rera manifestació d'aquesta mena potser será Joan Pich i Santasusana, el jove Mestre Director de l'Institut Orquestral de l'Obrera de Concerts. Aquest nou valor andreuenc ens oferirá, a reí de la seva amistat amb Ignasi Iglesias, un altre aspecte de l'ülustre andreuenc: l'amor a la barriada on nasqué: «Passava jo peí carrer gran — ens dirá en Pich — quan vaig veure l'Iglesias tot entristit. Vaig correr cap a ell i vaig saludar-lo, ben joiós. Eli parla: —Tinc una pena! He anat de la Plaga del Comerc a la Rambla i a l'inrevés tres vegades, sense que ningú no em saludes! Em sap un greu que a Sant Andreu no em coneguin! (Qt>-
Fr
servi's aquesta frase i la de la lletra adregada á Lluís Montell, el text de la qual reprodu'im en un altre lloc.) Várem parlar bella estona bo i passejant-nos. Va fer-me pena, que l'Iglesias s'hagués de dolare com ho íeia!». A través d'aquests mots d'En Pich hom ni troba l'esperit d'un enamorat de la seva térra nadiua, per la gloria de la qual ha Iluitat, apesarat per la temenca de no haver estat compres. Sortosament, pero, no és així, i cada any hom recorda la diada del seu traspás rendint cuite ais ideáis l'apostolat deis quals exercí. Francesc MIRO Maig del 1935.
uctídor
Es l'obra d'Ignasi Iglesias mes influenciada d'Ibsen. Les escenes son d'una vigorositat sorprenent, tota l'acció és densa; una lluita heroi- RAMONA ca descrita de má mestra. En publiquen! el segon RAMONA acte que és una escena característica del teatre SEBASTIA d'Ignasi Iglesias, tota sentiment, tota tendresa... (Quan s'aixeca el teló, en Sebastia esta llegint un llibre. Després RAMONA d'un llarg silencl se senten dos SEBASTIA quarts. En Sebistia mira el seu rellotge i continua llegint. Passats uns RAMONA segons! s'aixeca en direcció a la fi- SEBASTIA nestra, pero recula per abaixar el RAMONA quinquer. Un cop jeta aquesta ope- SEBASTIA ració se'n va a la finestra. Quan veu RAMONA que triga tant la Ramona, dona dues SEBASTIA o tres voltes per Vescena fent ressal- RAMONA tar la seva nerviositat. Torna a la SEBASTIA finestra i al cap d'un moment, en veure venir la Ramona, corre a dhrir la porta del fons. Al cap d']una esto-* RAMONA
na entra la Ramona precipitadamente Que he trigat? Ai, pobra de mi, si m'ha vist algú!... No. Espera't, espera't. (Tanca els porticons de la finestra i áesprés apuja el "ble del quinquer.) Ai, pobra de mi, si m'ha vist algú! I que t'hagin vist! Que se'ns en dona ja? Es que... No tiguis por de res, Ramona. (Dirigint-se a la porta.) Sebastia!... Que te'n vols anar? Sí, obra'm... obra'm per favor! Per qué has vingut? Sí... ja ho sé...; pero.., Quin patir! Sempre vacilles. Per qué has de ler aixó? Estem sois. Tant de temps que no ens ni hem trobat! I la nena, on és? Digues! - 173.