Número 56. Juliol de 2026. Revista gratuïta.
Quanta proteïna necessitem realment?, com enfortir els genolls i evitar lesions articulars, cures oculars després d’una intervenció quirúrgica en infants, presbícia i astigmatisme en la cirurgia de cataracta, trombosi ocular, la microscòpia especular, l’endoteli, LipiFlow, Parlem amb… el Dr. Rob van der Veen i totes les nostres seccions habituals.
Exemplar en català.
Dr. Anton Barraquer Kargacin, coordinador del Servei d’Urgències Oftalmològiques
En l’àmbit de l’oftalmologia, és habitual que els pacients associïn la nostra tasca exclusivament amb l’atenció de patologies comunes com infeccions, irritacions o molèsties oculars puntuals. Tanmateix, la realitat d’un servei d’urgències oftalmològiques és molt més àmplia, complexa i, sobretot, essencial per preservar la salut visual en situacions crítiques.
Des de la nostra unitat, treballem cada dia amb el compromís d’oferir una atenció integral, no només resolent problemes freqüents, sinó també afrontant situacions que requereixen una resposta immediata i altament especialitzada. Traumatismes oculars, despreniments de retina, glaucoma agut o complicacions postquirúrgiques són només alguns exemples de quadres que no poden esperar i que requereixen una intervenció urgent.
Per això, volem destacar un aspecte que sovint passa desapercebut: disposem d’un servei quirúrgic actiu de manera continuada. El nostre equip està preparat per intervenir les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any,
garantint que qualsevol pacient que ho necessiti rebi tractament sense demores, independentment del moment en què es presenti la urgència.
Aquest nivell de disponibilitat no seria possible sense la dedicació, la formació constant i el compromís humà de tots els professionals que formen part del servei. Oftalmòlegs, infermeria i personal de suport treballem de manera coordinada per oferir una atenció segura, eficaç i propera.
El nostre objectiu va més enllà de tractar malalties: estem preparats per actuar sense demora quan més es necessita, oferint una resposta àgil i resolutiva que aporta seguretat i tranquil·litat en situacions crítiques.
Revista gratuïta Pots quedar-te-la!
Barraquer 56 Juliol de 2026
DIRECTOR
Prof. Rafael I. Barraquer
CONSELL EDITORIAL
Alexandra Barraquer
Ignacio Elizalde
Alberto Madrigal
Alberto Madrigal Vendrell
EDICIÓ
Lorena Enciso
Raquel Fontanals
Cristian Garcia
DISSENY Forma
TRADUCCIÓ
Raquel Fontanals
IL·LUSTRACIÓ PORTADA Forma
IMATGES
Departament de Fotografia Barraquer Álex Barrios
Intel·ligència artificial Egyptian Ophthalmology Society
IMPRESSIÓ GPG
REDACCIÓ I PUBLICITAT
Departament de Comunicació cristian.garcia@barraquer.com 936 025 344
© Centre d’Oftalmologia Barraquer Muntaner, 314. 08021 Barcelona 932 095 311 www.barraquer.com
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, sigui electrònic o mecànic, sense l’autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright.
Nota prèvia: Per raons de claredat i economia lingüística s’ha utilitzat el masculí genèric en tot el text. Tanmateix, les paraules utilitzades en masculí genèric s’han d’entendre referides a qualsevol persona.
RVMK RV-JUL-CAT 1 72026
Recomanacions culturals 6—11
Benestar 12—13
Benestar 14—15
Actualitat 16—17
Presbícia i astigmatisme en la cirurgia de cataracta: quines lents et poden ajudar?
Actualitat
Trombosi ocular: senyals d’alerta i actuació precoç
Actualitat
La microscòpia especular
Actualitat
Parlem amb el Dr. Rob van der Veen
Entrevista
Dubtes resolts
Actualitat
Com estudiem l’endoteli corneal al laboratori
Investigació
LipiFlow, un tractament avançat per a l’ull sec evaporatiu
Notícies
El moviment il·lusori
Curiositats
Fundació Joan Miró
Fins al 13 de setembre de 2026
La Fundació Joan Miró presenta la primera retrospectiva nacional de Kapwani Kiwanga, guardonada amb el Premi Joan Miró 2025. Concebuda específicament per a l’espai, la mostra proposa una lectura crítica de l’arquitectura i les seves estructures de poder des d’una perspectiva contemporània.
Formada com a antropòloga, Kiwanga tradueix processos històrics i socials complexos en instal·lacions de gran precisió formal, capaces de dialogar amb el llegat de Miró i l’arquitectura de Sert. La seva pràctica explora la materialitat, els fluxos de recursos i les economies d’intercanvi, incorporant també temporalitats geològiques que amplien la nostra comprensió de l’espai. L’exposició reuneix obres prèvies i noves produccions al voltant de la materialitat, els intercanvis i les crisis territorials contemporànies.
La Casa de l’Arquitectura de Barcelona
Fins al 13 de desembre de 2026
La Casa de l’Arquitectura de Barcelona, ubicada a l’antiga seu de l’editorial Gustavo Gili, presenta la maqueta Pla de Barcelona 2026-2035, una invitació a descobrir la ciutat des d’una perspectiva insòlita. Lluny de ser un objecte tècnic, permet contemplar Barcelona d’un sol cop d’ull, com si se sobrevolés en miniatura, revelant connexions, contrastos i relleus que a peu de carrer passen desapercebuts.
Amb més de 1.200 peces i fruit de milers d’hores d’impressió 3D, la maqueta combina precisió i claredat perquè qualsevol persona pugui reconèixer barris, carrers i edificis emblemàtics. A més, mitjançant recursos interactius i realitat augmentada, el visitant pot explorar com ha canviat la ciutat i com podria transformar-se en els pròxims anys. Una experiència accessible i sorprenent que converteix la complexitat urbana en una realitat propera i fascinant.
Refugi antiaeri de la Plaça del Diamant Tot l’any
El Refugi 232, situat a la plaça del Diamant de Barcelona, és un dels exemples més significatius de la xarxa de refugis antiaeris construïts durant la Guerra Civil. En resposta als bombardejos aeris i marítims que va patir la ciutat —una de les primeres a Europa a ser atacada de manera sistemàtica contra la població civil—, es van aixecar prop de 1.400 refugis, molts d’ells impulsats per iniciativa veïnal. Promogut per la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat, el Refugi 232 es troba a 13 metres sota terra, amb una estructura en ziga-zaga pensada per esmorteir les ones expansives, i tenia capacitat per a unes 200 persones. La seva construcció va ser col·lectiva: mentre els homes excavaven, dones i infants retiraven la runa, en un exercici de resistència compartida.
Avui, el Taller d’Història de Gràcia ofereix visites guiades que permeten recórrer les seves galeries subterrànies i comprendre tant el context bèl·lic com les estratègies de defensa passiva. Lluny de ser només un vestigi arqueològic, el refugi esdevé un espai de memòria que connecta arquitectura, història i experiència humana davant la guerra.
© Josep Maria Contel
Carla Gracia Univers
Inspirada en fets reals, Perfectament imperfecta és una novel·la tendra i desacomplexada sobre el caos de la vida quotidiana. La Rut creu que ho té tot sota control —feina estable, família i llar— fins que la crisi del seu fill gran, amb atacs de pànic i possibles trets autistes, ho capgira tot.
Desbordada i sense saber com afrontar la maternitat, intenta mantenir l’equilibri mentre la seva mare, vitalista malgrat la malaltia, anuncia un casament inesperat. En aquest context, la seva psicòloga li proposa escriure tot allò que aprèn del seu fill.
Aquest exercici esdevé un viatge íntim que portarà la Rut a qüestionar-se i, finalment, a acceptar-se: imperfecta, però autèntica i més forta del que mai hauria imaginat.
Alexandre Escrivà Alfaguara
El 9 de gener de 2017, un crim brutal sacseja San Francisco: una dona apareix assassinada seguint un inquietant ritual vinculat a un cas ja tancat. La desaparició de la seva filla adolescent intensifica el misteri. L’inspector William Parker, especialista en assassins en sèrie, detecta un detall impossible: el crim replica el modus operandi de Victor Black, un condemnat que espera la seva execució a la presó.
Obligat a enfrontar-s’hi, Parker inicia un pertorbador duel psicològic on res no és el que sembla. A mesura que avança la investigació, surten a la llum secrets ocults durant anys que qüestionen totes les certeses.
Un thriller tens i absorbent sobre la veritat i la manipulació.
Mikel Santiago Rosa dels Vents
La noia del llac, de Mikel Santiago, presenta Quintana Torres, una escriptora d’èxit anomenada “la nova reina del thriller”. Durant una signatura a Bilbao, un antic company li lliura un sobre amb una fotografia vinculada al cas de l’Alba, l’adolescent la mort de la qual va inspirar la seva novel·la més cèlebre.
Aquesta troballa l’empeny a tornar a Urkizu, el poble on, la nit de Sant Joan de 1999, l’Alba va desaparèixer juntament amb el seu misteriós diari. Allà, passat i present s’entrellacen en una investigació que revela secrets ocults durant anys, en un recorregut per Bilbao, Madrid i el mateix Urkizu, marcat per la tensió i el suspens característics de l’autor.
Alana S. Portero
Seix Barral
La mala costumbre, d’Alana S. Portero, és una novel·la que retrata la infància i joventut d’una nena trans al Madrid dels anys noranta i dos mil. A través d’una veu íntima i honesta, la protagonista narra la seva lluita per comprendre la seva identitat en un entorn hostil, marcat per la incomprensió, la violència i el silenci.
Entre la duresa del barri i els espais de refugi on troba comunitat, la història traça un recorregut emocional cap a l’afirmació personal. Amb una prosa directa i commovedora, la novel·la aborda el dolor, el desig i la recerca de pertinença, convertint-se en un relat profundament humà sobre créixer sent diferent.
Florence
Knapp Edicions 62
Els noms, de Florence Knapp, planteja una premissa inquietant: i si el nom pogués determinar el curs d’una vida? Després d’una tempesta, la Cora acudeix a inscriure el seu fill acabat de néixer, dividida entre seguir la tradició familiar o triar un nom diferent.
A partir d’aquesta decisió, la novel·la desplega tres possibles vides: Bear, Julian o Gordon, cadascuna marcada per les conseqüències d’aquest gest inicial. Amb un enfocament original, la història explora el pes de l’herència, la identitat i les petites decisions que transformen destins. Un relat que reflexiona sobre fins a quin punt som lliures o estem condicionats per allò que ens defineix des del principi.
Núria Rivero
i Albert Garcia Espuche Símbol Editors
Després és una narració que explora les conseqüències humanes, socials i emocionals després dels grans esdeveniments històrics. Amb una mirada precisa i documentada, els autors reconstrueixen la vida quotidiana després de la derrota de 1714 a Barcelona, mostrant com els individus afronten la pèrdua, l’adaptació i la supervivència.
L’obra combina rigor històric i sensibilitat narrativa, acostant el lector a una realitat complexa i profundament humana. Més que relatar fets, proposa entendre què passa “després” de la història oficial, posant el focus en les persones anònimes i les seves vivències.
Ambientada en el competitiu i despietat entorn de Silicon Valley, The Audacity s’endinsa en les dinàmiques de poder que defineixen la indústria tecnològica actual. La sèrie segueix un executiu brillant però controvertit especialitzat en mineria de dades, obsessionat amb convertir la informació personal en una eina de control i riquesa. La seva vida fa un gir quan inicia una relació amb una terapeuta tan enigmàtica com ambiciosa, l’interès de la qual pel poder desencadena un perillós joc de manipulació i secrets. A mesura que tots dos avancen en una espiral de decisions moralment ambigües, les conseqüències comencen a afectar no només el seu entorn professional, sinó també les seves pròpies identitats.
Amb un to àcid i provocador, la ficció construeix un retrat inquietant sobre l’ambició desmesurada, la fragilitat ètica i els riscos d’un món on les dades s’han convertit en el recurs més valuós, qüestionant fins a quin punt el progrés justifica els seus costos humans.
Creada per… Jonathan Glatzer
La pots veure a… Prime Video
Ambientada al barri del Raval de Barcelona, Ravalejar construeix un retrat coral d’una comunitat travessada per contrastos, on conviuen la tradició i el canvi constant. La sèrie segueix un grup de joves les vides dels quals s’entrellacen en un entorn marcat per la gentrificació, la precarietat laboral i la diversitat cultural. A través de les seves experiències, la ficció explora la recerca d’identitat, el sentit de pertinença i les tensions derivades de la transformació urbana. Mentre alguns personatges intenten obrir-se camí en un context advers, d’altres lluiten per preservar les seves arrels davant d’un model de ciutat que avança sense mirar enrere.
Amb un to realista i proper, la narrativa combina moments de duresa amb instants de complicitat i solidaritat, mostrant la complexitat humana que defineix el barri. El resultat és un mosaic contemporani que posa el focus en històries invisibles i en les dinàmiques socials que modelen la vida quotidiana al Raval.
Creada per…
Pol Rodríguez
La pots veure a…
HBO Max
En un exclusiu barri residencial al nord de Copenhaguen, la desaparició sobtada de la Ruby, una jove au pair filipina, sacseja l’aparent tranquil·litat de la comunitat. Mentre la policia resta importància al cas pel fet de tractar-se d’una estrangera sense recursos, la Cecilie, la seva veïna, comença a sospitar que ha passat alguna cosa greu. Al seu costat, l’Angel, la seva pròpia au pair, s’endinsa en una xarxa de rumors que circula entre altres treballadores migrants de la zona, revelant tensions ocultes sota la superfície de privilegi. L’arribada de l’Aicha, una investigadora decidida a aclarir els fets, impulsa una recerca que destapa secrets incòmodes. A mesura que avança la investigació, surten a la llum les jerarquies invisibles, els abusos de poder i les desigualtats que sostenen aquest món aparentment perfecte, on no totes les vides tenen el mateix valor.
Creada per…
Ingeborg Topsøe
La pots veure a… Netflix
© Sarah Shatz/HBO
Blanca Fernandez, dietista-nutricionista @blancafernandez_dn
La quantitat de proteïna necessària no és tan elevada com sovint es percep, però és essencial per al correcte funcionament de l’organisme. En adults sans, la recomanació general se situa al voltant de 0,8 g per kg de pes corporal al dia, suficient per cobrir les necessitats de manteniment. No obstant això, en situacions com l’envelliment, l’embaràs, la pràctica d’activitat física o la recuperació de processos patològics, els requeriments poden augmentar fins a 1,2–2 g/kg/dia.
Més enllà de la quantitat, cal considerar la qualitat de les fonts proteiques i la seva distribució al llarg del dia. Una ingesta repartida entre els diferents àpats contribu-
eix a optimitzar la síntesi proteica i el manteniment de la massa muscular. Fonts d’origen animal i vegetal, adequadament combinades, permeten assolir els requeriments nutricionals.
Un consum superior al necessari no comporta beneficis addicionals en la majoria de la població i pot desplaçar altres nutrients essencials. Per tant, és fonamental individualitzar la ingesta segons les característiques i la situació clínica de cada persona.
Text del centre de fisioteràpia Fizyum www.fizyum.com
Mantenir els genolls forts és clau per poder caminar, pujar escales, córrer o practicar esport amb seguretat.
Moltes lesions apareixen no només per un cop o una caiguda, sinó també per falta de força muscular, poca mobilitat o excés de sedentarisme. Treballar els músculs de les cames i millorar l’estabilitat ajuda a protegir l’articulació i a reduir el risc de patir dolor o lesions.
No cal anar al gimnàs per començar. Amb constància i uns minuts al dia es poden fer exercicis senzills a casa. És important fer els moviments de manera controlada i sense dolor.
Fer aquests exercicis 2 o 3 vegades per setmana, combinats amb caminar o anar en bicicleta suaument, pot marcar una gran diferència. Si apareix dolor intens o persistent, és recomanable consultar un professional de la salut.
2 x 10 passos a cada costat
Passos laterals amb banda elàstica a l’alçada dels genoll o turmells.
3 x 10 repeticions
Baixar poc a poc mantenint l’esquena recta.
3 x 10 repeticions
Com el pont de glutis però recolzem els peus sobre una cadira.
2 x 20-30 segons cada cama
3 x 12 repeticions
Estirat a terra, elevar la pelvis.
3 x 10 repeticions
Assegut a una cadira, estirar genoll amb resistència de banda elàstica.
3 x 8 repeticions cada cama
Pujar un esglaó (step).
Mantenen la flexibilitat.
Dra. Anna Monés, oftalmòloga
Les intervencions oftalmològiques durant la infància solen tenir un pronòstic favorable, però l’èxit no depèn només de l’acte quirúrgic. El període postoperatori és fonamental i requereix una atenció especial per part de les famílies per garantir una recuperació segura i eficaç.
Un dels aspectes més importants és seguir estrictament les indicacions de l’oftalmòleg. Això inclou l’administració correcta de col·liris o pomades, respectant horaris i dosis. Aquests tractaments ajuden a prevenir infeccions, controlar la inflamació i afavorir una cicatrització correcta.
És habitual que l’infant presenti molèsties lleus, enrogiment o llagrimeig durant els primers dies. No obstant això, si apareix dolor intens, secreció abundant o una disminució sobtada de la visió, és imprescindible consultar immediatament amb l’especialista.
La higiene també té un paper clau per evitar una de les complicacions més greus, que és la infecció. És impor-
tant mantenir sempre les mans netes i evitar que l’infant es fregui els ulls. Durant les dues primeres setmanes es recomana evitar els jocs en zones amb sorra, pols o brutícia. En alguns casos, es recomana l’ús de protectors oculars, especialment durant el son, per evitar traumatismes involuntaris.
Pel que fa a l’activitat diària, convé limitar els jocs bruscos, els esports o les activitats aquàtiques durant el temps indicat pel metge. No obstant això, es recomana que el pacient estigui entretingut amb jocs de taula o altres activitats tranquil·les a casa, passejades a l’exterior o fins i tot l’ús de pantalles durant un temps limitat, per fer més suportable el postoperatori. La reincorporació a l’escola sol ser ràpida, però adaptada a cada cas.
Finalment, les revisions postoperatòries permeten a l’especialista avaluar l’evolució i detectar possibles complicacions de manera precoç. La col·laboració entre l’equip mèdic i la família és essencial.
El període postoperatori en cirurgia ocular infantil és decisiu per a una bona evolució i per protegir la visió a llarg termini.
Avui dia, la cirurgia de cataractes permet corregir diversos problemes visuals en una sola intervenció.
Dr. Jose Lamarca, oftalmòleg
La majoria dels pacients que desenvolupen cataracta presenten també altres defectes visuals associats a l’edat, com la presbícia, o alteracions refractives prèvies, com l’astigmatisme. Un dels avantatges de la cirurgia actual és que permet abordar aquestes situacions durant la mateixa intervenció, mitjançant la implantació de lents intraoculars específiques.
L’astigmatisme es produeix quan la còrnia no té una curvatura regular, fet que genera visió distorsionada tant de lluny com de prop. Les lents intraoculars tòriques estan dissenyades per compensar aquesta irregularitat, millorant la nitidesa i reduint la necessitat de correcció òptica addicional.
Pel que fa a la presbícia, un canvi natural de la visió associat al pas dels anys que dificulta enfocar de prop, determinades lents multifocals o de tecnologia avançada permeten ampliar el rang de visió, facilitant activitats com llegir, utilitzar el telèfon mòbil o treballar amb l’ordinador sense dependre tant de les ulleres.
No obstant això, no totes les lents són adequades per a tots els pacients. És imprescindible realitzar proves diagnòstiques precises i valorar l’estat general de l’ull. La qualitat de la retina, la sensibilitat al contrast o determinades condicions prèvies poden influir en la recomanació final.
Informar-se sobre les alternatives disponibles i expressar clarament les expectatives visuals ajuda a participar activament en la decisió. La cirurgia de cataracta pot ser, a més d’un tractament necessari, una oportunitat per millorar la visió a diferents distàncies amb un enfocament personalitzat.
La trombosi ocular, també coneguda com a oclusió vascular de la retina, es produeix quan es bloqueja el flux sanguini en una vena o artèria de la retina. Pot afectar de manera sobtada la visió i, en alguns casos, provocar danys permanents si no es detecta i es tracta a temps.
Hi ha dues formes principals: l’oclusió venosa, més freqüent, i l’arterial, generalment més greu. Totes dues poden afectar el vas central de la retina o les seves branques i comparteixen un denominador comú: la interrupció de l’aportació d’oxigen als teixits oculars.
Els factors de risc coincideixen amb els d’altres malalties vasculars: hipertensió arterial, diabetis, colesterol elevat, tabaquisme i patologia cardiovascular. Per això, la trombosi ocular no és només un problema oftalmològic, sinó també un senyal d’alerta sobre la salut general.
Els símptomes solen aparèixer de manera sobtada. El més característic és la pèrdua de visió parcial o completa. També es poden presentar visió borrosa, taques fosques —escotomes— o la sensació d’una ombra que envaeix part del camp visual. A diferència d’altres malalties oculars, no sol haver-hi dolor, fet que pot retardar la consulta.
L’actuació precoç és fonamental. Davant de qualsevol pèrdua visual sobtada, és imprescindible acudir immediatament a un servei d’urgències oftalmològiques. Un diagnòstic precoç permet iniciar tractaments, com les injeccions intravítries, que ajuden a millorar el pronòstic visual. Més enllà de l’episodi agut, l’enfocament ha de ser integral. Controlar la pressió arterial, la glucosa i el colesterol, juntament amb hàbits de vida saludables, no només redueix el risc de nous episodis, sinó que també protegeix la salut cardiovascular en conjunt.
En conclusió, la trombosi ocular és una urgència mèdica. Reconèixer-ne els símptomes i actuar amb rapidesa pot marcar la diferència entre recuperar o perdre la visió. La prevenció i el seguiment mèdic regular són aliats essencials en la cura de la salut ocular.
La trombosi ocular pot comprometre la visió en poc temps; reconèixer-ne els senyals permet actuar amb rapidesa.
Dra. Maria José Capella Elizalde, oftalmòloga
Olga Riera, Departament de Biometria Ocular
La microscòpia especular és una tècnica d’imatge que permet estudiar amb detall les cèl·lules de l’endoteli corneal, la capa més interna de la còrnia. La funció principal d’aquestes cèl·lules és mantenir la còrnia transparent, mitjançant dos mecanismes principals:
• És una barrera selectiva que controla el pas de líquids des de l’humor aquós cap a la còrnia.
• Actua com una bomba, de manera que expulsa activament l’excés d’aigua de l’estroma corneal cap a l’humor aquós, evitant que la còrnia s’edematitzi.
A diferència d’altres cèl·lules de l’organisme, no es regeneren, per la qual cosa la seva quantitat i forma són indicadors clau de la salut ocular. Quan el nombre d’aquestes cèl·lules disminueix molt o funcionen ma-
lament, la còrnia s’hidrata excessivament i apareixen edema corneal, visió borrosa i pèrdua de transparència.
Es tracta d’una prova ràpida, indolora i no invasiva. El pacient només ha de recolzar la barbeta a l’equip i fixar la mirada en un punt lluminós mentre es capturen les imatges. En pocs segons, l’especialista obté informació precisa sobre la densitat cel·lular, la mida de les cèl·lules i la seva morfologia.
Aquesta tècnica resulta especialment útil en la valoració prèvia a cirurgies oculars, com la cirurgia de cataractes o els trasplantaments de còrnia. També és fonamental en el seguiment de patologies com la distròfia de Fuchs o per detectar alteracions associades a l’ús prolongat de lents de contacte o a intervencions prèvies.
Un dels seus principals beneficis és la capacitat d’anticipar possibles complicacions. Conèixer l’estat de l’endoteli permet a l’oftalmòleg adaptar el tractament a cada pacient i reduir riscos, millorant la seguretat i els resultats visuals.
En definitiva, la microscòpia especular és una eina clau en l’oftalmologia actual, ja que aporta informació fiable per a la cura i la preservació de la salut visual a llarg termini.
Raquel Fontanals, Departament de Comunicació
Llicenciat en Medicina per la Universitat de Maastricht, on també va obtenir el doctorat investigant el pigment macular en col·laboració internacional. Es va especialitzar en Oftalmologia i va completar un fellowship en Cirurgia Plàstica Ocular i Òrbita a Amsterdam. Compta amb més de 10 anys d’experiència en oculoplàstia, i destaca en cirurgia reconstructiva i estètica.
L’any 2023 es va incorporar al Centre d’Oftalmologia Barraquer, centrant la seva activitat en tumors palpebrals i la seva reconstrucció quirúrgica, òrbita, vies lacrimals i oculoplàstia estètica.
Un grup de música: Rock dels anys 90
Destinació ideal de vacances: Austràlia
Últim llibre que has llegit: Todo sobre el café de especialidad
Matiner o nocturn? Matiner!
Què et va portar a estudiar Medicina i a especialitzar-te en Oftalmologia?
De moment soc el primer i l’únic de la meva família que ha estudiat Medicina; no és una cosa que els meus pares hagin promogut especialment. Primer vaig estudiar un any de Psicologia, una disciplina que m’interessava moltíssim, però no em veia exercint-la en el dia a dia. Em vaig decidir a estudiar Medicina quan em vaig adonar que podia aprofundir en l’assignatura que més m’havia fascinat durant els anys anteriors: la Biologia. Sempre passava hores estudiant el cos humà i em fascinava la seva complexitat. Em semblava molt interessant poder estudiar-lo més a fons per, finalment, ajudar aquelles persones que necessitessin aquest coneixement, que avui dia són els meus estimats pacients.
Durant els estudis de Medicina vaig fer diverses rotacions externes, una d’elles a Aruba, al Carib, a les Antilles Holandeses. Va ser allà on el meu mentor va aconseguir motivar-me tant en només tres setmanes que ja no hi va haver marxa enrere. Ell va veure el meu entusiasme quan em col·locava darrere del microscopi i observava les estructures intraoculars com si fossin un llibre d’anatomia en 3D i en viu. És una cosa molt especial, i només nosaltres, com a oftalmòlegs, tenim el privilegi de veure-ho dia rere dia.
Quan també em va permetre fer maniobres quirúrgiques durant la meva rotació, una cosa que normalment es reserva als residents de segon o tercer any, i vaig veure la diferència que podíem provocar en la vida del pacient en pocs minuts, vaig prendre la decisió.
Per què t’has dedicat a la subespecialitat de cirurgia oculoplàstica?
En tornar del Carib, em vaig centrar completament a aconseguir una plaça de residència en Oftalmologia, i vaig acceptar una posició per fer primer una tesi doctoral i, posteriorment, la residència. Ja durant els anys de recerca participàvem en reunions clíniques, i una d’elles va destacar especialment: la d’oculoplàstia amb el Departament d’Anatomia Patològica. En aquestes sessions, el nostre adjunt de cirurgia
d’òrbita comentava les seves cirurgies, les biòpsies i mostrava els seus resultats postoperatoris. La resta és història.
Després de la residència, vaig aconseguir una plaça per fer un màster en Cirurgia Oculoplàstica i Òrbita al reconegut Orbital Center Amsterdam, i des d’aleshores m’he dedicat exclusivament a aquesta fantàstica subespecialitat.
Com ha influït la teva experiència internacional en la teva manera de treballar?
M’ha ajudat molt a obrir la ment i a aprendre a practicar la medicina amb tot tipus de pacients i d’orígens molt diversos. Tenim una dita en neerlandès que ve del món culinari —que, a més, m’agrada molt— i que diu: “Sempre va bé mirar a altres cuines”.
Es pot entendre, per tant, que aprendre la teva feina en diferents països, en diversos idiomes i amb persones d’orígens molt diversos pot portar-te a crear la teva pròpia “recepta” per elaborar el millor pla per a cada pacient.
Com és el teu dia a dia? Què és el que més t’agrada de la teva professió?
El meu dia a dia es reparteix més o menys al 50 % entre consultes i cirurgia, tot i que hi ha èpoques en què opero més que visito. El que més m’agrada de l’oculoplàstia és que uneix ciència, habilitat i art.
Recordes algun cas clínic que t’hagi marcat especialment al llarg de la teva trajectòria?
El primer pacient amb una malaltia maligna incurable que vam haver d’operar igualment és una cosa que em va impactar i que no oblidaré mai. D’altra banda, recordo molt vívidament la meva primera pacient estètica, que va quedar molt contenta després de la seva blefaroplàstia.
En què consisteix exactament l’oculoplàstia i quin tipus de problemes tracta?
Tractem bàsicament quatre grups de pacients:
1. Pacients amb problemes a les parpelles, com malposicions, tumors o altres alteracions que requereixen reconstrucció.
2. Pacients amb problemes del sistema lacrimal. 3. Pacients amb inflamacions o tumors de l’òrbita, així com pacients amb orbitopatia tiroïdal.
4. Pacients que desitgen cirurgia estètica de les parpelles, les celles i altres teixits adjacents.
La blefaroplàstia és molt coneguda. Quan està indicada per motius mèdics i quan per motius estètics?
Només es considera funcional —és a dir, indicada per motius mèdics— quan la pell de la parpella superior cobreix parcialment l’eix visual. Tota la resta es considera estètic, tot i que el pacient pugui sentir pesadesa, cansament ocular o altres símptomes que el portin a percebre-ho d’una altra manera. Per poder considerar-la una intervenció funcional, s’ha de complir aquest criteri.
Com et mantens al dia en un camp que avança tan ràpidament?
Assisteixo a dos o tres congressos l’any, on participo activament en presentacions i discussions per mantenir-me sempre actualitzat.
Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar?
Faig esport sovint i gairebé cada cap de setmana surto amb la meva dona i els nostres fills a la platja, a l’interior de Catalunya o quedem amb amics per gaudir de la companyia. A més, quan tenim visites d’Holanda, aprofito per ensenyar-los tot allò bonic que Barcelona i Catalunya m’han mostrat en els últims set anys que fa que visc aquí.
Dra. Ainhoa Martínez-Grau, oftalmòloga
Els mussols apareixen per la infecció de les glàndules sebàcies de la parpella, habitualment causada per bacteris. Es manifesten com un bony vermell, dolorós i inflamat a la vora palpebral. El tractament consisteix a aplicar calor seca local diverses vegades al dia per afavorir-ne el drenatge i una pomada antibiòtica tòpica. Si amb el temps no desaparegués i quedés una lesió indolora (calazi), podria requerir una petita cirurgia oftalmològica.
Què és una úlcera corneal?
Per què apareixen els centelleigs de llum en la visió?
Pot l’embaràs afectar la visió?
Dra. Miriam Barbany, oftalmòloga
L’úlcera corneal és una lesió oberta a la superfície de la còrnia, la part transparent de l’ull. Sol estar causada per infeccions (bacterianes, víriques o fúngiques) o per un ús inadequat de lents de contacte. Es manifesta amb dolor intens, envermelliment, llagrimeig, sensibilitat a la llum i visió borrosa. A causa del risc de complicacions greus, com cicatrius o pèrdua de visió, es considera una urgència mèdica que requereix atenció i tractament precoç.
Dra. Sònia Viver, oftalmòloga
Els centelleigs de llum o fotòpsies apareixen quan l’humor vitri, el gel transparent de l’ull, tracciona la retina i l’estimula mecànicament. El cervell ho percep com flaixos lluminosos. Són més freqüents en persones grans i miops. Tot i que solen ser benignes, és important acudir a l’oftalmòleg si apareixen bruscament, augmenten o s’acompanyen de taques negres flotants, ja que podrien indicar un esquinç o despreniment de retina.
Dr. Alberto Lozano, oftalmòleg
Durant l’embaràs es poden produir canvis visuals temporals per alteracions hormonals i retenció de líquids. És freqüent notar sequedat ocular, visió borrosa lleu o canvis en la graduació. Solen ser lleus i reversibles després del part, tot i que és necessària una valoració oftalmològica si els símptomes són intensos, persistents o apareixen de manera sobtada, així com davant d’alteracions prèvies com miopia elevada, problemes de retina o glaucoma.
Comprendre el comportament de l’endoteli
clau per desenvolupar futures teràpies que protegeixin la transparència corneal.
Justin Christopher D’Antin, coordinador d’investigació experimental
La còrnia conté tres capes principals: les cèl·lules epitelials (la capa més externa), l’estroma (la capa més gruixuda) i l’endoteli (format per una única capa de cèl·lules hexagonals, les cèl·lules endotelials corneals o CEC). Les CEC actuen com una barrera i bombegen aigua cap a l’humor aquós, evitant així l’edema corneal.
Malgrat la seva funció essencial, en condicions normals dins de l’ull aquestes cèl·lules no es divideixen. A més, amb l’envelliment, el seu nombre disminueix, i en certes malalties o traumatismes poden reduir-se fins a nivells que causen ceguesa. Per això, la quantitat de CEC és un dels principals criteris per avaluar la qualitat de les còrnies de donant.
Curiosament, malgrat no dividir-se, les CEC poden augmentar de mida per cobrir els espais que ocupaven les cèl·lules que han mort. Per entendre com es comporta l’endoteli corneal i com podríem, algun dia, restaurar-ne la funció, els investigadors utilitzen diversos models de laboratori complementaris.
L’enfocament més directe es basa en còrnies de donants, que permeten observar teixit humà real i mesurar
com responen les CEC a l’estrès, a l’envelliment o a les malalties. Tanmateix, aquestes mostres són limitades, per la qual cosa també s’empren cultius cel·lulars. En cultivar CEC, es pot estudiar com diferents factors de creixement, substàncies o entorns influeixen en la capacitat de l’endoteli per reparar-se.
Els científics també utilitzen models animals, que ajuden a revelar com interactuen les CEC amb altres teixits i com es desenvolupen les malalties. Més recentment, els avenços en bioenginyeria han permès desenvolupar teixits corneals artificials. Aquests models imiten la fisiologia humana i permeten recrear malalties i provar possibles teràpies sense dependre únicament de teixit de donant.
En conjunt, aquests enfocaments ens ajuden a comprendre el comportament de l’endoteli i com podríem estimular-ne la reparació, quan sigui necessari, com per exemple en distròfies com la de Fuchs o en trasplantaments de còrnia.
L’ull sec és una de les afeccions oftalmològiques més freqüents i, en molts casos, està relacionat amb la disfunció de les glàndules de Meibom. Aquestes petites estructures situades a la vora palpebral són responsables de produir la capa lipídica de la llàgrima, essencial per donar-li estabilitat i evitar-ne l’evaporació prematura.
Quan hi ha una disfunció de les glàndules de Meibom, es produeix inestabilitat de la llàgrima, cosa que es pot traduir en símptomes com sequedat, coïssor, sensació de sorra, envermelliment o episodis de visió borrosa que típicament milloren amb el parpelleig.
LipiFlow és un tractament mèdic dissenyat específicament per abordar aquesta causa de l’ull sec de manera directa. Utilitza una tecnologia de pulsació tèrmica vectoritzada que combina calor controlada i pressió polsada sobre les parpelles. Aquest sistema permet liquar les secrecions obstruïdes a les glàndules i facilitar-ne l’evacuació, restaurant així la seva funció natural.
Dr. Rubén Delgado, oftalmòleg
El tractament està indicat en pacients amb ull sec evaporatiu, especialment en aquells que no experimenten millora amb teràpies convencionals. També és una opció eficaç per a persones amb molèsties oculars associades a l’ús prolongat de pantalles o a la fatiga visual.
El procediment és ambulatori, dura aproximadament 12 minuts i es realitza després de l’aplicació de gotes d’anestèsia tòpica per garantir el confort. Mitjançant un dispositiu estèril d’un sol ús, s’aplica calor a la cara interna de la parpella mentre s’exerceix una pressió suau i rítmica a la part externa. Després de la sessió, el pacient pot reprendre la seva activitat habitual de manera immediata.
Diversos estudis clínics han demostrat que un únic tractament pot millorar de manera significativa i sostinguda tant la funció glandular com els símptomes. Els beneficis solen mantenir-se durant diversos mesos, amb una millora progressiva en l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal.
LipiFlow és un procediment segur. Els efectes secundaris, quan apareixen, són lleus i transitoris, com envermelliment o lleugera irritació. La indicació sempre s’ha de fer després d’una valoració oftalmològica especialitzada, que en garanteixi la idoneïtat en cada cas.
LipiFlow actua directament sobre les glàndules de Meibom, que són clau en l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal.
El passat 16 de maig, part de l’equip de Barraquer i les seves famílies van visitar les instal·lacions de la Fundació MONA, una entitat dedicada al rescat, la rehabilitació i la cura de primats que han viscut situacions de maltractament, abandonament o captivitat. A més, desenvolupa una important tasca educativa i de sensibilització sobre el respecte als animals, la protecció de la biodiversitat i l’impacte de l’acció humana sobre l’entorn.
L’activitat va reunir 60 persones, organitzades en dos grups, que van poder fer una visita guiada pel centre i conèixer de prop la feina que desenvolupa la fundació. Durant
el recorregut, els participants van descobrir les històries d’alguns dels primats rescatats, així com els seus hàbits, les seves necessitats i el dia a dia en un entorn pensat per afavorir-ne el benestar.
L’experiència va permetre acostar-se a la realitat d’aquestes espècies des d’una mirada respectuosa i educativa, i comprendre millor la importància de protegir-les i del compromís amb la conservació de l’entorn natural. Més enllà de la visita, també va ser una oportunitat per compartir una jornada en equip i en família, reforçant el vincle amb iniciatives que promouen la sensibilitat envers el medi ambient.
Aquesta acció s’emmarca en el nostre projecte TinguemVista, una iniciativa de Barraquer amb cinc anys de recorregut, que té com a objectiu promoure un entorn saludable, conscients del fort impacte que el medi ambient té sobre la salut de les persones.
El 31 de maig i l’1 de juny, la Dra. Alba Marin Ballesteros va assistir al Congrés de la Societat Europea de Glaucoma a Brussel·les, on va presentar com a autora principal el pòster “Bilateral Drug-Induced Acute Angle Closure After Dextromethorphan Exposure” i va participar com a coautora en el pòster “Two-Year Outcomes of Ab Externo XEN63 Gel Stent Implantation for the Treatment of Glaucoma”.
El 24 de maig es va emetre l’entrevista a la Dra. Elena Barraquer, protagonista d’un dels capítols de la nova temporada del programa Savis i sàvies de 3Cat, presentat per Ramon Pellicer.
Els dies 8 i 9 de maig va tenir lloc el 41 Congreso SECOIR a la Corunya, on van participar el Dr. Rafael I. Barraquer i el Dr. Anton Barraquer.
Del 29 d’abril a l’1 de maig, Barraquer va participar en l’International Congress of the Egyptian Ophthalmological Society, EOS 2026, celebrat al Caire, amb una presència destacada al Barraquer Eye Institute Symposium.
Durant la trobada, els nostres especialistes van compartir els darrers avenços en les seves respectives àrees:
— Dra. Marinka Kargachin: “Prevention and correction of astigmatism in keratoplasty.”
— Dr. Anton Barraquer: IC-8 lens: “A series of cases.”
— Dra. María Iglesias: “New applanation tonometer for myopic patients after laser refractive surgery.”
— Dr. Jose Lamarca: “Secondary implants in aphakia.”
— Dr. Santiago Abengoechea: “Phenotyping AMD: Is it important?”
— Dr. Jesús Téllez: “Glaucoma and keratoprosthesis.”
— Dra. Anna Monés: “Update on the treatment of myopia.”
Además, el Prof. Rafael I. Barraquer intervino en varias ponencias y recibió una mención especial de honor, un reconocimiento a su trayectoria y al liderazgo internacional de Barraquer.
Els dies 17 i 18 d’abril va tenir lloc el XXVI Simposio de Controversias en Glaucoma a Madrid, on el Dr. Jesús Téllez va presentar “Manejo y complicaciones del ripcord/tutor en implantes de drenaje y Preserflo”, i el Dr. Ruiz Tolosa va presentar “Cirugía en el ojo nanoftálmico”.
Del 26 al 28 de març es va celebrar el 13th International Congress on Glaucoma Surgery a Madrid, on també va participar el Dr. Téllez amb la presentació “My way or the highway: how I do TRAB”.
En el nostre món audiovisual rebem, cada vegada més, una barreja d’imatges fixes i vídeos en moviment. Normalment distingim tots dos tipus sense problema. Però estem segurs que sempre serà així? Les il·lusions de moviment qüestionen aquesta frontera entre allò fix i allò mòbil.
Si deixem vagar una mica la mirada sobre els rosetons o “serps” de la figura 1, aquests semblen girar, desafiant la nostra convicció que són una imatge fixa. L’efecte arriba a cessar si ens fixem en un dels centres en concret. Aquesta il·lusió, creada el 2003 per Akiyoshi Kitaoka, de la Universitat Ritsumeikan de Kyoto, té antecedents venerables que es remunten a Hermann von Helmholtz, el cèlebre físic del segle XIX i inventor de l’oftalmoscopi.
Altres imatges estàtiques poden crear il·lusió de moviment, ja sigui en moure la figura o els ulls (Fig. 2, esq.), en allunyar-la o apropar-la (Fig. 2, centre), o simplement pels micromoviments de fixació (Fig. 2, dreta).
L’explicació, en el cas de la figura d’Ouchi, estaria en els mecanismes de compensació que normalment estabilitzen la imatge percebuda malgrat els moviments oculars. La presència de dos patrons oposats (vertical i horitzontal) crearia un conflicte entre el procés que compu-
→ Fig.2
D’esquerra a dreta: figura op-art d’Ouchi (1997), cercles de Pinna-Brelstaff (2000) i Out of focus de Kitaoka (2001), que produeixen una il·lusió mòbil a causa dels moviments oculars.
ta la direcció local del moviment i el que integra aquesta informació en l’espai i decideix si les diferents zones són objectes o plans diferents.
Tanmateix, les serps de Kitaoka semblen girar sense que moguem en absolut el paper o els ulls. Això es deuria a una certa disposició seriada de les luminàncies —efecte que pot obtenir-se amb figures de grisos, tot i que les sèries de colors el reforcen.
Les il·lusions de moviment són eines poderoses per desentranyar el funcionament de la percepció visual, ja que posen a prova els mecanismes que ens doten de capacitats (sorprenents, encara que no en siguem conscients) com la de computar la trajectòria d’allò que es mou —i atrapar així una pilota, per exemple— o reconèixer un objecte com a estàtic malgrat els moviments constants de la nostra mirada.
Fig. 1. Les “serps rotatòries” de Kitaoka, exemple clàssic d’imatge fixa que genera il·lusió de moviment.
Com que els salts de més contrast tenen una latència perceptiva més curta que els de contrast baix, una sèrie de tons “ondulant” crearia la sensació de “direcció preferent”. Segons la disposició de les taques de color, es poden crear il·lusions de rotació circular, cilíndrica, de desplaçament lateral, d’ondulacions, de pulsacions, d’expansió o contracció, etc. (Fig. 3). El web de Kitaoka (www.ritsumei.ac.jp/~akitaoka/index-e. html) mostra una infinitat d’exemples.
→ Fig.3
Diverses il·lusions de moviment de Kitaoka. D’esquerra a dreta: pulsacions i rotació cilíndrica.
Prof. Rafael I. Barraquer
Francesc Ballbé, director de la Fundació Barraquer
La Fundació Barraquer inicia una nova etapa amb la renovació del seu Patronat, incorporant perfils que reforcen la seva aposta per una salut visual amb impacte social. La nova configuració combina experiència mèdica, visió estratègica i innovació, tres eixos clau per afrontar els reptes actuals de l’atenció oftalmològica en entorns vulnerables.
En aquest context, el Dr. Anton Barraquer assumeix la vicepresidència, consolidant la continuïtat del compromís solidari. S’hi incorporen també Raül Blanco Díaz, amb trajectòria en gestió pública i estratègia empresarial, i Eva
García Ramos, enginyera i CEO de WIVI Vision, vinculada a la innovació en salut visual.
La renovació coincideix amb la sortida del Dr. Javier Elizalde, a qui agraïm de manera especial la seva contribució al desenvolupament de la Fundació durant els darrers anys.
Aquest relleu reforça un model que posa el coneixement i l’excel·lència mèdica al servei de les persones, amb la voluntat de continuar ampliant l’impacte de l’acció social de la fundació.
La Fundació Barraquer reforça la seva acció local amb nous convenis de col·laboració amb residències de Barcelona, amb l’objectiu d’acostar l’atenció oftalmològica a persones grans en situació de vulnerabilitat.
Aquesta línia de treball respon a una realitat sovint invisibilitzada: les dificultats d’accés a revisions i tractaments visuals en entorns residencials.
Els acords establerts amb la Fundació Vallparadís (residències d’Horta, Bon Pastor i Poblenou), la Residència Armonia i la Residència Vall d’Hebron permeten desplegar cinc jornades de revisions directament als centres, facilitant la detecció precoç de patologies com les catarac-
tes i evitant desplaçaments innecessaris.
Quan es requereix, els casos detectats es deriven al Centre d’Oftalmologia Barraquer, on es realitzen intervencions quirúrgiques sense cost per als pacients, garantint així una continuïtat assistencial completa.
Aquesta iniciativa s’inscriu en el programa Menys cataractes, més visió, amb el qual la Fundació treballa per preservar l’autonomia i la qualitat de vida de les persones grans, des d’un model d’atenció proper, accessible i amb impacte real.
La Fundació Barraquer ha posat en marxa les primeres jornades de revisions del programa Cada mirada merece un futuro claro, impulsat conjuntament amb la Fundación ONCE i la Fundación ONCE Baja Visión.
Les primeres accions s’han dut a terme a Barcelona, Madrid i València, on s’han realitzat revisions oftalmològiques i optomètriques a infants en situació de vulnerabilitat derivats per entitats socials. Fins ara, el programa ha permès atendre prop de 150 menors, amb l’objectiu d’arribar a uns 300 infants durant el conjunt de la iniciativa.
Aquestes jornades permeten detectar de manera precoç possibles problemes visuals que poden afectar el desenvolupament i l’aprenentatge. El servei d’atenció oftalmològica coordinat per la Fundació Barraquer, garanteix una atenció integral i l’accés al tractament necessari, incloent ulleres graduades i seguiment mèdic en els casos que ho requereixin.
Així, la iniciativa consolida un model de col·laboració que posa la salut visual al centre i contribueix a reduir desigualtats des de la infància.
La Flavia va arribar a Espanya l’any 2001 procedent de l’Equador. Durant anys va portar ulleres bifocals i no havia patit cap problema oftalmològic greu, fins que va començar a notar un llagrimeig constant als ulls que, amb el temps, es va anar intensificant.
“Els ulls no em paraven de plorar. Era tan exagerat que la gent em preguntava contínuament per què plorava”, recorda. Inicialment, va acudir a diferents visites mèdiques on només li prescrivien llàgrimes artificials, però les molèsties persistien. Amb el temps, també li van diagnosticar degeneració macular i va rebre tractament intravitri a través de la sanitat pública. Tot i així, la sensació d’incomoditat i el llagrimeig no desapareixien.
Sandra Juan, treballadora social
Aquesta situació va acabar afectant profundament el seu dia a dia. “Vaig deixar de relacionar-me amb la gent. Sempre portava ulleres de sol perquè no es notés que els ulls em ploraven contínuament”,
explica. Va ser una amiga seva, pacient del Centre d’Oftalmologia Barraquer qui li va recomanar demanar una visita al centre. Durant la primera consulta, els especialistes van detectar que el problema principal estava relacionat amb els conductes lacrimals i li van parlar, per primera vegada, de la Fundació Barraquer.
“Jo no sabia ni que existia la fundació. Em va costar recopilar tota la documentació per tramitar les ajudes, però quan ho vaig enviar, al cap d’una setmana em van trucar per dir-me que la sol·licitud havia estat aprovada”.
La Flavia va ser intervinguda dels conductes lacrimals pel Dr. Ollero i, posteriorment, també va ser operada de cataractes pel Dr. Trejos. “Ara ja no camino plorant. Sembla una cosa petita, però m’ha canviat la vida”, afirma emocionada.
A més de la millora visual, destaca especialment l’impacte emocional i social del tractament. “He tornat a fer
vida social i a sentir-me més segura. La meva qualitat de vida ha millorat moltíssim”.
De la seva experiència amb la Fundació Barraquer i amb tot l’equip de la clínica, en subratlla sobretot el tracte humà. “Al principi pensava que, pel fet de venir derivada per la fundació, em tractarien diferent. Però ben aviat vaig veure que no hi ha cap distinció. Tothom m’ha tractat amb professionalitat, paciència i molta amabilitat”.
Avui, la Flavia es mostra profundament agraïda per l’ajuda rebuda i anima altres persones en situacions difícils a buscar suport: “Gràcies a la Fundació Barraquer he recuperat no només la visió i el benestar, sinó també les ganes de tornar a viure amb normalitat”.
www.laboratoriosllorens.com
Zenit Barcelona se encuentra a 5 minutos de Clínica Barraquer. Tenemos ofertas especiales para estancias largas, consúltenos sin compromiso.
71 HABITACIONES, CAFETERÍA, TERRAZA, GIMNASIO, WIFI GRATUITO, SALONES DE REUNIONES Y RESTAURANTE MEDITERRÁNEA.
Zenit Barcelona is located 5 minutes from Barraquer Clinic. We have special o ers for long stays, contact us for details.
71 ROOMS, CAFÉ, TERRACE, GYM,
AND
Eva Gomis, directora de l’Institut Barraquer
Amb l’inici del curs 20262027, la Dra. Salma El Masnaoui assumeix la coordinació de l’equip de residents, donant continuïtat a l’organització i el seguiment del grup.
Actualment en el seu tercer any de residència, pren el relleu de l’anterior coordinadora, la Dra. Andrea Pastor, qui va exercir el càrrec amb una gran dedicació.
Al llarg de la seva trajectòria, la Dra. El Masnaoui ha destacat per la seva implicació en
l’especialitat i el seu desenvolupament professional constant. La seva capacitat de treball en equip, responsabilitat i compromís han estat determinants per a la seva elecció com a referent dins del grup de residents.
En aquesta nova etapa, la Dra. El Masnaoui liderarà i acompanyarà els seus companys durant la seva formació, contribuint a reforçar la qualitat del programa docent i l’esperit col·laboratiu de l’equip.
A finals de maig, Barraquer va acomiadar la promoció de residents MIR 2022-2026, que va finalitzar la seva residència en Oftalmologia després de quatre anys d’intensa formació. Durant aquest període, han viscut una etapa decisiva en el seu desenvolupament professional, marcada per aprenentatges, reptes i assoliments, així com pel valor humà de l’equip i els vincles forjats durant el seu pas per la nostra institució.
Poc després, al juny, vam donar la benvinguda a una nova promoció de metges interns residents, que inicia ara la seva formació especialitzada
en Oftalmologia a Barraquer. Durant els pròxims quatre anys, rebran una preparació integral en les diferents subespecialitats, combinant coneixements teòrics i pràctics amb un acompanyament proper en el seu desenvolupament humà i professional.
Amb aquest comiat i benvinguda, reafirmem el nostre compromís amb l’excel·lència mèdica, la formació de qualitat, la investigació i una atenció centrada en el pacient. Desitgem molts èxits als qui inicien una nova etapa professional i donem la benvinguda als qui que comencen el seu camí amb nosaltres.
El 2 de juny de 2026 es van celebrar les trobades institucionals anuals entre l’Institut Barraquer i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Durant la jornada van tenir lloc les reunions de la Comissió Mixta IB-UAB i de la Càtedra IB-UAB, en què es van presentar les memòries corresponents i es van abordar les principals línies de col·laboració entre ambdues institucions. Per part de la UAB hi van assistir el Prof. Albert Selva, degà de
la Facultat de Medicina, i el Dr. Sergi Bellmunt, secretari del Departament de Cirurgia. Per part de Barraquer hi van assistir el Dr. Jose Lamarca, la Dra. Gemma Julio, la Dra. Sònia Viver i la Sra. Eva Gomis.
També es van celebrar la Junta Rectora i l’Assemblea General de l’Institut Barraquer, en què es va presentar la memòria i els resultats de 2025, inclosos els nous col·laboradors premiats i les xifres anuals d’activitat.
El 9 de juny de 2026 va tenir lloc la Reunió Anual de l’Institut Barraquer, una cita significativa per a la nostra comunitat acadèmica i professional. La trobada va permetre compartir els principals assoliments de l’últim exercici, reconèixer la implicació dels col·laboradors més destacats i posar en valor el talent dels residents del Centre d’Oftalmologia Barraquer.
La jornada es va iniciar amb l’obertura a càrrec del Prof. Rafael I. Barraquer, qui va donar la benvinguda als assistents. A continuació, es va presentar un resum de la memòria de l’Institut Barraquer corresponent a l’exercici 2025, amb l’objectiu de repassar l’activitat desenvolupada durant l’any i les principals línies de treball impulsades per la institució.
Un dels moments centrals de l’acte va ser el lliurament dels Diplomes de “Col·laboradors de l’any 2025”, un reconeixement adreçat a aquelles persones que van destacar per la seva col·laboració i vinculació amb les diferents entitats Barraquer durant l’últim any. Així mateix, es van lliurar els Premis Institut Barraquer a Residents, amb els quals es va reconèixer la dedicació, l’esforç i la projecció dels professionals en formació.
La Reunió Anual va concloure amb la conferència “Barcelona Supercomputing Center: Supercomputación, Inteligencia Artificial, Chips y Soberanía Europea”, a càrrec del Prof. Mateo Valero. En la seva intervenció, el director fundador del Barcelona Supercomputing Center va explicar el paper d’aques-
ta institució com a centre pioner de supercomputació a Espanya i referent en computació d’alt rendiment, així com alguns dels principals projectes i línies d’investigació que impulsa actualment. La conferència també va abordar reptes clau com l’ús de supercomputadores per a la intel·ligència artificial, la medicina personalitzada i el desenvolupament d’una supercomputació europea oberta, amb una visió de futur que integra innovació, infraestructura i comunitat científica.
