Les sagues islandeses
Les sagues islandeses són una col lecció anònima de textos prosaics escrits al voltant del segle XIII. Definir el que és una saga és a la vegada senzill i complex ja que n’hi ha de molts tipus: n’hi ha de caràcter fonamentalment històric, d’altres que uneixen a parts iguals la realitat històrica i la ficció, n’hi ha en les que predomina l’element fictici i n’hi ha que són simples obres de ficció sense cap base històrica. En general, podem dir que una saga és una narració, l’acció de la qual transcorre a la època de la colonització d’Islàndia fins a la conversió del país al cristianisme, al voltant de l’any 1.000 i en la que s’explica la vida d’un personatge islandès. A les sagues es va fer servir per primera vegada el narrador omniscient, o sigui, el narrador en tercera persona que sap tot el que succeeix a l’obra, fins i tot els pensaments i sentiments íntims dels personatges.
Estil Les sagues es caracteritzen per recórrer a col loquis de frases curtes i els seus personatges es van definint per les seves accions i gestos, a un ritme ràpid, sense monòlegs ni descripcions sentimentals. Es tracta de narracions d’estil objectiu, directe, modelat sobre la parla col loquial, que recorren a frases breus i senzilles sobre les que destaquen, en els moments de tensió, els actes audaços dels personatges. Els motius bàsics de l’argument es van repetint: genealogies de personatges, amb multitud de noms i escenes típiques, bodes, viatges, batalles, traïcions, malediccions, venjances, compensacions per la sang dels morts, plets i pactes, combats, amors fatals, etc. Però, sobre tot, una espiral de violència comú a tot l’occident medieval en la que els enfrontaments entre personatges o famílies s’allarguen durant vàries generacions.
Tipu Tipus de sague sague ues s Sagues de bisbes (biskupasögur): molt properes a l’hagiografia Sagues dels reis (konungasögur): molt properes a la historiografia, van ser compostes entre els segles XII i XIV a Islàndia i Noruega. Sagues dels islandesos (Íslendingasögur): el gènere literari per excel lència. Narra les vides dels herois o famílies d’Islàndia durant el poblament de l’illa els segles X i començaments del XI. Van ser escrites entre els segles XIII i XIV i se centren en la història, especialment en la genealogia i història familiar, dels ancestres colons. Reflecteixen, a més, les lluites i conflictes de les societats de les segones i terceres generacions de colons islandesos. Preserven, per tant, una gran quantitat d’informació social i cultural de les comunitats que les van produir. Alguns dels seus textos són reconeguts per les seves grans qualitats artístiques, en particular la Saga de Njál, la Saga de Hrafnkell i la Saga de Laxdœla. Es creu que Snorri Sturluson (poeta, jurista, historiador i polític islandès del segle XII) va escriure la Saga de Egil Skallagrímson, sobre el poeta homònim de qui seria descendent. Altres textos sobre poetes són la Saga
de Kormák, la Saga de Bjarnar y la Saga de Grettir. Altres sagues, importants des del punt de vista històric, són les que tracten de la colonització dels víkings a Amèrica, especialment la Saga de Erik el Roig i la Saga Grœnlendinga. Saga de Njál Aquesta saga explica la vida i mort de dos personatges contraposats que, no obstant, són amics. D’un costat tenim a Gunnar Hámundarson un gran guerrer i arquer que tenia un comportament cordial, amable i humil, lleial als seus amics. De l’altre tenim a Thorgeirsson Njáll un home de lleis, calmat i ben posicionat que ajudava a qualsevol que ho necessités. A la saga s’explica la boda de Gunnar amb Hallgerðr Höskuldsdóttir; i la de Njáll amb Bergthora Skarphéðinsdóttir. A mesura que es desenvolupa la trama, va creixent l’enemistat de Gunnar i Njáll amb el clan de Thrain Sigfusson fins al punt que Gunnar i els fills de Njáll acaben assassinant varis membres del mateix. Finalment, el clan de Thrain ataca el poble a on vivien els dos i cremen els seus habitants dins de les seves cases. Gunnar ha esdevingut el paradigma d’heroi irreprotxable, és un dels herois víkings més admirats, ple de sentiments heroics, energia i virtuts amb una indestructible lleialtat a la terra de naixement i amor per la seva bellesa. Njáll ha esdevingut un paradigma de la intel ligència i la reflexió ja que el que més destaca en ell és la forma d’afrontar els problemes i l’adversitat. Saga de Erik el Roig Obra que narra les aventures d’un grup de víkings que colonitzen Groenlàndia, Markland i Vinlandia (els dos últims són els noms que van donar a diferents regions del continent americà i que signifiquen “terra de boscos” i “terra de vinyes”, respectivament). A la saga apareixen diferents personatges que es van encreuant a mesura que avança la història. La saga comença explicant com
Aud i Thorstein el Roig, vídua i fill d’un rei guerrer, van a Islàndia amb un grup d’homes entre els que es troba Vifil al que atorguen unes terres. En el següent capítol s’explica com Erik el Roig es veu obligat a abandonar Islàndia perquè és declarat un proscrit. En el seu viatge descobreix un nou país al que decideix anomenar Groenlàndia (terra verda) “perquè deia que la gent se sentiria molt més temptada d’anar-hi si el lloc tenia un nom atractiu”, on s’estableix. El tercer capítol presenta el fills de Vifil, Thorgeir i Thorbjorn i la filla d’aquest Gudrid i explica com aquests dos se’n van a Groenlàndia. Allà un fill d’Erik, Thorstein, es casa amb Gudrid, però mor poc després. Posteriorment, Gudrid es torna a casar amb Thorfinn Kalsefni i aquest decideix explorar el país que ells anomenen Vinlandia, que havia estat descobert temps abans per un altre dels fills d’Erik, Leif. A continuació s’explica de forma extensa les experiències i dificultats de Kalsefni i la gent que l’acompanya en el continent americà, fins a la seva tornada a Groenlàndia i el seu posterior establiment a Islàndia.
Sagues arcaiques (fornöld), a on abunda l’element mitològic Sagues cavalleresques (riddarasögur): que parlen dels cavallers del sud d’Europa, i a on abunda l’element llegendari Sagues dels temps antics (fornaldarsögur): obres islandeses de ficció tardanes, dels segles XIII-XVI Sagues dels deus (Götersagas), que s’originen a la mitologia i èpica germàniques Sagues de paladins (Kämpensagas): sagues cavalleresques que contenen un element històric més o menys versemblant.