Issuu

Fotomuntatge on es pot comprovar com estaven units el tossal de les Santes Creus i el Vilot en els seus orígens

PRECEDENTS Quan parlem del Tossal de les Santes Creus d’Almacelles, parlem –sens dubte– del gran turó que presideix el nucli urbà d’Almacelles, des de la seva vessant nord.

No obstant, no sempre va ser així. En temps no tan pretèrits geològicament parlant, quan l’arquitecte i Mestre d’Obres Josep Mas Dordal va redactar els primers plànols dels voltants de l’antiga vila d’Almacelles per projectar la nova cap al 1770, es veu perfectament com el Tossal de les Santes Creus i el del Vilot estaven units, en forma

INTRODUCCIÓ Al llarg dels darrers temps, Almacelles ha experimentat uns canvis urbanístics de gran transcendència: la reforma i ampliació de la Rambla, la reforma de prop de cinc quil·lòmetres de carrers, la construcció del Parc d’Europa, del Parc Arqueològic del Vilot, l’avinguda de Josep Mas Dordal, etc... Però també hi cal afegir la construcció d’equipaments de gran vàlua per a les persones, com ara la Llar d’Infants, la Residència d’Avis, la reforma de l’escola de la Plaça de l’Ensenyança, la millora dels pavellons esportius, les piscines, el ferm dels camins, el Museu, l’antic Escorxador com a nou espai cultural, entre d’altres exemples. Però també calia actuar al tossal de les Santes Creus i el barri que l’envolta. No ha estat fàcil, gens ni mica, i la complexa orografia de la zona ha suposat un cost major. Però finalment ja podem dir amb el cap ben alt que hem acabat la reforma 2

d’aquest àmbit, tot i que encara queda pendent algun serrell, que es farà tan aviat com sigui possible. Reformes en tot un ampli sector, com ara els mateixos accessos a l’escola Antònia Simó a peu o en vehicle, un nou mirador, la construcció de 500 metres més de la Ronda de Mariano Gomà amb murs d’escullera per la banda del vessant nord del tossal, trams completament urbanitzats als carrers del Raval Alt, d’Enric Prat de la Riba, del carrer del Carme, de Jaume Balmes, de la Bassa del Molí, del Doctor Agustín, del Nord o de Pitàgores, i la reforma de la plaça Fortuny; però també hem volgut construir noves places i espais verds a redós d’aquest gran tossal que presideix la zona nord de la vila, tot recordant amb els seus noms aquelles persones del poble que ens han

de serra allargada amb una petita depressió al bell mig, depressió que va ser convertida en trinxera amb la construcció de la via fèrria cap a mitjans del segle XIX, i que també es va accentuar amb els anys amb la construcció de la carretera que va a Almenar i l’extracció d’argiles a càrrec d’una bòbila propera. L’erosió del terreny i la conversió d’aquests vorals en bancals i eres, va fer que esdevenissin –en temps més recents– dos tossals completament aïllats, tal com els trobem avui en dia.

Aquest tossal, a l’igual que el del Vilot, i altres que trobem per aquesta contrada, estan formats per materials d’origen terrigen sedimentari en la seva totalitat i es troben formant estrats. L’estratigrafia prequaternària de la zona és ben coneguda. Hi predominen els dipòsits detrítics, constituïts per gresos i argiles de colors bruns, vermellosos i groguencs. El quaternari es troba àmpliament representat a la zona, composat de dipòsits sedimentaris terrígens de llits fluvials i dipòsits de ventall principalment.

fet progressar culturalment com les dedicades al polifacètic Francesc Gassó, al mestre i poeta Josep Carner, al pedagog Frederic Godàs, al primer mestre de la vila en Jordi Boix, al gran pare de l’arquitectura clàssica Marc Vitruvi, o a la científica i almacellenca universal Teresa Rodrigo.

Ángel González, que porta el nom de Gat d’Orient i que fa de porta d’entrada i/o sortida a tot aquest nou sector renovat de la vila.

En aquesta última fase que es va inaugurar recentement i que culmina tota aquesta transformació, de la què en donem fe amb aquest Vilot especial, tampoc podia faltar la mà dels l’artistes. Per això, es va demanar la col·laboració de dos grans muralistes de Lleida: el primer, l’Oriol Arumí, amb un mural commemoratiu als 30 anys de la mort de Freddie Mercury; i el segon, de l’artista que signa amb el nom de Dude, que ens dedica un mural al carrer d’Orient als voluntaris i voluntàries que tenen cura de les colònies del gats del poble. També es va demanar a l’empresa Aqualia que, dins del seu programa en inversions culturals, es fes càrrec de la instal·lació d’una nova escultura urbana a Almacelles. En aquest cas, l’obra escollida fou la del artista argentí establert a Lleida, en Miguel

Uns murals i una escultura exquisits, que donen un nou aire que impregna tot el barri. En uns moments tan durs com els que hem passat –i que ben aviat esperem superar–, les manifestacions culturals han estat les principals damnificades de la pandèmia. La cultura marca el nostre passat, dibuixa el nostre present i dissenya el nostre futur. Sense cultura no som res. Apostem per ella i encertarem perquè és una eina de transformació social imparable. Aquest Ajuntament ho sap i, per això, és un dels pals de paller del nostre projecte global. Per això volem reconèixer molt especialment la creativitat dels artistes participants. A tots ells, moltes gràcies, i també als veïns i a les famílies per la seva paciència ja que les obres han durat més del que haguéssim volgut. Ara és hora de gaudir d’aquest nou barri, i que veguem com era i com és a través d’aquesta nova publicació especial. 3

UN ENCLAVAMENT HABITAT DES DE FA MÉS DE 2.000 ANYS

Plànol de Josep Mas Dordal, on es pot observar la unió del tossal de les Santes Creus amb el Vilot (1771)

En aquest plànol de 1771, obra de Josep Mas Dordal, es pot observar la unió dels actuals tossals de les Santes Creus i del Vilot. Entre la morrera de la Serra dels Pedregals (a dalt) i la part del Vilot, s’estenia una petita vall que era molt útil per recollir les aigües pluvials que s’escorrien per les aigüeres entre ambdues serres. De fet, ja s’hi disposa una bassa en el punt més baix. Al costat mateix s’hi va bastir la primera població d’Almacelles, tot i que hi ha evidències que en aquest àmbit ja hi podia haver assentaments des de l’època ilergeta com a mínim. El segle XVIII es canvia la ubicació de la nova població per una altra més propera al camí Ral de Montsó, però també prop dels vessants del tossal de les Santes Creus, on també s’aprofita els vessants del turó per omplir d’aigües pluvials dues basses que haurien de nodrir d’aigua a la nova vila.

Cap al 1850, la construcció d’una trinxera per al pas del ferrocarril en la part menys elevada de la serra que unia els actuals tossals de les Santes Creus i del Vilot, van fer inevitable la separació de dos turons completament aïllats l’un de l’altre. En la foto, obres de construcció de trinxeres ferroviàries.

Perspectiva est del tossal de les Santes Creus cap als anys cinquanta. En aquesta imatge es veu perfectament el pas de la via fèrria i el pont, per sota de la carretera d'Alfarràs.

Les grans transformacions en el relleu del tossal de les Santes Creus van iniciar-se a partir dels anys vint del segle passat, amb la instal·lació d’una bòbila als peus del tossal i l’extracció d’argiles que s’anà produint fins al tancament d’aquesta indústria, a principis dels anys vuitanta.

La construcció de centres educatius prop d’aquest tossal van fer que fos un dels indrets més concorreguts per la mainada del poble durant dècades. En la imatge l’aleshores Col·legi Pitàgores en una fotografia aèria de l’any 1959.

Aspecte del Tossal de les Santes Creus durant una processó als anys cinquanta del segle XX

REFERENT SOCIAL El Tossal de les Santes Creus fou, és i serà tot un referent social en la vida dels almacellencs i almacellenques des del mateix temps en què es bastí el nou poble pràcticament als seus peus. La denominació ja determina des del segle XVIII que fou el lloc escollit per fer-hi les processons de Setmana Santa, i que fou l’indret escollit com a Calvari d’Almacelles. 6

També fou un lloc amb llegendes associades a la seva morfologia i la imaginació de les gents que s’imaginaven caus on s’amagaven les bruixes i d’altres éssers fantàstics (recordem el Mirador de les Bruixes). Per completar aquest referent social cal fer palès que la mainada sempre ha tingut en aquest turó un lloc on divertir-se i fer volar la seva imaginació. Hom recorda la gent més gran com jugava a fer batalles dalt del capiró que hi havia dalt del cim del tossal abans de la seva esplanació, o baixar-lo com si fos un tobogan, especialment els dies després d’haver plogut o fins i tot, amb les pixarrades que s’hi feien per fer-lo molt més lliscant.

Aspecte del Tossal de les Santes Creus l'any 1925

Temps era temps, el Tossal de les Santes Creus no tenia la forma que té en l’actualitat. De fet, encara ens queden algunes fotografies antigues que així ho testimonien. Si ens fixem, sobre l’actual plataforma on s’assenta ara mateix el complex educatiu Antònia Simó i Arnó, s’aixecaven dues estructures més, convertint l’actual tossal en la meitat d’alt del que era a principis de segle XX. Aquests turons sobreposats eren de morfologia irregular però sí que s’hi apreciaven les vetes de pedra com corones i a sobre els tapassos d’argila que els feien tan reconeixibles, a l’igual que l’exemple veí del Vilot, del què en formà part en el seu dia com un sol promontori.

Es diu que d’aquest segon turó es veien cavitats i forats a la roca. La gent del poble en deia que allí hi vivien bruixes i bruixots, i que era el lloc escollit per la gent que practicava màgia negra, ja que des del seu cim s’albiraven totes i cadascuna de les cases del poble, i era un lloc perfecte per dirigir els maleficis o encanteris cap alguna casa en concret, o veure la lluna i les estrelles… Talment era un lloc màgic i estrany que la gent va denominar aquell “segon turó” com el Tossal de les Bruixes. Malauradament, l’extracció d’argiles de la bòbila propera durant més de sis dècades i l’esplanació als anys setanta per construir el complex educatiu, van acabar amb tot aquell promontori, deixant en el record aquella antiga denominació popular.

LES PRIMERES ACTUACIONS EN EL TOSSAL DE LES SANTES CREUS Poc en sabem dels usos que se li van donar a aquest promontori situat a la banda nord-oest de la vila, més enllà que la seva fesonomia va condicionar l’establiment d’un seguit de basses als seus peus, aprofitant les escorrenties que es produïen en dies de pluja i reconduint-les, aprofitant el desnivell del terreny, cap a la Bassa Bona que havia situada on hi ha actualment la plaça Fortuny per la banda de llevant d’aquest tossal; i cap a la Bassa Dolenta, que servia per a l’abeuratge del bestiar, aprofitant els desnivells del turó per la banda de ponent. De fet, d’aquestes conduccions que recollien les aigües pluvials, encara en resten testimonis com el mateix carrer del Canal, que es refereix a una d’aquestes canalitzacions.

També en sabem de l’ús litúrgic o cerimonial que se li donà des d’un primer moment al cim d’aquest tossal com el lloc escollit per culminar les processons de Setmana Santa. Segurament, des del primer moment que es van oficiar aquest tipus de processons a la nova vila, cap a finals del segle XVIII, se’l va concebre com el mont Calvari local on fer els oficis religiosos de rigor. Trobem que en el Cens de Rústega de 1807 i en el Cadastre de 1815 ja se’l coneix com a Tossal de les Creus, fet que ens confirma aquest fet. Curiosament, encara avui en dia, la processó del Calvari del Divendres Sant pel matí transcorre entre el temple parroquial i la part més alta d’aquest turó. Antigament s’hi col·locaven tres grans creus en aquest indret.

Vista aèria del Col·legi Pitàgores l'any 1959 amb el tossal de les Santes Creus en primer terme i la xemeneia fumejant de la bòbila Simó, Casanovas i Gonzàlez.

CRONOLOGIA D'UN TOSSAL 1908

1917

1959

1970

1979

2003

L'abans i el després

LA PLAÇA DE TERESA RODRIGO

Any 2004

En l'actualitat

UN NOU BARRI

A mitjans del segle XIX la via fèrria i la construcció de la ctra. a Almenar va suposar l'aparició física de dos turons diferenciats

Tal com ja hem mencionat anteriorment, el fet de contruir la via fèrria en aquell indret va comportar dues grans actuacions urbanístiques. D’una banda, una immensa trinxera que separaria per complert els turons del Vilot i el de les Santes Creus, a més de crear una barrera física que impediria el creixement urbà reglat i homogeni que s’anava practicant en altres àrees de la vila. L’altra gran actuació fou que, de resultes de la posada en funcionament de l’estació de ferrocarril i com a gran pol d’atracció econòmica que aquest fet comportà en la societat almacellenca de la segona meitat del segle XIX, es va bastir una nova barriada de caire més humil a redós del camí que menava des del centre urbà d’aquella època –que s’iniciava a la plaça Fortuny– i que anava cap a la Saira.

La construcció en diagonal d’aquella barriada tindria com a vial principal aquest camí, que acabaria sent el carrer de l’Estació, i desvirtuaria per complert la retícula ortogonal originària del segle XVIII. A banda i banda del carrer de l’Estació s’estenien petits carrerons i travessies, estenent-se des del carrer del Raval Alt pel nord, fins al carrer de Sant Isidre pel sud. Aquesta nova barriada i la posada en funcionament de l’estació també van comportar el dessecament de l’antiga Bassa Bona, que passaria fer-se rere el Vilot i aprofitaria l’alçària per subministrar aigua per gravetat a les cisternes de l’estació de tren i també, a les cases que s’havien fet per sobre del lloc on hi havia hagut la bassa. Naixia la plaça Fortuny, aleshores encara Plaça Nova.

Plànol del nou eixample previst per a Almacelles de l'arquitecte Josep Benedicto (1909)

Tossal de les Santes Creus cap als anys cinquanta

QUÈ FER EN AQUELL TOSSAL? I el poble anava creixent. I aquell turó que relligava les darreres cases del poble pel nord no oferia cap mena d’atractiu, ans al contrari. Era el turó on s’estenien els ravals, els darrers corrals. Era el turó que tallava tota mena d’accés més enllà, amb la via fèrria per una banda i amb una bòbila per l’altra, amb tota la maquinària d’extracció d’argiles, dipòsits i barreres que allò comportava i que feien poc atractiu aquella mena de mur d’argila. També s’hi va bastir, a peu del tossal de les Santes Creus, la nova caserna de la Guàrdia Civil (1916) i gran part del vessant oest del tossal se’l van fer seu les famílies dels guàrdies, on van disposar tota mena de corrals, barraquetes i tancats on poder posar i criar animals per al seu autoconsum. El 1916 també es comença a fer el camí carreter que anava d’Almacelles a Almenar, tot resseguint el tossal per la banda sud i aprofitant el traçat d’un antic camí que anava per la banda de baix del serrat del Fenollet. Tanmateix el 1919 es construeix, a peu de l’antic camí de Sant Joan i a tocar del tossal per la banda de Ponent, el nou Liceu Escolar que el pedagog Frederic Godàs va voler bastir en aquest indret per ser un lloc ventilat, no gaire allunyat de la població i amb prou espai per bastir dos grans patis d’esbarjo. Seria, possiblement, la única excepció que donaria un cert interès a apropar-se a aquell turó ple de barreres i amb poc interès pels vilatans.

El 1921, el veí Pere Simó, sol·licita llicència per instal·lar, als peus mateix del tossal de les Santes Creus per la banda de ponent, una bòbila amb forn perpetu tipus Hoffman, que s’hauria de nodrir de les argiles que s’extraguessin del tossal. El projecte, obra de l’enginyer Eusebi Martí Larrich, fou aprovat i en un parell d’anys la nova bòbila començava a treballar a ple rendiment. Cal fer especial incís en aquesta fàbrica de maons, ja que de les seves extraccions se’n derivarien modificacions significatives en la morfologia i en els usos que es donarien anys més tard a tot aquest àmbit. Com a curiositat cal esmentar que durant seixanta anys, la xemeneia de la Bòbila Simó, Casanovas i González, fou la construcció més alta de la vila amb 35 metres d’alçada. El 1923 l’empresa Chordi & Cía. Instal·la dalt del turó el primer precedent d’antenes i repetidors, el transformador elèctric de la vila. El 1934 uns despreniments de roques del vessant oest del tossal cauen cap al pati de l’antic Liceu Escolar, aleshores ja col·legi públic de nois. El perill que comportava més despreniments d’aquell tipus va fer que l’ajuntament ordenés l’11 d’abril d’aquell mateix any les primeres obres de escapçament i reforç dels vessants del turó, així com la construcció d’una mena de camí de ronda que servís per parar despreniments de la part alta del tossal cap avall i, alhora, servís de connexió entre una punta i l’altra del tossal per la part baixa d’aquest.

Arriba una decisió cabdal per al tossal:

LA INSTAL·LACIÓ D’UN GRAN COMPLEX ESCOLAR DALT DEL CIM

Posem-nos en el context històric de l’època: Almacelles no parava de rebre gent i nouvinguts des del moment en què es començà a posar en reg el terme i l’economia començava a rutllar. Durant els primers anys trenta es fa un gran esforç inversor en ampliacions, tant pel que fa en el col·legi de nois com en el de noies. Malgrat tot, les ampliacions no eren suficients per una població escolar que augmentava any rere any de manera quasi exponencial. L’estiu de 1934, es planteja per primer cop, ateses les facilitats que oferia el Comissionat per a l’Educació de la Generalitat republicana, la construcció d’un gran complex escolar que acabés d’una vegada per totes amb la massificació escolar que patia Almacelles. L’abril de 1936 es parla per primer cop de posar fil a l’agulla i iniciar els tràmits de redacció d’aquest gran complex escolar que 12

hauria de tenir uns dotze graus i se’n farà càrrec l’arquitecte Josep Florensa, que valora l’obra en unes 160.000 pessetes de l’època (962 euros). Davant aquesta proposta es plantegen dos grans problemes: l’un serà l’enrariment polític que desencadenarà en la Guerra Civil espanyola i que paralitzarà qualsevol projecte iniciat per la Generalitat republicana. L’altre, que l’Ajuntament només disposava de dues grans parcel·les de terreny capaces d’hostatjar un complex com aquell. Un dels proposats era aprofitar la plataforma que sorgiria de l’esplanació de la part alta del tossal de les Santes Creus. L’altre, ubicar-lo en uns terrenys propers a l’avinguda projectada com

la Rambla d’Almacelles, que estava ideada a ser el gran passeig dels almacellencs en un futur. Els partidaris de situar-lo dalt del tossal deien que era el lloc més idoni per ser el més airejat, de sòl dur i segur en contraposició al sòl humit i salobre de la part baixa de la Rambla, i que se li donaria finalment un ús públic a un dels turons i espais més menystinguts pels almacellencs. D’altra banda, els partidaris de situar-lo en la zona de la Rambla, argumentaven que la zona baixa del poble era més accessible, que esplanar el cim del tossal per fer-lo edificable seria costossíssim i que fer-lo en aquell indret comportaria problemes d’accessibilitat i perills per als infants. Aquesta discussió entre partidaris de situar-lo dalt del tossal i d’altres de fer-lo a la zona de la Rambla, s’anirà repetint durant anys fins que es pren la decisió de fer-lo dalt del tossal, ja ben entrats els anys setanta del segle XX. Després de la Guerra Civil, es continua amb la política d’ampliacions i construcció de mòduls per donar cabuda a tota la població escolar d’una població que passa dels 3.000 habitants el 1940 als 5.000 l’any 1970, a més de la població escolar provinent dels nuclis propers de Sucs, Gimenells, Raimat, Malpartit o Pla de la Font. Es creen nous col·legis privats que descongestionen la situació i l’any 1973 s’adquireix l’antic col·legi de la Sagrada Família, que passarà a ser un edifici escolar públic i on s’integraran els pàrvuls i els

estudis primaris. Fos como fos, la polèmica per ubicar un gran complex escolar no s’esvaïa amb els anys. Continuava l’aposta per fer-ho dalt del tossal de les Santes Creus i l’any 1973, l’aleshores alcalde de la vila, n’Amadeu Vilanova confirma en una entrevista l’adquisició d’uns terrenys propers al recentment inaugurat Camp d’Esports per fer realitat aquell gran col·legi públic que aglutinés totes les línies fins aleshores disperses en diferents edificis.

Vessant sud del tossal de les Santes Creus cap al 1959

Finalment es pren una decisió:

COMENÇA LA PRIMERA GRAN TRANSFORMACIÓ DEL TURÓ

L’any 1975 es torna a posar sobre la taula la necessitat de remprendre aquell projecte de la Generalitat republicana de fer un gran complex educatiu a Almacelles. Els dotze graus inicials s’eleven a setze i es planteja novament la ubicació en la zona annexa al Camp d’Esports. És més, es compra una parcel·la de 3.850 m2 i com a nota curiosa, s’acorda que el nom que porti aquest nou complex escolar serà el de Melcior de Guàrdia i Matas. L’any 1977 l’Ajuntament de l’epoca rep dues notícies. Una, la bona, era que se li adjudica el projecte constructiu d’un complex educatiu d’EGB de setze unitats per al municipi. L’altra, no tan bona, era que la parcel·la hauria de tenir, com a mínim, 10.000 m2. Per tant quedava descartat de ple el solar del Camp d’Esports i calia decidir en un termini inferior a quinze dies si li interessava a l’Ajuntament la subvenció i se’ls oferia un solar d’aquestes característiques. Si no es feia, es perdia sine die, la subvenció compromesa pel Ministeri d’Educació i Ciència.

L’Ajuntament d’una banda té la plana del Tossal de les Santes Creus, i d’altra, busca un solar a la zona del Fondo del Senyor, prop d’on ara hi hauria el Parc d’Europa. Comencen els enfrontaments entre l’Ajuntament, partidari d’ubicar el nou complex en la parcel·la del Fondo del Senyor; i per l’altra banda hi havia l’AMPA i un seguit de simpatitzants agrupats entorn l’Associació d’Exalumnes i Amics del Col·legi d’EGB d’Almacelles i Comarca, que es posicionen a favor de situar-lo dalt del tossal. Fou tanta la pressió popular contra l’Ajuntament que es va haver de crear una Comissió Tripartida, entre Ajuntament, Ministeri i AMPA, a fi de prendre una decisió en el darrer minut i no perdre la inversió compromesa. Finalment, vist que no s’arribava a cap acord, fou el mateix tècnic de Construcciones Escolares del Ministeri, Sr. Ángel Mejón Sudor, qui va decidir fer-lo dalt del tossal. També va recomanar al Consistori que acabés amb qualsevol plet i impediment, si no volien que el projecte se n’anés en orris. 13

Vista del tossal el 1979, completament esplanat i amb els ves- Vessant nord del tossal de les Santes Creus, un cop edificat el sants igualats amb l'abocament de les terres sobrants nou centre escolar (1998)

I així va ser. El mateix 1978 s’encarrega el projecte d’accessos, clavegueram i subministrament d’aigua dalt del tossal a càrrec de l’arquitecte Salvador Costa i Torres. Un any més tard (1979) s’iniciava l’esplanació de la part alta del tossal i amb l’abocament de les terres sobrants s’unifica el pendent del turó, deixant àmplies zones amb terrenys sense gaire compactació. També es procedeix a corre cuita amb la construcció de la gran escalinata en ziga-zaga de balcó rodó en els vèrtexs que havia de donar accés a l’alumnat

des de la part baixa de la població venint del carrer d’Orient; motiu pel qual s’enderroca una casa del carrer de Sant Antoni i s’habiliten unes escales d’accés per salvar el desnivell del terreny entre els carrer de Sant Antoni i el de la Bassa del Molí. El 1980 es presenta el projecte del nou complex escolar i el mes de setembre de 1981 s’inicien les obres, inaugurant-se el mes de març de 1984 a càrrec de l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley.

HISTÒRIA D’UNS ACCESSOS Tot i que els actuals accessos a la part alta del tossal de les Santes Creus són la culminació d’un seguit de millores i d’intervencions que s’han anat fent al llarg dels darrers quinze anys, cal retrocedir en el temps per veure que –ja a principis de la dècada dels vuitanta del segle passat– s’hi va pensar en millorar i garantir la seguretat dels usuaris del col·legi i dels vilatans en general en tot el que estava relacionat amb l’accés a aquest turó. Cap dels dos va reeixir però aquesta

és una bona ocasió per veure qui, com i quan es va treballar en aquest àmbit amb el què avui ens retrobem. El primer projecte que es proposà implementar el nombre d’accessos, i millorar els que ja hi havia sobre el treball previ de l’arquitecte Salvador Costa Torres de 1978, fou el de l’arquitecte Lluís Guasch i Fort de 1983. En aquest projecte s’hi reflectien cinc punts que calia posar al dia com eren el vessant sud-oest i la possible edificació en l’angle

Avantprojecte d'adequació dels accessos al Tossal de les Santes Creus de Lluís Guasch i Fort (1983)

que es conformava entre els carrers de la Bassa del Molí, Canal i del Nord (actual plaça de Teresa Rodrigo), un accés mitjançant una rampa en ziga zaga des del carrer de Sant Josep, un accés i enjardinament de l’accés proper a la carretera d’Alfarràs (actual espai Jordi Boix), un camí amb rotonda final per fer canvi de sentit a la part superior del tossal (actual mirador de les Bruixes) i l’enjardinament amb glorieta del transformador elèctric per amagar-lo i integrar-lo en el context del turó, que –segons es veu en el plànol- calia reforestar per fer d’aquell espai una nova zona verda de la vila. Quatre anys més tard veuria la llum un nou projecte. En aquest cas de la mà de l’arquitecte Joan Vidal i de l’enginyer industrial Antoni Mora (1987). El treball vindria aus-

piciat pels Serveis Tècnics de la Diputació de Lleida i volia donar sortida a un nou accés des de la part alta del carrer de Sant Josep des d’on comença el que seria la carretera d’Alfarràs. Seguint les modes de murs i espais closos jugant amb els desnivells del terreny tant a la moda d’aquells anys, es planteja un accés en forma de doble escalinata, amb zones enjardinades a banda i banda, i una font central que presidiria tot el conjunt. L’escalinata, en doble vessant, es retrobaria novament en un nivell superior que donaria a un camí que connectaria, per una banda amb l’accés des de la carretera d’Alfarràs (a l’est), i de l’altra amb l’escalinata originària (a ponent). D’aquest projecte únicament es va arribar a fer el mur de contenció de formigó, que ressegueix part del turó per la banda de la carretera d’Alfarràs.

Projecte d'urbanització del Tossal de les Escoles d'Antoni Mora i Joan Vidal (1987)

ANYS 80 I 90, DECADÈNCIA I CONSOLIDACIÓ DEL TOSSAL Un cop es posà en marxa el col·legi públic dalt del tossal de les Santes Creus es va fer palès un fet, que malgrat la urbanització d’una part d’aquell tossal per facilitar l’accés a la població escolar i als automòbils fins dalt del promontori, no va acabar de reeixir. L’objectiu que la població es fes seu aquell turó, i que formés part de la vila com una gran zona verda i d’equipaments que pretenia ser no va acabar de quallar i va restar durant anys més com un inconvenient que com un recurs del què treure’n profit. No va ajudar gaire la redacció d’unes Normes Subsidàries l’any 1982, que van ignorar-lo per complert. Tampoc les contínues escorrenties d’aigua i fang que s’escolaven serra avall fins arribar al mateix carrer Major, deixant fang i pedres per tots els carrers per on baixava l’aigua pluvial quan queia amb força. No ajudaven els accessos per arribar fins al centre escolar, amb unes escales amb graons de gran alçada, amb un accés limitat pràcticament a l’ús del

vehicle que col·lapsava aquest sector en dies de condicions meteorològiques adverses. La morfologia del turó tampoc hi ajudava: un terreny feréstec, àrid, sense cap mena de arbrat en els seus vessants a excepció de la típica de les zones ermes i estepàries. Per acabar-ho d’adobar l’any 1989 es van instal·lar un seguit d’antenes i repetidors de televisió que encara van enlletgir més la part alta del tossal. Un sector que era voltat dels darreres de les cases, corrals, granges, naus abandonades, una carretera que feia de barrera pel vessant est i una via fèrria que també era una ferida oberta a tot aquell qui gosava atansar-se pel carrer del Dr. Agustín. En definitiva, un lloc del tot desaconsellable per fer un tomb o passar l’estona més enllà d’anar i sortir del centre escolar i amb els perills que suposaven les caigudes que podien patir els escolars tossal avall. 15

PRIMERES ACTUACIONS PER ADEQUAR L’ENTORN DEL TOSSAL

Plantada de pins al Tossal de les Stes. Creus (febrer de 1991)

Pas elevat al carrer de la Bassa del Molí (2003), una de les primeres actuacions que es van fer en aquest àmbit

Van ser molt discretes, però van ser un primer pas. Durant la primavera de 1991, aprofitant les celebracions relatives al Dia de l’Arbre, alumnes del centre escolar van iniciar una reforestació als peus del tossal, tot resseguint la carretera d’Alfarràs. Anys més tard es repetiria l’experiència amb la plantació d’alguns pins i xipressos al voltant del perímetre del tossal per la banda de dalt. D’una banda es volia aconseguir ombra, una tanca de seguretat natural en els llocs més perillosos i que la vegetació plantada s’encarregués d’afermar els sòls, fàcilment erosionables. Caldria esperar, però, cap als primers anys del nou segle XXI per veure algunes de les actuacions que transformarien el tossal i tot el seu entorn, i que farien finalment que aquest

turó tan emblemàtic formés part dels llocs preferits per al gaudi dels almacellencs. En primer lloc es va plantejar què fer amb aquell tossal per integrar-lo de manera definitiva en la xarxa urbana d’Almacelles, i en l’ànima dels seus vilatans. L’Equip de Govern va veure clares algunes de les mesures més urgents, i d’altres més a mig i llarg termini, però que calia entomar per transformar tot aquell sector en un lloc atractiu, viu i que fos dinamitzador de tota una barriada que s’havia anat disposant d’esquenes al tossal. Vegem algunes de les mesures més destacades al llarg d’aquests darrers quinze anys que han transformat completament el tossal de les Santes Creus, i les que encara queden pendents de realitzar:

2003

• S’estrena el primer pas de vianants elevat al carrer de la Bassa del Molí. Aquest pas de vianants va ser pioner a la comarca del Segrià i permetria un millor i més segur accés als escolars que vinguessin pel carrer d’Orient. També s’obre una nova rampa d’accés a partir d’aquest punt per facilitar l’accés a les persones amb problemes de mobilitat. • Es comencen els treballs de condicionament d’un dels vèrtex del tossal, el que confronta el carrer del Nord, amb

els del Canal i el de la Bassa del Molí. En un primer moment, es delimita un xamfrà amb vorada que limiti la baixada de llims cap al carrer Major els dies de pluja. Poc més tard, serà l’origen de la Plaça del Tossal. • Aquell mateix any l’Ajuntament d’Almacelles acorda que l’antic Col·legi Pitàgores, aleshores abandonat i amb greu perill d’ensorrar-se, passés a ser la seu d’un museu sobre l’urbanisme il·lustrat de la població i sobre la història de les ciutats de característiques similars a les d’Almacelles. Aquesta millora comportaria la rehabilitació de l’entorn de l’edifici i, de pas, el condicionament d’una part del sector de ponent del tossal de les Santes Creus.

Primers murs de contenció del Tossal de les Santes Creus (2004)

Urbanització del perllongament del carrer del Nord (2010)

N Plaça Marc Vitruvi i Museu (2021)

2004 • S’inaugura la Placeta del Tossal: L’actuació consistí en un reforçament i un mur de contenció de part de la base que delimita amb els carrers de la Bassa del Molí i del Nord, transformant l’argila i la roca del tossal en un mur de pedra calcària d’escullera que s’integra en el paisatge i que dignifica l’entorn, aprofitant els desnivells per crear un seguit de rampes que facilitin l’accés a les parts més altes i suprimint, al mateix temps, les barreres arquitectòniques que aquesta obra comportava. En la part que conflueix amb els carrers de la Bassa del Molí, del Canal i del Nord, s’hi adaptà una placeta que comptaria amb lloc d’esbarjo per a la mainada i que ajudaria a interconnectar altres carrers situats en la zona. El pressupost d’aquesta actuació fou de 48.000 euros. • Amb motiu de l’inici dels treballs de condicionament de l’antic Col·legi Pitàgores com a museu, es fan els primers treballs de construcció de murs de contenció per subjectar algunes parts del tossal i evitar despreniments que puguessin afectar els treballs del nou museu.

O Placeta del Tossal en la seva inauguració, el mes de 2004

2006

• S’instal·len les primeres rampes d’accés pel vessant sud del tossal: A partir d’aquell estiu es condicionen un seguit de rampes per accedir al tossal de les Santes Creus i al centre escolar, eliminant les barreres arquitectòniques existents fins aleshores. Aquelles primeres rampes d’accés i el camí que envolta el turó d’est a oest seria l’embrió del futur Passeig de les Lletres.

Obres de construcció de les primeres rampes per accedir al Tossal (2006)

ACTUACIONS EN EL TOSSAL DE (2003 13

12 15

2 14 23 16 24

4 20

18 21

1.- Pas elevat al C/ de la Bassa del Molí (2003) 2.- Placeta del Tossal (2004), ara plaça remodelada de Teresa Rodrigo i Anoro (2021) 3.- Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal (2004-2008) 4.- Primeres rampes d’accés al tossal (2006) 5.- Plaça i rotonda de Frederic Godàs (2008) 6.- Plaça de Marc Vitruvi (2009) 7.- Perllongament del carrer del Nord i escullera amb la instal·lació de les tapes de sitja (2009) 8.- Plaça de Josep Carner i Garriga (2011) 9.- Primer tram de la Ronda Mariano Gomà, del C/ de l’Estació a la Ctra. d’Alfarràs (2012) 10.- Passeig de les Lletres (2013) 11.- Espai Jordi Boix (2013) 12.- Obertura total de la Ronda Mariano Gomà (2015) 18

E LES STES. CREUS I VOLTANTS - 2021) 17

10 11

13.- Remodelació col·legi de la Pl. de l’Ensenyança (2015) 14.- Reforç del mur d’escullera (2017) 15.- Mirador de les Bruixes i tasques d’urbanització i drenatge accessos Escola Antònia Simó (2018) 16.- Escalinata del carrer d’Orient (2018) 17.- Reforestació i millora mur d’escullera vessant nord del tossal (2019) 18.- Mural de Freddie Mercury d’Oriol Arumí (2021) 19.- Aparcament del carrer de la Bassa del Molí (2021) 20.- Asfaltament d’un tram del carrer del Raval Alt (2021) 21.- Urbanització d’un tram del carrer de la Bassa del Molí (2021) 22.- Accessos vessant sud del tossal de les Santes Creus (2011) 23.- Col·locació escultura El Gat d’Orient de Miguel Ángel González (2021) 24.- Mural de Dude del carrer d’Orient (2021) 19

N Plaça de Frederic Godàs

Obres de substitució de l'antic pont sobre la via fèrria (2008)

2008 • Plaça de Frederic Godàs i Legido: Fou la primera de les places que es van crear a l’entorn del Tossal de les Santes Creus. En aquest cas, comprenia una rotonda de distribució de trànsit entre els carrers del Raval Alt i la sempre transitada Ctra. d’Alfarràs i l’inici del carrer de Sant Josep. A més, s’hi afegia una petita zona verda amb una zona d’aparcament que donava sentit a tot el conjunt. En aquest cas, s’aprofità l’avinentesa Inauguració de la plaça de de les Festes de la Mercè de 2008 per tal Frederci Godàs amb l'assis- de convidar un nét de l’homenatjat i altres tència del seu nét Frederic familiars de qui fou considerat un dels més grans i millors pedagogs catalans del segle Cervera i Godàs (2008) XX. Creador del Liceu Escolar de Lleida,

Aspecte de l'antic col.legi Pitàgores l'any 2003

Museu d'Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal (Foto de Sofía Gómez Zúcar)

2009

nostre terme i l’impressionant escultura, cedida per l’escultor argentí afincat a Lleida, Miguel Ángel González titulada “Entre tots”. • El juny d’aquell mateix any s’inicien les obres de reforç del vessant oest del tossal de les Santes Creus, amb la col·locació d’un cinturó de pedra d’escullera i el perllongament del carrer del Nord i del que aleshores era una mena de ronda del tossal. Aquest mur es va enjardinar posteriorment i va ser el lloc escollit per ubicar les antigues tapes de sitja que es van trobar sota els Porxos de la Vila durant les obres de reforma del centre històric, i que es van disposar a mode d’elements escultòrics.

• Plaça de Marc Vitruvi: En aquest cas, es tractava de la gran avantsala del Museu d’Arquitectura i Urbanisme que havia sorgit arran del condicionament de l’antic pati del Col·legi Pitàgores. El millor lloc des d’on es pot apreciar l’edifici modernista de 1919, obra de Joan Bergós i Massó, així com altres elements interessants: la rèplica del mil·liari romà trobat a finals del segle XIX prop de la Clamor d’Almacelles i que assenyalava la via romana que passava pel 20

també va apostar per obrir una delegació a Almacelles l’any 1916. S’iniciava així la posada en valor d’aquest personatge que tant va fer per l’ensenyament a casa nostra i a Almacelles i, al mateix temps, s’arranjava una zona que fins aleshores havia romàs un tant degradada. • El novembre d’aquell mateix any, una altra actuació urbanística resultava de vital importància per a la millora i adequació de l’altre gran accés al tossal de les Santes Creus i a l’Escola Antònia Simó. Es tractava de la substitució de l’antic pont sobre la via fèrria per una nova plataforma molt més ampla, amb voreres a banda i banda i nova il·luminació. Es facilitava així, un accés més còmode i més segur al recinte escolar, als veïns del barri del Vilot i a la zona nord de la població.

El 2003 es fan les primeres actuacions de millora en un dels Col.locació de les Tapes de Sitja al voltant del mur de pedra vèrtex del turó, entre el carrer del Nord i el carrer de la Bassa d'escullera (2009) del Molí

2010 • El mes de març d’aquell any, i amb la finalitat de reforestar tot el vessant del tossal de les Santes Creus d’Almacelles, es va procedir a la primera gran plantació d’arbres autòctons al voltant de tot el turó. Es tracta d’alzines i oliveres que es disposaran en tres filades i que pretèn ser un pas més en la transformació d’aquest indret en el futur Parc Botànic d’Almacelles. Primeres reforestacions al vessant sud del Tossal de les Santes Creus (2010)

Obres a la plaça de Josep Carner i Garriga (2010)

Inauguració de la plaça de Josep Carner (2011)

2011

Ponce de León i Raval Alt. Un sistema de rampes amb vegetació variada i la configuració d’un espai com a plaça amb parc infantil i una escultura de record a aquest estimat i recordat professor, poetat i pedagog barceloní establert a Almacelles cap l’any 1950, van ser prou atractius per fer d’un racó fins aleshores ple de males herbes i abandonat, en un dels més concorreguts per grans i petits que hi passen a diari mentre pugen i baixen de camí cap a l’escola. Poc més tard, també s’arranja un pati annex per a adequar-la com a zona d’estacionament dissuasori, i evitar que es col·lapsin els accessos principals de l’escola Antònia Simó i Arnó.

• Durant el marc de la Festa de l’Aigua d’aquell any (27 de febrer), va tenir lloc la inauguració de la plaça de Josep Carner i Garriga. Una altra de les importants actuacions que es van dur a terme en les immediacions del tossal de les Santes Creus. En aquest cas, es tractava de millora uns terrenys que estaven condicionats pel pendent i els terrenys a tocar de la via situats entre el carrer del Dr. Antonio Agustín,

Plaça de Josep Carner i Garriga

Espai on es bastiria el Passeig de les Lletres abans de l'actuació

Obres a la Ronda de Mariano Gomà (2012)

2012 • El mes de gener d’aquell any es duen a terme els primers treballs de construcció d’un tram del que seria la futura Ronda de Mariano Gomà Pujadas. Amb aquesta ronda es vol aconseguir crear un nou accés des de la zona sud d’Almacelles fins als accessos de l’escola Antònia Simó, a la carretera d’Alfarràs, al camí dels Pedregals i a la variant nord de la N-240. Amb aquest nou vial, neix un nou accés de gran importància i vital pel que fa la mobilitat viària del centre urbà d’Almacelles. També ens permetrà una nova regulació de tot el trànsit rodat que es registra en els carrers de l’Estació, del Dr. Agustín, plaça Fortuny, Enric Prat de

2013 • Durant el mes de setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar, l’Ajuntament d’Almacelles inaugura el Passeig de les Lletres i l’Espai del Mestre Jordi Boix. Aquesta actuació és una més de les que es prenen durant aquells anys, amb la finalitat de millorar l’entorn d’aquest turó, eliminar barreres arquitectòniques per accedir de manera més còmoda i segura al centre educatiu i enjardinar una de les àrees que més ho necessitaven. Aquest passeig permet un accés pràcticament pla i accessible per a tothom al centre escolar. Així, s’han instal·lat un seguit de pedra d’escullera que reforcen els vessants del turó i que impedeixen possibles esllevissades, s’han plantat arbustos i arbres en tot el recorregut, s’ha dotat de nova il· 22

la Riba i Raval Alt. Porta el nom de l’arquitecte Mariano Gomà i Pujadas, un dels arquitectes lleidatans més destacats del segon terç del segle XX, autor d’innumerables projectes a Almacelles i el primer que va planificar aquesta ronda l’any 1957, en la seva proposta de planejament; un encàrrec de l’aleshores alcalde Francesc Anastasi que, 55 anys més tard, es podria començar a definir i dur-ho a la pràctica. • El mes d’agost d’aquell any, s’inicia un tram més del camí que hauria d’esdevenir el Passeig de les Lletres, i que volta el turó de les Santes Creus pel seu vessant sud. En aquesta fase es reprèn el passeig que havia quedat aturat a l’alçada de la plaça de Frederic Godàs i es continuarà fins a l’accés del tossal i del centre educatiu per la banda de la Carretera d’Alfarràs. luminació i el que és més curiós, s’ha dotat tot el sender d’un seguit de plafons informatius on s’explica el significat de cada lletra que conforma l’alfabet grec i de com deriva cap a l’alfabet llatí. Es tracta, doncs, de dotar de contingut pedagògic i cultural aquest traçat i afegir un valor educatiu per als escolars i demés usuaris que s’apropin a aquest passeig. Al mateix temps, i aprofitant aquesta inauguració, es va oficialitzar la nova denominació dels jardins de l’accés principal del CEIP Antònia Simó, i un dels accessos principals al Passeig de les Lletres, com un espai dedicat al primer professor que exercí a Almacelles: el mestre Jordi Boix; qui va impartir classes de manera ininterrompuda des del 1840 fins al 1890 als més desfavorits de la vila, de manera generosa i altruïsta. La seva dedicació va fer que el 1925 li concedissin a títol pòstum la condecoració de Cavaller amb la gran creu d’Isabel la Catòlica pels seus mèrits i per la seva brillant tasca en pro de l’educació pública.

Obres de construcció del Passeig de les Lletres (2012)

Passeig de les Lletres enllestit

• En aquell any també es procedeix a l’obertura del carrer de Ponce de León, entre els carrers del Dr. Agustín i el perllongament de l’Av. del Baró d’Esponellà. S'obrir i connectar trams de carrers que feia dècades que estaven interromputs

per antigues edificacions, i que ara sí, permetien una mobilitat entre la part baixa del carrer de l’Estació i la nova Ronda de Mariano Gomà, així com les noves zones verdes de la plaça de Josep Carner o el Passeig de les Lletres.

Vista zenital de l'espai Jordi Boix (2021)

Zona enjardinada de la plaça de Josep Carner

Ronda Mariano Gomà (2021)

Ronda de Mariano Gomà per la part posterior del tossal (2021)

2015 • Finalment, es posa en servei la totalitat del tram de la Ronda de Mariano Gomà que connecta el carrer de l’Estació amb la carretera d’Alfarràs i la resta de ronda que passa per la part posterior del tossal de les Santes Creus fins a connectar amb el carrer del Nord. Aquesta obertura fou força ben rebuda, especialment per les desenes d’usuaris que diàriament porten els alumnes al centre escolar que hi ha en aquest punt, i que ara poden arribar d’una manera ràpida i còmoda a aquest punt sense haver de travessar tot el sector nord del

centre urbà. A més, l’obertura d’aquest tram de la Ronda de Mariano Gomà facilita l’accés a la carretera d’Alfarràs i a la variant de la N-240, una ruta molt emprada per agricultors amb vehicles agrícoles, repartidors i usuaris de vehicles voluminosos, que ara no hauran de passar pel centre urbà. • A redós de la transformació del tossal de les Santes Creus i de l’entorn, també es fan altres actuacions en alguns dels centres educatius propers. En aquest cas, el 2014 i 2015 es du a terme la remodelació del Col·legi de la Plaça de l’Ensenyança. Un centre molt necessitat d’obres de millora integrals ja que l’edifici principal data de l’any 1929 i en el qual no s’hi havia intervingut mai de manera tan complerta. Així, d’una banda el Departament d’Ensenyament es va fer 23

Reforma col·legi de la Plaça de l'Ensenyança

càrrec de la restitució total de la coberta de l’edifici central. Es va substituir íntegrament tot l’envigat sota-coberta, les teules, les baixants i canaleres, a més de dotar-lo d’una nova impermeabilització. D’altra banda, l’Ajuntament també hi va participar amb la rehabilitació d’una de les aules principals, en la qual es va revestir amb pladur tots els envans i falsos sotres, es van

Zona d'aparcament als voltants de la plaça de Josep Carner

canviar els marcs i totes les finestres per unes d’aïllants i es va repintar. A més, també es va substituir la porta principal de l’edifici prefabricat que fa d’aula-menjador, es van instal·lar nous jocs infantils amb paviment de sauló, bancs i es va reparar la font que hi havia. En total, l’Ajuntament ha destinat 5.000 euros en la millora del col·legi de la Plaça de l’Ensenyança.

Vessant nord del tossal de les Santes Creus i Ronda de Mariano Gomà (2021)

2017 • Amb motiu de donar sortida a la tercera fase de millores de l’entorn del Tossal de les Santes Creus, s’inicien els treballs d’esplanació i excavació de la part del passeig que acompanyaria la Ronda de Mariano Gomà pel vessant nord del tossal, a l’igual que ja es va fer en el seu dia en el vessant sud, amb el Passeig de les Lletres. Aquest passeig consistiria en l’ampliació d’una vorera arbrada i enjardinada, que donarà continuació al Passeig de les Lletres que es va fer fa un parell d’anys en el vessant sud del mateix turó. • Aquell mateix any també es procedeix a reforçar i millorar el mur de pedra d’escullera del vessant de ponent del tossal, ja que un seguit de filtracions provinents de dalt del tossal, van comportar el despreniment d’unes roques al carrer del nord.

Nou reforç amb pedra d'escullera anell de roca que volta pel sector sudoest el tossal i que toca el camí de ronda (2018)

2018 • Amb la finalitat d’evitar filtracions i escorrenties d’aigua pluvial, com les que es venien produint tot sovint, l’Ajuntament fa una canalització de drenatge que volta el complex escolar per la seva banda nord, i condueix les aigües fins al desguàs principal que les mena cap a la xarxa general de la població. Al mateix temps, també s’arranja un tram del camí d’accés al centre escolar, amb una nova reposició del ferm, la construcció d’unes voreres perimetrals per a la seguretat dels escolars i demés usuaris, la definició d’un lloc apte per fer el canvi de sentit dels vehicles un cop arribats Obres de neteja al voltant de la tanca perimetral de l'escola a l’extrem del vial d’accés i la construcció d’un mirador en Antònia Simó i Arnó el vèrtex més occidental del turó, que permetrà veure tot el Pirineu lleidatà i aragonès en els dies de bona visibilitat. • Una altra de les actuacions que es duen a terme durant aquest any fou l’arranjament de les escales del carrer d’Orient, un dels principals accessos al tossal de les Santes Creus des del centre de la vila i que requeria una actuació urgent donat l’estat de les antigues escales i la manca d’il·luminació d’aquest tram de carrer. • En el Ple del 4 de desembre de 2018, s’acorda que la plaça del Tossal, com s’havia anat denominant a aquell espai que sorgí l’any 2003 de l’arranjament d’un dels vèrtex del tossal en la confluència dels carrers del Nord, del Canal i de la Bassa del Molí, passi a denominar-se Plaça de Teresa

Escalinata del carrer d'Orient (2018)

Plaça de Teresa Rodrigo i Anoro remodelada (2021)

Vista aèria de la plaça de Teresa Rodrigo, Mirador de les Bruixes i inici de la Ronda de Mariano Gomà (2021)

La científica almacellenca més universal, la Sra.Teresa Rodrigo Anoro

Cases a enderrocar per donar lloc a la zona d'aparcament del carrer de la Bassa del Molí

Rodrigo, en homenatge a aquesta científica, investigadora i divulgadora de la física quàntica, natural d’Almacelles i filla predilecta de la vila. Catedràtica de Física per la Univestitat de Cantàbria i presidenta del Consell de Col·laboració Internacional CMS (Solenoide Compacte de Muons), va participar en el darrer gran descobriment de la física quàntica: el Boson de Higgs. També treballà al Fermilab de Chicago on va participar del descobriment del Quark Top i des del 2011 està al CERN de Ginebra. Ha publicat més de 6 llibres i prop de sis-cents articles per a les publicacions científiques més prestigioses del món. Es continua així, amb l’objectiu plantejat des dels seus inicis de dedicar espais verds, places i zones d’esbarjo de tot aquest àmbit del tossal de les Santes Creus, a homenatjar, recordar i posar de relleu personalitats vinculades amb el món del coneixement i de la docència, estiguin o no vinculats amb Almacelles.

• Es du a terme l’adquisició de cinc propietats situades als peus del mateix tossal, entre les rampes d’accés al tossal situades en la confluència del carrer d’Orient, el carrer de la Bassa del Molí i el carrer del Raval Alt. Aquesta compra permeté l’enderroc de totes les construccions que s’hi trobaven i s’adequà tot l’espai existent com a aparcament públic d’aquest àmbit de la vila, molt densament poblat i amb necessitat d’espais per a aparcar. A més, també s’enjardinà tot l’espai i s’integrà, encara més, aquest nou equipament en la trama urbana d’aquest sector del tossal de les Santes Creus i als nous accessos per aquesta banda, fent d’aquest àmbit una zona més accessible i més atractiva per a la població en general. A més, la instal·lació de l’aparcament també ha de permetre endegar reformes de millora en alguns carrers annexes, amb falta d’actuacions urbanístiques des de fa dècades.

2019 • Aparcament públic: Tal com ja hem mencionat abans, aquest aparcament és una peça imprescindible per donar servei a gran part dels veïns i veïnes d’aquesta zona, a més de millorar tot l’entorn en aquest sector i un dels accessos principals al centre educatiu que es troba sobre el turó. A aquest gran aparcament públic de 700 m2 s’hi acabaria afegint una zona enjardinada i un parc infantil per integrar-lo més i millor a la trama urbana veïna.

Antic tram de les escales reformades del tossal

Aparcament de la Bassa del Molí

Vessant del tossal de les Santes Creus amb la nova replantació d'arbustos i arbres (2021)

2020 • Enjardinament i reforestació del vessant nord: Amb la finalització dels treballs d’urbanització i millora de la Ronda de Mariano Gomà per la banda nord del tossal, es procedía a una reforestació i enjardinament de tot el vessant, d’igual manera que ja es va fer en el vessant sud amb la posada en marxa del Passeig de les Lletres. El fet que aquesta part estigui orientada al nord, i que sigui més humida i ombrívola, permeté incorporar noves espècies arbòries i arbustives, fet pel qual facilitaria l’increment de la varietat de la flora que hom pot trobar en aquest tossal tot passejant-hi. Cal tenir en compte la funció pedagògica i educativa que tindria aquest fet entre l’alumnat del centre escolar. • Adequació d’un camí o rampa d’accés al turó des del Arranjament esglaons de les vessant sud: Al mateix temps que es basteix aquest aparca- escales d'accés al tossal de les ment en la part de baix del tossal -entre els carrers d’Orient, Santes Creus del Raval Alt i de la Bassa del Molí-, també es contemplà l’adequació d’un camí o rampa que permeti l’accés al capdamunt del turó des del vessant sud i deixar en un segon terme les antigues escales d’accés al cim del tossal, que daten dels anys setanta del segle passat. Es tracta, doncs, d’evitar aquells obstacles a totes aquelles persones que tenen alguna mena de discapacitat o pateixen d’una mobilitat reduïda. La idea fou substituir-les per un camí en ziga zaga, molt més accessible, còmode i segur. Al mateix temps, també s’aprofità aquesta actuació per millorar paisatgísticament tot aquest espai urbà.

Nous accessos al tossal de les Santes Creus (2021)

Vista zenital de tota la zona d'actuació duta a terme a redós dels nous accessos al tossal de les Santes Creus (2021)

Detall de l'escultura Gat d'Orient (2021)

2021 • El mes de juny, es va presentar el cartell amb la rèplica del mural de Freddie Mercury d'Almacelles en un dels murs mitgers de la zona habilitada com a aparcament en l’àmbit del carrer de la Bassa del Molí. A l’acte hi fou el seu autor n’Oriol Arumí, així com el Carlos Durany, autor de la

fotografia per desenvolupar la rèplica en la lona, i el pintor local Josep Pascual. Aquest mural representà la nostra vila en l’acte d’homenatge que es feu en diverses ciutats del món amb motiu dels 30 anys de la desaparició del genial cantant. • El 22 de juliol s’estranaren les obres de millora dels accessos. • A més, també s’aprofità l’acte per estrenar la nova zona d’aparcament, amb capacitat per a disset places, en un solar on hi havia antigues edificacions i corrals en mal estat.

Camí de ronda del tossal de les Santes Creus (2021)

Carrer de la Bassa del Molí i aparcament (2021)

• També es va procedir a la urbanització i asfaltament del camí de ronda del tossal, part del carrer del Raval Alt que passa per aquest sector i un tram del carrer de la Bassa del Molí, on es van substituir les voreres, els serveis i la supressió de barreres arquitectòniques. En un extrem d’aquest carrer també es va remodelar i millorar la plaça dedicada a la científica universal almacellenca Teresa Rodrigo Anoro. En aquesta plaça se substituí el ferm, el parc infantil i s’hi disposà cautxú en part de l’espai per garantir la seguretat dels més petits.

• Per acabar amb aquest apartat de millores, cal esmentar també la instal·lació de l’escultura Gat d’Orient, de l’artista argentí establert a Lleida Miguel Ángel González, així com el mural del muralista Dude que s’ha pintat en una de les parets mitgeres del carrer d’Orient, i que està inspirat en el món dels gats i és un homenatge als propietaris de mascotes i animals de companyia.

Aparcament i primer tram dels accessos

Nous accessos al Tossal de les Santes Creus des del carrer d'Orient (2021)

Què n’esperem del Tossal de les Santes Creus del futur?

Doncs tal com hem anat veient, aquest àmbit ha estat profundament reformat d’uns quinze anys ençà fins fer-lo pràcticament irreconeixible. Tanmateix, encara faltarien algunes fases més que servirien per acabar de completar una reforma integral, que convertirà aquest turó en un dels atractius més potents i més admirats dels vilatans i de qui ens vingui a visitar.

Així, tindríem encara pendent: Enjardinament del vèrtex entre els carrers del Nord, del Canal i de la Bassa del Molí: Possiblement, de totes les parts visibles del tossal de les Santes Creus, la vessant sud que dóna en la confluència d’aquests carrers és la més visible i, per tant, la que caldria tenir més present a l’hora de contemplar alguna mena d’enjardinament que aglutinés la plantació d’espècies autòctones, que no comportés un reg excessiu, que alhora ajudessin a consolidar el terreny i evitar-ne l’erosió, i que milloressin visualment aquest angle, visible des de molts punts de la vila. Dins d’aquest marc també es contemplaria la supressió de l’antiga caseta transformadora de llum per l’impacte visual que suposa.

Mural de Freddie Mercury i nou aparcament del carrer de la Bassa del Molí (2021)

Escalinata del carrer d'Orient

Escultura Gat d'Orient

Mural a l'escalinata del carrer d'Orient

Escalinata del carrer d'Orient

Vista nocturna del Passeig de les Lletres i resta de sender

L'abans i el després

TOSSAL DE LES SANTES CREUS

Any 2002

En l'actualitat