Il·lustrat
per Mariana Ramírez de Pascual
Rosa Massallé Solanellas
Vet aquí que una vegada hi havia un sol que resplendia, era gros i lluminós. Amb els seus rajos, escalfava la terra i també ens proporcionava llum i claror.
Durant el dia brillava al cel i enviava calor a tot l’univers. Repartia la seva energia a planetes i satèl·lits.
Al cel també hi havia la Lluna, que s’il·luminava durant la nit. Una mica més lluny, hi havia una estrella que, cada vespre, saludava la Lluna.
Una nit, l’estrella li va dir:
—Hola, Lluna, com estàs?
—Molt bé. I tu, estrella, com et trobes?
Quan
la Lluna i una estrella es troben, alguna cosa extraordinària succeeix que transformarà per sempre l’harmonia de l’univers.
El equilibrio de morfeo