Número 55. Març de 2026. Revista gratuïta.
El paper dels probiòtics en la salut intestinal, exercicis per millorar la circulació de les cames, pantalles i miopia en la infància, cataractes en persones joves, complicacions oftalmològiques de la diabetis, la meibografia, rejoveniment oculofacial, Parlem amb… el Dr. Alberto Lozano i totes les nostres seccions habituals.
Exemplar en català.
Cristian Garcia, Director de Màrqueting i Comunicació
Quan tot sembla moure’s massa de pressa, existeix alguna cosa reconfortant en saber que, en travessar les portes de Barraquer, s’entra en un espai on la tradició i el compromís responen a persones. Aquest any celebrem 85 anys d’història ininterrompuda, que representen cinc generacions d’oftalmòlegs, acompanyades per un equip de professionals que han compartit aquesta vocació. Tots tenim una convicció: que la medicina és, abans que res, un acte de responsabilitat.
Catalunya té una llarga història d’empreses familiars que han construït l’entramat econòmic i social del nostre territori. Empreses que han perdurat perquè els seus fundadors van entendre que allò que es transmet de pares a fills no és només un negoci, sinó una manera d’entendre el treball, la qualitat i el compromís amb la comunitat.
La medicina s’ha convertit en alguns casos en un actiu financer. Fons d’inversió, grans cadenes hospitalàries i grups especialitzats han transformat l’atenció mèdica en una indústria on els números sovint pesen més que la salut i el benestar de les persones. En una clínica familiar, la sostenibilitat econòmica és important, sense ella no podríem funcionar ni evolucionar, però mai no és el que ens orienta. Allò que ens guia és la qualitat de l’atenció, la continuïtat en la relació amb els pacients, la inversió en la formació contínua del nostre equip i l’equilibri entre la tradició i la innovació mèdica.
Aquesta filosofia es tradueix en confiança. Quan un pacient sap que darrere de Barraquer hi ha una família d’oftalmòlegs i un equip humà amb dècades d’experiència compartida, que les decisions es prenen pensant en el benestar a llarg termini i no en beneficis immediats, la relació metge-pacient adquireix una altra dimensió. És un tracte més proper, més humà, més responsable.
El coneixement acumulat al llarg de 85 anys no és un museu d’antiguitats, és la base sobre la qual construïm el futur. Sabem què ha funcionat, què hem après dels nostres errors i quins valors han resistit el pas del temps. A més, sabem que el món evoluciona, que la tecnologia oftalmològica avança i que els nostres pacients es mereixen el millor. Per això ens comprometem amb la innovació, perquè la tradició i el progrés no són oposats, sinó aliats.
Quan allò que fem coincideix amb allò que diem, la comunicació deixa de ser una eina i es converteix en un reflex. I és aquest reflex el que genera confiança.
Perquè la medicina que prioritza les persones sempre perdura.
Revista gratuïta Pots quedar-te-la!
Barraquer 55 Març de 2026
DIRECTOR
Prof. Rafael I. Barraquer
CONSELL EDITORIAL
Alexandra Barraquer
Ignacio Elizalde
Alberto Madrigal
Alberto Madrigal Vendrell
EDICIÓ
Lorena Enciso
Raquel Fontanals
Cristian Garcia
DISSENY Forma
TRADUCCIÓ
Raquel Fontanals
IL·LUSTRACIÓ PORTADA Forma
IMATGES
Departament de Fotografia Barraquer
Álex Barrios
Intel·ligència artificial
IMPRESSIÓ GPG
REDACCIÓ I PUBLICITAT
Departament de Comunicació cristian.garcia@barraquer.com 936 025 344
© Centre d’Oftalmologia Barraquer Muntaner, 314. 08021 Barcelona 932 095 311 www.barraquer.com
Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol mitjà o procediment, sigui electrònic o mecànic, sense l’autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright.
Nota prèvia: Per raons de claredat i economia lingüística s’ha utilitzat el masculí genèric en tot el text. Tanmateix, les paraules utilitzades en masculí genèric s’han d’entendre referides a qualsevol persona.
Recomanacions culturals 6—11
Benestar 12—13
Benestar 14—15
Actualitat 16—17
Actualitat 18—19
Complicacions oftalmològiques de la diabetis
Actualitat
20—21
La meibografia
Actualitat 22—23
Parlem amb el Dr. Alberto
Lozano
Entrevista 24—29
Dubtes resolts
Actualitat 30—31
Nova alternativa per a restaurar
visió en casos
opacificació corneal irreversible
Investigació 32—33
Rejoveniment oculofacial en mans expertes
Estètica 34—35
Notícies
Actualitat 36—39
Curiositats visuals 40—41
Fundació
Barraquer
42—44
Institut
Barraquer
46—48
Museu Tàpies
Fins al 6 de setembre de 2026
Antoni Tàpies, Nocturn, 1952. Col·lecció Museu Tàpies, Barcelona © Comissió Tàpies / VEGAP, 2025
El projecte monogràfic Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur consisteix en una exploració de l’obra de l’artista a partir dels seus contextos i modalitats d’exhibició. Continuant la recerca iniciada en l’exposició Antoni Tàpies. La imaginació del món, el nou projecte s’endinsa en la dècada de 1950 amb la intenció d’oferir noves perspectives sobre un moment d’importants transformacions en la pràctica de l’artista.
El recorregut pren com a objectes d’estudi quatre exposicions individuals que Antoni Tàpies va realitzar durant aquesta dècada, cadascuna amb grups d’obra molt diferents entre si i també amb solucions de muntatge diferents. La divergència entre aquests plantejaments, així com les vicissituds particulars del desenvolupament de cadascun d’ells, permet relacionar la producció de Tàpies, segons el cas, amb debats més amplis sobre l’arquitectura moderna, la indústria, el disseny gràfic i la composició editorial, l’espai urbà o unes certes formes de vida de l’època.
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Fins al 24 de maig de 2026
La primera exposició retrospectiva dedicada a Cèsar Malet (Barcelona, 1941–2015), un fotògraf inclassificable i poc conegut, amb una obra crítica, cosmopolita i marcada per la llibertat creativa. Contemporani de Colita, Xavier Miserachs, Oriol Maspons i Leopoldo Pomés, Malet va entendre la fotografia com un espai de recerca i expressió en temps de dictadura.
L’exposició recorre la seva trajectòria, des dels primers treballs de carrer fins als encàrrecs de moda i publicitat, passant per projectes experimentals, reportatges crítics i retrats culturals. S’hi presenten sèries com els mariners italians de l’Stromboli a Barcelona (1957), les nits del Jamboree a inicis dels seixanta, el reportatge sobre Sidi Ifni (1963), el fotollibre Informe personal sobre el alba (Lumen, 1970), la sèrie Res (1969) i els retrats literaris d’Infame turba (Lumen, 1971), vinculats a Seix Barral.
Tot
l’any (cal reserva prèvia)
L’obertura d’ÚNICO a Barcelona presenta un model de galeria d’arts i oficis al servei de l’arquitectura i l’interiorisme, on es reivindica el paper dels artesans i els sabers tradicionals dins del disseny contemporani. Situada al districte 22@, aquesta primera galeria d’arts decoratives per a professionals a Espanya ofereix una selecció de creadors contemporanis i mestres d’ofici —vidriers, ebanistes, forjadors o ceramistes— perquè aportin detall i personalitat als projectes arquitectònics, tant en peces úniques com en comissions a mida.
Organitzada per ICÓNICO, una empresa familiar amb més de quaranta anys d’experiència en equipament d’arquitectura i interiorisme, ÚNICO també integra productes seleccionats de marques internacionals i serveix com a punt de trobada entre estudis, artesans i dissenyadors. El projecte parteix de la idea que recuperar i promoure aquests oficis —amagats per la industrialització— no és una mirada nostàlgica, sinó una aposta per enriquir l’arquitectura actual amb tècnica, matèria i expressió artesanal.
© Pepo Úbeda
Philippe Claudel Angle Editorial
El senyor Linh ha fugit del seu país devastat per la guerra. Després d’una travessia llarga i esgotadora, desembarca en un port occidental amb una maleta, un grapat de terra i una fotografia vella. Als braços hi du la seva neta, Sang Diû, nom que en la seva llengua significa «matí suau». Però el clima, els habitants, la ciutat, el nou país són freds i indiferents.
Fins que un dia el senyor Linh coincideix amb el senyor Bark i traven amistat. L’un parla, l’altre escolta. No s’entenen amb paraules, sinó amb el cor.
Una història inoblidable d’exili, amistat i bondat.
Prix Solidarité, per la promoció dels valors humans, el respecte i la tolerància.
Tània Soler
La Magrana
Una novel·la —debut literari de l’autora— que explora com els silencis del passat deixen ferides que obliguen a cercar la veritat.
L’Eva és una jove fisioterapeuta atrapada entre les ombres del passat, amb una relació conflictiva amb el menjar i amb el seu propi cos. En la recerca del seu lloc al món, s’enfronta a secrets familiars que amenacen la seva fràgil estabilitat emocional.
Arran de la mort de l’àvia, investiga la història dels seus pares. Del pare només sap que va morir en un accident de cotxe, un fet del qual ningú parla. Estirant el fil, haurà d’afrontar veritats doloroses i redefinir la seva identitat.
«Vencent la gana obtinc una forma estranya de pau. Després de vomitar, sento culpa, persistent com un corcó a l’ànima. Sé que no hauria d’estar fent-ho, però no puc parar. Em buido perquè la vida no m’omple prou».
El joc del silenci
Gil Pratsobrerroca
La Campana
El 15 de juny de l’any 2025 té lloc la desaparició de la Valèria Costa, una nena encisadora de set anys. A partir d’aquest plantejament, els seus pares es veuran immersos en una investigació que no deixarà d’assenyalar-los directament, obligant-los a confessar fins a l’últim secret que s’han estat ocultant.
Amb un frenètic compte enrere i un ritme trepidant, aquest debut literari de Gil Pratsobrerroca s’endinsa en les profunditats de l’amor i el desig a través d’una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió, plena de girs inesperats i de viatges al passat.
Robert Coover
Quaderns Crema
En Huckleberry Finn s’ha fet gran i ha deixat enrere la infantesa per aventurar-se als territoris salvatges del vell oest. Separat d’en Tom Sawyer —que es casa i torna a l’est—, en Huck segueix el seu camí pels marges de la civilització mentre la Guerra de Secessió sacseja el país. Doma cavalls, guia caravanes, fa amistat amb l’aborigen Eeteh… i esdevé testimoni del naixement d’una Amèrica moderna que paga el progrés amb la sang dels pobles nadius i els antics esclaus. Amb una mirada iconoclasta i plena d’humor i poesia, Robert Coover continua un dels clàssics de la literatura universal i ens convida a explorar les contradiccions profundes del somni americà.
Leila Méndez
Anagrama
La fotografia fa anys que està immersa en una transformació que s’ha vist accelerada per la IA. Però més enllà de revolucions i tendències, allò que continua definint-la és la mirada humana. És la fotografia analògica un caprici nostàlgic? Quins valors pot aportar al present digital i algorítmic? Podríem acostar-nos al format digital amb la intencionalitat i la paciència que propiciaven el rodet i el revelatge químic?
Méndez reflexiona sobre l’acte físic de fotografiar, la vocació i el freelancisme en aquest al·legat a favor de la intuïció i del plaer de crear davant la sobreabundància.
Gloria Fuertes / Jorge de Cascante Blackie Books
Per fi un llibre que fa justícia a Gloria Fuertes: 448 pàgines a tot color que recullen més de 300 poemes (diversos d’inèdits), 80 fotografies mai vistes, 12 dibuixos fets per ella i pàgines dels seus quaderns.
Una biografia completa que mostra la vida d’una poeta genial, eclipsada pel seu gènere, la seva classe social i, més tard, per la seva pròpia fama. El volum inclou 25 anècdotes sobre la seva vida, retalls de premsa, objectes personals i flyers de les seves lectures. A més, un còmic de 16 pàgines il·lustrat per Carmen Segovia reviu el seu pas per la universitat als EUA. Una obra que, per fi, celebra el seu llegat amb rigor, tendresa i sentit de l’humor, i la situa en el lloc que sempre li va correspondre.
Pluribus és una sèrie nord-americana de ciència ficció, drama i thriller psicològic creada per Vince Gilligan. La història segueix Carol Sturka, una novel·lista que es converteix en una de les poques persones immunes a una misteriosa transformació que fa que la resta de la humanitat passi a compartir una mateixa consciència col·lectiva. Mentre el món s’integra en aquesta ment colmena aparentment pacífica, Carol haurà de lluitar per preservar la seva individualitat i, potser, el futur de la humanitat. El títol remet a e pluribus unum, una idea clau sobre la tensió entre l’individu i el col·lectiu.
Estrenada a Apple TV+, la sèrie compta amb una primera temporada de nou episodis i ha estat especialment valorada per l’originalitat del plantejament, el to inquietant i l’equilibri entre tensió psicològica i humor negre. Amb una posada en escena sòbria i una narrativa progressiva, Pluribus reflexiona sobre la identitat, el conformisme i el lliure albir en un escenari post-apocalíptic que evita els clixés del gènere.
Creada per… Vince Gilligan
a…
Pubertat es una miniserie dramàtica española creada, coescrita i dirigida per Leticia Dolera, estrenada a HBO Max i coproduïda amb 3Cat. La història parteix d’una denúncia d’agressió sexual entre tres adolescents que esclata a les xarxes socials, sacsejant l’harmonia d’una comunitat unida per la tradició dels castells i posant de manifest els tabús i herències emocionals transmeses entre generacions. La trama segueix com els adults responsables dels implicats i de la víctima han de fer-se càrrec de la situació, qüestionant el consentiment, la comunicació familiar, l’impacte de les xarxes i la sexualitat adolescent en un entorn cultural concret i complex.
La sèrie es compon de 6 episodis i combina un repartiment coral amb actors veterans i joves debutants, incloent la mateixa Leticia Dolera entre els protagonistes. Amb sensibilitat i profunditat, Pubertat planteja preguntes incòmodes sobre si un nen pot ser considerat agressor, quin és el paper de la societat i com educar emocionalment davant de situacions límit.
Creada per…
Leticia Dolera
La pots veure a…
The Chair Company és una sèrie nord-americana que combina comèdia negra, thriller i misteri, creada per Tim Robinson i Zach Kanin. La història segueix Ron Trosper, un treballador d’oficina de classe mitjana la vida del qual canvia radicalment arran d’un incident aparentment trivial amb una cadira defectuosa a la seva empresa. El que comença com un contratemps absurd es transforma en una obsessió creixent per descobrir si darrere d’aquell objecte hi ha una conspiració corporativa molt més gran.
Amb un humor incòmode i una atmosfera progressivament inquietant, la sèrie retrata la frustració laboral, la paranoia contemporània i la necessitat humana de trobar sentit al caos quotidià. The Chair Company juga constantment amb la frontera entre el ridícul i l’angoixa, construint un relat que alterna situacions absurdes amb una crítica mordaç al món corporatiu. Amb vuit episodis, destaca per un estil narratiu original i una mirada satírica tan desconcertant com reveladora.
Creada per…
Tim Robinson i Zach Kanin
La pots veure a…
HBO Max
© Sarah Shatz/HBO
Blanca Fernandez, dietista-nutricionista
@blancafernandez_dn
Mantenir una microbiota intestinal equilibrada és fonamental per al correcte funcionament de l’organisme.
La microbiota intestinal està formada per bilions de microorganismes que exerceixen funcions essencials en la digestió, l’absorció de nutrients, la síntesi de vitamines i la regulació del sistema immunitari. Factors com l’estrès, una alimentació desequilibrada, l’envelliment o l’ús d’antibiòtics poden alterar aquest ecosistema i afectar la salut intestinal.
Els probiòtics són microorganismes vius que, consumits en quantitats adequades, aporten beneficis per a la salut. La seva funció principal és ajudar a restaurar i mantenir l’equilibri de la microbiota. Entre els seus beneficis més coneguts destaquen la millora del trànsit intestinal, la reducció de la inflor abdominal i dels gasos, així com el suport en casos de diarrea o restrenyiment.
A més, els probiòtics contribueixen a l’enfortiment del sistema immunitari i poden tenir un impacte positiu en la salut metabòlica. Es troben de manera natural en aliments fermentats com el iogurt, el quefir, el xucrut o el miso, així com en suplements específics. És important tenir en compte que no totes les soques tenen els mateixos efectes, per la qual cosa la seva elecció s’ha d’adaptar a les necessitats individuals.
Mantenir una alimentació variada, rica en fibra i en aliments fermentats, és una estratègia fonamental per cuidar la salut intestinal a llarg termini.
Text del centre de fisioteràpia Fizyum www.fizyum.com
Mantenir una bona circulació a les cames és fonamental per prevenir la sensació de pesadesa, la inflor, el cansament i la possible aparició de varius.
El moviment regular ajuda a activar el retorn venós i a millorar la salut vascular, especialment en persones que passen moltes hores assegudes o dretes en una posició estàtica. A continuació, proposem alguns exercicis senzills que es poden fer a qualsevol lloc i que contribueixen a estimular la circulació de manera efectiva.
Recomanació addicional
Evita creuar les cames quan estiguis assegut i mira d’utilitzar un reposapeus si passes molt de temps a l’escriptori. Si els símptomes persisteixen, consulta un professional mèdic o fisioterapeuta.
Exercicis per fer estirat (ideal per al final del dia)
2 minuts
Exercicis per fer assegut (oficina o casa)
Moviment punta-taló
30 repeticions
Exercicis dempeus i activitats dinàmiques
2 x 20 repeticions
Genoll al pit
2 x 20 repeticions
20 repeticions
30 minuts a ritme moderat
Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui, oftalmòloga
La prevalença de la miopia ha augmentat de manera preocupant. Actualment afecta el 23 % de la població i s’estima que aquest percentatge arribarà al 50 % l’any 2050. Encara que en la majoria dels casos es pot corregir mitjançant l’ús de correcció òptica, lents de contacte o cirurgia refractiva, la miopia elevada pot comportar un risc més gran de desenvolupar complicacions a llarg termini, com el despreniment de retina, glaucoma, estrabisme i maculopatia miòpica. En el seu desenvolupament i progressió hi influeixen tant factors genètics com ambientals i d’estil de vida, i aquests últims hi tenen un pes cada vegada més gran.
Paral·lelament, la presència de dispositius electrònics a la vida quotidiana dels infants també ha augmentat de manera exponencial els últims anys. Tauletes, telèfons intel·ligents i ordinadors s’utilitzen no només en l’àmbit acadèmic, sinó també en el temps d’oci, i des d’una edat cada vegada més primerenca. Aquest auge, juntament amb l’increment progressiu de població miop, ha generat una preocupació creixent en moltes famílies i especialistes sobre els inconvenients de les pantalles en els més petits i el seu possible impacte en l’aparició de la miopia.
Segons l’evidència científica, un dels principals factors de prevenció seria passar més temps a l’aire lliure (un
mínim de 2 hores), ja que la llum natural estimula mecanismes que ajuden a alentir el creixement axial del globus ocular i, en conseqüència, la progressió de la miopia. Per contra, tot i que no s’ha demostrat un vincle directe, la recerca suggereix que els infants que passen més temps a l’interior de casa fent tasques de prop (com l’ús de dispositius electrònics) presenten taxes més altes de miopia. Així doncs, la solució segons els experts és clara: limitar el temps d’ús de pantalles, fomentar les activitats a l’aire lliure i aplicar mesures d’higiene visual, com la regla 20-20-20 (cada 20 minuts d’activitat propera, mirar alguna cosa a 20 peus o 6 metres durant 20 segons), mantenir una distància adequada (uns 50-70 cm) i utilitzar una il·luminació correcta. Segons l’OMS, no es recomana l’ús de telèfons mòbils i tauletes abans dels 3 anys, i fins als 6 anys se n’hauria de limitar l’ús a un màxim d’1 hora al dia.
Totes aquestes mesures, juntament amb revisions oftalmològiques periòdiques amb l’especialista, ens permetran un diagnòstic i un control precoç de la miopia, cosa que resulta fonamental per assegurar un correcte desenvolupament visual dels més petits i evitar l’aparició de possibles complicacions oculars en el futur.
L’ús creixent dels dispositius electrònics preocupa famílies i especialistes pel seu possible impacte en l’augment de la miopia infantil.
del
esperem, fins i tot en joves, però detectar-les a temps té solució.
Encara que solem associar les cataractes amb l’edat avançada, també poden aparèixer en persones joves i fins i tot en adults menors de 40 o 50 anys. Aquestes cataractes prematures o secundàries es produeixen quan el cristal·lí, la lent natural de l’ull, perd la seva transparència i provoquen visió borrosa, enlluernaments o canvis freqüents en la graduació.
Les causes són variades. Els traumatismes oculars, fins i tot els lleus, poden alterar l’estructura del cristal·lí i provocar-ne una opacificació progressiva. L’ús prolongat de corticoides, ja sigui en comprimits, inhaladors o col·liris, és una altra causa freqüent. També hi influeixen malalties metabòliques com la diabetis, que altera la composició interna del cristal·lí, o trastorns del metabolisme del calci. En alguns casos, existeix una predisposició genètica o familiar, o les cataractes poden estar presents des del naixement (cataractes congènites) i manifestar-se més endavant.
Els hàbits de vida també hi tenen un paper important. L’exposició excessiva al sol sense protecció ocular, el tabac, l’alcohol o una alimentació pobra en antioxidants poden accelerar l’envelliment de les proteïnes del cristal·lí i afavorir l’aparició primerenca de cataractes.
Els símptomes són similars als de les cataractes senils: visió entelada, pèrdua de contrast, major sensibilitat a la llum o dificultat per conduir de nit. Davant d’aquests signes, convé fer una revisió oftalmològica completa per confirmar el diagnòstic i valorar el tractament més adequat.
La cirurgia de cataractes és avui un procediment segur i altament personalitzat, que permet substituir el cristal·lí opac per una lent intraocular transparent, corregint al mateix temps defectes com la miopia o l’astigmatisme.
Tot i que no sempre és possible prevenir-les, es pot retardar-ne l’aparició amb mesures senzilles: utilitzar ulleres de sol amb protecció UV, mantenir una dieta rica en fruites i verdures, evitar el tabac i controlar malalties com la diabetis.
Dr. Jesús Téllez, oftalmòleg
©2026 Alcon Inc. 01/2026 ES-CAT-2600003
La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica crònica que afecta no només el control de la glucosa en sang, sinó també múltiples òrgans, inclosos els ulls. Les persones amb diabetis presenten un risc significativament més alt de desenvolupar complicacions oculars que poden comportar, en casos avançats, la pèrdua de visió.
Una de les principals complicacions és la retinopatia diabètica, que es manifesta quan els nivells elevats de glucosa danyen els vasos sanguinis de la retina. Aquests vasos es poden debilitar, dilatar i perdre líquid, i fins i tot obstruir-se, induint una falta d’oxigen a la retina. L’organisme intenta compensar aquest dany generant “neovasos”, però són fràgils i molt propensos a sagnar. Inicialment, la retinopatia diabètica pot ser asimptomàtica, però amb el temps pot provocar visió borrosa, aparició de taques en el camp visual o pèrdua de visió central. Sense un tractament adequat, aquesta malaltia es pot complicar amb hemorràgies intraoculars i fins i tot amb un despreniment de retina.
Una altra complicació freqüent és l’edema macular diabètic, que es produeix quan el líquid s’acumula a la màcula, una petita zona situada al centre de la retina responsable de la visió detallada, la lectura, el reconeixement de rostres i la distinció de colors. L’edema macular provoca distorsió de la visió i dificultat per dur a terme tasques que requereixen visió fina.
La cataracta diabètica també és més prevalent i sol aparèixer a edats més primerenques en comparació amb la població no diabètica. L’excés de glucosa altera la transparència del cristal·lí, causant visió borrosa. A més, els pacients diabètics tenen un risc més alt de desenvolupar glaucoma, una malaltia que danya el nervi òptic i pot avançar sense símptomes fins a fases irreversibles.
El control adequat de la glucèmia, la pressió arterial i els nivells de colesterol és essencial per prevenir aquestes complicacions. Es recomana fer revisions oftalmològiques anuals, fins i tot en absència de símptomes, ja que el diagnòstic precoç permet aplicar el tractament adequat i preservar la visió.
La diabetis pot danyar la retina i altres teixits oculars. Detectar-ho a temps és essencial per preservar la visió.
Dr. Javier Elizalde, oftalmòleg
La meibografia és una exploració útil per valorar les glàndules palpebrals i entendre millor les causes de l’ull sec.
← Meibografia de la parpella inferior.
Visualització infraroja de les glàndules de Meibomi (en verd) dins del contorn palpebral (línia vermella), útil per avaluarne la integritat i detectar alteracions associades a l’ull sec.
Olga Riera, Departament de Biometria Ocular
La meibografia és una prova d’imatge no invasiva dissenyada per visualitzar de manera precisa les glàndules de Meibomi, estructures situades a les parpelles superiors i inferiors. Aquestes glàndules produeixen la capa lipídica de la llàgrima, essencial per evitar-ne l’evaporació ràpida i mantenir la superfície ocular estable. Quan s’alteren, disminueix la qualitat lacrimal i apareixen molèsties que es poden confondre amb fatiga visual o al·lèrgies. La meibografia permet veure directament si aquestes glàndules estan sanes, escurçades, dilatades o absents, aportant una informació que abans només es podia sospitar.
La realització de l’estudi és senzilla, ràpida i completament indolora. El pacient s’asseu davant d’un equip dotat d’il·luminació infraroja i una càmera especialitzada. El professional everteix suaument la parpella mentre el dispositiu capta imatges d’alta resolució del patró glandular. No s’hi apliquen gotes ni cal cap preparació prèvia; n’hi ha prou amb mantenir la mirada fixa durant uns segons. En pocs minuts, l’especialista disposa d’un mapa detallat de l’estat de les glàndules, cosa que facilita una anàlisi objectiva i permet comparar els resultats en controls posteriors.
Aquesta prova està especialment indicada en pacients amb ull sec, ja que la disfunció de les glàndules de Meibomi n’és una de les causes més freqüents. També és útil en casos de blefaritis crònica, intolerància a les lents de contacte, rosàcia ocular i símptomes com coïssor, visió fluctuant o sensació de sorra. Així mateix, ajuda a planificar tractaments tèrmics, de llum polsada intensa o d’higiene palpebral específica, i permet avaluar-ne l’eficàcia al llarg del temps. Gràcies a la meibografia, és possible establir diagnòstics més precisos i tractaments personalitzats, millorant notablement el benestar ocular dels pacients.
Raquel Fontanals, Departament de Comunicació
Llicenciat en Medicina per la Universitat
Autònoma de Barcelona el 2007, va finalitzar l’especialització en Oftalmologia a Barraquer el 2013. Ha exercit en diversos centres hospitalaris i mútues laborals, on també ha coordinat serveis oftalmològics. La seva trajectòria combina activitat assistencial, quirúrgica i atenció a lesions oculars.
El 2022 va entrar a formar part de l’equip mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer, centrant la seva activitat en glaucoma i cataractes.
Star Trek, l’última vista va ser Discovery
Un grup de música: Extremoduro
Destinació ideal de vacances: Islàndia
Últim llibre que has llegit: els 9 de The Expanse
Matiner o nocturn?: Nocturn, sens dubte
Què et va portar a estudiar Medicina i a especialitzar-te en Oftalmologia?
La dedicació a les cures i l’herència familiar de metges i sanitaris. L’Oftalmologia és una especialitat preciosa per la combinació de consulta, microcirurgia en constant evolució i el sentit que tracta, vital per a la nostra relació amb el món.
Com recordes la teva etapa de formació com a resident al Centre d’Oftalmologia Barraquer?
Va ser una època complicada, per la intensitat i dedicació que requereix, però apassionant pels grans professionals amb qui em vaig formar, per com de ben acollit em vaig sentir i pel suport de la meva parella. Descobrir els primers anys què era això de l’oftalmologia, tenint el suport dels residents més grans; després, anar dominant les primeres cirurgies i guanyant independència, fins a l’últim any on ve el vertigen de ser el més gran on ets tu a qui venen a preguntar dubtes i adonar-te dels coneixements adquirits.
Què creus que diferencia l’oftalmologia actual respecte a la de quan vas començar?
En el fons no ha canviat. Escoltar el pacient, comprendre les seves necessitats i oferir-li solucions quan n’hi ha o acompanyament quan no és possible. Per descomptat, la nostra especialitat està en constant millora, cosa que ens permet tractar problemes de manera més senzilla o amb millors resultats que abans, però el procés bàsic continua sent principalment el motiu pel qual les màquines encara no ens han substituït.
Com és el teu dia a dia? Què és el que més t’agrada de la teva professió?
Dedico la major part del temps a la consulta, explicant des de la vista cansada fins a la fisiopatologia del glaucoma, adaptant les ulleres, els tractaments o les indicacions de cirurgia a cada cas particular, cosa que fa que cada pacient sigui diferent. Però adoro els procediments làser i la cirurgia. No hi ha res comparable a
una sessió de quiròfan amb un gran equip i escoltant música.
Per a molts pacients, el glaucoma és una malaltia silenciosa. Com l’explicaries de manera senzilla?
El glaucoma es defineix com el dany al nervi òptic, que és el que porta la informació de la retina al cervell, produït per una pressió ocular excessiva, la qual cosa fa que les fibres del nervi vagin patint i perdent-se progressivament. El que passa és que el nervi òptic és molt resilient i pot patir dany durant un temps sense que es vegi afectat el camp visual, cosa que fa que els pacients no percebin res fins que la pèrdua és molt avançada. D’aquí la importància de les revisions amb un metge oftalmòleg, sobretot si presenten antecedents familiars.
Quins senyals o símptomes han d’alertar el pacient i motivar una consulta urgent?
Parlant de glaucoma d’angle obert, la reducció del camp visual s’ha d’analitzar com més aviat millor. La veritable urgència, però, es troba en el glaucoma d’angle agut, en què unes hores abans o després poden significar una gran pèrdua de funció visual. En aquest darrer cas, un atac agut es presenta com un dolor orbitari o hemicranial, com una migranya molt potent que no cedeix amb analgèsics habituals, amb visió borrosa o irisada, a vegades fins i tot nàusees i/o vòmits. Això fa que molts pacients acudeixin a urgències generals, on l’atenció oftalmològica es difereix fins que es descarten causes neurològiques. És sobretot important la revisió per prevenir-lo en pacients hipermetrops mitjançant gonioscòpia o altres proves, que són els que poden tenir risc d’aquest tipus de glaucoma.
Consideres que la població està suficientment informada sobre les patologies oculars més freqüents?
Sens dubte que no, com tantes altres coses en el sector sanitari. Per això crec en la importància de dedicar temps a explicar des de la nostra consulta, de manera clara i entenedora però amb precisió, les diferents presentacions d’un ull vermell, d’una migranya, sequedat ocular, defectes refractius (miopia, hipermetropia, presbícia, astigmatisme...) i divulgar des de fonts fiables per facilitar el coneixement per part de la gent davant tanta informació enganyosa o directament maliciosa, que apareix principalment a les xarxes.
La cirurgia de cataractes és una de les més comunes. Què la fa tan segura actualment?
La cirurgia per mínima incisió amb lents plegables, amb energies d’ultrasò cada vegada més baixes i un temps quirúrgic mínim, ambulatòria i amb la mínima anestèsia necessària permeten una recuperació molt més ràpida i amb menys molèsties que fa fins i tot pocs anys. Per descomptat, cada cas és diferent i la resposta de cada ull (fins i tot del mateix pacient) és variable, però una bona informació i valoració preoperatòries també contribueixen als resultats satisfactoris i amb baixes possibilitats de complicació. Però quan aquestes es presenten, inevitablement, l’experiència del cirurgià i els mitjans del centre ajuden a resoldre-les de la millor manera possible.
Com et mantens actualitzat en un camp que evoluciona tan ràpidament?
La comunicació constant de l’experiència entre companys, tant dins del centre com als congressos i comunicacions, a més del treball que realitza la indústria, però sempre amb la mirada crítica de l’experiència davant els biaixos i “la darrera gran novetat” que potser no ho és tant. Per descomptat és una dedicació constant però necessària per oferir la millor atenció.
Amb una feina tan absorbent, què fas per desconnectar?
Tinc els meus nens, que no em permeten ni un moment de descans per pensar després de la jornada laboral, és clar. Però també les meves classes de salsa i bachata, cosa que pateix el meu equip de quiròfan i els meus pacients, que han d’escoltar aquesta música durant les meves cirurgies :D
Raúl Angulo, optometrista
Les lents progressives permeten veure de lluny, a distància intermèdia i de prop en una sola lent, amb una transició suau entre graduacions i sense línies visibles. Les bifocals només ofereixen visió llunyana i propera, separades per una línia marcada que pot resultar menys estètica i no cobreix la distància intermèdia, cosa que en limita la comoditat en tasques habituals, especialment en activitats digitals o laborals prolongades.
Com es pot prevenir la degeneració macular?
Com afecta el colesterol alt la salut ocular?
Quins símptomes indiquen que cal una revisió ocular urgent?
Dr. Santiago Abengoechea, oftalmòleg
La prevenció inclou deixar de fumar, utilitzar ulleres de sol amb filtre UV, mantenir una dieta rica en antioxidants, omega-3 i verdures de fulla verda, controlar la tensió arterial i el colesterol, i fer revisions oftalmològiques periòdiques a partir dels 50 anys. També convé protegir-se de la llum blava intensa i mantenir un estil de vida actiu, saludable i equilibrat per reduir significativament el risc de progressió.
Dr. Ramon Rey, internista
El colesterol elevat és la presència de nivells en sang superiors als recomanats, cosa que augmenta el risc d’arteriosclerosi, una malaltia arterial degenerativa i obstructiva. Pot causar isquèmia aguda o crònica i afectar la retina o el nervi òptic, provocant patologies greus amb un risc important per a la visió. La prevenció, mantenint el colesterol dins de límits segurs, és clau per protegir la salut visual en general.
Dr. Anton Barraquer, oftalmòleg
Cal acudir d’urgència davant una pèrdua sobtada de visió, visió doble, dolor ocular, centelleigs, aparició brusca de “mosques volants”, enrogiment o secreció. També després de traumatismes oculars o facials amb pèrdua del camp visual, “veure a través d’una cortina” o un punt negre fix que augmenta. Aquests símptomes poden indicar patologies greus que requereixen diagnòstic i tractament immediats per evitar complicacions i preservar la salut ocular.
Mònica Martí Orpinell, Secretària Tècnica del Comitè d’Ètica de la Recerca amb medicaments
Algunes malalties, com els trastorns autoimmunes (ex. síndrome de Stevens-Johnson o pemfigoide) i les alteracions produïdes per cremades químiques, poden danyar greument la superfície ocular, opacificant, irreversiblement, la còrnia, la qual cosa provoca una greu pèrdua de visió. En aquests casos, el trasplantament de còrnia pot ser una opció, però quan hi ha risc alt de rebuig s’empra una pròtesi de còrnia o queratopròtesi. La més emprada mundialment és la Boston tipus 1 que consta d’un cilindre òptic transparent acoblat en una còrnia de donant i fixat mitjançant una placa posterior de titani.
Al Centre d’Oftalmologia Barraquer s’ha desenvolupat una tècnica innovadora que combina la queratopròtesi de Boston tipus 1 amb un recobriment de mucosa bucal autòloga. La novetat consisteix a cobrir la superfície ocular amb una làmina de mucosa extreta
del llavi inferior del propi pacient, deixant un orifici perquè el pacient pugui veure-hi a través. La mucosa afavoreix la hidratació ocular i aporta factors antimicrobians i de creixement, oferint, a més, protecció enfront de la necrosi. La seva rica vascularització i resistència faciliten l’adhesió del teixit, la regeneració epitelial i la biointegració amb la superfície ocular cosa que reduiria la taxa d’extrusió de la pròtesi, evitant una cirurgia de reemplaçament.
Els nostres resultats en 19 pacients, publicats a l’American Journal of Ophthalmology, mostren una taxa de retenció anatòmica del 89 % el primer any i una millora de la visió en el 92 % dels casos. Encara que poden aparèixer complicacions relacionades amb la mucosa, la majoria són tractables, la qual cosa converteix aquesta tècnica en una nova alternativa molt prometedora per a casos amb mal moderat a sever de la superfície ocular.
Dra. Sandra Planella, oftalmòloga
A la Unitat d’Estètica Oculofacial oferim una àmplia gamma de tractaments destinats a millorar la qualitat de la pell, rejovenir la mirada i equilibrar l’harmonia facial. Tots els procediments són realitzats per cirurgians oculoplàstics i especialistes en estètica, professionals amb un profund coneixement de l’anatomia ocular i periocular, cosa que aporta un alt nivell de seguretat i precisió en una zona especialment delicada.
Amb el pas del temps apareixen arrugues, pèrdua de fermesa, taques, ulleres i solcs més marcats. Per abordar aquests signes de l’envelliment, el centre disposa de tractaments personalitzats com els farciments d’àcid hialurònic, que restauren volums i suavitzen línies, i la toxina botulínica, indicada per relaxar les arrugues d’expressió i aconseguir una mirada més relaxada i natural.
Per millorar la qualitat global de la pell i tractar porus dilatats, marques d’acne o una textura irregular, s’apliquen tècniques com la mesoteràpia, el microneedling i diversos peelings mèdics. El fotorejoveniment amb llum intensa per pulsacions (IPL) contribueix a unificar el to cutani i reduir vermellors, mentre que el plasma ric en plaquetes (PRP) estimula els processos naturals de regeneració de la pell.
Quan les parpelles presenten signes més avançats d’envelliment, com excés de pell, flacciditat o bosses, es poden realitzar procediments quirúrgics com la blefaroplàstia, destinada a eliminar l’excés de pell i greix. Així mateix, tècniques amb làser CO2, com la blefaroplàstia làser o el resurfacing facial i de parpelles, permeten incisions més precises i afavoreixen el tensat cutani. El fet que aquestes intervencions siguin realitzades per cirurgians oculoplàstics garanteix un enfocament especialitzat, segur i respectuós amb la funció de la parpella i la protecció de l’ull.
Cada tractament comença amb una valoració detallada de l’anatomia facial i de les expectatives del pacient. L’objectiu és realçar la bellesa natural sense alterar l’expressió, prioritzant sempre resultats harmònics, segurs i personalitzats. Gràcies a la combinació d’experiència mèdica i tecnologia avançada, la Unitat d’Estètica de Barraquer ofereix una atenció integral i de màxima qualitat en la cura estètica i funcional de la mirada.
Els tractaments oculofacials permeten revitalitzar la mirada i harmonitzar els trets facials, retornant al rostre un aspecte més fresc i descansat.
En el marc del 85è aniversari de la inauguració del Centre d’Oftalmologia Barraquer, la Dra. Elena Barraquer recorda que la història de la clínica no es construeix només amb fites mèdiques i dates assenyalades, sinó també amb aquells petits moments quotidians que, generació rere generació, han teixit la memòria d’una família i d’una vocació compartida.
Són escenes viscudes des de la infantesa, en què la vida familiar i l’entorn clínic convivien de manera natural, i que avui adquireixen un significat especial en mirar enrere.
“Quan els meus germans i jo tornàvem de l’escola, passàvem per davant de la Foca, una estàtua situada davant de l’ascensor que porta al pis on vivíem amb els meus pares, dins la clínica, i cada dia ens barallàvem per ser els primers a pujar-hi.”
També forma part d’aquesta memòria familiar la figura del seu avi Ignacio i alguns dels seus singulars costums professionals:
“El meu avi Ignacio tenia un guepard domesticat, que l’acompanyava al seu despatx, assegut a terra al seu costat. L’animal era molt útil per descobrir pacients que fingien no veure-hi: en obrir la porta no aconseguien amagar la seva sorpresa.”
I el laboratori, espai de descoberta i fascinació durant la infantesa, ocupa també un lloc especial en aquests records:
“El meu avi guardava les cataractes que extreia (en aquell temps, “senceres”) en unes gerres al laboratori. De petits, ens encantava ensenyar el laboratori als nostres amics, tradició que van seguir els meus fills.”
El 6 de febrer, el Prof. Rafael I. Barraquer va intervenir en el XXXVIII Curs Monogràfic d’Iniciació a l’Oftalmologia a Madrid, amb la presentació “Queratoplastias penetrantes”.
Del 5 al 7 de febrer va tenir lloc el congrés de FacoElche 2026, en el qual la Dra. Elena Barraquer va intervenir amb diverses presentacions, a més de formar part d’una sessió quirúrgica en directe. També hi va participar el Dr. José Lamarca en un simposi sobre lents intraoculars i el Dr. Jesús Téllez com a panelista sobre glaucoma.
El 30 de gener, la Dra. Anna Monés va intervenir com a ponent en els cursos de Formació Continuada organitzats per l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau sobre actualització i maneig de casos clínics complexos en oftalmopediatria.
El 25 de gener, el Dr. Javier Elizalde, en la sessió inaugural del curs 2026 de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, va rebre el Premi Professor Joaquín Barraquer.
El 16 de gener, la Dra. Mª José Capella va participar com a ponent convidada als cursos de Formació Continuada organitzats per l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau amb la presentació “Actualización y manejo de casos clínicos complejos en Retina-Uveítis”.
També va participar en l’XI Congrés Anual de la Societat Espanyola d’Inflamació Ocular (SEIOC), celebrat a l’Hospital Universitari La Paz (Madrid). Va formar part d’una taula rodona, dedicada a les vasculitis retinianes (infeccioses i autoimmunes), on va compartir taula amb reconeguts especialistes de l’àrea.
Del 4 al 6 de desembre, la Dra. Miriam Barbany va participar en el 68è Congrés Portuguès d’Oftalmologia (Sociedade Portuguesa de Oftalmologia), celebrat a l’Algarve, com a ponent
convidada. Les seves intervencions destacades van ser: “Innovations in Ocular Surface Reconstruction: Managing the Most Severe Cases”, i també va intervenir a la Sessió d’Actualització en Trasplantament Corneal, en la qual va aportar la seva visió sobre les darreres tècniques i els reptes actuals en cirurgia corneal.
Del 20 al 23 de novembre es va celebrar a Barcelona el 56è Congrés de la Societat Catalana d’Oftalmologia.
La Dra. Mª José Capella va participar com a moderadora, juntament amb el Dr. Alfredo Adán de l’Hospital Clínic de Barcelona, a la taula rodona sobre uveïtis.
El Dr. Santiago Abengoechea també va intervenir en el mateix congrés, en un simposi i com a ponent a la taula rodona de retina quirúrgica.
Per la seva banda, la Dra. Anna Monés va presentar en el marc de la trobada el Videoatlas de Cirugía del Estrabismo. La Dra. Idoia Rodríguez Maiztegui i el Dr. Juan José Rodríguez Ezcurra en són coautors.
Recompondre les peces del que sembla un senzill puzle pot donar-nos una sorpresa. La paradoxa del triangle revela el diferent comportament dels polígons no ortogonals en reordenar-los i un altre aspecte de la nostra percepció visual.
Prof. Rafael I. Barraquer
En un moment com l’actual, ressonant d’efemèrides ominoses, també convé recordar la lluminosa figura del divulgador i filòsof Martin Gardner (1914-2010). Durant dècades ens va delectar instruint-nos amb la seva columna “Jocs matemàtics” en la més cèlebre revista de divulgació: Scientific American (aquí traduïda com a “Investigación y Ciencia”).
Les porcions de baix són exactament les mateixes que les de dalt
D’on surt aquest forat?
El 1956, Gardner va popularitzar un trencaclosques ideat uns anys abans per Paul Curry, un novaiorquès aficionat a la màgia. Consisteix en un triangle rectangle amb catets de 13 i 5 unitats. D’ell se’n retallen dos triangles amb catets 8:3 i 5:2. Queda una porció rectangular de 3 x 5 (àrea = 15) que podem dividir en dues peces en “L” de 7 i 8 unitats o caselles.
Si reconstruïm el puzle canviant la posició dels triangles, ens quedarà per emplenar un rectangle de 2 x 8 (àrea = 16). En posar-hi les dues peces en “L”, que sumen 15 unitats, ens trobem que falta una casella per omplir.
→ Fig.2
Explicació de la paradoxa del triangle.
Esq.: L’àrea “perduda” correspon a la diferència entre les inclinacions de les hipotenuses.
Dta.: La diferència es fa més acusada amb triangles de menys unitats.
→ Fig.3
Variant de la paradoxa de l’àrea perduda, amb un altre trencaclosques ideat per Martin Gardner. L’àrea de “l’expansió de les hipotenuses” correspon a la casella central que “apareix” en reordenar les mateixes peces.
← Fig.1
El puzle del triangle de Curry (1953) i, a baix, la seva reconstrucció alternativa que produeix la “pèrdua” d’una casella.
Com pot ser? On ha anat a parar aquesta unitat d’àrea?
La clau d’aquest puzle rau en el fet que són diferents les proporcions dels triangles petits (8:3 i 5:2) i, per tant, també ho són les inclinacions de les seves hipotenuses. La hipotenusa combinada està lleugerament blegada, de forma gairebé imperceptible (prop d’1/28 d’unitat), cap a fora o cap a dins en les diferents configuracions.
Si ens fixem, el punt d’unió dels triangles en la fig. 1, a dalt, coincideix amb una intersecció de la quadrícula (8, 3), però en la de baix el triangle morat la sobrepassa una mica. El vèrtex superior del triangle verd coincideix a baix amb la intersecció (5, 2), però a dalt la hipotenusa del morat passa una mica per sota d’aquest punt. Aquesta diferència suposa un paral·lelogram molt fi amb exactament l’àrea d’1 unitat de quadrícula, just la que “falta”
1x2
1x3
en la segona figura (Fig. 2, esq.). El truc es veu més clar amb triangles de menys unitats (Fig. 2, dta.).
Disseccions geomètriques similars amb canvi de l’àrea havien estat ja descrites per Edmé G. Guyot (1769) i William Hooper (1794), fins i tot per Sebastiano Serlio en el segle XVI. Gardner i altres van desenvolupar versions amb polígons no ortogonals com trapezoides o altres combinacions de triangles amb altres polígons (Fig. 3). Pot demostrar-se que la diferència serà exactament d’1 unitat d’àrea quan els números de la dissecció pertanyen a la sèrie de Fibonacci (1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21…).
La paradoxa de l’àrea perduda també revela que la idea de “parts d’un tot” (les peces d’un trencaclosques, iguals a si mateixes per definició) s’imposa en la nostra percepció visual sobre una estimació directa de les inclinacions o rasants.
La Fundació Barraquer ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació ONCE i la Fundació ONCE Baixa Visió (FOBV) per impulsar un programa estatal de salut visual adreçat a infants en situació de vulnerabilitat. L’acord permetrà desplegar, entre gener i juny de 2026, la campanya Cada mirada merece un futuro claro, amb sis jornades de revisions oftalmològiques i optomètriques en centres ONCE de Catalunya, Madrid, Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Andalusia i Canàries.
El programa preveu atendre prop de 300 nens i nenes derivats per entitats socials, amb l’objectiu de detectar de
manera precoç problemes visuals que poden condicionar l’aprenentatge i el benestar. Cada jornada permetrà atendre una cinquantena de menors i comptarà amb un dispositiu sanitari coordinat per la Fundació Barraquer.
Els equips estaran formats per optometristes voluntaris de General Optica i oftalmòlegs del Centre d’Oftalmologia Barraquer, que assumiran els casos que requereixin seguiment clínic o tractament especialitzat. El conveni garanteix una atenció integral, incloent el lliurament d’ulleres graduades i, si cal, l’atenció oftalmològica posterior, sense cap cost per a les famílies.
Francesc Ballbé, director de la Fundació Barraquer
La Fundació Barraquer ha iniciat una col·laboració amb l’associació Ocularis per impulsar projectes de formació en oftalmologia en l’àmbit de la cooperació internacional.
El primer pas d’aquesta aliança ha estat una expedició quirúrgica i formativa a l’Hospital Central de Maputo (Moçambic), que ha tingut lloc entre el 27 d’octubre i el 7 de novembre.
L’acció ha permès formar tres oftalmòlegs locals en cirurgia de cataractes mitjançant la tècnica de la facoemulsificació, una metodologia avançada que millora els resultats quirúrgics i la recuperació dels pacients. Durant l’estada, es
van dur a terme una vintena de cirurgies de formació amb la participació del Dr. Anton Barraquer, oftalmòleg del Centre d’Oftalmologia Barraquer i patró de la Fundació.
Aquesta primera expedició s’emmarca en un projecte amb vocació de continuïtat, orientat a dotar els professionals locals d’una formació sòlida que els permeti atendre la població del seu entorn i, alhora, formar noves generacions d’oftalmòlegs. Amb aquesta iniciativa, la Fundació Barraquer reforça el seu compromís amb una cooperació sanitària basada en la transferència de coneixement i la millora sostenible de la salut visual.
La Fundació Barraquer ha dut a terme una nova expedició internacional a Bombai (Índia) per millorar la salut visual de persones en situació de vulnerabilitat. Entre el 6 i el 10 d’octubre, un equip de professionals del Centre d’Oftalmologia Barraquer es va desplaçar a la ciutat per realitzar revisions integrals als usuaris de la Fundació Sonrisas de Bombay.
Al llarg de cinc jornades de treball, es van organitzar dispositius d’atenció en tres zones diferents de la ciutat —Chhedanagar, Shyam Nagar i Mulund East— que van permetre atendre un total de 1.046 persones de totes les edats. La coordinació amb l’equip local i l’eficiència logísti-
ca van fer possible una mitjana de més de 200 visites diàries, millorant els resultats obtinguts en l’expedició de 2023.
Un cop finalitzades les revisions, s’iniciarà la fase de resposta assistencial. Està previst lliurar ulleres graduades a 391 persones, així com estudiar amb l’equip mèdic de la Fundació Barraquer els casos quirúrgics més complexos que requereixin una intervenció especialitzada.
Aquesta acció ha estat possible gràcies a la col·laboració amb la Fundació Sonrisas de Bombay, una entitat que porta més de 20 anys treballant amb col·lectius vulnerables de la ciutat.
La Consol té 69 anys, és catalana i, de jove, va treballar com a auxiliar de clínica i puericultora. Acostumada a cuidar dels altres, mai no hauria imaginat que acabaria necessitant ajuda urgent per preservar una cosa tan essencial com la visió.
estrabisme, que fins aleshores havia estat intermitent. Això li va provocar migranyes freqüents i una mala postura corporal, adoptada de manera inconscient per compensar la desviació ocular.
Els resultats han estat transformadors; ha recuperat la independència, l’autoestima i les ganes de relacionar-se. “He tornat a fer vida social i a sentir-me bé amb la meva imatge”, explica amb un somriure.
Sandra Juan, treballadora social
Fa nou anys, va patir una conjuntivitis vírica molt aguda que li provocava dolor intens i molèsties constants. Tot i haver-se visitat diverses vegades fora del centre, el seu problema no es resolia. Davant la persistència dels símptomes, va decidir acudir d’urgència al Centre d’Oftalmologia Barraquer a través del dispensari. “Allà em van treure literalment una pedra de dins l’ull”. recorda. Tot plegat s’emmarcava en un context clínic complex, ja que també patia cataractes, estrabisme i una sequedat ocular molt aguda.
Anteriorment, s’havia sotmès a una cirurgia de cataractes a l’ull esquerre per la via pública. Lluny de millorar, aquesta intervenció va agreujar el seu
Va ser la seva neboda qui va sentir parlar de la Fundació Barraquer i la va animar a informar-se sobre els requisits per accedir al programa d’ajudes. Aquell primer contacte va marcar un abans i un després. “Vaig arribar-hi amb molta il·lusió i amb l’esperança que, finalment, algú pogués ajudar-me”, explica.
A la clínica, la Consol va ser intervinguda de cataractes de l’ull dret per la Dra. Elena Barraquer. Posteriorment, la Dra. Idoia Rodríguez va tractar el seu estrabisme bilateral, i actualment continua en seguiment per la sequedat ocular amb la Dra. Adriana Ríos. “Totes han estat excel·lents professionals, molt afables i empàtiques. Sempre he tingut la sensació d’estar en molt bones mans”, afirma.
De la Fundació Barraquer en destaca la professionalitat, l’eficàcia i la generositat de tot l’equip. Avui, la Consol anima a altres persones en situació similar a fer el pas: “Confieu en els grans professionals de la clínica Barraquer”.
www.laboratoriosllorens.com
Zenit Barcelona se encuentra a 5 minutos de Clínica Barraquer. Tenemos ofertas especiales para estancias largas, consúltenos sin compromiso.
71 HABITACIONES, CAFETERÍA, TERRAZA, GIMNASIO, WIFI GRATUITO, SALONES DE REUNIONES Y RESTAURANTE MEDITERRÁNEA.
Zenit Barcelona is located 5 minutes from Barraquer Clinic. We have special o ers for long stays, contact us for details.
71 ROOMS, CAFÉ, TERRACE, GYM, FREE
AND THE
Eva Gomis, directora de l’Institut Barraquer
Els metges interns residents (MIR) que finalitzen enguany la seva formació com a especialistes a Barraquer, Anna Bruix, Núria Cintas, Javier Pérez i Estel·la Rojas, han superat amb èxit l’examen del Diploma del Consell Europeu d’Oftalmologia (European Board of Ophthalmology, EBO) en la convocatòria presencial de 2025 a Berlín, a la qual es van presentar més de 200 candidats procedents de 25 països, obtenint el títol de “Fellow of the European Board of Ophthalmology”.
Fundat el 1992, l’EBO és l’òrgan europeu de referència per a l’avaluació de competències oftalmològiques. El seu examen combina coneixements teòrics i habilitats clíniques, garantint un estàndard formatiu exigent. L’èxit d’aquesta promoció posa en valor la solidesa del nostre model formatiu i el nostre compromís amb una preparació rigorosa, actualitzada i alineada amb els estàndards internacionals.
A Barraquer, la formació pràctica i continuada dels nostres residents és clau. Des del 2022, comptem amb convenis amb hospitals de referència a Barcelona, que permeten als nostres residents realitzar rotacions externes dins del seu itinerari formatiu oficial.
Al Servei d’Oftalmologia de Fundació Hospitalàries Barcelona, els R3 i R4 completen sis setmanes en estrabologia i tècniques del segment anterior, reforçant les habilitats clíniques i quirúrgiques.
A l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, els nostres R1 realitzen rotacions de quatre setmanes en neurooftalmologia, adquirint coneixements sobre el sistema visual, els moviments oculars i les patologies neurooftalmològiques, així com habilitats en diagnòstic i tractament.
Aquests convenis combinen teoria i pràctica, fomenten la col·laboració entre hospitals i asseguren una formació d’excel·lència per afrontar els reptes de l’oftalmologia.
La Dra. Estel·la Rojas, resident de quart any a Barraquer, ha realitzat una rotació externa internacional al Mass Eye and Ear, centre de referència mundial en oftalmologia, dins de l’àrea de l’oculoplàstica. Durant la seva estada, ha pogut assolir objectius clau en la seva formació, com aprofundir en els coneixements sobre oculoplàstica, òrbita i vies lacrimals, així com perfeccionar el maneig d’eines diagnòstiques i terapèutiques. Així mateix, ha perfeccionat el maneig d’empelts i penjalls en cirurgia
periocular i la interpretació de proves d’imatge com el TAC i la RMN, consolidant una formació d’excel·lència. Les rotacions nacionals i internacionals permeten complementar l’aprenentatge en centres d’excel·lència, afavorint l’intercanvi de coneixement i l’actualització constant en les diferents subespecialitats oftalmològiques.
A l’Institut Barraquer, la formació continuada i la innovació mèdica són pilars essencials. Durant el 2025, hem organitzat sessions clíniques extraordinàries adreçades a metges oftalmòlegs i residents, amb l’objectiu d’apropar els avenços científics més recents, fomentant l’intercanvi de coneixement amb experts de diferents especialitats. Les sessions combinen pràctica clínica i recerca avançada.
Al maig, la Dra. Mª Asunción Peiré, experta en farmacologia pediàtrica, nutrició ortomolecular i bioimmunogenètica, va presentar el potencial terapèutic de BIGMED en oftalmologia. Una disciplina basada en l’autoregulació cellular mitjançant microARN i molècules de senyalització, amb possibilitats per tractar patologies complexes com la degeneració macular, les retinopaties neurodegeneratives, les infeccions oculars resistents, els tumors i les malalties autoimmunes amb afectació ocular.
A l’octubre, el Dr. Danial Roshandel va impartir la sessió “Shaping the Future of Ocular Surface Regeneration”, mostrant els avenços en teràpies regeneratives de la superfície ocular, incloent cèllules mare, bastides biomaterials i edició genètica. La seva ponència va mostrar com la recerca científica es tradueix en aplicacions clíniques que milloren la qualitat de vida dels pacients.
El cicle va acabar al desembre, amb la sessió de neurooftalmologia a càrrec del Dr. Bernardo Sánchez Dalmau, cap del Servei d’Oftalmologia de l’Institut Clínic d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Es van abordar el diagnòstic diferencial i el maneig de neuritis i neuropaties òptiques, aprofundint en l’estudi del nervi òptic, la motilitat ocular i les anomalies pupil·lars. La seva visió pràctica i especialitzada va consolidar el valor d’aquestes sessions com a eina d’actualització professional.
Les sessions extraordinàries reforcen el compromís de l’Institut Barraquer amb la formació mèdica i la difusió del coneixement.
