Aquest any es celebren 25 anys de la mort de
JORGE LUIS BORGES
Jorge Luis Borges Acevedo (Buenos Aires, 24 d’agost de 1899 – Ginebra, 14 de juny de 1986). Autor de contes, poemes i assaigs. Traductor, crític literari, bibliotecari, etc. Als 15 anys es trasllada a Europa amb la seva família, instal∙lant‐se a Ginebra, on Borges va estudiar el batxillerat. Bilingüe castellà‐anglès de naixement, a Suïssa aprèn francès i llatí i, de forma autodidacta, alemany. Va viure a Espanya entre 1919 i 1921, època en què va entrar en contacte amb el moviment ultraista, que condemnava la poesia tradicional i la novel∙la realista. De tornada a Buenos Aires va fundar, amb altres escriptors, les revistes Proa i Prisma i va publicar el seu primer llibre de poemes, Fervor de Buenos Aires (1923).Més tard arribaria, Luna de enfrente (1925) i Cuaderno San Martín (1929). Durant la dècada dels 30, va començar a perdre visió fins a quedar‐se cec, a partir de 1956. Va ser director de la Biblioteca Nacional d’Argentina, lloc que ocuparà fins l’any 1973. Rainer Maria Rilke i Walt Witman van ser els autors que despertaren la passió de Borges per la poesia. El temps, el laberint, el caos del món, la memòria o l’etern retorn. Borges crea amb aquests elements un univers fantàstic totalment subjectiu.Uns altres trets característics de la seva obra són la ironia i el gran domini de l’idioma. La seva poesia té una fase posterior, ja desvinculada de l’avantguarda, on mostra el seu interès per les formes poètiques clàssiques i pel corrent conceptista. En són exemples El oro de los tigres (1972), La rosa profunda (1975) Los conjurados (1985) i La moneda de hierro (1976). Entre altres premis i reconeixements, va guanyar el Cervantes l’any 1979.