Issuu

Nova imatge corporativa

Un total de quatre camions de recollida de brossa, de l’empresa Campistó-Barés SL que és l’encarregada de la gestió de la recollida de les escombraries i altres residus al municipi d’Al-

macelles, van presentar durant el mes de març la nova imatge corporativa inserida en la caixa dels seus camions. Aquesta nova imatge es basa en un disseny que, sota el lema “El nostre entorn

depèn de tots” fa referència visual als principals elements escultòrics i arquitectònics d’Almacelles en un entorn virtual de com hauria de ser un territori verd i curós amb el medi ambient.

S’ha iniciat una primera fase de millora de les voreres de l’Av. de la Diputació, una de les principals artèries nordsud del municipi d’Almacelles. Aquesta millora consisteix en l’ampliació de les voreres en el sector llevant, passant dels 80 als 180 cm que passaran a tenir amb aquesta intervenció. En un primer moment serà un tram de 120 metres, entre les cruïlles del C/ de Sant Jaume fins a la cruïlla amb el carrer de Joan Maragall. La previsió és allargar-ho, en una segona fase, fins arribar al Camp d’Esports. Aquesta millora també

contempla la supressió de barreres arquitectòniques en els xamfrans, la plantació d’arbres, la instal·lació de dos passos elevats de vianants en les cruïlles amb els carrers de Sant Roc i Joan Maragall i el soter-

rament d’alguns serveis. D’aquesta manera es pretèn facilitar el pas de vianants i garantir la seguretat, tant d’aquests com del nombrós trànsit rodat que passa diàriament per aquest sector de la població.

Millorem les voreres

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, Miquel Àngel Jaray, Manel Brosed, Rosa Múrcia, Montse Vidal, Alejandro Robles, Gemma Torres, Centre Assistencial de Sant Joan de Déu, Carles Estarán, Ramon Mur i Josep M. Miró.

Oferta de sòl industrial Un cop iniciades les gestions per ubicar nou sòl industrial en l’àrea coneguda com el Pla de les Vinyes (sector 11), l’alcalde d’Almacelles es va entrevistar amb el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Sr. Miquel Valls, a fi de fer-li avinent l’oferta d’aquest tipus de sòl industrial a empreses barcelonines que vulguessin expandir o crear noves indústries a la zona de Ponent. En tot moment es va assenyalar que

Treiem obstacles

Abans

Almacelles estava molt ben posicionada donada la seva situa-

Amb la finalitat de treure obstacles que poden obstaculitzar la via pública, l’Ajuntament va fer ció estratègica en un les gestions per retirar l’antiga nus de comunicaci- doble porta de vidre que hi havia a l’entrada principal de l’Hostal ons immillorable. Roca. Amb aquesta senzilla actuació s’ha alliberat la vorera per complert i s’ha destinat tot aquest espai al vianant.

Portes obertes a la Llar d’Infants

Després

Nou parc infantil al Parc del Vilot

El dissabte 14 de març va tenir lloc una jornada de portes obertes a la Llar d’Infants d’Almacelles. Després de l’acte

de benvinguda a les noves famílies interessades en portar als seus nens i nenes a aquest equipament, es va fer una visita

de les instal·lacions i es va cloure l’acte amb una xocolatada i un espectacle de titelles a càrrec del grup Titella’t.

A les portes del bon temps s’ha procedit a la millora i reposició dels gronxadors i altres elements per al lleure infantil que hi havia al Parc del Vilot. D’aquesta manera es dóna el tret de sortida a la visita d’aquest parc tan concorregut en els dies de bon temps, molt especialment a la mainada que vol passar una bona estona.

Jesús Julián Aliaga, centenari

El dia 3 de març, el veí Jesús Julián Aliaga va fer cent anys. En aquest aniversari tan rodó la regidora de Benestar Social, na Montse Arnó, va lliurar-li una placa de reconeixement, un ram de flors i els millors desitjos per a aquest jove que acaba de fer un segle de vida entre nosaltres.

3a Setmana Solidària de Betula Alba

Un any més, el complex residencial Betula Alba va celebrar la seva setmana solidària els dies 20, 21 i 22 de març. Una desfilada de moda, un taller d’elaboració de mones de Pasqua i un espectacle de ball de saló a càrrec del grup de ball Ritmes de Torres de Segre, van fer que un nombrós públic s’hi apropés i diposités lots de productes d’higiene personal i de neteja a benefici de Creu Roja Almacelles.

Cal Petit ja llueix al carrer Major

Abans

Ara

Un altre edifici catalogat que entra en la llista d’immobles restaurats és la casa coneguda com Cal Petit, al carrer Major, 12. Segurament una de les cases que mantenen millor l’as-

pecte orginari de les primeres edificacions de l’Almacelles del segle XVIII. En aquest sentit, l’Ajuntament preveu noves línies de subvencions per rehabilitar més façanes i edifi-

cis històrics. Pel que fa a aquesta casa, cal remarcar que fou el primer edifici en hostatjar el col·legi públic de la vila i s’impartiren classes entre els anys 1840 i 1890.

El dia 21 de març va tenir lloc un acte de portes obertes en un dels indrets més curiosos i recentment recuperats per a la seva visita al públic: l’antic calabós municipal. Així es posava el punt i final als treballs de restauració i museïtzació d’aquest indret que pretèn ser un atractiu més del poble a tots aquells visitants que vulguin conéixer una part de la nostra història. Foren prop de dues-centes persones les que van passar durant tot el dia per aquest antic

calabós i van veure com era una cel·la de reclusió, amb els grafits deixats pels presos durant els més de cinquanta anys que va funcionar com a presó. També van destacar la gran tasca de restauració i

el gran mural al fresc pintat per l’artista Josep Minguell que ens transporta a l’atmòsfera claustrofòbica que sentien els presos que van passar per aquest lloc a tombants del segle XIX i XX.

Portes obertes de l’antic calabós

Club de Vòlei d’Almacelles El vòlei a la nostra vila, en el passat va fer que Almacelles fos coneguda arreu. Es van aconseguir gran fites com campionats d’Espanya i de Catalunya. El pas del temps i la crisi va fer que desaparegués de la nostra vila, tot i que encara hi hagués jugadors i jugadores d’alt nivell que es van anar formant en altres col·legis i també en centres de tecnificació, com ara la Residència Blume de Barcelona. La il·lusió d’uns pares ha fet que en l’actualitat hi hagi un equip de 9 jugadors i jugadores

infantils que juguen amb el nom de C.V. ALMACELLES, en la competició mixta del campionat escolar de Lleida. Entrenen dos dies per setmana al pavelló d’ Almacelles (dilluns i dimecres de 17,30 a 19 hores). Des d’aquest club conviden a tots aquells que vulguin conéixer més aquest esport i que

el vulguin practicar a que s’apropin el dies indicats per tenir més informació. A la foto i d’esquerra a dreta i de dalt a baix: Marc Soriano, David Velaz, Eloy Jaray, Aroa Vela, Nerea Barrabés, Ia García, Àgata Cerezuela, Jana Bonet, Emma Martí. Entrenadora: Montse Lamana.

Xerrada d’INCASÒL

Amb motiu de la demanda de sòl industrial en la zona coneguda com el Pla de les Vinyes, un cop s’ha posat en marxa una primera fase d’aquesta zona industrial a tocar dels accessos de l’A-22, N-240 i de la futura carretera de connexió amb l’aeroport de LleidaAlguaire; el Director Tècnic d’Actuacions Urbanístiques concertades d’INCASÒL, Sr. Ramon Forcada, acompanyat de l’alcalde Josep Ibarz, ha ofert una xerrada informativa a prop d’una desena d’empresaris locals i de

Jam Session al Museu

El dia 20 de març, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, el Museu va acollir una exitosa Jam Session, en la qual hi van participar rapsodes i poetes ben reconeguts com l’Amat Baró, Albert Balada, Carles Maria Sanuy; cantautors com Xavier Baró i músics de prestigi com l’arpista Josep Maria Ribelles. Sens dubte, una vetllada inoblidable!

Minut de silenci

Amb motiu de retre homenatge a les víctimes de l’accident aeri de la companyia alemanya Germanwings, en el què van perdre la vida 150 persones; el personal de les oficines de l’Ajuntament d’Almacelles van fer un minut de silenci el dia 25 de març a les 12 del migdia davant la porta de l’edifici consistorial.

Munigim’s campiones!

l’entorn d’Almacelles interessats en ubicar alguna de les seves empreses en aquest àmbit. Incasòl, propietari d’aquests terrenys, s’ha ofert favorable a desenvolupar una segona fase d’aquest sector industrial sempre i quan hi hagi prou

demanda de terrenys. Tanmateix, l’Incasòl sempre s’ha mostrat molt interessat en tirar endavant amb aquesta zona industrial donat el component estratègic que suposa estar prop d’un aeroport, via fèrria i de diferents autovies que l’envolten.

D’èxit es pot qualificar el paper de les gimnastes del Munigim’s en el Trofeu de Gimnàstica Rítmica que es va celebrar el proppassat març a la ciutat de Balaguer. Així, van obtenir l’or i les primeres places les gimnastes de les categories prebenjamí A i B i nivell III de l’equip local. Felicitats a totes!

Espai d’exposicions temporals Abril 2015: CARBONETS D'ANTÒNIA PIULATS MARCO

Jack Nicholson Carbonet sobre cartró 70 x 50 cm

Pep Guardiola Carbonet sobre cartró 70 x 50 cm

Maig 2015: OLIS DE MARIA LUÏSA VENDRELL PUJOL

Flors Oli sobre tela 62 x 50 cm

Nu Oli sobre tela 73 x 58 cm

Parlem amb Josep Minguell, autor del mural sobre l’antic calabós d’Almacelles Com et vas iniciar en el món de les arts plàstiques i de la pintura mural? Vaig començar en el taller familiar, treballant d’aprenent al costat del meu pare. Després vaig estudiar a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Però no va ser fins molts anys més tard que vaig descobrir el que m’ensenyava el meu pare de jovenet, la pintura al fresc. Aquest procediment reunia un seguit de factors que m’apassionaven: la interpretació d’una temàtica, el protagonisme de l’espectador i la connexió amb l’arquitectura. Almacelles comença a tenir un bon llegat de la teva obra. Què hi veus d’especial en la nostra vila o en els treballs que has realitzat aquí? Veig Almacelles com un poble que està descobrint les seves arrels i constuïnt la seva identitat. Totes les idees, imatges i sentiments sobre aquesta questió és poden fer visibles a través de l’art. Jo he tingut el privilegi de participar-hi amb els meus treballs, la interpretació de l’antic poblat i l’ordenació urbanística de Josep Mas Dordal del segle XVIII, per exemple, ha quedat reflectida en els frescos del vestíbul de l’Ajuntament.

Se’t coneix com un dels grans muralistes de Ponent. Per què vas triar la pintura mural al fresc? Perquè aquest procediment és una manera d’entendre i de practicar la pintura. Transforma l’arquitectura i fa que la pintura formi part dels edificis. D’altra banda, l’efecte del color pigment i de la calç (super-

fície mat i color saturat) no es pot comparar amb cap altre procediment. Explica’ns el simbolisme del teu darrer gran mural dedicat a l’antic calabós d’Almacelles. Projecte mural. El cubicle espaial del calabós queda encerclat per una roda dinàmica que centra la mirada de l’espectador. Els diver-

sos elements tenen un caràcter simbòlic que en remeten al pas del temps i a la llibertat (clau i pany, peus, passos, abrics, sabates, rellotges, ulls, plat i cullera, llum i porta…). Pretenen evocar la vida del calabós i de les persones que hi van estar presos i la llum i la porta son una clara evocació a la llibertat.

La nova Residència d’Avis i Centre de Dia per a la gent gran Precedents històrics Les primeres notícies sobre la necessitat de dotar Almacelles d’una residència geriàtrica les tenim a mitjans de la dècada dels anys setanta del segle passat, quan Mn. Alexandre Pedra i Castelar (1896-1974) mor i deixa part de la seva herència per crear una fundació que es faci càrrec de les persones més necessitades i ancianes de la població. Cal esmentar que Mn. Alexandre Pedra fou rector d’Almacelles durant vint anys i se’l conegué pel seu tarannà afable, i per ser una persona de tracte senzill i entranyable. Ràpidament, les autoritats locals de l’època, encapçalades per l’alcalde Amadeu Vilanova, es fan càrrec de gestionar els 4.395.999 de pessetes de l’herència (26.482 euros de l’època), i decideixen posar fil a l’agulla per crear un lloc idoni per hostatjar la gent més gran de la població. Aquest nou indret tindria una part de seu social i una altra part d’allò que aleshores s’anomenava asil d’ancians.

Mossèn Alexandre Pedra, artífex de la creació de la primera residència per a la gent gran

L’1 de maig de 1977 neix la Junta Rectora de l’Associació de Pensionistes, Jubilats i Mutilats d’Almacelles. Aquesta associació seria el primer ens que s’encarregaria de tirar endavant i gestionar el projecte de Llar de Jubilats. L’Ajuntament es faria càrrec de la part residencial de l’edifici. El primer president de la Junta seria el Sr. Isidre Cambray, tot i que un dels principals impulsors seria el Sr. Francesc Gassó, qui també la presidiria durant dos anys.

La primera pedra Finalment, en el marc de la Festa de l’Aigua de 1978, i presidit per l’encara alcalde Amadeu Vilanova, es fa l’acte de col·locació de la primera pedra de l’edifici residencial i Llar del Jubilat. S’escull uns terrenys situats pràcticament als afores de la població, a peu de la recent Avinguda de la Diputació i es planteja fer un edifici de planta baixa d’una superfície de 785 m2, amb pati interior i jardins al voltant. Els terrenys van ser donats per l’arquitecte Mariano Gomà i Pujadas i el projecte va ser un dels primers encàrrecs que se li van fer al seu fill, el també arquitecte Mariano Gomà i Otero. Malauradament, el canvi polític de l’època, la manca de recursos i els diferents canvis urbanístics del municipi deixaran durant anys el projecte iniciat amb tan sols els fonaments construïts i poca cosa més.

S’enllesteix la primera residència Amb els nous ajuntaments democràtics i les gestions del primer alcalde de la democràcia, en Josep Maria Roset, el 1983 es decideix reprendre els treballs paralitzats durant cinc anys. S’asigna una partida de 20.617.013 de pessetes (124.199 euros) per concloure’l i dos anys més tard, per la Festa de l’Aigua de 1985, s’inaugura en un acte solemne presidit per l’aleshores president de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol i l’alcalde d’aquella legislatura, el Sr. Manel Visa i Purroy.

9 En un primer moment, només entrarà en servei la Llar del Jubilat, un dels dos cossos en què es dividia l’edifici. La part residencial no obrirà les seves portes fins el 1987, quan s’aproven els estatuts de la fundació pública que haurà de regir la residència geriàtrica. El setembre de 1988, en aquesta ocasió amb l’alcalde Josep Escuer i l’aleshores Conseller de Benestar Socia Sr. Antoni Comas, donen el tret de sortida a l’entrada en funcionament la residència geriàtrica, amb un total de 8 habitacions dobles, 2 d’individuals i una capacitat total de 18 usuaris interns. Inauguració de la Residència d'Avis (1985) Les peticions per entrar-hi haurien de tenir l’aval d’informe emès pels Serveis Socials i l’import seria el 75% de la pensió de l’usuari. També es va contemplar des dels inicis l’opció de Centre de Dia. Amb el temps, les necessitats de la població i de la mateixa societat, demanaven un major nombre de places residencials per a gent gran que l’actual edifici no podia oferir. Ja amb l’alcalde Josep Ibarz, es descarta fer noves ampliacions i s’aposta per fer La Residència entrà en funcionament l'any 1988, amb una nova residència de bell nou, que fos més capaç, la presència de l'aleshores conseller de Benestar Social més moderna i que complís amb les necessitats que Antoni Comas aquest tipus d’usuaris requereixen avui en dia. En aquest sentit, s’estableix en el nou POUM que es comença a redactar cap al 2006, una gran zona d’equipaments en la qual ubicar aquest nou equipament. Queda clara la premisa que estigui en un lloc espaiós, voltat de zona verda i que tingui prou capacitat per assumir la demanda d’aquest tipus de places.

La nova Residència i Centre de Dia Finalment, amb l’aprovació del nou POUM d’Almacelles el 2007, es proposa fer el nou complex residencial en una zona d’equipaments situada en el sector SUD-6, a tocar del nou Parc d’Europa, la Rambla de la Il·lustració, el Parc de l’Aigua i la nova zona d’expansió sudest del municipi. L’arquitecte Xavier Guerra, de l’equip GGAU Equip SLU, es fa càrrec d’un projecte innovador: un edifici espaiós –de 9.000 m2 de superfície útil–, emblemàtic, amb llum, de fàcil accés i integrat en la zona on s’ubica. Compta amb una parcel·la de 4.531 m2 i una capacitat de 64 places internes, a més de les es puguin afegir al Centre de Dia, que pot hostatjar fins a 50 places tot i que s’iniciarà amb un màxim de 30. Des del primer moment es fa palès l’envergadura del projecte i el cost de l’obra que voltaria els 4 milions d’euros. En aquest sentit, es preveu un seguit d’actuacions i de gestions per canalitzar totes les subvencions i línies d’ajuts possibles per fer front a la despesa d’aquest equipament. Es fan els primers

contactes amb el Dep. d’Acció Social i Ciutadania i s’acorda destinar íntegrament els recursos dels dos plans E estatals i els PUOSC. L’obra podia començar a construir-se, si bé calia fer-ho en diferents fases per acomodar-se al lliurament de les diferents subvencions concedides i no repercutir-ho en deute municipal.

Finalment, el 7 de juny de 2009, l’Ajuntament d’Almacelles organitza un emotiu acte de col·locació de la primera pedra, en el qual hi participen uns 50 nens i nenes del CEIP Antònia Simó i Arnó, acompanyats de l’alcalde Josep Ibarz, regidors, tècnics, representants del món docent i de l’Associació de Jubilats d’Almacelles. Llegeixen poesies i fan dibuixos dedicats a la gent més gran del poble. Acte seguit es col·loquen dins una càpsula del temps, juntament amb diaris i monedes del dia, i s’enterra amb la primera pedra de l’edifici.

Comença la construcció En la fase inicial ó “0”, que s’inicia el 2009, té un pressupost d’1.085.115,03 euros i l’empresa adjudicatària és ACSA SORIGUÉ. Està finançat al 100% amb els Fons estatals d’inversió local, coneguts com el Pla E. Es condiciona el solar i s’inicien les obres de la primera estructura de la planta baixa. En la fase següent, la número 1, s’inicia el 2010 i té un pressupost de 680.535,96 euros. L’empresa adjudicatària torna a ser ACSA SORIGUÉ. La despesa es financia al 100% amb els Fons estatals de Treball i Sostenibilitat Local, coneguts com el segon Pla E. Es conclou l’estructra total de l’edifici. En la fase 2, que s’inicia el 2010 i finalitza el 2011, compta amb un pressupost de 436.937,60 euros i l’empresa adjudicatària de les obres torna a ser ACSA SORIGUÉ. La despesa es financia amb un PUOSC, per un import de 270.573,99 euros i dues subvencions procedents del conveni entre el Dep. d’Acció Social i Ciutadania (l’actual Dep. de Benestar Social i Família) i l’Obra Social de La Caixa. Aquests convenis sumen un total de 142.516,73 euros. L’Ajuntament aporta els 23.846,88 euros restants. En la fase 3, que s’inicia el 2011 i finalitza el 2012, compta amb un pressupost de 380.443,56 euros. L’empresa adjudicatària serà DECOBLOCK i la despesa es pagarà a través d’un altre PUOSC, per un import de 209.396,79 euros, i dues subvencions procedents del conveni entre el Dep. d’Acció Social i Ciutadania i l’Obra Social de La Caixa. Aquests convenis sumen un total de 152.024,88 euros. L’Ajuntament aporta els 19.021,89 euros restants.

La darrera, la fase 4, s’inicià el 2014. Compta amb un pressupost d’1.107.110,07 euros. L’empresa adjudicatària és COBRA INSTALACIONES Y SERVICIOS i la despesa es pagarà a través d’un PUOSC per valor de 339.566,69 euros, i dues subvencions procedents del conveni entre el Dep. de Benestar Social i Família i l’Obra Social de La Caixa. Aquests convenis sumen un total de 540.000 euros. En aquesta darrera fase, també caldria afegir una despesa extra de 63.667,01 euros en concepte de realització d’una tanca perimetral de l’edifici per la banda del Parc d’Europa, que es fa per administració i que compta amb una subvenció de la Diputació de Lleida. L’Ajuntament aporta els 227.543,38 euros restants. Cal afegi una despesa extra de 300.000 euros, que compta amb la subvenció al 100% del Dep. de Benestar i Família, per a la posada en funcionament de les 11 habitacions addicionals fins arribar a les 43 d’aquesta primera fase.

Cal esmentar, a més, que la nova Residència per a la Gent Gran i Centre de Dia d’Almacelles no es tracta només d’un edifici, sinó que és tot un complex, en el qual s’incorpora una àmplia zona verda que l’envolta. En aquest sentit, cal remarcar el jardí interior i l’espai conegut com el Parc dels Colors. Es tracta d’una zona d’uns 700 m2, en el què es disposa d’una zona enjardinada amb un petit estany i un salt d’aigua que aporta una gran dosi de pau i tranquil·litat a qui passeja per aquest indret. En definitiva, un equipament ambiciós, amb el qual es pretèn donar sortida a l’increment de peticions d’aquest tipus de servei als nostres avis i àvies, i que ha suposat una inversió global de més de 4 milions d’euros. Un equipament amb el qual Almacelles també es posa a l’avantguarda en aquest tipus de prestacions.

Què hi podrem trobar?

La Nova Residència per a la Gent Gran d’Almacelles ha de ser la llar substitutòria per a totes aquelles persones grans amb dificultat per assolir amb normalitat totes les activitats bàsiques de la seva vida diària, intentant d’oferir un equipament adequat a les seves necessitats, a la vegada que serà un centre d’acolliment diürn per als usuaris de centre de dia que necessitin un suport addicional a l’atenció que els presten les seves famílies, o que els manca en el seu periple vital amb places col·laboradores del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu bàsic del nou centre és el de garantir al màxim la millor atenció cap als seus usuaris de residència assistida i de centre de dia tenint en compte una dedicació total i integral a la persona usuària, contemplant en aquest sentit els seus aspectes de salut, relació social amb l’entorn, condicions de vida i altres aspectes per tal poder-los oferir un espai equilibrat de convivència i que es trobin atesos per personal qualificat i amb experiència suficient en el sector.

12 La funció de la residència és la de substituir la llar de l’usuari en tots els aspectes i els residents s’han de trobar al nostre centre realment com si estiguessin a casa seva. Això implica que el centre tindrà l’espai necessari per a cada resident, amb les mateixes comoditats que podrien tenir a la seva llar però únicament amb la diferència que es trobaran atesos per un equip de professionals que li proporcionaran l’atenció continuada i el servei que per si mateix no pot tenir o que la seva família no li pot proporcionar. Habitacions individuals

És un equipament residencial on hi haurà l’equilibri entre l’espai que necessiten els residents, la funcionalitat de l’edifici i el personal laboral. En l’actualitat, el conjunt de treballadors que conformen el personal laboral del centre està format per 27 persones, 15 de les quals treballen a jornada completa i la resta en jornades parcials, i separat per 4 àrees d’atenció:

Habitacions dobles

Menjador primera planta

- Àrea d’atenció sanitària: metges, infermera i auxiliars d’infermeria. - Àrea d’atenció psicosocial: treballadora social, psicòloga i animadora sòciocultural. - Àrea de rehabilitació: fisioterapeuta i terapeuta ocupacional. - Àrea de serveis i atenció indirecta: directora, cuineres i netejadores. La transformació i la millora de l’equipament també ha de garantir la millora de la qualitat assistencial total i d’atenció a la persona usuària, en tant que hi ha d’haver una adequació de fidelitat absoluta amb els paràmetres de qualitat proposats pel Departament de Benestar i Família. Lògicament, la distribució del personal laboral sempre ha de ser directament proporcional a l’augment dels usuaris atesos i d’acord a la Normativa de la Llei de Serveis Socials 11/2007 de la Generalitat de Catalunya. Aquesta millora de la qualitat suposa cohesionar un equip de treball ben conformat, amb uns objectius clars de treball i una millora favorable de tots els nostres serveis.

Detalls tècnics de l’edifici segons l’arquitecte Xavier Guerra

Banys habitacions

La proposta afronta l’ocupació d’un solar de grans dimensions amb la necessitat de definir la façana més urbana com quelcom en relació amb la retícula d’Almacelles. La relació amb la malla de carrers es manifesta en la situació del cos central, en perfecta simetria amb les alineacions del vials existents.

13 L’edifici busca el parc, i des dels extrems més allunyats, els murs de la façana principal del carrer Melcior de Guàrdia, acompanyen els recorreguts d’accés per portar el visitant de l’edifici fins al vestíbul, el qual esdevé un espai que vol ser interior i alhora part de l’exterior, pràcticament ja a l’interior del parc Europa. De fet, la relació amb el parc és la idea central del projecte. No es tracta de relacionar-s’hi sinó de convertir en parc el propi edifici. Així, els dos cossos emergents es contraposen per la seva contundència als porxos de l’entrada i s’aboquen a la zona verda volant cap a ella. L’usuari podrà gaudir-ne i sentir-se’n part.

Sala de Rehabilitació

La resolució del programa fa compatible la racionalitat de recorreguts i relacions espaials amb les idees centrals de la proposta i amb la previsió de només dos nuclis de comunicació vertical que donen accés a les dues plantes destinades als residents. Dos petits patis, que es plantegen com grans lluernaris, fan entrar llum de nord als espais de lleure del personal i a diverses sales de serveis generals sense foradar els murs de la façana principal, que es conceben com a grans plans per on, des de la ciutat, lliscar cap a l’interior de l’edifici.

Cuina

Compositivament l’edifici està format per dos volums simètrics que emergeixen i s’aboquen al parc adjacent, amb una clara voluntat d’integrar-se amb la zona verda. Aquests volums volen sobre l’espai, generant un ampli porxo. La geometria de l’edific s’ha concebut a partir de traces diagonals que generin al màxim l’obertura de visuals cap el parc i buscant la simetria formal derivada del propi programa funcional. Funcionalment, el programa es resol amb una planta baixa destinada a les despendències tècniques de l’equipament i de servei a l’usuari i als espais d’ús comú, mentre que les dues plantes pis estan destinades a les unitats de residents; les habitacions, les sales d’estar i menjadors. La capacitat total de la residència és de 64 residents i 30 usuaris més en règim de centre de dia, distribuits en un total de quatre unitats de residents, dues per planta. Al pis primer se situen les habitacions dobles, amb els espais comuns situats de manera que s’hi afavoreixin les vistes i l’entrada de llum natural, mentre que a la planta segona les habitacions són individuals i la geometria de l’edifici està retranquejada respecte de la planta inferior i habilita una terrassa perimetral que permet recorreguts al voltant del conjunt de l’edifici, tot gaudint de les vistes sobre el parc i la ciutat.

Banys geriàtrics

Balcó segona planta

Els nostres judokes

El passat 15 de març es va realitzar la ultima jornada del XVIIIè Rànquing Infantil de Judo de Lleida, on els judokes d’Almacelles van obtenir uns grans resultats. La gran majoria van fer podi, i molts d’ells van ser primers classificats. Els entrenadors del club estan molt satisfets amb els resultats dels competidors i la progressió que estan fent. Felicitats a tots ells!

Mirem l’eclipsi de sol Ja fa un temps el gran expert en donar a conèixer l’astronomia a les escoles de Lleida, Ramon Drudis, va seleccionar el CEIP Antònia Simó com l’escola a la qual li agradaria poder oferir els seus coneixements per fer una observació el dia de l’eclipsi. El centre ho va acceptar amb molt de gust i es va procedir a planificar totes les mesures de seguretat: ulleres protectores homologades, dos telesco-

pis amb filtres solars i uns prismàtics que projectaven l’eclipsi en una cartolina. Finalment, el 20 de març –dia de l’eclipsi de sol– el temps va permetre, tot i les interrupcions, fer un seguiment total de l’eclipsi i la totalitat de

l’alumnat i professorat de primària el va poder veure i gaudir. En acabar, en Ramon Drudis i la seva esposa, Teresa Pallàs, que l’acompanyava van acabar molt satisfets de la jornada que va ser un èxit total de coneixement científic.

Campiona en fitness

Processó dels Palmons

El dia 23 de març es va celebrar a Cornellà el Campionat de Catalunya de físioculturisme i fitness, en el qual l’almacellenca Bibi Diaby, de 23 anys, es va proclamar com a subcampiona de Catalunya. Moltes felicitats!

El passat Diumenge de Rams, Almacelles celebrava una nova processó, la coneguda com a Processó dels Palmons. No hi ha notícia que se celebrés a Almacelles aquesta litúrgia però

s’ha volgut introduir en l’agenda d’actes propis de la Setmana Santa. La Processó dels Palmons va consistir en un recorregur per la Plaça de la Vila, carrer d’Orient, carrer de Sant Antoni pel

darrera del temple i baixada pel carrer del Nord fins tornar a l’església. Fou un èxit de concurrència i esperem que l’any vinent continuï sent un referent del Diumenge de Rams.

Jornada de portes obertes de la nova Residència

El dia 29 de març, amb motiu de la jornada de portes obertes, centenars de vilatans es van apropar a la nova Residència i Centre de Dia per a la Gent Gran per conéixer com serà i com funcionarà aquest centre. Val a dir que aquesta residència és una de les obres més ambi-

cioses de la legislatura i compta amb un pressupost de 4,1 milions d’euros, dels quals 3,8 procedeixen de subvencions estatals, de la Generalitat i de la Diputació de Lleida. La resta, ha estat aportació dels recursos municipals. Es preveu que aquesta Residència entri en funcionament amb

32 llits i 30 places de Centre de Dia. De tota manera, hi ha 11 llits addicionals que estan preparats per ser ocupats en menys d’un mes si hi ha prous sol·licituds. Els 21 llits restants fins a un total de 64 està previst, en cas de superar els 43 llits inicials, per a que estiguin llestos en un termini de 3 mesos.

Gira europea de Karbunko

El grup de punk-rock almacellenc Karbunko inicia durant els mesos de març i abril la seva gira europea que els durà per França, Alemanya, Àustria i Suïssa. Els components d’aquest grup tenen pensat presentar el seu nou disc amb un recopilatori dels seus dotze anys sobre els escenaris i cinc temes nous. Molta sort!

El primer anunci

Exposició del CEIP L'Escola Antònia Simó i Arnó ha inaugurat la tretzena exposició anual al Casal Cultural que aquest curs porta per títol “Els invents a través de la història”. L'alumnat ha fet una brillant presentació a la Sala Polivalent dels invents exposats i de la manera com ho han treballat. En acabar, tot l'alumnat, les famílies i els profes-

sorat s'han dirigit a la sala d’exposicions del Casal per gaudir de l'exposició. Com cada curs, la d’enguany

ha estat un gran èxit, tant en la presentació, com en la qualitat i originalitat dels treballs exposats.

L’historiador del Canal, Víctor Bayona, ens envia un anunci publicitari que –possiblementsigui el primer d’un negoci almacellenc que s’inserí en la premsa de 1914. Es tracta de l’activitat de munta d’eugues per part del cavall semental Louis Salmon, que es duia a terme en la finca del Mas del Lleó. El mitjà on es publicà l’esmentat anunci fou el diari Agricultura, número 18, de 30 de juny de 1914.

Dia de la Mona

Centenars de persones van aprofitar el dia radiant del Dilluns de Pasqua per anar a fer la Mona a l’àrea de pic-nic de les Piscines Municipals. Un entorn immillorable per un dia genial.

Sant Blai

Amb aquesta imatge, la veïna Núria Ford ens fa avinent la seva ofrena a Sant Blai en forma de cistell ben guarnit amb fruites. Són molts els anys en què ret homenatge al sant amb aquest obsequi tan especial i que ja és tota una tradició.

Noves places a Sant Joan de Déu El passat 30 de març, el Centre Assistencial Sant Joan de Déu d’Almacelles va rebre la visita oficial de la Consellera de Benestar social i Família, Hble. Sra. Neus Munté, en marc dels actes previstos per la commemoració del 50è aniversari del centre. Van acompanyar-la en la visita el Sr. Ramon Farré, delegat territorial de la Generalitat a Lleida, Sr. Josep M. Forné, director territorial de Benestar Social i Família a Lleida, Sra. Carmela Fortuny, Secretaria

d'Inclusió Social i de Promoció de l'Autonomia Personal, Dr. Josep Pifarré, director territorial de Salut a Lleida i Sr. Josep Gòdia, segon tinent d'Alcalde de l'ajuntament d'Almacelles. En la visita la Consellera va anunciar la concertació

de 15 noves places de Llar-Residència per a persones amb malaltia mental. Amb aquestes noves places, la consellera va destacar que "es millorarà la cobertura assistencial per a persones amb trastorn mental a la demarcació de Lleida".

Divendres Sant fou el dia de celebració de les tradicionals processons de Setmana Santa a la vila. Cal esmentar que, any rere any, les processons del Divendres Sant d’Almacelles, compten amb major nombre de participants i públic, esdevenint un dels actes

de participació popular més important d’aquests dies. Cal esmentar la Processó del Calvari, que surt a les 9 del matí de l’església i arriba al cim del tossal de les Santes Creus, amb dos passos i la Vera Creu que presideix el seguici; i la processó del Silenci, que surt

de l’església a les 22 hores i arriba fins a la Rambla. Aquesta última és la més vistosa, ja que als tres passos més la Vera Creu, s’hi afegeix la Banda de Tambors, els agents de la Policia de Gala que custodien el pas del Sant Sepulcre i la figura dels centurions romans.

Setmana Santa a Almacelles

Adéu a l’Alfred Comella

El proppassat 12 d’abril va deixar-nos als 49 anys, qui fou durant molts anys president de l’Almacelles Pedal Club i ànima d’aquest esport, n’Alfred Pera i Comella. Vagi des d’aquí el nostre record i reconeixement a tota una vida dedicada al món del ciclisme i l’associacionisme d’Almacelles. El trobarem a faltar.

Volem una estació d’autobusos

Josep Pascual a Torí

tament d’Almacelles facilitaria uns terrenys aptes al C/ de Joan Maragall, que serien susceptibles de destinar-se per a la construcció d’aquesta estació d’autobusos. Val a dir que Almacelles ja es conforma com un important nus de comunicacions en el qual tenen parada nombroses línies de bus,

Una obra de l’artista almacellenc Josep Pascual ha estat escollida per representar a Espanya en la Mostra Internazionale de Pittura e Escultura, que tindrà lloc en la sala Villa Amoretti de Torí (Itàlia) i que se celebrarà entre els dies 3 i 16 de juliol. La mostra porta per títol “L’Arte incontra...” i comptarà amb la presència d’artistes italians, espanyols, búlgars, americans, argentins i macedonis. Moltes felicitats Josep!

Recentment, l’alcalde d’Almacelles, va visitar el responsable de mobilitat del Dep. de Territori i Sostenibilitat per informar-lo sobre el volum d’usuaris d’autobús, així com l’increment any rere any del nombre de viatgers. Amb les dades que s’acompanyen el Departament va veure del tot necessari una reestructuració d’aquest servei dins del centre urbà d'Almacelles que passaria per centralitzar en una estació d’autobusos totes les línies i empreses de bus que diàriament fan aquest servei a la vila. A més, l’Ajun-

siguin de línia regular o de servei escolar, que donen servei als mateixos vilatans i també a usuaris de les poblacions veïnes. Ara mateix, les diferents línies de bus disposen de tres punts fixes de parada repartits pel centre urbà amb quatre marquesines que resulten, en alguns casos, insuficients.

Veiem el nombre d’usuaris que van emprar el servei de bus durant l’any 2014 amb origen o destinació a Almacelles que foren: 1 - Línia 127 de l’ATM: Lleida – Raimat – Almacelles –Sucs – El Pla de la Font i viceversa 2 - Línia 129 de l’ATM: Lleida – Almacelles i viceversa 3 - Línia 402 de l’ATM: Almacelles – Raimat – Santa Maria de Gimenells – Gimenells – El Pla de la Font – Sucs – Almacelles 4 - Línia Osca – Lleida i viceversa 5 - Línia Osca – Barcelona i viceversa 6 - Transport escolar centres privats i concertats: Col·legis Claver, Terra Ferma, Arabell i Mater Salvatoris (3 empreses de transport) 7 - Transport escolar centres d’educació especial a Lleida 8 - Transport especial al Centre Assistencial i Hospital de Sant Joan de Déu d’Almacelles (dues empreses de transport) Total viatgers 2014: 241.047 usuaris Desglós: 1+2+3= 140.020 4+5= 17.655 6+7= 26.640 (estimació aprox. segons dades facilitades per les diferents empreses) 8= 56.732 Usuaris any 2011: 173.802 persones Usuaris any 2012: 179.711 persones (increment d’un 3,4%) Usuaris any 2013: 220.841 persones (increment d’un 18,6%) Usuaris any 2014: 241.047 persones (increment d’un 8,6%)

Endu-Cròss al Circuit de la Mina

Any rere any, el Circuit de la Mina d’Almacelles va prenent protagonisme i va fent-se un forat en l’agenda del motocròss a nivell nacional. Sense anar més lluny, el dia 12 d’abril passat, va tenir lloc la segona edició de les conegudes com a 3 hores de Resistència d’Endu-cròss, amb modalitat d’equips i individual, i categories dividides en menys i més de 25 anys. No cal dir que fou tot un èxit amb 23 equips participants en l’edició d’enguany.

Memòria històrica

Quan es compleixen enguany 76 anys de la construcció del camp de refugiats d’Argelès-sur-Mer, prop de la frontera; vagi des d’aquí el nostre record i homenatge als més de 100.000 refugiats catalans i espanyols que hi van haver de viure durant mesos en la seva retirada cap a França escapant de les tropes franquistes. No cal dir que les condicions d’aquest camp eren infrahumanes i que molts d’ells hi van deixar la vida. Voldríem fer esment, molt especialment, dels almacellencs que hi van estar, com el cas de les germanes Josefa i Conxita Gilart Roure, que hi van estar dos mesos i que recorden com havien d’anar a rentar la roba en un rierol acompanyades de policies per evitar que s’escapessin.

Un altre jove centenari El dia 19 d’abril va tenir lloc l’entrega d’una placa i un ram de flors a un altre jove centenari i veí de la vila. Es tracta del Sr. Pedro Allende Martínez, qui resideix des de fa uns anys al complex Betula Alba. Com en altres ocasions, l’alcalde d’Almacelles, Josep Ibarz, la regidora de Benestar Social, Montse Arnó i el delegat del Dep. de Benestar Social

i Família, Sr. Josep Maria Forné, foren els encarregats d’homenatjar aquest segle de vida al Sr. Pedro

Allende, en nom i representació de l’Ajuntament i de tot el poble d’Almacelles. Felicitats!

Els amants de la bici van tenir una data històrica l’11 d’abril quan va tenir lloc a Almacelles la celebració de la 22a. edició del Campionat de Catalunya de Ciclisme Special Olympics Acell. En aquesta edició hi van

participar un total de 50 esportistes amb discapacitat intel·lectual de tot Catalunya: B a r c e l o n a , Almacelles, Tàrrega, Lleida i Valls. Va haver proves cronometrades, curses en circuit fix i amb recorreguts de 5 i 10 Km entre

el Centre Assistencial de Sant Joan de Déu i el Parc d’Europa. Va estar present en l’entrega de premis el Delegat d'Esports de Lleida Sr. Juan Segura i la presidenta del Patronat d'Esports d'Almacelles la Sra. Montse Noró.

XXII Campionat de Catalunya de Ciclisme Special Olympics

L’EFAC a l’ITE

El cap de setmana de l’11 i 12 d’abril, l’equip dels benjamins de l'EFAC van participar a l’ITE 2015, el Torneig Internacional de les Terres de l'Ebre de futbol. Amb una participació de 22 equips (amb participants d’Austràlia, la Xina, d’equips de les Terres de l'Ebre i de Lleida, com en el nostre cas), els jugadors d’Almacelles van fer un bon torneig, quedant en la vuitena posició. Moltes felicitats a tot l’equip i entrenadors!!!

III Mostralmacelles El cap de setmana del 18 i 19 d’abril, va tenir lloc la tercera edició de Mostralmacelles, la mostra del teixit comercial i de serveis de la vila. Enguany, s’hi van poder comptar uns 30 estands a l’interior de la Sala Polivalent, amb una representació dels diferents productes i serveis que hom pot trobar en el comerç almacellenc i una exposició de vehicles a la Rambla de la Generalitat, per part de diferents concessionaris de la població. L’acte inaugural va venir de la mà del Director dels SSTT a Lleida del Dep. d’Em-

presa i Ocupació, Sr. Octavi Miarnau, qui va donar el tret de sortida a dos dies plens d’activitats i relacionades amb el comerç i serveis locals. En aquest sentit, a més dels expositors presents en aquesta mostra, hi va haver tallers de maquillatge, d’elaboració de pa, desfilades de moda, tallers florals, degus-

tacions diverses i l’actuació de la cantant almacellenca Elisabet del Moral. El principal motiu d’aquesta mostra és potenciar el consum intern de la població d’Almacelles, mostrar la diversitat del comerç almacellenc i donar a conéixer tot el potencial de la vila a les poblacions veïnes i de l’entorn.

l'Oest" del Sr. Postu. Pel que fa a les publicacions de l'Ajuntament, sens dubte, aquest any ha estat la nova publicació del Museu d'Arquitectura i Urbanisme: “Catàleg de l'exposició”. Així, i amb un bon temps que va acompanyar

durant tot el dia, foren centenars els almacellencs que van aprofitar la Diada de Sant Jordi per passejar i adquirir els llibres i les roses. Per la tarda, a més, hi va haver una xocolatada i inflables per als més menuts.

Sant Jordi Com cada any, un total de 10 parades de roses i de llibres van fer del centre històric d’Almacelles, un aparador immillorable per a la venda de la típica flor de Sant Jordi i de les darreres novetats bibliogràfiques. Com a llibres més venuts a Almacelles destaquem com a èxit indiscutible el titulat "Algú com tu", de Xavier Bosch, i en castellà "La Templanza" de Maria Dueñas. Pel que fa a literatura infantil "Gran libro del reino de la Fantasía" del Gerónimo Stilton, i en una clau més informal el llibre "Sóc de

Dia Nacional del Senegal

Amb la col·laboració del Patronat Municipal d’Esports i la participació de l’Associació d’Africans Amics d’Almacelles, el dia 4 d’abril es va celebrar el Dia Nacional del Senegal, amb un matí dedicat al futbol. Va ser una estona inoblidable amb partits de germanor entre un nombrós col·lectiu de senegalesos amants del futbol així com d’altres països africans.

Passos elevats

Amb motiu de les obres de millora i eixamplaments de les voreres de l’Av. de la Diputació, també s’han contemplat la instal·lació de dos passos elevats en les cruïlles amb el carrer Sant Roc i Joan Maragall. Aquests passos permetran l’accés a peu pla entre voreres i, al mateix temps, serviran per a que els vehicles redueixin la velocitat en aquests punts.

El Bus de la Salut

El Bus de la Salut va estar des del 20 fins el 23 d’abril a Almacelles. Aquest bus és una iniciativa de la Diputació de Lleida i la Fundació Renal Jaume Arnó, conjuntament amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i la Unitat de Diagnòstic i Tractament de Malalties Aterotrombòtiques. Es tracta d’un estudi científic pioner a Catalunya que permetrà realitzar en 3 anys proves a 12.000 lleidatans amb risc de patir una malaltia cardiovascular o renal. El bus medicalitzat es desplaça in situ per realitzar un diagnòstic precoç a una població diana d’entre 40 i 70 anys. El president de la Comissió de Salut de la Diputació de Lleida, Sr. Antoni Ponz, va visitar l’equipament i va fer palès la importància de la prevenció i apropar aquest servei al ciutadà. Pel que fa a Almacelles, el Bus de la Salut va revisar una trentena de persones.

Amunt amb l’Atlètic d’Almacelles

Amb la victòria, el proppassat diumenge 12 d’abril, per 0 a 4, de l’Atlètic d’Almacelles contra el Massalcoreig, l’equip local s’assegurava l’ascens automàtic per a la 3a. Catalana. Moltes felicitats i ens veiem en la nova categoria!

45 anys del llibre Almacelles, visió d’un poble

Presentació del llibre en la Festa de l’Aigua de 1970 a Almacelles. A la foto, al centre, el president de la Penya Barcelonista “La Clamor” Sr. Ramon Mur i esposa. A la dreta el Baró d’Esponellà i Mn. Josep Clua. A l’esquerra, Josep Vallverdú. Presideix la taula el professor i poeta Josep Carner. A l’altra banda de la taula, podem veure els Srs. Ramon Pascual i Josep Escuer en primer terme. Tot i que fou durant la Festa de l’Aigua de 1970 que es va donar a conéixer la publicació del llibre Almacelles, visió d’un poble a la seu de la Penya Barcelonista La Clamor, no fou fins als volts de Sant Jordi d’aquell mateix any, més concretament el 29 d’abril, que va tenir lloc la presentació solemne del primer llibre que s’editava sobre la història i la realitat de la nostra vila. L’acte va tenir lloc a la seu central d’Òmnium Cultural a Barcelona, i va presidir l’acte l’aleshores escriptor, editor i polític català Josep Benet i Morell. També hi van participar el vicepresident d’Òm-

nium Cultural, Sr. Joan Vallvé i Creus i els diferents autors de l’obra: Josep Vallverdú, Josep Lladonosa, Ramon Morell i Josep Clua. Per part de l’Ajuntament d’Almacelles va intervenir el regidor de Cultura de l’època, el Sr. Miquel Navarro. L’acte estava emmarcat sota el títol “Arrelament i coneixença d’un poble de la Catalunya Nova”. Val a dir que 45 anys després, l’obra

Almacelles, visió d’un poble encara forma part dels llibres de referència per tots aquells que volen endinsar-se en la nostra història i en la realitat, en aquest cas dels anys sei-

xanta del segle passat, d’una Almacelles que ha canviat moltíssim i que encara es troba en constant transformació. Fou una obra editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i promogut per la Penya Barcelonista Lo Vilot de la vila, tot un senyal de la necessitat que tenia molta gent del carrer de tenir una obra que recollís les arrels i les realitats del poble on vivien, i que no trobaven enlloc. Se’n van editar 1.000 exemplars i avui per avui es troba del tot exhaurit, essent una raresa poder adquirir-ne algun a través d’internet o en llibreries de segona mà.

50 anys de Sant Joan de Déu Premis Josep Carner

El dissabte 25 d’abril va tenir lloc l’acte solemne d’inauguració dels actes commemoratius dels 50 anys del Centre Assistencial de Sant Joan de Déu a Almacelles. A l’acte, van assistir-hi

el Germà Superior de l’Orde, Sr. Jesús Estayo; el Conseller de Salut, Sr. Boi Ruïz; el director dels SSTT del Dep. de Benestar Social a Lleida, Sr. Josep Maria Forné i l’alcalde d’Almacelles, Sr. Josep Ibarz. A

Un any més, la vigília de Sant Jordi, es va fer l’entrega dels premis literaris Josep Carner i Garriga 2015, que enguany celebraven la seva dotzena edició. Així, es van entregar set primers premis i vuit accèssits entre totes les categories i finalistes presentats. En la categoria d’adults va guanyar més de la visita a les l’accèssit na Joana Cruz, mentre instal·lacions, també que el primer premi es va declarar es van celebrar dife- desert. rents actes lúdics com actuacions teatrals a càrrec del grup Bambalina del mateix centre o la inauguració d’una exposició d’ArtSolidari.

Nova associació contra el càncer

25 anys de Mestresses de Casa

El dissabte 25 d’abril va tenir lloc a la Sala Polivalent un dels actes principals, amb els quals l’Associació de Mestresses de Casa “Verge de Montserrat” d’Alma-

celles, va voler commemorar els seus 25 anys d’existència: un meravellós concert de Gospel del grup Coral Veus.Kat. Aquest concert va donar el tret de sortida al dinar

de germanor del diumenge 26 d’abril, que va comptar amb l’actuació de la cantant Eli del Moral i del Mag Manel. Felicitats i per molts anys Mestresses!

El 23 d’abril, coincidint amb Sant Jordi, va tenir lloc a Casa Clara la presentació de la Junta Local de la Lliga Espanyola contra el càncer a Almacelles. Hi van assistir, a més de regidors i l’alcalde la població, el president a Lleida, Sr. Manuel López; el coordinador, Sr. Pepe Castells; la periodista Sra. Mari Bometon i la Sra. Antònia Barahona, metge nutricionista, que va fer una xerrada sobre la dieta mediterrània.

Verge de Montserrat

Tradició mana i com cada 27 d’abril, Almacelles va voler celebrar la patrona de Catalunya amb una xocolatada popular organitzada per les Mestresse de Casa, una bona ballada de sardanes a la plaça de la Vila i la litúrgia pròpia del dia, com l’ofrena floral a la Moreneta i vestir la mainada de catalans i catalanetes.

Ampliació del CAP

Aprofitant la visita del conseller de Salut, Sr. Boi Ruíz, i del director dels SSTT a Lleida del Dep. de Salut, Sr. Josep Pifarré, als actes de commemoració dels 50 anys del centre assistencial de Sant Joan de Déu a Almacelles, es van comprometre –un cop analitzades les necessitats i les propostes de l’Ajuntament– a donar tot el seu suport a l’ampliació del CAP d’Almacelles.

Nova estació d’autobusos Personal tècnic de la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre de la Generalitat es va desplaçar el dia 16 d’abril fins a Almacelles per estudiar sobre el terreny les possibilitats i el disseny que hauria de tenir la futura estació d’autobusos d’Almacelles, una infraestructura del tot bàsica per un municipi que va tancar el 2014 amb un total de 241.000 usuaris d’autobús. Aquest alt volum de passatgers fa del tot necessari centralitzar en una estació d’autobusos el trànsit de viatgers i acompanyants. En aquest sentit, l’Ajuntament d’Almacelles ja ha predisposat uns terrenys municipals al C/ de Joan Maragall, al costat de la seu de la Comunitat de Regants i qualificats com equipaments, per destinar-ho a aquests usos. Segons els tècnics, aquesta cèntrica

parcel·la d’uns 1.000 m2 seria apta per a unes quatre o cinc andanes sota coberta, amb lavabos, aparcament de vehicles i zona verda exterior. Aquest tipus d’equipament estaria dotat d’un seguit de revestiments i plafons acústics per evitar sorolls i molèsties al voltant de l’estació. Un cop estudiat els terrenys i l’entorn, seran els tècnics de la Direcció General d’Infraestructures de

Mobilitat Terrestre de la Generalitat, qui elaboraran el projecte que, de ser aprovat s’intentarà consignar en els pressupostos de 2016 ó 2017. Per tenir una idea del disseny que podria tenir aquesta estació d’autobusos podríem prendre com a exemple el de l’estació de Torroella de Montgrí (a les imatges), que vindria a ser el model que també es prendria per a l’estació d’Almacelles.

Parlem amb l’Anna Ortin Nadal, professora i doctora en Filosofia per la Universitat d’Edimburg i guanyadora de la beca Segimon de Serrallonga la percepció d’objectes Com et vas decidir a estudiar filosofia i per què? Ara tinc vint-i-vuit anys. Això vol dir que ja en fa deu que em trobava en aquell incert punt d’inflexió que és entrar a la universitat. Les meves inquietuds adolescents m’havien portat a una segona descoberta del món. M’adonava de que tot el que vivia i tot el que havia après partia d’una interpretació particular de la realitat i que, per tant, era qüestionable. La filosofia em donava les eines per desentrellar aquesta intuïció. Estudiar filosofia va ser un impuls motivat per aquesta situació de desconcert i admiració. En acabar la llicenciatura, vaig apostar per la filosofia com a opció professional. Així va començar un camí estimulant i també ardu cap al doctorat. Això m’ha comportat una professionalització en tots el sentits: escollir un camp dins la mateixa disciplina, entrar en la dinàmica acadèmica de la investigació, les publicacions i les conferències, donar classes... i també ser diligent i valenta per treballar lluny dels que estimo. Arran de guanyar la beca Segimon de Serrallonga, quins estudis vas ampliar i com s’enfoca fora de les nostres fronteres l’ensenyament de la Filosofia? La beca Segimon Serrallonga és un guardó que s’atorga un cop

l’any a Catalunya per que un/a estudiant cursi estudis de postgrau a l’estranger. Se’m va concedir aquesta beca l’any 2012 per cursar un Master of

Science in Philosophy a la Universitat d’Edimburg. La meva motivació per marxar a Gran Bretanya va ser principalment formar-me en un altre mètode d’investigació que predomina al món anglosaxó: la filosofia analítica. En les darreres dècades, la filosofia analítica s’ha situat com a capdavantera en el progrés de la filosofia acadèmica. A més, viure a l’estranger havia estat per mi un objectiu molt desitjat. Ser forastera en

un altre país m’ha fet superar tot tipus de límits que jo mateixa m’havia imposat, m’ha fet més audaç intel·lectualment, i també més compassiva i tolerant. En què estàs treballant/ estudiant actualment? Després de completar el màster, vaig rebre una beca d’investigació per cursar un doctorat de tres anys a la mateixa universitat. La meva tesi doctoral, com totes, té un tema molt específic que resulta un mica difícil d’explicar fora de la universitat. Estic treballant en temes fronterers entre l’epistemologia, la filosofia de la ciència i la metafísica. Concretament, investigo

externs, i quin tipus de relacions causals estan en joc quan formem la idea d’un objecte. En un any i escaig espero finalitzar la meva hipòtesi. Quina seria la part pràctica de la Filosofia en el món en què vivim? La filosofia acadèmica té, sens dubte, un caràcter tancat i una mica inaccessible. També té, però, una vessant divulgativa. Jo mateixa, a part d’investigar, també dedico un temps a la divulgació, tot i que en un camp diferent. Fa quatre anys que treballo en una publicació de pensament religiós progressista (El Pregó), de la que ara en sóc vicepresidenta. Aplico el raonament propi de la filosofia per argumentar un model teològic que considero virtuós. Això m’ha donat a conèixer en àmbits de pensament religiós a Catalunya, on sovint parlo i escric sobre teologia feminista i sobre els problemes de l’Església com a institució. En aquest àmbit, la filosofia ensenya a mirar amb ulls més crítics i a buscar justificació per les nostres idees. Proporciona refinament conceptual, anàlisi d’arguments, i comprensió de les estructures ideològiques que s’amaguen darrera dels valors dels grups dominants. En aquest sentit, procuro compensar l’abstracció de la meva professió amb un modest compromís social.

Aplec de l’Ermita

Com ja és tota una tradició, enguany se celebrà el primer de maig, la dinovena edició de l’Aplec a l’Ermita de l’Olivar. Tal com pertoca s’inicià al carrer de Mn. Alexandre Pedra la portada del pas de la verge en braços, al mateix temps que la comitiva acompanyava la imatge tan venerada pel camí de l’ermita. Un cop dalt de la serra on hi ha la capella, es va oficiar una missa, la tradicional benedicció del terme i una ballada de sardanes per a les prop de dues-centes persones que s’hi van aplegar.

Amat Baró

El poeta local Amat Baró ha fet entrega d’uns quants exemplars del seu darrer llibre On has deixat la falç? a l’Ajuntament d’Almacelles. D’aquesta manera l’Ajuntament pretèn difondre l’obra d’aquest artista, amb l’obsequi d’aquest poemari a les diferents personalitats o representants del món cultural que visiten la nostra població.

Premis Medi Ambient 2015 L’Ajuntament d’Almacelles ha estat escollida per participar amb dues candidatures en els Premis Medi Ambient 2015, que organitza el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat. Aquests premis pretenen reconèixer la tasca de persones físiques i administracions en l’àmbit de la conservació de l’entorn, emmarcant-se enguany en la temàtica del turisme i el medi ambient. Almacelles es presenta amb dos projectes. Un és la política que ha seguit en els darrers anys, fixant l’objectiu que els

espais verds públics i la jardineria urbana en general jugui un paper estratègic en el planejament del terme municipal d’Almacelles. L’altra candidatura té per objectiu la diversificació duta a terme en la vegetació a la forest de la partida de la

Llengua Eixuta i dels Pedregals. Aquest projecte preveu la substitució paulatina del pi blanc, disposant d’un ecosistema forestal amb major biodiversitat i més estable davant les pertorbacions (incendis, ventades, nevades, plagues...).

Segons les dades de l’empresa subministradora d’aigua Aquàlia, durant l’any 2001 i 2002 es van canviar 272 metres de canonades d’aigua, vàlvules de secció i hidrants que havien quedat del tot obsolets. Del 2002 al 2015, aquesta xifra es multiplica fins als 5.527 metres, en què es susbstitueixen antigues canonades de fibrociment per altres de materials menys contaminants i més adequades a les necessitats actuals de la població. Val a dir que aquesta inversió no ha repercutit en els usuaris, ja que

s’han línies de la Lleida

incloses en les partides de remodelació dels trams de carrer on estaven ubicades.

Millorem el servei d’aigua

sufragat amb de subvenció Diputació de o bé estaven

La petjada hídrica

Els habitants utilitzen una gran quantitat d'aigua per beure, cuinar i rentar. Però n’utilitzen encara més en la producció de béns com ara aliments, paper, peces de cotó, etc. La petjada hídrica és un indicador d'ús d'aigua que té en compte tant l'ús directe com l’indirecte per part d'un consumidor o productor. La petjada hídrica d'un individu, comunitat o comerç es defineix com el volum total d'aigua dolça que s'utilitza per produir els béns i serveis consumits per l'individu o comunitat, així com els produïts pels comerços. La relació entre consum i ús d'aigua i l’interès per la petjada hídrica s'origina en el reconeixement que els impactes humans en els sistemes hídrics poden estar relacionats, en última instància, al consum humà i que temes com l'escassetat o contaminació de l'aigua poden ser més ben entesos i gestionats considerant la producció i cadenes de distribució en la seva totalitat. Molts països han externalitzat significativament la seva petjada hídrica a l'importar béns d'altres llocs on requereixen un alt contingut d'aigua per a la seva producció. Aquest fet genera una important pressió en els recursos hídrics en regions exportadores, on molt sovint hi ha una manca de mecanismes per a una bona governança i conservació dels recursos hídrics. No només els governs sinó també els consumidors, comerços i la societat en general poden jugar un paper important per assolir una millor gestió dels recursos hídrics.

Alguns fets i xifres . La producció d'un quilo de vedella requereix 16.000 litres d'aigua. . Per a produir una tassa de cafè es necessiten 140 litres d'aigua. . La petjada hídrica de la Xina és al voltant de 700 metres cúbics per any per càpita. . Només prop del 7% de la petjada hídrica de la Xina prové de fora de la Xina. . Japó té una petjada hídrica total de 1.150 metres cúbics per any per càpita, al voltant del 65% d'aquesta empremta prové d'exterior del país. . La petjada hídrica dels EUA és 2.500 metres cúbics per any per càpita. . La petjada hídrica de la població espanyola és 2.325 metres cúbics per any per càpita. Al voltant del 36% d'aquesta petjada hídrica s'origina fora d'Espanya.

L'any 2002, Arjen Hoekstra va encunyar el terme de "petjada hídrica" per obtenir un indicador que relacionés l'aigua amb el consum -a tots els nivells- de la població. D'aquesta manera, la petjada hídrica d'un país (o indústria, o persona) es defineix com "el volum d'aigua necessària per a la producció dels productes i serveis consumits pels habitants d'aquest país (o indústria, o persona)." Per calcular la petjada hídrica dels països es tenen en compte diversos factors: el volum total del consum (nivell de riquesa del país), els patrons de consum d'aigua (un país que consumeixi molta carn tindrà més empremta que un país amb tendència a no menjar carn; així com un país que consumeixi més productes manufacturats industrialment tindrà una major petjada hídrica que aquells que no). El clima també és rellevant, perquè en regions més caloroses (on l'aigua s'evapora més ràpid) es necessita més aigua per als cultius. També es consideren les pràctiques agrícoles que estalviïn aigua i que siguin eficients en el seu ús.

Els països amb una petjada hídrica major són, òbviament, els països més desenvolupats i amb més presència de comerç internacional: Estats Units, Canadà, Itàlia, França, Espanya, Portugal i Grècia.

Valors que fan tremolar

Sumant els productes bàsics que es consumeixen i el càlcul de l'aigua virtual que suposa la seva producció, s'afirma que cada persona gasta entre 2.000 i 5.000 litres d'aigua per dia. Per preocupar-nos, mirem aquestes xifres: 1 parell de sabates de pell: requereix 8.000 litres d'aigua 1 samarreta de cotó: 4.100 litres 1 got de llet: 200 litres 1 got de suc de pomes: 190 litres 1 bossa de patates fregides: 185 litres 1 tassa de cafè: 140 litres 1 ou: 135 litres 1 poma: 70 litres 1 taronja: 50 litres 1 tassa de te: 35 litres 1 full de paper A4: 10 litres Poques persones s'adonen que "mengem" aproximadament entre 2.000 i 5.000 litres d'aigua per dia. Això es dóna perquè les plantes converteixen gran quantitat d'aigua en vapor d'aigua durant el creixement i producció de l'aliment. Per fer créixer 1 kg. de blat es requereixen aproximadament de 500 a 4.000 litres d'aigua depenent del lloc i metodologia de cultiu utilitzada. Per produir 1 kg. de carn es requereixen d'aproximadament 10.000 litres per al creixement de l'aliment que consumeix l'animal. La quantitat diària per persona d'aigua que consumim per a beguda (entre 2 i 5 litres), rentats, higiene i altres tasques de la llar (de 50 a 200 litres) sembla insignificant quan se la compara amb la quantitat d'aigua que "mengem".

L'abans i el desprĂŠs

Vista aĂ¨ria des del Vilot

Any 1959

En l'actualitat

Entrevista a Jordi Justribó Briega, maquillador professional

“La qüestió és poder expressar l’art del maquillatge sobre qualsevol rostre i poder gaudir dia rere dia de la meva professió” Realment quin és l’objectiu d’un director creatiu en una escola de maquillatge i caracterització com la teva? El meu treball a Cazcarra Image Group no és solament la de formar futurs maquilladors i maquilladores en tant que escola, sinó que al mateix temps també tenim la nostra pròpia línia de productes i també funcionem com agència de maquilladors. Tinc el càrrec de director creatiu de l’empresa i gestiono les propostes de les noves tendències en maquillatge, crear la imatge que volem donar i que representarà la nostra marca durant l’any i l’organització de tota mena d’events en els quals hi participi Cazcarra Image Group. Lògicament, treballem molt dins del món de la moda, la televisió, el teatre, cinema… Pregunta obligada. Quan i de quina manera vas introduir-te en aquest món? De molt petit ja vaig tenir clar que m’encantava aquest món. El fet de poder canviar i transformar rostres, fos per embellir-los o convertir-los en personatges fantàstics o terrorífics. Com sigui que és una professió molt focalitzada en ciutats com Madrid o Barcelona, vaig decidir-me per formar-me a la Ciutat Comtal durant dos anys i conéixer bé aquest ofici. Un ofici que no sempre és fàcil de comprendre però vaig tenir sempre el recolzament dels meus pares que em van ajudar a tirar endavant. En quin àmbit del maquillatge professional et sents més còmode? Tot i que no m’agradaria

encasellar-me, possiblement, el camp que m’agrada més és el de la moda. Em fascina aquest món, poder estar en contacte amb els dissenyadors i crear tendències amb ells. En definitiva, poder capturar la bellesa dels models en les sessions fotogràfiques. Imparteixes cursos arreu del món, no és així? Doncs sí. El meu ofici així ho requereix i he voltat infinitat de països: França, Alemanya, itàlia, Grècia, Portugal, Rússia, Lituània, Romania, Polònia, Bolívia, Emirats Àrabs, Aràbia Saudí… Viatjar sempre t’enriqueix i t’ajuda a conéixer noves cultures i noves maneres de treballar amb professionals molt diferents als d’aquí. He estat en llocs, diguem-ne més exòtics, com ara Bolívia on vaig patir el mal d’alçada i em costava moltíssim parlar en una presentació de productes, o un viatge a l’Amazònia. També en llocs més elegants, com

Dubai. En aquest darrer país, més que elegància és el luxe dut a l’extrem on treballes voltat d’edificis i llocs increïbles. També has fet caracterització pel cinema o en sèries de televisió, no? No és el camp on més treballo però sí, també he fet de maquillador per a sèries de televisió com El Crack de TV3 o Polseres Vermelles. També treballo per Tele Cinco on ens encarreguem del maquillatge de determinats programes, en gales benèfiques o de Nadal. Recordes noms de persones conegudes que han passat per les teves mans? Moltíssims. El fet de fer de maquillador professional et permet aquest tracte amb gent popular o famosa. El darrer ha estat l’escriptor i guionista Albert Espinosa, per un reportatge pel Periódico. Altres celebrities que han passat per les meves mans són els jugadors del Barça per un anunci

d’Adidas, Melannie Griffith, Anne Igartiburu, Mónica Naranjo, Chenoa, Cayetana Martínez de Irujo, Custo Dalmau, Arantxa Sánchez Vicario, Cayetana Guillén Cuervo, Carla Hidalgo, Àngel Llàcer, Joel Joan, Ana García-Siñeriz, Antonio Carmona, Verónica Blume i una llarga llista. Per tots els que no coneixem aquest món, quin seria el millor dels maquilladors professionals ara mateix? N’hi ha molts, però sí he d’escollir una seria la britànica Pat McGrath. Allí on hi hagi una gran passarel·la internacional, allí està ella. Quina seria la persona a la què voldries maquillar i encara no ho has pogut fer? No ho tinc clar. El meu treball em permet disfrutar moltíssim, tant amb cares del tot anònimes com de molt conegudes. La qüestió és poder expressar l’art del maquillatge sobre qualsevol rostre i poder gaudir dia rere dia de la meva professió.