Issuu

C O L · L E G I - O F I C I A L - D E - M E T G E S - D E - T A R R A G O N A - - S E G O N - T R I M E S T R E - 2 0 0 5 - - N Ú M . - 1 5 6

GALENS

El 3 de juny celebrem la Diada Col·legial

Isacio Isacio Siguero, Siguero, nou nou president president de de l'OMC l'OMC

GALENS 2

GALENS EDITORIAL

La Diada Col·legial …volem donar la benvinguda a tots aquells que recentment s’han incorporat a la professió i al col·legi…

Benvolgudes companyes i benvolguts companys. El proper tres de juny celebrem la primera Diada Col·legial, una jornada organitzada amb molta il·lusió pel nostre Col·legi de Metges i que vol donar compliment a una de les propostes que us fèiem mesos enrera: la de convertir la nostra institució en un lloc de trobada, de diàleg i de relació entre tots nosaltres, sobretot en uns moments on la professió necessita més que mai la unió i la cohesió de tots els que hem fet de la nostra vida lliurament al proisme. En aquesta primera ocasió, volem donar la benvinguda a tots aquells que recentment s’han incorporat a la professió i al col·legi.Tant mateix, volem reconèixer l’exemplar trajectòria professional, una carrera dedicada a la recerca, del Dr. Àngel Pellicer, col·legiat tarragoní que desenvolupà la seva tasca als Estats Units, així com la del Dr. Josep M. Bertran, a qui li hem d’agrair el seu lliurament i dedicació personal al capdavant de la nostra institució col·legial durant divuit anys i, especialment, per la seva defensa i promoció de la formació continuada, a banda de moltes altres actuacions. Volem i desitgem que sigui un acte amb un altíssim contingut col·legial, alhora que intentarem entre tots que passeu una bona estona per tal de poder compartir amistat i bonhomia amb les companyes i companys. Us hi esperem.

Dr. Josep M. Solé i Poblet

GALENS 3

SUMARI EDITORIAL: La Diada Col·legial (p. 3) OPINIÓ: No siempre el papel lo aguanta todo... (p. 5) VIDA COL·LEGIAL: “La violència de gènere és potestat de la cultura patriarcal” (p. 6-7-8) In memoriam, adéu, Gaspar! adéu, Martin! adéu, Ferrándiz! (p. 9) L’Any Dr. Pere Mallafré: el COMT realitza actes d’homenatge (p. 9) Informes jurídics coincideixen en la ilegalitat de la integració obligatòria (p. 10)

El llibre recomanat: “Tratado de Urgencias en Pediatría” (p. 14) Nou llibre de Jaume Palau (p. 14) Història Gràfica: Jornades i reunions a Tortosa: de 1989 a 1994 (p. 15)

CATALUNYA: El COMT reuneix a Tarragona diversos líders polítics per tal d’analitzar la futura llei de col·legis professionals (p. 16) EL FINANÇAMENT SANITARI: El finançament sanitari: valoracions sobre el recent informe d’experts (p. 18-19-20-21)

Elements clau de l’informe de Ricardo de Lorenzo al respecte del projecte d’integració dels metges de contingent i zona de l’ICS (p. 10) Roda de premsa al Col·legi de Metges per parlar sobre la integració de primària i la violència en el lloc de treball (p. 12-13) El Jutjat contenciós administratiu de Tarragona dóna la raó als metges en l'afer dels interins per substitució (p. 13) El Dr. Enric Aguadé publica una guia d’itineraris (p. 14)

COMARQUES: Premis Grup SAGESSA (p. 22) Tortosa celebra la XVII Jornada gastroenterològica de les comarques catalanes (p. 23)

ESPANYA: Isacio Siguero nou president de l’ Organització Mèdica Col.legial (p. 28)

Premis Jesús Galán de la Fundació d’Orfes (p. 28) Andalucía pone en marcha un registro informatizado de agresiones a profesionales del SAS (p. 29) Hospital de Leganés: comunicat del COMT (p. 29) El Colegio de Málaga logra una sentencia contra un caso por amenazas de muerte a un facultativo (p. 29) EL VIATGE DEL TRIMESTRE: Viatjar amb nens (p. 30-31)

CÒCTEL: Gastronomia, per pensar una estona i l'antiga I+D (p. 32) HUMOR: L'humor d'en Cabré (p. 33) EL REPORTATGE: Port Aventura (p. 24-25)

INTERCANVIS: Anuncis gratuïts (p. 34)

Edita: Il·ltre. Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Josep Papió i Torra, Dr. xavier Allué Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres, Dr. Josep Maria Albiol Bonet, Dr. Josep Maria Vallvé Salvadó. Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis. 43005 Tarragona. Tel. 977- 23 20 12/ 23 20 06. Fax: 977- 23 62 08 Assistència Tècnica: Balcotec S.L. Tel. 977 21 15 75 Fotomecànica i impressió: Duran Impressors Portada: Mauri D.L. B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir la seva publicació.

GALENS 4

GALENS OPINIÓ

No siempre el papel lo aguanta todo...

ecuerdo el impacto que me generó escuchar a un conocido jurista, justamente por no compartirlo, en referencia a la regulación de determinadas materias por normas de carácter legal o reglamentario, aunque éstas incidiesen en la presunción de ilegalidad. Dijo que “el papel lo aguanta todo...” Sin embargo, en el caso de la intención del Departamento de Sanidad de la Generalitat de Cataluña de acabar, mediante decreto, con las plazas de cupo y zona, el papel no puede aguantarlo todo. En efecto, es sobradamente conocida la intención del departamento de ofrecer a un total de 1.797 profesionales de atención primaria de cupo y zona (enfermeras, médicos de familia, pediatras y especialistas) que se integren de manera obligatoria en la reforma de primer nivel asistencial, pasando su jornada de trabajo de las dos horas y media actuales a la jornada completa. Esta integración obligatoria, y no voluntaria, implica la dispensión de un trato público a todas luces injusto a los profesionales sanitarios de cupo y zona que, procedentes del sistema de Medicina tradicional, han llevado a cabo su trabajo de forma honesta y con gran dedicación. Debe decordarse que el personal de cupo y zona encontró su regulación legal en el artículo 111 de la Ley General de la Seguridad Social de 30 de mayo de 1974 y que, tras la promulgación de la Ley General de Sanidad, se estableció una estructura orgánica de la organización sanitaria

española totalmente distinta, fundamentalmente sobre las áreas y centros de salud. Ahora bien, la aplicación de los puntos y criterios fundamentales de esta nueva estructura se adelantó a la fecha de la entrada en vigor de la Ley General de Sanidad, por haber sido recogida y ordenada por el Real Decreto 137/1984, de 11 de enero, sobre estructuras Básicas de Salud, en el que regularon por vez primera en nuestro país los elementos básicos de la organización sanitaria. La nueva estructura supuso una potenciación de las instituciones sanitarias jerarquizadas, con la correspondiente reducción de las instituciones sanitarias no jerarquizadas y, por ende, del personal de cupo y de zona que había posibilitado la implantación del primer sistema sanitario público de España. Muchas han sido, desde entonces, las vicisitudes por las que ha atrevasado este colectivo, casi todas ellas como consecuencia de actuaciones de los poderes públicos tendentes a modificar o restringir el régimen jurídico por el que se rige dicho personal y sus derechos adquiridos, como aconteció con la promulgación de la Orden Ministerial de 25 de abril de 1984, la promulgación de disposiciones para posibilitar la integración voluntaria del personal de cupo y zona en los servicios jerarquizados de la Seguridad Social o las cuestiones concercientes a la reducción de cupos base y máximo del personal de cupo y de zona.

Todas esas cuestiones finalizaron después de la tramitación de los procedimientos judiciales, con sentencias que reforzaron la situación jurídica del personal de cupo y zona. Es obvio que los preceptos contenidos en la normativa de la Seguridad Social por la que se rige el personal de cupo y zona están pensados para un tipo organizativo de los servicios sanitarios distinto al que existe actualmente, pero no debe olvidarse tampoco que la normativa que al respecto se dicte debería respetar un importante límite: el respeto a los derechos adquiridos por dicho personal, que supone que el mismo debería continuar en el ejercicio de sus funciones y con los derechos laborales (jornada, incompatibilidades, etc...) y económicos efectivamente alcanzados por estos profesionales. Entenderlo de forma distinta supondría, a mi juicio, no sólo una violación de los derechos adquiridos por ellos, sino también una ilegalidad, por resultar contraria dicha actuación a lo dispuesto en el artículo 111 por la Ley General de la Seguridad Social, la norma reguladora de una materia que no ha sido transferida a las comunidades autónomas y que, debe recordarse, se encuentra plenamente vigente en la actualidad por establecerlo así la Disposición Derogativa única de la Ley General de la Seguridad Social de 20 de junio de 1994.

Ricardo de Lorenzo

visiteu el nou portal web a l'adreça:

www.comt.org Consulteu-la! més moderna, més àgil, més informació GALENS 5

VIDA COL·LEGIAL

Entrevista amb el Dr. Miguel Lorente

“La violència de gènere conseqüència de la cultura patriarcal” El Dr. Miguel Lorente Acosta, metge forense i coordinador de l’Institut Legal d’Andalusia, ha estat recentment a la ciutat de Tarragona convidat pel Col·legi de Metges. El passat 10 de març va pronunciar una xerrada a la sala d’actes del Centre Social i Cultural de la Fundació la Caixa amb el títol “Violència de Gènere”. Nascut l’any 1962 a Serón (Almeria) s’ha format a la ciutat de Granada, d’on és professor de Medicina Legal a la universitat d’aquesta ciutat. Especialitzat en Medicina Legal i Forense, és autor de nombroses publicacions sobre bioètica, medicina laboral i violència de gènere, un tema que l’ha convertit en assessor del Senat i del Congrés espanyols. “Mi marido me pega lo normal”. Per què dóna inici sempre a les seves conferències amb aquesta frase que, a més, és el títol d’un dels seus llibres?

Aquesta és una frase que em va produir una gran agitació interna quan la vaig sentir. Jo estava acostumat a escoltar declaracions de víctimes que parlaven d’una violència que no era normal, exagerada. A la dècada dels 80, les dones que denunciaven maltractaments eren sobre fets molt greus. Amb tot però, quan un bon dia vaig sentir això que “... mi marido me pega lo normal” em va impactar tant que vaig pensar, però què és el normal? En l’àmbit de la violència, com és possible que es pugui normalitzar una cosa tan anormal com és la violència i com és possible que es pugui fer en nom de l’amor?. La cruesa de la realitat amb la que vostè conviu el converteix en un home directe i sense escrúpols a l’hora de parlar d’aquests temes? Miri, jo crec que en aquest tema de la violència de gènere hem de trencar moltes barreres i mites. Quan arribo a una xerrada o conferència on es plantegen temes de violència i en ser aquest un tema amb gran caràcter soci-

GALENS 6

GALENS VIDA COL·LEGIAL al i cultural, hom arriba molt motivat, marcat per una posició clau de denúnica i crit sobre aquests fets. La gent pot tenir informacions sobre la violència, però també és cert que hi ha molts de perjudicis i inconscientment ja vaig directe a la nafra per tal d’agitar i anar desmontant casos i situacions que ens permetin arribar a la gènesi de la violència de gènere. Violència de gènere és violència contra la dona? Si, és el mateix. El concepte més correcte és violència de gènere ja que l’origen de la violència està en una distribució desigual del gènere. Tots neixem home o dona, però no masculí i femení. Per això, si tu tens un gènere i t’assignen una sèrie de rols específics a cada un dels gèneres (per exemple, el de la dona pot ser sensibilitat, afectivitat, comprensió i per la seva capacitat de sacrifici i entrega li diuen que ha de cuidar de la família; i el de l’home, que té capacitat per a competir, amb força física i reptes pel desconegut li diuen que ha de manar), doncs provoca un concepte molt desigual dels gèneres on el masculí té potestat per imposar i atorgar una sèrie de criteris i això és el que porta a la violència i de rebot a la violència de gènere. Però, on està la veritable arrel de la violència de gènere? Doncs en la societat patriarcal, en aquest model de societat que he explicat. Des de l’origen de la humanitat hem estat en una societat patriarcal perquè tot s’ha fet des d’una perspectiva bàsicament masculina. Què ha canviat doncs en aquests darrers anys respecte aquest tema? Moltes coses, però els mitjans de comunicació han estat la clau, sobretot en els darrers set anys. Pensi que al novembre de 1997 es produeix l’assassinat d’Ana Orantes a Granada, la dona que una setmana abans havia estat en una programa de televisió denunciant la seva experiència com a maltractada, i això va fer que allò que era un problema ocult, un problema de l’Espanya profunda, passés a ser una notícia de tots ja que els mitjans es van sentir culpables del seu final. Aquest i altres fets posteriors han fet passar a la història aquell raonament de.... “son casos aislados”. Els mitjans de comunicació han aconseguit que aquests temes passessin del privat al públic i del públic al coneixement real del problema, amb la implicació de tots els professionals que estem relacionats amb aquest tema (metges, psicòlegs, sociòlegs i treballadors socials). He de dir però, que encara estem en un nivell molt baix de conscienciació social d’aquest problema. Pensi que fins l’any 2001, el “Centro de Investigaciones Sociológicas” d’Espanya (CIS), no va situar la violència de gènere com un problema que preocupés excessivament a la població espanyola. Sembla que quedem impactats amb imatges i notícies de dones assassinades però encara hem de recòrrer molt de camí per donar-nos compte de l’arrel del problema, no pas de les conseqüències. Així doncs, per molt que ens impressionin els homicidis, aquest nivell de violència ja existia abans i .... Si, si, la violència ha existit sempre. El que passa és que no hi havia un enfrontament vers l’agressor. Hi havia una posició de submissió basada en l’acceptació i la normalització i per tant no hi havia aquest darrer esgraó que era el de la separació i el de tren-

cament amb la situació de violència. Per això, com que el factor precipitant de l’homicidi és la separació, abans no existien els homicidis i ara, no és que sigui en tots els casos, però aquest precipitant existeix majoritàriament. En tot cas, abans hi havia una acceptació dels rols de la dona, esposa i senyora de casa i que no estaven qüestionats. En el moment que això es qüestiona es trenca aquest lligam cultural i tadicional sobre el paper de la dona i apareix una nova violència pe tal de traslladar a la dona a la seva situació inicial de control i submissió. Doncs expliquim vostè com es menja aquest aparent progrés de la societat El que passa és que la societat no realitza un progrés homogeni. El que estem veient és un progrés molt discontinu, a base d’acceleracions. Estem creixent molt en determinades coses i en canvi generem conflictes en aquells sectors que no han canviat les seves pautes de referència. Miri, jo sempre qüestiono la velocitat en el progrés, no el progrés en si. Violència de gènere és credencial d’un tipus de cultura i d’edat? Violència de gènere és conseqüència de la cultura patriarcal. Sobre la base d’una justificació moral molts cops es poden fer

GALENS 7

VIDA COL·LEGIAL els crims més aberrants i cruels. La moral, molts cops et pot fer pensar que fas una cosa per un bé superior tot i saber que estàs fent una malifeta. La violència de gènere no és potestat d’un nivell social concret, sinó que ho és d’uns valors morals i culturals que justifiquin aquests tipus de conductes. Els professionals de la salut, què poden fer quan es tro-

bin amb pacients que mostren indicis de violència de gènere? Davant el coneixement de la violència, comunicar l’informe mèdic als jutjats; i davant la sospita, controlar el cas com un problema de salut. En cap cas s’ha d’abandonar el pacient, al qual se li ha de fer seguiment. En resum, cal posicionar-se des del coneixement científic i donar resposta com a professionals que són.

La realitat és que la societat defuig els problemes.

El Col·legi de Metges organitza una jornada sobre la violència de gènere

l Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) va organitzar el dia 10 de març una xerrada sota el títol “Violència de Gènere” a càrrec del Dr. Miguel Lorente, metge forense i coordinador de l’Institut Legal d’Andalusia. Una cinquantena de persones van assistir a la xerrada que va tenir lloc a Tarragona, a la sala d’actes del Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa i que fou presentada per la vocal del Col·legi, Dra. Cruz M. Fuentes. Aquest acte forma part d’un dels acords de la Junta de Govern del Col·legi de Metges pel qual s’aprovava la coordinació d’un esdeveniment adreçat a la tota la ciutadania i que pogués sensibilitzar sobre la violència de gènere. Cal esmentar que aquesta xerrada fou incorporada a la campanya impulsada per l’Ajuntament de Tarragona “TGN 12 x 12” sota el lema Violència domèstica. Ni un cas més.

GALENS 8

GALENS IN MEMORIAM -VIDA COL·LEGIAL

Adéu, Gaspar! adéu, Martin!, adéu, Ferrándiz!

déu, companys. En poc menys d’un mes vos n’heu anat los dos. Quants de records tinc de vatros! Vos coneixia de tota la vida, perquè de tota la vida havíeu sigut amics de casa. I, com que us coneixia, vos estimava (cosa que no es pot dir de molta gent). Tinc molts de records vostres; sobretot, de caire personal, però també professional, i sé de moltes anècdotes que vau protagonitzar al llarg de la vostra dilatada vida. Però mai oblidaré que tu, Gaspar, vas ajudar a nàixer els meus tres fills, Anna, Cèsar i Joaquim, i que tu, Martín, los vas donar el primer “vistiplau” de salut, allà a l’Hospital de Jesús. Los dos vau tindre una vida professional plena i farcida de dignitat. Los dos vau fer de metges perquè ÉREU i vos sentíeu metges les 24 hores del dia. Los dos no solament éreu unes grans persones, sinó que també vos vau convertir en grans personatges aquí, a l’estimada Tortosa. Gaspar i Martín, Martín i Gaspar, molts de companys vostres vos recordarem per sempre més.Adéu, companys; adéu, amics. Descanseu en pau.

Dr. Gaspar Ricart i la seva esposa Maria Cinta Hernández.

Dr. Martín Iriondo.

F. R.

Necrològica al Dr. Luís Ferràndiz

ls 85 anys d’edat ens ha deixat recentment el Dr. Luís Ferándiz Arjonilla. Va nèixer a écija (Sevilla) el 29 de juny de 1919 i l’any 1926 ja es traslladà a Tarragona amb tota la seva família i aquí és on va conèixer la seva muller, Carmen Foraster Dasca. Llicenciat l’any 1942 per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, durant els primers anys exercí com a responsable dels seveis mèdics de la Base Aèrea de Reus i continuà els estudis a l’Hospital Clínic en l’especilitat de dermatologia. Va ingressar per oposició al cos de metges funcionaris de la lluita antivenèrea i antileprosa i va ser director responsable del control de les malalties de transmissió sexual i de la lepra a la província de Tarragona fins a la seva jubilació.

L’Any Dr. Pere Mallafré: el COMT realitza actes d’homenatge

Va repartir la seva activitat laboral com a metge d’exercici lliure, a l’ambulatori de la Seguretat Social i com a consultor dermatòleg als pacients ingressats a la residència Joan XXIII. Amb gran estima pels seus pacients i d’un gran tracte humà, el Dr. Ferrándiz fou molt estimat i va ser un dels pioners de la dermatologia a Tarragona. Descansi en Pau. Dr. Carlos Ferrándiz Foraster Catedràtic de Dermatologia UAB

GALENS 9

finals del passat any, la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Tarragona acordava la celebració de diversos actes en memòria del Dr. Pere Mallafré Gimeno, metge molt conegut i estimat a la ciutat de Tarragona i antic membre de la junta col·legial que va morir l’any 2003. La mateixa junta designava l’Any Pere Mallafré i programava sota la coordinació de la Dra. Cruz M. Fuentes, els següents actes: - Dia 20 de maig A la sala d’actes de Caixa Tarragona i a les 8 del vespre, conferència sobre el Dr. Pere Mallafré Gimeno i inauguració de l’exposició. - Del 20 de maig al 5 de juny Al vestíbul de Caixa Tarragona (carree Pere Martell, 2 de Tarragona), exposició sobre material, fotografies i records del Dr. Pere Mallafré Gimeno.

VIDA COL·LEGIAL

Informes jurídics coincideixen en la il·legalitat de la integració obligatòria Diversos col·legiats de Barcelona, el Col·legi de Metges de Lleida, el Sindicat Metges de Catalunya i el Col·legi de Diplomats en Infermeria s’interessen per les gestions i els informes que està realitzant el nostre col·legi

rop d’un centenar de metges no integrats en la reforma sanitària que està duent a terme l’Institut Català de la Salut (ICS), es van reunir el dia 7 d’abril a la seu del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT) per tal d’analitzar l’informe jurídic que el nostre col·legi va encarregar a l’advocat Ricardo de Lorenzo, president de l’Associació de Juristes Especialistes en Dret Sanitari. A la reunió, presidida pel president del Col·legi de Metges de Tarragona, Dr. Josep M. Solé Poblet, hi van estar presents també representants del Col·legi de Metges de Lleida, del Col·legi d’Infermeria de Tarragona i del Sindicat de Metges de Catalunya. Aquest informe, del qual en reproduim un resum, considera ilegal la obligatorietat d’integració dels professionals de cupo i zona i confirma allò que van dictaminar temps enrera els serveis jurídics del Col·legi de Metges de Tarragona. L’informe expressa que la

ilegalitat del decret d’integració ve determinat per la violació dels drets adquirits dels professionals i perquè resulta contrària al que disposa l’article 111 de la Llei General de la Seguretat Social, norma reguladora d’una matèria que no ha estat transferida a les Comunitats Autònomes i que es troba en plena vigència. El Dr. Josep M. Solé va recordar durant la sessió informativa el principi de voluntarietat per a la integració dels professionals, un aspecte que estan aplicant altres Comunitats Autònomes d’Espanya i que les autoritats sanitàries de Catalunya van plantejar des d’un principi. Cal esmentar que l’èxit de convocatòria d’aquesta assemblea és un exemple de la poposta plantejada en el recent Congrés sobre la Professió Mèdica realitzat a Sitges el passat mes de novembre i que plantejava que els Col·legis de Metges i el Sindicat de Metges de Catalunya poden anar junts en la defensa dels estatuts laborals dels professionals de la salut.

Elements clau de l’informe de Ricardo de Lorenzo al respecte del projecte d’integració dels metges de contingent i zona de l’ICS 1.- Vigència de l’article 112.5 de la Llei General de la Seguretat Social aprobada per Decret 2065/1974, de 30 de maig (no derogada expressament per la nova Llei de SS de 1994) que textualment diu: “Asignado un titular o, en su caso beneficiario a un facultativo, no se variará esta asignación sin o contra la voluntad de aquel, salvo en el caso de traslado de facultativo en cuestión a otra zona o circunscripción territorial o en el previsto en el número 4 del artículo anterior” (casos en que es sobrepassi el contingent màxim). Sembla lògic pensar que la impossibilitat d’alterar o cambiar l’asignació té efec-

tes no sols als titulars o beneficiaris de l’assistència (dret que tenen ells a tenir el seu metge de contingent si aquest no se’n va), sino també als metges que presten l’assistència (no puc ésser canviat de contingent si no m’ho autoritzen els pacients o tinc un trasllat). 2.- Interpretació literal de la Llei 55/ 2003 de 16 de desembre, de l’Estatuto Marco en la seva disposició transitòria 3a. “En la forma, plazo y condiciones que en cada servicio de salud, en su caso se determine, el personal que percibe haberes por el sistema de cupo y zona se podrá integrar en el sistema de prestación de servicios, de dedicación y de retribuciones que se establece en esta Ley”.

GALENS 10

L’Estatuto Marco ha estat dictat amb caràcter de bàsic a l’ampara del que estableix la CE i un desenvolupament contrari al mateix, hauria de considerar-se ilegal. 3.- Vigència del Decret 2766/1967 de 16 de novembre, pel que es regulen les prestacions, assistència sanitària i ordenació dels serveis mèdics en el Règim General de la Seguretat Social i, en especial dels articles 34 i següents que regulen la creació dels cupos (màxims, mínims, limitacions). Cal entendre que si hi ha la normativa reguladora del contingent encara vigent por manternir-se el contingent, i encara més si el titular o beneficiari fa ús dels seus drets i reclama el manteniment del mateix.

GALENS

anunci mutual medica

GALENS 11

VIDA COL·LEGIAL

Roda de premsa al Col·legi de Metges per parlar sobre la integració de primària i la violència en el lloc de treball El passat 14 de març, a la sala d’actes del Col·legi de Metges de Tarragona va tenir lloc una roda de premsa convocada per la pròpìa institució col·legial per tal de donar a conèixer el posicionament i els recents acords de la Junta de Govern del COMT sobre dos temes d’actualitat: la integració dels metges de primària i l’increment d’agressions als Posicionament del COMT sobre la integració En espera de la publicació el “Decret sobre la finalització de la reforma d’Atenció Primària”, el COMT manifesta: a) La finalització de la reforma d’AP és desitjable per aconseguir una millor assistència on sigui millorable i perquè tots els ciutadans del país tinguin els mateixos drets. b) No es pot intentar finalitzar aquesta reforma per imposició, per part de l’Administració, sense un acord consensuat entre empresa i treballadors en aquest cas, el grup de metges afectats-, quan es tracta de modificar de forma substancial el contracte i les condiciones de treball dels assalariats. Qualsevol empresa pública o privada (i l’Administració n’és especialment curosa) ha de respectar els pactes signats i els drets laborals adquirits dels seus treballadors. c) Fer públic que moralment és innacceptable el tracte que han rebut els professionals de “cupo y zona” per part de l’Administració de la Generalitat, ja que amb la seva feina i professionalitat i amb absoluta dedicació, han protegit la salut dels ciutadans i durant més de 25 anys, han aconseguit la implantació del millor Sistema Nacional de Salut de l’estat, amb un nivell de qualitat reconegut arreu de l’estat, d’Europa i dels Països més avançats. d) Tampoc jurídicament són acceptables

professionals de la salut en el seu lloc de treball. La roda de premsa, a la qual hi van assistir una vintena de mitjans de comunicació, fou presidida pel president del Col·legi de Metges, el Dr. Josep M. Solé Poblet, i per l’assessor jurídic del col·legi, Bernat Goula. Aquest és un resum dels continguts més importants tractats a la roda de premsa.

les condiciones que pretenen “imposar-los”, ja que com a treballadors tenen uns drets laborals adquirits - protegits per la legalitat vigent- com són: contracte fix, més de

20 anys de servei, places oficialment guanyades en un concurs-oposició que la pròpia Administració, segons el seu propi interès, va convocar en unes condicions específiques. Drets i condicions que no es poden violar sense un acord acceptat de forma voluntària per ambdues parts.A més, les Lleis vigents, inclòs l’Estatuto Marco (desembre 2003) en la seva disposició transitòria tercera: “el personal...podrà integrarse...”, que contempla sempre la voluntarietat de la integració per part del personal, i la Llei General de la Seguretat Social (juny 1994) també contempla la voluntarietat de la integració perquè l’article que fa referència al personal de “cupo y zona” no està derogat i, per tant, és d’aplicació. Ambdues Lleis vigents, són conside-

GALENS 12

rades Lleis de Base per tot l’Estat espanyol i no transferides les competències a les Comunitats Autònomes. Existeixen també diverses sentències dels TS de Justícia, d’altres Comunitats en aquest sentit, que estableixen jurisprudència. e) Com a Col.legi de Metges, és a dir, com a Corporació de Dret Públic, estem en la via del diàleg i del pacte en el sentit que pugui millorar l’assistència sanitària dels ciutadans que és el nostre fi darrer, però també que no es lesionin els drets fonamentals d’un nombrós grup de professionals als quals representarem i defensarem si aquest és el seu desig. Posicionament del COMT sobre les agressions als metges Situació A la província de Tarragona, cada dia 2 metges reben alguna agressió (verbal, física, amenaça, etc.) per part de pacients o familiars dels pacients.Tenim casos als CAP, als serveis d’urgències d’hospitals i a diverses consultes privades. En general, a les nostres comarques es produeixen un 44% d’agressions verbals, un 28% d’agressions físiques i el 28% restant entre amenaces i danys als bens o propietats. Al nostre entorn proper -Catalunyauna tercera part dels metges i metgesses

GALENS VIDA COL·LEGIAL en exercici reben alguna agressió al llarg de la seva vida laboral, a la quarta part, aproximadament, ha estat testimoni d’alguna agressió a algun company. Cal fer esment especial a l’atac greu apunyalament- d’un odontòleg fa uns mesos a Girona. I a Barcelona també fa pocs mesos va ocórrer l’apallisament amb lesions greus d’un conegut ginecòleg de l’hospital de Bellvitge, però també un altre metge resident del mateix servei. Qui agredeix principalment els metges? Un 50% dels propis pacients, un 30% algun familiar o acompanyant dels pacients, l’altre 20% restant, els agressors són malalts psiquiàtrics o amb toxicomanies.

des amb la seva feina, incloent el trajecte entre el domicili particular i la feina, amb la implicació que s’amenaci explícitament o imolícita la seva seguretat, benestar o salut”. Tipologia de l’agressor - Ciutadà frustrat per la pròpia malaltia, poblemes personals, laborals, familiars, econòmics, etc. - Poc receptiu a les explicacions que fonamenten la necessitat de donar o prolongar una baixa laboral, o la remissió a un especialista o a un centre determinat, etc. - Simulador, quan simulen símptomes i signes amb la finalitat d’aconseguir alguna cosa en benefici propi. Acords del COMT

On tenen lloc les agressions? Fonamentalment, a la sanitat pública. Així, un 45% tenen lloc als Serveis d’Urgències hospitalàries, un 30% en l’Assistència Primària, és a dir, en els CAP, i el 20% restant es reparteix entre les sales d’hospitalització i els centres privats. Una persona es fa metge, entre altres motius importants, per tenir cura dels altres, en concret, per prevenir, guarir i promocionar la salut dels seus conciutadans. És molt frustrant rebre amenaces quan s’està fent una feina -la seva feina- que pretén ajudar els ciutadans que ho necessiten. De cap manera es pot considerar que la violència és una part de la feina del metge. Definició de violència en el lloc de treball segons l’OMS “Tots aquells incidents en els quals la persa és objecte de maltractaments, amenaces o atacs en circumstàncies relaciona-

Com que la situació cada cop és més greu contra el col.lectiu mèdic, abans que la violència sigui insostenible el Col.legi de Metges de Tarragona vol intervenir en suport i ajuda dels professionals que ho pateixen “el Col.legi té l’obligació moral d’atendre aquests casos i acudir als tribunals per tal de protegir els metges que hagin estat agredits verbalment o físicament” i es personarà com a part acusatòria en els jutjats pertinents davant qualsevol agressió física o verbal soferta pels seus col.legiats i exigirà la reparació íntegra del dany causat a l’empara de la legislació civil, penal i/o administrativa que correspongui a cada cas. En aquesta línia la previsió de l’art. 5 de la LOPS, que permet la negativa del professional a continuar atenent o haver d’atendre a qui l’ha agredit i la del Col.legi de Metges de Tarragona de contractar una pòlissa de defensa jurídica de caràcter col.lectiu.

El Jutjat contenciós administratiu de Tarragona dóna la raó als metges en l'afer dels interins per substitució El Jutjat Contenciós Administratiu nº1 de Tarragona ha estimat el recurs interposat per un grup de metges del COMT dirigit per l’Assessoria Jurídica, contra un acord del Director Gerent de l’ICS pel que es ratificava l’acord de la Gerència d’Àmbit d’Atenció Primària Tarragonès-Terres de l’Ebre i pel que es detreien o es suspenien els pagaments dels complements de productivitat d’interins per substitució de l’any 2003. La Gerència d’Àmbit va considerar el pagament de l’esmentat complement com un error de fet o material i procedí de manera unilateral a retirar de les nòmines dels empleats la quantitat pagada per aquest concepte i a suspendre els pagaments a d’aquells altres metges que no els havien arribat a cobrar. El Jutjat Contenciós entén que no hi ha cap error de fet que permeti l’actuació unilateral i considera que, en el seu cas, hauria d’haver-se procedit amb els tràmits de la revisió dels actes propis que estableix la Llei de Procediment Administratiu. La Sentència, contra la que no és possible interposar recurs, declara els acords impugnats no ajustats a Dret,i, en conseqüència, la ilegalitat comesa en la retenció dels sous efectuada i la denegació dels pagaments.

GALENS 13

VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Enric Aguadé publica una guia d’itineraris

ls seus 84 anys, el Dr. Enric Aguadé Sans ha escrit un nou llibre sobre excursionisme que passa a formar part de la llarga llista de títols que ha publicat sobre la matèria en els últims trenta anys. Es tracta d’Itineraris per la serra de la Llena i els Segalassos que ha redactat conjuntament amb el seu fill Santiago Aguadé Bruix. El llibre recupera i recomana divuit itineraris que, sortint des de Vilanova de Prades o d’Ulldemolins, porten a l’excursionista a recórrer els camins de muntanya

de la serra de la Llena i la zona dels Segalassos. La zona descrita en la publicació abasta el Priorat, el Baix Camp, la Conca de Barberà i les Garrigues, de tal manera que hi ha itineraris que permeten en una sola jornada passar per quatre comarques diferents. La guia també ofereix un altre al.licient i que és el d’un mapa que comprén la part alta de les conques dels rius Montsant, Siurana, Brugent, Francolí i Sed, i en el qual estan indicats les carreteres i els senders de gran i petit recorregut, així com els senders locals.

EL LLIBRE RECOMANAT

“Tratado de Urgencias en Pediatría” De l’editorial Ergon, es troba al carrer des de fa unes setmanes el llibre “Tratado de Urgencias en Pediatria”, una obra dirigida per J. Benito, C. Luaces, S. Mintegi i J. Pou i que té com a coautors als metges de Tarragona Xavier Allué Martínez i Ester Castellarnau Figueras, cap del servei de pediatria i metge adjunt d’urgències de pediatria respecti-

vament, de l’Hospital Universitari Joan XXIII. Aquest tractat, de quasi 100 pàgines actualitzades sobre les urgències pediàtriques, presenta una exposició importantíssima i molt ben referenciada sobre aquest tipus d’urgències. El llibre és molt recomanable per als qui vulguin profunditzar en el coneixement de la patologia infantil d’urgències.

Que els teus pacients tinguin els cinc sentits a la carretera també és cosa teva. Amb un consell a temps tu pots ajudar-los a evitar accidents mortals. Per això, avisal's dels perills de l'alcohol, de les situacions de risc que provoquen algunes patologies i dels efectes d'alguns fàrmacs sobre la conducció....

GALENS 14

Nou llibre de Jaume Palau El amor, ángel terrible (Silva Editorial) és el títol del nou llibre de Jaume Palau Banús, un professional del Col·legi, a la seu de Tarragona del Col·legi de Metges. Es tracta d’un recull de relats que tenen com a nexe d’unió l’amor: “Els personatges s’enfronten als combats i les carícies de l’amor, la paraula més emprada del món però potser la més desconeguda”. Durant la presentació del volum -el passat 15 d’abril al Museu d’Art Modernels actors Teresa Domingo i Agustí Gutiérrez van posar veu a un dels seus relats.

GALENS VIDA COL·LEGIAL - HISTÒRIA GRÀFICA

Jornades i reunions a Tortosa: de 1989 a 1994

resentem a continuació tres imatges correspoments a la dècada dels anys 90 sorgides de l’arxiu fotogràfic de la revista GALENS i que van tenir com a punt de trobada la ciutat de Tortosa. La primera fotografia pertany a una de les taules rodones del congrés sobre medicina psicosomàtica que va tenir lloc a Tortosa del 22 al 25 de novembre de l’any 1989. Aquest congrés, sota el títol “La de-

pressió en medicina i cirurgia”, acollí més de 150 participants. La segona imatge correspon a la VIII edició de les Jornades Mèdiques de les Terres de l’Ebre. Organitzades per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, aquesta edició de l’any 1991 es va desenvolupar al Palau Oliver de Boteller i va tenir com a tema central “La hipertensió arterial”. La darrera fotografia ens mostra la taula presidencial de la junta de govern de l’Aca-

GALENS 15

dèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, amb l’aleshores president, el Dr. Gonçal Lloveras, al centre. Va tenir lloc el 22 d’octubre de l’any 1994 a la seu de Tortosa del Col·legi de Metges i hi van assistir bona part dels presidents de les filials de Catalunya de l’Acadèmia. Apareixen a la fotografia el Dr. Jaume Estany (ICS), Antoni Duran (gerent de la Regió Sanitària de Tortosa), el Dr. Emili Marqués (COMT) i el Dr. Entic Contreras (filial Tortosa de l’Acadèmia).

CATALUNYA

El COMT reuneix a Tarragona diversos líders polítics per tal d’analitzar la futura llei de col·legis professionals

urant el passat mes de febrer, diverses formacions polítiques del país van visitar i es van reunir a la seu del COMT amb representants de la Junta de Govern del nostre Col·legi per tal d’estudiar i analitzar les al·legacions que el propi col·legi ha preparat sobre el projecte de Llei de l’exercici de Professions Titulades i Col·legis Professionals que el govern de la Generalitat pretén impulsar. El president del Col·legi, Dr. Josep M. Solé Poblet, l’assessoria jurídica del COMT i membres de la Junta de Govern es van entrevistar amb el president de Convergència i Unió, Artur Mas; amb el regidor de Tarragona i diputat provincial pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Josep Fèlix Ballesteros, i amb el secretari i diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Popular, Rafael Luna.

GALENS 16

GALENS

publicitat gebira nou

GALENS 17

EL FINANÇAMENT SANITARI

El finançament sanitari: valoracions sobre el recent informe d’experts A mitjans del passat mes de febrer, es començaven a conèixer les primeres conclusions de l’informe sobre el finançament sanitari. Aquest informe, encarregat pel Govern de la Generalitat i elaborat per una comissió de tretze experts sota la coordinació del Dr. Miquel Vilardell, es troba ja damunt la taula del Govern. Mentre el govern analitza el

document, que no té caràcter vinculant, des de la revista GALENS hem recollit el posicionament de diverses personalitats relacionades amb el sector sanitari de casa nostra en relació al recent informe sobre el finançament sanitari. Del paquet de 10 entitats o centres hospitalaris enquestats, només 8 han respost a la pregunta formula-

da des de la redacció de Galens. En el moment del tancament d’aquesta revista, l’Hospital Verge de la Cinta i el Sindicat UGT encara no havien remès a Galens la resposta a la pregunta plantejada: Quina és la vostra opinió sobre les conclusions que apareixen en el recent document sobre el finançament de la sanitat ?

Sindicat de Metges de Catalunya

copagaments dels usuaris i no només en els capítols de farmàcia. f.- Remarcar també la indicació de que convé no sols mantenir la convivència i complementarietat de la sanitat privada i de la pública, sinó que, a més es potenciïn en allò que afavoreixi a totes dues.

sa sanitària i a la vegada apropar-nos a la mitjana europea. Ha d’ajustar-se als conceptes d’eficàcia i eficiència, em refereixo que cal gastar millor. Atendre les noves demandes produïdes per l’envelliment de la població. El grau de dependència de la població major de 65 anys, que cada cop es més elevat i la Sanitat ha de donar resposta a aquesta demanda assisténcial, també protegir les persones més desfavorides. Coordinació més efectiva entre tots els nivells assistèncials. L’assistència domiciliària, creació de noves residències geriàtriques, tot aquest sector de la societat es evident que necessitaran més recursos. La millora de l’assistència primària, més recursos en el nivell de l’assistència primària reduiria en gran mesura la despesa hospitalària. En aquest punt cal tenir present la millora dels serveis d’urgències en l’àmbit de primària, i l’increment de l’atenció domiciliària. La millora en la planificació global. Duplicitat de serveis. Reducció de la despesa farmacèutica. Tenint en compte el que suposa aquest apartat, passar per la implantació de genèrics, revisar la prescripció per a malalts crònics, apostar per dosis personalitzades, i fins i tot per teràpies alternatives de contrastada La corresponsabilització. Es necessari que l’usuari sàpiga el cost de cada servei. Impedir consums irresponsables, en la màxima mesura, l’ús innecessari de la xarxa del servei d’urgències.

Presidenta del Col·legi Oficial de Diplomats en Infermeria de Tarragona

Dr. Joaquim Montolio i Satorra

a necessitat d’injectar un finançament addicional per fer front, en primer lloc, als nivells reals de despesa sent necessari també incrementar els recursos públics destinats a la salut i millorar l’eficiència de la seva gestió. b.- Es imprescindible dotar els professionals dels instruments i condicions de treball necessaris per tal que es corresponsabilitzin amb els valors i els objectius del sistema de salut. c.- Cal implantar incentius col·lectius als professionals del territori, vinculats als compliments d’objectius d.- Cal donar més protagonisme als metges facilitant les condicions i instruments de treballs amb una política de foment del coneixement i la formació continuada exercida i aplicada per la mateixa Administració e.- La importància d’ implementar

Olga Sala i Fornós

es de la perspectiva de la infermeria estem molt preocupats per les mancances i dèficits de la Sanitat, ens agradaria poder tractar, discutir i donar l’opinió dels problemes del finançament de la Sanitat. En primer lloc, el finançament insuficient que provoca desequilibri entre els recursos disponibles i els serveis que s’ofereix a la població. És prioritat absoluta definir un model de finançament, amb més recursos econòmics, no tan sols per cobrir el deute sinó per augmentar la despe-

GALENS 18

GALENS EL FINANÇAMENT SANITARI Una major campanya de conscienciació i un augment en educació sanitària, planificació conjunta de tots els serveis sanitaris. La priorització. Donat que ens trobem amb recursos limitats, cal escollir molt acuradament la destinació dels mateixos fent, priorització de la despesa, cap els sectors més febles de la població. En aquest sentit, decisions com la dispensa totalment gratuïta de la “píndola del dia després” no ajuden a reduir un dèficit sanitari. Definir una cartera de serveis. Tenir clar quins serveis cobrirà el sistema de salut, tenir clar quines demandes poden fer els professionals de la salut, que entra i que no, en el sistema sanitari que gestionem. Els responsables polítics han de tenir el coratge de decidir quin nivell de qualitat s’ha de oferir als ciutadans de Catalunya. Augmentar la inversió en prevenir i promoure la salut. Hem d’apostar per augmentar la inversió en tot allò que sigui efectiu per reduir despeses posteriors. Manca d’infermeres. Des de fa uns anys s’ha està produint una davallada en el nombre d’estudiants d’ infermeria i una fuga d’infermeres al estranger per a aconseguir unes millors condicions de treball, sense la precarietat i la inestabilitat que tenen aquí la majoria de llocs de treballs. Si a això afegint la proporció d’infermera-ciutadà que és de les més baixes d’Europa, així com el creixement de les necessitats i de la demanda de cuidatge infermeres, estem abocats, si no es prenen mesures urgents a una situació molt complicada, que ja estan patint es països del nostre entorn. Aquestes mesures haurien d’anar dirigides a aconseguir el prestigi de la professió infermera i fer-la socialment més atractiva amb unes dotacions i condicions de treball molt millor que les actuals. Apostar per la especialització en la professió d ’infermeria. L’especialització de la professió és una demanda llargament sostinguda pel nostre col·lectiu, per tal de donar la resposta adequada a una demanda cada vegada més exigent. Això també comporta al mateix temps, definir quins llocs han de ser ocupats per especialistes. Aquesta nova situació aportarà sens dubte una millora qualitativa, i major eficiència en la praxis infermera i a la vegada satisfarà la demanda d’un col·lectiu que aspira a millorar la seva qualificació per poder oferir un bon servei als seus conciutadans.

Gerent de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus

Dr. Lluís Nualart Berbel

’Informe assenyala la necessitat de millorar el finançament del sistema sanitari català per superar la insuficiència financera crònica que pateix, alhora que aposta per la millora de l’eficiència i la qualitat en la prestació de serveis, però no va més enllà, és a dir, no proposa accions concretes per solucionar aquestes mancances i deixa en mans del departament de Salut, la responsabilitat de determinar-les. Considero que el document ha estat redactat per una comissió massa heterogènia i a les conclusions s’hi entreveu un excés de consens i s’hi reflecteixen totes les sensibilitats, la qual cosa fa que s’hi trobin punts clars de divergència o, fins i tot, contradicions com, per exemple, quan es recomana que el govern tingui un paper més fiscalitzador en la gestió, alhora que s’aposta per donar més autonomia de gestió als centres de salut. És evident que el document pot servir de punt de partida. Ara bé, per donar solució a les principals mancances que pateix la sanitat catalana caldrà determinar accions concretes i prendre decisions que possiblement no comptin amb el vistiplau de totes les parts.

a valoració general del document marc del grup de treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària, és positiva. Igualment voldria fer una especial valoració envers algunes mesures relacionades amb la millora de la qualitat i de l’eficiència. Dins de les mateixes destacaria les relacionades amb la transparència en les dades i la publicació dels indicadors de utilització, qualitat i eficiència de cada institució. D’altra banda és important el establir una Agència d’Informació del Sistema de Salut. Per últim, faria una menció especial de mesures de corresponsabilització i gestió del sistema. Per exemple: - Establiment d’un pressupost anual de la XHUP de cada territori. - La rendició pública per part de cada territori dels comptes de despesa i de les activitats. - L’establiment de mecanismes intervenció directa dels òrgans de govern del territori en els centres i institucions sanitàries de la XHUP del mateix territori. - La implantació d’incentius col·lectius als professionals del territori, vinculats als compliments d’objectius de salut i pressupostaris. - La implantació de canals de participació directa i efectiva de la ciutadania (consells participatius de salut). - La incorporació al model organitzatiu de Serveis Corporatius com a elements d’assessorament, control i maximització de sinèrgies, etc. - L’autonomia de gestió dels centres, serveis i establiments sanitaris. - La gestió clínica com a fórmula per a concebre la gestió en el sector de salut. - I la política de recursos humans orientada a fer dels professionals sanitaris el principal actiu del sistema.

President del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona

Director Gerent Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII

Dr. F. Xavier Domènech Tudela

GALENS 19

Andreu Suriol Ribé

EL FINANÇAMENT SANITARI

ot i que els mitjans s’han fet ressò de les mesures de gestió que pro posa el Grup de Treball, crec que el que caldria destacar és la recomanació que s’augmenti substancialment la inversió en Salut. Pel que ens pertoca d’una manera més directe als farmacèutics, la despesa farmacèutica, he de dir que aquesta ha estat l’escut rera el qual els polítics han amagat la seva incompetència. No és la factura farmacèutica la raó del dèficit sanitari si no la manca de voluntat política pressupostària el que fa que aquest porció destaqui en un pastís petit. Si s’invertís en Sanitat el que s’inverteix en els països del nostre entorn, dos punts més del PIB, la factura en farmàcia quedaria en un 18% del total, semblant a la dels països que hem pres per referents. No s’ha d’oblidar que les inversions en Sanitat comporten sempre un rendiment en salut alhora que es converteixen en un important motor econòmic. No deixa de ser curiós que, invertint per sota del que caldria, tinguem una Sanitat que – fora d’alguns aspectes, com les llistes d’espera- té una reconeguda qualitat, per damunt dels paràmetres que es podria esperar. Crec que, en aquest punt, el mèrit es pot atribuir, entre d’altres, a la eficiència i al voluntarisme que hem mostrat els professionals sanitaris d’aquest país.

tendre vol dir, ni més ni menys, que la contractació de més professionals (una altra interpretació en aquest aspecte, seria negatiu pel sistema). Es bo que a l’informe dels experts, es reconegui la importància de la figura dels professionals, que han estat i son elements claus en la sostenibilitat del sistema, alhora que garants de la seva altíssima qualitat. Per tant ens sembla imprescindible, hi això ho obvia l’informe, que s’actuï ja per tal d’apaivagar el creixent desencís i la desmotivació que vivim actualment els professionals. I en aquest sentit resulta evident que, les recents mesures adoptades pel Govern, no contribueixen a millorar la situació. Tant mateix, considero que tal i com vam demanar a la Consellera, en el decurs de la seva estada al COMT, als metges ens ha d’estar permès participar en la gestió. Finalment és imprescindible que el Govern propicii la “corresponsabilitat” dels ciutadans en el sistema, de manera que aquest sigui utilitzat amb rigorositat i assenyadament. Totes aquestes mesures, de ben segur, que contribuiran a millorar la situació “d’assajament” que actualment pateixen tots els professionals de la salut.

consta en el document, els dèficits que estan acumulant tot el conjunt d’entitats proveïdores, per les pèrdues d’explotació d’aquests darrers anys, que posen en risc de descapitalització al conjunt del Sistema Sanitari. Per tant, la necessitat de més diners, no respon només a que calen més serveis, per reduir la llista d’espera, per augmentar el confort dels equipaments, per facilitar l’accessibilitat dels usuaris, per l’adequació tecnològica, per la revolució informàtica,. Amb 500 milions d’euros “fem les paus”, però no afegim rés de tot això que la nostra societat demana. I encara no hem parlat dels professionals, caldrà fer front a la justa reclamació laboral de millora retributiva dels convenis que estan allunyats de la Xarxa d’hospitals i tots junts de l’homologació salarial que s’està discutint a la taula per l’Acord Marc de la Sanitat Catalana. I tant punyent com la millora retributiva està la de les condicions de treball, jornada anual, temps límit a dedicar per temps de guàrdia, i que s’agreuja amb la manca d’especialistes i d’altres grups sanitaris.

Director gerent àmbit d’Atenció Primària Tarragona-T. Ebre

Director gerent de la Xarxa Sanitària de Santa Tecla

President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Dr. Ignasi Pasqual Moron Dr. Joan Maria Adserà Gebellí

Dr. Josep M. Solé i Poblet

’informe evidencia, un cop més, aquelles tesis que des del COMT sempre hem defensat i és que manca un millor finançament, és a dir un notable increment del percentatge de PIB, en els pressupostos generals de l’Estat i la seva part proporcional del Govern de Catalunya, destinat a la Sanitat, així com una millora en l’eficiència de la gestió, que al nostre en-

l Document marc del grup de treball per a la Racionalització i el Finança ment de la Despesa Sanitària són un conjunt de reflexions encertades, que recullen el pensament de moltes aportacions. De les conclusions destaca la necessitat d’un millor finançament del sistema sanitari, és important donar a conèixer la xifra del dèficit del pressupost anual corrent actual que és d’uns 500 milions d’euros. A aquesta xifra caldrà sumar, i no

GALENS 20

n relació a la pregunta formulada respecte el document sobre el finançament de la sanitat he de dir que comparteixo la preocupació del punt de partida, la insuficiència financera per mantenir les actuals prestacions del sistema sanitari públic. Les administracions porten anys dedicant recursos insuficients. Sense capacitat per jutjar d’on han de sortir els diners que manquen si analitzem cinc variables principals de l’informe: 1. Crec que és molt favorable la instauració d’impostos finalistes per a la Sanitat, sobre tot els lligats a factors de risc que

GALENS EL FINANÇAMENT SANITARI no solament generen malaltia , sinó elevats costos – impost sobre el tabac, etc. – 2. Considero indispensable un acord polític que defineixi inequívocament el que es finança i es finançarà en el futur. Avui en dia els nous fàrmacs a mida o la biònica, per posar un exemple, poden fer saltar pels aires qualsevol previsió financera i generar accessos no equitatius a millores d’estats de salut. 3. Discrepo de l’informe en el que fa referència a l’eficiència del sistema, deixant per més endavant la despesa farmacèutica, ja que considero que al sistema sanitari públic li resta poc recorregut en estalvi de costos. L’informe proposa, malgrat això, una major implicació dels professionals en la pressa de decisions, postura compartida per tots els agents de les organitzacions, però en la meva opinió amb les actuals expectatives de la societat, pressió sobre metges i infermeria, judicialització o politització serà difícil reduir uns costos que com he dit ja són utilitzats d’una forma responsable pels professionals. No és possible gestionar eficientment uns recursos que potser no van ser planificats

estrictament amb criteris tècnics. Duplicitat d’instal.lacions o serveis, oferta d’urgències no separades ni 10 km., etc. 4. Polèmica va ser la introducció d’aspectes relacionats amb el copagament. La meva opinió en aquest tema és clara. Es imprescindible la reforma dels actuals copagaments (farmàcia) de tal manera que es relacionen amb els nivells de renda i introduir-ne de nous en el sistema sobre tot els lligats a l’ús no racional de l’oferta pública. Hauríem de discutir sense instrumentalitzacions del cost zero i tot per tots, les vegades que calgui. Aquestes premisses han agreujat la necessitat de recursos, han trivialitzat l’excel.lent sistema sanitari i han provocat menys valoracions socials i desencís als professionals. Així mateix fóra favorable introduir incentius a la població sobre la participació en la seva corresponsabilitat en el seu estat. 5. L’informe si que fila fi en els costos farmacèutics encara que no dóna les solucions d’una manera clara, indica les causes de l’elevada factura farmacèutica brillantment, amb la qual cosa es obvi que si volem baixar aquesta despesa haurem de

GALENS 21

contrarestar les causes: - Finançament públic de tot el que es registre. - Pressió comercial sobre facultatius. - Manca de recolzament a les EFG (especialitats farmacèutiques genèriques) - Manca de més incentius a prescripcions racionals. - Elevadíssims costos (casi 40%) de distribució del medicament, etc. - La factura farmacèutica té un origen multicausal i l’única manera, com apunta l’informe, de contenir el seu increment incessant es actuar d’una manera decidida i coherent sobre totes les seves causes. Desitjaria que les conclusions de l’informe s’implantessin pel departament de salut tenint en compte les possibilitats reals de millora i que no només fos un instrument per fer pressió sobre costos imputats a vegades sense rigor a professionals o organitzacions sanitàries. Tot i que es tracta d’un document sincer realitzat per excel.lents professionals de la salut i la gestió que obre debats del que espero realment millorin la situació dels recursos financers a Catalunya.

COMARQUES- BAIX EBRE

Onzena edició dels Premis Grup SAGESSA

a Consellera de Salut Marina Geli va presidir l’acte de lliurament dels Premis Grup SAGESSA, que va tenir lloc el 25 de febrer passat al teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa. En aquesta onzena edició van optar-hi 86 treballs realitzats per professionals dels diferents centres del Grup i d’aquests un 89% han estat publicats en revistes científiques o comunicats a congressos. L’acte de lliurament dels premis va finalitzar amb un concert de la cantautora mallorquina, Maria del Mar Bonet. Relació de treballs premiats - En l’àmbit d’ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUT, “Cuidem la diversitat”. Autores: Elvira Graells, Sandra Paixà, Esperança Vallejo, Lourdes Sánchez i Patrícia Ricart, de l’Àrea Bàsica de Salut Reus V. - En ATENCIÓ SOCIO-SANITÀRIA, el jurat va decidir atorgar el premi exaequo als treballs “Efectivitat d’educació del cuidador en la utilització d’alteracions conductuals en una unitat d’hospital de dia”, realitzat per Adoració Franquet, Belén González, Marta C u a d r a d o i Jo s é A u g u s t o G a rc í a Navarro, de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús-Tortosa i a “Utilitat d’un programa multidisciplinar d’atenció geriàtrica en una àrea rural”, realitzat per Maria Jesús Enjuanes, Maria de la O Domínguez, Pilar Fabregat, Josep Miralles i José Augusto García Navarro, de l’Hospital de la Santa Creu de JesúsTortosa - En l’àmbit d ’ AT E N C I Ó D’INFERMERIA, “Salut comunitària a l’ABS Reus V: un repte aconseguit”. A u t o r s : Montserrat Boqué, Esperança Vallejo, Manoli Cruz i Jesús San Miguel, de l’Àrea Bàsica de Salut de Reus V.

- En l’àmbit de RECERCA BÀSICA, “Les cèl·lules circulants de la sang modulen el procés d’arteriosclerosi en ratolins amb deficiència d’apolipoproteina E”. Autors: Mònica Tous, Natàlia Ferré, Elisabet Vilella, Francesc Riu, Jordi Camps i Jorge Joven, de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. - En l’àmbit de RECERCA CLÍNICA, “L’arteriosclerosi en pacients infectats per l’HIV està influenciada per una mutació de l’Allele de la proteïna 1 quimioatractiva del monocit”. Autors: Carlos Alonso-Villaverde, Blai Coll, Sandra Parra, Manuel Montero, Nahum Calbo, Jorge Joven i Lluís Masana , de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. - En l’àmbit de RECERCA EPIDEMIOLÒGICA el jurat ha decidit premiar conjuntament a dos treballs, “Factors de risc en l’Edema de màcula focal i difús”, de Pere Romero, Mercè Salvat, Isabel Méndez i Joan Fernández, de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus i “Prevalença de les mutacions de les línies germinals del BRCA 1 i el BRCA 2 en pacients joves amb càncer de mama: estudi

poblacional”, de Joan Lluís Borràs, Sílvia Sanjosé, Mélanie Léoné, Vicky Izquierdo,

GALENS 22

Àngel Font, Joan Brunet, Thierry Louat, Loreto Vilardell, Pau Viladiu, Xavier Francesc Bosch, Gilbert Lenoir i Olga Sinilnikova, treball multicèntric en el qual ha participat l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. - En l’àmbit de GESTIÓ SANITÀRIA i ECONOMIA DE LA SALUT, “Unitats relatives de valor a la unitat de radioteràpia de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus”. Autors: Xavier Brú, Manel Artigues, Joan Miquel Carbonell i Joan Borràs, del Centre MQ Reus i l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus - En l’àmbit de QUALITAT el jurat ha decidit atorgar el premi, també exaequo “Métode Olga: Audio-relaxació intraoperatoria” de Xepi Fort, Sònia Sánchez, Carme Pérez, Marta Rius i Roser León, del Centre MQ Reus i “Avaluació de l’acceptació dels menús servits a l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus”, de Núria Guillén, Marta Torrentó, Rosa Alvadalejo i Jordi Salas, de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. - En l’àmbit d’ATENCIÓ AL CLIENT I COMUNICACIÓ, “Traducció, adaptació i validació de la Palliative Care Outcome scale a l’Espanyol”. Autors: Víctor Santacruz, Mateu Serra, Maria Nadal, Josep M. Picaza i Jordi Trelis, treball multicèntric en el qual va participar l’Hospital de la Santa Creu de Jesús-Tortosa. - BECA AL TREBALL per a la realització de la tesi doctoral, “Relació entre l’arteriosclerosi i els processos inflamatoris crònics extravasculars”, de Mònica Tous Márquez, del Centre de recerca biomèdica de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus.

GALENS BAIX EBRE- COMARQUES

Tortosa celebra la XVII Jornada gastroenterològica de les comarques catalanes

l passat dissabte 16 d’abril va te nir lloc a Tortosa, al Teatre Auditori Felip Pedrell, la XVII Jornada gastroenterològica de les comarques catalanes que va tractar sobre temes de l’especialitat d’aparell digestiu. A la jornada, coordinada pel Dr. Josep J. Giné i reconeguda d’Interès Sanitari per l’Institut d’Estudis de la Salut del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, hi van asssistir prop de 80 es-

pecialistes d’arreu de Catalunya i es van exposar més de 20 comunicacions de gran interés, sobre diversos temes de la especialitat i casos clínics. També es va fer una sessió dedicada a temes d’actualització en dispèpsia, tractament de les hepatitis víriques i cribratge del càncer colorectal que va significar una revisió d’aquests temes de gran importància en la pràctica clínica diaria. A la tarde va tenir lloc una conferència: “Basura emocional en la práctica médica” a càrrec del professor. Fidel Delgado, oberta per a tot el personal sanitari, que convocà a més de 100 professionals i que va aportar formes de pensar per a una millor atenció mèdica sense que el propi professional acabi amb problemes emocionals.

L'ANAMNESI L'EXPLORACIÓ EL DIAGNÒSTIC LA INDICACIÓ TERAPÈUTICA LA PRESCRIPCIÓ SÓN COMPETÈNCIES EXCLUSIVES DE LA PROFESSIÓ MÈDICA QUE EN CAP CAS PODEN REALITZAR ALTRES PROFESSIONALS

GALENS 23

EL REPORTATGE

Entrevistem a Mercedes de Pablo, directora general de PortAventura Mercedes de Pablo és la directora general de PortAventura i va nèixer a Madrid fa 39 anys. Llicenciada en Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid, va ampliar els seus estudis amb un màster en Direcció d’Empreses a l’IESE de Barcelona. Els seus inicis professionals van ser a l’empresa Andersen Consulting i posteriorment va formar part del Comitè Olímpic Barcelona’92, on va desenvolupar tasques organitzatives. Desembarcà a PortAventura poc abans de la seva inauguració, on abans d’assolir la direcció general assumí responsabilitats a les àrees de restauració i d’hotels d’aquest parc ubicat als termes municipals de Vila-seca i de Salou. Amb la nova temporada iniciada, Galens ha volgut mantenir una entrevista amb la màxima responsable de PortAventura per tal de fer un repàs als †primers 10 anys d’activitat d’aquest centre recreatiu que s’ha convertit en el motor turístic més important de la Costa Daurada.

.- Port Aventura acaba d’obrir portes en una nova temporada on cele bra el seu desè aniversari. Quina valoració en fa com a directora general d’aquestes instalálacions del procés seguit fins avui? Des que va obrir les portes ara fa 10 anys PortAventura ha passat de ser un parc temàtic a una destinació turística internacional de primer ordre, gràcies a la posada en funcionament d’un parc aquàtic i tres hotels temàtics de 500 habitacions i quatre estrelles cada un. A banda, el nœmero de visitants a PortAventura no ha parat de créixer els darrers anys mantenint sempre un alt grau de satisfacció dels nostres visitants.

.- Quines novetats presen ta aquesta temporada i quins són els objectius que us heu marcat? Aquesta temporada volem celebrar el desè aniversari molt especialment amb els membres del Club PortAventura que ens han estat fidels des que vàrem obrir. La gran novetat es la inauguració d’Hurakan Condor, una atracció œnica en el món per la seva alçada, tematització i per les característiques dels seus seients. Els objectius per aquest any són superar el nœmero de visitants del 2004 i millorar els resultants econòmics, sense oblidar mai la qualitat del servei els nostres visitants.

.- Ens pot fer una aproxi mació sobre els tipus, mo dels, procedències i per centatges de visitants que té Port Aventura? El visitants de PortAventura són principalment famílies, a banda de grups de joves i tercera edat. Ara per ara les procedències es divideixen en un 33% catalans, 33% de la resta d’Espanya i 33% de l’estranger. El primer país d’origen és Regne Unit, seguit de França.

4 5

.- Com i quan està previst el desenvolupament futur del Centre Recreatiu i Tu rístic PortAventura? En aquest moment estem centrats en l’explotació dels parcs i els tres hotels. .- Què pensa vostè de la moda dels parcs temàtics a Espanya? Els parcs temàtics és una nova cultura del oci que ha arribat fa molt poc el nostre país i que té un gran futur per endavant. Cada cop més les famílies tenen més temps per gaudir del seu temps d’oci i el volen passar en llocs de qualitat. En aquest sentit els parcs temàtics tenen molt a fer.

.- Com ha influit Port Aven tura en el desenvolupa ment del turisme i del oci a la Costa Daurada? PortAventura ha sigut un motor del

GALENS 24

turisme de la Costa Daurada ja que ha estat un factor important en l’allargament de la temporada turística. Cal recordar que PortAventura està obert 10 mesos a l’any des de març fins al 8 de gener.

7 8

.- Vostè va nèixer i es va for mar a Madrid. Com es tro ba a casa nostra? Fa 16 anys que vaig arribar a Catalunya i sempre m’he sentit com a casa, molt ben acollida. A més, aquí he conegut al meu marit i he tingut els meus tres fills. .- Pot explicar-nos com s’estructura el servei sani tari a l’interior de Port Aventura? Tenim un centre mèdic a les nostres instal.lacions amb personal sanitari de guàrdia. A més tenim a Caribe Aquatic Park un dispensari sanitari amb personal de guàrdia mentre el parc aquàtic està obert al pœblic.

.- Pot explicar-nos algunes anècdotes curioses d’aquests 10 anys de vida del parc? Durant aquests 10 anys, i més de 30 milions de persones que han passat per PortAventura la llista d’anècdotes és molt llarga. Nosaltres sempre parlem de les coses curioses que hem trobat a l’oficina d’objectes perduts com un vel de monja, una cama ortopèdica o un rat penat dins una motxilla.

GALENS

El-món-de-cap -per-avall -a-Port-Av entura

El parc temàtic PortAventura, l’aquàtic Caribe Aquatic Park i tres hotels de luxe són els ingredients de la fórmula per a l’eterna diversió Fa nou anys va obrir les portes Port Aventura. Al llarg d’aquests anys, ha anat creixent fins a esdevenir una combinació tècnica d’espectacles i atraccions, i oferir d’aquesta manera molt més que un lloc d’entreteniment d’un sol dia. Tot això ha fet de PortAventura la millor i més completa oferta d’entreteniment d’Espanya. El parc és un reflex fidel de les cultures més emblemàtiques del nostre planeta. Compta amb cinc àrees tematitzades que reprodueixen mons i formes de vida molt diferents: Mediterrània, Far West, México, China i Polynesia. En cadascuna d’aquestes zones, el visitant troba atraccions fetes a la mida de cada gust i cada edat. Les actuacions arribades dels cinc punts cardinals del planeta i els espectacles més al·lucinants amb els millors efectes especials tanquen aquesta oferta de diversió sense límit. La gastronomia és un altre dels elements que diferencien les cultures. Per això, el parc és un gresol de gustos que es poden tastar i gau-

dir-ne als restaurants que hi ha en cada zona temàtica. La millor cuina mexicana, els exòtics productes polinesis, les viandes més exquisides de la Xina o la famosa gastronomia mediterrània es poden assaborir als diversos restaurants. Aquesta oferta es completa amb botigues en què els clients poden trobar els productes i l’artesania típica d’aquests llocs màgics del món. A Caribe Aquatic Park la protagonista de la diversió és l’aigua. Es tracta de l’únic parc aquàtic tematitzat d’Europa. Tot just entrar-hi, els visitants descobriran amb sorpresa que han arribat als paisatges paradisíacs del Carib. Una vegetació abundant, l’arquitectura i les aigües, d’un color blau intens, són alguns dels elements que permeten al visitant traslladar-se a llocs paradisíacs. A tot això s’hi afegeixen el sol i les temperatures suaus de la Costa Daurada. Durant l’hivern, els visitants poden remullar-se a la part coberta de Caribe Aquatic Park. Botigues i atraccions completen aquesta oferta familiar única a Europa.

GALENS 25

PortAventura té també tres hotels de quatre estrelles. Els hostes dels hotels PortAventura, El Paso i Caribe Resort es veuran immersos en un món màgic tot just arribar-hi. L’Hotel PortAventura trasllada els seus clients al lluminós ambient dels pobles del Mediterrani. Cases blanques, vegetació abundant i una gran oferta d’oci i gastronomia són les apostes de l’hotel perquè l’estada dels visitants es converteixi en una experiència inoblidable. Les persones que s’allotgin a l’Hotel El Paso es veuran immerses, des de l’arribada, en el Mèxic més emblemàtic. Les cultures precolombines i el Mèxic colonial es barregen per oferir una atmosfera exòtica i especial. La millor cuina mexicana, les millors actuacions, els mariachis i moltes altres activitats són part de l’oferta de què pot gaudir el visitant. A l’Hotel Caribe Resort gaudiran de la piscina de sorra blanca més gran del món i d’una ambientació caribenya. Edificis baixos, un mar de palmeres i jardins extensos per traslladar els clients a l’exòtic Carib.

ESPANYA

Anàlisi demogràfic del COMT Fruit d'un estudi amb les dades que te el Col·legi sobre els seus col·legiats, publiquem a continuació els quadres resum sobre la realitat de la demografia del Col·legi de Metges de Tarragona EDAT 71

TOTAL

152

491 900

269

783

800

720

700 600 491

500

720 783

<35 anys

400

>35 <45

300

>45 <55

200

>55 <65 >65 <70

269 152 71

100 0 < 35 ANYS

> 35 < 45

> 45 < 55

> 55 < 65

>65 <70

> 70

>70

HOMES

600

147

160

HOMES

504 500

67 400

337

300 232

232

<35 anys

200

160

>35 <45 >45 <55

147 67

100

>55 <65 >65 <70 504

HOMES

0 < 35

> 35 < 45 > 45 < 55 > 55 < 65>65 <70 > 70

>70

DONES

37 4

450

331

279

383

400 350

331 279

300 250

<35 anys >35 <45

150 100

>45 <55

>55 <65

>65 <70 383

200

37 4

< 35 > 35 < 45 > 45 < 55 > 55 < 65 >65 <70 > 70

>70

GALENS 26

ESPANYA

Isacio Siguero nou president de l’ Organització Mèdica Col.legial

sacio Siguero ha estat elegit president de l’Organització Mèdica Col.legial per als propers quatre anys. Siguero s’ha imposat a l’altre candidat i fins aleshores president de l’OMC Guillermo Sierra, per 28 vots a 24. Isacio Siguero era fins ara president del Col.legi de Metges de Sevilla. Pel càrrec de president de la institució només tenen dret a vot els 52 presidents dels col.legis provincials de metges d’Espanya.

Teodoro Sacristán ha estat elegit també com a nou tresorer de la institució col.legial per al mateix període de temps, després de guanyar a Luis Ciprés, president del Col.legi de Metges de Terol per 36 vots a 28.A la votació hi havia un vot en blanc. L’actual vicesecretari, Francisco Toquero

i candidat únic a la vicesecretaria de l’OMC ha obtingut 44 vots. Per als càrrecs de tresorer i vicesecretari han votat els membres de l’Assemblea General del Consell de Metges, és a dir, 52 presidents, els vocals nacionals i la Comissió Permanent.

Premis Jesús Galán de la Fundació d’Orfes Ja ha sortit la convocatòria per l’any 2005 dels premis Jesús Galán i àccesit instituïts per la “Fundación Patronato de Huérfanos de Médicos Príncipes de Asturias” de l’OMC. El premi “Jesús Galán”, dotat amb la

quantitat de 3.600 euros, és per a l’orfe de metge que hagi finalitzat la seva llicenciatura o ingenieria superior en el curs 200304 i justifiqui haver obtingut les millors qualificacions d’entre tots els sol.licitants. L’accèssit, dotat amb 2.400 euros, és per al millor expedient en els estudis de medi-

GALENS 28

cina de l’orfe de metge que hagi finalitzat la seva carrera també en el curs 2003-04. Les sol.licituds hauran de dirigir-se a aquesta Fundació acompanyades de la corresponent certificació d’estudis abans del 31 de juliol proper.

GALENS ESPANYA

Andalucía pone en marcha un registro informatizado de agresiones a profesionales del SAS

a Consejería de Salud andaluza ha puesto en funcionamiento un registro informatizado que permitirá contabilizar en todas las provincias andaluzas las agresiones a los profesionales del sistema sanitario público andaluz (SAS). Los datos recogidos en este registro informatizado facilitarán la elaboración de un mapa de riesgos sobre centros, servicios y horarios, una iniciativa pionera que permitirá “reforzar y atender preferentemente los puntos que representan mayor índice de conflictividad”, según anunció la consejera. La Consejería pretende, en función de los riesgos percibidos, concretar las medidas de seguridad a instalar en cada centro y que pueden ir desde dispositivos

de alarma o interfonos en las consultas hasta salidas alternativas en consultas, además de la posibilidad de instalar videocámaras de vigilancia en espacios abiertos, “preservando en todo momento la intimidad de los pacientes y profesionales”. El Plan de Prevención de Agresiones para profesionales del sistema sanitario público andaluz ha sido ampliamente consensuado con los profesionales y surge de las propias iniciativas y sugerencias que nos han aportado. También ha sido consensuado con las organizaciones sindicales presentes en la Mesa Sectorial de Sanidad y dispone del apoyo de las organizaciones colegiales y las asociaciones de consumidores y usuarios. La finalidad del Plan es prever, minimizar

y formar a los profesionales ante la posibilidad de que puedan sufrir cualquier tipo de agresión. Para ello, los profesionales asistirán a cursos de formación en los que aprenderán a desenvolverse en el manejo de situaciones de riesgo. Los cursos de formación se centrarán en enseñar a los profesionales cómo realizar y recibir una crítica, cómo actuar ante una situación de agresividad, dar una mala noticia, autocontrol emocional y manejo del estrés, entre otras cuestiones. Además, el Plan recoge recomendaciones para aumentar la confortabilidad de los centros sanitarios y el entorno de permanencia de los ciudadanos con el objetivo de que el contexto favorezca la comunicación y las relaciones de confianza entre usuarios y profesionales.

Hospital de Leganés: comunicat del COMT

avant els recents fets succeits a l’Hospital Severo Ochoa de Leganés, a la Comunitat Autònoma de Madrid, i mentre no es demostri que l’actuació del company responsable del

servei d’urgències d’aquest hospital de Leganés no ha estat adient a les normes ètiques i de deontologia mèdica, el Col·legi de Metges de Tarragona vol manifestar davant l’opinió pública el nostre total suport i solidaritat amb l’esmentat company,

alhora que volem recordar el dret inalienable a la presumpció d’innocència, fins i tot en els casos que afecten els professionals de la salut, actitud aquesta que sovint queda oblidada i obviada pels mitjans de comunicació.

El Colegio de Málaga logra una sentencia contra un caso por amenazas de muerte a un facultativo

a Asesoría Jurídica del Colegio de Médicos de Málaga ha conseguido que la Audiencia Provincial emita una sentencia sin precedentes, en el contexto de los casos por amenazas a facultativos que trabajan en el sistema público de salud. En concreto, ha sido confirmado el fallo del juzgado de lo penal número 1, que condena a seis meses de

prisión e impone una orden de alejamiento durante cinco años a un paciente que conminó en reiteradas ocasiones a su médico de Atención Primaria. Los hechos tuvieron lugar en junio del pasado año, cuando el procesado, que ya había increpado en diversas ocasiones a una doctora de un centro de salud se personó en las dependencias donde la facultativa desempeñaba su labor. En ese momento, comenzó a proferir amenazas contra la

GALENS 29

médico, quien llevaba tiempo sufriendo las intimidaciones del acusado, tanto en persona como por teléfono a su domicilio particular”. El Colegio de Médicos de Málaga ha insistido en que la Administración debe aumentar la vigilancia en los centros sanitarios y ha recordado que durante el pasado año, la Asesoría Jurídica de la institución abrió una docena de asuntos por agresiones de pacientes a facultativos.

EL VIATGE DEL TRIMESTRE

iatjar és una forma fantàstica d’aprendre i gaudir del temps d’oci en família. El que els nens experimenten als viatges no ho obliden mai: paisatges, cultures, gent... Aprendre geografia és molt més senzill quan es coneixen les ciutats que s’han de memoritzar, el mateix ocorre amb l’art, la història, la botànica, la gastronomia, etc. Perquè aquesta aventura, que és el viatge, sigui tan divertida com fascinant, s’ha d’escollir bé el destí, marcar-se un ritme diferent al dels adults, combinar les visites amb d’altres activitats, buscar hotels adaptats als més petits i trobar guies i monitors preparats per fer-ho tot més fàcil a les famílies. Un clar centre d’interès són els parcs temàtics, que convé seleccionar segons l’edat dels menors, però també s’ha de pensar en els més petits pel que fa a trobar un hotel de platja o de muntanya:

Viatjar amb nens

és primordial que tot, des de les instal·lacions fins al personal, estigui preparat per satisfer les necessitats familiars: clubs infantils, servei de cangur, menús adaptats, etc. El gran desafiament són els viatges cap a destinacions exòtiques on els nens es trobaran amb sensacions tan fortes que mai podran oblidar. Jugaran a ser l’Indiana Jones, Simbad el Marí, Tarzan dels micos o indis i vaquers a l’oest americà. Pensem en països com Egipte, on la cultura faraònica es barreja amb l’Islam, però on també hi ha espai per a bussejar i navegar. S’imagina la mirada atònita d’una criatura en front de les piràmides o en front del temple d’Abu Simbel o al museu de El Caire davant d’una mòmia? Recórrer el Nil en un vaixell serà com navegar per un naixement vivent; a les mesquites i als “zocos” descobrirà una cultura diferent; i nedant al Mar Roig es sentirà com el protagonista de

GALENS 30

GALENS EL VIATGE DEL TRIMESTRE Cercant a Nemo. Milers d’imatges romandran per sempre en la seva memòria. Una altra experiència inoblidable per a qualsevol nen és un viatge per Kenya, per veure als animals fora de les seves gàbies del zoo però sense cap perill. Un safari familiar al bell mig de la natura on els més petits podran donar de menjar als rinoceronts i a les

girafes o ajudar a un bebè elefant a beure’s el biberó. Dormint en tendes d’acampada completament equipades es sentiran com autèntics exploradors i a l’alba gaudiran de la millor vista del Mont Kenya mentrestant s’acaben la tassa de xocolata abans de sortit d’excursió en Jeep o a cavall. Amb els Massais aprendran a ballar danses rituals i a anomenar el rei de la sabana pel seu nom:

GALENS 31

Simba, el lleó. L’oest americà és una altra destinació on els més petits gaudiran d’allò més entre indis i cowboys... Els grans parc naturals com el de Yellowstone on viu el popular ós Yogui o el Gran Canyon seran tan impactants com les grans ciutats que des de ben petits han vist a pel·lícules i sèries de televisió.

per pensar una estona…

CÒCTEL El brillo de cada cosa en nuestra vida se mide por el tiempo y el mimo que le dedicamos.

Victor M. Amela Una cosa es bona quan es millor que el seu contrari.

(sentit al Dr. Salvador Arias)

“Lo siento pero no podemos dejarle morir sin hacer gasto”.

Andrés Rábago Tu patria son las lecturas de tu infancia.

Javier Tusell

l'´antiga ii+d d

gastronomia

El nebot de la Joaquina

Una salsa picant (mojo picón) ceptable, però a casa en podeu fer de millor i amb molta facilitat. No recordo qui va passar-me’n la recepta que us transcric tot seguit, però jo l’he fet i us garanteixo que, realment, té una gràcia especial. Preneu-ne nota:

i us agraden les salses picants aquesta n’és una d’extraordinària. Al mercat es comercialitza algun “mojo” prou ac-

Amb una batedora elèctrica (o amb el “pímer”) tritureu i mescleu: 1 got d’oli 1 got d’aigua 2 cullerots de vinagre

GALENS 32

3-4 alls (dents) 1 culleradeta de comí en pols 1 molla de pa (una llesca) 1 pebrot de morro de bou (morrón en castellà) 1 pebrina (guindilla en castellà) (o més, si us agrada molt picant) Un cop tot batut es cola. Particularment, el “mojo picón” m’agrada per acompanyar les patates al forn (força carregades de salsa) o “batejar” les amanides.

GALENS HUMOR

GALENS 33

INTERCANVIS - ANUNCIS GRATUÏTS

GALENS recorda a tots els col·legiats l'existència d'un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d'ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d'anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que GALENS posa al seu abast hauran d'adreçar-se a: GALENS - Via de l'Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona. APARELLS MÈDICS • REF. 0274- ES VEN aparell de tracció cervical automàtic i radar. Raó: Tel. 977 317 319 / 686 673 492 • REF. 0278- S’OFEREIX material de laboratori d’anàlisis. Un autoanalitzador hematològic K1000ROCHE i un autoanalitzador bioquí mica SEACH-16-RAL. Raó: Tel. 977 745 070 • REF. 0279- ES VENEN aparells de fisioteràpia, radar (un de nou i un altre en molt bon estat d’ús), un làser puntal, un aparell d’ultrasons i un kolster multiusos. Tot a molt bon preu i es regalaran camilles, taules d’exploració i de rehabilitació.També es lloga despatx muntat a Reus. Cèntric i gran. Raó: Tel. 629 942 066 / 977 311 557 • REF. 306. ES VEN electrocardiògraf model cardioscript CD 3100, SCHARZER-PICKER molt complet i en perfect estat. Raó. Tel. 977 441929 (Sra. Maria). • REF. 305. VENC aparell per pendre la tensió arterial amb peu, de columna de mercuri, preu ecoòmic. Raó. Tel: 977 342939. IMMOBILIÀRIA • REF. 0271- S’OFEREIX despatx mèdic per a compartir al centre d’Amposta. Diverses sales. Apte per metges, psicòlegs, logopedes... Raó: Tel. 679 156 567. • REF. 0307- LLOGA despatx cèntric a Reus. 60 m2, moblat i equipat per consulta mèdica o altres activitats. Raó: Tel. 618 039 069. • REF. 0273- ES LLOGA despatx cèntric completaments equipat a Reus. Raó: Tel. 660 146 218. • REF. 0277- ES LLOGEN despatxos mèdics multiudisciplinars amb tots els serveis i per hores a Tarragona. Al Centre Mèdic situat a la Rambla Nova. Raó: Tel. 977 221 999 / 977 234 944 • REF. 0280- COMPARTEIXO consulta perfectament acondicionada. Edifici Aquarium, entresol. Tarragona. Raó: Tel. 977 245 904 • REF. 0281-ES TRASPASSA Centre de Reconeixements per a conductors a Reus, 15 anys en funcionament, per raons personals dels socis. Interessats Tel. 666 267 227. • REF. 0282- ES LLOGA pis 3 hab, amoblat, calefacció, molta llum, piscina, zona Hosp. Joan XXIII. Raó: Tel. 696 00 04 65. • REF. 0285- CENTRE Mèdic, situat a Reus, disposa de despatxos per llogar. Raó.Tel. 977- 328 328 / 609370029 (Dra.Aguilera). • REF. 0288- ES LLOGA despatx a la plaça Prim de Reus. Idoni per a consulta mèdica i de 75 m2. Raó: Tel. 670 287 997

• REF. 0289- ES LLOGA despatx a Reus. Situat al carrer de Prat de la Riba, 33 (davant del mercat central). Raó: Tel. 625 461 684 / 977 346 164 • REF. 0299- LLOGO àtic de 3 hab., saló-menjador, cuina reformada i bany , ammoblat i amb ascensor (Avgda. Catalunya). Raó. Tel. 670 036 294 • REF. 0295- S’OFEREIX despatx per a consulta mèdica. Gran, cèntric, nou i amb possibilitats de col·laboració. Raó: Tel. 977 238 235 / 977 228 228 (de 17 a 19 hores). • REF. 301- ES LLOGA pis a Tarragona amb mobles, 3 habitacions (zona cèntrica). Preferentment metges residents. Raó: Tel. 977 220 575 • REF. 0300- ES LLOGA pàrquing gran de 18,6 m2. fàcil d'aparcar a l'Av. d'Andorra de Tarragona (a 90 euros mes). Raó: Tel. 977 22 19 30 (a partir de les 20h.) • REF. 304. ES LLOGEN despatxos al C/ Rovira i Virgili, 42 baixos a Centre Mèdic “Medicina i Fisioterapia Fontanet”, el centre disposa de dos despatxos i servei de Fisioteràpia. Raó: Tel. 977 226900 • REF. 305. CENTRE MÈDIC situat a la Rambla Nova de Tarragona AMPLIA el seu quadre mèdic. El centre disposa de despatxos totalment equipats i servei de secretaria. Interessats sol·licitar informació al telllllèfon del consultori de 9 a 13 hores i de 16 a 20 hores. Raó: Tel. 977 23 49 44 i 977 22 19 99 • REF. 0313- ES LLOGA àtic al pg. Sunyer de Reus amb mobles, 4 hab, saló-menjador, cuina, 2 banys. Preferentment metges residents. Raó: Tel. 977 342 239. • REF. 0314- LLOGO apartament a Salou, primera línia de mar, 2 hab. Raó: Tel. 661 806 000. • REF. 0316- ES LLOGA despatx zona mercat central de Reus. Raó. Tel. 625 461 684 / 609 703 788. VENDES • REF. 0302- ES VEN tallagespa elèctric en perfecte estat, econòmic Raó: 666077235 • REF. 0283- ES VEN Nissan Patrol 3.0 GSR CURT, color verd metalissat, antiguitat 2 anys, molt pocs quilòmetres, estat impecable. Preu 21.000 Euros. Raó: Tel 639 332 736 • REF. 0290- ES VEN taula i cadira de despatx de fusta noble. Preu 500 euros. Raó: Tel. 629 975 156 • REF. 0293- VENC TC 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangiectasies i punts rubies. Raó: Tel. 977 403 212 (nits) • REF. 0296- ES VEN a oculista el 40% d’accions

GALENS 34

d’un centre de reconeixement de conductors ubicat al Baix Ebre. Motiu jubilació. Raó: Tel. 977 441 149 • REF. 0312- ES VEN Ecògraf Kretz-Combison 311A amb sonda vaginal i impressora Sony; Colposcòpia Optomic-OP C2 amb monitor i Cardiotocògraf Sonicaid FM5. Raó: Tel. 977 440 469 TREBALL • REF. 0284- CENTRE d’Estètica necesita col.legiada especialista en nutrició i medicina estètica. Raó: Tel. 977- 21 75 51 • REF. 0286- ES NECESSITA metge general i metge d'empresa per a centre mèdic. Raó: Tel. 977- 24 55 00 (sr. Bonet) • REF. 0291- ES PRECISEN metges per a cobrir places de metges forenses contractats. Raó: Institut de Medicina Legal Tel. 977 -92 00 09 • REF. 0298- SERVEIS Marítims al consignatari de Tarragona necessita urgentment metge generalista. Raó. Tel. 977-22 89 22 o 616 436 053 (Sr. Frank Valdés) • REF. 0297- S’OFEREIX metge jubilat.Alta IAE, vol exercir a la demarcació de Tarragona. Disposat a compartir consulta, domina l’anglès i coneix el francès i l’holandès. Raó: Tel. 675 908 830 / 976 253 733 • REF. 030008- S’OFEREIX centre d'audiovisuals per a gravar conferències, cursos i documentals Raó: Tel. 977 320 040 • REF. 0315- FORMACIÓ I PRÀCTICA. Psquiatra-Psicoanalista, ofereix a llicenciats interessats en formació i pràctica psicoanalítica: formació, supervisió individual o en grup de casos clínics, direcció de lectures de S. Freud en grup i tractament pricoanalític. Raó. Tel. 629 312 875 / 977 342 931 • REF. 0317- S’OFEREIX secretària de

direcció i atenció al públic. Àmplia experiència en treballs administratius. Idònia per a centres mèdics, consultoris o clíniques. Informàtica, català, castellà, alemany i italià. Raó: Tel. 650 414 933

• REF. 0311- CENTRO MÉDICO ROMA necessita llicenciat/ada en Medicina per a 30 hores setmanals. Sou a convenir. No és imprescindible experiència. Enviar CV a Centro Médico Roma, pl. Alcalde Lloret,1 Tarragona. Raó: Tel. 977 235 577

GALENS 36