Issuu

L A R E V ISTA D E L C O L · L E G I O F I C I A L D’O D O N TÒ L E GS I E STO M ATÒ L E GS D E CATA LU N YA

ANTIBIÒTICS PRESCRIURE AMB RESPONSABILITAT

205

w w w . c o e c . c a t

[ 2 ]

S O M

C O E C

XXXXXXXXXX · INSTITUCIONAL

N Ú M . 2 0 5

Uneix-te a les xarxes socials del COEC! La millor manera per estar al dia i participar en una comunitat virtual formada per més de 10.000 usuaris.

@COECCatalunya

XXXXX

@COECoficial

@coecoficial

185 / COL·LEGI OFICIAL D’ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA

[ 3 ]

EDITORIAL

TRIBUNA

06 08

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

TEMA DE PORTADA

10 ANTIBIÒTICS: PRESCRIURE AMB RESPONSABILITAT

INSTITUCIONAL

L’Assemblea General Ordinària del COEC aprova tots els punts de l’ordre del dia i referma el compromís amb el futur de la professió

JUNTA ACTIVA

ACTUALITAT

El COEC crea una comissió dedicada a tractar temes sobre gènere i equitat

S U M A R I

La Dra. Maria José Guerrero s’incorpora al Comitè Executiu del Consejo General de Dentistas com a vocal

[ 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

CORPORATIU

El COEC reforça la seva acció a tot el territori per garantir l’equitat entre col·legiats

CAS CLÍNIC

El nivolumab intralesional podría ser eficaz contra las lesiones bucales precancerosas

LEGAL

Com contractar higienistes i auxiliars sense riscos legals?: claus del Conveni de sanitat privada de Catalunya

Les pràctiques universitàries no remunerades es poden incorporar a la vida laboral mitjançant un conveni especial amb la Seguretat Social

Obligacions d’igualtat a les empreses

Tecnologia CAD/CAM i impressió 3D a la clínica dental: recordatori normatiu

El pressupost previ és l’eina clau per garantir el dret d’informació del pacient sobre els preus dels tractaments dentals

Els tractaments odontològics amb finalitat sanitària continuen exempts d’IVA

Quan cal retornar els diners al pacient per un tractament?

El professional odontòleg no està obligat a fer tractaments contraris a la lex artis encara que el pacient els sol·liciti

Inspeccions fiscals en clíniques dentals: el focus en l’IRPF, les societats i les operacions vinculades

Guia pràctica davant el tancament sobtat de clíniques dentals: criteris d’actuació jurídica i assistencial per a pacients i col·legiats

La formació en RCP és obligatòria a les clíniques dentals, però el DESA només és exigible en casos de sedació

Les acreditacions en radioprotecció dental no caduquen: què diu realment la normativa?

La importància d’adaptar i revisar periòdicament les assegurances

PUBLIREPORTATGE

Les clíniques dentals perden de mitjana 78.000 € a l’any. Com recuperar-los?

S U M A R I

[ 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

EN PROFUNDITAT

La salut bucodental a Espanya: radiografia de vint-i-cinc anys, amb avenços i desigualtats persistents

BENESTAR EMOCIONAL

Biaixos de gènere a l’estomatologia i odontologia catalana: quan la feminització no es tradueix en equitat

INNOVACIÓ

Vivir conectados, vivir expuestos: la realidad del ciberfraude

USOS CLÍNICS

101

Ácido tranexámico: ¿se puede administrar a pacientes anticoagulados?

104 107 AGENDA

PA R L E N D E N OS A LT R E S

EDITA

Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya Travessera de Gràcia, 93-95 08006 Barcelona Tel. 93 310 15 55 / coec@coec.cat

DIPÒSIT LEGAL: B 3306-2016 ISSN: 2462-4772 (edició electrònica)

Els articles publicats expressen l’opinió dels seus autors.

EDICIÓ, DISSENY I MAQUETACIÓ

Nexalios Comunica www.nexalios.com PUBLICITAT

coec@coec.cat

S U M A R I

Aquesta revista comprèn l’activitat col·legial des del mes de març fins al juliol de 2026.

[ 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Antibiòtics:

prescriure amb responsabilitat, avançar com a professió Cada número de Som COEC vol ser una eina útil per a l’exercici professional, i aquesta edició ho és especialment. En un context de transformació constant, la professió afronta reptes que exigeixen coneixement, rigor i compromís. Per això, el tema central d’aquest número se centra en un dels grans desafiaments de la salut pública actual: l’ús responsable dels antibiòtics. El reportatge de portada analitza el paper dels odontòlegs i estomatòlegs en la lluita contra les resistències antimicrobianes, i recorda que cada decisió clínica contribueix a preservar l’eficàcia d’uns medicaments essencials. Aquest contingut es complementa amb informació sobre els nous formats d’antibiòtics impulsats per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, una mesura que busca afavorir una prescripció més ajustada i reduir l’automedicació. Aquest número també posa el focus en l’actualitat institucional. Destaquem el nomenament de la Dra. Maria José Guerrero com a vocal del Comitè Executiu del Consejo General de Dentistas, un pas que reforça la presència i la veu de l’odontologia catalana en

els principals espais de decisió de la professió. Igualment, us informem dels resultats de l’Assemblea General Ordinària del COEC, en què es van aprovar tots els punts de l’ordre del dia i es va refermar el compromís de la institució amb una gestió solvent, transparent i orientada al futur. Al llarg de les pàgines de la revista, també hi trobareu continguts pràctics per al dia a dia de les clíniques: des de les implicacions de les inspeccions fiscals o els criteris per determinar quan correspon retornar l’import d’un tractament, fins a les obligacions en matèria d’igualtat, els requisits sobre formació en reanimació cardiopulmonar o les novetats sobre la recepta electrònica privada. Finalment, abordem altres qüestions de gran interès per a la professió, com ara l’expansió de les cadenes dentals corporatives a Europa, els biaixos de gènere en l’odontologia catalana, el reforç de l’acció del COEC a tot el territori o el compromís ferm de la institució en la lluita contra l’intrusisme professional. Són temes que conviden a la reflexió i que evidencien la voluntat del Col·legi de continuar oferint informació útil, actualitzada i alineada amb els reptes del present i del futur.

E D I T O R I A L

Confiem que aquesta nova edició de Som COEC us ofereixi informació útil, eines per a la pràctica diària i elements de reflexió sobre els principals reptes a què s’enfronta la professió. Us convidem a descobrir cadascun dels continguts que hem preparat i a continuar compartint amb nosaltres aquest espai de coneixement, actualitat i compromís amb una odontologia de qualitat. Bona lectura!

[ 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

205

Antibióticos:

prescribir con responsabilidad, avanzar como profesión Cada número de Som COEC quiere ser una herramienta útil para el ejercicio profesional, y esta edición lo es especialmente. En un contexto de constante transformación, la profesión afronta retos que exigen conocimiento, rigor y compromiso. Por eso, el tema central de este número se centra en uno de los grandes desafíos de la salud pública actual: el uso responsable de los antibióticos. El reportaje de portada analiza el papel de los odontólogos y estomatólogos en la lucha contra las resistencias antimicrobianas y recuerda que cada decisión clínica contribuye a preservar la eficacia de medicamentos esenciales. Este contenido se complementa con información sobre los nuevos formatos de antibióticos impulsados por la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, una medida que busca favorecer una prescripción más ajustada y reducir la automedicación. Este número también pone el foco en la actualidad institucional. Destacamos el nombramiento de la Dra. Maria José Guerrero como vocal del Comité Ejecutivo del Consejo General de Dentistas, un paso que refuerza la presencia y voz de la odontología catalana en

los principales espacios de decisión de la profesión. Igualmente, le informamos de los resultados de la Asamblea General Ordinaria del COEC, en la que se aprobaron todos los puntos del orden del día y se afianzó el compromiso de la institución con una gestión solvente, transparente y orientada al futuro. A lo largo de las páginas de la revista también encontrará contenidos prácticos para el día a día de las clínicas: desde las implicaciones de las inspecciones fiscales o los criterios para determinar cuándo corresponde devolver el importe de un tratamiento, hasta las obligaciones en materia de igualdad, los requisitos sobre formación en reanimación cardiopulmonar o las novedades sobre la receta electrónica privada. Por último, abordamos otras cuestiones de gran interés para la profesión, como la expansión de las cadenas dentales corporativas en Europa, los sesgos de género en la odontología catalana, el refuerzo de la acción del COEC en todo el territorio o el compromiso firme de la institución en la lucha contra el intrusismo profesional. Son temas que invitan a la reflexión y que evidencian la voluntad del Colegio de seguir ofreciendo información útil,

E D I T O R I A L

actualizada y alineada con los retos del presente y del futuro. Confiamos en que esta nueva edición de Som COEC le ofrezca información útil, herramientas para la práctica diaria y elementos de reflexión sobre los principales retos a los que se enfrenta la profesión. Le invitamos a descubrir cada uno de los contenidos que hemos preparado y a continuar compartiendo con nosotros este espacio de conocimiento, actualidad y compromiso con una odontología de calidad. ¡Buena lectura!

[ 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

EL COMPROMÍS DE CONSTRUIR UNA ODONTOLOGIA MÉS FORTA, JUNTS Dra. Maria José Guerrero Torres Presidenta del COEC

El COEC treballa, entre altres objectius, per defensar els interessos dels odontòlegs i estomatòlegs, impulsar-ne el desenvolupament professional, i contribuir a una odontologia de qualitat, moderna i compromesa amb la salut de la ciutadania. Aquesta és també la voluntat amb què he assumit la meva incorporació al Comitè Executiu del Consejo General de Dentistas d’Espanya: portar la veu de l’odontologia catalana a tots els espais on es decideix el futur de la professió. Vivim un moment de transformació. L’evolució tecnològica, els nous models assistencials i les expectatives d’una societat cada vegada més exigent ens conviden a continuar avançant. Però aquests canvis només tindran sentit si situem sempre al centre els professionals i els pacients. Des del COEC continuarem treballant perquè els odontòlegs disposin de més eines, més suport i més oportunitats per exercir la professió amb les màximes garanties. Un dels grans reptes continua sent consolidar el reconeixement de la salut bucodental com una

part essencial de la salut integral de les persones. Encara és necessari reforçar la presència de l’odontologia en les polítiques sanitàries, a més de continuar traslladant a la societat el valor de la prevenció, del diagnòstic precoç i d’una assistència basada en el rigor científic i la qualitat. En aquest camí, la innovació i la transformació digital seran grans aliades. Eines com la recepta electrònica, en el desenvolupament de la qual tindré l’oportunitat de col·laborar des del Consejo General, contribuiran a fer més segura i eficient la pràctica clínica. Al mateix temps, continuarem defensant una professió preparada per afrontar nous desafiaments, sense perdre mai l’essència del nostre exercici: la proximitat amb el pacient i l’excel·lència assistencial. També seguirem posant l’accent en la prevenció, un dels pilars de l’odontologia. La detecció precoç de malalties, la promoció d’hàbits saludables o la implicació en iniciatives com la lluita contra el tabaquisme són exemples de com la nostra professió contribueix de manera decisiva a la salut pública.

T R I B U N A

Al COEC estem convençuts que els grans avenços només s’assoleixen des del diàleg, la cooperació i el treball compartit. Aquesta mateixa convicció és la que guiarà la meva tasca al Consejo General: sumar esforços, crear aliances i defensar una professió unida davant els reptes presents i futurs. L’odontologia catalana ha estat sempre un referent per la qualitat dels seus professionals, pel seu esperit innovador i pel compromís amb la societat. Continuarem treballant perquè el nostre Col·legi segueixi sent una institució propera que acompanya els col·legiats en cada etapa de la seva trajectòria. Perquè el futur de la professió es construeix amb tots els professionals que, dia rere dia, contribueixen a dignificar-la i a fer-la créixer. Junts continuarem fent del COEC una veu forta al servei de l’odontologia catalana.

[ 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

EL COMPROMISO DE CONSTRUIR UNA ODONTOLOGÍA MÁS FUERTE, JUNTOS Dra. Maria José Guerrero Torres Presidenta del COEC

El COEC trabaja, entre otros objetivos, para defender los intereses de los odontólogos y estomatólogos, impulsar su desarrollo profesional, y contribuir a una odontología de calidad, moderna y comprometida con la salud de la ciudadanía. Esa es también la voluntad con la que he asumido mi incorporación al Comité Ejecutivo del Consejo General de Dentistas de España: llevar la voz de la odontología catalana a todos los espacios donde se decide el futuro de la profesión. Vivimos un momento de transformación. La evolución tecnológica, los nuevos modelos asistenciales y las expectativas de una sociedad cada vez más exigente nos invitan a seguir avanzando. Pero estos cambios solo tendrán sentido si situamos siempre en el centro a los profesionales y a los pacientes. Desde el COEC continuaremos trabajando para que los odontólogos dispongan de más herramientas, más apoyo y más oportunidades para ejercer la profesión con las máximas garantías. Uno de los grandes retos sigue siendo consolidar el reconocimiento de la salud bucodental como una parte esencial de la salud integral de las personas. Todavía

es necesario reforzar la presencia de la odontología en las políticas sanitarias, además de seguir trasladando a la sociedad el valor de la prevención, del diagnóstico precoz y de una asistencia basada en el rigor científico y la calidad. En este camino, la innovación y la transformación digital serán grandes aliadas. Herramientas como la receta electrónica, en cuyo desarrollo tendré la oportunidad de colaborar desde el Consejo General, contribuirán a hacer más segura y eficiente la práctica clínica. Al mismo tiempo, continuaremos defendiendo una profesión preparada para afrontar nuevos desafíos, sin perder nunca la esencia de nuestro ejercicio: la cercanía con el paciente y la excelencia asistencial. También seguiremos poniendo el acento en la prevención, uno de los pilares de la odontología. La detección precoz de enfermedades, la promoción de hábitos saludables o la implicación en iniciativas como la lucha contra el tabaquismo son ejemplos de cómo nuestra profesión contribuye de manera decisiva a la salud pública. En el COEC estamos convencidos de que los grandes avances solo se alcanzan desde el diálogo, la T R I B U N A

cooperación y el trabajo compartido. Esa misma convicción es la que guiará mi labor en el Consejo General: sumar esfuerzos, crear alianzas y defender una profesión unida ante los retos presentes y futuros. La odontología catalana ha sido siempre un referente por la calidad de sus profesionales, por su espíritu innovador y por su compromiso con la sociedad. Continuaremos trabajando para que nuestro Colegio siga siendo una institución cercana que acompañe a los colegiados en cada etapa de su trayectoria. Porque el futuro de la profesión se construye con todos los profesionales que, día tras día, contribuyen a dignificarla y a hacerla crecer. Juntos seguiremos haciendo del COEC una voz fuerte al servicio de la odontología catalana.

[ 1 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Antibiòtics en odontologia: una responsabilitat clínica davant l’amenaça global de les resistències La resistència antimicrobiana s’ha consolidat com una de les principals amenaces per a la salut pública global. L’ús inadequat o excessiu d’antibiòtics afavoreix l’aparició de bacteris resistents, redueix l’eficàcia dels tractaments disponibles i compromet la capacitat del sistema sanitari per abordar infeccions que fins fa pocs anys es consideraven controlables.

T E M A

D E

P O R T A D A

[ 1 1 ]

Aquest repte no afecta únicament l’àmbit hospitalari o la medicina general. També interpel·la directament l’odontologia. Els odontòlegs i estomatòlegs formen part del conjunt de professionals sanitaris amb capacitat prescriptora i, per tant, tenen un paper rellevant en la utilització prudent dels antimicrobians. En aquest context, la prescripció responsable d’antibiòtics no és només una qüestió tècnica, sinó també una responsabilitat professional, deontològica i de salut pública. Cada decisió clínica individual contribueix, en un grau o un altre, a preservar l’eficàcia dels antibiòtics per als pacients actuals i per a les generacions futures. La resistència antimicrobiana es produeix quan bacteris, virus, fongs o paràsits deixen de respondre als medicaments destinats a combatre’ls. En el cas dels antibiòtics, aquest fenomen dificulta el tractament de les infeccions bacterianes i incrementa el risc de complicacions, hospitalitzacions, seqüeles i mortalitat. L’Organització Mundial de la Salut considera la resistència als antimicrobians una de les principals

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

amenaces per a la salut pública mundial. El problema és complex i multifactorial: hi intervenen l’ús inadequat d’antibiòtics en salut humana, l’ús en sanitat animal, la pressió ambiental, la mobilitat global, les infeccions relacionades amb l’assistència sanitària i la manca de nous antimicrobians disponibles. Per això, les estratègies actuals insisteixen en el model «una sola salut» (One Health), que integra salut humana, salut animal i medi ambient. Aquesta visió és també la base del nou Pla nacional enfront de la resistència als antibiòtics (PRAN) 2025-2027, impulsat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). L’odontologia, com a disciplina sanitària de gran presència en l’àmbit ambulatori, no pot quedar al marge d’aquesta estratègia.

en salut humana, amb variacions segons el país i el sistema sanitari. Aquesta dada no implica, per si mateixa, una mala pràctica. Les infeccions odontogèniques poden requerir antibioteràpia en situacions determinades, especialment quan existeix afectació sistèmica, risc de disseminació o impossibilitat temporal de control local immediat. Tanmateix, sí que obliga a reforçar els criteris de prescripció. En moltes patologies orals, el tractament principal no és l’antibiòtic, sinó l’abordatge odontològic causal: drenatge, desbridament, tractament endodòntic, extracció quan estigui indicada, control periodontal o eliminació del focus infecciós. L’antibiòtic no ha de substituir mai el tractament odontològic necessari. Ha d’actuar com a complement quan la situació clínica ho justifica.

EL PAPER DE L’ODONTOLOGIA EN EL CONSUM D’ANTIBIÒTICS

PRESCRIURE MENYS NO VOL DIR PRESCRIURE PITJOR

Els professionals de l’odontologia tenen un pes significatiu en la prescripció antibiòtica ambulatòria. Diverses estimacions situen la prescripció dental al voltant del 10 % del total d’antibiòtics prescrits

La prescripció prudent no significa deixar de tractar infeccions ni minimitzar riscos clínics. Significa indicar antibiòtics quan són necessaris, seleccionar el fàrmac adequat, utilitzar la dosi correcta, ajustar la durada del tractament i

T E M A

D E

P O R T A D A

[ 1 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

revisar l’evolució del pacient. També implica evitar la prescripció «per si de cas», especialment en quadres sense signes d’infecció bacteriana disseminada o en situacions en què el procediment odontològic resol el focus. En odontologia, aquesta reflexió és especialment rellevant en patologies com la pulpitis irreversible, molts abscessos localitzats sense repercussió sistèmica, la gingivitis o determinades complicacions postoperatòries lleus. En aquests casos, l’ús d’antibiòtics pot no aportar benefici clínic i, en canvi, sí contribuir a efectes adversos, alteracions de la microbiota i selecció de resistències. EL TRACTAMENT LOCAL I CAUSAL, PRIMER PAS DAVANT LA INFECCIÓ ODONTOGÈNICA

Les infeccions odontogèniques tenen habitualment un origen local. Per aquest motiu, el diagnòstic clínic correcte és el punt de partida essencial. Abans de prescriure un antibiòtic, cal valorar l’origen del procés, l’extensió de la infecció, la presència o absència de signes sistèmics, l’estat immunitari del pacient, els antecedents mèdics, l’evolució temporal i la possibilitat de resoldre el focus mitjançant tractament odontològic. Quan existeix una col·lecció purulenta, el drenatge és una mesura terapèutica fonamental. Quan l’origen és pulpar, el tractament endodòntic o l’extracció poden ser determinants. Quan l’origen és periodontal, el control mecànic i el tractament periodontal són sovint prioritaris. Aquesta visió evita convertir l’antibiòtic en una resposta automàtica davant qualsevol dolor dental o inflamació. PATOLOGIA PULPAR: NO TOTS ELS DOLORS DENTALS SÓN INFECCIONS ANTIBIÒTIQUES

Una de les àrees en què més sovint es produeix confusió és la patologia

pulpar. El dolor intens associat a una pulpitis pot portar el pacient a esperar una resposta farmacològica immediata i, en alguns casos, a sol·licitar antibiòtics. Però el dolor no és sinònim d’infecció sistèmica ni d’indicació antibiòtica. En la majoria de quadres pulpars, el tractament adequat és odontològic: eliminar la causa, accedir al sistema de conductes quan correspongui, controlar la inflamació i establir el pla terapèutic indicat. La prescripció d’antibiòtics sense signes d’afectació sistèmica o disseminació no resol el problema de base. Aquesta idea és clau en adults i també en població pediàtrica, en què la prudència és especialment important per evitar exposicions innecessàries a antimicrobians. PATOLOGIA PERIODONTAL: ANTIBIÒTICS NOMÉS EN SITUACIONS CONCRETES

Les malalties periodontals també requereixen una aproximació rigorosa. En la majoria de gingivitis i periodontitis lleus o moderades, el tractament mecànic, la higiene oral, el control del biofilm i el seguiment periodontal són la base terapèutica. Els antibiòtics no estan indicats de manera rutinària. Només determinades situacions clíniques poden justificar-ne l’ús, habitualment com a complement d’un tractament periodontal adequat i mai com a substitut. La decisió ha d’estar fonamentada en la gravetat del quadre, la resposta al tractament, el risc del pacient i les recomanacions clíniques vigents. L’ús indiscriminat en patologia periodontal pot generar una falsa sensació de tractament, retardar l’abordatge causal i afavorir resistències. PROFILAXI ANTIBIÒTICA: INDICACIÓ RESTRICTIVA I INDIVIDUALITZADA

La profilaxi antibiòtica en procediments dentals invasius és una altra àrea que ha evolucionat notablement en els darrers anys. T E M A

D E

P O R T A D A

La tendència actual és limitar la profilaxi a situacions molt específiques, basades en el risc individual del pacient i en la naturalesa del procediment. No tots els actes invasius requereixen antibiòtic preventiu, ni tots els pacients amb antecedents mèdics necessiten profilaxi. Aquesta decisió ha de prendre’s amb criteri clínic, d’acord amb les guies vigents i, quan sigui necessari, en coordinació amb el metge responsable del pacient. La profilaxi no ha de convertir-se en una pràctica defensiva generalitzada. La utilitat depèn d’una indicació precisa. INFECCIONS DE MUCOSA ORAL I GLÀNDULES SALIVALS

Les infeccions de la mucosa oral i de les glàndules salivals constitueixen un grup heterogeni de patologies. Poden tenir origen bacterià, viral o fúngic, i cadascuna requereix una aproximació diagnòstica i terapèutica específica. Prescriure antibiòtics davant qualsevol lesió oral sense un diagnòstic acurat pot ser inadequat. En infeccions virals, els antibiòtics no tenen gens d’eficàcia. En infeccions fúngiques, el tractament requereix antifúngics. En processos bacterians, cal valorar la gravetat, l’extensió i les condicions del pacient. Aquesta diversitat clínica reforça la importància d’un diagnòstic diferencial correcte abans d’indicar qualsevol antimicrobià. ELS RISCOS DE LA PRESCRIPCIÓ INADEQUADA

L’ús injustificat d’antibiòtics té conseqüències que van més enllà del cas individual. En el pacient concret, pot provocar efectes adversos, reaccions al·lèrgiques, alteracions gastrointestinals, interaccions farmacològiques i modificacions de la microbiota. També pot generar una percepció errònia: que l’antibiòtic és necessari davant qualsevol molèstia dental.

[ 1 3 ]

En termes de salut pública, cada prescripció inadequada contribueix a la pressió selectiva que afavoreix l’aparició i disseminació de bacteris resistents. El problema és acumulatiu. No depèn d’una sola recepta, sinó de milions de decisions preses en consultes, centres sanitaris, hospitals i altres àmbits assistencials.

i formació, entre les quals hi ha la difusió de bones pràctiques en prescripció antibiòtica en clíniques dentals. Aquest enfocament reconeix que l’odontologia forma part activa de la resposta davant la resistència antimicrobiana.

EL NOU PRAN 2025-2027 I L’ESTRATÈGIA «UNA SOLA SALUT»

La disponibilitat de documents de referència és essencial per harmonitzar criteris i facilitar la presa de decisions. En aquest sentit, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) posa a disposició dels professionals diversos materials orientats a reforçar l’ús adequat dels antimicrobians en odontologia. La Guia de l’ús d’antimicrobians en odontologia analitza el paper de la professió en la lluita contra la resistència antimicrobiana i ofereix recomanacions pràctiques per optimitzar la prescripció en la consulta dental. El Llibre blanc: ús d’antibiòtics a les clíniques dentals a Espanya aporta informació sobre els patrons de prescripció antibiòtica entre

El Pla nacional enfront de la resistència als antibiòtics 2025-2027 estableix el marc estratègic estatal per reduir l’impacte de la resistència antimicrobiana. Coordinat per l’AEMPS, el PRAN s’estructura al voltant del model «una sola salut» i integra actuacions en salut humana, sanitat animal i medi ambient. El Pla s’articula en sis grans línies: vigilància, control, prevenció, investigació, formació i comunicació. Per a l’àmbit odontològic, el PRAN és especialment rellevant perquè reforça la necessitat d’optimitzar la prescripció antibiòtica en tots els nivells assistencials, inclosa la pràctica privada. També preveu accions específiques de comunicació

GUIES I DOCUMENTS CLÍNICS PER A LA CONSULTA DENTAL

T E M A

D E

P O R T A D A

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

professionals de l’odontologia i permet identificar oportunitats de millora. El document Antibiòtics en odontologia: sinopsi i fitxes clíniques d’antibioteràpia ofereix una eina pràctica de consulta ràpida amb pautes terapèutiques i indicacions curatives i profilàctiques. A més, els capítols clínics monogràfics aborden de manera específica l’ús d’antimicrobians en patologia oral, càries i patologia pulpar, malaltia periodontal, profilaxi antibiòtica i infeccions de mucosa oral i glàndules salivals. FORMACIÓ CONTINUADA I ACTUALITZACIÓ PROFESSIONAL

La resistència antimicrobiana és un fenomen dinàmic. Les recomanacions clíniques poden evolucionar, els patrons de resistència canvien i les estratègies de salut pública s’actualitzen. Per això, la formació continuada és imprescindible. El professional ha de mantenirse al dia sobre les indicacions actuals d’antibioteràpia, les pautes recomanades, les contraindicacions, les alternatives terapèutiques i les situacions de risc. Aquesta

[ 1 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

actualització no només millora la qualitat assistencial, sinó que també reforça la seguretat jurídica i deontològica de la prescripció. Una prescripció ben fonamentada ha de poder explicar-se i documentar-se. LA IMPORTÀNCIA DE LA HISTÒRIA CLÍNICA

La responsabilitat prescriptora inclou també una correcta documentació. Quan s’indica un antibiòtic, és recomanable deixar constància en la història clínica del diagnòstic, la justificació de la prescripció, el fàrmac indicat, la pauta, la durada, les al·lèrgies conegudes, els antecedents rellevants i les instruccions facilitades al pacient. Aquesta pràctica afavoreix la continuïtat assistencial, permet revisar l’evolució i aporta seguretat en cas de dubtes, incidències o requeriments posteriors. La història clínica és també una eina de qualitat. Documentar bé ajuda a prescriure millor.

PRESCRIURE AMB CRITERI ÉS PROTEGIR EL FUTUR

UNA RESPONSABILITAT COL·LECTIVA DE LA PROFESSIÓ

Els antibiòtics han transformat la medicina moderna. Han permès tractar infeccions greus, reduir mortalitat, fer possibles procediments quirúrgics complexos i millorar la seguretat de nombrosos tractaments. Però la seva eficàcia no és inesgotable. Cada ús inadequat accelera la pèrdua d’aquesta eina terapèutica. Cada prescripció ajustada a criteri clínic contribueix a preservar-la. En odontologia, això implica recordar que el centre de la decisió no és la pressió assistencial, la demanda del pacient o la rutina, sinó el diagnòstic i l’evidència.

La professió odontològica té l’oportunitat i la responsabilitat d’actuar de manera exemplar en l’ús prudent dels antibiòtics. Això significa reforçar el diagnòstic, prioritzar el tractament causal, limitar la profilaxi a casos indicats, evitar prescripcions innecessàries, formar els equips, informar els pacients i utilitzar les guies clíniques disponibles. La resistència antimicrobiana és un problema global, però la resposta comença en cada consulta. El compromís dels odontòlegs i estomatòlegs amb la prescripció responsable és una contribució directa a la seguretat del pacient, a la qualitat assistencial i a la salut pública.

EL PACIENT TAMBÉ FORMA PART DE LA SOLUCIÓ

La lluita contra la resistència antimicrobiana no depèn només dels professionals. Els pacients també hi tenen un paper fonamental. Cal explicar que els antibiòtics no són analgèsics, que no serveixen per tractar infeccions víriques, que no sempre són necessaris davant un problema dental, i que no s’han de prendre mai sense prescripció professional. També és important insistir que els tractaments s’han de seguir segons la pauta indicada i que no se n’han de guardar sobrants per a futurs episodis ni compartir medicació amb altres persones. Una bona comunicació clínica pot reduir expectatives inadequades i millorar l’adherència a les decisions terapèutiques.

T E M A

D E

P O R T A D A

[ 1 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El COEC participa activament en el grup de treball PROA Cat - Odontologia El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) participa activament en el grup de treball PROA Cat Odontologia del Departament de Salut. És un espai de treball dedicat a promoure l’ús responsable dels antimicrobians en l’àmbit odontològic, dins del Programa d’Optimització de l’Ús dels Antimicrobians a Catalunya (PROA Cat).

La contribució del Col·legi, entre altres aspectes, se centra a elaborar i difondre recomanacions orientades a optimitzar la prescripció d’antibiòtics en odontologia, d’acord amb l’evidència científica i les bones pràctiques clíniques. Aquesta tasca té com a objectiu afavorir una prescripció més adequada dels antimicrobians i contribuir a la prevenció de les resistències antimicrobianes, un dels principals desafiaments actuals en salut pública.

Més informació: CAPÍTOLS CLÍNICS SOBRE ÚS ADEQUAT D’ANTIMICROBIANS EN PATOLOGIA ORAL CÀRIES I PATOLOGIA PULPAR EN ADULTS I POBLACIÓ PEDIÀTRICA PATOLOGIA PERIODONTAL I TEIXITS DE SUPORT PROFILAXI ANTIBIÒTICA EN PROCEDIMENTS DENTALS INFECCIONS DE LA MUCOSA ORAL I DE LES GLÀNDULES SALIVALS GUIA DE L’ÚS D’ANTIMICROBIANS EN ODONTOLOGIA LLIBRE BLANC: ÚS D’ANTIBIÒTICS A LES CLÍNIQUES DENTALS A ESPANYA ANTIBIÒTICS EN ODONTOLOGIA: SINOPSI I FITXES CLÍNIQUES ANTIBIOTERÀPIA PLA NACIONAL DAVANT DE LA RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS 2025-2027

T E M A

D E

P O R T A D A

[ 1 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

L’AEMPS adapta els formats dels antibiòtics per reforçar-ne l’ús adequat i combatre les resistències L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), en coordinació amb el Ministeri de Sanitat, ha impulsat una revisió dels formats de determinats antibiòtics amb l’objectiu d’alinear-los amb les pautes clíniques habituals i reduir-ne l’ús inapropiat. Aquesta mesura s’emmarca en el Pla nacional davant la resistència als antibiòtics (PRAN) i respon a la necessitat creixent de preservar l’eficàcia d’aquests fàrmacs essencials.

T E M A

D E

P O R T A D A

[ 1 7 ] Segons s’ha informat, la iniciativa comporta la retirada progressiva d’alguns envasos de mida més gran i la incorporació de nous formats, més ajustats a la durada real dels tractaments. L’objectiu és evitar excedents de medicació als domicilis, una de les causes principals de l’automedicació i de l’ús incorrecte dels antibiòtics. UNA RESPOSTA A UNA AMENAÇA DE SALUT PÚBLICA

La resistència als antimicrobians constitueix un dels principals reptes sanitaris a Europa, amb prop de 35.000 morts anuals i un impacte econòmic considerable. En aquest context, l’adequació dels formats esdevé una mesura preventiva clau per limitar la selecció de bacteris resistents i garantir l’efectivitat futura dels tractaments. L’evidència científica més recent apunta, a més, una tendència general cap a la reducció de la durada dels tractaments antibiòtics. Per aquest motiu, la revisió dels formats s’ha basat en la Guia terapèutica

S O M

antimicrobiana del Sistema Nacional de Salut, amb la voluntat d’ajustar el nombre d’unitats per envàs a les pautes més habituals. PRINCIPALS CANVIS INTRODUÏTS

El grup de treball multidisciplinari creat en el marc del PRAN —amb la participació de societats científiques, professionals clínics i col·legis professionals— ha consensuat diverses actuacions: • Manteniment dels formats ja adequats a les pautes terapèutiques. • Retirada progressiva d’envasos amb un nombre d’unitats superior al que és necessari. • Incorporació de nous formats adaptats a les dosis i durades recomanades. • Actualització dels sistemes de prescripció per facilitar l’adequació als nous formats. A tall d’exemple, en tractaments habituals de set dies amb amoxicil·lina, o amoxicil·lina i àcid clavulànic, els envasos de vint unitats es consideren suficients per completar el tractament de manera eficaç.

C O E C

N Ú M . 2 0 5

IMPACTE CLÍNIC I AMBIENTAL

Aquesta adaptació no afecta, en cap cas, la qualitat, la seguretat ni l’eficàcia dels tractaments, sinó que contribueix a optimitzar-ne l’ús. La reducció d’excedents disminueix el risc d’interrupció prematura dels tractaments o de reutilització inadequada de medicació sobrant, factors associats a l’aparició de resistències. A més, la mesura també té un impacte positiu en l’àmbit mediambiental, ja que es redueixen els residus farmacèutics. REFORÇ DEL PAPER DELS PROFESSIONALS SANITARIS

Des de l’AEMPS es recorda la importància de seguir estrictament les indicacions dels professionals sanitaris pel que fa a la dosi i la durada dels tractaments antibiòtics. Completar correctament el tractament és essencial per garantir l’erradicació de la infecció i prevenir recaigudes o resistències.

ACTUALIZACIÓN IMPORTANTE !!!

!!!

CAMBIO EN FORMATOS DE ANTIBIÓTICOS OBJETIVO Ajustar el tamaño de los EL DENTISTA, CLAVE EN envases a la evidencia cientíﬁca actual EL ÉXITO DEL CAMBIO y a las recomendaciones de la Guía Ajustando la prescripción a las pautas Terapéutica Antimicrobiana del SNS. recomendadas por la Guía del SNS. PRESCRIBE

SEGÚN LA GUÍA PRAN

Se adaptarán los envases a las pautas recomendadas actualmente. SE QUIERE DISMINUIR ▪ ▪ ▪

Resistencia bacteriana.

Dosis no necesarias. Automedicación.

LOS SISTEMAS INFORMÁTICOS DE PRESCRIPCIÓN SE ACTUALIZARÁN

EJEMPLO Amoxicilina

Para ajustar las unidades pautadas al envase más adecuado.

Los formatos grandes dejarán de estar disponibles para evitar dispensaciones con contenido superior al prescrito.

▪

Cambio respaldado por las sociedades cientíﬁcas y colegios profesionales.

▪ ▪ ▪ ▪

▪

D E

En muchas de las patologías orales no está indicado tratamiento con antibiótico. En los casos en los que sí está indicado, el envase de 20 es suﬁciente. Se elimina el formato de 30 uds. para evitar dosis no necesarias. Prescribir únicamente 1 envase de 20 uds. (NO 2 envases).

INFORMA A TU PACIENTE

▪

T E M A

1 ENVASE = Tratamiento completo

El envase preescrito incluye las unidades necesarias para completar los tratamientos más habituales. La eﬁcacia del tratamiento no se ve afectada. Reducimos la resistencia bacteriana.

P O R T A D A

MÁS INFORMACIÓN

Consulta la Web de AEMPS para conocer los antibióticos afectados. www.formatosantibioticos.aemps.gob.es

[ 1 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

L’estiu es viu al Piscines · Solàriums · DiR Bootcamp · SpinDiR Activitats Dirigides · Pàdel · Hyrox · Pilates · Ioga I molt més!

Ara condicions especials d’inscripció per a col·legiats/des del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya.

[ 1 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

L’Assemblea General Ordinària del COEC aprova tots els punts de l’ordre del dia i referma el compromís amb el futur de la professió

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) va celebrar el 30 de juny la seva Assemblea General Ordinària, que es va desenvolupar en format telemàtic per facilitar la participació dels col·legiats i col·legiades d’arreu del territori. Durant la sessió es van aprovar tots els punts de l’ordre del dia, entre els quals hi havia els comptes anuals corresponents a l’exercici 2025, el pressupost per a l’any 2026, el manteniment de les quotes col·legials i la gestió de la Junta de Govern.

Concretament, l’Assemblea va aprovar l’acta de la sessió ordinària celebrada el 30 de juny de 2025, els comptes d’ingressos i despeses de l’exercici anterior, el pressupost de l’any en curs, les quotes ordinàries i la gestió de la Junta de Govern.

UN ANY DE CONSOLIDACIÓ INSTITUCIONAL I IMPULS A LA PROFESSIÓ En la sessió es va presentar la Memòria anual 2025, que recull les principals actuacions que el COEC ha impulsat al llarg de l’any i posa de manifest el compromís de la institució amb la defensa de la professió, la millora dels serveis als col·legiats i col·legiades, i la generació de valor per al conjunt del sector odontològic català. La Memòria evidencia la consolidació del COEC com una institució de referència, amb una activitat orientada a donar resposta als reptes d’una professió en constant evolució. Durant el 2025, el Col·legi va continuar impulsant projectes estratègics en àmbits com la transformació digital, la formació continuada, la representació institucional, la comunicació i el suport als professionals. En l’àmbit social, es va destacar la tasca desenvolupada per la Clínica Solidària del COEC, que continua oferint atenció odontològica a persones en situació de vulnerabilitat i a

I N S T I T U C I O N A L

[ 2 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

pacients oncològics. Així, es reafirma el compromís del Col·legi amb una odontologia compromesa amb la salut i el benestar de la societat. La transformació digital va continuar avançant amb la consolidació de serveis com l’app COEC, la recepta electrònica privada REMPe, la identificació digital i les plataformes professionals, que faciliten una relació més àgil, accessible i segura amb els col·legiats. La formació continuada va mantenir el paper com un dels principals eixos d’actuació de la institució. Durant el curs acadèmic 2025-2026, el COEC i la Fundació SCOE van impulsar una àmplia oferta de conferències, col·loquis i activitats científiques que van registrar prop de 2.000 assistències, de manera que es consolida com un espai de referència per a l’actualització i el creixement professional. La Memòria també recull la intensa activitat institucional desenvolupada davant administracions, universitats, entitats sanitàries i organitzacions professionals, així com el reforç dels serveis jurídics, de responsabilitat civil i defensa jurídica i les iniciatives orientades al benestar dels col·legiats, com el Programa Apol·lònia i les accions de sensibilització en salut emocional. UNA SITUACIÓ ECONÒMICA SANEJADA I PREPARADA PER CONTINUAR GENERANT VALOR L’Assemblea també va conèixer els comptes anuals corresponents a l’exercici 2025. Auditats favorablement per una empresa externa independent, acrediten la imatge fidel de la situació econòmica, financera i patrimonial del Col·legi. Els resultats presentats confirmen la fortalesa econòmica del COEC. La institució manté una situació de deute zero amb les entitats financeres, disposa de més de 3,8 milions d’euros de tresoreria, i compta amb uns fons propis de 16 milions d’euros, que representen aproximadament el 92 % del total de l’actiu. A més, el nombre de col·legiats continua creixent, i en el moment de tancar l’exercici se situava en 6.806 professionals. L’any 2025 es va tancar amb un excedent positiu de 85.638 euros, que es destinarà íntegrament al fons social del Col·legi, per reforçar encara més la solvència de la institució. Pel que fa al pressupost de 2026, s’ha elaborat sota criteris de prudència, sostenibilitat i equilibri pressupostari, amb l’objectiu de continuar impulsant la formació, la transformació digital, l’activitat institucional i els serveis als col·legiats sense incrementar les quotes col·legials. En aquest sentit, l’Assemblea va aprovar mantenir les quotes per a l’any 2026, que continuaran sent de 34,44 euros mensuals per als col·legiats en exercici i de 30 euros mensuals per als col·legiats sense exercici.

La presidenta va assenyalar que l’odontologia viu un moment de profunda transformació, i va defensar que els col·legis professionals han d’anar més enllà de la gestió ordinària per anticipar els canvis i liderar-los. assegurar que reforça el compromís de la Junta de Govern amb un projecte de Col·legi que mira al futur. En aquest sentit, va reivindicar un COEC «potent, modern i útil», capaç de protegir la professió, generar oportunitats per als col·legiats, impulsar el coneixement i consolidar-se com una veu de referència davant les administracions i la societat. La Dra. Guerrero també va remarcar que governar el COEC significa construir futur i treballar perquè les noves generacions trobin una institució preparada per acompanyar-les, mantenint el prestigi i el lideratge de l’odontologia catalana. Finalment, va ratificar el compromís de la Junta de Govern de continuar treballant amb responsabilitat, vocació de servei i exigència, i va concloure la intervenció amb una idea que resumeix l’esperit del projecte col·legial: «El millor del COEC és tot el que encara som a temps de construir, junts».

LA PRESIDENTA POSA L’ACCENT EN EL FUTUR DEL COEC I EL LIDERATGE DE LA PROFESSIÓ La sessió es va cloure amb la intervenció de la presidenta del COEC, la Dra. Maria José Guerrero, que va agrair la participació dels col·legiats i col·legiades i la confiança. En el discurs, va afirmar que aquesta confiança constitueix «el principal actiu» del Col·legi i, alhora, «la seva responsabilitat més gran», i va

I N S T I T U C I O N A L

[ 2 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El COEC referma el compromís contra l’intrusisme professional i reclama un enduriment de les penes El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ha manifestat el suport que dona a la petició del Consejo General de Dentistas de España perquè s’endureixin les penes contra l’intrusisme professional, arran del desmantellament de dues clíniques dentals a Olesa de Montserrat i Esplugues de Llobregat, on presumptament exercien quatre persones sense la titulació requerida per practicar l’odontologia. Segons la informació feta pública pels Mossos d’Esquadra, en aquesta operació es van detenir cinc persones: quatre suposats falsos dentistes i el propietari dels dos centres. La investigació apunta a presumptes delictes d’intrusisme professional, estafa, lesions i contra la salut pública. Durant les inspeccions també es van localitzar material clínic en mal estat i productes caducats que haurien pogut posar en risc la salut dels pacients. Diverses persones afectades van denunciar, a més, seqüeles físiques i tractaments abonats que no s’haurien arribat a dur a terme. Davant d’aquests fets, el COEC considera necessari reforçar el marc legal perquè les sancions davant l’exercici il·legal d’una professió sanitària siguin realment dissuasives. L’intrusisme professional no constitueix únicament un frau, sinó que pot tenir conseqüències greus sobre la salut de les persones, especialment quan els pacients confien que són atesos per professionals qualificats degudament.

El COEC reitera el compromís amb la defensa de l’exercici legal de la professió i amb la protecció de la salut de la ciutadania. En aquest sentit, considera necessari que les administracions i els poders públics continuïn impulsant les reformes normatives, a més d’exercir les actuacions indispensables per reforçar la lluita contra l’intrusisme professional, a fi de garantir, així, la seguretat dels pacients i preservar la confiança en el sistema sanitari.

L’odontologia és una professió sanitària regulada que exigeix una titulació universitària oficial, la col·legiació obligatòria i el compliment d’uns requisits legals, tècnics i deontològics estrictes. Qualsevol actuació al marge d’aquestes garanties suposa un risc inacceptable per a la seguretat dels pacients. LA IMPORTÀNCIA DE VERIFICAR EL PROFESSIONAL I LA CLÍNICA El COEC recorda a la ciutadania que és essencial comprovar sempre que el dentista que l’atén està col·legiat degudament i que la clínica dental disposa de totes les autoritzacions sanitàries que la normativa vigent exigeix. Amb l’objectiu de facilitar aquestes comprovacions, el Col·legi posa a disposició de la ciutadania un cercador de professionals col·legiats i, igualment, posa en relleu la rellevància de verificar si una clínica dental o centre sanitari està registrat degudament. Es tracta de dues comprovacions senzilles que aporten una garantia addicional de seguretat i confiança abans d’iniciar qualsevol tractament odontològic. I N S T I T U C I O N A L

Cercador de col·legiats i col·legiades

Cercador de centres, serveis i establiments sanitaris autoritzats:

[ 2 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El COEC es reforça en la posició que manté sobre el desplegament de la salut bucodental pública El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) segueix de manera activa i rigorosa el desplegament de la Llei 12/2020, d’atenció pública a la salut bucodental a Catalunya. Així, manté un contacte permanent amb l’Administració sanitària i amb els diferents actors implicats en el sistema. En aquest context, el Col·legi considera necessari contribuir al debat públic amb criteris de rigor, mentre que s’eviten simplificacions que no reflecteixen la complexitat pròpia del sistema sanitari. Una política pública d’aquest abast no es desenvolupa de manera immediata, sinó mitjançant un procés progressiu, estructurat i alineat amb els principis d’organització i sostenibilitat del sistema. La Llei 12/2020 estableix el reconeixement de l’atenció bucodental en el marc del dret a la protecció de la salut, d’acord amb els principis d’universalitat, equitat i accessibilitat. Així mateix, preveu desplegar progressivament les prestacions dins del sistema sanitari públic de Catalunya, a través dels instruments normatius i de planificació sanitària corresponents. En aquest sentit, el desenvolupament reglamentari de la norma té com a objectiu concretar aspectes essencials com la cartera de serveis, els criteris d’accés, la definició dels col·lectius prioritaris i els mecanismes de provisió assistencial. Aquest procés s’inscriu en el funcionament ordinari dels sistemes sanitaris públics, i s’ha d’interpretar d’acord amb criteris de sostenibilitat, eficiència i qualitat assistencial. Cal tenir present que la configuració de les prestacions sanitàries (incloses les de salut bucodental) respon necessàriament a criteris clínics, epidemiològics, organitzatius i pressupostaris. Per tant, tant la planificació com la implementació progressiva no constitueixen una limitació del dret reconegut, sinó la concreció efectiva que se’n fa en condicions de viabilitat a mitjà i llarg termini.

Pel que fa als col·lectius prioritaris, la normativa preveu una implantació inicial orientada, entre d’altres, a la població infantil, persones en situació de vulnerabilitat i pacients amb condicions que incrementen el risc bucodental, amb la previsió d’una extensió progressiva de la cobertura al conjunt de la població. Des d’una perspectiva assistencial, el COEC considera imprescindible que qualsevol anàlisi sobre el model de provisió —incloent-hi la participació de recursos propis o concertats dins de la xarxa sanitària d’utilització pública— es basi en criteris d’efectivitat, eficiència, equitat i evidència científica, al mateix temps que s’eviten plantejaments simplificats que no contribueixen a una comprensió adequada per part de la ciutadania. Així mateix, qualsevol consideració sobre aspectes de naturalesa jurídica, incloses les eventuals qüestions relatives al principi de jerarquia

I N S T I T U C I O N A L

normativa, ha de ser objecte d’anàlisi en els àmbits administratius o jurisdiccionals competents, amb el suport tècnic i jurídic corresponent. En aquest marc, el Col·legi reafirma que la prioritat no és formular declaracions, sinó assegurar que la llei es desplegui amb criteris de qualitat assistencial, equitat i sostenibilitat, evitant generar expectatives que no es puguin complir o models que no siguin viables. El COEC referma, doncs, el compromís institucional de col·laboració amb l’Administració i amb el conjunt dels agents del sector. L’objectiu és contribuir a consolidar la salut bucodental com un dret efectiu, dotat dels recursos i de l’organització necessaris per fer-lo possible en la pràctica clínica, alhora que es garanteix la qualitat assistencial i es vetlla pels drets tant de pacients com de professionals.

[ 2 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El COEC reclama consens i participació professional en la tramitació del nou Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) expressa la preocupació després que el Consell de Ministres hagi aprovat l’avantprojecte del nou Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut. La norma està destinada a regular les condicions laborals de prop d’un milió de professionals de la sanitat pública. El nou text, que ha iniciat el tràmit d’audiència i informació pública abans de la tramitació parlamentària, incorpora mesures orientades a millorar l’estabilitat laboral, la regulació de les jornades i els descansos, la conciliació familiar, la professionalització de la gestió sanitària, i la classificació professional dels treballadors del Sistema Nacional de Salut. Tot i reconèixer la importància d’actualitzar una norma vigent des de l’any 2003 i que cal adaptar-la als reptes actuals del sistema sanitari, el COEC considera que una reforma d’aquesta transcendència hauria de comptar amb un ampli consens entre les administracions i els professionals sanitaris afectats. En aquest sentit, el Col·legi comparteix la inquietud que diverses organitzacions professionals sanitàries han manifestat davant la manca d’acord suficient en relació amb alguns dels aspectes recollits en el text aprovat. El COEC defensa que qualsevol reforma adreçada a ordenar les condicions d’exercici professional dins del Sistema Nacional de Salut s’ha de construir des del diàleg, la participació efectiva de les professions sanitàries i el reconeixement del paper essencial que fan en la qualitat assistencial, la seguretat dels pacients i la sostenibilitat del sistema.

A parer del Col·legi, els professionals que desenvolupen l’activitat assistencial són els qui coneixen de primera mà les necessitats organitzatives i assistencials del sistema sanitari i, per tant, les seves aportacions han de ser tingudes en compte durant el procés legislatiu. La millora de l’atenció a la ciutadania requereix unes condicions d’exercici adequades, una planificació responsable dels recursos humans i un marc normatiu que reforci la qualitat dels serveis sanitaris. Davant l’inici de la tramitació parlamentària, el COEC confia que aquest procés permeti incorporar les aportacions de les professions sanitàries i afavorir que s’assoleixi un consens ampli que contribueixi a reforçar el sistema sanitari públic. Igualment, valora com a indispensable que les administracions competents continuïn treballant per garantir unes condicions laborals adequades i un entorn professional que faci possible oferir una atenció sanitària segura, accessible i de qualitat.

El COEC reitera, doncs, el compromís amb la defensa de la professió odontològica i amb la necessitat que qualsevol reforma estructural del sistema sanitari es desenvolupi des del diàleg, el consens i el reconeixement de la contribució específica de tots els professionals sanitaris a la salut de la població.

I N S T I T U C I O N A L

[ 2 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El COMB, el COFB i el COEC reforcen la promoció de la recepta electrònica privada amb un nou fullet informatiu

Un TRACTAMENT CORRECTE comença amb una RECEPTA COMPLETA Símbol Sempre amb recepta

Recepta privada Dades Pacient

Dades Prescriptor oms Nom i cogn giat l·le Número co e de treball ntr Àmbit o ce ònic i telèfon ctr Correu ele

oms Nom i cogn nt me Any naixe DNI / NIE

ment Nom medica

tica a farmacèu

Form

envàs Unitats pert o contingu inistració

Via d’adm Posologia

Dades Prescripció

epta)

(un per rec

Unitats a

Durada ent del tractam

ripció Data presc

Recordem que el COEC té a disposició dels col·legiats i col·legiades la plataforma REMPe. Utilitzar-la és gratuït, sempre que es faci des de l’accés específic a aquest portal que està habilitat a l’Espai Personal COEC (E-Recepta Privada).

I N S T I T U C I O N A L

dispensar

No t’oblidis de sol·licitar-la al prescriptor i lliurar-la a la farmàcia.

Signatura

prescriptor

RD 1718/2010, de 17 de desembre, sobre recepta mèdica i ordres de dispensació https://www.boe.es/eli/es/rd/2010/12/17/1718/con

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) continuen treballant junts per impulsar l’ús de la recepta electrònica mèdica privada (REMPe) entre els seus col·legiats i col·legiades. Aquesta iniciativa conjunta s’emmarca en la voluntat compartida de fomentar bones pràctiques a l’hora de prescriure i dispensar medicaments, alhora que es reforça la seguretat dels pacients. Amb aquest objectiu, les tres institucions han elaborat un nou fullet informatiu que recull de manera clara i didàctica el procediment correcte per a la prescripció. Sota el lema que «un tractament correcte comença amb una recepta completa», el document incideix en la importància d’iniciar qualsevol tractament amb una prescripció degudament formalitzada. El fullet assenyala quins medicaments requereixen recepta, i estableix els requisits que ha de complir una recepta privada, amb el detall dels camps essencials que ha d’incloure. Entre aquests camps hi ha les dades del prescriptor (nom, número de col·legiat i contacte), les del pacient, i la informació relativa al medicament i al tractament, com la posologia, la durada i la via d’administració. Així mateix, s’hi recorda que la recepta s’ha de sol·licitar al prescriptor i lliurar a la farmàcia perquè dispensi correctament el medicament. El document informatiu també posa l’accent en els casos en què les receptes no tenen validesa legal. En concret, s’hi esmenten com a pràctiques no vàlides les receptes escanejades i enviades per correu electrònic o serveis de missatgeria, els missatges del prescriptor rebuts a través del mòbil —com ara pel WhatsApp—, i les fotocòpies de receptes en paper. Finalment, el fullet destaca els principals beneficis de la recepta electrònica privada. Així, s’hi subratlla que una recepta emplenada correctament contribueix a protegir el pacient, millora la seguretat del tractament evitant falsificacions i usos indeguts, i garanteix la disponibilitat de la prescripció en qualsevol moment i lloc.

[ 2 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

La Dra. Maria José Guerrero s’incorpora al Comitè Executiu del Consejo General de Dentistas com a vocal

La presidenta del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), la Dra. Maria José Guerrero, va assumir el 13 de juny el càrrec de vocal del Comitè Executiu del Consejo General de Dentistas d’Espanya. La doctora Guerrero afronta aquesta nova responsabilitat amb il·lusió, compromís i un profund sentit de responsabilitat amb la professió.

La incorporació a l’òrgan executiu del Consejo General li permet participar activament en els debats i les decisions estratègiques que marcaran el futur de l’odontologia en l’àmbit estatal. En aquest sentit, la presidenta del COEC considera que ser present en el Comitè Executiu reforça la veu dels odontòlegs i odontòlogues catalans en els principals

òrgans de representació professional, i contribuirà a traslladar les necessitats i inquietuds dels professionals de Catalunya als espais de decisió. Així mateix, aquest nomenament afavoreix una col·laboració institucional més elevada i l’intercanvi d’experiències entre els diferents col·legis professionals, de manera que es fomenta el treball conjunt en benefici de la professió i de la salut bucodental de la ciutadania.

Entre les responsabilitats que ha assumit, la Dra. Guerrero s’ha incorporat a la Comissió de Comunicació del Consejo General, un espai clau per definir l’estratègia de comunicació institucional de la professió a l’Estat. En aquest àmbit, valora com a fonamental reforçar el posicionament de l’odontologia davant les administracions, els mitjans de comunicació i la societat, per impulsar una comunicació rigorosa i basada en l’evidència que ajudi a posar en valor el paper essencial dels dentistes en la salut de la població. La presidenta del COEC subratlla igualment la necessitat que la professió disposi d’una veu més forta i coordinada davant dels grans reptes

J U N T A

A C T I V A

del sector, i que es treballi per combatre la desinformació i reforçar la confiança dels ciutadans en els professionals de l’odontologia. Paral·lelament, també ha passat a formar part de la Comissió de Recepta Electrònica, des de la qual impulsarà el desenvolupament d’eines que facilitin la pràctica clínica diària i contribueixin a millorar tant el servei com la seguretat dels pacients. Per a la doctora Guerrero, la digitalització és una oportunitat estratègica per continuar avançant en la modernització de la professió. A més a més, s’ha incorporat a la Comissió de Tabaquisme, una àrea en què els odontòlegs tenen un paper determinant per prevenir i detectar precoçment patologies relacionades amb el consum de tabac, així com en la promoció d’hàbits saludables entre la població. La doctora Guerrero ha manifestat la voluntat de desenvolupar aquesta nova etapa des del diàleg, la col·laboració i la recerca de consensos, amb l’objectiu d’afavorir el progrés de la professió i continuar treballant per una odontologia de qualitat al servei dels pacients.

[ 2 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El COEC i l’ICS reforcen la col·laboració institucional per avançar en la millora de l’atenció odontològica La presidenta del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), la Dra. Maria José Guerrero, s’ha reunit recentment amb el director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Pomar Reynés, en una trobada institucional destinada a abordar diferents qüestions d’interès per a la professió odontològica. La reunió es va desenvolupar amb la voluntat compartida d’enfortir les relacions entre ambdues institucions, i impulsar una major coordinació en aquells àmbits que contribueixin a millorar l’atenció odontològica i la qualitat dels serveis sanitaris.

J U N T A

Durant la trobada, les dues institucions van posar de manifest la importància de mantenir un diàleg fluid i una col·laboració estable per afrontar els reptes compartits del sector. Com a resultat de la reunió, el COEC i l’ICS han acordat mantenir reunions periòdiques, en l’àmbit tant institucional com tècnic, amb l’objectiu de consolidar aquesta línia de treball conjunta i avançar en els temes d’interès comú.

A C T I V A

[ 2 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El COEC i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya reforcen les vies de col·laboració institucional La presidenta del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), la Dra. Maria José Guerrero, ha rebut a la seu del Col·legi el degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, el Dr. Ramon Aiguadé, en el marc d’una visita institucional destinada a reforçar els vincles entre ambdues corporacions professionals. La trobada va permetre compartir impressions sobre els principals reptes que afronten els respectius col·lectius professionals, a més de revisar les línies de col·laboració existents entre les dues institucions.

J U N T A

Durant la reunió també es van explorar noves oportunitats per impulsar iniciatives conjuntes que contribueixin a potenciar el desenvolupament professional, afavorir la cooperació entre els diferents àmbits sanitaris i continuar treballant en benefici de la salut de la ciutadania. Amb aquesta reunió, el COEC reafirma el compromís de mantenir una relació estreta amb la resta de col·legis professionals sanitaris per fomentar el treball conjunt, l’intercanvi d’experiències i la coordinació en aquells projectes que aportin valor als professionals i a la societat.

A C T I V A

[ 2 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

J U N T A

A C T I V A

[ 2 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

EL COEC CREA UNA COMISSIÓ DEDICADA A TRACTAR TEMES SOBRE GÈNERE I EQUITAT Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) fa un pas endavant en el compromís amb la igualtat mitjançant la creació d’una nova comissió destinada a tractar temes de gènere i equitat. Aquest òrgan neix amb la voluntat d’impulsar accions estructurades en favor de la igualtat d’oportunitats, la visibilització del talent femení i la incorporació de la perspectiva de gènere dins la professió. En aquest context, la Junta de Govern del COEC ha impulsat la constitució d’aquesta comissió dedicada al gènere i l’equitat, que està formada per la Dra. Ana Veloso, la Dra. Maria Quintana, la Dra. Yeimi Bernal, la Dra. Sílvia Marquès, i la Dra. Maria Terrades, la qual n’assumirà la coordinació. La nova comissió pretén generar un espai de reflexió, proposta i treball al voltant del paper de la dona en la professió, i es proposa abordar qüestions com el lideratge femení, la conciliació, la visibilització del talent, la promoció de referents i la detecció de possibles desigualtats o barreres estructurals. L’objectiu és crear un espai constructiu i integrador que pugui aportar valor institucional, formular propostes concretes i contribuir a reforçar el compromís del COEC amb la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament professional de totes les col·legiades. Aquesta iniciativa s’alinea amb pràctiques ja consolidades en altres col·legis professionals, tant a Catalunya com a l’àmbit estatal, on les comissions vinculades a dones, igualtat, equitat o gènere s’han convertit en eines estratègiques per impulsar canvis reals dins les organitzacions. La comissió s’emmarca en una realitat incontestable: la feminització creixent i consolidada de l’odontologia catalana. LES DONES, MAJORIA A L’ODONTOLOGIA CATALANA Segons les dades recollides pel COEC i publicades a l’Estadística de professionals sanitaris col·legiats de l’INE, referides a 31 de desembre de 2025, a Catalunya hi ha un total de 6.507 dentistes que s’han col·legiat: 4.087 són dones i 2.420, homes. Això significa que les dones representen prop del 63 % del total de professionals de l’odontologia al nostre territori. Aquest percentatge confirma una tendència que fa anys que s’està consolidant i que situa l’odontologia com una de les professions sanitàries clarament feminitzades. La presència femenina és especialment significativa en les franges d’edat més joves. Entre el conjunt de professionals menors de trenta-cinc anys, les dones representen gairebé

el 75 % del col·lectiu (1.202 dones, davant de 405 homes). En la franja de trenta-cinc a quaranta-quatre anys, la tendència es manté amb força: 1.238 dones, davant de 574 homes, és a dir, prop del 68 % del total. Aquestes dades evidencien un relleu generacional clarament femení, i confirmen que el present i el futur de la professió estan liderats majoritàriament per dones. UNA REALITAT TRANSVERSAL ARREU DEL TERRITORI La feminització de l’odontologia es reflecteix en totes les províncies catalanes: • Barcelona, que concentra el gruix de professionals (5.257 en total), compta amb 3.294 dones col·legiades, xifra que suposa més del 62 % del total provincial.

A C T U A L I T A T

[ 3 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

• A Tarragona, amb 440 professionals, n’hi ha 274 que són dones (62 %). • Lleida, amb 259 col·legiats i col·legiades, té 159 dones (61 %). • Girona, amb 551 professionals, compta amb 360 dones (65 %). Aquestes xifres mostren que la presència femenina no és un fenomen concentrat en un únic territori, sinó una tendència estructural a tot Catalunya. UNA TRANSFORMACIÓ GENERACIONAL Si analitzem les franges amb edats més avançades, observem una distribució més equilibrada o, fins i tot, una presència masculina més elevada, especialment a partir dels seixanta-cinc anys. Per exemple, en la franja de setanta anys o més hi ha 144 homes, davant de 44 dones. Aquesta diferència posa de manifest l’evolució històrica de la professió: mentre que en dècades anteriors l’odontologia

era exercida majoritàriament per homes, en les darreres generacions les dones s’hi han incorporat de manera progressiva, fins a esdevenir una majoria clara. COMPROMÍS AMB EL PRESENT I EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ Des del COEC, en el marc del 8-M, es vol reconèixer la tasca, el talent i el compromís de totes les odontòlogues i estomatòlogues col·legiades, que contribueixen cada dia a la salut bucodental de la ciutadania amb professionalitat i excel·lència. La consolidació de les dones com a motor principal de la professió no és només una dada demogràfica: és el reflex d’una transformació social profunda. Amb la creació de la nova comissió, el COEC reafirma la voluntat que té de continuar avançant en polítiques d’igualtat, conciliació i lideratge, per enfortir encara més el present i el futur de l’odontologia catalana.

Recupera tots els "Usos Clínics" publicats a la revista Som COEC. Sedació conscient amb òxid nitrós

Crisis hipertensivas: urgencias y emergencias Anestèsics locals: efectes adversos i gestió de les complicacions sistèmiques Manejo de las infecciones odontogénicas en las consultas de atención primaria: ¿antibiótico? Soporte vital básico en adultos en tiempos de covid-19

I molts més!

A C T U A L I T A T

[ 3 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

EL COEC IMPULSA UNA ACCIÓ COL·LECTIVA AMB MOTIU DEL DIA MUNDIAL DE LA SALUT BUCODENTAL Cada any, el 20 de març se celebra el Dia Mundial de la Salut Bucodental, una efemèride clau per recordar com és de rellevant mantenir uns bons hàbits d’higiene oral i de prevenir les malalties bucodentals, que afecten una gran part de la població al llarg de la vida. En aquest context, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) va posar en marxa una campanya digital amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania i reforçar el paper dels professionals de l’odontologia com a agents de salut. UNA CAMPANYA PER IMPLICAR TOT EL COL·LECTIU Sota el lema #ImpulsemSalutBucodental, la iniciativa pretenia generar un impacte ampli a les xarxes socials a través de la implicació activa tant del Col·legi com del conjunt de col·legiats, alhora que fomentava una imatge de cohesió del sector i una conscienciació més gran social sobre la importància de la salut oral. La campanya es va estructurar en dues fases. D’una banda, entre el 13 i el 19 de març —una setmana abans del Dia de la Salut Bucodental—, es va dur a terme una acció prèvia a fi de generar expectativa i començar a preparar el terreny. Durant aquests dies, per fomentar la participació dels usuaris, es van publicar un total de dotze vídeos divulgatius, acompanyats d’enquestes interactives, en les històries d’Instagram. D’altra banda, l’acció principal es va concentrar en el dia 20 de març, amb una crida a «inundar les xarxes» de contingut

sobre salut bucodental. El COEC va activar el col·lectiu de professionals perquè compartissin consells des dels seus propis perfils, utilitzant l’etiqueta o hashtag de la campanya, per tal d’unificar el missatge i amplificar-ne l’abast. Paral·lelament, els canals institucionals del Col·legi van difondre continguts de manera simultània, incloent-hi vídeos, infografies i recomanacions pràctiques. CONTINGUT PEDAGÒGIC PER A LA CIUTADANIA Pel que fa al contingut pedagògic, la campanya va abordar temes clau per al manteniment d’una bona salut oral, com ara la tècnica correcta per raspallar-se les dents, la freqüència de les visites al dentista, l’ús de col·lutoris, la higiene interdental, o la salut bucodental en etapes específiques com l’embaràs o la infància. També s’hi van incloure consells sobre alimentació, esport, pròtesis removibles i autoexploració per a la detecció precoç del càncer oral. Amb aquesta iniciativa, el COEC va fer una crida al conjunt del col·lectiu professional perquè se sumés activament a la campanya: «Aquest 20 de març, inundem les xarxes de salut bucodental! Comparteix els teus consells amb el hashtag #ImpulsemSalutBucodental i ajuda’ns a generar consciència col·lectiva». Amb aquesta acció, el Col·legi ha reafirmat el compromís amb la promoció de la salut i la prevenció, posant el coneixement dels professionals al servei de la ciutadania.

Visualitza tots els vídeos de la campanya #ImpulsemSalutBucodental

A C T U A L I T A T

[ 3 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

DEL LLIBRE A LES XARXES, PER SANT JORDI: EL COEC PROMOU LA FADA DE LES DENTS PER FOMENTAR LA SALUT BUCODENTAL bucodental des de la infància, a més de conscienciar sobre la rellevància de visitar el dentista per fer revisions periòdiques. D’altra banda, el COEC, d’aquesta manera, també buscava impulsar l’interès per la lectura entre els infants, aprofitant una de les dates més significatives del calendari per vincular cultura i salut.

Amb motiu de la diada de Sant Jordi, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) va posar novament a disposició dels seus col·legiats i col·legiades exemplars del llibre La veritable història de la fada de les dents, perquè poguessin regalar-los als pacients més petits. Cada professional podia sol·licitar fins a un màxim de deu exemplars, que es podien recollir presencialment tant a la seu del COEC com a les diferents seus provincials del Col·legi. Aquesta iniciativa s’emmarca, d’una banda, en la voluntat del COEC d’incentivar l’adquisició de bons hàbits d’higiene

LA FADA DE LES DENTS COBRA VIDA A LES XARXES SOCIALS, AMB CONSELLS PER ALS INFANTS Enguany, el COEC va fer un pas més en l’aposta per la divulgació i va estrenar una campanya a les xarxes socials protagonitzada per la fada de les dents. La iniciativa va consistir a crear una sèrie de vídeos en què aquest personatge cobrava vida, a través d’animació, i amb una veu pròpia transmetia els consells de salut bucodental que es recullen en el llibre. Amb un to femení, proper i adaptat al públic infantil, la fada compartia recomanacions bàsiques per mantenir una bona higiene oral, com ara raspallar-se correctament o com és d’important visitar el dentista un cop l’any. L’objectiu era connectar amb els més petits d’una manera didàctica i atractiva, i treure profit dels canals digitals per reforçar els missatges de prevenció. Aquesta acció va complementar la distribució del llibre i va reforçar l’estratègia del COEC de combinar cultura, educació i salut. D’aquesta manera, el Col·legi s’adapta als nous formats i hàbits de consum per arribar de manera efectiva tant als infants com a les famílies.

Visualitza tots els vídeos amb els consells de la fada de les dents. A C T U A L I T A T

[ 3 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

UN EQUIP LIDERAT PELS DOCTORS ALBERTO MONJE I JOSÉ NART REP EL PREMI ANDRÉ SCHROEDER DE RECERCA Aquest treball forma part de la tesi doctoral d’Ettore Amerio, que figura com a primer autor de la publicació, i compta també amb la participació de Francesco Sparano com a coautor. La recerca aporta noves evidències sobre els mecanismes biològics que expliquen la relació entre el tabaquisme i la progressió de la periimplantitis, una de les complicacions més rellevants associades als tractaments implantològics.

La recerca odontològica liderada des d’Espanya ha tornat a situar-se a l’epicentre de l’excel·lència científica internacional. L’equip investigador dirigit pels doctors Alberto Monje i José Nart —vicepresident del COEC— ha estat distingit amb el Premi André Schroeder de Recerca Clínica: l’atorga la Fundació ITI (International Team for Implantology), i és considerat un dels guardons més prestigiosos en l’àmbit de la implantologia i l’odontologia a escala mundial. El Premi reconeix el treball titulat «Effects of Smoking on Macrophage Polarization in Peri-Implantitis Lesions», que aprofundeix en l’impacte del tabaquisme sobre la resposta immunològica de les lesions de periimplantitis. L’estudi analitza com el consum de tabac influeix en la polarització dels macròfags, unes cèl·lules clau en la resposta inflamatòria i en els processos de reparació dels teixits al voltant dels implants dentals.

UN PREMI QUE RECONEIX L’EXCEL·LÈNCIA CIENTÍFICA El Premi André Schroeder de Recerca és un reconeixement reservat a treballs científics d’alt impacte que contribueixen de manera significativa a l’avenç del coneixement en implantologia. La concessió d’aquest guardó representa un aval internacional a la qualitat, el rigor metodològic i la rellevància clínica de la investigació que ha desenvolupat aquest equip. Des del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), es vol expressar una especial felicitació als doctors Alberto Monje i José Nart, així com a Ettore Amerio i Francesco Sparano, per aquesta fita científica que reforça el posicionament de la recerca espanyola entre les més destacades del món en l’àmbit de la implantologia. Aquest nou reconeixement internacional posa de manifest la importància de la recerca com a motor de progrés de l’odontologia, i evidencia la capacitat dels professionals vinculats al nostre entorn acadèmic i científic per generar coneixement d’excel·lència amb impacte global.

A C T U A L I T A T

[ 3 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

EL CONSEJO GENERAL DE DENTISTES TRASLLADA AL MINISTERI LES APORTACIONS DEL COL·LECTIU EN LA FASE DE CONSULTA PRÈVIA SOBRE LA MODIFICACIÓ DE LA LOPS El Consejo General de Colegios de Odontólogos y Estomatólogos de España ha presentat al Ministeri de Sanitat, dins del termini establert, les aportacions que els col·legis oficials han compartit en la fase de consulta pública prèvia que s’ha obert amb motiu de l’avantprojecte de modificació de la Llei 44/2003, d’ordenació de les professions sanitàries (LOPS). Aquest document és el resultat del treball dut a terme durant les darreres setmanes per l’organització col·legial: s’hi han incorporat les contribucions que han traslladat tant diferents col·legis oficials com col·legiats, que han fet arribar les seves consideracions en relació amb aquesta reforma. D’aquesta manera, l’informe presentat recull una visió àmplia, tècnica i representativa sobre una qüestió d’especial rellevància per al present i el futur de la professió. APORTACIONS PRESENTADES En aquest informe, el Consejo General valora positivament l’oportunitat d’actualitzar la LOPS per adaptar-la a l’evolució del sistema sanitari i al marc actual de titulacions i desenvolupament professional. Al mateix temps, subratlla la necessitat que aquesta reforma preservi amb claredat la seguretat jurídica, el marc competencial vigent, i el reconeixement de l’odontòleg com a professional sanitari facultatiu. Entre altres aspectes, l’informe defensa que la futura norma ha de garantir expressament el nucli funcional propi de la professió de dentista, incloent-hi la promoció de la salut bucodental, la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la prescripció dins del seu àmbit d’exercici. Així mateix, insisteix que qualsevol actualització normativa ha de respectar els límits competencials existents entre dentistes, higienistes i protètics dentals, i evitar superposicions que puguin afectar la seguretat jurídica i la protecció del pacient. El Consejo General també posa el focus en la importància de reforçar la figura del responsable clínic dental, la continuïtat assistencial, la traçabilitat dels tractaments, la correcta gestió de la història clínica, i el dret del pacient a conèixer la identitat, la titulació i la funció del professional que l’atén. Un altre dels eixos destacats és l’encaix de les especialitats odontològiques dins de la futura regulació. En aquest sentit, es recorda que la inexistència actual de títols oficials d’especialista implantats en odontologia no ha de situar

la professió en una posició jurídica inferior respecte d’altres professions sanitàries facultatives. PROPOSTES CONSENSUADES I COMPARTIDES Des del Consejo General, a més, es transmet la idea que el procediment es troba encara en una fase inicial de consulta pública prèvia. És a dir, en aquest moment encara no existeix un text articulat de l’avantprojecte, sinó que som en una etapa destinada a recollir opinions i aportacions sobre l’oportunitat de la reforma, els objectius que ha de tenir, i els problemes que la futura norma hauria d’abordar. Serà més endavant, en la fase d’audiència i informació pública, quan es podrà fer una anàlisi més detallada del redactat normatiu i concretar al·legacions més precises sobre el contingut. En aquest sentit, cal subratllar que les aportacions traslladades pel Consejo General són fruit d’un treball compartit amb els col·legis professionals i s’hi integren les consideracions rebudes dels professionals de tot l’Estat, fet que permet vehicular una posició sòlida, representativa i institucionalment coordinada davant aquest procés. La vehiculació de les aportacions a través dels òrgans de representació professional contribueix a reforçar-ne la claredat, la consistència i el valor institucional davant l’Administració. Amb aquesta actuació, l’organització col·legial reafirma el compromís que té amb la defensa de la professió odontològica, la qualitat assistencial i la protecció de la salut dels pacients, al mateix temps que manté una participació activa, rigorosa i coordinada al llarg de tot el procés d’elaboració normativa.

A C T U A L I T A T

[ 3 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

EL COEC SE SUMA A LA XXVII SETMANA SENSE FUM, SOTA EL LEMA «INHALA VIDA» ja que augmenta el risc de patologies periodontals, lesions orals i càncer oral, entre d’altres. LES DADES DE L’ENQUESTA ALERTEN SOBRE L’IMPACTE DELS NOUS DISPOSITIUS En el marc de la campanya, s’ha dut a terme una enquesta poblacional, en què han participat 1.891 persones, i que recull percepcions i hàbits relacionats amb el consum de tabac i nous dispositius de nicotina. Entre les conclusions més destacades, preocupa especialment que el 21 % dels menors d’edat enquestats es declaren fumadors i que tots han utilitzat vaporejadors. L’estudi també evidencia la normalització dels nous dispositius entre la població més jove. Els menors assenyalen els sabors atractius com el principal motiu de consum, mentre que més del 80 % dels qui han pres part en l’enquesta consideren que aquests productes es perceben com menys perjudicials per a la salut. Aquesta última dada posa de manifest l’impacte de la publicitat i dels discursos que en minimitzen els riscos.

El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) se suma, un any més, a la Setmana Sense Fum (SSF), una iniciativa que se celebra del 25 al 31 de maig, coincidint amb el Dia Mundial Sense Tabac. Enguany arriba a la XXVII edició, sota el lema «Inhala vida». La campanya, impulsada per la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC) i coordinada a Catalunya pel programa Atenció Primària Sense Fum —conjuntament amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC)—, en el marc de SumaSalut, té com a objectius sensibilitzar la població sobre la importància de no iniciar-se en el consum de tabac i nicotina, promoure’n l’abandonament i fomentar entorns lliures de fum. EL COMPROMÍS DEL COEC AMB LA PREVENCIÓ I LA SALUT Des del COEC es posa en relleu la rellevància de seguir impulsant accions de prevenció i sensibilització davant els efectes nocius del tabac i dels nous dispositius de consum de nicotina, especialment entre adolescents i joves. L’ús tant de tabac com de productes relacionats avui representa encara un greu problema de salut pública, amb conseqüències directes també sobre la salut bucodental,

SUPORT SOCIAL A LES MESURES DE PREVENCIÓ Pel que fa a les mesures preventives, l’enquesta mostra un ampli suport social a l’augment d’espais lliures de fum, a les campanyes de sensibilització i a les restriccions d’accés per edat als productes del tabac i la nicotina. En aquest sentit, més del 75 % de les persones enquestades es mostren favorables a convertir les terrasses de bars i restaurants en espais sense fum. Així mateix, prop del 70 % de participants consideren que els nous dispositius de consum poden actuar com una porta d’entrada al tabaquisme convencional. Per tant, es reforça la necessitat de continuar desenvolupant estratègies de prevenció, educació i conscienciació social. PROMOURE HÀBITS SALUDABLES I ENTORNS LLIURES DE FUM Amb l’adhesió a la Setmana Sense Fum 2026, el COEC ratifica el seu compromís amb la promoció d’hàbits saludables i la prevenció de malalties relacionades amb el consum de tabac i nicotina.

A C T U A L I T A T

[ 3 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

EL COEC ALERTA QUE LA DETECCIÓ PRECOÇ POT ELEVAR FINS AL 90 % LA SUPERVIVÈNCIA DEL CÀNCER ORAL Amb motiu del Dia Europeu contra el Càncer Oral, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya va recordar que una simple revisió odontològica pot ser clau per detectar la malaltia en fases inicials. En ocasió del Dia Europeu contra el Càncer Oral, que se celebra el 12 de juny, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) va promoure una campanya de conscienciació de la població per recordar la importància de la prevenció i la detecció precoç d’una malaltia que es continua diagnosticant massa sovint en estadis avançats. Cada any es diagnostiquen més de 8.000 casos de càncer oral i de faringe a Espanya, i la tendència apunta a un increment dels casos durant els pròxims anys. Tot i els avenços en el diagnòstic i el tractament, la supervivència al cap de cinc anys es continua situant al voltant del 50 % en molts pacients, principalment a causa dels diagnòstics tardans. En canvi, quan la malaltia es detecta en fases inicials, la supervivència pot superar el 90 %. La presidenta del COEC, la Dra. Maria José Guerrero Torres, va destacar que «el gran repte del càncer oral és que en les fases inicials sovint no provoca dolor ni símptomes evidents, fet que pot retardar la consulta i el diagnòstic. Per això és fonamental que la ciutadania conegui els signes d’alerta i mantingui revisions odontològiques periòdiques». EL DENTISTA, UN ALIAT CLAU EN LA DETECCIÓ PRECOÇ Els odontòlegs són, en molts casos, els primers professionals sanitaris que poden identificar lesions sospitoses durant una exploració rutinària de la cavitat oral. Una revisió periòdica permet examinar els llavis, la llengua, les genives, el paladar, les galtes i altres teixits de la boca per detectar canvis que podrien passar desapercebuts per al pacient. «Una exploració oral completa només requereix uns minuts i pot marcar una diferència determinant en el pronòstic del pacient. Detectar una lesió sospitosa a temps permet iniciar les proves diagnòstiques i el tractament de manera precoç, cosa que augmenta considerablement les possibilitats de supervivència», va assenyalar la presidenta del COEC. A més de les revisions professionals, el COEC recomana fer una autoexploració oral un cop al mes davant del mirall per familiaritzar-se amb l’aspecte habitual de la cavitat oral i poder identificar-hi possibles alteracions. SIGNES D’ALERTA QUE NO S’HAN D’IGNORAR Els experts recorden que qualsevol lesió o alteració que persisteixi més de dues setmanes ha de ser valorada per un professional. Entre els principals signes d’alerta destaquen: • Ferides o úlceres a la boca que no cicatritzen. • Taques blanques o vermelles a la llengua, les genives o la mucosa oral.

• Dolor persistent a la boca o a la gola. • Dificultat per mastegar, empassar o moure la llengua. • Inflamació o aparició d’un bony a la boca o al coll. • Sensació persistent de cos estrany a la gola. «Moltes persones tendeixen a restar importància a una petita ferida o a una taca a la boca. El problema és que alguns tumors orals poden començar amb lesions aparentment inofensives. Davant qualsevol dubte, és important consultar el dentista», afegia la doctora Guerrero. TABAC, ALCOHOL I VPH: ELS PRINCIPALS FACTORS DE RISC El consum de tabac continua sent el principal factor de risc del càncer oral. El risc creix significativament quan es combina amb el consum habitual d’alcohol, ja que ambdues substàncies actuen de manera sinèrgica. També s’ha observat un augment de casos relacionats amb la infecció pel virus del papil·loma humà (VPH), especialment entre persones més joves. A aquests factors cal sumar-hi una dieta pobra en fruites i verdures, una higiene oral deficient, les pròtesis mal ajustades que provoquen traumatismes crònics, i l’exposició solar excessiva sense protecció en el cas del càncer de llavi. Per aquest motiu, el COEC insisteix en la necessitat de mantenir hàbits de vida saludables, evitar el consum de tabac, moderar el consum d’alcohol i acudir regularment a les revisions odontològiques. UNA MALALTIA QUE ES POT DETECTAR ABANS QUE FACI MAL Amb motiu del Dia Europeu contra el Càncer Oral, el COEC va aprofitar per fer una crida a la ciutadania perquè incorpori l’autoexploració oral i les visites periòdiques al dentista com a eines essencials de prevenció. «El missatge és molt clar: una ferida a la boca que no desapareix no és normal. El càncer oral es pot detectar abans que provoqui dolor i, quan això passa, les possibilitats de curació són molt més elevades. La prevenció i la detecció precoç continuen sent les nostres millors eines», concloïa la presidenta del COEC.

A C T U A L I T A T

Visualitza el vídeo amb els pasos a seguir per fer una autoexploració.

[ 3 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

EL COEC RECORDA COM ES POT CONSULTAR LA COL·LEGIACIÓ D’UN DENTISTA I EL REGISTRE D’UNA CLÍNICA DENTAL Abans d’iniciar un tractament odontològic, és recomanable comprovar que el professional que l’ha de dur a terme està degudament col·legiat i que la clínica dental o centre sanitari on presta els serveis disposa de l’autorització sanitària corresponent. Aquestes dues verificacions ofereixen una garantia addicional de seguretat i confiança per als pacients. COM ES POT COMPROVAR SI UN DENTISTA ESTÀ COL·LEGIAT AL COEC? El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) posa a disposició de la ciutadania un cercador públic de col·legiats que permet verificar si un professional està col·legiat al COEC. El cercador es pot consultar en línia. Mitjançant aquesta eina es pot consultar si un odontòleg o estomatòleg forma part del COEC, després d’introduir al cercador les dades del professional. Ara bé, cal tenir en compte que aquest cercador només inclou els professionals col·legiats al COEC. Per tant, si un odontòleg està col·legiat en qualsevol altre col·legi oficial d’odontòlegs i estomatòlegs de l’Estat espanyol, no hi apareixerà. En aquests casos, es pot consultar el directori estatal Guía Dentistas, que gestiona el Consejo General de Dentistas de España i que integra la informació facilitada pels diferents col·legis oficials de l’Estat. El mateix Consejo General indica que les dades es nodreixen de la informació que proporcionen periòdicament els col·legis i, per tant, per obtenir una confirmació definitiva sobre la situació col·legial d’un professional, és aconsellable adreçar-se al col·legi corresponent.

UNA DOBLE COMPROVACIÓ QUE APORTA GARANTIES La col·legiació dels professionals i l’autorització sanitària de les clíniques o centres sanitaris són dos requisits diferents però complementaris. Mentre que la col·legiació acredita que l’odontòleg o estomatòleg està habilitat per exercir la professió, el registre sanitari certifica que el centre compleix els requisits establerts per la normativa vigent. Per aquest motiu, abans de començar qualsevol tractament és recomanable verificar tant la situació col·legial del professional com l’autorització de la clínica dental o centre sanitari. Es tracta d’un gest senzill que contribueix a reforçar tant la seguretat dels pacients com la confiança en una assistència odontològica de qualitat.

COM ES POT SABER SI UNA CLÍNICA DENTAL O CENTRE SANITARI ESTÀ REGISTRAT? A més de comprovar la col·legiació del professional, també és important verificar que la clínica dental o centre sanitari està autoritzat degudament per exercir l’activitat. A Catalunya, aquesta consulta es pot fer a través del Cercador de centres, serveis i establiments sanitaris autoritzats, del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Aquest registre públic permet consultar els centres sanitaris que disposen de l’autorització sanitària vigent, buscant per nom del centre, municipi, adreça, codi postal o tipus de centre.

A C T U A L I T A T

CERCADOR DE COL·LEGIATS I COL·LEGIADES

GUÍA DENTISTAS, DEL CONSEJO GENERAL DE DENTISTAS DE ESPAÑA

CERCADOR DE CENTRES, SERVEIS I ESTABLIMENTS SANITARIS AUTORITZATS, DEL DEPARTAMENT DE SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

[ 3 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

IN MEMORIAM RAMÓN CIRACH GELABERT diciéndole a Barcelona y a Molins de Rei que una sonrisa bien cuidada cambia la vida de quien la lleva. Quiero enviar un abrazo lleno de cariño a Carmen, su compañera de toda una vida; a Marta, que con orgullo ha seguido los pasos de su padre en nuestra profesión, y a Ramón hijo, con el deseo de que encuentre fuerza en el amor que su padre compartió con su familia y amigos. Que ese amor que él construyó sea la casa que necesitáis ahora. Querido amigo, gracias por tu ejemplo, por tu cariño y por tantos años de amistad. Han sido un regalo de vida. Tu recuerdo seguirá con nosotros cada día. Nunca te olvidaremos.

Hay clínicas que son algo más que una dirección. La Clínica Odontológica Cirach lleva desde 1902 contando la historia de una familia que entendió la odontología como vocación. Cuatro generaciones consecutivas recogiendo el mismo testigo, pasándolo de mano en mano con la convicción de quien sabe que lo que hace merece la pena. Ramón Cirach Gelabert fue durante décadas quien lo sostuvo, con el compromiso y la entrega de quienes entendemos esta profesión desde el espíritu de servicio. Los que ejercemos esta profesión entendemos la importancia y lo que cuesta llegar al diagnóstico correcto, entrenar las manos para que acumulen tantas horas que ya sepan el siguiente movimiento, y sabemos que hay una clave que está por encima de todo: ser y estar para nuestros pacientes. Ramón era ejemplo de la escucha y la mirada respetuosa y siempre atenta al otro. Desde la calma y una amabilidad contagiosa, se colaba la promesa de tener todo el tiempo que fuera necesario. Conocí a Ramón en la primera promoción de Medicina de la Autónoma. Apostamos por ser los primeros en formarnos de manera moderna y valiente. La universidad da los instrumentos y en la vida cada uno decide qué hacer con ellos. Ramón supo siempre qué hacer con los suyos: construir desde una generosidad y lealtad que no se aprenden en los libros; responder siempre a quien le necesitara; atender con discreción y regalando pequeños gestos que nadie apuntó y que hoy todos recordamos. Son lo que explica que hoy la sala de espera de todos los que le conocimos esté llena de su ausencia. Marta ha recogido el hilo de la Clínica. En esa decisión sigue viviendo Ramón: en la manera en que su hija mira al paciente, en los ciento veinticuatro años que esa clínica lleva A C T U A L I T A T

Joaquín Porta Jorba Médico estomatólogo Junio de 2026 Barcelona

[ 3 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El COEC reforça la seva acció a tot el territori per garantir l’equitat entre col·legiats El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) intensificarà la presència i l’activitat en totes les demarcacions, amb l’objectiu d’assegurar que tots els col·legiats, independentment de la província on són, disposin dels mateixos serveis, oportunitats formatives i acompanyament professional. Aquesta decisió respon a la voluntat de la Junta de Govern, presidida per la doctora Maria José Guerrero, d’assegurar una acció col·legial activa, cohesionada i alineada amb les necessitats reals de la professió a tot el territori. El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) intensificarà la presència i l’activitat en totes les demarcacions, amb l’objectiu d’assegurar que tots els col·legiats, independentment de la província on són, disposin dels mateixos serveis, oportunitats formatives i acompanyament professional. Aquesta decisió respon a la voluntat de la Junta de Govern, presidida per la doctora Maria José Guerrero, d’assegurar una acció col·legial activa, cohesionada i alineada amb les necessitats reals de la professió a tot el territori. En els darrers mesos, la Junta de Govern ha traslladat reiteradament a les juntes provincials la necessitat d’impulsar propostes, activitats científiques i accions dirigides a persones col·legiades, alhora que facilita els canals i el suport necessaris per fer-les possibles. Tanmateix, en la pràctica aquesta col·laboració no s’ha materialitzat amb la intensitat esperada. Les juntes provincials tenen un paper clau com a enllaç territorial, per recollir inquietuds, proposar iniciatives i contribuir al dinamisme del Col·legi a cada demarcació. Quan aquest paper no s’exerceix plenament, l’impacte recau directament en els col·legiats, que veuen limitades les oportunitats de participació i d’accés a serveis. Davant d’aquesta situació, el COEC ha decidit fer un pas endavant. La Junta de Govern assumirà de manera directa l’organització d’activitats, programes formatius i accions col· legials a tot el territori català, a fi d’evitar desigualtats i garan-

tir una oferta homogènia i de qualitat. Es tracta d’una mesura orientada exclusivament a protegir l’interès general de les persones col·legiades, que vol assegurar que cap professional quedi al marge de l’activitat col·legial per motius territorials.

Un model basat en la col·laboració i la responsabilitat El COEC manté la voluntat de col·laborar amb totes les demarcacions i continua apostant per un model participatiu, en què les juntes provincials aportin valor des del coneixement proper del territori. No obstant això, aquesta col·laboració s’ha de traduir en propostes concretes i en una actitud activa que permeti avançar conjuntament. La institució recorda que el funcionament del Col·legi respon a un model únic i coordinat, en què totes les accions han d’assegurar coherència, transparència i seguretat en la gestió.

Compromís amb tots els col·legiats La Junta de Govern i la seva presidenta, la Dra. Maria José Guerrero, reiteren el compromís de continuar treballant amb rigor, responsabilitat i vocació de servei per al total de col·legiats de Catalunya. L’objectiu és clar: que cada odontòleg i estomatòleg, sigui on sigui, pugui comptar amb un Col·legi actiu, proper i útil, que sigui capaç d’acompanyar-lo en el seu exercici professional i de defensar els seus interessos amb solidesa i visió de futur.

C O R P O R A T I U

[ 4 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Esport, salut, comunitat i connexió: el COEC consolida el compromís amb el benestar de la col·legiació Durant el curs 2025-2026, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ha reforçat l’aposta per promoure els hàbits saludables i la cohesió entre professionals, a través d’un programa d’activitats esportives que ha tingut una gran acollida entre el col·lectiu col·legiat. La participació en la cursa Medijocs, la celebració de la primera edició del Torneig de Pàdel i una nova edició del Torneig de Golf han configurat un calendari esportiu que ha combinat activitat física, companyonia i espais de relació professional. Més enllà de la competició, totes tres iniciatives han compartit uns objectius comuns: fomentar el benestar integral d’odontòlegs i estomatòlegs, afavorir la creació de vincles entre companys de professió, i impulsar una concepció de la salut que també inclou l’activitat física, la prevenció i l’equilibri emocional.

Els Medijocs, una cita consolidada amb rècord de participació La primera activitat del calendari esportiu va tenir lloc el dissabte 25 d’abril, quan el COEC va prendre part en la 20a edició dels Medijocs, la cursa atlètica que organitza el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB). La prova, que es va disputar sobre un recorregut de set quilòmetres al parc del Turó de Can Mates de Sant Cugat del Vallès, va reunir 340 persones, de manera que va assolir un rècord absolut de participació. Com a entitat col·laboradora, el COEC va tornar a mostrar el compromís amb la promoció de l’activitat física entre els professionals sanitaris. Diversos col·legiats i col·legiades van prendre part en una jornada marcada per l’ambient festiu i participatiu, que va convertir l’esdeveniment en un espai de trobada entre professionals de diferents disciplines de la salut.

Els Medijocs, consolidats després de vint edicions, representen un exemple de com l’esport pot esdevenir una eina de promoció de la salut i un punt de connexió entre col·lectius professionals que comparteixen valors i objectius comuns.

C O R P O R A T I U

[ 4 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El pàdel s’incorpora al calendari esportiu del COEC El dissabte 9 de maig va arribar una de les novetats més destacades de la temporada: la primera edició del Torneig de Pàdel del COEC. Celebrat al Bela Padel Center de Barcelona, l’esdeveniment va néixer amb la voluntat de crear un nou espai de trobada per a la col·legiació a través d’un esport cada vegada més popular. La jornada es va desenvolupar en un ambient distès i cooperatiu. Els participants van disputar partits de vint minuts, durant aproximadament dues hores, en una dinàmica de lligueta mixta que permetia canviar de companys i rivals al llarg del torneig. Aquest format va afavorir la interacció entre assistents i va convertir la competició en una experiència especialment social. La classificació final va coronar Ivan Martínez i Aida Navarro com a guanyadors de la primera edició, seguits per Sonia Carazo i Juani, en segona posició, mentre que Ariana Calvo i Vanessa Duque van completar el podi. L’èxit de convocatòria i l’excel·lent ambient que es va viure confirmen aquesta iniciativa com una proposta amb vocació de continuïtat dins del programa d’activitats del Col·legi.

va afavorir l’intercanvi professional i la convivència entre companys. La parella formada per Jorge Bertos Quiléz i Federico Pigem Gasos es va proclamar vencedora de la classificació hàndicap, seguida per Ignacio Ginebreda Cairo i José Nart Molina. Pel que fa als premis especials, José Nart Molina va obtenir el guardó d’aproximació al forat 3, i Ignacio Ginebreda Cairo, el del drive més llarg al forat 9. El dia va concloure amb un refrigeri i un espai de networking a la terrassa del club, on es van lliurar els premis i es va posar en valor la importància de generar espais de relació entre professionals més enllà de l’activitat assistencial.

Una col·legiació més activa i connectada Golf i networking en un entorn privilegiat El calendari esportiu es va tancar el 28 de maig amb la celebració del Torneig de Golf COEC 2026, al Club Golf Terramar de Sitges. Una vintena de col·legiats i col·legiades van participar en una jornada que va combinar esport, salut i networking en un entorn privilegiat davant del mar. La competició es va disputar en modalitat fourball stableford per parelles, amb sortides esglaonades en grups de quatre jugadors. Al llarg de la tarda, els participants van compartir una experiència esportiva que, més enllà dels resultats,

Les tres activitats esportives que s’han celebrat durant aquest curs evidencien la voluntat del COEC de continuar impulsant iniciatives que contribueixin al benestar integral de la col·legiació. Promoure l’activitat física, crear xarxes de relació professional i generar espais de convivència són objectius que formen part d’un model de col·legi actiu, proper i compromès amb les necessitats dels membres.

Visualitza tots els vídeos dels esdeveniments esportius.

C O R P O R A T I U

[ 4 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Sessions COEC 2025-2026: un curs de debat, evidència i mirada de futur Vuit sessions, desenes d’experts i centenars de professionals connectats amb una mateixa voluntat: reflexionar sobre els grans reptes de l’odontologia actual i futura. Aquest ha estat l’esperit de les Sessions COEC 2025-2026, una iniciativa consolidada com un dels principals espais de debat i actualització professional del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. Al llarg del curs, les sessions dels dijous al vespre han abordat qüestions tan diverses com la transformació de les clíniques dentals, el valor estratègic de la prevenció, els criteris clínics en implantologia, l’evolució dels tractaments periodontals, la gestió dels pacients amb por al dentista, o la presa de decisions restauradores basada en l’evidència. Tot plegat, amb un format que combina conferència, col·loqui i debat participatiu, i que afavoreix l’intercanvi de coneixement i experiència entre professionals.

clínica, sinó una estratègia transversal capaç de generar valor per al pacient i sostenibilitat per a la consulta. Els ponents van destacar que incorporar una cultura preventiva permet millorar la qualitat assistencial, reforçar la fidelització dels pacients i posicionar la clínica en un mercat cada vegada més competitiu. Igualment, es va posar especial èmfasi en la detecció precoç de lesions potencialment malignes i en el paper de l’odontòleg com a agent de promoció de la salut general.

MIRANT CAP AL FUTUR DE LA CLÍNICA DENTAL El cicle es va inaugurar amb una sessió especialment orientada a anticipar els canvis que marcaran la professió en els pròxims anys. Sota el títol «La clínica dental el 2026: oportunitats i reptes», experts en gestió, innovació, comunicació i anàlisi de mercat van coincidir a assenyalar que les clíniques dentals afronten una etapa de transformació profunda. La irrupció de la intel·ligència artificial, l’ús creixent de l’analítica de dades, la digitalització dels processos i l’evolució de les expectatives dels pacients van aparèixer com alguns dels principals factors de canvi. Alhora, es va reivindicar la necessitat de reforçar el paper de la clínica dental com a proveïdor de salut, alhora que es preserven valors com la confiança, la proximitat i el compromís assistencial en un entorn cada vegada més tecnificat. LA PREVENCIÓ COM A MOTOR DE DIFERENCIACIÓ La segona sessió del curs va situar la prevenció al centre de l’activitat professional. El col·loqui «Prevención como estrategia de valor. De la rentabilidad clínica a la diferenciación professional» va defensar que la prevenció ja no ha de ser considerada un complement de la pràctica C O R P O R A T I U

[ 4 3 ] IMPLANTOLOGIA: ENTRE LES TENDÈNCIES I L’EVIDÈNCIA La implantologia va protagonitzar dues de les sessions més tècniques del curs. La primera, dedicada al «Macrodiseño y posición del implante. ¿Moda o indicaciones clínicas?», va generar un debat obert sobre els criteris que han de guiar l’elecció i la col·locació tridimensional dels implants. Els experts van reflexionar sobre la vigència de conceptes com els implants tissue level i bone level, incidint en la necessitat que les decisions terapèutiques estiguin sustentades en el coneixement biològic i en l’evidència científica més que no pas en les tendències del mercat. El debat va permetre revisar aspectes clau relacionats amb la preservació dels teixits periimplantaris, la pèrdua òssia marginal i l’estabilitat a llarg termini dels tractaments. Aquesta mirada crítica es va complementar, mesos després, amb la sessió dedicada a la «Rehabilitació dels sextants posteriors atròfics. Quina és la preferència del pacient?». En aquest cas, el focus es va situar en els criteris terapèutics davant situacions de disponibilitat òssia limitada. Les diferents alternatives reconstructives, des de la regeneració òssia fins als implants curts i extracurts, es van analitzar des d’una perspectiva clínica però també humana. El debat va posar de manifest la importància creixent de les preferències del pacient en la presa de decisions, especialment quan entren en joc factors com el temps de tractament, la morbiditat o el cost econòmic. L’EVOLUCIÓ DE LA PERIODÒNCIA CONTEMPORÀNIA La sessió dedicada al «Tractament actual de la periodontitis. Per què es fa molta menys cirurgia periodontal?» va permetre analitzar com han evolucionat els protocols terapèutics en una de les patologies més prevalents de la salut bucodental. Els experts van coincidir a remarcar que la millora dels protocols no quirúrgics, la detecció precoç i l’augment de la formació especialitzada han contribuït a reduir la necessitat de cirurgia periodontal en molts casos. La sessió va reivindicar el tractament no quirúrgic com la base fonamental per estabilitzar la malaltia i garantir resultats sostenibles a llarg termini, sempre amb una atenció centrada en les necessitats específiques de cada pacient. LA DIMENSIÓ EMOCIONAL DE L’ODONTOLOGIA Més enllà dels aspectes estrictament clínics, les Sessions COEC també van abordar la relació amb el pacient des d’una perspectiva emocional. La conferència «Manejo del paciente con miedos y fobia dental» va oferir eines pràctiques per atendre una situació habitual a la consulta: la por al dentista. La sessió va detallar les diferències entre por, ansietat i fòbia dental, a més d’aportar recursos comunicatius i conductuals per adaptar la resposta professional a cada perfil de pacient. Els assistents van poder compartir experiències i reflexionar sobre com determinades actituds, tot i ser benintencionades, poden acabar reforçant els mecanismes de por si no es gestionen adequadament. La trobada va posar en relleu la importància d’una odontologia que integri excel·lència clínica i gestió emocional,

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

per tal de millorar, així, tant l’experiència del pacient com els resultats assistencials. MENYS DOGMES I MÉS CRITERI CLÍNIC L’odontologia restauradora va ser la protagonista de la penúltima sessió del curs. Sota el títol «Composite vs. cerámica. Menos dogma, más criterio», els ponents van revisar els criteris que han de guiar l’elecció entre restauracions directes i indirectes en el sector posterior. A través de casos clínics i protocols basats en l’evidència, es van analitzar factors com la preservació de l’estructura dentària, la resistència mecànica, la funció oclusal i la longevitat clínica dels tractaments. El missatge central va ser clar: més enllà de modes o posicionaments rígids, la decisió ha de respondre sempre a les necessitats específiques de cada situació clínica. UN MODEL CONSOLIDAT DE DEBAT PROFESSIONAL Més enllà dels continguts concrets, les Sessions COEC han tornat a demostrar el valor d’un format que afavoreix la participació activa dels professionals i l’intercanvi d’experiències. En totes les trobades, el debat posterior a les ponències ha esdevingut un espai especialment enriquidor, en què la pràctica clínica quotidiana ha dialogat amb l’evidència científica i la recerca. Aquest curs 2025-2026 ha confirmat, una vegada més, la voluntat del COEC d’acompanyar els col·legiats en un entorn professional en constant evolució. Innovació tecnològica, criteri clínic, prevenció, experiència del pacient i presa de decisions basada en l’evidència han estat alguns dels grans fils conductors d’un programa que ha contribuït a reforçar la formació continuada i la qualitat assistencial de la professió. El cicle es va tancar el 4 de juny, amb el col·loqui «Manejo clínico de la mordida abierta. Opciones de tratamiento». La sessió va aprofundir en els diferents enfocaments terapèutics davant una de les maloclusions més complexes de la pràctica clínica. Aquest debat ha posat el punt final a un curs marcat pel coneixement compartit i la voluntat de continuar avançant.

Visualitza tots els vídeos de les sessions COEC 2025-2026.

C O R P O R A T I U

[ 4 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El COEC acull una formació especialitzada sobre teràpia neural aplicada a l’odontologia La seu del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) va acollir, el passat divendres 22 de maig, el Curs de teràpia neural aplicada a l’odontologia. Aquesta formació teòrica i pràctica va ser impartida pel doctor David Vinyes i la doctora Rosario Cedeño, i va reunir professionals amb interès a aprofundir en aquesta disciplina, amb una visió integradora de la salut. Durant la jornada, els participants van explorar els fonaments de la teràpia neural i l’aplicació que se’n fa en l’àmbit odontològic, amb especial èmfasi en la relació entre el sistema nerviós autònom, l’aparell estomatognàtic i els mecanismes reguladors de l’organisme. El programa va permetre conèixer com la neuromodulació mitjançant anestèsics locals en dosis baixes pot contribuir a abordar determinades situacions clíniques des d’una perspectiva sistèmica. La formació va combinar continguts anatòmics, fisiològics i clínics amb demostracions pràctiques i l’anàlisi de casos reals. Aquest fet va facilitar als assistents una comprensió més completa dels principis de la teràpia neural i de les possibles aplicacions en la pràctica odontològica. A més d’aportar coneixements tècnics, el curs va promoure una reflexió sobre la importància de la interdisciplinarietat en l’atenció sanitària i sobre el paper de l’odontologia per al conjunt de l’organisme, de manera que es reforça una mirada global del pacient i dels processos de salut i malaltia. Amb iniciatives com aquesta, el COEC continua apostant per la formació continuada dels professionals i per la incorporació de nous coneixements que contribueixin a enriquir la pràctica clínica i a oferir una atenció cada vegada més completa i centrada en el pacient.

C O R P O R A T I U

[ 4 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Els col·legiats del COEC mantenen un alt compromís amb la vacunació contra la covid-19 i la grip El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ha fet recentment una enquesta entre els col·legiats per conèixer els hàbits de vacunació contra la covid-19 i la grip durant la campanya 2025 2026. Els resultats confirmen un alt nivell de cobertura de la vacunació contra la covid-19 i mostren una estabilització en la vacunació contra la grip. Vacunació contra la covid 19

Impacte de la campanya del COEC

Segons l’enquesta, el 93,35 % dels col·legiats han rebut almenys una dosi de la vacuna contra la covid 19. Del total de respostes sobre el nombre de dosis, el 55,1 % n’han rebut entre una i tres, mentre que el 44,9 % compta amb tres dosis o més. La darrera dosi s’ha administrat durant aquesta campanya a un 27,82 % dels professionals. Aquestes dades evidencien un compromís continu dels odontòlegs catalans amb la immunització davant el coronavirus.

El 53,2 % dels col·legiats afirmen haver vist la campanya de promoció de la vacunació del COEC. D’aquests, un 24,73 % reconeix que la campanya ha influït en la decisió de vacunar-se contra la grip, dada que demostra la rellevància de la comunicació institucional en la conscienciació sobre salut. El COEC continuarà promovent la vacunació entre els col·legiats i col·legiades, per assegurar la protecció dels professionals i la seguretat dels pacients.

Vacunació contra la grip En relació amb la grip, el 45,74 % dels enquestats s’han vacunat aquesta temporada, mentre que un 54,26 % no ho ha fet. Aquesta xifra és similar a la de les campanyes anteriors, amb un 46,51 % de col·legiats que es vacunaven habitualment. Entre els professionals que no s’han vacunat, els motius principals han estat la por als efectes secundaris (50,25 %), la desconfiança en l’eficàcia de la vacuna (24,14 %) i la manca de temps (13,3 %). La incidència elevada d’infeccions respiratòries durant el mes de desembre ha influït en la decisió de vacunar-se de només d’un 25,99 % dels professionals vacunats, la qual cosa suggereix que la majoria pren la decisió de manera independent de l’epidemiologia puntual.

C O R P O R A T I U

[ 4 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Els sopars d’estiu i els actes de Mèrit del COEC consoliden els espais de trobada i reconeixement de la professió Els mesos de maig, juny i juliol han estat marcats per la celebració dels sopars d’estiu del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), unes trobades que han recorregut tot el territori i que han servit per retre homenatge als col·legiats i col·legiades de Mèrit. Més enllà de ser una cita social, aquests actes han esdevingut un espai de convivència, reconeixement i enfortiment dels vincles entre professionals de diferents generacions, un dels objectius que la nova Junta de Govern del COEC s’ha fixat per al mandat actual. han sol·licitat al Col·legi—: en va destacar la tasca al llarg de tota una vida dedicada a la salut bucodental dels pacients. La presidenta també va remarcar la importància de generar espais de trobada entre companys més enllà de l’àmbit estrictament professional: «És molt important sortir de la consulta, gaudir d’una nit distesa, compartir moments i crear vincles fora de l’àmbit dental».

Girona: reforçar els llaços entre col·legiats Lleida: un homenatge a tota una trajectòria professional La primera de les trobades va tenir lloc el 15 de maig a Lleida, en una vetllada que va combinar el sopar d’estiu amb l’acte d’homenatge als col·legiats i col·legiades de Mèrit de la demarcació. Durant l’acte, la presidenta del COEC, Maria José Guerrero Torres, va posar en valor la dedicació i la contribució dels professionals distingits —aquells que acumulen més de trenta anys de col·legiació, tenen més de seixanta-cinc anys i ho

El 5 de juny va ser el torn de la demarcació de Girona, que es va reunir al Palau de Bellavista per celebrar el sopar d’estiu. En aquesta ocasió, la Dra. Guerrero va realçar la necessitat de crear espais de relació diferents dels habituals congressos, cursos i activitats acadèmiques: «Ha arribat el moment de gaudir els uns dels altres amb moments com aquest, per enfortir les nostres relacions». La trobada va permetre als professionals compartir experiències i converses en un ambient distès, de manera que va contribuir a reforçar el sentiment de pertinença a la comunitat col·legial.

C O R P O R A T I U

[ 4 7 ]

Barcelona: reconeixement a l’experiència i al llegat professional El cicle de sopars d’estiu va continuar el 10 de juny a la seu del COEC, amb una trobada que també va acollir l’acte d’homenatge als col·legiats i col·legiades de Mèrit. Durant la intervenció, la presidenta del COEC va subratllar la rellevància de reconèixer els col·legiats i col·legiades homenatjats, i va posar en relleu el valor de l’experiència i dels coneixements adquirits al llarg de tota la trajectòria. «Darrere de cada boca hi ha una persona», va recordar, per subratllar que aquest tracte proper i personal continua sent un dels grans valors de l’exercici de l’odontologia. També va reivindicar l’aportació d’aquesta generació de professionals, que ha estat testimoni de grans transformacions en l’odontologia i que, malgrat els canvis tecnològics, ha sabut mantenir intacte un dels pilars de la professió: la relació humana amb el pacient.

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

La trobada d’estiu del COEC: el talent ens connecta La programació es va completar el dijous 9 de juliol amb La Trobada d’Estiu del COEC, una nova iniciativa celebrada a la seu del COEC, que va reunir col·legiats i col·legiades en una tarda pensada per compartir idees, crear sinergies i reforçar els vincles entre professionals. La jornada va començar amb la benvinguda a càrrec de la Dra. Clara González, comptadora del COEC, que va emfatitzar que és fonamental generar espais de trobada més enllà de l’activitat assistencial i de consolidar el Col·legi com un punt de referència, cohesió i retrobament. A continuació, la Dra. Maria Quintana, dentista i coach, va oferir una ponència centrada en la salut mental i el benestar emocional, en la qual va aportar eines i reflexions per afrontar els reptes personals i professionals del dia a dia. Tot seguit, les persones assistents van poder gaudir d’un espai distès amb gastronomia i música en directe.

Una aposta per la cohesió del col·lectiu

Tarragona: construir tradicions i unir generacions La darrera cita a les demarcacions va tenir lloc el 19 de juny a Tarragona, en una vetllada que també va incloure l’acte d’homenatge als seus col·legiats i col·legiades de Mèrit. En aquesta ocasió, la Dra. Guerrero va remarcar que un dels objectius de la nova Junta és consolidar espais de trobada que, amb el temps, es converteixin en tradicions per al col·lectiu i que no estiguin exclusivament vinculats a l’activitat acadèmica. En aquest sentit, va valorar la convivència entre les noves generacions d’odontòlegs i els professionals amb una llarga trajectòria, que comparteixen experiències, coneixements i inquietuds comunes: «Actes com els d’avui ens recorden que formem part d’una professió amb història».

Amb la celebració d’aquests esdeveniments i els actes de reconeixement als col·legiats i col·legiades de Mèrit, el COEC reafirma la voluntat de fomentar espais de trobada, networking i convivència entre els professionals de l’odontologia, alhora que promou la cohesió i el sentiment de pertinença al Col·legi. Es tracta d’unes cites que han servit, d’una banda, per retre homenatge a aquells companys i companyes que, després de dècades de dedicació a la professió, continuen sent un referent i un exemple per a les noves generacions d’odontòlegs. D’altra banda, han permès impulsar noves iniciatives que afavoreixin l’intercanvi d’experiències, el diàleg i la creació de vincles entre professionals més enllà de l’exercici clínic.

Visualitza tots els vídeos dels sopars d’estiu i dels actes de Mèrit.

C O R P O R A T I U

[ 4 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El COEC posa els espais de les seus de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona a disposició d’empreses i entitats per a l’organització d’esdeveniments El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) impulsa una nova línia d’obertura dels espais corporatius a empreses, associacions i organitzacions interessades a celebrar-hi esdeveniments, reunions, jornades o activitats formatives. La iniciativa inclou tant els espais de la seu central de Barcelona com els de les seus provincials de Tarragona, Lleida i Girona. Sota el concepte «COECforum», el projecte neix amb la voluntat de convertir els espais del Col·legi en un entorn de trobada, diàleg i intercanvi d’idees, orientat a generar sinergies i fomentar la col·laboració entre professionals, empreses i institucions. El model planteja un espai versàtil i obert no només a iniciatives vinculades al sector odontològic i sanitari, sinó també a projectes d’altres àmbits que comparteixin una vocació innovadora i de creixement compartit. La seu del COEC a Barcelona destaca especialment per la capacitat i els equipaments. L’espai compta amb un auditori amb aforament per a 337 persones i una zona polivalent amb capacitat aproximada per a 175 assistents, preparats per acollir congressos, presentacions, jornades professionals o actes corporatius. També disposa de diversos aules i espais de treball situats a la tercera planta, amb capacitats adaptades per a reunions reduïdes, sessions formatives o activitats pràctiques. Entre aquests espais hi ha aules de quinze i trenta places, i un laboratori amb capacitat per a vint-i-cinc persones. A més, la terrassa de l’edifici també es pot habilitar sota petició per a determinades activitats. C O R P O R A T I U

[ 4 9 ] Pel que fa a les seus provincials de Tarragona, Lleida i Girona, ofereixen espais de dimensions més reduïdes, pensats per a activitats amb aforaments més limitats i formats més propers, amb la mateixa vocació de servei i flexibilitat. Un dels principals valors diferencials del projecte és la ubicació de la seu central del COEC, situada entre els barris de Sant Gervasi i l’Eixample de Barcelona, una zona amb una oferta limitada d’espais capaços d’acollir un volum elevat d’assistents. El Col·legi destaca també el context de creixement a la ciutat del sector MICE (meetings, incentives, conferences and exhibitions), fet que incrementa la demanda d’espais preparats per a activitats corporatives i professionals. Els espais estan equipats amb sistemes audiovisuals complets, incloent-hi un projector de gran format, pantalles i diferents tipus de micròfons, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupament d’esdeveniments híbrids, presentacions i activitats formatives. A més, es posa a disposició serveis complementaris com suport audiovisual, servei de càtering homologat i altres prestacions adaptades a les necessitats específiques de cada acte.

S O M

C O E C

Amb aquesta iniciativa, la Junta de Govern del COEC reafirma la voluntat d’impulsar el Col·legi com un espai de referència per a la formació, la innovació i la connexió entre professionals i empreses. El projecte COECforum s’emmarca en l’aposta de l’actual equip de govern per potenciar el valor institucional de les seus col·legials i, per això, aprofitarne les infraestructures i fomentar noves oportunitats de col·laboració que contribueixin a dinamitzar tant el sector odontològic com el teixit professional i empresarial del territori.

Amplia la informació sobre COECfòrum.

1 /6

Aquest número és indicatiu del risc del producte. Així, 1/6 és indicatiu de menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc.

Publicitat

Aquesta PROposta és per a tu, de PROfessional a PROfessional A Sabadell Professional treballem en PRO dels PROfessionals del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. Innovem constantment la nostra oferta de productes i serveis per ajudar-te a aconseguir els teus objectius, protegir els teus interessos, propulsar iniciatives i proposar solucions financeres úniques, a les quals només poden accedir PROfessionals com tu. Solucions com aquesta:

N Ú M . 2 0 5

Indicador de risc aplicable a la gamma de comptes Sabadell PRO. Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

Compte Sabadell Negocis Plus PRO

Pensat perquè autònoms, comerços i petites empreses es facin grans Si vols conèixer tots els avantatges que t’ofereix el Compte Sabadell Negocis Plus PRO, contacta amb nosaltres i identifica’t com a membre del teu col·lectiu i un gestor especialitzat t’explicarà detalladament els avantatges que tenim per a PROfessionals com tu.

T’esperem.

sabadellprofesional.com

900 500 170

C O R P O R A T I U

[ 5 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El nivolumab intralesional podría ser eficaz contra las lesiones bucales precancerosas RESUMEN:

Assaig clínic fet per:

EL TRATAMIENTO PRESERVÓ LA CALIDAD DE VIDA La inyección de nivolumab (Opdivo) directamente en lesiones bucales precancerosas provocó una reducción del tamaño de las lesiones y permitió a algunos pacientes evitar la cirugía, según los resultados de un ensayo clínico de fase I presentados en la Reunión Anual de 2026 de la Asociación Americana para la Investigación del Cáncer (AACR), celebrada del 17 al 22 de abril. Aproximadamente el 5 % de la población general presenta lesiones precancerosas en la boca que pueden conllevar un riesgo de entre el 1 % y el 36 % de progresión a cáncer oral, dependiendo del grado de displasia (es decir, del grado de anomalía de las células de la lesión) y de otros factores, explicó el ponente Moran Amit, cirujano y profesor adjunto del Centro Oncológico MD Anderson de la Universidad de Texas. Dado que no existen biomarcadores fiables para predecir el riesgo de progresión, muchospacientes suelen someterse a una resección quirúrgica de sus lesiones, pero este procedimiento se asocia a una elevada morbilidad. «La boca es la vía principal para tantas funciones diferentes, como hablar, comer, beber y respirar. Piensa en la última vez que tuviste una llaga en la boca, lo debilitante que fue. Ahora imagina a un paciente que tiene que someterse a cirugía en muchos lugares de la boca, una y otra vez a medida que las lesiones reaparecen», dijo Amit, señalando que alrededor del 60 % de los pacientes presentan lesiones múltiples y que el riesgo de recurrencia tras la cirugía puede llegar al 40 %. Investigaciones previas han indicado que el tratamiento con el inhibidor de puntos de control inmunitario nivolumab podría reducir el tamaño y el riesgo de progresión de las lesiones bucales precancerosas, pero este tratamiento, que se

C A S

Resum elaborat per:

administra de forma sistémica mediante infusión intravenosa, conlleva efectos tóxicos graves. «Aunque es eficaz, el nivolumab sistémico puede provocar efectos tóxicos que no serían aceptables para pacientes que aún no padecen cáncer». Amit y sus colegas emitieron la hipótesis que inyectar una dosis más baja (entre el 2 % y el 4 % de la dosis intravenosa) de nivolumab directamente en la lesión oral podría tratar eficazmente la lesión sin provocar los efectos tóxicos sistémicos asociados al nivolumab intravenoso. Para comprobarlo, han llevado a cabo un ensayo clínico de fase I con el fin de evaluar la seguridad y la eficacia del nivolumab intralesional. En el ensayo se incluyeron 29 pacientes con al menos una lesión oral potencialmente maligna no tratada y confirmada histológicamente, que presentaba un alto riesgo de progresión a cáncer oral debido a su tamaño, localización, morfología o grado de displasia, o a la edad o el historial médico del paciente. Más de la mitad de las lesiones se localizaban en la lengua. Quince pacientes presentaban lesiones con displasia de alto grado (moderada o grave); los 14 pacientes restantes presentaban displasia de bajo grado (leve). Los pacientes recibieron 10 mg o 20 mg de nivolumab inyectados directamente en una de sus lesiones orales cada tres semanas durante un total de cuatro ciclos. El

C L Í N I C

[ 5 1 ]

protocolo del ensayo permitía el tratamiento de una sola lesión por paciente con el fin de evaluar si los efectos del nivolumab intralesional serían sistémicos o se limitarían al lugar de la inyección. En los casos en que los pacientes presentaban más de una lesión, se elegía la lesión más grande para el tratamiento. De los pacientes con respuesta patológica completa, cuatro presentaban displasia moderada antes del tratamiento y dos, displasia leve. Tras una mediana de seguimiento de 14,5 meses desde la primera inyección, 25 de los 29 pacientes (85 %) habían experimentado una respuesta clínica, definida como una disminución del tamaño de la lesión. El área de la lesión se redujo en una media del 60 %, y 19 pacientes experimentaron reducciones superiores al 50 %. Se observaron respuestas clínicas tanto en lesiones de alto grado como en aquellas de bajo grado al inicio del estudio. Doce pacientes (41 %) experimentaron una reducción del grado histológico de la lesión tratada, y seis pacientes presentaron una respuesta patológica completa, lo que significa que la lesión tratada no presentaba signos de displasia en el momento del seguimiento. Doce meses después del tratamiento, el 82,13 % de las lesiones tratadas seguían sin presentar cáncer. En el caso de los seis pacientes cuyas lesiones tratadas progresaron a cáncer, las progresiones se detectaron de forma precoz y las lesiones se extirparon quirúrgicamente. Ninguno de los pacientes cuyas lesiones no progresaron requirió la resección quirúrgica de sus lesiones tratadas durante el periodo de seguimiento. Los niveles séricos de nivolumab fueron sistemáticamente 10 veces inferiores a los que se observan habitualmente con la administración sistémica. No se produjeron toxicidades limitantes

C A S

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

de la dosis con el tratamiento intralesional. Los acontecimientos adversos más frecuentes fueron fatiga, diarrea y erupción cutánea. Se produjeron reacciones leves en el lugar de la inyección en el 40 % de las inyecciones, pero se resolvieron en un plazo de 48 horas sin intervención. La mayoría de los acontecimientos adversos fueron de grado 1 o 2, pero hubo un caso de diarrea de grado 3, otro de hiperglucemia de grado 3 y otro de acidosis de grado 4. Todos los pacientes incluidos en el estudio, salvo cuatro, completaron todos los ciclos de tratamiento y el seguimiento. Los pacientes manifestaron una mayor calidad de vida y un aumento de la actividad física tras el tratamiento en comparación con el inicio del estudio. Los investigadores también examinaron muestras de tejido de 23 pacientes para determinar cómo el nivolumab intralesional afectaba al microambiente inmunitario de las lesiones tratadas y no tratadas. Observaron activación inmunitaria exclusivamente en las lesiones tratadas, como indicaba una mayor infiltración de linfocitos T CD4+, linfocitos T CD8+ y células dendríticas activadas, así como interacciones de células inmunitarias indicativas de respuestas inmunitarias adaptativas. Las lesiones no tratadas de los mismos pacientes no mostraron cambios inmunitarios, lo que, según Amit, sugiere que la administración intralesional limitó eficazmente la función del nivolumab a los sitios diana. Entre las limitaciones del estudio se encuentran el diseño de un solo grupo, el breve periodo de seguimiento y el hecho de que el estudio no tuviera la potencia estadística necesaria para evaluar la eficacia.

C L Í N I C

[ 5 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Com contractar higienistes i auxiliars sense riscos legals?: claus del Conveni de sanitat privada de Catalunya

Jordi Oleart Godia Soci d’Oleart Abogados

El sector de les clíniques dentals a Catalunya experimenta un creixement constant, la qual cosa implica una creixent necessitat de personal qualificat. No obstant això, la contractació d’higienistes i auxiliars no és una tasca senzilla i, si no es fa correctament, pot comportar importants riscos legals, des de sancions administratives fins a conflictes laborals que afectin la reputació i l’estabilitat de la clínica. Aquest article té com a objectiu oferir una guia pràctica per assegurar que els processos de contractació s’ajustin a la normativa vigent, prestant especial atenció al marc regulador específic de la comunitat autònoma.

L E G A L

A Catalunya, les clíniques dentals privades es regeixen principalment pel XII Conveni col·lectiu de treball d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques de Catalunya per als anys 2023-2025, juntament amb l’Estatut dels treballadors. Aquest conveni estableix les bases per a les relacions laborals en el sector, i regula aspectes crucials com ara salaris, jornades, classificació professional i modalitats de contractació. Ignorar-ne les disposicions pot tenir conseqüències greus per a l’ocupador. Un aspecte cabdal i font freqüent de problemes és en la classificació

[ 5 3 ] professional correcta entre higienistes bucodentals i auxiliars de clínica. Encara que ambdós rols són essencials i col·laboren estretament sota la supervisió del dentista, les funcions i responsabilitats són diferents i s’han de reflectir així en el contracte i en la pràctica diària. L’higienista bucodental, que s’enquadra en el grup professional 3 del conveni, té competències de caràcter clínic, delegades per l’odontòleg, que inclouen fer neteges dentals, fluoritzacions, segellats de fissures, presa de radiografies i educació per a la salut bucodental. Per la seva banda, l’auxiliar de clínica se situa en el grup professional 4; les seves tasques són principalment de suport i administratives, com la gestió de cites, la preparació i desinfecció d’instrumental, l’assistència a l’odontòleg durant els tractaments i l’atenció al pacient. Confondre aquestes categories, assignant tasques d’un grup a un altre sense la deguda justificació o retribució, pot portar a reclamacions per diferències salarials i a la reclassificació professional, amb les sancions consegüents i el pagament d’endarreriments. Pel que fa a les modalitats de contractació, el contracte indefinit és la norma general i l’opció preferent. El conveni, en línia amb la legislació laboral actual, limita l’ús de contractes temporals a situacions molt específiques i justificades, com els contractes per circumstàncies de la producció o per substitució. L’ús indegut d’aquests contractes pot comportar la conversió automàtica en indefinits, a més de sancions econòmiques. És fonamental que la causa de la temporalitat estigui clarament especificada i justificada en el contracte. Dins d’aquest marc, el període de prova és una eina útil per avaluar l’adaptació del treballador o treballadora. No obstant això, ha de ser acordat per escrit, i la durada està limitada per l’article 47 del Conveni: per al personal del grup 3 (higienistes) és de dos mesos, i per al del grup 4 (auxiliars), d’un mes. La jornada laboral és un altre punt clau. L’article 31 del Conveni estableix, a partir del 2025, una jornada de 1.726 hores. És essencial portar un registre diari de la jornada de cada treballador o treballadora, que ha d’incloure l’horari

d’entrada i sortida, per evitar problemes amb les hores extraordinàries i possibles reclamacions. L’incompliment d’aquesta obligació pot ser sancionat per la Inspecció de Treball. La retribució dels treballadors no es limita al salari base. El Conveni regula una sèrie de complements obligatoris que s’han de tenir en compte. És crucial desglossar correctament els salaris en les nòmines, incloent-hi tots els conceptes retributius que estableix el conveni, per evitar reclamacions per diferències salarials i assegurar la transparència. Finalment, no s’han de passar per alt altres aspectes importants com ara les vacances, els permisos retribuïts, les mesures de conciliació de la vida familiar i laboral, i la prevenció de riscos laborals. L’incompliment de la normativa en qualsevol d’aquestes àrees no només pot comportar responsabilitats administratives i econòmiques, sinó també greus conseqüències en cas d’accidents laborals o conflictes amb els treballadors. Una adequada planificació i el compliment rigorós d’aquestes obligacions són fonamentals per a la gestió de la clínica. En conclusió, la correcta contractació d’higienistes i auxiliars és un pilar fonamental per a la gestió eficient i legal de qualsevol clínica dental. Errors comuns com la incorrecta classificació

L E G A L

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

professional o l’ús indegut de contractes temporals són fàcilment evitables amb una adequada planificació i un coneixement del conveni aplicable. Complir la normativa no només prevé sancions i litigis, sinó que també contribueix a formar equips estables, motivats i compromesos, la qual cosa és essencial en un sector en què la confiança del pacient i la qualitat del servei són claus per a l’èxit. avui una facturació ordenada, coherent i defensable davant qualsevol revisió tributària. La millor estratègia, com sempre, és anticipar-se amb criteri professional i seguretat fiscal.

[ 5 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Les pràctiques universitàries no remunerades es poden incorporar a la vida laboral mitjançant un conveni especial amb la Seguretat Social La possibilitat d’incorporar a la vida laboral els períodes de pràctiques fets durant la carrera universitària ha despertat un gran interès entre molts professionals, especialment entre aquelles persones que van cursar estudis abans que les pràctiques acadèmiques comportessin cotització automàtica a la Seguretat Social. Actualment, la normativa permet recuperar aquests períodes mitjançant la subscripció d’un conveni especial amb la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), sempre que es compleixin determinats requisits. QUINES PRÀCTIQUES ES PODEN COMPUTAR? Segons el criteri jurídic analitzat, les pràctiques susceptibles d’incorporar-se a la vida laboral són les pràctiques formatives i les pràctiques acadèmiques externes que compleixin dues condicions essencials: • que s’hagin fet per obtenir la titulació corresponent,

• i que, en el moment de fer-les, no generessin l’alta a la Seguretat Social. Això significa que les pràctiques han d’estar vinculades directament als estudis cursats i formar part del recorregut acadèmic oficial del centre universitari o educatiu.

• la titulació cursada, • el període de pràctiques, • la naturalesa no remunerada, • i la integració dins del pla d’estudis o programa formatiu oficial. En aquest sentit, el model de certificat previst fa constar expressament que les pràctiques no van generar relació laboral ni alta a la Seguretat Social, i que tenien caràcter exclusivament formatiu.

NO QUALSEVOL ACTIVITAT DURANT L’ETAPA UNIVERSITÀRIA ÉS VÀLIDA La normativa no permet incorporar qualsevol activitat desenvolupada mentre s’era estudiant. Només es poden tenir en compte les pràctiques amb un vincle acadèmic formal i acreditable. En aquest sentit, s’hi poden incloure: • les pràctiques curriculars, • les pràctiques extracurriculars reconegudes oficialment per la universitat, i també determinats treballs finals de grau o màster que hagin requerit una estada pràctica integrada dins del programa formatiu. L’element determinant és que aquestes activitats formessin part d’un programa oficial de formació i estiguessin gestionades o avalades pel centre educatiu corresponent.

EL VINCLE ACADÈMIC ÉS CLAU La possibilitat d’acollir-se a aquest mecanisme depèn fonamentalment de poder demostrar aquest vincle acadèmic formal. Per exemple, en aquells casos en què les pràctiques es van desenvolupar en entitats vinculades a la universitat —com fundacions universitàries o institucions dependents del centre educatiu— aquest requisit acostuma a quedar acreditat amb més facilitat. És el cas, entre d’altres, d’entitats vinculades a la Universitat de Barcelona com la Fundació Josep Finestres, que mantenen una connexió directa amb l’activitat acadèmica universitària.

LA IMPORTÀNCIA DE L’ACREDITACIÓ DOCUMENTAL Per poder tramitar aquest reconeixement davant la Seguretat Social és imprescindible acreditar formalment les pràctiques dutes a terme. Habitualment, aquesta acreditació es fa mitjançant un certificat emès per la universitat o el centre educatiu, en el qual han de constar:

COM ES TRAMITA EL CONVENI ESPECIAL? La tramitació és relativament senzilla i es fa de manera telemàtica davant la Tresoreria General de la Seguretat Social. Per iniciar el procediment, la persona interessada ha de disposar de: • certificat digital, • Cl@ve o sistema d’identificació equivalent,

L E G A L

[ 5 5 ] • i la documentació acreditativa de les pràctiques. Un cop obtingut el certificat emès per la universitat o centre educatiu, cal emplenar el formulari oficial corresponent i indicar els períodes concrets de pràctiques que es volen incorporar a la vida laboral. El model oficial utilitzat per a aquest tràmit és el formulari TA.0040, relatiu a la subscripció del conveni especial.

S O M

UNA OPORTUNITAT PER RECUPERAR PERÍODES FORMATIUS Aquest mecanisme permet que molts professionals puguin reconèixer dins de la seva vida laboral períodes formatius que fins ara no computaven als efectes de cotització. Més enllà de l’impacte futur sobre la jubilació o altres prestacions, aquesta possibilitat suposa també un reconeixement institucional del valor formatiu i professionalitzador de les pràctiques acadèmiques desenvolupades durant els estudis universitaris.

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Més informació: Formulari oficial TA.0040 de la Tresoreria General de la Seguretat Social:

CERTIFICAT Español

Català

CERTIFICADO DE PRÁCTICAS ACADÉMICAS EXTERNAS NO REMUNERADAS

CERTIFICAT DE PRÀCTIQUES ACADÈMIQUES EXTERNES NO REMUNERADES

D./D.ª [nombre y apellidos del responsable], en calidad de

El/La Sr./Sra. [nom i cognoms del responsable], en qualitat de

[cargo del responsable] de la [nombre de la universidad/fa-

[càrrec del responsable] de la [nom de la universitat/facultat],

cultad], con CIF [CIF de la entidad],

amb CIF [CIF de l’entitat],

CERTIFICA:

Que el/la estudiante D./D.ª [nombre completo del estudian-

Que l’estudiant Sr./Sra. [nom complet de l’estudiant], amb DNI/

te], con DNI/NIE núm. [número de DNI/NIE del estudiante], ha

NIE núm. [número de DNI/NIE de l’Estudiant], ha realitzat pràc-

realizado prácticas académicas externas no remuneradas,

tiques acadèmiques externes no remunerades, integrades en

integradas en el plan de estudios de la titulación de [grado/

el pla d’estudis de la titulació de [grau/màster en...], a l’entitat

máster en...], en la entidad [nombre de la empresa/institución].

[nom de l’empresa/institució].

Las prácticas se han desarrollado durante el período com-

Les pràctiques s’han desenvolupat durant el període comprès

prendido entre el [fecha de inicio] y el [fecha de finalización],

entre el dia [data d’inici] i el dia [data de finalització], amb una

con una duración total de [número] horas.

durada total de [número] hores.

Asimismo, se hace constar que la realización de dichas prácticas no ha generado relación laboral alguna entre el/ la estudiante y la entidad colaboradora, al tener un carácter exclusivamente formativo. Se expide el presente certificado a solicitud de la persona in-

Així mateix, es fa constar que la realització d’aquestes pràctiques no ha generat cap relació laboral entre l’estudiant i l’entitat col·laboradora, en tenir un caràcter exclusivament formatiu. S’expedeix aquest certificat a sol·licitud de la persona inte-

teresada, a los efectos de la suscripción del convenio especial

ressada, als efectes de la subscripció del conveni especial

con la Seguridad Social, de conformidad con lo establecido

amb la Seguretat Social, de conformitat amb el que estableix

en la Orden ISM/812/2024, de 26 de julio, que modifica la Or-

l’Ordre ISM/812/2024, de 26 de juliol, que modifica l’Ordre

den ISM/386/2024, de 29 de abril.

ISM/386/2024, de 29 d’abril.

Y, para que conste a los efectos oportunos,

I, perquè consti als efectes oportuns,

se firma el presente en:

se signa aquest certificat a:

[Ciudad], a [fecha]

[Ciutat], [data]

(Sello de la entidad)

(Segell de l’entitat)

Firma: [nombre y apellidos del responsable]

Signatura: [nom i cognoms del responsable]

[Cargo del responsable]

[Càrrec del responsable]

L E G A L

[ 5 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Obligacions d’igualtat a les empreses LA IGUALTAT CONSTITUCIONAL ENTRE HOME I DONA El principi d’igualtat davant la llei és una aspiració de la Il·lustració que es va materialitzar a Espanya en la nostra Constitució del 1978. Així, els ciutadans són iguals i mereixen els mateixos drets i obligacions, sense que des de les normes es pugui produir cap discriminació per raó de naixement, pobresa o riquesa, religió, opinió o sexe. És aquesta darrera raó la que motiva el present article, en el qual analitzarem la intervenció del dret per aconseguir la igualtat entre l’home i la dona en els diferents entorns de vida —en especial, dins l’empresa— i, específicament, com s’ha tractat en el marc de les clíniques odontològiques. El mandat constitucional de promoció de les condicions per una igualtat real

entre homes i dones es va materialitzar en la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que introdueix obligacions específiques per a les empreses en matèria d’igualtat, conciliació i prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe. LES OBLIGACIONS D’IGUALTAT A L’EMPRESA Principalment, les obligacions instaurades a partir de la Llei orgànica 3/2007 comprenen el pla d’igualtat i els protocols de prevenció i actuació davant l’assetjament sexual i per raó de sexe. Pel que fa al pla d’igualtat, es tracta d’un conjunt de mesures que comencen per una anàlisi o diagnosi de situació, a partir de la qual es detallen i dissenyen eines per reduir les situacions de

L E G A L

discriminació o desigualtat que es puguin produir en l’empresa, a escala tant decisòria (percentatge de dones en posicions d’organització i decisió) com retributiva (diferència salarial entre els homes i les dones en les diferents posicions, atenent circumstàncies com les sol·licituds de conciliació amb la vida personal, entre d’altres). Des del 2022, és obligatori que les empreses amb més de cinquanta treballadors comptin amb un pla d’igualtat. D’altra banda, l’obligació del protocol contra l’assetjament sexual i per raó de sexe s’estén a totes les empreses, sense importar la mida que tinguin. Les conductes d’assetjament produeixen un greu impacte en les empreses, no només per la pèrdua de confiança i motivació que puguin tenir els professionals que

[ 5 7 ]

hi treballen, sinó per les responsabilitats administratives, civils o, fins i tot, penals que poden patir a causa d’aquests comportaments. La negociació dels protocols d’assetjament s’ha de fer amb la representació legal dels treballadors i treballadores. LES OBLIGACIONS D’IGUALTAT A LA CLÍNICA DENTAL La igualtat s’ha deixat de considerar com una matèria relegada als departaments de recursos humans per convertir-se en un element clau i transversal de tot exercici professional. De fet, les darreres reformes del Codi penal han reconegut que les empreses poden respondre penalment, també, per determinades conductes discriminatòries, d’assetjament o vulneradores de la integritat moral, com ara la humiliació, les vexacions i l’assetjament psicològic (mobbing). Les empreses i, en concret, les clíniques dentals han de disposar mitjans per reduir el risc que es produeixin conductes que vulnerin la igualtat entre homes i dones, o que s’instal·li un ambient professional i de servei tòxic en el qual aquestes conductes s’amaguin o es reprimeixin. Són especialment efectives, tenint en compte la dimensió de les clíniques odontològiques, mesures com l’establiment de canals de denúncia segurs i confidencials; la formació continuada de tota la plantilla, des de l’equip directiu fins al personal temporal, i l’adopció de protocols específics contra l’assetjament sexual i per raó de sexe. Amb aquestes mesures les clíniques no només aconseguiran evitar sancions

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

de les autoritats, sinó que reforçaran la reputació i gaudiran d’una cultura de treball més ètica i transparent. L’ACTUACIÓ ÈTICA DE L’ODONTÒLEG Tot odontòleg ha de vetllar per una pràctica professional de qualitat. Això inclou, també, l’entorn que envolta l’estricta pràctica mèdica i passa per crear un entorn lliure de discriminació, assetjament i conductes inadequades. Els treballadors i treballadores a les clíniques dentals i a les ordres dels odontòlegs han de comptar amb un entorn seguir i respectuós, en el qual es respectin la igualtat, la cortesia, la dignitat i la imparcialitat. No es pot tolerar cap tipus de discriminació i assetjament, tant si el comet un treballador com un pacient, un proveïdor, un visitant o qualsevol persona que es trobi en l’entorn de la pràctica odontològica. És sobretot important que els odontòlegs empresaris tinguin en compte els principis que determina el Codi deontològic de la professió per a l’erradicació de la discriminació i l’assetjament per qualsevol motiu, en especial, pel sexe i el gènere, i cal que coneguin les eines que estan obligats a instaurar segons les dimensions de la seva empresa. Si mai detecteu una actitud discriminatòria per raó del sexe en la pràctica odontològica, denuncieu-ho a les autoritats competents i, a més, feu saber al Col·legi la vostra denúncia, a través de l’adreça electrònica coec@coec.cat.

L E G A L

Jordi Vives Folch Advocat soci ENTIA Assessors Legals i Tributaris

[ 5 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Tecnologia CAD/CAM i impressió 3D a la clínica dental, i incompatibilitats per a dentistes i protètics: recordatori normatiu davant l’increment d’inspeccions En els darrers mesos s’ha detectat un augment de les actuacions inspectores relacionades amb l’ús de tecnologies CAD/CAM i impressores 3D a les clíniques dentals. De fet, recentment s’han produït casos que evidencien que l’Administració aplica un control més elevat en aquest àmbit. Davant d’aquesta situació, per evitar possibles incidències, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) considera oportú fer un recordatori tant sobre els límits legals d’aquestes tecnologies com sobre els criteris establerts pels organismes competents, així com sobre certes incompatibilitats entre dentistes i protètics. ÚS DE SISTEMES CAD/CAM: QUÈ ESTÀ PERMÈS Els sistemes CAD/CAM —com ara els sistemes de tipus CEREC— són eines àmpliament utilitzades en odontologia, que permeten obtenir impressions digitals, dissenyar restauracions i fabricar-les amb gran precisió en el mateix acte clínic. Actualment, a la Unió Europea aquests sistemes es comercialitzen com a producte sanitari, i hi ha tant equips destinats a ser usats en clíniques dentals com equips per a l’ús en laboratoris de pròtesis dentals. D’acord amb el criteri de l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS), i també segons la interpretació reiterada del Consejo General de Dentistas de España i del Consell Europeu de Dentistes, els odontòlegs poden utilitzar aquests sistemes dins de les activitats pròpies de prevenció, diagnòstic i tractament d’anoma-

lies i malalties de les dents, de la boca, dels maxil·lars i teixits annexos. Els poden emprar per fer restauracions directes en la cavitat dentària, si és limitada a una unitat i es fa mitjançant el tall adaptatiu mecanitzat de la ceràmica CEREC, per assegurar-ne l’ajust en la cavitat bucal del pacient. Això, per exemple, permet: • Obtenir impressions digitals de les dents sense necessitat d’utilitzar pastes d’impressió convencionals forjades a la boca del pacient. Cal recordar que el dentista, per la titulació acadèmica que té, és l’únic professional qualificat per prendre impressions a la boca dels pacients i fer labors assistencials. • Processar digitalment les característiques mètriques i morfològiques de les cavitats terapèutiques de les dents, la qual cosa fa possible obtenir obturacions i peces emprades per efectuar reconstruccions amb un grau d’ajust molt L E G A L

precís a través del tall mecanitzat digital de blocs de ceràmica dental, en lloc de mitjançant les tradicionals amalgames o compòsits. És el que es coneix com a «restauracions directes». • Agilitzar l’enviament de les impressions al laboratori fabricador i reduir els processos manuals intermedis en la fabricació de pròtesis dentals i altres productes sanitaris a mida, com les corones definitives. D’aquesta manera, es redueixen els terminis de les «restauracions indirectes». La cobertura legal la trobem, principalment, en els reials decrets legislatius següents: • Reial decret 1594/1994, de 15 de juliol, pel qual es desplega la Llei 10/1986, que regula la professió d’odontòleg, protètic i higienista dental. • Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.

[ 5 9 ] En aquest context, la fresadora que s’usa per al tall mecanitzat de blocs (per exemple, de ceràmica) es considera una extensió de l’acte assistencial. Es tracta d’un procés de «tall adaptatiu», i no d’una activitat de fabricació de productes sanitaris a mida, motiu pel qual és plenament compatible amb l’exercici professional de l’odontòleg. LÍMITS LEGALS: FABRICACIÓ DE PRODUCTES SANITARIS A MIDA Cal tenir molt present, però, que la normativa és clara pel que fa als límits d’actuació: el disseny, la preparació, l’elaboració i la fabricació de restauracions indirectes requereix l’actuació professional d’un protètic dental. És per això que la fabricació de pròtesis dentals, fèrules, retenidors, guies quirúrgiques o qualsevol altre producte sanitari a mida correspon exclusivament als protètics dentals. És precisament en aquest punt on s’estan produint incidències en el marc de les inspeccions, especialment vinculades a l’ús d’impressores 3D dins de les clíniques. El fet d’emprar aquests equips per fabricar productes sanitaris a mida es pot considerar una invasió de competències professionals i pot comportar mesures com el precintament dels equips o eventuals sancions.

IMPRESSORES 3D: ÚS PERMÈS I RISCOS ASSOCIATS La presència d’impressores 3D a la clínica dental no està prohibida, però l’ús que se’n faci s’ha de limitar estrictament a les competències pròpies de l’odontòleg. Qualsevol ús orientat a fabricar dispositius a mida entra dins de l’àmbit exclusiu del protètic dental. Per tant, és fonamental diferenciar clarament entre, d’una banda, l’ús clínic admissible de la tecnologia i, de l’altra, la fabricació de productes sanitaris, que està subjecta a una regulació específica. Són aspectes clau que cal tenir en compte els següents: • No es requereix, amb caràcter general, cap tràmit o autorització administrativa específica per utilitzar sistemes CAD/CAM o impressores 3D. • L’ús d’aquestes tecnologies s’ha d’ajustar estrictament a la normativa vigent. • Els sistemes emprats pels dentistes no s’han de confondre amb altres sistemes que s’usen als laboratoris de pròtesis dentals, tenint en compte les diferents atribucions professionals dels dentistes —responsables dels tractaments— i dels protètics dentals —fabricants de productes sanitaris a mida. • La jurisprudència diferencia clarament entre el «tall adaptatiu» —permès a

L E G A L

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

la clínica— i la «fabricació d’un producte sanitari a mida» —reservada al protètic dental. • És essencial actuar amb criteri i documentar adequadament els processos, per evitar riscos legals. PROHIBICIÓ D’EXERCICI SIMULTANI D’ODONTÒLEG I PROTÈTIC Un odontòleg no pot actuar simultàniament com a protètic dental. Ambdues professions són independents entre si i requereixen la col·legiació obligatòria respectiva. Per tant, està prohibit exercir alhora aquestes professions i, en el supòsit que un protètic envaís les funcions d’un odontòleg o a la inversa, es tractaria d’un cas d’intrusisme professional, que regula l’article 403 del Codi penal. UN LABORATORI DE PRÒTESI NO POT ESTAR INTEGRAT DINS D’UNA CLÍNICA DENTAL Tot el que s’ha exposat fins ara, sobretot pel que fa a la diferenciació de competències de cada professió, guarda relació amb la premissa següent: un laboratori de pròtesi no pot estar integrat dins d’una clínica dental, ja que aquesta independència també es trasllada al lloc físic de treball de cadascun. La legislació estableix que l’exercici de l’odontologia és incompatible amb

[ 6 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

qualsevol classe d’interessos econòmics directes derivats de la fabricació, l’elaboració, la distribució, la intermediació i la comercialització dels medicaments i productes sanitaris. Així, el laboratori de pròtesis és l’espai on només es pot desenvolupar aquesta activitat, per la qual cosa està prohibit l’exercici de l’odontologia i la professió de protètic en un mateix lloc. No obstant això, és legal que en una mateixa adreça hi hagi una clínica dental i un laboratori protètic, de manera que, per exemple, la clínica sigui a baix, i el laboratori, a la planta de dalt. No hi ha requisits legals ni administratius com, per exemple, per a les farmàcies, sinó que una clínica dental i un laboratori dental poden ser a la mateixa adreça, sempre que hi hagi una separació física d’espais —amb accessos independents— i tinguin una gestió independent.

SUPÒSITS HABITUALS D’ALTRES INCOMPATIBILITATS Seguidament, us mostrem un exemple per analitzar tot el que s’ha explicat, ja que és un supòsit força estès actualment el fet de tenir una higienista que també és protètica i confecciona fèrules amb impressió 3D dins de la clínica. En aquest supòsit, si la persona exerceix les competències de la professió d’higienista, ha de fer-ho en una clínica dental. Per contra, si exerceix com a protètica, ha de fer-ho en el degut laboratori protètic. Per tant, existeix la incompatibilitat que una mateixa persona pugui posar en pràctica competències d’higienista i de protètic en un mateix espai, i convé repetir que un laboratori de pròtesi no pot estar integrat dins d’una clínica dental, perquè està prohibit exercir l’odontologia i la professió de protètic en un mateix espai.

LA TITULARITAT PER GARANTIR LA INDEPENDÈNCIA PROFESSIONAL I EVITAR CONFLICTES D’INTERÈS Per una altra banda, els tribunals han establert que el titular d’una clínica dental que també posseís un laboratori de pròtesi tindria un interès directe en la fabricació dels productes sanitaris, i això comprometria la independència del professional odontòleg que prescriu aquests productes. El Conveni col·lectiu de treball per als laboratoris de pròtesis dental de Catalunya determina, en l’article 35, que els treballadors no poden tenir interessos econòmics o societaris en empreses del sector, com ara clíniques dentals o dipòsits dentals. Aquest fet, de nou, reafirma la incompatibilitat de les activitats de laboratori i clínica dental. Davant la pregunta de si un odontòleg pot ser titular d’un laboratori de pròtesi dental o si un protètic pot ser titular d’una clínica dental, la resposta sempre serà negativa, sobre la base que cal assegurar la independència professional i evitar conflictes d’interès sobretot en la prescripció i fabricació de productes sanitaris. Com ja s’ha exposat, passaria el mateix si una persona estigués col·legiada i desenvolupés totes dues professions.

UN CONTEXT DE MÉS CONTROL: ACTUAR AMB SEGURETAT JURÍDICA En un context en què el control administratiu s’incrementa, és fonamental que els professionals coneguin amb precisió els límits de la seva actuació. L’ús de tecnologies avançades aporta indubtables beneficis en termes de qualitat assistencial i eficiència, però també exigeix

L E G A L

una especial atenció al marc normatiu per garantir una pràctica segura i alineada amb la legislació vigent. D’altra banda, hi ha la prohibició de l’exercici simultani d’odontòleg i protètic i, encara que no es prohibeix que totes dues activitats estiguin radicades en una mateixa ubicació, sí que es requereix una separació física (amb accessos independents) i una gestió independent. Es tracta de poder assegurar la independència professional i evitar conflictes d’interès, sobretot en la prescripció i fabricació de productes sanitaris. Des del COEC es recomana extremar la prudència en l’ús d’aquestes tecnologies i, si escau, consultar per resoldre qualsevol dubte, a fi de minimitzar riscos en possibles inspeccions.

[ 6 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El pressupost previ és l’eina clau per garantir el dret d’informació del pacient sobre els preus dels tractaments dentals La informació econòmica dels tractaments odontològics és una de les qüestions que genera més consultes tant dels professionals com dels mateixos pacients. La necessitat de garantir transparència, claredat i seguretat jurídica en la relació assistencial fa especialment rellevant saber quines són les obligacions legals de les clíniques dentals en matèria d’informació sobre preus. El marc normatiu actual estableix clarament que el pacient té dret a conèixer el cost del tractament abans d’acceptar-lo, però també reconeix les particularitats pròpies de l’activitat odontològica i la dificultat pràctica d’exposar públicament un llistat complet de tots els serveis i tractaments possibles. EL DRET DEL CONSUMIDOR A UNA INFORMACIÓ CLARA I ACCESSIBLE La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, estableix en l’article 126-6 que els consumidors tenen dret a rebre informació suficient i fàcilment accessible sobre els preus, tarifes, condicions de venda i qualsevol concepte que pugui incrementar el preu, abans de contractar un servei o adquirir un bé. Aquest principi és plenament aplicable a l’àmbit odontològic i obliga les clíniques dentals a garantir que el pacient disposi d’informació econòmica clara abans d’iniciar qualsevol tractament. EL PRESSUPOST PREVI COMPLEIX L’OBLIGACIÓ D’INFORMACIÓ En el cas concret de les clíniques dentals, la normativa admet que no és necessari disposar d’un llistat

públic exhaustiu amb tots els preus dels tractaments. La gran varietat de procediments odontològics, la personalització dels plans de tractament i la necessitat d’adaptarlos a cada cas clínic fan que aquesta opció sigui sovint poc operativa. Per aquest motiu, es considera que n’hi ha prou de facilitar al pacient un pressupost previ, detallat i per escrit abans de l’acceptació del tractament. Aquest pressupost ha d’incloure: • els serveis previstos, • els materials utilitzats, • els impostos aplicables, • i qualsevol altre concepte econòmic relacionat amb el tractament. Tot plegat ha d’estar degudament detallat perquè el pacient pugui comprendre amb claredat l’abast econòmic de l’actuació proposada. LA INFORMACIÓ ECONÒMICA S’HA D’ACTUALITZAR SI EL TRACTAMENT CANVIA Una altra qüestió rellevant és què succeeix quan, durant el desenvolupament del tractament, es produeixen modificacions o ampliacions no previstes inicialment. En aquests casos, la clínica té l’obligació d’informar novament el pacient sobre el nou cost del tractament abans de continuar amb les actuacions addicionals. Aquest deure d’actualització forma part del principi general de transparència, i serveix de garantia que el pacient pugui prendre decisions informades en tot moment.

L E G A L

LA INFORMACIÓ DEL PREU ÉS OBLIGATÒRIA ENCARA QUE EL PACIENT NO LA DEMANI La normativa també és clara en un altre aspecte fonamental: el dret a conèixer el cost del tractament no depèn del fet que el pacient sol·liciti expressament una valoració econòmica. És a dir, l’obligació d’informar existeix igualment, encara que el pacient no pregunti pel preu o no demani un pressupost de manera explícita. Per tant, el professional odontòleg ha de facilitar aquesta informació abans d’iniciar el tractament mitjançant un pressupost previ, detallat i per escrit. Aquesta pràctica no només permet complir les obligacions legals en matèria de consum, sinó que també contribueix a reforçar la confiança, evitar conflictes i millorar la qualitat de la relació amb el pacient. TRANSPARÈNCIA I SEGURETAT JURÍDICA EN LA PRÀCTICA CLÍNICA Més enllà del compliment normatiu, disposar de pressupostos clars i ben documentats constitueix una eina essencial de seguretat jurídica tant per al pacient com per al professional. La correcta informació econòmica: • facilita el consentiment informat del pacient, • evita malentesos sobre el cost dels tractaments, • redueix el risc de reclamacions, • i reforça els estàndards de qualitat i transparència assistencial. • En un context en què els drets dels consumidors tenen un pes cada vegada més rellevant dins l’àmbit sanitari, la informació clara i anticipada sobre els preus s’ha convertit en una part imprescindible de la bona praxi professional.

[ 6 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Els tractaments odontològics amb finalitat sanitària continuen exempts d’IVA El tractament fiscal dels serveis odontològics és una qüestió que genera dubtes recurrents entre els professionals, especialment quan es tracta de diferenciar entre actuacions amb finalitat sanitària i tractaments de caràcter merament estètic. Aquesta distinció és rellevant perquè determina si una prestació ha d’estar exempta d’IVA o si, per contra, ha de tributar pel tipus general aplicable. Per aquest motiu, és important disposar d’un criteri clar, fonamentat en la normativa vigent i en les consultes interpretatives de la Direcció General de Tributs. L’EXEMPCIÓ DELS SERVEIS ODONTOLÒGICS La Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit, estableix en l’article 20.U.5è que estan exemptes d’IVA les prestacions de serveis fetes, en l’àmbit de les professions respectives, per estomatòlegs, odontòlegs, mecànics dentistes i protètics dentals, així com el lliurament, reparació i col·locació de pròtesis dentals i ortopèdies maxil·lars que facin aquests professionals. Aquest precepte constitueix la base normativa que empara l’exempció dels serveis odontològics prestats dins de l’àmbit propi de la professió. Per tant, amb caràcter general, els tractaments orientats al diagnòstic, la prevenció, el tractament o la restauració de la salut bucodental no han de repercutir l’IVA. FINALITAT SANITÀRIA I FINALITAT ESTÈTICA La clau interpretativa no rau únicament en l’aparença externa del tractament, sinó en la finalitat clínica. Un tractament odontològic pot tenir un component estètic evident i, alhora, respondre a una indicació terapèutica, funcional, preventiva o restauradora. En aquests casos, si el tractament es

troba degudament indicat i documentat dins del pla assistencial del pacient, s’ha d’entendre integrat en l’activitat odontològica exempta. En canvi, quan una actuació no respon a cap necessitat clínica, funcional o de salut bucodental i té com a única finalitat una millora cosmètica, cal analitzar el cas amb especial prudència, ja que podria quedar subjecta i no exempta d’IVA. Aquesta distinció és especialment important en tractaments situats en zones frontereres entre l’odontologia restauradora, l’estètica dental i la medicina estètica. BLANQUEJAMENT I FACETES DENTALS: MÉS ENLLÀ D’UNA VISIÓ PURAMENT ESTÈTICA El blanquejament dental no s’ha de considerar automàticament un procediment merament estètic. En molts casos, forma part d’un abordatge odontològic conservador davant alteracions cromàtiques d’origen L E G A L

intrínsec, extrínsec o estructural, com poden ser fluorosis, hipomineralitzacions, traumatismes, tractaments endodòntics o envelliment dental precoç. Quan hi ha un diagnòstic clínic i una indicació professional, el blanquejament pot actuar com una eina terapèutica i restauradora mínimament invasiva, que evita o posposa tractaments més agressius. En la mateixa línia, les facetes dentals (en castellà, carillas) de resina o de porcellana no s’han de qualificar tampoc necessàriament com a tractaments purament estètics. Quan estan indicades per corregir alteracions estructurals, morfològiques, cromàtiques o funcionals de la dent, constitueixen un tractament restaurador propi de l’odontologia adhesiva i conservadora. La qüestió essencial, per tant, és que el professional pugui acreditar la indicació clínica del tractament i la integració dins d’un pla odontològic justificat.

[ 6 3 ]

LA RELLEVÀNCIA DE LA DOCUMENTACIÓ CLÍNICA Davant d’una eventual comprovació administrativa o inspecció tributària, la documentació clínica esdevé determinant. No n’hi ha prou d’afirmar que un tractament té finalitat sanitària. Cal que aquesta finalitat quedi reflectida en la història clínica, amb el diagnòstic corresponent, les exploracions fetes, la justificació del tractament, el pressupost i el consentiment informat, quan sigui necessari. Aquesta traçabilitat documental permet defensar que l’actuació forma part de l’exercici professional odontològic i que no es tracta d’una prestació cosmètica aliena a la salut bucodental. L’ÀCID HIALURÒNIC I ELS TRACTAMENTS OROFACIALS Els tractaments amb àcid hialurònic o altres substàncies utilitzades en l’àmbit orofacial requereixen una anàlisi especialment acurada. Quan l’actuació es duu a terme dins de les estructures anatòmiques pròpies de l’àmbit odontològic i respon a una finalitat terapèutica, reparadora o funcional, podria quedar integrada dins de l’activitat professional de l’odontòleg i, en conseqüència, beneficiar-se de l’exempció de l’IVA. Ara bé, quan la finalitat és exclusivament cosmètica o afecta zones alienes a l’àmbit bucodental propi de l’odontologia, el tractament

pot quedar fora de l’exempció i sotmès a tributació. Per això, en aquests casos és imprescindible extremar la prudència, delimitar clarament la indicació clínica i documentar adequadament el motiu del tractament. CONSULTES VINCULANTS I CRITERI ADMINISTRATIU Les consultes vinculants de la Direcció General de Tributs (DGT) reforcen la necessitat d’analitzar la naturalesa del servei i el professional que el presta. En relació amb els serveis odontològics, la DGT ha reiterat que les prestacions fetes per odontòlegs i estomatòlegs en l’exercici de la seva professió es troben exemptes d’IVA. Així s’ha interpretat, per exemple, en consultes relatives al blanquejament dental prestat per aquests professionals. En canvi, en l’àmbit de la medicina estètica, el criteri administratiu és més restrictiu: només estan exemptes d’IVA les actuacions que tinguin una finalitat assistencial vinculada al diagnòstic, prevenció o tractament d’una malaltia, lesió o defecte físic. Les intervencions de finalitat merament cosmètica resten subjectes a IVA. COM S’HA DE REFLECTIR A LA FACTURA? Quan el tractament odontològic estigui exempt d’IVA, és recomanable que la factura incorpori una menció

L E G A L

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

expressa a la base legal de l’exempció. Una fórmula adequada podria ser: «Factura exempta d’IVA, d’acord amb l’article 20.U.5è de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit». Aquesta menció no substitueix la necessitat de disposar d’una correcta documentació clínica i fiscal, però contribueix a reforçar la coherència formal de la factura. CONCLUSIONS Els tractaments odontològics prestats dins de l’àmbit propi de la professió i amb finalitat sanitària, terapèutica, preventiva, funcional o restauradora continuen exempts d’IVA. La presència d’un component estètic no converteix automàticament un tractament en una prestació subjecta a IVA. El criteri determinant és la finalitat clínica i l’adequada justificació documental. Per contra, les actuacions amb una finalitat exclusivament cosmètica, especialment quan s’allunyen de l’àmbit estrictament odontològic, han de ser analitzades cas per cas i poden estar subjectes a tributació. Davant de dubtes o requeriments de l’Administració tributària, és recomanable que el professional traslladi el cas al seu assessor fiscal, aportant la documentació clínica i econòmica corresponent, per tal de preparar una resposta tècnicament fonamentada i alineada amb la normativa vigent.

[ 6 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Quan cal retornar els diners al pacient per un tractament? En l’àmbit odontològic, és fonamental que tant el professional com el pacient sàpiguen distingir entre la bona pràctica clínica i la satisfacció subjectiva del pacient. Mentre que la bona pràctica es regeix per principis deontològics i normes ètiques per garantir la seguretat del pacient, la satisfacció depèn d’un criteri merament subjectiu: el de la cada pacient. Aquesta distinció és clau per evitar malentesos relacionats amb les expectatives prèvies, que solen ser el motiu principal de les reclamacions de reemborsament.

• Llei 44/2003, d’ordenació de les professions sanitàries. • Llei 2/1974, sobre col·legis professionals. • Reial decret 2828/1998, d’estatuts generals dels odontòlegs i estomatòlegs. • Codi civil estatal. • Codis deontològics del Consejo General i del COEC.

EL MARC LEGAL I ÈTIC L’exercici professional de l’odontòleg està emparat per diverses normatives que regulen els drets i deures de totes dues parts: • Llei 21/2000, sobre els drets d’informació i l’autonomia del pacient.

PREVENCIÓ: COMUNICACIÓ I CLAREDAT Per minimitzar conflictes, és essencial posar el focus en dos aspectes: 1. Consentiment informat. Cada pacient ha de rebre informació clara, comprensible i suficient abans de qualsevol tractament, per decidir lliurement.

Supòsit

Definició

Negligència del professional

Falta de cura o professionalitat que produeix un dany evitable.

Negligència del pacient

Falta de cura o incompliment de les pautes per part de l’usuari.

Cas fortuït

2. Pressupost específic. Hi ha de constar per escrit la feina que s’ha de fer, ha de ser clar i específic, i ha de constar l’acceptació del pacient mitjançant la signatura. D’acord amb la normativa, si el professional incompleix el servei contractat o no el duu a terme segons el que s’ha establert en el pressupost i en el consentiment, té l’obligació de reemborsar els diners. SUPÒSITS DE RESPONSABILITAT I EXEMPLES PRÀCTICS La llei preveu tres escenaris per determinar si el pacient té dret a la devolució de l’import: (vegeu la taula següent)

Dret a reemborsament?

Exemple

SÍ

La col·locació d’un implant en una zona amb os insuficient, sense planificació prèvia, fet que provoca la pèrdua de la peça o una lesió nerviosa.

El fracàs d’un implant o d’un tractament periodontal a causa d’una higiene dental deficient o de seguir fumant malgrat els advertiments.

Una reacció al·lèrgica sobtada i no coneguda a un material estàndard, o un rebuig biològic atípic d’un teixit correctament intervingut.

Circumstàncies imprevisibles en què no s’assoleix el resultat, malgrat una execució correcta.

L E G A L

[ 6 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

MEDICINA TERAPÈUTICA VS. MEDICINA SATISFACTIVA És crucial diferenciar el tipus d’odontologia que s’aplica, ja que el nivell d’exigència legal varia: • Medicina terapèutica o reparativa. Té com a finalitat la cura o conservació del pacient. Aquí la responsabilitat és de mitjans: el dentista ha d’aplicar les tècniques adequades, però no pot garantir la curació absoluta. • Medicina satisfactiva (voluntària). Busca una millora estètica o funcional no necessària per curar una malaltia. En aquest cas, el dentista es compromet a obtenir un resultat concret. EXEMPLES DE MEDICINA SATISFACTIVA: 1. Blanquejament dental. El pacient contracta el servei exclusivament per millorar la tonalitat estètica de les dents. 2. Facetes dentals de porcellana. Tractament orientat a modificar la forma o alineació visual del somriure, sense patologia prèvia. En aquests casos d’estètica, si el professional no assoleix el resultat promès, podria haver de fer el reemborsament, fins i tot encara que no hagi estat negligent en la tècnica.

fer el reemborsament. Tornar els diners sense una causa clara es podria interpretar en un judici posterior com un reconeixement de culpa. Si malgrat tot es decideix que es farà el reemborsament per una qüestió de relacions públiques, el COEC recomana fer-ho constar per escrit com una atenció o detall al pacient, deixant clar que no s’està reconeixent, en cap cas, una falta professional.

RECOMANACIÓ DEL COEC I CONCLUSIÓ Si el dentista considera que la seva actuació ha estat correcta, no s’ha de

Jordi Vives Folch Advocat soci ENTIA Assessors Legals i Tributaris

L E G A L

[ 6 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El professional odontòleg no està obligat a fer tractaments contraris a la «lex artis» encara que el pacient els sol·liciti

Els conflictes entre la voluntat del pacient i el criteri clínic del professional constitueixen una de les situacions més delicades dins de la pràctica assistencial. En odontologia, aquesta discrepància es pot manifestar, per exemple, quan un pacient exigeix la retirada d’un implant sense haver-hi una justificació mèdica objectivable, simplement per la por que li pugui causar altres problemes de salut. Davant d’aquests casos, és important recordar que el principi d’autonomia del pacient té límits i que el professional sanitari continua obligat a actuar conforme a la lex artis, és a dir, d’acord amb els criteris científics, tècnics i assistencials acceptats per la comunitat mèdica. L E G A L

L’AUTONOMIA DEL PACIENT NO OBLIGA EL PROFESSIONAL A ACTUAR CONTRA EL SEU CRITERI CLÍNIC La normativa i la jurisprudència reconeixen el dret del pacient a acceptar o rebutjar tractaments. Ara bé, aquest dret no implica la facultat d’imposar al professional una actuació que aquest consideri clínicament inadequada, negligent o potencialment perjudicial. Segons l’anàlisi jurídica feta pel Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), el professional odontòleg no està obligat a practicar una intervenció que consideri contraindicada segons l’evidència científica disponible. Això és especialment rellevant en casos d’explantació d’implants sense indicació mèdica clara. Si la retirada provoca conseqüències desproporcionades (com pèrdua òssia important, afectació nerviosa o fractures), el professional podria arribar a respondre legalment pels danys causats precisament per haver accedit a una petició imprudent del pacient. LA IMPORTÀNCIA D’OBJECTIVAR CLÍNICAMENT LA SITUACIÓ Davant una situació de discrepància amb el pacient, el primer pas recomanable és documentar de manera exhaustiva l’estat clínic mitjançant proves diagnòstiques adequades. En aquests casos, pot ser pertinent fer o sol·licitar exploracions complementàries —com un TAC o proves específiques d’al·lèrgia al titani— que permetin descartar de

[ 6 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

manera objectiva qualsevol patologia associada a l’implant. Si aquestes proves no evidencien cap alteració clínica, és fonamental deixar constància a la història clínica que no hi ha cap troballa objectiva que justifiqui l’explantació. Aquesta documentació esdevé essencial tant des del punt de vista assistencial com medicolegal. EL «DEURE DE CONSELL»: INFORMAR CLARAMENT DELS RISCOS Un altre element clau és el compliment del denominat «deure de consell»: el professional ha d’informar el pacient, tant verbalment com per escrit, dels riscos reals associats a la intervenció sol·licitada. En el cas d’una retirada injustificada d’un implant, aquesta informació hauria d’incloure, entre d’altres: • la possible pèrdua de suport ossi, • la necessitat futura d’empelts, • el risc d’afectació nerviosa, • les dificultats derivades de la interrupció del procés d’osteointegració. És recomanable que aquesta informació quedi registrada degudament en la història clínica. LA DERIVACIÓ: L’OPCIÓ MÉS PRUDENT Quan la relació de confiança entre pacient i professional es troba deteriorada, la recomanació jurídica més segura és la derivació a un altre professional perquè el pacient pugui obtenir una segona opinió. En aquests supòsits, el professional ha de facilitar tota la documentació clínica necessària perquè el nou facultatiu pugui valorar el cas amb garanties. Aquesta opció no només contribueix a reduir la tensió assistencial, sinó que també permet traslladar la responsabilitat de la decisió terapèutica al professional que, finalment, accepti assumir el cas. Des d’un punt de vista jurídic, la negativa a practicar una actuació contrària a la lex artis pot quedar emparada pel que doctrinalment es coneix com a «objecció de ciència», és a dir, el dret del facultatiu a no dur a terme actes clínics que vulnerin els criteris professionals acceptats.

SI S’ACCEPTA LA INTERVENCIÓ, EL CONSENTIMENT INFORMAT HA DE SER ESPECÍFIC En els casos en què el professional decideixi finalment accedir a la petició del pacient per evitar un conflicte major, és imprescindible reforçar les garanties documentals. Segons l’assessorament jurídic analitzat, no n’hi hauria prou d’utilitzar un consentiment informat estàndard. Caldria redactar un consentiment específic per al cas concret, en el qual el pacient reconegui expressament: 1. que la intervenció es fa exclusivament a petició seva, 2. que ha estat advertit que l’actuació és contrària al criteri facultatiu, 3. i que assumeix les possibles seqüeles derivades de la intervenció. Aquest document pot resultar determinant en un eventual procediment judicial o una reclamació posterior. DOCUMENTACIÓ CLÍNICA I PRUDÈNCIA ASSISTENCIAL Aquest tipus de situacions evidencien la importància d’una correcta documentació clínica i d’una comunicació clara amb el pacient. La història clínica, les proves diagnòstiques,

L E G A L

les anotacions sobre la informació facilitada i els consentiments informats constitueixen eines essencials de protecció tant per al pacient com per al professional. En contextos de discrepància terapèutica, actuar amb prudència, mantenir-se fidel als criteris científics i reforçar la traçabilitat documental són elements clau per garantir una pràctica assistencial segura i jurídicament protegida.

[ 6 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Inspeccions fiscals en clíniques dentals: el focus en l’IRPF, les societats i les operacions vinculades En els darrers anys, el sector odontològic ha esdevingut un dels àmbits prioritaris d’actuació per part de l’Administració tributària. L’increment de la digitalització, la implantació progressiva de sistemes de control com el Verifactu i la sofisticació de les eines d’anàlisi de dades han situat les clíniques dentals en un entorn de control fiscal molt més intens que en exercicis anteriors. En aquest context, l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) ha posat el focus especialment en aquelles estructures en què el professional exerceix l’activitat a través d’una societat. No es tracta d’una qüestió nova, però sí d’un àmbit en què s’està produint una evolució clara dels criteris d’inspecció i més exigència en la justificació econòmica de les estructures adoptades.

respon a una realitat econòmica efectiva o si, per contra, es tracta d’una estructura merament instrumental destinada a reduir la càrrega fiscal. En aquest sentit, el punt de partida normatiu es troba en l’article 27.1 de la Llei de l’IRPF, que defineix els rendiments d’activitats econòmiques com els que impliquen una ordenació per compte propi de mitjans de producció i recursos humans. Aquesta definició és clau per determinar qui és el veritable titular de l’activitat: el professional o la societat. EL CONCEPTE DE «SOCIETAT INTERPOSADA» I EL CRITERI INSPECTOR Una de les qüestions centrals en les actuacions inspectores és la detecció

IRPF O SOCIETAT: UNA DECISIÓ LÍCITA SOTA VIGILÀNCIA Des d’un punt de vista estrictament jurídic, l’ordenament espanyol permet perfectament que un professional sanitari desenvolupi l’activitat tant com a persona física —tributant per l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)— com a través d’una societat —sotmesa a l’impost sobre societats. Aquesta dualitat no és, per si mateixa, qüestionable. Així ho ha reconegut reiteradament la jurisprudència del Tribunal Suprem, que admet la llibertat d’organització empresarial sempre que no existeixi simulació ni artificiositat. Ara bé, el que sí que analitza amb detall l’Administració és si la societat utilitzada

L E G A L

de societats que no disposen d’una estructura pròpia suficient. En aquests casos, l’Administració pot considerar que la societat actua com una mera pantalla i que, en realitat, l’activitat és desenvolupada directament pel professional. La doctrina administrativa de la Direcció General de Tributs ha insistit en el fet que la utilització d’una societat és plenament vàlida sempre que aquesta societat disposi de mitjans materials i humans propis, assumeixi riscos empresarials i tingui una organització real. En la pràctica inspectora, això es tradueix en una anàlisi detallada de diversos factors: qui contracta el personal, qui és titular dels equips i instal·lacions, qui assumeix els riscos econòmics de

[ 6 9 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

CONSEQÜÈNCIES D’UNA REGULARITZACIÓ Les conseqüències d’una actuació inspectora en aquest àmbit poden ser rellevants. En l’àmbit tributari, es poden produir ajustos tant en l’IRPF del professional com en l’impost sobre societats, amb l’exigència de quotes corresponent, interessos de demora i, si escau, sancions. D’acord amb la Llei general tributària, aquestes sancions poden oscil·lar entre el 50 % i el 150 % de la quota deixada d’ingressar, en funció de la gravetat de la infracció. l’activitat i, especialment, quina és la relació efectiva amb el pacient. Quan aquests elements apunten cap al professional i no cap a la societat, el risc de regularització augmenta de manera significativa. OPERACIONS VINCULADES: EL VERITABLE CENTRE DE GRAVETAT Més enllà de la mateixa existència de la societat, el veritable focus de les inspeccions es troba sovint en la valoració de les operacions vinculades. D’acord amb l’article 18 de la Llei de l’impost sobre societats, les operacions fetes entre parts vinculades —com és el cas d’un soci i la seva societat— s’han de valorar a preu de mercat. Aquest principi, aparentment senzill, és el que genera més controvèrsia en la pràctica. En el sector odontològic, el supòsit més habitual és aquell en què el soci professional presta serveis en la seva pròpia societat i percep una retribució que, en molts casos, és significativament inferior al valor real dels serveis prestats. Des de la perspectiva de l’Administració, aquesta situació pot implicar una desviació artificial de rendes cap a la societat, en què la tributació és proporcional i, en general, inferior a la de l’IRPF. Com a conseqüència, en el marc d’una inspecció, és freqüent que s’ajusti la retribució del soci fins a un valor considerat de mercat, amb la regularització en l’IRPF corresponent i, sovint, amb l’aplicació de sancions.

LA IMPORTÀNCIA DE LA DOCUMENTACIÓ Un dels aspectes que sovint es descuida en la pràctica és la correcta documentació de les operacions vinculades. La normativa no només exigeix que aquestes operacions es valorin a mercat, sinó també que aquesta valoració estigui justificada degudament. Això implica disposar d’una documentació específica que inclogui la descripció de les operacions, la identificació de les parts vinculades, el mètode de valoració utilitzat i, si escau, estudis comparables de mercat. La manca d’aquesta documentació no només dificulta la defensa davant una inspecció, sinó que pot comportar, per si mateixa, la imposició de sancions. TENDÈNCIES ACTUALS DE CONTROL Les actuacions recents de l’AEAT evidencien una clara orientació cap a l’anàlisi massiva de dades i la comparació sectorial. Això permet identificar amb facilitat aquells casos en què hi ha desajustos significatius entre la facturació de la societat i la retribució del soci professional. A més, la creixent implantació de sistemes de facturació verificables incrementa la traçabilitat de les operacions i redueix els marges d’opacitat. Tot plegat configura un escenari en què les estructures artificials o insuficientment justificades tenen un recorregut cada vegada més limitat.

L E G A L

REFLEXIÓ FINAL L’ús de societats en l’exercici de l’activitat odontològica no només és lícit, sinó que pot ser plenament eficient des del punt de vista organitzatiu i fiscal. No obstant això, el context actual exigeix un nivell de rigor i coherència molt superior al d’anys anteriors. La clau no rau en la forma jurídica adoptada, sinó en la substància econòmica i en la correcta valoració i documentació de les relacions entre el professional i la seva societat. En definitiva, més que evitar la inspecció —cada vegada més probable—, l’objectiu ha de ser estar en condicions d’afrontarla amb garanties.

Margarida Crous Peraferrer Economista sòcia dels Serveis Integrals M. Crous Economistes

[ 7 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Guia pràctica davant el tancament sobtat de clíniques dentals: criteris d’actuació jurídica i assistencial per a pacients i col·legiats El tancament imprevist d’establiments sanitaris odontològics constitueix un escenari de gran complexitat, que genera nombrosos dubtes i inquietuds, tant per als professionals de la salut bucodental com per als mateixos pacients afectats. Amb l’objectiu de dotar el col·lectiu d’uns criteris pràctics d’actuació clars i homogenis, aquest article analitza les respostes a les consultes més recurrents en aquesta matèria i, alhora, ofereix pautes basades en la normativa vigent per tal d’assegurar la màxima seguretat jurídica de totes les parts implicades. I. ÀMBIT DELS PACIENTS: DRETS, CUSTÒDIA DE LA DOCUMENTACIÓ I VIES DE RECLAMACIÓ El supòsit més freqüent derivat d’aquestes situacions és el del pacient que acudeix a una nova consulta amb un tractament odontològic a mitges, en un estat de gran incertesa respecte a la seva salut, amb una clara manca de documentació i amb desorientació sobre el cost econòmic ja assumit. En aquests casos, és cabdal conèixer el marc de protecció legal de la persona afectada en la triple condició de pacient, consumidor i part d’una relació contractual.

1. El dret d’accés a la història clínica i la seva custòdia Tots els pacients que provinguin d’un centre que ha cessat l’activitat tenen el dret inalienable d’accedir al seu historial clínic. El centre d’origen té la responsabilitat legal de facilitar aquesta documentació per garantir la continuïtat de l’assistència de manera segura. Davant la manca de documentació o la inoperativitat de la clínica d’origen

per lliurar l’historial, cal recordar que la localització i custòdia d’aquests fitxers és una obligació dels centres sanitaris i, com a tal, és competència directa del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya supervisar aquesta infracció. Paral·lelament, si s’ha requerit fefaentment el dret d’accés a l’empresa sense obtenir resposta, el pacient pot instar una reclamació per la via administrativa davant l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) per la vulneració dels seus drets d’accés.

2. Drets econòmics i mecanismes de protecció en tractaments finançats (crèdits vinculats) Quan el pacient ha fet pagaments avançats o disposa d’un finançament gestionat a través de la mateixa clínica, s’ha d’efectuar un primer requeriment formal de resolució contractual o compliment a l’empresa prestadora del servei. En cas que aquest requeriment no prosperi, o quan sigui impossible de notificar, la normativa de consum (especi-

L E G A L

alment la Llei 16/2011, de contractes de crèdit al consum) ofereix una protecció molt robusta a través de la figura del crèdit vinculat. Si el finançament el va oferir l’establiment, el pacient té el dret legítim d’interrompre immediatament el pagament de les quotes mensuals des del moment en què es produeix el tancament i es deixa de prestar el servei sanitari. Així mateix, té dret a exigir a l’entitat financera la devolució de la part proporcional dels imports ja cobrats que corresponguin a tractaments pressupostats però no executats. Per fer efectiu aquest dret, el pacient s’ha d’adreçar formalment al Servei d’Atenció al Client de l’entitat financera per sol·licitar la paralització dels rebuts o el reemborsament corresponent. Si l’entitat financera refusa atendre la petició o eludeix la seva responsabilitat, la persona afectada pot acudir al Departament de Consum de la Generalitat de Catalunya —o a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) del seu municipi— per rebre orientació i iniciar les vies de mediació o reclamació oportunes.

[ 7 1 ] II. ÀMBIT DELS COL·LEGIATS: DELIMITACIÓ DE RESPONSABILITATS, GARANTIES I GESTIÓ CLÍNICA Des de la perspectiva dels professionals que reben aquests pacients a les consultes, sorgeixen dubtes crucials sobre l’abast de la seva responsabilitat, l’emissió de garanties i la correcta formalització documental del nou procés assistencial.

1. L’abast de la responsabilitat professional En l’àmbit de la responsabilitat professional, regeix el principi de personalitat de l’acte mèdic: cada odontòleg respon exclusivament dels actes assistencials que aquest mateix professional fa des del moment en què assumeix el pacient, sense haver de respondre per les negligències o deutes de tractaments previs fets per tercers. Això no obstant, el nou professional no està completament exempt de deures en la fase inicial. És d’obligat compliment efectuar una valoració clínica i diagnòstica inicial exhaustiva de l’estat en què es troba el pacient. El professional podria incórrer en responsabilitat per negligència si inicia o continua un tractament sense haver detectat o corregit deficiències o patologies prèvies que resultaven del tot evidents en una exploració normal. Per tant, l’acceptació del cas requereix registrar fidelment en la història clínica la situació de partida i la justificació de la nova proposta terapèutica.

documentalment garanties de caràcter global sobre la totalitat del tractament d’implantologia si no s’ha intervingut en cadascuna de les fases d’aquest tractament.

3. El document complementari de delimitació i el consentiment informat Per reforçar la seguretat jurídica de la clínica receptora, és altament recomanable incorporar a la història clínica un document complementari de delimitació de responsabilitats signat pel pacient. En aquest text s’ha de fer constar de manera explícita que: • Els implants o tractaments previs els va fer un tercer aliè a la clínica actual. • El nou tractament s’adreça únicament a la valoració i, si escau, a la fase de rehabilitació protètica. • L’èxit o la viabilitat del tractament actual pot dependre de factors previs o deficiències ocultes que el nou professional no controli. • L’acceptació del cas per a la fase protètica no implica una validació automàtica ni una assumpció de la praxi anterior. Aquest document opera com un element probatori de gran rellevància per demostrar la informació transparent facilitada al pacient, tot i que no constitueix una clàusula d’exoneració absoluta de responsabilitat (la qual seria contrària a dret i mancaria d’eficàcia legal). Igualment, cal subratllar que aquest escrit no substitueix mai el consentiment

2. L’exemple pràctic dels tractaments d’implantologia i les garanties Aquesta delimitació es veu de manera molt clara en els tractaments d’implants. Cal diferenciar nítidament dues esferes de responsabilitat i de garantia: • La responsabilitat quirúrgica, vinculada a la col·locació i osteointegració dels implants, que recau exclusivament sobre el professional o el centre clínic originari que va fer la cirurgia. • La responsabilitat protètica, corresponent a la rehabilitació o col·locació de les corones o pròtesis que la nova clínica executi de bell nou, la qual respondrà únicament d’aquesta darrera fase. No és aconsellable, per cap motiu, assumir de manera verbal ni reflectir

L E G A L

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

informat preceptiu. Tot i que no hi ha l’obligació de redactar un consentiment «especial» pel fet que el pacient provingui d’un tancament, és imprescindible recollir per escrit el consentiment informat habitual per al tractament concret que es farà, en què s’especifiquin clarament els riscos, les alternatives i la situació clínica de partida.

4. Prudència documental davant futurs litigis i autonomia econòmica El fet que el pacient iniciï un tractament corrector o de continuïtat en una nova clínica no perjudica ni impedeix les accions judicials de reclamació que vulgui emprendre contra la clínica que va tancar. Ara bé, per preservar aquest dret, és essencial que el nou professional actuï amb una estricta prudència documental, conservant radiografies, models, fotografies i un diagnòstic inicial complet abans de fer qualsevol modificació a la boca del pacient, a fi de poder fixar de manera fefaent quin era l’estat exacte del dany en el moment del tancament. A partir d’aquesta diagnosi pròpia, s’ha d’elaborar un pla de tractament i un pressupost clarament acotat. Finalment, en el vessant econòmic, s’ha de recordar que el fet que el pacient hagi pagat materials o tractaments de manera avançada a la clínica anterior no vincula ni genera cap mena d’obligació financera per al nou professional, el qual gaudeix de total llibertat per establir els seus propis honoraris i condicions comercials.

[ 7 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

III. INFORME CLÍNIC ASSISTENCIAL VS. INFORME PERICIAL ODONTOLÒGIC Davant el tancament d’un centre, és molt freqüent que el pacient demani un informe al seu nou dentista. El professional ha de conèixer de manera precisa la naturalesa i les conseqüències jurídiques de l’emissió de cada tipus de document, per evitar incórrer en responsabilitats o faltes deontològiques.

1. L’informe clínic assistencial (o de segona opinió) És un document purament sanitari que qualsevol odontòleg pot emetre —i ha d’emetre— si el pacient li ho sol·licita. Consisteix a recollir de manera objectiva i rigorosa les dades de l’exploració, el diagnòstic trobat, el tractament proposat o fet a la seva consulta i l’evolució clínica del pacient. • Abstenció valorativa: aquest informe té una finalitat estrictament assistencial, no judicial; per tant, no ha d’incloure cap tipus de judici de valor, retret professional o determinació de mala praxi ni de responsabilitats de tercers. El fet d’emetre’l no impedeix, en absolut, que el mateix dentista pugui continuar tractant el pacient a la seva consulta.

L’informe pericial odontològic

Té una finalitat exclusivament jurídica i judicial. L’objectiu és servir com a prova en un tribunal per analitzar si hi ha hagut negligència mèdica per part de la clínica anterior, avaluar i quantificar el dany causat, i establir si hi ha un nexe causal entre l’actuació impugnada i la patologia del pacient.

• Incompatibilitat deontològica: per un estricte principi de neutralitat i independència, un dentista que actua com a perit d’un cas té prohibit deontològicament ser el professional que tracti o hagi tractat posteriorment aquell pacient. No es pot ser jutge i part. Davant d’aquesta sol·licitud, el COEC recomana actuar amb la màxima transparència: cal explicar al pacient la naturalesa de cada document i, si el que es busca és iniciar una demanda judicial, derivar-lo directament a un professional que es dediqui de manera específica al peritatge odontològic extern. IV. CONTROL D’IRREGULARITATS, COMPETÈNCIES DEL COEC I DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Per acabar, cal delimitar amb claredat quines són les autoritats competents davant de possibles fets il·lícits o irregularitats que es puguin detectar arran del tancament de la clínica d’origen.

1. Infraccions en documentació clínica i números de col·legiat • Faltes documentals. Com ja s’ha exposat, qualsevol anomalia en la gestió, custòdia o pèrdua de la història clínica és una matèria que la normativa de centres sanitaris regula, i la supervisió i sanció correspon de manera exclusiva al Departament de Salut de la Generalitat. • Intrusisme professional. Si es detecta que s’ha utilitzat un número de col·legiat per emparar l’activitat clínica d’una persona que no disposa de la titulació oficial requerida, es tracta d’un delicte d’intrusisme penal. En aquest cas, s’ha d’interposar immediatament una denúncia davant els Mossos d’Esquadra i, paral·lelament, se’n pot informar el Col·legi, perquè en prengui coneixement i adopti les mesures pertinents. • Usurpació d’identitat. Si la irregularitat consisteix a utilitzar el nom o número d’un col·legiat en documents o receptes sense el seu consentiment, però sense que hi hagi hagut una activitat clínica directa per part d’un fals professional, s’és davant d’un suposat delicte d’usurpació d’identitat o falsedat documental. Igualment, la via procedent és la denúncia penal davant les forces de seguretat (Mossos d’Esquadra) i la comunicació informativa al Col·legi. L E G A L

2. Delimitació competencial del COEC i la via judicial civil És d’especial importància recordar l’abast i els límits de les competències d’aquest col·legi professional davant les reclamacions de tercers: • Competència deontològica. El COEC té la potestat i la competència exclusiva per valorar el comportament professional dels seus col·legiats, supervisar el compliment de les normes deontològiques i de la bona praxi, i aplicar el règim disciplinari i sancionador d’acord amb la Llei 7/2006, de l’exercici de professions titulades, i els mateixos estatuts col·legials. • Incompetència en matèria econòmica i contractual. Per contra, el Col· legi no té cap competència ni facultat per resoldre reclamacions de caràcter econòmic, quantificar danys i perjudicis patrimonials o avaluar l’incompliment de contractes de prestació de serveis o de finançament. Per resoldre aquests conflictes econòmics o per exigir devolucions de diners, el pacient ha de recórrer necessàriament a un advocat expert en la matèria per iniciar les accions oportunes (com una demanda de reclamació de quantitat) davant la jurisdicció civil ordinària. En conclusió, la transparència informativa cap al pacient, un registre clínic inicial meticulós i una estricta delimitació documental de les actuacions pròpies constitueixen el millor blindatge jurídic i professional per garantir una pràctica segura i d’alta qualitat en aquests escenaris de crisi sectorial.

Jordi Vives Folch Advocat soci ENTIA Assessors Legals i Tributaris

[ 7 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

La formació en RCP és obligatòria a les clíniques dentals, però el DESA només és exigible en casos de sedació La reanimació cardiopulmonar (RCP) i la disponibilitat de desfibril·ladors externs semiautomàtics (DESA) són qüestions que generen dubtes recurrents entre els professionals de l’odontologia. La proliferació de comunicacions comercials que presenten determinades mesures com a obligacions legals ha incrementat encara més aquesta confusió. Per aquest motiu, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ha consultat el Departament de Salut per aclarir quin és el criteri actual aplicable en relació amb la formació en RCP i la necessitat de disposar d’un desfibril·lador a les clíniques dentals. L’objectiu és aportar un marc clar, rigorós i útil per als professionals i responsables de centres sanitaris. LA FORMACIÓ EN RCP: UNA EXIGÈNCIA VINCULADA A LA SEGURETAT ASSISTENCIAL Segons el criteri del Departament de Salut, les clíniques dentals han d’incloure dins del seu pla anual de formació activitats relacionades amb primers auxilis i suport vital, sigui bàsic o avançat, en funció del tipus d’activitat assistencial desenvolupada al centre. Aquesta formació està orientada al conjunt del personal sanitari, amb la finalitat de garantir una resposta adequada davant situacions d’emergència que puguin posar en risc la integritat física del pacient. Ara bé, la normativa no estableix un nombre concret de professionals que hagin de disposar d’aquesta formació. El criteri aplicable és que el nombre de professionals formats sigui proporcional a l’activitat del centre i permeti garantir

una resposta efectiva en qualsevol moment de l’activitat assistencial. En conseqüència, el que és essencial no és complir una quota numèrica determinada, sinó assegurar que durant tota l’activitat clínica hi hagi personal amb formació acreditada en RCP. COMPETÈNCIES ACTUALITZADES I RESPONSABILITAT DEL CENTRE El marc normatiu vigent reforça aquesta obligació des d’una perspectiva organitzativa i assistencial. El Decret 151/2017, de 17 d’octubre, pel qual s’estableixen els requisits i les garanties tecnicosanitàries comunes dels centres i serveis sanitaris, disposa que els centres han de comptar amb protocols d’actuació davant parades cardiorespiratòries i altres emergències, i també amb personal amb competències actualitzades per respondre adequadament a aquestes situacions. Per tant, davant d’una eventual inspecció o requeriment administratiu, la clínica dental ha de poder acreditar L E G A L

que disposa tant dels protocols corresponents com de personal format adequadament. BONES PRÀCTIQUES: MÉS ENLLÀ DEL MÍNIM EXIGIBLE Tot i que la normativa no fixa un nombre mínim de professionals formats, des d’un punt de vista preventiu i de qualitat assistencial és recomanable que aquesta formació no recaigui únicament en una sola persona. Disposar de diversos membres de l’equip formats en RCP permet cobrir absències, torns o incidències simultànies, i reforça la capacitat de resposta davant una emergència mèdica. A més, les principals guies internacionals, com les de l’European Resuscitation Council (ERC), assenyalen que les habilitats en suport vital es deterioren amb el pas del temps si no es practiquen regularment. Per aquest motiu, les recomanacions científiques apunten a la conveniència de fer actualitzacions periòdiques de la formació, habitualment cada un o dos anys.

[ 74 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

LA CERTIFICACIÓ OFICIAL DELS CURSOS D’RCP El COEC imparteix periòdicament cursos de reanimació cardiopulmonar bàsica, homologats pel Consell Català de Ressuscitació (CCR) i acreditats per l’ERC, sota la certificació de «suport vital bàsic amb DEA». Aquesta acreditació té una vigència oficial de tres anys. Un cop transcorregut aquest termini, és necessari renovar la formació per mantenir la vigència del certificat. Els cursos homologats pel COEC tenen reconeixement europeu, i tenen una càrrega lectiva de sis hores. EL DESFIBRIL·LADOR (DESA): OBLIGACIÓ O RECOMANACIÓ? Un altre dels interrogants habituals és si les clíniques dentals estan obligades a disposar d’un desfibril·lador extern semiautomàtic. La resposta del Departament de Salut és clara: no existeix una normativa general que imposi aquesta obligació a totes les clíniques dentals. Tanmateix, sí que hi ha una excepció important. En aquells centres on es fan procediments amb sedació, el Departament exigeix disposar d’un DESA, atès el risc clínic associat a aquest tipus d’actuacions.

Fora d’aquest supòsit, la instal·lació d’un desfibril·lador s’ha d’entendre com una mesura altament recomanable de seguretat clínica, però no com una obligació legal. LA IMPORTÀNCIA DE DIFERENCIAR ENTRE OBLIGACIÓ I RECOMANACIÓ En els darrers anys, molts professionals han rebut comunicacions comercials que presenten la instal·lació de desfibril·ladors o la renovació constant de determinades acreditacions com si fossin exigències normatives generals. Aquest tipus de missatges poden generar confusió i conduir a interpretacions errònies sobre les obligacions reals dels centres sanitaris. Per això, és especialment important distingir entre: • el que és legalment exigible, • el que constitueix una recomanació clínica, • i el que forma part de les bones pràctiques assistencials. DUPLICATS I VIGÈNCIA DELS CERTIFICATS D’RCP Pel que fa a l’emissió de duplicats o certificats antics, el COEC recorda que els cursos oficials acreditats pel CCR/ ERC només mantenen vigència durant tres anys. Passat aquest període, els

L E G A L

certificats caduquen i les entitats acreditadores no emeten duplicats ni certificats de cursos expirats. Els certificats dels cursos que s’han fet durant els darrers tres anys es troben digitalitzats i disponibles a l’Espai Personal del col·legiat o col·legiada, o al Campus Virtual, en el cas de personal auxiliar avalat. CONCLUSIONS El criteri actual aplicable en l’àmbit de les clíniques dentals es pot resumir en quatre idees principals: • La formació en RCP i primers auxilis ha d’estar integrada en el pla anual de formació del centre. • La normativa no fixa un nombre mínim de professionals formats, però sí l’obligació de garantir la presència de personal format durant l’activitat assistencial. • El DESA no és obligatori amb caràcter general, excepte en clíniques on es fan sedacions. • Tant la formació continuada com la disponibilitat de recursos adequats formen part d’una pràctica clínica responsable orientada a la seguretat del pacient i a la qualitat assistencial.

[ 7 5 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Les acreditacions en radioprotecció dental no caduquen: què diu realment la normativa? La vigència de les acreditacions per operar amb equips de radiodiagnòstic dental és una qüestió que continua generant dubtes entre els professionals odontològics. Davant les consultes rebudes de col·legiats i centres sanitaris, el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ha analitzat la normativa vigent i ha consultat tant el Departament de Salut com la documentació emesa pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN). La conclusió és clara: les acreditacions homologades pel CSN no caduquen ni estan subjectes a renovació periòdica. Ara bé, la normativa sí que estableix l’obligació de mantenir una formació continuada en matèria de protecció radiològica. UNA ACREDITACIÓ PERMANENT Segons l’anàlisi jurídica que ha fet el COEC, el marc normatiu actual no estableix cap termini de caducitat per a

les acreditacions expedides pel Consell de Seguretat Nuclear per dirigir o operar instal·lacions de radiodiagnòstic mèdic. El Reial decret 1085/2009, de 3 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament sobre instal·lació i utilització d’aparells de raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic, regula tant les obligacions dels titulars de les instal·lacions com la capacitació del personal. En concret, l’article 23 estableix que els professionals han d’acreditar davant el CSN els coneixements,

L E G A L

experiència i formació en protecció radiològica perquè aquest organisme emeti l’acreditació corresponent. Tanmateix, la norma no fixa en cap moment una durada determinada d’aquesta acreditació ni estableix cap obligació de renovació periòdica. Aquesta interpretació també és compartida pel Consejo General de Dentistas de España, que remet a la darrera circular del mateix CSN: s’hi indica expressament que aquestes

[ 7 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

acreditacions són «de per vida» i que els professionals acreditats no han de renovar-les. FORMACIÓ CONTINUADA: OBLIGACIÓ SÍ, RENOVACIÓ NO La confusió habitual prové del fet que la normativa sí que exigeix una actualització continuada dels coneixements en protecció radiològica.

En aquest sentit, el Reial decret 601/2019, de 18 d’octubre, sobre justificació i optimització de l’ús de radiacions ionitzants per a la protecció radiològica de les persones en ocasió d’exposicions mèdiques, estableix en l’article 13.5 que tot el personal implicat en activitats relacionades amb radiacions ionitzants «ha d’actualitzar els seus coneixements en protecció radiològica participant en activitats de formació continuada». La mateixa disposició assenyala que aquests programes i cursos han d’estar acreditats per l’autoritat sanitària competent. Per tant, el que és obligatori és la formació continuada, però això no implica que l’acreditació original perdi validesa. La finalitat d’aquesta actualització és garantir que els professionals es mantinguin al dia dels nous coneixements i protocols de seguretat, de manera que es reforci la protecció del pacient, del professional i del mateix centre sanitari.

D’ON VE LA CONFUSIÓ? Segons el COEC, algunes empreses o unitats tècniques de protecció radiològica (UTPR) informen els professionals que les acreditacions «s’han de renovar» periòdicament. No obstant això, aquesta afirmació respondria a una confusió entre dos conceptes diferents: l’acreditació oficial i la formació continuada.

La normativa actual no regula cap procediment de renovació obligatòria de l’acreditació expedida pel CSN. Així, tot i que és recomanable i exigible mantenir una actualització formativa, això no equival a una pèrdua de validesa del títol inicial. CENTRES I AUDITORIES PODEN DEMANAR ACTUALITZACIONS DOCUMENTALS Tot i que legalment l’acreditació no caduca, alguns hospitals, mútues o centres sanitaris poden requerir als professionals documentació actualitzada o bé fer periòdicament cursos de reciclatge, per motius interns d’organització o de qualitat assistencial. De la mateixa manera, certes auditories de qualitat poden exigir evidències d’actualització formativa en matèria de protecció radiològica. En aquests casos, però, la finalitat és acreditar el manteni-

L E G A L

ment dels estàndards de seguretat i qualitat, i no és pas perquè la titulació oficial hagi deixat de ser vàlida. CONSULTA AL DEPARTAMENT DE SALUT En resposta a una consulta formulada pel COEC sobre els requisits de titulació necessaris per a l’ús d’equips de radiodiagnòstic dental i sobre el nombre de professionals que han de disposar de l’acreditació d’operador, el Departament de Salut ha recordat que el funcionament d’una instal·lació de raigs X ha d’estar dirigit per metges o odontòlegs amb coneixements adequats en protecció radiològica. Quan no opera amb els equips directament el director o directora de la instal·lació, el personal que els utilitza també ha d’estar degudament capacitat. Pel que fa al nombre de professionals acreditats, el Departament especifica que no hi ha un mínim ni un màxim fixat normativament. Ara bé, qualsevol persona que operi equips de radiodiagnòstic dental ha de disposar de l’acreditació oficial corresponent i actuar sempre sota la supervisió del director o directora de la instal·lació. Així mateix, el Departament remet al Reial decret 1217/2024, de 3 de desembre, que regula les instal·lacions nuclears i radioactives, i que estableix els requisits acadèmics i formatius necessaris per obtenir les llicències de supervisor i operador en matèria de protecció radiològica. SEGURETAT I ACTUALITZACIÓ PERMANENT La interpretació conjunta de tota la normativa vigent permet concloure que l’acreditació homologada pel Consell de Seguretat Nuclear és indefinida i no requereix renovació periòdica. No obstant això, els professionals tenen l’obligació de mantenir-se actualitzats mitjançant formació continuada acreditada. Aquesta exigència respon a criteris de qualitat assistencial i de seguretat radiològica, i no a la vigència de la titulació mateixa

[ 7 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

La importància d’adaptar i revisar periòdicament les assegurances Revisar periòdicament les assegurances és tan important com escollir-les bé des del principi. Cada persona té unes necessitats pròpies que canvien amb el temps —canvia la situació personal i professional —, i això pot fer que una pòlissa deixi de ser adequada. Mantenir-les actualitzades és clau per estar ben protegit, tant en l’àmbit personal com professional o empresarial. Per aquest motiu, fer revisions amb un assessor ajuda a detectar desajustos i adaptar les cobertures a cada moment, per aconseguir un bon equilibri entre protecció i cost, a més d’evitar pagar de més o quedar desprotegit. QUINES ASSEGURANCES HAURIA DE REVISAR ESPECIALMENT UN ODONTÒLEG? En el cas dels odontòlegs (especialment, els que exerceixen com a professionals autònoms), la revisió d’assegurances esdevé especialment rellevant en l’àmbit de la protecció econòmica, atesa la dependència directa dels ingressos derivats de l’activitat professional. En aquest context, hi ha determinades assegurances que esdevenen clau en la seva estabilitat financera: • Responsabilitat civil professional És una de les cobertures essencials. Davant una eventual reclamació per part d’un pacient, no disposar d’una pòlissa adequada pot implicar haver d’assumir costos elevats, que comprometin el patrimoni personal. Per aquest motiu, és fonamental revisar periòdicament els límits, les garanties i l’abast de la cobertura per assegurar que s’ajusten al risc real de l’activitat professional. • Baixa laboral En cas d’incapacitat laboral temporal, la impossibilitat d’exercir durant un temps comporta una reducció immediata dels ingressos, mentre que

moltes despeses —tant personals com professionals— es mantenen i, fins i tot, poden incrementar. Això pot generar un desequilibri econòmic significatiu si no es disposa d’una protecció adequada. Per aquest motiu, és necessari analitzar la cobertura que ofereix la Seguretat Social en funció de la base de cotització, i valorar assegurances complementàries específiques que permetin mantenir el nivell d’ingressos desitjat i compensar tant la pèrdua d’ingressos com l’increment de despeses. • Assegurança d’accidents L’assegurança d’accidents ofereix protecció econòmica davant lesions derivades d’un accident, en l’àmbit tant professional com personal. Habitualment, inclou indemnitzacions en cas d’invalidesa permanent (sigui total o parcial, a partir d’un barem establert) o defunció, que poden ajudar a compensar la pèrdua d’ingressos; L E G A L

també pot preveure despeses mèdiques o d’hospitalització entre altres cobertures. Per a un odontòleg és una eina útil per garantir estabilitat econòmica davant imprevistos que puguin afectar la seva capacitat de treball. • Assegurança de salut Disposar d’una assegurança de salut adequada permet accedir amb agilitat a serveis mèdics, proves diagnòstiques i especialistes, reduint temps d’espera i facilitant una atenció continuada. Aquesta cobertura no només té un impacte directe en el benestar personal, sinó que també serveix per prevenir possibles afectacions en el dia a dia laboral. • Invalidesa i assegurança de vida Aquestes assegurances constitueixen una eina clau de previsió. Permeten cobrir situacions d’invalidesa permanent, total o absoluta, així com el risc de defunció, i protegeixen tant

[ 7 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

el professional com el seu entorn familiar davant una possible davallada d’ingressos. A més, poden contribuir a atendre obligacions financeres pendents. És primordial revisar periòdicament els capitals assegurats per adequar-los a l’evolució de les necessitats personals i professionals. • Jubilació La planificació de la jubilació és un deure fonamental per garantir la continuïtat del nivell de vida en el futur. En aquest sentit, és necessari definir una estratègia d’estalvi i previsió que complementi les prestacions públiques i permeti assolir els objectius econòmics desitjats en el moment de la retirada de l’activitat professional. En definitiva, una revisió periòdica i estructurada d’aquestes cobertures permet a l’odontòleg anticipar riscos, optimitzar recursos, i garantir una protecció alineada amb la seva realitat econòmica i professional en cada etapa de la seva vida. EN CAS DE TENIR UNA CLÍNICA DENTAL, QUINS RISCOS CAL PROTEGIR? Quan, a més de l’exercici professional, es gestiona una clínica dental, cal ampliar l’enfocament de la protecció asseguradora per incloure els riscos propis de l’activitat empresarial. En aquest cas, l’objectiu no és només protegir el professional, sinó també garantir la continuïtat del negoci i la seguretat econòmica de l’estructura empresarial. Entre les principals cobertures que cal tenir en compte destaquen les següents: • Assegurança multirisc de la clínica És una cobertura bàsica que protegeix tant el local —sigui en propietat o en règim de lloguer— com el contingut, davant riscos com incendis, robatoris, danys per aigua o altres sinistres. A més, pot incloure garanties de responsabilitat en relació amb tercers o empleats. Disposar d’aquesta assegurança és clau per facilitar la continuïtat de l’activitat davant imprevistos. • Assegurança d’avaria de maquinària i equips informàtics Els equips mèdics i tecnològics són essencials per al funcionament diari de la clínica. Aquesta cobertura protegeix

davant danys accidentals com sobretensions, caigudes, vessaments de líquids o robatoris, i minimitza l’impacte econòmic i operatiu que aquestes incidències poden generar. • Responsabilitat civil de la societat Quan l’activitat es desenvolupa a través d’una societat, s’amplia l’exposició a reclamacions, que poden dirigir-se tant contra el professional com contra l’empresa. Aquesta assegurança cobreix les responsabilitats derivades de danys causats a tercers en l’exercici de l’activitat, així com la defensa jurídica corresponent. • Responsabilitat civil d’administradors i directius (D&O) Els administradors i directius poden veure’s exposats a reclamacions derivades de decisions preses en el marc de la seva gestió. Aquestes situacions poden comprometre el seu patrimoni personal, per la qual cosa aquesta cobertura específica resulta fonamental per protegir-los davant possibles responsabilitats. • Assegurança de ciberriscos Malgrat el compliment de la normativa vigent, existeixen riscos fora del control de l’empresa, com ara errors humans, incidències tecnològiques o actes maliciosos interns o externs. Aquestes situacions poden derivar en paralització de l’activitat, reclamacions de tercers o sancions per part de l’autoritat competent, amb un impacte econòmic rellevant. Una cobertura adequada permet mitigar aquestes conseqüències. • Assegurances col·lectives per als treballadors La incorporació de cobertures com

salut, vida o accidents per a l’equip humà contribueix a millorar-ne el benestar, motivació i fidelització. A més, aquestes solucions poden oferir avantatges fiscals tant per a l’empresa com per als empleats, i esdevenir una eina útil de gestió del talent. En conjunt, una adequada planificació asseguradora en l’àmbit de la clínica dental permet no només protegir els actius i les persones, sinó també reforçar la solidesa i la continuïtat del projecte empresarial davant eventuals contingències. UNA REVISIÓ SENZILLA AMB MOLT DE VALOR No es tracta únicament de disposar d’assegurances, sinó de garantir que siguin les adequades en cada moment. La revisió periòdica de les cobertures és una acció senzilla, però amb un alt valor afegit, ja que permet anticipar possibles desajustos, evitar situacions de desprotecció i aportar tranquil·litat tant en l’àmbit personal com professional. Si fa temps que no reviseu les vostres assegurances, ara és un bon moment per fer-ho. Una anàlisi professional us permetrà obtenir una visió clara de la vostra situació asseguradora, identificar àrees de millora i adaptar les cobertures a les necessitats reals, amb criteris d’eficiència i protecció. Sol·liciteu una revisió gratuïta i sense compromís, i un assessor especialista de Medicorasse es posarà en contacte per analitzar el vostre estat assegurador i oferir-vos una orientació personalitzada.

Més informació: • 900 104 969 • medicorasse@med.es • medicorasse.med.es El COEC actua com a col·laborador extern de Medicorasse, Corredoria d’Assegurances del Col·legi de Metges de Barcelona SAU (CIF A 59498220), amb domicili social al passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona (volum 20624, foli 211, full B-10481, inscripció 1a) i a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions amb la clau J0928. Disposa de pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d’acord amb el llibre II del Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, que transposa la Directiva (UE) 2016/97, sobre la distribució d’assegurances.

L E G A L

[ 7 9 ]

L E G A L

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

[ 8 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

INNOVACIÓ TECNOLÒGICA AL SERVEI DE LA CLÍNICA DENTAL

Les clíniques dentals perden de mitjana 78.000 € a l’any. Com recuperar-los? Ent re el 15 i 20 % de l es ci tes den tals n o es presen ten ( Journal of the American Dental Association ); el 35- 45 % de les t r u cades a clíni q ues no s’ate n e n i , d’aqu estes t r u cades, el 78 % dels pacients acab a a na n t a l a pri m e ra clín ica qu e res po n ( Harvard B usiness Review ) . Pe r a u n a cl í n i ca mit jan a, això só n 11- 14 cites perdudes a la set m a n a i fi n s a 78 .0 0 0 € l’any. To n iAgen t , u n a empresa cata l a na , h a dese nvo l u pat agen ts de veu amb in tel·ligèn cia ar ti f i ci a l p e r a ce n t res san itar is qu e s’in tegren amb els pr in cipals sof twa res d e gesti ó de n tals.

Albert Sellarès FUNDADOR I CEO DE TONIAGENT

QUALSEVOL PROFESSIONAL Q U E H A G I G E S T I O N AT U N A C L Í N I C A D E N TA L H O S A P. Just quan la recepció està atenent un pacient presencialment, sonen dues trucades alhora. L’auxiliar deixa de donar suport a l’odontòleg per ajudar a recepció. I, mentrestant, una primera visita intenta contactar amb la clínica. En paral·lel, una cancel·lació d’última hora deixa un forat a l’agenda que, ja ningú tindrà temps de reomplir. En un mercat amb més de 3.500 clíniques dentals a Catalunya, la primera trucada s’ha convertit en un moment crític. Un pacient nou decideix en pocs minuts si agenda… o busca una altra clínica. Per donar resposta a aquest problema neix ToniAgent, una empresa catalana fundada per l’enginyer informàtic Albert Sellarès, especialitzada en agents de veu amb intel·ligència artificial per a clíniques dentals.

P U B L I R E P O R T A T G E

«Moltes clíniques inverteixen milers d’euros a captar nous pacients mentre que, sense saber-ho, perden entre un 25 % i un 35 % de les trucades entrants simplement perquè ningú pot respondre-les a temps», diu Sellarès.

La pregu n ta ja no és si la IA ar r ibarà a les clín iqu es. La pregu n ta és: per qu è en cara h i h a clín iqu es gestio nant les t r u cades co m fa v in t anys? U N A G E N T Q U E E S C O LT A , PA R L A I N O P E N JA M A I . L’agent atén trucades i WhatsApps les 24 hores del dia amb una conversa tan natural que molts pacients no noten

[ 8 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

la diferència. En català natiu, castellà o qualsevol altre idioma, pot gestionar cites, reagendar visites, resoldre preguntes

Pa rl a - hi a l 93 0 3 4 6 176 i p osa ’ l a prova. En pocs seg o n s sa b ràs si To n i Age n t és pe r a t u. freqüents i donar continuïtat a l’atenció fora de l’horari de la clínica. D’aquesta manera, evita les trucades no ateses de pacients que fins ara es perdien. A diferència d’un contestador o d’un bot de text, l’agent funciona com un recepcionista digital: parla, escolta, raona, entén el context i resol. S’integra amb els principals programaris del sector dental de manera que la clínica no ha de canviar el seu sistema de treball. EL PROBLEMA NO ÉS L’ E Q U I P . E L P R O B L E M A É S V O LER QUE UNA SOLA PERSONA A R R I B I A T O T. No és falta d’organització. Ni de compromís. Ni d’experiència. És simplement que el volum d’interaccions actuals supera el que qualsevol equip humà pot absorbir sense desgast. Això no és el futur. És el present. Les clíniques que ja utilitzen aquesta tecnologia per gestionar trucades i descarregar recepció no només guanyen eficiència. També ofereixen una atenció més àgil, redueixen saturació i milloren l’experiència del pacient des del primer contacte. Abans de fundar ToniAgent, Albert Sellarès va liderar l’equip tècnic a l’IDI, empresa que gestiona tota la radiologia a la sanitat pública. Actualment és també vicepresident d’Enginyeria d’Adevinta, una de les empreses tecnològiques més grans d’Europa, i professor del màster en Intel·ligència Artificial de la Universitat de Barcelona.

La recepció saturada és sovint la primera barrera invisible per a la clínica.

Q u a n ts pacien ts més estàs dis posat a pe rd re aban s de so lu cio n ar-h o?

OFERTA EXCLUSIVA COEC

TU TRACTA PACIENTS. TONIAGENT RESPON. Sol·licita una demostració personalitzada entrant a: toniagent.com Truca al

930 346 176 i prova’l ara mateix.

P U B L I R E P O R T A T G E

[ 8 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Llegeix. Aprèn. Creix. COEC i Biblioteca Digital de la UIC Més de 46.000 revistes electròniques de diferents especialitats Un total de 560 revistes electròniques d’Odontologia Periodontology 2000

Journal Of Clinical Periodontology

Journal Of Dental Research

Dental Materials

International Endodontic Journal Clinical Oral Implants Research

Journal Of Periodontology Journal Of Dentistry

Clinical Implant Dentistry And Related Research

I molts més títols al teu abast.

Consulta tots els títols disponibles

Dona-t’hi d'alta gratuïtament*

* Servei exclusiu per als col·legiats del COEC

[ 8 3 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

La salut bucodental a Espanya: radiografia de vint-i-cinc anys, amb avenços i desigualtats persistents El Consejo General de Dentistas ha fet públic recentment el llibre blanc La salud oral en España: análisis de un cuarto de siglo, que analitza l’evolució dels principals indicadors epidemiològics entre els anys 2000 i 2025. El document es basa en sis enquestes nacionals que s’han fet amb metodologia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i ofereix una radiografia detallada de l’estat de salut bucodental de la població al llarg d’un quart de segle. Les dades mostren una realitat amb llums i ombres: mentre que hi ha indicadors evidencien millores, especialment en determinats grups d’edat, persisteixen problemes estructurals com l’alta prevalença de patologies no tractades i les desigualtats socioeconòmiques en l’accés a l’atenció odontològica. INFÀNCIA: ESTANCAMENT I MANCA DE TRACTAMENT En la població infantil (cinc i sis anys), la situació pràcticament no ha evolucionat en vint-i-cinc anys. Un de cada tres infants presenta càries en la dentició temporal, i el més preocupant és que prop del 80 % d’aquestes lesions no reben tractament. Aquesta realitat no és menor: la presència de càries en dents de llet augmenta el risc de patir-ne en la dentició definitiva. A més, s’observa una clara desigualtat social, ja que els infants de famílies amb menys recursos presenten el doble de prevalença de càries. Tot i la incorporació de mesures preventives des del primer any de vida dins la cartera de serveis públics, el docu-

E N

ment apunta que els recursos disponibles són insuficients per arribar a tota la població. ADOLESCÈNCIA: MILLORA NOTABLE PERÒ AMB REPTES Els adolescents (de dotze a quinze anys) són el grup que presenta una evolució més positiva. La prevalença de càries s’ha reduït un 35 %, i el nombre de dents afectades s’ha reduït gairebé a la meitat. Paral·lelament, els tractaments restauradors han augmentat de manera significativa. Tot i això, la salut periodontal continua sent una assignatura pendent: la meitat dels adolescents presenta gingivitis o acumulació de tosca. El document també alerta de fortes desigualtats territorials en l’accés als programes d’atenció dental infantil (PADI), amb diferències molt significatives entre comunitats autònomes. ADULTS: ALTA PREVALENÇA I NECESSITAT DE PREVENCIÓ Entre els adults joves (de trenta-cinc a quaranta-quatre anys), la càries continua sent pràcticament universal, tot i que es detecta una lleugera millora en el nombre de dents afectades i un ús més freqüent dels serveis odontològics. En canvi, la salut periodontal esdevé un problema rellevant: tres de cada deu adults presenten periodontitis moderada o severa. Aquesta situació posa de manifest la necessitat de reforçar les estratègies preventives, especialment en col·lectius vulnerables o amb patologies sistèmiques.

P R O F U N D I T A T

[ 8 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 4

GENT GRAN: MÉS DENTS, PERÒ MÉS PATOLOGIA NO TRACTADA Un dels canvis més destacats dels darrers vint-i-cinc anys és la millora en la conservació de les dents en persones de seixanta-cinc a setanta-quatre anys. L’edentulisme ha caigut del 24 % al 7 %, un avenç molt significatiu. No obstant això, aquesta millora conviu amb una situació preocupant: el 75 % de les càries en aquest grup no es tracta, i sis de cada deu persones grans pateixen una malaltia periodontal moderada o greu. A més, es manté un fort gradient social, amb pitjors resultats en els col·lectius amb menys recursos. EL FACTOR CLAU: EL NIVELL SOCIOECONÒMIC L’informe és contundent en aquest punt: el nivell socioeconòmic és el principal determinant de la salut bucodental. Les persones amb menys recursos presenten una salut oral significativament pitjor en totes les etapes de la vida. Aquest fet es fa especialment evident en la gent gran, en què l’accés a l’atenció odontològica continua sent el principal obstacle per mantenir una dentició funcional. RECURSOS INSUFICIENTS PER A UNA COBERTURA EFECTIVA Finalment, el document posa el focus en les limitacions del sistema públic. Malgrat els avenços en la incorporació de serveis bucodentals, els recursos actuals es consideren

E N

insuficients per assolir els objectius plantejats. Entre altres dades, es destaca que el nombre de professionals en el sector públic és limitat i que la inversió econòmica no permet cobrir adequadament les necessitats de la població, especialment en els grups més vulnerables.

El 48 % dels infants presenta gingivitis i gairebé un de cada tres menors de cinc a sis anys té càries, segons el llibre blanc «La salut oral a Espanya: anàlisi d’un quart de segle» LA SALUT BUCODENTAL INFANTIL CONTINUA MOSTRANT DADES PREOCUPANTS A ESPANYA. Segons el llibre blanc La salud oral en España: análisis de un cuarto de siglo, una part destacada de la població infantil presenta problemes de càries, gingivitis i alteracions de la mossegada des de les primeres etapes de la vida. L’estudi posa en relleu que els hàbits d’higiene insuficients i la manca de supervisió adulta condicionen la salut oral dels

P R O F U N D I T A T

[ 8 5 ]

menors i afavoreixen l’aparició precoç de patologies que poden tenir conseqüències a llarg termini. NOMÉS LA MEITAT DELS MENORS ES RASPALLA LES DENTS DUES VEGADES AL DIA Una de les dades més destacades de l’informe és que només un de cada dos infants es raspalla les dents almenys dos cops al dia. A més, entre les criatures que sí que mantenen aquest hàbit, el 60 % dedica menys dels dos minuts recomanats a la raspallada. L’estudi també evidencia que entre el 40 % i el 60 % dels nens d’entre sis i vuit anys es raspallen les dents sols, sense supervisió d’una persona adulta, un factor que pot reduir l’eficàcia de la higiene oral en aquestes edats. LA CÀRIES CONTINUA SENT UNA DE LES PRINCIPALS PATOLOGIES INFANTILS Les conseqüències d’aquests hàbits es reflecteixen clarament en les dades de prevalença de càries. Segons el llibre blanc: • el 16 % dels infants de tres a quatre anys presenta càries, • i el percentatge augmenta fins al 31 % entre els menors de cinc a sis anys. Aquesta última xifra equival aproximadament a 242.000 menors afectats. Així mateix, l’informe alerta sobre el baix nivell de tractament de la càries en dentició temporal: només dos de cada deu dents temporals cariades reben tractament odontològic. LA GINGIVITIS AFECTA GAIREBÉ LA MEITAT DELS MENORS La manca d’higiene oral adequada també es tradueix en una elevada prevalença de gingivitis i acumulació de tosca. Segons les dades recollides al llibre blanc, el 48 % dels infants presenta gingivitis, una situació que reforça la necessitat d’intensificar les mesures preventives i educatives des de les primeres etapes de la infància. Els experts insisteixen que l’adquisició d’uns hàbits correctes d’higiene oral quan s’és infant és determinant per reduir el risc de patologies en l’edat adulta.

C O E C

N Ú M . 2 0 4

LA PRIMERA VISITA ODONTOLÒGICA S’HAURIA DE FER DURANT EL PRIMER ANY DE VIDA El llibre blanc insisteix en la necessitat d’iniciar les revisions odontològiques des de molt petits. La recomanació és que la primera visita al dentista es faci durant el primer any de vida i que, posteriorment, es facin controls anuals per detectar precoçment el risc de càries, anomalies eruptives o alteracions de la mossegada. A més, aquestes visites permeten orientar les famílies sobre: • alimentació saludable, • higiene bucodental, • prevenció de traumatismes, • i control d’hàbits orals perjudicials. LA DETECCIÓ PRECOÇ FACILITA TRACTAMENTS MENYS INVASIUS L’informe destaca que la detecció primerenca de les maloclusions permet aplicar tractaments interceptius durant l’etapa de creixement, cosa que afavoreix correccions més eficaces i reduint futures complicacions funcionals. En aquest context, també s’assenyala que aproximadament el 30 % dels infants de sis anys encara no ha visitat mai una clínica dental. Els experts insisteixen que la prevenció i el seguiment precoç continuen sent les eines més eficaces per preservar la salut oral infantil i reduir la necessitat de tractaments més complexos en l’edat adulta.

Més informació:

EL 22 % DELS MENORS PRESENTA MALOCLUSIONS MODERADES O GREUS L’estudi també posa el focus en els problemes relacionats amb el desenvolupament dels maxil·lars i l’alineació dental. Segons les dades publicades: • el 22 % dels menors presenta una maloclusió moderada o greu que requereix tractament corrector, • i un 15 % addicional es troba actualment en tractament actiu per corregir alteracions de la mossegada. Els especialistes remarquen la importància de detectar precoçment hàbits perjudicials com la succió del polze, la respiració oral o la interposició lingual, factors que poden influir negativament en el desenvolupament maxil·lar.

E N

S O M

P R O F U N D I T A T

La salud oral en España: análisis de un cuarto de siglo

[ 8 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

El CED alerta que l’envelliment de la població obligarà a integrar la salut bucodental en les polítiques públiques europees L’envelliment progressiu de la població europea planteja nous reptes sanitaris, socials i assistencials, que situen la salut bucodental com un element clau per garantir un envelliment saludable i una millor qualitat de vida. Aquesta és una de les principals conclusions del Llibre blanc sobre envelliment i salut bucodental, elaborat pel Council of European Dentists (CED), organisme que representa més de 340.000 dentistes de trenta-un països europeus. El document adverteix que la salut oral continua sent una de les grans àrees insuficientment integrades dins les polítiques europees de salut pública, malgrat l’estreta relació que té amb malalties cròniques, la fragilitat, la nutrició, la salut cognitiva i el benestar general de la gent gran. UNA EUROPA CADA VEGADA MÉS ENVELLIDA Les dades demogràfiques mostren una transformació accelerada de la societat europea. Segons el document, la població major de seixanta-cinc anys ha passat del 16 % l’any 2000 a més del 21 % el 2023, i es preveu que s’aproximi al 30 % l’any 2050. Aquest increment de l’esperança de vida comporta també una pressió més elevada sobre els sistemes sanitaris i d’atenció primària, especialment en l’àmbit odontològic. El CED alerta que l’envelliment de la població activa, la manca de professionals sanitaris i l’augment dels costos derivats de les malalties bucodentals poden agreujar encara més aquesta situació.

E N

El document diferencia tres grans grups dins la població envellida: • els «joves grans» (65-74 anys), • els «grans grans» (75-84 anys), • i els «molt grans» (més de 85 anys). LA SALUT BUCODENTAL, ESTRETAMENT VINCULADA A LA SALUT GENERAL El Llibre blanc insisteix en la relació bidireccional que existeix entre salut bucodental i salut general. Les malalties orals comparteixen factors de risc amb nombroses patologies cròniques i poden influir directament en l’estat físic, nutricional, cognitiu i psicològic de la gent gran. El document recorda que els bacteris presents en la placa dental contribueixen no només a l’aparició de càries i malalties periodontals, sinó també a processos inflamatoris sistèmics relacionats amb patologies cardiovasculars o diabetis. Segons les dades recollides, els trastorns bucodentals afecten almenys 280 milions de persones majors de setanta anys arreu del món, i constitueixen una de les principals causes globals d’anys de vida ajustats per discapacitat. LES PERSONES GRANS DEPENDENTS, ESPECIALMENT VULNERABLES El CED posa un èmfasi especial en la situació de la gent gran que és dependent, especialment les persones que viuen en residències o necessiten ajuda per a les activitats

P R O F U N D I T A T

[ 8 7 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

l’obesitat, la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars o alguns tipus de càncer. El document estima que aproximadament una quarta part dels europeus de més de seixanta-cinc anys pateixen malnutrició, una situació estretament relacionada amb les dificultats masticatòries i la mala salut oral.

quotidianes i la higiene oral. El document assenyala que aquest col·lectiu presenta més vulnerabilitat davant les malalties bucodentals, a causa de diversos factors: • pitjor qualitat alimentària, • dificultats per mantenir una higiene oral adequada, • problemes d’accés a l’atenció odontològica, • deteriorament cognitiu, • i dificultats administratives o legals relacionades amb el consentiment informat. A més, una mala salut oral es pot convertir en un indicador precoç de fragilitat i relacionar-se amb un risc més alt de demència, malaltia d’Alzheimer o deteriorament funcional. CÀRIES, PERIODONTITIS I CÀNCER ORAL: ELS PRINCIPALS REPTES El Llibre blanc identifica diverses patologies especialment prevalents entre la població envellida. Destaquen: • les càries radiculars, • la malaltia periodontal, • el desgast dental, • la xerostomia, • i el càncer oral. Pel que fa al càncer oral, el document alerta que la mortalitat per tumors de boca i orofaringe afecta especialment les persones majors de seixanta-cinc anys, i avui encara presenta una de les taxes de supervivència més baixes de la Unió Europea, principalment a causa del diagnòstic tardà. El text també destaca els efectes de la polimedicació en la salut oral de la gent gran. Molts tractaments farmacològics poden reduir la producció de saliva i provocar xerostomia, una alteració que afecta la masticació, la deglució, la parla i el gust, a més d’incrementar el risc de càries.

UNA ESTRATÈGIA EUROPEA ESPECÍFICA PER A LA SALUT BUCODENTAL DE LA GENT GRAN Davant aquest escenari, el CED reclama una resposta coordinada a escala europea que integri plenament la salut oral dins les polítiques d’envelliment saludable. Entre les principals recomanacions del document destaquen: • incorporar la salut bucodental en totes les polítiques europees relacionades amb les malalties cròniques i l’envelliment, • reforçar la prevenció i el tractament al llarg de tota la vida, • impulsar la formació específica en gerodontologia, • millorar la coordinació entre odontologia i la resta de professions sanitàries, • i garantir l’accés universal als serveis odontològics, especialment per a les persones dependents. El Llibre blanc també demana: • ampliar la formació en salut oral a cuidadors i professionals socials, • millorar l’accés a les històries clíniques electròniques, • potenciar les polítiques nutricionals, • fomentar la detecció precoç del càncer oral, • i garantir la continuïtat assistencial quan les persones grans passen d’una vida autònoma a centres residencials o sociosanitaris. LA SALUT BUCODENTAL, UNA PEÇA IMPRESCINDIBLE DE L’ENVELLIMENT SALUDABLE El document conclou que les persones grans tenen una predisposició més elevada a patir malalties orals i comorbiditats que n’afecten directament la salut general i qualitat de vida. Per aquest motiu, el CED defensa que qualsevol estratègia europea o estatal sobre envelliment saludable ha d’incloure obligatòriament la salut bucodental, com un element estructural i no complementari de les polítiques de salut pública. Segons el Consell Europeu de Dentistes, només una visió integrada, multidisciplinària i preventiva permetrà afrontar adequadament els reptes sanitaris derivats de l’envelliment de la població europea en les pròximes dècades.

LA NUTRICIÓ I LA SALUT ORAL, UNA RELACIÓ DIRECTA El CED subratlla també la relació directa entre alimentació i salut bucodental. El consum excessiu de sucre continua sent un dels principals factors de risc de càries, especialment entre les persones institucionalitzades. A més, l’excés de sucre comparteix relació amb altres malalties no transmissibles com E N

P R O F U N D I T A T

Consulta l’estudi íntegre al web

[ 8 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Un informe europeu situa Espanya entre els països amb més disponibilitat de dentistes per habitant El Council of European Dentists (CED), organisme que representa la professió odontològica davant les institucions europees, ha publicat els resultats d’un estudi que analitza la situació actual dels dentistes en disset països europeus, entre els quals hi ha Espanya. L’informe ofereix una radiografia de la professió a partir d’indicadors com el nombre de dentistes, la ràtio de professionals per habitant, el model d’exercici professional o la distribució per sexe i edat.

E N

P R O F U N D I T A T

[ 8 9 ]

Segons aquest estudi, Espanya compta amb aproximadament 43.000 dentistes, dada que la situa com el segon país amb més professionals dels que s’han analitzat, només per darrere d’Itàlia, i per davant de França. Pel que fa a la disponibilitat de professionals, Espanya presenta una ràtio d’un dentista per cada 1.151 habitants, una xifra que la situa entre els països europeus amb una densitat més elevada de dentistes. L’estudi també posa de manifest que el model d’exercici professional a Espanya és majoritàriament privat. El 96,7 % dels dentistes desenvolupen l’activitat en l’àmbit privat, mentre que només un 3,3 % ho fan en el sector públic, una distribució similar a la d’altres països europeus del nostre entorn.

C O E C

N Ú M . 2 0 5

UNA FOTOGRAFIA DE LA PROFESSIÓ A EUROPA L’informe s’ha elaborat a partir d’una enquesta impulsada pel Council of European Dentists (CED) entre els organismes representatius de la professió de disset països europeus. L’objectiu és disposar d’una visió actualitzada sobre la realitat de l’odontologia a Europa i facilitar la comparació entre els diferents models professionals, a fi de contribuir a la presa de decisions i al desenvolupament de polítiques sanitàries basades en dades.

UNA PROFESSIÓ CADA VEGADA MÉS FEMINITZADA Les dades també reflecteixen l’evolució demogràfica de la professió. A Espanya, el 59,3 % dels dentistes són dones, fet que confirma la tendència cap a una major presència femenina dins l’odontologia. Pel que fa a la distribució per edats, els professionals majors de cinquanta-cinc anys constitueixen la franja amb més pes dins la professió a Espanya (34,1 %). Per darrere se situen, amb una representació molt similar entre si, les franges de vint-i-cinc a trenta-cinc anys i de trenta-sis a quaranta-cinc anys, mentre que el grup de quaranta-sis a cinquanta-cinc anys és el menys nombrós.

E N

S O M

P R O F U N D I T A T

Llegiu l’informe.

[ 9 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Les cadenes dentals corporatives es continuen expandint a Europa, en un context de supervisió desigual i creixents preocupacions ètiques La presència de cadenes dentals corporatives a Europa segueix augmentant i transforma progressivament el model tradicional d’exercici professional odontològic. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi científic «Corporate dentistry in the European Union: Legal frameworks and structural characteristics», que s’ha publicat recentment a la revista International Dental Journal, de la FDI World Dental Federation. L’estudi, elaborat a partir d’un qüestionari distribuït pel Council of European Dentists (CED), analitza la situació de les cadenes dentals en vint-i-sis països europeus, entre els quals hi ha Espanya. Posa de manifest les importants diferències existents en matèria reguladora, de supervisió professional i de models de gestió.

AUGMENTEN ELS DENTISTES QUE TREBALLEN EN CADENES CORPORATIVES L’informe assenyala que des del 2018 onze països europeus han detectat un increment del nombre de dentistes que treballen en cadenes corporatives. Aquest creixement s’explica, segons els autors, per la progressiva transformació estructural del mercat odontològic europeu i per l’entrada d’inversors externs que impulsen models empresarials basats en economies d’escala, centralització de serveis i expansió territorial. L’estudi destaca especialment l’anomenada estratègia buy-and-build, que consisteix a adquirir clíniques existents

LA PROPIETAT DE CLÍNIQUES PER PART DE NO DENTISTES ÉS MAJORITÀRIA A EUROPA Segons les dades de l’estudi, en vint-i-dos dels vint-i-sis països analitzats (el 84,6 %) les persones que no són dentistes poden ser propietàries d’una clínica dental. Només quatre països prohibeixen aquesta possibilitat. A més, les cadenes dentals estan legalment permeses en vint-i-quatre països, i tenen presència efectiva en vint-i-un, fet que confirma la consolidació d’aquest model empresarial dins del sector odontològic europeu. L’estudi també mostra que només en nou països les cadenes dentals que no són exclusivament propietat de dentistes estan obligades a incorporar un professional odontòleg dins l’equip directiu. E N

P R O F U N D I T A T

[ 9 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Entre les qüestions que generen més preocupació hi ha: • la pressió econòmica sobre les decisions clíniques, • la possible reducció de l’autonomia professional, • les polítiques comercials agressives, • i les pràctiques publicitàries poc ètiques o potencialment il·legals. L’article científic també recull casos europeus especialment controvertits, com la fallida de la cadena iDental a Espanya o diversos problemes relacionats amb grups corporatius a França. Aquestes situacions van deixar milers de pacients amb tractaments inacabats o incidències assistencials importants.

per integrar-les sota una mateixa marca i estructura de gestió. CONCENTRACIÓ A LES GRANS CIUTATS Les dades mostren que les cadenes dentals operen principalment en grans ciutats i àrees densament poblades. En concret: • en dotze països les cadenes es concentren sobretot en grans nuclis urbans, • mentre que en vuit països tenen presència també en municipis petits o zones rurals. Alhora, l’estudi assenyala que no hi ha cap país on les cadenes dentals operin exclusivament en entorns rurals. Pel que fa al model de negoci, les fórmules més habituals són: • l’obertura de noves clíniques, • i l’adquisició de consultes ja existents. AVANTATGES ORGANITZATIUS I NOUS MODELS LABORALS Els autors reconeixen que les cadenes dentals poden aportar determinats avantatges organitzatius i assistencials. Entre els aspectes positius destacats figuren: • la possibilitat d’oferir múltiples especialitats en un mateix centre, • l’ampliació d’horaris assistencials, • una capacitat més elevada d’inversió tecnològica, • i models laborals amb més flexibilitat horària per als professionals. També s’apunta que aquests models poden facilitar l’equilibri entre vida professional i personal, especialment entre els dentistes assalariats. PREOCUPACIÓ PER LA QUALITAT ASSISTENCIAL I LES CONDICIONS LABORALS Malgrat això, l’estudi també recull nombroses preocupacions vinculades a aquest model empresarial. En cinc països europeus s’han detectat comportaments considerats poc ètics amb els pacients, mentre que sis països informen de condicions laborals i contractes considerats insatisfactoris o deficients per als professionals odontòlegs. E N

SUPERVISIÓ PROFESSIONAL LIMITADA Una altra de les conclusions destacades és la limitada capacitat de control que tenen moltes organitzacions professionals sobre aquestes estructures empresarials. Només quatre països indiquen que les seves associacions o col·legis professionals poden imposar mesures disciplinàries directament a les cadenes dentals o als seus propietaris. En la majoria dels casos, els mecanismes disciplinaris només poden aplicar-se als professionals col·legiats individualment, però no a les estructures societàries o inversores. Els autors consideren que aquesta situació evidencia l’existència de llacunes reguladores en diversos sistemes sanitaris europeus. UN MODEL EN EXPANSIÓ QUE OBRE EL DEBAT SOBRE EL FUTUR DE LA PROFESSIÓ L’estudi conclou que el sector odontològic europeu està immers en una profunda transformació estructural, impulsada per la corporativització i la concentració empresarial. Segons els investigadors, aquest fenomen obliga a reflexionar sobre qüestions clau com: • la independència clínica del professional, • la qualitat assistencial, • la supervisió ètica, • les condicions laborals, • i la protecció efectiva dels pacients. Els autors també assenyalen la necessitat de continuar investigant l’impacte real de les cadenes corporatives sobre els resultats clínics, la satisfacció dels pacients i el funcionament global dels sistemes odontològics europeus.

Més informació:

«Corporate Dentistry in the European Union: Legal Frameworks and Structural Characteristics». International Dental Journal (FDI World Dental Federation). DOI: 10.1016/j. identj.2026.109492

P R O F U N D I T A T

[ 9 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

BIAIXOS DE GÈNERE A L’ESTOMATOLOGIA I ODONTOLOGIA CATALANA: QUAN LA FEMINITZACIÓ NO ES TRADUEIX EN EQUITAT Beatriz Mallén Antropòloga i experta en lideratge inclusiu i DEI (diversitat, equitat, inclusió i interculturalitat), amb més de deu anys d’experiència liderant projectes en contextos de conflicte i crisi en l’àmbit internacional. Col·laboradora i docent de la Fundació Galatea en el Programa per a Dones Professionals de la Salut.

Si penses en cirurgia maxil·lofacial, quina imatge et ve al cap? Potser una figura amb bata blanca, veu ferma i posat segur, al centre d’un quiròfan. Ara, posa-li un nom: la doctora Aysha Rahman, especialista en reconstrucció mandibular, de trenta-dos anys i accent britànic. La imatge inicial ha canviat? Potser. Aquest desajust és el reflex del cervell quan omple buits amb patrons apresos: el biaix inconscient. En l’àmbit sanitari, aquests mecanismes influeixen en com percebem competència, lideratge i autoritat. En l’odontologia i l’estomatologia, n’hi ha un que mereix una mirada atenta: el biaix de gènere. Perquè, malgrat la creixent feminització de la professió, la igualtat real en oportunitats, reconeixement i lideratge encara no s’ha assolit. Segons el Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC), a Catalunya hi havia 6.507 dentistes col·legiats el 2025, el 63 % dels quals són dones; entre els menors de trenta-cinc anys, el percentatge arriba al 75 %.3 La feminització és una realitat consolidada, en línia amb la tendència del sector de la salut.6 Tanmateix, aquesta presència no s’ha traduït proporcionalment en els espais de decisió i lideratge institucional. Que el 2025 el COEC, per primera vegada, una dona com a presidenta és una fita rellevant, però també una mostra del camí que encara queda per recórrer. Els biaixos de gènere rarament s’expressen de manera explícita:

actuen en la interpretació. En entorns clínics exigents, la fermesa i la seguretat són qualitats valorades. Quan un home mostra aquests trets, es llegeixen com a competència natural; en una dona, poden generar incomoditat o ser etiquetats «d’excessius». Haver d’ajustar constantment el to, el llenguatge i la presència afegeix una capa d’estrès emocional que no recau igualment en tots els professionals. Aquesta asimetria també apareix en l’avaluació del rendiment i l’assignació de responsabilitats: davant mèrits comparables, les expectatives prèvies poden influir en qui rep una oportunitat, presenta un cas o coordina un servei.8 Un dels àmbits més sensibles és la maternitat. La possibilitat —real o imaginada— de tenir fills pot activar suposicions sobre menor compromís

B E N E S T A R

E M O C I O N A L

o continuïtat professional. Aquestes percepcions condicionen promocions i visibilitat, i acumulen un cost silenciós en les trajectòries de moltes professionals. Quan a aquesta penalització implícita s’hi suma la responsabilitat de cures — que continua recaient majoritàriament en les dones—, es genera una doble exigència que la literatura identifica com a factor de risc psicosocial per burn-out o síndrome d’esgotament professional.1,2 L’odontologia i l’estomatologia comparteixen amb altres professions sanitàries un alt nivell d’exigència, pressió assistencial i necessitat de formació continuada. Conciliar amb la vida personal o la criança implica renúncies o sobrecàrregues que recauen sobretot sobre les dones. L’efecte és doble: limita la disponibilitat

[ 9 3 ] per assumir responsabilitats i incrementa el risc d’esgotament professional.4 No és només una qüestió d’organització individual, sinó el resultat de normes de gènere que defineixen qui pot prioritzar la feina i qui ha de sostenir la major part del treball de cura. Una revisió sistemàtica amb més de 16.000 professionals sanitaris a Espanya va estimar una prevalença de la síndrome de burn-out del 24 %, amb una afectació especialment elevada en dones.1 Un estudi observacional posterior amb professionals d’Espanya i Llatinoamèrica va reforçar la dada que les dones experimenten més estrès i desgast emocional quan han de sostenir expectatives contradictòries: liderar amb seguretat sense ser percebudes com a dures, mantenir un alt rendiment tècnic i, alhora, assumir càrregues familiars desiguals.2 A escala global, l’Organització Mundial de la Salut ha documentat que

la feminització del sector salut conviu amb desigualtats de poder, salari i condicions laborals que impacten directament en la salut mental de les dones professionals.6 Estudis específics en odontologia i en altres disciplines quirúrgiques confirmen que les dones troben més obstacles per accedir al lideratge, informen de més discriminació subtil, i descriuen patrons diferenciats d’estrès i resiliència davant la pressió laboral.7,8 Quan una part del talent es desenvolupa sota pressió o fatiga emocional, la salut dels equips i la qualitat assistencial també se’n ressenten. La desigualtat deixa de ser només una qüestió d’equitat per convertir-se en un problema de salut laboral i sostenibilitat del sistema. Prevenir aquests riscos implica entendre que el benestar professional no és un complement, sinó un requisit per a una pràctica clínica segura i sostenible. Avançar cap a una odontologia i estomatologia

S O M

C O E C

equitatives consisteix a revisar criteris, procediments i cultures organitzatives: incorporar la perspectiva de gènere en la formació, garantir transparència en els processos de selecció, diversificar els espais de representació i promoure polítiques de conciliació que reconeguin la realitat de les cures. La creació recent de la Comissió de Gènere i Equitat del COEC és un pas significatiu per convertir aquestes necessitats en accions concretes. L’odontologia catalana disposa avui d’una nova generació altament qualificada, amb gran sensibilitat social i vocació. El repte no és només garantir paritat numèrica, sinó condicions de salut professional equitatives, que permetin desenvolupar la carrera sense penalitzacions implícites. En definitiva, reduir els biaixos de gènere és cuidar la salut dels qui cuiden.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES: 1. Pujol-de Castro A, et al. Prevalencia del síndrome de burnout en médicos que trabajan en España: revisión sistemática y metaanálisis. Gaceta Sanitaria. 2024. 2. Estudi observacional internacional sobre burnout en treballadors sanitaris d’Espanya i Llatinoamèrica. ScienceDirect. 2025. 3. COEC. Dades estadístiques de col·legiació. 2025. 4. Observatori d’Igualtat de Gènere del Departament de Salut. Informe sobre la feminització de les professions sanitàries i desigualtats de gènere en salut laboral. Generalitat de Catalunya. 2023. 5. Fundació Galatea. La salut de les professionals sanitàries. Desigualtats i reptes. 2023. 6. World Health Organization (WHO). Gender equity in the health workforce: Analysis of 104 countries. 2021. 7. Colegio de Odontólogos y Estomatólogos de España (COE). Informe sobre la situación laboral y de género en la odontología española. 2024. 8. Women in leadership positions in dentistry: A scoping review. 2024.

B E N E S T A R

E M O C I O N A L

N Ú M . 2 0 5

[ 9 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

NO ESTEM SOLES: LA FORÇA D’UNA COMUNITAT ENTRE ODONTÒLOGUES Dra. Maria Quintana Especialista en ortodòncia i ortopèdia dentofacial Coach i mentora especialitzada en dones dentistes Núm. de col·l. 7325

Tanquem la sèrie parlant de la importància de crear xarxes de suport emocional. Compartir experiències, normalitzar el que sentim i sostenirnos entre dones que viuen els mateixos reptes és un regal que pot ajudar-nos a viure la nostra estimada odontologia des d’un lloc més humà i enriquidor. L’odontologia és una professió preciosa, però també exigent. Cada dia prenem decisions clíniques, anem a contrarellotge amb les agendes i acompanyem pacients. Tot això requereix coneixement i experiència, però també una gran estabilitat emocional. Sovint, aquesta part més interna de la professió queda en un segon pla, com si no formés part del nostre exercici professional, quan en realitat n’és una part essencial. D’ençà que vaig començar el camí d’escoltar les dones a la nostra professió, he sentit que mostrar vulnerabilitat i dubtes continua sent un tema tabú. Com si darrere de cada dentista no hi hagués una dona que sent i que pateix. Com si haguéssim d’estar sempre segures, sempre preparades i sempre fortes. Sento que el món dental sovint ens fa sentir així, com si el problema fos nostre, com si tinguéssim alguna mancança. Però moltes vegades no és així: simplement hem crescut dins d’una cultura professional que ens ha fet creure que tot ha de ser perfecte. Moltes vegades vivim els moments difícils en silenci. Quan apareixen dubtes, inseguretat, cansament o pressió, tendim a pensar que ens succeeix només a nosaltres. I aquesta sensació de solitud sostinguda en el temps pot fer que ens desconnectem

de la professió i també de nosaltres mateixes. Recordo que durant molts anys vaig viure alguns moments molt durs dins la professió, pensant que el que em passava era només a mi i que mai no era suficient, fes el que fes. No era fàcil posar paraules al que sentia ni compartir-ho amb altres companyes. Amb el temps, però, he pogut veure que moltes odontòlogues vivien experiències semblants. I entendre això va ser un punt d’inflexió important per a mi com a persona i com a odontòloga. Vivim en una societat on sovint només es mostra la «perfecció» i, tot sabent que no és real, sentim aquesta pressió sobre les nostres espatlles com si realment aquest fos el nostre objectiu. Aquesta idea tan arrelada ens pot portar a viure la professió des d’un lloc de frustració per no arribar al que sembla que hauríem d’arribar. En aquest context, crear comunitat pren un valor especial. Compartir el que vivim amb persones del nostre entorn és important, però poder fer-ho amb altres odontòlogues té un significat diferent. Només qui viu el dia a dia des de dins et pot entendre i empatitzarhi de veritat, ja que parlem el mateix idioma. Quan podem compartir aquestes experiències amb altres professionals que viuen situacions semblants, es produeix alguna cosa molt valuosa: deixem de sentir-nos inferiors i comencem a reconèixer que el que ens passa és part del camí professional. Necessitem crear una comunitat on compartir tot allò que ens preocupa en el nostre dia a dia sense filtres, fer-nos

B E N E S T A R

E M O C I O N A L

de mirall les unes a les altres, i sentir-nos amb suport i acceptades tal com som, sense màscares. Crear aquests espais de confiança dins la professió ens permet parlar amb naturalitat del que vivim, posar paraules a experiències que moltes vegades han quedat en silenci durant anys, i començar a construir una manera més saludable i sostenible de viure la nostra feina. Mostrar aquesta part més humana no ens fa més febles; al contrari, ens fa més conscients, més segures i, per a mi, més valentes. Quan una odontòloga comparteix les situacions viscudes, sovint obre la porta perquè altres també ho puguin fer. I així, a poc a poc, es crea una xarxa molt poderosa de suport mutu que transforma la manera com vivim la professió. Per això, penso que crear comunitat ens pot aportar moltes coses… NO SENTIR-TE SOLA Compartir el que ens ha succeït normalitza moltes experiències. Saber que altres professionals han passat per situacions semblants ens ajuda a entendre que el que sentim és legítim i forma part del camí. SENTIMENT DE PERTINENÇA, AUGMENTANT LA SEGURETAT Saber que formes part d’un grup amb reptes similars reforça la confiança professional. Quan ens sentim acompanyades, és més fàcil sostenir els moments difícils, i més emocionant, celebrar els èxits.

[ 9 5 ] MILLORA DE L’AUTOESTIMA Compartir el que vivim amb altres professionals reforça la confiança en el criteri propi i en la manera com exercim la nostra professió.

i de creixement personal. El Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) ho té clar, i ha creat la Comissió de Gènere i Equitat, perquè totes les col·legiades puguem tenir una xarxa real on créixer juntes i crear

REDUCCIÓ DE LA PRESSIÓ I DE L’AUTOEXIGÈNCIA Expressar dubtes i experiències ens ajuda a deixar enrere la idea que hem de ser perfectes constantment i ens permet viure la professió amb més serenitat i confiança. Crear comunitat és un pas important per començar a viure la nostra professió d’una manera molt més enriquidora. Potser el futur de l’odontologia no només passa pels avenços tecnològics, sinó també per cuidar-nos entre nosaltres, creant espais on poder parlar amb honestedat del que ens passa a la clínica. Segurament aquest és un dels grans reptes i, alhora, una de les grans oportunitats del moment actual, en què a poc a poc es va normalitzant parlar de salut mental

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

aquesta transformació tan valuosa per al col·lectiu. I és des d’aquí, des d’aquesta mirada compartida, que podem començar a construir una odontologia més conscient, més humana i més alineada amb qui som i qui volem ser.

CANAL

Com sol·licitar-ho

La consulta comença a la sala d'espera Converteix-la en una oportunitat per a comunicar-te amb els pacients Més de 50 vídeos validats pel COEC amb informació de rigor

B E N E S T A R

E M O C I O N A L

Notícies:

Amb enllaç al canal de notícies del web del COEC.

Calendari d’esdeveniments:

Curs acadèmic, extraacadèmic, cursos privats externs, actes institucionals i celebracions diverses del COEC.

Avisos de temes d’especial rellevància que el COEC vulgui comunicar a la col·legiació o informacions instantànies.

Carnet:

Nom, cognom i nombre de col·legiat, i la foto que tingueu penjada a l’espai personal.

Receptes:

Us permetrà generar receptes digitals, que després podreu descarregar i haureu d’imprimir per signar manualment.

Accés a l’espai personal:

Amb enllaç a la resta del vostre perfil personal d’Unitia (la intranet col·legial).

[ 9 7 ]

Vivir conectados, vivir expuestos: la realidad del ciberfraude Con este artículo iniciamos una serie divulgativa para abordar una realidad que ya no se puede ignorar: vivimos en plena pandemia de ciberataques. No es una exageración. Es una constatación basada en datos y mi experiencia profesional como auditor y perito informático, según lo que veo cada día en mi labor profesional.

I N N O V A C I Ó

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Si piensa unos segundos, seguramente recordará algún caso cercano: un paciente al que le suplantaron la identidad; un familiar que recibió un SMS fraudulento; un conocido al que bloquearon el ordenador con un «secuestro» digital de datos. Hace tiempo que los ciberataques dejaron de afectar solo a grandes empresas; hoy los delincuentes buscan víctimas en particulares, autónomos y pequeñas organizaciones. El impacto es enorme. Según el Instituto Nacional de Ciberseguridad (INCIBE), el ciberfraude representa el 87,4 % de los delitos conocidos. No hablamos de un riesgo menor, sino del delito más frecuente en nuestro entorno. En mi labor como perito informático forense he visto situaciones que van mucho más allá de lo técnico. Como ejemplo, personas mayores que han perdido todos sus ahorros y, además, han quedado endeudadas. Los delincuentes accedieron a su banca en línea, vaciaron la cuenta y contrataron préstamos rápidos a su nombre.

[ 9 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Cuando la víctima fue consciente, no solo había perdido su dinero: debía devolver un crédito que nunca solicitó. Las personas y las pequeñas organizaciones con recursos limitados son especialmente vulnerables. Cuando no cuentan con la formación ni el asesoramiento adecuados, pasan a convertirse en objetivos prioritarios para los ciberdelincuentes. En una conferencia jurídica ofrecieron un dato muy revelador: el cibercrimen mueve más dinero que el tráfico de drogas y de armas juntos. Puede parecer sorprendente, pero tiene lógica. Un delincuente, desde cualquier lugar del mundo y con una simple conexión a internet, puede cometer una estafa de miles de euros. Basta con acceder a una cuenta bancaria, transferir el dinero a una cuenta «mula» y convertirlo en criptomonedas. A partir de ahí, el rastro prácticamente desaparece. Mínimo gasto, máximo beneficio. Si sufrimos un delito de este tipo, ¿qué podemos hacer? Lo más importante es contactar cuanto antes con un profesional especializado que pueda asesorarnos. En determinados casos, una reacción rápida marca la diferencia y puede permitir incluso recuperar el dinero sustraído o, al me-

nos, bloquear parte del perjuicio. También es relevante denunciar el incidente ante la policía. Es cierto que su capacidad de actuación suele ser limitada. Muchas de estas redes operan desde países sin acuerdos de extradición con España, lo que dificulta enormemente su persecución. Aun así, denunciar es fundamental. Solo dejando constancia se puede medir la magnitud real del problema y justificar que se destinen más recursos a combatirlo. Aunque el escenario pueda parecer poco alentador, no todo está perdido. Incluso tiempo después de haber sufrido el incidente, pueden existir vías de actuación legales que conviene explorar. Recuerdo un caso de phishing en el que intervine como perito judicial. Un hombre recibió un SMS que parecía proceder de su banco. El mensaje apareció en la misma conversación que las comunicaciones legítimas de la entidad y tenía un formato idéntico. Accedió al enlace e introdujo sus datos. Al día siguiente descubrió cargos por 14.000 euros en portales internacionales. El banco alegó que las compras se validaron con códigos enviados al teléfono del cliente y rechazó asumir

I N N O V A C I Ó

responsabilidad. El afectado demandó. En la investigación quedó claro que había sido víctima de un engaño y el tribunal obligó a la entidad a devolver el dinero. Existen sentencias del Supremo que establecen que una persona engañada no puede considerarse automáticamente negligente. Traslademos esta reflexión al ámbito sanitario. En una consulta se gestionan datos especialmente sensibles: historiales clínicos, pruebas diagnósticas, información financiera, y datos personales de pacientes y empleados. Un ciberataque no solo implica una pérdida económica; puede suponer una brecha de confidencialidad,

[ 9 9 ] sanciones y un daño reputacional difícil de revertir. La mayoría de los ataques no se basan en técnicas complejas, sino en ingeniería social. No hace falta vulnerar sistemas sofisticados si se consigue engañar a alguien para que alguien facilite sus credenciales: una llamada que simula ser del servicio técnico, un correo que parece enviado por un proveedor habitual, un SMS urgente del banco… Hoy, además, la inteligencia artificial permite generar mensajes impecables, sin errores evidentes. La frontera entre lo auténtico y lo fraudulento es cada vez más difusa. Por eso la ciberseguridad no puede limitarse a una revisión técnica puntual. Forma parte de la gestión diaria y de la cultura interna. Igual que se cumplen protocolos clínicos o normativos, debe protegerse la información. La formación y concienciación del equipo es probablemente la medida más eficaz. Un profesional que duda antes de hacer clic en un enlace puede evitar pérdidas económicas importantes y muchos problemas posteriores. Iniciamos esta serie con una idea clara: la ciberseguridad no es una moda pasajera. Es una responsabilidad profesional. Proteger la información es proteger la confianza. Y la confianza, en cualquier relación asistencial, lo es todo. Els perfils oficials solen tenir una trajectòria clara, un volum significatiu de publicacions i una comunitat consolidada de seguidors. Quan aquests elements no hi són, cal extremar la cautela. Pel que fa als enllaços, és recomanable no clicar mai sobre adreces sospitoses i accedir als webs escrivint directament l’adreça al navegador. D’aquesta manera, es pot comprovar amb més facilitat que es tracta d’una pàgina oficial i segura, i evitar redireccions fraudulentes. Abans de fer una compra o contractar un servei desconegut, resulta molt útil consultar les opinions d’altres usuaris. L’experiència

compartida pot ajudar a detectar possibles fraus i a descartar webs o perfils poc fiables. La manca total de referències o la presència d’opinions negatives reiterades són indicadors que cal tenir en compte. Els missatges que transmeten urgència o pressa mereixen una atenció especial. Els estafadors acostumen a generar una falsa sensació d’oportunitat limitada per forçar decisions ràpides i irreflexives. Davant d’aquests missatges, és preferible aturar-se, analitzar la situació i no actuar sota pressió. En un context en què la desinformació i els continguts manipulats —incloent-hi vídeos generats amb intel·ligència artificial— són cada vegada més sofisticats, comprovar la font de la informació és imprescindible. Contrastar les notícies amb mitjans oficials i fonts fiables ajuda a evitar la difusió de continguts falsos. Cal recordar també que la majoria de plataformes digitals disposen de mecanismes per denunciar continguts sospitosos. Fer ús d’aquestes eines no només protegeix l’usuari, sinó que contribueix a un entorn digital més segur per a tothom. La prevenció dels fraus a les xarxes socials no depèn únicament de la tecnologia, sinó també del comportament responsable i informat de les persones que en són usuàries. Adoptar hàbits digitals segurs és una inversió necessària per protegir tant l’àmbit personal com el professional.

I N N O V A C I Ó

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Eduardo Mateo Pedreño CEO d’Exartia Auditores Informáticos, SL Auditor informàtic (CISA) i perit informàtic forense Metge estomatòleg Barcelona, juny de 2026

[ 1 0 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Què és WDA?

ESCANEJA’M

Un segell de qualitat del COEC per a webs de contingut odontoestomatològic. Garantia de confiança i qualitat online

Acr edit el te a web u !!

Teniu la possibiltat de sol·licitar l’adhesió al programa, amb el compromís de respectar i complir: · El Codi Deontològic del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya · Els Estatuts del COEC

· Les normes de publicitat del COEC

· Els Principis de Bona Pràctica de WDA www.coec.cat/ca/espai-collegial/web-dental-acreditada

Tel. 93 567 87 95 · wda@coec.cat Horari d’atenció: de dilluns a divendres, de 8:00 a 15:00 hores. A G E N D A

[ 1 0 1 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Ácido tranexámico: ¿se puede administrar a pacientes anticoagulados? En la actualidad, la cirugía odontológica se encuentra en continuo avance, con desarrollo de nuevas técnicas y materiales día a día que permiten realizar tratamientos que hasta hace pocos años parecían imposibles, para dar soluciones a problemáticas graves a un número de pacientes que crece a pasos agigantados. En este contexto, desempeñar esos actos quirúrgicos bajo sedación consciente ha permitido llevarlos a cabo en un número de sesiones por etapa limitado —o, a veces, hasta único—, así como la administración de distintas drogas endovenosas, lo cual permite, a su vez, que los pacientes se encuentren más dispuestos a recibirlos, con menos complicaciones postoperatorias, menor tiempo de recuperación y mayor satisfacción obtenida por el tratamiento de manera global. Estas intervenciones realizadas bajo sedación permiten que el cirujano odontólogo, trabajando en equipo con el anestesiólogo, ofrezca su expertise tanto a pacientes sanos como a pacientes aquejados por distintas patologías, incluso aquellas que requieren del tratamiento con distintos fármacos anticoagulantes. Precisamente esta población se encuentra in crescendo y es la que lidera el número de las complicaciones postquirúrgicas, como el sangrado, las cuales motivan la reconsulta en la clínica dental de forma imprevista, con consecuencias negativas tanto para el paciente como para el centro de atención. Ante esto, el uso del ácido tranexámico es una herramienta útil. HISTORIA Y USO CLÁSICO En la década de los cincuenta, en Japón, la doctora Utako Okamoto y su esposo, Shosuke Okamoto, preocupados por la alta mortalidad de pacientes a causa de hemorragias obstétricas incentivan el estudio del ácido tranexámico (TXA). En España este fármaco se registra en 1986; sin embargo, recién en 2010 presento su auge con la llegada de los estudios CRASH (corticosteroid randomisation after significant head injury), que investigan tratamientos para el traumatismo craneoencefálico y certifican la efectividad del TXA con números relevantes. U S O S

El TXA es un análogo sintético de la lisina, que actúa en el sistema fisiológico de la fibrinólisis, evitando la degradación de la fibrina y favoreciendo la formación del coágulo, con un corto periodo de latencia. En España, este fármaco se encuentra comúnmente en forma de comprimidos para su administración por vía oral, y en viales para administración endovenosa en concentraciones que varían desde los 500 mg a 1 g. Como todos los fármacos, el TXA tiene efectos adversos posibles. Entre los más frecuentes se encuentran los gastrointestinales, como las náuseas, vómitos o diarrea. Con menor frecuencia, están los efectos en la piel como las erupciones y, de muy baja frecuencia, los más graves: hipotensión, eventos tromboembólicos, convulsiones o trastornos visuales, entre otros. Entre sus contraindicaciones se encuentran principalmente la enfermedad tromboembólica activa, los antecedentes de eventos trombóticos, la hipersensibilidad conocida al fármaco y enfermedades neurológicas asociadas a convulsiones mal controladas. El uso endovenoso de TXA está indicado en cirugías con alto riesgo de sangrado, en pacientes politraumatizados con hemorragia activa reciente y sangrados obstétricas. USO DEL TXA EN CIRUGÍA ODONTOLÓGICA Y SUS RECOMENDACIONES EN PACIENTES ANTICOAGULADOS Basándose en evidencia de alta calidad, la recomendación para el control del sangrado postquirúrgico en pacientes anticoagulados es aplicar medidas locales, igual que en los pacientes sanos. Entre ellas está el uso del TXA. Debemos destacar que, aunque se puede estar tentado a utilizar la vía sistémica, si se encontrase en un contexto donde hubiera acceso a esta, esto se debe evitar por la alta probabilidad de generar eventos tromboembólicos en pacientes que ya son propensos a ellos, y es la causa de su medicación con anticoagulantes. Está demostrado que el TXA con uso local mantiene su presencia en saliva por hasta ocho horas, sin encontrarse concentraciones de relevancia en sangre, lo cual lo hace C L Í N I C S

[ 1 0 2 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

seguro para su uso por esta vía en la población objetivo de este escrito. Dentro de las posibilidades de aplicar el TXA como medida local se recomienda: 1) realizar enjuague bucal prequirúrgico con solución de TXA en las horas previas a la intervención; 2) utilizarlo como irrigación en zona tratada; 3) embeber gasas con solución y generar compresión en la zona tratada por unos

PERLAS CLÍNICAS Atención integral y personalizada. Ante anticoagulación, no se debe administrar de forma endovenosa el TXA. Enjuague pasivo con 10 ml de solución prequirúrgico. Irrigar con solución de TXA. Gasa embebida con solución TXA y presión 30 minutos. Enjuagues pasivos con 10 ml de solución postquirúrgicos cada 8 horas de 3 a 7 días. Trabajo en equipo.

AUTORS

Stevens Salva, anestesiòleg Edimar Angélica Ochoa, anestesiòloga Anabella Alejandra Milemacci, anestesiòloga

veinte a treinta minutos, y 4) realizar enjuagues bucales pasivos de dos minutos cada ocho horas entre tres y siete días. Las concentraciones efectivas de estas soluciones de TXA son de entre 5 y 10 %. Se ha evidenciado que los enjuagues pasivos con solución de TXA preoperatorios no tienen efectividad en la disminución el sangrado intraoperatorio y en las primeras veinticuatro horas postquirúrgicas en los pacientes anticoagulados con los denominados «nuevos anticoagulantes orales». Sin embargo, sí mostraron efectividad en disminuirlo a partir del según día postcirugía, por lo cual su recomendación también tiene cierta utilidad. TRABAJO EN EQUIPO: LA BASE DEL ÉXITO Una historia clínica completa, la buena comunicación y el trabajo en equipo con el personal administrativo de la clínica, higienistas, cirujanos y anestesiólogos es el camino a una atención de alta calidad. Consideramos que el mejor tratamiento siempre es el que aborda al paciente de manera integral, teniendo en cuenta no solo sus patologías, sino el medio en el que se encuentra y los recursos de los que dispone, de modo que se individualiza el manejo para obtener resultados óptimos y la satisfacción del paciente.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES: De Abreu de Vasconcellos, S. J., Souza Dos Santos Marques, R., Gomes Magalhães de Melo, E., Silva de Almeida, C., de Almeida Góes Silva, J. V., de Almeida Souza, L. M., & Martins-Filho, P. R. (2023). Risk of bleeding in anticoagulated patients undergoing dental

extraction

treated

with

topical

tranexamic

acid

compared to collagen-gelatin sponge: Randomized clinical trial. Journal of cranio-maxillo-facial surgery: official publication

of the European Association for Cranio-Maxillo-Facial Surgery, 51(6), 393–398. https://doi.org/10.1016/j.jcms.2023.06.003 De Vasconcellos, S. J., de Santana Santos, T., Reinheimer, D. M., Faria-E-Silva, A. L., de Melo, M. F., & Martins-Filho, P. R. (2017). Topical application of tranexamic acid in anticoagulated patients undergoing minor oral surgery: A systematic review and meta-analysis of randomized clinical trials. Journal of cranio-

maxillo-facial surgery: official publication of the European Association for Cranio-Maxillo-Facial Surgery, 45(1), 20–26. https://doi.org/10.1016/j.jcms.2016.10.001 Ockerman, A., Miclotte, I., Vanhaverbeke, M., Vanassche, T., Belmans, A., Vanhove, J., Meyns, J., Nadjmi, N., Van Hemelen, G., Winderickx, P., Jacobs, R., Politis, C., & Verhamme, P. (2021). Tranexamic acid and bleeding in patients treated with nonvitamin K oral anticoagulants undergoing dental extraction: The EXTRACT-NOAC randomized clinical trial. PLoS medicine, 18(5), e1003601. https://doi.org/10.1371/journal.pmed.1003601 Faraoni D. (2020). Commentary: Epsilon-aminocaproic acid versus tranexamic acid, the David and Goliath of antifibrinolytics. JTCVS open, 3, 126–127. https://doi.org/10.1016/j.xjon.2020.05.011

Medicina transfusional perioperatoria. (2019). España: Elsevier. 2023. Amchafibrin 500mg solución inyectable. Meda pharma, S.L U S O S

C L Í N I C S

[ 1 0 3 ]

S O M

C O E C

Demaneu el conte La veritable història de la Fada de les Dents Així podreu obsequiar els pacients més petits!

Informeu-vos-en enviant un correu electrònic a coec@coec.cat

N Ú M . 2 0 5

[ 1 0 4 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Agenda 2026/2027 Del 15 al 29 de setembre de 2026 CURS: SUPORT VITAL BÀSIC AMB DEA (ACREDITAT CCR)

Del 16 al 17 d’octubre de 2026 CURS TEORICOPRÀCTIC: PATOLOGÍA ORAL EN LA PRÁCTICA CLÍNICA: CLAVES DE DIAGNÓSTICO Y TOMA DE DECISIONES (CON TALLER PRÁCTICO)

Impartició: SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Docent: Dra. Milagros Díaz Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

16 de setembre de 2026 SESSIÓ INFORMATIVA: MONOGRÁFICO: VERIFACTU 2027

22 d’octubre de 2026 SEMINARI: ABAIXEM REVOLUCIONS: EINES PRÀCTIQUES PER GESTIONAR L’ESTRÈS I CUIDAR-SE EN LA PRÀCTICA CLÍNICA

Ponent: Carlos Oya (advocat) Lloc: Campus Virtual Modalitat: Online

Docent: Meritxell Heredia (psicòloga) Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Del 16 al 30 de setembre de 2026 CURS: SUPORT VITAL BÀSIC AMB DEA (ACREDITAT CCR)

Del 26 al 29 d’octubre de 2026 CURS: INTENSIU EN PRÒTESI AMOVIBLE (BALANCE)

Impartició: SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Diego Soler Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Del 5 d’octubre al 12 de novembre de 2026 CURS: DIRECTOR D’INSTAL·LACIONS DE RADIODIAGNÒSTIC DENTAL

6 de novembre de 2026 CURS TEÒRIC: TRÍADA ORL, LOGOPEDA Y ODONTÓLOGO: TRATAMIENTO FUNCIONAL DEL PROBLEMA TRANSVERSAL

Docent: Ariadna Lozano Ferrá (UTPR Tecnodosis) Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Ponents: Dr. Rafael Moya (ORL); Sra. Ivette Ventosa (logopeda); Dra. Cristina García Villa (Odontòloga). Direcció: Dra. Claudia Hahn Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

15 d’octubre de 2026 SESSIÓ: DIJOUS COEC: COL·LOQUI «TRATAMIENTO VITAL Y NO VITAL DEL DIENTE PERMANENTE INMADURO»

Del 9 de novembre al 12 de desembre de 2026 CURS: INTENSIU EN PRÒTESI SOBRE IMPLANTS

Ponents: Dra. Piedad Soldado i Dra. Anaïs Ramírez. Moderadora: Dr. Xavier-Fructuós Ruiz Sánchez Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Ernest Mallat i Dr. José María Barranchina Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

16 d’octubre de 2026 CURS TEÒRIC: PATOLOGÍA ORAL EN LA PRÁCTICA CLÍNICA: CLAVES DE DIAGNÓSTICO Y TOMA DE DECISIONES

Del 11 al 25 de novembre de 2026 CURS: SUPORT VITAL BÀSIC AMB DEA (ACREDITAT CCR)

Docent: Dra. Milagros Díaz Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Impartició: SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial A G E N D A

[ 1 0 5 ]

12 de novembre de 2026 SESSIÓ: DIJOUS COEC: COL·LOQUI «PRINCIPIOS BIOÉTICOS EN EL CONSULTORIO ODONTOLÓGICO»

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Del 25 al 29 de gener de 2027 CURS: INTENSIU EN PRÒTESI FIXA Docent: Dr. Ernest Mallat Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docents: Dra. Ana Echeverria i Sra. Susana Puig (procuradora tribunals) Moderador: Dra. Sylvia Cardona Lloc: Seui COEC Modalitat: Presencial

28 de gener de 2027 SESSIÓ: DIJOUS COEC: COL·LOQUI «COMPROMESOS AMB LA PREVENCIÓ DEL CÀNCER ORAL»

Del 13 al 14 de novembre de 2026 CURS TEORICOPRÀCTIC: ABORDAJE INTEGRAL DE LOS TRASTORNOS TEMPOROMANDIBULARES Y EL DOLOR OROFACIAL EN LA CLÍNICA DENTAL

Ponents: Dr. Dídac Sotorra i Dr. José López López Moderadora: Dra. Elisabet Mauri Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Docents: Dr. Miguel de Pedro, Dra. Idoya Orradre, Dr. Eduardo Vázquez, Dr. Vicente Wielandt Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

De l’1 de febrer de 2027 al a l’11 de març de 2027 CURS: DIRECTOR D’INSTAL·LACIONS DE RADIODIAGNÒSTIC DENTAL

Del 20 de novembre de 2026 al 4 de juny de 2027 POSTGRAU EN ENDODÒNCIA

Docent: Ariadna Lozano Ferrá (UTPR Tecnodosis) Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Docent: Dra. Piedad Soldado Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Del 4 al 6 de febrer de 2027 CURS TEORICOPRÀCTIC: FRENECTOMÍAS LINGUALES

Del 21 de novembre de 2026 al 5 de juny de 2027 POSTGRAU EN ODONTOPEDIATRIA

Coordinació: Dra. Lara Concellón Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Docent: Dra. Yndira González Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

19 de febrer de 2027 CURS TEORICOPRÀCTIC: PERIODONCIA PARA EL ODONTÓLOGO GENERAL

Del 3 de desembre de 2026 al 11 de juny de 2027 POSTGRAU EN CIRURGIA MUCOGINGIVAL EN PERIODÒNCIA AVANÇADA I IMPLANTOLOGIA

Docents: Dra. Blanca Paniagua, Dra. Mariana Baglivo, Dra. Isabel Arroyo Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Del 25 de febrer de 2027 al 19 de juny de 2027 POSTGRAU EN ORTODÒNCIA INTERCEPTIVA

Docent: Dr. Santi Carreras Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Del 8 de gener de 2027 al 22 de maig de 2027 POSTGRAU EN CIRURGIA DENTOALVEOLAR I MEDICINA BUCAL

Docent: Dr. Jesús Fernández Sánchez. Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

De l’1 al 4 de març de 2027 CURS: INTENSIU EN OCLUSIÓ I GRANS DESGASTS

Docents: Dr. Javier Bara i Dra. Alba Sánchez Torres Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Docent: Dr. Diego Soler Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

Del 22 de gener de 2027 al 5 de juny de 2027 POSTGRAU EN GESTIÓ ESTRATÈGICA DE LA CLÍNICA DENTAL Docent: Sr. Xavier Tremosa i Balcells Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

A G E N D A

[ 1 0 6 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

De l’11 de març de 2027 al 7 de maig de 2027 POSTGRAU EN DISFUNCIÓ CRANIOMANDIBULAR, DOLOR OROFACIAL I MEDICINA DENTAL DEL SON

Activitats socials

Docent: Dr. Eduardo Vázquez Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

8 d’octubre de 2026 ACTE D’OBERTURA DEL CURS 2026-2027 DEL COEC I CÒCTEL SOPAR DE NETWORKING

12 de març de 2027 TALLER: BIOPSIAS

Lloc: Seu COEC

Docents: Dra. Beatriz González, Dra. Sonia Egido, Dra. Verónica Schiavo, Dra. Carmen Martín i Dr. Javier Parra Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Novembre de 2026 TORNEIG DE PÀDEL, 2A EDICIÓ Febrer de 2027 TORNEIG DE GOLF, 2A EDICIÓ

9 d’abril de 2027 CURS TEÒRIC: ANALÍTICAS EN ODONTOLOGÍA: CUÁNDO SOLICITARLAS, QUÉ PARÁMETROS SOLICITAR, CÓMO INTERPRETARLAS Y CÓMO APLICARLAS EN LA PRÁCTICA CLÍNICA

Lloc: Club Golf Terramar Sitges

Febrer de 2027 CELEBRACIÓ DE SANTA APOL·LÒNIA 9 de juny de 2027 ACTE D’HOMENATGE A COL·LEGIATS DE MÈRIT 2026

Docents: Dr. José López López i Dr. Enric Jané Salas Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Lloc: Seu COEC

Del 26 al 30 d’abril de 2027 CURS: INTENSIU EN ESTÈTICA DENTAL Docent: Dr. José Luis Padrós Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

20 de maig de 2027 CONFERÈNCIA: «MUCOSA ORAL: BENIGNO Y MALIGNO» Ponents: Dr. Andrés Blanco Carrión i Dr. José López López Lloc: Seu COEC Modalitat: Presencial

Del 24 al 28 de maig de 2027 CURS: INTENSIU EN REHABILITACIÓ ADHESIVA Docent: Dr. Àlex Urpí Lloc: Fundació SCOE Modalitat: Presencial

16 de juliol de 2027 CURS TEÒRIC: MÍNIMA INTERVENCIÓN EN EL DIENTE, MÁXIMA INTERVENCIÓN EN EL PACIENTE Ponent: Dr. Alfredo Carrillo Moderació: Dra. Yndira González Lloc: Seu COEC

A G E N D A

[ 1 0 7 ]

S O M

Parlen de nosaltres Ràdio RÀDIO 4

RÀDIO 4

Televisió : 3 C AT I N F O

3 C AT I N F O

P A R L E N

D E

N O S A L T R E S

C O E C

N Ú M . 2 0 5

[ 1 0 8 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Premsa R E V I S TA D E N T I S TA S N Ú M . 7 8

R E V I S TA D E N T I S TA S N Ú M . 7 9

R E V I S TA D E N T I S TA S N Ú M . 8 0

P A R L E N

D E

N O S A L T R E S

[ 1 0 9 ]

Mitjans digitals E X PA N S I Ó N Y N EG O C I O S

ISANIDAD

E L C O N F I D E N C I A L D I G I TA L

B-ONE

E U RO PA P R E S S

P A R L E N

D E

N O S A L -

T R E S

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

[ 1 1 0 ]

S O M

C O E C

N Ú M . 2 0 5

Mitjans digitals G AC E TA D E N TA L

G AC E TA D E N TA L

L A VA N G UA R D I A

E L D E N T I S TA M O D E R N O

L A VA N G UA R D I A A N UA R I O I S A N I DA D E N TA L 2 0 2 5

P A R L E N

D E

N O S A L T R E S

Recepta electrònica privada [ 1 1 1 ]

S O M

C O E C

Servei de prescripció per a col·legiats COEC Tota la informació, aquí

www.coec.cat

P A R L E N

D E

N O S A L T R E S

N Ú M . 2 0 5