12 R E V I S T A
I N F O R M A T I V A
Sumari Editorial Una nova etapa
Portada
Informació Ley de la Reforma Laboral Mutua de Propietarios. 175 anys d’història
2-4
Empresa Nou projecte, noves il·lusions
5-7
Record En la mort de la Teresa Cervelló Entrevista Pilar de Torres Sanahuja
8 9-10
Notícies
Sant Just Desvern Bonavista, 63-65 - 08960 Sant Just Desvern Sant Cugat del Vallès Plaça de Can Cadena, 2 - 08197 Valldoreix Barcelona Balmes, 345 - 08006 Barcelona
11
D E L
S E C T O R
I M M O B I L I A R I
D E S E M B R E
2 0 1 0
Una nova etapa esprés de deu anys de ser socis a l’oficina de Barcelona, Amat i Sellarès han decidit seguir camins diferents. En faltar la nostra amiga Carme Sellarès ara fa un any i mig, els seus hereus, Josep Maria i Xavier, i nosaltres vam entrar en un procés de reflexió sobre quin futur volia cada empresa. La veritat és que les dues famílies, al final d’aquest procés, vam arribar a la mateixa conclusió: havia acabat una etapa i vam decidir de comú acord que cadascú seguís el seu camí. El més important per a tots era mantenir per sobre de tot la bona relació que des de sempre ens ha unit.
D
Vam planificar una separació feta amb tranquil·litat, acomplint tots els compromisos adquirits, i amb la ferma voluntat de mantenir, com sempre, una excel·lent relació.
www.amatfinques.cat · 93 480 34 00 · info@amatfinques.cat Patrimonial · Comercial · Consultora
A partir d’aquí, a la nostra empresa Amat se’ns obrien dues possibilitats: o bé gestionar els clients de Barcelona des de l’oficina central de Sant Just, o bé fer un esforç per tenir molta més presència a Barcelona. Després d’analitzar el tema en el si del Consell de Família i en el Comitè de Direcció d’Amat, i tenint molt present el moment econòmic que totes les empreses estem vivint, vam decidir que no podíem, de cap de les maneres, deixar d’estar presents a Barcelona, al contrari, que precisament aquest és el moment per tenir una major presència. Per això inaugurem, el proper mes de gener del 2011, unes noves oficines ubicades al carrer Balmes, 345, com a local de Barcelona.
Els esperem!
Informació
Ley de la Reforma Laboral
Maria Teresa Querol Marza. Advocada. Bufete Centro de Estudios Legales
El pasado día 9 de Septiembre, finalizó en el Congreso de los Diputados el escasamente provechoso, viaje de ida y vuelta al Senado del denominado Proyecto de Ley de la Reforma Laboral. Aparece como la Ley 35/ 2010 de 17 de Septiembre y su entrada en vigor se produjo el pasado día 19 de Septiembre del cte. al y como ya se auguraba desde diferentes sectores de la sociedad, el texto legal definitivo no ha sido del agrado de nadie. Tras más de año y medio de negociación, las partes intervinientes no se han puesto de acuerdo, por lo que el resultado ha sido de lo mas ecléctico y en algunos aspectos, tras la lectura de un ambicioso preámbulo en el que se reconoce la crisis económica y la insostenibilidad económica y social de nuestro modelo de relaciones laborales, sigue siendo ambiguo y poco preciso, lo que da lugar a diversas interpretaciones, según quien sea la parte que lo desarrolle.
T
Antes que nada, hay que tener en cuenta, que estas modificaciones legales para nada afectan a las relaciones contractuales anteriores al día 18 de Junio del 2010, en el que entró en vigor el primer Real Decreto-Ley que en el mes de septiembre ratificó definitivamente el Parlamento, con pequeñas matizaciones.
PÀG I N A 2
En materia de Contratación, y con el fin de eliminar en lo posible la contratación temporal, ya que era y sigue siendo el elemento principal, la causalidad del trabajo a realizar, aparece una nueva característica al Contrato denominado por obra o servicio, en el que se establece una duración máxima de 3 años. Entendemos que la introducción de este elemento es absolutamente contradictorio con el espíritu de esta modalidad contractual, ya que su característica era precisamente la indeterminación en el tiempo, pero si una identificación clara e indubitada de la obra a realizar, ya que en mucho de los casos, su duración depende de elementos absolutamente ajenos a las partes contratantes, por lo que su finalización resulta, en el mayor número de veces, ajeno e imprevisible a la voluntad de las partes. También se penaliza la encadenación de Contratos temporales, con la declaración de realizados en fraude de Ley y conse-
Informació
cuentemente el trabajador adquiere la condición de fijo. Es de recordar que en la práctica eran constantes las declaraciones judiciales en este sentido, por lo que se ha oficializado lo que ya era una práctica judicial habitual. Se amplia el colectivo de bonificaciones, siempre ligado a la contratación indefinida y con la indemnización máxima de 33 días, siempre que se acoja al Despido por causas económicas, no por motivos disciplinarios, que seguiría la norma legal general de 45 días por año de servicio. Es decir, la Ley establece, frente a la obligatoriedad de la contratación indefinida, la posibilidad en el supuesto de crisis económica, organizativa o de producción, de rescindir el Contrato de Trabajo formalizado con una indemnización máxima de 33 días por año de servicio. En cuanto a los Contratos formativos, se amplía a esta modalidad contractual la protección por desempleo, se incrementan las bonificaciones y se amplia el periodo de habilitación a cinco años, para la concertación de un Contrato en Prácticas. El tratamiento del Despido, que ha sido el tema estrella de la denominada “Reforma Laboral“, en realidad, lo único que se ha hecho es concretar un poco más las causas que ya existían en los Art. 51, 52 y 53 del Estatuto de los Trabajadores, respecto a las causas y procedimientos de las extinciones (especialmente de las individuales) por causas objetivas.
Se trata en concreto de redefinir las causas económicas, técnicas, organizativas y de producción para proceder a la extinción contractual, y lo único que se pretende es acotar el margen de interpretación de los Tribunales de Justicia de lo Social, que hasta ahora, en el mayor número de los casos, eran más que reacios a una interpretación favorable de la norma. Por otro lado, se modifica la calificación jurídica de determinados supuestos de despido, anteriormente objeto de declaración de nulidad de pleno derecho y en la actualidad objeto de declaración como improcedentes. Otro de los temas modificados en la presente reforma, ha sido la aplicación de los Expedientes de Regulación de Empleo, con especial relevancia a la Suspensión de los Contratos y Reducciones de Jornada, como medida paliativa ante una situación de dificultad de la Empresa, ampliando el número de días de reposición de la prestación por desempleo hasta 180, y con un tratamiento del cómputo de días consumidos ajustado a la realidad de las jornadas reducidas. Creo, en definitiva que se trata de una reforma insuficiente en cuanto a los objetivos pretendidos y a las medidas adoptadas y como generalmente sucede, los resultados se podrán analizar trans-curridos unos meses de su aplicación e interpretación. Maria Teresa Querol Marza
JOSE ESQUEMBRI C/ Cordova, 3 · 08620 Sant Vicenç dels Horts Tel. 667 692 432 · email: joseesquembri@yahoo.es
REFORMAS INTEGRALES TRABAJOS DE ALBAÑILERIA, ELECTRICIDAD, AGUA… PÀG I N A 3
Informació
Josep Ordeig Ribot. Director General. Mutua de Propietarios
Mutua de Propietarios 175 anys d’història
Mutua de Propietarios fou fundada a Barcelona per un grup de propietaris i per algunes institucions ciutadanes, en definitiva per la denominada societat civil catalana, que van sentir la necessitat de constituir una asseguradora que garantís el seu patrimoni en cas de sinistre, en aquella època, als inicis del segle XIX, el risc més freqüent i el que més preocupava era el d’incendis. a Mútua va néixer quan Barcelona estava tancada entre muralles i va iniciar la seva expansió a mida que ho feia la ciutat. Primer enderrocant les muralles, creant diferents barris, com l’Eixample, amb el Pla Cerdà i incorporant a Barcelona els municipis adjacents.
L
175 són molts anys i en aquest període s’han produït innumerables i transcendentals fets històrics. D’alguns ens sentim modestament orgullosos per la nostra participació, com han pogut ser, la constitució del primer cos de bombers existent a la ciutat de Barcelona i ser l’única Entitat que va indemnitzar els danys causats per la Guerra Civil.
La societat en general i la Mútua en particular ha avançat en molts aspectes, però ha estat a base d’anar superant les successives i nombroses crisis de tota mena que han anat produint-se. Aquesta és per mi una de les primeres i positives conclusions que es poden extreure d’aquest aniversari, de les crisis (com la que ara estem passant) es pot sortir. De la primitiva denominació “Sociedad de Seguros Mutuos Contra Incendios de Barcelona”, hem passat a Mutua de Propietarios perquè ja no només cobrim incendis, ni estem només presents a Barcelona. Ja fa uns anys la Mútua va decidir sortir de Barcelona, implantar-se a tota Cata-
lunya i tenir presencia a tot el territori de l’Estat Espanyol, obrint diferents sucursals i delegacions. Si la Mútua és avui el que és, ho és gràcies als que la varen fundar, als seus continuadors i sobretot els seus col·laboradors, que amb la seva confiança permeten que la Mútua assoleixi dia a dia noves fites. En aquest sentit la Mútua vol ser fidel a l’esperit dels que la van constituir, que no és altre que la voluntat de servei i de solidaritat adequat a aquests principis, a les exigències actuals, aprofitant els mitjans que avui en dia proporcionen les noves tecnologies i sent innovadors amb la creació de nous serveis i productes asseguradors.
DIRECCIÓ D’ART · DISSENY GRÀFIC · IMATGE CORPORATIVA · IMATGE DE PRODUCTE PUBLICITAT · PACKAGING · CATÀLEGS IL·LUSTRACIÓ · FOTOGRAFIA pixel infografia i disseny · T 93 370 75 82 · M 656 800 874 . roman@bcnpixel.com
PÀG I N A 4
Empresa
Nou projecte, noves il·lusions
L’any 2008, en motiu del nostre seixantè aniversari, vam inaugurar la remodelació de les nostres oficines centrals, 1.000 m2 a Sant Just Desvern. Era un projecte començat feia dos anys i, malgrat saber que s’acostava la crisi, el vam voler portar a terme com a últim projecte de la meva germana i meu, sobre el qual vam afirmar: “Ara ja, si s’ha de fer alguna cosa més, li tocarà fer-ho a la generació següent”. l que no ens imaginàvem és que les circumstàncies, en molt poc temps, ens canviarien la perspectiva. La defunció de la nostra sòcia històrica a Barcelona ens forçava a prendre decisions ràpides: Volíem o no volíem continuar tenint presència a Barcelona?
E
El suport de la tercera generació ha fet que, malgrat els moments que vivim, consideréssim que amb la força de la joventut al darrere, preparats i formats en diferents entorns al país i a l’estranger, podíem assolir amb èxit aquest nou repte.
MUNTATGE, REFORMA I MANTENIMENT D’APARELLS ELEVADORS PORTES RÀPIDES: MUNTATGE I MANTENIMENT
solergrup.com · 902 195 694 C/ Cros, 25 · 08014 BARCELONA · FAX 93 432 40 16 PÀG I N A 5
Empresa
S’hi ajuntava el fet d’haver pres en el seu moment la decisió de no reduir personal, tot al contrari, apostar més que mai per la formació, la redefinició de procediments i la total adaptació a les noves circumstàncies del mercat. Ens trobàvem amb 53 persones totalment motivades i compromeses que cada dia afronten els durs moments actuals treballant braç a braç amb els nostres clients. Les dues circumstàncies sumades i la confiança de molts clients a qui hem anat a consultar -atès que la seva opinió sempre ha estat una guia per a nosaltres- ha fet que, de nou, renovéssim les il·lusions i ens poséssim en marxa. Hem definit la nostra presència com el reflex fidel que ja tenim tant a Sant Just com a Sant Cugat. Per això, hem decidit tancar les oficines del carrer París i hem escollit un local al carrer Balmes amb Pàdua, de quasi 300 m2 per tal de poder oferir amb la qualitat que els nostres clients estant acostumats tots els serveis que integren AMAT:
Servei patrimonial tant en l’administració de lloguers com en l’administració de comunitats. Servei comercial en la comercialització d’obra nova, segona mà i lloguers. Servei de consultoria en l’àrea d’inversions, sòl i urbanisme.
Av. 11 de setembre, s/n SANT JUST DESVERN Tel: 93 372 82 11 Fax: 93 473 38 09 www.canmelich.com
AIGUA+OCI+ESPORT+NATURA AL TEU ABAST PÀG I N A 6
Empresa
BERLIN
ROND A DE
L GE
CA
ES
NE R AL
RR
M IT RE
ER
PL. VINA DE HERZEGO BOSTON
CAR RER
S NE
TE D’A
DE
PARC DE MONTEROLS
RER
CAR
BALMES
A CARRER DE PÀDU
TAVERN
RER
DE C
OPÈ
S ENE
D’AT
CAR
RNIC
La nostra voluntat és poder estar-hi instal·lats a finals d’any, un cop fetes les petites obres d’adaptació de les instal·lacions. La prudència pels moments que estem vivint fa que imperi l’austeritat en el projecte, tot i que això no té perquè estar renyit de cap de les maneres amb l’atenció al detall a fi de poder acollir els nostres clients amb comoditat. Ens queda doncs demanar obertament a tots els nostres lectors, clients, amics i
coneguts, les recomanacions necessàries per tal de poder oferir els nostres serveis a totes aquelles persones a qui puguem ser útils. Un cop traslladats voldrem compartir amb tots vostès aquest nou projecte, per la qual cosa organitzarem unes jornades de portes obertes a fi de donar a conèixer les noves instal·lacions. Amat
· Estucados · Empapelados · Mantenimiento de comunidades · Escaleras, Limpiezas y Abrillantados
Tel. 93 371 78 22 · Móvil: 609 373 781 PÀG I N A 7
Record
En la mort de la Teresa Cervelló A primers d’agost va morir la Teresa. Era una mort esperada, però mai assumida. Després de tants i tants anys de malaltia, de veure-la lluitar dia a dia, de veurela perdre qualitat de vida, però volent viure-la, es fa molt estrany saber que ja no hi és. Teresa Cervelló
L
a Teresa ha estat “tota una personalitat”... pel seu caràcter obert, extravertit, sempre amb el sí per davant, familiar i amb molts, moltíssims amics, i amb una relació extraordinària amb el seu poble, Montblanc. També per la seva professionalitat, com a excel·lent advocada, estudiosa del dret, professora i, en els últims anys, magistrada del Tribunal Superior de Catalunya, i sobretot respectada en tots els àmbits jurídics. Amb la Teresa, ens coneixíem des dels divuit anys, quan vam començar la carrera de dret i ja llavors destacava pel seu tarannà, en una universitat tan classista com la de l’any 1968. Era una de les poques persones capaces de relacionarse per igual amb els diferents grups socials que teníem a classe; amb tothom tenia bona relació i tothom la coneixia. Després, ja amb l’experiència professional, va convertir-se en una de les advocades externes amb qui més ha treballat la nostra
empresa, i així anys i panys fins l’aparició de la malaltia. En aquests últims anys que havia hagut de passar majoritàriament a casa, amb la Joana, anàvem molt sovint a veure-la, i sempre ens sorprenia el seu esperit positiu: “ara hem faran això o allò”, “que si els marcadors pugen, però hi ha aquest tractament o aquell altre”... Sempre sense defallir, sempre acompanyada d’algun familiar o amic… A casa de la Teresa i de l’Ignasi hi hem conegut un munt de persones. Per això, quan la setmana abans de marxar de vacances vaig trucar-li per anar-la a veure i em va dir que estava al llit molt cansada i que millor que no hi anés, un mal pressentiment em va envair. Vam marxar molt amoïnats pel que finalment va succeir. La Teresa ocuparà sempre un lloc privilegiat en el nostre record i en la història de la nostra empresa. Imma Amat
UFO LIMPIEZAS, S.L.
Tel. 93 471 02 91 Limpieza de tuberías · Desatascos · Inspección por TV PÀG I N A 8
Entrevista
Pilar de Torres Sanahuja “El gran repte és el transport de mercaderies per ferrocarril” Pilar de Torres Sanahuja va assumir la presidència d'Ifercat, Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, el 2007, procedent de Gisa, l'empresa de la Generalitat encarregada de l'obra pública a Catalunya. El seu és un càrrec polític, però té també fort contingut tècnic. Uns dies abans de les eleccions del passat 28 -N, vam parlar amb Pilar de Torres de la seva visió sobre l'estat de les infraestructures a Catalunya i dels reptes pendents. Quan es fan els dissenys dels plans d’infraestructures i després en la seva execució real, quant hi ha de component polític i quant de necessitats estratègiques i econòmiques i socials? En els dissenys globals hi ha una necessitat real, econòmica i de model de país, per exemple industrial, o turístic, o de serveis, o logístic… de ciutats més o menys grans, i amb això estàs definint el model econòmic, i en conseqüència tens unes necessitats d’infraestructures. La definició de model de país és bastant política, tot i que ara ho és menys, perquè a grans trets els partits acostumen a coincidir bastant. Per exemple, les esquerres tendeixen a models de ciutats més concentrades, i les opcions més de dretes segueixen un model més expansiu, a l’americana, hi ha més protagonisme del transport privat que del públic. També és veritat que en aquests anys de govern del PSC-PSOE hi ha coses que s’haurien d’haver fet i no s’han fet, com fomentar el transport de mercaderies per ferrocarril, que requereix una gran inversió, i està pendent!
Ens estalviaríem molts embussos, al Port de Barcelona no hi hauria d’entrar ni un camió, tot hauria d’anar per ferrocarril, com a Rotterdam. A Espanya el ferrocarril representa el 4% del transport de mercaderies, i a Alemanya és el 25%. I l’eix mediterrani és més polític o econòmic? L’eix mediterrani és molt polític. Espanya és molt radial, però és perquè s’ha volgut que ho sigui, per centralitzar el poder i tenir un Estat fort, i això ha tingut molt efecte. L’eix mediterrani seria seguir l’eix de l’economia. No té explicació que no hi hagi més trens, o que l’Euromed entre Barcelona i València trigui tres hores! De fet sí que té una explicació, però és política, i està per sobre dels partits, reflecteix el centralisme atàvic. Quan es dissenya una nova infraestructura, es tenen prou en compte els interessos de la zona? Hauríem de dedicar més temps al disseny i fer una discussió realment pública, grans debats sobre els avantatges i els inconvenients.
Especialistas en cerrajería y herrería. Trabajos en acero inoxidable hierro y aluminio • Unificación de bombines, copias de llaves, bisagras… Cerraduras, porteros electrónicos, apertura de puertas • Carpintería de aluminio, barandillas, escaleras, rejas, vallas Puertas metálicas, ballestas, motorización de persianas.
albert.moreda@telefonica.net
Tel. 610 466 496 · 93 514 28 13 PÀG I N A 9
Entrevista
Aquí dibuixem un traçat, tenint en compte la posició d’organitzacions ecologistes, de Medi Ambient… aleshores anem a presentar una prèvia als alcaldes afectats, i quan està consensuat de forma bilateral, ho presentem a informació pública. A França hi ha un debat més clar, més neutre, i menys polític; aquí només es fa així a vegades. Si mirem el mapa actual de les infraestructures a Catalunya, quina nota li posaria? Necessita millorar molt la part de mercaderies. I necessita molta coordinació el ferrocarril: entre rodalies, regional, llarga distància, alta velocitat. Un exemple a seguir podria ser Japó, ells han fet les infraestructures bàsiques però també tenen un “software” molt bo, que és la informació i la facilitat d’ús. Tot i ser tanta gent, no tenen cap problema! Això s’aconsegueix controlant i gestionant. Els trens de rodalies ja estan transferits a la Generalitat, els trens regionals es transferiran al gener de 2011, i aleshores segur que el servei millorarà molt. En carreteres, deu n’hi do les que tenim a Catalunya, i en bon estat. No crec que se n’hagin de fer gaires més. I a sobre veiem que amb la crisi ha baixat molt el trànsit. Hi ha un indicador que no falla: quan hi ha embussos al Morrot (a la ronda Litoral, al Port) és que l’economia tira. I ara, allà no hi ha embussos… Personalment, crec que aquí s’hauria de fer un canvi molt important en la manera com transportem les mercaderies. El transport per carretera és molt contaminant. Però hi ha un teixit molt gran d’empresaris autònoms que fa que sigui difícil d’afrontar el problema. Si tingués un xec en blanc per les infraestructuras, en què invertiria? Acabaria ràpidament la Línia 9 del Metro, per a la que ara mateix tenim dificultats per finançar de forma ràpida. I faria més transport de ferrocarril per mercaderies: això vol dir posar més
vies, connectar la zona de Mollet, arribar al Port, connectar tots els polígons per tren… I també s’hauria de fer política de preus, que siguin més competitius. Ara les empreses ja poden llogar trens, però necessitem millores en les vies, les connexions. A nivell viari, s’haurien d’acabar algunes connexions, el desdoblament de l’Eix Transversal ja fa temps que era una necessitat perentòria, per seguretat, i ara ja s’ha començat. La Línea 9 és el projecte més emblemàtic d’Ifercat. Són 6.800 milions d’euros, un 40% ja està executat, 14 de les 52 estacions ja estan en funcionament. Però a Ifercat també hem fet el projecte de traçat de l’eix transversal ferroviari, de 150 kilòmetres. Està dibuixat i feta la reserva de sòl. En aquest cas el cost és de 9.000 milions d’euros. Tot això només es pot fer amb diner públic? Si no es fa amb fons públics, com ho pagues? És una problemàtica històrica. Al segle XIX, el sector ferroviari era privat, i van fer fallida moltes empreses. És molt car i has d’esperar cent anys a recuperar-ho. I un privat no pot aconseguir diners a cent anys! Per això cal ajuda pública. O també es pot fer a través de concessions, com s’ha fet al túnel de l’Ave al Pertús. I a la Linia 9 estem concessionant la construcció i el manteniment amb companyies privades: els concessionaris construeixen, mantenen i financen i nosaltres ens comprometem a pagar una tarifa per disponibilitat. Vostè va fer carrera al sector privat i va arribar a l’Administració ‘en un mal moment’. El conseller Nadal em va cridar per a Gisa quan feia dos mesos que s’havia enfonsat el Carmel. Estava tothom desmoralitzat, va venir el boom de les obres, s’havia de posar ordre, aplicar la política de procediments que a la banca se’n sap molt i a les obres públiques no tant. Calia una mica més de control, a l’obra
pública sempre va bé una mica més de control, mai està de més! I el fet de ser dona, l’ha condicionat d’alguna manera? El sector públic, en polítiques de gènere, crec que és millor que el privat. El pitjor no és internament dins de l’empresa pública, sinó el que tens davant, que en aquest cas són els contractistes i els constructors, que són els durs. A vegades em diuen que sóc dura, però si jo no crido mai! Com no he de ser dura tenint-los a ells davant? Si no, se’m pujarien a cavall. I què en pensa de les quotes per assegurar la presència de dones en determinades posicions? Estic a favor de les quotes, perquè és molt complicat que les dones ascendeixin fins a determinats càrrecs, perquè estan fent la tasca social de la família. Les quotes seran necessàries fins que la maternitat no tingui més reconeixement social, fins que s’entengui que al ser mare treballadora estàs fent un servei a la societat, perquè s’han de tenir fills!. Pilar de Torres (Barcelona, 1956), és llicenciada en Econòmiques per la UAB i màster en Economia Matemàtica per la London School of Economics. Va desenvolupar la seva carrera al sector financer (Wells Fargo, Chase Manhattan, Dresdner Bank i BBVA), i va passar per Price Waterhouse abans d’anar a parar al sector públic, primer a Gisa i després a Ifercat, l’ens gestor i propietari d’infraestructures ferroviàries a Catalunya, propietat de la Generalitat. Amb el seu marit, Antoni Zabalza, també economista, ex secretari d’Estat d’Hisenda i actual president d’Ercros, coincideixen en molts actes, i en molts també els asseuen en taules diferents, perquè cadascú hi va pel seu càrrec. Tenen dos fills, que estudien astrofísica, el Víctor, i medicina, l’Anna: “A casa es discutia massa d’economia, ens diuen”. Mar Galtés Periodista de La Vanguardia
CORREDISSA LATERAL RÍGIDA
BASCULANT 2 FULLS
PÀG I N A 1 0
• PORTES • AUTOMATITZACIONS • SISTEMES D’OBERTURA • SISTEMES DE TANCAMENT • FRENS DE SEGURETAT • SENYALITZACIONS • MIRALLS • INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES • MANTENIMENTS • DISPOSITIUS ANTIROBATORI • COMANDAMENTS A DISTÀNCIA
automatismes per a PORTES Av. Prat de la Riba, 180, Nau 6 - 08780 PALLEJÀ Tel. 902 100 543 - Fax 93 663 03 96 - Tel. 93 663 04 09 E-mail: electroparking@electroparking.es
Notícies
Xerrada als Presidents de Comunitat El passat 29 de Juny Amat. va organitzar a les seves instal·lacions una xerrada dirigida als Presidents de Comunitat sobre dues qüestions que estimem cabdals: La seguretat ciutadana i les noves normatives reguladores d’edificis. Van ser-ne ponents el Sr. Joan Ramon Fabra, Cap de la Policia local de Sant Just Desvern i el Sr. Ernest Cuadrado, enginyer de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. La xerrada va ser un èxit malgrat que el mateix dia hi havia par-tit del mundial de futbol, des de aquí volem donar les gràcies a tots els assistents, que fem extensives a l’Ajuntament de Sant Just Desvern.
Sopar solidari a Caves Vallformosa Volem felicitar la nostra amiga, Queta Domènech, directora general de Caves Vallformosa, i la seva família per la magnífica organització del sopar solidari que Vallformosa va dur a terme el passat dos de juliol, conjuntament amb l’Institut Català d’Oncologia, per recaptar fons per la lluita contra el càncer, i també en record d’en Martí Via, marit de la Queta i que va morir d’aquesta malaltia.
Immaculada Amat ha estat nomenada membre del patronat de la fundació EADA. Nova web, més complerta, dinàmica i interactiva, amb un cercador d’immobles mès àgil i intuïtiu.
De promotor immobiliari a inventor Aquest és el camí que ha fet el promotor Heribert Soler, del món immobiliari a l’aeronàutica. Avui és el director general d’Industria Helicat & Alas Giratorias. Si entreu al web, veureu que és tot un invent. SIEMENS Ens congratulem que Siemens PLM Software traslladi la seva seu central a Cornellà. Convé que notícies com aquesta succeeixin més sovint. Carles Vallès, celebració dels 25 anys de la conquesta de l’Everest El nostre client i amic Carles Vallès, a finals de l’agost del 1985 va arribar al cim de l’Everest. Ell, al costat d’Òscar Cadiach i d’Antoni Sors, van ser els primers catalans que ascendien al cim més alt del món. Per celebrar-ho, l’acompanyarem a pujar el Puigmal! Nou premi FAD a l’arquitecte Carles Ferrater pel passeig marítim de Benidorm, una meravella.
1949 - 2009 CARRETERA DEL MIG, 169
www.agorient.com 08907 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
BARCELONA
T. 93 264 39 50
PÀG I N A 1 1
B-40.919-1997