C O L · L E G I - O F I C I A L - D E - M E T G E S - D E - T A R R A G O N A - F E B R E R - 2 0 0 5 - N Ú M . - 1 5 5
GALENS
El Dr. Aleu honorat pel Col·legi
Triomf de les tesis del COMT al Congrés de la Professió
GALENS 2
GALENS EDITORIAL
C O L · L E G I - O F I C I A L - D E - M E T G E S - D E - TA R R A G O N A - F E B R E R - 2 0 0 5 - N Ú M . - 1 5 5
Un nou Galens per a un nou període GALENS
El Dr. Aleu honorat pel Col·legi Triomf de les tesis del COMT al Congrès de la Professió
Com podeu comprobar aquest número tracta, en síntesi, d’incorporar un disseny propi a la publicació, amb una nova portada i nous continguts que la facin més lúdica
F
a poc més de mig any que el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona estrenava una nova Junta de Govern presidida pel Dr. Josep M. Solé Poblet; fa poc temps també que el nostre col·legi estrenava una nova imatge amb el nou escut de la institució i la remodelació de les dependències col·legials; i fa molt poques setmanes que aquesta novell junta s’estrenava també en el complex entremat d’un Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, del qual el Col·legi de Tarragona en fou protagonista, que ha marcat tot un seguit de prioritats en el si de la professió mèdica a casa nostra. En aquesta línia i arran d’aquest número 155, GALENS presenta també una nova etapa. El Consell de Redacció de Galens ha acordat un nou disseny que afecta a la maquetació i als continguts de la nostra revista col·legial. Els lectors més fidels recordaran que al setembre de 1996 escribíem un petit article commemorant el desè aniversari de la publicació i l’aparició del Galens número 100 i recollíem, alhora, tot un seguit d’articles i d’opinions de destacats personatges i professionals d’aquell moment on destaven el fet de la regularitat i l’assoliment d’aquesta fita. Ara, aquesta reforma pretén la coexistència de la revista amb altres sistemes d’informació adreçats als col·legiats. L’establiment de la nova pàgina web del Col·legi, amb molts més continguts, agilitzarà molt la informació, augmentarà l’efectivitat comunicativa i permetrà que Galens elabori nous continguts passant a una periodicitat trimestral i a una fotocomposició íntegrament a color. Tal i com podeu comprobar en aquest nou número es tracta, en síntesi, d’incorporar un disseny propi a la publicació, amb una nova portada i nous continguts que la facin més lúdica. De fet, els reportatges, les entrevistes i els viatges, amb molta fotografia, tenen i tindran un gran protagonisme en cada número, així com l’aparició a les pàgines centrals d’un butlletí que ens parlarà sobre l’activitat econòmica i les ofertes més actuals dels Serveis Economicofinancers del Col·legi de Metges de Tarragona (SEF-COMT SL). D’altra banda, hem volgut continuar amb aquelles seccions de les quals ens consta l’interès dels metges (opinió, vida col·legial, humor, gastronomia, intervanvis). En resum, continuant amb la línia de modernització i millora que durant els darrers anys ha vingut impulsant el nostre Col·legi, Galens comença una nova etapa i torna a demanar la col·laboració de tota la col·legiació.
GALENS 3
SUMARI EDITORIAL: Un nou Galens per a un nou periode (p. 3) OPINIÓ: Nos quedamos sin médicos Carta oberta al President (p. 5) VIDA COL·LEGIAL: Crec que he tingut una vida privilegiada El Dr. Aleu rep la Creu de Sant Cosme i Sant Damià (p. 6-7-8)
El Dr. Romà Massot, nou acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (p. 9) Unanimitat total en els acords de l’assemblea de compromissaris (p. 10) La Consellera de Salut es reuneix amb els metges de casa nostra i fa una brillant exposició dels problemes (p. 12-13) El dr. Delclós, premiat a la Nit del Turisme de Tarragona (p. 14) Els Presidents i els més de cent anys del Col·legi de Metges de Tarragona (p. 15)
COMARQUES: El CAP Muralles organitza una Jornada d’Evidència en Atenció Primària El CAP de Salou rep un premi per la millora de la qualitat assistencial Nova reunió del Grup per a l’Estudi de la Diabetis a Tarragona El Dr. Jordi Rello, guardonat amb un premi internacional (p. 15)
ESPANYA: Los médicos de ejercicio libre que no tengan seguro se exponen a una sanción Andalucía: El Sindicato Médico Andaluz rechaza el plan de jubilación del SAS por “menospreciar el patrimonio profesional” (p. 26-27) EL VIATGE: Vacances al mar (p. 28-29)
EL REPORTATGE:
Entrevistem a Rosa Ricomà, directora del Museu d’Art Modern de Tarragona (p. 24-25)
TROBALLES GASTRONÒMIQUES: Nolla (p. 30-31) CÒCTEL:
TARRAGONA: Conveni de col·laboració entre el Col·legi de Metges i la Universitat Rovira i Virgili Concert de Nadal del COMT Gastronomia, per pensar una estona i l'antiga I+D (p. 32)
L'Escola de Formació Continuada del COMT (p. 21-22-23)
Comunicat de premsa del COMT davant les darreres declaracioons del gerent de l’ICS als mitjans de comunicació Medicina precària (p. 16-17)
CONGRÈS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA: Trionf de les tesis del COMT al Congrés de la Professió Mèdica (p. 18) Premis a l’Excel·lència Professional a sis metges del COMT(p. 19)
HUMOR: L'humor d'en Cabré (p. 33) INTERCANVIS: Anuncis gratuïts (p. 34)
Edita: Il·ltre. Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Josep Papió i Torra. Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis. 43005 Tarragona. Tel. 977- 23 20 12/ 23 20 06. Fax: 977- 23 62 08 Assistència Tècnica: Balcotec S.L. Tel. 977 21 15 75 Fotomecànica i impressió: Duran Impressors, SCP Portada: Mauri D.L. B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521
Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir la seva publicació.
GALENS 4
GALENS OPINIÓ
Nos quedamos sin médicos
La CESM, el principal sindicato médico español, acaba de lanzar la voz de alarma: nos estamos quedando sin médicos en España. Y, hoy por hoy, si no hay médicos suficientes, lo que habrá será mayores listas de espera y peor calidad. Faltan profesionales en muchas especialidades; las jubilaciones forzosas que están aplicando algunas autonomías, como Cataluña, agravan el problema; en quince años,
dejarán su puesto de trabajo, por diversas razones, unos 12.000 profesionales; la feminización de la profesión, con la consiguiente demanda para compatibilizar la vida familiar y profesional, es otro factor clave. Pero la clave del problema, que también denuncia la CESM, es que no ha habido una planificación de recursos humanos, que la precariedad en el trabajo de estos profesionales es elevadísima y que,
además, las ofertas para irse a trabajar fuera de España, es creciente y está teniendo una amplia respuesta. Ser médico en España es una apuesta todavía vocacional, muy mal pagada, con enormes riesgos, que empujan a practicar una medicina defensiva, y con una valoración social cada vez menor. La formación de un médico es enormemente costosa y larga -no se puede detener en ningún momento de su vida- y, afortunadamente, tenemos unos profesionales excelentemente formados. El sistema MIR, con sus defectos, ha producido una clase médica de gran nivel y nuestros médicos son iguales o mejores que los de cualquier país de primer nivel. Pero no se les puede pedir que sean héroes ni que se mantengan en la sanidad pública a cambio de un sueldo ridículo y de un futuro precario. Los ciudadanos exigimos una sanidad de primera, para todos, para los mayores, cada vez más; para los inmigrantes, cada vez más, las 24 horas al día de los 365 días del año. Sin más inversión no es posible. Pero sin unos profesionales motivados, bien formados, pagados como merecen y con unas expectativas de carrera profesional, es impensable. O el Ministerio de Sanidad y las comunidades autónomas se ponen las pilas o acabaremos teniendo unos médicos de primera y una sanidad de tercera.
Francisco Muro de Iscar
Carta oberta al President Distinguit president i benvolgut amic, A primers de febrer de 2004, el Col.legi Oficial de Metges de Tarragona va liderar un debat sobre “Universalització i sostenibilitat del benestar”, conjuntament amb altres col.legis professionals del nostre àmbit territorial i en el marc del Fòrum Universal de les Cultures. Amb la “Declaració de Tarragona”, que va ser el resultat final de les meses de debat, es va proposar la realització de dues accions diferenciades: una dirigida a l’ajut del tercer món, i més concretament a les activitats de Mossèn Josep Cabayol a Rwanda, a través del 0’7% del pressupost dels col.legis i la captació de subvencions dels consells de
col.legis estatals i internacionals. L’altra, dirigida a l’ajut de persones del quart món, molt especialment a les que viuen al nostre entorn més proper, la qual gestió confiaríem al Pare Mario Buonanno. Com sigui que des de la meva incorporació al CAP Jaume I he tingut l’oportunitat de conèixer de primera mà problemes esfereïdors que afecten la vida de persones concretes, crec que entre tots hauríem de fer un esforç per agilitzar la posada en pràctica de l’esperit de les Jornades esmentades. Un bon sistema, no l'únic, per a detectar aquests problemes és l’activitat dels equips d’atenció primària. Sense cap mena
GALENS 5
de dubtes, els professionals toquem trinxeres en els límits entre el benestar i la misèria. Per això, potser aniria bé promocionar sistemes de participació a tots els CAP, atenent l’esperit del document adjunt. Podria iniciar-se una prova al CAP Jaume I, i, si esdevé una iniciativa útil, anar-ho provant a altres CAP. És per aquest motiu que ho sotmeto a la teva consideració, per si creus convenient donar-ho a conèixer a altres col.legis professionals i crear, si s’escau, la Fundació Francolí. Una abraçada. Josep M. Bertran i Soler
Entrevista amb el Dr. Miquel Aleu
"Crec que he tingut una vida privilegiada" E
l Dr. Miquel Aleu i Padreny és el metge que més temps ha dedicat al món de la medicina a la demarcació de Tarragona. Va néixer a Constantí fa 94 anys i com a metge de familia durant 54 anys, ha passat per les diferents etapes de la història tarragonina amb moments i situacions de tota mena.Va ser regidor de l’Ajuntament de Tarragona i Diputat Provincial i també ha escrit llibres sobre la ciutat amb dibuixos fets a mà que reflecteixen la transformació de la Tarragona de principis de segle amb la ciutat actual. Per aquesta dedicació de tants anys, el Col.legi Oficial de Metges de Tarragona el va distingir el passat 26 de novembre amb la Creu de Sant Cosme i Sant Damià, màxima distinció que atorga el COMT, en reconeixement a tota una vida dedicada a la professió. Als seus 94 anys el veiem amb plena forma... Darrerament he fet un gran “baixón” pero em trobo bé. Saps quin és el secret?, doncs deixar de treballar. M’agrada molt llegir, malgrat que em cansa molt, però em poso un faristol, fet per mi, que es posa a mida i així puc llegir i escriure còmodament. Jo he fet de tot en aquesta vida, des de brossaire fins a “matamorts” que dic jo, i aquí estem. Han canviat molt les coses des del 1910 fins avui en dia... Molt, molt. Però quan van canviar més va ser després de la guerra. És quan va arribar la gran transformació de la ciutat de Tarragona. Amb la dictadura de Primo de Rivera, es va pavimentar tota la Rambla, el carrer Unió i diversos carrers de l’entorn, menys el d’Apodaca, que el van fer més tard, ja que els cavalls patinaven i de cotxes n’hi havien pocs. També és d’aleshores, la rectificació de l’entrada a Tarragona per la Via Augusta, en temps de l’Expo
de Barcelona. Després va venir la Tabacalera que seria la primera gran indústria de la ciutat. En el seu conjunt, Tarragona va viure la primera gran transformació fora del casc antic. Ja en temps de la República no es podia fer res degut a grans convulsions. Jo vaig passar totes aquestes èpoques com estudiant o com a metge i vaig viure situacions de tota mena. I en relació al món de la medicina, també haurà viscut grans canvis? Dons, encara més. La medicina ha canviat completament des que van sortir les sulfamides i els antibiòtics. Nosaltres abans, únicament disposavem de remeis casolans, quasi de cataplasmes i poca cosa més. A Tarragona, durant la República, va començar una epidèmia de Tifoidea que es va quedar en endèmia i, al començament dels anys 30 en arribar jo a la ciutat, vaig tenir una feinada de cop, visitant periòdicament 15 tifòdics, que tenien un període de 3 mesos per a la cura, sempre hi quan no hi haguessin
GALENS 6
GALENS VIDA COL·LEGIAL complicacions o hemorràgies. Després amb l’aparició de les sulfamides va venir la revolució de forma positiva i amb la “toma” de 4 pastilles el canvi en el pacient era espectacular. Ja dic, ha evolucionat de forma tremenda, fins i tot en les operacions s’havia de ser mes pulcre encara, tot era desinfecció per tot arreu, ja que no es disposava de grans mitjans. Encara es poden aplicar aquells remeis casolans? Molt poca cosa. La juventut actual no fa massa cas de les persones grans i únicament es guien pel que posen els llibres, sense donar-li importància a l’orígen dels coneixements de qui ha escrit el llibre, que normalment es basa en la evolució de la medicina antiga. Actualment, si un metge no comptés amb els resultats de laboratori, i de proves amb maquinària, ho tindria molt difícil per a diagnosticar una malaltia. Nosaltres abans només podiem guiar-nos per símptomes externs i ho encertavem gairebé sempre. I una altra cosa molt important era l’estimació entre el pacient i el metge. Abans el metge era com un altre membre de la casa i la complicitat era molt gran, llavors si que era un autèntic metge de família i n’hi havia un o dos en cada poble que visitava a domicili. Ara aquest concepte ha desaparegut, la gent en la majoria de casos s’automedica sense que sigui el metge el que recepti el
medicament més indicat i els laboratoris farmacèutics el que volen es vendre el producte i fer negoci. La societat, tal i com veus, va canviant. Que li sembla haber rebut la Creu de Sant Cosme i Sant Damià? Estic molt content. Penso que m’ho han donat degut a la meva edat, i perqué he estat una persona molt coneguda per la meva professió. Però també estic molt content per haver sigut la primera persona en haver-la rebut, i ho valoro molt positivament ja que ha estat una deferència que han tingut la nova junta del Col·legi, els joves metges i també altres companys vers la meva persona. Aquesta és la segona creu que tinc ja que fa uns quants anys vaig rebre la “Cruz Azul” de la Seguretat Social, també per tans anys com a metge. Una altra tasca de Miquel Aleu han estat els llibres.... Jo he estat una persona molt privilegiada, ja que durant la meva vida vaig ser a més de metge, regidor de l’Ajuntament de Tarragona, Diputat, President de l’Arqueològica, i una de les coses que m’ha fet descobrir més racons
GALENS 7
VIDA COL·LEGIAL i raconets de la ciutat ha estat pel fet d’haver actuat com a metge de família. Per exemple, tu anaves a la Plaça de la Font a visitar en un tercer pis i vèies com les habitacions del darrera aprofitaven les voltes del circ i en això no tothom tenia accés, però ves per on, jo sí que podia gaudir d’aquests detalls de la ciutat. També en la meva etapa com a regidor a l’any 54 amb l’alcalde Olivé, que per cert va ser l’alcalde més popular d’aquells anys, vaig poguer conèixer molts indrets amagats de la ciutat.
I des que em vaig jubilar he aprofitat per escriure sobre indrets de Tarragona amb diversos llibres fets a mà i amb dibuixos que mostren com eren aquests racons que en molts casos avui en dia s’han perdut. En aquella época vam pavimentar 165 carrers amb una xarxa de 31 quilòmetres d’aigua i clavegueres que va suposar un gran esfoç urbanístic i es va fer l’avinguda de Roma i plaça Imperial Tarraco. Tot això ho recullen els meus llibres que, per cert, han estat cedits com a fons bibliogràfic al nostre Col·legi de Metges.
El Dr. Aleu rep la Creu de Sant Cosme i Sant Damià El Col·legi de Metges de Tarragona va atorgar el passat 26 de novembre la primera Creu de Sant Cosme i Sant Damià al Dr. Miquel Aleu i Padreny, metge tarragoní de 94 anys, que va exercir la medicina ininterrompudament durant 56 anys, com a exemple de bonhomia, de professionalitat i de dedicació al proisme. El saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona es va quedar petit davant la presència de centenars d’amics, familiars i col·legiats que van voler seguir de ben a prop el lliurament d’aquesta distinció al Dr. Aleu. L’acte fou presidit per l’alcalde de Tarragona, Joan M. Nadal; pel presi-
dent de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, pel delegat del Govern d e l a G e n e r a l i t a t a Ta r r a go n a ,
GALENS 8
Xavier Sabaté i pel president del Col·legi de Metges de Tarragona, Dr. Josep M. Solé.
GALENS VIDA COL·LEGIAL
El Dr. Romà Massot, nou acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
E
l passat 7 de novembre va tenir lloc l’acte protocolari de recepció com membre numerari, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, del nostre col·legiat Dr. Romà Massot i Punyet. El discurs llegit pel nou acadèmic portava per títol, “Amb martell i diapasó: exploració neurològica de la medicina”. En el seu discurs Romà Massot va repassar la seva experiència com metge i neuròleg, sense oblidar els seus compromisos com persona i patriota català. Acompanyat per la família, amics, i acadèmics, entre ells els il·lustres reusencs Josep Laporte i Gabriel Ferraté, i també per l’ex-president del COMT Josep M Bertran, feu l’entrada a l’amfiteatre Gimbernat al costat del neuròleg Lluís Barraquer, i va llegir el discurs protocolari de benvinguda el Prof. Ciril Rozman. Va encetar el discurs remarcant que dels 5 metges que honoren l’amfiteatre, tres són del Camp: Gimbernat de Cambrils, Virgili de Vilallonga i Mata de Reus. Va recordar que havent nascut al Reus modernista, s’havia arrelat a la Tarragona romana. Que la vocació mèdica estava vinculada a l’exemple del seu pare, prestigiós capçalera i neuropsiquiatre de Reus i comarques. Va citar el seu període de formació a Barcelona, Madrid, Strasbourg i Newcastle upon Tyne, per continuar la seva feina assistencial i científica a Tarragona, en especial a l’hospital Joan XXIII. Va analitzar les pernicioses conseqüències de l’esquarterament de la neurologia, a l’arrencar-li les proves diagnòstiques, la EEG i la EMG, i haver-ne fet una especialitat diferenciada anomenada neurofisiologia. A més, mentre aquesta branca adquiria la categoria de servei independent, la neurologia es mantenia com una secció supeditada a la medicina interna. Un disbarat
que malauradament no era exclusiu del Joan XXIII. La supeditació jeràrquica d’una
altra especialitat, la manca d’autonomia va significar l’estancament de la neurologia i la pèrdua de la docència de MIR, un orgull de la secció durant els anys 80. Per tant, va dir l’acadèmic, cal insistir a l’administració de l’ICS perquè atorgui a la neurologia la integració de les seves funcions assistencials-diagnòstiques, i la categoria de servei que han aconseguit d’altres especialitats, com hematologia, oftalmologia o cardiologia. Desil·lusió, insatisfacció, burnout i mobbing són lacres presents als nostres hospitals, que la mala gestió, l’estèril burocràcia i la insuficiència dels sous fan augmentar dia a dia. Medicina és ciència i art!, però no sempre és així. Feijoo ho denuncia al Teatro Crítico Universal:“La buena verba, la audacia, la faramalla, las modales artificiosas, la embustera sagacidad para mentir aciertos y despistar errores, son las partidas que acreditan en el mundo a los médicos; y con estas partidas he conocido médicos, no solo ignorantísimos, pero incapaces, aplaudidos”. La praxi mèdica es basa en l’interrogatori: “Escolta el pacient! t’està dient el diagnòstic” ensenyava Laennec, i es comple-
ta amb l’exploració clínica (el martell i el diapasó en són símbols). Les proves tecnològiques resten a molta distància, malgrat l’abús que s’en fa per comoditat de molts metges i seducció de molts pacients. L’oblidat aforisme “Primum non nocere” el ratifica Benjamí Franklin al parlar de la inutilitat de la major part de les medicines. El “bálsamo de Fierabràs” un miraculós remei en boca del Quixot, pot evocar les esperances, llunyanes però possibilistes, posades en les cèl·lules mare. També va evocar la figura de Ramon y Cajal i els seus anys més productius, que foren els viscuts a Barcelona (1887-92) on va descobrir la teoria de la neurona, després d’esbrinar amb detall les connexions de les neurones cerebrals. Massot va comparar l’evolució del cervell i les neurones amb l’univers i els estels, i va relacionar els 15 mil milions d’anys d’ençà el Big-Bang amb les 15 mil milions de neurones del cervell. Va revisar els conceptes de ment, consciència, esperit, i ànima, i va proposar d’ubicar-la no a la pineal, sinó als lòbuls prefrontals, els vers responsables de la nostra humanitat. Una avaluació recent feta per ell mateix dels informes d’alta a l’hospital Joan XXIII va mostrar que tan sols un terç eren en català, malgrat els 30 anys de post-franquisme. En defensa de la llengua va citar el president de la Reial Acadèmia, el Dr Jordi Sans, un gran amant del país que tenia una màxima: “Defensaré la casa del pare no perquè és meva, sinó perquè era del pare”. Uns versos de Josep Carner van cloure el seu parlament: “Salut a la pàtria, en saba de segles crescuda, Salut a la pàtria, no encara nascuda, “com l’hem somiada sos fills”.
Amb martell i diapasó: exploració neurològica de la medicina” GALENS 9
VIDA COL·LEGIAL
Unanimitat total en els acords de l’assemblea de compromissaris Acord per a la contractació d’una pòlissa de defensa jurídica a disposició dels metges que pateixin agressions
L
a sala Santiago Costa de la Diputació de Tarragona va acollir el passat 1 de desembre la tradicional assemblea de compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Un bon nombre de compromissaris van aprovar per unanimitat els diversos punts
S’aproven els pressupostos per a l’any 2005 del COMT com a institució i de la SEF-COMT SL
de l’ordre del dia d’aquesta reunió que fou presidida pel Dr. Josep M. Solé Poblet i que tingué com a secretari el Dr. Salvador Montserrat. Ordre del dia 1- Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió anterior. 2- Informe del President. 3- Memòria de Secretaria.
4- Aprovació, si s’escau, del projecte de pressupost d’ingressos i despeses per l’exercici de l’any 2005. 5- Pòlissa d’agressions.Acords a prendre. 6- Elecció de dos Compromissaris, per la validació de l’acta d’aquesta sessió de l’Assemblea de Compromissaris. 7- Torn obert de paraules.
Que els teus pacients tinguin els cinc sentits a la carretera també és cosa teva. Amb un consell a temps tu pots ajudar-los a evitar accidents mortals. per això, avisal's dels perills de l'alcohol, de les situacions de risc que provoquen algunes patologies i dels efectes d'alguns fàrmacs sobre la conducció....
GALENS 10
GALENS
GALENS 11
VIDA COL·LEGIAL
La Consellera de Salut es reuneix amb els metges de casa nostra i fa una brillant exposició "dels problemes"
A
finals del passat mes d’octubre i aprofitant la inauguració de les obres de remodelació de la seu del Col·legi de Metges de Tarragona, la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya va mantenir una reunió amb diversos metges de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Al llarg d’un sopar col·loqui, presidit per la Consellera Marina Geli i pel president del Col·legi de Metges de Tarragona, Josep M. Solé, una cinquantena de metges de diverses especialitats i sectors de casa nostra van analitzar els canvis que ha experimentat la professió en els darrers anys, les necessitats del nou sistema sanitari i les
relacions entre els metges, els usuaris i l’administració sanitària. Una de les dades més importants és que actualment tenim 7 millions de tarjes sanitàries (usuaris del sistema públic) amb uns grups de problació diversos i on destaquen la gent gran i els estrangers d’altres països i cultures. Durant la jornada es va recordar que la professió i el sector sanitari en general ha passat a ser fonamentalment assalariat i també es va recodar que tenim un molt bon sistema sanitari i que hem d’aprendre a donar valor al sistema públic català (universal, públic, equitatiu i gratuït). Les conclusions més importants del col·loqui van ser les següents: - Aposta per un model sanitari descentralitzat, donant força als territoris, seguint el criteri de les vegueries i dels sectors
GALENS 12
sanitaris, amb proximitat als ciutadans, potenciant el sistema públic amb l’assistència social. - Potenciar la Docència i la Recerca. Catalunya, si actuem bé, tenim l’oportunitat de ser un àmbit importantíssim de Recerca Biomèdica. - Revisió en l’àmbit de docència europeu (Europa sense barreres) i establir un sistema d’acreditació continuu i permanent i potenciar les relacions i l’intercanvi a nivell de les regions que formaran l’Euroregió. - Esperança en la Mesa Social per analitzar la política i el debat sobre els Recursos Humans, i on la Consellera demana la col.laboració i la complicitat del Col·legis Professionals ja tots anem en el mateix vaixell.
GALENS VIDA COL·LEGIAL
Les paraules del president a la consellera * El Col·legi de Metges ha d’aconseguir que els professionals puguin exercir la Medicina amb les millors condicions imprescindibles per a garantir la qualitat de prestacions, tant al sector sanitari públic com al sector assegurador privat...... * Volem que el COMT sigui una Corporació de Dret Públic capaç d’implicar-se en una política de salut que mantingui i millori el sistema sanitari públic universal, equitatiu, de qualitat i gratuït, acomplint el Codi d’Ètica i Deontologia Mèdiques i capaç d’oferir a metgesses i a metges tots els serveis professionals que els calguin. * Entenem que el Col·legi de Metges de les comarques Tarragonines i de les Terres de l’Ebre ha de continuar mantenint la sobirania en el seu àmbit territorial, ja que disposem d’una estructura que ens permet oferir atenció i serveis a totes les comarques. * Haurem de defensar, amb vehemència i aferrissadament si s’escau però sempre des del diàleg i els sòlids arguments, les solucions i millores que entenem beneficiïn més a la societat i d’una manera especial als professionals de la medicina. * Els metges i metgeses de les nostres comkarques ens comprometem a col·laborar amb la Conselleria, però alhora preguem que ens deixin participar en les decisions de la gestió. GALENS 13
VIDA COL·LEGIAL
Entrevista amb el Dr. Gabriel Cuatrecasas, director de l'EFCOMT
L’Escola de Formació Continuada del COMT Com i per què es crea aquesta Escola de Formació Continuada del COMT?
Quins són els objectius de l’ Escola de Formació Continuada?
El COMT ha estat des de fa uns quants anys un col·legi amb un paper clau dins de Catalunya i a tot l’estat en el disseny de com hauria de ser la formació dels metges, sobretot en criteris de qualitat i de competència professional. Tot i que el número de col·legiats en el territori és discret en comparació a d’altres, pensem que hi ha una massa crítica suficient com per engegar una iniciativa estructurada en matèria de formació postgraduada. L´Escola de Formació del COMT vol en aquest sentit esdevenir la plataforma que agrupi totes les iniciatives en materia de formació. Això necessitarà d´una sèrie de canvis i suports tant institucionals,estructurals com a nivell de recursos humans que intentarem que s´introdueixin de manera successiva en els propers anys. Quin és el seu quadre directiu i com s’estructura? La direcció de l´Escola de Formació la compartim la Dra. Cruzma Fuentes i jo mateix. Al estar treballant amb altres feines no podem sovint dedicar-hi tot el temps que convindria però procurem reunir-nos de forma periòdica. Algunes d’aquestes reunions les realitzem conjuntament amb d’altres metges que s’han posat en contacte amb nosaltres i han mostrat el seu interès en el disseny de les activitats.També cal destacar la dedicació que hi aporta la Sra. Elisabet que hi treballa a temps més complert i coordina totes aquelles tasques més administratives. Què és i quina relació té amb l’Escola MIR? L´Escola MIR és una de les altres i noves línees de treball emmarcades dins de de l´Escola de Formació del COMT. Es tracta d’un nou centre de formació i prepara-
ció de l’examen MIR destinat als alumnes de sisè de medicina . L´Escola MIR neix al sí de la Organización Médica Colegial, adherint-se al projecte fins a més de tretze col·legis arreu de tot l’estat. Per a tirar endavant aquesta iniciativa ha estat indispensable i vull destacar-ho aquí l’ajut i el suport de la Universitat Rovira i Virgili.També ens han mostrat bona acollida altres centres com l’hospital Joan XXIII i alguns dels seus caps de servei. Aquest és el primer any que arrenca i ens estem trobant amb totes les dificultats que això comporta, sobretot alhora d’engrescar els estudiants que tiren cap a d’altres opcions consolidades. Creiem no obstant que és una alternativa seriosa, més econòmica, amb el suport de diversos ens acadèmics de prestigi i a casa nostra. Estava previst iniciar les activitats aquest mes de gener però probablement i per tal d´obtenir una xifra crítica d´inscrits començarem pel mesos de maig-juny, quan els estudiants finalitzin els seus exàmens.
GALENS 14
Com tots els bons propòsits, els objectius que ens plantegem inicialment són molt diversos i ambiciosos. Però som conscients de les nostres limitacions; la missió principal és la de poder oferir de forma periòdica un calendari d’activitats diversificat en continguts, d’interès per a més d’una especialitat i focalitzantse en aquells aspectes que més interès susciten en els nostres col·legiats. Cal sens dubte i en primer lloc consolidar de forma efectiva aquest propòsit. Som conscients que l’oferta de cursos i activitats cada cop és major en quantitat i des dels àmbits més diversos, però pensem que això ens beneficia a tots ja que aquest fet ajuda a crear una nova cultura de formació postgraduada que sens dubte es va contagiant d’un professional a l’altre. Els metges ja són prou intel·ligents com per a després discernir què és bo i què no ho és. Nosaltres hem de fer el nostre camí, d´entrada publicitantnos de forma més efectiva però també deixant clar què és el que nosaltres garantim i que no trobaran fàcilment en altres cursos. En aquest punt voldria destacar que avui per avui veiem que aquells metges que estant realitzant la formació MIR o més joves són els qui mostren més interès en assistir als cursos, dibuixant-se clarament un nou comportament generacional que no trobem en professionals de més edat. Un dels altres punts de partida al meu entendre fonamental, és el d´iniciar properament un macroestudi en matèria de formació i per tota la província de Tarragona amb la finalitat de detectar què i com volem aprendre.Volem senzillament posar el termòmetre als nostres metges en matèria de formació i a partir d´aquí poder edificar un oferta coherent i més personalitzada. Aquest estudi està en fase d´elaboració de l´enquesta i compta amb l’assessorament tècnic de professors d’ESADE i el suport de la URV.
GALENS VIDA COL·LEGIAL - HISTÒRIA GRÀFICA
Els Presidents i els més de cent anys del Col·legi de Metges de Tarragona Imatges de tots els Presidents que fins ara hem pogut obtenir fotografia
Dr. Dr. Antonio Antonio Rabadà Rabadà Mayné Mayné (1898-1904) (1898-1904)
Dr. Dr. Ricardo Ricardo Vilallonga Vilallonga Velasco Velasco (1914-1915) (1914-1915)
Dr. Dr. Joan Joan Mallafré Mallafré Torres Torres (1915-1917) (1915-1917)
Dr. Dr. Secundino Secundino Sabaté Sabaté Barjau Barjau (1925-1927) (1925-1927)
Dr. Dr. Josep Josep Mestres Mestres Miquel Miquel (1927-1930) (1927-1930)
Dr. Dr. Antoni Antoni Artal Artal Valls Valls (1933-1939) (1933-1939)
Dr. Dr. Enrique Enrique Guasch Guasch Giménez Giménez (1939-1951) (1939-1951)
Dr. Dr. Saturnino Saturnino Homedes Homedes Ranquin Ranquin (1951-1959 (1951-1959 // 1960-1961) 1960-1961)
Dr. Juan Sans Salafranca (1959-1960 (1959-1960 // 1961-1970) 1961-1970)
Dr. Dr. Joan Joan Doménech Doménech Miró Miró (1970-1980) (1970-1980)
Dr. Dr. Andreu Andreu Combalia Combalia Segura Segura (1980-1986) (1980-1986)
Dr. Dr. Josep Josep M. M. Bertran Bertran Soler Soler (1986-2004) (1986-2004)
GALENS 15
VIDA COL·LEGIAL
Sobre la Integració dels Metges de Primària i les ofensives declaracions del gerent de l’ICS
Comunicat de premsa del COMT davant les darreres declaracioons del gerent de l’ICS als mitjans de comunicació d’Atenció Primària no reformats de la província de Tarragona –Regions Sanitàries de Tarragona i de les Terres de l’Ebre- no es correspon en cap cas, amb els 70.000 ¤ anuals que s’indica a les declaracions, i únicament podria explicar-se tan alta retribució com a conseqüència d’alguna disfunció, en absolut imputable al col.lectiu mèdic sinó a la pròpia administració.
E
n els darrers dies han estat publicades en el mitjans de comunicació les declaracions del Gerent de l’Institut Català de la Salut, Raimon Belenes, relatives a la dedicació, retribució i professionalitat dels metges no integrats a la reforma de l’atenció primària endegada a l’any 1985. Al respecte de les mateixes, el Col.legi Oficial de Metges de Tarragona vol posar de manifest el seu malestar ja que: 1.- La situació retributiva del metges
2.- Les afirmacions genèriques relatives a la major despesa farmacèutica dels professionals no integrats (30%!!) sols poden ser enteses com un menyspreu a la professionalitat d’aquests metges, en ja que el volum de despesa de les prescripcions per metge sofreix moltes variacions en funció d’elements tals com l’edat mitja dels contingents assignats, les diferents patologies que pateixin o les zones concretes on presten els serveis. Cal aclarir també, que aquest grup de professionals, en general ara tan injusta-
ment tractats en el context de les declaracions del Gerent de l’ICS, Raimon Belens, són els que durant més de vint anys han contribuit amb la seva professionalitat a mantenir i a fer del sistema d’assistència sanitària pública de Catalunya un dels millors de món. 3.- No pot atribuïr-se públicament la responsabilitat de les situacions arrastrades de temps anteriors a la reforma única i exclusivament als professionals que, recordem, van ésser contractats en les condicions que aleshores eren més convenients per a l’administració sanitària. 4.- Amenaçar amb “excedències forçoses” de manera genèrica a la totalitat dels professionals, sense aprofundir cas per cas i analitzar les situacions particulars dels professionals i els centres on hi presten serveis, no és una bona manera d’afavorir la qualitat assistencial.
Publicat a la Vanguardia el 10 de febrer a la secció de cartes dels lectors
Medicina precària
U
n dels grans problemes de l’actual model de sanitat pública és la gran dificultat que pateixen els metges per realitzar la seva feina correctament i en condicions dignes, suportant el pes assistencial d’un sistema sanitari deficient. No existeix cap professió que requereixi de tan llarga i difícil preparació, alta responsabilitat i d’autoformació continua-
da, en qué les condicions laborals siguin tant precàries, inestables i amb remuneracions tant indignes. És exclusivament la indústria farmacèutica qui facilita la formació continuada dels facultatius. Els metges estan obligats a fer guàrdies de 24 hores ininterrompudes, i a continuar amb un horari laboral de vuit hores més (el preu per hora és menor que el que cobra qualsevol treballador). Tota aquesta situació provoca un gran sentiment de frustació a la classe mèdica, que malgrat tot continua desenvolupant
GALENS 16
impecablement la seva tasca. El fet que l’Administració s’aprofiti de la vocació dels metges per perpetuar el sistema fa tot aquest panorama molt més indignant. Millorant les condicions laborals dels facultatius, potenciant la seva dedicació exclusiva a la medicina pública, amb remuneracions a nivell europeu, i augmentant la inversió en Sanitat, es podria començar a veure la llum en el greu problema de la sanitat pública. S.E.
GALENS
GALENS ... i en el proper número Aquests són els temes que actualment està treballant el Col·legi de Metges de Tarragona i que la revista GALENS desenvoluparà en el proper número.
* Nova Llei de Col·legis Professionals * Integració dels Metges de Primària: violació dels drets adquirits? * Eleccions a l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) * Increment de les agressions als metges: enquesta del COMT * L’Any Dr. Pere Mallafré GALENS 17
CONGRÉS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA
Triomf de les tesis del COMT al Congrés de la Professió Mèdica Els metges van manifestar El Congrés aprova un cop el seu interés que Col·legi Els metges van manifestar més, un Codi el seu rebuig a un i Sindicats caminin junts Deontològic innovador i Col·legi únic a Catalunya. de la mà en la defensa pioner a l’Estat Espanyol i dels interesos laborals a Europa. dels metges.
O
rganitzat pel Consell de Col· legis de Metges de Catalunya va tenir lloc el passat 19 i 20 de novembre a Sitges la celebració del primer Congrés de la Professió Mèdica a Catalunya, un congrés on hi estaven acreditats un miler de delegats en representa-
ció dels quatre col·legis de metges de Catalunya. El congrés, sota el lema “Un nou impuls professional”, s’estructurava en la proposta d’actualització del Codi de Deontologia i en cinc ponències: “Ser metge al segle XXI”,“Educació dels metges i manteni-
www.congresprofessio.org
GALENS 18
ment de la competència”, “Aspectes juridicolegals de l’exercici de la medicina”, “Les condicions de treball dels metges” i “Instruments per a la cohesió professional”. Les conclusions d’aquest congrés les podeu trobar a la pàgina web.
GALENS CONGRÈS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA
Premis a l’Excel·lència Professional a sis metges del COMT n el marc del Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya celebrat el passat mes de novembre, va tenir lloc la primera edició de l’acte de lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional. Els Premis a l’Excel·lència professional són el reconeixement
públic a 60 metges de tot Catalunya que han destacat per la seva activitat professional de màxima qualitat i es van atorgar en els àmbits de medicina hospitalària, atenció primària, salut pública, mental i atenció sociosanitària, recerca biomèdica, educació mèdica, i humanitats mèdiques. D’aquests seixanta guardonats, sis són col·legiats del Col·legi de Metges de Tarragona.
Medicina Hospitalària - Dr. Xavier Allué Martínez Atenció Primària - Dr. Fernando Aldecoa Miralda Salut pública, mental i atenció sociosanitària - Dr. Víctor Santacruz Saura
Recerca biomèdica - Dr. Eduard Prats Alonso Educació mèdica - Dr. Rodrigo Miralles Marrero Humanitats mèdiques - Dr. Salvador Àrias Valls
E
Dr. Xavier Allué Martínez
Dr. Fernando Aldecoa Miralda
Dr. Víctor Santacruz Saura
Dr. Eduard Prats Alonso
Dr. Rodrigo Miralles Marrero
Dr. Salvador Àrias Valls
GALENS 19
Anunci A4 2005
14/2/05
08:06
Page 1
Concursos Artístics per a Metges
2005 Cinquena edició
Poesia
|
Narrativa breu
|
Dibuix i pintura
|
Fotografia
La convocatòria està oberta a tots els metges col·legiats de Catalunya i els seus cònjuges. El veredicte el farà públic el Jurat Qualificador de cada especialitat, el dia 17 de maig de 2005 a les 18 h, a la Sala d'Actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. El Jurat Qualificador l'integraran persones de prestigi en les arts convocades. S'atorgaran dos premis per cada especialitat: Tritó de Plata a les obres guanyadores Tritó de Bronze a les obres finalistes Els premis que s’atorguen, Tritó de Plata i Tritó de Bronze, són obra d’Eusebi Arnau –escultor– i Lluís Masriera –joier–, grans artistes representatius del Modernisme català. Llocs de lliurament d’obres i informació Cada col·legiat pot lliurar les obres presentades a concurs al Col·legi que li correspongui: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Dept. d’Activitats i Congressos Tel. 93 567 88 88 / 93 567 88 60 Col·legi Oficial de Metges de Lleida Tel. 973 27 08 11 Col·legi Oficial de Metges de Girona Tel. 972 20 88 00 Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Tel. 977 23 20 12
http://webs.comb.es/concursos2005
Organitza: Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB Promou:
GALENS
Concert de Nadal del COMT El Col·legi de Metges de Tarragona va organitzar el dia 20 de desembre un Concert de Nadal. La soprano Anna Penalba i el pianista Lluís Castel van ser els protagonistes d’aquest primer Concert de Nadal que va tenir lloc a la sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona i que va aplegar una gran quantitat de públic. Amb aquesta iniciativa, la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha endegat una sèrie d’activitats de caire cultural per tal de donar a conèixer a la societat el que representa la nostra Corporació de Dret Públic.
El dr. Delclós, premiat a la Nit del Turisme de Tarragona
El Dr. Lluís Delclós i Soler, metge tarragoní i que està considerat com un dels millors experts en el camp de la radiologia i l’oncologia, va rebre a finals del passat any un guardó dins els la IX edició de la Nit del Turisme de Tarragona que organitza l’Ajuntament de la ciutat.
GALENS 21
COMARQUES
El CAP Muralles organitza una Jornada d’Evidència en Atenció Primària Més de 250 professionals es van reunir el dia 4 de novembre al Palau de Congressos de Tarragona per tal de participar en la primera jornada d’evidència en atenció primària. Aquesta nova iniciativa, organitzada per l’Equip d’Atenció Primària del CAP Muralles, va tractar sobre la combinació de teoria i experiència que dia a dia s’ha d’aplicar a la consulta. Les ponències presentades van tractar sobre la retinopatia, la diabetis, la colonoscòpia, el dolor artròsic, la hiperlipèmia, els events cardiovasculars, la pneumònia i les fibril·lacions auriculars. El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, Dr. Daniel Ferré-Vidal, va cloure aquesta jornada
El CAP de Salou rep un premi per la millora de la qualitat assistencial La Fundació Avedis Donabedian ha lliurat els premis 2005 a la qualitat en sanitat. El guardó a la qualitat sanitària en atenció primària ha estat per al centre d’assistència primària de Salou. Aquests premis estan avalats pel Departament de Sanitat, el Consorci Hospitalari de Catalunya i la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental. La Fundació Avedis Donavedian és una institució constituïda el 1989 especialitzada en l’anàlisi de millora de la qualitat dels serveis sanitaris i socials que reben els ciutadans i convoca des de 1991 i anualment aquests premis, per destacar aquelles persones o institucions que han contribuït a la millora de la qualitat assistencial.
Nova reunió del Grup per a l’Estudi de la Diabetis a Tarragona Més d’un centenar de professionals de la salut es van reunir a finals del passat mes
d’octubre a Salou per tal de participar en la sisena edició de la reunió del Grup per a l’Estudi de la Diabetis a Tarragona. Coordinat pel Dr. Bernardo Costa, aquest congrés es va constituir formalment l’any 1991, i en aquesta edició es van presentar nous estudis i ponències sobre aquesta malaltia. A banda de professionals de les nostres comarques també hi van participar metges dels Hospitals del Clínic i del Mar de Barcelona i del Gregorio Marañón de Madrid.
Commemoren el centenari del naixement del Dr. Adolf Andreu La revista d’informació local i de cultura de Sarral (Conca de Barberà), El Baluard, va organitzar el passat 30 d’octubre un acte commemoratiu del centenari del naixement del poeta i metge sarralenc, Dr. Adolf Andreu i Padreny (1904-1994). L’acte, que va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sarral i de la Cooperativa Vinícola, va tenir lloc a la sala recreativa municipal i va aplegar una gran quantitat de veïns, familiars del Dr. Andreu i col·laboradors de la revista. La presenta-
GALENS 22
ció del llibre III Recull de Treballs El Baluard i de l’obra poètica del Dr. Andreu, I en el fons dels nostres pits / faran niu les caderneres, va cloure amb la interpretació de La Sardana de Sarral (lletra del Dr.Adolf Andreu i música de Joan Saltó), a càrrec del grup d’havaneres local Mariners de terra endins.
El Dr. Jordi Rello, guardonat amb un premi internacional El Dr. Jordi Rello, cap del servei de la unitat de cures intensives (UCI) de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, ha estat guardonat amb el Wolinsky Award per un treball conjunt entre onze investigadors dels cinc continents. El guardó prové de la Infectious Disease Society of America, la Societat Nord-americana de Malalties infeccioses, que cada any distingeix l’estudi que ha aportat la millor contribució de l’any sobre malalties infeccioses. Les conclusions de l’estudi ajuden a entendre els mecanismes de resistencia als antibiòtics i especialment quin és el millor tractament per fer front als episodis de més gravetat.
GALENS COMARQUES
Conveni de col·laboració entre el Col·legi de Metges i la Universitat Rovira i Virgili El president del Col·legi de Metges de Tarragona, Dr. Josep M. Solé i Poblet, i el rector de la Universitat Rovira i Vigili, Lluís Arola i Ferrer, han signat un conveni de col·laboració en matèria de formació i de pràctiques externes per a l’alumnat de la pròpia universitat. La coordinació i assessorament en les activitats de l’escola de formació continuada del Col·legi de Metges i la
utilització de les intal·lacions del col·legi per a les pràctiques externes dels alumnes de la universitat, són alguns dels punts especificats en aquest conveni. A la fotografia, un moment de la signatura del conveni realitzada al Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili amb la presència del Dr. Emili Mayayo, vocal de Metges d’Hospitals del COMT.
XXVII Curs de Formació Continuada de la Medicina
Filial de Reus de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears Dijous 3 de febrer - Introducció al Power Point, regles per elaborar diapositives i les barres del menú Dijous 10 de febrer - Diapositives amb text, guardar, moure els elements i donar format Dijous 17 de febrer: - Format de lletres, alineació del text, els colors i la barra dibuix Dijous 24 de febrer: - Inserció de fletxes, imatges i gràfics Dijous 3 de març: - Posar fons a les transparències i inserció de taules
- Disseny de les diapositives, aplicar plantilles de disseny - Imprimir diapositives i canó de llum Dijous 10 de març: - Inserció de transparències, nova transparència, resultat i efectes dinàmics Dijous 17 de març: - Agrupar i combinar dibuixos i els organigrames Dijous 31 de març: - Animació personalització i auto execució de la presentació - Pinnacle Studio 8
Dijous 7 d’abril: - Introducció al Studio 8, com editar i modificar un vídeo i gradació en format SVCD o DVD Dijous 14 d’abril: - Pràctica d’inserció de vídeos en presentacions de Power Point - Adobe Photo Shop Dijous 21 d’abril: - Introducció, edició, retoc de fotografies, fusió d’imatges i guardar en formats Dijous 28 d’abril: - Pràctica d’inserció de fotografies en presentacions de Power Point
L'ANAMNESI L'EXPLORACIÓ EL DIAGNÒSTIC LA INDICACIÓ TERAPÈUTICA LA PRESCRIPCIÓ SÓN COMPETÈNCIES EXCLUSIVES DE LA PROFESSIÓ MÈDICA QUE EN CAP CAS PODEN REALITZAR ALTRES PROFESSIONALS
GALENS 23
EL REPORTATGE
Entrevistem a Rosa Ricomà, directora del Museu d’Art Modern de Tarragona
El Museu d’ Art Modern de Tarragona, ubicat al c. de Santa Anna, a la part alta de la ciutat, acull des del 8 de febrer fins al 6 de març una instal.lació que sota el nom de “Estats de So/Roll i d’Anima”, recull una col.lecció de 9 peces de l’artista Josep Maria Balanyà, creades en els darrers 6 anys i on desenvolupa una anomenada – performance in progress. Es presenten diferents instruments musicals peculiars que mostren una història sobre diversos conceptes de sons. La relació de l’artista amb el piano a contribuit a la recerca sonora desenvolupada per la creació de les diferents peces. Josep Maria Balanyà, nascut a Barcelona, va començar ben aviat els estudis de piano que el portarien al final de la decada dels setanta a Suïssa. Durant l’estada a Suïsa, toca en diferents ensembles,
escriu nombroses obres i fa produccions de ràdio, enregistraments musicals, així com la participació en diversos festivals internacionals. En l’estada entre els anys 1987 i 1994 al continent americà, elabora un intens treball de recerca de sons a la natura que utilitza per als seus treballs de composició. En tornar a Barcelona començar a crear projectes per a diverses formacions i les seves obres reflecteixen aquest interès per la recerca de sonoritats produïdes amb objectes utilitzats en arts plàstiques. Darrerament ha creat obres de percussió per a escultures, com les del artista francès Pierre Wéber, per a utensilis de gravat i per diferents objectes preparats, dins del camp que pot anomenar-se art acústic experimental i performance. El seu catàleg comprèn 113 obres.
Quin va ser l’inici i la trajectòria del Museu? Els orígens del Museu queden un xic llunyans ja que s’inicien a la dècada dels 60, quan la Diputació Provincial de Tarragona va decidir adquirir una sèrie de llegats d’artistes nascuts a les nostres comarques per tal de conservar col.leccions complertes que fessin servei a la gent de les nostres terres. El primer llegat va ser el de Julio Antonio, escultor amb gran projecció a tot l’estat i que tots reconeixem amb l’estàtua dels Herois del 1811, coneguda més normalment pels despullats i ubicada a la Rambla Nova.Altres artistes van seguir en l’adquisició dels llegats, com Santiago Costa, Salvador Martorell, Joan Laosa, entre d’altres, que van configurar un volum que precisava d’un espai per poguer donar a conèixer i difondre aquesta obra. Així, l’any 1976 es va crear el Museu en una part de l’actual edifici i l’any 1991 es va reobrir el museu com el coneixem actualment. Quin és el moment actual del Museu? Actualment el Museu treballa en unes línies d’actuació diverses. Per un costat com empresa d’atenció als municipis, donant suport a la creativitat arreu de les comarques tarragonines; també amb la convocatòria anual de concursos d’art, tant en pintura com escultura; també treballem la fotografia, participant cada dos anys en la primavera fotogràfica de Catalunya i difonent els valors bàsicament històrics de la
GALENS 24
GALENS EL REPORTATGE fotografia de les nostres comarques. I ho fem en un projecte en el qual fa pocs anys en que estem treballant i que te força éxit, com són les exposicions itinerants que posem a l’abast dels municipis de la nostra demarcació i que donen a conèixer els fons documentals de cara a obrir els valors del Museu al municipis. Com es combina un Museu d’Art Modern en una ciutat com Tarragona que alhora és com un museu en el seu conjunt? Es podria pensar en un primer moment que això és un hàndicap, però el que nosaltres intentem es que això sigui favorable, captant aquests visitants que venen més per la Tarragona romana, perqué s’acostin al Museu.Això ho fem mitjançant convenis de col.laboració tant amb Port Aventura com l’Ajuntament de Tarragona, a través d’uns passis i d’unes ofertes. També treballem per a públics ben diferenciats, tant pel visitant de fora com pel públic de Tarragona, i molt especialment pel públic escolar. Portem una línia de treball molt potent des del servei pedagògic, que va des de nens d’educació infantil fins estudiants universitaris amb uns programes d’activitats molt adients a les seves edats i adreçats a l’acostament de l’art contemporani. Què li sembla el nivell actual d’artistes a les nostres comarques? Tenim un bon nivell d’artistes. Veiem que hi han punts d’exposició on els artistes de Tarragona constantment es van movent.A la Fira “Arco" de Madrid, hi ha convidada una galeria fotogràfica de Tarragona, fet poc usual. I gaudim tanmateix d’artistes molt joves exposant a “Arco”, com per exemple, Manel Margalef d’Amposta, que des de fa anys està de manera fixa en aquesta Fira Internacional i és un clar exponent d’un valor emergent de l’art tarragoní. Més que artistes, hi mancarien espais per desenvolupar una mica més la dinàmica. No seria en cap cas un problema de producció, sinó de difusió i d’espais. Com es valora des del Museu l’exposició “Estats de So/Roll i d’Anima”, que ara es pot visitar? Aquesta, fins i tot per a nosaltres és un repte, perqué no és l’exposició habitual on
l’artista exposa la seva obra i fa activitats a l’entorn d’ella, sinó que en aquesta ocasió, l’artista estarà durant una setmana en contacte directe amb les seves obres. Ell és músic bàsicament, i ha creat una sèrie d’instruments amb elements més o menys quotidiants del seu entorn, des del punt de vista industrial, domèstic, fins i tot, amb pianos antics o materials en desús, i crea una
titura? Doncs si, l’artista normalment fa partitura de les obres que realitza. També en tindrem algunes d’exposades i per exemple, veurem com amb una partitura de piano es poden barrejar temes de percussió que serien bàsicament els que l’artista realitza amb aquesta performance. Fins i tot, l’ultim dia està dedicat al cos humà, on treurà so musical de percutir els ossos del cos humà amb una persona, una model que estarà present i que farà d’instrument. S’havia fet alguna exposició semblant al Museu?
sèrie d’instruments que els fa parlar d’una manera molt particular. El fet que sigui tan particular ha obligat a presentar l’exposició com una performance. Cada dia es presentarà un instrument nou i després quedaran en exposició. D’aquesta manera, els propis espectadors podran col.laborar, escoltar i tocar aquests instruments. Els instruments, fins i tot amb par-
GALENS 25
Nosaltres amb el tema de la música comtemporania em entrat un parell de vegades. L’any passat vam fer un concert, una mica peculiar, on hi havia el pianista Josep Baiges i l’escriptor Andreu Carranza amb una sèrie de lectures complementàries en el mateix moment on es projectaven unes imatges de video que es formaven d’acord amb la sonoritat tant del poeta com del so del piano. Fa dos anys, Peter Bosc i Simon Simons ens van portar una proposta a base de matalassos de motlles, on col.locaven una sèrie d’objectes de vidre, bàsicament ampolles, tot connectat amb un software de manera que quan un espectador entrava es posava en marxa i creava unes dinàmiques i uns sons de forma alternativa.
ESPANYA
Los médicos de ejercicio libre que no tengan seguro se exponen a una sanción La asesoría jurídica del Colegio de Médicos de Madrid recuerda que es obligatorio suscribirlo
L
os médicos de ejercicio libre que no tengan suscrito un seguro de responsabilidad civil se exponen a una sanción, según ha informado la asesoría jurídica del Colegio de Médicos de Madrid en el último número de la revista interna de la organización. La asesoría jurídica señala que el pasado 1 de octubre entró en vigor la reforma del Código Penal con muchas novedades, en-
tre las que se incluye un nuevo tipo penal en virtud del cual se considera “una falta contra el orden público realizar actividades sin seguro obligatorio de responsabilidad civil”, según se recoge en el artículo 636 de la nueva redacción. Con respecto a este asunto, ya la Ley de Organización de las Profesiones Sanitarias (LOPS), aprobada en 2003, recoge en su artículo 46 que es obligatorio
ejercer en el ámbito de la asistencia sanitaria privada habiendo suscrito un seguro de responsabilidad profesional. Según informa la asesoría jurídica del Colegio madrileño, si no se está en posesión de ese seguro los médicos se arriesgan a una sanción económica de entre uno y dos meses, a razón de cantidades que oscilan entre los 2 y los 400 euros diarios.
Andalucía: El Sindicato Médico Andaluz rechaza el plan de jubilación del SAS por “menospreciar el patrimonio profesional” La decisión de adelantar la edad de jubilación del personal a los 65 años, principal punto de discordia
E
l presidente del Sindicato Médico Andaluz, Angel González, ha rechazado el plan de jubilación del Servicio Andaluz de Salud por considerar que “menosprecia el patrimonio profesional”, además de por tratar a los profesionales “sin el mas mínimo escrúpulo tratándolos como meros números inmersos en diagramas de barras para justificar oscuros intereses”, según denunció en un comunicado.
una medida sin excepciones, con lo que ello supone para aquellos profesionales que han dedicado toda su vida al ejercicio de su profesión y ahora ven como se les despide sin mas y sin darles la oportunidad que la propia Ley contempla de continuar hasta
En este sentido, González señaló que la decisión del SAS de adelantar la edad de jubilación del personal a los 65 años “encierra cuestiones que van mas allá de una simple aplicación de la Ley del Estatuto Marco de Diciembre de 2003”. Así, criticó que el SAS “aduce que es muy complicado hacer discriminaciones sobre quien puede seguir hasta los 70 años, como dice la Ley”, e indicó que Salud “prefiere aplicar
los setenta años”. Por ello, el dirigente del SMA, quien ironizó que la medida del SAS pretende “refrescar la plantilla”, se cuestionó “el por qué no se ha propuesto un plan de prejubilaciones incentivadas y voluntarias encima de la mesa, en vez de querer imponer a los médicos que quieran continuar y se encuentran en condiciones de ello su salida del sistema”. Del mismo modo, se cuestionó si esta medida “no pretende eliminar a personas que por su trayectoria, prestigio, experiencia y edad, tienen la capacidad de manifestar a los gestores del SAS que se equivocan, para sustituirlas por otras que sean más maleables para sus fines economicistas”. Por todo ello, el Sindicato Médico Andaluz instó al SAS y a la Consejería de Salud a que “reconsidere esta decisión”.
GALENS 26
GALENS COMARQUES
GALENS 27
Vacances al mar Per què un creuer? Un creuer és la forma més còmoda de gaudir de les vacances. El viatger s’allotja en un hotel flotant que visita diverses ciutats. Els passatgers, un cop instal·lats als seus camarots, desfan les seves maletes el primer dia i ja no s’han de preocupar més per l’equipatge fins al final del viatge. Normalment, el vaixell navega durant la nit i durant el dia atraca al port d’una ciutat amb atractius turístics, històrics, comercials, d’oci... on els viatgers podran realitzar visites pel seu compte o inscriure’s a les excursions organitzades pel mateix vaixell. Al vaixell podrà gaudir de diverses activitats que no li deixaran temps per l’avorriment. Podrà practicar esport al gimnàs o córrer per la coberta, nedar a la piscina, llegir un llibre, freqüentar els bars i restaurants, gaudir dels espectacles i aquells més aficionats podran jugar al casino o simplement no fer res, que de ben segur pot ser una opció ben escollida. Actualment, als creuers s’hi barreja gent
de totes les edats i condicions: recent casats gaudint del seu viatge de noces, parelles de jubilats oferint-se un homenatge, grups d’amics amb ganes de gresca i famílies amb nens que busquen alguna cosa més que unes típiques vacances a la platja. A bord, la cuina és un art i molts cops un gran espectacle. Podrà degustar un magnífic bufet per esmorzar, un relaxant dinar a coberta, un sopar en un restaurant elegant amb l’excel·lent servei de maîtres i cambrers i assaborir l’espectacular i saborós bufet de mitjanit. Durant l’estiu s’ofereixen itineraris pel mediterrani amb sortides des de Barcelona, Savona o Venècia que li permetran visitar ciutats tant interessants com Roma, Nàpols, Tunis, La Valletta, Dubrovnik, Atenes, Istambul, El Caire o zones com les illes gregues, Xipre, la Ribera Turca i Odessa i Yalta, dues ciutats del Mar Mort. També podrà gaudir de viatges pel nord d’Europa amb sortida des d’Amsterdam i Copenhaguen, que li permetran visitar les ciutats de Sant Petersburg, Hèlsinki, Tallin, Estocolm i Oslo o contemplar els impressionants fiords noruecs, el Cap Nord,
GALENS 28
GALENS EL VIATGE DEL TRIMESTRE Islàndia i les illes Svalbard. A la tardor tindrà la possibilitat de fer creuers transatlàntics, grans itineraris de 14 a 18 dies entre dos continents on podrà reviure el mite de quan el vaixell era l’únic mitjà de comunicació entre Europa i Amèrica. Podrà sentir l’emoció d’un llarg viatge pel mar i, a més, visitar les illes del Carib o la costa del Brasil. Amb tot això, segur que trobarà un vaixell i un itinerari ideal per a les seves vacances.
GALENS 29
TROBALLES GASTRONÒMIQUES
El “Nolla” acompleix un dels principals requisits que ens vam imposar en crear les “Troballes gastronòmiques”: la de local encara poc conegut, on es pot menjar de forma intel·ligent, és a dir, bastant bé, bé o molt bé a preus raonables (és evident que un restaurant ja acreditat no és cap troballa). El restaurant que us presentem ha obert les portes a Tortosa fa pocs mesos, malgrat que en Ramon Nolla ja fa temps que esta immers en el món de la restauració. Format al Centre d’Estudis Turístics i d’Hostaleria (CETT) de Barcelona, ha treballat a l’Hotel Corona i al Parador de Turisme de Tortosa, al Celler del Rocxi (al Port Olímpic d e Barcelona) i va assumir, fins fa poc temps, la direcció del Restaurant del Parlament de Catalunya.
La intel·ligència en la manera d’enfocar el “Nolla” rau en la filosofia —diríem que sàvia filosofia en restaurants petits— d’enfatitzar la qualitat dels productes per sobre de la varietat en la carta: quatre primers plats i quatre segons, que canvien cada mes en funció dels productes de temporada, és la idea en què es fonamenta el “Nolla”. No fa gaires dies hom podia provar la “Graellada de verdures amb sopetes de foie” o la “Lassanya d’albergínia amb galeta de parmesà”, per no parlar del “Costellam de xai amb puré de castanyes” o dels “Taquets de filet amb salsa de formatge de Parma”. Les postres, exquisides, giren al voltant dels gelats, treballats amb muntatges diversos quasi
GALENS 30
GALENS TROBALLES GASTRONÒMIQUES
sempre a base de fruita. De l’extensa carta de vins ens quedem, vist el tipus de cuina, amb els honrats caldos de la D.O. Terra Alta. Dos apunts per acabar. Preu mitjà, depe-
nent del vi, per dos plats i postres: 27 euros, i als migdies, també menœ diari a 10 euros (aperitiu, 1er plat, 2on plat, pa, beguda, postres o cafè): aquesta és la feina!
Ramon Nolla (a la dreta) acompanyat del seu equip, en Claudi i la Montserrat.
Joan Miró, 6
TORTOSA - URB. VORAPARC TEL. 977 44 00 00
visiteu el nou portal web a l'adreça:
www.comt.org Consulteu-la! més moderna, més àgil, més informació GALENS 31
per pensar una estona…
CÒCTEL Es curioso, la calidad de vida disminuye conforme aumenta el nivel de vida. Anónimo Es muy peligroso ser célebre pero fatal dejar de serlo sin tener vida interior. Luis Racionero
Puedes nacer hombre, animal, o cosilla. Baba Shibananda Las únicas palabras que merecen existir son las que son mejores que el silencio. Proverbio chino
l'´antiga ii+d d
gastronomia
El nebot de la Joaquina
Una bisque (crema de crancs)
S
uposo que quan llegiu aquesta recepta ja hauran passat les festes i celebracions nadalenques. No passa res, aquesta crema de crancs és d’aquells menjars que acompleixen amb escreix les condicions de ser un plaer pel paladar i fer
quedar sempre bé a l’anfitrió que la presenta. Així és que aprofiteu qualsevol altra celebració per regalar-vos amb aquesta senzilla meravella. Per a unes 6 persones necessitarem: 1 quilo de crancs, 1 ceba, 4 grans d’all, 2 tomàquets ratllats, 1 pot de 1/4 l. de crema de llet, 1 copa de conyac, sal, pebre, 1 cullerada ben plena de Maizena, 1 l i 1/2 d’aigua, oli i julivert. En una cassola sofregiu la ceba, el tomàquet, els alls i el julivert, i al cap d’una estona s’afegeixen els crancs. Quan el sofregit estigui fet se “maxaquem” els crancs amb una mà de
GALENS 32
morter, fi de que acabin de treure la substància i a continuació s’afegeix el conyac i l’aigua. Deixar bullir una 1/2 horeta a foc lent. A continuació es cola i es deixa refredar una mica i s’hi afegeix la Maizena dissolta en la crema de llet. Si el greix es quedés a la superficie es bat amb la batedora. Servir amb tasses de consomé. Perfecte com a entrant en un àpat a base de peix o per“trencar” en un sopar a base de marisc i carn. Bon profit!
GALENS HUMOR
GALENS 33
INTERCANVIS - ANUNCIS GRATUÏTS
GALENS recorda a tots els col·legiats l'existència d'un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d'ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d'anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que GALENS posa al seu abast hauran d'adreçar-se a: GALENS - Via de l'Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona. APARELLS MÈDICS • REF. 0274- ES VEN aparell de tracció cervical automàtic i radar. Raó: Tel. 977 317 319 / 686 673 492 • REF. 0278- S’OFEREIX material de laboratori d’anàlisis. Un autoanalitzador hematològic K-1000ROCHE i un autoanalitzador bioquí mica SEACH-16-RAL. Raó: Tel. 977 745 070 • REF. 0279- ES VENEN aparells de fisioteràpia, radar (un de nou i un altre en molt bon estat d’ús), un làser puntal, un aparell d’ultrasons i un kolster multiusos.Tot a molt bon preu i es regalaran camilles, taules d’exploració i de rehabilitació. També es lloga despatx muntat a Reus. Cèntric i gran. Raó: Tel. 629 942 066 / 977 311 557 • REF. 306. ES VEN electrocardiògraf model cardioscript CD 3100, SCHARZERPICKER molt complet i en perfect estat. Raó. Tel. 977 441929 (Sra. Maria). • REF. 305.VENC aparell per pendre la tensió arterial amb peu, de columna de mercuri, preu ecoòmic. Raó. Tel: 977 342939. IMMOBILIÀRIA • REF. 0271- S’OFEREIX despatx mèdic per a compartir al centre d’Amposta. Diverses sales. Apte per metges, psicòlegs, logopedes... Raó: Tel. 679 156 567. • REF. 0307- LLOGA despatx cèntric a Reus. 60 m2, moblat i equipat per consulta mèdica o altres activitats. Raó: Tel. 618 039 069. • REF. 0273- ES LLOGA despatx cèntric completaments equipat a Reus. Raó: Tel. 660 146 218. • REF. 0277- ES LLOGEN despatxos mèdics multiudisciplinars amb tots els serveis i per hores a Tarragona. Al Centre Mèdic situat a la Rambla Nova. Raó: Tel. 977 221 999 / 977 234 944 • REF. 0280- COMPARTEIXO consulta perfectament acondicionada. Edifici Aquarium, entresol. Tarragona. Raó: Tel. 977 245 904 • REF. 0281-ES TRASPASSA Centre de Reconeixements per a conductors a Reus, 15 anys en funcionament, per raons personals dels socis. Interessats Tel. 666 267 227. • REF. 0282- ES LLOGA pis 3 hab, amoblat,
calefacció, molta llum, piscina, zona Hosp. Joan XXIII. Raó: Tel. 696 00 04 65. • REF. 0285- CENTRE Mèdic, situat a Reus, disposa de despatxos per llogar. Raó. Tel. 977- 328 328 / 609370029 (Dra. Aguilera). • REF. 0288- ES LLOGA despatx a la plaça Prim de Reus. Idoni per a consulta mèdica i de 75 m2. Raó: Tel. 670 287 997 • REF. 0289- ES LLOGA despatx a Reus. Situat al carrer de Prat de la Riba, 33 (davant del mercat central). Raó: Tel. 625 461 684 / 977 346 164 • REF. 0299- LLOGO àtic de 3 hab., salómenjador, cuina reformada i bany , ammoblat i amb ascensor (Avgda. Catalunya). Raó. Tel. 670 036 294 • REF. 0295- S’OFEREIX despatx per a consulta mèdica. Gran, cèntric, nou i amb possibilitats de col·laboració. Raó: Tel. 977 238 235 / 977 228 228 (de 17 a 19 hores). • REF. 301- ES LLOGA pis a Tarragona amb mobles, 3 habitacions (zona cèntrica). Preferentment metges residents. Raó: Tel. 977 220 575 • REF. 0300- ES LLOGA pàrquing gran de 18,6 m2. fàcil d'aparcar a l'Av. d'Andorra de Tarragona (a 90 euros mes). Raó: Tel. 977 22 19 30 (a partir de les 20h.) • REF. 304. ES LLOGEN despatxos al C/ Rovira i Virgili, 42 baixos a Centre Mèdic “Medicina i Fisioterapia Fontanet”, el centre disposa de dos despatxos i servei de Fisioteràpia. Raó: Tel. 977 226900 • REF. 305. CENTRE MÈDIC situat a la Rambla Nova de Tarragona AMPLIA el seu quadre mèdic. El centre disposa de despatxos totalment equipats i servei de secretaria. Interessats sol·licitar informació al telllllèfon del consultori de 9 a 13 hores i de 16 a 20 hores. Raó: Tel. 977 23 49 44 i 977 22 19 99
Raó: Tel 639 332 736 • REF. 0290- ES VEN taula i cadira de despatx de fusta noble. Preu 500 euros. Raó: Tel. 629 975 156 • REF. 0293- VENC TC 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangiectasies i punts rubies. Raó: Tel. 977 403 212 (nits) • REF. 0296- ES VEN a oculista el 40% d’accions d’un centre de reconeixement de conductors ubicat al Baix Ebre. Motiu jubilació. Raó: Tel. 977 441 149 • REF. 0312- ES VEND Ecògraf KretzCombison 311A amb sonda vaginal i impressora Sony; Colposcòpia Optomic-OP C2 amb monitor i Cardiotocògraf Sonicaid FM5. Raó: Tel. 977 440 469 TREBALL
VENDES
• REF. 0284- CENTRE d’Estètica necesita col.legiada especialista en nutrició i medicina estètica. Raó: Tel. 977- 21 75 51 • REF. 0286- ES NECESSITA metge general i metge d'empresa per a centre mèdic. Raó: Tel. 977- 24 55 00 (sr. Bonet) • REF. 0291- ES PRECISEN metges per a cobrir places de metges forenses contractats. Raó: Institut de Medicina Legal Tel. 977 -92 00 09 • REF. 0298- SERVEIS Marítims al consignatari de Tarragona necessita urgentment metge generalista. Raó. Tel. 977-22 89 22 o 616 436 053 (Sr. Frank Valdés) • REF. 0297- S’OFEREIX metge jubilat.Alta IAE, vol exercir a la demarcació de Tarragona. Disposat a compartir consulta, domina l’anglès i coneix el francès i l’holandès. Raó: Tel. 675 908 830 / 976 253 733 • REF. 030008- S’OFEREIX centre d'audiovisuals per a gravar conferències, cursos i documentals Raó: Tel. 977 320 040
• REF. 0302- ES VEN tallagespa elèctric en perfecte estat, econòmic Raó: 666077235 • REF. 0283- ES VEN Nissan Patrol 3.0 GSR CURT, color verd metalissat, antiguitat 2 anys, molt pocs quilòmetres, estat impecable. Preu 21.000 Euros.
• REF. 0311- CENTRO MÉDICO ROMA necessita llicenciat/ada en Medicina per a 30 hores setmanals. Sou a convenir. No és imprescindible experiència. Enviar CV a Centro Médico Roma, pl. Alcalde Lloret,1 Tarragona. Raó: Tel. 977 235 577
GALENS 34
GALENS 36