Introducció
Ara farà tres anys, una altra situació excepcional de la Natura ens va deixar una nevada com feia anys que no es produïa a la nostra vila. Un cop més, els proppassats 27 i 28 de febrer, una borrasca de neu va fer possible novament aquesta transformació del nostre paisatge més immediat en un altre completament diferent, encisador i hipnòtic. És el que té la neu quan cau en latituds com la nostra, tan poc acostumats a tenir-ne. Tanmateix, aquesta excepcionalitat comporta alguns problemes i molèsties entre la població. Són les conseqüències lògiques d’una circumstància gens habitual i que molts de nosaltres la patim en primera persona. Voldria, doncs, agrair ben sentidament a tot el personal de la Brigada d’Obres i Serveis de l’Ajuntament d’Alma-
2
celles, als bombers voluntaris, als cossos de seguretat implicats i a totes aquelles entitats i particulars, que van fer mans i mànigues en aquelles hores per garantir una certa normalitat a la població, i fer més fàcils els trasllats i moviments de les persones pels diferents carrers i vials del poble i del terme. A banda d’això, vull aprofitar l’ocasió per tornar a recrear-nos amb aquell paisatge nu, hivernal, tendre i màgic que ens ha arribat en forma de fotografies cedides generosament per molts dels nostres veïns i veïnes. Gràcies a tots ells per fer-nos participar d’un dia molt especial que també quedarà en el record de tots nosaltres. Josep Ibarz Gilart Alcalde d’Almacelles
Josep Ibarz, Montse Arnó, Geni Gómez, Anna Rodriguez Otín, Carme Sabaté Lacruz, Eva Noró, Josep Pascual Cara, Carla Bisart Molins, Minerva Guasch, Montse Murgades, Montserrat Purroy, Yolanda Moliné, Vanesa Olivart, Yonatan Martín Gómez, Marc Argelich Castells, Jorge Castellví Tomé, Anna Tomàs Sanz, Irina Ambau, Judith Larré Biboles, Kevin Àlvarez Monné, Rosa Granero, Carla Moliné, Montse Gavín, Juan Ramon Gonzàlez, Tere Nadal, Mari Àngels Domínguez i M. Trull.
3
Dades d’una nevada Tres anys després d’una altra gran nevada, la del febrer de 2015, Almacelles tornava a estar sota la neu. Coincidint amb el final de l’hivern climàtic (desembre, gener i febrer), la setmana del 26 de febrer al 2 de març han tingut lloc una successió d’episodis meteorològics molt destacats, provocats d’una banda per l’onada d’aire fred que ha afectat bona part del continent europeu i per l’altra per l’aproximació d’una profunda depressió atlàntica. El dilluns 26 de febrer ja es va produir una primera nevada abundant, dimarts un dia molt fred i amb nevades dèbils fins al nivell del mar, dimecres la nevada més general dels últims 8 anys, dijous un episodi de pluja abundant al Pirineu amb neu a cotes altes i un gran temporal marítim al litoral i, finalment, divendres a la matinada una forta ventada a diversos sectors del país.
4
La nit de dilluns 26 de febrer a dimarts 27 hi entrà una excepcional onada de fred afectant el centre i nord del continent, amb valors inferiors als -15 ºC a aquest nivell. La massa d’aire tan fred procedent de l’est no va afectar de ple Catalunya, però va fer baixar prou la temperatura (-6/-8 ºC a 850 hPa) com perquè la cota de neu baixés fins al nivell del mar. El dimecres 28 al migdia, quan la massa d’aire provinent del sud i empesa per la depressió atlàntica anava desplaçant l’aire fred cada vegada més cap al nord, implicà una pujada de la cota de neu a Catalunya. En aquell moment encara nevava cotes baixes de l’interior a la meitat nord, però la neu ja s’havia convertit en pluja a bona part del litoral, prelitoral i meitat sud. A partir de mig matí o migdia del dimarts 27 de febrer van reaparèixer algunes nevades al sud del país, que amb el pas de les hores van anar progressant cap al nord. Pels volts de migdia es va veure a nevar a diversos sectors del litoral i prelitoral, inclosa l’àrea metropolitana de Barcelona i el mateix centre de la ciutat, però la neu no va arribar a agafar. Només va emblanquinar lleugerament alguns sectors de la serralada litoral o prelitoral, sobretot al sud, amb gruixos que amb prou feina van arribar a 2 o 3 cm.
La nevada més extensa des del 8 de març de 2010 Va ser un dia molt fred, amb glaçades a gairebé tot el país, llevat d’alguns trams del litoral Central i Sud. En alguns sectors del país feia prop de 6 anys que la temperatura mínima no era tan baixa. Per exemple, al Pirineu, Sant Pau de Segúries va mesurar -11,0 ºC de mínima, la més baixa des dels -12,5 ºC del 12/02/2012. I al litoral, l’estació 6
automàtica de l’Observatori Fabra de Barcelona va mesurar -2,4 ºC de mínima i també cal retrocedir fins a l’onada de fred del febrer de 2012 per trobar un valor inferior (-3,4 ºC el 12/02/2012, amb un valor de -4,7 ºC el 03/02/2012). D’altra banda, Bonaigua (2.266 m, Pallars Sobirà), va mesurar la temperatura més baixa de l’hivern, amb -19,4 ºC.
Dimarts al vespre va començar a nevar de manera molt dèbil a diversos sectors del país, amb gruixos molt poc importants. No va ser fins a la matinada del dimecres 28 quan va començar a nevar amb més força, primer a les comarques de ponent i avançant de sud-oest a nord-est. A partir de mig matí, la massa d’aire més càlid que progressava pel sud va fer que la cota de neu comencés a pujar ràpidament. En un primer moment la neu es va anar
convertint en aiguaneu i pluja a les comarques interiors del sud del país i ja cap al migdia a la resta del prelitoral, a la Catalunya Central i a Ponent, malgrat que la temperatura es mantenia ben baixa a les fondalades, poc per sobre dels 0 ºC. Durant la tarda la cota de neu va anar pujant dels 1.000 m cap als 1.500 m, amb l’excepció d’algunes valls del Prepirineu i del vessant sud del Pirineu on la neu va continuar caient per sobre dels 600 o 700 m fins a la nit. Va ser el cas de la Seu d’Urgell (Alt Urgell) o Bagà (Berguedà).
7
La nevada del dimecres 28 va deixar gruixos inferiors als 5 cm al litoral, entre 5 i 10 cm a diversos sectors del prelitoral i del pla de Lleida, més de 10 cm a bona part de l’interior i més de 20 cm a gran part del Prepirineu, especialment del més occidental (Pallars Jussà, nord de la Noguera, sud de l’Alt Urgell, Solsonès i Alt Berguedà). Va ser la nevada més extensa a Catalunya des del 8 de març de 2010, i també la més abundant des d’aleshores al litoral, prelitoral, ponent i diversos sectors de l’interior i del Prepirineu.
Mapa de la pertorbació el 27 de febrer
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19