Atrapa’m si pots Camina amb aire entremaliat pels amples carrers de Can Trias. El sol li escalfa el clatell i, de tant en tant, una rialla sorneguera se li escapa sense voler. Llavors mira de reüll els altres vianants, amb una barreja d’orgull i temor: i si algú endevina el que està tramant? Fa setmanes que viu immers en un univers de lladres elegants, plans impossibles i cops perfectes. Ha devorat totes les sèries d’atracaments i robatoris que li ofereix la seva plataforma. Les ha estudiades com si fossin manuals universitaris. Moviments, errors, estratègies, logística... Tot. Ell no és gaire d’escriure, però aquesta vegada ha fet una excepció. Porta una llibreta on ha anat anotant, amb una cal·ligrafia irregular, però metòdica, els detalls essencials del que ell anomena, amb una certa grandiloqüència, l’assalt perfecte. Està convençut que sortirà bé. Ho té tot calculat. No debades el seu àlies és el Matemàtic. El sobrenom li va posar la mateixa família. Va ser el dia que va aprovar les matemàtiques de quart d’ESO, a l’IES de Viladecavalls, amb un orgullós suficient, i es va convertir en el primer de tots els germans que ho aconseguia. Una fita històrica en aquell llinatge poc amic dels números. Li van penjar l’etiqueta i la va acceptar amb solemnitat. Avui ha quedat amb la Ballarina. És una col·lega peculiar. El sobrenom pot desconcertar a qui no la conegui: el seu sobrepès és tan evident com la seva passió irreductible per la dansa. Però ella no hi veu cap contradicció. Sempre que pot, mentre parla o espera, executa petits moviments delicats amb els braços o els peus. Gestos subtils que, segons ella, evoquen la gràcia de les grans dansaires que ha estudiat obsessivament a vídeos i documentals. N’està molt orgullosa. En l’operació, la ballarina tindrà un paper clau: vigilància i control logístic. Serà l’encarregada de mantenir a punt els aparells i els dispositius necessaris per a la delicada tasca que volen emprendre. Igual que el Matemàtic, també s’ha empassat hores i hores de cinema policíac, fixant-se sobretot en allò que gairebé ningú mira: temps, rutes, coordinació. Per completar la trilogia necessiten el tercer element: l’Escalador. El seu paper és clau i molt clar. Gràcia, lleugeresa i una habilitat natural per enfilar-se allà on calgui: balcons, terrats, teulades, patis interiors... Obrirà portes i finestres com qui obre una llauna de refresc. Ja tenen el candidat perfecte. És un company de l’institut que, durant anys, sortia, cada cap de setmana, a escalar amb els seus pares, però, darrerament, la vida se li ha torçat. La separació dels progenitors i la feina intermitent que troba de tant en tant l’han deixat en una situació econòmica complicada. Potser per això no ha costat gaire convèncer-lo. Han quedat tots tres davant la farmàcia Troiano de Can Trias. Tot passejant, la conversa ha estat curta; els arguments, tampoc gaire elaborats, però després d’unes quantes birres al barri veí del Roc Blanc de Terrassa, la cosa ja semblava un projecte amb cara i ulls. Fins i tot han definit els primers objectius de la seva encara incipient carrera criminal... Han coincidit en gairebé tot. Com a entrenament inicial han triat el centre urbà de la Tarumba, a la zona de cases adossades properes a la biblioteca Pere Calders.
Issuu converts static files into: and more. Sign up and create your flipbook.