Issuu

Llíbre d'Or IGN A S M 6 L E S I A S PATROCINAT PER LA COMISSIO PRO^BIBLIOTECA IQNASI IGLESIAS

El poeta

deis

humils.,.

.-i

Pr esení acíó Cada figura representativa del nostre poblé se esforc, sense preocupació: li rajava. Per té la seva fisionomía propia; els uns mes des- aixb quan V Ignasi Iglesias morí, féu Vefecte tacada, els altres no tant. La figura a qui de- que una parí, del nostre poblé esdevenia órdiquera la present edició és una de les mes fena. I el plora Uargarnent, profundamente acusades en la seva personalitat. Tal és Ignasi Ara les llágrimes s'han eixugat; pero no Iglesias. s'ha esvait el seu record. Prova n és la preQui no re corda les produccions dé V Ignasi sent edició, que ens ha estat suggerida per un Iglesias?- Sortit d'un ambient popular, d,'una nombre deis seus fidels admiradors. I nosaltres barriada tan obrera com Sant Andreu, arros- fem aquesta edició-recuü per a perpetuar i glosegá en totes les se^es obres un gran arremora- rificar la seva memoria, comprenent-hi unes ment de popularitat. L'Ignasi Iglesias fou poe- mostres de la seva producció i escrits, estudis ta i dramaturg pero poeta només a estones, i comentaris, de diversos autors, al voltant de dramaturg sempre. El seu teatre és el mes l'obra, de la personalitat i de la vida de l'enyooriginal de tota la prodúcelo escénica catalana. rat dramaturg. La seva característica és inconfusible. Eli dona vida en les taules a problemes que només ell sabe portar-hi arnb éxit. A bans d'ell ni després d'ell poca cosa trobaríem del seu genere, en la dramaturgia de casa nostra. L'Ignasi Iglesias era vist com un lióme de or; i Feflüvi deh seus senthnents bressava la multitud que s'hi sentía compenetrada. En els ressorts sentimentals, Vautor de "Les garces" hi tenia, diguem-ho vulgarment, la ma trencada com ningú, d'una manera ingénita, sen-

Una visió de conjunt com la que ens proposem donar, amb aquest recull, creiem que, pot ésser estimulant i alligonador. Val la pena d'aturar-nos a reflexionar, de tant en tant, en la vida i en les obres deis homes representatius. Aixb mateix és la manera mes bona d'honorar-los. I ja és sabut que poblé qui els seus hom¿s honora, s'honora a sí mateix. LA COMISSIO Barcelona, Juny 1935

Biografía d'Ignasí Iglesias Ignasi Iglesias i Pujades va néixer a Sant Andreu de Palomar ¡per l'agost de l'any 1871. De mkryó va traslladar-se a la ciutat de Lleida, on visque alguns anys. Aixó fou degut al fet que el seu pare, encarregat del dipósit de maquines de la Oompanyia de ferrocarrils del Nord, fou destinat a la capital del Segre. Lleida., per aixo, ocupa un lloc preferent en els afectes del nostre dramaturgo i Lleida fou el bressol de les seves primeres passes literáries, deis seus primers assaigs ; fou la térra de la seva revelació. Lleida está orgullosa d'aquesta maternitat espiritual. De la capital de Catalunya d'Occident, l'Igmasi torna a Barcelona, a l'edat de disset anys. Ací emprengué les seves activitats literáries en gran escala, que ja no s'aturarien mes, fins a la seva mort. Era un animador de .societats i de revistes d'art i lletnes. I aviat és va sentir atret peí teatre, al qual va consagrar-se es pot dir exclussivament

alt. Assolí triomfs sorollosos, memorables. Les seves obres envaiien els escemaris de tot Catalunya. Deis títols deis seusdrames prenien Uur nom .societats i publicacions. No hi havia ciutat ni vila catalanes on no s'hi comptés un nucli de devots del seu art. El nom d'Ignasi Iglesias era voltat d'uma aureola popular. Fou un moviment d'aquesta popularitat que el va dur ais escons de l'Ajuntanient barceloní. Fou aquesta popularitat que li valgué una memorable festa a Eeus, on li fou atorgada la Medalla d'Or del Treball. I fou encara aquesta popularitat que al mes de febrer del 1927, li valgué un magmífic homenatge a la ciutat de Barcelona.

Darrerament esmergava la ssva vida entre el teatre i i'Arxiu Historie de la Ciutat. I és de les darreries de la seva vida la realització (junt amb el gran enamorat de la seva obra i de les coses belle», Eamon Vilaró) de la delicada i gentil iniciativa del «Ventall del Poeta». El modest jove de Sant Andreu mo triga, a Era un dia deis primers d'octubre del 1928. donar-se a conéixer. Les seves primeres obres Gomeiricá de correr la veu d'una noticia greu. cridaren l'atenció del públic i de la crítica. A l'Iglesias está malalt, molt malalt... i es moriles darreries del segle XIX era un nom que rá ! Així fou. Ignasi Iglesias traspassava el dia s'havia imposat. Entrat al segle actual, la seva 7 d'octubre. El seu enterrament va ésser una fama es consolida i va créixer fins al límit mes nova manifestació de popularitat.

- 1

La mare d'Ignasi Iglesias amb el seu fill a la falda, quan aquest comptava quatre mesos

Ignasi Iglesias en la seva joventut. Aquests dos retrats son fets ais 27 i 23 anys respectivament.

Mencíons honorífíques L'any 1914 guanyá el premi Fastenrath amb la seva obra Foc Nou.

Medalla d'or (únic exemplar), ultra la quantitat de cent dólars.

L'any 1921, el Govern francés el féu Cavaller de la Legió d'Honor.

L'any 1926 l'Institut Nacional de Previsió, li concedí la seva medalla d'or.

L'any 1923, en els primers Jocs Floráis catalans a Cuba, guanyá, amb la poesía Els dos amors, la Flor Natural, i el Jurat li ofrená una

L'any 1930, dos després del seu traspás, el Jurat atorgá altra vegada el premi Fastenrath a la seva obra La llar apagada.

Obres de l'Ignasí Iglesias L'escorgó Drama en tres actes Fructidor, Drama en quatre actes Els conscients Drama en quatre actes Els primers freds, ... Trilogía en tres actes L'alosa, ... Drama en tres, actes L'alosa Drama en tres actes Foc follet Drama en quatre actes Lladres Quadre dramátic La resclosa Drama en tres actes La mare eterna Drama en tres actes La reina del cor Comedia en un acte La flor tardana ... Quadre de de costums acte El titellaire, Drama en tres actes La formiga ... Monóleg Les garses Comedia en tres actes La festa deis ocells ... Quadret de costums Gira-sol Comedia en tres actes La Barca nova Drama en tres actes La colla d'en Pep Maía,..Sainet en un acte Cendres d'amor, Quadre dramátic Cor endins, Quadre dramátic En Joan deis miracles, Drama en tres actes L'alegria del sol, Idilli

(1893) (1897) (1898) (1898) (1898) (1899) (1899) (1899) (1899) (1900) (1903) en un (1903) (1904) (1904) (1905) (1905) (1906) (1907) (1907) (1907) (1907) (1907) (1908)

Foc nou La comedianta La noia maca Flors de cingle

Comedia en tres actes (1909) Comedia en tres actes (1909) Comedia en tres actes (1910) Poema dramátic en vers i tres actes (1911) L'home de palla Drama en dos actes (1912) Gira-sol ... Reformat per l'autor comedia en tres actes (1916) Els emigrants Drama en tres actes (1916) Les flors de maig Glossa del coral d'en Clavé (1916) L'encis de la gloria ... Drama en tres actes (1917) La senyora Marieta. Comedia en dos actes (1919) Perdigons de plata ... Joguina en un acte (1919) La nostra parla, ... Joguina en tres actes (1920) Enric Morera, Estudi biografíe (1921) En Joan Barra, Comedia inédita en quatre actes (1921) Lal baldufa d'or, Poema inédit en vers, compost de próleg tres actes i tres quadres (1922-1923) La llar apagada, Drama en tres actes (1927) Poesies Collecció completa, 1 volum Treballs en prosa Recull general, 1 volum

Ignasi Iglesias ais 21 anys

•%^MWW^//MV/r,ftWS////m//&&//f//á

• Una caricatura d'Ignasi Iglesias per Joan Llopart feta arran de l'estrena d'"El Cor del Poblé"

JÍ

Retrat d'Ignasi Iglesias dibuixat per Ramón Casas existent al Museu de Belles Arts de Barcelona

Traduccíons d'obres d'Ignasí Iglesias LA MARE ETERNA

La madre eterna, (traducció al castellá pels senyors José Jerique i Rafael Roca) fou representada per primer cop, al Teatro de la Comedia, de Madrid, el 4 de febrer de 1905. (primera part de la trilogia Els primers freds). Juventud (traducció al castellá peí Sr. Jurado de la Parra), va ésser representada per primer cop en el Teatro de la Comedia, de Madrid, el 21 de febrer de 1905. Aquesta obra fou tradu'ida a l'italiá amb el títol de Giovanezza, i peí senyor C. Baselli. JBVENTUT

LLADRES

Antonio Palomero) va ésser representada per primer cop, a Madrid, en el Teatro de la Comedia, i simultániament en el Teatre Romea, de Barcelona, el 25 de novembre del 1905. Aquesta obra fou traduidda al francés, amb el títol Les pies, peí senyor Georges Billotte i representada per primer cop, a París, en el Nouveau Théatre d'Art, l'any 1911.

Foc NOU Por los hijos (traducció al castellá peí senyor Alfonso Nadal), fou representada per primer cop, a Madrid, en el Teatro del Centro, el 17 de setembre del 1924. La mateixa obra, amb el títol Vida nova, és traduida al portugués peí senyor Juli Ribas Potau.

Aquesta obra fou tradu'ida a l'italiá amb el títol Ladri, peí senyor C. Baselli. LA LLAR APAGADA FOC-FOLLET

Fuego fatuo, fou tradu'it al castellá peí senyor Federico Urrecha.

El hogar apagado (traducció al castellá peí senyor Alfonso Nadal), fou representada fora de Catalunya, per l'eminent primer actor N'Enric Borras l'any 1928.

ELS VELLS

Los Viejos (traducció al castellá peí senyor J. Jurado de la Parra), va ésser representada per primer cop a Madrid en el Teatro de la Comedia, el 30 de marc de 1905. Aquesta fou traduida al francés, amb el títol Les Vieux, pels Srs. P. Rameil i F. Saisset i representada per primer cop en el Théatre l'Oevre, de París, el 8 de desembre del 1908. LES GARSES

Las urracas, (tradúcelo al castellá peí senyor

EN JOAN DELS MIRACLES

Aquesta obra, amb el títol Juan, el de los milagros, fou traduida al castellá pels senyors José Bolet y Luís G. Blanco.

L'ENCÍS DE LA GLORIA

Aquest drama, amb el títol El encanto de la gloria, fou traduida peí seu mateix autor, Ignasi Iglesias.

Ignasi Iglesias ais 40 anys, poc desprĂŠs del seu pas per l'Ajuntament de Barcelona com a regidor, pas que tants bons fruits deixa quan a la tasca cultural barcelonina

Ignasi Iglesias ais 25 anys, quan la seva personalitat com a home de Ăletres s'afermava en el nostre mĂłn literari de l'epoca rcnaixent

Epistolar! de llglesías Heus aquí algunes mostres de lletres de l'Ignasi Iglesias, que ens revelen el seu carácter, les seves ittusions i ansiosos detalls. "Ayguafreda 25 de juliol de 1905. An en Lluís Montmell. — Sant Andreu. Estimat amich: Encara no he rebut carta teva, com tampoc d'en Puiferrat. Gracias per «El Poblé Cátala» y «Heraldo de Madrid». L'Isidro Miralpeix que a avui ha vingut a veurem, me diu que ha agradat tant «Germanor», sobretot l'article del davant titolat "Hospitalitat". L'única cosa que diu que ha sigut lleugerament censurada és l'eco de societat que dedico an en Soca, perqué, segons nostres criticagedors, per un pobre no ho faríam. Aixó, com pots suposar, tu que coneixes TIZOS sentiments, m'ha ofés molt, tant, que, per mesquinesas aixís, soch capas algún dia de matar el periódich. Que em critiquin quan hagi faltat, bé; pero no havent faltat encara me fan molt mal. Després, mil i mil provas tinch donadas de ser just i géneros, mes, molt mes ab els humus que ab els de dalt. Que em neguin el talent els homens y no m'ofendrán. Pero que creguin en les mevas bondats. Jo mes m'estimo passar per bo que per savi. Si he anunciat la mort d'en Soca, també anunciaré en el periódich sempre, pero sempre la mort d'un soci qualsevol, per humil que siga, considerant-lo tant digne y tant germá meu com un home rich o de carrera. Per alguna cosa me va sortir del cor el títol de "Germanor" peí nostre periódich. Que és trist que encara no'm coneguin a Sant Andreu! Ab forsa recorts per tots els amichs, se despedeix ton company affm, Iglesias,»

«Vallvidrera, 18 d'agost del 1922. Estic treballant amb ardidesa (fa dos anys que hi brego) en el poema escénic, entres actes, en vers, «La baldufa d'or», que hamusicar En Morera. Es tracta d'una obra per a infants. Els qui en coneixen algún acte, diuen que és la meva otara i m'asseguren un éxit immens. Jo no he escrit mai res amb tant d'amor com aquesta nova comedia. Hí he pcsat tota la meva ánima, enamorada deis nens. Es en vers, tota en vers; té un llenguatge senzill i ciar i una finalitat humaníssima i consoladora que hi resplendeix Voptimisme amb lluissors manllzvades al sol. En fi) que n'estic molt contení, per bé que, com he dit abans, m'ha costat dos anys de brega. Demá us enviaré el vostre drama amb una carta extensa. Saludeu afectuosament la vostra distingida esposa. De tot cor.» Heus aquí qué escrivia des de Vallvidrera al poeta Eduard Mar quina: «Fa prop de quatre mesos que sóc aquí en aquesta serra de Vallvidrera, amb l'intent de refer la meva salut perduda. Els metges (cosa que ho he acomplert i acompleixo) m'han prohibit que em, mogui deis voltants de les boscúries que coronen la ciutat, i, per tant, que freqüenti llocs iancats. Per aquest motiu, com m'ha passat amb altres obres d'amics meus, no he pogut veure representar el teu esplendía i humaníssim, com també poétic, drama «La ermita, la fuente y el río», ni venir a saludar-te, com era el meu fervent desig, al teatre o allá on posessis durant la teva estada a Barcelona. Perdona'm, i plany-me per no haver-me estat possible donar-me tal goig. Vaig rebre, molt joiós, l'exemplar de la teva obra, amb Vafectuosa (i mes que afectuosa) de-

dicatória, que jo, pobre de mi!, ni de molt, no em mereixo. Grades cordialíssimes per tot. El teu magnific poema dramátic, coincidint amo la critica i amb el públic de tot Espanya, és, per a mi, una de les millors obres que s'han escrit per al teatre de molts anys engü. La trobo tan racial i tan fresca (la frescor és el secret i l'encis eternitzador de l'art), que amb tot i la seva resplendor, que brolla, enlluernadora, del fons huma que atresora, Regida, em fa l'efecte que passen per davant deis meus ulls, meravellant-se'n, un seguit de tapissos de Goya. Jo et felicito, dones, amb tot el fervor de la meva ánima, per l'obra en si, i per l'éxit, tan merescut com memorable, que has assolit. Te'l tenies ben guanyat ja feia alguns anys. Grácies, gran amic i excels poeta, peí teu record, que m'ha emplenat de joia.» Escrivia a un seu amic que acabava de perdre una filia: «Amb profunda pena acabo de rebre la trista nova de la mort de la vostra gentilíssima filia, criatura xamosa, de cor pur, alegre i alegrador, la qual, com un ángel de la térra, tenia totes les grácies de l'Empordá. Pobra poncella, marcida en anar a ésser flor! Encara em sembla que la veig, no fa molt, portant, com una dona plena de seny, el trast de casa vostra, ajanyant-se per emplenar el buit material que %n dia (ben negre per cert) va deixar-hi la seva santa mare (En pau descansi)! Encara em sembla que la sentó com em saluda i em felicita pels éxits que, per la generositat deis figuerenes, jo he assolit, ara darrerament, en la noble ciutat de Figueres, tan estimada per mi! La seva dolga i cristalUna veu encara ressona en el meu cor, en el meu pobre cor enyoradis dé,, tendreses paternals, que Vestimava (oh divina donzelletal), mirant-la molts cops amb encis i amb llágrimes ais ulls, recordant-me la meva filia desitjada, que mai no veuré morir perqué no he pogut veure-la néixerl» Recollim aquests dos fragments exquisits de dues caries seves. «Que gent desgraciada em volta—escrivia—, segurs que en mi trabaran consol! Com em fan mal i em gasta el cor inútilment, no ésser-los 14-

profitosa la meva pietat! Creieu-me, preferiría teñir fama de cor eixut. Així, no exposant-me a un fracás, no vindrien a suplicar-me ajut! Pero Une aquesta fama de poeta deis humus! Res; cadascú té el paper que, per les seves facultats, li correspon.» Un altre día escrivia. «Aquest matí he estat a casa de TApelles Mestres, el qual, amb la joia d'un gran infant poeta, m'ha fet sentir la música que d'amagatotis ha posat a una lletra meva, convertint-la en una fresca i exquisida caneó, per al dia que els de l'Orfeó Gracienc celebrin l'homenatge que en honor meu teñen en projecte. —Té, noi — m'ha dit —, ja que X no et ret tribuí amb una cangó, ho faig jo amb una cangoneta. — Eh, quin gest mes delicat?» Escrivia a un amic a propósit de l'estrena de la traducció de «Foc now!» «Estimat amic: El que em dieu en elogi de «Foc nou» és oportuníssim per acabar d'emplenar-me de joia. Aquesta obra amb el títol de «Por los hijos», l'estrena dimarts de la setmana entrant al «Teatro del Centro», de Madrid (teatre de primera categoría), l'actriu Roser Pino. La traducció és una meravella. L'ha feta un escriptor castellá, resident a Catalunya, que parla sempre, fins en familia, la nostra estimada llengua i ádhuc hi escriu. El castellá el domina com pocs escriptors de la seva térra. Cregueu que he estat de sort en fer semblant coneixenga. Es un minyó boníssim i d'alló mes noble que he conegut; com és també un home d'una gran cultura. Sap moltes llengües a la perfecció i és un llatinista eminent. Es diu Alfons Nadal, d'origen cátala. La Pino está entusiasmada amb l'obra; tant, que hi inaugura la temporada. Amb gran insistencia em demana que vagí a l'estrena. No púa anar-hi. Es impossible d'emprendre un viatge tan llarg i pie d'emocions. Torno a estar malalt de lo de sempre. Referent a l'assumpte d'En P. no farem pas res. La gent no está per donar diners. He trucat algunes portes i se m'han excusat. Paciencia. A R. no m'han dit paraula. Pero tant-se-val. Estrenaré, encara que siguí per una sola repre<sentació en cátala,, de la manera que puguí, una

obra en la qual Une moltes confiances i, traduida peí mateix traductor de &Foc non», la donaré a la Pino. També m'han demanat obra la Díaz de Artigas, Simó Raso i una companyia en la qual figuren com estrelles dos artistes joves excellents que es diuen: la primera actriu Josefina Bassó i el primer actor Navarro. Ho jan molt bé. 1 la vostra mare, qué? Desitjaria que es trotes ben forta. Saludeu la vostra esposa en nom de la meva, com també la vostra mare. Ben vostre.-»

Escrívia a un seu amic fraternal: «Barcelona, 3 de gener del 1922. Estimat amic: La vostra carta que acabo de rebre m'ha commogut profundament. No m'heu ofés, com vos temeu en oferiT-me per a la meva salut, junt amo les bondats del vostre cor els vostres cabals. No; al contrari, M'heu honrat. M'heu emplenat de goig, tan subtü i intens que ddhuc m'han caigut les lldgrimes. I no m'heu sorprés gens ni mica. El vostre no~ büíssim i espontani gest d'avui correspon, essent-ne la coronado, a Vafeóte amical que sempre m'heu demostrat i al qual jo he procurat de correspodre en les meves escasses forces, posanthi tot el cor. Us estic agra'idíssim. Entranyablement agra'idíssim. Poc podeu pensar vos, amic generas, el bé que m'heu fet. Aixó de no trobar-me abandonat¡ de poder comptar amb persones com vos que m'estimen de veres, en les circumstáncies actuáis, per mi tan poc falagueres, m'esvaeixeTt del meu pensament els meus pessimismes i em recomforten per a seguir amb fe els camijis de la vida, prescindint de les arestes que pugui trobar-hi, apreciant-hi només les flors embaumadores que, per gloria meva, sospiren al meu pas. Per ara sembla que he aconseguit calmar la malura que pateixo. Fa uns quants dies que preñe un remei que em va bastant bé i és fácil, si continua aixi, que vi'escapi de l'operació que m'a-> eonsellen els metges.

Amb tot, com us dic mes amwnt, us agraeixo amb Vánima els vostres oferiments, els quals considera com una gloria de les neves amistats. Saludeu afectuosament la vostra venerable mare, i la vostra distingida esposa, a les quals, com a vos, desitjo un felig any nou, pie de prosperitats. Us abraga de tot cor el vostre amic fraternal que us estima.»

Un deis darrers retrats d'Ignasi Iglesias

Reprodúcelo de la caria autógrafa que Ignasí Iglesias adrecá a ApeMes Mesíres, una de les darreres que el mesíre va escríure

- J7

Un deis darrers refrafs d'Ignasí Iglesias. En l'óval, una nena de I'Orfeó Gracíenc enírega un pom de flors al Mesíre en una visíia que els peíiís caníaíres d'aquesí Oríeó lí íeren a Vallvídrera

18 -

L'Home Sembla que el pare d'Ignasi Iglesias parlava comencen amb un esclat furiós les primeres tot esverat del seu fill, dient que només vivia lluites socials. Havia viscut a Lleida i, mes tard, de fum. S'ha comentat i glossat molt aquesta a Sant Andreu, entremig d'obrers ferroviaris; frase que, certament, tanca l'esséncia de l'espe- tots els somnis romántics i exaltats de reivindirit del nostre autor. Viure de fum, de somnis, de cacions proletáries, totes les protestes sordes deis fantasmes, d'illusions i fantasies, fou, certament, humils, totes les estridéncies deis anarquistes i no la joventut d'ell, sino tota la seva vida. Aixó aquell desig, aquella necessitat que brollava per en els homes, quan son joves i no han assolit arreu, en fér una societat nova, mes justa i mes els seus propósits, o millor dit, mentre no han bona, ressonaven en el fons del seu esperit i obtingut una categoría social, fa que la gent els anaven donant-li forma de la irateixa manera prengui per boigs, o, almenys, eixelebrats. Aquest que els cops de malí fan amb el ierro enroentit. concepte tenien d'ell, els seus veins de Sant AnPero així com en molts altres tots aquests imdreu, quan el veien passar, de matinada, tornant pulsos romántics es concretaven organitzant vaa peu de Barcelona, despentinat, les mans a la gues o atemptats, per veure si peí mitjá de l'acbutxaca, i la cigarreta de paper enganxada al ció directa es podia acabar amb les in justicies Jlavi. existents, en Ignasi Iglesias tot es convertia en Hi ha al Museu de Barcelona un retrat de literatura, i encara millcr, en literatura dramál'Iglesias, fet per Ramón Cases, que ens dona la tica. Els seus sentiments, les seves ires, les sevisió exacta d'ell ais vint-i-cinc anys. Es ben bé ves ansies de redimir la societat, es resolien en alió que en diuen un esperitat. Diríeu que gaire- una correntia lírica, prou definida en la combé no té eos. Es una vertical negra que sosté posició «Vetllant», que obre el sen llibre de poeuna testa angulosa i pállida, on els ulls cremen i sies «Ofrenes». I ell, que era un home combatiu, on la ratlla fina del bigoti neixent accentua l'a- no sabia pas respondre a l'odi arr.b l'odi, ni a la videsa de la boca. Pero, amb tot, aquest aspecte perfidia amb la perfidia. Era un innocent genial recremat i sense carn, no dona mai la sensació que, després de passar-se tota la ñda treballant, d'un biliós o d'un malalt del ventrell. Aquella patint i lluitant amb la mala fe i la incomprenfigura escabellada, eixuta i cantelluda, té com sló, se'n va anar del món creient que els homes una fluidesa de cordialitat, una atracció miste- no eren pas dolents, i que tot el mal venia de riosa. Pressentiu que la seva veu dirá coses ter- qué no havien trobat la manera d'entendre's. ribles, amenaces apocalíptiques, pero teniu la No fou pas home de passions complicades, seguretat que les mans son tan manyagues, que turbadores ni dramátiques. Les dones no varen sois sabrán fer moixaines. trasbalsar mai la seva joventut. Sense fer-ne Després, Iglesias adquireix, amb la barba i vanitat ni ostentació, fou tota la vida un home els cabells ombrejant-li el front amplament, una cast. Quan sentia llegir obres d'aquelles en qué bella i noble testa d'apóstol, amb aquell aire de la passió i la luxúria cremen al roig-blanc, tot cordialitat i manyagueria, que glossá Maragall. i experimentant una gran admir£,ció, quan s'ho La seva figura, altament representativa, pren, valien, no deixava mai, pero, de manifestar una amb els cabells blanquinosos i la barba argenta- gran sorpresa. —No sé pas d'on es treuen aqüesda, un posat de sant una mica romántic. tes coses, deia, com si es trobés eniront d'un món Malgrat, pero, aquest aire d'un cert mistieis- desconegut i pie de torbacions incomprensibles. I és, tal vegada, perqué ell, per les dones, senme, era un home de combat. Va créixer i formar-se el seu esperit llavors que a Barcelona tia un gran respecte per damunt de tot. A les -

y¿£<é¿^<

dones els no permétia tot mentre siguin mares. rejat amb una amor fidelíssima a la térra i a la Mai no ía l'elogi de les énamorades si no és per llengua, formen el seu carácter polític. En tota a cantar l'amor com inici de la maternitat. La la primera meitat de la seva prodacció, se'l clasdona mes bella, mes pura, i mes santa, és la sifica tan aviat d'anarquista, cora de socialista, que porta un fill ais bracos i li dona el pit. L'a- i sovint es confonen ambdós co^ceptes perqué, mor fou, per a ell, la pau assossegada i tébia del en realitat, molts deis que el eomentaven, no matrimoni. L'única pena en aquest sentit que tenien la menor idea de les profundes diferencies va patir, va ésser la de veure la seva llar sense que hi ha entre aqüestes teories. En realitat, ell criatures. La carn i els seus deliris, que tant han no era pas ben bé deis uns ni deis altres. Li mantrasbalsat la vida de molts escriptors, mai no cava el sentit de l'individualisme absolut deis torbaren l'ánima de l'Iglesias. I, malgrat questes anarquistes i tampoc podía adaptar-se concretacoses, tenia una gran comprensió per totes les ment a les normes igualatáries i unif ormistes del flaqueses, i ádhuc sabia disculpar-Íes i perdonar- socialisme. De totes aqüestes teories, ell no en les. Pere Coromines, el seu company de tota la podia prendre mes que el caire afectiu i altruisvida, diu, parlant d'ell i de les dones, unes pa- ta. Iglesias, mes que teñir idees politiquea, posraules que resumeixen la manera d'ésser de l'au- se'ia sentiments polítics. El concepte d'amor en tor d'«El cor del poblé» i de molts grans homes. el sentit mes abstráete, ell l'aplicava a totes' les Son aqüestes: «¿Com podria explicar-se aquella coses, a totes les accions ciáis homes. timidesa, que en altre temps també tingueren En Tots els extremistes el sentien seu, sense que Frederic Soler i 1'Ángel Guimerá? Quan hom ningú pogués classifciar-lo netament en un parpensa que fins el Dant i el Petrarca sofriren tit determinat social o polític. Estimava, donantper la por de les dones, acabo per sospitar si deu s'hi amb tota la fuga del seu temperament, tots ésser la flaca deis tímids de parlar apassionada- els ideáis de reivindicació i justicia humans, rnent de l'amor.» sentint l'odi mes aferrissat contra les tiranies i opressions; sentía que la llibertat de eos i d'esLa seva significació netamen obrerista, tant perit era el primer dret de l'home i, per tant, es pels medis d'on procedia, com per l'ambient de lliurava a la defensa de tots els humus, els perles seves obres, féu que en entrar a «L'Aveng», seguits, els que pateixen fam i set de justicia. la llibreria que havien establert Massó i Torrents I pren la seva obra un aspeete tant d'Evangeli, i Cases Carbó, fos rebut amb els bragos oberts un sentit inclús cristiá, que ell, que era un home pels intellectuals que s'aplegaven al seu redós, que no creia, aconseguia el respecte de les dre» entre els quals figuraven homes de procedencia tes i de la clerecía en vida; i mort, els frares i netament burgesa, com els amos de l'establi- capellans pregaven amb respecte davant la seva ment, o gent de carrera com Maragall i Coromi- despulla. nes, advocats, i Pompeu Pabra, enginyer. Pero Fou un home, dones, en el sentit mes noble els intellectuals de llavors volien anar de bra- del concepte. Perqué de la missió d'artista que cet amb els treballadors per tots els camins, s'havia imposat, millor dit, que era consubstanben altrament d'avui, en qué hi ha qui fa esquer- cial amb la seva manera d'ésser, en va sentir risme i actuació social amb l'automóbil a la por- per damunt de tot la valor conectiva. ta o bé mentre els elements d'esquerra teñen diEl seu profundíssim sentiment huma, que li ners per a pagar articles. I fem cas omís d'a- feia trobar en totes les coses un sentit de vida, quells que, per unes monedes, evolucionen o, estava amarat d'un panteisme rellgiós, no pas a millor dit, rodolen tranquillament d'esquerra a la manera d'un Goethe, massa cerebral, metafídreta, encara que deixin la dignitat a tires peí sica i complicada per a ell, sino amb un sentit evangelio que l'apropava en molt a la manera de pendent on rutilen tan a gust. Tot aixó s'esmenta, únicament, perqué del sentir d'un Tolstoi. comparar es tregui la conseqüéncia de l'ambient Pero siguí peí seu esperit d'infant que tenia géneros, romántic i obert en qué va produir-se els esguards enlluernats de totes les clarors i l'Ignasi Iglesias. l'ánima amarada de totes les generositats, el seu Aquest sentiment agut de Fobrerisme, bar- sentiment d'humanitat era d'un absolut opti21

Ignasi Iglesias tieballant, en els darrers anys de la seva vida, en el seu despatx de Vallvidrera

misnle. La dita de «l'home, llop de l'iiome» no

era pas feta per a ell. Creia que tots eren bons, i que quan algú deixava d'ésser-ho, es devia, mes que a res, a elements o forces alienes a l'home. Mai no va creure que la dolor i la maidat fossin potencies o divinitats malignes, que la voluntad i mes que aquesta, l'amor, no pogués vencer. D'aquí ve la constant predicació de la seva obra i la seva vida, on la paraula «amor» es diu tantes vegades, com si ios una fórmula mágica i misteriosa, que, a forc.a de repetir-la, ateny el seu propósit.

odis i rancúnies, sabia esbarrar-los, pero no sabia ni volia posar limitacions a la cordialitat ni a ¡'admirado ni a Taféete. Es natural, dones, que una de les seves il-lusions mes cares fos l'amistat. Tenia amics devots i fidelissims en tots els estaments socials. Li pialen les Uargues passejades sense objecte determinat i les converses que no teñen fi. A les tres de la matinada l'hauríeu trobat amb algún amic davant la seva casa del passeig de Sant Joan, parla que parla. Pero, malgrat aixó, l'endemá a les nou, era a la seva tasca a l'Arxiu municipal. I l'Iglésies, com a funcionan, fou un model. La ciutat mai no va regalar-li un sou com a pagament deis seus mereixements, va guanyar-lo sempre. Aquest era i'horne, tal com jo l'he vist a través d'una llarga i profunda amistat. Conegut ell, és molt mes planer fer l'estudi i análisi de la seva producció dramática.

Aixó feia que tot plegat fos, en sentiments i accions, com un noi gran, ingenu, sense que mai no pogués, pero, dir-se'n que li treia tremp al carácter i dignitat. Si l'Iglesias era manyac en la seva vida corrent, entre els amics i en la pau de la llar, l'Iglesias, enees per alguna causa justa, redrec.ant-se contra la incomprensió, la injusticia o la maidat, era quelcom d'imposant i recordava les forces de la natura, deslligades. Ambrosi CARRION Pero sabia també perdonar. Mai els seus enemies no havien d'anar al seu davant a humiliar-se. (D'un estudi en el I Volum de les «Obres Era ell qui els brindava l'encaixada franca, l'abragada acollidora. Sabia posar límits a tots els Completes» d'Ignasi Iglesias.)

•V

Detall del menjador, reces intim de la casa habitada per Ignasi Iglesias durant els seus esíiueigs a Vallvidrera

Els primers femps d'Ignasí Iglesias La Catalunya de l'esperit homenatia avui l'Ignasi Iglesias. Mes que una apología, que no cal, mes que un estudi sobre el seu teatre, innecessari també, ens plau avui de conéixer els primers temps d'aquest home gloriós. Sospitem que plaurá mes ais nostres lectors també. Una conversa amb el dramaturg illustre ens forneix les dades. Era l'any 1871 que a Sant Andreu neixia Ignasi Iglesias. Al seu carrer, un carrer típicament fabril, vivia voltat de la gent que ha evocat en el teatre de la seva tendresa. Era el seu pare ferroviari de la línia del Nord. L'illustre dramaturg va sentir de petit, de molt petit, l'atracció del teatre. Tenia set o vuit anys tot just quan pintava decorats per unes representacions que una colla d'amics del seu temps feien a les golfes, o a les entrades d'alguna casa. Ignasi Iglesias — ens no conf essa — aprofitava les sortides deis seus pares per a desmuntar el Hit i installar un escenari a l'alcova. Feia de director i de primer actor sempre. El teatre, tant com l'escola, nodrí els seus anys d'infant. L'época, cal dir-ho, era ben propicia a desvetllar vocacions com la del nostre dramaturg. Les companyies teatrals arribaven a Sant Andreu fent el volt de Sans, a Sant Andreu i Badalona. Era al fort de la gloria d'En Pitarra. Era al bo del melodrama. Els cafés, a mes, donaven per vint céntims café i titelles. L'aficio ais titelles no va ésser gens tardana tampoc en l'autor d'«Els vells». No perdía cap representació i estrafeia l'espectacle a casa seva. Ignasi Iglesias ens conta ara ingénuament les trifulgues d'aquells primers temps, quan no podia pagar-se encara l'entrada. La meva solució — ens diu .— era ben fácil. Un amic de casa tocava el contrabaix. Jo l'esperava a la porta del teatre. Bon punt arribava, prenia el contrabaix per un cap i simulava d'ajudar a entrar-lo. Recordó bé — afegeix — la primera nit que vaig passar en el teatre. Feien «El registro de la policía». Un oncle meu va convidar-m'hi. Eren les 24

dotze — com no recordó! — i íaltaven quatre actes, encara. Quina delicia!, em deia. Aquella nit vaig prendre el primer café per a mi sol. Va ésser una alegría que no goso tittlar d'infantil. Era potser la primera sensació de l'home que creixia. Aleshores — quin temps! — la gent menjava i bevia al teatre. Cursats els primers estudis, per mor del trasllat del seu pare a Lleida, va haver d'anar-hi el nostre dramaturg també. Allí va acabar el batxillerat, pero va acomplir-hi també gestes molt mes sorolloses. La fallera del teatre va abrandar-se encara en ell. Aleshores actúa d'actor i de director també, pero amb ambicions mes enlairades. Va representar «L'Esquella de la Torratxa», amb música i tot, en una societat escolar que es deia Societat Cervantina. A Lleida — recordem-ho — va estrenar el gran dramaturg la seva primera obra: «La forca de l'orgull». Ell mateix va fer de protagonista. Va obtenir-hi un gran éxit. L'obra que sovintejava mes en el repertori estudiantil era «L'últim grao», de Lleó Fontova. El poeta de les «Ofrenes» feia aleshores versos humorístics — sátires de companys o de professors. També a Lleida van trobar mitjans d'entrar al teatre d'esquitllentes. El seu petit renom d'actors féu que els sollicitessin per a fer de clac, una clac distingida i intelligent, és ciar. Per un ral, que era el preu de l'entrada general, seien a butaca. D'aquesta estada a Lleida Ignasi Iglesias en recorda amb emoció la seva coneixenca amb Pi i Margall. Era fresca en ell la lectura de «Les Nacionalitats». Pi i Margall va escaure's a passar aleshores per Lleida, camí de BarcelonaIglesias, fervores, inquiet, no va vacillar a seguir-lo. Va romandre tres dies a la ciutat d'amagat de casa seva. —Aquella finor de vori — ens diu —, aquella barba blanca, nitidíssima, aquells ulls petits, lluents, mes que ulls, finíssimes agulles, alquella pulcritud, aquell perfum de distinció que hi havia en Pi i Margall, van im-

pressionar-me amb una suggestió enorme, que no se m'ha esborrat pas gens... Tenia Ignasi Iglesias disset anys quan va tornar a Sant Andreu amb els seus. Funda tot seguit una societat catalanista. Va dirigir i va fundar innombrables revistes. Va encendre un foc d'inquietuds que crema amb una flama joveníssima. Aleshores el gran home de teatre volia ésser pintor. El seu pare, pero, s'hi oposava, perqué en ell, home senzill, art volia dir miseria massa sovint. Volia que fos enginyer. El seu alt carree a la Companyia del Nord li permetia de fer-lo pujar de pressa. A desgrat d'aquesta resistencia, que no fou ni de bon tros invencible, Ignasi Iglesias comengá els estudis de pintura. Va anar a TAcadémia Baixes. Mes tard a Llotja, on va tro-

Casa a Vallvidrera on estiuejava l'il'lustre autor d'"El Cor del Poblé"

bar-se amb els Cañáis, Mir i Sunyer, que aleshores també comencaven. Joaquim Vayreda tenia una gran musió i una gran fe en la vocació pictórica de Fautor de «Els Vells». La dificultat d'elements per a estudiar pintura i la facilitat d'elements que la literatura permet, van iniciar en ell una baralla, no gens breu ni fácil de resoldre. Potser l'actitud deis seus va col-laborar a la decisió del nostre dramaturg a favor del teatre. Vull ésser autor dramátic — deia un dia a Joaquim Vayreda —•. Si a vint-i-cinc anys no he tingut éxit, ho deixaré correr, creieu-me. I comenga a estrenar: «L'impenitent», «L'ángel de fang», entre altres. El poeta humorista esdevé ara romántic, sentimental a la manera d'Espronceda. Era pie de la lectura d'Ibsen, Mirbeau, Haupmann. Es genial o foll, deia la gent. Cap teatre no li obria les portes ni era fácil que les hi obrissin per aleshores. Ignasi Iglesias, febrós, crea una companyia d'aficionats que en diu ;<L'Avanzada». Segueixen tot Catalunya: Sitges, Vilanova, entre altres llocs on representen les seves obres: «Fructidor», «La resclosa», «Els primers freds», «Els conscients», «El cor del poblé», «La Mare eterna», «La nit de Sant Joan». Estrenaven també a Sant Andreu i van fer alguna representado al teatre Líric de Barcelona. Es joiós de constatar que algunes d'aquestes obres que estrenaren aficioriats han estat traduídes a mes de tres idiomes. Ignasi Iglesias — cora és bell de recordar-ho avui! — va entrar al Teatre Cátala amb un diáleg. El seu nom aleshores havia aixecat ja un gran aldarull. Era ben bé admirado? No gosaríem dir-ho. Ignasi Iglesias, pero va ésser el primer entre nosaltres de fer sorgir apassionats del teatre, Introduí el teatre social que era un teatre enfront del de Pitarra., tant en boga. El primer actor de Romea va demanar a Ignasi Iglesias per arrodonir el programa del seu benefici, una obreta curta. Va donar-li «Els invencibles», que era un diáleg. Després d'aquesta estrena, els autors de la casa van oposar-se a qué se li representes res mes. Va caldre esperar un temps que no fou pas d'inacció per al gran dramaturg. —Un dia finalment — ens diu — vaig decidir-me a anar a veure En Tutau i portar-li «L'escorgó». L'home, pie de recel, va dir-me que hi tornes dintre uns dies a saber la resposta. Va fer-me passar dies i mes dies. Cada setmana hi 25

£*.¿+£ / j

áñava. Encara no ho havia pogut Üegir. Un día, cansat, descoratjat, vaig cür-li, amb mes coratge que mai, pero: «Tornaré una sola vegada. Si no el llegiu, torneu-me'l. Si us plau, l'estreneu.» L'obra va agradar-li. El dia que vaig anar a recollir-la va dir-me que l'estrenaria la temporada vinent perqué restaven pocs dies de temporada i Don Ángel havia d'estrenar. De passada va ferme un sermó. —Quants anys tens? — va preguntar-me. Jo en tenia aleshores dinou. Dinou anys? — va fer —•. Creu que anirás lluny,.. Ho recordó ara amb un pler infantívol — afegeix. La temporada vinent va estrenar «L'escorc.ó». Va teñir un bon éxit. Com que Tempresari havia renyit amb l'empresa de Romea, va haver d'estrenar-la al Teatre Granvia, que era on hi ha el Ritz avui. Va representar-se trenta-tres vegades. I aleshores es feien només quatre representacions setmanals. En Tutau, radiant, després de r estrena, va dir-me si tenia una altra obra. Jo no la tenia, pero per no deixar perdre l'oportunitat del convit vaig dir-li tot seguit que sí. —Com se diu? — va demanar-me. —«L'Argolla» — vaig respondre improvitzant

temps vindiquéssiu la memoria del meu pare, home de cor, ánima generosa. El meu pare emmetzinat pels qui li deien que literat i miserable, era tot u, havia dubtat mes d'un moment. El dia de l'estrena d'«Els Vells», conipungit i radiant alhora, va abragar-me, i va dir-me: «Perdona'm, fill meu, havia dubtat ie tu. Segueix endavant.» Si la teva professió a Catalunya no dona per viure, no en tens pas la culpa tu. Mentre hi hagi un bocí de pa a casa ens el partirem. Em deien que em fores una creu, potser si, pero una creu de flors, si de cas...» Ignasi Iglesias té ara els ulls n&gats de plor. Així i tot veiem el seu rostre mes resplendent que mai. M. FONT (Escrit ran de l'Homenatge, de 6 febrer 1927)

el titol.

—Quants actes té? —Quatre — vaig dir improvitzant el nombre d'actes també. —Així, dones — va afegir —, d'aquí vint-iquatre dies, porteu-me-la. L'estrenarem tot seguit. Realment el di aconvingut, Ignasi Iglesias va portar-li. L'estrena fou molt sorollosa. Va haver-hi garrotades i tot. Una veu va cridar: «Mori 1'autor!» Era un altre temps, realment — diu l'Iglesies amb una certa melangia. D'engá d'aleshores, vénne ja les glorioses estrenes de «El cor del poblé», de «La Mare eterna», de «Els vells», de «Les garóes» i de «Foc nou», que han cenyit la gloria la testa magnífica d'Ignasi Iglesias. Qui gosaria evocar-Íes ara com una cosa passada? Son actuáis, actualíssims encara. El poc temps de retra'iment de l'autor de «Els Vells» no ha pogut esvair l'esclat d'ovacions que l'havia aclamat amb passió. L'estrena de la seva obra darrera ens ho diu prou. Un homenatge a Ignasi Iglesias fóra, dones, oportú tothora. —Us pregaria — ens diu Ignasi Iglesias — ans d'acabar, que en evocar aquests primers

í •*

•27