La novel·la històrica La novel·la històrica és aquella que, essent una obra de ficció, recrea un període històric preferentment llunyà i en la que formen part de l’acció personatges i successos no ficticis. El seu inici acostuma a situar-se en el segle XIX, en el marc del Romanticisme, de la ma de l’escocès Walter Scott (17711832). Scott va publicar una sèrie de novel·les ambientades a l’Edat Mitjana anglesa on es podien trobar personatges i fets reals de l’època. La seva primera novel·la va ser Waverley (1814), i la més popular Ivanhoe (1819), l’acció de la qual transcorre a la Anglaterra del s. XII, en l’època de la dominació dels normands. Aquest tipus de novel·la, que va tenir una gran popularitat, responia als desitjos de nacionalisme i exaltació del passat, propis del moviment romàntic. En aquest període, una gran quantitat d’autors d’Europa i Amèrica van començar a publicar novel·les històriques: -
a França trobem Alfred de Vigny, que va escriure la primera novel·la històrica francesa: Cinq-mars (1826); Víctor Hugo amb Nostra Senyora de París; o Alexandre Dumas (pare), al qual l’importava sobretot l’amenitat de l’obra, amb Els tres mosqueters.
-
a Itàlia, Alessandro Manzoni va escriure una obra mestra del gènere: I promessi sposi (Els nuvis) (1823), on s’explica la vida a Milà sota la tirànica dominació espanyola durant el segle XVII, tot i que aquest argument amaga una crítica a la dominació austríaca sobre Itàlia a la seva època.