Aquest any es celebren 100 anys del naixement de
ODISSEAS ELYTÉS Odisseas Elytés va néixer a l’illa de Creta el 2 de novembre de 1911, i morí a Atenes l’any 1996. Pocs anys després la seva família es va instal∙lar a Atenes, aquí va estudiar secundària i va començar la carrera de Dret que no acabaria. L’any 1935 va fer la primera incursió poètica a la revista Nuevas Letras, el 1939 es publica Orientaciones, on es troben influències del surrealisme francès, present també a El sol primero (1943). En aquests primers poemes mostra la bellesa del paisatge de les illes de l’Egeu, i dota als objectes i personatges d’una naturalesa mística. A l’inici de la Segona Guerra Mundial i durant l’ocupació alemanya de Grècia, Elytés es va allistar a l’exèrcit i va participar activament en la resistència. El 1943 es va publicar el recull El sol primero con las variantes encima de un rayo, un himne a la bellesa de la natura i a la vida. Des del 1945 va començar la seva col∙laboració en la revista Cuaderno, on va publicar el seu poemari Canto Heroico y Fúnebre por el subteniente caído en Albania. Durant els anys 1945 i 1946, va ser director del programa de Radiodifusió grega. El 1948 es va traslladar a París, on va estudiar literatura a la Sorbona, i va tenir l’oportunitat de conèixer a Paul Eluard, André Breton, Tristán Tzara, Chagall o Picasso entre d’altres. A París va viure en dos èpoques diferents, els anys 1948‐1952 i 1969‐1972. Al 1953 al tornar a Grècia, va prendre un paper actiu en la vida cultural del país, va convertir‐se membre del “Grup dels 12”, que cada any atorgava premis de literatura. El 1960 es va publicar la seva obra poètica To áxion estí (Dignum Est), per la que va obtenir el Premi Nacional de Poesia. En aquesta obra Elytés combina la història bíblica i mitològica amb la història grega moderna. Després del cop d’Estat dels Coronels al 1967, es va dedicar a treballar principalment en la pintura, marxant‐se a viure a París entre 1969 i 1972, any en que va tornar a Grècia. Quan va caure la dictadura i durant uns anys va ser membre del consell d’administració del Teatre Nacional, però va refusar participar en la política activa. L’any 1979 li van concedir el Premi Nobel de Literatura, l’acadèmia sueca va destacar “per la seva poesia, que, en el context de la tradició grega, descriu amb força sensual i amb lucidesa intel∙lectual la lluita de l'home contemporani per la llibertat i la creativitat”. Durant els anys següents va rebre diferents premis honorífics dins i fora de Grècia, com la concessió del Tribut d’Honor del Parlament Grec, o el Doctor Honoris Causa per la Universitat de la Sorbona. Va morir el 18 de març de 1996 d’un infart a Atenes.