Issuu

Mantrailing amb gossos a Almacelles

En el marc del cinquè seminari sobre recerca de persones desaparegudes amb gossos que té lloc a Lleida i que organitzen el grup caní del Parc de Bombers de Lleida així com l’empresa d’instrucció de gossos de recerca Dreamcan, mitjançant el mètode conegut com a mantrailing, es va celebrar el proppassat cap de setmana del 23 al 26 de setembre, una exhibició pels carrers i diferents indrets dels afores d’Almacelles d’aquesta disciplina. S’hi va comptar amb la presència d’instructors nord-americans arribats

de l’INBTI (International Bloodhound Training Institute), així com bombers procedents de Toledo, Saragossa, Biscaia, València, Navarra, Andorra, Madrid, la Rioja, Mallorca, Astúries i diferents parcs de Catalunya. El mantrailing és la recerca de persones a partir dels gossos que ensumen olors personals de referència i treballen en entorns altament contaminats amb olors diverses. És un mètode molt emprat per a la recerca de gent que marxa de casa, malalts amb alzhèimer, etc.

Es presenta el nou equip directiu de l’Escola Antònia Simó i Arnó Amb l’inici del nou curs escolar, es va presentar a l’Ajuntament d’Almacelles el nou equip directiu que formarà part de la direcció i supervisió de l’Escola Antònia Simó i Arnó del què en formen part els centres educatius del tossal de les Santes Creus i del col·legi de la Plaça de l’Ensenyança d’Almacelles, amb prop de cinccents alumnes matriculats i un claustre amb quaranta professors. En aquest cas, la nova directora passa a ser la Sra. Anna Tomàs, la Cap d’Estudis recau en la Sra. Marta Diarte, i la Secretària passarà a ser la Sra. Alba Pros. En la reunió que varen

mantenir amb l’alcalde de la població es va posar de manifest el compromís de continuar amb els continguts pedagògics que s’han anat fent en els darrers anys, com ara el ser una escola verda de referència, consolidar algunes activitats exitoses com la iniciativa d’apadrinar un monument i que s’obrirà a més centres docents, incidir en l’estudi i coneixement de l’entorn –com és el cas del cultiu de l’olivera i de l’oli-, i el llegat patrimonial a través de les sortides al Museu d’Arquitectura i Urbanisme i a l’Alma Parc escultòric del Parc d’Europa.

Col·laboradors del present número: Jordi Pascual Jové, CAP d’Almacelles, Centre de Sant Joan de Déu, Josep Ramon Ribé, Josep Brieba Forton, Dolors Reales, Escola Antònia Simó i Arnó i INS Canigó. 2

El Bosquet de l’Atena En el marc de les Festes de la Mercè, l’Ajuntament d’Almacelles estrenà una nova zona verda d’uns 2.000 m2 , prop de la Rambla de la Il·lustració, i que porta el nom del Bosquet d’Atena en referència a la font i l’escultura de la deessa grega que hi ha prop d’aquest enclavament. Aquesta nova zona verda es disposa en la confluència de la plaça de les Llums, l’Av. de Josep Mas Dordal i la Rambla de la Il·lustració, i s’hi troben un seguit d’aparells gimnàstics que complementen part del circuit de la Salut que transcorre per aquest punt. A més, a més, s’hi han plantat arbres i arbustos que han de fer d’aquest punt un racó atractiu, ple d’ombra i verdor. Entre les espècies que s’hi han plantat hi ha lagerstroemies índiques de flor rosa, alzines, junípers, baladres, pruners de fulla porpra (Prunus cerasifera), cotoneasters i forsíties de flor groga.

3a Festa de la Collita del Llúpol La 3a Festa de la Collita del Llúpol va tenir lloc a les instal·lacions de la Granja Cervesera Lo Vilot a Almacelles el dissabte dia 18 de setembre des de les 12 del migdia fins a les 12 de la nit. El programa va incloure diferents activitats per a grans i petits com ara la presentació del mural de Lo Vilot dissenyat pel Roger Cisa i il·lustrat per la muralista Txus Montejano, la presentació de la cervesa amb llúpol fresc "Viva la Pepa 2021", la visita a les instal·lacions, el tast de cerveses de granja i les actuacions musicals de DJ Domenec Gran Records, DJ VK, el sextet The Denim Rips, el trio Poética i el DJ Xarrit. Van acompanyar les cerveses de Lo Vilot, els formatges de Cal Quitèria, el dinar a càrrec de Glòria Martí i el pastís de formatge de Casa Sibilló i per sopar les hamburgueses de Cal Sargaire d'Almacelles i les creps de l’Américo.

1-O El proppassat 1 d’octubre, membres de l’ANC Almacelles x la Independència, van reunir-se davant el Centre Cultural per rememorar el referèndum que s’hi va fer l’any 2017. També s’hi va penjar un cartell simbòlic amb el nom de Plaça 1 d’Octubre en homenatge a aquest esdeveniment històric, i a l’indret on va tenir lloc la votació corresponent a la nostra vila.

Primera Fira del Playmòbil El cap de setmana del 2 i 3 d’octubre va tenir lloc a la Sala Polivalent d’Almacelles, la primera edició de la Fira del Playmòbil. En aquesta mostra es va poder veure tot allò relacionat amb el món del playmòbil, i es va gaudir de diferents diorames, reproduccions gegants d’aquests ninos, inflables i food trucks per passar una estona ben animada. L’èxit fou tan notable que s’hi van atasar prop de 2.000 persones durant el cap de setmana que va romandre oberta al públic.

Entrega rellotges per les zones de limitació d’aparcament

Durant el mes de setembre, l’Ajuntament d’Almacelles –a través de la regidora de Comerç Montse Arnó– es va procedir al repartiment de rellotges per a l’estacionament de vehicles en les zones de limitació horària per a l’aparcament, situades en la zona del Centre Històric. D’aquesta manera, es facilita la mobilitat en l’estacionament de vehicles en les zones de més afluència de compradors i de visitants, i es garanteix la rotació en les zones d’aparcament més demandades. En total, s’han entregat més d’un miler de rellotges entre els comerços més propers a aquesta zona de limitació horària, a fi que els establiment d’aquest àmbit els ofereixin entre els seus clients i les persones que ho demanin. També es poden adquirir a les Oficines Municipals i són completament gratuïts.

Tornen les classes de l’Aula Universitària

Després de l’any i escaig de pandèmia, finalment el proppassat 7 d’octubre, es van recuperar novament les classes de l’Aula d’Extensió Universitària d’Almacelles, amb la primera classe del curs 2021-22 que sota el títol “El paradigma de la diversitat antàrtica” va impartir el doctor en ciències biològiques i investigador de l’Institut de Ciències del Mar, en Josep Maria Gili.

Almacelles i la plataforma logística Ponentia Logistics a La Melusa

Almacelles està preparada pel possible impacte econòmic i demogràfic que suposarà la implantació de la nova plataforma logística de La Melusa, dins del terme municipal de Tamarit de Llitera però a poc més de 4 Km d’Almacelles, fet pel qual afectarà a aquesta vila per ser una de les més pròximes a aquesta plataforma logística de la zona oriental d’Aragó. Almacelles disposa ara mateix d’un nombrós parc de pisos, patis aptes per construir-hi i plans parcials detallats per a futures expansions urbanístiques. A més, Almacelles es consolida com una de les poblacions més pròximes amb més i millors serveis de cara a poder donar sortida a les necessitats dels treballadors i nouvinguts que puguessin establir-se, un cop es posi en funcionament aquesta gran inversió a les portes d’Almacelles. Aquesta gran inversió ha estat declarada d'Interès Autonòmic i d'Interès General d'Aragó el proppassat dia 15 de setembre pel Consell de Govern aragonès, el que permetrà reduir els terminis administratius a la meitat. L'empresa Ponentia Logistics, preveu invertir 350 milions d'euros en la construcció d'aquesta àrea logística intermodal i crear 2.000 llocs de treball directes.

El projecte empresarial que pretén desenvolupar Ponentia Logistics a la zona de la Melusa, –en les proximitats d’una estació de Renfe ja existent– consisteix en la implantació d'una zona industrial i logística associada a una intermodal ferroviària amb dedicació prioritària a la indústria agroalimentària. L'objectiu principal de la futura plataforma logística, que tindrà una superfície de 1.231.453 m², és el transport de productes d'origen agrícola i carni frescos, dels quals la comarca de la Llitera i gran part de les comarques lleidatanes en són grans productores. Segons la planificació presentada per l'empresa, el primer any s'invertiran aproximadament 120 milions d'euros, destinant 70 milions d'euros a la implantació de la terminal i a la urbanització, i els 50 milions d'euros restants a la construcció de cinc naus de 20.000 m². La resta de la inversió, fins a completar el total de 350 milions d'euros, anirà destinat a la construcció de les naus fins a ultimar la plataforma logística, que es projecta com una instal·lació autosuficient, impulsada per energies renovables, fonamentalment fotovoltaica.

Impulsor de la primera Associació de Practicants de la província de Lleida el 1885 Per conèixer la figura i el llegat d’aquest almacellenc d’adopció tan interessant i desconegut en el món sanitari espanyol, cal posar-se en el context de la sanitat pública del país a finals del segle XIX. En primer lloc, cal tenir en compte que a les acaballes del segle XIX torna a agafar pes la consciència de classe i la necessitat que els practicants s’organitzessin en col·legis professionals, ja que d’aquesta manera es revaloritzaria la seva tasca sanitària en pro de la societat, i s’evitaria l’intrusisme i d’altres problemes endèmics com era el reconeixement social de la seva tasca i una millora de les seves condicions formatives, laborals i retributives.

de Saragossa el 22 de setembre de 1882. Casat amb Rosalia Clavell Farran, cinc anys més jove que ella i natural d’Almacelles, va ser aquí on va exercir la seva tasca laboral i des d’on també va treballar per difondre els avantatges que suposava que la classe lleidatana treballés aixoplugada sota una entitat associativa.

Va tenir set fills –Josep, Bàrbara, Julián, Adela, Paquita, Edelvira i Maria– i va viure al carrer de la Bassa del Molí. El 12 d’abril de 1923 va morir a la vila arran d’una pulmonia. Julián Brieva va ser el primer d’una nissaga dedicada en cos i ànima al sector de la sanitat, ja que Julián Brieva Romeo el seu fill Josep va ser també practi(El Campell 1858 – Almacelles 1923) cant –i a l’ensems, vicepresident de El col·lectiu de practicants de la junta directiva col·legial lleidatana, Saragossa serà un dels més actius –va disposar de que el gener de 1933 va impulsar la publicació El Auxiliar facultat per a la formació de practicants l’any 1869–. A Médico Léridano– i el seu net, infermer. Barcelona es van impulsar moviments de característiques similars amb un clar predicament cap a l’associacionisme Malauradament, tot i el paper protagonista que deuria com l’estratègia més recomananable. desenvolupar Brieva en la tasca d’aixoplugar els practiFinalment, la pugna principal per tal d’erigir-se en un cants lleidatans en una mateixa casa, són escasses les referent per liderar els practicants cap a la tan desitjada dades que sobre ell ens han pervingut pel que fa a la seva com necessària unificació, la van protagonizar els col·lec- tasca. Hem esbrinat, però, que va deixar emprenta entre tius saragossà i madrileny, que a través dels seus mitjans el col·lectiu. Les dades més consistents les trobem en de difusió van porfidiar per convertir-se en la capital estatal articles de publicacions, com ara les que recull la revista dels practicants. especialitzada en medicina Medicina y cirugía auxiliar (1960). D’una banda, ens esmenta una intensa polèmiAl final, la centralitat de Madrid va decantar la disputa, ca entre practicants lleidatans i oscencs, on suposem però paral·lelament, mentre va no es prendre una decisió que Julián Brieva, que podem dir que pertanyia als dos en ferm, les dues candidates van moure cel i terra per col·lectius –nascut a El Campell però radicat i exercint a intentar fer valer la seva proposta, i la manera més efectiva Almacelles–, s’hauria constituït en una peça cabdal per d’assolir-ho era aconseguint obrir delegacions en dife- rebaixar el to de la crisi i convidar-los a centrar-se per rents províncies. La proximitat de la de Lleida amb la de enfortir-se i millorar la seva posició professional, en lloc Saragossa, fou clau perquè la plaça lleidatana fos una de de queixar-se de ser els serfs dels omnipotents metges. les més gormants i relativament més factible de concretar. També se’ns diu que Brieva va ser nomenat delegat a Lleida de l’Associació General de Practicants, tot i que A més, a les acaballes del segle XIX no existia la possibi- aquesta dada no s’ha pogut corroborar. litat d’estudiar la carrera de practicant a Lleida. Hi havia qui optava per anar a estudiar a la Universitat de Saragossa, El que sí que podem assegurar, gràcies a un seguit que era la més propera. Precisament, en aquell període d’escrits de Julián Brieva que es recullen en aquesta en què es buscava la manera de muntar un Col·legi de publicació –un del 30 de setembre de 1886 i un altre del Practicants de la província de Lleida, hem trobat que un 12 de febrer de 1887– era que coincidia amb la diagnosi total de vuit practicants lleidatans es van treure el títol. I dels problemes dels practicants en general i de les zones posem lleidatans en cursiva perquè un d’ells, paradoxal- rurals en particular, com eren l’intrusisme o la necessitat ment el que més ens interessa. Ens referim a la figura del d’una major i millor formació de la professió per excel·lir practicant Julián Brieva, que hauria estat designat des del en competitivitat. col·lectiu de practicants saragossans perquè convencés Dissortadament, ens falta encara molta feina d’investigaels seus coreligionaris lleidatans d’associar-se en aquesta delegació aragonesa. ció per poder seguir tirant del fil i dotar la figura de Julián Brieva encara de més rellevància de la que segurament Julián Brieva Romeo va nàixer a El Campell (Osca) el devia tenir entre els practicants i el món sanitari assisten1858 i es va treure el títol de practicant a la Universitat cial de proximitat del nostre país.

Ressó internacional de l’obra de Miguel Ángel González a Almacelles El digital de notícies de la cadena de notícies argentina Telefé, va fer-se ressó del llegat i de la importància de l’obra d’un dels seus escultors i també pintors més coneguts i estimats en aquell país sudamericà, en Miguel Ángel González. Miguel Ángel, que també té una nombrosa obra a Argentina, va establir-se a Lleida fa uns anys i actualment és la ciutat on resideix, i des d’on també continua la seva obra escultòrica i pictòrica. Curiosament, Almacelles és una de les poblacions on trobem més peces d’aquest artista i, ben recentment, també va fer una il·lustració al·lusiva al neixement d’aquesta vila el segle XVIII, en el marc de la celebració del 250è aniversari de la fundació de la nova Almacelles.

Escultura de Marc Molins L’escultor Marc Molins, natural de la comarca de la Llitera, va voler fer una donació al poble d’Almacelles d’una magnífica escultura feta amb una branca d’alzina. Marc Molins ja té alguna peça representativa del seu art sempre vinculat amb la natura al Parc d’Europa, en el marc de l’ALMA Parc.

Ampliació de la Residència d’Avis i les voreres de l’Av. de la Diputació

Amb el retorn d’una certa normalitat i l’alleugeriment de les restriccions sanitàries per la pandèmia, l’Ajuntament d’Almacelles ha tornat a licitar obra pública de certa envergadura. En aquest cas es tracta de dues obres, les quals es van licitar el proppassat dimarts 21 de setembre per acord de la Junta de Govern Local. En primer lloc, s’aprovà l’adjudicació de l’obra d’ampliació de l’actual Residència Municipal d’Avis, que consisteix en l’execució de la sisena fase i en la finalització de la unitat residencial B, amb la construcció de deu habitacions dobles i una d’individual, que permetrà ampliar el nombre de residents en 21 persones més.

Aquesta ampliació té un pressupost de 300.000 euros. L’altra gran obra adjudicada és l’ampliació de la vorera del marge esquerre de l’Av. de la Diputació, amb la restitució del paviment, l’eliminació de barreres arquitectòniques i el soterrament dels diferents serveis que hi transcorren. Aquest tram és el darrer que quedava pendent de fer d’aquest important vial de la població, i anirà des de la cruïlla del carrer de Maria Rúbies fins a l’Av. dels Esports. Amb aquesta remodelació quedarà completada l’ampliació d’un tram total de 700 metres de longitud de vorera. El pressupost de l’obra és de 47.000 euros.

L’alcalde es manifesta a favor dels drets de les dones afganes

Josep Ibarz, alcalde d’Almacelles, s’adherí a la campanya a favor dels drets de les dones afganes i al de totes les dones que pateixen les lleis de governs de caire extremista. Segons manifesta l’edil almacellenc: “No podem restar impassibles davant la situació que s’està produint a l’Afganistan, que suposa un clar retrocés en els drets de les dones afganes. Drets que han costat molt d’aconseguir, drets bàsics, com l’educació, i que suposa que les dones passin a ser invisibles en

aquesta societat presidida per un règim talibà, i en d’altres societats on també les dones pateixen el maltractament auspiciat pels governs de caire extremista. S’han de defensar sempre i en tot lloc, però davant els extremismes, que releguen les dones a la mínima expressió, ens hem de manifestar de forma contundent. No es poden menystenir ni maltractar les dones en nom de cap Déu, ni en mom de cap religió. No ho poden permetre”.

Ja es pot consultar en xarxa l’arxiu familiar dels Barons d’Esponellà La primavera de 2018, després de l’acumulació definitiva del conjunt del fons que durant temps va estar dispers a Tiana, va ingressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya el bloc fonamental de l’Arxiu de la família Fortuny, barons d’Esponellà, amb la condició, fixada pels seus actuals propietaris, els germans Fortuny i Palà, que s’iniciés immediatament el tractament arxivístic del fons. Tot i l’enorme volum de l’empresa i les dificultats de la pandèmia per a fer treball presencial, l’objectiu s’ha acomplert en bona mesura i a hores d’ara ja es pot oferir en xarxa, a través d’Arxius en Línia, la descripció general del fons i de les 1.363 unitats de catalogació de documentació textual en paper que el formen (https://anc. gencat.cat/ca/detall/noticia/Arxiu-de-la-familia-Fortuny). S’obre així a la consulta de tothom un enorme cabal d’informació, d’indubtable interès local i nacional. El riquíssim arxiu de la família Fortuny que es conserva avui és el resultat de l’acumulació patrimonial derivada de dos enllaços matrimonials successius entre hereus de poderosos llinatges, celebrats el 1815 i el 1837, que van comportar la unió primer dels Fortuny amb els Sentromà i els Guàrdia (enllaçats entre sí en la generació anterior, el 1781), i en la segona data, de totes tres nissagues amb la dels Berart. A aquest moment històric correspon una peça central de l’arxiu: la redacció dels cinc llibres mestres o espèculs, que ens ofereixen una radiografia exhaustiva de l’estat de l’arxiu i la constitució de l'ingent patrimoni a la primera meitat del segle XIX. Amb posterioritat, el llinatge Fortuny, va administrar els seus béns primer des del palau familiar del carrer Casp amb Roger de Llúria de Barcelona i després des de Can

Sentromà de Tiana, sempre representant un rol social i polític de primer nivell, que els va portar a les Corts espanyoles pràcticament a cada generació al llarg de tot el segle i fins a la Solidaritat Catalana de 1907. Els Fortuny, amb un peu entre les terres de Ponent i Barcelona, es van afermar al servei de l’administració judicial borbònica durant la segona meitat del segle XVIII. Els va comportar fins i tot la mort: Manuel Epifani de Fortuny i Arajol, magistrat de la Reial Audiència, va ser assassinat, juntament amb la seva dona i el fill gran durant un avalot popular a Lleida en el decurs de la Guerra del Francès (1809). Els Sentromà, en canvi, van acumular a poc a poc rang i patrimoni al territori del Maresme (sobretot a Argentona, Mataró i Cabrera de Mar), des de la seva base a Tiana on s’alçava des del segle XIII el mas homònim. Els Guàrdia, emprenedors d’èxit del temps de la Il·lustració, es van dedicar a finals del segle XVIII a la confecció industrial d’indianes i al gran projecte de repoblament del terme d’Almacelles. Els Berart, finalment, amb patrimoni històric a Banyoles, Esponellà, Llers i Rubí (Can Calopa), havien estat un baluard del govern dels Àustria a Catalunya: fins a tres membres de la nissaga, alts jutges reials, van ser assassinats pel poble en diversos moments de la Revolució Catalana de 1640. Josep de Berart i de Gasol (mort el 1658) va ser qui va acabar aportant el títol al llinatge, amb la compra de la baronia d’Esponellà. El tercer senyor d’Esponellà seria distingit amb el títol de baró, creat primer per l’Arxiduc en temps d’exili (1717) i finalmemt reconegut per Felip V el 1728.

El poble ilerget de la Saira El dia 13 d’octubre es van donar a conéixer les troballes i la importància de les restes als veïns i veïnes d’aquest nucli agregat, a fi de posar en relleu el fet que aquest turó va hostatjar un important assentament durant l’època ibera. Al mateix temps, també se’n van fer ressó altres mitjans de comunicació, com 8TV, que també van enregistrar un reportatge sobre aquest jaciment datat cap al s. III – II aC. El dia 7 d’octubre va tenir lloc l’acte de presentació de les troballes resultants de la darrera intervenció arqueològica que es va dur a terme durant el mes de setembre en un dels vessants del turó de la Caperutxa del nucli de la Saira d’Almacelles. El turó de la Caperutxa de la Saira-Almacelles sempre ha estat un lloc amb un gran potencial arqueològic i patrimonial. De fet, les primeres actuacions promogudes per l’Ajuntament d’Almacelles en aquest turó van iniciar-se fa uns quinze anys, i es van centrar en la recuperació de la fortificació andalusina del cim. Anys més tard, el 2018, es van fer un seguit d’estudis de les restes que s’albiraven en els vessants del turó i que tot indicava que podria tractar-se d’un poblat iber en diferents nivells, i que faria d’aquest enclavament un dels més interessants del país per la seva tipologia i morfologia. La intervenció d’enguany, que ha dut a terme l’empresa Iltirta Arqueologia, s’ha centrat en dues estances que ja es van ressenyar en els treballs de 2018 i que han tret a la llum un gran jaciment arqueològic amb un potencial impressionant, i que ha superat amb escreix les espectatives que s’esperaven d’aquest enclavament.

Així, han aparegut dues estances amb murs de fins a metre i mig d’alçada en alguns punts, amb d’altres que estaven fets amb peces de tova que es conservaven de manera miraculosa i que s’han preservat fins als nostres dies gràcies al fet que es tracta d’un poblat situat en els vessants d’un turó cònic, l’erosió del qual ha permés que quedessin soterrades i que s’hagin mantingut intactes fins als nostres dies. La datació d’aquestes construccions les podríem datar de l’ibèric tardà (s. III – II aC), i per les restes ceràmiques que s’han trobat podria allargar-se el ventall cronològic d’aquest poblat fins ben entrada l’Edat Mitjana, tot i que manquen estudis més precisos. També cal esmentar una mena de cisterna d’emmagatzematge de líquids, amb restes de la calç amb la que estava recoberta i que feia les funcions d’impermeabilitzant. El següent pas serà fer una memòria de les restes trobades i procedir al projecte de consolidació per a poderles conservar en òptimes condicions i fer-les visitables. La intenció de l’Ajuntament d’Almacelles és iniciar una nova intervenció arqueològica de cara a l’any vinent i centrar-se en les estances annexes per anar treient a la llum, de manera paulatina, tot el poblat ilergeta que encara queda soterrat sota els vessants d’aquest turó.

s e l c i t del segle XXII Ar pinió L'Almacelles (El projecte transformador de l’Era del Comte) d 'o El proppassat 8 d'octubre, el ple de l'Ajuntament d'Almacelles va donar llum verda a l'aprovació inicial d'una modificació puntual del POUM, un primer pas en una tramitació que ha de continuar el seu camí fins a la Comissió territorial d’Urbanisme de Lleida, la qual, si s’escau, impulsarà el que seria l’aprovació definitiva. Tècnicament, parlem de modificació puntual, però aquesta proposta municipal va molt més enllà perquè contempla la modificació de diversos sectors de l'àmbit conegut com Era del Comte, amb l'objectiu de reorganitzar tota la zona i crear quatre zones diferenciades: la primera, amb uns 60.000 metres quadrats, es mantindrà residencial, en un espai comprès entre l'avinguda de Sucs i el carrer de Binèfar; una segona, també amb 60.000 metres quadrats, està pensada per ubicar els grans equipaments esportius de futur, però no només això, sinó que la proposta també contempla una gran zona naturalitzada d'uns 90.000 metres quadrats, on s'ubicarien les basses de laminació. La construcció d'aquestes basses ha permès arribar a un acord amb el Sindicat de Regs que, a canvi de les mateixes basses, ens dóna autorització per tirar endavant el polígon industrial del Pla de les Vinyes. Aquest un nou sector està situat entre els camins Ventafarines i d'Esplús, que també contempla una nova zona industrial d'una hectàrea. Aquesta nova zona industrial permetrà reubicar tres empreses que al seu dia no van poder tirar endavant la seva activitat a l’Era del Comte.

en aquesta aprovació inicial, tot i la seva importància per les persones del poble, però confio que se n’adonin que es tracta d’un projecte cabdal per a la nostra vila, recapacitin i li donin suport en el proper pas de la tramitació, com és l’aprovació provisional.

El mateix dia d’aquesta darrera sessió plenària, una de les regidores de l’oposició va justificar la seva abstenció argumentant que pretenia dissenyar la Almacelles a cent anys vista. M’ho va comentar a mode de subtil retret, però la veritat és que m’ho vaig prendre a l’inrevés perquè tot d’una vaig recordar que Mariano Gomà va planificar l’any cinquanta del segle passat el que ara és l’avinguda Josep Mas Dordal. Van passar un bon sarpat de dècades fins que aquella iniciativa va Tota aquesta àrea es troba envoltada de grans vials veure la llum, i ara ningú dubta de l’encertada que va com l'avinguda de l'Era del Comte, el carrer de Binèfar ser aquella visió que va tenir un dels arquitectes cabi el carrer de Ventafarines, situat a tan sols un quilòme- dals i més estimats d’Almacelles. tre de l'enllaç de l’autovia de l’A-22. D'aquesta manera, s’mpulsa una proposta de futur Pensa en gran i et faràs gran; pensa en petit i et queper les persones de la vila, amb consonància amb les daràs petit. Suposo que no cal que us pregunti quina necessitats econòmiques i empresarials, de sosteni- opció preferiu per a Almacelles. De fet, jo només en bilitat i el respecte als valors de l'ecologia i el medi veig una. ambient. Tot plegat, un projecte que ben aviat es pot començar a materialitzar. Josep Ibarz Gilart Els grups de l’oposició Amunt Almacelles, ERC, PSOE i Almacelles en Comú no va voler donar suport

L'Espais naturalitzat de l amb àrees esportiv El projecte d’espai renaturalitzat sobre el que han estat els espais lliures d’edificació a ponent del municipi i en contacte amb el desenvolupament de les noves infraestructures de comunicació territorial es defineix sobre una superfície de 20 hectàrees en el que han estat àmbits no materialitzats per la planificació convencional urbanística en allò que es refereix al protagonisme de les àrees edificades. 10

Essent un territori privilegiat des del punt de vista del paisatge, l'ajuntament ha optat per afavorir la seva transformació en la línia dels desenvolupaments sostenibles per al territori, aquells en que es prioritza la conservació i restauració d'ecosistemes com a potenciadors de noves infraestructures verdes i esportives destinades a millorar la qualitat de vida i la salut dels seus habitants.

l’Era del Comte comptarà ves i zones d’aigua Compromès amb l’estructuració de les escorrenties urbanes i naturals així com de les àrees d’ inundabilitat manifestades en el seu territori, projecta un gran espai naturalitzat que a més de promoure l’ adaptació al risc d’ inundacions esdevingui un gran referent dels valors ambientals i de conservació del patrimoni natural propi.

És així que sobre aquest espai amb uns valors ambientals derivats de la pròpia condició humida de la zona s'hi recreen els espais naturals i s’ hi descriu un ecopaisatge capaç d’ acollir en els seus intersticis en la franja mes propera al límit edificat, equipaments esportius a l’aire lliure, els quals trobaran com en cap altre lloc el seu context d’ integració únic. 11

El projecte es dissenya sobretot en relació als suports geomorfològics del propi territori, als seus camins naturals, les seves torrenteres i es en tot allò que ofereixen les seves altimetries, condicions i propietats que els principals passejos i itineraris dibuixen aquest nou espai amb la finalitat de gaudir de la natura, de permetre la inserció en un paisatge exterior i alhora proper, i en definitiva de regenerar i esdevenir protagonista d'un paisatge que arrenca de les condicions i els valors propis i que creix amb l'acció del projecte fins fer-lo protagonista d’uns àmbits que van més enllà del propi espai i identifiquen un territori amb contacte amb la natura que promou gaudir de les seves propietats i dels seus beneficis.

Benjamí Tous Aprofitant l'exposició de Benjamí Tous (que fins el 31 de desembre romandrà oberta a tothom), a mitjans d'octubre, el professorat de l'Escola Antònia Simó i Arnó, va fer una visita per tal de valorar-ne la dinàmica pedagògica a seguir amb els diferents grups de primària amb els qui es treballarà, introduïnt-los en la tècnica i estil, de la mostra i del seu autor.

Exposició de Vicent Torres El pintor almacellenc Vicent Torres, va oferir una interessant exposició en el marc de les darreres Festes de la Mercè i fins el 3 d’octubre, on va exposar la seva darrera mostra d’obra pictòrica que, sota el títol de “Tornem”, va sintetitzar en 33 quadres i una col·lecció exclusiva de deu samarretes, la seva peculiar visió de la tornada a una certa realitat després d’un any i mig de pandèmia.

Campionat de Catalunya de motocròs El 17 d’octubre es va celebrar la 5a prova del Campionat de Catalunya de motocròs en les categories grans MX-elit, MX1, MX2, MX3, MX4, MX5, MX125, MXsots18 i MX.fèmines. El campionat comptà amb la participació de més de 60 inscrits. Cal destacar la primera cursa del pilot local Dídac Arfelis en la categoría de 125cc, tot i ser el pilot més jove (13 anys), va fer una tercera posició als entrenaments i dues cinquenes posicions a les curses. També cal esmentar a la categoria elit un gran espectacle i grans lluites entre Sergio Castro i Yago Martínez. Hi va haver molta assistència de públic que va poder gaudir en tot moment d’un espectacle únic al Circuit de la Mina.

Ampliació de l’empresa SAS Arran de les darreres modificacions del POUM en les zones industrials ja existents a peu de carretera (antiga N-240), s’ha pogut donar resposta a l’ampliació d’una de les empreses capdavanteres en l’elaboració i comercialització de productes agroquímics que ho havia sol·licitat. Així, ja és una realitat l’ampliació i renovació de les actuals instal·lacions de l’empresa SAS (Sustainable Agro Solutions SA), en les quals s’invertiran 16 milions d’euros. Entre d’altres actuacions s’hi contempla la urbanització de tot l’entorn, un nou accés, noves oficines tècniques, una ampliació de la plataforma tecnològica NOBA, així com noves zones d’emmagatzematge i embalatge, més places d’aparcament per a camions i tot de manera més sostenible per continuar fent d’aquesta marca una de les de referència en el seu camp arreu del món.

Tolves de menjar i aigua per a les colònies controlades de gats

Un total de 28 tolves d’aigua i menjar per a gats han estat adquirides per l’Ajuntament d’Almacelles i instal·lades en els diferents punts on hi ha ubicades les colònies autoritzades de gats. Aquestes colònies estan degudament identificades per l’Ajuntament i gestionades per un grup de voluntaris que en tenen cura. 16

r e i 10 anys de la transformació del Centre Històric. s s Do El cor que batega eternament

Precedents

l centre històric d’Almacelles té com a principal eix verE tebrador el carrer Major, la plaça de la Vila i el carrer de la Mercè. Ja des d’un primer moment, es va escollir aquest vial com la principal via sobre la qual s’articularia la nova vila del segle XVIII. Cal fer especial esment en què un dels motius principals pels quals es va escollir aquest enclavament fou estar a peu de carrer del camí ral de Montsó, una de les principals vies de comunicació de l’època i un punt determinant a tenir en compte. El trànsit rodat i facilitar la comunicació amb les viles i ciutats properes van ser clau en conferir personalitat al centre històric d’Almacelles des dels seus orígens. Inspirat en els preceptes urbanístics del Renaixement, el mestre d’obres Josep Mas Dordal, sempre a la recerca de la ciutat ideal, va disposar la seva distribució en vuit illes, quatre a cada banda del camí, creant així una retícula ortogonal perfecta. Amb aquests antecedents, aquest primer tram del carrer Major i el tram més proper del carrer de la Mercè a la plaça de la Vila, van ser els escollits per ubicar els principals negocis i equipaments de la nova població. Allí s’hi va bastir la primera fonda, la primera escola, l’edifici consistorial, la primera carnisseria, la primera taverna i les primeres botigues i negocis. La resta del poble s’anava eixamplant, però el centre neuràlgic continuava essent l’àgora on els ciutadans passejaven, anaven a comprar, es divertien o celebraven Estàtua de Josep Mas Dordal, que presideix la plaça de la Vila i qualsevol acte social de la població. màxim artífex de l'urbanisme de la nova Almacelles (2010)

Una cursa ciclista amb cucanyes a la plaça de la Vila a finals dels anys 20 del segle passat 17

Imatge de la plaça de la Vila a principis dels anys trenta amb motiu d'un casament. L'esplanada central era motiu d'infinitat d'actes i celebracions com el d'aquesta foto

Els vehicles canvien la fesonomia d’aquest entorn

partir de la segona meitat del segle XIX, la vila s’enA grandeix en totes direccions tot i que naix un nou eix en direcció a l’estació de ferrocarril, un dels principals pols d’atracció econòmica i social d’Almacelles. Es crea un nou centre al voltant de la plaça Fortuny que farà de frontissa amb el centre històric i que també hostatjarà un gran nombre de comerços fins ben entrats el segle XX. No obstant, el carrer Major, la plaça de la Vila i el carrer de la Mercè, serà el principal eix per on circularà gran part del trànsit rodat de la població i serà lloc de pas de molts més vehicles en adaptar-se aquell antic camí ral com a carretera d’àmbit estatal que comunicarà Lleida amb Osca.

Tanmateix, fins els anys trenta del segle XX, l’esperit de gran plaça central i eix social del centre històric es manté. De fet, una gran esplanada s’obria davant el temple parroquial que, tan aviat servia per posar el circ, l’envelat de la Festa Major, o per fer qualsevol mena de celebració o festa de guardar.

Poc a poc, el vehicle s’anava imposant, i amb ell l’urbanisme d’aquest sector s’anava adequant a les noves necessitats d’una societat moderna. Per fer-nos una idea, cal saber que el primer vehicle que es va matricular a Almacelles fou l’any 1924. Deu anys més tard, l’any 1934 ja n’hi havia 16, però l’increment més notable seria entre les dècades dels anys 40 als 70, en què es va passar de 25 vehicles a prop de 2.000 (1.833 l’any 1974). D’aleshores ençà no ha parat d’incrementar-se fins arribar als 6.608 vehicles de l’actualitat (2021). Amb el vehicle i els nous costums de la societat almacellenca de la primera meitat del segle XX, es va fent d’aquest centre històric un pol d’atracció que no para d’implementar-se amb nous serveis i nous equipaments:

l’any 1920 s’estrena el primer gran teatre, el Novedades; l’any 1924 obre el primer cinema al Cafè Tersa del carrer d’Orient que l’any 1929 reobrirà sota els Porxos completament renovat i ampliat; el 1926 obre el col·legi-convent de la Sagrada Família; l’any 1930 es posa el primer assortidor de benzina a la plaça de la Vila; el 1932 entra en servei la primera línia regular d’autobusos amb parada a la plaça de la Vila i el 1934 es fan les primeres millores urbanístiques de l’entorn amb la pavimentació del carrer, col·locació de voreres i trasllat de l’antiga bàscula situada al davant mateix de l’Ajuntament per reubicar-la a l’Av. del Baró d’Esponellà que s’acabava d’obrir. Almacelles es convertia en una vila moderna, dinàmica i feia del seu centre històric el seu cor que bategava de dia i de nit.

Assortidors de benzina, un cop s'habilita la calçada per al trànsit rodat i un segon nivell per als vianants. Foto de Jovita Parellada

Ballada de sardanes a la plaça de la Vila (1929)

Segona meitat del segle XX: el gran canvi

al com parlàvem en el punt anterior, aquest increment T tan fabulós dels vehicles, afegit al fet que transcorria una carretera nacional pel bell mig de la població, comunicant la costa amb l’interior i la plana amb el Pirineu, va fer que el trànsit rodat fos la principal prioritat de l’urbanisme de posguerra i el vehicle es fes amo i senyor de carrers, places i indrets públics.

quan l’increment del trànsit rodat va generar certes inquietuds als dirigents municipals de la vila, els quals, aprofitant els ajuts econòmics de la Dirección General de Regiones Devastadas, van encarregar a l’arquitecte Mariano Gomà un projecte de plaça que pogués garantir la seguretat dels seus usuaris. El nou projecte, lògicament adaptat a una nova realitat, va trencar amb la idea de Josep Mas Dordal, i l’espai de la plaça de la Vila quedaria dividit en dues parts: una com a calçada destinada als vehicles i, l’altra, situada al peu de l’església, per a la gent i fins i tot com a aparcament de vehicles!

De fet, cap als anys vint ja hi va haver un primer projecte de reforma de la plaça de la Vila que no va acabar de reeixir. Ja es plantejava consolidar la part més propera al temple parroquial com a plaça enjardinada, amb dues fonts ornamentals a banda i banda d’una escalinata central que Tot i que la plaça de la Vila encara romania com a epicenpresidia tot el conjunt. No serà fins acabada la Guerra Civil, tre de molts actes culturals, lúdics i religiosos, amb el canvi

Parades i fires a la plaça de la Vila durant la Festa Major de 1955. Foto de Jovita Parellada

Firetes a la plaça de la Vila en la Festa Major de 1940. Foto de Leo Roger 19

Parella de joves passejant pel carrer Major en dia de festa grossa (1952)

El carrer Major d'Almacelles esdevé el lloc més concorregut en dies de festa, com el que es veu en la imatge (1955)

d’usos, la plaça va anar perdent la seva activitat. Primer cultural i lúdica i, més endavant, amb un ritme més lent, la comercial. La vitalitat s’anava esvaint i el concepte d’àgora amb què es va concebre el segle XVIII va anar desapareixent.

que guanyar en trànsit de vehicles, fins al punt que per al centre d’Almacelles hi havien arribat a circular més de 7.000 vehicles al dia. Menys vehicles, menys soroll i menys gasos contaminants per als nostres pulmons. Aquella era, sens dubte, una bona notícia, però el problema de fons perL’any 1999 va entrar en funcionament la variant de la sistia: a principis d’aquest segle XXI, Almacelles ja dispoCtra. Nacional 240, infraestructura que va donar un petit sava d’un parc mòbil propi de més de 4.000 vehicles, que respir a una vila que en les últimes dècades només feia no deixava de circular pels seus 31,3 Km de vies urbanes.

Cap a una transformació integral del centre històric

rribats en aquest punt, creix l’interès per restituir la imA portància en l’urbanisme almacellenc i la seva excepcionalitat que, fins aleshores, havia restat completament

oblidada. Un primer pas fou la creació del Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal. L’altre pas vindria poc després, qual el Govern de la Generalitat decretaria el

Projecte no reeixit de la reforma de la Plaça de la Vila (1926)

Projecte de reforma de la Plaça de la Vila segons el projecte de Mariano Gomà Pujadas (1944)

Plaça de la Vila cap a 1996, amb els seus diferents nivells centre històric d’Almacelles com un Bé d’Interès Nacional, amb la màxima preservació possible. Creix l’interès per la història del nostre urbanisme il·lustrat. Es pren consciència dels passos a seguir i es posa en valor el llegat dels grans urbanistes que van deixar petjada al nostre poble: Josep Mas Dordal i el seu projejecte primigeni de ciutat il·lustrada del segle XVIII; José Benedicto amb el seu projecte d’eixample de 1909; i finalment, Maria-

no Gomà Pujadas amb el seu pla de creixement de la vila de l’any 1950. Tots planegen en essència el mateix: preservar la quadrícula o retícular ortogonal, tan pròpia d’Almacelles i, alhora, inspiració de la ciutat ideal que ja van plantejar els grans arquitectes i urbanistes clàssics. Tots ells pensen en l’objectiu últim de l’urbanisme a llarg termini: cercar la bellesa i la felicitat dels seus habitants.

Trànsit pesant pel mig del carrer Major i de la Mercè abans de la reforma (2008) 21

Obres a la plaça de la Vila (2009)

Imatge de la plaça cap a principis dels anys setanta. Fins i tot la mateixa plaça es feia servir d'aparcament de vehicles

Obres de reforma del carrer de la Mercè (2010)

Obra de reforma de la plaça de la Vila (2010) 22

Enrajolat de la plaça de la Vila (2010)

Obres de reforma del carrer Major (2010)

Mercat al centre històric (2010)

Capvespre als Porxos i plaça de la Vila, un cop reformarda (any 2016) 23

Ballada de sardanes a la Plaça de la Vila per la Festa de l'Aigua

Plaça de la Vila en l'actualitat, deu anys després de la seva gran reforma 24

Calia doncs, un altre pas endavant per seguir millorant en qualitat i salut del centre històric, per la qual cosa en l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de 2007 es va introduir la creació d’una gran avinguda -coneguda amb el nom de l’arquitecte de la nova Almacelles, Josep Mas Dordal- que connectaria amb els dos principals enllaços de l’autovia A-22 que entraria en funcionament l’any 2012. Només dos anys després, el 2009, es va poder obrir un primer tram de 1.000 metres de llargada de la nova avinguda entre l’avinguda dels Esports i el carrer de les Garrigues, una acció fonamental que va permetre començar a treballar en la transformació urbanística de l’Almacelles del segle XXI. Pràcticament, al mateix temps, a l’altra banda de la població, s’iniciaven les obres d’un altre gran vial que permetria descongestionar el trànsit del centre urbà i donar més sentit a la gran reforma del centre històric. Es tractava de la Ronda de Mariano Gomà, que connectava el carrer de l’Estació amb la carretera d’Alfarràs i els accessos nord del municipi, així com el tram que passava pel darrera del tossal de les Santes Creus i que connectava amb el carrer del Nord i el centre històric. Aquesta important ronda, ja prevista als anys cinquanta per l’arquitecte que li dona el seu nom, fou una altra de les grans actuacions que van alleugerir de trànsit el centre de la vila.

la plaça ha recuperat tota la seva extensió i bellesa, que encara ha estat major arran de l’eliminació de les barreres arquitectòniques d’aquella antiga plaça amb escales. Un altre dels factors que han possibilitat aquesta nova recuperació fou la ubicació del mercat setmanal al carrer Major i a la plaça de la Vila, després de molts anys emplaçat al llarg de l’avinguda de la Diputació i a l’esplanada de davant de l’antiga residència d’avis. Aquest fet recollia una demanda del comerç local situat al centre històric que veia com es dinamitzaven 600 metres de carrer Major i de la Mercè, amb l’esquer de desenes de parades i clients potencials que es passarien per davant dels seus negocis i que abans no ho feien.

La plaça de la Vila ha esdevingut novament aquella gran esplanada plana, l’àgora amb la què es va projectar en els seus inicis. Ara a la plaça s’hi fan concerts, ballades de sardanes, el pessebre monumental, les fires comercials, exhibicions diverses, o el Parc de Nadal entre d’altres esdeveniments. I no només això, sinó que per facilitar la mobilitat s’ha adaptat un aparcament gratuït i limitat a una hora al carrer Sant Jaume, carrer Major (davant del Centre Cultural) i al carrer de les Barranques, i donar així un millor servei als clients de la zona comercial, tot facilitant la mobilitat dels vehicles que hi estacionen. Al mateix temps, prop d’aquest Aquesta nova avinguda va comportar una redistribució àmbit, també s’hi ha habilitat una nova zona d’aparcament radical del trànsit rodat de la vila i va permetre acabar les al carrer de la Bassa del Molí, fet que ha de fer encara més obres de la reforma del Centre Històric d’Almacelles i de la fàcil atansar-se al centre històric. plaça vila el 2011. És a dir, enguany farà 10 anys. Podem dir que la plaça i el centre històric torna a ser pleAmb totes aquestes transformacions, fruit de l’evolució nament per a les persones, perquè han recuperat aquella dels hàbits i costums d’una societat en continu moviment, la funció original d’àgora amb la qual va ser dissenyada i exeplaça i el centre històric han retornat als seus orígens, i mal- cutada al segle XVIII. Gràcies a ella el centre històric d’Almagrat apostar per un sistema mixt entre el trànsit i vianants, celles tornar a ser aquell cor que batega eternament.

Una Desfilada de Moda a la plaça de la Vila (2016) 25

Càrol García nova germana missionera de Ntra. Sra. d’Àfrica Fa anys que la Càrol va marxar al continent africà, per sempre, com a religiosa missionera. Quan faltaven poques setmanes per poder fer la seva Professió Religiosa, una greu malaltia va impedir-ho i va haver de tornar definitivament cap a casa nostra. Malgrat la seva situació de feblesa, les seves Germanes Missioneres de Nostra Senyora d’Àfrica que mai varen rendir-se, han fet possible que el seu anhel més profund esdevingués una feliç realitat. Finalment, el dia 24 d’octubre, la comunitat parroquial d’Almacelles, va proclamar la seva Promesa Religiosa i els seus vots. Ara, la Càrol, ja pertany a les Germanes Missioneres de Nostra Senyora d’Àfrica, per sempre més.

Pavimentació de carrers L’Ajuntament d’Almacelles va endegar a finals d’octubre una campanya de millora d’alguns trams de carrers de la zona sud-oest del municipi, com són la pavimentació d’un tram del carrer de Maria Rúbies i de Melcior de Guàrdia i Matas (entre Av. de la Diputació i Bisbe Irurita), un altre tram del carrer del Bisbe Irurita (des del carrer de Joan Maragall fins al carrer de Maria Rúbies), així com un altre tram de l’Av. de Sucs, des del carrer de la Mercè fins a la sortida de la població en direcció a Sucs. A més, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre també procedí a la millora del ferm de la carretera de Sucs que va des del mateix nucli urbà d’Almacelles fins al límit de terme municipal, tot coincidint amb el pla d’actuació de millora de la xarxa de carreteres propietat de la CHE que s’estava duent a terme en tot aquest àmbit del Segrià. En total, prop d’1 Km de vies urbanes i 800 metres de carretera amb el ferm completament renovat.

1a. Caminada contra el càncer 26

El diumenge 24 d’octubre va tenir lloc a Almacelles la primera caminada popular contra el càncer. Unes 250 persones van col·laborar en aquesta iniciativa tan solidària que va permetre recaptar 1.235 euros i que es van destinar a l’AECC per tal que els destinés a acció social i investiga-

ció per combatre aquesta malaltia. Val a dir que aquesta caminada va comptar amb el recolzament i col·laboració de l’Ajuntament, Patronat d’Esports, Junta Local de l’AECC, així com les empreses CHASA, PlusFresc, Consum i a nombrosos particulars. A tots ells moltíssimes gràcies.

JOVES

EMPRENEDORS

D’ALMACELLES

Entrevista a Xavier Pujol, gerent de l’empresa Pujol IMS Sovint escoltem a les notícies que la joventut del nostre país és un dels col·lectius més afectats per l’atur, i que molt pocs se’n surten de muntar el seu propi negoci. D’una banda, potser és la por a prendre les regnes d’un nou negoci, d’altres creure que per tenir èxit cal fer carrera i tenir màsters, en d’altres casos la impossibilitat de disposar d’uns recursos per crear una empresa del no-res. Sigui com sigui, en aquesta secció veurem els casos d’almacellencs ben joves que van creure en les seves possibilitats i van confiar en la seva experiència o coneixements del sector on s’hi volien involucrar, i s’hi van llençar de cap. En tots ells, la il·lusió, les ganes i la confiança en un mateix, foren la benzina que van fer possible sortir-se’n amb èxit i ser un referent en el seu ofici. En el darrer número del Vilot, vàrem iniciar un seguit d’entrevistes amb joves empresaris d’Almacelles, que gràcies al seu esforç i emprenedoria, han decidit tirar endavant amb el seu negoci, fent de la seva feina el seu principal motor econòmic i de retruc, potenciar el teixit empresarial de la vila. Ara és l’hora de parlar amb en Xavier Pujol, gerent de l’empresa PUJOL IMS, dedicada a tot allò vinculat amb les instal·lacions elèctriques i telecomunicacions.

problemes burocràtics, tot i que val a dir que vaig rebre molta ajuda de la meva parella en aquell moment. La meva recomanació seria que s’ajudin d’un professional, sigui una gestoria, la Cambra de Comerç o bé alguna persona que hi estigui familiaritzada i els pugui guiar ràpidament. Quin és el teu parer sobre el futur de les empreses de manteniment i d’instal·lacions elèctriques en aquest moment? Doncs tal i com és sabut pels industrials de tots els sectors, hi ha una mancança d’aprenents preparats. Cada cop costa més trobar jovent que es vulgui implicar i aprendre un ofici ben aprés. La veritat és que el sistema educatiu tampoc acompanya a que sigui així, ja que caldria tenir un teixit educatiu que permetés formar joves des de la base, incentivant aquesta formació professional.

Quina és la teva formació i com vas iniciar-te en el món de l’electricitat? Vaig començar, com aquell qui diu, d’una forma casual. Volia fer un canvi laboral, i en comentar-ho amb un amic vinculat a l’empresa on vaig començar, em va proposar iniciar-me en el món de l’electricitat i em va semblar un projecte molt interessant. Poc a poc, vaig anar formant-me a base de pràctica laboral i més tard, quan ja em vaig establir pel meu compte, vaig cursar un grau mig i un grau superior amb alguna especialització en automatismes. En quin moment vas decidir muntar-te una empresa pel teu compte? A finals del 2013 l’empresa on treballava va decidir finalitzar l’acti-

vitat i tal com estava Vas trobar moltes difiel mercat, I després de cultats burocràtiques? donar-li molts tombs, La veritat és que en inivaig decidir iniciar ciar l’activitat com a autòaquest projecte. nom no hi va haver massa

Per acabar, quin seria el teu missatge de cara a les noves generacions que voldrien muntar alguna empresa i no ho acaben de veure clar? Que si tenen ganes i els agrada el que volen empendre, que no els faci por. Com més joves comencin, més possibilitats d’èxit tindran i més anys per davant per anar corregint les mancances que vagin detectant pel camí.

Estovalles per fomentar el català L’Ajuntament d’Almacelles, conjuntament amb la Plataforma per la Llengua, van endegar una campanya de promoció i difusió del català que consistí en el repartiment d’estovalles de paper individuals a tots els establiments de restauració de la vila. En aquestes estovalles hi ha escrites expressions típicament catalanes relacionades amb la gastronomia i el menjar. Aquesta fou una de les primeres trameses i se n’espera fer-ne una altra abans de les festes nadalenques.

Taller de Rap per a persones amb discapacitat intel·lectual Amb l’objectiu de potenciar la creativitat artística musical, escrita i visual d’un grup de persones ateses a Sant Joan de Déu Terres de Lleida i, a la vegada, fomentar la seva capacitat de reflexió i crítica davant de situacions de discriminació, s’ha impulsat un taller de rap participat per persones amb discapacitat intel·lectual del nostre centre i 10 alumnes de l’escola Antònia Simó i Arnó d’Almacelles. El taller ha estat impartit pel raper professional Joël Prieto “Fetitxe 13”, s’emmarca en un projecte de l’escola itinerant Versembrant i s’ha pogut finançar gràcies a Solidaritat Sant Joan de déu.

Sardacastanya En el marc de les activitats que es van dur a terme durant els dies previs a Tots Sants, cal esmentar la celebració de la Sardacastanya a la Sala Polivalent organitzada pels Amics de la Sardana d’Almacelles, que es va dur a terme durant la tarda-vespre del dia 30 d’octubre. A més d’una trobada sardanista i una gran ballada a càrrec de la Cobla Maricel, hi va haver un posterior sopar de germanor, un concert de cobla i per acabar la vetllada un ball de festa amb el Marc Anglarill.

Castanyada a Almacelles Tal com mana la tradició, el proppassat 31 d’octubre va tenir lloc a la Sala Polivalent, la celebració d’un seguit d’actes per fer gaudir als més petits de la festa de la Castanyada i de Halloween, que va consistir en la preparació d’un seguit de tallers de tattoos de Halloween i de pintacares. També hi va haver animació infantil a càrrec de la Companyia infantil Rovell d’ou que van donar a conèixer d’una manera molt, molt divertida el conte de Maria la Castanyera. Una tarda de castanyes, moniatos, disfresses i molta, molta diversió.

Pubillatge d'Almacelles Jordi Nòria nou Hereu de les Comarques Lleidatanes i 1r. Fadrí Nacional

Els dies 23 i 24 d’octubre es va celebrar a Seva, l'elecció Nacional de la Pubilla i Hereu de Catalunya 2021. L'Aura Susagna Bañeres i Jordi Antonio Noria Tomàs, foren els encarregats de representar la nostra vila. Hi van prendre part 30 candidates i 17 candidats d'arreu del país, els quals van haver de realitzar un seguit de proves que va valorar un jurat. Finalment, en Jordi Noria va ser proclamat Hereu de la comarques Lleidatanes i 1r Fadrí Nacional 2021. Volem donar les gràcies a l'Aura Susagna per aquests 2 anys de pubillatge en els què ha representat Almacelles. A la Laura Daurell Cortadellas que es va acomiadar com a pubilla de les comarques lleidatanes 2019 i que ha portat el nom d'Almacelles, el Segrià i Lleida arreu del territori. I la nostra felicitació al Jordi Noria per aquest nomenament, tot desitjant que visqui experiències inoblidables i conegui indrets d'arreu dins del pubillatge. Enhorabona.

Seva, 23 i 24 d’octubre

Mataró, 6 de novembre

Arenys de Mar, 16 d'octubre 29

Josep Pascual guanya el premi Mostra d’Art Internacional d’Ibagué L’artista almacellenc Josep Pascual va aconseguir recentment el primer premi de la Mostra d’Art Internacional, celebrada a Ibagué (Colòmbia). Un certamen celebrat com a “Homenaje al Maestro Josep Nicolau Fonz”, en el què va participar conjuntament amb obres de pintors procedents de països com Itàlia, Alemanya, Colòmbia, Catalunya, Nigèria, Senegal, Espanya, Estats Units, Japó i Andorra.

Mostra d’exalumnes del professor Benjamí Tous El dissabte 23 d’octubre, el pintor Benjamí Tous, va visitar la seva vila nàdua i veure en primera persona la seva obra que es troba exposada al MAU. A més a més, aprofità la seva estada a Almacelles per inaugurar, a la sala d’exposicions del Centre Cultural, una mostra al·lusiva a la seva etapa com a professor d’arts plàstiques al col·legi públic d’Almacelles. Aquesta retrospectiva va anar a càrrec d’exalumnes seus que el van tenir durant la dècada dels anys setanta, i la col·laboració del propi Ajuntament. La visita finalitzà amb un dinar de retrobament, música, vídeos i àudios, que van cloure una jornada molt emotiva i entranyable.

Exposició sobre Freddie Mercury 30

Amb motiu dels 30 anys de la mort del cantant del grup Queen, Freddie Mercury, en Joan Bosch de “Cal Cabal” ha coordinat l’exposició de dibuixos “Mercury and Art” que es va poder visitar a la Biblioteca Pública de Lleida des del 3 de novembre fins el 10 de desembre. En Joan Bosch és el president del col·lectiu d’artistes “+Art Lleida” i cofundandor de l’Urban/Art.Lleida.

En aquesta ocasió ha coordinat l’exposició de vint-i-nou artistes de diferents països que hi han volgut participar. La presència d’Almacelles hi és destacada, amb els artistes locals Josep Pascual i Pedro Albejano, a més del conegut graffitti d’Oriol Arumí, que també hi era present a l’exposició a través de la reproducció d’aquesta obra en una lona.

Baixa de l’ICIO (Impost sobre construccions) al 2% Arran de la quantitat de promocions que van quedar immobilitzades i que resten inacabades des de la darrera crisi immobiliària ja fa més de 10 anys, l’Ajuntament d’Almacelles ha volgut implementar en les ordenances fiscals per a l’any 2022 alguna mesura que facilités als actuals propietaris fer les obres de condicionament, o finalització dels habitatges que van quedar inacabats, a fi que es puguin posar a la venda o lloguer. Aquesta mesura, consistirà en la rebaixa del tipus de gravamen de l’ICIO (Impost sobre construccions) al 2%, el que representa un descens del 33%, que a més, repercutirà no solament en les grans tenedors immobiliaris sinó també en totes aquelles persones que fan obres de menor envergadura i que estan subjectes al pagament d’aquest impost. El problema de l’habitatge a Almacelles és en l’actualitat una de les prioritats a resoldre per part de l’Equip de Govern, ja que la instal·lació d’una plataforma logística a la

Els arbres d'Almacelles:

zona de la Melusa podrà comportar un impacte demogràfic molt notable, i que requerirà posar a l’abast dels potencials nouvinguts nou habitatge a la venda o en lloguer. Ara mateix, segons els API de la zona, hi ha prop de dos-cents pisos que estan sense ocupar i que són propietat d’empreses immobiliàries, entitats bancàries o el SAREB i que serien susceptibles de poder-se posar a la venda un cop es condicionessin donat el temps transcorregut des de la seva construcció. No creiem que, mentre hi ha hagi aquest stock d’habitatge immobilitzat, s’iniciïn noves promocions immobiliàries a la població, fet que fa imprescindible prendre mesures com aquesta rebaixa en l’ICIO. Pel que fa a la resta de taxes s’ha seguit amb la contenció dels darrers anys, incrementant les taxes per sota de la inflació interanual, de tal manera que l’ajuntament assumeix una part del seu increment. Segons dades de l’INE, la inflació del darrer any és del 3,3%. L’increment en les taxes és del 2%. Cal recordar que l’increment de les taxes ve produït per l’increment dels costos i no per voluntat de l’equip de govern. L’impost de circulació segueix congelat per cinquè any consecutiu.

Les palmeres canàries de l’antiga Residència d’Avis

A l’edifici de l’antiga Residència d’Avis, podrem veure des del carrer dues enormes palmeres que presideixen el pati central de l’edifici. Aquests exemplars són interessants, en primer lloc per l’edat (uns 30 anys), i en segon lloc per tractar-se d’una espècie que no és gaire comuna en les nostres latituds, com és el cas. Es tracta de la coneguda com a palmera canària (Phoenix canariensis), una palmera oriünda de les illes Canàries i que es troba normalment en llocs més temperats i amb menys oscil· lació tèrmica que la de la plana de Lleida, ja que solen gelar-se amb relativa facilitat. Les úniques palmeres que s’adapten bé al clima més aviat continental que tenim són les washingtonia robusta o de palmito, com se les coneix popularment, però no les canàries com és el cas.

Aquest tipus de palmera presenta un tronc alt i robust, acabat en una corona de moltes fulles. L'alçada mitjana d'aquestes palmeres se situa en uns 15 metres, però generalment les trobem més baixes, depenent de l'edat, tot i que en les illes d'origen hi ha casos d'exemplars que arriben fins els 40 m d’alçada. La base de les fulles, que queda sobre el tronc cilíndric, forma al seu voltant una coberta grossa i compacta, que oculta el tronc, però amb els anys, les bases de les fulles van caient, perquè s'assequen. Les fulles són d'uns 5 metres de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc en forma de ventall, són molt nombroses. Les flors són molt petites, de color groc. Fruit ovoide d'uns 2 o 3 cm de mida i color groc marronós. Floreixen de març a juny.

Festa de l’AMPA de la Llar d’Infants Un any més, el 17 d’octubre l’AMPA de la Llar d’Infants d’Almacelles va tenir a bé celebrar la seva festa oberta a tothom, on grans i petits van poder gaudir d’una pila d’activitats i entreteniments que van fer les delícies dels qui hi

van participar: actuacions musicals a càrrec del Rah-Mon Roma i les seves “Cançonetes”, una xocolatada i un sorteig de productes facilitats per empreses col·laboradores de l’event.

Presentació del CEF Almacelles i de l’Athlètic d’Almacelles temporada 2021-22 El proppassat 5 de novembre va tenir lloc al Camp Municipal d’Esports la presentació de tots els equips i jugadors que conformaran les plantilles del CEF Almacelles i de l’Athlètic d’Almacelles de cara a la present temporada 2021-22. Un a un van anar desfilant com a veritables estrelles tots els jugadors i jugadores amb els seus respectius entrenadors, així com la presència dels dos presidents d’ambdós clubs: Joan Bosch i Pepe Martínez, respectivament. Del CEF Almacelles van desfilar sobre la gespa del Camp d’Esports els 7 equips formats per 1 prebenjamí (Carlos Yeste), 2 alevins (Alevi A: Santi Giménez i Àlex Gutiérrez); Aleví B (Mario Sanchez i Joel Pardo), 2 femenins (Femení Infantil: Albert Camon i Femení Cadet: Laura Pérez),

1 cadet (Joel Febas i Santi Mazana) i 1 juvenil (Joan Velasco i Rafa Sánchez). En total: 106 jugadors/es. Pel que fa a l’Athlètic d’Almacelles, també van fer acte de presència tots el jugadors i staff de l’equip de 3a. Catalana (grup XV): Joel Uriach, Rafael Sánchez, Zakarie Darraz, Mohammed Boukazir, Jaume Ojer, Roger Cruz, Mario Sánchez, Marc Pardo, Pol Comella, Xavier Guilanya, Jordi Beneria, Santiago Giménez, Joan Satorra, Davis Domingo, Marc Argelich, Daniel Plana, Joan Antoni Esteban, Santiago Mazana, Xavier Moliné, Mircea Daniel Popa, Djella Diaby, Hicham Merroun, Aliou Balde, Serigne Fall. Com a tècnics: Raul Domínguez i Jordi Pedrós. Com a delegat Francesc Orna i en l’àrea Social Lluís Chamizo.

Carta de comiat Josep Ibarz Benvolguts veïns i veïnes. Us he de comunicar amb gran tristesa, però amb serenitat, que finalment la justícia no em deixarà seguir en el càrrec que ocupo com a alcalde d’Almacelles. Malgrat que la sentència no sigui ferma, els últims canvis introduïts en la legislació m’obliguen a renunciar a la meva responsabilitat al capdavant de l’Ajuntament. I ho faig des de la plena obediència i respecte a la legalitat i a les institucions, i perquè considero coherent i responsable renunciar al càrrec. Aquesta és la decisió més encertada d’acord amb la meva vocació política i de servei públic. Si, finalment, el meu recurs davant de l’Audiència provincial prospera a favor meu, sembla, pel que diuen alguns advocats, que hi hauria la possibilitat de recuperar el lloc que ara he de deixar. Aquests han estat uns anys meravellosos perquè amb l’ajut de moltes persones hem pogut transformar i millorar el poble. Crec, honestament, que en termes generals ho hem aconseguit i des d’aquí vull felicitar tots els qui han contribuït a millorar i embellir la nostra vila. Deixo l’alcaldia amb projectes importats en marxa. Com el polígon que, després d’aconseguir l’autorització del Sindicat de Regs, tirarà endavant; la construcció de l’estació d’autobusos prevista per al 2022; l’ampliació de la residència d’avis, i la zona esportiva i naturalitzada de l’Era del Comte, entre molts altres. Us puc garantir que l’Equip de Govern format per homes i dones d’Units per Almacelles són persones amb una gran capacitat i experiència, voluntat enorme de servei i ganes de seguir el gran projecte de transformació de la nostra vila que vàrem arrencar ara ja fa uns anys. Per això, un agraïment molt sincer a tots els regidors/res que m’han acompanyat durant totes aquestes legislatures. Però de forma molt especial, volia esmentar els bons amics Josep Ramon Olivart, Josep Gòdia, Montse Torres i l’entranyable i gran amic Sisco Bisart. També vull agrair a tot el personal de l’Ajuntament, de la Brigada, els de la Llar d’Infants, de l’Escola de Música, del Museu d’Arquitectura i Urbanisme, del Patronat d’Esports, així

com també les treballadores de la Residència d’Avis que, entre totes, formen un gran equip de professionals que s’estimen el nostre poble i tenen cura de nosaltres. A tots ells i elles, moltes gràcies! Agrair també tots els equips directius i de mestres de l’escola Antonia Simó i de l’Institut Canigó amb els quals he pogut treballar molt intensament aquests anys. No vull deixar-me d’agrair els membres de l’Àrea Bàsica de Salut, el CAP d’Almacelles, als quals, i degut a la pandèmia, hem tingut l’oportunitat de treballar conjuntament per protegit millor la nostra població d’aquest maleït virus. Moltes gràcies!! Als cos de Bombers Voluntaris i als membres de la Creu Roja que sempre han estat al peu del canó per ajudar la gent i a les associacions, que sempre estan disposades a sumar i fer poble. Ha estat un enorme plaer coincidir tots aquests anys amb tots ells. El meu agraïment etern a la gent del poble per la vostra confiança i donar-me la possibilitat de desenvolupar un projecte fantàstic i ambiciós de transformació urbanística. Un projecte, en definitiva, de modernització de la vila amb grans parcs urbans i places pensat especialment pels nostres més petits. També vull demanar disculpes a totes aquelles persones a les quals potser no vaig poder complir les seves expectatives. No sempre és possible, malauradament. No sé si és un adéu definitiu, ja que la sentència no és ferma i segueixo creient fermament en la meva innocència. Això deixa la porta obert a un possible retorn, però per saber això haurem d’esperar. Déu dirà. Finalment, us demano, si m’ho permeteu, la vostra confiança amb l’equip d’Units per Almacelles, que segueixen al capdavant del govern municipal perquè us asseguro que faran tot el possible per servir-vos i seguir el camí del progrés que fa gairebé dues dècades vàrem iniciar. A tots i a totes, GRÀCIES de tot cor. Atentament i per servir-vos sempre. Josep Ibarz Gilart

SORTIDES PEDAGÒGIQUES DE L'INS CANIGÓ

L’Alma Parc El dia 3 de novembre, l’alumnat de 3r d’ESO va fer la classe de Visual i Plàstica al Parc d’Europa. En aquest espai van poder mirar, analitzar i fotografiar les noves escultures instal·lades, i van anar descobrint tot allò que s’havia explicat prèviament a les aules: el ritme compositiu, els tipus de forma, els materials emprats... També van prendre dades dels plafons informatius de l’entrada del parc per tal d’elaborar una fitxa tècnica de les peces que més els van cridar l’atenció.

El Passeig de les Lletres L’alumnat de l’assignatura optativa de Cultura Clàssica de l’INS Canigó, van visitar els plafons interactius del Passeig de les Lletres, on van descobrir i endinsar-se en el coneixement i l’origen de l’alfabet llatí, a través de les seves arrels gregues i fenícies.

L’ABS d'Almacelles, informa:

Hem reiniciat les activitats amb la comunitat!

Al CAP d’Almacelles hem reiniciat les activitats comunitàries que s’impartien abans de la pandèmia de SARS-COV2.

Al nostre CAP existeix un equip d’activitat comunitària que té com a objectiu millorar l’estat de salut de la comunitat, mitjançant l’apreciació de les seves necessitats de salut i la planificació de les intervencions necessàries des d’un punt de vista integral.

Quins programes hi ha? GRUP RESPIR

CUIDEM AL CUIDADOR

CAMINA AMB EL CAP

PETITS REANIMADORS

SALUT I ESCOLA

CONSULTA TABAC

És un programa indicat per a pacients amb patologia respiratoria que precisa rehabilitació respiratòria a criteri facultatiu.

És un projecte dirigit a la població escolar de l'ABS Almacelles (de P3 a 6è de primària) amb l'objectiu de formar en Reanimació cardiopulmonar (RCP)

És un programa dirigit als cuidadors de persones depenents amb l'objectiu de donar eines i recursos per afrontar millor les cures diaries del familiar depenent.

El programa Salut i Escola s'ha reiniciat aquest curs. Aquest programa està dirigit als alumnes de l'INS Canigó.

És un programa d'exercici físic obert a tota la població que es realitza els dimecres de 9.30 a 10.30h. Animeu-vos a participar!

La consulta antitabac fa temps que ja s'ha reiniciat però ara esperem que hi hagi un major interés per part de la població. Animeu-vos a deixar de fumar!

Pròximament, es reiniciarà el programa de PREPARACIÓ AL NAIXEMENT impartit per la llevadora del centre que anirà dirigit a les dones embarassades a partir de les 28 setmanes de gestació.

L'abans i el després

Carrer del Segrià

Any 1997

En l'actualitat 35

A L M A C E L L E N C S

A L

M Ó N

ENTREVISTA A la càrol Garcia (germanes missioneres de nostra Senyora d'àfrica)

“(…)No cal marxar lluny per ser missioner, només és necessari contemplar el nostre voltant amb els ulls del cor ”

Càrol Garcia, jove religiosa missionera almacellenca qui, recentment, va poder fer realitat el seu somni de proclamar els seus vots i formar part de la congregació de les Germanes Missioneres de Nostra Senyora d’Àfrica.

Quina ha estat la teva trajectòria com a missionera? Vaig experimentar una llarga i intensa vida plena de vivències al cor de l’Àfrica més necessitada. Aquest somni començava a principis de l’any 2001 i després de fer un llarg i laboriós discerniment deixava la meva tasca professional al “Instituto Auditivo Español” a Madrid. Vaig acomiadar-me de la meva família, d’amics, de la meva professió i d’Almacelles, marxant per sempre; almenys així ho desitjava... Vaig viure a Londres, Uganda, Tanzània, Kenya i Algèria a diferents comunitats, pobles i ciutats on hi ha presència de les Germanes Missioneres de Nostra Senyora d’Àfrica (conegudes també, com les Germanes Blanques). Compaginava els meus estudis de formació en aquesta Congregació amb una tasca pastoral. Els meus coneixements sanitaris del passat i un curs especialitzat en malalts de SIDA i cures pal·liatives que vaig fer a l’Hospital de Kisubi (Uganda), van ser de molta utilitat per la meva ocupació del dia a dia: assistir en tots els sentits a malalts de SIDA i d’altres afectacions greus, especialment, a tots aquells que no tenien mitjans per desplaçar-se a Centres Sanitaris. Durant les meves visites em trobava patiment, soledat, amb la mort... Amb el temps vaig arribar a comprendre com els mateixos que se sentien sols i tenien por,

intentaven afrontar el demà amb una mirada diferent. Sens dubte una experiència clau per acceptar el meu present! Quan més feliç era i menys m’ho pensava una greu malaltia m’obligà a deixar aquest continent, tornant definitivament a Almacelles l’any 2006.

mai. Aferrada en un ambient en el que abunda una variada riquesa cultural, compromesa a seguir compartint el missatge de l’Evangeli, el passat 24 d’octubre, vaig manifestar la meva Promesa i els meus vots a la meva estimada família religiosa. Quin regal tan preuat poder fer-ho al meu poble... Qui m’haQuin és el motiu pel gués dit en el passat que, qual volies formar part Almacelles, seria el meu nou de la congregació de les “destí”! Germanes Missioneres de Nostra Senyora Des del teu punt de d’Àfrica? vista, quins són els teus Després de comprendre objectius o tasques que que el bon Déu em cridava pots fer com a missioneper entregar-me a la vida ra a Almacelles? religiosa missionera, van ser Els dos aspectes fonamendos els motius essencials tals pels que vaig escollir a pels que vaig triar aquesta les Germanes Blanques anys família: el primer, perquè vivi- enrere, malgrat haver-se trunen en comunitats internacio- cat el meu somni de romannals tenint presència, gaire- dre per sempre a Àfrica, conbé, en tot el món, per vetllar tinuen vius i no han canviat per Àfrica i la seva gent. I, en absolut. Vivim en una vila el segon, perquè apostaven on abunda una riquesa abuni treballaven amb una gran dant, per a mi, la meva nova passió i dedicació, pel diàleg “comunitat internacional”, interreligiós. on trobo una barreja més Inesperadament arribà que entranyable de tradicila meva malaltia; i, avui, la ons, costums, religions... Una meva situació, l’escenari, la oportunitat única per donar realitat... han canviat radical- testimoni i poder abraçar-nos ment. Tanmateix, el bon Déu musulmans i cristians, com i la meva vocació continuen veritables germans. Siguem bategant amb més força que on siguem, totes i tots som

missioners i, tot allò que el bon Déu ha creat, és terra de missió. M’apassiona la catequesi d’infants i d’adults; el poder realitzar la Celebració de la Paraula; poder visitar als malalts a les seves llars i a les dues Residències que tenim per poder pregar i compartir l’Eucaristia; alegrar-me i participar de la il·lusió contagiosa dels més joves; acollir a moltes germanes i germans nostres que arriben al poble cercant una vida digna; escoltar a moltes persones que necessiten alliberar-se d’alguna amargura que els oprimeix, que els pesa... Hi ha tant desig del consol del Senyor!

Per acabar, què li aconsellaries a algun jove que volgués ser missioner? Com deia fa una estona, missioneres i missioners, ho som tots: aquell grup de dones i homes batejats que estem envoltats de persones i, moltes d’elles, amb una gran necessitat, però no només de pa. Animo als nostres joves, a que segueixin pel camí de la vida amb els ulls ben oberts. La situació, la dura realitat que vivim en molts racons de la nostra terra, ha de donar-los embranzida per sortir a l’encontre dels preferits de Déu, els més petits i vulnerables pels qui Ell va sentir una major predilecció. No cal marxar lluny per ser missioner, només és necessari contemplar el nostre voltant amb els ulls del cor. Així, aprendran no a donar, sinó a donar-se, que és molt diferent: amb una rialla, amb un gest d’ànim, amb un sincer desig, amb una dolça paraula... Confio, confio plenament en els nostres joves. Seguim sembrant per saber-los acompanyar, dons ells són la nostra força, el nostre futur i la nostra esperança!