2n Accèssit Categoria Adults “Ruta 666” Marina Alamo Sala
Duu els noms dels seus fills tatuats, un a cada braç. Beu cervesa barata. Ja no fuma, ho va deixar durant el segon embaràs de la seva dona. Però enyora el fum entrant dins seu. Té una ampolla guardiola grossa de Coca-cola que va omplint, a poc a poc, de monedes d’euro, amb l’esperança d’arribar un dia a tenir-ne prou per comprar la tan somiada Harley 48. De moment, es conforma a tancar els ulls i parar les orelles quan en passa una pel carrer. A contemplar la que hi ha aparcada al pàrquing de casa seva. A devorar revistes de motos, a vestir-se amb caçadora de pell i a deixar-se la barba llarga com la Ruta 66. L’Anna riu, embadalida. “Oye como va, qué ritmo, bueno pa gosar, prinsesa…” Son pare fa bots sobre el matalàs, els ulls de la petita espurnegen. “Va, papa, canta-l’hi un altre cop!”. L’Abel, el petit gran ratolí, no es perd ni un detall de l’escena, interrompuda pel veí que surt al carrer amb la moto. “Papa, una Hal·ley! És múúúsica!” “Mamaaaa, tu vols tenir una Hal·ley algun dia? Jo sí que en vull una!” De vegades la mirada li viatja fins a l’infinit. Texas, Arizona... El seu esperit lliure es revifa de tant en tant, i suplica unes hores de llibertat, oberta la porta de la gàbia on se sent pres a voltes. Motors brunzint, tubs d’escapament, alcohol, nit i sexe brutal recorren els seus pensaments. “Aquesta colònia és massa femenina per a mi”, pensa. Les samarretes negres i les armilles de pell no li dissimulen la panxa que la bona vida, casolana i sedentària, li ha regalat. Aquesta tarda ha fet caldo, recepta de la iaia, i brownie de xocolata. Hi ha posat menys sucre, que a ella no li agrada tan dolç, però poques avellanes, que a ell li fan nosa. El puerperi és massa llarg. Li esperen dos anys difícils. Baixa a comprar cebes i patates. Omple la banyera i s’hi fica amb el nen. Juguen amb l’aigua fins pràcticament buidar-la, li posa el pijama i crema hidratant i el pentina. Aviat arribarà la dona; haurà de ser prudent, el seu parlar groller li crispa tots els nervis. Però ell vol ser ell, no vol ser dolç, ni romàntic, no vol canviar, ni té per què fer-ho. Els homes durs també saben estimar.