.com.
• REF. 304- ES VEN electrocardiògraf model Cardioscript CD 3100, SCHARZER-PICKER molt complet i en perfecte estat. Tel. 977 441 929 (Sra. Maria). • REF. 305- VENC aparell per prendre la tensió arterial amb peu, de columna de mercuri, preu econòmic. Tel. 977 342 939. • REF. 306- VENC diferents aparells mèdics (electrocardiògraf, ecocardi, ergometria, holter d’events, radioscopia, electrocardiòfrag portàtil, desfibril·lador, espiròmetre, refroton i equip informàtic). Tel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen). • REF. 307- VENC aparell LASER DIODO per a tractaments dermatològics i vasculars. Tel. 609 202 822. • REF. 308- VENC ecògraf portàtil Aloka SSD-500 amb sondes convex i vaginal, impressora Sony i carro. Perfecte estat. Tel. 977 244 651. • REF. 0293- VENC TV 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangièctasi i punts rubies. Tel. 977 403 212 (nits).
• REF. 0314- LLOGO apartament a Salou, primera línia de mar, 2 hab. Tel. 661 806 000.
34
• REF. 0316- ES LLOGA despatx zona Mercat Central de Reus. Tel. 625 461 684 / 609 703 788. • REF. 0323- ES LLOGA despatx al centre mèdic Medicina i Fisioteràpia Fontanet al carrer Rovira i Virgili de Tarragona. Actualment el centre compta amb el servei de fisioteràpia, nutrició clínica, medicina estètica, làser dermatològic, psicologia i neuropsicologia. Tel. 615 937 794 o xfr@menta.net (Javier Fontanet Royo). • REF. 0324- ES VEN xalet unifamiliar a Renau (Tarragona), de dues plantes, amb 240 m2 construïts i 1.500 m2 de terreny urbà. Tel. 616 974 055. • REF. 0325- ES VEN pis habilitat com a consulta mèdica al centre de Tarragona. En perfecte estat, llest per entrar a treballar. Superfície aprox. 55 m2. Tel. 646 377 977. • REF. 0326 - ES LLOGA plaça de pàrquing amb traster opcional a l’av. Mallafré Guasch (davant de l’Hospital Joan XXIII). Tel. 977 793 337. • REF. 0327 - ES LLOGUEN despatxos mèdics per dies a Reus. Raó: Sra. Abelló. Tel. 977 311 775. • REF. 0328 - ES LLOGA despatx de consulta mèdica situat a la Rambla Nova i en ple funcionament. Interessats trucar al 977 248 400 (horari d’oficina). • REF. 0329 - ES VEN casa adosada a Altafulla, Mirador dels Munts. 110 m2, garatge, terrassa solarium, 3 habitacions, jardí i piscina comunitària. Particular. Truqueu de 21 a 23 h. 977 220 820 629 078 463.
• REF. 0302- ES VEN tallagespa elèctric en perfecte estat, econòmic. Tel. 666 077 235. • REF. 0290- ES VEN taula i cadira de despatx de fusta noble. Preu: 500 euros. Tel. 629 975 156. • REF. 0296- ES VEN a oculista el 40% d’accions d’un centre de reconeixement de conductors ubicat al Baix Ebre. Motiu: jubilació. Tel. 977 441 149.
• REF. 0312- ES VEN ecògraf KretzCombison 311A amb sonda vaginal i impressora Sony, colposcòpia OptomicOP C2, amb monitor i cardiocògraf Sonicaid FMS. Tel. 977 440 469. • REF. 0320- ES VEN esteristant automàtic Steribox – Master “Galfa Iberica” 300º - 60 m. Germicida UV. Preu a convenir. Tel. 977 216 226. • REF. 0321- ES VEN llitera d’exploració elèctrica articulada, amb accessoris de ginecologia, i taula de despatx d’1,40 m. amb calaixos. Tel. 690 603 170. • REF. 0322- ES VEN consultori de 91 m2 ubicat a Tortosa amb tres despatxos, sala d’exploracions, sala d’espera, arxiu, bany complet, terrassa, dormitori i cuina equipada. Tel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen).
• REF. 0315- FORMACIÓ I PRÀCTICÀ. Psiquiatre-psicoanalista ofereix a llicenciats interessats en formació i pràctica psicoanalítica: formació, supervisió individual o en grup de casos clínics, direcció de lectures de S. Freud en grup i tractament psicoanalític. Tel. 629 312 875 / 977 342 931. • REF. 0317- S’OFEREIX secretària de direcció i atenció al púbic. Àmplia experiència en treballs administratius. Idònia per a centres mèdics, consultoris o clíniques. Informàtica, català, castellà, alemany i italià. Tel. 650 414 933. • REF. 0319- S’OFEREIX SENYORA com a secretària auxiliar per a consulta mèdica o similar. Tel. 616 274 920. • REF. 0320- S’OFEREIX SENYORA per a tasques administratives en despatx professional o similar amb amplis coneixements d’informàtica. Tel. 977 648 937 i 649 143 448. • REF. 0321- ES PRECISA metge generalista amb domini de l’anglès i vehicle propi per treballar a zona turística. Interessats trucar al telèfon 615 518 449.
juny 06