Issuu

Caminada Nocturna Més de dues-centes persones van participar en la 14a. Caminada Nocturna, que va tenir lloc el divendres 2 de setembre al vespre i que va consistir en un trajecte de prop de 5 Km que va iniciar-se a la plaça de la Vila i va cloure al recinte de les Piscines, on tots els participants van poder comptar amb una boníssima xocolatada amb melindros.

Contra la Pobresa Energètica

Arran de l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional de la Llei contra la Pobresa Energètica que va aprovar el Parlament de Catalunya, l’Assemblea Territorial Almacelles per la Independència, va fer un vistós acte de protesta encenent mil espelmes a la plaça de la Vila el dia 3 de setembre al vespre.

Les pubilles es promocionen

Amb motiu de la Festa Major de Rosselló, la pubilla i les Dames d’Honor d’Almacelles van ser presents en un dels actes principals que va tenir lloc el diumenge 4 de setembre, on es van congregar gran part del pubillatge lleidatà i català. Val a dir que les nostres representants van fer un paper destacadíssim i van deixar en molt bon lloc la nostra vila que tan bé representen. Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, Joan Rovira, Creu Roja Almacelles i Betula Alba. 2

Adéu a la Sra. Mari Carme Carbonell El nostre record a la Sra. Mari Carme Carbonell, que ens va deixar el 7 de setembre, i molt vinculada a Almacelles, on residia des de feia 8 anys. Presidenta d’Honor de la Fundació de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell, l’any 2012 va fer donació al poble d’Almacelles d’una làmina històrica relativa al centenari de la posada en marxa del primer ferrocarril a Espanya, en el marc dels actes que es van fer per celebrar els 150 anys de la inauguració de la línia fèrria entre Lleida i Saragossa de la què se’n beneficià la nostra vila. També cal reconéixer les facilitats que sempre va donar per tal que l’Orquestra que porta el nom del seu pare, i màxim exponent i referent lleidatà d’aquest tipus d’agrupacions musicals, actués en nombroses ocasions al nostre municipi.

Reciclem vorades Com sigui que l’Ajuntament du a terme un seguit de millores en diferents carrers de la vila, i que part d’aquestes millores consisteixen en la substitució de les voreres; la Brigada d’Obres s’encarrega de salvaguardar les antigues vorades de pedra que després s’utilitzen en altres tasques, principalment com a part de murs de contenció o purament ornamentals en parcs i zones verdes.

Exposició de Josep Montoy Del 9 al 28 de setembre va tenir lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural una sempre interessant i original exposició d’un dels nostres artistes locals més actius i més prolífics, el Josep Montoy. Ones de colors arreu, ritme en les formes i una obra que desprèn vitalitat arreu.

11 de Setembre Com cada 11 de Setembre, Almacelles, va tornar a celebrar la Festa Nacional de Catalunya de manera solemne i festiva. Enguany, com d’uns anys ençà, es van centralitzar els actes principals al Parc d’Europa. A les 11 del matí s’hi van concentrar les principals autoritats del municipi, així com una vintena d’associacions, clubs i entitats que van voler fer l’ofrena floral als peus del màstil amb la senyera. La policia de gala va ser l’encarregada d’hissar-la al so del Cant de la Senyera. Posteriorment, el poeta Albert Balada va fer la lectura d’uns poemes inèdits al·legòrics a l’acte i acte seguit, fou la pubilla, qui va llegir el manifest d’enguany. Prop d’una trentena de rams es van anar dipositant al peu del màstil, representant el teixit associatiu, cultural, esportiu i polític del municipi, finalitzant amb el de l’Ajuntament que donava per closa l’ofrena. L’acte finalitzà amb el Cant dels Segadors per part del públic assistent. A més, de l’acte institucional, també hi va haver el repartiment de còctels, ballada de sardanes i inflables per als més menuts. La Diada també va comptar amb el tradicional Dinar de

Germanor al recinte de les Piscines on s’hi van congregar unes dues-centes persones. Poema creat per a l’ocasió “Ebri de tu em sabria...”, una elegia a la llibertat d’Albert Balada:

“He introduït la lectura del poema amb una reflexió sobre els 302 anys que ens separen del 1714, més els 800 anys què des d’aquella data ens separen dels nostres origens nacionals; del paper de les dones i els homes que ens han precedit, treballadors i pensadors que han forjat un país, així com he reflexionat sobre el paper que els hi pertoca de fer tant a la filosofia com a la poesia en moments com els que estem vivint, a Catalunya i al món, perquè, com he dit en el discurs: “el mal només desapareixerà quan deixem de justificar-lo en ares de la llibertat i la democràcia”. Abans de donar inici a la lectura del poema he volgut remembrar, també, a dos poetes significats, que, abans que jo, ja havien lloat en els seus versos a la llibertat, com foren Miguel Hernandez i Paul Éluard.

Ebri de tu em sabria... Ebri de tu em sabria a cada instant. Cercant-te per entre les mistèriques desinències, D’aquest llenguatge de la vida.

Ebri de tu em sabria, Quan el camí adornessis amb un bri d’esperança, I en nodrissis l’esperit. Com un vent calm i seré Que en pentina l’ànima.

Ebri de tu em sabria, Maldant, Per fer-te vívida expressió, De cultura, De civilització.

Ebri de tu em sabria a cada instant, I et veuria... En els ulls dels nins, O en la serena mirada dels vells. Ebri de tu em sabria a cada Encara que no hi fossis. instant Guardant-te, Ebri de tu em sabria, En preuat baluard Lletrejada mot a mot, De la memòria. Lenta, Perquè ets fràgil. I pausadament. Ebri de tu em sabria, Acaronant-te, Amb aquell bes d’amic, D’amant. De vegades, Només en somnis.

Ebri de tu em sabria a cada instant, Sagrada com ets, Poruga com ets. I Cridant el teu nom, Als quatre vents, Em sabria ebri de tu: Ebri de tu em sabria a cada Llibertat!!! instant, Quan la basarda em vestiria l’enyor, En aquell silenci monstruós De la niciesa.

Ampliem l’Skate Park

Vist l’èxit aconseguit amb la posada en funcionament de l’Skate Park d’Almacelles, situat a la zona de la Rambla de la Il·lustració, un cop l’Ajuntament va parlar amb un gran nombre d’usuaris d’aquest equipament esportiu, es va arribar a la conclusió que calia incorporar nous mòduls de patinatge per fer-lo més atractiu i donar majors prestacions als usuaris, cada cop més nombrosos. En aquest sentit, l’Ajuntament procedí a la instal·lació d’un nou mòdul anomenat Pipe de 8 m. de llarg, que amplia i possibilita noves pràctiques de salt.

Revalidem el guardó de Vila Florida El divendres 16 de setembre va tenir lloc a Olot la designació de les Viles Florides de Catalunya 2016. Almacelles, una de les viles participants, es va endur novament el guardó de Vila Florida, amb tres flors d’honor; fet que la converteix en un dels referents de població que més ha destacat pel nombre de zones verdes, bellesa de les zones enjardinades i transformació urbana en llocs d’esbarjo. Almacelles ja va guanyar aquest guardó en les edicions de 2014, on va aconseguir la categoria de dues flors d’honor, i en la de 2015, amb tres flors; essent una de les poques poblacions de l’interior de Catalunya que revalida any rere any aquest guardó. La màxima

Corredor Mediterrani Almacelles, va estar present a la cimera que va tenir lloc a València el 19 de setembre, amb la presència de l’alcalde, Sr. Josep Ibarz, i també en representació del President de la Diputació Joan Reñé. En aquest Fòrum Valencià pel Corredor Mediterrani i la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani de Catalunya, hi van participar els presidents de Catalunya i de València, representants de les Cambres de Comerç, universitats, sindicats i els alcaldes d’Elx, Girona i Tarragona. Una infraestructura de gran importància per a les Terres de Lleida, i també una nova oportunitat per al ferrocarril a Almacelles. Recordem que la logística representa el 12% del PIB i Almacelles està situada en un important nus de comunicacions, voltat per l’A-22, l’A-14, l’A-2, l’AP-2, l’aeroport i els FF.CC. 6

distinció que s’atorga és la de quatre flors que la va guanyar únicament Olot en la darrera edició, ciutat anfitriona on s’han atorgat els premis en la present edició. Cal esmentar que el proppassat mes de juliol, experts participants en el Jurat de Viles Florides de Catalunya, van examinat tots els racons i zones verdes del municipi d’Almacelles. Enguany, una de les novetats fou la inclusió en el catàleg de nous espais verds de la plaça de Sant Joan de Déu, recentment inaugurada, i que està projectada seguint els paràmetres d’un espai verd sostenible mediambientalment i amb vegetació autòctona que permet un manteniment mínim i una despesa en aigua molt menor.

Almacelles a la Ruta de la Cervesa Artesana El dia 20 de setembre es presentà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs la Ruta de la Cervesa Artesana de Lleida, una iniciativa de Gustum i l’Associació de Cervesers Artesans de Lleida, que vol posar de relleu el territori i que, gràcies a l’elaboració d’aquesta beguda, vol consolidar les Terres de Lleida com un pol d’impuls turístic i socioeconòmic. La cervesa artesana de Lleida pretén ser un producte estratègic que posicioni a Lleida com un territori de referència en aquest àmbit. Una de les cerveses artesanes que hi va ser present, i amb quatre varietats diferents, és la que s’elabora en l’obrador almacellenc Lo Vilot. Es dóna la circumstància, a més, que enguany celebren el primer aniversari de la seva obertura i té com a principal característica que el llúpol és d’elaboració pròpia i totalment ecològic.

Presentació del llibre Arma d’Amor El dijous 15 de setembre, es va presentar a l’IEI el llibre Arma d’Amor, fent homenatge a La Companyia Elèctrica Dharma en els seus quaranta anys de trajectòria als escenaris. Un llibre amb poemes d’Albert Ubach i il·lustracions de l’artista local Josep Pascual.

Promovent nou sòl industrial Ateses les reunions mantingudes entre empresaris de la vila i INCASÒL, per tal de desenvolupar el primer sector del Pla Industrial de Suport Aeroportuari del Pla d’Almacelles, l’Ajuntament es va posar en contacte amb tots ells per tal que comuniquessin les necessitats de sòl industrial i, d’aquesta manera, INCASÒL pugui iniciar els tràmits per gestionar aquesta primera fase de la zona industrial que té projectada a Almacelles. Cal dir que aquest enclavament de sòl industrial és lógísticament immillorable i es troba enmig d’un nus de comunicacions notable i vinculat amb l’aeroport de Lleida. Tan aviat com INCASÒL tingui les peticions en ferm d’aquest empresaris, i les necessitats de sòl de cadascuna; INCASÒL iniciaria la urbanització d’aquest sector i la disposició de les parcel·les.

Neteja de vorals

A fi de mantenir nets els vorals dels principals accessos a la població i d’altres camins del terme, l’Ajuntament va procedir a finals del mes de setembre, a fer una segona sega i neteja d’aquests. D’aquesta manera, a més de millorar la imatge de les entrades a la vila, s’evita incendis i es referma la seguretat viària. 7

Prop de

5 milions d'consolidada € d'inversió dels quals gairebé un

SUBVENCIONS ACONSEGUIDES: Els trams del carrer del Carme (entre C/ d’Orient i Ramon y Cajal), el d’Enric Prat de la Riba i el de Ramon y Cajal, estan subvencionats amb 60.000 euros dins el programa de Manteniment i Reparació de la Xarxa de Clavegueram. El pressupost del conjunt d’aquestes obres és de 62.705,09 euros. A més, cal afegir els 30.000 euros del

(entre 2007 i 2016)

Pla d’Inversions per a la millora de la gestió de l’aigua d’ús públic que atorga la Diputació i que servirà per subvencionar l’obra del C/ de Sant Roc i la travessia del mateix nom, i ajuts directes per valor de 20.000 i 10.000 euros que serviran per sufragar les despeses de les obres de millora del futur Passeig de Teresa Rodrigo i carrer de les Barraques respectivament.

Actuacions entre 2007 i 2016

Pl. Fred Godà

Actuacions previstes 2016 finalitzades Actuacions previstes 2017 iniciades Actuacions en planificació

Passeig de la Mercè

Pl. Marc Vitruvi Placeta del Tossal

) en millora de

carrers i espais públics dins la trama urbana

0% ha estat subvencionat Espai Jordi Boix

Pl. Josep Carner

Pl. Francesc Gassó

deric às

Pl. 2 de Març

Actual fase de Millora Urbana. Inversió prevista: 171.00

C/ d’Enric Prat de la Riba

Tram: entre carrer Major i carrer de Sant Antoni Data de finalització: 2016 - 2017

00 €, dels quals 120.000 en subvencions

C/ d’Orient

Tram: entre plaça de la Vila i C/ de Sant Antoni Data de finalització: 2016

C/ Ramon y Cajal

Tram: entre carrer Major i C/ del Carme Data de finalització: 2016

C/ del Nord

Tram: entre carrer de Sant Antoni i C/ de la Bassa del Molí Data de finalització: 2016.

C/ de Sant Antoni

Tram: entre carrer d’Orient i C/ del Nord Data de finalització: 2016.

C/ del Carme

Tram: entre carrer d’Orient i Av. del Baró d’Esponellà Data de finalització: 2016

C/ de les Barraques

Tram: entre carrer Major i carrer del Carme

Data de finalització: 2016 - 2017

C/de les Barraques

C/ Major

Tram: entre carrer de l’Alcalde Pere Simó i d’Antoni Gaudí Data de finalització: 2017-2018 13

C/ de Sant Roc i travessia

Tram: entre carrer del Bisbe Irurita i de l’Alcalde Pere Simó Data de finalització: 2016 - 2017

Travessia

C/ de Sant Roc

Ronda Mariano Gomà (futur

Passeig de Teresa Rodrigo)

Tram: entre perllongament del carrer del Nord i part posterior del Tossal de les Santes Creus Actuació: Ampliació dels vorals, eliminació dels pals de llum i arranjament del vessant del tossal per aquest sector. Construcció d’una vorera de 2 m. d’ample al voltant del tossal i adequar una petita zona d’aparcament per crear un passadís segur per al trànsit d’escolars i demés usuaris del centre educatiu. Data de finalització: 2016 - 2017

Què aconseguim amb aquesta nova intervenció? .. .. .. .. ..

Renovar completament prop de 920 m de xarxa de clavegueram Renovar completament prop de 920 m de xarxa d’aigua potable Renovar completament prop de 920 m de xarxa de recollida d’aigües pluvials Renovar hidrants i escomeses d’aigua potable en tots aquests carrers Substituir materials altament tòxics per altres més moderns i inocus Renovació de 8.695 m2 de vorera Instal·lació de pilones per a la seguretat de vianants i conductors Supressió de barreres arquitectòniques en xamfrans i entrades aptes per a minusvàlids Plantació d’arbrat en alguns punts Substitució del ferm en gran part d’aquests vials amb l’aplicació d’una capa de rodadura de forma conjunta, a fi d’economitzar despesa, anivellar i uniformitzar els carrers i impermeabilitzar l’actual ferm de fisures i esquerdes

El darrer supervivent de la Lleva del Biberó Un record pel Sr. Jaume Oriach Reñé, que ens va deixar el proppassat mes d’agost als 96 anys i que, tal com ens diu la Leonor Roger, la seva vídua, fou el darrer almacellenc supervivent de la coneguda Lleva del Biberó. Aquest fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la guerra civil espanyola. Van ser mobilitzats per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d’abril del 1938. En aquell moment havia començat l’ocupació franquista de Catalunya i l'Exèrcit Nacional havia atacat Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp i Camarasa, fets que van suposar l'abolició de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. En total van ser cridats a files uns 30.000 nois nascuts el 1920 i el 1921. D'antuvi havien de cobrir tasques auxiliars, però el 25 de juliol de 1938 ja participaven en l'ofensiva republicana a la batalla de l'Ebre, quan només tenien disset anys.

Les “Pilotes del Butano”

Jaume Oriach Reñé l'any 1942

Unes quantes generaci- Finalment, l’any 1995 es van tes” ja només en va quedar com la que ens envia el nosons d’almacellencs retenen desmuntar i d’aquelles “pilo- el record i alguna fotografia tre amic Joan Rovira. encara en la seva memòria la silueta d’unes esferes gegantines que s’albiraven a uns 4 Km en direcció a l’Aragó, i que sempre ens posaven la por al cos quan sentíem que si alguna vegada aquelles cisternes petaven, d’Almacelles no en quedaria ni rastre. Es tractaven de les conegudes com “Pilotes del Butano”, uns magatzems d’emmagatzematge de gas butà que l’empresa Butano, SA va instal·lar en aquell indret, conegut com les Clamorilles, l’any 1972. Era un lloc estratègic per a l’envasat de les famoses bombones de butà, ja que donaven servei a la zona occidental de la província de Lleida i a l’oriental d’Osca. Disposava d’accés directe a la via fèrria i estava a peu de la carretera N-240. Antics dipòsits de Butà propers a Almacelles, dins el terme d’Altorricó (Foto de Repsol Butano, SA) 15

Festes de la

Un any més, Almacelles va celebrar la festa de la seva patrona amb força entusiasme i participació. Els actes van començar el mateix divendres 23 de setembre, amb el repic de campanes i la posterior cercavila que enguany va anar a càrrec de la Cia. Més Tumàcat. Acabada la cercavila començà la tradicional Festa del Latro que va tenir lloc a la Sala Polivalent. Música, bon ambient i un servei de taverna de primera, van donar pas a l’acte de proclamació del nou pubillatge almacellenc 2016-2017. A les 8 del vespre va tenir lloc al Museu la inauguració oficial de l’exposició Los Caprichos de Goya, una de les mostres més concorregudes i per les què hi havia més interès. El divendres va acabar amb la xaranga El Pincho de Barbastro que ens va animar el camí cap al recinte de les Penyes i, un cop allí, música electrònica a càrrec dels reconeguts Dj’s Luca Caro, Ruben Rider, Madness Gangster i Abel Purroy. Ah! I la que tampoc va parar va ser la nova incorporació d’enguany: La Penya Els de Sempre, que van animar al nombrós públic que s’hi aplegà en el seu recinte en tot moment. El dissabte vam tenir caça, petanca i la Missa Major amb la presència dels alcaldes de Sucs i Raimat com a con-

Mercè 2016

vidats. Hi hagué sardanes amb la Cobla La Jovenívola d’Agramunt i per la tarda van aparéixer els Food Trucks a la zona de les Penyes. També hi va haver diversió infantil amb el grup Els Bufanúvols a la Plaça Fortuny, futbol amb l’Athlètic d’Almacelles, música de la mà de l’Orquestra Metropol, una concorregudíssima Holi Party i un Correfoc espatarrant a càrrec dels Diables L’Espetec d’Agramunt. Per la nit, el grup de versions 7drock, el punk rock local de Karbunko i Dj Sala van posar la cirereta al pastís musical de la matinada més festiva. El diumenge va cloure les Festes de la Mercè 2016 amb la 17a. Milla Urbana “Vila d’Almacelles”, tot un referent en l’esport català; el futbol de primera de l’EFAC, el bàsket de casa i un Vermut Popular on van participar una quinzena d’establiments i on s’hi va afegir el ritme de la Xaranga Los Helvéticos de Binèfar. Per la tarda, el musical Matilda fet pels joves actors de l’Aula Municipal de Teatre d’Almacelles van posar el toc cultural de la jornada, a més de la bona música de l’Orquestra Welcome Band al Parc d’Europa, que ens va acompanyar esplèndidament fins a l’esperat piromusical que dóna per finalitzats aquests tres dies de festa grossa.

Principals despeses de les PROGRAMACIÓ INFANTIL

Cercavila Cia. Més Tumàcat: 1.875,50 euros Grup d’animació Bufanúvols: 636,00 euros Sonorització Musical Matilda: 471,90 euros

TOTAL: 2.983,40 euros PENYES JOVES I ACTUACIONS JUVENILS

Grup Karbunko: 1.000,00 euros 7dRock i sonorització de Karbunko: 5.275,60 euros Sonorització Latro Festival i recinte Penyes: 2.286,90 euros Lloguer carpa penyes Joves: 1.881,94 euros Actuació DJ divendres nit: 254,10 euros Equip de so i llums recinte de les Penyes: 946,22 euros Servei de vigilància recinte penyes: 762,30 euros Servei de lavabos portàtils: 500,00 euros Petició llum extra a Endesa: 203,16 euros Lloguer tanques: 70,79 euros Electricitat: 1.745,80 euros

TOTAL: 14.926,81 euros

PENYA ELS DE SEMPRE

Lloguer de la nau: 500,00 euros Equip de so i Dj’s: 968,00 euros Lloguer de lavabos portàtils: 300,00 euros Esplanació nau: 1.400,00 euros Electricitat: 806,55 euros

TOTAL: 3.974,55 euros 18

s Festes de la Mercè 2016 ORQUESTRES I GRUPS MUSICALS

Xaranga Helvéticos Show: 580,00 euros Cobla Jovenívola d’Agramunt: 1.000,00 euros Orquestra Metropol: 9.075,00 euros Orquestra Welcome Band: 9.559,00 euros Grup Cocktail: 907,50 euros

ACTES VARIS

Xaranga El Pincho de Barbastro: 798,60 euros DJ’s Latro Festival: 3.025,00 euros Correfocs: 1.550,00 euros Piromusical: 7.260,00 euros Sonorització del Piromusical: 1.089,00 euros Servei d’ambulància per al Correfocs, Piromusical, Milla Urbana i Penyes: 416,00 euros Petició llum extra a Endesa (Firetes i Sala Polivalent): 1.326,24 euros Lloguer grup electrògen: 137,00 euros Hores extres personal Brigada: 1.827,00 euros Electricitat actes varis: Milla Urbana, actes plaça de la Vila, Fortuny, etc: 1.702,62 euros

TOTAL: 21.121,50 euros

TOTAL: 19.131,46 euros

TOTAL PRICINCIPALS DESPESES DE LES FESTES DE LA MERCÈ

2016: 62.137,72 euros

Vehicles de la Policia 100% ecològics i sostenibles L’Ajuntament d’Almacelles aposta fermament pels vehicles plenament ecològics i sostenibles. Una de les principals inversions fou l’adquisició fa sis anys d’un vehicle híbrid per a la Policia Local, un dels primers d’aquest tipus en incorporar-se a la flota de policies locals de tota Catalunya; al què se li ha afegit recentment un altre 100% elèctric i que farà del parc mòbil de la Policia Local d’Almacelles un dels pioners en emprar aquest tipus de vehicles.

Tècnics de la Diputació avaluen despreniment del tossal

Arran del despreniment de roques que va tenir lloc el dia 27 de setembre al vespre, al tossal de les Santes Creus, prop del carrer del Nord; l’Ajuntament d’Almacelles es va posar en contacte amb els serveis tècnics de la Diputació per tal que fessin una visita in situ al lloc on hi hagué l’esllavissada i n’avaluessin les causes. Així doncs, els tècnics Ramon Lleonart i Antonio Fernàndez van detectat que el problema principal és la fragilitat de la roca arenosa juntament amb la humitat que s’ha anat inserint a l’interior d’aquestes roques a partir de petites fisures. Ambdós tècnics han remarcat que la principal prioritat és fer un estudi que permeti detectar l’origen d’aquestes humitats.

Inspeccionem les reforestacions

A finals de setembre, un tècnic forestal va revisar les alzines i roures que es van plantar durant l’hivern de 2013 a l’entorn de la Serra dels Pedregals. En total es va fer una plantació d’unes 1.000 alzines i roures després de netejar el sotabosc. Aquesta actuació pretén substituir poc a poc el pi blanc de les serres per alzines i roures, a fi que espècies autòctones més resistents vagin incrementant la seva presència en aquestes serres. Durant la inspecció es van observar alguns d’aquests arbres que aviat faran tres anys. Es va mirar el seu aspecte, les baixes obtingudes, l’evolució de les que han sobreviscut i veure quines mesures es poden pendre per tal que sobrevisquin i creixin bé els que queden.

Nou disc de Xavier Baró El proppassat 30 de setembre s’estrenà el 10è treball de Xavier Baró com a solista. Es tracta de l’àlbum I una fada ho trasmuda, un treball íntim i que s’endinsa en el territori de les cançons d’amor i de misteri, molt més instrumental i elèctric que en discos anteriors. Compta amb la col·laboració dels músics Víctor Verdú, Heura Gaya, Estefania Bellmunt, Núria Garcia, Ònia Tomàs i Hugo Alarcón.

Parlem amb Jaume Cassanyé i Gonzàlez

Finalista en la mostra de l’Art Renewal Center de Nova York de pintura hiperrealista i figurativa Jaume Cassanyé, artista almacellenc establert a Barcelona, que destaca darrerament per la seva presència en exposicions i mostres de caire internacional, amb la seva obra de caire hiperrealista. Pintor que també ha treballat en el món del disseny i l’interiorisme, camps que han influenciat plenament els seus treballs. Què ha significat per a tú viure en una ciutat com Barcelona i més concretament quina influència ha tingut en la teva pintura? A nivell professional gairebé tot, encara que els primers anys van ser difícils. Sabia que volia dedicar-me al món de l’art, però no sabia ni com, ni fent exactament què. Al finalitzar els meus estudis l’art conceptual imperava pràcticament en totes les galeries i museus. La pintura figurativa, entesa en la seva forma més tradicional, es pot dir que no existia. Durant uns anys, mentre desenvolupava la meva tècnica de manera autodidacta, vaig interessar-me i treballar en el món del disseny i l’interiorisme. Camps que han influenciat plenament la meva obra i en els què encara a dia d’avui hi continuo col·laborant. Amb un estil més definit vaig tenir la sort que personatges rellevants i amb una forta

de de temps relativament curt i al principi de la meva carrera. Després han vingut anys de treballar per encàrrec, sovint en el retrat, tancant-me literalment per produir i tenir obra. També amb el suport del mecenatge he pogut desenvolupar treballs dirigits a esdeveniments a l’estranger.

exposició mediàtica, com la model Karolina Kurkova, m’encarreguessin obra. Això, i el fet de sortir en alguna publicació a nivell nacional, em va fer visible en determinats cercles artístics i de possibles compradors. Quin fet destacaries com a més rellevant en la teva trajectòria fins aleshores? Participar l’any 2006 en el primer concurs per pintors figuratius, organitzat per la Fundació de les Arts i els Artistes va ser sens dubte important per a mi. Entitat presidida i fundada per l’arquitecte Josep Manel Infiesta Monterde. Aquesta va adquirir el meu quadre “Paula”, que va passar a

formar part de la col·lecció permanent del Museu Europeu d’Art Modern MEAM. És important tenir obra en un museu, però per sobre d’això destacaria el fet que aquest esdeveniment va ser capaç de reunir, per primer cop, gent que apostava per una nova manera d’entendre l’art a través de la figuració. Vam trobar-nos pintors d’inquietuds similars, amb tot el que això implicava, que era simplement el naixement d’una nova corrent artística. Després de tot això, cap a on has volgut dirigir la teva tasca creativa? Tot el que esmentava abans va transcórrer en un perío-

Finalment, quins són els teus projectes a curt i mig termini? Aquest any he estat finalista en la convocatòria de la que, possiblement, és a Estats Units la mostra més rellevant de pintors hiperrealistes i figuratius. Està a carrec de l’Art Renewal Center, amb seu a Nova York. Trobo molt encoratjador que, essent la primera vegada que em presento, valorin la teva feina des d’altres llocs de món i et situin entre tant de talent. Estic també treballant en diferents encàrrecs, l’últim arribat des de la Xina. Mercat sempre molt atractiu i des d’on activament se m’ha proposat donar a conéixer la meva obra. Un projecte força engrescador per la curiositat i admiració que em desperta aquesta cultura i un país on tinc la intenció d’anar-hi en breu. Per acabar, m’agradaria reunir el màxim de quadres i poder fer una exposició allà on sempre m’he sentit més recolzat, que és –evidentment– a Almacelles.

Pedalada ecològica

Amb motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible que se celebra a Catalunya durant el mes d’octubre, el diumenge 2, una quarantena d’aficionats a la bicicleta, entre grans i petits, es van apuntar a la 9a. Pedalada Ecològica que va sortir de la Plaça de les Llums i va finalitzar a la plaça de la Vila, amb el repartiment de coca dolça i xocolata entre els participants.

D O S S I E R

De senyor feudal a gran propietari ns trobem davant d’un document realment interessant, un certificat emès l’any 1838 per l’ajuntament en que es detallen els impostos satisfets per Don Epifani de Fortuny, senyor d’Almacelles i la Saida. Un fet mai vist fins llavors: el senyor del lloc contribuint a la hisenda pública com la resta de veïns. Pensem que durant l’època del feudalisme els nobles havien estat exempts d’aquests tributs, donada la seva condició de privilegiats.

tits convenientment en ingressos relacionats amb la propietat. S’allunyava així definitivament el perill d’una veritable revolució que desposseís als nobles del gruix del seu poder econòmic.

El senyor va pagar, doncs, impostos per les seves propietats, ara plenament reconegudes per la llei com a tals: casa seva i el seu patrimoni de finques (“hacienda”). També pel mesó, taverna, forns i botiga, antics monopolis Fes estiu, Almac senyorials, considerats ara propietat privada dels Fortuny. Herbes, pastures i fems eren altres dels antics drets feudals transformats en drets de propietat.

L’any 1837 però, els senyorius havien arribat a la seva fi. Els vents de canvi bufaven per tot Europa des de la Revolució Francesa (1789). Durant el regnat d’Isabel II els liberals van abolir finalment dos dels signes més evidents de l’antic règim o feudalisme tardà: el delme (impost a l’entorn del 10 % Certificat 1838 (anvers) de la collita destinat al manteniment del culte i el clergat, que els pagesos pagaven a l’església o bé al senyor, com era el cas d’Almacelles) i els senyorius. Tot i això, el delme es va haver de prorrogar alguns anys, degut a la impossibilitat de mantenir les esglésies amb els diners públics degut a la situació d’inestabilitat en la que es trobava el país. Tanmateix, aquest delme va quedar sotmès ja a contribució pública, com la resta dels ingressos derivats del camp.

Cal destacar que l’apartat més important pel qual va haver de tributar el senyor d’Almacelles va ser el del delme, primícia i vintè, el que demostra la gran quantitat de diners que havia cobrat dels pagesos en aquell any (en proporció a les collites efectuades a tot el terme). Pocs anys més podrien, però, rebre els Fortuny aquells abundosos ingressos sobre les collites. El pagament del delme va ser suprimit definitivament per les Corts l’any 1841. Això si, reservant una indemnització per als perceptors no religiosos del mateix, com en el cas del senyor d’Almacelles, que deuria quedar ben compensat per l’Estat per la pèrdua d’aquests ingressos.

El 1838, com es pot comprovar en l’esmentat certificat, ja es van notar els efectes d’aquests canvis. El senyor pagant impostos. Però no pensem que els senyors ho haguessin perdut tot amb les noves lleis. Ni molt menys. La reforma legislativa liberal es va fer de tal manera que els antics senyors van conservar una posició ben destacada en la nova societat. Don Epifani de Fortuny, havia deixat de ser, a efectes legals, el senyor jurisdiccional però quedava convertit en un gran propietari. Cert que mai més podria jutjar als veïns ni imposar multes, però conservava les seves propietats i els pagaments que molts habitants li feien per conceptes d’origen feudal ben diversos, reconver-

Acabarem assenyalant que no tothom va estar d’acord amb les noves mesures liberals. Especialment a certs sectors de la muntanya catalana, al Maestrat i a Navarra va arrelar amb força el carlisme, una opció que defensava el manteniment de l’antic règim i del poder de l’església. Això permet entendre també per què es van aplicar a Almacelles contribucions extraordinàries (pagaments de palla i diners per mantenir rondes de vigilància, “rondas volantes”) que volien evitar la presència dels carlins al terme, ja que aquests s’emportaven part de les collites i segrestaven a aquells pels quals es pogués demanar un rescat.

l senyor, en tot cas, es va adaptar força bé a la nova societat liberal. Va seguir ingressant molts diners, ara com a propietari, fins i tot mantenint els censos que li feien els pagesos per les finques cedides per al conreu anys enrere. A més a més, se li va permetre de seguir portant els honorífics títols nobiliaris de senyor d’Almacelles i la Saida, tot i que sense el poder jurisdiccional que tenien fins llavors. En tot cas, amb la seva presència a les noves institucions liberals Epifani de Fortuny va celles faparticipar estiu d’un nou tipus de poder: diputat a la Diputació de Barcelona i posteriorment senador a Madrid. Queda clar, doncs, que els senyors d’Almacelles van gaudir durant molt temps d’una forta preeminència social i d’un gran poder econò- Certificat 1838 (revers) mic. Com va escriure Giuseppe Lampedusa a la novel·la Il Gattopardo, la fi del feudalisme va fer-se, clarament, en base al següent principi “que tot canviï, perquè tot segueixi igual.”

Josep M. Martínez París

Certificat de pagament d’impostos del Senyor d’Almacelles (1838)

87 l. 15 s. 6 d. Por las rentas a saver del Diezmo que percibía en dicho Término: 480 l. 9 s. Por la Primicia: 160 l. 3 s. Por el veinteno: 240 l. 4 d. 6 s. 1189 l. 29 d. Cuya contribución en las seis partidas primeras está fundada sobre un diez por ciento, de lo que percibía de sus rentas en arriendos y las tres últimas proporcionadas á las cinco y media que de cada treinta y cuatro percibe de lo cosechado de ambos términos. Y para que conste á petición del apoderado de dicho Sr. Fortuny, libramos la presente certificación firmada y sellada con el sello del Común y refrendada por el Secretario de este Ayuntamiento, en Almacellas a 17 de Marzo de 1838. José Rull, Alcalde Por no saber firmar el Sr. Regidor Mayor Josep Puig, firmo Ramon Bel Antonio Canela, Síndico Ramon Bel Fiel de Hechos (mostassaf) Joaquín Riu Secretario del Sr. Alcalde" (*) Basat en el sistema monetari català de principis del segle XIX en què es comptava amb lliures, sous i diners.

Los inftos. (infraescritos) Alcalde, Regidores y Síndico del Pueblo de Almacellas, en la Província de Lérida, y como á tales componentes del Ayuntamiento del mismo. Certificamos: Que D. Epifanio de Fortuñ, vecino de la Ciudad de Barcelona, Señor Territorial de este Pueblo y de Almacelletas, paga de contribución en el presente año por todas sus rentas, fincas, así urbanas como agrarias, la cantidad de mil ciento ochenta y nueve libras, dos sueldos moneda catalana, distribuídos en el modo siguiente: Por su hacienda y casa: 42 l. (*) Por el Mesón, Taberna y Tienda: 50 l. Por las yerbas y pastos: 100 l. Por los hornos: 13 l. 10 s. Por los estiércoles: 15 l. Por las contribuciones de paja ord., extraordin., rondas volantes y demás aumentos sobre dichas fincas y rentas:

Rebut contribució del Senyor d'Almacelles (1849) 23

Nova nomenclatura viària

En el Ple del dia 30 de setembre es va acordar ratificar l’acord pres en la Junta extraordinària d’Urbanisme, de data 8 de setembre de 2016; en el qual s’aprovava la denominació de tres nous indrets del municipi. En primer lloc, s’acordava batejar amb el nom de Rotonda del Mil·liari a la rotonda de connexió Almacelles nord de l’A-22 amb l’anti-

ga N-240, variant i entrada oest de la població, en al·lusió a la proximitat d’aquest punt al pas de l’antiga via romana que creuava el terme i a la recreació que s’hi veu de com era una d’aquestes vies en l’antiguitat. També s’acordà denominar el Passeig de Teresa Rodrigo al nou espai peatonal projectat a la part nord del tossal de les Santes Creus, en homenatge a la investigadora natural d’Almacelles especialitzada en Física de Partícules, i presidenta del Consell de Col·laboració Internacional CMS (Solenoide Compacte de Muons), amb el qual va participar en el darrer gran descobriment de la física quàntica: el Boson de Higgs, conegut popularment com la “Partícula de Déu”. Per acabar, també es va aprovar donar el nom de Rambla de José Benedicto al darrer tram del passeig de la Rambla de Catalunya, a tocar de l’escalinata d’accés a l’estació de ferrocarril, en tant que urbanista i autor del primer projecte d’eixample per Almacelles el 1909 on es recollia per primer cop el passeig de la Rambla com el gran vial nord-sud que és avui en dia.

El Consell Comarcal felicita a l’Ajuntament d’Almacelles

El Consell Comarcal del Segrià, a través de la seva presidenta Sra. Maria José Invernón Mòdol i del conseller comarcal i President de la Comissió de Medi Ambient, Territori i Sostenibilitat, Sr. Joan Busquets, van donar tot el seu suport i recolzament a la política mediambiental que està duent a terme l’Ajuntament d’Almacelles. En aquest cas, amb la incoporació d’un nou vehicle per a la Policia Local 100% elèctric, que s’afegeix a l’actual que també és híbrid. Almacelles, és doncs, l’únic municipi que té una dotació de vehicles 100% mediambientalment sostenibles i 100% ecològics de tot l’Estat. Al mateix temps, també s’ha signat el conveni entre el Consell Comarcal i l’Ajuntament d’Almacelles, en relació a la gestió de la Deixalleria. Amb aquest conveni el Consell Comarcal es fa càrrec de la recollida d’alguns tipus de residus.

Més mobiliari urbà

L’Ajuntament d’Almacelles va procedir el 10 d’octubre a la instal·lació de nou mobiliari urbà en llocs puntuals del municipi, força concorreguts, on es feia necessari col·locar

Millorem l’entorn del tossal Arribats al mes de setembre, i amb la tornada de l’horari escolar, l’Ajuntament va procedir a la neteja i ampliació dels vorals de la ronda de Mariano Gomà per la part posterior del tossal de les Santes Creus. Aquest és un treball previ a les medicions i elaboració d’un projecte que abasti tot aquest sector nord del tossal i es converteixi en un nou espai de passeig i d’esbarjo, tal com ja passa en la part que dóna al centre urbà. 24

nous bancs i seients. Amb aquesta actuació es preveu donar sortida a la demanda d’aquest tipus de mobiliari urbà en passeigs i places amb gran concurrència de gent.

Act i v i t a t s del Jornades Europees de Patrimoni El Museu i l’Ajuntament d’Almacelles van voler estar ben presents en les “25enes Jornades Europees del Patrimoni”, que van tenir lloc el diumenge 18 de setembre. Així, s’iniciaven de bon matí amb la visita al Jaciment Arqueològic del Vilot, de la mà de l’arqueòloga Montse Gené, explicant les restes d’aquella primera vila d’Almacelles que s’abandona entre el cinquè i el sisè deceni del segle XVII. La diada va continuar al MAU amb un taller per conèixer la feina arqueològica feta i alguns dels materials trobats.

El Museu obre el seu fons bibliogràfic Al llarg d’aquests tres anys de funcionament del Museu, s’ha anat recollint un important i valuós fons bibliogràfic especialitzat en arquitectura i urbanisme, provinent de donacions de particulars, universitats, ajuntaments i altres institucions. Un fons força interessant que supera el centenar de volums i que s’introduirà properament en una base de dades per tal que els interessats puguin consultar els títols existents d’aquest fons de manera telemàtica. També s’està estudiant la possibilitat de facilitar la consulta d’aquests llibres a través d’un sistema de préstec.

Los Caprichos de Goya

El proppassat dia 23 de setembre les sales del museu van acollir l’acte d’inauguració de la col·lecció de gravats: Los Caprichos de Goya. Aquest va comptar amb la presència de l’alcalde Josep Ibarz, membres de la Corporació, de la Fundació que gestiona el museu i de l’historiador de l’art i antiquari Albert Martí Palau qui a la vegada n’és el titular de la propietat dels 77 gravats que composen la col·lecció. L’exposició romandrà al museu fins el 8 de gener de l’any vinent a fi que els visitants puguin contemplar i gaudir del magnífic treball d’un Goya que tant estava a les ordres del Rei com feia una forta crítica a la societat de finals del segle XVIII i de forma especial les classes més benestants.

Un dels primers autobusos de l'empresa Lax, amb el qual van anar a Vilanova i la Geltrú i Sitges els escolars d'Almacelles el 1936

Curs 1935-36 de l'Escola Graduada de Nois que va participar en l'excursió de 1936

Els tres professors que van acompanyar als escolars voltats d'alumnes (1936) Arran de la troballa del Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona del mes de novembre de 1936, una publicació que editava la Comissaria General de Museus, es va poder comprovar com el dia 15 de juliol de 1936, un grup d’escolars d’Almacelles van anar a visitar el Museu del Cau Ferrat a Sitges, juntament amb un altre grup d’escolars de Sant Pau d’Ordal, Abrera i Rubí. Aquestes visites formaven part de la metodologia i pedagogia de l’Escola Catalana de la República. Una escola catalana,

moderna, coeducadora, laica, de qualitat, que partia de l’observació i l’experimentació, oberta, compromesa, al servei del país. Era una escola que ensenyava a pensar, que formava ciutadans, en definitiva, que posava l’alumne en el centre del sistema educatiu. En aquest sentit podríem situar l’excursió dels alumnes d’Almacelles a Sitges. Els escolars convidats a la sortida eren una trentena, de l’Escola Graduada de nois i anirien acompanyats de tres professors: Sr. Joaquím Galimany –alhora director del centre– i els Srs. Carles

Crònica d’un viat Canela i Jesús Cases. D’aquest grup n’hem localitzat tres d’aquells escolars que van participar en aquella excursió, que a data d’avui encara se’n recorden perfectament d’alguns dels detalls principals del viatge.

Els alumnes tenien entre 11 i 12 anys i van anar en un dels dos autobusos que l’empresa Lax tenia des de feia tres anys (la línia regular entre Tamarit i Lleida s’estrenà el 1933). Un cop iniciat el viatge des d’Almacelles, el primer ensurt el van tenir només arribar a Lleida. A les portes de l’esclat de la Guerra Civil començava a respirar-se un ambient pre-bèlic a tot l’Estat i molt especialment a Catalunya. Aquells dies previs van comportar la substitució del president conservador Niceto Alcalá-Zamora per l'esquer-

rà Manuel Azaña i la tensió política es va continuar incrementant. Els actes violents dels dos bàndols van culminar amb l'assassinat el 13 de juliol del líder de la dreta radical, José Calvo Sotelo. Poc després va tenir lloc el fallit cop d'estat contra la II República, que va desembocar en la Guerra Civil entre el 17 i 18 de juliol de 1936. Abans de creuar el Pont Vell de Lleida, per on trancorria la carretera general, un destacament de la Guàrdia Civil els va fer aturar i els va indicar que no podien continuar amb el viatge. Pel que conta algun dels testimonis, el fet que el director de l’escola fos de tarannà conservador, a diferència dels altres dos professors profundament d’esquerres i catalanistes que l’acompanyaven, va fer que convencés als guàrdies

Sitges cap als anys trenta del segle passat

tge (1936 – 2016) civils per poder continuar amb l’excursió. A partir d’aquí, els records sempre venen relacionats amb el mar. La visió que van tenir aquells escolars de veure aquella gran taca blava a l’horitzó des de dalt del Coll de Lilla no els abandonaria en tot el viatge. De fet, arribats a Vilanova i la Geltrú, la primera de les parades, va ser anar a la platja on van quedar talment embadalits amb aquell paisatge mariner que s’hi van estar hores sense ni tan sols moure’s de la sorra de la platja. La següent parada fou Sitges. Sembla que el dinar el van fer a les mateixes escales que menen a l’església. Allí es tornen a repetir els testimonis d’estar prop del mar i de la platja. Aquell record els marcaria a tots per sempre més.

En acabar de dinar, tots els escolars van ser cridats a visitar el Museu del Cau Ferrat que es troba tot just darrera l’església. Allí van coincidir amb altres alumnes i es va fer una visita conjunta. En acabar, tots van quedar satisfets del gran viatge que els va portar fins al mar. Una experiència única que, malauradament, no va tenir continuïtat. Segons es recull en el mateix Butlletí, la darrera de les sortides programades als Museus va tenir lloc el 19 de juliol, ja amb la Guerra Civil iniciada.

recorregut que els seus avantpassats van fer fa 80 anys. Van sortir del Museu en autocar fins a Vilanova i la Geltrú, on van visitar l’Espai Far, un museu on s’explica el passat mariner de la vila i on van ser rebuts per la Regidora de Cultura, na Teresa Llorens, i per la directora de l’Espai Far, na Mar Sànchez. Posteriorment, el grup es traslladà a Sitges, on van poder dinar a les escales de l’església i van poder visitar el Museu del Cau Ferrat. En

aquest mateix indret, també varen ser rebuts pel Regidor d’Ensenyament, n’Eduard Terrado i una tècnica d’Ensenyament de l’Ajuntament sitgetà. Va ser una excursió plena d’emocions i de records. Finalment, amb les imatges de l’excursió i les entrevistes als tres escolars encara vius que van anar el 1936, es va fer un reportatge força emotiu que servirà per entendre les vivències d’uns escolars separats per vuit dècades i una Guerra Civil pel mig.

El 7 d’octubre, en record d’aquella excursió, una seixantena d’alumnes de 6è de primària del CEIP Antònia Simó i Arnó, acompanyats de la directora del centre na Montse Vidal i de l’alcalde de la població, en Josep Ibarz, van tornar a reviure exactament el mateix

Exposició sobre la sardana El 3 d’octubre va tenir lloc la inauguració a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural l’exposició fotogràfica “La sardana: tradició o esport” de Marc Rovira. La iniciativa d’aquesta gran exposició ve de l’Associació d’Amics de la Sardana d’Almacelles que enguany celebren els seus 25 anys.

Classes d’astronomia Durant el vespre-nit del dia 10 d’octubre, alumnes de 6è de primària del CEIP Antònia Simó van gaudir d’una classe pràctica d’astronomia, amb la col·laboració del gran astrònom lleidatà Ramon Drudis i del professor Cèsar Celma. Gràcies a tots ells per difondre i fer divertida aquesta ciència tan apassionant.

El Defensor del Pueblo reclama que s’arrangi la L-902

Després que l’Ajuntament d’Almacelles i altres ajuntaments de viles properes hagin demanat en nombroses ocasions l’arranjament d’un tram d’1,5 Km de la carretera L-902 (que comunica Almacelles amb Alfarràs a través de la carretera A-140 que va d’Alfarràs a Tamarit de Llitera i Binèfar) al Govern aragonès, propietari d’aquest tram de carretera; aquest sempre s’ha desentès adduint manca de consignació pressupostària. En aquest sentit, quan l’any 1992 es va resoldre arranjar el tram català, fins i tot es va oferir la col·laboració de la Generalitat per fer tota l’obra de manera conjunta i abaratir costos, però el Govern aragonès no es va voler acollir a aquesta proposta. L’Ajuntament d’Almacelles va posar en coneixement al Defensor del Pueblo aquesta manca d’in-

terès per arranjar aquest tram de viari, i dels perills que suposa pels nombrosos usuaris d’aquesta carretera l’estat lamentable que presenta a data d’avui. En aquest sentit, l’adjunt primer del Defensor del Pueblo, el Sr. Francisco Fernández Marugán, va comunicar a l’Ajuntament d’Almacelles en un escrit de data 3 d’octubre de 2016, que es va posar en contacte amb el Departament de Vertebració del Territori, Mobilitat i Habitatge del Govern d’Aragó i que les explicacions donades no són suficients per justificar aquesta manca d’atenció. Per tant, des d’aquest mateix organisme se’ls ha requerit novament que ampliïn la informació sol·licitada i que doni sortida a la petició de l’ajuntament almacellenc.

Reclamació pel topònim oficial L’Ajuntament d’Almacelles, ha tornat a reclamar al Govern d’Aragó, que torni a reposar els senyals informatius que assenyalen la nostra població, amb el seu topònim oficial que és ALMACELLES, i no la seva versió preconstitucional ALMACELLAS, com s’ha tornat a posar en alguns senyals reposats recentment en algun punt de les carreteres de titularitat autonòmica. Aquesta queixa ja es va fer en el seu dia, i després de moltes gestions, es va aconseguir que una gran part dels cartells ubicats

en carreteres de titularitat autonòmica, es posés el topònim d’Almacelles en la seva versió única i oficial, que és la que es recull en el Registro de Entes Locales del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. Malauradament, un cop més, s’ha tornat a posar el topònim preconstitucional, i un cop més, l’Ajuntament d’Almacelles s’ha hagut d’adreçar a les autoritats del Govern aragonès per demanar que reparin aquest fet que, a hores d’ara, resulta del tot incomprensible.

Replantació de gespa Arribats a la tardor, s’han iniciat els treballs de replantació de gespa en algunes àrees de les Piscines Municipals que fins ara estaven bastant deteriorades després de la recent campanya d’estiu. A aquesta actuació, s’hi afegeix una poda especial en els arbres, a fi de proporcionar l’entrada de més llum natural, ja que un excés d’ombra perjudica el normal creixement de la gespa. A més de la replantació de nova gespa i de la poda dels arbres, també s’ha aprofitat l’ocasió per fer uns nous senders i facilitar, així, l’accés a les diferents piscines i la conservació de la nova gespa replantada. Formigó antilliscant

Zones de replantació de gespa

Planta piscines

Poda especial Amb l’arribada de la tardor, l’Ajuntament d’Almacelles ha iniciat la poda d’alguns arbres ubicats en llocs estratègics. Es dóna la casualitat que s’han escollit les oliveres com els arbres on poder aplicar una poda especial que doni diferents tipus de volum a les branques i les fulles. D’aquesta manera, les oliveres de la plaça de les Llums estan podades per donar volums rodons, les del Parc de l’Aigua en forma de desmais, i les de la plaça del Tossal en formes planes i horitzontals. De fet, és una poda força comuna que s’empra amb la tècnica dels bonsais i que atorga personalitat en els indrets on s’hi aplica. 29

Més seguretat Amb la finalitat de donar major seguretat als infants que juguen a l’espai de jocs del Passeig de la Mercè, s'ha instal·lat un seguit de portes per evitar que puguin sortir al vial reservat pels vehicles.

Trobada de la Creu Roja Amb motiu dels 30 anys de la creació de Creu Roja Almacelles i dels 20 anys de la creació de Creu Roja demarcació de Lleida, va tenir lloc el dia 22 d’octubre una trobada del voluntariat de Creu Roja a nivell provincial, a la què hi van assistir la presidenta de Creu Roja Lleida, Sra. Maria Dolors Curià Torrades, el president de Creu Roja Almacelles, Sr. Oscar Moliner, així com l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz i altres autoritats. La trobada va iniciar-se amb un esmorzar popular a la Sala Polivalent, uns parlaments de benvinguda i una visita turística al complex 2 Llacs de Gimenells, a l’empresa artesanal de formatges Cal Quitèria i al jaciment arqueològic del Vilot. També hi va haver tallers de manualitats i una exposició de la història de Creu Roja Almacelles a la planta baixa de la Casa Clara. Tots els assistents van visitar el Parc Europa, el Centre Històric i el museu.

Ampliació del Cementiri

L’Ajuntament d’Almacelles, ha conclòs una nova ampliació del cementiri municipal, amb la construcció d’un mòdul amb 78 nous nínxols. La principal característica d’aquesta actuació és que es tracta d’un mòdul aïllat amb tres plantes d’alçada, fet que permet una major accessibilitat als visitants, tot i que encareix el conjunt de l’obra en restar una planta de nínxols a les alçades que es mantenen en la resta de mòduls construïts fins a la data.Tot i això, s’ha fet prevaldre la comoditat i l’accessibilitat, a més d’una millora global del conjunt on s’ubica aquest nou mòdul. En aquest sentit, també s’ha enjardinat tot l’entorn i s’ha fet un pas de servei per als vehicles funeraris. Amb aquesta ampliació es preveu donar sortida a les necessitats de nínxols fins el 2024.

Fotos a la méteo Un xàfec acompanyat d’un sol ben lluent va fer sortir fins a un doble Arc de Sant Martí que emmarcava el poble d’Almacelles. Gràcies a les imatges captades pel Sr. Josep Ibarz, aquesta fou una de les fotos més vistes i comentades en la secció de meteorologia del dia 24 d’octubre.

Guardó literari per n’Ariadna Castellarnau El Festival de la Palabra, de San Juan de Puerto Rico, s’inaugurà el 20 d’octubre amb la concessió del VIè Premi de les Amèriques de Narrativa Llatinoamericana amb la novel·la Quema (Gog & Magog), de la jove almacellenca Ariadna Castellarnau i Arfelis. El guardó distingeix al millor llibre de narrativa publicat en espanyol durant l’any anterior. Ariadna Castellarnau Arfelis, resident a Argentina des de 2009 i llicenciada en Filologia Hispànica i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, col·laboradora com a periodista cultural en mitjans argentins com Perfil, va arribar al país sud-americà per

acabar la seva tesi doctoral sobre l'escriptor i filòsof porteño Macedonio Fernández. Quema és una novel·la de ficció amb set històries relacionades que presenta, després d'un episodi apocalíptic del qual no es donen explicacions, el panorama dels que ho van perdre tot i s'enfronten al que són. L'escriptora almacellenca es va imposar als altres dos finalistes, el mexicà Emiliano Monge i la dominicana Rita Indiana. El Premi Les Amèriques, dotat amb 25.000 dòlars, ha estat guanyat en edicions passades per autors com l'argentí Eduardo Berti, el porto-riqueny Juan López Bauzá o la peruana Claudia Salazar Jiménez.

The Big Banda

El diumenge 23 d’octubre va tenir lloc a la Sala Polivalent un magnífic concert de música de jazz, a càrrec The Big Banda, la Banda Municipal de Bellpuig. Una formació musical formada per uns 25 músics i que va fer les delícies de les prop de 200 persones que s’hi van atansar.

Gran paper del pubillatge almacellenc El diumenge 23 d’octubre va tenir lloc a Puig-Reig la gran gala per escollir la Pubilla i l’Hereu de Catalunya. De la nostra vila i van anar un nodrida representació formada per l’actual Pubilla, Nadezhda Piqueras, les dues Dames d’Honor, Nelida Fernández i Olga Contreras; així com l’Hereu, en Roderic Gascón, qui va emportar-se el títol d’Hereu de les comarques lleidatanes. Moltes felicitats a tots!

Vè Concurs Almacelles Films in Situ Aquest any, l'organització està molt orgullosa de comunicar que ha estat l'any de més participació, en total 12 grups, que englobaven a més d'una cinquantena de persones. A més, hem comptat amb la col·laboració d'un jurat professional envejable com són: Ramon Térmens (director de cinema internacionalment guardonat), Sònia Garcia (periodista amb experiència en mitjans de comunicació audiovisuals i do-

CATEGORIA INFANTIL

ACCÈSSITS: ALMACELLES ZOMBIE DEAD –Berberecho's productions– Erik Moreno, Iker Moreno, Josan Pérez, Ivan Mendez, Alejandro Izquierdo, Aquilino Moreno EL KIT KAT MALIGNE – Abril Farrús i Marta Torres. PRIMER PREMI UN JOC MOLT REAL – Maria Cruz, Carla Morea i Laia Castellarnau.

CATEGORIA ADOLESCENT

ACCÈSSITS: MAKE IT STOP – Abril Viladrich, Grettel Maceo, Noemí Arinyo,Lara Rius, Amina Mourabit, Meriem Lamrini, Esther Orna i Claudia Anastasi. ODISSEA MODERNA – Mercè Corral, Alba Fernandez, Aura Susagna i Angel Nicolas TERCER PREMI THE ROOKS – Aida Ibarz, Aline Ibarz i Joquim López SEGON PREMI: NAU E25100 – Ferran Castells PRIMER PREMI: UNA HISTÒRIA NORMAL: EL MUSICAL – Eduard Morell, Marc Cruz, Laura Daurell, David Morea i Xavier Nadal 32

cumentalista), Niccolò Scotellaro (càmera, fotògraf, editor, realitzador i productor internacional), Albert Balada (politòleg, sociòleg i historiador del Pensament i crític d'Art), Xavier Baró (cantautor, compositor i interpret) i Josep Pascual (artista plàstic). Tot i això, la decisió del jurat va ser molt complicada, doncs els curtmetratges participants tenien molt nivell. Els premis es van atorgar a:

CATEGORIA JOVES

ACCÈSSITS: EL FIL DE LA VIDA – Gerard Jiménez, Toni Carretero, Marta Pampalona, Maite, Yaris Acosta i Alejandro Martínez ALMAS – Aline López i Júlia Bertran TERCER PREMI “QUAN UNA PORTA ES TANCA..."– Cristina Capdevila i Gemma Capdevila SEGON PREMI: INFINITAT – Marta Vidal PRIMER PREMI: LA RONDA DE LO CARTER – Garito Studios – Albert Vidal, Mercedes Fauria, Pau Millera, Magda Campistó, Marc Montes, Jordi Morros, Pol Martinez, Pau Labrador i Abel Purroy. Si voleu veure algun dels curtmetratges els podreu trobar al nostre canal de youtube "ALMACELLES TV" o també a la pàgina "Almacelles Comunicació" al Facebook. Finalment l’organització vol agrair a tots els participants per la seva feina. La realització d'un curt no és gens fàcil, hi ha moltíssima feina invisible i molts mals de caps. Per això volem agrair i felicitar a tots els aventurers cinematogràfics que un any més ens acompanyen, o dels que ho fan per primer cop.

Castanyada i Halloween 2016 Amb l’aparador de la Casa de la Vila plenament decorat per a l’ocasió, s’encetava la darrera setmana d’octubre tot un seguit d’actes per celebrar la nostrada Castanyada i la nova tradició de Halloween. Per començar, l’Ajuntament va organitzar un autobús per anar a Port Aventura el diumenge 30 d’octubre. El dilluns, 31 d’octubre, dia de la Castanyada, va ser l’escollit per dur a terme un seguit de tallers a la Sala Polivalent que va acollir prop de 300 nens i nenes que van participar en fer carbasses de Halloween, panellets i maquillatges terrorífics. La tarda va acabar amb un bonic espectacle musical a càrrec de la La Roda Productions, titulat La rateta que escombrava l’escaleta. D’altra banda, a l’antiga Residència d’Avis de l’Av. de la Diputació, va tenir lloc el Horror Experience, una mena de casa del terror on tothom qui hi va anar va patir un allau d’experiències esgarrifosament divertides i emocionants. Més de 650 participants van deixar constància de l’èxit aconseguit en aquesta edició on cal donar especialment les gràcies als actors participants, organitzadors i a l’Ajuntament d’Almacelles que ho varen fer possible. Per acabar, l'Assoc. de Jubilats celebrà una concorregudíssima Castanyada a la Sala Polivalent el 6 de novembre amb més de 400 participants.

Adéu a José María Nicolás El proppassat 14 de novembre ens va deixar qui fou regidor de l’Ajuntament d’Almacelles en la legislatura 1983-1987 per AP, en José María Nicolás Antón als 83 anys d’edat. També fou una persona molt estimada i entranyable ja que va ser durant més de 50 anys el practicant ti-

tular de la població. Curiosament, el seu fill, en Carlos Nicolás, també és regidor de l’Ajuntament pel grup municipal del PP. A ell, i a la resta de la família, volem ferli arribar amb aquestes paraules, tot el nostre reconeixement i sentit homenatge.

Consensuant la nova Biblioteca

sumar en benefici d’Almacelles.

L’Equip de Govern de l’Ajuntament d’Almacelles del PDCAT (abans CiU), ha convidat altres grups polítics de la Corporació, com ara Poblem Almacelles i el PP; a treballar conjuntament per buscar la millor ubicació per a la futura biblioteca de la població, així com l’Escola de Música. En tot moment, cal destacar que en aquesta legislatura, tot i que es compta amb la majoria absoluta, des de l’Equip de Govern s’ha apostat pel diàleg amb aquelles forces polítiques que, tot i les diferències ideològiques que puguin tenir, han mostrat la seva predisposició per consensuar i

En una primera reunió que s’ha celebrat, l’Equip de Govern ha presentat a aquests grups el Pla de Viabilitat per a la ubicació dels equipaments culturals educatius del municipi d’Almacelles, que consta de cinc propostes i que posteriorment, l’Equip de Govern, també mantindrà reunions amb les associacions, entitats i col·lectius de la vila, a fi de determinar quina és l’opció que desperta més interès i suscita més acord. Es vol, doncs, que aquest projecte compti amb un ampli suport social. Entre les opcions escollides n’hi ha que intenten adaptar edificis municipals ja consolidats, o bé adquirir-ne d’altres i fer-los aptes per acollir aquests equipaments, tot i que el que surt amb més avantatges per cost i ubicació podria ser l’aprofitament de l’antiga Residència d’Avis.

L’ABS d'Almacelles, informa: Campanya de vacunació antigripal Aquest any s’ha endarrerit l’inici de la campanya de vacunació antigripal a finals d’octubre. Hi ha un acord generalitzat que la vacuna antigripal és el mètode millor i més eficaç per controlar aquesta malaltia. L’objectiu de la vacunació antigripal és fonamentalment evitar les complicacions de la grip en les persones amb patologies de base que es tradueixen en descompensacions, ingressos hospitalaris i morts. La grip continua sent un problema important de salut pública, com a conseqüència de les altes taxes de morbiditat que es produeixen durant les onades epidèmiques anuals i la presència de complicacions i sobremortalitat en grups específics de població. L’increment de les taxes de consulta i d’hospitalització, juntament amb el nombre de dies de treball perduts per la malaltia, suposen costos directes i indirectes elevats per a la societat. L’any passat el CAP d’Almacelles va aconseguir una de les taxes de vacunació més elevades de la franja d’edat d’entre 15 a 65 anys, de la qual cosa estem especialment satisfets, així que us animem a què demaneu hora per vacunar-vos per la vostra infermera si us trobeu en algun dels grups de risc següents: 34

1. Persones d’edat igual o superior a 60 anys. Es farà especial ènfasi en aquelles persones que conviuen en institucions tancades. 2.

Persones de menys de 60 anys que presenten un alt risc de complicacions derivades de la grip: persones amb malalties metabòliques, diabetis mellitus, obesitat mòrbida, insuficiència renal, asplènia, immunosuprimits, dones embarassades… 3. Persones que poden transmetre la grip a aquelles que tenen un alt risc de presentar complicacions: treballadors de centres sanitaris, tant d’atenció primària com especialitzada; persones que treballen ens institucions geriàtriques o malalts crònics; persones cuidadores a domicili de pacients de risc o gent gran… 4. Altres grups en els quals es recomana la vacunació: persones que treballen en serveis públics essencials, amb especial ènfasi en els subgrups següents: forces i cossos de seguretat de l’Estat, Mossos d’Esquadra, bombers, Protecció Civil, treballadors d’institucions penitènciaries…

L'abans i el desprĂŠs Avinguda de Sucs

Any 1925

Any 2016 35

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

Entrevista a Ellie Ortiz, cantautora i empresària del càtering i del disseny gràfic a Guisborough (Anglaterra)

“Tot era música. Per mi la vida era un gran metrònom que em marcava el pas cada dia!” De ben petita, l’Ellie Ortiz, ha sentit una fascinació especial per la música. Filla d’un altre gran músic i compositor almacellenc, en Josep Lluís Ortiz, l’Ellie va veure en aquest art una manera de viure que la va fer voltar i participar en multitud de grups i llocs fins que va decidir establir-se a Anglaterra, on resideix actualment. Com recordes els teus primers passos en el món de la música? Seria molt petita. Recordo que practicava escales de piano i el meu pare em va dir: “Nena, tens els dits llargs. Seràs una bona pianista!” i allò va ser el que em va engrescar a continuar en aquest món. Amb set anys ja em vaig apuntar a l’Escola de Música de Binèfar que estava adscrita al conservatori de Saragossa. Vaig començar a mig curs i recordo perfectament una noia de 7è grau tocant el piano clàssic. Va ser en aquell moment quan vaig adonar-me que realment la música era la meva passió, i així va ser. Vaig treure un excel·lent i vaig començar a estudiar i a practicar: guitarra, acordió, solfeig, donant classes de música a Almenar, Gimenells, Almacelles… Tenir el meu pare a prop m’ho feia més fàcil. Estava voltada d’instruments i discs per tot arreu. Vaig involucrar-me en la Tuna, en el grup d’Havaneres… Tot era música. Per mi la vida era un gran metrònom que em marcava el pas cada dia! I el teu vessant de cantautora, com i quan comença? Mentre estudiava anava incorporant una bona base de folk, jazz, blues, rock and roll i una part de clàssics catalans i espanyols. 36

Poc a poc, anava composant petites cançons a la guitarra i al piano. A més de treballar en algunes orquestres, com l’Amarcord de Lleida, l’Eclipse de Binèfar o la Track’s de Biescas, també vaig fer de tècnic de so a Tallers de Músics de Barcelona, on vaig coincidir amb el Pep Rius, guitarra de la Companyia Elèctrica Dharma, o Rydibaum, entre altres. Amb ells vaig aprendre moltíssim. I el salt cap a Anglaterra?... Era el 1999. Tenia en projecte treballar novament en una orquestra però la visita d’un vell amic d’Almacelles arribat de Londres, el Carlos Izquierdo –un altre artista d’Almacelles–, em va convéncer per canviar el xip, deixar el que havia fet fins ara i obrir-me camí en un lloc diferent. Començar de zero. Per a mi fou tot un repte, ja que havia d’afrontar-me a les meves pors: l’escenari i la vergonya que tenia a cantar en públic i que la gent no li agradés el que jo feia. De tota manera, vaig establir-me a Londres com una okupa,

tocant al metro i al carrer. Era increïble perquè en tres hores guanyava el mateix que en tot un dia treballant! Foren uns anys increïbles! De fet, tenia pensat estarhi per tres mesos i ja ho veieu, porto setze anys. Allí vaig conéixer al pare de les meves filles (que ara tenen 4 i 9 anys) i aquí continuo. I ara mateix, què és el que fas? Al cap d’un any vaig marxar de Londres i em vaig establir prop del mar, a Guisborough. Allí es pot disfrutar dels boscos, dels cavalls i de la llet i els formatges! En un primer moment, em vaig relaxar i em vaig dedicar a la meva primera filla. Al tenir la segona, vaig reprendre novament la meva disciplina musical. Em vaig separar i en aquell moment la meva vida va tornar a fer un tomb inesperat. De sobte, vaig tornar a fer més actuacions que mai, a gravar en estudi peces meves i donar-me a conéixer localment. Gràcies a aquest reconeixement, em vaig engrescar a muntar una empresa musical –la Cocktail Show– que

ofereix concerts de música salsa, bossa nova, jazz… També en vaig muntar una altra de càtering –Carme’ns Kitchen– que prepara menjars populars de casa nostra: tapas, paella… I que té força èxit en festivals, mercats i festes que es fan per aquesta zona. A aquestes dues empreses en vaig afegir Borographics, dedicada al disseny gràfic i la impressió. Se’m gira molta feina, però al ser autònoma faig i desfaig amb el tema de l’horari laboral per estar a prop de les meves filles. Espero i desitjo que quan es facin més grans em deixin més temps per composar i cantar, que és el que realment més m’agrada en aquesta vida. Alguna cosa més per acabar? No imaginava que acabaria tan lluny, però ja que hi estic, he convertit el factor de ser diferent en el treball. Al principi només veia barreres. Ara veig avantatges. A vegades per formar part d'un canvi o evolucionar t'has de deixar endur. Animo a tothom a escoltar el vent i seguir el cor.