Issuu

L’Ajuntament reclama a Foment que netegi els vorals de la rotonda de connexió amb l’A-22

Ateses les tasques de neteja dels vorals que es van iniciar el proppassat estiu al llarg de l’A-22, l’Ajuntament d’Almacelles va reclamar per escrit a principis de setembre a la delegació del Ministeri de Foment a Lleida, que tingués en consideració els vorals de la carretera que connecta la sortida-entrada de l’A22 amb el municipi, així com la rotonda que dóna accés a la població per la banda sud, ja que és propietat i competència d’aquest Ministeri el seu manteniment i neteja.

Arribats al mes de novembre, i vist que ja s’havien conclòs les tasques de neteja de vorals i de sega i que no s’havia dut a terme aquesta intervenció promesa; l’Ajuntament reclamà novament al Ministeri de Foment que es donessin les instruccions pertinents per fer aquesta neteja, ja només per dignificar un dels accessos principals de la població d’Almacelles,

sinó per la pròpia seguretat en evitar incendis i fer visibles alguns senyals que ara resten ocultes per l’herbassar existent. Val a dir que a més, la situació s’agreuja en haver amuntegat les restes de la neteja dels vorals de l’autovia a tocar d’un polígon industrial, fet del tot reprobable i que, a més, pot suposar un eventual incendi que pot perjudicar les naus industrials veÏnes.

Més i millor senyalització Amb motiu de delimitar i fer més visible el perímetre d’alguns esglaons, així com evitar possibles relliscades, s’han iniciat les tasques de pintat de franges de color vermell en alguns esglaons de la plaça de la Vila, i en alguns dels accessos del complex de les Piscines Municipals susceptibles de poder-ne haver.

Exposició de Trinitat Solé

Durant la primera quinzena de novembre es va poder contemplar a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural una magnífica mostra pictòrica de l’artista Trinitat Solé, molt enfocada en intentar reflectir la bellesa de les papallones.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, escola Antònia Simó i Arnó, Marisol Oriach i Joan Rovira Marsal. 2

Renovar la Sala Polivalent Multiusos

Ateses les mancances existents a la Sala Polivalent pel que fa especialment a la insonorització, accessos i dèficits estructurals en la zona de l’escenari per poder dur a terme actuacions i espectacles d’una certa complexitat escènica; l’Ajuntament d’Almacelles –a través dels seus Serveis Tècnics– i dels tècnics de la Diputació de Lleida, van fer a principis de novembre una inspecció tècnica, a fi de determinar totes les modificacions i millores que caldria fer, i convertir la Sala Polivalent en un lloc ade-

quat per fer tot tipus d’espectacles i actuacions amb uns mínims de qualitat i comoditat assegurats. D’aquesta manera, es recollirà en un projecte conjunt, les millores en qüestió de climatització (tant de refrigeració com de calefacció), el condicionament dels accessos (per evitar les barreres arquitectòniques existents a dia d’avui i els problemes de logística per a la càrrega i descàrrega de material de gran volum dins la sala), la insonorització de tota la sala i la incorporació

dels elements estructurals necessaris per adaptar l’escenari al què es requereix avui en dia per fer espectacles que requereixin d’una certa complexitat tècnica, com ara una caixa escènica, etc.

Aquest projecte pretén ser un full de ruta, on es prevegin cadascuna d’aquestes actuacions que s’aniran fent per fases a mesura que hi hagi disponibilitat pressupostària.

Llum a la pista de futbol sala Vist l’èxit de la pista de futbol sala de la Rambla de la Il·lustració i l’horari d’hivern, l’Ajuntament procedí a la instal·lació de llum en aquest equipament, a fi que els seus usuaris puguessin gaudir de l’esport durant més hores.

Lloguer social

L’Ajuntament d’Almacelles es reuní amb representants de les entitats bancàries amb pisos de la seva propietat al municipi, que es troben desocupats i que es calculen en uns 150 habitatges; a fi i efecte de gestionar aquest parc i posar-lo a disposició d’usos socials i de potencials

usuaris que requereixin cobrir aquest tipus de necessitats d’habitatge, sigui mitjançant lloguers socials o altres fòrmules (bonificació de taxes municipals, etc). Val a dir que l’Ajuntament d’Almacelles ja porta un temps treballant en aquest sentit, i ara es busca una implicació més directa de les entitats bancàries. 3

Millorem el camí de la Llengua Eixuta Un dels punts en més mal estat de la xarxa viària era la pujada i revolt del Camí de la Llengua Eixuta, des de la seva connexió amb la urbanització dels Aubacs fins arribar a la zona alta de la Serra de l’Olivar. El gran trànsit pesant que hi circula dia, a més del pendent natural d’aquest tram, feia del tot necessària una actuació de drenatge, cuneta practicable i una capa d’aglomerat. Finalment, durant el mes de desembre es va posar fil a l’agulla i es van iniciar aquests treballs amb una inversió d’uns 60.000 euros.

El Defensor del Pueblo reclama a la CHE Davant l’estat de deixadesa i el lamentable estat de conservació de les carreteres de titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que connecten un seguit de pobles com ara Sucs, Gimenells, el Pla de la Font, Vencilló i Raimat amb Almacelles; l’Ajuntament d’Almacelles va fer en el seu dia la corresponent petició a la CHE reclamant que es fessin les gestions oportunes per arranjar i fer el manteniment oportú a tota aquesta xarxa viària. A més, a més, va haver mocions conjuntes d’alguns pobles d’aquesta zona i peticions al Ministeri de Foment per a que intercedís en aquest cas. Com sigui que no es va rebre cap contesta al respecte ni cap compromís en ferm per part de la CHE de dur a terme alguna mena d’intervenció en la millora d’aquestes carreteres, l’Ajuntament d’Almacelles va requerir al Defensor del Pueblo que sol·licités a la Confederació alguna explicació a aquest estat d’abandor en què ha deixat aquestes vies. En data 10 de novembre, l’adjunt primer del Defensor del

Pueblo, en Francisco Fernández Marugán, va contestar a l’Ajuntament d’Almacelles, que tampoc havien rebut cap mena de resposta per part de la CHE. En aquest sentit, el Defensor del Pueblo va reiterar per segon cop a la CHE a què donessin les explicacions oportunes als requeriments de l’Ajuntament d’Almacelles en aquesta matèria.

Apostem pel Corredor Mediterrani

El 16 de novembre, l’alcalde de la població i diputat provincial Sr. Josep Ibarz, va estar present a la Taula Estratègica Catalana del Corredor Mediterrani, juntament amb els consellers Josep Rull i Jordi Baiget i la Sra. Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, entre altres. En aquesta reunió es fixaren les estratègies per reclamar al Govern espanyol l'impuls d'aquesta infraestructura. En la trobada, on també hi van participar més d'un centenar de

representants de tots els sectors implicats, entre els quals hi ha grups parlamentaris, administracions locals, les cambres de comerç catalanes, sindicats, patronals i universitats es va reivindicar la imperiosa necessitat que el Corredor Mediterrani formi part de manera prioritària de les agendes dels governs espanyol i francès, perquè es tracta d’una “prioritat inajornable”. Les dades evidencien la importància d'aquesta infraestructura: és un eix que concentra el 44% del PIB de tot l’Estat espanyol, el 50% de les exportacions i les importacions i el 47% de les empreses que hi ha a tot l’Estat. Aglutina també grans infraestructures com els ports d’Algesires, Almería, Màlaga, Motril, Almería, Cartagena, Alacant, València-Sagunt, Castelló, Tarragona i Barcelona, que generen el 78% de tot el trànsit de mercaderies de l’Estat i el 82% del moviment de contenidors.

El Col·legi-convent de la Sagrada Família

Vista aèria de l'edifici de la Sagrada Família el 1959

Arran del centenari el 2016 de la posada en funcionament de la primera escola regentada per les religioses de la Sagrada Família a Almacelles i dels 90 anys de la inauguració de l’escola-convent que es bastí al carrer Major de la vila, hem cregut adient fer un breu incís de la història d’aquest edifici tan emblemàtic que, malauradament, s’enderrocà no fa pas gaire per donar pas a l’actual Centre Cultural d’Almacelles.

De fet, la congregació de les religioses de la Sagrada Família d’Urgell, arriben a la població el 1916. Aviat, decideixen crear un centre docent de caire privat femení. Portarà el nom de Col·legi de la Mare de Déu de la Mercè i estarà ubicat inicialment al C/ de Sant Jaume, 4 i 6. Tindrà bona acollida i la seva pedagogia obtindrà bons reconeixements. Ateses les necessitats de més espai, la congregació decideix bastir un edifici de nou en nou als afores de la població. Era el 3 de febrer de 1924 quan es fa l’acte oficial de col·locació de la primera pedra del que seria convent-escola de la Sagrada Família d’Urgell a Almacelles. Els terrenys són cedits pels aleshores barons d’Esponellà i senyors d’Almacelles, en Carles de Fortuny i na Maria de Salazar. De fet, aquella parcel·la era la destinada a l’hort del palau del senyor d’Almacelles i del personal que hi treballava. Hi assisteixen a l’acte, a més dels barons d’Esponellà, l’alcalde n’Antoni Anastasi, la mare superiora de l’orde na Catalina Armengol i els mossens en José Chavarría i José Rodrigo. L’edifici seria encarregat a l’arquitecte lleidatà Joaquim Porqueras Bañeras (Lleida 1883-Barcelona 1978). Autor de l’ampliació del col·legi dels Maristes de Lleida i de l’església dels Sagrats Cors dels Pares Calassancis de Barcelona, entre d’altres. Aquest arquitecte fou conegut i reconegut per emprar un estil neogòtic molt de moda en aquells primers anys del segle XX i molt seguit per alguns arquitectes modernistes. La principal novetat és la utilització del maó massís i la repetició en simetria de portes i finestres amb arc de mig punt i altres elements que ens recorden esglésies i palaus de l’edat mitjana. Destacava de tot el conjunt, l’ampli pati davanter, tancat perimetralment per una tanca amb una bonica porta de forja que donava al carrer Major, i un altre pati més reduit a la part posterior, reservat inicialment com a dependències per a les religioses i que, més tard, seria lloc d’esbarjo per als alumnes més petits. Algú encara recorda

Nenes jugant al pati posterior del col·legi de la Sagrada Família (1968)

Col·legi-convent de la Sagrada Família el 1926 la famosa palmera que el presidia, el til·ler i una parra que voltava tot l’absis de la capella. D’aquell edifici, cal fer especial esment, de la capella i la cúpula que presidia l’altar major. Durant el convuls període de la Guerra Civil, les religioses van marxar i es va destinar l’edifici a hospital de sang del bàndol republicà. Malauradament, també va ser durant aquest període que es va cremar tot l’arxiu de la congregació que havia a la seu del carrer d’Avinyó de Barcelona, on es trobava el projecte constructiu, plànols i altres documents de l’edifici almacellenc. Cap als anys seixanta es van fer tot un seguit de reformes a l’edifici que en van desvirtuar el seu disseny original i van fer perdre l’atractiu arquitectònic sota una capa d’arrebossat. Finalment, l’1 de maig de 1973, es confirma que serà el darrer any que funcioni el Col·legi de religioses de la Sagrada Família com a tal. A partir del nou curs, el centre formarà part de l’escola graduada mixta de la població i en ell s’hi destinaran els pàrvuls i els dos primers cursos de l’educació primària. I així funcionà fins el 1983, quan obrí el nou centre escolar i es destinà a quest edifici a institut de formació professional i, més tard, a ser la seu de diferents entitats i col·lectius del municipi. Malauradament, el mes de febrer de 1997, s’iniciaven els treballs de demolició per deixar pas a una plaça que s’inauguraria el 29 de maig d’aquell mateix any. Posteriorment, s’acorda que en aquell mateix espai s’hi construeixi l’actual Centre Cultural de la vila, els treballs del qual s’endegaren el 18 de desembre de 1998. Finalment, el Casal s’inaugurà per les Festes de la Mercè de 2002.

Trobada d'alumnes del col·legi de la Sagrada Família cap al 1950 5

IV Mostralmacelles

El proppassat cap de setmana del 12 i 13 de novembre, va tenir lloc la quarta edició de Mostralmacelles. Aquesta fira és una mostra de caire comercial en la què hom va poder gaudir d’una mostra del teixit comercial i de serveis de la vila. A més dels expositors presents en aquesta mostra, hi va haver tallers de maquillatge, d’elaboració de pa, inflables, desfilades de moda i degustacions diverses. L’acte fou presidit per la presidenta de la Federació de Comerç de Lleida Maria Rosa Eritja, a més del president d’UCSA, l’alcalde de la població, regidors i demés autoritats. El principal motiu d’aquesta mostra és potenciar el consum intern de la població d’Almacelles, mostrar la diversitat del comerç almacellenc i donar a conéixer tot el potencial de la vila a les poblacions veïnes i de l’entorn.

Premis per alumnes de l’INS Felicitats als alumnes de l’INS Canigó Guillem Mas Solé i Martina Justribó Barroso, recents guanyadors de la 13a edició de l'entrega de premis treballs de recerca de la

Universitat de Lleida, que ho van fer amb els treballs El futur al llindar: la Distopia, i Sento, aleshores existeixo, respectivament. Els van acompanyar a l’acte de lliurament el seu tutor de recerca, Josep M. Nogueras i la representant del centre Mercè Terré.

Promocionem el català

Alumnes de sisè de primària de l'escola La Garrigola de Perpinyà van tirar endavant una iniciativa per difondre i promocionar el català en els entorns educatius de la Catalunya Nord. En aquest cas, la iniciativa consistia en fer una crida als ajuntaments, institucions i ciutadans d'arreu dels Països Catalans per tal que els enviessin postals del seu municipi. Així doncs, l’Ajuntament d’Almacelles va participar d’aquesta iniciativa amb la tramesa d’un seguit de postals relatives al municipi per col·laborar en aquesta crida. 6

Almacelles ja és SISTHO Finalment, a principis del mes de desembre passat, operaris del Ministeri de Foment van instal·lar els panells informatius que indiquen l’entrada a Almacelles mitjançant el sistema de senyalització SISTHO. Aquest Sistema de Senyalització Turística Homologada (SISTHO) es va crear l’any 1998 per l’aleshores Secretaria d’Estat d’Infraestructures i Transports del Ministeri de Foment, la de Comerç i Turisme i la de la Petita i Mitjana Empresa del Ministeri d’Economia i Hisenda. Es pretenia, doncs, establir un sistema de senyalització que informés als ciutadans en trànsit per qualsevol gran carretera estatal de llocs o indrets que tinguin un especial interès turístic. Aquesta catalogació es fa després d’estudiar diferents criteris objectius centrats en l’anàlisi de documentació turística de reconegut prestigi i utilitat. Només se seleccionaran els llocs que hagin estat degudament contrastats i consensuats amb els responsables turístics de les diferents administracions autonòmiques. Els senyals obeeixen a un seguit de pictogrames homologats que designen els indrets d’interès monumental, de platges i de natura. Es col·locaran en les entrades i principals accessos d’aquests indrets, sempre i quan s’accedeixi per una via de titularitat estatal. En el cas d’Almacelles, es fa la primera petició formal al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç el 29 de juliol de 2011, atesa la declaració del seu centre històric com a Bé Cultural d’Interès Nacional. El 28 d’octubre de 2011 el Ministeri de Foment es dóna per assabentat de la petició efectuada i sol·licita que sigui la Direcció General de Turisme de la Generalitat qui l’oficialitzi. Aquesta es fa en data 1 de març de 2012 i, a més, es fa una de nova a la Secretaria de l’Estat de Turisme en data 16 de març de 2012. El 17 d’abril de 2012 la Subdirecció General de Desenvolupament i Soste-

nibilitat Turística de l’Instituto Turismo de España conforma la petició i trasllada el seu dictamen favorable al Ministeri de Foment. En data 25 de maig de 2012 el Ministeri de Foment dóna llum verda a la catalogació d’Almacelles com a indret SISTHO, si bé està a l’espera de l’autorització final per incloure-la en el catàleg de poblacions suggerides per la comunitat autònoma de Catalunya. No serà fins el mes de setembre de 2013 que s’obre el període per incloure noves destinacions SISTHO, moment en el qual la Secretaria General de Turisme torna a fer la petició d’incloure Almacelles en aquest catàleg. Tres anys més tard arribaria el moment en veure els senyals identificatius a la nostra població. Aquesta complexitat ve determinada per la dificultat en incorporar noves poblacions en aquest catàleg. Aquesta inclusió també implica una difusió i promoció en totes les bases de dades dels ministeris implicats, així com en publicacions, atles i plànols de carreteres. De fet, en la província de Lleida només s’hi inclouen en l’apartat de poblacions d’interès monumental les ciutats de Lleida, Cervera i la Seu d’Urgell. Des d’ara mateix, la nostra ja forma part de les poblacions SISTHO.

Coràlia 2015 El 25 de novembre, i com comença a ser ja una tradició, es va tornar a celebrar el certamen de grups corals Coràlia a l’església parroquial d’Almacelles. Hi van participar la coral del CEIP Antonia Simó i Arnó, la coral Veus del Roser, l’agrupacio vocal de l'Escola de Música En Clau de Veu, la

coral de l'Associacio Cultural de la Dona i Veus Unides. Es va aprofitar l’ocasió per dedicar el concert a les dones que sofreixen violència masclista i que s'escoltés la veu de les corals ben fort tot coincidint amb el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Tot un festival de música i bon cant.

D O S S I E R les

campanes de l’església d’Almacelles

Gravat de com es feien les campanes (S. XVIII)

Antecedents

Possiblement, un dels elements més representatius de l’església parroquial d’Almacelles, i al què no li donem gaire importància, són les seves campanes. Unes campanes que tenen el seu nom, el seu orígen i les seves petites històries. Començarem dient que les campanes són instruments que ja empraven els egipcis i asiàtics en forma de petites campanetes, i també varen ser utilitzades per grecs i romans amb petites modificacions. A partir del segle V les adopten els primers cristians per avisar als fidels de les reunions sota el nom de signum (senyal). Poc a poc, aquelles petites campanes van esdevenint més voluminoses fins que al segle XIII ja es fonen algunes de grans dimensions i s’estableix que estiguin penjades de campa- Aspecte que tenia l’antic campanar (1918) nars, elements arquitectònics especialment destinats a hostatjar aquests instruments, Pel que fa a Almacelles, tenim constància que la primera camfos en forma d’espadanya o de torre i sempre vinculats a les pana que s’empra és la que es penja d’una barraca que feia esglésies, ermites o edificis de caire religiós. funcions de capella durant la construcció de la nova població (cap a les darreries de 1773). De fet, es té documentat que la El material emprat per a la seva confecció és normalment el primera missa i consagració de la capella provisional es fa l’11 bronze i les més voluminoses es fonen a finals del segle XVI, de novembre de 1773, dia de Sant Martí. La Missa és concecoincidint amb la construcció de les grans catedrals europe- lebrada per un oncle de Melcior de Guàrdia, en Bonaventura es. S’hi afegeixen gravats, dedicatòries i relleus, relacionats de Guàrdia -que era eclesiàstic- i el capellà d’Altorricó, Mn. amb el nom que se li dóna, el sant, o la institució qui encarre- Francisco Coll (?), qui s’encarregaria de donar missa als nous ga la seva construcció. A partir d’aquests segles les campanes pobladors de manera més o menys regular, ja que era el tenen una triple funció, exceptuant la purament musical, com capellà que exercia més proper a Almacelles. Bonaventura de és l’objecte litúrgic en si mateix, un objecte protector i un Guàrdia va donar a la nova població tot un seguit de mobles i objecte de representació social.

Església sense el campanar (1946) objectes litúrgics per equipar mínimament la capella. Entre els objectes, sembla ser que hi havia la petita campana, la qual es resituarà al campanar de la nova església un cop aquest s’hagi conclòs cap al 1789, quan se certifica el darrer pagament d’obra del temple parroquial. “(…) Que en el año de 1774 se halla construída, y adornada a expensas de mi parte una Iglesia en que se ha celebrado todos los días de Fiesta de precepto el Santo Sacrificio de la Misa. (…) Que estando ya formada y arraigada la nueva población, el mismo Iltmo. Obispo de Lérida, depuró un vicario, o teniente de Cura para residir en calidad de tal, en la Iglesia de Almacellas”. (escrit d’en Melcior de Guàrdia, certificant el repoblament, 1779)

capella o església provisional que hi havia al carrer de les Barraques, no es col·locaran les veritables campanes pensades per un cloquer com el d’Almacelles fins l’any 1856. En aquell any, l’enginyer Carles López fou l’encarregat de fer fondre dues i instal·lar-les. Finalment, el 14 de novembre d’aquell mateix any, el mossèn d’Almacelles, Jaume Verdú, va batejar-les. La més gran ho va fer com “Santa Maria de les Mercès” –coneguda com la Mercè-, en honor de la patrona d’Almacelles. La mitjana es dedicaria a l’altre copatró d’Almacelles: Sant Sebastià i s’anomenaria popularment com “la Sebastiana” per ser el sant protector de les pestes, i per extensió, de les malalties infeccioses. La petita se l’anomenava col·loquialment “l’Isidreta”, ja des dels temps en què s’hi instal·là en la primera capella, i estava dedicada a Sant Isidre, l’altre copatró d’Almacelles i sant patró dels pagesos. Hi van participar en l’acte d’hissat de les noves campanes l’alcalde de l’època, en Jaume Reñé, els regidors Antoni Pujol i Josep Torres i el Síndic de la població, en Josep Palau. Aquestes campanes també van ser apadrinades pel mateix alcalde i la seva esposa.

Canvis

El principal trasbals que van patir les campanes de l’església va arribar tot just iniciada la Guerra Civil, quan l’11 de setembre de 1936, l’Ajuntament d’Almacelles (aleshores Consell Municipal d’Almacelles) acorda que el temple parroquial es condicioni com a mercat municipal per a la població i que es facin els treballs necessaris per treure els elements religiosos de l’edifici, entre ells, suprimir el campanar.

Les noves campanes

No obstant, a part de la campana petita, provinent de l’antiga

En data 30 de gener de 1937, s’acorda la retirada de les campanes per fondre-les i destinar-les a la indústria de guerra. El 25 de març de 1937 comencen els treballs de retirada de

Obres de reconstrucció del campanar (1948)

Canvi de campanes el 1967 9

partir de la fosa dels bocins recuperats que encara quedaven de l’antiga. Serà una campana lleugerament més gran que l’original, d’uns 110 Kgs i costarà 2.100 Ptes. de l’any 1948. Finalment, el nou cloquer amb les tres campanes s’inaugura de manera solemne l’1 de febrer de 1949, amb la presència de les autoritats locals, el Governador Civil i el bisbe de Lleida, l’aleshores Monsenyor Aurelio del Pino. Tot i que es refà el campanari de nou en nou, la disposició de les campanes es manté com s’havia disposat fins aleshores: la Mercè presideix el campanar i la plaça de la Vila, la Sebastiana s’orienta cap a llevant i l’Isidreta s’orienta cap a Ponent. Possiblement i abans de la instal·lació de les campanes més grans, la campana petita estava col·locada en el cos superior que tenia l’antic campanar, ja que l’absència de campanes més grans i el tenir part del teulat de l’església a primer terme, amortia el seu so.

Més canvis: noves campanes

Per desgràcia, no únicament la campana petita va sofrir els desperfectes d’haver estat llençada campanar avall. La Mercè també tenia unes esquerdes que feien perillar la seva integritat, i el que era més greu, la dels vianants que passejaven per la plaça i que podien ser víctimes d’algun fragment de campana que pugués caure. Així, l’Ajuntament decideix el mes de juliol de 1967, baixar-la en una complicada maniobra de cordes i politges, per dur-la als Tallers Gispert de Lleida i La nova Mercè, abans de ser instal·lada i que presideix la plaça soldar l’esquerda de la campana gran. El preu de la reparació de la Vila des del 2005 va costar 6.535,80 pessetes i no va servir de gaire, ja que l’any 1972 va haver de ser reparada novament, tot i que en aquells les campanes i el desmuntament de l’antic campanar, des- anys ja es va poder desmuntar més fàcilment, gràcies a una muntament que quedaria interromput pocs mesos després grua hidràulica per a grans pesos que acabava d’estrenar per l’evolució del conflicte bèlic. Malauradament, segons les l’empresa Minguella. fonts orals, la campana petita i la més antiga, la tiren campanar avall i es trenca en diferents bocins. Cal dir que, tot i que s’arriben a treure les campanes, es deixen emmagatzemades en un corral d’una casa del carrer de la Mercè però no arribarien a fondre’s i es retornarien anys després a col·locar novament al nou campanar de la població. Un cop finalitzada la Guerra Civil, més concretament el 6 d’abril de 1940, l’Ajuntament d’Almacelles s’acull al programa de reconstrucció i reparació de zones afectades per danys de Guerra, programa que oferia l’aleshores INSTITUTO NACIONAL DE AUXILIO DE REGIONES DEVASTADAS. S’asigna a l’arquitecte provincial, n’Ignacio de Vilallonga, per a que en faci un estudi de les obres prioritàries i determina que siguin la reparació del temple parroquial amb un reforma integral de la plaça de la Vila (aleshores Plaza de España), un nou cementiri municipal i un nou Centre Rural d’Higiene. El 23 d’abril de 1944 l’arquitecte lleidatà Mariano Gomà i Pujadas presenta el projecte de reforma de la plaça de la Vila i del temple parroquial amb el seu nou campanar. Comencen per la reforma de la plaça i no és fins el 1946 que s’acaba d’enderrocar el que quedava de l’antic campanar i es comença amb les obres de remodelació de l’església i de construcció del nou campanar.

Mentre es refeia el nou campanar, l’Ajuntament de l’època, en reunió de data 15 d’agost de 1948, acorda l’adquisició d’una nova campana petita (la famosa Isidreta), i que sigui l’empresa Viuda de Murua de Vitòria qui se n’encarregui de fer-la nova a Canviant les campanes el 2005

Per acabar amb les vicissituds de les nostres campanes cal parlar de dos mossèns: mossèn Modest Soler i mossèn Josep Molet. El primer perquè es va interessar per la necessitat de canviar les campanes més malmeses per unes de noves. En efecte, la vella Mercè tornava a suposar un perill per l’esquerda que encara patia i pel despreniment d’un fragment que va caure a la plaça. L’altra campana malmesa era la petita, que també es va escantellar i donava un so gens acertat. Arribats en aquest punt, Mn Modest Soler ho dóna a conéixer als feligresos i concretament familiars del Sr. Pau Vidal Molins, fan una important donació per fer efectiva aquesta adquisició. Mentre es cerquen més recursos per sufragar la totalitat de l’import de l’adquisició de les noves campanes es fa el canvi de mossèn de la parròquia d’Almacelles. Entra Mn. Joan Molet, qui continuarà amb la tasca del seu antecessor i finalitzarà amb el propòsit d’adquirir dues noves campanes. Finalment, el 27 d’abril de 2005, Almacelles estrena dues noves campanes: una nova Mercè i una nova Isidreta.

suposar un cost de 20.557 euros, muntatge inclòs, i tenen un mecanisme automàtic que permet que facin els tocs amb un rellotge connectat via satèl·lit. Pel que fa a les altres campanes, continua en el seu lloc originari la Sebastiana, la vella Mercè es col·loca en la part orientada al nord i la vella Isidreta es treu i es deixa fora de servei en un racó del campanar. Ara per ara són quatre les campanes instal·lades al campanar d’Almacelles. Vagi des d’aquí el nostre record i reconeixement a tots els campaners que les han fet parlar durant aquests anys i fins a l’automatització d’aquestes, i a totes les persones i institucions que han fet possible que el so de les campanes ens hagin acompanyat amb els seus tocs d’hora, de joia i de tristesa; fent del seu so –i del de la sirena– un dels grants trets de la personalitat de la nostra vila.

Agraïm la col·laboració de Mn. Joaquín Blas, Joan Rovira, Andreu Genestar, Jeroni Vidal, Mari Carme Tomàs, Arxiu Aquestes noves campanes es van fer en una fundició de Gavín, arxiu família París Roca, Montse Torres Blanch i Jordi Santander. Pesen 450 Kg la més gran i 150 Kg la petita. Van Boira

La Sebastiana, orientada cap a llevant

La vella Mercè, orientada cap al nord

L'actual Isidreta, la campana petita orientada a Ponent

La súperlluna a Almacelles Des de l’any 1948 que no teníem un fenomen astronòmic com la “Súperlluna” que vàrem poder gaudir la nit del 14 al 15 de novembre. El Manolo Reñé ens envia una magnífica fotografia de la plaça de la Vila, on es pot observar aquesta lluna tan especial.

La violència de gènere El passat dijous 24 de novembre, en commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, la Regidoria de Benestar Social i Família de l’ajuntament, va celebrar, a l’auditori del Centre Cultural, una xerrada sobre la violència de gènere, que va anar a càrrec de l’Institut Català de les Dones i del Cos de Mossos d’Esquadra, en la què es va incidir en les tasques de prevenció, detecció, atenció i recuperació de la víctima d’aquest tipus de violència.

Futbol Sala a Barcelona Jugadors de l’equip benjamí de l’Escola de Futbol Sala d’Almacelles van participar d’un partit entre el FC Barcelona i el Pozo Múrcia al Palau Blaugrana el dia 26 de novembre, com a espectadors convidats pel club blaugrana. Per a tots ells veure un partit d’aquesta importància a primera fila va ser tota una experiència. A més, durant la mitja part van poder jugar un partidet a la mateixa pista principal on jugaven els seus idols i, en acabar, van poder parlar i fer-se fotos amb els jugadors i demés personal tècnic d’ambdós equips. Un partit per retenir en la memòria d’aquests nens i nenes.

L’empresa VENSO celebra els seus 50 anys

El Grup VENSO va celebrar el dissabte 26 de novembre, la festa commemorativa del seu 50è aniversari, reunint als més de 200 treballadors que té el grup empresarial. Després de la foto, va haver el tradicional dinar de cada any. El Grup VENSO va iniciar el seu camí l'any 1966, de la mà

del seu fundador Pere Vendrell Reales. El seu treball s'ha centrat principalment, en el sector agroindustrial i, darrerament, ha diversificat les seves activitats en camps més socials, com el servei a la gent gran, mitjançant el Centre Residencial Betula Alba.

Act i v i t a t s del Flors de Víctor Pedra i Josep Talamonte Amb el mes de desembre s’inaugurà una nova exposició al Museu. Es tracta d’una interessant mostra d’escultures de flors, presentades pel Col·lectiu Castell Grup d’Os de Balaguer i fetes per l’escultor Víctor Pedra, amb la col·laboració de l’artista Josep Talamonte.

Èxit en la sessió inaugural de l’exposició JACOB El propassat dijous dia 23 al vespre, el museu va acollir l’acte inaugural de l’exposició que amb el títol de Jacob mostra un conjunt d’obres de l’artista fill d’Almacelles, Jaume Cassanyé. L’exposició va donar inici a la Festa de l’Aigua. L’acte va estar presidit per l’alcalde Josep Ibarz essent aompanyat per la directora de l’IEI Montse Macià i un important nombre de membres de la Corporació Municipal així com també alguns membres del patronat de la Fundació. L’acte va resultar un èxit de públic. I és que eren moltes les persones de la vila que esperaven el dia per contemplar l’obra d’en Jaume i per tornar-se a retrobar amb l’artista. Cal recordar que l’exposició romandrà a les sales del museu fins el diumenge dia 7 de maig.

Més de 3.000 visitants El Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal d’Almacelles va rebre més de 3.000 visitants durant l’any 2016.

Foren exactament 3.041 les persones que van acudir al Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal d’Almacelles, un cop finalitzat el recompte definitiu de visitants que van gaudir d’aquest equipament cultural. D’aquesta manera, aquests més de 3.000 visitants s’afegeixen a la resta que l’han visitat durant aquests tres anys i

escaig que porta obert i que sumen prop de 14.000 persones (el MAU obrí les seves portes el mes de maig de 2013). Val a dir que, a més dels fons propis del mateix museu (únic a casa nostra pel que fa al tractament de l’urbanisme i l’arquitectura al llarg dels temps), ha incrementat la seva oferta en exposicions temporals, actes acadèmics i culturals, sortides guiades, conferències i xerrades. De fet, durant el 2016 hi va haver 5 exposicions temporals, 3 conferències, 5 actes acadèmics i/o culturals, i moltes activitats lligades al món de la cultura i del coneixement.

El Gran Recapte Els dies 26 i 27 de novembre es va celebrar arreu el Gran Recapte, una iniciativa a nivell de tot el país en què es pretenia recollir aliments per a les famílies més necessitades, de cara a les Festes de Nadal. Almacelles hi va ser present de forma ben activa i es van recaptar 3.735 Kgs Kgs. de menjar i productes de primera necessitat. Agrair molt especialment a la cinquantena de voluntaris que van fer possible aquest recapte, especialment als supermercats Salinas, Plus-Fresc, Caprabo, Dia, Guissona, Creu Roja Almacelles, i a totes aquelles associacions, entitats i voluntaris particulars i, evidentment, a tots aquells que van fer la seva donació.

Apadrina un Monument

El dia 28 de novembre pel matí, 63 alumnes de 6è de primària de l'escola Doctor Serés d'Alpicat, a més dels 61 alumnes de l’Escola Antònia Simó i Arnó d’Almacelles, van participar per segon any consecutiu de l'activitat Apadrina un Monument. Com en altres ocasions, els alumnes anfitrions van explicar als seus companys d’Alpicat la història europea, els planetari, els arbres i personatges històrics lleidatans gràcies als diferents suports d’informació que hi ha al Parc d'Europa de la localitat. Posteriorment van fer un dinar de convivència i jocs al pati de l'escola i, per la tarda, van anar al Museu d’Arquitectura

Nou premi per al xef Jordi Vidal

El dia 27 de novembre va tenir lloc a Montsó, l’entrega dels prestigiosos premis gastronòmics Plato de Oro que organitza Radio Turismo i un seguit d’empreses vinculades al món de la restauració. En aquesta ocasió, cal destacar el Premi Plato de Oro al xef almacellenc Jordi Vidal i a la seva parella, l’Assum Roigé, per la seva brillant tasca gastronòmica duta a terme al seu restaurant La Guspira de Linyola. Felicitats!

i Urbanisme, on se’ls va explicar els models urbanístics més importants del món al llarg de la història, el cas excepcional d’Almacelles, així com l'exposició dels gravats de Goya que hi havia exposats en la sala d’exposicions temporals del museu. Aquesta activitat ha estat supervisada per la coordinadora del CRP del Segrià, Sra. Anna Jiménez, i per la inspectora d'ensenyanent del centre, Sra. Carme Huguet. Totes dues han coincidit en la gran qualitat de l'activitat i han felicitat efusivament tant als centres per la seva implicació, com a totes les entitats i administracions que han fet possible novament aquesta iniciativa.

Pubillatge solidari amb la Marató El pubillatge almacellenc, a més de representar el nostre poble arreu on va, també té el seu vessant solidari com ho demostra la seva participació en un vídeo de suport a la Marató de TV3 d’enguany, que es va fer amb la participació d’entitats i col·lectius de tota Catalunya.

Nous premis per als formatges Cal Quitèria

Cal Quiteria-Formatges de Ponent d’Almacelles, ha aconseguit un nou reconeixement internacional, en la celebració de la 29a edició del certamen World Cheese Awards 2016, celebrat a Sant Sebastià al novembre. Han estat 3.061 els formatges participants, procedents de 35 països, amb formatges arribats des dels cinc continents. La medalla de bronze va estar concedida pel jurat al curat de cabra. La medalla de plata, va anar a la seva última creació i correspon al formatge “garrotxa”, un semi-curat presentat amb un nou format anomenat de farcell. Felicitats!

Operació Grèvol Amb l’arribada de les festes nadalenques, agents de la Policia Local d’Almacelles i dels Mossos d’Esquadra van endegar l’Operació Grèvol, una campanya informativa en la què els agents d’ambdues policies van visitar els comerços de la població, informant sobre uns consells bàsics de seguretat per a comerciants a fi d’evitar robatoris, molt especialment en aquestes dates en les què s’incrementa considerablement el consum, les compres i el nombre de clients i de potencials lladres.

Sopar d’ARCA Com cada any, el dia 7 de desembre, va tenir lloc el tradicional Sopar del Soci que organitza ARCA d’Almacelles. Enguany, més de 200 assistents van participar d’aquest àpat de germanor, en el qual es va fer especial esment i agraïment a la Diputació de Lleida i a l’Ajuntament de la vila per la seva col·laboració en la publicació del llibre sobre el mig segle d’aquesta veterana entitat.

El 87% a favor de la rambla per la zona d'equipaments El principal objectiu era determinar quina era la zona més adequada per hostatjar els equipaments del municipi. En aquest sector 6 s’hi preveu habilitar un espai fix per les firetes i futures instal·lacions i equipaments lúdics i esportius. Tal com es recollia en l’actual projecte, aquest espai estaria situat al costat del carrer Hipòdam de Milet (al costat de la Bòbila Palau). Tot i així, el resultat majoritari dels participants en l’enquesta, aposta per reubicar aquest espai d’equipaments al costat de la Rambla de la Il·lustració, prop del Parc d’Europa i la Sala Polivalent.

En aquest sentit, l’Ajuntament d’Almacelles planteja fer una modificació en el projecte, a fi de possibilitar aquest canvi i recollir el parer majoritari d’aquest ampli mostreig de la població participant. Si ens fixem en el resultat, veurem que l’aspectre és ampli i recull de manera més o menys proporcional totes les franges d’edat. En totes elles s’ha escollit àmpliament com el lloc més idoni per ubicar la zona d’equipaments la franja de terrenys propera a la Rambla de la Il·lustració (87,40%), enfront els qui prefereixen la zona prevista inicialment en el projecte (12,6%).

ANÀLISI DE PARER SOBRE EQUIPAMENTS FUTURS Fitxa tècnica. Autor: Servei de Comunicació municipal Àmbit: Municipi d’Almacelles.

Ponderació: No procedeix.

Univers: Població d’Almacelles habitants: 7.059 (a 1 de novembre de 2016)

Punt de mostreig: Únic. Formularis estadístics de Google. Procediment de mostreig: Polietàpic, estratificat per conglomerat, amb selecció de les unitats primàries i últimes de manera aleatòria proporcional per quotes d’edat. Els qüestionaris s‘han aplicat mitjançant resposta automatitzada a través d’Internet. Error mostral: Per a un nivell de confiança del 95,5% (dos sigmes) i P = Q = 50, l’error real s’estima de ±1,3% per al conjunt de la mostra i en el supòsit de mostreig aleatori simple.

Mida de la mostra: Realitzada: total 388 respostes. Aplicada: les 336 procedents de gent d’Almacelles. Afixació: la localitat de l’univers. Les respostes des de localitats forànies no han estat tingudes en compte en la valoració final que s’annexa, si bé s’han comptabilitzat 46 favorables a la ubicació de l’espai prop de la Rambla de la Il·lustració i 6 que prefereixen ubicar-lo prop del carrer d’Hipòdam de Milet. Aquestes poblacions són les veïnes de Sucs, Raimat, Gimenells, Altorricó i Lleida. 16

Data de realització: Del 23 al 27 de novembre de 2016

Pregunta formulada: T'agrada el projecte d'habilitar un espai fix per les firetes i futures instal·lacions i equipaments lúdics i esportius, i que aquestes es situessin al costat de la Rambla de la Il·lustració tal com ensenyem en aquesta fotografia? T'agrada aquesta ubicació o prefereixes ubicar aquest projecte darrera de l'antiga acadèmia Sant Antoni, prop de la Bòbila? (a prop del carrer d’Hipòdam de Milet)

Respostes obtingudes: 1a resposta: M’agrada més al Costat de la Rambla de la Il·lustració 2a resposta: M’agrada més darrere de l’antiga Acadèmia (C/ Hipòdam de Milet)

Farmàcia Roc

Arribats al mes de desembre, qui fou durant 38 anys la gerent i cap visible de la Farmàcia Òptica Roc, la Sra. Susi Roc; va fer efectiva la seva jubilació com a farmacèutica d’aquest establiment emblemàtic i referent del comerç almacellenc. No obstant, la seva filla Carol Vendrell Roc, continua al front de la farmàcia essent la segona generació d’una nissaga que pretèn portar les regnes d’aquest negoci i seguir donant servei a Almacelles i les poblacions veïnes.

En suport de Carme Forcadell El dijous, 15 de desembre, va tenir lloc una concentració davant l’Ajuntament d’Almacelles en suport de la presidenta del Parlament Carme Forcadell, i en contra de la judicialització que se n’està fent de tots aquells representants polítics favorables al Dret a Decidir per part de les institucions espanyoles.

A favor de l’A-14 Representants d’ajuntaments, consells comarcals, diputats provincials –entre els quals es trobava l’alcalde d’Almacelles Sr. Josep Ibarz– i els presidents de les diputacions de Lleida i d’Osca, van reunir-se el dijous 15 de desembre a la seu de la Diputació de Lleida per recolzar i donar suport a les mesures que permetin agilitzar la construcció de l’autovia A-14 fins a Sopeira i una via ràpida que la connecti amb França a través de la Vall d’Aran.

Homenatge a Cèsar Celma El 17 de desembre va tenir lloc un merescut homenatge de jubilació a qui fou mestre i director de l’escola Antònia Simó i Arnó, en Cèsar Celma i Pallarès. Pares, mestres, empresaris, alumnes, exalumnes, amics, delegat d’Ensenyament, l'alcalde de la vila i tot un llarg etcètera, van voler estar presents en aquest acte tan emotiu i posar en valor la tasca d'un professional de l'educació, compromès, perseverant, intel·lectual i apassionat per la seva feina. Tothom va coincidir en què en Cèsar és un home que ha viscut per ensenyar, que ha sabut transmetre a l'alumnat i també als companys de feina la gran responsabilitat que recau en aquest tipus de professió. Un goig i un honor haver comptat amb aquest excel·lent professional i amb una millor persona. 18

Jubilació de l’Antonio Berenguer El proppassat 29 de desembre, qui va ser un dels treballadors més veterans de l’Ajuntament d’Almacelles, l’auxiliar administratiu Antonio Berenguer Mur, va rebre de mans de l’alcalde de la població, una placa commemorativa dels 44 anys treballats oficialment a l’Ajuntament. Tot i que, tal com diu ell, en foren molts més ja que va començar fent pràctiques amb quinze anys. Pràcticament mig segle treballant a la “Casa Gran”. Ara, a descansar i a disfrutar de les vacances indefinides Antonio!

Exposició de Iolanda González L’11 de gener va tenir lloc la inauguració de l’exposició pictòrica a la Sala d’Exposición del Centre Cultural de la jove Iolanda González. Quadres a l’oli, acrílics i de punt de creu que dóna una idea de la creativitat i tècnica d’aquesta artista.

Mercat de les Rebaixes d’hivern El cap de setmana del 14 i 15 de gener, Almacelles va acollir el Mercat de la Rebaixa d’hivern que celebrava enguany la seva XLa. edició. Sigui com sigui aquest mercadet d’articles rebaixats és ja tota una institució en aquest municipi i se centra en oferir articles de tot tipus plenament rebaixats. A més de les diferents parades instal·lades al carrer Major, també hi hagué una xocolatada popular que donà caliu a tots els clients que s’hi passejaren.

Millorem l’eix de la N-240

El 17 de gener, va tenir lloc una reunió, organitzada per l’Ajuntament d’Almacelles, on alguns dels alcaldes per on passa la N-240, una de les carreteres més utilitzades i transitades de la província de Lleida i d’Osca –i que està pendent d'importants inversions per millorar– van consensuar un manifest per exigir a les principals administracions implicades, que solventin el més aviat possible el gran dèficit en seguretat que suporta aquesta importantíssima via. En aquest sentit, els alcaldes de les Borges Blanques, Juneda, Almacelles, Esplús, Binèfar i Montsó, emplacen al Ministeri de Foment i a altres administracions i grups polítics amb veu i vot, tant als parlaments autonòmics com al Congrès de Diputats, per emprendre de manera urgent les solucions a l’alta sinistralitat d’aquesta carretera tan transitada. 19

Junta Local de Seguretat

L’Ajuntament d’Almacelles va convocar una nova Junta Local de Seguretat el proppassat 18 de gener, en la qual hi van participar, a més de l’alcalde i la regidora de Seguretat Ciutadana, el delegat territorial del Govern de la Generalitat a Lleida, la Directora dels Serveis Territorials del Dep. d’Interior a Lleida, l’intendent i el cap del Grup Rural dels Mossos d’Esquadra i el sergent primer de la comandància de la Guàrdia Civil d’Alcarràs. Tots van fer esment de les actuacions dutes a terme en matèria de seguretat durant l’any 2016 i van fer una valoració molt positiva atès que es va aconseguir reduir en un 21,2% el nombre d’incidències per delictes en les seves diferents modalitats.

Promovem l’eix ferroviari Montsó-Binèfar-Almacelles-Lleida

Un cop constituïda la Taula Estratègica Catalana del Corredor Mediterrani el proppassat mes de novembre a Barcelona, aquesta s’ha d’encarregar d’iniciar els treballs per a la redacció d’un projecte que contempli les línies mestres d’aquest gran corredor ferrovi- Es beneficiaria el transport de mercaderies, centralitzat en ari al seu pas per Catalunya, així com totes les connexions dues grans terminals: la del Pla de Vilanoveta a Lleida i la de i imbricacions amb la resta del territori. Montsó-Riu Cinca, que connecten dues grans àrees industrials. Aquesta connexió permetria facilitar el transport de En aquest sentit, l’Ajuntament d’Almacelles, va encoma- mercaderies en tot el triangle logístic de Lleida-Osca-Saranar un estudi que va aportar com a al·legació per a que gossa i possibilitat portar-ho fins al mateix port de Tarragona. s’incorporés en aquest projecte, que consisteix en reforçar i promoure l’eix ferroviari entre la ciutat de Lleida i la de Una altra de les possibilitats que s’obririen potenciant Montsó, beneficiant principalment –a més d’aquestes dues aquest corredor seria la connexió de l’aeroport de Lleiciutats– els municipis d’Almacelles i de Binèfar. da-Alguaire amb la línia fèrria. De fet el Pla Territorial de Ponent ja ho contemplava, fent un by-pass que connectés Aquest reforç consistiria en promoure el servei de Roda- la terminal d’aquest aeroport amb la línia fèrria a l’alçada lies, amb connexions fàcils i còmodes amb els trens AVE del Pla d’Almacelles, ja que seria la de menor distància, la i AVANT a Lleida, de gran part dels viatgers potencials que afectaria menys el territori i la de menys complexitat d’aquesta gran àrea; així com potenciar el transport fer- tècnica. Així mateix, aquesta operació potencia l’activitat roviari de mercaderies, amb ample mixt, que permetria econòmica de la regió en poder transportar més fàcilment impulsar el corredor ferroviari Saragossa-Montsó-Lleida i gran part de les mercaderies del sector agroalimentari que connectar-lo amb el corredor mediterrani a la zona de Tar- es produeix en la zona, principalment el que té un valor ragona. afegit més alt com el vi i més tenint en compte les enormes superfícies dedicades a aquest cultiu, com són el SomonLa importància de reforçar aquest eix Lleida-Montsó, su- tano i Raimat. posaria beneficiar una població potencial de 200.000 habitants, que tindrien en aquest eix de poc més de 70 Km un També té molt de pes la indústria química i la possibilitat corredor de primer ordre. d’atreure empreses de caire logístic en tota aquesta zona. 20

Estadístiques sobre Almacelles

Almacelles continua l’any 2017 tal com ho va fer l’any 2016, amb un increment de la població del 0,8%, que vol dir 59 nous habitants respecte a l’any anterior. Si desglossem les dades estadístiques extretes del Padró Per què sempre sol ser més baixa la xifra de l’INE que Continu de l’Ajuntament veiem: la del Padró? Població a 1 de gener de 2016: 7.003 habitants Població a 1 de gener de 2017: 7.062 habitants Increment poblacional: 59 habitants (+0,8%) Aquest resultat és fruit de la suma de les altes, conformades pels naixements més les altes per variacions residencials, és a dir, la gent que ha vingut a establir-se a Almacelles; i la resta de les baixes, formades per les defuncions i les baixes per variacions residencials, és a dir, la gent que se’n va a viure a un altre municipi. A les baixes també cal afegir les baixes que, de manera mensual, aplicar l’INE, sigui perquè són estrangers que han retornat als seus països d’origen o per altres motius. El desglós seria el següent: Naixements 2016: 61 (1) Altes per variacions residencials: 341 TOTAL ALTES 2016: 402 Defuncions 2016: 57 (2) Baixes per variacions residencials: 224 Baixes per inclusió indeguda o caducitat (INE): 62 TOTAL BAIXES 2016: 343

A més de comptabilitzar les dades que estima oportunes sobre el nombre d’habitants que hi havia en el Cens de 2001, l’INE no comptabilitza tots aquells estrangers a qui se’ls detecta alguna mena d’error o caducitat en els seus permissos de residència, obtenció del seu document d’dentitat per a estrangers, discrepàncies en estudis, data de naixement, cognoms, etc (Llei d’Estrangeria 14/2003, de 20 de novembre). Tampoc comptabilitza aquells habitants de nacionalitat espanyola que poden estar duplicats o que tenen pendent algun tipus d’error en alguna de les seves dades personals. Aquestes discrepàncies, que l’INE estima que són normals quan la diferència no sobrepassa el 5% de la diferència entre les dues xifres en un mateix municipi (en el cas d’Almacelles seria del 3,7%), arriba a prop d’un milió d’habitants en el còmput total de la població espanyola.

Almacelles continua creixent. L'excepció

Aquest fet contrasta amb altres poblacions similars o de l’entorn que totes en perden, amb major o menor grau, es(1)(2) Aquestes dades són les que es comptabilitzen i afecten al pecialment d’un parell d’anys ençà. Padró d’Habitants. Segons les xifres oficials de l’INE: Quina és la diferència entre les xifres del Padró d’Habitants i les oficials que dóna l’INE? Almacelles, xifra oficial per al 2016: 6.800 hab.; l’any 2015: 6.766. Increment: 34 hab. (+0,5%) Sovint veiem que les dades que ofereix el Padró d’Habi- Alcarràs, xifra oficial per al 2016: 9.297 hab.; l’any 2015: tants no coincideixen amb les xifres que dóna l’INE a 1 de 9.372. Disminució: -75 hab. (-0,8%) gener de cada any. Això passa perquè el Cens de l’INE es Binèfar, xifra oficial per al 2016: 9.394 hab.; l’any 2015: fa a partir de les dades de població que s’afegeixen a la 9.394. Disminució: -45 hab. (-0,5%) xifra del Cens que hi havia el 2001, la que pren l’INE com Alpicat, xifra oficial per al 2016: 6.233 hab.; l’any 2015: a any de referència. És, per tant, el resultat d’unes operaci- 6.275. Disminució: -42 hab. (-0,7%) ons estadístiques i no d’un registre administratiu. Per con- Les Borges Blanques, xifra oficial per al 2016: 6.000 hab.; tra el Padró Continu d’Habitants de l’Ajuntament s’elabora l’any 2015: 6.019. Disminució: -19 hab. (-0,3%) de manera continuada i reflexa més fidelment la realitat del Mollerussa, xifra oficial per al 2016: 14.585 hab.; l’any municipi. No obstant, cada mes es comunica a l’INE totes 2015: 14.900. Disminució: -315 hab. (-2,1%) les variacions residencials i aquest corregeix les possibles Almenar, xifra oficial per al 2016: 3.502 hab.; l’any 2015: discrepàncies que hi pugui haver i les eleva a xifres oficials. 3.525. Disminució: -23 hab. (-0,6%) 21

Pren forma l’estació d’autobusos Terrestre del Dep. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, van visitar sobre el terreny, el dia 18 de novembre, per escatir les característiques que hauria de tenir l’estació i fer una redimensionalització per tal de poder licitar les obres d’aquesta estació el més aviat possible. En aquesta visita es incidir, molt especialment, en conéixer les característiques del terreny i la disposició en els vials principals, a fi de fer el projecte que millor s’hi escaigui a les necessitats dels usuaris i dels vehicles que hagin de fer anar aquesta estació en un futur. L’estació estarà emplaçada al carrer de Joan Maragall, en un punt cèntric de la població i de fàcil accés des de qualsevol punt del municipi. Ateses les necessitats de la població d’Almacelles de disposar d’una estació d’autobusos que centralitzi tots els passatgers i línies que actualment donen servei al municipi, tècnics de la Direcció Gral. d’Infraestructures de Mobilitat

Val a dir que Almacelles va enregistrar un total de 262.168 usuaris d’autobús durant l’any 2015, amb un increment del 8,6% respecte a l’any anterior i compta amb 8 línies regulars de transport.

PDeCAT obre la porta a tenir la futura estació El ple municipal celebrat el dia 22 de desembre, va aprovar el conveni urbanístic i aprovació provisional de modificació del POUM, que permetrà ubicar l’estació d’autobusos en una parcel· la del C/ de Joan Maragall, únic lloc apte per poder aco-

llir aquest tipus d’equipament. Aquest punt es va aprovar amb els vots a favor dels regidors del PDeCAT i del PP, les abstencions del PSC, POBLEM i ERC; i el vot en contra d’ALMACELLES LLIURE.

Promoció del pubillatge Els que no paren de portar el nom d’Almacelles arreu és el pubillatge almacellenc. Sense anar més lluny, els més petits van estar presents a la trobada de Pubilles i Hereus que va tenir lloc a Alpicat amb motiu de la Festa Major de Sant Sebastià. D’altra banda, els representants més grans van coincidir però a Llançà, on van ser molt ben rebuts

pels representants de gran part dels pobles i ciutats de Catalunya. Enhorabona a tots i endavant!

Més senyalització

S'ha procedit a reforçar la senyalització d’algunes cruïlles que, per la seva ubicació, o per l’alt volum de trànsit que suporta són susceptibles de tenir un major risc de sinistralitat. En aquest sentit, una de les primeres en senyalitzar-se ha estat la cruïlla de l’Av. de Sucs amb el carrer de Joan Maragall. A més de repintar els passos de peatons existents, se n’han fet dos de nous i se’ls ha remarcat amb pintura vermella per fer-los més visibles. Cal afegir també, dues senyals d’aproximació a una cruïlla perillosa amb l’avís de fer Stop.

El primer almacellenc de l’any L’Ajuntament d’Almacelles, per segon any consecutiu, ha continuat amb la iniciativa de felicitar i homenatjar al primer almacellenc o almacellenca de l’any. Aquest reconeixement es fa palès amb un escrit de felicitació als pares del nou nat i el lliurament d’un lot de productes per a nadons per part de l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz. El nom de l’afortunat d’enguany es diu Enric Lorente Carrera, i va néixer el dia 4 de gener d’enguany.

Ajudem a la integració Durant alguns dies de novembre i desembre, el Consell Comarcal, conjuntament amb l’Ajuntament d’Almacelles i el Fons Social Europeu, van organitzar a la Casa Clara, uns cursos sobre primeres acollides i les nocions bàsiques de coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic, especialment adreçat a aquells immigrants que volen tenir nocions sobre tota la normativa bàsica que els pot fer més fàcil la seva integració i el seu dia a dia a casa nostra.

2016: Prop de 300.000 euros en subvencions

L’any 2016 fou un any en què l’Ajuntament d’Almacelles va obtenir prop de 300.000 euros en subvencions provinents de diferents administracions, fet que va fer possible tirar endavant amb nombrosos projectes sense afectar a la fiscalitat dels nostres veïns. Veiem el desglós:

Concepte de la subvenció

Plantació d’arbres Dutxes pavelló i Camp d’Esports Xarxa de clavegueram PUOSC (arrendaments i subministraments) Jutjat de Pau PUOSC PIL (Residència, fase 5) Projectes culturals (Nits de Taverna) Publicacions periòdiques (Lo Vilot) Equipaments culturals (BM) Projector Restauració de patrimoni (parròquia) Socorristes Oferta cultural Fira de la Il·lustració Llibres per a la Biblioteca Programa Nereu Mini-rampa pista de Skate Camí de la Llengua Eixuta (2a. Fase, pavimentació) PUOSC (Reparacions i manteniments) Pla Local 2016-2019 (Som-hi amb la Cultura!) Pla Local 2016-2019 (Formació i treball) Millora de paviments i instal·lacions (C/ Barraques) Canonada carrer i travessia de Sant Roc Millora dels accessos al CEIP Antònia Simó i Arnó

Import

10.000 € 20.000 € 60.000 € 12.033,25 € 3.250 € 40.110,83 € 1.030 € 1.260,27 € 838,39 € 15.000 € 8.500 € 1.000 € 1.400 € 925,10 € 7.500 € 3.000 € En espècie 46.374,18 € 1.640 € 4.516 € 10.000 € 30.000 € 17.700 €

TOTAL 296.078,02 €

Administració

Diputació de Lleida Diputació de Lleida Diputació de Lleida Diputació de Lleida Dep. de Justícia Diputació de Lleida IEI IEI IEI IEI Diputació de Lleida IEI Diputació de Lleida IEI Diputació de Lleida Diputació de Lleida Diputació de Lleida Dep. de Governació Dep. de Treball Dep. de Treball Diputació de Lleida Diputació de Lleida Diputació de Lleida 23

Trobada d’equips Babies de futbol El diumenge 29 de gener va tenir lloc al Camp d’Esports una multitudinària trobada d’equips de futbol babies de les comarques de Lleida. Així, més de 160 nens i nenes de la categoria més jove d’una dotzena d’equips representats, van passar una jornada inoblidable tot jugant al futbol i compartint experiències entre jugadors, pares i entrenadors.

Canvi de president a Agroserveis d’Almacelles, SCCL El dia 31 de gener va tenir lloc una reunió de treball a l’Ajuntament amb el president sortint de la Cooperativa Agroserveis d’Almacelles, SCCL, Sr. Jaume Vendrell, a qui se’l va felicitar per la seva trajectòria al capdavant de la cooperativa, aconseguint durant el seu mandat el trasllat d'aquesta activitat als afores del poble i alhora augmentar la seva capacitat fins a convertir-la en una de les més importants de Catalunya. També es donà la benvinguda al nou president, Sr. Ramon Sisó.

Dia de la Pau El passat 30 de gener, l'escola Antònia Simó va celebrar el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau. Tant a l’edifici del tossal com al d’Educació Infantil els nostres nens i nenes van preparar unes cançons i unes danses que vam ballar als nostres patis i ens van ajudar a reflexionar sobre el que nosaltres podem fer per aconseguir una millor convivència i entesa entre les persones. Els missatges van quedar reflectits en dos murals que restaran exposats a l'escola.

Manifestació 6-F El dia 6 de febrer, tot coincidint amb la declaració davant el TSJC de l’expresident Artur Mas i les coselleres encausades Joana Ortega i Irene Rigau per haver fet possible l’acte de participació ciutadana del 9-N, una trentena d’almacellencs van sortir en autobús per donar-los suport, conjuntament amb les més de 40.000 persones que s’hi van aplegar al llarg del Passeig Lluís Companys i que van participar d’aquesta concentració, un cop més, multitudinària.

Ainhoa López, esportista d’elit La jove futbolista d’Almacelles Ainhoa López Anitua, que actualment juga a l’AEM de Lleida, ha estat convocada per participar en els entrenaments de la selecció espanyola de futbol sub-19, de cara a preparar-se per a la ronda classificatòria per al campionat europeu que tindrà lloc a Irlanda el proper mes de maig. Desitgem molts èxits a aquesta jove almacellenca!

II Cicle de Nits de Taverna El proppassat dia 10 de febrer va iniciar-se la segona edició del cicle de música Nits de Taverna, uns concerts que promouen i difonen l’obra i la música de reconeguts cantautors de casa nostra. En aquest primer concert inaugural vàrem comptar amb la presència de la jove Bikimel, una de les millors veus de l’actual panorama musical català que va entusiasmar al públic que es va congregar a la sala gran de l’Arca.

Futbol Sala Almacelles Un gran aplaudiment es mereixen els benjamins del Futbol Sala Almacelles que van quedar sotcampions en la Copa Lleida, disputada a Balaguer el proppassat dia 12 de febrer. Així, en la ronda classificatòria dels equips benjamins de les terres de Lleida, els locals van guanyar en un primer partit als d’Agramunt i no van poder fer-ho amb els de Corbins, qui es van classificar per jugar a la Copa Catalunya. A tots ells la més sentida enhorabona!

Batucada Batzak s’integra a la Sambascola El grup de batucada Batzak d’Almacelles s’acaba d’integrar a l’escola de percussió brasilera Sambascola. Amb aquesta incoporació, els batucaires d’Almacelles s’asseguren una direcció artística de primer nivell i comptaran amb el suport d’altres escoles del món de les arts escèniques. Tothom que estigui interessat en participar d’aquest grup de batucaires pot fer-ho a través del correu info@batucadasambala.com o al telèfon 622 661068. Recordeu que no cal que porteu cap mena d’instrument perquè se us facilitarà per part de Sambascola i que no cal cap mena d’experiència prèvia ni coneixements de música. Hi ha un lloc per a tothom! Els assaigs es fan els dimecres de les 21 a les 23 hores a la Sala Polivalent. 25

Aula d’Extensió Universitària D’uns anys ençà l’Ajuntament d’Almacelles ha reforçat els vincles amb la Universitat de Lleida, amb la qual es va signar en el seu dia un conveni de col·laboració. Amb aquest conveni, la UdL participava amb l’enviament d’alumnes en pràctiques que complementaven la seva formació a diferents departaments de l’Ajuntament, amb la difusió i presentació de publicacions, conferències, trobades d’alumnes i professors, etc. Ara, dins d’aquest mateix marc de participació i implicació de la Universitat de Lleida amb el poble d’Almacelles, es crea l’Aula d’Extensió Universitària d’Almacelles. Aquest ens, promogut pel mateix Ajuntament d’Almacelles i auspiciat per la UdL, tindrà com a principal objectiu atansar el món del coneixement i la cultura a totes aquelles persones que vulguin participar d’aquesta iniciativa. Des d’aquesta entitat es preveu promoure conferències, xerrades, sortides culturals i altres actes, que seran supervisats i dirigits per la UdL, qui donarà l’oficialitat, el suport i el rigor científic als actes que s’organitzin. Així mateix, també s’emetran diplomes d’assistència. L’Aula d’Extensió Universitària d’Almacelles es presentà oficialment el dia 14 de febrer a l’Auditori del Centre Cultural, i comptà amb la presència de l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz, i el Sr. Cèsar Celma, principal responsable de la posada en funcionament d’aquesta Aula.

Per a tots i totes els ciutadans i ciutadanes d’Almacelles que encara no en siguin sabedors, la junta directora d’aquesta associació local sense ànim de lucre, de nova creació, us vol informar dels objectius, funcionament i forma d’inscripció. Es tracta d’una iniciativa conjunta de la Universitat de Lleida i (UdL) i de l’Ajuntament d’Almacelles i el seu objectiu és la difusió a nivell del coneixement i de la cultura des de l’àmbit universitari a l’àmbit local.

Les seves actuacions són xerrades o conferències de nivell universitari en contingut però de facilitat de comprensió a tots els nivells de la població. També es poden organitzar sortides o excursions amb aquests objectius. Al finalitzar cada curs, cap al juny, la Universitat de Lleida lliurarà diplomes d’assistència als participants. Les xerrades i/o sortides les decideixen els membres de la junta, que poden portar suggeriments i/o propostes de tots/ es els associats/es. El president responsable de posar-la en marxa, és el senyor César Celma Pallarés, exdirector de l’Escola Antònia Simó. El preu de la subscripció anual serà de 20 euros per persona i donarà dret d’assistència a totes les conferències. Les excursions aniran a part. Les butlletes d’inscripció les podreu trobar al Casal i també les podreu deixar allà, un cop s’hagin omplert. Les conferències tindran lloc, normalment al Museu d’Arquitectura i Urbanisme (MAU) i l’horari normal les 19 hores. Els dies destinats seran dimarts, dimecres i dijous. Les xerrades començaran a principis de març i acabaran al juny. L’associació està oberta a totes les persones adultes, a partir de 18 anys. La junta actual fa una molt alta valoració de la participació que hi ha hagut fins a la data i del nombre de membres adherits. Això ens permetrà programar, com a mínim, una conferència mensual fins a finals de juny. Si augmenta el nombre d’associats, potser més. Tots els membres de l’associació els convidem a tots aquells que encara no ho siguin a gaudir d’un ambient universitari, assequible a tothom, a la nostra població. Aquest ambient de coneixement i cultura segur que ens donarà impuls i una millora constant de la nostra condició personal i ciutadana. Us hi esperem a totes i a tots amb els braços oberts.

Millorem la il·luminació, millorem el medi ambient Amb la finalitat de poder garantir la seguretat viària del carrer d’Hipòdam de Milet, i dels molts vianants i esportistes que utilitzen aquest vial com a perllogament de l’Av. de Josep Mas Dordal i del circuit saludable, l’Ajuntament ha iniciat els treballs per dotar d’il·luminació tot aquest tram fins a unir-lo amb la resta de centre urbà. Aquesta il·luminació es conforma de cinc punts de llum, en els quals s’ha emprat suports i bàculs reciclats, així com de lluminàries led de 54 W de consum, fet que permet estalviar un 50% més d’energia que els fanals convencionals. Aquesta és la primera de les actuacions que s’estan duent a terme en aquest sentit, ja que la propera intervenció serà dotar de punts de llum amb les mateixes característiques un tram del carrer de Binèfar i part de l’Av. dels Esports, justament a l’altre extrem d’aquest circuit d’Hàbits Saludables, així com un tram de la Ronda de Mariano Gomà, per la banda del tossal de les Santes Creus. Quan estigui tot el circuit plenament enllumenat, a més de dotar a aques trajecte especialment condicionat per a passejants i corredors de 5 Km de longitud, també haurem col·laborat a millorar el medi ambient i fer un Almacelles més sostenible amb la incorporació de fanals amb llum led. Aquesta substitució de llum convencional per led s’anirà aplicant de manera progressiva a diferents sectors del municipi. Cal esmentar, en aquest sentit, la il·luminació de la Font de la Rambla que, a més, permet una major espectacularitat amb el canvi del color de l’aigua.

Almacelles, un cop més pioner en vehicles mediambientalment sostenibles El divendres, 17 de febrer per la tarda, va tenir lloc al Parc d’Europa, l’estrena del nou vehicle de la Policia Local d’Almacelles, un Renault Zoe 100% elèctric. Aquesta incorporació s’afegeix a l’altre vehicle policial, un Toyota Prius que s’adquirí l’any 2008, tot i que aquest es tractava d’un vehicle híbrid. En ambdós casos l’Ajuntament d’Almacelles, ha apostat pels vehicles mediambientalment sostenibles i curosos amb el medi ambient, essent pioners a Catalunya i a la resta de l’Estat pel que fa a la incorporació d’aquest tipus de vehicles policials a la seva flota. En aquest acte, presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Sr. Josep Rull, s’ha posat de relleu la importància d’apostar per aquest tipus de vehicles no contaminats. A més, s’ha aprofitat l’ocasió per donar a conéixer als més menuts un seguit d’activitats i iniciatives que volien posar de relleu la importància del reciclatge i la salvaguarda del medi ambient. A l’acte, han participat prop de 350 nens i nenes de primària de l’Escola Antònia Simó i Arnó, que han gaudit d’allò més amb els inflables, els tallers de jardineria, de com fer compost, aules-taller de reciclar plàstics, una pista d’autos de xoc fet amb material reciclat i el repartiment de coca amb xocolata. Tant ha estat l’èxit d’aquesta iniciativa educativa que no es descarta que es pugui tornar a repetir l’any vinent i fixar una data per dedicar-la a l’educació mediambiental de manera pràctica i divertida. També hi han estat presents el president de la Diputació de

Lleida, Sr. Joan Reñé; la presidenta del Consell Comarcal 100% l’impost de vehicles per tots aquells que siguin elècdel Segrià, Sra. Maria José Invernón i el delegat del Go- trics o híbrids. Així doncs, l’Administració Local ha estat la vern de la Generalitat a Lleida, Sr. Ramon Farré. primera en donar exemple amb l’adquisició d’aquest tipus de vehicles.

El primer vehicle, un Toyota Prius

RENAULT ZOE

Ja, l’any 2008, l’Ajuntament d’Almacelles ja era pioner en aquest tipus de vehicles i va adquirir el primer cotxe ecològic de les Terres de Lleida que entrava en funcionament. Aquest vehicle, un Toyota Prius, compta amb un motor híbrid; és a dir funciona amb electricitat fins el 40 Km/h, tram de velocitat que és l’emprat majoritàriament pel patrulleig dels cotxes policials, i a partir d’aquesta velocitat, entra en funcionament automàticament un motor convencional de benzina.

El Renault ZOE té un motor elèctric de 88 cavalls de potència. Inicialment l'autonomia era de 210 quilòmetres, però el 2015 Renault va fer canvis en el ZOE, adoptant un motor més petit i eficient que permet augmentar aquesta autonomia fins als 240 quilòmetres.

Aquest cotxe compta amb una bateria de liti que es recarrega automàticament amb el mateix moviment del cotxe, aporta una tensió de 201,6 volts i una potència de 82 Kw que vindrien a ser uns 68 CV, els quals –combinats amb el motor convencional- pot arribar a una potència total de 111 CV. Altres dades que donen compte d’aquest estalvi energètic és que mentre funciona el motor elèctric el consum és zero, així com les emissions i els sorolls. Quan funciona el motor combinat aboca tan sols 104 g./Km de CO2 a l’atmòsfera, mentre que un de convencional de les mateixes característiques en sol abocar 171 g./Km. La velocitat màxima a la què pot arribar és 175 Km/h.

Necessita 13,5 segons per a la maniobra de l'0-100 km/h i la velocitat màxima és de 135 km/h. És possible recarregar el 80% de la bateria en 30 minuts o bé recarregar-la en unes 9 hores en un endoll domèstic. Tota la gamma del Renault ZOE incorpora de sèrie elements com el climatitzador, el regulador i limitador de velocitat i el sistema multimèdia R-Link amb pantalla de 7" i navegador com a elements destacats. Segons els acabats, també està disponible l'accés i arrencada sense clau, els sensors de llums i pluja, llantes d'aliatge o quatre alçavidres elèctrics.

El Renault ZOE és un vehicle elèctric de cinc portes i cinc places que mesura 4,08 metres de longitud, una mida semblant al d'un Renault Clio. Té un motor elèctric de 92 CV i una bateria de 41 kWh. Amb una bateria de 22 kWh l'autonomia homologada segons el procediment NEDC és 240 Arriben les ajudes km, mentre que amb la de 41 kWh pot arribar als 403 km. En una sèrie de trajectes que he fet amb un ZOE de 41 L’Ajuntament d’Almacelles, en la línia d’apostar per aquest kWh, la suma de la distància recorreguda més les autonotipus de vehicles que tenen cura del Medi Ambient, va po- mia restant (segons indicava l'ordinador de viatge) ha estat sar en vigor l’any 2013 una ordenança que bonificava al entre 288 i 193 km.

Tallers a Casa Clara

Amb l'Associació de jubilats d'Almacelles, les Mestresses de Casa i pròximament amb l'Associació de la Dona, hem estat programant uns quants tallers sobre smartphones i tablets. Ja hem realitzat 3 tallers, on hem tractat temes bàsics de com utilitzar els smartphones, descarregar aplicacions, utilitzar l'App Oficial d'Almacelles, Facebook... Tot amb l'objectiu de trencar amb la bretxa tecnològica generacional, i ajudar als nostres veïns i veïnes en endinsar-nos en el món de les noves tecnologies. Pròximament farem més tallers a Casa Clara, els qui vulgueu assistir, estigueu atents als cartells, al Facebook, Instagram, Twitter, l'App o la web de l'Ajuntament. Fe d’errates: Es fa avinent que en el reportatge sobre la història de la Cavalcada de Reis, publicada en el Vilot especial de Nadal núm. 81, el nom de la persona que va fer per primer cop els vestits dels Reis l’any 1958, es tracta de la Sra. Josefa Reales i no Carme com va sortir publicat.

L’ABS d'Almacelles, informa:

L’ABS D’ALMACELLES PARTICIPA EN EL LIPDUP DEL DIA MUNDIAL DE LA MPOC

L’ABS d’Almacelles, com cada any, participa en activitats per celebrar el dia Mundial de la MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica). Aquest any, en col·laboració amb el Grup Respiratori de Lleida del qual en forma part el personal de l’ABS d’Almacelles, han participat en el muntatge d’un lipdup amb l’objectiu de sensibilitzar tant la població que pateix la malaltia com a la població en general, ja que es tracta d’una 30

malaltia tant important com desconeguda. En el lipdup es posa en relleu la importància del bon ús dels inhaladors; de la dieta; del consell antitabac; de la rehabilitació respiratòria; de l’exercici físic; de l’espirometria com a prova diagnòstica... Si voleu veure el lipdup podeu fer-ho a través del següent link: https://youtu.be/TwRDbFJG9qI

L'abans i el després Rambla de la Il.lustració

Foto: Antònio Anastasi Any 2008

Any 2016 31

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a Ma. Pilar Milagros García, professora de Retòrica de la Comunicació a la Universitat de Bogazici (Turquia)

“Si comprens la lògica de l’argumentació també practiques el pensament crític, que és la gran eina d’avui en dia” La Ma. Pilar Milagros, després d’haver-se llicenciat en Filologia anglesa per la UdL, va anar a Grècia on treballà donant classes d’anglès a més d’aprendre grec modern. D’allí es traslladà als EUA on va fer un màster en Literatura Hispana i treballà com a professora a la Universitat estatal d’Arkansas i a la de Nou Mèxic. Finalment, es decidí per iniciar un doctorat en Retòrica de la Comunicació professional i, després de graduar-se va optar per tornar a Europa i donar classes d’aquesta especialitat a les univesitats de Koç i la de Bogazici d’Istambul. Ma. Pilar, com vas arribar a la Universitat Pública d’Istambul? Em vaig venir a Istambul el setembre de 2012, a l’any d’haver acabat el doctorat en Retòrica i Comunicació professional als EUA. Primer, vaig treballar a la Universitat de Koç, una universitat privada i després de quatre anys em van cridar de la Universitat de Bogazici, una de les millors i més prestigioses universitats públiques de Turquia. Allí em van oferir la plaça com a professora doctora agregada al Departament de Llengües i Literatures d’Occident. Tinc pensat que l’any vinent, a més d’ensenyar retòrica i comunicació, impartiré classes de metodologia d’investigació per a estudiants de màsters i un curs sobre construccions de gènere en mitjans àudiovisuals (retòrica visual). Què és exactament la Retòrica i Comunicació, la matèria que tu impar32

teixes? La retòrica és una disciplina del coneixement que té els seus inicis a l’antiga Grècia i que avui en dia estudia i interpreta com les diferents disciplines i mitjans de comunicació empren el llenguatge entre d’altres sistemes simbòlics amb l’objectiu d’informar, comunicar o convéncer. En particular, jo ensenyo com interpretar i crear missatges (arguments) que comuniquin idees d’una manera efectiva i ètica. El teu alumnat és bàsicament turc o hi ha un percentatge alt d’estrangers? La majoria són turcs/ques ja que estic ensenyant als/les alumnes de primer de carrera i els estudiants d’intercanvi arriben a Bogazici al tercer curs. En general, la universitat accepta a molts/es estudiants d’intercanvi ja que Istambul ha estat de sempre una de les destinacions preferides per als/a les estudiants europeus/ ees internacionals, en tractar-se d’una ciutat molt rica, tant pel que fa en cultura com en història.

Quines són al teu parer les principals diferències entre donar classes als EUA i en un país com ara Turquia? La diferència més notable és que aquí molts/es estudiants no han tingut una educació secundària en anglès, fet pel qual no estan acostumats/ades a pensar, llegir i escriure en anglès. Quan arriben a la Universitat els hi costa molt desenvolupar un argument en anglès. D’alguna manera, al començament, els ajudem a entendre com funciona la lògica en un altre idioma. Amb la pràctica, els meus/les meves estudiants, tant als EUA com a Turquia, arriben a desenvolupar l’habilitat de construir els seus propis arguments, de comunicar-se de manera més efectiva en diferents gèneres i amb diferents propòsits, i de poder entendre arguments que intenten manipular-los. Al comprende la lògica de l’argumentació també practiquen el pensament crític, que és la gran eina d’avui en dia. Et veus treballant de

professora en un país estranger durant molts anys o sempre tens el cuquet de tornar a casa? Sóc ciutadana del món i crec que l’educació ha de traspassar fronteres geopolítiques, que són creacions humanes artificials. La principal raó per la qual sóc educadora és perquè crec que és necessari ajudar a les noves generacions a entendre com comunicar-se amb persones d’altres cultures i llengües, com participar en un món que és multicultural i multiètnic, i com aconseguir tot això des d’una posició de profund respecte per i sincera acceptació de les diferències. Això, en teoria, es pot fer des de qualsevol lloc del món. Per acabar, què és el que més trobes a faltar d’Almacelles? A la família, la tranquil·litat d’estar en un poble on tothom es coneix. Però especialment a la família i a les amistats de la infància amb la què una ha crescut. No importa el temps que passi, sempre es recorda això amb molta estima.